A l'Escolta es previu d'esper. Si tu n'hi t'espreviu d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Comença un programa amb molta penya i molt de morro. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguts. Un dia més el programa de les tardes de ràdio desverdes. Ara i fins la set del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda. Avui parlarem de les notícies de Sant Just. Una estona amb la Carme Berdoy. Carme Berdoy. Carme Berdoy. Bona tarda. Bona tarda. G Ara t'emprendrà les cárcides. que els col·laboradors no veuen la persona que està al control número 1 de Radio Desvern. I aquesta època ha arribat. No, però en gallen a ploure. Ah, i què? Què vols dir? Que en ploure no hi haurà sol, no hi haurà reflex. Ah, és quan hi ha sol? Una setmana més. D'acord, no, però quan van dissenyar l'estudi no van caure amb això. Però baixats. Bueno, puc baixar la finestra. Es pot baixar la finestra, però és allò de baixar la parciana de l'estudi número 1, que és un web-cam d'aquí una estona. Us l'ensenyarem, allò que fem cada any. Sí, sí, és a ràpid, el temps. Molt ràpid, Carme, no t'ho pot ni arribar a imaginar. Bé, avui el programa, a més a més, també parlarem de televisió. Amb el David Ávila, sí, un aplaudiment per ells. Va fer un cui d'altre dia, que diu... Diu, tot el que vols saber i el que no vols veure... No, sobre el nou programa de Buenafuente, que prepara, justament aquí, el plató que té al tarrat, el polígon industrial, el carrer Espigolera, davant de la ITV, a Sant Just. Sí. El nou programa de Buenafuente d'antena 3 ens explicarà molts detalls de com serà i com venirà la cosa. Això serà avui el programa. I, a més, també ens visitarà el nostre indiana Jons particular, el Manel Ripoll, amb la seva ja habitual història de Sant Just, cada dilluns a l'apenya del Morrón. I acabarem el programa avui amb l'Arnau Cónsul, el nostre col·laborador dels dilluns de llibres, a la secció llibres pel Morrón, que ens explicarà llibres sobre la Constitució Espanyola. Avui fa 200 anys, i, a més, també avui és dia del pare. Per tant, tots els pares que ens estan escoltant, moltes felicitats! Tu celebra? Penya del Morrón. No, que sàpiga, no. Amb més Morrón que penya. Que podria ser. Ui, de més, penya que morlo. Vull dir, mai se sap qualsevol dia... Sí? Tens por que aparegui d'aquí un dia un nen? Ah, sí? L'Àngel digui, Jordi. No, em dirà... Ets el meu pare. Sí, papa. I jo vaig dir... Hauria de ser no col·laborador. Jo sóc el teu pare. En fi, vinga, va, comencem amb les notícies de Sant Just. Doncs repassem alguns tuits que hi ha hagut sobre Sant Just d'Esvern. Aquest cap de setmana ha passat, per exemple, un incendi a la B23, que es va declarar... Sant Just d'Esvern. Sant Just d'Esvern deia el 324, un puncat, i també el Nació Digital, que és un altre informatiu. Doncs diu que... No, no, mira, ho podem repassar ara mateix. Tornem a posar la música de por. Crem a una zona de Matolls a tocar l'autovia B23. El fum obliga a tallar un carrer l'han sentit martorella a l'alçada de Sant Just d'Esvern. Un incendi, que diu que va cremar, ahir d'humenge al migdia una zona de Matolls al tocar a la B23 a Sant Just, segons havien format el servei català de trànsit. El foc es va produir poc després de les 12 del migdia, ahir d'humenge, en un descampat, a tocar del polígon industrial del pont rexat, a cavall entre Sant Just i Sant Felida Llobragat. Com a... I Sant Felida Llobragat, eh? Ho fem per fer una mica com Pedro Piqueras. Com a conseqüència del fum, un carrer de la B23, en sentit martorell, ha assegut a tallar el trànsit, cosa que ha provocat entre mig quilòmetre i un quilòmetre de retenció a la via apocalíptica. 5 dutacions dels bombers de la ni més ni més generalitat a Catalunya treballen en la extensió d'aquest incendi, i s'ha de dir que només calcina matols, que és per a Piqueras, no s'ha de fer les illes, i vegetació urbana. Però tot bé, eh? Ja està tot solucionat i tot arreglat. Vinga, de quina estona repassem més tuits sobre Sant Just del Cap de Setmana? Ara repassem les notícies del dia amb la Carme Verdoll. Ver... Ver... Matoll. Sí, sí. Trobo que hi ha molta gent avui al xat de radiodesbert.com per començar aquest espai. 9 persones, que ara... Ara 8. Ara marxa't una. Vaig a enfocar la Carme, que segur que llavors l'audiència puja, a radiodesbert.com. Carme, per quina notícia comencem avui? Comencem parlant d'educació, perquè avui comença el procés de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil, de 13 anys, d'educació primària i secundària obligatòria, un procés que s'allargarà fins al 30 de març. Recordem que Sant Just l'oferta inicial de l'escola Montserrat inclou una segona línia AP3 pel curs que ve per garantir que tots els nens i nenes de Sant Just que comencin a l'escola al setembre puguin fer-ho en un centre públic del municipi. Pel que fa a l'Institut, per prové curs preveu en 4 línies a primer, segon i tercer d'éssos, i 3 línies a quart. Per tant, aquestes són les dades inicials. Llavors, en principi, això no vol dir que a partir d'ara sempre sobri dues línies directament a Montserrat, sinó que dependrà del nombre de nens i nenes que comencin P3 cada any. A Montserrat, com deien, ofereixen dues línies, que són 50 places, i es calcula que P3 hi haurà entre 12 i 14 germans. A l'escola Canigó també ofereixen 50 places, i es calcula que hi ha aquest any entre 15 i 20 germans, i l'escola Montseny és l'única que té una sola línia, i a P3 ofereixen 25 places d'aquestes una dezena. Se l'emportarien germans i germanes d'alumnes. Per tant, a partir d'avui, fins al dia 30, ja tens sort de fer aquest procés de preinscripció, les vas escompletes als criteris, els podeu consultar al web de la Generalitat, www.gencat.cat, barra preinscripció, com sempre, el que compta més per això comentàvem. Ara també és tenir germans o germanes al centre. Per fer aquestes preinscripcions, el que s'ha de fer és anar a les mateixes escoles, directament, o ve a l'Ajuntament. Hola, bona tarda, de nou, sóc Pere Piqueras. Tenim més informació dels mators que va cremar ahir a la B23. El Manel Ripolla el chat es diu... Des de la penya del Moro es va veure perfectament l'incendi. Ah, costa respirar, eh? Ja ho veig. Però va cremar poques dones. L'última hora, des de ràdio, des de verd, que ets de costa... Manor Ripoll. A les torres perdudes, col·laborador i arqueòleg, de Pella del Morro. I fins aquí la coracció de Pere Piqueras. Un personatge cansat, aquest, eh? D'invita. Gràcies, Manel, per la teva informació i per ampliar. L'última hora dels mators que va crear feia fa 20 hores. Carme, repassem més notis de Sant Just, per un continuament. Avui comença arrenca el tercer concurs perdó, Internacional de Fotografia de Sant Just. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Visca! La botiga i els mercats del món. Donen-me el joc fotogràficament. Donen-me el joc fotogràficament i més coses. Carme... Verdói... I gants de què va el concurs. Una de les novetats d'aquest any és que els participants hauran de pagar 8 euros per presentar les imatges. Treu, treu, treu, treu. Treu la música, aquesta, de bon rotllo. Què passa? Què s'ha de pagar ara? Què passa? Per participar-hi, passen altres concursos. Oh, sí, clar, no, no, si hi ha altres llocs. Com que a la setmana parlarem amb ells també i et donarem més detalls. Perquè després d'en presentar 3 imatges com a màxim, paral·lelament, com sempre, també es convoca el tercer concurs popular, que és allò que el jurat que tria una cinquantena d'imatges es penja a les vacunades a carregar una vista, i llavors la gent tria la imatge que creu que el jurat guanyarà. La gent, emocionada. Sí, tria la imatge. De fet, aquest concurs internacional de fotografia és el tercer, i han anat guanyant un fort adeptes. De fet, el primer cop vam participar en una cinquantena de persones, més de 500. Per tant, doncs veurem quina és la resposta d'aquest any. Doncs mira, ja t'ho dic jo, la resposta serà 8 euros. Per 500, això són... 400 o 4.000? No, 5 euros per... no, 500, a veure... 500 per avui? I de 0.40. 40.000 euros? No, 4.000 euros. 4.000 euros! Montem un concurs! Montem un concurs fotogràfic, nosaltres! Espera, per què? 4.000 euros. Els premis, el primer premi és 1.300 euros. Ah, bueno, que us treuen. Tenim 2.700, encara, per a tu. El segon són 700 euros. 2.000 encara falten. El tercer, 300. O sigui, 1.700. I hi haurà dos exèccits de 100 euros. 1.700 euros per gastors. M'agrada, m'agrada aquest concurs. Pel que fa concurs de popular, entre les persones que encertin la imatge de guanyadores, es sortejarà un cap de setmana a un parador nacional. Ah, que ja són els 1.500 restants. No tot quadra, tot quadra, tot quadra. Les condicions dels concursos les trobareu completes al web de la grupació fotogràfica Sant Just, que és 3bdobles.santjust.org, barra AF Sant Just. Molt bé. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. En nombre de Walt Disney, Leo Poldo Stokowski i tots els demas artistas i músicos cuyos talentos combinados crearon esta película, bienvenidos a... La penya del Morro. Hi ha un grupo de artistas. És nou? Hi ha tres classes de música. En primer lugar, la que cuenta una historia completa. És veritat. És veritat, m'agrada, m'agrada. Leo, aquella que, aunque no contiene un argument específic, si esboza una serie de imágenes más o menos definidas. Som molt fort, i el meu nom és l'estudador. Veia anys que no sonava això. Una falca de fa 4 anys. Ah, sí? L'último, la música que existe simplemente por sí misma. Senyor, molt bé. És la música dels ingrés de la ràdio que existeix per ella mateixa, efectivament. Vinga, l'am. Tenim una altra notícia, oi, Carme? Sí, un parell de qüestions, perquè parla de mala d'un concurs de comença, i aquesta setmana acaba en el període de dos concursos diferents, i per tant, avisem. Demà s'acaba el període per presentar els treballs de recerca que participaran els premis de treballs de recerca de Batxellat 2012. Ben vist. Un certamen que convoca el Centre d'Estudis en Justencs i l'Ajuntament per reconèixer l'esforç dels alumnes de segon de Batxellat que presenten aquests treballs de recerca aquest curs. Com sempre, hi ha tres categories temàtiques, treballs d'àmbit local, d'àmbit científic i tecnològic, i d'àmbit social, lingüístic, humanístic i artístic, que és un sol àmbit. Per tant, és important saber que hi ha com 50 disciplines en una sola, perquè la gent de lletres ja ho fan, això. Vinga, tot és igual, tot és... Per cada modalitat es considera un primer premi de 250 euros, un segon de 150 i dos exèccits de 50. Demà, per tant, últim dia, per presentar-ho. Recordem que els participants havien d'inscriure previamente també aquella preinscripció el mes de febrer. I l'altre concurs que s'acaba aquesta setmana és el de... el de Pròsip Huesia. Ah, sí, tant! No m'avui, perquè sí, encara teniu temps de pensar-hi, fins i l'endres hi ha temps. De Pròsip Huesia m'avui Huesia. Organitza el servei local de català, perdó, i aquest any compta amb la col·laboració de la Taneu. Epa, el nou a Taneu de Senjús, el qual li han dedicat aquesta renovació, fotografia d'ajuntament de la nova direcció de la Taneu de Senjús d'Esvern a la Vall d'Avers, l'única publicació mensual de Senjús d'Esvern. La Vall d'Avers... Ja està bé, perquè... bueno, està bé. Hi ha la fotografia, tot plegat. També li fan una entrevista a la Romí Portradón, la nova presidenta de les seues. Se li diu adéu, se li diu adéu. Irene Pujadas... Has llegit molt bé la revista. Sí, de la baix tota. Ja ho veig. Me la grabo i me la poso al cotxe. Perquè la Vall d'Avers és la meva revista de Capsalera. En fi, alguna cosa més, Carme? No ho he dit, quasi. No m'has deixat explicar gaire cosa. No, que dolent que surt. Hi poden diferents categories i diferents premis, en funció de l'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14, i després també 15 a 17, i llavors adults. Llavors, els adultes premis van en funció de l'edat. Per exemple, els més petits rebran entre 45 i 70 euros per canviar llibres. Molt bé. I la resta ja rebran premis en metàl·lic, els joves entre 60 i 80, entre 100 i 160. Ah, val, és que m'he despistat. M'he despistat perquè si dels joves entre 60 i 80, i tenia anys, i dic... Sí, sí, sí, no, no, perdona, és veritat, eh. Hi ha molta gent entre 60 i 80 anys que sent molt jove, i així és com ha de ser, ja t'ho dic ara. Exactament. És el teu cas? No, perquè tinc 21 jo. Anem a veure què va passar a Sant Just Desvern, el nostre nostrat municipi. El 19 de març, no de l'any passat, perquè diu menjar. Si no, el de fa dos anys. A veure, a veure què va passar, fa dos anys. Bé, eh, més feina així, no? Què, eh? Com a gràcia. Sí, per això a mi també. Atenció perquè elles podien fer les inscripcions per participar al primer campionat de tenis taula. Com que és diferent, de Sant Just en un tornet que es feia el dia 24 d'abril. De moment, no sabem... El segon es va fer l'any passat, i el tercer, aquest any, no sabem res. Avui finalitzava el termini pel 22è concurs de pressa i posició en català per no professionals de Sant Just. És a dir, dos anys més tard, continuem, tots iguals. Vull dir, tot continua igual. És la secció aquesta del rimà envergüent de Sant Just, que et demostra que tot és cíclic i que no patiu... No sempre. Que si esteu malament ara, d'aquí un temps no estaré bé segur. I el revés. I el revés. Si ara esteu bé, tranquils que demà ho fareu passar alguna cosa, no, morireu. Ah, és broma. És broma. És broma, home, aquí s'ho va creure, això. Jo sóc creu, al final. Només la gent que truca a l'esquadra matinada en un programa d'aquests que te van a passar coses. I atenció a aquesta notícia. Fa un any, totes la prepara, la de Pedro Piqueras, perquè avui estem molt sensacionalistes. Fa dos anys. Fa dos anys, perdó, 19 de març del 2010. Accident a la rotonda de Walden. Ah, recordo. No plou, diu. Deprendia, no? Sí senyora, era un divendres. I ens van canxar fent la penya del morro a la tarda. Recordo que Edgar Costa va ser la primera persona que ens va enviar una fotografia de l'accident de la rotonda, cimferits lleus a l'accident de la rotonda de Walden. Avui, justament, fa dos anys, poc abans de 3 quarts de 6 de la tarda, un autobús que venia de Sant Joan d'Espèria. És que... de Sant Joan d'Espèria, de debò. Havia xucat amb un trenvia a la entrada de la rotonda del Walden. El trenvia va descarrilar de manera que va ocupar les dues vies com la pel·lícula Super 8. Saps que hi ha aquell accident enorme del tren? Doncs semblant. Bumbers, dos ambulàncies, la policia local, vossos d'esquadra s'han desplaçat, van desplaçar fins al lloc de l'accident, com ha de ser. Aquesta hora, quan es va redactar la notícia, no diu quan, dos anys més tard, sense saber-ho, els serveis mèdics ja van marxar, perquè la col·lisió no havia provocat víctimes greus afortunadament. Segons va informar la policia local, doncs que em jota per donar ritme, en aquell moment, l'autobús no hi viatjava cap passatge, només hi anava el conductor, que presenta algunes ferides dels passatges del trenvia, hi ha hagut quatre ferits lleus. El primer és anys, com a conseqüència de la col·lisió, el servei ha de transviar l'ajocament cada veïnabilitat entre les parades de Walden i Sanfaliú. És normal, també, la gent també. Què passa? Però hi ha hagut un accident, senyor, una mica de paciència. La resta del servei funcionava normalitat, fins a la paraula... Això és detall, ja fa dos anys, que potser no caldria recordar. I, atenció, això sí que m'agraden, perquè diu, a hores d'ara, sense saber si és una hora diferent a la d'abans o no, no està marcat, no és com allà el 324, que fa un seguiment de les hores. Diu, hi havia una petita grua. Sí, que jo m'imagino la grua, no? Perquè, clar, hi havia una petita grua. Diu, per retirar l'autobús de la via. I una grua, que m'imagino que és un altre més gran a l'anterior, que s'encarregava de retirar la flota del trenvia dels reïls. La flota, quina veredad més maca. Són coses tècniques que no entenc gaire. Diu, després d'aquest accident, entre un trenvia i un autobús, a l'arrotot de la Guàrdia. Tot això fa dos anys, justament avui, 19 de març del 2012. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació de Sant Just, ara mateix i a qualsevol hora, a ràdiodesverb.com. És veritat, no rigueu. I que, a partir de la set, el Sant Just notícies, edició vespre, amb tota la informació de Sant Just. Una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments amb el David Ávila i les històries de la tele. Carme, bona tarda, gràcies. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant, el Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. Aquest dia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens, malament. A més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant, el Nil, el que rei Josep Ençà el Clavier, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93-473-4058. Restaurant, el Nil. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Ácbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març, podràs visitar gratuïtament el Museu Ácbar i el diumenge matinal de Jocs L'Aigua que Mengem. Museu Ácbar de les Aigües, el centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona. Compromís amb el programa de l'Aigua de les Aigües. Aigües de Barcelona. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. Una salutació per l'agenda de la penya del Morro, de Raios Bern, sóc el Juan Rabonet, suposo que no sabeu qui sóc, clar, ja fa temps. Jo el Caiga d'abans, en l'Alcuentes, està en l'Alcuentes, Berturo d'Alls i l'Altra. Doncs jo no l'Altra, aquell. El que abans va fer aquí per Ramola, aquell. El que ha de fer allò de l'intermèdio, aquell. Doncs aquell. Que ara estic al Tatreneu, fent teatre, aquí a Gràcia. Una salutació a l'agenda de Raios Bern. Gràcies. Gràcies, Juan Rabonet. És veritat, eh? Hi ha molta gent que en lloc de dir... d'Esvern, ràdio d'Esvern, dius ràdio d'Esvern. No passa res, ja ho veu fer una campanya, perquè la gent es conscienciïs. A punt d'arribar a dos quarts de sis de la tarda, continuem el programa i ho fem ara amb l'inigualable David Ávila. Bona tarda. Què tal? Com estàs? Estic bé. Escolta, el Juan Rabonet s'ha estudiat de dir l'última feina que va fer, a la dos, que es deia fara falta. És veritat. No, que fa pastes, no? Ai, que fa pastes, perdó. I s'ha estudiat de dir que era un concurs que no va durar massa, que feia el carrat. És veritat, és veritat. Tenia una mica estava allà muntant el concurs i tal. Bueno, en fi, per cert... És el meu friquisme que l'he vist. Sí, demà. David, per això, faré la secció. És la persona més fritge que coneixem a l'envenyador del Morro per parlar de televisió i televisió. Vinga, entrem en matèria. Aquesta nit ja podem veure a Tele5 el desenlloc de la miniserie... Mijidana. Basat en la perdi... Perdiu-te què anava a dir. En la vida de la Pantoja. Doncs... És que ara estic intentant assimilar la periodista i la Pantoja. No, és que he tingut un lapsus. He tingut un lapsus important, perquè realment... No sé què... Se m'han creuat les dues neurones que dèc tenia, perquè periodista i Pantoja, en la mateixa frase, és difícil d'acollir, però vaja... Aquesta dona ha fet de tot i farà de tot. I que, possiblement, algun dia, la veiem, fent endredactant alguna cosa. Ah, sí? No sé, quizás, de momento, de momento. ¿Quién sabe? De momento. Aquesta nit podem veure la tercera part de la vida de la Pantoja. Mira, tenim altres, escoltem-lo. ¿Tú te crees que este vestido con este colojo te puede sentar a ti bien con lo morena que eres? Además, que el verde resalta al bello. ¿Mama, que la deje a ella? Que esto es cine y ella sabe lo que es mejor. Pues yo no estoy dispuesta a su portada que te saquen y se una de fecio. Ven aquí, mamá. ¿No hay alguien que pasemos la cena de mañana? Cuando quiera, ahora mismo. Ya hemos terminado, ¿no? Sí. Hasta mañana, gracias. Oh, aquest és el trailer, eh? Sí, sí. Ara ha conegut una de les oles d'aquest trailer o no? No, no. Doncs una de les coses que hi apareixen, aquest trailer... Sí. Forma tard... Va passar que la penya del mòbil fa molt poc. Què dius ara? Es diu Ivan Morales. Vostè va guanyant. Autor, director... Ara mítica, ja, revalació de temporada. L'obra de teatre és ser de un lugar que se pot veure a l'espai, a Barcelona durant uns mesos, ¿no? Ivan Morales, Ivan Morales, Ivan Morales, Ivan Morales, Ivan Morales... Una abraçada, si ens esteu escoltant. I sort li va anar aquí a Mijitana? Va sortir, va sortir. En Cardonava, Jose Coronado, i Jose Coronado, va tenir com una fer a Minnesota del Pantoja. Tu has pogut seguir massa a l'estrena de l'aigua d'aquesta militaria, o no? Sí, molt, molt, molt. És una cosa que me l'he gravat també, i me la vaig posant abans de dormir per tenir un bon son, saps? Sí, segueixo molt, molt. Molt la idea de l'aigua d'aquesta militaria. Bueno, hem de dir que aquesta seria... Hem d'explicar, fa un parell de setmanes, per què es va fer, no ho tornem a explicar, però hem de dir que ha sigut un gran èxit d'audiència i que ha portat hores i hores i hores parlant de la vida sentimental d'Isabel Pantoja en Carme Sánchez. Oh, Isabel Pantoja, eh? Mira, sí, sí, sí. Hi ha una cosa que m'aclou. Ha sigut arribar al Palau Sant Jordi, mira. Ha vingut al Palau Sant Jordi, Isabel Pantoja? A poc, a poc. Sí, sí, sí. I què va passar, ara? Està que ens concerts regalaven les entrades amb un pernil d'enrique tomàs. Sí, senyor, que vaig veure, una notícia que vam fer 3, 5 d'hauries de ser una d'aquestes, que regalaven pernils... O entrades, si comprabes un pernil, no? Sí, sí, de l'endric a tomàs. Això és marketing, i el demà són tontàries, tu. Doncs mira, això. Doncs aquesta nit acaba la ministrària d'enrique properes minissàries per fer les 5. No l'havia, podríem veure, una minissària dedicada a la vida d'Àrbina Ordònia. Ah, molt bé. T'interessa molt, també, veig. Sí, molt. No, és que aportes uns temes avui apassionants, eh? No, és broma, David, jo sé que això fa audiència, i anem de parlar, i no hi ha cap problema. Ara, jo tinc una cosa, jo no sóc expert, ni amb la vida d'Isabel Pantoja, ni amb la Carmina Ordònia, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la — ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez—, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la feathers. Ni amb la Carla Sánchez... ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez. Ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez ni amb la Carla Sánchez ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez, ni amb la Carla Sánchez. Ni amb la Carla Sánchez, ni en general, la vida de les persones privades de cazco, the cazco, la seva vida, fasi el que li doni la gana, Per què no parlem del teu pas per l'escola? De? El teu pas per l'escola. El meu pas per l'escola? Quina escola? Quan recordes que quan anàvem a l'escola que anaven els teus mestres i tot plegat? Sí, sí que me'n recordo. Bé, jo tinc una infància que va bé. Jo anava molt a la meva, però bé, no recordo malament, no? Per què ara que veig això? Doncs dia que els dimarts de la nit, podem veure després de la pima, mestres. Ah! I com els hi va d'Audiència, aquest nou programa dels nous formats JTB3? Els hi fan molt bé, eh? El tema de l'anospàlgia amb l'escola, relacionat a l'escola, està funcionant molt i molt bé. També fa a mi que el cuixí que té amb la PMA ajuda, però està funcionant molt bé d'Audiència. Em felicitarà tot l'equip JTB3 per aquest espai. Demà dimarts serà la vuitena entrega i tractarà sobre els mestres 2.0. Els mestres de... Ah, sí, sí, sí. M'imagino que va sobre les noves tecnologies, no? I si els mestres la pisarra, aquesta que hi ha ara, a tots els col·legis i tot plegat, no? Moment, quina pisarra ara ja no els col·legis? Home, no hi ha una pisarra... Jo tinc entès que hi ha molts col·legis que tenen pisarres electròniques d'aquestes, elèctriques. Doncs anem amb pisarra d'aquí. Un moment, perquè l'Obic és una universitat. I parlo dels col·legis. Ara, no sé com està tan poc per la zona de Turalló i Vic, que és un atmos tu, però vaja... De moment, mira, jo crec que a la moment encara no en quichos, eh? Ja vaig fer allà aquest estiu amb un carrer, i no en quichos. Bé, tu diràs... Escolta'm una mica el tràiler del programa. Ah, sí, home, de mestres, no?, que el tenim per aquí i que funcionen molt bé d'Audiència. Escolta'm-ho. Va, ara. A veure, què passa? De veritat, eh? Escriatures és difícil, no passar-t'ho bé. Tenen a les mans el millor de nosaltres. Alguns ens van canviar la vida. Que no s'havia fet text un i l'he presentat. Com són? Per mi un bon mestre és algú que obre port. Què pensen? Passar, però sí, o per aprendre. Vull descobrir un món. Què em pensen els nens? Els nens han de ser legals. Ells, si no som una cosa, ens repeteix, ens repeteix, ens repeteix. Són mestres i ens fan grans. Bé, què hi ha d'aquest programa, David? Ens vam dir això, ens vam dedicar a... Volem recordar una miqueta aquest programa, que a mi em van parlar a l'estrena, no l'hem tornat a comentar, i a mi m'agrada. Sempre que el poso, miqueta. És un de aquells nomes que em fa com una grafica especial. No ho sé, però a mi em fa com una il·ligió. I a gent... A mi m'agrada la sensació que és com són els mestres. Que bé i que bons i tot plegat. I a mi a vegades aquesta nostàlgia imposada, saps? Com de, oh, que bé i tot... Bé, a mi em fa com... A mi m'agrada exactament el mateix. Hi ha gent que considera que aquest apartat dels mestres deixa de banda tots els temes de bullying a les escoles, dels insults, dels alumnes cap als mestres, i que no reflecteix el món real de l'escola. Sí, bueno, com a totes les professions, no sempre tot és tan bonic com ens ho pinta, perquè no oblidem que és una professió. Hi ha altres professions, això, a part dels mestres. Però vaja... Correcte. Digui que... No, eh? Per cert, hem rebut un tuit d'ara fa un moment de la Marina Raurell. Gràcies per escriure'ns el Twitter. Diu, quina coordinació... Estic enganxant la secció de la penya del Mórmal d'Evitàbila. Ja m'he perdut el tema Buena Fuente. No, Marina, no t'has perdut. Perquè encara no n'hem parlat del nou programa que està preparant i que es gravarà justament aquí a Sant Just desvern, el plató que té alterrat, el polígon industrial i tota la pesca. ¿S'ensapa alguna cosa, ja, o no? Què ens has pogut explicar, David? Sembla una cosa. Sembla l'última recomanació de la setmana, i parlem de la Santa. Sí, home, el que vulguis. Passant, posem el trailer de Dijous. Passem el trailer de Dijous, que avui, si vaig louco avui, aquest és el trailer del Chris Pinklander? A veure... El trailer de Chris Pinklander, però no és un personatge... con la veneno por allí... No, es verdad, fue un momento que me marcaron muchas mías de todos los espectadores. ¿Tienes en contacto con Pepe Navarro? ¿Cómo es nuestra relación? ¿No? ¿No sabes nada de él? ¿Acavasteis mal? Bueno, tú, pero tú tienes una lengua muy larga. Si lo ha dicho nada, todavía. Perdóname, David, me avisó que se acabábamos mal, porque hay que confiar en ti y ella conmigo. Es una pregunta. Yo te admiro y estoy dejando de admirarte. Bé, això és el Chris Pinklander, el personatge que feia el soentino Fernández a esta noche cruzamos el Mississippi amb el Pepe Navarro a final dels 90, en Tena 3 o Tela 5, com sembla que era, i després, què passa? Que tornen el Chris Pinklander o què passa aquí? El Chris Pinklander serà el primer personatge de ficció que passarà pel col·lator de l'Ermiguero aquest Dijous. Ho hem volgut una mica despegar, perquè és el que vam seguir, el programa del Mississippi, tot plat, fa una mica de gràcia tornar a veure aquest personatge, com l'ha recuperat per celebrar els 15 anys de vida laboral a la televisió florentino, el Fernández. Aquesta gravació que escoltàvem, que ell estava al telèfon, m'imagino alguna cosa, no? No, no, és aquesta gravació del programa Otramovida. Ah! I he hagut de retallar moltíssim perquè hi havia fragments no actes per aquesta hora. Oh, t'ho creixo, però se suposa que estava allà al llavors, ell. Ah, o sigui, perdona, Otramovida, és que no ho veig. Surta el peruraris, eh? Surta el Chris Pinklander, el personatge, surta d'Otramovida. No, no, no. El Chris Pinklander l'ha abandonat, el Florentino Fernández, però per celebrar els 15 anys de vida laboral del Florentino ha decidit tornar a recuperar un dels personatges que el va catacoltar a la fama. Llavors va sortir l'altre dia Otramovida i tornarà a sortir a l'Hormiguero. Tornarà a sortir a l'Hormiguero. Però, però, però, però... De la casualitat ho sap que és la primera vegada que un personatge de ficció visita a l'Hormiguero. Ah, d'acord, d'acord, doncs queda... No visitarà Florentino Fernández, sinó his pinklanders. Què ha dit? Vinga, passem al nou programa d'Andreu Buena Fuente. Que ja va anunciar i mateix el Twitter. Es va encarregar de dir que aniria en Tena3. No sé si cap a mitjans de maig o cap al juny, ja, directament. Menys, menys, menys, menys. Jo vaig avançar dades i tot. Ah, vaig avançar dades? Sí, ho explico. El que passa és que, mira, una altra ràdio se'ns ha avançat, però jo vaig anunciar aquest Twitter al Vijous. Sí, sí, sí, sí, home, sí. Una aplaudiment pel David. Ja va, una aplaudiment. David, molt bé. No, però el que no ha avançat per a les ràbios us diré el títol. El títol del programa es dirà Buenas Noches i Buena Fuente. Ah, ha estat... No temo el títol de la pel·lícula. Sí, bueno, que era el... Aquella pel·lícula feia referència a un programa molt famós als Estats Units, als anys 60, que ens sembla que tenen entrevistes, i que sempre acabava el periodista mirant a càmera dient... Buenas Noches o, bueno, good night and good luck. És una mica això. Perdona, el nou programa de Buena Fuente. Atenció, primera dada, ja ho sabem, vas dir a Buenas Noches i Buena Fuente. Primera, segona dada. Serà un programa que, a dia d'avui, la data d'estrona serà el 15 d'abril. 15 d'abril? 15 d'abril serà la primera data d'estrona. Però això és ja, no? No ho falta ningú més? No ho falta res? No res, però aquí no res, molt aviat, molt aviat, molt aviat. L'Andreu agradarà el programa pilot en públic i dels plegats. Ah, sí? Molt aviat, molt aviat, molt aviat. S'ho agradarà en aquest programa pilot on comptàvem la presència dels habituals que en són el Berta Romero o el José Corbacho. Per aquesta vegada serà un programa setmanal, però, no? Serà un programa setmanal amb actuacions musicals, amb gats. Recuperarà la mica l'estil del programa que seria TV3, que es veia una altra cosa. Molt bé, doncs veus? Ja sabem alguna cosa més. I, escolta, com saps tot això, tu? I això serà la nit dels diumenges. Ah, atenció, nova dada, nova dada. Això anirà a la nit dels diumenges? Anirà a la nit dels diumenges. O sigui, ell mateix competirà contra l'altre producte estrella d'Alterrat, que és Salvados amb el Jordi Evole. I un altre producte estrella d'Alterrat que serà a l'Escai Mario. Quina? A l'Escai Mario. Ja estàvem caminant cap a omplir les programacions del diumenge a la nit de la tele. Bueno, de moment... Mira, de moment està anunciada aquesta dada, la del 15 d'abril. 15 d'abril que és diumenge. Però, de moment, 15 d'abril... Aquí la fan just, podrem veure segurament en directe. En directe? No se sap això encara, no? Se'l... Deixem la màgia, se'l corre la mica. Sí, no, no, clar, perquè... Tots les coses, però no tantes, no? Potser no se venies mateixos, David, ho diga. Sí, potser, potser. Però s'ha d'anar en programes al seu estil, no variarà gaire. Però, en aquest cas, en versió setmana, la nostra... Hi haurà, suposo, que molts grans et preferim a l'actualitat, hi haurà acusants musicals... Bé, doncs veurem aquest programa, un nou programa, d'alguna fuente, que segons ens ha pogut avançar el David amb els seus contactes, que en un dia m'ho explicaràs com ho fas. Buenas noches i bona suerte, perquè això encara no surt. No, no, no, no, no, no, no. Buenas noches i bona fuente. Perdó, perdó, David, no tan fàcil és la mà, que estava allà mal curat. Vale, vale, vale. Buenas noches i bona fuente. Bé, tenim més coses de TV, sí, no? TV5 prepara una sèrie sobre el capitán Aladriste amb Juan Diego Voto com a protagonista. Sí, bueno, també guardes la pel·lícula Aladriste. Sí, que sortia el Vigo Mortensen, que és a l'Aragorn, del senyor de l'Eusani i jo, parlant en castellà. Més que castellà era com una mescla així com... argentino, raro, així, profund, perquè... La pel·lícula més cara fins al moment de la història del cinema espanyol. Aladriste, cuida-ho. Després va rebentar... Va rebentar tots els records. El techo jamás, nunca ha vist-ho. Sí, s'ha de dir que, bueno, això, que l'Ecinco vol portar a terme aquesta sèrie, s'ho estan plantejant, però tenen com una mica de por, perquè l'última sèrie de gran pressupost han fet que és la fuga, no els ha funcionat, i en Breu acabarà la temporada i no renovarà. Però també tenen por, perquè Aladriste, la única vegada que fa més per televisió, va ser una càrrega de rotund d'audiència, va ser un 8% d'audiència. I això de l'Ecinco està bastant por. De tota manera, tenen aquest projecte en mà, i un dels protagonistes per portar a terme aquesta sèrie és el Juan Diego Gopo. Doncs queda dit, alguna cosa més sobre Aladriste a la versió televisiva? No, ja ho tindríem aniquilat. Això és això. Una nena que canta i fa por. Ah, perquè ara parlem de la sèrie Entre Fantasmes. Perquè Telecinco també està preparant l'adaptació d'aquesta sèrie, no?, amb nord-americana, espanyolitzada, no? Podíem dir? Sí, Telecinco té una prova sort amb un remake, i pot dir, al fracar-me l'adaptació de Chis, la cadena està rodant el d'en de Alba, basada en la sèrie nord-americana Entre Fantasmes. I aquesta vegada estarà protagonitzada per Satrícia Montero. És hora? Sí, em sona, però ara mateix no li poso cara. Bé, havia sortit a los hombres de Paco, yo soy de... La Satrícia Montero, va, per la buscaré algú que l'imagines. I la timbrida de l'internada i ara molt popular per la notícia de l'ES, vull dir. Ah, sí? Sí, sí, sí, no ha sentit a parlar de la notícia de l'ES. Sí, home, l'he vist, l'he vist, la versió en canyí, no? Ah, sí, eh? Sí, sí, sí. Que curiós. No, no... No, no... Doncs que anirà a la vida el doctor Parles Codero. La Satrícia és una artco-producció entre Tele5 i Disney, i ens explica la història de l'Alba Riva, que és la noia que arregla els poders de la seva àvia, el vol de poder contactar amb els esperits, i que, a més, ho haurà d'ajudar-los, ja que aquest ram moria amb assuntes pendents, i necessitaran tenir un repòs a terra i trobar a la llum, al final del camp. ¿És de por, la sèrie? No, no, no, no, no, no. Vull dir que la ràbia hagués de ser una ràbrica. Aquesta música no qualificava amb l'esperit de la sèrie. Bueno... Tele5 està preparant una sèrie de comèdia amb Alexandra Fiménez, que vol tornar als religions d'Amèrica de Família... Vinga, va, anem tirant perquè no tindrem temps. Valet, Ruede i Fran Perea troben a la luna el misteri de can Lenda, després de L'Oserrano, no? M'han participat junts i ara estem fent això. Sí, guaita. Si ho han fet veia que la Fuga, la sèrie d'Enteràtres, la sèrie de Calecinco, no ha funcionat, però és la sèrie històrica que tampoc ha funcionat i tampoc ho ha noverat. I la substituta d'aquesta sèrie serà Luna, el misteri de calenda. Que fa una mica com també volen tornar aquells aires de misteri que tenia l'Internado. En recordes de l'Internado?Sí, i tant. Doncs mira, volen tornar a agafar una mica aquests aires amb la productora Glovo Media, que hi farà poc darrere. I és una sèrie que està portant a l'Internado. Per denenruera, com ja ha ben veat tu has dit, hi ha l'Olevia Molina i la Fran Perea. Reprevem la denenruera després de coincidir a l'Oserrano. Aquesta sèrie per reserar el misteri amb els homes llocs i tot plegat. Molt bé, doncs queda dit. No deixem en dena 3, ja que tenim més notícies de la sequela d'Hispània, que es titularà Imperium. Sí, vaja. Què vol dir, que són els mateixos personatges? Que és com una mena d'espinof, això o què? No sé, sí, com una espècie d'espinof. Ens ha de treure la productora d'Ambú, que és la que ha fet el gran hotel, portarà a l'Oserrano Imperium. És una espinof d'Hispània, en la sèrie Hispània. No sé si l'has seguit.No, però ha sortit el Lluís Amar. Sí, sí, ha sortit el Lluís Amar. Doncs en aquesta sèrie, el protagonisme que haurà a diferència de l'altra d'Hispània, la sèrie haurà en dues famílies humanes molt poderoses, i en què l'arrogan Pratot Galva tornarà a Roma sense poder ni honor. Aquesta sèrie tindrà com el protagonista del Lluís Amar, l'Aragar Ridó, el Pedro Sánchez, l'Alvira Mínguez, o la Paula Prenier. Bons relícients per enganxar-se. Ara us tornem a aquesta sèrie, encara en teatres dependent de metre 3 capítols d'Hispània, en els quals els d'Auraldes enllà d'aquesta sèrie han d'enganxar amb l'Espinof. Aquesta sèrie és imperió, és caríssima, i cada capítol té un cos de 500.000 euros, i es veu de la sèrie de Roma, d'enganxar la sèrie de Roma i grans pèploms. Sí, sí, d'enganxar la sèrie de Roma i grans pèploms. Mític, a l'història de les produccions, de moltes posicions de Hollywood i Europees, s'han gravat allà als estudis de Roma, a Txinexità. Atenció, M. Bilarasau torna a TV3. La gran M. Bilarasau, la nostra, la de tots TV3 també, amb un telefim fent de periodista en l'adaptació teatral de l'obra d'esclassificats. Volant TV3 vol portar-me l'obra d'esclassificats, de la triomfa de les passades entre el teatre i la real, i d'una altra versió televisiva de la mà de TV3, i de les productores focus i animal films, jo estava dirigit per Joan de Gat... A veure si ho sigui bé, eh? De Gat Vic i Gat del Falc. Els protagonistes d'aquesta setmana seran en M. Bilarasau, Toni Sevilla i el mateix de Gat del Falc, que repeteixen en els capis protagonistes. De què va la sèrie? Doncs mira, la minifària... Sí. Una periodista, anomenada Sílvia Ugges, que previstarà el màxim matatari del país. Ella té un dinar nom moral. Ara, preguntar-li sobre la seva suposada relació amb una menor, però aquell mateix dia, la filla de Ugges ha tingut acusada de tràfic de drones. I el cap de premsa del polític li farà sentar-ho. Sort que aquestes coses a Catalunya no passen, eh? Quan la Mònica de Terribes ha d'entrevistar a Turmàs, no passa tot això. Vaja, dic jo. Però els parallelismes amb la Sílvia Ugges i la Mònica de Terribes, jo tothom hi ha els avis, una miqueta, i que... Però que... A M. Bilarasau ha intentat una mica dir que no. No m'ha quedat a dir. Queda a dir, a més, és una sèrie que el fan per TV3, amb el que fa mà, com que no ha passat res. En fi, per cert, acabem amb una altra minisseria, avui, que està preparant TV3 sobre el bisbe Pere Casaldàliga. El Llor Fernández serà el bisbe Pere Casaldàliga, a una minisseria nomenada al Bascals sobre la terra vermella. És una minisseria comprovida per minoria absoluta, la productora del Toni Soler i el Paco Escribano. Macià contra companys, que va guanyar en Millor Telemovie als premis Gaudí, per cert. És veritat, és veritat. Si vols, fem una mica de repassada dels premis Gaudí. Els premis Gaudí? Ah, sí, sí, sí. Perquè, a més, ara ho comentarem, però l'Alan Fàbregas, que és el realitzador del programa òpera en Texans, va guanyar en la seva categoria. El vam entrevistar el dia abans, li vam donar molta sort, i ens alegrem molt que els genés. Perquè, a més a més, també en aquell programa, hi ha l'Anna Gulló, que és una excollaboradora de la penya del Morrull, que és una de les que és d'ajudant de realització i producció. O sigui, que no era bona a tot l'equip d'Òpera en Texans, que va guanyar, va guanyar, va guanyar. Bueno, per mi sí que és un aplaudiment per ells. I a l'Alan Fàbregas, també, que és el realitzador del programa i és Saint Justenc. En fi, parlàvem d'aquesta miniserie. Ara repassem els premis d'àping amb el David. Parlant de la miniseria aquesta, de TV3, sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga. Doncs aquesta vol reflexionar una mica la vida del bisbe, que va marxar al Brasil, el poble que ha perdut el guió. Ho tens aquí apuntat? No pots ajudar-ho? Sí, això és autèl·lics d'Araguaia, a Brasil. Doncs, llavors, vol reflectir-hi molt bé com van ser la vida... Escolta, David, quan et passa això, que et passa a vegades... Què passa amb el guió? Sí, perquè... L'he perdut. És com un expedient X, no? L'explico. Jo tinc un ordinador que portar-t'hi, que la bateria està una mica cascada. I de cop i volta veig que em fa la fontella negra, i de la correnta no està el cap. Ah, estàs buscant el cap ara, oi no? I ara s'està redineixant. Està redineixant. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Mira que malament no em passa, però avui el Carblà no està bé. Ja, ja, no, David, és que no es pot estar per tot, eh, ja t'ho dic, no es pot estar per tota la vida. I enxufar-lo cada vegada que has de fer la secció, no? Bueno, això, aquesta minisseria, de moment, encara no estan fets, i jo me'n vaig a recordar. Aquesta minisseria també està cobrida per televisió espanyola, per la televisió del Brasil, i... i TV3, també. I raïs produccions cinematogràfiques. Això ja no t'has aconseguit a la memòria. Perquè no, deu ser una co-producció d'allà, no? Deu ser una productora de Brasil. Com dius tu, guió... Dirigida per Ruyol Ferrer i Francesc Escribà, no? Correcte, correcte. Diu que el rodatge ranca al juny, allà, a Brasil, eh? O sigui que... No t'ha d'anar cap a Brasil, eh? A rodar tot això, bueno, en fi... Vigues una altra cosa, de TV3. Ja farem la gata de la marató de TV3 contra la pobreza. 27 de maig, diu. 27 de maig amb Toni Vasses. I l'Agnès Marquès, portant a la terra aquesta marató... especial, i que diuen que no s'ho repetirà més. Només serà una vegada a la vida i prou. Només serà una vegada a la vida, i l'Antoni Vasses vindrà especialment des de Washington. Vindrà especialment, suposo que vindrà quin dia parlant, o més a l'anys per intentar preparar-ho. Molt bé, molt bé. Parlem dels Premis Apink, que es van celebrar l'agala del dijous passat a la nit, que són els premis que donen als telespectadors, a l'Associació de Trespectadors de Catalunya. La feia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquerra. Sí, efectivament, operant taxants, com hem comentat, cosa que ens són molt de il·lusió, perquè el Ramon Genet també va passar-se per la penya del Morro, va guanyant la seva categoria de millor programa de cultural, entreteniment, una cosa per l'estil... Però hi hauria més guanyadors, no? Quins eren, també? Tenim el Pulso de la Vermellas, que va guanyar... l'Albert Espinoosa i el director Palfreixas, els diaris de televisió espanyola... Va guanyar alguna cançó sense tu de Pulso de la Vermellas o no? Digue que no, estres, no ho sé. De teràpia, això, una pel·lidió per teràpia, això. I la seva cançó... Està preparant un tema per a la Maratoga. Ah, sí? Està preparant... Atenció, a veure. David, informe't. Teràpia d'això, que està preparant un tema especial? La Maratoga de TV3. Ah, sí? El 27 de maig. Sí, dir-vos. Ara com acabem els premis. Perdona, és que últimament m'he fet molt fan de teràpia d'això. Sí? Sí, sí. Mira, escolta, aquesta, veus la guitarra, aquesta, mira la guitarra. Lins al seu joc. Oh! En fi, i què deies, perdona? Bueno, ara, dir-vos, que el concurs que he gravat aquí és en Jules, que trapa un milió, en Carlos Sobera, va guanyar. La programació cultural de la 2 i la 6 de 3 també han guanyat. Van guanyar en premi. La minifèria Marco de TV3 també van estar premiats. El programa, com tu has dit, el 30 exfants del Ramon Gener també va guanyar en premi i també va guanyar en premi. I també va guanyar en premis i també va guanyar en distinció. L'home del temps de TV3, el Tomàs Molina. Molt bé, doncs queda dit. David, ho hem de deixar aquí. La setmana que ve parlem de pulsades armèries. La setmana que ve volem de pulsades armèries, doncs vinga. Això serà dilluns que ve. David, ho hem de deixar. Moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Bona setmana. Adéu. Bona setmana, una veritat. I I'm looking for a boyfriend. There is no way I'm looking for a see. I need to say some dope. I'm a working girl, you know. I'll fend attention off, I keep to myself. I love my room, I'm getting used to sleeping. Some nights I really like to lie awake. I hear the midnight birds, the message in their words. The dawn will touch me in a way. A boy could never touch their promise, never meant so much to me, you have been warned. I'm born to be contrari. Backward at school, I roll from right to left. Teacher never cared for me, preacher set a prayer for me. God help the girl, she needs all the help she can get. I sit for hours just waiting for his phone call. I'll eat the chocolate in the fridge. I'll play his messages, analyze his intonations. Please stop me there, I'm even boring myself. I think of him when I'm doing the dishes. I think of him while looking at the things. This ain't no play on words. My love for him's absurd. If he gave me a sign, I'd think about it for a week. I'd hold it up and then I'd try to know if you hope it works. And once you've become rarri. Backward at school, I roll from right to left. Bona tarda, són les 6, us parlem al Verses i Marta Patricio. L'Ajuntament de Barcelona va tancar el 2011 amb un déficit de prop de 500 milions d'euros. La tínenta de l'alcalde de l'economia són iat rakesents. S'ha mostrat confiada en tancar el 2012 amb un déficit zero. A Apera s'ha ensenyat a tancar el 2012 amb un déficit zero. Bona tarda. A l'actual equip de govern, quan va elaborar els presopostos del 2012, s'han reduït lleugerament les despeses i s'han incrementat ingressos amb taxes i diners de la generalitat. L'any passat s'ha tancat en uns números vermells de quasi 500 milions d'euros, de 50 milions menys del que s'havia previst. Segons són iat rakesents, l'Ajuntament no haurà de fer modificacions als seus números. Li permet afrontar l'exercici 2012 amb capacitat d'inversions, que li permet afrontar a l'exercici 2012 amb una capacitat de solvència. Li permet, per tant, no haver de redreçar passos fets de manera important, i això li dona una credibilitat que estem valorant de manera molt important. L'estalvi brut de tota manera del 2012 va ser d'un 5,4% per sota del 13% de l'estalvi del 2010. A l'abril, l'Ajuntament decidirà si aposta jenguany pel déficit 0, com ràdio l'Ajuntament de Barcelona. El govern català ha convocat per dimecres d'aquesta setmana els sindicats per negociar el pla d'ocupació per als funcionaris. D'aquesta manera, l'executiu fa cas a la petició dels sindicats, que han demanat més temps per parlar d'aquesta qüestió. Recordem que els sindicats es van oposar al pla presentat dimecres pel govern català, i que, entre d'altres mesures, obria la porta a trasllat georàfics de 45.000 funcionaris, així com també l'ha retallada d'un 15% de jornada i sou, a més de 6.000 interins. L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha separat per primer cop amb èxit de Catalunya, dues si a més, desunides pel fetge i l'abdomen. El codirector del programa de cirurgia fatal del centre, José Luis Peiro, ha explicat que ara poden fer vida normal. Los servicios de mañana tienen las heridas impecables, están muy bien, y la ecologografía aposoperatoria está también perfecta. La previsión es que estas niñas ahora ya están separadas, son individuales y no han tenido ninguna complicación inmediata, no la van a tener en el futuro, esperemos. A partir d'aquí estamos satisfechos con el resultado y van a poder tener vidas individuales. La intervenció es va fer fa 20 dies quan només tenien 6 mesos. Una de les dues armes utilitzades en el tiroteig d'aquest matí, són una escola jove atolosa de llanguador que a França, i que ha causat la mort de 4 persones, és la mateixa utilitzada la setmana passada, en un atac que va acabar amb 3 militars francesos morts. Així ho han explicat fons de la investigació, donant validesa per tant a la hipòtesi exposada hores abans pel president francès Nicola Sarkozy. Nos son interpolis. Ens criden molt l'atenció, les similituds del modus operandi en el drama d'avui i en el de la setmana passada. Però s'ha d'esperar a tenir elements més precisos de la policia científica per confirmar aquesta hipòtesi. Sigui com sigui, la prudència és la regla. La prudència és la regla. Les mateixes fons també han indicat que la moto que l'agressor ha fet servir avui per fugir del lloc dels fets és la mateixa que es va veure a la zona de l'atac de la setmana passada. Per tant, tot apunta que l'autor és el mateix. El govern centre l'assegura que la Constitució avala les reformes que l'executiu ha estat duent a terme. Ho ha dit el cap del govern central, Mariano Rajoy, des de Cadis, en un dels actes oficials per conmemorar els 200 anys de la Constitució del 1812 la Conegudac popularment com la PEPA. Bona tarda, els parla David Amador. El ciclista suís Miquel·le Albacini ha guanyat en solitari la primera etapa de la volta a Catalunya de 138 quilòmetres. Amb sortida i arribada a Calella, Albacini, que ha entrat per davant d'Antoní de la Plaç, és el primer líder de la prova. El suís reconeix que la etapa de demà amb sortida i arribada a Girona, amb 161 quilòmetres, serà molt dura i que ara no pensa en mantenir el mallot. L'objectiu de tenir la malya, després de demà serà una etapa duríssima i no m'hi perdo la faca si perdo la malya. Amb futbol al Barça s'entrena aquesta tarda de crear el partit de lligada demà contra el Granada. La Granada sonarà a 8 punts del Madrid, després de l'empat dels Blancs, contra el Malaga. L'espanyol juga avui davant el ràcid de Santander a cornellar al Prat, a partir de les 9 de la nit, a l'enfrontament que tanca la jornada a 27 de lligada primera. Si guanyen els Blanc i Blaus empatenen a 39 punts amb bossa suna, a la sisena plaça de la classificació en zona europea, podreu seguir l'espanyol ràcid a la com, a partir de dos quarts de nou. Aquest vespre. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bonetardà, són les 6 i 5. Avui ha començat el procés de prenscripció per segon cicle d'educació infantil, de 3 a 6 anys, d'educació primària i secundària obligatòria. El procés es llarga fins al dia 30 de març. A Sant Just l'oferta inicial de l'escola Montserrat inclou una segona línia a P3 pel curs que ve, per tal de garantir que tots els nens i nenes de Sant Just que comencin a l'escola al setembre puguin fer-ho en un centre públic del municipi. L'oferta inicial de Sant Just consisteix, doncs, en dues línies a Montserrat i Canigó, i una línia a Montseny i la concertada de Madre, Sacramento, pel que fa a l'Institut de Sant Just, pel proper curs es preveuen 4 línies de primer, segon, i tercer deso i tres línies a quart. I avui arrenca el tercer concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. El tema d'aquest any són les botigues i els marquets del món. Una de les novetats del certamen d'aquest any és que els participants hauran de pagar 8 euros per presentar les imatges 3, maximum. Paral·lelament es convoca el tercer concurs popular en aquesta edició. Igual que l'anterior les fotos s'hauran de presentar a través d'Internet, des d'avui fins al 20 de maig. Després, un jurat triarà una cinquantena de fotos d'entre totes les que es presenten i s'exposaran a les vacunades del que arriben a vista entre el 16 de juny i el 16 de juliol. Un jurat triarà les tres millors fotografies. Les condicions dels concursos les trobareu al web de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just. Tres visibles punts, Sant Just.org, Barra, AFS Sant Just. I acabem aquest vullet d'explicar amb vostres cadimècres, l'equip infantil de l'elèctric Sant Just. Rebarà a casa, l'infantil del Barça B. Serà un partit amb els que es presentin, i es posaran a les vacunades del que arriben a vista entre el 16 de juny i el 16 de juliol, i serà un partit amb històs que es farà al camp municipal de futbol a les 7 de la tarda. Amb més d'una ocasió, algunes categories de l'elèctric han visitat la ciutat esportiva de Barça i també estan en contacte amb l'escola blaurana. Ara són els infantils del Barça, els que venen a jugar al camp contra l'elèctric. Serà un partit amb històs, però n'esborarà un bon nivell. És el que ha assegurat el president del club Sant Just. Serà a dimecres, a la 7 de la tarda, al camp municipal de futbol. I això és, tot de moment, més informació a partir de la set. El Sant Just notícia és a Dície Véspera. I el Sant Just no és a Dície Véspera. A l'hora de l'albumida, en camps oberts o niats, en camps silenciberge, en crits ereus del vespre, som al foc deia la nit les maneres del matí. I fem fora les cendes, que només són molesties. I ara corre i penja l'aire, que respireix el món, i em va viure el món, i no em s'inforcien tots els instants, que la vida en vegades avui. A l'hora del cap vespre, en camps oberts o niats, seguim trencant silenci, en crits ereus d'un dia allà, d'un dia allà, d'un dia allà. I ara corre i penja l'aire, que respires avui, i em va viure el món, i no em s'inforcien tots els instants, que la vida en vegades. I ara corre i penja l'aire, que respires avui, i em va viure el món, i no em s'inforcien tots els instants, que la vida en vegades avui. Sí, sí, 10 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la penyola del Morro. Què tal? Com esteu? Des de les 17 parlarem de llibres amb l'Arnau Cónsul. Avui celebren 200 anys des de la primera Constitució espanyol, de l'acadiff, que arriba a la PEPA, 1812. I, a més, també és el dia del pare. Parlem d'aquests dos temes amb l'Arnau Cónsul. Però, abans de tot això, i com cada dilluns, en començà la segona hora del programa, parlem amb el Manel Ripoll, d'Història de Sant Just. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Què tal, Manel? Bona tarda. Com estàs? Bé, una penya. Ahir, per cert, hi va haver dia de visita a les restes hiberts de la penya del Morro. Ja ho sabeu, aquest turó, restes hiberts prehistòriques, que està a sobre de Camp Mèlic, i que, al Manel, una vegada al mes, un diumenge concretament al mes, es dedica a informar a tothom qui passa per allà sobre les restes hiberts, la Torra de Guaita, les cambres que hi ha, i vagar a totes les pedres d'aquestes construccions prehistòriques. Ahir, Manel, quantes persones van passar per la penya del Morro a escoltar les teves indicacions com a guia i tot plegat? Doncs van pujar entre unes 80 i 90 persones. Què dius? Ara, Manel. Ahorabona. Ahorabona, Manel. Gràcies, gràcies. Molt bé, no? Sí, de fet, era el primer dia que, després d'haver fet el primer any, que vam començar això al març de l'any passat, tot just ara feia la dutzena visita que es feia això de forma continuada. Doncs el Fabrià es va fer com un tancament i es va fer una reunió amb el regidor de Cultura i la tècnica de Cultura, juntament amb l'Arxivem. Qui és la tècnica de Cultura, per curiositat? No recordo el nom. Com que és la persona que sempre està a l'ombra del polític, no se la recorda mai. I va anar bé, no? Perquè la mitjana, quan és, més o menys? Doncs la mitjana, del que hem estat per l'última vegada, havíem tingut un dia que havia pogut ja molt poca gent, 40 persones. Ah, feia fred, també, d'haver fet. Feia fred, com que va ploure i feia bastant mal temps. I teníem el record amb 106 persones, una cosa així. Sí, que ens hem acostat molt. I vam fer? Entre 80 i 90. Hem d'acabar de fer el raconta. Ai, ai, ai! Ai, quina ànima, per poques persones. A veure si el mes que ve, que serà el tercer també, d'un menjar de més. En principi hauria de ser el primer cap de setmana, és l'únic que per diferents inconvenients no s'ha pogut quadrar fins a aquest cap de setmana. Ja ho anunciarem 15 dies abans, una cosa així, quan fixem el dia. Com vulguis, ho anunciem aquí al programa, perquè tothom qui vagi... Està bé, és arribar a bon temps. Arribar a bon temps, i, bé d'agost, anar a passejar una mica a la penyola del Moro per colxerola i també, vaja, una activitat totalment familiar, no? Perquè poden arribar tothom amb els nens i les nenes duplicades. Sí, sí, la cuja, és la cuja de qualsevol edat, vagin a fer esport, vagin amb bici, vagin, sembla, ben a fer una passejada, allà estarem per fer els 5 cèntims del que hi va haver allà en època Íbara i després a l'època mitjana. Que per ser allà, des d'allà, vas veure, ens ho comentaves abans al xat, l'incendi que els matolls més aviat que es van cremar aquí a la V23, poca cosa, la pressió. Sí, poca cosa, des d'allà es va començar a veure com començava a sortir una fumera. Era una mica estrany perquè de vegades sí que es veu cremar rostolls i els pañesos de la zona agrícola en crema d'alguns. Tot controlant, eh, per això? Normalment això sempre és controlat i tenen un fum blanc i constant, i aquí anava agafant com diferents colors. Llavors, amb la gent que deia allà, anaven fent hipòtesis, la gent deia, això és Sant Joan d'Espi, no, que això és Sant Just, que això és la zona industrial que s'està cremant, que això són un rostolls, que agafa un color diferent, la gent va fent hipòtesis. I des de la Torra d'Agua i tota la penya del Moro, que allà es veia per fantàsticament. Bueno, bueno, de fabular. Però andrem ja en matèria, en Manel, si et sembla. Parlem dels cabreus. Ens situem a l'època feudal, un altre cop, eh, segle XIV, segle XV, 200 anys on els doforts, que eren els senyors feudals que en aquell moment, on tenien les terres o gestionaven, tots els vens, doncs animals, també blats, les collites de tot tipus, que es conreaven i es feien el que anomenem ara Sant Just d'Esvern. Perquè en aquell moment, sembla que no s'anomenaven Sant Just ni d'Esvern ni res, em semblen, sinó que tots formaven una mica de la contrada aquesta, i que havien de rendir comptes a la Pia del Món. Anem una mica per part, i avui parlem dels cabreus, per on vols començar, Manel? Doncs, com m'has comentat tu, agafarem una mica el relló que vam deixar l'altre dia. De fet, gràcies al llibre que vam estar nosaltres consultant, que són uns quaderns d'Estudis Sant Just Tengs, seran editats tres números al llarg dels temps, i per exemple, un d'aquests números ens va permetre, en el seu moment, parlar de la torre espigulera i de tot el que s'havia trobat allà, tot l'escombrera que s'havia trobat, però avui ja hi ha el de la media pro i tot això. En aquell moment, jo vam comentar-ho, a mitjans dels 80, hi havia una excavació en marxa, o més ben dit, hi havia la voluntat de construir, el que actualment és el polígon de Sant Jordes Bern, i una excavadora, mentre estava fent per fer els carrers, i tot plegat i posa ordre, va trobar aquestes restes arqueològiques que detaven d'aquesta època, més o menys faudal. Sí, sí, segle XIV, una mica posterior a això, però sí, més o menys era l'època, però es va aprofitar aquell moment per fer un quadren d'estudi senjos-tengs, i posteriorment se'n va editar un tercer número, que ens va servir la setmana passada per conèixer els doforts i conèixer els senyors faudals del vas llobregat, i passant una mica les pàgines, quan acabava de parlar d'aquest tema, ens entrava a parlar d'una transcripció d'un capbreu. I jo vaig dir, això serà però interessant o no per portar el programa on ho vaig estar llegint, ho vaig estar consultant, i vaig creure que era bastant interessant, més que res, perquè la gent conegui que era un capbreu, i perquè allà s'exactament quan s'acaba el tema dels doforts, que vam quedar que els doforts s'havien venut a les terres que ocupaven la zona del vas llobregat, les seves possessions. A la Pia del Moino van vendre per 76.000 sous, que ja vam comentar que ho van comprar per molt poc, 2.000 o 3.000 sous, i al cap dels anys van vendre per 76.000 sous. Aquesta família va triomfar, eh? Crec com tenia en aquest moment la fórmula de la Coca-Cola una mica, no? Van vendre la Patent, vam comprar baratíssim, i al cap dels 200 anys, els que ja van comprar no ho vam veure-ho, sinó els nits i els més nits, van aconseguir vendre els terrenys aquests que tenien el que anomenem ara, vas llobregat. Però, escolta, què és això d'un capbreu? Doncs fiquem aquí una mica en situació als nostres ullents, perquè tractarem dues paraules clau, que ens permetran entendre tot el que explicarem a continuació. En primer tot, capbreu, d'acord? Un capbreu seria com avui en dia el registre de la propietat, o seria com avui en dia quan la gent va a pagar el llibre o va a pagar el cadastre. Per tant, és un document que t'acredita com a propietari, no? Lògicament d'un espai. En aquests casos, en el moment que vivim actualment, són els pisos, no? Exacte. Però en aquest moment imagino que eren les terres, no? Sí, exactament. El senyor Faudal tenia unes dominicatures, tenia uns terrenys que eren seus, i el que feia era llogar-los. Els ficava en lloguer, i en aquest registre, que en aquella època es deia capbreu, se notava que aquest tros de terreny el sedeixo o el llogo, aquesta persona, a canviar una quantitat de diners o una quantitat d'animals... Avor d'aris... Perquè això ja s'acordava amb el propietari, no? Exacte. Això s'acordava entre el senyor Faudal i la persona que li llogava el terreny. Podíem ser els que hem comentat. O bé espècies, els hi podíem pagar amb capons, amb gallines, fent feines, com arrenjant els camins, o prenent part de l'exèrcit del senyor Faudal durant un període... durant un període de temps, o pagant en metàlic el que faceria uns sous, sis sous, etcètera. O sigui que això són els capbreus. Aquest document que et donava, que et legislava, que vagia com a propietari d'aquest allò. I l'altra part que has comentat que era important... Són els enfiteus. Abans d'entrar amb l'údals enfiteus, acabem un moment amb el capbreu, perquè és graciós saber que el nom de capbreu ve de la paraula cabrejat o cabreado en castellà, és l'evolució, o sigui, per això té aquest nom de capbreu, perquè diguéssim que els que treballaven aquestes terres, els cabrejava una mica, o els emprenyava una mica, el fet d'haver de pagar capons, d'haver de donar gallines, o sigui, fer el fet que una terra que era totalment erma, la fessin productiva i a sobre, aquestes de pagar el senyor Faudal. Això com que cabrejava la gent o les cabreava, doncs d'aquí el nom de capbreu. Això només passava a l'època faudal. Ara, avui dia, per sort, no has de pagar, eh, com res. No has de pagar impostos, ni res. Volem dir que li pagues a l'experta i a la casa, no? Exacte, per això... Sí, hem evolucionat molt, eh, del segle XIII i XIV, al segle XX que estem allà. En fi, i l'altre tema que ho comandaves, quina era? Els enfiteus, perquè en aquella època avui hem dit que hi havia el titular dels terrenys, el que en tenia la dominicatura, que era el senyor Faudal. I hem dit que això ho llogava uns terceres. Doncs en aquella època no es deien llogaters, sinó que es deien enfiteus. L'enfiteu. És una persona inquilina, no? Exacte, que el que feia era... Enfiteu, ve del grec i del llatí, que vol dir millorar. Que el que feia era que les terres hermes les milloraven. Les milloraven, eh, millorar. Enfiteu, millorar, això ho sap tothom. Exacte, llavors el que feien és això, a canvi de millorar aquestes terres i de poder-hi viure, i poder-les treballar, i conrear... Doncs havien de pagar un senz o un cànon, ve en diners, ve en espècies, en el moment en què es pacteixen amb el senyor Faudal. Escolta, aquest vocabulari, ells es deien així, ja, i el llibre, o la història, i els historiadors els hi han posat després. Perquè és un dubte que sempre he tingut. No, no, en els escritos de l'època fiquen, com a títol, fiquen cap breu, que era una paraula que feien servir, i quan escriuen, diuen l'enfiteu, tal, feia tal cosa. O sigui, que hi eren noms que feien servir, com en un català antic. Veiem que això són paraules evolucionars del llatí. Estàvem abandonant el llatí, i apareixent una barreja de català, hi ha un guàrd romàniques que s'havien anat formant per allà, llavors hi havia aquestes paraules que aviam dient sonen molt estranyes, però que en aquella època era l'idioma corrent. Llavors, tenim que el cap breu per entendre'ns, eh? És un document que, com diem, acreditava que aquella terra era teva, i et posaves d'acord amb el propietari, en aquest cas, amb els senyors de la terra, els dofort, eh? Sobretot, que és el que havies de pagar, llogar i tot plegat, però aquest document era un pergamí, m'imagino. Sí, doncs aquella època, que els llibres ben lligats i tot això, no es tenia molt, i és un pergamí de fet, a qui ens explica i és curiós que ara ho comentarem, doncs aquest pergamí, que si es vol, es pot anar a consultar, el tenen guardat a tots els documents de la Pial Moina. Clar, encara no s'havien mandat la imprimta, lògicament. No, no, anava a tot, a mà, a tinta, allà sucant una mica amb la ploma de Colom. Sí, sí, quin gasto de mà, també. Sí, tot allò es gravava a mà. Doncs això, si es vol consultar, els registres de la Catedral de Barcelona, a tot el que ell és als documents de la Pial Moina, s'ha de preguntar pel document 4.802, i pel document número 14. Si un va allà i et truca a la porta, dius, escolta, el document 4.802, que és que sóc de Sant Jús i em fa gràcia, no ho veuran? Clar, doncs tu ho pots fer, no? La Pial Moina recordem els nostres ullens, que era la institució que depenia totalment de l'Església, per tant, era una institució eclasíàstica, que era qui gestionava, juntament amb els senyors, amb els senyors faudals, tot el que hi havia a totes les terres i tot plegat. Aquí tothom sucava, com sempre, menys el poble. El poble treballava. Exacte. Tot a la vida. A veure, aquest pàrgamí, que vam poder consultar en aquell moment les persones que ens van fer aquest quadrament d'estudis Sant Jús Tengs, van documentar que era un pàrgamí que feia 1.825 mil·límetres de llargada i 690 d'amplada. Home, 1.800, això són 18 centímetres. De llargada, sí, sí, era com... Era com un dinar 4? Sí, un dinar 4. Un dinar 4 de l'època. Però és curiós, perquè estava... Quan vaig estar llegint, estava partint en 3 parts, i aquestes 3 parts estaven com... entre cosit entre ells, com si s'hagués escapçat amb els anys, i l'haguéssim entre cosit per conservar-lo sencer. Tu l'has tingut a la mà, aquest pàrgamí? No, jo he vist aquí i en faccímils. Hi ha les fotografies que es van fer en aquell moment. I es veu això, és com que havia estat cosit, perquè també hi ha una cosa com que cabrejava molt la gent que existessin aquests documents, a la mínima que es podia... El trencava. Sí, a la mínima que s'assaltaven, que estaven guardats aquests documents, ja posen un castell o a la catedral, s'intentaven destruir perquè no quedés constància del que ho havia de pagar. Llavors, s'estaven superbent protegits, no? Exacte. I aquests documents, lògicament, no els tenien... Com has dit que ho comentàvem? Els enfiteus, no els tenien, sinó que els tenien... Els senyors faudats, els guardats. Sí, perquè, de fet, és molt estrany que aquests documents hagin arribat als nostres dies, i, per tant, quan es pot estudiar un cap breu, s'estreu molta informació perquè n'hi ha molt pocs. El cap breu, com diem, està organitzat en tres parts. Manel, ens podries fer, bueno, un glossari... Sí, i no, del que hi ha. La primera i la segona part, doncs, contenia el que serien les declaracions dels enfiteus. És a dir, quan es llogatés tenia aquest tros de terreny, i a la tercera part hi havia les signatures d'aquí donàvem fer d'aquest document. Paja, era un contracte. Era un contracte entre dues parts. Sí, sí, sí. Era entre una part que tenia un contracte entre dues parts. Sí, sí, sí. Era entre una part que era el senyors de la Pia Almoyna, i 121 enfiteus. Perquè es van poder catalogar. 121 persones diferents. 121 persones diferents entre Sanfaliu de Llobregat, Sant Joan d'Espi i Sant Just. Hi havia una mica de les tres poblacions que tenien l'explotació d'un tros de terreny, i que havien de pagar, a canvi, de tenir l'explotació d'aquest tros de terreny. Ah, doncs descobrim-ho, no? Doncs sí, que sí. Descobrim-ho, perquè home, és interessant, no? Aquest document de la història del que actualment són aquests tres municipis del Baix Llobregat que has comentat. Una mica, les 121 persones o 121 famílies, digue-li com vulguis, que vivien només a les hores. Pensa que ara, si juntem els tres municipis, arribem tranquil·lament als 60 o 70 mil habitants, segurament, no? Aquí hi ha 121 persones que donen el nom, o sigui com el titular. Podem comptar que, si era una família normal, podien tenir 5, 6 habitants cada un. Podríem estar parlant que entre els tres llocs podria haver-hi 700, 800 habitants. Una cosa així, si fem aquesta projecció. Comencem a donar noms, o què? Comencem a donar noms... Potser algunes tenen alguna sorpresa, no? Hi ha alguna sorpresa de noms que ens sonaran, sobretot pel que fa als enfiteus. Perquè el que serien els persones que donaven fer d'aquest acte i el firmaven, doncs hi ha, però anaven del notari, que era el senyor Peradom, que ha donat fer d'aquest document sigui públic i acceptat. Tenim el Batlle de Sant Feliu, que era el senyor Nicolau Cabot a l'època, i també tenim el nom del rector de Sant Just Desvern d'aquesta època, que era el senyor Ramon de Guardiola. Ep! Ep! Què dius, ara? Sí, sí, parem llunyar... No, no, no. I se t'acaba ben d'hora, ben d'hora, també o no? Se t'acaba ben d'hora, ben d'hora, perquè és partiment a primera hora. No, no, que curiós, eh? El rector de Sant Just Desvern... Estem parlant del segle XIII a XIV. 1347. 1347 de terra, Ramon de Guardiola. Queda aquí la dada per la història. I aquests, com quan teves tres, són els que firmaven, els que abreus, aquests contractes de rendament de la terra, a tothom, els enfiteus, que eren els inquilins, els llogaters, que utilitzaven la terra. Quines dades necessàries eren... que els llogaters, perdona, eren necessàries a l'hora de firmar aquests contractes? No, bàsicament el que es feia era... Després, si voleu, podrem llegir... d'aquests 121 agafar-ne un al·l·latzard i llegir exactament què és el que he posat per la transcripció. D'acord, però tenim això. Estic a una banda 121 enfiteus, que s'acorda entre ell del que es pagaran el senyor Faudal, llavors es reuneixen els de la Pia Almoyna, el Vatlla de Sant Feliu, el rector de Sant Just, que donen fer de lo que diu la Pia Almoyna, i el notari. Llavors, van dient, el senyor enfiteu número 1, doncs, a canvi de deixar-li aquest tros de terreny, ens pagarà amb les següents prestacions, o havíem diners, o havíem una mica d'espècies, o havíem un percentatge del que es produïa, doncs això ja en funció del que sigui. Per exemple, el primer enfiteu que s'anomera, el que tenia el número 1, era el senyor Bernat Campraciós. Home, Campraciós, avui en diem, sona... Com nom, també, no? Mític, aquí. Sí, mític, míticíssim. Per tant, ja el 1300, ja hi havien Campraciós rundant per Sant Just desvern. Oh! Per exemple, en aquest cas, Bernat Campraciós... Ah, sí que ho faria, era, verà. Doncs ho faria, a canvi del terreny que tenia, dues gallines que havia de pagar per Nadal. Ah, havia de pagar per Nadal. Si normalment les gallines i els capons es donaven per Nadal. Sí. Suposo que era el temps en què es feien servir més per fer caldo, o galla Nadal o gallina de Nadal, doncs... Això de pagar la família Bernat Campraciós i els seus, que van mínim. Dos gallines de Nadal. Sí, després, què més? Després, pagaven el 20% dels rendiments que generaven. Com una mena com un representant, eh, que també et cobra el 20%. El 20% del que produvien en aquell terreny, ho havien de donar, i després hi havien de pagar un sou i sis diners. O sigui que... Quan es pagava això? On es pagava? Quan es pagava això? Quan es pagava el sou i el diners. Festa de Sant Miquel. Festa de Sant Miquel, tot això. Déu-n'hi-do, eh, Déu-n'hi-do. Podem anar a repassar-nos quantes maneres, perquè si no tindrem temps. Per exemple, a l'amfiteu número 6, és a dir, l'inquilí número 6 del que es té constància, és Guillermona. Sí, es portava molt aquests noms així. Guillermona, que era la mulher de Guillem de Campraciós, també. Ah... Per tant, això ens dona a conèixer que els Campraciós no és que tinguessin només un terreny petitet, sinó que tenien varios terrenys, d'acord? Sí, hi havia la zona de... He intentat agafar sobre dos, que són de la zona de Sant Just Desgert. Exacte, i aquest, per exemple, devia ser un terreny més gran, perquè ja pagava 4 gallines per Nadal. 4 gallines per Nadal, eh? 2 capons, eh? I 3 sou per les diferents peces de terra que tenia Guillermona. Home, Déu-n'hi-do, no? Doncs sí, aquest ja devia ser una extensió més gran. Pagava una mica més. Per exemple, no sé... L'amfiteu número 15 i 16, que també tenien uns noms curiosos, que tenien la zona de Vallvidrera. Això vol dir que, en aquell moment... Ja es coneixia Vallvidrera com a tal. I també tenim Jaume Calopa. Calopa, si es va fer una excursió per Vallvidrera, es pot trobar can Calopa, que és una masia que no pertany a Sant Just Desgert. També és capa la zona de Vallvidrera, però... Diu que en aquesta masia només fèiem carn, escalopa, no? Sí, a fer escalopa. Sobretot la van inventar ells. Carn de escalopa, no? Exacte, ells ho van fer ells. No ho sabem. No ho sabem. Això és del 1347, que en Calopa ja tenia constància que hi havia una gent que portava el seu cognom a les esquenes. Sí. I també pagaven gallines d'anada, per Nadal, pagaven 4 sous, 6 diners... 4 gallines? No, no. En aquests dos casos, ho fareixen gallines, no ficava directa en el nombre de gallines, 4 sous i 6 diners i un quart de l'Òrdic que produïen. Oh, no, d'una idea, un quart, eh? Un quart, sí. Un 25%. Abans hem dit que un pagava el 20% dels rendiments. Aquí, una quarta part de l'Òrdic que produïen, l'havien de donar al senyor Faudal. Sí, bueno, una mica... No està gaire lluny, potser una mica més, però dels 18% de l'Iva... El que toca que treu l'estat. Sí, li rep a EFE. Això és una miqueta, com dèiem, el començament, el segle XIII i XIV, que no estiguessin... a la mà... Vull dir que hem evolucionat l'Ojustet, eh? L'Ojustet, eh? Amb aquests anys, amb el tema d'impostos, tributs i tota la història. Sempre n'hi ha uns que treballen, n'hi ha uns que fan servir els nens que s'hi treballen. Això sempre passa, sempre. Per no extendre'ns molt més amb això, tractarem un parell o tres més de persones, canvien una mica de cognoms, i veiem que hi ha més cognoms que ens semblaran curiosos. Per exemple, tenim el senyor Bernat Carbonell. Ah. Carbonell també és un cognom com pressiós, d'aquests coneguts i tota la vida d'aquí Sant Just. Doncs hi ha el 1347, hi havia Carbonells, passejant per Sant Just d'Esvern. Aquests, pels terrenys que cultivaven, havien de pagar tres gallines per Nadal, vuit sous i sis diners. Veiem que, bàsicament, sempre es pagava amb gallines, o un percentatge de la teva producció, o amb sous i diners. I ara arribem, potser, al punt curiós del programa d'avui, del tros que hi dediquem, perquè, reboscant amb els 121 enfiteus, n'hem trobat un que podria ser van passar del locutor i conductor de la penya del Morro. Sóc jo? Sí, sí, aquest és... Com has deia? Estava l'enfiteu número 18 i es deia Pere Domènech. Oh, Pere Domènech! Jo aquí l'avui, no? Sí, me'n recordo que el meu avi me'n parlava quan era petit. Sí. O sigui, que era un avan passat... No sabem si directament o no, però... Faereixo saber que hi havia un domènech, sobretot per allà, que segurament devia fer el programa de les tardes d'aquella zona, no? No, amb un megafon, així he fet com amb pells i verjigues d'animal, i anava dient... Oh, la bona tarda, xutom! Ens distraurem una estona! És una mica un avan passat, que feia el mateix, que faig jo ara, però com es regues el futur. M'acolec, no, McFly. Amb el teu d'aquest, que curiós. I quan pagava aquest avan passat? I potet, i qui pressupta, m'ha passat meu. Doncs per les possessions que ell tenia, pagava dos gallines per Nadal. O sigui, no tenia res. No tenia res, perquè... I l'altre es pagava un capons, quan arribava Sant Miquel, també un 20% de la terra... Aquest és el que es pagava, dos gallines. Sí, sí. Perquè vagis, eh, que jo... De fet, si vols, et podem gestionar el tros de l'enfiteu? Ah, bueno, sí. El senyor, perquè sabien com escrivien en aquella èbola, ens fica... Pere Domènec, de Dita Vila i Parròquia, de Sant Just Desvern, per cases que posaien Dita Vila, pagava dues gallines per Nadal. Res, miseria. I una peça de terra és esloc dit Vaseia, és a l'ou dits de senyors de Sant Feliu. Aquí ens hem perdut. Sí, jo ja ho fas tot, no? És home propi, a prestació dels sobres, dits malusos. O sigui, el que feia és unes terres que estaven amb malus, les ficava produir... A casa meva sempre hem sigut molt treballadors. Molt treballadors? I ens hem esforçat molt. I pagaven, doncs, aquestes dues gallines de Nadal, i fica això, és que estava dins dels terrenys. Aquestes terres de Pere Domènec on queden ara... Avui en dia s'han difuminat en el temps. No, ho dic perquè potser... Ja ho vaig a reclamar. Mira els papers aquells, a l'apia al moin i a tot el que regulava, que potser hauré d'unes terres que, per cognom, legítim, molt legítim, em tocarien, eh? Havies de fer una obra genològica, una tiràmplica, amb 347 enrere. Això és per un moment. Fem una tarda, fas una presentació d'arbor genològic, que arribi al final darrere. En fi, què hauria de ser plegat? Tenim algunes conclusions per anar a acabar? Sí, tenim algunes conclusions. El que hem comentat és que hem trobat graciosos, o que s'assemblava avui en dia. Hem trobat els calopes de Can Calopa. Hi ha ripoll, algun ripoll. No hi ha cap ripoll a l'època. I verdoy, algun verdoy. I tampoc hi ha cap verdoy. I han, que hem trobat calopes, carbonells, que han trobat alguns solanes. Seria can solanes, doncs ja n'hi havia algun. Aquests són els cognons, probablement podien ser, del que hem parlat aquí, en els programes seguts, dels més antics, de Sant Justencs. Cardona no n'hi ha cap. Cardona i Pedroza no n'hi han cap. En aquesta època devien arribar posteriorment aquí, a les terres de Sant Just Desvern, perquè després hi van assentar i tenien els seus masos importants. A principis de segle eren gent importants. Però de l'època no hi apareixien. I una tarda curiosa és el que s'ha pogut extreure d'aquest capbreu. A part d'aquests cognoms, ens donarà la idea de com era Sant Just a aquella època. A veure com era. Perquè s'han pogut recomptar 12 masos que existien a la zona d'influència de la paròquia de Sant Just i Sant Pastor. Sí. Hi havia 12 masos difuminats pel territori, que coincidien amb els límits entre un i l'altre. O sigui que Sant Just no era com avui en dia, tot ple de cases i tot, sinó que eren 12 masos dispersos pel territori, que feien el que era Sant Just d'Esvern al 1347. Oh! Una fotografia molt diferent de el que és avui en dia, amb 16.000 gairebé 17.000 habitants. I aquesta fotografia es pot trobar més o menys? És una idea mental. Estava buscant... Ja buscant les sintonies i tot per canviar la secció, i sembla que no m'entraia res, efectivament. Sí, clar. Jo què vols que et digui? Has de pagar també les dues gallines, també. Per arribar al Nadal, efectivament. Doncs Manel, moltes gràcies per haver vingut avui, també. El programa, un dilluns més, Història de Sant Just. Que, per cert, si us ha agradat, també podeu escoltar alguns dels podcasts que hem fet el programa. Vaja, alguns dels programes que hem fet, que els pengem el programa del Manel, els penja els podcasts, anirem uns quants, que podem recordar la pagina web. I tant. 3bdobles.històriadesanjustdesvern.tk. Molt bé. Doncs, Manel, moltíssimes gràcies. Com sempre, ens tornem a retrobar la setmana que ve, i tornem-nos a l'hora de setmana, igualment. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del Ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La penya del Ràdio d'Esvern. La penya del Ràdio d'Esvern. La penya del Ràdio d'Esvern. La penya del Ràdio d'Esvern. Allons ensemble, découvrir ma liberté. Oblie doncs... T'ho reclitzé, bienvenue dans ma réalité. Je veux l'amour, la joire de l'avant humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le cœur. Allons ensemble, découvrir ma liberté. La lliberté. Obliré, doncs, tu refiché bienvenu dans ma... Véralité. Sí, sí, 40 de la tarda. Continuem en directe a l'Apenya del Morro, mentre sigui un aplaudiment per les es, que ens agrada molt. Escolta'm el seu tema Joguer, i d'aquí uns moments amb l'Ernau Consul, parlem de llibres, si és que apareix per la ràdio. Que a mi m'ha dit que vindria, eh? No em facis patir, Ernau. Ràdio Tespel, 98.1, l'envergol, Ràdio Tespel, 98.1. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu òqver de les Aigües coincidint amb el dia mundial de l'aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu òqver i el diumenge matinal de Jocs l'aigua que mengem. Museu òqver de les Aigües al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant El Niú de Sant Just. El niú podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de diums a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant El Niú el que rei Josep Encel Clavier, 1 de Sant Just d'Esvern. I la teva reserva del telèfon 93-473-40-58. Restaurant El Niú. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Camana, diuen que en Justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Vinga, vinga, haig por fa lloi que se m'ha fet la cursa a les mitges. Amics i amigues, espero i ho desitjo que la penya de les galtes, no del Morro. Ah, perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que a la casa de los 101 d'Almatàs. Ho lluro pel Jerónimo Stilton. Ai, porfa, quina meravella. Soc l'Ansel Llàcer i la penya del Morro... Mira, mola, que vols que et digui. Si us omiu una salutació, a tots a la Ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que teniu un Morro, és un altre pitjor. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, a més, penya del Morro. Sí, sí, 43 de la tarda. I ja tenim amb nosaltres l'Arnau Cónsul de l'Institut Ramon Llull, col·laborador habitual de la revista Sàpia. En Arnau, bona tarda.Molt bona tarda. Ben trobat, ben tornat, ben volgut, ben tornut. Bé, ben tornat, ben tornat. No, és una broma d'aquestes llanguatges de Marius Serra, una mica. Ah, molt bé. Marius el teniu per aquí, també, com a col·laborador? No... Home, estaria bé, eh. Està bé, un dia, aquests. Anagrame! Ja ho ja sabia, que també és per aquí. Sí, és que sempre com en busques, eh. En fi, avui, per cert, l'estem de Nora Bona, amb la gent que... no dic que és pare, però jo no ho dic. Com a mínim, que sàpiga. Una broma que se'n fa, però... Que no sàpigui, no? Avui, però, és a celebrar els 200 anys, com ja sabeu, de la primera Constitució espanyola, la de Cádiz, del 1812, el tren ben anomenada, perquè si no ho sabeu, és que no us la té l'aquests dies, perquè ens han bombardejat tot. I espera't, encara que el dia no s'ha acabat. És veritat, la Pepa, eh.La Pepa, sí, la Pepa. Perquè això, avui és el dia del pare, és Sant Josep, i, per tant, ja era Sant Josep, el 1812, la Constitució li van dir, doncs mira, la Pep, no? De viva la Pepa, estàvem tan contents que va quedar com un crid... que ara ens sembla que ser viva la Pepa és una mica ser fiestero, no? És un dia de la Pepa. Llavors era revolucionari, diria la Pepa, era revolucionari, era ser liberal, era a favor d'una Espanya molt diferent de la que després ha anat construint. Per què deu n'hi do, l'ovença, que era aquella Constitució, eh? Perquè sí, bueno... Pel Pemps, evidentment. Ara ens la mirem i us ho demanem. Que veníem del regnat de Felip V, no? A Carles IV. A Carles IV, eh. Napoleons havia enviat una miqueta...Ah, sí, és veritat, és veritat. I havien enviat tota la... Una mica com a estèrics, eh? Tota la península estava envaïda, no? Tota, no.Cadis, resistia... Exacte. Sempre, l'imbosa.Odres van reunir allà a Cadis, uns quants senyors, entre els quals eren uns quants catalans, que no se'ls van escoltar gaire. Que era un Miquel Roque acompanyat fa uns anys, no? Sí, sí, sí. Hi havia un que es deia Antoni de Campmani, ja li deien Campmani. Mira, la Campmani.Sí. I, bueno, els van deixar fer el seu discurs. I després és famós que, justament, Antoni de Campmani, en un moment... Això ho hauria d'imposar, i la gent li deia que no, que de cap manera, que això anava contra la religió i contra l'apòstol s'enjaume. El què?El què? I anar a... O sigui, a Antoni de Campmani volia que no s'imposés la religió catòlica com a única religió. Allà el 1812, eh?El 1812. Que avançada, eh? I que la inquisició s'ha suprimit. La inquisició va aconseguir, tot i que després la inquisició va seguir, ni va fer el cas que va voler, de allòs. I, bé, el cas és que... Però no va aconseguir que fos like, eh? No aconseguir que fos like. I en un moment així, exacervat, amb els francesos a fora, amb les bayonetes i tal, dius, escolti, o em fa cas o que baixi l'apòstol s'enjaume aquí, i que em digui que no. És clar, tothom se l'ha quedat mirant com vulgui. Els catalans estan bojos, sí, sí. Un respecte per l'apòstol, eh?Clar, clar. S'enjaume i fer respanya.Si debo que existeix que ho demostri. En fi, curiositats... Però aquesta no és la secció d'història? No, no, però... Espera, perquè tot és relació, perquè s'ha dit que són curiositats de com es va fer en aquell moment la primera Constitució espanyola, on avui, com diem, es celebra en els 200 anys, i que s'ha recollit en molts llibres, anècdotes, de com va anar tot plegat, històries i tot això. Per exemple, n'hi ha un, a l'editorial Dux, que és un editorial batidet on un historiador xavi d'Euludé català, que diu això, visca la PEPA, amb interrogant... Volem dir... Els catalans de l'Espanya de la Constitució de l'Acadir. Recull tot això, els catalans que van anar-hi, i un amic vam fer el paper del Roc i la companyia, de dir, bé, no sé, estem aquí, però... Però vaja, que no. No sóc gaire cas.No massa, no massa. Sí, sí, sí. Perquè això de llegir un llibre de deserts històric, no els hi vagi massa bé, dius, home, jo... Escolta, novel·la i acció, no patiu. Però, perdona que et digui, però amb el títol que hi ha d'interrogant, ja té bona pinta, eh? No vull dir que és allò, és com el... No diré que és com el Toni Soler, quan va escriure aquella història de Catalunya modèstia a part, però depèn dels títols que el riposa el llibre de l'Història. Dius, ja em dic que aquí darrere, no sé, allò de dir... Exacte, tostó... Exactament. No, però del que vulgui, aventura i dinamisme, i marxa i sexe, i una mica de crims i policies de l'època investigant, doncs Arturo Pérez-Reverte.Ah, sí? Arturo Pérez-Reverte, un tostó... Tots tenen un bon sentit, vull, 708 pàgines, però que hi ha gent que amb 700 pàgines, si no en té més, vull dir que és almenys feliç, vull dir. Sí, sí, sí. Doncs una novel·la que va escriure el 2010, la penúltima que ha escrit diria que és l'Esedio, i que explica justament això, el Cádiz ha setjat, en el qual, malgrat l'assetjament francès, van arribant tots els diputats que han d'escriure, a constituir les Corts i a escriure la Constitució de Cádiz, i mentre tant es van produir una sèrie d'assassinats, hi ha un policia que va perseguir en un lladre, que no se sabem qui és, i els francesos, que van fent de les seves, i... Bueno, et tornen molt... El Pérez de Verte, tot un clàssic, també, del gènere així, com d'història o l'Espanya, de fa segles... Entre història, això mateix. Sí, eh, col·la les seves... el capitán elatrista, no? Sí, aquí l'elatrista no li podia posar, perquè, clar, hagués tingut un elatrista de 270 anys. Correcte, és un anacronisme d'aquests. Anacronisme, però l'interessava el tema, potser ja va captar, de dir, escalla, tu, 3 cara, i, d'aquí, 2 anys, saps allò del rapicó. Ah, 3 pics del rapicó, doncs 3 pics, l'any 2010, perquè Pérez de Verte, sempre que treu, acostuma a tenir a ocupar les listes de ventes. I ara torna a estar-ho. I ara, jo suposo que, si els editors són llestos, el tornarà a posar unes quantes setmanes, li ha de dir que aquest és la gran rueda sobre... Sabeu que el Reverte torna a la Constitució, com els ha fet un plegat de ficció i tal? Això, amb un fet real. Algú en llibre més sobre la Constitució del 1812, que avui fa 200 anys? Jo ho deixaríem aquests dos, eh? Vull, evidentment, d'estudi històrics, tots els que vulguis, però hi ha aquest, que és nou, Viva la Pepa, amb un interrogant, i després la novel·la, perquè per els que vulguin, una aproximació més divertida. La feia del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Svem. Ah, mira, jo que em veu amb allò en gràcia. Gràcies. Merci. Que siguin dos. Bé, i acabem ja l'espai, parlant d'un paell de notícies. La primera, lamentablement, cosa que sentim moltíssim, l'amor de 3 a Pamies, que, per cert, la venia sent just. Si no em ve equivocat. No, no era... No m'estava assegurtat, però potser és clar. Fa uns anys va venir a fer una xerrada... Home, era una senyora que, fins l'última hora, pràcticament, va ser inquietes, va mora, va poder participar, i va ser activa en tot allò que se li va demanar. Va morir amb 92 anys, tothom hi pogués arribar, amb la velocitat d'aquella barri barri. Llarga vida, eh? I sí, sí, i a més a més, diguéssim, reconeguda, perquè va guanyar a Creu de Sant... O li van donar la Creu de Sant Jordi l'any 84, la Madalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona, el 97, el Premi d'Honor de les Lledres Catalanes l'any 2001, i és de les poques dones a les quals se'ls ja ha donat. I bé, evidentment, una vida que ha sigut la seva pròpia obra literària, que és una escriptora que va de ser dona d'un polític escriptor, com Gregorio López Raimundo, i mare de l'escriptor Sergi Pàmies, doncs tota la seva vida ha sigut el que ha conformat la seva obra, perquè des de la guerra civil, fins al seu exili i primer a França, es pesa Cuba, República Dominicana, en Mèxic, retorna a França, retrobament, amb aquest company que no marit, perquè clar, són comunistes i no estàvem pas casats del tot, en tot cas, només per civil, com va ser Gregorio López Raimundo, amb el qual va tenir el Sergi Pàmies, que si us hi fixeu, va agafar el nom de la mare. Oficialment es diu Pàmies López, però en molts llocs, ell es diu... ell firma Pàmies Bertran, que és el segon cognom de Teresa Pàmies, perquè diguéssim que Gregorio López Raimundo, evidentment, que el reconeix com a pare, però és un pare com absent, per entendre'ns, és un pare que... han tingut una relació molt oberta. Amb la Teresa Pàmies i el Gregorio López Raimundo, s'han estimat tota la vida, però que ha esconat fent la seva obra i els seus viatges i els seus... Si el Sergi Pàmies ha decidit posar el primer cognom de la mare, serà perquè li han fluït més i ha tingut molt més de pes, no? Ah, sí, evidentment, ha estat sempre més de la mare, que no pas del pare, tot i que no es caigui renegat de dinó, que ell no es veu bé això, no fa massa. Li vaig llegir un article que parlava d'un tiet seu, germà de Gregorio López Raimundo, que havia mort a París, i l'havien enterrat allà al Terleixès i havia anat, i, per tant, doncs, bé, s'hi sent partíssim, també. Però no és el llegat que li deixa 3 a Pàmies, una 3 a Pàmies... Perdona, que t'allí, jo volia preguntar-te, si alguns estàs escoltant i, per exemple, no conegui gaire, la bibliografia o tota la bibliografia que ha escrit 3 a Pàmies, per què en llibre podria començar a recomanar-li? Jo començaria els dos primers, el testament a Praga i quan érem capitans, que són, ja et dic, la majoria dels llibres d'obre de la novel·lística audioterística de 3 a Pàmies és llibres en els quals explica la seva vida, d'una manera més o menys balada. Potser el protagonista no es dirà 3 a Pàmies, però queda clar que és ella. I quan érem capitans, és la seva experiència de la guerra, fins i tot d'abans de la guerra, no? I, per tant, com ella, malgrat ser dona, va ser mil·liciana i... Aquesta comunista declarada va obrir un camí amb el tema de la dona en un moment de repressió molt important. Va ser una de les veus importants. Això li va portar una sèrie de piques. Durant tota la vida, anys després, en gent que havia figurat el pou i piques que van duradents, anys després, però qui no volgui tant uns llibres així dieterístics o novel·lats de la pròvia vida, doncs, per exemple, la biografia que li fa a la passionària, Dolores i Barruri, és bastant de manual. Si algú vol saber la vida de la passionària, crec que la bona manera és s'acostar-se al llibre que li dedica a 3 a Pàmies. Bé, doncs aquests són alguns apunts de la gran escriptora que ens va deixar la setmana passada i en aquest espai, com no podia ser d'altra forma, ens n'havíem d'en recordar. Per cert, aquest dimecres és dia 21 de març. A veure, comença la primavera. Sí, comença la primavera i no és casualitat. Ja ho sabeu que quan comença la primavera també és el Dia Internacional de la Pòsia. Que, per cert, a Sant Just també celebrem el Dia Internacional de la Polícia. Sí senyor, senyor. De la Polícia. Un dia el celebrem, eh, de la Polícia. Sí, te'n veu, com vulguin. Com vulgui el fabra. Doncs, de fet, és una iniciativa relativament jove, eh, va començar el 2001 amb algunes ciutats. Ara ja s'hi ha apuntat totes. A Barcelona els actes principal es fa al Palau Robert, però n'hi ha tots els barris. I celebrem moltíssim, no sé si és el primer any que es fa Sant Just, o potser el segon, però, tot cas, celebrem moltíssim l'iniciativa de l'Ajuntament. Què és el que es fa, perquè jo ara vaig una mica perdut, no tinc l'ajuntament de davant. Hi ha un recital a la plaça de l'Ajuntament, o davant de l'església. No sabem què serà, d'allò avall. A la plaça Jacim Bardagué, evidentment. Aquesta és una nova que potser el feia, no? D'aquesta, per exemple, del Can Gineste i dels Clubs de Lectura, de l'Escola d'Escriptura de la Teneu... Ah, sí? Vas com a teix o...? Jo hi aniré, per exemple. I què faràs? Recitar un poem? Cadascú recitarà algun poem de poetes triats. Joan Margarit, un clàssic. Hi havia de ser, al final no hi pot ser, perquè serà la viatge, però es llegirà un poem a seu. I és possible que es llegi també... El que, diguéssim, podreu considerar el poem... d'aquest... d'aquest any. Ah, sí? Perquè aquest tacte més central que es fa pel Palau Robert i que organitza l'Institució de les Letres Catalanes junt amb un escocat, el que hem fet és demanar a un poeta, Narcís Comadira, que els hi fes un poem expressament. Doncs mira, tenim un minut, abans d'acabar el programa, per escoltar i que ens llegeixis i ens recitis el poema del Narcís Comadira, que com es titula? Quatre paraules. Fes-me un poema. Mitjans somnis, un àngel se m'apareix amb temta. Escriu, fes-me un poema. Vull treure-me el de sobre, vull dormir el son dels justos o el son dels pecadors més igual. Vull dormir. Però ell insisteix. Té, diu, quatre paraules. Món, país, llengua, amor. I afegeix. Gairebé ja t'he fet el poema. Jo li dic, si escric món, vei hauré d'afegir desastres fam i guerres. Si escric país, ja entro al territori foll, de l'ésser i dels fantasmes. I si escric llengua, veus, el dolor em trenca l'ànima, no puc escriure més. I em diu, tu escriu amor, pel món i pel país, i per aquesta llengua que es mor, ja et trenca l'ànima. Veuràs que encara pots fer... aquest i mil poemes. Arnau, moltíssimes gràcies, una setmana més. A vosaltres ja ho vens. És molt especial, eh, del dia de primavera. Sí, sí, sí. També de l'Internacional de la Pusia, de Barcelona. I ens tornem a trobar dilluns que ve, si vols. Doncs així sereu.Vinga, bona tarda. I nosaltres ho deixem aquí, agraït tota la gent. Com sempre, que he fet possible la penya del Morro d'avui, la Carme Verdoia, les notícies, el David Ávila, a la televisió. La Marina Raurell, que ens ha comandat un tuit de la penya del Morro. Moltes gràcies. El Manel Ripoll, a Història de Sant Just. I ara acabant amb l'Arnau Conso, a la secció dels llibres pel Morro. Qui us ha parlat durant aquestes dues hores, ja s'ha d'anar amb vosaltres també, Jordi Domena. M'acabes i ve. Adeu-siau. Yeah, I'm gonna live my own life. Thank you for my life. I want to be completely free. Leave in the past and forget. I want to feel the music flowing through my veins.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.