#184 - La Penya del Morro del 10/1/2013

A més a més en casos que han presentat només 11 eleccions per la literataria de l'U. Per tant, he dit que ara, quan s'ha de fer manifest, que ens teniu una situació en xarxa que t'han contactat amb vosaltres, que la cosa canviarà, que la situació és raolent, com ha resalt en molts casos, però en aquesta ocasió no la sèrie s'ha escoltat. Tenen previstes tard a la tarda de l'enlacció de Catalunya Caixa i aprofiten el semàfores en vermell. Devia la Yetana per plantar-se al mig i explicar als conductors el motiu de la protesta. El president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona Alberto Fernández ha reclamat a l'alcalde Xavier Trias el cessament dels responsables de la mobilitat a la ciutat. El motiu ha estat el darrer conflicte del sector del taxi. Ajuntament Pere Sanz, bona tarda. Bona tarda, Alberto Fernández. Considera que la marxa enrere en l'aplicació del nou sistema de torns dels taxistes de Barcelona és una nova mostra del desgavell en la política de mobilitat a la ciutat. El líder popular ha tillat de zombie l'alcalde Xavier Trias. Jo veig l'alcalde Trias com un fombi en política municipal. No tan són les seves permanències gasagues o canvis de criteri en qüestions que afecten al carrer del moto, al carrer del bici, ara el taxi avança amb les zones liles, les zones apagament per aparcar, sinó que, a més, quan per fi pren una decisió, aquestes que ens hem mostrat en el taxi únicament tenen una vigència de solamente una setmana, perquè finalment la retira després d'un any de diàleg amb el sector. Fernández Díaz no ha volgut referir-se explícitament el regidor responsable de mobilitat a Duar Freixedes, tot i assegura que l'àrea de mobilitat no havia acumulat mai tants errors segits. Bona tarda, us parla, Duar Cabrer. El Barça rep avui el Córdoba a partir de dos quarts de deu en la tornada dels vuit anys de final de la Copa del Reia amb un avantatge de 0 gols a dos del partit de nada. En cas de superar l'aliminatòria, el proper rival seria el Málaga, equip amb què també es creuarà enlligar aquest cap de setmana. L'ec jugador blaugrana ara, el Málaga Javier Saviola, diu a la xarxa que per guanyar el Barça s'ha de fer un partit perfecte. Para ganar, tiene que tener un día o una noche casi perfecta y saber que nosotros tenemos que salir a jugar del principio, en cuanto le das la pelota al Barça y en cuanto ellos empiezan a sentirse dominante del partido, ahí se complica todo. Pel partit d'avui, finalment, Adriano Sarabaixa ens seguia amb molèsties al tormel. Mentre estan a Espanya, el teu principi d'acord amb el futbolista Vulgar, Martín Petroff actualment el Bolton de la segona divisió anglèsa. Segons que pot confirmar a la xarxa, el jugador és a punt de rescindir contracte i arribaria amb la carta de llibertat i signaria pel carrest de temporada i una més. S'espera que el president del Bolton signi entre avui i demà la documentació perquè l'extrem vulgar viatja a Barcelona aquest mateix cap de setmana. Petroff ja va coincidir amb Javier Aguirre, a l'Atlètic de Madrid i el Tribunal d'Arbitratge Esportiu al TAS ha rebutjat la inscripció de l'equip ciclista Catiuixa, el capartany Joaquim El Purito Rodríguez. Aquesta exclusió no el permet participar com a equip a la UCI World Tour. Un moment a prop El 98.0 de la FM. I a tot el món, a través de ràdiodesfern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvernos. Hola, jo saluda Jordi Doménez. Bona tarda. D'on ve? Vull dir... Tu estàs pensant molt, eh? Perquè m'han dit el nom i no me'n recordo, perquè és una mica complicat. Ah, val. Què és? Vilanava del camí. Sí, Vilanava del camí. Si veieu que un foc amb la Jaltru i... I per un moment pensem que anàvem a dissencar-les de la ràpida, que també era molt complicat. Precisament. Però d'on està, era noia del camí? No, no sé on està. Doncs has d'explicar algú del públic. Ah, donc... A veure, que algú... Que m'expliqui algú? No diuen res. No diuen res. Només el peu de gent. Bé, avui al programa comencem repassant l'actualitat de Sant Just Tenga amb la Carme, que avui passa per els tres toms de Sant Just, que tornen a tores celebrats i tornen a commemorar la festivitat de Sant Antoni Abat, aquest diu Menja, aquí a Sant Just desvern. I avui el programa... Tenim moltes coses, com sempre, vaja. Tindrem a la Júlia etmella i els seus amics, que avui ens ve l'Èric Sandin, que és un guitarrista i bateria d'un grup, saps que la Júlia etmella és aquesta noia jove d'aquí de Sant Feliu de Llobregat, i que a vegades diu jous i fa la secció dels amics de Júlia etmella. Molt bé. Doncs sí, un dia se li acabaran els amics i acabaran la secció. Potser no. Però, mentrestant, anem tirant... Hi ha molts amics, potser. Sí, jo crec que sí, perquè avui portarà l'Èric Sandin, que és guitarrista i bateria, i portarà la guitarra i vindrà a tocar la guitarra. L'Èric Sandin. A més a més, avui parlarem amb la Clara Nervión Sant Justenca, que està a la revista Time Out, ja fa un temps, i justament avui se lebren els 5 anys amb un munt d'actes. No sé on estarà ben bé, perquè em sembla que a la tarda... No em vull equivocar, però hi havia un acte al Mureu Nacional a la nit, no sé si hi ha una sala a Polo. En fi, ens ho explicarà tot plegat. A més a més també tindrem l'educació canina. Amb la Rosé Arcs, que ens explicarà la rasa del gos de Tura català, que jo no sé si us sabies que arma, hi ha dos tipus de races a Catalunya. Una d'elles és el gos de Tura català. I l'altra? No, no ho sé, jo li preguntarem. I a la segona hora entrevistarem el Jordi Cortés, ballarí, que ahir va estrenar Blackout a la Seca. L'altre dia no vam poder parlar amb ell, avui tenim una mica més de sort, i ens visitarà l'Arnau Consul amb la secció de llibres i tot això, amb la col·laboració més que especial de la Cristina. Bona tarda. Bona tarda. Seria Jordi que el cor d'un eriçó pot arribar a batre fins a 300 vegades per minut? El què? El cor d'un eriçó. El cor d'un eriçó pot arribar a batre 300 vegades per minut. I el d'un home? Són moltes vegades, això, eh? Quin ritme heu fet? Jo no ho sé, això és la Cristina que sap les dades dels humans. M'has enxampat ara. El normal són una 60, no? La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O era més penya que morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Com comentàvem fa un moment. Els tres toms de Sant Just desverns se celebra per commemorar la festivitat de Sant Antoni. Quin lavat! Patró dels animals, que és el dia 17. És el mossèn, cada any va neix, els animals de Sant Just, i es fa un recorregut pel municipi que es repeteix 3 vegades. 3 toms? 3 toms, efectivament. La jornada comença... comença fort, eh? Amb les mursapes que ballés a Can Ginestar. Per què riuen? Perquè són tres toms. No, però és que la gent de Vilanova del Camí és molt especial. Doncs les mursapes que ballés a Can Ginestar, pels cavallers és gratuït. Som, som, som. Tu no, seria escoller. Perdona, perdona, perdona, un moment. Tens un cavall? No. Doncs llavors no és el cavaller. Som molt educat amb les noies. Però si no som... sí? A tome! I tens unes toms? No. Són els cavallers que venen els tres toms desverns. És la cavallera. Doncs costa 3 euros per si no som... si no som cavallers. I tothom qui vulgui pot anar a partir de les 9 del matí, pròximadament tot i que també hem d'explicar que ells a les 6 venen a fer les brases, així que si algú hi vol anar a les 6 serà ben rebut. Sí, segur que hi ha tot ple. Després de les mursar, el mossèn Joaquim Riu s'oficia a la missa Sulemna, en honor a Sant Antoni Abat, i com s'ha quedat l'Ocaristia, a la plaça Can Preciós es van aerar en els animals i començarà la desfilada pels carrers de Sant Justo, un recorregut que ha rebatir a 3 cops, com dèiem. Com ens agrada això? D'aquí el nom dels tres toms. Que és un recorregut no gaire llarg, perquè si l'han de repetir 3 vegades, no baixaran fins al Walden i fins a la plaça Maragall. Exacte. I també es donen la desfilada, repartiran carmels, des dels caballs, també ho regues, un mosquetell i coca per a tothom, i tots els Sant Justencs i Sant Justenques poden portar els seus animals perquè els veneixi l'homocèn a la plaça Can Preciós i han dit que cada any es veuen animals molt variats. Sí? Sí. Així que a més de caballs hi ha gent que ve amb els gossos, gats, periquitos, ens han dit també... Si tu tens un animal, mira, la sessió que fas de canina, doncs qualsevol persona que tingui gossos, que tingui aquí, el pot veneir, les 12 és la benedicció. Molt bé, doncs ja ho sabeu, aquest diumenge, si teniu un animal a la casa, porteu-lo. Fins i tot allò que dius tu, porcs, espins, també... Qualsevol cosa, eh? Qualsevol cosa, eh? Qualsevol cosa, eh? Qualsevol cosa, eh? Que es mogui. Sí, sí, el teu amor pels animals ja despren i es dedueixen les teves paraules. La penya vol morro. Cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Demà i dissabte arriba la primera marató de donants de sang 2.0, es farà al Palau Robert i també a la Diputació de Barcelona, al Hospital Clínic i a la Vall d'Abron, i les reserves ja es poden fer per internet. L'objectiu d'aquesta edició és arribar al màxim de gent possible a través de la xarxa social, per cert, dimarts que veig també estaran al nostre municipi amb el camió de la donació de sang, el casal de joves dimarts a la tarda. Demà i dissabte és a la Palau Robert i, de fet, s'allarga fins al 28, al Hospital de Sant Palau, al Clínic i a la Vall d'Abron. Els últims dos anys ja s'havia fet una marató de donació de sang, però aquest és el primer cop que es fa aquell llançament 2.0, en què la difusió es basa en la xarxa social. Les reserves es poden fer per internet. De moment ja s'han apuntat unes 2.000 persones i la campanya a la xarxa ha tingut molt d'èxit, molt bona resposta. La idea, doncs, és que els donants puguin fer una difusió a través de comparticions de la imatge que aneu a aquesta campanya i, de moment, com dèiem, tot està anant força bé. Des del banc de sang els anomenen ambaixadors, aquestes persones donants actives també a la xarxa. Recordem que donar sang és un gest simple, que ajuda molta gent i que el començament de l'any és un període que és més necessari que mai. Tothom, qui tingui entre 18 i 65 anys i pesa més de 50 quilos, pot donar sang, després hi ha els mateixos que calguin, però en què allà us fan preguntes i tot el que calgui, que ningú pateixi, en principi, tothom pot provar-ho. D'una situació en el que passa com a mínim 3 mesos, la marató és de mai dissabte i, també, la setmana que ve dimarts, recordem que a la tarda també passarem per aquí Sant Just. Jo una vegada vaig donar sang. Va anar bé? No, no va anar bé, perquè... No ho has d'explicar. Per què? Perquè llavors cries mal a la premsa. Perquè no criu mal a la premsa, jo explico el meu cas, no, no puc. Sóc Jordi Domena i que tinc un cas per explicar sobre el tema de donació de sang, que, finalment, no vaig poder donar perquè em van dir que tenia la pressió molt baixa. Però després, un altre dia sí, eh? Perquè no passa res. Ja està sent aquí el meu cas. Molt bé. No està bé? Jo vinc al costat i em va passar això. I tu, Cristina, has donat sang alguna vegada? No. No has donat mai sang. Però jo vaig donar una altra cop, de veritat. Ah. Tu també, no? Sí. És que no puc. Ah, tu no pots? Perquè no et riu el pes i m'ho ja em deixen. Ah. Tota, cadascú saps les seves coses. Clar, clar. Vull dir que ara aquests sentits... Les bases són aquestes, però ara tu potser tampoc... no sé, si tens anèmia tampoc pots, per tant, doncs depèn una mica de tot plegat. No sé si és el teu cas, Jordi. No. Tens anèmia. Estàs baix de fer-ho? Pris i pinc, no, que jo sap bé, però últimament em trobo una mica... em fa mal la costella dreta. Això no és el baix de fer-ho, eh? No em digui què puc fer per millorar la vida. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio del Sber. I acabem parlant de l'actualitat del municipi d'una notícia sobre concursos públics. Un habitatge? Sí. I és que avui s'ha publicat la llista dels mesos i no dels mesos en l'ajudicació de 54 pisos en protecció oficial de venda al mas, Lluís. Se situen al carrer Violeta Parra. Les podeu consultar a la web de Provença. I si no sou entre els afortunats, teniu temps per presentar reclamacions fins al dia 18 de gener Carme. Aquesta llista, doncs, com deia, es pot consultar a partir d'avui, a partir d'aquest matí. L'ampantge d'aquesta web té les Vdbs.provença.cat. I, a més, de consultar al llista, també es pot consultar al procés que se seguirà a partir d'ara. Aquesta reclamació fins al dia 18, que s'ha atrevist d'un formulari que trobareu a local de Provença durant l'horari d'oficines. I aquests edificis, aquests pisos, són al carrer Violeta Parra, números 8, 10 i 12, això és a Mas Lluís, inclou en places d'aparcament i 3T. Doncs enhorabona al desfortunat dels agressions. Un quart de 6 de la tarda Carme, moltíssimes gràcies per les teves informacions s'enjustenques. Ja sabeu que si en voleu més ara mateix, a RàdioDesvern.com, o a partir de les 7, els s'enjust, notícies, edició, vespre. I, per cert, no em vull oblidar, però aquest vespre torna al canji qui pugui a RàdioDesvern. Carme, tu veig que farà allò dels moments per enmarcar que són les pipies de la gent que fem coses a la ràdio. Exacte. I avui ens sembla que fan un especial sobre la cavalcada de reis, l'especial que vam tenir la sort. Carme, tu que estàs aquí també de presentar i d'anar tenint les trucades de tots els nens i nenes de Sant Just, que anàvem rebent al dissabte a la tarda. I jo estava una mica sort, eh? Sí, sí, sí, de vigilar, eh? Són els auriculars que no acabo d'escoltar gaire. Bé, en fi, escoltem els moments per enmarcar i tornem d'aquí uns moments amb la Júlia Esmelya i el seu amic, que és l'Èric Sandin, que toca la guitarra i la bateria i es tocarà la guitarra en directe fins ara mateix. Un seguit, moments per enmarcar. Com et dius? L'Aya Luz Ramírez. L'Aya López. Perdón, jo me llamo Josep Lluís. Luz Ramírez. Jo me llamo, com me llamo, aquí i en la Xina, popular... Hola, amb qui parlem? Amb la Núria. Núria, què més? Palau, perdón. Carrau, palau, palau. I usted, perdona que se lo diga, no tiene ningún derecho a modificar mi nombre. Sí, jo estic una mica... Jo he demanat un sonotone al reis. I el teu germà, com es diu? Joan. Joan. Repetiu. Joan. Joan. Joan. Joan. J-A-N. 10 punts en joc per cada paraula que jo vagi dictant. La teva primera paraula és... J-A-N. Correcte. Has demanat moltes coses i no te'n recordes? Una cafetera. Espresso. Una cafetera, està bé? Una cafetera, molt bé. Hola, bona tarda. Hola. Hola, com et dius? Ja dic. Estàs a casa teva? Mi casa. Telefono. Aquí no se senten les cabres ni res. Podem escoltar la Raquel, a veure què està dient, que és la mestra de cerimònies, des del balcó? Ara he dit moltes gràcies. Està acomiadant. Cap al mar, escoltarà el marcar. A veure què diu, silenci, silenci. Perdona? És una cançó. Ara sí que potser la podem escoltar. Ara mateix acaba de callar. Acaba de callar. Hola. Hola. Amb qui parlem? Sóc l'Andrea. Només té 4 anys. És un petit joc, només té 4 anys. Tu ja tens 8,5, el doble. No? No. 5 i 20 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro com s'ho corren els del canxic i pugui, amb aquests talls i, ja veiem tots els errors que anem fent a la ràdio. És divertit. Com que de setmana tenim amb nosaltres la Júlia Esmelha, que ja ocupa el micro de l'estudi número 1 de ràdio d'Esber, en Júlia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ja sabeu, Cristina, tu no la coneixes, a la Júlia? No, encara no. Cristina, Cristina, Júlia. Què tal? Ja sabeu que la Júlia, cada setmana, fa una secció molt divertida i molt curiosa que jo sàpiga és l'única secció d'aquest tipus que existeix a la ràdio difusió catalana, que és els amics de Júlia Esmelha. I, clar, ho fas aquí, que no m'he d'existir aquí. D'alguna altra lloc a fer-ho, no? Clar, i cada setmana ens portes els teus amics i les seves habilitats, i una mica les seves coses i tot això. Sí, està molt bé. El que passa és que abans ho preguntàvem, Júlia, si s'acaben, bueno, tu tens molts amics, no? No s'acabarà mai. No s'acabarà mai, no? No s'acabarà mai la persona. No, no, no, no dic que sí s'acabi, però vull dir que... Va, sí, mento, va, sí, mento. Ah, tens centenars d'amics, no? Clar. Vosco al Facebook, així plas. I avui quins portats? Avui parlem amb l'Èric Sandin, que és un estudiant de batxillerat de l'escola en vaig jo també, i, bé, té una forta de relació amb nosaltres. Quina escola és? Verge de la salut. Ah, a San Felido Llobregat. Exacte. La gent de San Felido en escoltia. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Molt bé, molt bé, encantat de ser aquí. Moltes gràcies també de rebre't, Julià. És de la mateixa classe que tu, o no? No, no, no. És que anàvem del passadís, no? Fem batxillerats diferents. Bé, doncs, l'Èric té una relació amb la música molt especial, i, bé, avui volíem parlar sobre aquesta relació, no? Doncs, Èric, per què la música? Doncs, no ho sé, jo crec que és una forma d'art molt important, ja que hi ha molta gent que tira potser per la dansa o per la pintura, gent que tira també per la poesia, i també és una forma molt popular, que m'ha tret a mi, que és la música diferent. De fet, diu que ets guitarrista i bateria. Sí. Però, a l'hora? Sí, home, no toco a l'hora, però... Ah, mal, mal. És el nombre d'orquestra. Sí, per això t'ho dic, però aquesta és una grup de música. Sí, tinc un grup de música amb els col·legues al casal de joves de San Felido del Llobregat, i allà tenim un buc, una sessió cada divendres, i allà ens assegem una hora i mitja. I com es diu el grup? Random Dead, és un nom provisional. Random Dead, que és mort aleatòria. Molt bon rotllo, no? Bueno... I des de quan aquesta afició parla amb música? Doncs, des de petit, jo crec que no vaig tenir aquests tipus d'apropament directe, però crec que va ser quan vaig començar un vídeo jo que m'han ensenyat, que és el Guitar Hero, que em va agradar bastant. Em va agradar molt, i a més els meus pares ja també escoltaven música així, tipo rock, i vaig començar a aficionar cada vegada més, i això ha anat anomenat fins a arribar, fins aquí. Però que sàpigues jugar al Guitar Hero no et fa un bon guitarrista, perquè jo vaig caure en aquest error, i ara, al primer nivell, oi, tampoc no estem parlant d'alguna cosa, i jo pensava, hosti, sóc molt bo, vaig agafar una guitarra, i vaig veure que la guitarra té cordes, no té tecles d'aquestes, la groga... Les havíem de fer així, amb la tecla, dir que seria millor. Jo crec que sí. Jo era bo, fins que vaig agafar l'instrument de veritat, i després, ara ja, sóc molt dolent. Però bueno. I això, què deia el Jordi? Que et toques instruments, però a casa teva, veig que entens uns quants, no m'has dit abans? Sí, bueno, tot bé, relació directa amb la parella meva mare, i tenim bastants instruments, perquè ell també té relació amb el món de la música, i és llatí, li va la música així més llatina, i doncs tenim bastants instruments. Jo tinc un parell de guitarres elèctriques, una bateria elèctrica, que són els principals meus, després tinc unes tres guitarres acústiques, una electroacústica entre elles, un six cubà, un quatre van a solar, xarango, una... Bona, bona, bona. Trompeta, trombó... És a casa teva, i és com m'oseu del instrument musical. Sí, sí. Hem vingut tot el camí amb el tràvio i m'anava dient, i encara no ha acabat, jo crec. Tinc una trompeta, un trombó, una quena, flauta dolça, que potser hem tocat tothom, i poc més. Tens una armònica? Mira, pues no. Tens una zambomba? No. Una pandaneta? Sí, pandaneta sí. Això per mi, no. Exacte, molt bé. Doncs escolta, perquè no ens toca alguna cosa, perquè vaig aquí que estàs ja preparat amb la guitarra i tot plegat? Doncs bé, com vulgueu, havia pensat a veure a mostrar diferents gèneres, ja que em va, no sé, rock i metal, a aquestes coses. Ah, està molt bé. Ens faig com una manera de classe pràctica sobre diferents gèneres que es poden tocar amb la guitarra, avui, al programa. Perquè està pujant cap a l'escenari de la penya del Morro. Ja tenim allà. I què ens tocaràs? Què faràs? Doncs no sé, ja potser començar a ensenyar el que seria un gènere clàssic, potser amb una cançó que conec tothom, de Red Hot Chili Peppers, que és by the way, potser. Que és... Molt bé, molt bé, molt bé. De fet, sí, sí, és com una mena de... A vegades la gent que està veient a través de la webcam, de radiodesverb.com, si vol, també pot preguntar coses al chat que tenim. Jo vull preguntar-te que has fet una cosa amb el dit, no? Quan poses la mà esquerra, això què és? Que es diu la saeta, no? Com? Això? Això que pots el dir... És per tapar totes les cordes amb un sol dit. Sí, això és la cejilla. Després hi ha artificials, que les poses aquí, i pots tocar més avall. Això serveix per arribar a altres acords. Sí, i pots fer amb tots els dits, si ho fem dos dits. Sí. I això hi faré. Ara, com ho has fet amb tapant? Amb dos dits, amb el menjique i amb el íntex. La gent a casa, també, si té una guitarra, podeu practicar una mica de... Sí, classes ràpides amb l'Àric Sandin. I això era Red Hot Chili Peppers. Saps el tipic que... l'edat. L'edat, com es diu aquells? Quina ràbia que em passi això, ara, a un directe. Com es diu els... És igual, és igual, toca el que vulguis, nois, perquè... Sí, sí. Gràcies. No recordo, no recordo. Red Hot Chili Peppers, doncs, d'Any, California. ... Ah, no ho sé. No es pot preguntar, això. Lliga no lligues gaire. Ja tinc una noieta, ja tinc suficient. Ah, no ho dic, perquè no vols, perquè no no hi ha la guitarra, i li dius que jo t'exagés un tàquil. També de la noia, també. Clar, clar, clar. Bueno, i quins són els teus ídols musicals? Doncs últimament va ser l'any passat, que principalment ha sigut sempre metàlica i potser també Rajoy Chiripévers, que m'agrada molt, com no és metal, però és un genre que m'agrada molt, però crec que ara mateix el meu grup favorit em va ensenyar l'any passat, que es diu Tool, que és una espècie de metal alternatiu, però que és molt complex, perquè, a més, barreja la música amb la filosofia, amb matemàtiques, i crea ritmes molt complexos per la bateria, que no sóc capaç de fer, i això és el que m'agrada, posar-me bons reptes per intentar coordinar-me i tot això, i és espectacular, aquest grup m'encanta. I, bueno, mentre veníem, també em deies, m'estàs explicant una diferència entre músics de maters, i músics autodidactes. No he començat a dir tu quina seria? Jo sempre he diferenciat una mica els músics que aprenen una escola i els músics autodidactes. Tampoc és que sigui un crac, però jo veig una diferència, que és que un músic que ha pres a una escola té certes preferències. Per exemple, si ha estudiat a una escola, sempre podrà optar a certs concerts que li puguin preparar, o optar a instruments que tingui aquella entitat, però en canvi, un músic autodidacte té que pagar-se el seu propi instrument, aprendre per ell mateix, i la possibilitat de fer algun tipus de concert és molt baixa. Exacte, no tenen aquestes possibilitats, i jo he tingut la sort que aquest casal de joves ens ha proporcionat fer un concert el 29 de desembre passat, i ens va encantar poder tocar en directe, que eren les mames i les llalles, però tots contents. De fet, el casal de joves de Sant Feliu que últimament s'ha posat molt les piles. Estàs d'acord amb això? Sí, jo crec que últimament el que ho porta, el Roberto, que és un tio que ens cau molt bé a tots, ha invertit molt bé els diners de l'Ajuntament, en material musical, ja que estava una mica deteriorada la bateria, els amplificadors i tal, ha posat micròfons, ha posat altaveus, ha posat molts parches, platillos i tot això, i a nosaltres ens va de conya. O sigui, tu canvia un bon set de bateria, i gratis, m'encanta. Està agafant una mica el referent del casal de joves de Sant Just, no? No, no, pregunto. No he sigut mai el casal de joves de Sant Just. No he sigut mai. Perquè el casal de joves feia activitats. Sí, també trenen els bucs. És sentit de parlar-hi, però no he arribat a veure-ho, de veritat. El casal de joves de Sant Just, és el que té un dels bucs més econòmics de la comarca per anar a assajar. Ho dic de veritat. Sí, he parlat que tenia un col·leg que anava a assajar per allà, perquè estava molt bé, i que s'aniria canviant de casals, però la veritat és que no ho he vist. Tindré que venir un dia amb el grup a veure què tal. Ja toca aquí tots plegats, no? Sí, esclar. El tipus de música, què és així? És barreja. Normalment és metal. És metàlica, toquem també algú de Nirvana, Red Hot, com no m'ho pots ser. També toquem algú de Iron Maiden, Sleep Note, tu anem variant. Però sempre programa està dintre del gènere. Molt bé. Doncs, Julià, no sé si vols preguntar alguna cosa més al teu amic, Éric Santín, a la secció de... Només... Només si volia tocar alguna altra cosa més, i si no, ja... Sí, que toqui, que toqui, que toqui, que toqui. Mira com la gent fa una emoció, no? Que toqui, que toqui. També canta, Jari, o no? No, no, canta, això és que no. Doncs, Julià. Sí, sí, sí! La Julià, plodès, és una plodès. No cantes alguna cosa així. No em facis canta, això és plau. Que vindrà aquí, haurem de teure la d'arca. No, no em facis canta, eh. Julià, Julià, Julià, Julià. Julià, Julià, Julià. Jordi, canta, tu canta. No, jo canto molt malament. Jo també. Que t'empatalguis tots molt malament. Sí, que t'hem fatal, eh. Si algú vol trucar... O sigui que si algú vol trucar i per cantar, que ho pot fer-ho. El 9-3-3-7-2-3-6-6-1, tenim un músic a la seva disposició, i ell llavors amb pel sol del telèfon i la guitarra aquí amb l'Èric, a l'estudi. I si trobeu algun vocalista que també ens fa falta, eh. També es fa falta el grup. Ah, doncs escolta, això també ho comentem. Doncs si algú vol trucar i canta, què és la cançó que... Bueno, no sé... Una que sàpiga és així... A més, el solet ja l'ha cantat nosaltres també. Segur que ho vol. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Amb quin és l'últim tema musical i amb la guitarra de l'Èric? Doncs no sé... Potser Ander de Brits, que crec que... Ander de Brits. Jo crec que potser s'han passat una altra cosa, que més pot agradar al públic. És que estàs una mica... Sí, vaig passar al concert l'han passat i m'ha quedat. És el millor concert que s'ha quedat a la vida? Bueno, n'hem anat a varios. L'Enny Kravitz també. Doncs escolta, l'Èric, que tinguis molta sòria i ens acomedem ja de tu, cantant. I toca la guitarra, vull dir. Cantant, no. Sempre lembís de que parles malaltic. Bravo, sí senyor. Moltes gràcies, Jair i Juli, a una setmana que ve i l'altra són una posa per la publicitat i d'aquí al moment parlem amb la clara nervió de la revista Time Out que avusten de Nora Bona perquè celebren cinc anys. Tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja avui. Dijous de set i mitja avui. En vas, on vas? Ets de plàstic, el groc. Caral, tu ets de metal, el groc llaval. Oh, pric de llet, el groc vas i fet. Però tu, tu de plàstiquets, però no ets cap en vas i si no ets cap en vas, tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets en vas, el groc no hi aniràs. Encara que siguis metalic, si no ets en vas, el groc no hi aniràs. Si no ets en vas, pregunta on vas? S'apara bé la nostra responsabilitat Generalitat de Catalunya amb el finançament d'EcoMVS. Gràcies. 5 i 35 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro i avui estem molt contents perquè Time Out, la revista cultural de capçalera que tenim tots, avui celebra 5 anys. A més, últimament hi ha hagut canvis perquè ara ve amb el periódico de Catalunya per parlar una mica de tot plegat i la festa que tenen muntada tenim una sanjustenca que ja fa temps, que és la coordinadora de marketing de Time Out, Clara Nervión, el telèfon. Clara, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Clara, com estàs? Bona tarda. La gent està contenta de saludar-te i de veure't com nosaltres, de fet, la Clara ja sabeu que és col·laboradora habitual del programa El Rent Apeus de ràdio d'Esvern, el programa polític als 10 junts de 89, i avui, com diem, a Time Out esteu de Nora Bona i a la família de la família de la família de la família de la família de la família. Estic molt contenta, és una mica com si fos el meu aniversari. M'imagino que avui rebeu felicitacions de tothom, d'altres mitjans, de periodistes, de músics, de cantants, del món de la cultura que és el que m'imagino intentar potenciar des de Time Out. La veritat és que portem tot el dia a rebre moltes felicitacions d'altres no sabem menys, i mira... Tot això a través de les xarxes socials, on la Clara, per cert, també és una tutaira molt activa de la cultura i de la música del nostre país, té molts seguidors, i també, Clara, tu vas una mica marcat en tendències. Quina és la festa que teniu preparada la moguda de Time Out durant el dia d'avui? Fem una cosa bastant xula que comença avui, però continuem amb un nomar especial que traiem diners que ve. Sí, veuràs-me'l, comencem avui, tu tenim una festa preparada al Manac i al Mercat de les Flors, que comença a les 8 del vespre. A les 8 del vespre al Mercat de les Flors, i al Manac, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que està allà sobre les fons de Montjuïc, però és a l'hora, com ho fareu? Doncs, antes que comencem a les 8, inaugurar una exposició, que és el Crea Barcelona, i que recull fotografies d'aquests 5 anys al Time Out, fotografies que han apagut a la nostra revista, Miquiput, Laina Cloutet, moltíssima gent del món de la cultura, i aquest exposició es podrà visitar al Manac de fer-me gratuïta fins al dia 19. I avui a les 8 sinalgura. I, paral·lelament, com dius, al Mercat de les Flors també teniu una altra història. De fet, el Manac tocarà un curs sincccible, que és un grup que ens encanta el Time Out. Si home s'ha de fer un curs... Perdona, del Monseit, no són els del semen irromení? I tant. De fet, el Martí Salis, el seu cantant, es col·laborarà habitual del Time Out. Ja està, tot rodonet. Està molt bé, i tu et queda a casa. Tot queda a casa. De les 9, baixem tots cap al joc del Mercat de les Flors. Pots veure on serà. Està espectacular. Però qui ja haurà el Seràu a les 9? Doncs el Seràu l'actuarà als Vancouver Vigils, i també dice el Coco, que és el vice-resident de l'Apollo, i també és un dels organitzadors de primavera. I Birres Moritz, Gintanix de Bulldox, i moltes sorpreses, els dos, tres, quatre sinarres i col·laboradors. Veig que hi haurà, per el que em dius, molta gent moderna i gafapastes. Això és veritat o no? Ja ve de la cultura, gafapastes i no gafapastes. I ara tothom, no? Ja. M'agrada una mica, però no només gafapastes. Ja, no, ho dic perquè a tu et fa ràbia això, que, per exemple, la gent del... Estàs bé o no? Que tens tos? Para? Un moment, és que m'anomeno que anem caminant. Un moment, un moment. No, un moment, un moment. A veure si t'agafarà alguna cosa, i no podras anar a la cesta del Time Out. No, no, no. Bueno, clar, estàs bé o no? On estàs? Vols que trocem el 112 o alguna cosa? Que doncs, d'aquests uns us tenc sempre ajudant. Mira, estic just d'arribar al Time Out, ara. Ah, estàs arribant al Time Out? On està la redacció del Time Out, per cert? Són prens enlurats, entre d'altres, moltes coses. Sí? Aviam a l'etana 20. Aviam a l'etana 20? Sí, a la loja és el meu primer. És el costat de la comissaria de la policia. Al costat del que van ser les comissions sobres. Ah, va, va, d'acord. I com és que hi ha hagut aquests canvis? Perquè, a més, ara aneu amb el periódico de Catalunya, no? Effectivament. Ara ens encartem els vivendors amb el periódico. Sí? Así que continuem sortint dimecres aquí, o és com sempre. Molt bé. Doncs escolta, Clara, t'agraeixo molt que ens hagis atès, perquè m'imagino que avui és un dia una mica de bojos, per la gent que esteu al Time Out, preparant totes aquestes activitats i events i tot plegat, De fet, jo he vist que la cara anava corrent fins allà que... Fixa'm la prova que he vist que m'heu pillat a cada bancada i ja estic a la relació. O sigui, veus el costat de vi a la lletana, tu, eh? Em començava a parlar-te a cada bancada. Per cert, és curiós que t'ha agafat com la tos i t'has començat a ennoagar quan he parlat això dels gafapastes. Que, clar, jo no sé si et fa una mica ràbia que s'etiqueti la gent... Jo t'ho pregunto, realment, penseu que són gafapastes. Tots. Tots som gafapastes, no? Jo sóc niòpes, sí que ho tinc. Però tu portes ulleres, tu, per començar? Clar, que porto, però perquè sóc niòpes. Però són de pasta les ulleres que portes? Sí. Ah, són de pasta, són de pasta, allò està, allò està. Ah! Està cas o cerrado, saps? No, no, però, escolta, jo crec que... No sé, cascuf, el que li dona la gana, no perquè veguis morits ha sigut un gafapasta o perquè copis la revista Timeout és un modernet, el contrari. El contrari, tenim feina música clàssica, tenim feina de menjar, de veure que no tenen recepèrems modernets. Clar que sí. Clar, moltíssimes gràcies, i que, per cert, avui la Clara... L'altres hem fet un petit... com es diu això, un petit mos, però aquesta nit, de 8 a 9, estaràs al programa Canji Kipugi, també, que et dediquen a una entrevista sencera i tot plegat, i m'imagino que parla de Timeout, també. Ha estat la prepara de la ràdio aquesta setmana. Sí, home, escolta, aquí, quan algú ens en justem, fa alguna cosa... Ens evoquem tots cap aquí. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, a totes formes. Clara, que vagi molt bé, un petó molt fort, i visca... Estan molts mecanys. Sí, i visca el gafapastes. Vinga. Molt bé. Aquí bé, adéu, a tarda. Mira, Cristina, l'Eli, el chat de Radio Desvern, per exemple, diu, gafapastes, no tingueu vergonya, no és cap mal. Clar, clar, i jo també estic d'acord amb l'Eli. Bueno, en fi, 5.43 de la tarda, fem una pausa de res, un moment que ens saluden una gent, i d'aquí uns moments parlem amb la Rosa Art sobre l'educació canina, com que digueu-us. De quin gos? Avui, gossos de Tura. Gossos de Tura, sí, sí, sí. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salut a Sant Just i també a la penya del Morro. Disemoples, per la penya del Morro o del Morro, de Radio Desvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. No vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Radio Desvern. 3, 4, 6 de la tarda, com cada setmana tenim la nostra dosis d'educació canina amb la Roser Arx, que la tenim al telèfon. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Roser. Mira, has entrat ja per la porta... Bueno, no es coneixeu, deixem-me que es presenti abans. Cristina Roser, Roser Cristina. Hola, Roser, com va? Hola, Cristina, jo et vaig sentir l'altre dia. Sí, amb l'Albert, no? Sí. Què tal, tot? Molt bé, aquí estem, a parlar del gos de la nostra terra, avui. Sí, és veritat, perquè cada setmana parlem de... durant aquest 2013 hem començat l'any potents, cada setmana parlem d'una rassa de gos diferent, la setmana passada vam fer del Bulldog francès, i avui d'una de les dues races que hi ha al nostre país, que és el gos de Tura català. Deia que entraves per la... Ara us expliques un moment, perquè entraves per la porta gran, Roser, perquè el Sergi només entra, diu, home, diu, l'educació canina m'interessa, el chat de radiodesvern.com, diu, sembla, que s'han caigut bé la Roser i la Cristina. Eh? Com a primer apunt, o sigui que... Doncs és veritat. Volies fer un apunt sobre això de les races, no? Bueno, volia dir primer que a Catalunya hi ha dues races de pastor, només, no a Espanya, a Espanya alguno més. Però a Catalunya només hi ha la que parlarem avui, que és del Pirineu, i el Carabastià, que és un gos bobé de Mallorca. Molt bé, molt bé. Llavors, l'altre dia em sembla que vau començar amb la FCI, amb la Federació de la Cineològica Internacional. Sí, que té un nom molt llarg, és el comitè, l'organisme que regula les diferents races que hi ha al món. Correcte. Doncs assagirem una miqueta més, perquè el cinem ampliant també coneixement sobre això, si voleu. Molt bé. És una competitor. Perfecte. La setmana passada, si no m'equivoco, li vaig preguntar a l'Albert que era del grup nou, i per què era del grup nou, aquest... el Bulldog. Sí. Doncs és perquè hi ha deu grups. Ah. Un dels grups del nou, que és el que va parlar d'Albert, amb els gossos de companyia, jo vull parlar del grupú, que són els pastors, i el que regeix una miqueta, o la premissa que regeix, com s'organitzen les races, és l'utilitat que l'home li dona, que la race. Mm-hm. O sigui, hi ha un grup que són els que treballen més amenaç, hi ha uns altres que recollen preses de casa, i així, sucessivament, no? I els que ajuden els homes, per exemple. Correcte, correcte. Jo sempre penso en el goss en Bernardo. Ah, ja en parlarem. Jo crec que està el dos, no estic segura, però està el dos o el tres. Ja en parlarem, ja arribarà tot. Està molt bé, molt interessant. Avui parlem del gos de Tura català. Per cert, saludem a la Neus Casanova Vico, que des d'ahir ens envia un tuit molt divertit, que deia que era una nova oient de la penya del Morro, cosa que ens fa molta il·lusió, i que ara ha posat Black Keys a la penya del Morro. Ole, ole, ole. Gràcies per escoltar-nos, Neus, a través de la ràdio convencional o a radiodesberg.com, amb la webcam que tenim. Ara sí, entrem en matèria, parlem del gos de Tura català. Què podem dir? De una història... xula, xula. És una de les races que té una història més antiga. No hi ha documents que ho podguin, però els contes, les rondalles i l'agenda de la gent de muntanya l'han anat traspassant, no? I diuen que ve dels gossos que van entrar els conquistadors romans el 150 abans de Cris. Ostres. Fa molts anys que van arribar els ascendents de lo que ara és el gos de Tura, el pastor català, i tot això és possible perquè a la zona on t'estat estan molts anys aïllada, a l'alta muntanya, no s'hi arribava fàcilment. Llavors, el gos, la pureza de races, la podem mantenir. Un altre punt important sobre la race és que... va néixer de la necessitat de rebaixar... o sigui, dels pocs recursos, de rebaixar costos, de menjar en cuidagossos, de quantitat de gossos, i van buscar de fer una raça creuant-la amb els pastors que ja existien a la zona, que fos forta. Tingués una bona mandíbula per defensar els remats, però ara fos intel·ligent i els pogués guiar, no? Els pogués portar com qualsevol altre gos pastor. Llavors, una cosa, perdona. Quan dius això de rebaixar costos, aquest refereixes que aquest tipus de gos no crec que mengi menys, no? No, el que passa és que quan els remats eren molt grans, sobretot llavors, que es vivien a la remaderia, necessitaven un gos que fos intel·ligent per guiar el remat, i portar-lo a un llaval, i el que fa avui en dia un gos, i un altre, que eren més gossos tipus... tipus mestí, potser, que eren grossos, i clar, hi havia llops, potser hi havia algun gos al bosc, hi havia animals bastant farotges que t'acaben els remats, i n'estaven gossos per defensar-los. Però jo no he tingut un, també, són molt valents. No tenen por de les coses, no són gossos peculiar, no els pot tenir tothom. Aquest gos d'atura d'avui en dia, poc té a veure, potser, amb el gos d'atura que van arribar al 150 abans de Cris, directament des de l'imperi romà, o no? No sé què dir-te, potser avui en dia, més per l'utilitat que se li dona, perquè no tenim tant remà, que veiem si que potser ha variat un palet en els últims 30 anys, però pensa que aquest gos es va exigir. Va estar a punt d'exigir-se, a l'ècord del 70, aproximadament, estava a punt d'exigir-se, després explicarem per què és l'anècdota fosca de la història del gos d'atura català, però el van recuperar una sèrie de pastors que van recordar que funcionava molt bé, que era un gos molt vàlid, i van estar buscant exemplars, i van estar recuperant-lo fins que van aconseguir que entrés el recop a la FCI, i arribés avui en dia el gos d'atura que coneixem. Tot els documents que he trobat i que jo he llegit, realment diuen que no ha canviat gaire aquest gos, i si us pareu a pensar, hi ha moltes gràcies de pastor pel món, que són molt similars al gos d'atura, així peluts, el doble cap a la pell... Sí, de fet, jo volia preguntar-te, perquè mira, el Sergi també hem passat el mateix, el Xat també ho comenta, que la coloma, aquella gossa... La coloma és un bord de col·li, és un altre tipus de pastor. Allò que ja ho coloma, ja ho aquí, que va fer famós a una fuenta, i els talls que tirava... Mira, vaig estar dotant si fer el bord de col·li o el gos d'atura català, perquè he tingut tots dos, i són gossos que realment són increïbles, tots dos. Però la coloma... No em va tirar per la terra, em va tirar a la terra. Clar, el que passa és que allà diu... quan aixufen, hòstia, no em surt la població, on fan els... que està allà de no, que ho fan. El que està allà de no és el del gos d'atura català. Ja, i allà no és on hi havia la coloma, llavors. Bueno, crec que ha participat algun any, però és en el concurs de pastor, perquè hi ha pròvies, i en el concurs de pastor crec que sí que han participat, però està pensat en el concurs, per a tu, m'ha conegut la raça, perquè realment, a fora de l'Unya, s'hi coneix molt poc. El gos d'atura català durant molts anys va ser molt reconegut aquí a Catalunya, gràcies a aquestes virtuts que comentaves com a pastor i com a guardiar. Sí, diuen que la diferència amb pastors com el Bordercoli o altres pastors que segueixen rasses, que segueixen treballant de pastor, perquè hi ha, per exemple, el Pastallemà, que ja no treballa de pastor fa molts i molts anys, o el Malinó, el Belga Malinó, tampoc treballa de pastor i també ho és per raça. Però el Bordercoli, que sí que encara treballa de pastor, la diferència més gran potser recauen al temperament catalgós de Tura, que és un animal bastant més valent i bastant més, com ho diria, estable, potser, i són gossos que aprenen decisions que no necessiten... Fa tants anys que els dediquen el que es dediquen i s'ha aconseguit, per l'allament de la zona, perquè sobretot es troben el Pirineu, s'ha aconseguit mantenir la raça tan pura i tan semblant a la que era el principi, que tenen per genètica tendència i instina a portar les ovelles i saben què han de fer. Sí, sí, no, no, perdona, digues tu, que estem escoltant. Jo vaig viure una anècdota amb el meu, que aquesta no te l'he enviada, però que, si voleu, us l'explico. Sí, home, i tant. Jo tenia uns cosins que vivien al Pirineu Aragonès i vam pujar, i allà hi havia un pastor que vivia just a sota, vivien al mig de la muntanya, en una caseta, i el meu gos jo tenia gos de Tura, llavors va baixar corrents a buscar les ovelles, i el pastor li va fer quatre crits i no el va deixar entrar. Però després, quan el pastor ja se'n va descansar, el gos va estar sentat, igual va estar quatre hores, allà sentat tot el matí veient a les ovelles quan pastoraven, i a l'hora que el pastor es va treure, per portar-les cap al corral, el meu gos va baixar corrents, va començar a fer voltes, jo no en tenia ben bé que seia, que es veu que li va entrar les ovelles a dins del corral, a l'home sense fer res, aquí l'home va al·lucinar, home, volia comprar el gos i tot. Sí, clarament, clarament. Per què t'adonessis, no? De quin tipus de gos que tenies, que això, clar, li venia als gens, clar? Sí, sí, sí, anant... Mira, jo, tots els formadors que he tingut sobre gossos i tal, sempre el tema de les raixes, no? I ja en parlarem, per exemple, dels PPPs, que es diuen, no?, els potencialment perillosos, popit, bolital, tothom diu que l'instint, l'instint, l'instint... Jo, pel que sé, per tot el que no t'estudien i no et trobant, els gossos que més mercat tenen l'instint, i que més actuen a través de l'instint, són els pastors, justament, perquè són raixes que durant més anys o durant més segles s'han mantingut fent la mateixa feina, i genèticament, estan molt predisposats a això. El que passa és que, com tu comentaves, perquè si no no tindrem temps d'explicar-ho, no sempre ha sigut flors i violes l'història del gos de Tura català? No, no, també... Mira, això és la Guàrdia Civil, o la Beneverita, l'escapó de fer-nos al fora. La Guàrdia Civil? La Guàrdia Civil. Amb tot el que està passant, només faltava saber que la Guàrdia Civil va estar a punt de carregar-se. Sí, sí, va estar a punt de carregar-se la raça, què va passar? Va ser indirectament, eh? Realment. Va ser una mica l'ignorància dels pastors de la zona, perquè resulta que la Guàrdia Civil portava uns pastors alemans, molt ben aviestrats, supermilitars, no?, per ser tractes que seien ells a la muntanya, i quan els pastors de... Perdona un moment, Rosé. A quina època estem parlant, això? Això, igual, estem parlant de principis del segle passat, del segle XX. Comencem amb 1.900... Després de la Segona Guerra Mundial, sí. És per aquella època, d'un segon. I llavors, què dius? Que la Guàrdia Civil... Portava aquests gossos, i el tema que va passar és que els pastors que vivien a la zona van al·lucinar amb l'educació militar que tenien aquells gossos, i el cas que feien i el control que es tenien sobre ells, van creuar-los amb els gossos de Tura que tenien llavors. No! Sí! Tothom, que aquesta broma gairebé exigeix la raça. Però, no, finalment es van adonar que no, que eren molt millors purts, i que el xic d'aquesta intel·ligència, o de Picardia, o d'independència, digue-li que el que vulguis que tenien respecte a la resta de gossos, doncs el ceia únic i molt bons per la seva feina, no? El gos de Tura català és independent. És molt independent. No puc afavorar... Jo he tingut tot el mateix un individu, però és un animal que transporta. Porta l'estelada aquí, el llom, i tal. A lo cap, a posar-la. Perdona, avui en dia dones aquest titular i el diari ara et fa una notícia d'això, eh? No, ara no. Per cert, que hi ha gent... Sí, que són persones que són Leli i el Sergi, que estan al xat, i que van comentant les seves coses, i vull traslladar als uents també el que estaven comentant, com, per exemple, el Sergi, que ha trobat que la Coloma, ja que parlàvem d'ella, va guanyar el concurs de Castellà de Nuc, al 93, al 94 i al 97. Per tant, era una mena de Messi, no? És el Messi de la... Clar, és el Messi d'aquest sentit, dels gossos de Tura. De tots dos pantors. Mira, t'he de dir, t'he de dir, com un altre font, que la bòrdera qual·li que tingui ara és de filla d'un cosí llunyada a la Coloma. Molt bé, doncs... Sí, sí. Molt bé, jo és que sempre que estic aquí amb les meves coses, llegint els missatges i tot plegat, que també t'escolto. Diu que el Jordi Muixac va guanyar el concurs, que és el qui, l'AMO de la Coloma, que va guanyar el concurs amb 6 gossos diferents. Fixa't, eh? Sí, perquè algun fill de la Coloma també l'ha guanyat, i no sé si algun dels pares l'ha guanyat, algun fill segur. Era una mica, perdona, era una mica com el... com a guardiola, també. El guardiola del Jordi Muixac és el guardiola dels gossos de Tura. I el Sergi acaba amb un punt, que li diu que li diuen el maurínio dels gossos de Tura. Ah, no, perdona, ell no. Ell diu que és el maurínio dels gossos de Tura, perquè també tracta amb molts gossos i guanya amb molts equips diferents. Oh, Sergi. M'agrada més voler el guardiola, eh? Molt bé. Doncs escolta, moltíssimes gràcies, Roser, ho hem de deixar aquí. Per cert, m'informen que tenim un missatge de... Ostres, atenció. Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just... Ostres. Ha comentat una publicació de la penya del Morro del Facebook. Atenció. Esteu a tope, esteu a tope. A veure què diu, diu... Quan no puc escoltar-vos per la ràdio, una ulla del Facebook també està bé. Oh, molt bé, moltes gràcies. Ah, els seus peus alcalde, ja saps que estem... Els seus serveis sempre que vulguis. Molt bé, doncs moltes gràcies per comentar. També tothom qui vulgui pot comentar tot el que anem fent, al Facebook o a Twitter, a la penya del Morro. Senyor Benito, expliqui allò que li agrada a vostè. Segueix la penya del Morro, a Twitter i Facebook. La penya del Morro, a Facebook. La penya del Morro. Com veus, són originals de mena. Clar que sí, la penya del Morro a tot arreu, com diu l'Eli. La penya del Morro on Fire. Gràcies. Bé, Rosé, vols dir que tenim un minut d'hora de català? Tenim compte que és un gos que no és la típica mascota. És un gos que té un caràcter peculiari. S'ha d'entendre una mica de gossos per tenir-lo a casa. La gent que és un gos molt bo, que quan està a casa amb els seus és molt entrenyable, molt xirel i molt llest i molt bo, però amb els estrans sempre té una mica de recansa. Llavors tenir un compte ja està, sense més informar-se. Moltes gràcies. La fitxa del gos de Tura, que ja ens l'han enviat justament amb l'Albert, que són els nostres aducadors canins a la penya del Morro. La penjarem al Facebook, perquè la gent pugui veure aquestes característiques i siguem més amics dels animals. Molt bé. Gràcies, Rosé, bona tarda. Bé, doncs ja acabem aquesta primera hora del programa. Les coses que hem tingut i esperat a la segona hora, perquè després de les notícies de la xarxa, antigament coneguda com a com ràdio, tindrem a nosaltres el Jordi Cortés, un dels grans ballerins de casa nostra que l'any 2005 va rebre el premi ciutat de Barcelona. Ahir va estrenar Blackout, un espectacle molt curiós de dansa, on actua, entre altres, una noia, que va amb cadira de rodes, a l'espai de la Seca, al Borne. A més, també parlarem de Poltergeist i... Sí, sí, fa por. Aquí, de llibres, com cada setmana amb l'Arnau Consul, fins ara mateix a la segona part de l'Apenya del Morro. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sònia Keiri, Ramon Company, el líder d'Unió Josep Antoni durant i llei d'ha trencat el seu silenci des de Xila per assegurar que no pensa d'imitir pel cas Pallarols. Segons la tercera, durant la manifestat que per descomptat que no pensa d'imitir ja ha afegit que en el seu dia el partit va assumir responsabilitats polítiques. Recorda que ja van expulsar ou es van donar de baixa els que estaven imputats en el cas, i que es va obrir una comissió investigadora en persones alienes al partit, cosa afegeix que ningú no ha fet. El líder democristíà conclou que no hi ha finançament irregular i que les responsabilitats polítiques ja van ser assumides. Durant està Santiago de Xila per participar en unes jornades sobre l'humanisme, cristia i l'economia social de mercat. El rector de la Universitat de Barcelona, Didec Ramirez, ha fet una crida al massenatge privat davant la manca d'inversió pública per impedir que la retallada suposi un retrocés en els events socialtífics. Si no conscienciem la nostra societat, de què ha d'implicar-se en el finançament de les seves universitats, de la seva recerca, del que en definitiva és el progrés del país, ho passarem molt malament. Justament avui s'ha presentat un nou espai per a la investigació biomèdica a Barcelona, que ha estat possible gràcies a una donació de prop de 9 milions d'euros de la Fundació Sèl·lix. El nou centre de recerca, com tant 5.000 metres quadrats de laboratoris i espais, és el que s'ha de fer per a les dades de 200 investigadors. Els Mossos d'Esquadra i la Polícia Nacional han desmantallat una banda que introduïa moneda falsa a Espanya. En total l'operació s'ha saldat amb 17 detinguts, dos dels quals residien a Santa Coloma de Gramanet. El sergent dels Mossos, Sergi Sánchez, explica com els membres de la banda introduïen els billets falsos al mercat com si fossin legals. Si aquest comerç disposa de màquines que detecten els billets falsificats, el que fan és fan un pagament per passar per la màquina, introduir-lo a la caixa registradora, el delinqüent li agafa i li diu, esperi un moment que crec que tinc un billet més petit. És en aquest moment amb el qual aprofita per canviar el billet i llavors li entrega el de falsificat. El comerciant ja no el torna a passar per la màquina, el dona com a bo, li entrega el producte i el canvi. En total durant l'any 2012 els falsificadors haurien distribuït billets de 200 euros per valor d'un 70.000 euros. La producció catalana, l'ho impossible, ha aconseguit una nominació als premis Òscars de Hollywood per la interpretació de Naomi Watts, com a millor actriu protagonista. És l'única nominació que ha aconseguit aquesta pel·lícula dirigida pel català Juan Antonio Bayona. De la resta de candidatures destaca la pel·lícula Lincoln del director Steven Spielberg, que ha aconseguit 12 nominacions seguida de la pel·lícula La vida de Pi, que n'ha aconseguit 11. Però a vigió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica ja marcada per l'allunyament de l'anticicló, de l'escomarques de l'interior del pla de llei de bòlias persistents. Demà sí que n'hi haurà alguna cap a l'escomarques de l'interior. Vaja, esbargada, usona, però marxaran ràpidament. I és que, de carles properes hores, esperem tranquil·litat, ja pràcticament sense núvols, tret del Pirineu, perquè el basant d'ord del Pirineu encara pot demanar una mica de carles properes hores de forma molt feble, a part d'amunt, dels 1.300-1.400 metres. Demà farà sol, titrem alguna bòira, com diem, al matí, però marxarà ràpidament. Els escomarques de l'itoral central, Pirineu, poc importants, i temperatures més baixes, cap de setmana, bàsicament amb sol, però entre 17 a la tarda i dimens al matí, nevarà el Pirineu per damunt dels 1.000 a 1.200 metres. Dimens ja també hi haurà més númuls a les escomarques de Girona, i l'ambient serà encara més fred. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla, David, amb el Barça Repau i el Córdoba, partit de dos quarts de 10, en la torna dels 8 dents de final de la Copa del Rei, del 0-2 del partit de Nada, en cas de superar l'aliminatori al pròxim rival, serà el Málaga equip, amb què també es creuaran lligar aquest cap de setmana. L'exjugador barcelonista, el Málaga Javier Saviola, diu a la xarxa, que per guanyar el Barça s'ha de fer un partit perfecte. Para ganar, tiene que tener un día, una noche casi perfecta, y saber que nosotros tenemos que salir a jugar del principio, en cuanto le da la pelota al Barça, en cuanto ellos empiezan a sentirse dominantes del partido, eso se complica todo. Mentre esten l'espanyol té un principi d'acord amb el futbolista, vúlgar Martín Petroff, actualment al Vulton anglès. Tot i la clasificació per al corda final de la Copa, el Madrid pagarà que ara el partit contra el Seltas, Sergio Ramos, el van expulsar i es perdrà, si impartits, per dir-li poca barganya a l'àrbitre Aïtha Gámez. I amb tot les coses no li estan surtint bé, el Madrid i en Carlos Sáenz, el rally de Car, i d'abans d'anar amb problemes màcàtics. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest diumenge tornen els tres toms de Sant Just a celebrar per commemorar la festivitat de Sant Ocen cada any. Els animals de Sant Just es fan un recorregut pel municipi que reparteix 3 vegades. La jornada comença amb les mursades pels cavallers a Can Genestar. És gratuït pels cavallers i costa 3 euros per la resta del públic. La gent pot assistir a partir de les 9 del matí, aproximadament, i després de les mursades, el mossèn Joaquim Rius oferirà la missa solemna en honor a Sant Antoni Abad. Quan s'acabi la Eucaristia a la plaça Camprassió, les van a irant als animals i començarà a desfilar-te pels carrers de Sant Just. Tots els senjustangs, senjustengues, poden portar els seus animals perquè els veneixi el mossèn a la plaça Camprassiós. Després d'aquesta benedicció, com deien, es farà aquesta desfilada, on es repartiran carmels i després també es repartiran borregos, mosquetell i coca per tothom. El punt net del mercat en volant de Sant Just regala Compost a canvi de residus. Des d'aquest mes de gener, la paredeta del mercat reparteix mossetes de Compost de la deixelleria municipal. A totes les persones que portin oli de cuina usat, roba o batits aparells elèctrics i electrònics per reciclar. El punt net treballa en aquest tipus de residus reutilitzant-los o reparant-los, i aquests aparells també recullen a la deixelleria municipal, a la mini-deixelleria del mercat, a la deixelleria mòbil que passa pels barris de Sant Just, l'últim dissabte, també, i també als contenidors específics instal·lats als equipaments. A més, la paredeta del punt net s'instal·la al mercat en volant dels dimecres, a la plaça Campoapa des de l'any 2009, a l'any 2014, a l'any 2012, i les tardes del primer dimecres de cada mes. I acabem aquest vullet explicant-vos que aquest matí s'han publicat la llista de mesos i no mesos en l'adjudicació dels 54 pisos amb la Protecció Oficial de Règim General de Venda, Ames Lluís. Se situa en el carrer Violeta Parra, número 8, 10, 12, en places d'aparcament i 3T. El web de promonçat, 3vdobles.com, promonçap.cat podria consultar el llista i el procés que s'asseguirà a partir d'ara i teniu temps per presentar reclamacions a les llistes fins al 18 de gener mig janssant un formulari que trobareu el local de promonçat durant l'horari d'oficines. I, de moment, això és tot més informació a partir de les 7 de gener mig janssant unes notícies d'edició vespre. Tendencies, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material en què es fabrica el material en què es fabricen els somnis. Un programa fet amb el material en què es fabricen els somnis. Ens agrada moltíssim que ens escolteu i que, a més a més, també interactueu amb nosaltres. Podeu utilitzar el Twitter, el Facebook, el chat, fins i tot de radiodesvern.com per expressar les vostres opinions del que parlem al programa. En aquesta segona hora, des d'ara i fins a les 7 del vespre, tindrem amb nosaltres l'Arnau Consul per parlar de llibres. Ja sabeu que és de l'Institut Ramon Llull i que ens parlarà sobre el premi Nadal de literatura que es va donar l'altre dia a Barcelona. També parlarem de Poltergates, Cristina, que no sé... Coses curioses. Coses curioses sobre els Poltergates, que jo ja m'info una mica de por, però veurem què passa. Però abans de tot això, una recomanació, perquè ara parlem d'un espectacle de dansa que es va estrenar ahir a la Seca, a l'espai que hi ha al bord de Barcelona, que no s'havia onat, però és un espai molt xulo i recomanable. I aquesta obra de dansa es diu Blackout i està dirigida per Jordi Cortés, un dels grans ballerins del nostre país, entre altres. Va rebre el premi Ciutat de Barcelona el 2005 per l'espectacle OLLS i, com diem, ara presenta Blackout fins al 29 de gener, i després Inheben, que també és un altre espectacle de la companyia Alta Realitat i que estarà del 24 al 3 de febrer. Tenim el Jordi al telèfon. Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa. Blackout a la Nau i Benof de Barcelona i t'haig de confessar que em va impactar, entre altres coses, perquè hi havia una ballerina que anava amb cadira de rodes. Sí, la Josse. Com se'ls va acudir posar un espectacle de dansa, una ballerina amb cadira de rodes? Bueno, perquè jo ja fa molt de temps que treballo amb persones que venen de diferents àmbits, certístics, hi ha gent que ve del teatre, gent que ve del circ, i també vaig fer un espectacle a fa temps amb una persona emmirant, però que és ballerís, i dono molts laboratoris de dansa, oberts de tothom, i amb aquests laboratoris va vindre la Josse, que ella feia teatre amb àter, i anava amb cadira de rodes, i amb el treball que ella feia amb els laboratoris, els tallers i les propostes i el que proposava ella i la seva capacitat creativa, quan vaig començar la creació de Blacau, li vaig dir si li interessava, perquè m'interessa molt el tema de les personalitats, de les diferents maneres que té la gent d'espressar amb el seu cos, si en aquest cas, la Josse tenia una capacitat d'espressar, i una mobilitat que, per exemple, altres persones s'ho tenen, perquè ja van caure de rodes, i és desplaçar una manera que jo no em desplaço. Té unes capacitats que són molt diferents d'altres persones. I aquí, a més a més, deia que entravem ja en el món de les limitacions de cadascú, no? Diferent són limitacions, perquè en molts casos jo estic més limitat que ella, en moltes coses. Per això et dic que cadascú té les seves, i que moltes vegades no hem de fer prejudicis, i tot la cadira de rodes que es converteix en un element més per fer dansa. Sí, clar, donar un dinamisme, donar aire, el fet que hi hagi la pell i el metàl·l, el ferro i el cos, això és molt interessant de treballar, les diferents textures. I, a més, la peça, la caldo, parla també de la part... somria i fosca, i, llavors, també m'interessava, tindrà diferents personalitats molt contrastades i amb experiències de vida molt diferents. I per això hi ha quatre personatges que una mica és com si fos els quatre punts cardinals. De fet, això anava a dir que tu no estàs sol a l'escenari, perquè és un espectacle molt disciplinar, perquè hi ha teatre, hi ha dansa, també hi ha projeccions audiovisuals. Sí, sí. És molt bé anar a l'espai de la Seca, perquè ja quan vaig anar a la temporada passada, em vaig quedar molt... molt entusiasmat pel l'espai que havien obert. Hi havia estat l'espai grossa i també m'agradava molt. I sí, té una poesia especial l'espai, i crec que s'ha adaptat molt, molt, molt bé. A més, cada cop que es fa aquesta peça, intentem aprofitar al màxim les possibilitats que es fa a l'espai, en aquest cas, la Seca. Mira, el Sergi ens pregunta aquí al xat de ràdio d'Esvern. Diu que us semblen els balls de saló amb cadira de rodes, que diuen que moltes vegades fan a la tele. Ah, sí? Jo conec algun d'aquests francès, de Rido, perquè ell ha vingut a tallers de dansa, contemporània i de dansa teatre. I hi ha moltes vegades per la tele i ens ha vingut a veure. Sí, m'ha fascinat. Jo he fet ball de saló, també. I llavors veus les posicions que hi ha, de fer tango, de fer salsa, i la Jose també ha pres classes amb professionals de ball de saló. Va estar fent un corset fa pocs, fa uns mesos. Aquest espectacle, la Blackout, com diem que es va estrenar ahir, amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell? Sí, teníem bastantes patums d'allà. Bastantes patums, sí. Teatre, patums de dansa, sí. Estava ben atrepeït, estava ple. Estava ple, tothom ha donat la cara. Estaves actuant, no sé si els veies o no, aquests patums que dius tu de cultura. Jo ets de dia de corregir que amb la caldo no actúo. A la naiva noc jo estava actuant, però faltava un ballerí, que és el Maxim, i jo estava substituint, com mi alter ego. Sí, perdona, perdona l'error. Sí, jo vaig veure perquè estava al camí dels tècnics, i anava veient com anaven arribant. I va agradar molt de ser tan entusiàstic, i sí, perquè les estrenes ja sabem el que són. Sí, perquè és veritat, tothom està molt nerviós a les estrenes. Estan al públic, com també la gent que està dalt de l'escenari. L'estrena, ja és que el nom d'estrena ja posa nerviós. No s'hauria de fer... Sí, perquè ajuntem moltes coses a l'estrena, la gent va veure l'estrena, però també va fer vida social, va fer relacions públics, va fer hardware, va veure què ha fet l'altre. És veritat, és veritat. Per cert, l'espectacle de Blacau, que podeu trobar com deia'm a la Seca, que va ser candidat als Premis Macs amb 8 candidatures, entre les quals millor espectacle de dança i millor coreòref, i que des del 2010 porteu fent gira, ara esteu a la Seca. Jo volia preguntar-te si tu no sé si creus que la dança potser, com a moda reflexió, és una de les arts escècniques... Perdó, és una de les arts escècniques que més costa d'entrar per al gran públic. Per què creus que passa això? Jo crec que el que passa aquí a altres països no passa gens. Jo vaig estar viscant 10 anys a Londres i això no passava. O a França tampoc passa. Jo crec que perquè aquí també... bueno, s'ha de crear molta... no educar el públic, no m'agrada tampoc la questa paraula, però sensibilitzar el públic. Per això també jo els meus tallers, els meus laboratoris, els obra tothom, no són tancats només a ballarins professionals o actors, intento obrir-ho a tothom, perquè una mica la gent vegi d'on surt tot, com es cuinen les peces. I per això m'agrada convidar a tothom que pugui vindre. Jo crec que senzillament perquè aquí, en aquest país, es busca molt la immediatesa, que tot tingui un resultat ja. És veritat, no tenim paciència, no? Gent, es fan moltes polítiques i moltes campanyes a corpres. A França o Anglaterra porten molts anys i han tingut la paciència d'anar creant un públic i d'anar creant una xarxa. I els primer anys, segon any, tercer any, no funcionarà gaire, però és insistir i insistir, perquè finalment comencen a calar el que tipo de treball. Però aquí no hi ha paciències, volen fer de seguida amorfitzar-ho tots. I la sensació, moltes vegades, que constantment dintre dels que estem dedicats a la dança o al món de la dança teatre o de la performance, sempre estàs una mica comencant de nou, perquè et tornen a canviar la manera de fer, la manera de que tens que treballar, i llavors és molt complicat. Ara comentaves que tu vas estar vivint a Londres molt de temps de fet, alta realitat, els seus origens. Podem trobar el Hynet Reality, una agrupació que tu vas fundar a Londres l'any 2001. A més a més, també en el terreny audiovisual has participat en diversos projectes de cinema i televisió, entre ells, per exemple, per la BBC, algunes històries. Vull dir que ja veieu, per la gent que no el conegui, que és un pes important, el Jordi. De fet, ja que tenim aquí, ja us han anat de confiança, jo volia demanar-te pel públic que no estem gaire basats o que no estigui gaire basat això de la dança, que no en sàpiga tant, però a més a més, hem de veure un espectacle de dança, si no estem acostumats. Doncs senzillament està molt obert i receptiu. És com quan sents una música de portar, o quan vas a veure una exposició de pintura, o quan llegeixes un llibre, és deixar-te portar. Jo crec, sobretot, parlant del treball que jo faig, és com si estiguessis veient poesia visual que tinguessis acompanyat per una banda d'honor. Per mi, els meus referents, és molt... La poesia visual de Joan Brossa, per exemple, que amb una imatge pots dir moltes coses. I pots interpretar-la de moltes maneres. També les pel·lícules del David Lynch, o la poesia del Patasseig, o del Martí Pol. És una cosa que et sugereix i t'invita a fer un viatge. Un viatge cap a les emocions. I que et parla de molts temes que són universals i de diferents visites. I el que busco, sobretot, és fer reflexionar, com moure i que et deixis portar per aquest viatge. Per tant, des del teatre, a quan surti, s'estigui diferent. Per tant, des del punt de vista del públic, potser ha estat trencant riu, no? I ja està. És el que jo busco com a públic, també. Quan vaig del teatre a veure dansa, o vaig a un concert, o vaig a veure el teatre, de veritat, intento inventar, deixar-me portar per el que m'estan proposant des de la feina, i fer aquest viatge de les sensacions i deixar-me portar aquest món que m'estan creant en aquells moments, i veure que identifico i que projecto jo també dins d'aquest món. Perquè crec que és això que la gent va al teatre i la màgia del teatre és això. Sí, estem molt tancats, també, moltes vegades, perquè també quan em vas a veure una exposició... És normal, és normal, tu. La vida que portem diària, tu arribes al teatre amb una presió de tot el que has fet durant tot el dia, amb ganes de desconectar ja. Sí, sí, sí. I moltes vegades, jo entenc. I moltes vegades diu a la gent, no, jo tinc ganes i com facin passar bé, que tinc ganes de desconectar. Vaig a veure un musical, vaig a veure això. I està molt bé. Clar, potser hauríem de dir, abans de començar una obra, una espectaclarada, una dansa o de teatre, apaguin els teus telèfons mòbils i obrin una mica, no, a la seva ment, perquè... Ja paga l'agenda també del teu cap. Sí, apagracta, és un rècid. Però què és el que he fet tot el dia i què és el que tinc que fer demà? Molt bé. He intentat desconectar totalment. No, dintre de les meves peces també, en aquest sentit sempre busco el sentit de l'humor. Això sí. Puc tractar temes així, sombríos... Això t'anava a dir, perquè aquesta és... És oscura, aquesta. Sempre busco el sentit de l'humor, encara que sigui un humor negre, vitriòlic, sarcastic, irònic, però busco el sentit de l'humor. Per tant, podríem dir que és una barreja entre comèdia i drama? Tragicomèdia. Tragicomèdia. Viento tràgicòmico de la vida. Sí, és veritat. És veritat, perquè això passa molt... Com en aquests moments, estem viscant un moment molt dur, molt de crisis, però a mi em passa que ara intento riure més que mai. Sí, és veritat. Ara que estigui amb ganes de plorar i a vegades de ràbia, però a la vegada tinc necessitat de riure. És que ho necessito fent, perquè si no... Més val prendre-se un conya. Perquè si no, no en malament. Jordi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi bé que, per cert, a partir del 24 de gener... Han de setmanes? Sí, Blackout va acabar el 29, i comença inhevent. Sí. Aquí estàs tu, ja, no? Aquí estàs jo, sí. Muntar amb un show, sí. Mai, molt, canto, parlo... Me río mucho de mí mismo, y del mundo, y de la vida. Molt bé, doncs ja ho sabeu. Si no heu anat mai a veure un espectacle de dansa, també jo, personalment, ho recomano, estar-ho escoltant, començant dins arbos en aquesta disciplina, amb una peça d'altra realitat, oi, del Jordi Cortés. Escolta, Jordi, que vagi molt bé, moltes gràcies. Un abraçada molt forta. Moltes gràcies. Adeu. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, ràdio d'Esvern. 6 i 24 de la tarda, continuem. La Pella del Morro. Escolta, a mi la dansa, sincerament, tampoc no és que sigui una disciplina que pensi, és una... m'apassiona, no, però vaig anar a veure aquest espectacle i em va tocar. Em va arribar, perquè hi ha vegades que veus coses d'aquestes, tipo disciplinar, o danses, o cosa així, però aquesta, a mi em va... Em va agradar. Sí, em vaig sentir coses, perquè era... és forteta, hi ha moments que dius que és gèvia. El mocador, per portar el mocador? Per si un cas? Potser sí. En fi, 6 i 24 de la tarda, el mocador, ara sí que n'ha trobat un mocador, perquè Cristina, sí, troba un moment que... Però no per plorar. No, no, no, no. Porta part de tota la cara, directament. Ja, troba un moment aquesta música, perquè sí. S'ha acabat el bon rotllo, el programa, arriba l'hora de parlar de coses curioses, estranyes i paranormals... amb la Cristina Vargas. Quants casos, estimats lluyents, heu sentit a la televisió, a la ràdio i a la premsa, de persones que asseguren experiències paranormals o sucessos... estrans? Sense anar més lluny, programa Quártoc Milénio, per exemple, Diguir Jiménez, aquell programa ja és paranormal, exacte, en ell mateix. Doncs avui, nosaltres, a la penya del Morro, volem saber què hi ha de realitat i què hi ha de fals al voltant dels polsters geis. Doncs Jordi, jo, abans de tot, m'agradaria saber què se et passa pel cap a tu, quan sentim aquesta paraula. Polsters geis. A mi la pel·lícula famosa, que vam fer en el seu moment, els anys 80, i poca cosa més. Sí, de la nena, aquesta rosa, que no vivia en pau, perquè tenia un esperit o alguna cosa sobrenatural, que li aturmentava la vida. Doncs, evidentment, la magireta de persones pensa en això. Efectivament, quan parlem de polsters geis, ens referim a un fantasma, suposadament. Un fantasma? Sí, un fantasma. I fantasma és el mateix, una experiència... Sí, un fantasma que viu a una casa, i que, sense explicació, es produeixen fenòmens estrany. Per exemple, el Sergi diu al chat, les cares de Belmes, però no, allò és diferent. Les cares de Belmes són quatre ataques a una regiola de la cuina. Seriós, això sí. Polsters geis, vull dir... Avui parlarem una mica de plegat i casos i tot això, no? Per cert, que si algú d'aquí de Sant Just, o que ens està sentint, ha viscut alguna experiència... Què dius, ara? Ens ho pot comentar, també. Si heu viscut una experiència a Sant Just... paranormal. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 1... 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1... Mira, jo diria una cosa, no sé si vas sovint, perquè ens hi n'està, Cristina, però aquí dalt, a la Casa de Cultura... No m'ho diguis que no hi aniré, eh? Doncs aquí, a la Casa de Cultura, hi ha una catifa, just abans de la porta, a l'entrada hi ha una catifa. Tu et seca la catifa, i mira sota qui és el que hi ha. Ai, Jordi. No, no, no, ho dic molt seriosament, eh? Però m'acompanyes, no? Jo, si vols, recorda aquell programa, pugem a dalt, aquí davant... No la pròxim entre el bar, que és a l'esquerra, no, no. L'entrada principal de Can Gina està per anar a la biblioteca, i al sergi de tot plegat. Tu agafes la... Hi ha una catifa, perquè allò és una catifa, que no sé si la va posar l'Ajuntament o qui la va posar, però està per amagar una cosa. I jo us convido a que aneu... És igual, perquè això és d'estar a fa anys que està allà. Engegueu la catifa d'aquí davant de la porta de Can Gina està, i mireu el que hi ha. I si ho trobeu i ho comenteu, ens ho envieu, ens ho comenteu al Facebook de la penya del Morro o per mail. Jordi, després m'acompanyes i la xeques tu. No, no, no. No, home, estàs dient aquí d'anar, convides a tothom anar, i tu no hi aniràs. Jo he anat moltes vegades. Doncs per això, com ja t'ho coneixes, ja saps de què valdrà. I hi ha un gravat a sobre. Hi ha un gravat, està com posat amb... no sé com està, com què. Però dic jo. Hi ha un gravat, que llavors en aquell gravat hi ha uns... Mira, hi ha uns gravats, hi ha uns números en aquest gravat. Però tindrà alguna història, això? Com? Tindrà alguna història al voltant, no? No ho sé, és un tema que jo tampoc... que no he comentat mai públicament, a la ràdio, perquè he pensat que potser no... no voldria ni... Espantar. Ni espantar, ni posar por a la gent, ni res. Però... Bueno, li podríem dir al Manel Ripoll, que ho investigui o mediavera. Això són coses que estan forts dels llibres d'història. Això no està allò. Història de Sant Just. No, però bueno, parlant... Això és del poble, d'aquí... Investiguen a veure si alguna persona havia viscut abans, alguna cosa així, no? Investigui, investigui, que en Gina està. I tot el bosc que hi ha aquí just davant... saps què, tu ets per la porta principal, que hi ha el jardí a d'esquerra, a d'esquerra... Tu investigueu allà, investigueu. Ai, Jordi, mira, eh? Investigueu tot el cos allà, hi ha una zona que està com... hi ha una zona que està com una mena de cinta, que es diu no passar. Per què no passar? Bé, l'Elli... Deixarem de banda ara Sant Just? Sí, sí, no, no. Deixem de banda, perquè si no, no ens acabaríem. I potser no acabaríem del programa, de les coses que arriben a passar a Can Gina està. De fer l'on és... Una mica, eh, se m'està notant, no? I l'Elli, cap de mi, la diu, periodisme d'investigació. Diu, puja ara, mires que hi ha i penyes una foto al Facebook. Home, jo, si voleu pujar, el que passa és que jo ets de fer programa. Mira, el Sergi s'ha ofert per pujar, eh? Diu, Sergi... El Sergi diu, què em dones si vaig? Home, jo no donaré res, però si vols, Nari... L'experiència, a tu. Donar l'experiència d'anar a veure tu sol, el que hi ha sota la catifa, de l'entrada de Can Gina està. Que faci una foto i que ens l'envi, ja ho veuràs. I la pengem al figureu. Així m'està el viu, a Nari. Està el viu de Nari. Per si un cas. Tot això, eh, diu... El Jordi està creant aquí molta expectativa, perquè és el primer a pujar i ha desmuntat el ràdio. No! No! No, Eli! Et diré més, us diré més estimats ullets, i a tu, Cristina, ara anem amb els poltes, que és per veure si aquest tema està durant ràdio. Hi havia un programa, aquí a la ràdio, però ara no, eh, en feia anys. Quant anys? Va ser fa set o vuit anys, no? Carles? Carles! Carles! Passa de tu, Jordi. Tu recordes tot el programa de misterios en les ondes? Quan fa que el feien aquest programa? Un programa que feien el Dilluns a la nit? 4 anys. No, fa més, home! Fa 6 o 7 anys! Jo crec que fa més. Doncs, a Misterios en les ondes, era un programa de ràdio d'Esvern, que era de misteris, Tibús i Kirchimenes. Sí. I què? Parlaven de coses d'aquestes a Sant Just? I sempre portaven investigadors i... i coses així. I una vegada, Jordi feia tècnic d'això, de 10 a 11 de la nit, els Dilluns, era el home jo, sol. Com es deia? No me'n recordo com es deia, em sap greu, que també el programa va acabar de forma misteriosa. El Sergi pregunta, diu, en castellà a ràdio d'Esvern? Doncs sí, en castellà. Aquest era el primer misteri del programa. No riguis, perquè quan va acabar un dia el programa, van venir dos investigadors catalans, que van per buscar les fàbriques, no sé, a llocs abandonats i... Bueno, Jordi, tira, digues, què va passar? I, jo li vaig dir, si voleu, veniu amb mi un moment, perquè ja que parleu de això i aneu pels llocs investigant, perquè no m'acompanyeu aquí del... I els vas pujar. A Can Ginestam. I què van dir? Què van dir? No puc dir. No puc dir el que van dir. No puc dir el que... No puc dir-ho, perquè allò va quedar entre nosaltres, però que sàpigues, que també podíem dir que s'han investigat. O sigui, la pedra que hi ha a sota s'ha investigat per investigadors professionals. Deixi'ns la banda Sant Just. Sí, l'Eli diu molt seriós tot plegat. Diu el Jordi, els feia de Tédic i no se'n recorda de res. Massa de secrets amagats. Jo no puc dir res, perquè amb aquestes forces del mal no vull tenir res a veure, Cristina. Ja et dic una cosa, quan estava preparant la secció... Sí, tu saps el que fiques. Hi ha hagut un moment que m'he plantejat, si fer-la o no. Ja, tu mateix, ja. Ara ja tirem cap endavant, però... Aquest programa de ràdio, misterios en les ondes, va acabar de forma també molt estranya. A veure, el home aquest... No va tornar a aparèixer. No l'hem vist més, alguna vegada l'hem trucat per dir... Escolta, com va tot i tal, i no... No contesta? No sembla res. T'ho juro, això és veritat? I tot el que has d'hi ha explicant, avui també? També, no, tot també. Quan dius això és veritat, sembla que l'altre no, però tot és veritat. En fi, Cristina, tu sabràs... Jo et deixo aquí sola, explica això del Poltergeist... I te'n vas a dalt. Jo vam ajar l'alberar. No, no, a veure, dius. No, deixem d'abandar senjús i anem a parlar una mica ja d'uns dels Polstergeists. Bueno, al llarg de la història s'han sentit complicats de fenòmens paranormals. I d'altres, doncs, bueno, se'ls ha trobat una explicació lògica, però n'hi ha uns altres que s'han considerat un frau. Ah. Aquests anem a parlar d'aquests? Una mica de tot. Una mica de tot, eh? Una mica de tot. Jo us explico una història i després ja em direu que us sembla. A veure si creieu que és un frau, si és realitat, si no... Val. Comencem amb la primera, vinga. Sí, mira, abans de tot, dic que hi ha diferents maneres, davant d'un Poltergeist, hi ha diferents aspectes o punts de vista. Perdona un moment, perdona un moment, la gent també va comentant coses i la LK de Vila ha trobat la web del programa, perquè veieu que és una cosa sèrie, que de veritat, que era misteriosenlasondas.com i surt la web, que surt aquí. Misteriosenlasondas.com i Ramona Alvarez, és veritat, que es deia Ramona Alvarez, una va molt misteriós i... Bueno, en fi, perdona Cristina. Tranquil. Explica la història. Doncs això, abans de començar a explicar qualsevol història, hem de conèixer els diferents punts de vista, respecte a aquest tipus de fenòmens. Un és de la pre-psicologia, suposo que tothom coneix que és la pre-psicologia, no és la ciència aquesta que estudia aquest tipus de fenòmens. Doncs explica que els Poltergeists acostumen a donar-se al voltant de les persones denominades com agents. És a dir, ja no les direm persones si no són agents, a partir d'ara. Ah, o sigui, les persones que atrauen tota aquesta mena de matèria ectoplasmàtica. Sí, molt bé, Jordi, et veig ficar, en la matèria. Com ho fan de los cazafantasmas i del babetes, però no. Doncs, bueno, la gent en qüestió, té una influència sobre algun tipus d'objecte sense ser conscient, normalment, d'aquesta influència. I el que fa és el que tu has dit, no a treure'ls. L'explicació d'això seria que la gent provoca de manera inconscient a l'ectoplasmàtica d'elles, que és una substància viscosa perquè no ho sàpiga, no? No és sèrio, eh, així, Jordi? Perdona, jo vaig fent sons, perquè la gent necessita el seu imaginari. La ràdio és això, també, és crear un univers. Doncs, l'ectoplasmà, com fa el Jordi, és una substància viscosa que pot prendre alguna forma, no? També pot ser en forma de veu, soroll... A més a més, a moltes persones acaben creient que aquest fenomen acostuma a estar relacionat amb adolescents que pateixen algun trastorn d'ansiatat, o han patit en el passat algun tipus de trauma psicològic. I això provoca... Bueno, bueno, bueno, para, para. Para, para, para. A veure, això... Això no pot ser, això no escapa... Ectoplasmàtic, i aquí sí o no. Siguem seriosos, per favor, que si no estem seriosos, vinga. Doncs, bueno, aquesta és una mica l'explicació que dona la psicologia d'aquest tipus de fenomen, no? Però, com saben tots, els científics d'aquest tipus de hipòtesi, no? Per entendre que el nostre servei no té la suficient energia, no? Com per moure segons quins objectes amb la ment. És a dir, els científics consideren que... Ah, sí? Els ho consideren? Clar, home. A veure, no hi ha res provat, evidentment. Però a Rússia hi ha la telequinesia, no? Que moure objectes amb moviment, en lloc on se van molt allà. Sí, però és per això, justament, l'energia de les persones que considera la parocicologia, considera que les persones tenen energia per moure determinats objectes. En canvi, els científics consideren que no, que això no és així, que és impossible moure cap tipus d'objectes si no el toca físicament. Què saben els científics de la vida? No sé per què els hi fem cas. Doncs els científics ho atorgan com pot ser la presió de l'aire, qualsevol tipus d'electrodomèstic, coses obvies, que potser tu no te n'adones en aquell moment, i que poden fer que es moguin objectes o que succeguin diferents coses. Avui m'estan entrant una mica de Yu-Yu en la secció aquesta. Mira, i a més ara apareix Arnau Cónsul, que sembla un esperit. He aparegut allà, al fons, en la França Secció de Llibres. Digues Cristina. A nosaltres volem avui parlar justament d'això, per saber si és realitat, és mentida, intentar conèixer una mica d'aquestes històries. Com la teoria està molt bé, que ho sembla si anem mirant un exemple. Bueno, hi ha hagut moltíssims, en aquest cas podíem parlar de la casa d'Enfil. Més que ho ha hagut, com el poltergeix d'Enfil. Va succeir al Regne Unit, el 1977, quan una mare amb les seves dues filles es va modar a una casa, justament a Enfil. M'alrotllo ja, eh? Sí. Sí, és probable que s'hagués separat o alguna cosa així. En arribar a la mare amb les nenes, només la primera nit, les nenes van assegurar que quan estaven intentant dormir, els llits es començaven a moure. Oh, què dius ara? Això ja és... per pujar i no treure gota, què diuen? Doncs van començar a cridar la mare, molt neguitoses, la mare evidentment van a corrents de l'habitació, i justament quan va entrar no succeia res. I, en tancar la porta, va tornar a passar el mateix. Què dius ara? Per cert, el Sergi diu... ha entrat una esperita a l'estudi 1, perquè està en com, i jo et dic que jo no veig res. Tu estàs sola, no, Cristina? Sí. No hi ha ningú a l'estudi. No sé, no sé. I no veig ningú, eh? Jo tampoc. Deu veure coses així, com una mica estranyes. Doncs bueno, la mare justament va entrar una segona vegada, a l'habitació, tampoc es movia res, i només en tancar la porta va sentir un soroll molt fort. Què va passar, Cristina? Va tornar a entrar i va veure que hi havia un baú a l'habitació de les nenes, que s'havia mogut del lloc, i no hi era on l'havia ficat. Mals rotllo, no? Molt. Mals rotllo. A mi em passa això, i bueno... Sí, sí, imagina't. Doncs aquest és un dels casos que està certificat, que va passar, i que fa caceta. El més curios de tot és que a partir d'aquest moment, va tenir molt resou mediàtic, als mitjans la policia i tothom va voler conèixer aquest cas, no? Sí, s'ha fet una pel·lícula? Ai, no ho sé, ara, Jordi, menjar pas d'una mica atascistada. Perquè la Elí diu que jo diria que ja hem fet la pel·li... És possible, és possible. És possible. És possible. És estrany, perquè d'aquí uns moments teníem previst fer la secció de llibres amb l'Arnau Consul, i l'Arnau encara no ha arribat. És una cosa rara i estranya. I curiosa. Sí, i curiosa. Jo faria una pausa per la publicitat, i... I quan tornem us explicó el final de la història. Ah, clar, és veritat que no, explica el final, ara. Ara? Sí, sí, explica el final, ara, explica el final, ara. Doncs bueno, el que ha dit ella va tenir tant resou mediàtic que tothom va voler conèixer aquesta història. Bueno, van començar de cop a passar més coses curioses, és a dir, es sentia la veu d'un home, la veu molt greu, d'home... Sí, sí, com aquesta, com aquesta. Es veu que es van començar a moure calaixos, portes... Hi ha documents gràfics que ho certificen, és a dir, n'hi ha fotografies i vídeos que certificen que això era així. Fica una càmera oculta a l'habitació de la mare. Què dius, ara? Van descobrir que la mare es llançava el terra, ella sola, i s'autolia l'assionava i estava tot manipulat. Per tant, i es movien coses, ni passava res, i la veu la feia la dona. Una mica de pixarrixo, eh, una mica de pixarrixo. Ah, per favor. Era la dona encostipada, no?, que feia la veu del meu greu. Bé, jo et confesso una cosa, que nosaltres també us hem enganyat si l'Arnau Consul està aquí en veritat. Arnau, bona tarda! Arnau, bona tarda! Bona tarda, bona tarda! Bona tarda, bona tarda! Has quedat tot clar, patufos. M'està més cruz en l'aire del dalt de dinò. La sobte apareix, he dit, jo, a través suportes. Em pensava que em veixaries... Una mica de fantàstic... I vidres dobles, eh, perquè l'aquí, la ràdio, és un vidre doble, ahir, a fora, en on senten... Ja, però, vaja, una mica fantàstic, eh. Perquè un dia et vaig demanar... Vaig demanar mil passetes, te'n recordes? No. No? Vaig demanar mil passetes, i bueno... Sí, igual. En fi, no, no. La veritat d'aquesta broma, que ja veig que no t'ha fet gràcia... Ara no. Si jo estava xucat, perquè, clar, jo... Tenia un lloc per mi, i clar, home, ara és molt millor, aquest 2013 de la nit, trobar-me la Cristina, la veritat és que és... Però, clar, ara m'he de situar. Mira, jo et presento la Cristina, Cristina. Hola, Cristina. Hola, què tal? Molt bé. A veure, mira, la Cristina és la col·laboradora habitual, és un nou fitxatge de la penya del Morro, que és el 2013, que està amb nosaltres cada tarda. I què t'ha promès, un sopar? No acompanyar-me que en Gina està. Sí, aquí. Per veure algunes coses. Sí, i a mi per què m'acompanyes? Perquè tu no vols lladre, sinó també t'acompanyaries. Lladre, lladre. I l'Arnau treballa a l'Institut Ramon Llull, i està a l'escola i al taller d'escriptura de la Teneu de Sant Just, i, a més a més, és col·laborador habitual de la revista Sapiens. Eh? Veus? Vinga. En fi, Arnau, com ha començat aquest 2013 literàriament parlant? Tenim el Premi Nadal, no el del Tanista, sinó l'autèntic, no? Tu et dic que hi va haver una certa polèmica, eh? Sí, per això dic. Jo no ho vaig veure, però tothom es veu que em fa broma, eh? A la gel espanyola hi ha algun vacari, potser. Van connectant directe. Mira, perdona, perdona, Jordi, perdona. Però això dels vacaris, qui no ha estat vacari? Sí, exacte. Exacte. Ben vist. Pobres dels vacaris. Sembles una mica, Jordi Pedrerol, també, de Punto Pelota, que l'altre dia va fer una rajada contra els vacaris que tenia. Arnau, jo, aquesta relació, veig que la... No, veig que Cristina la forta. Avui no em porto cap de preparada. No, veig que la secció de terror continua. Terror? Que era una dona que feia trampa. Oh! No, pelo. Toma, zasca, hòstia. Però és que no m'ha donat temps d'explicar la història real. M'agrada. Perquè si no, llavors potser les coses canviem. Però deixem per la setmana que ve, no? No, deixem per la setmana que ve. Quin bon rotllo que hi ha en aquesta secció. M'agrada molt, m'agrada molt, m'agrada molt. Clar, jo com que estic aquí, saps? Veureu-vos, si voleu. Comencem pel premi Nadal o què? Bé, comencem, si vols, eh? No, sí, sí. Què tenies preparat per aquí? No, un comentari així, ràpid. Ja estem a zasques, avui. Prepara't una punt. Doncs si vols. No, d'aquests que fiques, de tant en tant. Ah, pum! La meva pregunta és, per guanyar els premis literaris cal ser escriptor o és millor ser periodista? Oh! La pregunta, que no deixa dormir, Arnau Consul. Sí, sí, últimament s'ha posat de moda a premiar periodistes. Aleshores aquest dia de rei, o sigui, que es donaven els prestigiosos, Josep Pla i Premi Nadal, el premi més antic en llengua castellana, de sobte guanyen Geni Cinca, periodista, Premi Josep Pla. I escriptor, o no? Ara ha fet un llibre. Però fas un llibre i ja ets escriptor, no? Clar, però si et donen un premi literari vol dir que et donen com la tiqueta d'escriptor. Home, sí, aquest senyor abans havia fet algun recull d'articles, alguna crònica periodística, i ara fa una primera novel·la, una vida exemplar, que publicarà destino, i no és que només li publiquin, dius, home, si li publiquen endavant, després farà una carrera literària i serà escriptor, o no, això no és igual, però en tot cas serà escriptor. Bueno, no, primera novel·la, pa de pum, Premi. Premi Nadal, el més prestigiós i antic en llengua castellana, Sergio Vila San Juan. Aquí és molt misteriós tot plegat, ja ho veieu. Sergio Vila San Juan no és només que sigui periodista, bon periodista, cronista de la vida literària de Barcelona des de fa molts anys, sinó que, a més a més, és el director del suplement Cultures de la Vanguardia. Bé, la pregunta que has fet totalment... La pregunta és... és gratis. Escriure. Guanyar aquest premi. Bé, no ho sabem, en tot cas, un periodista diu... És que un periodista que escriu no és un escriptor, pregunta el Sergi al chat de Radioesbert.com, per exemple. Per exemple. El que passa és que això és una batalla que al món editorial... El problema no és que un periodista sigui un escriptor, o no, evidentment, com a home que escriu o dona. Per exemple, un jardiner que fa un llibre sobre plantes és escriptor, o no? Seria un bon debat, evidentment, seria escriptor, però és un escriptor, seria, si aquest jardiner escrivís una novel·la tan potent com per guanyar un premi tan important de la literatura... castellana, en el cas del Nadal, catalana, en el cas del Josep Pla. Sergio Vila San Juan, eres la segona novel·la, però Fauló de Sucarrim, preguntem a l'audiència, que el director del club suplement Cultures guanyi un premi literari... Això, Fauló de Sucarrim? La Rajalla. La Rajalla. De totes maneres, no és nou, perquè últimament, per exemple, Llucia Ramis va guanyar també el Premi Josep Pla. Llucia Ramis, oh! Ego Surfing va guanyar el Premi Josep Pla. Xavier Bosch va guanyar el Premi Sant Jordi. Mario Serra, no? Mario Serra estaria al mig camí entre periodista i investigador de la llengua, però en tot cas... Barbí Burs. Tindríem molts altres, últimament és el periodista Christian Segura, que va guanyar el Premi Josep Pla fa un parell d'anys, i ara plirà el 2013 amb una altra novel·la. Ara comença que sí amb la seva carrera literària, però, clar, primer de tot li vam dir, té, tu que tens una mica de nom, et donem un premi com el Josep Pla i a partir d'aquí endavant. És aquesta la política o realment feien unes primeres novel·les molt i molt bones? La Rajalla. Escolta, Arnau, una cosa, també t'heig de comentar, que sempre que hi ha premis, tu fots aquí un... Vas a dir, guai, jo, no? O sigui, tu sempre... No t'agrada mai guanyar els premis, no? No, suposo. Si un dia me'n donen una mica, em canviaré de discursa. És com allò de Groucho Mars, no? Tinc aquests principis, però si no li agraden, en tinc uns altres. Per cert, el Serri diu Martí Girónell també, que ha guanyat alguns premis. Periodista, també. Això ja vas dir que ets la mentida, que es va tancar un any... Jo no m'ho creia. Que es va tancar un any el monestir de Sant Escreus, en sembla, o no sé quina era? El de Poblet? No, el que hi ha aquí el vagis que han restaurat ara fa poc. Ah, no ho sé, no ho sé. Ara no recordaré el nom, però... Sambanet, el de Sambanet. És veritat, que els hi feien el vi, no? Exactament. Li van donar dos ampolles de vi i a canvi d'estar escrivint una novel·la allà. En fi, jo veieu que l'Ernau ha començat fora aquest 2013, cosa que ja ens agrada molt, perquè no s'amagaré i diu les coses. Jo, allò que us vaig seguir, ni veig una mica que és l'estil de la casa. Què dius? Sí, Jordi, sí. No, què dius? L'altre, perdoneu, aquí som. Si cal ens posem d'agor, eh? Ja ho veig, però aquí som un programa obert, cosmopolita i de bon rotllo. No generarem polèmica, no? Doncs jo aprofito. Sí, va, va, va. Ernau, què més portes? Doncs portava una lista dels llibres que els primers mesos del 2013, suposo que no sé si faran furor o no, això ja es veurà, però en tot cas, s'en parlarà. Per exemple, la Llucia Ramis, que veiem que allò és un llibre, doncs ve, treu un altre llibre que es diu Tot allò que una tarda morir amb les bicicletes. Per què fan títols tan llargs? I enigmàtics. Enigmàtics. Tot allò que morir amb les bicicletes. Clar, si fos un llibre d'Albert Espinosa dius, bueno, encara no, no haurà de teatre, però, per exemple, la Llucia Ramis és estrany. Home, primer va fer Go Surfing, la cosa així és una paraula que ara tothom sap el que és. L'hi devem, això. Perquè en aquell moment va dir el que està dient aquesta, i concret, petit, una sola paraula, ara tira a l'altre extrem. Tot allò que una tarda morir amb les bicicletes. Un viatge al seu poble d'estiuet, un munt de records encadenats, que li serveix per fer una crònica familiar. No sabem si pròpia o... Segurament. O si fa no fa. Com unes memòries, no? Sí, com si fos una... Jo entenc, a veure, amb el títol, les bicicletes. Què ens ve com a bicicletes? Quan érem nens. Verano azul. Verano azul. Doncs jo crec que Llucia Ramis farà el seu verano azul. Particular. Nualat o no, es dirà Llucia, la protagonista, o es dirà Lídia. Clar. La mateixa, això. Això fa molts escriptors i escriptores, que aparteixen de coses que els han passat a ells. Perquè moltes vegades... Durostes, com pot passar això? I a les entrevistes no s'atreveixen a dir que els ha passat a ells. I diuen, no, perquè són caros inspirats, jo conec, però jo conec autors de teatre, que em fa escrit obres, i que a l'entrevista no ho diuen, i després a fer entrevista, si no, això m'ha passat a mi. Però no ho posis. Això passa molt clar, és l'imaginar i el món que tenim tots. Doncs en tot cas, altres autors, no dubtors, en aquest cas, de tenir una carrera de Lídia Sòlida, com, per exemple, Lluís Anton Baulenes, un dels... Un aplaudiment per Lluís Anton Baulenes, un dels grans de la literatura contemporània. Doncs ha canviat de tutorial. No sé si això portarà polèmica o no. Publicar a Proa sembla que el segon lloc el publicarà a l'Ama Grana, i es diu, quan arribi el Pirata i se m'emporti. Tito l'enigmàtic, tito el llarg, també, sembla que últimament això es porta. Es porten molt, això, no? I en tot cas, una novel·la de la qual... Home, jo n'espero, perquè el Baulenes a mi m'agrada. I què parla d'un noi que passa una nit al boton del Camp Nou? Diu, quan arribi el Pirata i se m'emporti. Aquí, en la llista que jo m'he tret, tota l'investigació que he fet, trucant a les editorials, perquè em donessin informació, no he aconseguit que em donessin... És veritat. M'he submetit el títol, i punto. Per cert que en aquests debats paral·lels, que es van crear en el chat de radioesbert.com, mentre anem comentant coses, la Carme... Home, Carme Verdoit, que no és informatius, s'ha afegit a la conversa sobre els premis literaris, perquè això ha generat una mica de... Què, salutes? La Carme, salutes, no? Això ha generat una mica de... Clar, la gent, quan hi ha polèmica, s'hi tira de cap. No és com el Twitter, que serveix per regeir i criticar. Doncs atenció, perquè la Carme, diu, el del Llucia Ramis i Cristian Segura, eren bastant se, diu, per guanyar el premi, crec. Volem dir, no eren tant com per guanyar un premi. Home, jo crec que eren apostes de l'aïdorial. Columne, un aïdorial que es distingeix justament per... Bé, és igual, punts suspensius. Perquè eren apostes per fer nous noms. Escolta, no te'n vagis, eh? Va, no te'n vagis. Aquest Nadal, aquestes festes, Rajada o no? Hi havia una... Ramada. Vinga. Una entrevista, per dir-ho així, una entrevista. Va, a la seva editora, que abans era la cap de màrqueting, Bertha Bruna, ara és editora de Columne, i en la qual deia que, bé, Columne, evidentment, feia grans llibres, evidentment, destacava els grans èxits que havien tingut, i que ella veu el món com un llibre. De manera que no pot evitar tot el que veu, quan obre la tele i tal, pensar que allò pot ser un llibre. I per això, els grans fitxatges d'Andreu Bonafuente. Ah. I penses, carai. Clar. Cal, gairellomanera, per saber que Andreu Bonafuente serà un èxit si treu un llibre. Bé, doncs el mateix amb Llucia Ramis o Cristian Segura, periodistes que ja tenien, evidentment, un cert renom. Doncs, home, si els encomanem un llibre. Un altre editorial que ja no podem fer entrevista a la penya del Morro. T'accel·la, perquè sí, ja tenim llista negra, Llucia Ramis també i Cristian Segura, gent que no podrà venir al programa, perquè, clar, estan fent unes rajades aquí, que no vindran a ningú, però, vaja, no passa res. Va, continuem repassant. Va, segueixo repassant. Altres noms importants que jo crec que aquests mesos de febre i març, que és quan surten moltes nometats, perquè es col·licen els premis, ja fan carrera de cara a l'abril, Sant Jordi, treuen llibres. Carme Riera, escritura de Mallorquina, publica edició en 62 i, paral·lelament, el Faguara, perdona, en català i castellà, la vegada, Temps d'Inocència, una nova novel·la. Tiempo de Inocència. Suposo, en castellà, l'antigua de l'inici. Perquè, normalment, quan escrius un llibre en català i castellà, el títol es conserva, no? No sé que sigui una cosa molt estranya, i que en Temps d'Inocència hi ha en castellà les verdures fules. És no... potser no. No ho sabem, no ho sabem. Fas que ara que no ho sabem. Va, més novetats de cara aquests primers mesos del 2013. Lolita Bosch. Lolita Bosch. Lolita Bosch farà també un llibre, Cams, abans de tot això, en la qual repassa la història de Mèxic, on part de la seva família va emigrar... Ah, no del polític i de l'assumpte Gurt i allà i tot això. No, no, no, no, no, no. D'acord. Farà ella, en tot cas, aquesta branca mexicana, sembla que aprofita per novel·lar algunes de les històries curioses de la família, per través de la qual pot explicar la història de Mèxic del segle XX, aproximadament. És que sí que hi ha novetats, no? Aquest és el 2013. N'hi haurà moltes més. N'hi haurà moltes més. Ja no ho sé, però vull dir que... Tant de bo només surtis en quatre llibres, però tindríem temps de llegir tot allò que no tenim. Però no, n'hi ha, n'hi ha més. El Mario Serm m'han parlat, treure el Premi Sant Jordi, Plans de Futur. Sí. Per exemple, el Joan Miquel Oliver. Home! Joan Miquel Oliver. És un clàssic, eh? El cantant, per qui no el situa encara, eh? Sí. Cantant d'Antonio Font. Més a veure en paraula. No cantant, no. És el compositor, però... Però algunes també les canta. Algunes també les canta. Sí, sí, sí, que va fer-hi el món feliç, no? Com es deia? Exactament. El món feliç no es deia, perquè això és un clàssic de The Hootsley, però tenia un títol així estrany com també aquest, eh? El mes de març sortirà un kilo d'invisible. Ah, que ell juga molt, també, com que és una mica amb el surrealisme, però amb les relacions amb amor... Doncs quan pesa l'invisible, un kilo. Un kilo. El de Joan Miquel Oliver, aquest, en tot cas, és un kilo d'invisible, publica en púries, que també li hagués publicat l'anterior novel·la, i és una comèdia d'en Bolíc Sentimental. Ah, veus, ja li va molt, això, eh? Ja li va molt, sí, sí. Que, per cert, mira, la Ellie, a moda de reflexió, diu, suposo que sempre ha estat així, i ara, que no se sap quin serà el futur del llibre, es fa difícil, per les editorials, arriscar per autors nous. Però, si aquest autor va recursat per un premi, el risc és menor. Bàsicament, perquè els premis els convoquen, normalment, algú, no l'editorial, algun entitat, un ajuntament, una associació tipus òmnium cultural, per exemple, que convoca el Sant Jordi, o... en fi. Una fundació sense ànims de lucre, i que té uns remenents que diu, doncs, va, farem un premi militarari, i ara, d'això, serveix per pagar els drets d'autor, de manera que l'editorial no li gosa basta. Bé, doncs, ho hem de deixar aquí, Arnau, moltíssimes gràcies. Només dic a Lluís Llach, però també publicarà les seves cartes amb Miquel Martipont. Però és autor? No, ell és cantautor. Eh? Molt bé. Doncs, Arnau, moltíssimes gràcies. També he agraït tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, la Carme, l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Edmella, amb els seus amics, la Júlia Sandin, guitarrista i bateria, que ens ha tocat en directe avui al programa, la Clara Nervions Sant Justenca, que treballa al Time Out com a coordinadora de marketing, i que avui ens ha explicat com celebra en aquests cinc anys de la revista, la Rosé Ars, l'espai d'educació que diu Canina, també el Jordi Cortés, que hi va estrenar un espectacle a la Seca de Dança, la Cristina Vargas, amb la col·laboració més que especial, avui amb els Poltergeist Cristina, moltes gràcies. Ja l'acabarem. Sí, i qui us ha parlat, Jordi Domena, que agraï també la presència de la gent en la web com a ràdio? Ja t'ho he dit adéu, tu, Arnau. I a què vols que t'agraeixi un altre cop? Arnau, gràcies per venir un altre cop. I a Leli i el Sergi, també moltes gràcies, per haver-nos comentant el que anem dins el programa, i a l'alcalde, Josep Artinyà, que ens ha escrit el Facebook avui. Per ser, Jordi, ara anem, eh, a dalt? Sí, sí, ara pugem a dalt i... Jo no vinc, eh? Vinga, marxem amb el tema. D'Antonio Font, m'assobren paraules molt idoni a la secció de llibres. La penya del Morrocap. I jo, Josep, m'afalten paraules per explica, que significa per jo, m'afalten paraules. Uau, uau, uau, uau, uau... Els diccionaris són plens de paraules gratis i certes. Paraules de món, senzilles i tendres, ella tenia dues llunars. Paraules senzilles i tendres, ella tenia dues llunars. Bona tarda, són l'Àsia Talvez, comencem una nova edició als senyors notícies de...