La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#185 - La Penya del Morro del 11/1/2013
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy; Cinema amb Jordi Roca; "La Publicitat" amb l'Anna Punsí i Pol Rigabert; Els Berenars de La Penya del Morro amb l'Èric, el Dani i el Joan; "Crisis, what crisis?" amb el Sr. Benito, La Riera i l' Anti-agenda amb l'Eli Capdevila.
Os pido a las fuerzas políticas que respeten esa legalidad y en el caso de que haya actuaciones que no la respeten, actuaciones con eficacia que no respeten esa legalidad, este gobierno, como lo ha dicho entre reiteradas ocasiones, hará cumplir la Constitución y las leyes. Des de Catalunya, la presidenta del PP, Alicia Sanchez Camacho, ha parlat d'una provocació a l'Estat sense precedents. D'altra banda, mentre el PSC veu la proposta d'un accés independentista i una falta de qualitat democràtica, iniciativa l'elementa que l'acord es limiti a dues formacions polítiques i que no hi hagi voluntat de consens per implica la resta de grups parlamentaris. El conseller de Territori i Sostenibilitats, Antibila, ha anunciat que dimarts que ve començaran les primeres obres per millorar la seguretat de la C55. Una carretera on l'any passat van morir 15 persones. Malgrat tot, el conseller ha volgut deixar clar que es tracta d'una excepció, ja que la Generalitat ha decidit aturar totes les obres en projecte per aquest any, per aquest inici d'any, a l'espera de saber si el Govern espanyol li rebaixa o no. L'objectiu de déficit que haurà de complir de moment, doncs, durant dos mesos, no es començarà cap obra. La indicació que tenim tots els departaments és aturar radicalment quan se vol tipus de nova inversió, fins i tot si està en fase de licitació o fins i tot si ja està adjudicada. S'ha entibila afegit que si el Govern espanyol no flexibilitza l'objectiu de déficit, per aquest any poden perillar moltes obres. El banc de sang i teixits ha posat en marxa la primera marató de donació de sang 2.0, que pretén assorir la xifra de 3.000 donacions. L'objectiu és recuperar les reserves de sang a Catalunya, ja que després de la ballada natural, que es produeix sempre durant el Nadal, hores d'ara estan per sota del nivell òptim. Vos, Rucés, el conseller de Salut. Sabeu que en els Nadals baixa de forma natural les donacions i que, a més a més, sabeu que, afortunadament, hem pogut fer molta més activitat equirogica, que l'ha prevista en l'últim trimestre de l'any i per això hem tingut un consum superior. El Palau Robert i la Diputació de Barcelona són els punts centrals on es poden fer les donacions, però també es pot fer qualsevol dels grans hospitals de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Fleta. El pilot francese, Tomàs Boggena, ha perdut la vida en un accident al Rali de Càrara, la setena etapa de la prova entre Calama, Xile i Salta a l'Argentina. A l'estat espanyol, Josep Boggena ha xocat contra un vehicle policial. En l'apartat esportiu, Joan Pedrero, ha acabat l'etapa en la sisena plaça, a la categoria de motos. La victòria ha estat per a Car Caseli. El francese, Oliver Penn, segueix líder. En guaterpolo s'han decidit les seus de la Copa del rei i de la reina. La Copa del rei serà acollida per la trítica barceloneta, que es disputarà del 15 al 17 de febrer. La Copa de la Reina serà acollida pel San Feliu i es disputarà entre l'1 i el 3 de març. A l'eset comença el Mundial d'en Bol, amb el partit inaugurar l'entre Espanya i a Legèria, el combinat que dirigeix Valero Rivera comta, en set jugadors catalans, Barcelona i Gran Lloller, són dues de les seus d'aquest campionat. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Què tal, comenceu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i el salut de Jordi Domena. Des d'ara i fins a l'eset del vespre, això és la penya del morro. Avui al programa començarem parlant de l'actualitat Sant Just, que n'hi ha bastanta, perquè, entre altres coses, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha passat aquest matí pel just de la fusta Carme Verdo i bona tarda. Em parlarem de tu, plegat, perquè hem segut més coses sobre el projecte d'escola Bressol, que hi ha d'haver el sector de Mas Lluís. D'aquí una estona ho explicarem. A més a més, també, el programa comqués divendres i cadivendres. Estrenen les diferents pel·lícules. El nostre país convidem el Jordi Roca, el nostre esperant cinema. Per què ens ho expliqui? Per tant, Jordi Roca, un aplaudiment per ell, que ens visitarà aquesta primera hora el programa. I atenció, perquè ahir a la penya del morro vam obrir un tema que està portant cua al Facebook. I avui d'aquí una estona també continuarem portant. La pedra misteriosa! Perquè ahir al programa vam parlar del que hi havia sota la catifa de la porta de Can Ginestar, no sé si ho has fet alguna vegada, al mig de Sant Just desvern, i a Can Ginestar, aquesta casa de cultura envoltada per uns jardins fantàstics i magnífics, i a la porta principal, sota la catifa, perquè està tapat, perquè està tapat. Perquè ja vam descobrir que hi havia una pedra amb tres sisos. I el número 666 formant una mena com de cercle diabòlic, un primer sis a l'esquerra girat, una dalt recta i una a la dreta també girat. Llavors nosaltres vam fer la fotografia, que per cert, Cristina, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Per cert, Jordi, sabies que el Botox en realitat és un verí? Ah, no ho sabia, no ho sabia. Però bé, del Botolinos, que és un verí mortal, però que si s'aplica es veu en petites quantitats, en principi no passa res i rep aquest nom, Botox. Ah, o sigui que el Botox és un verí en veritat, no? Molt bé. Bé, està bé perquè la Cristina sempre, quan la saludes, porta una dada nova, i com que estem explicant coses de por, tu també has buscat una cosa una mica terrorífica, que és el verí del Botox. Doncs bé, com comentàvem, ahir vam penjar aquesta fotografia, que vas fer tota una mica de por, tot això de dir que estava jo al costat, clar, ella era de nit, com hem acabat el programa, i la vam penjar al Facebook, que la podeu trobar. Bé, hem tingut fins a 12 comentaris parlant del tema. El primer, la Ibonvila, que diu, per exemple, això em recorda que fa molts anys ens feien un fart de riure cada tarda que ens reuníem allà, i hi havia alguns que ni la volien trapitjar, aquesta pedra. El Just Fosalva, per exemple, diu, colar-se a Can Ginestar de nit per atxacar la catifa i veure'l si, si, si. En fi, d'aquí una estona, Cristina, repassarem tots, però vull, sobretot, fixar-me amb el que diu el fran Bocharan Miquel Ai, que diu... Hi ha un passadís secret a la sala d'exposicions, al celler de Can Ginestar, i aquí parla d'un antic cementiri, d'on està molt a prop l'Església. Bé, aquí hi ha el tema. La gent s'ha animat a parlar, hi ha molts més comentaris, i nosaltres, en una tasca de producció sense precedents a la penya del Morro, hem trobat aquest fran Bocharan que ens ha comentat, i el tindrem avui al programa perquè ens expliqui què sap ell sobre aquest passadís secret que hi ha al costat o a sota de Can Ginestar, perquè hi havia un antic cementiri, però si hi havia un antic cementiri a sota de Can Ginestar, és on ara mateix estem nosaltres fent ràdio. En fi... N'estàs segur Jordi, que no passa res aquí per les nits? Jo crec que no, depèn de quina nit i depèn de quin programa vingui, però al principi no, intentarem treure de tot l'entrellat avui el programa, però jo ja estic ja una mica cagat, perquè... Ja som dos. Sí, hem consultat amb l'Arxivet Municipal, però de moment no dius res, és com la gent de Víctor Valdés, saps? Que no es mulla. La pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Esvern. I a més a més també ens visitarà el senyor Benito amb el seu clàssic, ja les coses importants de la vida, l'Èric Pomar amb la gent de Juvenil, parlarem de la Riera Carme avui, i també, a més a més, acabarem el programa amb l'antia agenda de l'Eli Capdaví, la que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Bona tarda, benvinguts a la peña del Morro. A més a més ja sabeu que si voleu comentar qualsevol cosa, teniu a la vostra disposició, el Facebook del programa, el Twitter i fins i tot el chat de ràdiodesvern.com, on hi ha una webcam que ens podeu veure. Si algú vol escriure qualsevol cosa, pot fer-ho al chat en directe i ho llegim directament, que per cert l'altre dia em va trobar algú que em deia no sé com es posa el chat de ràdiodesvern, doncs em sembla que vagi a la dreta, posa el chat, i llavors tu cliques allà i s'opre la pastanya del chat. Aquest programa té molt bona pinta, comencem! Clar, és que si no ho diem nosaltres també que ho dirà, no? Avui n'hi ha públic, avui. Avui n'hi ha públic? No, t'has d'entrar. La Carme Verdoi, que portes ja una hora pensant d'on ve la gent, d'on ha vingut avui la gent que ens ha vingut a veure? David. Comarca d'usona. Que vital. És veritat, és veritat. Has estat mai? Sí que he estat alguna vegada. Jo no he estat mai, encara. La meva vida, eh? El mercat medieval vaig estar a David. Si ha d'anar, no? Si ha d'anar una vegada a la vida, com a mínim, ja parca el cotxe a l'entrada o a tres quilòmetres, que tenc suportable. Però és veritat, hi ha molta gent. Però sembla que va ser ara fa unes setmanes, el mercat medieval de David. Sí, ho vam repassar amb l'el·lícap de Vila a l'antia gent. Comencem l'actualitat s'enjustenca. Parlem de l'escola Bressol de Mas Lluís, que haurà d'esperar, com a mínim, fins al 2014. Aquest any, per tant, no hi haurà cap pas endavant en el projecte segons l'alcalde de Sant Just Josep Parpíñez. El motiu és que el consistori encara no sap quan diner rebrà de la Generalitat, que ara no ha presentat el seu pressupost. Carme Verdoi, té més informació. Aquesta incertesa fa que l'Ajuntament prefereixi no tirar endavant cap iniciativa pressupostària relacionada amb la nova escola Bressol, que vol fer en aquest mandat a Mas Lluís des del consistori. Estan en converses amb l'Ajuntament de Sant Feliu per tal de fer-la amb encomunada, però igualment la situació és complicada. Segons ha explicat aquest matí l'alcalde Josep Parpíñez, l'Ajuntament de Sant Just podria assumir el cos de la inversió de les col·legues de la Bressol, però el que no podria fer és assumir el seu manteniment diari. Per tant, tot plegat, complica una mica aquesta construcció de la nova escola Bressol, i Josep Parpíñez és gaire optimista en la recuperació econòmica de la Generalitat, en aquest sentit de curt termini. Jo ho va dir quan va venir la consellera d'Educació, Irene Arriga, us fa uns mesos, que la Generalitat no posaria ni un duro i que, si ho volien, s'ho hauria de pagar l'Ajuntament de la seva butxaca. Per tant, de moment el que se sap és que aquest any per a cap progrés tot i això la intenció continua sent-hi. De fer aquesta escola Bressol tard o d'hora, o més tard que d'hora, suposo, al barri de Masluí. Per cert, deixa'm saludar la gent que ens diu hola a través de la webcam de RadioDesvern.com, com, per exemple, Luigi, que diu, hola, hola, Domènec, sóc el Luigi, t'estoy viendo. Hombre, Luigi, què tal? Bona tarda, bona tarda, gràcies per veure'ns. Si vols anar comentant coses, ja ho saps, només cal que ho posi el chat de Radio Desverns. En fi, continuem amb més notícies locals, canviem de tema tot i que continuem en educació, perquè l'edifici de les escoles s' inaugurarà per Sant Jordi. Està pràcticament enllestit, només queda per filar qüestions tècniques. Les entitats que tindran la seva seu allà podran entrar-hi abans a començar a deixar els seus materials. Tot un detall, Carme. Per això des de l'Ajuntament ja han posat data de l'estrena oficial que serà el dia que se celebri Sant Jordi a Sant Jordi. 23 d'abril? Depèn, perquè saps que el Sant Jordi es fa el diumenge, més proper Sant Jordi, abans o després, segurament no tenim la data concreta, és a dir, quan es faci Sant Jordi els vol tant el 23 d'abril. Perquè una cosa que té Sant Jordi és que Sant Jordi no se celebra mai el dia que toca, és dissabte o diumenge abans o després, però de totes formes no perdem el nord i això és una bona notícia pel municipi. Arriba l'edifici de les escoles, un edifici que ha estat molts anys demanat i en obres, l'escola antigament, l'escola Montserrat, al costat de la Teneu de Sant Just Carme, i quines entitats són les que tindran la seva allà? Doncs, entre altres, l'escola de persones adultes, que també inclou el servei local de català, per exemple, els cursos que es fan per adults de català, i són just solidaris. Són les que tinc així a mà, no sé si també... Estic sent que ho tens, em sembla. Jo crec que sí, però tampoc no... No ho sé. No pot ser. En fi, i l'edifici... Ha quedat xulo... Sembla que sí. Fa temps que no m'hi fixo i mira què vaig passar. L'alcalde explicava que sí, el que ho passa per allà, hi ha qui deu semblar que està pràcticament acabat i potser perquè no s'estrena, però falta això que dèiem. Aquestes qüestions tècniques vinculades amb llicències, serveis, i tot això que retarda una mica més algunes coses. Segueix la feina del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la feina del Morro. A Facebook, la feina del Morro. Com veus? Són originals de men. Un quart de sis de la tarda, d'aquí uns moments amb el Jordi Roca, que en aquests moments ja estan entrant a la redacció de ràdio d'Esvern per parlar de cinema i de les estrenes d'avui, divendres 11 de gener del 2013. Acabem ja amb una última notícia de Sant Just, concretament és una punta agenda perquè aquest cap de setmana demà dissabte. Avui ja comencen les activitats, avui demà i diumenge hi ha un món d'activitats a Sant Just d'Esvern. Carme, per on comencem? Doncs per avui mateix, que a les 8 del vespre es fa aquesta conferència de la seia sobre la història que arrectarà la primera adat i els pagesos consolidats. Això serà a les 8 del vespre al local de les seies, a la Teneu, a més a més, al vinculat amb aquesta conferència, diumenge a l'antiguit organitza un excursió als dolmens de l'Espolla a l'Alt emportar. Els dolmens de l'Espolla? Qui no els coneix? No, perdona, són coneguts... Jo no els coneixia. Els dolmens de l'Espolla tota la vida. Tama la tarda. A l'escenyament de sardanes del Grupació Sardanista Sant Just, des de l'entitat, recordem doncs, que organitzen aquest corset que es fa durant 8 dissabtes. Per tant, comença demà i fins al 2 de març, del vespre gratuït. Sardanes a Ràdio d'Esvern. Ja soroll, no? La guerra de les galàxies. Nostrada com mai. Gravació complicada, trobo, eh? Sí, sí, jo vaig ser jo mateixa amb una gravadora des de 50 metres de distància a la Copla Contemporània. Per cert, home, Luigi, que ve, diu... Domènec, el ojo de Mordor te està observant. Fa compojo, no? I després diu, que bien lo haces, me quito el sombrero. Luigi, por favor, disimula un poco, que no sepan que somos amigos. Gracias. Però, si ens dubta, l'acte més important d'aquest cap de setmana a Sant Just d'Esvern el veurem aquest diumenge perquè celebra la festivitat dels tres toms de Sant Antoni Abat. Emoció. Sé que t'agrada aquesta festa. Animals, caballs i pudor. Perdona, els animals, el color no fan, no fan el color colònia, tampoc, no? No. Aquest diumenge, com diem, hi ha la festa dels tres toms, que és la 27a vegada, però no. Què expliques? Fa més temps dels tres toms. Expliqueu una mica, ja ho vam comentar, però ràpidament, que la jornada comença amb l'esborzar pels cavallers a Can Genestar, que serà cap a les 9 de matí pròximadament, després hi ha una missa dedicada a Sant Antoni Abat i un cop s'acaba aquesta missa, és quan es fa la benedicció dels animals a la plaça Verdeguer, comença la desfilada dels carrers de Sant Just, un recorregut que rebateix tres cops que les persones que vagin del dels cavalls reparteixen carmells i després també un cop s'acaba, reparteix borrego, coca i mosquetell, em sembla. Borrego, reparteix? O sigui, primer el passegen i després el maten, no? Borregos. Borregos és un dolç. Ah, és un dolç, va, el va, el va. Perdona, un borrego també és un ruc o un asa, no? Es veu que fa uns anys es surteix en un cabrit, viu? Què dius, ara? Això va explicar, sí, sí, sí, però que es va fer barer, la persona que li toca el cabrit viu, al diumenge al migdia potser no sabia massa què fer-ne, perquè era per menjar, el cabrit, després. Jo tinc claríssim el que s'ha de fer si et toca un cabrit, no, no, un cabrit hui. Gafes i el fregèixer... Però principi com ho fas? Principi. El jardí de Can Ginestar que no és el primer drama que ha passat segur, si no mira la catifa la història que estem portant amb la pedra, sí, sí, sí, i acabes amb l'animal, però vaja. Pobre. No, ho sento. Ja no es fa això, eh? No es fa, no? És la que surteixo en pernil. Ah, va, veus molt bé. Més fàcil. I també, eh? Un exporc. Una part del porc. Una part del porc. És curiós que la festa dels animals es regalin una part del porc mort. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació d'un com ara mateix. A partir de les set, els enjuus notícies, edició vespre, Carme, moltes gràcies. No res, bona tarda. En 1972, un comando compuesto por cuatro de los mejores hombres del ejército americano fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en que se encontraban recluidos. Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si tiene usted algún problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos. El equipo A. Jordi Roca. Amb el cinema, com cada divendres? Jordi, t'agrada la intro que he fet especial per tu? Sí, a més, m'agrada molt la última notícia de la Carme. La dels tres toms? Sí, perquè els tres toms... Home, és que la cercavila original, la més tradicional, és la del meu barri, que és la de Sant Andreu, que és la que sempre surt a TV3 i no la de Sant Jose. Sempre fent amics. En fi, d'aquí uns moments amb el cinema, que avui tenim pel·lícules destacades. Sí, n'hi ha una molt i molt bona. Quina? Home, l'última del jeneque Amor, que està molt i molt bé. Després acomentem. Doncs acomentem d'aquests moments. Fem una pausa per la publicitat i tornem ara mateix. Per cert, tenim l'anunci de... Ràdio d'esper, 98.1 Ràdio d'esper, 98.1 On vas? Ets de vidre? Albert, o potes i grons? Albert, vas, cordons, i tu també. Em vas de perfum, patapum, però tu de vidre ets, però no ets cap amb vas. I si no ets amb vas, tu, on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets amb vas, Albert, no hi aniràs. Encara que vinguis de moral, si no ets amb vas, Albert, no hi aniràs. Si no ets un ambàs, pregunta on vas. Amb vas o em vas puncat? La nostra responsabilitat, Generalitat de Catalunya, amb el finançament de Covidrio. Nits electrònica, ara és vits. Vits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i s'acta de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Són jaumes a l'oncoll, farmacèutic, del que retodona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga a on de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i costat. El centre de llaneria Berls saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 5 i 25 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro, evidentment, a 9.9 FM, i, a continuació, parlem de cinema. Cinema amb Jordi Roca! Has resfellat el llogador de la metròtica, tu, ara? Sí, va a fer-lo. Jo no sóc còmic com tu. És una persona seriosa. No sóc còmic, jo, eh? Perdona, uns còmics, jo els he tingut molta respira. En fi, comencem parlant de la pel·lícula que avui s'estrena Jack and Richard, i tenim el trailer. Et sembla que l'escoltem i després ho comentem. Què passa? No t'agrada, ja? Rick Richard no... Totalment prescindible. Fa mal fet, perquè a la casa no ho veies. És català, el Tom Cruise, no ho puc creure. Ah, és el Tom Cruise, la pel·lícula? Sí, espet, que ara sense voler, hem connectat amb la xarxa. Escoltem el trailer, breixin, jo és que amb Bacaris, com diu el Pedrerol, no puc fer el problema. Jo no puc fer el problema amb Bacaris, com diu el Pedrerol. Richard, es como un fantasma, sirvió en la policía militar. Oh... Un investigador brillante y un buscabroncas. De pronto hace... Este tío no lo encuentras a menos que él quiera. Disculpe, señor, un tal Jack Richard quiere verle. Oh... Bé, què he comentat, aquesta pel·lícula? És el primer d'aquesta setmana tots aquells que siguin fanàtics, amants o altres coses estranyes cap a Tom Cruise, que la vagin a veure si ens falta. O de l'església de la ciència orologia, per exemple. Sí, exactament, però per a tota la resta, ja et dic, és totalment prescindible. Va ser primer molt fluix en el que a Tom Cruise va ser el lluit el mateix. L'argument, una mica estrany, ell fa d'aquesta espècie de criminal i intenta perseguir el seu arcí en amic que, sense més ni menys, ha matat al mig del carrer de 5 persones a partir d'aquí. Què dius ara? Hi ha una lluit entre els dos i s'intentaran trobar i acabar una amb l'altra. Per tant, una pel·lícula d'acció, Made in Top Cruise, 100%. Sí, és com si fos un missió ni impossible, però bastant més fluixa. De fet, és una mica el que a Tom Cruise va gravar amb la que es va gravar a Sevilla, però que passaven... Sí, que anaven també pels enfermines a Sevilla. Sí, el que els eren els americans. Espècies diferents. Doncs, si us agrada Tom Cruise, ja ho sabeu, Jack, Roger, passem a la següent pel·lícula que a tu i Jordi... M'encanta. Et posa ja tonto, perquè... És molt tendre que està a pel·lícula. Es diu Amor i a més, Bé de França. Amor. Me acordé que, de pequeña, os escuchaba hacer el amor. Sentía que os amabais. Que siempre estaríamos juntos. ¿Qué pasa? ¿Qué le gafa? No vas a estropear tu imagen ahora que has llegado a la veje. Pienso cuidarme. ¿Pero cuál es mi imagen? A veces eres un monstruo. Papá, te has vuelto loco. Siéntate. No, no quieres sentarme. ¿Qué ocurre aquí? Bé, sí, segura del següent reler, de totes formes, els franceros sempre amb el seu saigell particular, de... Sí, de totes maneres, no és l'estil ni molt menys de Hanek, perquè és una de les seves pel·lícules més tendres. Ell ens té acostumat a les pel·lícules més excèntriques, molt més fredes, tant en el tema de l'amor, en aquest cas, està molt bé que ens parli de l'amor a la belleza i no només les típiques pel·lícules que ens parlen de l'amor més adolescent, o més jove o dels matrimonis de 30 anys. Atenció, perquè va guanyar la Palmadora en l'última edició del Festival de Cinema de Canis. Sí, és com a millor pel·lícula i en els premis europeus de cinema de l'any passat s'ho han portat tot, perquè s'ho han portat millor pel·lícula, millor actriu, millor actor i millor director. Un aplaudiment per Amur. Perdona, és que sense amor, també, què seria el món? Exactament. La història de capitalisme, la banca. És una mica de l'estil el diari de Noah Noah, aquesta pel·lícula? Sí, una mica sí. Va per aquest cantor, però no exactament. Es tracta de... Sí, no, a veure que sí, que té un... Evitar l'estil, eh, perdona. És que no està d'aquell intentant posar cistanis. Jo no dic res. La història són dos professors de música clàssica que estan jubilats, viuen tranquil·lament retirats a París i tenen una filla, que també es dedica a la música, però viu amb la seva família fora de França. Aleshores, a la noia i a la dona li dona un infart i li queda mitja part del cos paralitzat. Tot això quan els dos tenen 80 anys es troben sols en una gran ciutat. Un de mica dramàtic. Bastant dramàtic. I és aquí on els dos hauran de superar aquesta última prova d'amor que els hi posa la vida. Hi ha aquelles parelles que estan 50, 60 anys juntes. Això no passa ara. Però això no passa perquè la gent no té paciència, perquè no té capacitat de sacrifici, perquè es pensen que quan algú va malament vinga fora, però és veritat, i home, s'ha de sacrificar també una mica. Ja veieu que aquí som experts en aquest tema, si voleu qualsevol consulta amorosa. Ja saben. Es poden trucar, no? Sí, el Jordi és molt feliç. El que passa és que no et truca mai ningú, però vols que et faci una falca d'aquelles? Sí, fa una falca. Teniu problemes amorosos? Us agradaria solucionar en les vostres problemes de parella? Jordi Roca, el nostre col·laborador que us pot ajudar? Si truqueu al 93 372 3661. 93 372 3661. Jo abans era un desgraciat, però ara sóc molt feliç des que vaig parlar amb Jordi Roca. És igual si ets heterosexual, homosexual, bissexual o no tens vida sexual. 93 372 3661. Jordi Roca t'ajudarà amb l'amor. Oh! Molt bé. Estic content, no? Que tu t'agrada? A més, després de festes sempre hi ha problemes, així que truquin. Ah, sí? No ho sabies? Durant les festes és quan, d'aquelles èpoques de l'any en què l'amor no passa als seus lliços de mes. Sí, durant l'estiu també. Sí, quan les parelles es veuen més. També es veuen amb la família política. Això causa malentès. Si la mare m'ha dit això, que si el teu pare dit allò... Això crea mala mare, eh? En fi, i tot això, mira com hem acabat parlant de l'amor. Hola, de pel·lícula. Perdona, però una mica també la síntesis. L'amor comences tot molt bonic i acabem amb aquesta música. De misteri i de bo. Ara que dius de música saps quina síntesis hi aniria molt bé. Quina? De correntes de parella de Manel. I hi aniria molt bé, aquesta pel·lícula. Sí, sí, és veritat. Doncs hi ha un altre dia, si hagués trucat a tu el Génèc. I dius que posi correntes de la parella estable de Manel. En fi, continuem amb la següent pel·lícula, que també és estrena. Avui, Peso Pesado. Aquest és el tràiler. Si no haces un esfuerzo, nunca cambiará nada. Dando ejemplos a tus alumnos, ¿eh? Dando ejemplos a tus alumnos, ¿eh? Vale, tenemos que dar todos la misma versión. No ha sido de rico. És una comedia, no és això? Sí, ja es veu tot. Fes el juego. Fes el juego. Fes el juego. Fes el juego. Estamos prengando todo. No puedo hacerlo. Si te retira. Si te retira. Si te retira. Si te retira. Si te retira. Si te retira. Si te retira. No puedo hacerlo. Si te retiras ahora, haremos echado por la borda lo que nos ha costado por sí bien. Has motivado a nuestros alumnos. Eh, tio, buen combate. Lo siento mucho. Bé, la comediata de la setmana. Per què comediata? Perquè és una pel·lícula que ja es veu que no té gaire xetxa. No hi ha diferents capes de lectura. Perdona, estàs dient que les retallades en educació no tenen xetxa? No, estic dient que aquest format, que no hi ha dobles lectures ni tres capes de... Aquí hi ha una doble lectura. Com no me l'expliquis tu, no sé qui més. Si no em deixes explicar-la. Ah, bé, ja va. Bé, és una comèdia, com molt bé diu, s'intenta agafar humor en el que un professor de 42 anys, professor de música, tot i que és lliçenciat en biologia, es veu al carrer d'un dia per l'altre perquè les retallades han arribat al seu institut i ell el que intentarà és a través de la lluita lliure, és a dir, del box, aquest esport per intentar aconseguir diners, es passarà... No, no, no, tanc en un moment, tanc en un moment. Què passa? A veure, Jordi, si tu m'estàs dient que un professor que fa en fora, d'un 42 anys i a més és biòleg, es passa a la boxa. Sí, al boxa. Això no sucreu ningú, home. És un buscabides. Clar, potser un buscabides... Perdona, Jordi, coses més rares si s'han vist, a la realitat. Perdona, eh? A veure, ell li diu al director. Si l'escola, bueno, el Govern té diners per pagar aquestes classes, jo no et preocupis que les finançaré perquè els meus alumnes no es queden sense classe de música. Jo ens intentarà buscar la solució que consideri més adient, que és la de boxa, que és on està la comèdia perquè es deixarà pagar a base de bé per guanyar diners, perquè en el box, en aquest cas, no tan sols guanyar diners al guanyador del combat, sinó també al capert. És veritat, és veritat. Bé, doncs, aquesta pel·lícula, eh, que, com es deia, peso pesado? Peso pesado en el que hi participa, triufamanina de la salma hàgic. Molt bé, per cert, que d'aquí una estona, d'aquí un... Home, molt bé, eh? La salma hàgic, no? La salma hàgic, no? Home, què hem de dir? Que és baixet i és de Mèxic. Home, però que ara ve a Aglibetti, està molt bé, eh? Bé, Aglibetti, que t'agrada tu. El que volia comentar és que d'aquí uns moments del programa repassarem les notícies de Hollywood, que avui venen marcades... Els premis, absolutament. Òscar, que les nominacions dels Òscars que es van donar ahir, d'aquí uns moments ho repassem, però abans encara ens queden 3 pel·lícules o 4 per dues pel·lícules per comandar. La primera, que també s'estrena avui divendres 11 de joni, vol ver en hacer. Has vist la pausa que he fet així, més dramàtica? Pedro! Digues. Puedo hablar con Gemma. Guayco. ¿Quién es llamado tan temprano? Guayco. Guayco. Sí, que vivo. Siempre ha estado vivo. Soy Guayco, tu guía. Soy el representante de mi amigo italiano. Este es Diego, fotógrafo, un amigo americano. ¿Sales con alguien? Te amo, te amo. Te amo, te amo, te amo. Bé, aquest és un drama. Sí, és un drama romàntic, basat en la novel·la La Palabra Masser Monsada, la escriptoria italiana Margaret Masantini, i és la protagonitzada i fa temps que en parlem de la Penelope Cruz. Que és la dona del director. Que vas escriure... Sí, sí, sí. El director és el Sergio Castelito, que per ser el seu fill també participa a la pel·lícula, també fa un paper secundari, i la història ens narrarà els romans entre la Gemma, que és la interpretada per la Penelope Cruz, i el Diego. El que passa és, Joan, una seregeva totalment destruïda, tot i que és com a parelles són perfectes, el fet de voler tenir un fill i la impossibilitat de tenir-lo un i l'altre fa que aquesta parella es trenqui. Una pel·lícula que no ha tingut gens de publicitat ni de promoció. Exactament. Per enlloc, no? I les crítiques no són més bones. No, realment no. No és que el veu de quatre planos, ja veus que allò no s'abanta per enlloc. Però sorprenen una mica positivament, en aquest cas, la Penelope Cruz, perquè hi ha un paral·lelisme de la pel·lícula entre l'ara i el passat, i quan fa d'ara, que està molt ben caracteritzada en Vallida, ho fa bé en aquest tros. A mi m'agrada. I quan fa de passat? Quan fa de passat fa de Penelope Cruz, que és el que fa sempre. Que és ella, no? A mi, marcant totes les distàncies, perquè ara vaig a fer com els crítics, que no veuen les pel·lícules, però les comenten igual. No he vist ni el capítol, ni les mandarines del capítol Conorelli, em sembla que es deia que la feia ella amb el Nicolas Cage, crec recordar, fa molts anys, però em recorda molt, aquest vol ver en hacer amb la Penelope Cruz, pel·lícula que es trena avui, que alguna cosa a veure, l'una amb l'altra, una pastelota així, com amb la guerra de fons, no? Sí, home, que potser aquesta és més dramàtica i menja ensucrada, que a la que tu dius, hi ha un toc més de realisme per tot el tema de la guerra de Sergeu, però que jo crec que no és una gran pel·lícula, però està bé. De totes maneres, Penelope Cruz és la mica la nena mimada de l'acadèmia de cinema d'Espanyola, perquè està nominada pels Goya, per aquesta pel·lícula, cosa que em sorprèn sincerament. En fi, no ho faré, com més comentari, perquè ja l'has fet tu. Ja l'has fet tu. Atenció, perquè arriba des de Hollywood directament... Que està molt bona, també. Les nostres sales, la comedia romàntica Lola Versus. Siento que los hombres siempre buscan algo mejor, y las mujeres solo se conforman con que vaya bien. Que vengas buen día. ¿Te te has acostado con ese patinador? Se soltera, te sube la autoestima. Tu nombre en match.com sigue siendo Quiero ser tu agujero. Quiero ser tu agujero uno. Está más pillado. Mi mente es como una batidora, esto y todo el rato obsesionaba con todo. Comida, chicos... Qué agradable, viur a Maguachí. ¿Te acuerdes de cómo me gustaba la cenicienta? ¿Es un clásico? Es lo que nos confunde porque nos obsesionamos con lo del zapato. En fi, com comentàvem directament des de Hollywood, aquesta pel·lícula, la comedia romàntica de la setmana Lola Versus. Per què la destques? Home, perquè està bé. Per un diumenge a la tarda és divertida, és còmica, té un final segurament feliç, i tot comença quan la Lola, que és la protagonista absoluta femenina en aquest cas, de 29 anys, s'està a punt de casar, en situen els preparatius del seu casament, amb el vestit de novia, etc. I de cop i volta, tres setmanes abans de casar, el seu novi diu que mira, que s'ha fet caceta i que saps què, que qui ho deixem i que me'n vaig. Clar, el seu promès des de l'adolescència, és a dir, de tota la vida. Una mica típic, no? Sí, això sí. Clar, en 30 anys, posa't a descobrir l'amor de nou, buscar una altra persona, etc. Aleshores, l'argument inicial és molt típic, però el que passa després, amb tota comèdia, compreunaïts a la vida i a la descobreixer ella mateixa és tan bé. Bé, doncs aquestes són les pel·lícules que ens ha portat el Jordi, de totes les que es trenen avui, de les que has comentat, però quina és la que ens hem de veure, sí? Sí o sí, amor imprescindible. Bueno, depèn del moment, no, també. Home... Si és de nit, estàs a casa amb la parella, doncs... També, però estilosi. Si es lluitja per la tarda amb els amics. Pots anar a veure la comèdia, però, amor, sí, com sigui, has de fer-t'ho per anar-la a veure, és un imprescindible d'aquest any. Doncs anirem. Notícies de Hollywood! Atenció, perquè comencem parlant dels premis BAFTA, d'aquí un moment repassarem els dòscars de Hollywood i les nominacions, però abans, Lincoln, la pel·lícula d'Esteven Spielberg, s'ha referida en aquests premis als BAFTA 2013, Jordi. Sí, tot i que Spielberg no està nominat a millor director per aquesta pel·lícula en els BAFTA 2013. Avui tindrem una mica un empatx de premis, perquè... Sí, és que la setmana dels premis, eh? Les nominacions dels Goya, dels Gaudí, dels dòscars... I dels BAFTA. I dels BAFTA, i després... Hi ha molts més, molts altres setames, però clar, és que si no moriríem aquí estaríem fins demà, doncs hem afat els més importants. És que és un nou parat de premis, fins i tot. A la meva escala, on vinc, el meu pis, també, que hem de votar... Ni així guanyaràs on, Jordi. No, jo crec que no. El veí més simpàtic, saps? En la veïna més cachonda. Ja està molt bé. Sí, jo potser guanyo la veïna més cachonda. Ah, jo crec que sí. En aquest cas, el que farem avui és repassar una mica quines són les preferides, i després, a mesura que es vagin a costar els setàmens, farem una porra en premi inclòs. Ah, sí? Què dius? Sí, sí, sí. Un premi a l'apenya del morru? Exactament. Doncs feia anys que no ho veia. Ah, escolta. Per motivar una mica. I què ha de fer la gent per participar i guanyar el premi? Doncs el dia que diguem quins són els actors que participen, etcètera, ho han de dir, nosaltres ho apuntarem, i la setmana següent, quan sapiguem qui hagi guanyat, el que hagi insertat, l'aquini... És com fer una quinià. Però a la setmana ja era una mica, eh? Home, sembla que aquí hi ha més normes que demanar un pis de protecció oficial. Ah, ja ho dic. Sobretot que donem un premi. O sigui que si ho entenc bé, la setmana abans dels Òscars... direm exactament qui són els nominats. D'acord. I... La setmana següent el donarem la setmana següent, quan sapiguem qui és la persona que ha encertat més premiats. Però el premi a quin és? Ja ho veuràs. Ah, sí que no el tens. Home, ara aquí no, perquè és perecedero, perecedero. Sí, tu dius que és perecedero. A veure, va, continuem, perquè la preferida del Rajis... Si no m'has deixat ni dir quins són els dels BAFTA. Escolta, el temps del BAFTA ja l'hem passat. Ah, ja l'hem passat. Els del Rajis t'agraden, a tu, no? Jo els premis són els anti-Òscars. Exactament. Una frase que no s'ha dit mai, però vaja... I diries que ha cancel·lat totes les nominacions? De pel·lícula? Sí. Ui, no ho sé, és que ja... Home, ho has de saber, la que m'haig d'agradar tu també. Jo crec que sí. Ah, sí? Crepusculó. Crepusculó! I tant! M'han fet cas! Sí, sí. M'han fet cas en els de l'antiacadèmia, en aquest sentit. Jo soc molt de Rajis, eh? I es veu que estem en la mateixa sintonia. A 11 categories participa, inclúen-hi. No m'ho puc creure. No m'ho puc creure. Pichó acto, pichó acto, pichó acto de reparto, pichó acto de reparto, tot, o sigui, pichó pel·lícula, ho té tot. La Cristina Stewart la tenim aquí. Sí, sí. La tenim aquí a l'estudi. Cristina, salut a la gent que t'ho ha trobat a la web. Bona tarda. Bona tarda. És veritat. Si almenys guanyés el que guanya ella, estaria millor la cosa, però... Jo també, eh? Sí, això tot... Jo és més... Jo sóc capaç d'enferinar-me a la cara, només per guanyar per... si hi ha el sou o aquest, si o no. Que, per cert, l'altre dia em van dir que sí, que per la webcam és que la webcam estàs lluny. M'ho vas dir, Jordi. Ah, sí que t'ho semblava. I no estic blanca, he de dir que és el pocos que tinc de molt. Ja, amb la il·luminació. Sí, ara es diu molt. Abans d'això, que el Jordi és molt moreno, també. No, jo no m'ho vaig a trobar. Té molt xilló, no? Clar, i destaca més. Sí. I jo, que estic més blanqueta, amb la llum i tot, fa encara que... És clar, ets morena i portes-ho així el cabell llarguet, t'assembles a la Cristina Stewart. Però escolta, és molt guapa. És molt guapa. Aquesta noia és un piròmic. Sí, tant. Per mi sí. En fi, Jordi, algunes pel·lícules nominades als Antiozcars? També Battelship, que ja l'havíem comentat, que amb tots els respectes ho diré, però és una basura absoluta de pel·lícules. Home, jo crec que és una de les pitjors pel·lícules que s'ha fet mai a la història del cinema. Que perdona, era allò de Juegos de Barrcos, que va fer la pel·lícula. Sí, sí, sí. És que no té més, i després també... A4, A5, el guió, ara així, totes. A poc era així, però no tenia cap sentit. I després també el típiques comedies com Desmadre de Padre o Mil Palabras. Molt bé, continuem repassant. Avui ja ho veieu, eh? Sí, tot premis, eh? Per tant, gastem totes les músiques de premis. Perquè el proper 17 de febrer es farà l'entrega dels premis Goya de la present edició. En aquest cas, la màxima nominada és Blancanieves, una pel·lícula amb blanqui negre i muda. La que no va arribar els Òscar, que la van descartar. Els Goya seran la tercera gala que comentem aquí, perquè primer ve la dels Gaudí, el 3 de febrer, després la dels BAFTA, després la dels Goya i, finalment, la dels Òscar. També opten a molts... també està molt nominada la pel·lícula de l'artista i la modelo i l'impossible de Bayona, tot i que... ni Naomi Watts ni Igua Magreure estan nominats. I destaca com et deia abans, que m'estranya bastant a mi, tot i que ho han agafat allò pels pelts, perquè la pel·lícula està produïda en part per Mediaset Espanya, per tant aquí tenim el petit apartat que podríem dir que és cine espanyol, com a millor actiu la Penina Pecreuz, que quasi segur s'emporta el Goya sense cap mèrit. Totes les opinions... Ja saps què més comencem a fer campanya, a favor de 16 actrius... Deixem-me'n recordar que totes les opinions dels col·laboradors són això. Opinions dels col·laboradors. Exactament. Sí, jo no tinc vot a l'acadèmia. No, no, no. Per cert que també... Perdoneu, podríem parlar de si ho hauríem de votar tots o dels Premis Goya o no només els acadèmics. Home, jo crec que... Vols que un dia truquem a l'acadèmia i ho pregunem? Home, podríem fer-ho. Sí, avui no perquè no tenen temps, però si vols la setmana que ve... Ah, doncs podem trucar. Sí, ens ho mirem, busquem el telèfon de l'acadèmia i truquem en directe. Per cert, acabem ja amb els últims premis que comentem i d'aquí uns moments el programa intentarem resoldre un misteri que tu i Jordi et convidiu que et quedis. Sí, perquè un misteri. No ets aquí, sí. Però què ha passat? Aquí, a Can Ginestar, hi ha una catifa a l'entrada de la porta principal, no de l'aferro forjat. Ah, ja sé. Ja ho he vist. Bueno, doncs escolta, estem investigant perquè a sota de la catifa hi ha uns números marcats, que són els números diabòlics, i estan aquí just sobre de la ràdio. Jo estic una mica cagat a veure què pot passar. D'aquí uns moments intentarem parlar amb una persona que sembla que ens pot donar una mica més de llum sobre aquest tema, però abans repassem ja un dels moments més esperats d'aquestes notícies de Hollywood, que són les notícies dels Òscars. Perquè, finalment, ja coneixem els candidats als Òscars 2013. El proper 24 de febrer s'entregarà en aquests guardions... Guardons, perdó. Guardió, no. Guardió, no. Guardions. Guardó. No, no, el català correcte passa. És molt graciós. Bé, Lincoln també és la preferida en aquest cas, pel·lecula que encara no s'estrana a Catalunya, s'estrana la setmana que ve, que ja en parlarem, amb tots els nominacions, destacar que el hòbit només en té tres, o sigui, i a més són millor maquillatge, millor direcció artística i millors efectes visuals, o sigui, res. Per no agur massa, per hòbit. Massa nominacions. Sí. Home, tampoc està tan malament. I sobretot, un gran aplaudiment, bé, més de un, dos, tres i quatre, perquè des d'aquí comencem, hi ha la campanya, perquè Jessica Chastain guanyi l'Òscar a millor actriu... Però què dius? ...per la pel·lecula La Noche Más Oscura, des de Trenvis i Lou. Home, i tant que sí. I ara, ara. Bé, una actriu que jo ara no em ve, no sé ni qui és. Ah, i també una curiositat, que com a millor actriu, està nominada per primera vegada, la més jove que he hagut mai a la història dels Òscars, amb tan sols 9 anys, eh? Millor actriu protagonista. És ella? No, no és ella. No sé si és aquesta. És qui és, qui és. És que el nom és molt complicat. L'hi dium es diu... Covenzané Wallace. Jo pensava que era la de Little Miss Anche. No, no, no, no. Perquè aquesta té 9 anys. A mi, Little Miss Anche, no en tenia 10. I el Halley Joy Osman, que va fer el sexto sentidó, a vegades veu mortos. És un home, no, una noia. Bé, i perdona, Jordi, que ens queda una última notícia que no te l'havia comentat, és que Alec Baldwin repeteix una pel·lícula de Bully Bully Allen. De fet, l'última pel·lícula que ha fet i que s'ha estrenat Bully Allen, que és Roma con amor, la protagonitzava també a l'Alec Baldwin. En aquest cas, finalment, Bully Allen ha trencat la seva gira europea, recordant que va fer París, Roma, Londres, Barcelona, i ara rodarà la seva pròxima pel·lícula a San Francisco. De l'argument, encara no en sabem gaire bé res. I torna a Estats Units, eh, Bully Allen? Sí, torna a Estats Units, on la San Francisco és una gran ciutat, i els protagonistes seran Kate Blanchett, en la part de femení i Alec Baldwin. Bé, nosaltres fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments... el misteri... de Can Ginestar. Mira, jo ja estic tremolant, eh, jo ja tremolo del que pot arribar a passar a la penya del Morro d'aquí uns minuts. Ràdio d'esper. Durant la 8.1. Ràdio d'esper. Durant la 8.1. Ràdio d'esper. Durant la 8.1. Smooth jazz. De dilluns edivendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns edivendres i de 4-5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. 10 minuts i arribem al punt de... la 6 de la tarda. Diabòlica. Tarda. Jordi, no reguis per sota el nas, perquè el tema que tractarem a continuació és un tema molt seriós. Ens vam quedar molt preocupats ahir al programa, quan, parlant de sumtes paranormals, vam arribar a... a la tarda. La tarda. La tarda. La tarda. La tarda. La tarda. La tarda. Les sumes paranormals vam arribar al tema i l'afer de la porta que hi ha... de la pedra que hi ha sota la catifa de l'entrada de Can Ginestar. Aquí ja sent just. Perquè allà hi ha una catifa que amaga una cosa, que per a gustar aquesta catifa, no sabem qui l'ha posat. Si voliu, la foto la teniu al Facebook de la penya del Morro. Un premi i sis a l'esquerra girat, una d'alt recte i un altre sis també girat a la dreta. Bé, ahir vam posar la fotografia, vam rebre molts comentaris al Facebook. Cristina, podem fer un repàs del que va comentar la gent? Sí, bueno, a banda dels catos que has comentat abans, que no ens tornarem a repassar, doncs l'Aibon Villar diu això s'està posant molt interessant. A l'Aibon, fa aquí que potser només es tracta d'una bratulada. Ah, això és el que sempre... És una de les altres hipòtesis que n'hi ha. Perdona, això és el que sempre diu la gent gran o les autoritats quan volen amagar alguna cosa. Quan volen que no s'apiguem, diuen no, això és una bratulada. Continuem perquè la Raquel de Manuel diu potser és un tema de massons, que el que trobeu un massó s'enjustenc. Segur que és bo el significat. Tot i així, aquests 3, 6 estan lligats a la llegenda de Can Ginestar. Morts embolicis, familiars dels primers ocupants d'allà. O sigui, hi havia morts i gent que... És a dir, hi va haver moltíssims embolicis a Can Ginestar, que suposo que pel que diu aquí la Raquel va acabar amb alguna mort. Bé, intentarem, intentarem posar una mica més de llum al tema i per acabar la Ellie, que també ens anima a continuar investigant. Qualsevol persona que vulgui o tingui alguna hipòtesi sobre el que pot ser aquests 3, 6 doncs ens pot escriure també, no? I bé, l'Elli Capdevila, el que ens diu és que podem consultar l'Arxiv, que és on probablement estigui la resposta. De totes formes, hem preguntat a l'Arxiv, de moment no tenim resposta encara i com que no tenim resposta, però som gent inquieta a la penya del Morro, hem decidit investigar una persona, bueno, no ella, si no tira una línia d'investigació, que és el Fran Bocharan, que ahir al Facebook de la penya del Morro posava que hi ha un passadís secret a la sala d'exposicions, que és el celler de Can Ginestar, i que hi ha qui parla d'un antic cementiri que justament estava aquí, a Can Ginestar i que té sentit perquè està molt a prop de l'església de Sant Just, que està al centre. Nosaltres, com comentàvem, amb un treball d'investigació, sense precedents, hem pogut trobar a Fran Bocharan que el tenim al telèfon. Fran, bona i obscura tarda. Bona tarda. Bona tarda, per dir-ho d'alguna manera. Perquè, clar, nosaltres estem una mica espantats per dir-ho finament, tenint en compte que Radio Desvern està en aquests porxos que hi ha just a sota de Can Ginestar on tu, amb el teu comentari que has posat a Facebook, dius que aquí podria haver-hi hagut un cementiri. Sí, jo, des de molt petit, m'havien explicat, no sé si per fer-me por, o si no, desbalant-me alguna realitat, potser, doncs que a sota de Can Ginestar hi havia un antic cementiri i és justament on esteu vosaltres. Això... Bueno, aquí t'ha fet, a vegades, han passat coses estranyes a la ràdio, que la gent se'n va dir, que no és la dona de teja, no? O sigui, potser no, perquè fulls o grapadores que es mouen de lloc, això no ho sabem, si estem encantats. De tota forma, jo també et volia preguntar aquest passadís que comentes, que pot haver-hi una cosa secreta, que qui és això de Can Ginestar? Doncs, de petit en dena, això va al cementiri, però, a més gran, vam fer una visita per Sant Just de Recons i llocs emblemàtics de Sant Just. Si ara... Perdona, qui va fer aquesta visita? Fa molts anys, a una festa major, penso, van fer algú del centre... del centre d'Arxiu... El centre de estudis Sant Just Tengs, o sigui, és una cosa seriosa, no? Sí, una cosa seriosa, ens van portar per diferents recons de Sant Just, diferents edificis que tenen història, i a l'entrada a Can Ginestar ens van poder obrir una porteta del Seier i allà ha començat un passadís bastant oscurs, que jo, en aquella època, no vam arribar al final. No sé si algú ha arribat, si algú podia dir que hi ha una altra porta que donaria al cementiri, però no me'n recordo, però no vam arribar al final. No sé si no podíem arribar al final, no volen que arribem, o què. Però això demostraria, potser, que sota de Can Ginestar encara hi ha més coses. Per tant, podríem dir que hi ha un passadís secret, com a mínim hi ha una porta, que està allà, tu la vas veure ajuntament amb tota la gent que aquell dia va fer l'expedició pels racons de Sant Just. Per exemple, mira, el Luigi ens comenta el chat de Radio Desbert, diu, en la porta central de Can Gin, hi ha un 666 en el suelo. Clar, és una mica el que estem parlant, perquè això coneix molta gent. Tampoc no és una cosa que es vagi parlant, perquè és com una mena de secret Sant Just. Un tema tabú, no? Jo no sé si és un tema tabú, però la gent que fa una foto al Facebook i la gent que s'ha començat a animar, tu quan fa que coneixies aquesta història, tu tu creus tot això, per això, o no? Home, a veure, tots els pobles han tingut el cementiri enganxat a l'església, antigament, no? És veritat que el cementiri actualment de Sant Just està molt lluny de l'església. I llavors, perquè no, antigament, quan Sant Just era molt més petit, podia haver un cementiri. A casa, sempre s'ha dit que Can Ginestar, hi havia uns senyors molt grans i no estava tan ben cuidat com ara, evidentment. Fins que no va tenir l'Ajuntament que ho ha modernitat i ho ha posat tot molt maco, no? Sí. Els misteris o les que els antigues sempre hi han hagut. És veritat, per exemple, jo et tinc una pregunta. Per què la catifa aquesta que tapa el 666 l'ha posat algú? Està clar, perquè no el vegi. Per què l'amaguen? Per què l'amaguen? Per què l'amaguen i posen una catifa? L'Ajuntament segurament. Està tan antic que és maco de saber-ho, no? Clar, clar. De fet, mira la Raquel de Manuel, deia, potser és un tema de massons. Ah, això ja? Diu, cal que trobeu un massó Sant Justem. Tu coneixes algun? Jo ho sàpiga, no, però em penso que no van escampar amb porall. Clar, és veritat. Si fosis, no ho diries tampoc, no? Ah, potser. Segur que és això. Tot i així, aquests tres cirus estan lligats a la llegenda de Can Ginestar. Morts i embolics familiars. Xanan. Sí, sí, Xanan, dels primers ocupants de la casa. En fi, jo, Fran, t'agraeixo que ens hagis atès malgrat les pressions que segur que has rebut per no aparèixer a la ràdio i parlar d'aquest tema. No sé si podré sortir una setmana a casa. Jo crec que sí, però això de totes formes, t'agraïm també que ens hagis comentat la fotografia misteriosa, fotografia del terra de Can Ginestar i re, nosaltres continuarem investigant. T'hem trucat a tu avui perquè a l'Arxiu Municipal no hem trobat ningú. El Dilluns, per exemple. Perdona, Fran, però bé, el Manel Ripoll, que és el nostre historiador expert a Sant Just Desvern, a veure si pot posar una mica de llum al tema. Perquè hi ha gent que està preocupada, eh? Hi ha gent que... mira, hem enxacat la llibre amb aquest tema i no ens ho pensàvem, sincerament. Si aconsegueu la clau de la porteta del passadís, aviseu-me. Jo porto la llanterna. Jordi Roca, tu t'apuntes? Jo vaig, jo vaig. No, de moment... Jo es faig de connexió en directe. Estem fent una expedició, és que la farem, eh? Això, això. Farem una expedició per anar a la porteta d'aquesta de Can Ginestar quan acabem el programa, un dia a la set del vespre, que ja és fos, que ja no passa res, no? No, clar que no. Doncs anem allà i intentem investigar portem una gravadora i farem un reportatge. Perfecte. A veure què és el que passa. Perquè Sant Just Desvern no tot és tan clar, com sembla. Doncs, Fran, moltíssimes gràcies. Que vagi bé i que tinguis una bona tarda, si pots. Ah, vosaltres, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. Home, jo ara, cada vegada, que passo per davant de Can Ginestar penso en aquest 6-6 i en aquest malheit número. Però algú ha pensat que no millor són 3-9. Com? Que no millor són 3-9. Segur? Home, perdona. Depèn de com ho miris, des de quan entris o des de quan surts. Això ja és un numerologia, una mica en rotllo Michael Landon, com el Codi de Vinci, però aquí hi ha un tema per resoldre, però no patiu perquè a l'apenya del Morro el resoldrem. Jordi Roca, moltíssimes gràcies per haver vingut aquesta primera hora de divendres. Igualment, moltes gràcies. I nosaltres d'aquí uns moments connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícia general. I a la segona hora, el senyor Benito, que ja té un mono d'entrada de ràdios, i a la segona hora parlarem amb ell, l'Èric Pomar, l'antiagenda de l'El Cap de Vila i més coses, el 9.8 de la FM. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.