#186 - La Penya del Morro del 14/1/2013

amb Josep Maria Mestres, amb qui va treballar a l'obra Un Matrimoni de Boston, elementat la pèrdua amb de la intèrpreta en declaracions de la xarxa. Molt dolorós, tot plegat, i, a la vegada, feliç d'haver compartit amb ella una de les més grans actrius d'aquest país, i haver compartit amb mi estat, i haver compartit vida, i haver estat feliços, plegats, és el que et queda, no? I dolor, dolor, perquè s'ha acabat com s'ha acabat. No és un dia gens feliç d'avui. Les despulles s'enganalisaran en estat incinerades en la intimitat al cementeri de Montjuïc. Protecció civil de la Generalitat ha posat aquest matí en prealerta el pla de protecció civil prosicat per la previsió de Forben, de cara a aquest dimarts a les comarques del Pirineu, per Pirineu i del terç sud de Catalunya. Es preveu que l'episodi s'allargui fins a Dimecres, afectant de forma més generalitzada tot el territori. També està activat el pla neucat per la possibilitat de nevades intenses sobre tot el basset nord del Pirineu. Previsió, Jordi, miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Núvolositat en augment, a llarg de les porferes, ara és a tot el Pirineu i el per Pirineu, on demà s'esperen importants nevades per demuntar els 900 metres. També anàverà les comarques de Barcelona i de Girona per demuntar aquesta cota i plaurà per sota d'ella, a les comarques del sud i comarques de Ponent, i hi haurà núvolositat variable i no esperem pas precipitacions. Les temperatures aquesta nit pugen una mica, però en canvi, demà les màximes baixaran. Allà on bufiarà el vent, és a dir, a la costa brava, a les comarques de Tarragona, la sensació de fred encara serà més marcada, també el vent bufarà, a les comarques del Pirineu. Esports en xarxa. Bona tarda, els parles de Vita Madura. El Barça i el Real Madrid s'enfrontaran a la Copa del Rei de Bàsquet. La competició jugarà del set, el 10 de febrer, a Vitori, al País Bàsquet. L'exjovedor de la penya i comentarista de la xarxa, Maria Fernandez, creu que l'estat de forma de Joan Carles Navarro, pot ser decisiu. Estan parellent, molt igualat, tot depenent de la presència de Navarro. Sí que és veritat que el Barça és un equip amb moltíssimes possibilitats i molt bons jugadors, però en aquest temporada estem veient una clara dependència de la figura de Navarro, i ara sabem que està lesionat, haurem de saber si arriba o no en bones condicions. El vencedor de l'eliminatòria de Barça a Madrid s'enfrontarà amb el guanyador del caja laboral, Caïs Saragossa, a la resta partits de Quarts de final. La valència a Bàsquet és estudiantes i gran canària Bilbao. En futbol, a l'Espanyol aquest matí, han passat la revisió mèdica, el búlgar Martin Petroff. S'espera que a les pròximes hores signi al contracte i a la tarda sigui presentat com al primer reforç en el mercat Divert. Petroff complirà demà 34 anys. I també en futbol, ja coneixem els horaris de la jornada 21 a primera, dissabte 26 de gener, a les 8 del vespre, Saragossa, espanol, diumenge 27 a les 12 del migdia, reial Madrid, que t'ha fet a la set de la tarda, Barcelona o Sassuna. Notícies en xarxa. Ràdio d'esper, durant 3.8.1. La meva ràdio d'esper, durant 3.8.1. Què tal? Bona tarda. Ja sabeu que a la penya del Morro, aquí, són molt teatreros, i és per això que no podem passar per al... l'amor d'una de les grans dames del teatre català. L'actriu en majúscules analisaran, ens ha deixat aquest cap de setmana. Com a espectadors de teatre, hem perdut un monstre escènic impegable, les seves interpretacions magistrales, obres com escenes d'una execució dissabte, diumenge i dilluns o agos al Teatre Nacional de Catalunya, les seves pauses i els seus silencis, plens de contingut del de l'escenari o les seves finíssimes intencions en cada frase, sempre quedaran en el nostre imaginari teatral com a públic. Jo vaig poder entrevistar-la, just ara fa 10 anys, després d'una funció de l'obra Retorn al Deser, al Teatre Lloura, i haig de dir que, pel poc que la vaig conèixer, va ser encantadora. El món del teatre i de la cultura d'aquest país estan de dol. Descensi en pau, analisaran l'alisaran. Soc l'anelisaran i envio molts petons, molta sort per el que feu, la penya del morro, que trobo que és un nom fantàstic, que aquestes coses només ens ho les podem inventar els catalans, no? En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, al 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo de jo saluda Jordi Domena, com a... Moltes gràcies a tota la gent que ens ha vingut a veure avui, des de la única població de la cosca brava, l'escala. Gràcies per venir a la penya del morro d'avui dilluns 14 de gener del 2013. Avui el programa començarem, com sempre, repassant les notícies de Sant Just i l'actualitat del nostre municipi amb la Carme Verdo i, a més, també ens visitarà el Manel Ripoll, que ja sabeu que és col·laborador habitual de l'arxiu municipal, i fa la secció d'Història de Sant Just. Avui continuarem amb curiositats de la cabalcada de reis i de la seva història durant aquest segle XXI, també. A més a més, amb el David Ávila, repassarem les estrenes i les coses de la tele d'aquesta setmana, i a la segona hora parlarem d'activitats paranormals i també tindrem la nostra particular tertúlia esportiva amb el Rafa Cano i el Sergi Pony. Sí senyor. Tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Molt bé, molt bé. ¿Sabies, Jordi, que una persona perpelleja 10 milions de vegades a l'any? Una persona perpelleja 10 milions de vegades a l'any. Veus? Com a mínim, ja som milionaris en alguna casa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, i de més, penya que Morro. Comencem amb les notícies de Sant Just. Carme Verdoe, bona tarda. Bona tarda. Com ha del cap de setmana? Molt bé. Què t'han fet, molts regals? Atenció, perquè demà comença una nova companya, no... Una nova... No ho sabem, perquè a la penya del Morro ja sabeu que sempre, si hi ha algun col·laborador disposat a fer ràdio, aquí la collim amb els braços oberts. Atenció, si no, que li diguin en el Fuentes. Va començar ràdio d'Esvern, no a la penya del Morro, però aquí a la ràdio. En fi, demà una nova campanya de donació de sang a Sant Just. El banc de sang i teixits tornarà a instal·lar-se al casal de joves per seguir recaptant sang. Ara que, després de Nadal, és molt necessària. Carme, aquesta campanya es fa després de la primera mare, tot el donant de sang 2.0, que va ser aquest divendres i saps de passat, i que ha sigut tot un èxit. Sí, de fet, s'han aconseguit 2.737 donacions de sang durant aquesta marató d'aquestes setmanes, i era el primer cop que es feia a través d'aquestes 3 de les xarxes socials, i ha fet altres vegades l'any passat, de fet. Seria fet fins als últims dos anys, en una marató, però no hi havia aquest element 2.0, en què la difusió es passava, com dèiem, a través de les xarxes socials, un plantejament que ha aconseguit que s'hagin fet aquestes més de 2.700 donacions en aquests dos dies. I demà, el tràiler de donació de sang arribes en just. Doneu sang. Carme, a quina hora vindran? A la 5 de la tarda i fins a les 9 del vespre. Si vols que sigui sintètica, ja ho deixo aquí. Tu, sintètica, alguna informació més? No. No, perquè no. Si vols que no t'adoni més d'informació. Però perquè jo no he dit això. A la 5 de 9, com sempre, de la resta. Ja us ho sabeu. Però escolta, que no vols dir-ho. Què passa? No vols dir-ho? No, aquí ja està. Ja ho sabem, de la resta. Ah, va, doncs re, vinga, passem a les 9. De Sant Just no hi ha res més a dir, vull dir. Que vindran demà a la tarda, segur que no van a aquestes setmanes, per fer-ho a les 9 del vespre. És que era per aprofitar la música de dràcula, Carme, que hem posat. Ah, sang. Clar, sang, dràcula... No ho he identificat, eh? No passa res. Tots tenim tardes que hem fet la migdiada més del comptar. M'agradaria fer la migdiada. Perquè diuen que... Sabíeu que, Cristina, sabies que he fet la migdiada més de 20 minuts i a mitja hora ja t'altera el bio ritme per tota la tarda, ja? Sí, a més quanta xeques, t'aixiques malament, no? Jo no la faig mai, pràcticament mai, per això, eh? Perquè no m'atreveixo a sentir... A un aspecte? A un aspecte, no? No la faig mai. Va, Carme, passem a la següent informació. Perquè aquest i vendres hi ha una assemblea del centre d'estudi, Sant Josep. Bravo. Es tractaran els comptes per aquest any, sí senyor, i les activitats que vol fer l'entitat destaca la recerca sobre els desapareguts durant la guerra civil i un acte per explicar la nomenclatura femenina dels carrers de Mas Lluís que em sembla que n'hi ha quatre. Exactament. Els 180 sòcils i sòcils estan convocats a la reunió en què s'aprobaran els pressupostos per aquest any, que en aquest sentit seran més ajustats que l'any passat, perquè, per exemple, la subvenció que porta el consistori redueix, però també el centre d'estudi vindrà menys d'esperes que l'any passat engrescelebrava un número més rodó d'aniversari. Hi ha d'ara de qüestions econòmiques, també esperaran de les activitats que el centre d'estudi vol fer aquest 2013. Algunes de les propostes són les habituals, com la misalània, la passejada que s'ha de la festa major, amb els sòcils i sòcils, i l'entitat té altres projectes en ment, en parlarem un cop sògicament d'aquesta assemblea, però un d'ells passa per seguir investigant sobre els desapareguts durant la Guerra Civil. I l'altre es farà el dia 9 de març, que és aquesta petició de l'Ajuntament, que és aquesta explicació als veïns i veïnes de la barri de Mas Lluís, qui eren les quatre d'Ana Sant Justenques, que donen nom als carrers de la barri, com eren Carolina Catesús, Maria Sinta Amigo, Emilia Guàrdia i Francesca Cortés. Què eren? Què eren? Sabem? Avui no ens han explicat en profunditat. Per tant, ja anirem parlant, però si teniu temps per... o si tenim una gent demà i voleu guardar-vos aquesta data, el 9 de març se sabrà tot sobre aquestes dones, a la barri de Mas Lluís. Qui vinc d'explicar-ho? Xavier Bosch? Se sabrà tot. Per cert, el dia 8 de març és el dia internacional de la dona, i ho lliguen per això. Home, és que any re d'any... Perquè el 8 deu ser diumenge. Vull inventar-ho, no ho sé. A veure, es pot mirar? Sí, Cristina, podem buscar el dia 8. Per cert, que jo també volia comentar una cosa sobre aquest tema, i és que jo sé com a mínim qui és o qui va ser la primera dona de la Constància Sant Justenca de la història. Si crec que pots dir-ho. Que és Julia Quieta. T'agrada molt. 9 de març. A veure si... quin dia va ser... En què cauen, si cauen diumenge? A començament de l'any també mires les dades. Faig el teu aniversari, en què cauen? En què cauen, el teu? En el meu d'aquest any cauen dijous. És aviat. Els nous divendres. 30. 30, què? No, 21 o 22 de febrer. En fi, si no ho hem trobat, o no? Bueno, hem trobat una cosa, però no sé ben bé... El calendari de... Vull que el dia 9 de març és del dia internacional del DJ. Sí, però a veure una cosa, Cristina, és que estàvem parlant... de quin dia cauen de la setmana el 9 de març. Això, el calendari de la barra de menú de Windows. A baix a la dreta... Hi ha un calendari que va molt bé. En dissabte, home. Com que és dissabte, el dia 9. Després hem de fer un dissabte en lloc de vivendres. Perquè la gent l'hi ha de millor, perquè la dona... Com que és treballadora, estàs treballant durant la setmana. I el dissabte no, per això ho fan durant aquest dia. Bé, atenció, perquè ara parlem del vial que doni Mas Lluís amb el centre del poble. Ai, ai, ai! Mas Lluís! Mas Lluís! Centra, vial! Evidentment, és un col·laborat, ja, que fa mesos i mesos que s'arrossega. No el tancarem avui. Això sí que seria notícia. Perquè el vial que doni Mas Lluís, un barri que està més a prop de... del centre de Sant Lluís, que el centre de Sant Just... Del centre no et pensis, eh?No? Més o menys, no?Jo crec que més o menys... No, suposo que més a prop de Sant Lluís, però vull dir... Mira, podríem fer aquella cursa urban agafant. Sí.La podríem fer entre Sant Lluís i Sant Just. És veritat, qui la va fer l'última vegada? Helena Verdoi. Atenció, perquè el vial que doni Mas Lluís amb el centre de Sant Just no arribarà al menys fins al 2014. La gent que no sàpiga amb Mas Lluís és un barri que queda més lluny i que es pluga i se'n paliu pròpiament. Hi ha un polígon industrial pel mig. Hi ha un polígon industrial que és al de la Riera i a la ITV pel mig. M'agradaria estar venint directament per allà. T'has de posar les xiruques i totes les coses de paleologia per venir fins al centre del poble. Això és el que ens ha fet l'organitzant. El nou barri de Sant Just, que l'adoni amb el núcle urbà, està previs per la fase final del procés. Els constructors que hem fet és fixar un calendari en dues fases. La primera ha començat ara fa dos mesos. Recordes que van guanyar aquell contenció administratiu, que en principi l'Ajuntament havia de començar l'octubre. I al final van resandar aquells contenis. El van guanyar. Però hi havia aquella obligatorietat que havien de començar en un termin de dos mesos. Doncs vam començar. I ha organitzat aquesta calendari en dues fases. La primera fase s'acabarà d'aquí un mitjany, aproximadament, en principis, està previst, i la segona durarà 8 mesos més, i com que aquest vial està previst per la segona fase, és evident que, com a mínim fins al 2014, no hi haurà vial. Tot i això, segons l'Ajuntament, les obres d'urbanitació van a bon ritme, i si tu et segueixes així, aquest nou vial connectarà més llogim al centre de Sant Just, a partir de l'any que ve. Per aquestes coses...Que no sigui el 2015. Entre d'altres coses, els pressupostos no contemplen millores a carrers d'aquest 2000... No, però això és a part, perquè això estava contemplat. Ah. Veig que et va quedar molt clar. Jo em va quedar claríssim, jo et pensava... Hi ha excepcions, perquè el doctor Rivalta també s'està apunt de començar a reclar, és a dir, no són grans obres, la vinguda. Qui va ser el doctor Rivalta, Sant Just? Potser ho sap, Manel Ripoll. Per això mateix, justament el tenim aquí a l'estudi número 1 de la ràdio, el nostre historiador per excel·lència. Manel, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Qui va ser el doctor Rivalta? Ara et sorprendré, perquè és un dels que, quan tornem a reprendre els carrers i vingudes de Sant Just, tractarem i va ser un doctor famós de Sant Just i molt estimat en el seu temps. I que era com el... Com el doctor del poble en aquell moment, sí, com seria avui en dia qui tingui la doctora Pallà o tingui la doctora Morator. Perdona, t'has equivocat en una cosa, eh? No m'ha sorprès. No m'ha sorprès. I de quin segon estem parlant, però, del doctor Rivalta? Estem parlant, és del segle XX, és del segle XX. Ara no s'hauria de dir si és primera, meitat o segona, però va ser un doctor que segurament, si ens estigués escoltant gent ja entrada en anys, ens comentaria que el seu avi n'hi havia parlat, o el seu pare l'havia tingut. Sí, sí. Molt bé, Manel Ripoll, l'home que ho sap tot de Sant Just, sí senyor. La paraula no ho sé. 5 i 18 de la tarda acomidem la Carme perquè ha de fer coses a la redacció de la Ràdio Desbert, que avui treu en fum, és un operar Carme d'activitat frenètica a la ràdio, no? Sí. Molt bé, i a la set el Sant Just Notíciaeda, és işiòvia, però ara mateix també tu, la informació que vulgueu, a radiodesbert.com Carme, moltes gràcies! Adéu, bona tarda. I com cada dilluns comencem el programa, Cristina, ja ho saps, perquè ja estàs feta tota una veterana de la penya del Morro, amb el Manel Ripoll, que hem parlat fa uns moments, i com la setmana passada vam començar a parlar de la cabalcada de reis i de la història, no? Perquè em sembla que quantes cabalcades s'havien fet ja a Sant Just de Reis? Aquest any va ser la 61ena. 61ena, cabalcades. Per tant, 60 anys, Manel continuem parlant de tot plegat, perquè de fet, tampoc no fa tant, de la cabalcada d'en Guany, just fa dos setmanes, i tu has anat a estirar una mica l'acorda, i la setmana passada ja ens ho ha d'explicar per on algunes històries, i ho hem deixat... Ho hem deixat, vam explicar al principi. Els quadres Sant Just Tengs, que per primer cop, al 1953, van engegar tot això i, per tant, durant l'any 52, ho han de preparar tot, i llavors ara seria agafar el fil d'aquesta primera cabalcada i veure algunes curiositats fins a les coses que s'han fet en Guany perquè tots els ullens tindran més en ment. De fet, com comentàvem, tot es va anar lligant durant l'any 1952, perquè el proper any, el 53, lògicament, el 5 de gener, les majestats poguessin desfilar pels carrers de Sant Just Desvern. Això ja fa 60 anys, Manel. Doncs sí, va ser, com tu comentes molt bé, durant l'any 52. Recordem, si algú no ho havia sentit la setmana passada, que abans de que es fes això i es va fer un parell de cops a la sala gran de la Teneu, com una performance, una actuació en què les majestats arribaven allà i la sala gran de la Teneu s'omplia de tots els nens Sant Just Tengs, que per primera vegada veien els reis no desfilant, però sí a la població de Sant Just Desvern. Però la primera cabalcada va ser l'any 1953. Exacte. Llavors, en un principi, això es va haver de muntar, doncs, amb els 400 Sant Just Tengs que vam comentar la setmana passada, Joan Lluc, Emili Serret, Pedro Machado i Arturo Almón, tots ells de les zones dels pisos, aquests Sant Just Tengs que havien arribat nous durant l'onada de gent que va arribar durant els anys 50, i tot això havia de passar pel filtre de la OJE, o dita OGE, que seria com el front de juventuts de l'època, controlada per l'afalanje, perquè totes les coses que es feien des d'un punt de vista...juvenil o públic... Exacte, oi, públic, havien de passar per aquest filtre. La censura del franquisme, en aquest cas, un dels seus organismes, la OJE. Correcte. Llavors, una de les imatges que té a passar, perquè si vols la podeu comentar o... La puc posar a la web? Sí, les podeu veure. En tenim 3. Ah, mira. I en 3 d'aquestes imatges. Ara l'estic posant a la webcam de radiodesvert.com per si algú té curiositat. Aquesta primera imatge que ens comentes, quina és, a veure? No sé quina tens davant. Tinc aquesta, la que has passat de... Sí, són les esmajestats. Sí, de la pàgina 148. Exacte, de la 148. Doncs aquí veiem les esmajestats, en una de les seves primeres actuacions, durant la dècada dels anys 50, a dins de l'Església del Sant Justipastó, perquè ho reconeixem perquè a darrere veiem al fons els dos sants, Justipastó, que són les mateixes estàtues que tenim encara avui en dia, els mateixos sants que tenim avui en dia, i veiem aquí les majestats, guarnires amb tots els seus atuents, i veiem tan malciogues per convaltar-se'n aquí dintre, i molt diferents, potser, de com els veiem vestits avui en dia, o potser no tant, perquè les majestats tenen una manera de vestir, diríem, clàssica. Clar, clar, perquè porten la mateixa roba, no? És màgica, no cal que es dutxin la mateixa roba des de fa 2.000 anys. I què podem comentar d'aquesta primera fotografia? Aquesta primera fotografia el que comentem és això, que és dels inicis de les anys 50, i és perquè també la gent que ens estigui veient per l'UEC, vegi doncs les diferències que hi havia comparat amb avui en dia. Unes altres de les imatges que tenim, es veurà també l'alcalde, parlant, fent el típic pregó, ja no és una cosa que fes només l'alcalde per pinjar o la fes el seu entassament de so, Ramon López o Lluís Segura, sinó que és una cosa que hi ha des dels principis, des que van arribar els reis de Sant Just, l'alcalde sempre agafava el micro i feia el seu espitx. I que aquesta vegada la clau al començament no s'havia trobat, vas a escoltar-ho, no? Sempre acaba passant que la clau s'amaga, com que és màgica, es fa gran i petita, i llavors es pot fer petita en aquell moment. No, sempre no, aquest any en sembla que és la primera vegada, que jo he estat allà també alguns anys, al balcó, i no havia passat mai, que és on està la clau, em sembla. El ser màgica, en aquell moment s'havia fet petita. Sí, i escolta, Manel, la primera que va alcalde, l'any 52 aquí a Sant Just, els reis també fan allò de ninos i nines de Sant Just, o parlaven de alguna cosa? Hi ha un petit escrit que després... que després reprodirem i que els comentaven, ara quan després el trobin al llibre, mentre anem avançant, doncs sí que feien aquest ninos i nines de Sant Just, feien servir un italià arcaic, i ja des dels principis, doncs sempre hi havia un... Ja fa 60 anys que es fa, eh? Sí, correcte, correcte, això. Des que van arribar aquí els van dir, quan arribeu, deu de fer el vostre Parlament, i pobres, com podien, doncs ja als 60 feien una mica de tot el pari-pèm. Que per cert, m'imagino que, clar, lògicament, l'acabalcada del poble permetia, per primera vegada, en aquest any 53, que els nens i nenes poguessin veure, fins i tot, tocar les carroces, els pages. Com eren les carroces en aquella època? Doncs molt diferents de com són avui en dia. Avui en dia les carroces són propietat de l'Ajuntament, i, per tant, doncs, és molt fàcil guarnir-les, i és molt fàcil, amb una certa entalació, tota la gent que ho preparen tot pel dia que arriben les majestats estigui tot a punt, doncs, fer-ho. Però a l'època no era així. Les primeres carroces eren llogades, i es llogava el que era la plataforma, i normalment es llogava pel mateix dia. O sigui, el mateix dia, pel matí, s'anava a buscar, i a última hora, quan les majestats ja enfilaven cap a Orient, abans de començar a deixar tots els regals, ja s'havia d'anar a tornar a la plataforma perquè anava per hores. Això provocava que la guarnició que hi podies fer era minça. No era com avui en dia que estan totes carregades, amb molts llums, amb molta decoració. I també ho havies de fer ràpid, no? Una cosa que fos ràpida de... També de treure, perquè si anava per hores a aquesta plataforma... Clar, clar, clar. Curiós. Curiós tot plegat, eh? Sí, sí. De fet, una de les imatges que tenim, la tercera de les imatges que tenim, aquesta sí que sabem la data, és de l'any 55, i es veu aquesta plataforma estirada per cavalls, perquè, clar, a principi dels anys 50, la mecànica, al cap, encara no estava implantada a tot arreu. També l'ensenyem a la webcam de radioelsburn.com, tot i que la qualitat no és... És amb blanquineagres, la qualitat de l'època. I tenim aquí una fotocòpia, però perquè la gent es pugui fer una idea. Ara la posem a la webcam, com dius tu, els tres reis, o quin només veiem, un per això, no? És una de les tres carrosses. Cada rei ja tenia les seves carrosses als anys 50. I, doncs, es veu una estrella molt grossa, feta segurament de fusta o de metall, i que era aquesta estructura que era fàcil de poder col·locar i treure cada any, i que es podia acoplar bé aquesta plataforma, això és que era llogada cada any, i que era tirada per cavalls a l'època. No sé si s'acaba de preciar gaire, però vaja, hem fet l'esforç per arribar, per arribar a la gent i que vegi la fotografia. En fi, avui amb el Manel repassant aquesta història de la cavalcada de reis, que va començar per primera vegada que s'enjust l'any 53. Algunes curiositats més d'aquests primers anys de la cavalcada s'enjust? Per exemple, estem comentant això. No quedàvem per cavalls. En principi, un cavall era suficient per tirar la plataforma. En principi, durant tot el recorregut. Ara bé, un cop arribaven a l'Ajuntament, quina és el primer carrer que enfilen amb un cert pendent? Home, és que jo de carrer es vaig fer malament. No riquis, no. Abans d'arribar a la llar d'Ancian, aquell carrer que ha fet la teva pujada, el carrer Badó. Carrer Badó, Carrer Badó, Carrer Badó. Carrer Badó, és que jo només sé. Si em passa de la pau i poca cosa més. I si em poses la pingüa d'industria, però ja està. El carrer Badó, el carrer Badà. Exacte, doncs. El moment d'haver de remuntar el carrer Badó, el cavall no tenia prou força per remuntar tot el pes de l'estructura, i en aquell moment teníem prevat un segon cavall que l'enganxaven, i llavors podien remuntar... Feia aquest soroll, perquè el cavall deia que jo no ho pudo. En agafaven un segon, l'enganxaven, i d'entre tots dos aconseguien remuntar aquesta pendent del carrer Badó. El cavall de sort que tenien un segon cavall preparat per si no, ja et diràs tu quin panorama, intentant pujar a la majestat del rei, que no pot pel carrer Badó cap a munt, i llavors, clar, tothom allà deia, no, per favor. O sigui que, com a mínim, tenien un segon cavall preparat. Reparat, exacte. També hi jugaven per hores, aquest carrer. El cavall, i com sempre s'ha fet, i posteriorment van ser els tractors, la gent que forma la comissió de festes, tot el tema de les majestats. Sempre han estat molt lligats al camp, i, per tant, eren cavalls sedits per a les diferents masies de Sant Just desvern, perquè les majestats puguin fer tot el recorregut, com, posteriorment, quan es començarà a fer amb tracció motora i fer servir els tractors, també són tractors sedits per a diferents masies de Sant Just desvern, entre elles, la masia de Camp Pedrosa, on Pere Pedrosa era un d'ells que, des de ben principi, va col·laborar amb tot això, i va accedir i conduia primer els cavalls i després els tractors que tiraven de les carroces de les majestats. Bé, Manel, la veritat és que hi ha molta informació, perquè estem els anys 50, però com van desenvolupant-se tot plegat al llarg dels anys, també la cavalcada, que ens pots explicar de tot això? Doncs el que podem anar comentant és que, amb el temps, els tractors es van amacanitzant tot, el camp es va amacanitzar, van aparèixer aquests tractors que ja ho feien tot més ràpid i menys complex. Continuem al 50, allà? No, això ja podríem estar ben entrat del 60, gairebé 70. Vull dir, la mecanització del camp arriba això, en 60, en 70. I, per tant, també arriba la cavalcada de reis, en lloc de anar arrossegats per cavalls, les mateixes roses, de les majestats van arrossegats ara per tractors. També, una altra cosa que podem comentar és que al principi, al principi, anaven acompanyats per... unes bateries només de 12 volts, com si anessin amb moltes piles arredes per fer les naques, les bateries de 12 volts, i que, per tant, la llum que tenien en el principi, quan vam fer la llum per primera vegada durant els anys 60, era més aviat escoeta, no és com avui en dia que tenim aquesta gran luminositat. No, hi ha un gasto a cada carroça i només que vagis, per exemple, a la cavalcada de Barcelona, o d'aquestes grans, que és increïble. A Sant Just, actualment, des de fa 10 anys que es van col·locar, funcionen amb un generador elèctric de 220 volts, i una cosa curiosa, perquè això pot ser molta gent, si no segueix tota la cavalcada, no ho veu, en mig recorregut s'ha de repostar perquè funciona amb gasoil, i el gasoil va gastant, va gastant, va gastant, i més o menys quan arriben a final de carrer bona vista i encara en carrer creu avall, és el moment de parar i carregar els generadors, perquè, si no, faria figa tot l'efecte. Clar, que curiós, no? Sembla que les interoritats de la cavalcada... que sempre es para quan s'està a la comissió, es diu aquest punt clau d'aquí, recordeu que hi hagi el gasoil preparat per repostar i que pugui arribar fins al final tot el tema. I a quin punt és, aquest? Doncs això és quan arribar a final de carrer bona vista, i encara en carrer creu, que, avall, és el moment d'haver de repostar els generadors. De fet, també hem de comentar que, actualment, Manel, a part de les 3 carrosses de ses majestats, que ja és un clàssic des de l'any 52, a més a més, també hi ha una altra carrossa, que és per l'estrella i l'altra per els regals, i encara una altra per la del carbó, per tant, hi ha 3 carrosses més. Són 5 en total, són 5. Jo ho he escrit malament, segurament. És una que és estrella i regals d'enjuntaments. Perquè on hi ha l'estrella, hi ha tot de regals ligats al costat, després, al final de tot, hi ha la del carrer bona. Aquestes són més noves, i és gràcies, també, perquè, a part de la comissió, no l'únic que hi hagués, també, participa i ajuda, i una d'aquestes la van migfinanciar ells amb l'ajut de l'ajuntament, perquè les majestats estiguessin més ben acompanyades. Ara, avui en dia, ja no, perquè ja no existeix, però en el seu moment, i segurament a la imatge que hem ensenyat, on es veia la carroça estirança, veiem uns nens al costat fent llum. Això és perquè, evidentment, a principis dels anys 50, i fins que arribaran aquestes bateries de 12 volts, no hi havia cap altra il·luminació que no fossin aquests fanelets, o aquestes espelmes gruixudes com de processó, que portaven i feien la mica de llum per a les majestats en aquells moments. Posteriorment, aquest tallum, el no fer falta, es va evolucionar a uns soldats que acompanyaven, a peu, caminant tot el trajecte, a les majestats. Però els soldats de l'exèrcit de veritat? No, soldats reials, soldats reials. Sí, soldats reials, com els pages reials, que van sobre la carroça i reparteixen carmels. La Guàrdia de les Majestats. La Guàrdia de les Majestats, com la Guàrdia Suïssa, que té el papa de Roma, la Guàrdia Real de les Majestats. No és durient. Evient de blancs, de rossos i de negres. És molt curiós la història de cabalcada, que, Manel, no sé si ens han deixat alguna dada per comentar així, a grans trets, perquè, clar, una mica l'evolució, amb tres imatges, claríssima, no? La primera, un carrosses tirada per caballs, després, per tractors. I finalment, dos carrosses més, que és la que ara mateix... Correcte, i amb tota la lluminària que tenim avui en dia, i totes les facilitats que hi ha avui en dia. Si ve, això és el més conegut i és el que hem estat comentant. Perdona, però la gent de la comissió també és una gent molt veterana. És una gent molt veterana i són des del principi i ho tenen tot molt interioritzat i saben tot com funciona. I també és molt difícil entrar. És difícil, és complex. És molt complex entrar, és molt difícil. La comissió d'acabar a cada reis és molt tancada en aquest sentit, és a dir, que no tothom qui vol entrar entra. Tothom pot solicitar entrar-hi. La comissió, sempre quan vas a la reunió de l'Ajuntament, ells sempre diuen i el seu president, el primer de tots, que ells no estan tancats a ningú i pot entrar tothom. Ara ve un copets a dintre, poder prendre decisions o poder fer alguna cosa ja és més complicat. És molt difícil, no? És molt difícil. Per exemple, aquest any es va aconseguir, i és un logro haver-ho aconseguit, que els van d'anar-hi. Sí. Anir-hi al final de tot. Sí, exacte. Doncs això va ser un logro dels joves que estem allà demanant. Molt bé, maneus. Molt bé, maneus. Que produeixi algú de novetat. Molt bé, molt bé, maneus. Però bueno, és complex. Foc a poc lluitant, no? Foc a poc. És allò que deia amb del relleu generacional d'algunes entitats històriques de Sant Just, que mica en mica s'ha de produir, com per exemple a la Teneu de Sant Just, l'any passat amb el nou president, Albert Macià, però encara n'hi ha algunes que és més difícil. La gran majoria. Que és més difícil, no? És més complicat. I entre elles l'aquesta comissió de la cabalcada de reis. Inclus les més noves que es creen, també, doncs evidentment, qui la crea i qui la porta, doncs sempre vol controlar una mica, i és normal, perquè si no, tampoc funcionaria. Clar, clar, si la porta es fa 60 anys, doncs la tens interioritzada, no? La pots continuar portant. Conquilament. 60 anys, mal. Però clar, potser no veurem mai el rei Sant Just amb Twitter, de moment. És complicat. Jo, a l'espíker d'aquest any, que va ser compartit, no?, hi havia Llu segura i la noia i la Raquel. La Raquel de Manuel, home. Exacte, la Raquel de Manuel. El pató s'han d'escoltar. Doncs, jo sempre els he dit, a veure, podeu fer que el rei parlin via Facebook, que el rei parlin via Twitter, perquè són màgics, coneixen totes les tecnologies, són capaços de fer-ho servir. Evidentment. Però això depèn de l'espíker que hi ha al moment, que filtra a la seva manera les tecnologies que utilitzen ses majestats. És veritat, és veritat. En fi, Manuel, moltíssimes gràcies per haver vingut una setmana més. Aquí tinguem la carpeta de la cavalcada de reis. De fet, hem fet aquest incís de dos programes en els que estàvem fent sobre els carrers de Sant Just i la setmana que ve recuperarem l'origen i el nom i el parquet d'alguns carrers més, com el doctor Rivalta, que ho comentava. Sí, anirem a fer alguns carrers més i ho anirem fent un parell de setmanes i llavors tornarem a parar, perquè si no es fa molt fesuc anar recordant tots els carrers. Em sembla molt bé, Manuel. És complex, sinó que és una cosa que podem anar allargant. A la teva llar de tot l'any que la tenim allà i cada x programes diem, mira, recuperarem i anàvem per la C, doncs a partir de la C quins carrers continuaven. Molt bé, Manuel Ripoll, l'home que ho sap tot és en Just. Manuel, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Adéu, bona tarda. 5 i 36, fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el David Ávila, parlant de televisió ens parlarà, com no pot ser d'una altra forma, de l'estrena tan esperada que avui va tractar tots els records d'audiència, tant el 3 a la carta com a televisió, segur, segur, segur, de polseres vermelles. Cristina, tu vas veure la primera temporada? No, perquè a mi això de l'última de càncer, de vegades, però m'han parlat molt més, bueno, fins i tot, no sé si era 35 o en 10 a 3, la van fer en castellà, no? En 10 a 3 la van doplar i la van fer un canal d'aquests digitals que té. De tot plegat, en parlem amb el David Ávila d'aquí uns moments després de la publicitat, fins ara. Ràdio d'esper, durant de 8.1, Ràdio d'esper, durant de 8.1. En vas, on vas? Ems de vidre? Albert. Oh, potes i grons. Albert, vas, cordons. I tu també. En vas de perfum, patapum, però tu de vidre ets, però no ets cap en vas, i si no ets en vas, tu, on vas? Encara que siguis de vidre, si no ets en vas, Albert, no hi aniràs. Encara que vinguis de morador, si no ets en vas, Albert, no hi aniràs. Si no ets una en vas, pregunta on vas. En vas, on vas, puncat. S'apara bé la nostra responsabilitat, Generalitat de Catalunya, amb el finançament de Covidrio. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava a Mell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grus més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots que l'ha crucificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Soc Agustín Arribas, sobretot el graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. La penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local. I agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 40 de la tarda i des d'ara, fins a les 6, que connectem amb la xarxa, ja ho sabeu, connectem també. La penya del Morro és el nostre especialista en televisió, David Ávila, que tenim el telèfon, David. Bona tarda. Molt bé, David, molt bé, aquí. Aquí apunt ja pel Pulseres vermelles d'avui, que torna... Ai, quins nervis. La segona temporada. Hi ha molta gent que és molt fan de Pulseres vermelles. Sí o no, David? Jo, per exemple, jo em soc molt fan de la sèrie, em va agradar moltíssim la primera temporada i estic esperant a veure com serà la segona temporada. Diuen, aviam, tinc un moment per explicar a mi que com anirà i carregar-me de la temporada o no? No, no, això no, home, que hi ha molta gent que ens escolta que ho està esperant. De fet, mira, qui ja s'ha rifat, és l'Andreu Riffer, t'agrada la broma, que és el cantant d'aquest tema fil de llum que ja ha començat a sonar en algunes promos. A veure, escoltem-lo com sona. Sí. Que l'Andreu Riffer és actor. De la sèrie, sí. I que, a més a més, també és molt amic de l'Albert Espinoza i que ara mateix també està al Teatre Nacional de Catalunya actuant amb els nostres tigres, veu en llei, on també hi ha alguns actors de la sèrie, el TNC. Sí, l'amistat amb l'Andreu Riffer amb l'Albert Espinoza va anar molt lluny, perquè quan els dos estudiaven enginyeria van fer un grup que es deia Los Pelones i ell era un dels participants de l'Andreu Riffer. Mira, ara ve el subidon de la cançó. Vinga. Oh! Ai, quina emoció! Pulsores vermelles! Ai, de veritat! I fa dos anys que va acabar la primera temporada amb un èxit increïble, comentat la sèrie que ha anat en TN3, doblada. A més, també venut dels drets un Steven Spielberg, que no sé si ho farà o no, però s'haurà d'acabar de mirar. Sí, sí, sí, sí, que ho farà, sí. I, a més, també, doblada amb molts idiomes en diferents països de tot el món. A França. A França, a Grècia... Ha estat un èxit mundial. I dir-vos, amb això que deies de l'Estion Spielberg, que un capítol del Ponser de Sormelles, que es dirà de red, va al mateix que tota la temporada sencera de la Pulsera. Ah, molt bé, eh? O sigui que ha estat un èxit... Bueno, ja es veu que allà tenen caler, caler llarg. En fi, parlem una mica de tot plegat, perquè la sèrie va ser creada per Albert Espinosa i Pau Freixes, que és un desrealitzador, i també director de cinema, que ha treballat molt amb Albert Espinosa, com a la pel·lícula catalana, Aroys, on el guió era de l'Albert Espinosa, i, com diem, torna dos anys d'espera. És el que ha passat en aquests dos anys. Doncs mira, en aquests dos anys, els Pulsers han marxat una mica de l'hospital. Tots menys una, dues persones, que són el Llo i el Roc. El Llo, no, el Roc, que té el cindrament d'Esperga, un altre dels meus, el Llo, perquè ha hagut de patir diversos canses, i en el capítol d'avui sabrem si està curat del tot o no. Un altre de les persones que ha marxat és el Jordi. El Jordi ha marxat, no ha volgut saber res més dels Pulsers. Un altre de les noies que ha marxat, i que veurem per què també ha marxat, és la Cristina, que se'n va a França a prendre un curs de balet. Que la Cristina és la noia del grup, no? És la noia del grup. Aquesta noia ja s'ha fet d'una dona, no? Sí, sí, sí. Aquesta noia ja... Ha crascut. Ha crascut, ha crascut. Ja té 18 anys, ja pots dir el que penses. No, no, no, escolta, no, perdona, no faltis, perquè anava a dir que és una millor com la noia que ella de Hermion de Harry Potter, que la vam veure en 11 anys, i ha anat creixent davant... Com s'ho va demanar el pensat. En fi, alguna cosa més sobre el tema? Perquè tenim un tall de veu que han resportat, no? Sí, sí, sí. En fi, buscar un dels protagonistes treballarà de Zalabó, a l'hospital, i intentarà fer un lligam, perquè torni a un sector dels bolseres. Ah, mal. O sigui que fa allò de reunir el grup, o aquesta dividida, no? Sí, sí, sí. Per tant, aquesta setmana de temporada serà una mica com l'OST. Això ho va passar, una temporada de l'OST ho feien, això, i doncs estàvem dividits i hi havia un que els anava buscant. Escolta'm, algunes declaracions dels protagonistes de Polseres Vermelles, que en situen en context, qui són, què diuen i quan estan preses. Us ho explico. Aquestes declaracions estan preses fa uns mes al Pòsit La Gorra, que jo vaig tenir un capiós de parlar amb ells, perquè van anar a assistir-hi a l'acte, perquè els entrevistava la Mònica Terribas. Ah, molt bé. Jo vaig aprofitar que anava per fer una altra encàrrec, i els hi vaig demanar una entrevista. Molt bé. Els hi vaig demanar 3 o 4 preguntetes sobre el Polseres, i molt amablement me les van seguir. Doncs vinga, m'escoltem el tall ja històric de la ràdio de David Avid. Hem curat amb els personatges més madurs, que han viscut més coses, i llavors suposo que ens han anat creant noves animes per poder superar les dones, les dones que li van venir. Hi ha molts capis en els personatges. Sí, crec que són més. Per exemple, Jordi té un canvi molt fort. És una persona molt amb un camí extra, i ha passat a l'adolescència, i a l'adolescència ho està passant fatal. És com més fosc. Ja no som tan nens, tenim una malaltia, anem a l'habitat contra la malaltia. Molt bé, David. Aquestes declaracions per si són macos, així... Molt, molt, molt. I a més, s'anaven ajudant molt entre ells. Jo preguntava a l'Àlex Moner i a la Mireia Vila Puig, i a el Miquel, i la Joana m'agafava la jaqueta, i em deia, no, no, també preguntava al rock. També, com diem, ells també són protagonistes. Molt bé, David. Et vas emocionar al veure'ls i tocar-los o no? Ai, ai, ai... Jo no, però hi havia tantíssima noia emocionadíssima que... No vas aprofitar-los després per lligar, més d'un que ho fa, això, eh? Jo conec a tal, saps? Jo he tocat a qual? No, no, no, no. Un és molt professional. Després em renyes, després em renyes. Jo, Pau, ara també, si no ho fas res. En fi, alguna cosa més de pulseres? Sí, sí, dir-vos que hi haurà nous personatges, hi haurà un nou personatge que té una malaltia d'ossos que no pot créixer. Un altre... Aquest noi va donar la casualitat que va anar a una firma de llibre i va dir des de la primera temporada i l'Albert Espinosa es va quedar enamorat d'aquest noi i li va dir tu participaràs en la segona temporada. Oh, quines històries. Una mica, el món d'Albert Espinosa, també. Molt peculiar i molt... com el que pensa i les coses que fa. Dir-vos també que hi haurà una noia que compartirà pis, que compartirà habitació amb el Lleó, que el coneixerem avui. Ai, una història romàntica, no? La primera nòvia del Lleó. Bueno, la primera, no ho sabem. No ho sabem, no ho sabem. També hi ha un noi que patirà la malaltia d'ossos de vidre i, com a curiositat, veus dues coses. Una, que ja la vam avançar a la temporada passada, aquí a la penyol, veus que al mig i a les iglesies sortirà en aquesta segona temporada com a personatge de record. I la Torellonenca Marina Comas... Perdona, tu sempre que aprofites i es compres cap a casa, no? I tant, i tant, i tant. Doncs dir-vos que la Torellonenca Marina Comas també participarà en aquesta segona temporada i hi ha un capítol que està escrit pel Sergi Barba. Doncs felicitem a tot l'equip del Polseres vermelles, perquè, escolta, una sèrie que s'ha fet aquí i que ha crescut tant i ha tingut tant de resoit anècrit. Jo crec que tots hem d'estar de norabona en un canal públic com és televisió de Catalunya. I passem a altres històries també de TV3, perquè després de la sèrie Polseres vermelles, avui torna un dels programes més mítics dels últims mesos a la cadena. Estem parlant d'Àgora amb el Xavier Bosch. Avui amb qui? Doncs mira, aquesta nit hi anirà el dret Fernández, que és el pertebeu de la CUP, el Parlament. Un altre dels temes que es tocaran serà el tema de la prostitució amb l'escàndol del prostíbul paral·leis de la Junquera, que l'aniran un regidor i l'alcaldessa de la Junquera a parlar una mica de la polèmica que hi ha hagut durant aquestes festes, de la nit de cap d'any com... Home, sí, que a més a més, vam patir un... no sé si un... Coxa bomba. Un atemptat, no?, d'alguna forma, el que vull dir que... Sí, sí, sí. Déu-n'hi-do el que està passant allà. Tot això avui a... Doncs ja ho sabeu, si us plau, d'aquests temes, sobretot en profunditat, amb la música i amb les entrevistes allà, ja ho sabeu. Per cert, que continuem parlant de televisió, perquè un altre dels ratons més esperats és Tocara més Suena, que ja té posada la mirada a la final. Sí, tinc una exclusiva per vosaltres. Ah, mira. La recta final. Sí, sí, sí. Chini toto. Chini toto. Ho pot canviar. Mira, no hi ha sense esma. Un nuevo programa de Tocara més Suena. El lunes a les 10 i media en Antena 3. A dos quarts d'onze, Cristina, ja es veu que tots fan de Tocara més Suena, no? No és que sí, fan, però m'agrada. És un programa de viura familiar, bonic. David, David, has trobat una com pinxa aquí, eh? El Cristina ens ho passarem molt bé, que es tramporada els fillos. Cristina, si jo els di lluny regalava invitacions per a Tocara més Suena, i amb bufetades per nari de públic. Ah, no ho sabia. Doncs sí, sí, sí. Ja no regales, no, David? Sí, mira, es queden tres programes gravats. Clar, clar, clar. Queden tres programes que ja han gravat. Sí. I la semifinal i la final. Bé, la final. Vols anar a la final, Cristina? Com es faria bé? Ja, ja. Mira, aviam a veure si es pot anar a la final. Mira, no, perquè el David és el nostre infiltrat de públic. Ja ho veig, ja ho veig. Perquè a la marató de TV3 també va posar la Núria Salvador, que és collaboradora del programa. Tota la penya del mur, allà, on anem fent de públic, és on el David ens porta. En fi, va, què he comentat? Si ho va passar bé, no la Núria. Sí, molt bé, però té trampa, perquè ella està malalta de la marató. Una cosa obsessiva i estranya, que algun metge o un dia ho hauria de mirar. De totes formes, David, jo volia preguntar-te sobre el teu cara més suena, que ja t'he posat de la mirada, dius, a la final. Hi ha tres programes gravats, falten encara dos. Un dels èxits de la temporada sense que ens venen de dubte. Hi hauràs sorpreses aquesta nit? Bueno, serà un programa en què podem veure en Santiago Segura, que intentarà tornar a revalidar la victòria que va aconseguir fa un mes, que va fer de Rafela Carrà, aquesta nit donarà vida al Pallasso Fofito. Home, Fofito. Després, Artura Valls, serà David Bowie. Àngeles Muñoz, la cantant de Camela, farà el mateix envissar del Pantoja. Aquí el morbo, aquest estat, però crec que Maria del Monte, una de les condicions que va posar és no fer des del Pantoja, i crec que no li va fer sense gràcia, veure com la posaven. La cantant Rocco, serà Nicki Minaj. Ana Simón, donarà vida a Carlos Dry Gibson. A Carlos Dry Gibson. A Carla, és una noia. Com vesteix la Carla aquesta? Ensenya Scott o no? No ho sabem, ara, no ho sabem. No, vull dir perquè és que molta gent, és que perdona audiència. No ensenya Scott. Perdona audiència, ho saben, això, ho saben. Sí, sí, sí, com també ho saben, que el Pekost canta malament i l'han humiliat. Ai, pobre. Sí, canta fatal, canta fatal. Bé, doncs ja ho sabeu. Sí, també, també, un moment. Un moment d'urgos que Maria del Monte encarnarà a la... la cantant que es va morir l'any passat. Xabel Avergas. Bé, que a mi cap a les 6 de la tarda, com cada dilluns repassem la actualitat de televisió i hem tingut unes paraules en començar el programa, David, per l'Analyserant, perquè a part de saludar-nos, aquí el programa són molt teatreros a l'apenya del Morro, i tu també vols repassar una mica la carrera televisiva, de l'Analyserant. Doncs dir-vos que no sé si ho he comentat, però dir-vos que l'Analyserant va ser una de les ganes d'amor del teatre, però també va tenir un pas polític per la televisió, on se n'agafen a veure en diferents projectes, com va ser la sèrie mítica de TV3, que va ser Laura. Laura amb la Lloll, que la protagonitzava, i que, a més a més, et diré més, l'exterior de la casa de la Lloll, que vivia amb la Bellfolks, no recordo malament, estava gravat aquí a un dels carrers per sota de la Rambla de Sant Just, a tu que t'agraden aquestes coses, David, un altre exterior, tot era plató, però l'exterior, les cortinetes, entre següència a següència, estaven gravades a una de les cases que hi ha aquí, just a sota, de la Rambla de Sant Just d'Esvern. I l'Analyserant ens sembla que feia la criada, una mica? Sí, sí, sí. També va participar a Port Camisèria, una altra sèrie que no la teníem a sècdit, que va ser la Via Augusta. El cinema, mira, que solitats de la vida, va participar en l'últim projecte que la vam poder veure, és veritat. És veritat, és veritat. Les solitats de la vida, el càncer, se'ns l'han portada, i el càncer, amb un projecte de l'Albert Espinosa, del Pau Freixas, obre avui, està sent notícia per un projecte televisiu que se tinguien molt aigua. No, no, no, com és la vida, i és així, perquè tampoc no es pot fer res, però la pel·lícula Foraster és on ella va guanyar, per exemple, també, com a millor actriu. Els primers premis que heu dit, que es van donar fa 4 o 5 anys, ella va guanyar el de millor actriu i també interpretava, no sé si ho veurà la pel·lícula, l'havíeu vist allà, que la van reposar aquest dissabte l'any i el canal 33, una dona que moria de càncer, també, no? I també era, doncs, això, amb els seus últims dies, una dona malcarada i tot plegat. Però, vaja, l'Elisaran, una gran dama, sense cap mena de dubte del teatre, que, com hem dit el començament, l'imaginari de tots els espectadors sempre la recordarem, i ja forma part del Hall of Fame, de les grans actrius catalanes, perquè ella era d'aquí i nosaltres som un país petit, no? Però si hagués estat a Hollywood o hagués estat a Broadway, sense cap mena de dubte, hagués tingut un ressò més que internacional, perquè la brillantó amb la que feia els personatges, era increïble i quedaves garrativat a la butaca, veient-la com transpassava el personatge, la quarta paret t'arribava, però increïble l'Elisaran. Totalment d'acord, totalment d'acord. També dir-vos que, en aquest paper, l'últim paper que va ser Arroys, un dels fragments que parlava ella, amb el seu net que tenia el síndrome de Down, era sobre la mort i de com s'havia de superar la mort i tot plegat, i era un dels fragments preciosos. No sé si ho heu comentat, que l'han entrat aquest migdia, amb la més estricta intimitat, i amb la periodista Lisem de Roca, que era una mica molt propera de l'actriu, a l'oficiat de la Sadamònia, i on han actuat els cantants Lluís Llach o la Marina Rossell, a més de fer alguns discurs en Sergi Valverde. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bé, tu, com que saps que m'agrada l'Anna Simón, doncs em poses notícia a seves, perquè la concursant, que és de Mollet del Vallès, per cert, prepara un nou concurs de màgia? Sí, no ho diu mai, ella, que és de Mollet. No ho diu mai, no aprofita mai en cap moment per dir que és de Mollet. Que és de Mollet, no ho sabia jo. Que li fa cosa, dir que és de Mollet, no. No, ho dius sempre, sempre. A la dos per dret, aquest tenit, fem una terra i avoràs que ho dirà. Segurament ho dirà. Oi que sí, Crist. Sí, sí. Oi que sí. Sí, sí, segur. Ah, vale, vale. El món està molt de moda. Ara, a la televisió, a moltes cadenes, és a dir, que està sortint a l'Hormiguero, a tocar a la Suena... És que és maca, és maca. Sí. La Sexta està preparant un programa amb el Florentino Fernández, on ell també hi participarà, i dir-vos que ara està preparant un programa dedicat a la màgia. Ho trobo, sí, és el que necessitava. M'heu trobat a faltar, a veure. Què farà? Per exemple, a veure i anirà a la Sexta. I podria arrancar aquest programa la tercera setmana de febrer, just quan acabi la seva participació a tocar a la Suena. Molt bé. Sí, digues, digues, David. Aquest espai s'ha agradat el pilot i els directius del grup Antena 3 estan molt contents. Aquest espai va de que uns max presenten els seus números, i un jurat els valorarà. Els famosos que els valoraran, els participants, seran. La Lasca. Perdona un moment, perdona un moment. Tots són iguals. I algú fa alguna cosa i un altre ho valora. Si voleu fer un programa i triomfar, feu això, segurament arribaràs lluny. La trinka ja fa 20 anys que ho fa, de fer un programa i que algú els valori. Farem un repàs de tots els programes que han fet així. Amb valoracions. No acabaríem mai. Diu-vos que això que anirà a la Lasca, la Moderna, el Cip i el Centri, seran els jurats. Seran la Gemma Mengual i el cantant de 6 de punk i una mica que es diu Pitingo. Molt bé. Jo soc molt amic del seu germà, de l'Esmael. Molt bé, sí. No deixis de dir-ho. No passa res. Sí, molts records. Quedeu un minut per acabar la secció i jo et volia preguntar algunes coses, perquè vam comentar aquí que vam ser, com dius tu, allò que t'agraden els primers. Em diuen que el Bonafuente tornava a TV3, però han sortit rumors que va a TV5. A veure què passa. David, què ha passat? Ell mateix va anar a una productora que viu al terrat. Al terrat, sí. I va vendre programes a les diferents cadenes. No es va casar amb cap cadena, i va vendre diferents programes. I un dels programes que va vendre i un dels programes que ha sigut a TV5. Sí. Estan estudiant el projecte, però Andreu Bonafuente presentarà la gala dels premis que heu dit més que bé. En directe per TV3, 3 de febrer. I un programa TV3 segur, segur, no? Un programa TV3 setmanal, segur. Això a partir del mes de febrer o març, potser? Sí, i això va fer que el més març d'abril que no passi a febrer. Jo també ho puc dir. Moltíssimes gràcies. Ens trobem la setmana que ve amb estele. Bona tarda. Vinga, bona tarda. Bona tarda. Us parlem, Sonia Kerry, Ramon Company, unió democràtic que vol sumar els màxims suports a la declaració de sobirania del Parlament, especialment el del PSC. El PSC ha fet clar a la porta veu del partit Marta Llorens que fins i tot no ha descartat a jornar la votació si és necessari. Nosaltres veiem com a molt important, imprescindible, potser no és la paraula, però creiem que és molt important que el PSC es pugui sumar amb aquest acord de proposta de resolució que faci efectiva el dret a decidir per tant la consulta. Creiem que és molt important que el PSC s'hi pugui sumar i per tant, per perdonir democràtica, farem tots els esforços, com m'imagino, faran tots els altres partits polítics per facilitar i afavorir que el PSC es pugui sumar en aquesta proposta. També hi ha Esquerra Republicana, més que és important buscar el suport de més formacions, tot i que només estan disposats a incloure matisos en el text ja presentat. Des del PSC, Pere Navarro, admit discrepàncies amb el PSOE pel que fa al dret a decidir, s'arribarà un consens. És evident que conservem una discrepància, que és la discrepància que té a veure amb el dret a decidir, però és evident també que, com amb la reforma constitucional, no renunciem a continuar dialogant amb els responsables del PSOE, de continuar expressant els nostres arguments, de continuar explicant quines són les nostres propostes i estem convençuts que també, fins i tot amb això, podrem avançar posicions que ens portin a un acord en el futur. Navarro també ha anunciat que els socialistes catalans presentaran la seva pròpia proposta centrada en el projecte d'Espanya a federal i el dret a decidir que defensa amb la intenció de aconseguir el suport, tant d'initiativa com d'unió. El document es podria fer públic aquesta tarda. El president del Port de Barcelona, Sixta Canbra, ha anunciat que pensa en recórrer la multa que els ha posat la Comissió Nacional de la Competència a Barcelona. Bona tarda. Bona tarda, president del Port de Barcelona. Ha seguit mitjans d'ajuntament que recorreran la multa de 100.000 euros perquè assegura que el Port treballa amb transparencia i ha favorint la lliure competència. Tot i que entenem que, a l'import, l'assamció és simbòlica, no hi ha bona manera. Però així, a més del que ens el recorrarem, perquè entenem que el Port de Barcelona està treballant, no només, no controlant-la al revés, sinó per cladofoar i favorar, al màxim, de transport d'arrestament a la màxima transparència convençida. La multa de referències ens fets del 2006, que la Comissió Nacional de la Competència entén, van ser conductes anticompetitives en el sector del transport de contenidors per carretera, ja que dues associacions autoritzaven els camions que podien entrar al port i quins no. El món del teatre, la televisió i el cinema. Com hi ha anat l'actri Juan Alizaran amb una cerimònia enlaica al territori de les Corts de Barcelona. El director de Cena, Joan Maria Mestres, amb qui va treballar a l'obra un matrimoni de Boston, ha lamentat la pèrdua de la intèrpreta en declaracions a la xarxa. Molt dolorós, plegat. I a la vegada feliç d'haver compartit amb ella una de les més grans atrius d'aquest país, i haver compartit amistat, i haver compartit vida, i haver estat feliços, plegats, és el que et queda. I dolor, dolor perquè s'ha acabat com s'ha acabat. No és un dia gens feliços avui. Les despulles d'Analizaran han estat incinerades, en la intimitat, el cementiri de Montjuïc. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça i el Real Madrid s'enfrontaran als quarts de final de la Copa del Rei de Bàsquet. La competició es disputarà del set, el 10 de febrer, a Vitoria, al País Bàsquet. El vencedor de l'aliminatòria Barça-Madrid s'enfrontarà al guanyador del caja laboral, Kaj Saragossa. L'exjugador del juventut de Badalona, i comentarista de la xarxa, Mario Fernández. Analitzat el quadre. Aquesta part del quadre és la menys agraïda, perquè d'entrada Barça-Madrid, qui passi segurament penso que caja laboral, guanyarà contra Kaj, aleshores serà una semifinal en classe d'or a final. I per a l'altra banda del quadre, clar, està València Estudiantes i Bilbao Gran Canària, que a ulls públics són qui menys renom tenen. Per tant, jo penso que la part del quadre on ha quedat emparellat al Barça és menys agraïda en aquest sentit. En futbol a l'espanyol aquest matí ha passat la revisió mèdica el vúlgar Martín Petroff. El Barça, mentrestant, ja ha preparat el partit de dimecres al Camp Nou, a l'anada dels quarts de final de la Copa del Rei. Demanarà al Málaga. I ja coneixem els horaris de la jornada 21 a primera, 17 a 26 de gener a les 8 del vespre. Saragossa Espanyol diumenge 27 de gener a les 12 del migdia. A les 7 de la tarda, Barça o Sassuna. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El vial que doni el barri de Mas Lluís amb el centre de Sant Just Hordes para fins al 2014. Els promotors privats estan urbanitzant el nou barri de Sant Just, però aquest carrer que la doni amb el núcle urbà del municipi està previst per la fase final del procés. Els constructors han fixat un calendari en dues fases. La primera ha començat ara fa dos mesos i encara queda mig any per acabar-la, i la segona serà de 8 mesos més. Tot i això, les obres d'urbanització van a bon ritme i si tot continua el ritme està blert, el nou vial connectarà amb Mas Lluís amb el centre de Sant Just, i la segona serà de l'any que ve. 2.737 donacions de sang s'han fet durant la marató de donants de sang 2.0, aquest cap de setmana a Barcelona. Era la primera vegada que es fia aquesta iniciativa que s'ha impulsat gràcies a les xarxes socials i al web maratodonants.cat. Des del banc estan satisfets amb aquestes donacions, i que és molt necessària cada dia. Per això les campanyes als municipis catalans són bàsiques. Demà serà el cas de la jove. Està sent just de 5 a 9 perquè tothom qui vulgui pugui donar sang, no només la gent jove. Poteu col·laborar amb les donacions si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos. Cal tenir en compte que entre donació i donació s'ha de donar sang. El centre d'estudis farà la seva assemblea general ordinari a aquest divendres. Els 180 socis estan convocats a la reunió en què s'aprovaran els comptes d'aquest any. I les activitats iniciatives que l'entitat vol tirar endavant. És més ajustat que l'any passat perquè, per exemple, la subvenció que aporta el consistori es redueix. Això sí, el centre d'estudis tindrà menys despeses que l'any passat. A banda de qüestions econòmiques, les assemblees parlaran també de les activitats que el centre d'estudis vol fer aquest 2013. Algunes de les propostes són les habituals, com la misalània, la passejada que es farà la festa major, i la sortida amb els socis i sòcies. L'altra acte que es farà és una explicació als veïns i veïnes de Mas Lluís sobre qui eren les 4 donacions justenques que donen nom als carrers del barri, i de moment això és tot més informació a partir de les 7 notícies. Gràcies. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint, gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grus més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un barça a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Gràcies. Soc Augustina Ribas. Soc del Graner de Sant Just. Estic a l'estat de la 58. Em poso en vot a la llibertat de Consell de Sant Just. Heític de l'agradaria de Sant Just. I també a la penya del Morro. Fa la penya del Morro o del moro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local. I es agraïls-hi aquesta feina. Hola penya del moro, soc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Sí, sí, des de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. En aquesta segona hora, Cristina, tindrem el Sergi Pony i el Rafacano, que ja estan aquí, a l'estuïn número de la ràdio. Bona tarda, nois. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, eh, per parlar de la... No sé, estem aquí per el que tu ens diguis, Jordi. No sé exactament què farem, però... La tertúlia esportiva, com que ha de dir lluny. A disposar. Clar, perquè... Ja, però no ens has dit que ens retallaves. No, he dit que començarem més tard, avui, de tertúlia esportiva, perquè hem de parlar... Són retallades. Les retallades afecten a tot arreu, fins i tot, a la tertúlia. Ens hem d'estrenyar el cinturó. Sí, és el que toca. Són temps difícils. No hi arribo al petit. Hem arribat ja al pou, no? A l'abra és més gran. Sí, a aquest arbre és més gran. Sí, l'hauríem de pudar, oi que sí. Un moment, aquí hi ha un... Un moment, un moment. A veure, aquest arbre concorrecte, Rafa, és que els uïns potser no ho saben, vaig enfocar-ho amb la webcam perquè la gent ho vegi, és que de debò t'ho dic que aquest arbre ha crescut una barbaritat... No és que ho veurà. L'últim mes ha crescut molt. Jo el rafacano, que està a l'esquerra meu, de la meva vista, des del control, jo ja a tu no et veig gaire. No, no, no. Semblo Rambo. Què ha passat? Això s'ha de pudar o es podia pudar, no? No sé. És de plàstic o què? No ho sé, però sí que estem com a la selva, a la ràdio, perquè hi ha un arbre l'estudi número 1 que va creixent i creixent i ningú va creixent ni el poda. Doncs a mi, com dius aquest que està sempre al xat, ahir em presentarà així, perquè estic molt sovint al xat. No, perdona, no t'ho dic, això. Eh... t'ho dic... Ah, bueno, quan presento a la persona... Sí, que dius, mira, és al xat. En directe no, en directe no. En diferit. Doncs això no va a dir que quan mira el programa pel xat, que jo soc molt fan, m'ho connecto a la tele, m'estiro al sofà, i veig a través de la webcam. No, no, és que ara, perdona, et dic més... I la persona que està asseguda on està ara mateix el Rafa Cano, la Zou encara la veuria amb una mica, però el Rafa Cano és que no el podem arribar a veure per estar tapat... Clar, però per què... ...per aquesta planta? Per què passa això? O sigui, què passa que aquí ha posat la planta aquí no sap què creix? Les plantes creixen. Si més no, podem desmentir algunes males llengües que deien que era de plàstic. Sí, sí, que era del xino, no? De totes formes, deixem dir-te que ara a la webcam de radio.com ja hem fet un plano millor i que això ja sembla juràcic park. O sigui, que... sí, hem posat la... No és de plàstic, eh? No és de plàstic. No, ja em fui a seces. O sigui, clar, és que aquí el jardiner no passa per aquí, perquè passa per que Angina està, per els jardins que hi ha aquí davant del parking, de la policia local, passa per la vinul·la d'industries i per tots en just ho poden, però a l'estudi número de ràdio no poden res. Què ha passat? Què és això? Un... res. El meu vibrador. Potser he trobat el regidor... De jardineries i... i serveis, no són just. Bueno, en fi, si ens estàs escoltant el director de la ràdio, el director de la ràdio, no ho sé, l'autodet competent, és que no sé qui és per favor que faci alguna cosa, perquè podem fer-los de penjar el morro, si volem, però això pot ser una desgràcia natural, si comencem a tallar... Nosaltres mateixos a les branques... És que, a veure, hi haurà un dia que no podran ni entrar els tertulians, els convidats. Sí, sí, és una mica com jumanji, perquè feu la idea. Saps aquella casa que estava tot plena de reels i tal? Arribarà i ens menjarà l'elefant. S'ha de triar, què volem, a dintre de l'estudi? Sí, sí. Una planta o convidats? No, no, jo no... Depèn de quin convidat. Jo prevo's una planta, també. Visileu que com comenci a sortir a l'elefants, després tindrem el rei aquí i serà tot. Però l'humor sempre apunyent. De ràpid. Veiem que a la tertúlia avui la comencem una mica més tard, perquè, entre altres coses, l'Edu Rodrigues, que és un pirar bàsic de tertúlia, avui no puc venir perquè li estan fent la boca de l'entista. M'he dit, ja li preutarem. I què és fer la boca de l'entista? El truquem i li preguntem. No pot parlar, no pot parlar. Potser ara sí que pot parlar. Potser estan aquells moments de nervis previs a l'operació. Sergi, no sé si l'altre dia van escoltar la secció de fenòmens paranormals que van fer? No ho sé, però n'escolto tantes, que ja perdo el compte. Sí, crec que sí que la vaig escoltar. Bé, és que em confongueix entre fenòmens paranormals i la de misteris. Quin és, si no... la de misteris? Misteris de Sant Just, o alguna cosa així. No és cap reacció, allò va ser una cosa esporàdica, que podríem fer exacció, misteris de Sant Just. I d'aquí, de fet, aquí hi anava, perquè l'altre dia el programa van parlar, entre altres coses, de la làpida que hi ha a sota la catifa de l'entrada de Can Ginestar, on hi ha un 6-6 gravat a Martell i... No sé com està gravat, està gravat. Està gravat, en fi. I tot això venia derivat de la Cristina, que ens explicava històries misteriores sobre Poltergeist, i cosa així. I avui, Cristina, continuem amb una història paranormal, també, no? Sí. En principi, se'ns va quedar pendent l'altre dia, la que vam comentar del Poltergeist de Vallecas, però jo no sé si la calificaria com a Poltergeist. Que no rismateu, no? El Poltergeist de Vallecas. No, és que t'he posat el refall al Sergi, perquè són una mica fantasmes, a vegades. Sí. La fantasma número 1 és l'Edu Rodrigues, que no ha pogut venir. Ja que no ha vingut, s'aprofitem per... Per criticar-lo. Imagina't que és fantasma, que no hi és, no? Cristina, bona, eh? És molt punyent, molt punyent. És del mateix divinista que la trafaca, no? Sí, igual. Podríem dir que no parlem de Poltergeist, explicitament, sinó de fenomen paranormal. Aquest és el cas de Vallecas, que va succeir el 1890, i la protagonista és una noia. Estefania Gutiérrez. Estefania Gutiérrez, aquí no em sona. No, oi? Bueno, és un nom molt comú. Un connom també molt comú, no? La noia té 18 anys, va fer amb les seves amigues de classe, es veu que van fer diverses sessions de uija, no? I en unes... La uija, van fer la uija? Sí, de uija. Aquí anem malament, ja, eh? El taulet, el got... Sí, sí. Són ganes de buscar-se problema, correcte. Doncs en una d'aquestes sessions es veu que la professora les va enxampar. Ah. Sí, ja estaven en una sala de l'escola, i de sobte es veu que la professora devia sospitar alguna cosa, i en una d'aquestes les va enxampar. En aquell moment en què la professora va obrir la porta, els testimonis, és a dir, les companyes, la pròpia Estefania i la professora, van assegurar que el got es va trencar, i va començar a sortir fum negre, del got. Del got? Sí. Mal rotllo, no? Mal rotllo, mal rotllo. Fum negre, del got. Sí, però el pitjor de tot és que el fum no se'n va anar a cap a l'aire, ni se'n va anar a cap a dalt, no, no, és que se'n va anar a cap al nas de l'Estefania. Uuuh, l'Estefania. Mal rotllo. Mal rotllo, mal rotllo, mal rotllo. Doncs bueno, a partir d'aquell moment es veu que la noia no va tornar a ser la mateixa ni va tornar a comportar-se igual. Es veu que estava molt nerviosa, tamurosa, tremolosa. Bueno, va començar a patir diversos atacs d'apilèpsia, catalèpsia... Què dius ara? Què dius? Com us imagineu que va acabar? Com un tio. De l'Espanyol. De l'Espanyol. Encara pitjor, amboles. Aquesta és l'informació que estaria a apuntar-la. Acabava d'haver un partit de l'Espanyol, aquesta noia. Home, que sapiguem, no, en principi, no? Com va, nosaltres fem buja, eh, per la que guanyi. Una cosa és jugar a la huija, que ja té nassos. Però, mira, un partit de l'Espanyol, on vas a parar? I què va passar? Els atacs d'apilèpsia, quan passen a catalèpsia, poden provocar l'amor sòbdita. I això és el que li va passar a la noia, que va morir. Ostres, que mal rotllo, no? Ostres, Cristina, jo pensava que n'hi havia trampa, ni res, aquí. En principi, no. Ah, això no acaba, eh, aquí. En principi, no. No, sí que tenia trampa, era la dona aquesta que estava a Enfil, que estirava al terra... Perdona, com que ens va explicar que era tot mentida, diria que avui ara estava buscant aquí la trampa, no n'hi ha. No, home, sí, va morir directament la noia, no... És una mica... perdoneu, com... Jo estic una mica cagat. Una pregunta. Tu, Rafa, que saps molt del cac, perquè el Rafa, normalment, la seva secció de l'Espanyol, li donen un límit de temps... M'han proporcionat... Mira que porto coses. No pots parlar gaire, és una de l'Espanyol, perquè, si no, els ullens es cansen. Espanyol. Espanyol. Espanya, que passa. Doncs jo li volia preguntar al Rafa si sap que, si sap, si existeix alguna mena de limitació per a aquestes seccions, sobre fenòmens paranormals. Jo sí que escoltarà la ràdio i algun dia... no sé, se m'apareixerà un fantasma o em passarà, jo què sé... Home, jo, que sóc... A dels trucants... M'estan cagats. Home, jo sóc molt aficionat a les ràdios del misteri. Començant pel senyor... Miquel Jiménez. No, no, no, no. Miquel Blanco. Miquel Blanco? Sí. Un programa que te va a dejar negro. De Ràdio Nacional. Sí, de Ràdio Nacional. Sí, sí, sí. Jo, quan viatjo als meus viatges a les Extremadura, baixo com 40 podcasts d'aquest tio i em tiro. I em tiro 12 hores de viatge escoltant... I això de les cares de Blanco. Això està per allà extrema cura? No, està a Saragossa. No en situo gaire. Per tant, el viatge terrorífic d'un català que visita a Espanya, no? En aquest sentit. De totes formes, hi ha les fosces, perquè jo viatjo de nit. Mira, jo dic una cosa, aprofito per comandar que em vas trobar a un oient del programa, aquí a Can Ginestà, que és on hi era el Barça, a les 9 del vespre, que em va dir que ens havia escoltat parlant sobre el que havia passat a la Làpida... Bé, la Làpida. No sabem si és una Làpida. No sabem. A la pedra marcada, amb sí, sí, sí, a sota de la catifa de Can Ginestà. I em va dir que volia esperar la història com acabava, perquè va aparcar el cotxe i tot, i fins i tot es va quedar tancadins el cotxe esperant a veure com acaba la història. Per saber aquestes coses, això enganxa a la gent. Per què? Perquè són morbosos. Perquè són persones que no en tenim prou amb la rodó. I volem deixar anar a la imaginació. Potser és que la vida és massa avorrida, no? Bueno, també és una altra manera de veure-ho. La vida d'aquí, hem d'imaginar-nos altres vides paraleles. Sí, tu, Vida Paralela, podríem fer una secció? Una, sí, una ara podríem fer. No, no, és com el que diu el Rafa. Podem fer coses, després no ho fem. Sí, paralel·los. Sí, paralel·los, molt bones. Una de... Misteris de Sant Just. Ostres. Però això ja existia, no? Jo la vaig escoltar, aquesta secció. És la que confonia amb la de... No era cap secció, allò. Allò va ser un... Fa no mans terribles. Unes paraules meves de dir, mira, pues pasa això a Sant Just, però no res més. Però, vaja, si algú sap alguna cosa misteriosa, alguna casa, no sé, de la Plaza Maragall, eh... Per exemple, torna a posar la música de... Per exemple. No quedava molt bé. Home, jo crec que ha d'obrir unes masies... de Sant Just, que deuen tenir la seva història, eh. Oi que sí? Perquè... Jo deuen ho penso. Si no, el Walden, per exemple. Home, el Walden ha passat de tot. El Walden ha passat del Walden. Ja... No sé... No, no, no, no. Ja les ximanelles aquí. Potser no podem dir-ho, però ja passen moltes coses, el Walden. Home, Ricardo, fill i Levi... Suposo que ho sabem millor, no? Abans de construir una edifici d'aquesta magnitud, suposo que... passen les màquines aquelles, però sí, a fantasmes o... Què ens hem d'explicar sobre el camp de futbol de Sant Just? Què amaga? Per què vam posar gest partíficial en aquell moment? Per què està tan a prop del cementiri? Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara... I per què vam posar... van tapar tota amb una gest partíficial? Perquè amaguen? Que amaguen a sota l'Ajuntament. Per què, per què? Clar, en fi, són preguntes que segurament... Tots us ho he fet una vegada de la vida. Sense resposta. Va, comencem la tertulia esportiva. Perquè parlarem del Barça. Parlarem també, a més a més, del Cas Alexis, que no sé si un Cas Alexis o no, però Sergi Pong... Quan tot va bé, sempre hi ha algú que toca una mica de pera, que és el Sergi, que ens ha dedicat una cançó especial a l'Alexis, que, a títola, tens un paquet, eh? Que hi ha el nom, ja et diuen... Ja et diuen, sí. A més, a més, també... Per on van els tiros? Escoltarem de creacions de pel·legrini, pararem de Mourinho, tindrem el Gerard Piqué... Bueno, el tindrem. Escoltarem de creacions, també. Tu ho deixes anar i mira, psicolacola, no? Perdona, hi ha molts programes de ràdio, i esportius que fan, tindrem, i diuen... i dius, bueno, psicolacola... Coca-cola. Tindrem el Gerard Piqué, tindrem a Bengal, avui. Tindrem a Bengal, el programa. Sí, i... no sé si jo... Bueno, i el Rafa Canó. Amb el Martín Petro. Amb el Martín Petro, venga. Martín Petro. Cristina, vas del partit del Barça, ahir? Sí. Sí o no? Sí, sí, sí. I què et va semblar, en general? Bueno, bé. Bé, no? Tampoc és similitaríssim molt el futbol, a mi. A poc està mirant una estona després de la altra cosa. Perdona, tinc el mateix dret que vosaltres, a opinar, eh? I tant, i tant, i tant. Doncs a Rafa buscant-se amics, eh? Sí, sí, amics. Són benes. Escolteu, hi hagi pau, hi hagi pau... perquè ja tenim el mateix dret. Tot de opinar, encara que no sàpiguem. És una mica el que has vingut a dir, no? Cristina? Sí. Sí, bàsicament. Bàsicament. La planta es passa aquí, en totes les seccions de tots els programes. I ningú li diu res. No ets la primera col·laboradora d'un programa esportiu que opina sense tenir idea. Això segur, home. Això no preocupis perquè... Mira el Rafa can. No ho dic per ningú d'aquí, ni d'aquesta ràdio, precisament. Que tan bé. Que tan bé. Això farà molt, eh? No, per ràdio són feliços. T'has fet amb molts la missa, ara. No passa res. Tothom s'ha desfet analogis cap al Barça, anar al partit d'ahir. Creieu que va ser el millor partit dels últims anys? Sergi, així que m'ha... Com pregunta el millor, eh? Com ho veus tu? Home, jo crec que va ser un molt bon partit, i jo crec que el millor de la temporada sí. O de la milloret de la temporada. A mi em costaria trobar... Ara mateix no trobaria un partit millor en tota la temporada. Home, el Barça va fer un... Potser ha comptat d'Espanyol, em sap greu. Jo el de l'Espanyol la vaig veure molt avorrit. Molt avorrit per part d'aquí? Per part de l'Espanyol. No va fer res. No va tenir rival, el Barça. El Malaga sí que va ser un rival. Sí, sí, però... Jo crec que el Barça encara fa millors partits quan es troba un rival que li planta cara, amb tot el respecte de l'Espanyol, que no li va plantar res. Clar, perquè la segona part del partit de l'Espanyol va ser una xecada de peu del Barça, el 2002. És veritat, és veritat. Que va deixar fer, i l'Espanyol no va poder fer res. Home, el partit d'ahir va ser més intens. Va ser molt seriós, el Barça. Va estar fins i tot... Els 10 o 15 segons que passen a la història, no? Del rondo triple, com aquest tio, marejant els jugadors del Malaga. La veritat és que el Barça està en un estat... Però no ara, sinó jo l'he vist a la temporada. Sí, encara que algú pensi que no. Jo penso que, malgrat les lesions... Què vols dir, algú? Tu i l'Edo. Com? Quan el Piquet i el Pujol estaven lesionats, que és clar, són el pal de paller d'una de les línies, que estaven... És que no va bé perquè teníem aquestes lesionats, perquè, si no, l'actitud, el compromís... Està recordant els millors mesos de Guardiola. Sí, no. Estic d'acord amb tu, que l'equip, com a conjunt, ha mantingut un nivell molt alt durant tota la temporada. Però ara, a més a més, coincideixen que l'equip està en un moment de forma, i que, a més a més, els sujos els més importants, com són Piquet, Pujol, com són Xavi, Busquets, Iniesta, Messi... Tots els jugadors que coincidirem que són els titulars estaven en un moment de forma excel·lent. És a dir, tots estan finíssims. El 100%. I, clar, quan sonés el gran equip i el gran treball que hi ha darrere de Barça, i que, a més a més, les seves estrelles estan en un moment excels, doncs el resultat és el que vam veure... De fet, jo vaig apagar... Jo, un moment que vaig apagar la tele, al sol de la tele, vaig posar música així, com de mal, saps? Sí, perdona, no és un exercici que heu fet alguna vegada, però jo t'ho juro que ho he fet, a casa. Quan el Barça està jugant en un bon partit, apago el Pujol o el Bernat Soler, llavors deixo una de la música. Llavors van jugant, mira, Xavi, Iniesta, ara Messi, ara Busquets, Recupera... Cama lenta, no? Cama lenta, no? Pots gravar-ho i després passar-t'ho amb camera lenta, si vols, amb el DVD. Però la veritat és que és una meravella, i jo crec que... Jo no em cansaré mai de repetir que som uns privilegiats d'estar veient aquest Barça fet a casa nostra, perquè són d'aquí, a l'esport rei del món, o sigui que això, clar, dius, no, mira, és que juguen a Criquet. No, hi ha dos passos de casa nostra. Hi ha dos passos, sí, sí. Hi ha quatre metres d'aquí, no? La meva encara més. I de la meva més. Estan allà, se'n faliu, no? Sí, sí. Però no tothom opina mateix que tu, Jordi. Ah, no? No. Ahir vaig anar a veure el Barça a la penya, en Justes Bern, vaig anar a veure el partit d'allà, i s'ha dit que hi ha un sector bastant gran, que potser és del 95% del públic, què dius ara? Que és bastant crític amb el Barça, i entre els quals es troben Edu Rodríguez i el seu pare. Ah! Ostres! Avui estàs tirant una mica de porqueria a sobre, sí, sí. A sobre de la... Estàs atacant uns noms en Justex. Què feu vosaltres el dia que jo no vinc? La setmana passada no ho ets, Johnny? Suau, suau. Suposo que et vau aprofitar. Escolta, el programa, jo ho sabràs. Per tant, d'escoltar el programa, l'Eli Capdevila, que també és molt atenta, ens comenta a través del xat que, sota d'algú al vent, diu que hi ha un cementiri indi. Segur, segur. Això no ho sabem, tampoc. No ho sabem si hi ha un cementiri indi. En fi, el que estàvem dient, que tenim algunes declaracions, per exemple, de Pellegrini, perquè no ho diem els colers, això. No, però és que compta, i ara escriu Pellegrini. No sé si l'has escoltat. No escoltem-lo, i després... Jo no he escoltat mai res. Necessitamos este partido, a saber que Barça és un gran equipo, y cuesta mucho ganarlo. Pero creo que cometimos un error en el primer tiempo que le abrió al partido. El partido estaba muy parejo, amb ambos habíamos tenido llegadas, prácticamente hemos sentido muy cómodo en el campo de juego, y un error muy tonto nuestro permitió al Barça abrir el partido. Y salves para los cuatro minutos en una muy buena jugada, y hicieron 2-0, entonces la jugó a placer el segundo tiempo con un marcador tan amplio. En ese aspecto que me quedó con la sensación de que pudimos haber hecho algo más y no cometían un error tan tonto como lo metimos en el primer gol. No, son todos los partidos distintos. Sabemos que todos los partidos de Barcelona hay que tener una grava concentración importante, hay que tener un nivel de juego que les permita a ellos. Dime algo nuevo, Pellegrini. Hacen poseidores del balón, como le hicieron una hora con el marcador, si vols recapitulo una mica el que ha dit Pellegrini amb 4 paraules. La vam cagar en el primer gol i per això m'han perdut el partit, però després hi ha el Barça. Com pots dir això? No. És que no va veure el partit aquest home. Que queda dit, també. Jo l'he vist, el resumen, però ja... Et sembla que el resumen del partit seria... La vam cagar en una jugada puntual. Ho vaig escoltar per la ràdio, per això. Per favor, home, ja n'hi ha un tip, senyor Pellegrini. Una mica de seriositat. Vols enviar un... Vols enviar un missatge a Pellegrini? Aquella és la teva càmera. A veure, ¿cuál es mi càmera? No me está ninguna, que es la webcam. Senyor Pellegrini. Sí, sí, va prosta, senyor Pellegrini. Me estás escuchando. Me parece vergonzoso. Vergonzosas las declaraciones que hizo ayer después del partido ante el Barcelona. ¿Cómo puede decir que perdieron el partido por un fallo? Es que es increíble. Si les dieron un baño, un rap a polvo de arriba-abajo, senyor Pellegrini. Vaya el Real Madrid otra vez, senyor Pellegrini. Vaya... Perfecte. Perdona, perdona, deixem que faci la telepilla per aprofitar els últims segons de la cançó. Sergi Pond al nostre Tomás Roncero. Ara. Sergi Pond té tota la raó, perquè a part no va ser un error, està clara de la defensa, però la va agafar a Messi. I agafar-la també va tenir la seva... Sí, sí, però és que vull dir... Velocitat i el que té Messi. Velocitat i... i velocitat. Només això. És que anava a dir una paraulota, però està aquí de... És com vais, velocitat i prou. Exacte. El Barça és que va ser tan superior que si no marquen aquella, marquen el següent, i si no l'altre, o l'altre, o l'altre... Va tenir el control absolut del partit. El Málaga només va xutar un cop a portar-hi i va marcar gol. És que no entenc... Jo sí que comprenc les declaracions de Pellegrini en el marc d'una setmana en què s'han frontat tres vegades amb el Barça, i, clar, no pot anar a dir-li a la seva afició. És impossible que en aquest equip. És que pensa que ara té la nada i la tornada d'avui temps a la Copa del Rey. Jo vull pensar. Hi ha molts entrenadors que sí que a partir de les rodes de premsa, sí que comencen dient, el Barça és un equip molt superior. No, però t'anem guanyar-lo, però intentarem jugar al millor possible. És el tema del respecte. Clar, molts entrenadors diuen això, és a dir, Pellegrini... Es posa la pell de... Clar, s'estava... Mira, tirant pelotes fora, excusant i dient... És que té dos partits més ara, per davant. Ara Pellegrini no pot anar a dir-li els seus aficionats. Ho sento molt, però és impossible guanyar-los, perquè jugar a dos cops seguits ara de nou contra el Barça. Però jo crec que si passa d'aquests terminatòries, torna a veure la mateixa tònica, jo crec que no tindrà més remei que dir, bueno, senyors, no t'hem res a fer. D'aquí una estona, el Sergi ja més a més, ens ha preparat una cançó especial amb el seu Kellele, parlant d'Alexis, que es titula... Tens un paquet? Sí. I, a més a més, no, deixem un comentari, perquè ens hauríem de deixar de tocar ja els colers i passem a parlar amb la gent perica i de l'espanyol, que últimament també s'està trucant una mica. És la millor careta d'entrada... de tota la penya del mort, no? No, no, de la radiodifusió catalana. Exacte, ja. L'any 1923 he ajutat una radió... Espanyola. Bueno, va, Rafacano, que ja veieu que no té... M'ho destia a part. Atenció, perquè està content, també, no? És com un anís, perquè l'Espanyol va aconseguir la seva primera victòria de la temporada, potser? Domà, no. Alguna més. De l'any, no? De l'any, sí. Això sí, va. Repassem una mica la clasificació. No sé si us ho tens per aquí. Sí, clar que tinc la clasificació per aquí. Comencem per baix, no? Espanyol, què fa? Com esteu? Ara mateix estem cinquents per la cua amb 18 punts. Molt bé. Empatats amb el celta, que està sobre nostre, amb el gole de braix. I el major cap al sota, amb 17 punts vells. I serà un partit bastant complicat, perquè el major cap ve d'empatar. D'empatar, no? Sí, amb el Madrid. Ai, no, perdona. De guanyar, no? També, sí. No me'n recordo com ho sé. És un nom més tan espanyol. Quatre amb salut digues que ve d'empatar guanyar. No, no, no. Ve de fer un gran partit. Sí, un gran partit. A veure, sala de dades, un moment que ho miro. Bueno, escolta, sala de dades. Ah, sí. De perdre, de perdre, de perdre amb el Valladolid. Ja t'ho deia, de perdre. Sí, que perfecte, per no ser... La lectura del pròxim Valladolid. Rafa cap previa del partit, tenint en compte que el major que havíem guanyat. No m'he probat cap previa. Vaig a saco de mata. Vaig a saco de mata. A saco de mata. A saco de mata. Bueno, bueno... Després d'aquest... Rafa, no, no, moment. Passem a un estupido... Entramanc, sí, entramanc. T'he dit un entramanc. Escolta, per què no n'esperen les coses que t'has preparat, com a mínim? Perquè sé que... Sí, m'he preparat, m'he preparat. Comentar el partit del Certa, que va ser un gran partit. Un astuani amb una nova posició perfecta, a vegades donava el passe de gole al Sergio García. Falete. Que, per cert, que tu deies falete, no li diguis falete. A una ràdio que jo escolto molt, on abans... On abans. On abans... La copé, la copé. No és ona. No és aquesta. És ràdio Barcelona. Com abans. A veure, quina és? A la xarxa, a la xarxa. Quan van cridar, quan van cantar el gol, van dir falete... Però tu per què li dius falete? Perquè se sembla físicament amb la cua, gitanos... Una mica gros. A veure, per la gent que no sàpiga... Fem un parèntesi perquè quan dius falete vol dir Sergio García. Sí, Sergio García. El niño. Sergio García, el niño, al de la gol. Això. Jo, personalment, vaig veure un canvi. Un canvi positiu. No, un canvi positiu, a part de tenir en contra el conjunt habitual. I, bueno... I en tema de jugada, saps? Algú més de força al davant... Van fer més de tres passades seguides, que això també és important. No. El joc que l'Espanyol és tirant el joc anglès, no? Paradona, adelante... Quan un fa un mal joc, diu que es juga com a Anglaterra. Sí, no, és veritat, perquè jugaven així. És veritat, el joc pilota cap amunt i Sergio García es paviles una mica buscant la vida, no? I a l'Espanyol li passa com sempre. El que surt favorit al camp de l'Espanyol surt perdent. No sé per què. Els equips que som del nostre nivell, si ve al Barça o al Madrid, és una cosa diferent. Has buscat alguns tuits en aquesta xarxa que poden explicar una mica el sentiment pericor, perquè no només el teu, així també l'entenem una mica. Aquí és portat. Bueno, mira, el primer tuit, tots estan tutejats, justament, al voltant de la duració del partit i al final. El Sergi Mas va tutejar bien, bien, bien uno cero real club deportivo espanyol. Molt bé. Sí, sí. I compartit per mos pericor, és un sentiment. L'afició és un sentiment. Al Ander Miranbey va dir... Sí, al Ander Miranbey... Així tornes. Així tornes, dic. Sí, a veure, exacte. Al Ander Miranbey, a veure si tornes. Vols posar la càmera per també el meu missatge? Sí, al Ander Miranbey. Al Ander Miranbey, persona olímpica, va dir una cosa... Persona olímpica. Que és la torsia, no? Olímpica men persona. Va dir algo que jo crec que és una mica abusarat, però bueno, és al segon passament. Diu, dius, dius. Per tu, Sergi García, recorda el mejor de la peña y tamudo. Con sus diferencias y es tuani por la banda como Luis García. Bueno, yo no... Sí, és a passar, una miqueta. El Ander Miranbey, si has tirat per l'esqueletó, has de capaçar. Un tio que viu al llibre. Un tio que està fregant a l'impossible. Exacte. Un periodista que diria client jormet. Un periodista com vosaltres, sobretot com el Sergi, no com el tu. Perquè jo soc periodista. Exacte, tu no és re. Un dia vaig fer una cosa. Un dia vaig fer una cosa. Olímpica. Olímpica men presentador de la peña. I és algú. Va dir fuck yes, victòria, victòria. Per tant, en una altra vida, no? Segurament sí. Tu et divertit, no? He du de ballar. És el periodista racu, o no? Sí, molt bé. I després la periodista de la com, com a Últium, Tweet... Perdona, parla amb propietat perquè és la xarxa, ara. De la xarxa. Conheu de com a radio. Prints, anteriorment he conocido como prints. Artista, però... Ara com... Doncs, Eduard Cabre. Va dir victòria fonamental de l'Espanyol sobre el Celta. Amb un estuani descomunal. Gran feina de tota l'equip. Fora del descens, gran jornada. Doncs ara bon dia. Els passió, el programa... Home, com fa Ferran Monagal... Recuperem, sí, un dels clàcites de peny del Morro que fem és que no ho fèiem quan li torna la gana. No, però no et pensis que fa tant, eh? En aquest programa. També hi veieu un parent que ho vaig fer al Justa La Fusta. Ah, és veritat, eh? Tu ets una mica com el Celades, no? Em vaig anar a sedit. Pels dades no va tornar al Barça. És que no hi ha cap jugador. Un viatge, sí, però dos i altres. No, només tu. En fi, Sergi, avui ens prepares una cançó que la gent que estigui interessada en veure-la... Vull dir perquè no la penjarem al YouTube. Ara o mai. No, el podcast es pot escoltar. El podcast es pot escoltar, però no ho podran veure. I les rastes que ja no tens. Atenció, perquè el Sergi està pujant ja a l'escenari de l'Espanyol del Morro amb el seu Ukelele. Ja estàs a l'escenari i... Molt bé que encara l'han arribat. Sí, puja. Ara sí, ara sí. Tenim un tècnic de so. El micròfon vermell li pots posar... Sí, enfocat... No, què fas? No piquis! Aquests tècnics d'avui en dia... Aquests micròfons volen 500 o 600 euros? Sí! El Carlos, què diu? No diu res. Per sort no ho ha sentit. Perquè no ho estan escoltant a fora. El cap d'en Rai ho veu fent. A veure, atenció. Sergi, ja estàs a l'escenari. Quina cançó ens electaràs? És una versió d'una cançó de Nadal, d'una Nadal de Manel, que dius... Bon moment per fer una Nadal, no? Era el Camel d'Orient, aquella? Sí, correcte. Bon moment per fer una Nadal, ara que ja ha passat el Nadal. Però bé, aquí hi ha la penya del Morrus, com així. Sí, molta penya i molt de Morrus, no? Molt de Nadal i molt de Morrus. I la cançó dedica... Es titula Un paquet xile o tens un paquet? Com vulguis, Sergi, per favor. Imagina't, us deixo triar el títol i tornem. Per fer això tens un paquet, eh? Encara que sí, em vull dir tu el de pel·lícula, però no. En fi, Sergi, quan vulguis tens un paquet. Quan vulguis tens un paquet. Un paquet xile aterrat al prac, més de 30 quilos al bar s'ha pagat, ve de l'odinès era el calçó itàlia, diuen que lluern allà on va, regats, assistències, esprins, cops de cap, el noi promet molt. El paquet debuta contra el Real Madrid, fa alguna coseta no tant com han dit, bastant piscinero i una mica tronc, s'escalfa i s'acuenta al costat. El paquet xile es posa el sandall i escapa la banqueta. Ja fa un any i mig que li donen peixet, potser avui marca potser ho fa si bé, sense la pilota és un gran davanter. Doncs que has de dir que els escacs, si vols jugar al Barça, t'hi hauràs d'esforçar el cor i prou. I el paquet xile segueix sentitular, i el paquet xile segueix sentitular, i el paquet xile segueix ser un bar. El paquet xile segueix sentitular, i el paquet xile segueix ser un bar. No et tris per terra, home, això està molt de pobra, Alexi. Doncs a veure, si no saps jugar amb pilota, doncs que es dediqui als escacs o a l'esqueleton, com l'han d'anar amb ell, si corra molt i no saps jugar amb la pilota, és que l'esqueleton decideu fàcil. No, no, la veritat és que ja ho hem vist. No cal, no cal, gràcies. Va, passem a una altra qüestió al recte final de la tertura esportiva de l'Apella del Morro. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Bé, parlem una mica del Madrid i també de la roda de premsa de Gerard Piqué, perquè les declaracions que tenim del Defensa Central del Barça, van una mica en aquesta línia i també parlarem de Maurínio i tot plegat. Escolta'm el que ha dit el de Sant Just, no? Podríem dir. Viurà fina Estrelles, ara. Ara viurà fina Estrelles. Sabies què? Tinc una exclusiva. Què dius, ara? Potser ho sap tothom, però... És el que el Piqué s'ha comprat a la casa del costat, doncs s'està construint la seva, només perquè no li molestin. No, però es la farà del pla, no? No, és el que s'ha comprat un solar només per no tenir veïns. En sèrio? I és el que va fer comprar el solar al propietari, o sigui, l'antic propietari de la casa que s'ha comprat ell, perquè clar, si diuen, soc Gerard Piqué i vinc a comprar-te aquest terreny. Ah, vol dir que es fan paga més, no? No tenia intenció del primer solar que hi havia, i el segon espai, obrir-lo i tenir com més jardí o alguna cosa que no tenia veïns. La casa de Gerard Piqué. Construïa tu casa de Piqué, una mica. Bé, cinc castillos. Casas con el canto. Sí, sí, casas con Shakira. Atenció, perquè tenim Gerard Piqué i les coses que ha comentat a la premsa d'avui. A veure què diu. Me acuerdo que cuando Madrid ganaba, Amos se le permitía a todo. Vino aquí al Camp Nou y le puse el de Datito y cuántos partidos de sanción tuvo, cero. Entonces, ahora que el Madrid pierde, que Mourinho se carga ahí, que a un compañero de vuestra habitación ahora criticáis. A mí no me parece correcto. Mourinho siempre ha sido así. Desde el primer día que llegó siempre fue así. Cuando ganaba se le permitía a todo y ahora no. Y lo digo también para las de Barcelona. Ah, sí? Para mí también. Cuando el Barça no lo hace todo bien, tú les transportas del mundo y parece que siempre el Barça lo hace todo bien, el Madrid todo mal. Al final, el periodista, cuando pierde la imparcialidad, es cuando creo que se empiezan a hacer las cosas mal. El Madrid partí en Pamplona y no me pareció, la chica es verdad, que no fue un partido bueno, pero no me pareció que el Madrid tirara ni mucho menos. Yo creo que la actitud de los jugadores que saltaron al campo fue muy buena. El problema es que luego fútbol no hubo mucho, pero es que el Madrid nunca se ha basado en jugar un buen fútbol. Yo siempre le he dicho que el Madrid, hasta que matemáticamente no esté muerto. Para ganar, siempre lo consideraré un rival. Una cosa que he de dir un moment, molt bé, perquè a TV3 avui han donat les declaracions del Piqué i han tallat una miqueta al final de quan deien els periodistes, quan deien la imparcialitat. Fins i tot aquí, no? Sí, han tallat això, suposo que per no fer-hi sensibilitats a Barcelona. O els mateixos periodistes, perquè una cosa sabuda que a TV3 els periodistes esportius són molt imparcials. És que perdona que viu una cosa, però és que la imparcialitat és que no existeix, és molt difícil ser imparcial. Tothom té alguna opinió respecte a alguna cosa, és una cosa personal. I que sempre els retransmissors esportius són d'un equip o d'un altre, ja l'espectador, el col·leu, qui sigui, demana. Que la imparcialitat de 0 a Jordi Grau hi ha un por intermit. Sí, no, jo estic culpant d'acord, de fet. A Penya del Morrún hem tingut cap problema en posar aquestes acabacions. No, no, no, el tindrem ara a l'estructura. No, en totes les formes, a veure, això del periodisme... És que el periodisme esportiu també no és tan poc molt periodisme, no és tan poc. O sigui, és més opinió, perquè, clar, penseu que endumplir hores i hores de programes cada dia... Endumplir pàgines i pàgines, sí, el mateix que... O sigui, s'arrosa, però s'arroja. S'acaben totes les distàncies, és el que penso, jo, és l'opinió. S'acaben totes les distàncies, s'han d'umplir diaris, s'han d'umplir hores de ràdio, programes de tele... I moltes vegades no donen, per tant, per preveure, clar, és un partit i sí que, doncs, hi ha les declaracions, però... I s'acaba on s'acaba, no? I per això jo penso que el periodisme esportiu moltes vegades és de tot menys periodisme. Mira el Pedregol, el que fa a les càrregues. Ah, bé, no és un periodisme. No és un periodisme, allò... Allò és un xou, allò és un xou. Allò és un xou, mira, fins a la mare del Sergi i tot... Però què ve, això, què ve, això, ara? No ho sé. Jo anam bala que per la meva família. Ja veig una persona amb criteri, també veu aquestes coses, eh? Ara reclou. Escolta, volíem parlar de Mauríniu. Esporta d'aquí, em sap greu dir-t'ho ara, així, i en directe, però és que no el trobo per enlloc, perquè... No, no, està una carpeta que diu... Música tertúlia, o alguna cosa. Ah, música tertúlia. Llavors, si per parlar de Mauríniu... Vos puc obrir? Sí, per parlar de Mauríniu... Tu vols que posem això? Això és la teva gracieta, la tertúlia, no? Tinc el dia en maquinero, tu. Una de cal i una de arena, perquè fas el que l'he, l'eix... Però, perdona, que et veurà aquest mix de vangal... Tu hagués mal, o? Amb Mauríniu, directament, no? Mauríniu, ja... Però aquí no són fara. Aquesta no és una tertúlia periodística, ja ho veieu. Perquè, si no, tindria un problema, eh? Aquesta no és una tertúlia periodística. No, el que jo volia posar a la taula amb el cas Mauríniu és... malgrat aquest malestar que hi ha a Troia, amb el banc de la taula nerviót. Torna, torna. No, no, no, no, no, no, no. No, no, no, Troia. Malgrat de mar. Malgrat de mar, aquesta situació que està vivint a Madrid i tot plegat, jo penso que un piquet, eh? Que no, ens hem de refiar i que Mauríniu fa el seu show, la Liga ja està perduda... Bueno, per ell, finalment, acaba guanyant-la, perquè pot passar. No, no, no, no, podria ser. Jo penso que serà perquè el Barça se l'ha de perdre, no per altra cosa. De totes formes, com que ells, clar, tenen ja la Liga perduda i tot plegat, i com diu el piquet, una mica és el show de Mauríniu, perquè es parli d'ell, potser, però estan a la copa i estan a la Champions. Veurem els primers passos, no? Sí, però que el piquet no ha dit cap... Ai, que ha dit tot el que ha dit, ha sigut opiatat. Sí, sí, sí, això no ha... no ha descobert la sopa gall. Ai, per cert, aquestes declaracions de piquet amb Guardiola, jo crec que no les hagués dit, eh? Ah, mira l'altre punt. Ha variat una mica amb Tito Ara, com que... Està més suelto, no? Piquet, normalment, és dels jugadors que s'ha atrevit una mica a plantar cara. Però també és veritat, no sé si amb Guardiola ho hagués dit. Home, és un tio més extrovertit, això sí, no? És un tio que, a part d'estar amb la Xaquí... Ja em diràs que què t'heu de veure? Què t'heu de veure, les declaracions? No, és veritat, és veritat, un tio que va... És el rotllo de la Folclòrica i el Torero, no? Doncs és veritat, un futbolista amb una cantant, que són bécans i vitoriades. Però d'aquí és nostre, aquí no passa, el que passa molt a les presons. És veritat, és això, i a part és un tio que li va al joc, o sigui, s'ha sap que és un jugador de pòquer i que vols que sí, no s'ha jugat. Li va a la marxa. Li va a la marxa, o sigui, és un tio surtenit, surtenit. Es salta senyals de trànsit, jo, és veritat. Corra molt, la Mercotza. A l'Aruciti li té molt de carinyo. És el guapo i està molt bé. Tot això perquè res fa per dir que... No, per això, que era un opietat. No, que diu opietats. Què diu opietats? O sigui, quan ha de dir algú ho diu i pot dir... Diu el que pensa, no? No es mullava en tant. Perquè jo crec que... I ara guardió, el que ho deia. Exacte, ja ho parlava. Tira un xarmó de dos hores i deixava tota la periodista sense pregunta. No em imagino a Pedro, dient això que va dir Piqué. Però tornem a... No parla català. Ni éste. Sobretot per somres. Ni és salt ni guapo. No, però tornant un moment al teu Maurinyo... Què et deia? Jo crec que aquest home ja no sap què fer perquè el fotin fora. No sap què fer perquè el fotin al carrer i li pquen Maurinyo, ell s'està tota la setmana pensant per què fiques això de polseres vermelles. Perquè... Per davitavi l'ha vingut aquí... Deixem-me acabar un moment amb el Maurinyo. Jo crec que aquest home està durant tota la setmana pensant com la Lio aquest cap de setmana perquè em fotin fora. I primer ha dit, deixaré ser xerremós a la banqueta. Sempre hi havia algú que defensava. Va dir molt bé, doncs ara... deixaré i cracassilles a la banqueta. I ha sortit algú que defensa. Molt bé, ara diré que és que... al principi de la lliga ens van robar els partits. I ha sortit algú que l'ha defensat. És que Maurinyo està pensant. Clar, veu? I ja veiem si s'hi foten fora. Però és que hi hagi sortit algú que el defensarà. Bueno, però és necessari perquè per molts periodistes i colers, Maurinyo és una peça clau. Per tenir jo per poder parlar per tot. Per vendre diaris. Que anem amb això. Acabem-ho una mica. Bé, doncs ho deixem aquí. Refacant-ho, Sergi, moltes gràcies per la tertulia de la cuina. A veure, avui, agraïm tota la gent que ha fet possible el programa. Com la Carme Verdoj a la col·laboració en Justenca, el Manel Ripoll a la història de Sant Just, el David Ávila a la televisió i amb la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. I, com diu el Rafa, efectivament acabem amb una qüestió trista, però és perquè la cançó ens ho porta. Acabem amb el tema que segurament serà un dels més escoltats dels propers dies, i no ho és ja, de Polseres vermelles que avui torna a la segona temporada a TV3. Us deixem amb les notícies de la set. Gràcies a tots els dades i fins la mà. Quan sento que res té sentit que el món està girat que no sé com posar un peu a terra i recomançar. Quan sento que no queda res el que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a pensar. Torno a altra copa a recordar la teva cara al meu davant. La meva orella escoltant la teva veu baixet parlant dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el reta a partir d'aquella instància. Respiren, esperen, et chequen sense pressa. Respiren, refesten la vida al món, t'esperen. Respiren, esperen. Paràviu de Sant Just. L'hora del vèctore. Bona tarda, són les set del vespre. Bona tarda, comencem la nova edició de l'informatiu del Sant Just.