#189 - La Penya del Morro del 17/1/2013

i considera precipitat que el jutge instructor arxivés el cas sense esperar l'informe final de l'agència tributària. El fiscal creu que cadascun del 6 germans Carulla van aconseguir de manera irregular entre 400.000 euros i 1 milió abatint impostos. I l'agència tributària aclarit en un comunicat aquesta tarda que l'extra sureia exenador del PP, Luis Várcines, no es va acollir a l'amnistia fiscal aprovada pel govern de Rajoy. Avui s'ha sabut que Várcines va tenir 22 milions d'euros en comptes bancaris a Suïssa, que va avuidar un cop imputat en el cas Gúrtel, el seu advocat havia declarat que l'extra sureia del PP va regularitzar 10 milions en acollir-se a l'amnistia fiscal. I s'ha enda desmentit, doncs, les declaracions a l'advocat i ha negat que Várcines s'acollís a la declaració tributària especial. L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat convertirà l'antiga fàbrica Godó i Trias en un centre gastronòmic de referència. El cuiner Ferran Adrià s'asolarà al Consistori sobre la posada en marxa i gestió del nou centre, l'hospitalet Maricar Magallego. Bonetarda. Bonetarda, el projecte vol convertir l'antiga fàbrica de principi del segle XX en un mercat on s'exposin productes típics catalans i es pugui comprovar directament la seva aplicació a la cuina. L'alcaldessa de l'hospitalet Núria Marina ha dit que contribuirà a fer de la ciutat un referent gastronòmic. Un espai que volem convertir en un expositor de la gastronomia de Catalunya, que volem convertir també en un referent europeu de la via terrenya. Tenim totes les característiques i les potencialitats, perquè aquest espai pugui desdevenir amb un dels puntals també de lligar aquest turisme i la gastronomia a la nostra ciutat. El projecte es completa amb la construcció d'un aparcament subterrani. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. En futbol, Martin Petroff és la principal novetat de la convocatòria de l'Espanyol per jugar de mà contra el Mallorca. Amb tot el club blanqui blau està pendent de rebre el transfer que el permeti jugar i ser inscrit en el partit. Ha quedat fora de la llista l'Uruguallà Juan Albín, que vol marxar a Nacional de Montevideo. El tècnic Javier Aguirre li ha donat permís per negociar la seva sortida. El jugador que me pidió a mi salir vino a mi oficina, me pidió oportunidades de salir, hablamos, vimos lo mejor para el club, para él, y accedimos a que empezara a negociar su representante con español y con nacional de Montevideo. Y esta semana ha sido larga para Juan, porque está distraído, está ya con la maleta hecha para irse, quiere minutos, lo entiendo. D'estaca també la presencia del Brasilí Felipe Matione en aquesta convocatòria recuperada d'una doble al·lació al Janoll i de Sergio Tejera, Noison Estuani i Víctor Sánchez amb molèsties físiques. I amb bàsquet avui el Barça s'enfronta al ves sictes en la quarta jornada del top 16 de l'Eurolíga. L'enfrontament començarà a 3 quarts de nou del vespre a Istanbul. I notícies en xarxa. Ràdio T'esper. Durant a 8.1. Enrere. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. En directe, amb atindis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parla i us saluda Jordi Domènec. Moltes gràcies. Gràcies, gràcies. Des d'ara i fins a les 7 del vespre això és la penya del Morro. Avui al programa començarem parlant de l'actualitat de Sant Just Tenga amb la Carme, Verdó i Carme, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Avui ha passat per la ràdio, sinó no podem parlar Carme, que se'l mereix molt des de Sant Just. Atenció, perquè... Que em fas la dilota. Què? Ja necessites algun favor. No, perquè ja ho tinc obert, a més. A un segon. A un segon ho tinc obert. Ja t'ho explicaré, és veritat. A més a més, a les formes, el que diem és que avui ha passat per ràdio Desvern, el regidor de medi ambient, i s'ha parlat de la campanya amb vals on vas, i tot plegat, i d'altres qüestions que d'aquí el moment repassarem a l'actualitat de Sant Just Tenga de la penya del Morro. Oi, Carme? Sí. A més a més, avui al programa, a l'assexió dels amics de Júlia etmèdia, una jove de Sant Feliu, que els amics sempre fan moltes coses, ens portarà la Marina Soler, que a més a més fa Ípica, a l'espai d'educació canina, avui sabrem la història del Cocker Espanyol, aquest tipus d'agost. A aquesta m'agrada. I a la segona hora del programa, què opinen els joves de Sant Just sobre Sant Just? I acabarem el programa amb l'Arnau Cónsul i la seva secció de llibres, tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Ui, que no te'n escoltem. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda, Cristina. Si hi ha Jordi, que altres quirols no tenen memòria... Jo em pensava que només eren els peixos. Bé, atenció, abans de començar, estem de norabona el programa, perquè hem aconseguit una cosa que a mi m'agrada molt, que és un premi pels nostres ullens, en forma de sopar. Carme, s'ha de dir el que fem de tant en tant. I aquesta vegada, amb la tasca dels rifellos, de menys situada a la carretera real, si algú ens truca des d'avui, fins divendres que ve, que és quan fem el sorteig, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, que és el telèfon de la ràdio, podrà participar en aquest sorteig. Atenció, perquè les normes les vaig a comentar ara mateix, que són molt fàcils i ràpides. Una trucada per persones. I després, els col·laboradors no poden trucar. No poden trucar, però els familiars sí. Els col·laboradors de l'Esporama, sí. El de la penya del Morro, anava a dir. I la falca que hem fet fa així, a veure si us agrada. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifellos de Sant Just Desvern? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només que el que ens truquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i espereixer l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 9-3-3-7-2-3-6-6-0. Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca dels rifellos. Carratera Real, número 24. La penya del Morro. Ens agrada alimentar els nostres ullens. Ja ho sabeu, des d'ara, fins divendres que ve que és 25, sostegem aquest sopar per a dues persones, a tothom que ens truqui el 9-3-3-7-2-3-6-6-0. Gràcies a la tasca dels rifellos, que intentarem parlar amb ells de la segora hora del programa, perquè t'expliquin què és el que fan, i expliquin aquesta promoció i aquest sopar, que estava durat, em sembla, amb uns 30 euros per persona, o no sé si els dos. Ah, sí? Un sopar més llarg. I bo, que es menja molt bé la tasca dels rifellos. En fi, Carme, d'aquí una estona perdent de tot plegat, però ara passem a la qualitat s'enjustenca. La separació de la matèria orgànica segueix sent una assignatura pendent a s'enjust d'Esvern. La matèria orgànica, perquè totes les tipus de reciclatge, s'enjust, és un dels pobles, amb més índex de reciclatge de Catalunya. Sí, però problemes que estem estancats. No és que se vagi molt malament, sinó que... La prova ho dius, recordo. No és millora. Però no és millora. S'enjusten dels índex més alt de tot Catalunya. Però es pot millorar. L'última vegada que sí, estàvem en segona tercera posició de tot Catalunya. La quantitat d'impropis que es troben en els contenidors fan que el compost resultat del seu reciclatge no es pugui aprofitar del tot. S'enjust, per cert, és un dels municipis que més residus genera per evitar-hi. Carme Verdoi, té més informació. Doncs de la matèria orgànica, recordem que les fàbriques de compostatge han d'obtenir un adob que pot servir per als agricultors, sinó que se separa bé aquesta matèria i el contenidor marró i afegim altres materials, l'ús del compost que se no et tingui queda molt limitat. I per això és important reciclar bé la matèria orgànica, més a més. Això sí, hi ha un centena de persones que fan l'autocompostatge a casa seva, s'enjust, amb les deixalles orgàniques que generen. El regidor de Mèdia Ambient també ha destacat que la recullida de paper s'enjust continua baixant molt perquè el continuen robant. La recullida generalitzada ha tocat a l'únia. El paper? Sí, no has vist mai que a mi hons de gent que recull el paper dels contenidors i no és el que em diu una de les combraries, doncs hi ha gent que ho fa per vendre'l, no? No marcat, suposo, negre. Negre i la càmera, sí senyora. Recordem que l'any passat ja existia aquest problema i de fet, la quantitat de paper recullit, l'any passat va baixar amb 20%. Aquest any encara no tenim aquestes dades oficials. S'enjust, però és un dels municipis, com deies, que més residus produeix per persona. En concret, és més o menys un quilo i mig per evitar-ho. I en canvi, a la comarca, la mitjana és 1,3 quilos. Per tant, doncs és una mica més de residus. I fa el sistema de recullida que va canviar el mes de març, però els considera que està funcionant molt bé amb l'empresa Orbacer. I bé, per exemple, la neteja dels contenidors, que era un dels punts que es volia millorar, ha millorat i confia que estan carant un centenar de bateries de containers als carrers al llarg d'aquest any, també. En bas, on bas? Ets de plàstic, el groc. Caral, tu ets de metal, el groc, què val? Bé, Pere Uriols, efectivament, és regidor d'amèdia ment de l'Ajuntament de Sant Jordi. El seu partit polític és iniciativa per Catalunya Vers. Però no és cap en Vers. Tu, on vas? Encara que siguis de plàstic. Sí, sí, sí, amb masels, un moment. Silenci, per favor, perquè hi ha hagut polèmica amb aquesta campanya. Com ja hem comentat fa uns dies, l'heu preguntat al regidor sobre aquest tema? Sí, sí, i ell, Pere Uriols, creu que confon aquesta campanya a la ciutadania. Una campanya que està finançada, com sentim ara, no l'hem sentit, perquè no l'hem sentit sense, però un cop s'acaba, ho diu, finançat per Ecoemves, i promoguda, però per la generalitat, i que pretén que la gent s'apari els embasos de plàstic i de vidre, i no només reciclar o reduir directament els regidors. Perquè Ecoemves, que és una empresa de... de què? És l'empresa que s'encarrega de tot. Ara no sé explicar-ho, no sé quin és el nom, però... La nostra responsabilitat, Generalitat de Catalunya, amb el finançament d'Ecoemves. Tu quan compres una llauna, per exemple, que té aquelles fachetes, doncs aquelles fachetes són aquest còdic, totes les empreses, o sigui, tot... Això és el que depèn d'Ecoemves. Llavors el que és... perquè aquesta empresa és custosa, ve de separar els embasos de plàstic, de contenidor gloc, de la resta de plàstics... O de vos es que s'hi llensen, però bé, això no vol dir que no es puguin reciclar, que el plàstic que puguem llançar en un contenidor gloc, es pugui reciclar igualment, encara que sigui més costós de reciclar. O sigui, que realment sí que... confona la gent, no? Sí, sí, sí. I, en fet, el mateix. Però Oriol, el que he dit és que... el criteri, l'hora de saber aquests materials, no hauria de ser si són embasos o no, sinó si poden reciclar o no, perquè la Juguina, per exemple, no es poden reciclar i, per tant, doncs... ell aconsella a la gent de Sant Just que continui separant. El contenidor, el plàstic com fins ara. No només llançar en tils embasos. No només llançar en tils embasos. De fet, circula per internet una fotografia que diu l'autèntic objectiu de la campanya en bas o en bas. I llavors diu, número 1, les empreses que fabricen embasos paguen un impost per cada embàs. Eh? Que produeixen en concepte del cos que suposa reciclar-los. És un impost que paguen aquestes empreses, que produeixen embasos. 2, evidentment, també es generen molts altres residus, que no són embasos, però que també costa diners reciclar-los. I que són els altres, que comentem, que van al contenidor groc, per exemple. Aquests altres residus fan encarir l'impost que els embasadors paguen, ja que reciclen juntament amb els seus embasos. Eh? No sé si en seguiu. Si ho feu, deixeu de fer-ho, avisareu a la policia. Ha, ha, ha! Va. No cal. I 4, diu Ecovidrio i Ecoembes, que són els fabricadors d'embasos, que han pensat aquesta campanya, perquè tot allò que no sigui embàs, vagi a rebutx i no a recicli. Així d'aquesta manera aconsegueixen que s'abarateixi l'impost que paguen i poden augmentar els seus beneficis. Fèl·la marinera, eh? Fèl·la marinera la situació. Ves, és una escografia que... escora per Facebook i una mica és el que hem comentat ara. En fi, contundents repassant més notícies de Sant Just Desbert, que avui anem molt tard, l'Ajuntament vol implantar fibra optica de tot Sant Just. Atenció, internautes del municipi, perquè de fet ja ha començat a treballar amb telefònica per aconseguir-ho, per tal de millorar la connexió internet de tot el poble. De fet, s'ha de comentar que el nou barri de Mas Lluís ja compta amb aquest suport, però el servei era fluix a la resta del núcle urbà. Carme Verdoit, també, és informació. Sobre tot era eficient a les zones de Can Cantalé i del Walden. Per tant, tot plegat, s'ha començat tràmit, eh? No vol dir que això s'hagin instal·lat encara, sinó que s'està treballant perquè s'aconsegueixi aquesta fibra optica. Ara tot just comença, per tant, encara no és que demà tots ens vagin millor d'internet. Què és dir, que el Walden sí que tenen ja fibra optica? No, que, a més, Lluís, com que és un barri nou, sí que el té, però, en canvi, a la resta del poble és eficient, tota la fibra optica, sobretot és molt dolenta el Walden i a Can Cantalé. I fa poc temps que s'acaba d'instal·lar aquest sistema, el polígon del sotuès, cosa que, Felici, estic fatal, no vull? No. Cosa que facilita les activitats de les empreses ubicades en aquest sector. Sí. No passa res. Perquè tens un nou dol molt buscat, també, per cert, que és la lectura ambidestra que es diu. Alguna cosa més sobre aquest tema? No, ja està bé. Ja t'escançen, llavors, així, més, no? No. No hi ha més notícies. No hi ha més a dir, és aquest tema. Ah, no? Bé, i atenció, perquè el proper 16 d'ombre, aquesta notícia sí que m'agrada. Ja ho sé. Preparem tota la sintonia i tot plegat. Queda un més exacte, eh? Queda un més exacte, però ja estem anunciant, perquè això és històric, eh? El que anem a fer ara... No, ja canvis. Cononciem perquè ja canvis. Sí, sí, sí, ho hem de comentar. Perquè atenció, amics i amigues, el proper 16 de febrer, ja us ho podeu guardar a l'agenda, que és dissabte se'n just celebra els alcarnestoltes. Vamos! I no oblideu que l'11 de setembre selebrarem la Diada. Aquesta an hi haurà dues categories. No, però una cosa, ho diem també t'endora, perquè ja les comparses on la gent es pot inscriure també poden anar en categories individuals en les diferents històries i tot plegat. Aquesta an hi haurà dues categories menys el concurs, però s'introdueix la de millor comparsa escolar. A més, la rua començarà al Parc Maragall, en lloc de davant del mercat municipal. Si puc donar la meva opinió, que suposo que sí, una decisió molt encertada, perquè davant del mercat allà hi ha un caos de gent que no hi havia ningú. El Parc Maragall hi haurà espai, més tranquil·lament, el Barri Nord, una plaça gran, molt grossa, perquè tothom pugui fer aquestes coses. Carme, tens més informació de tot això? Sí, perquè aquesta an hi haurà menys premis al concurs de distrere de Garnes Toltes, si l'acabes dit, no? Hi haurà 4 categories en lloc de 6. O sigui, hi ha una de nova, però s'entreuen igualment. Molt bé. I la nova categoria és la que tu deies, millor comparsa escolar, també continuarà millor comparsa, de 10 persones o més, millor grup que seria de 2 o 9 persones i millor individual. I l'escolar el que fa és incloure't 30 o més membres d'ampes d'escoles de Sant Just, que ja participaven bastant a la rua del Carles Toltes, que serà el 16 de febrer, per tant, una setmana més tard del que és habitual en general, i és una cosa que s'acostuma a fer, que el Carles Toltes de Sant Just, i la desfilada del municipi comta, també, amb aquesta novetat que és aquest canvi de recorregut, però sí que acaba igualment a la plaça Camuapa. I, si voleu participar al concurs, podeu inscriure-us a l'Ajuntament encara no, eh? De l'1 al 12 de febrer. Vinga, Georgi, tira! No... Ja! Molt bé. Hi ha un aire festiu que comença a florar a la penya del Morro. Però, de totes formes, d'això m'explica que tinc l'honor, per tercer o quart any, de consecutiu, de presentar el concurs de Carles Toltes de Sant Just. Ah, sí? I jo tinc un dilema, no sé encara com anar a disfressar. Per tant, totes les suggerències que tingueu... Un any ens ha secat. Què voleu dir, un any? Era un any que feia molt fred i va ser mal esquiador, no? Va ser esquiador, és veritat. Perquè havia nevat a Sant Just, no? Va ser un any que nevaria a Sant Just. Des del serveix macarològics de ràdio d'Esben, es va fer notícia, es va dir a tot arreu, tothom nevarà. I al final va fer una calor. Sí, l'any passat, llavors. L'any passat, llavors vaig anar d'esquiador, perquè era un esquiador que buscava... Buscava fer calor, però no va anar. I vaig anar d'esquiador que buscava la neu per Sant Just. Al final no la va acabar de trobar. En fi, aquest any de què puc anar a disfressar, com a mestre, cerimònies i presentador? Si teniu alguna opció, la penya del Morro a roba gmail.com M'ha quedat jo a temes. Sí. Artista plàstic. Molt bé. Lladre de senyeres. Molt bé. Ah, està molt bé, no? Ja t'ho has de senyorar. És veritat, puc anar amb un passamontant i una motxilla, i amb totes senyeres que surten de la motxilla, per exemple. Està molt bé, és fàcil. M'agrada la idea, tot i que no vull anar a presó encara, Carme, però així us pensarà que sóc el jo. Doncs és pràctic, és fàcil. Bon. En fi, puc anar també de la fundició i no apareixa. És que Cristina no us haig, però la fundició era una empresa que havia de portar uns cursos, i al final no els va portar. Ah, i això per què? No... És llarg d'explicar-li, va, per què? És llarg d'explicar, però, vaja, que va haver-hi un malentès entre l'empresa que gestionava aquests cursos, durant 20 anys aquí a Sant Just, l'Ajuntament, les bases de presentar, bueno, coses internes, que són detalls així de concurs públic, i, finalment, se li va adjudicar un altre, la gent no... És molt llarg. El resum de l'any està explicat. El resum de l'any és de la pagina web. Sí, sí, està explicat, però... Vaja, que és una cosa, és un col·laborot que hem tingut aquesta tarda a Sant Just. Com a mínim... no, que quedi clar això. Sí, sí. Bé, Carme, moltes gràcies. Adéu, bona tarda. Ara tota la informació que vulgueu, a radiodesvern.com. Fem una pausa per la publicitat, Cristina, i d'aquí uns moments tindrem a la Júlia etmella i la seva amiga Marina Soler, que fa Ípica i monta a cavall aquí a Sant Just Desvern. El Pony Club Catalunya no ho sabem. Ara ho sabrem d'aquí. Ara ho sabrem d'aquí els moments. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És un acord molt dur. La pujada de l'Iva... Està menjant pel costat de feina, que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge n'estava al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si fals són els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè es veu esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sorteig del Divendres 25 Déjane. Només cal que ens truquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i espere ser l'aportunat o oportunada que guanyi aquest meravellós sopar. 9-3-3-7-2-3-6-6-0. Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos. Carratera Real, número 24. La penya del Morro. Ens agrada alimentar els nostres ullens. Sí senyor, ens agrada alimentar els nostres ullens. Si voleu, 9-3-3-7-2-3-6-6-1 i directament. Sense cap mena de preguntar ni res, passeu a formar part del sorteig. Això sí, haureu d'entrar en directe, però jo crec que val la pena. 5 i 25 de la tarda. Continuem el 9-8-1 de l'AFM. Ja sabeu que també ens podeu veure. Sí, sí, veure, a través de la webcam de radio, d'esvern.com. I a continuació tenim la Júlia Admella. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Júlia, que cada setmana, com sempre, ens porta la seva secció als amics de Júlia Admella. Exacte. Avui, Júlia, després d'haver-nos portat amics teus, que toquen la guitarra, d'altres amics que juguen a futbol femení, quins portes? Avui parlem amb la Marina Soler, que fa el món de la Ípica. Ah, muntar cavall i tot plegat. Sí, però no té cavall. Ah, però no passa res, home, no? Sí, bueno... No tothom que jugui a futbol té una pilota de futbol. Això ja és més que s'equible, no? Una pilota, sí, però... Un cavall és diferent. Bueno, aquí saludem a la Marina. Benvinguda, Marina. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Marina. Què tal, ens la coneixies? Sí, sí. Te la tens al politona del mòbil, tu, no? O no? No, no pas. Ah, no pas, d'acord. Quan costa un cavall, perquè, clar... Home, depèn. Pots trobar així ofertes que surti molt bé de preu, però depèn del cavall que vulguis i per l'ús que li vulguis donar. O sigui, el que costa més no és comprar-lo, més aviat mantenir-lo. Clar, perquè s'ha de netejar, s'ha de pagar un lloguer a l'estable que estigui. Exacte. Però si vols un cavall de competició, quan et pot arribar a costar? Quan... o sigui, 6.000, pots trobar un cavall així i que estigui bé. I en cavalls que arriben als 30.000, inclús poden arribar amb una barbaritat. Clar, depèn de com pot ser. Una mica, si són pura senya i tot plegat. En fi, Juli, va, què és la teva amiga? Què li vols preguntar? Bueno, jo li vull preguntar que quanta temps fa que està així, entre cavalls i tal, i què ha après d'ells? Doncs bé. Vaig començar així quan tenia 6 o 7 anys, i sempre havia volgut muntar cavall, els dibuixava i això. I un dia el meu pare va vindre aquí a la deixallaria, a tirar, no sé què tenia que tirar... A la deixallaria de Sant Just? Sí. La que estava just davant de la bona aigua, no? Del papallós portiu... Sí, cap a dalt. Doncs allà al costat hi ha una Ípica, i va entrar, li va agradar, i ja em va portar. Que era el Pony Club Catalunya? No, el Sol Solet. Ah, Sol Solet. Sol Solet. Perquè a Sant Just n'hi ha dues, no? Sí, n'hi ha dues. Vaig anar a cap allà i... Vaig anar a cap allà i em vaig quedar. I quan fa d'això? Fins ara. Doncs gairebé més de 10 anys, quasi bé 12. I per què vas escollir Ípica? Doncs no sé. Altres nenes així van a ballar, els nens van a futbol... No sé, és... Un sentiment sempre, te n'ha agradat els cavalls, doncs un dia vas a proves, te s'agraden, mira. L'Ajuntament no fa la pregunta, ja la faré jo, no vull ser indiscret, però quants anys tens? 17. 17, si fa 10 o 12 que vas anar, tu, de molt petita, ja vas començar a muntar cavalls. I què recordes aquells primers anys amb el cavall? Perquè el cavall per tu devia ser per mi un mamunt, no? Bueno, el primer dia el recordo, perquè jo estava supernerviosa, no, i vaig allà amb la classe, amb la professora, tothom et tracta superbé, i comença un Pony. I el Pony, clar, és un animal, tu no pots predecir mai el que farà. Doncs estava a la classe amb els altres nens, i el meu Pony es va espantar, va sortir galopant... Què dius? I clar, jo, ella petita, doncs mira, vaig caure al terra, vaig així fer la croqueta... Què dius, ara? Si el primer contacte, ja, amb el món de l'hípica del cavall, va ser tu, pel terra. Ostres... Però que em mena de... Que vagi, va....la lesió, ni re, no? Però si mai m'he fet mal, i he tingut caigudes, i mira, no. Perquè diuen que quan l'ha de muntar al cavall, el més important és saber caure, també, no?, en cas que caiguis, o no? Sí, per això ara ja he après a caure. I com s'ha de caure, un? No ho sé, mai penso jo com cauré, és com un insti, no. No, però ho dic perquè no, ja ho penjo perquè... Si has de pensar ja com cauré, ja no vagis, eh, però... A tirar-se del cavall. Clar, ja no hi ha alguna forma especial... Mira, has de posar el cols així... És quan caus, si tens el cavall al costat, el millor és anar una miqueta cap a on no estigui, perquè s'hi atrapitza. O sigui, és un cavall que... Si fugi corrent, no?, com més lluny millor. Sí, millor. I així parlant de caigudes, ara, que abans m'estava dient la Marina, que té una anècdota amb les caigudes i els cabals, no? Ah, sí? Així, el primer dia em vaig caure, vaig seguir muntant, i, com ho feia bé, així i tal, doncs em ficava en ponis, que... Bueno, que no eren d'als bons, no?, que és una miqueta més així... cabroncetes, i mira, amb que hi ha molt, sovint. I vaig començar a comptar les caigudes, així, i mira, era com un rècord. A veure, fins quan ha arribat... I vaig quedar una amiga... Quan arribar a 50, em fas un regal, eh? Vaig arribar a 50 massa ràpid, i dius, a l'accent, a l'accent. Passo de l'accent, ja, i encara no m'ha fet el regal. Oh! I porto ja, sense et. Oh, però escolta, com es diu aquesta amiga? Es diu Jordina. Jordina, un missatge de la feina del Morro. Li deus un regal a la Marina, per favor, sisplau, compleix les teves promeses. Bé, sense et caigudes, des que vas començar o no? Des que vaig començar. Tampoc són tantes, no? Bueno, algunes no les conto, perquè... La Cristina fa cara que sí que són moltes. No, no, no, a veure, jo també vaig estar muntant a caball, no?, però en dos anys em vaig caure una vegada. Una vegada, perquè tu te n'anaves amb... Enganxada, amb cola o alguna cosa. Clar, que sí, també m'agradava. De què, i després de terra s'agava, no? No, però bueno, que també he de dir una cosa. A mi, després de caure, vaig tornar a pujar al caball, em va intentar tornar a tirar al terra, però va ser l'últim dia que vaig anar a muntar a caball. Ah, clar. També s'ha de dir això, eh? Sí que he muntat ara, recentment, però des d'aquell moment no havia muntat. És a dir, em paga a fer una mica de respectar. Clar, perquè tu, Marina, quantes vegades hi vas, aquí al sol solet, a muntar a caball, s'han just? Abans anava... anava quasi 3 dies a la setmana, però ara em vaig llorar i tal, volia en què estudies, i vaig divendres i sapta, així, acaben la setmana, aprofitant, i s'hi puc pujar un altre dia. I, bueno, farlanda, això, dels caballs i tal, tu combateixes, oi, amb els caballs? Sí. En quines competicions has anat i com ha anat? Bueno, ara amb el tema econòmic, que és més difícil competir, però fa uns anys vam arribar a Madrid, als campionats d'Espanya, i, bueno, no ens vam clasificar, però m'ho vaig passar molt bé. Anar a competir sempre és una cosa que m'ha agradat molt, i hem arribat a anar també a Cantàbria, però aquell concurs es va anul·lar perquè va ploure i el lloc on havíem de saltar es va inundar i era impossible. Però no aneu a caball, no? Fins a Cantàbria? Sí. A veure, perquè potser molta gent no ho sap. Ja passen una caravana darrere, no? Un camió. Un camió, sí. Perquè el caball que tu muntes és compartit o...? Normalment el porto jo sola, perquè a les competicions que vaig és molt dur pel cavall, perquè jo faig complet, i complet és un... Conté 3 proves, que són d'home, sal i cròs. Llavors... D'home, sal i cròs. Llavors apuntant, perquè no en tenia idea, això. Un poc, eh? Bé, bé. A la doma tu estàs en... com una pista, ja has de fer una repris, que és una sèrie de figures que tu t'has après abans i la fas davant d'uns jutges que miren la presentació i això. I després toca el cròs. Que cròs és saltar, com en un camp, sals naturals, que són ja et sigui tronc, aigua, valles... Ah, sí, que és on ja, quan sempre els homes a ping surten imatges de cavalls, surten aquí caient, sempre, no? Sí, són més caigudes, ja. Clar, clar. I hi ha una mica de risc. Llavors, després, es fa d'això en un mateix dia, normalment, llavors hi ha un descans i el dia següent es fa el salt, que és el que la gent és el que més coneix. Llavors, abans del salt hi ha una revisió veterinària per comprovar que el cavall estigui bé... Ah, sí? Sí. I què li fan, el cavall? Tu vas amb el teu cavall, amb el número i tal, llavors el miren, que no tingui cap ferida, i et fan que corgi al seu costat, també, i per mirar que no estigui coix. Ah. I fas el salt. Ah, molt bé. Ja som en puntuacions i ja està. Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, no és cap aquí salt, això, eh? Vull dir, anem parlant, anem parlant. Molt bé, Julià, què més li vas preguntar? Sí, perquè m'he enterat que a la seva família no és l'única, que tens relacions amb el món del cavall i tal, o què? No... Bueno... A veure... Els meus pares, ara, tenen una tenda dípica, perquè es van així, estaven relacionant i així, van muntar una tenda, perquè al costat se'n faliu. Ah, molt bé. Com es diu la tenda? Fem el que hem viscut, ja. Mon cavall. Mon cavall? Sí. Molt bé. I a quin carrer està? Està... El costat del Palau Falguera. El costat del Palau Falguera, eh? Carrer Manteres. Molt bé, molt cèntric, no? Sí, està superbé. I a més, ara té una pàgina web. Molt bé. Que es diu ecustore.com. Molt bé. I què és el que més es venen en aquesta botiga? Tu, saps, més o menys, els productes que surten més? Home, depèn, clar, de la persona que busqui. Sí, però el que es venen més a la botiga, independentment del que vagin a buscar les persones, que és el que es venen més. Normalment jo crec que són productes així per al cavall, com són xuches, així, parell. Ah, sí? Sí, i mantilles i protectors. Perquè ara hi ha molts colors per escullir, i la gent vol combinar i així... Està guapo. Molt bé, molt bé. I quin brut tenen, més o menys? Depèn, depèn de la marca, és com el cavall, depèn de la raça. A quants anys estem parlant? Uns productors et poden costar el pack, uns barats així, 30 euros. En canvi, hi ha uns altres que et poden sortir per 150. Va. I mantilles, ja, de 20, de 30, estan bé. Depèn, una mica. Em... Bueno... Em... No, home, home... Juli, va. Deu-te'n l'àpsis, va. Sí. Quina és la millor experiència que has viscut amb un cavall? Ai, que bonic. Ah, sí. L'any passat, cap a l'abril o així, vam fer una excursió, així ens vam ajuntar, i vam sortir de l'excursió amb els cavalls, i vam anar a Can Brils. Bé, ens vam portar amb un camió, i vam anar a Can Brils, i vam sortir de l'excursió, que allà està la platja al costat, i vam anar a la platja amb els cavalls, i un cop allà ens vam deixar entrar, entrar al mar i tal, i vaig trobar la cadira amb el cavall, i anava a pèl, allà. I vam entrar al mar, i cada cop ens vam enfonsar més, no? Llavors els cavalls va haver-hi un punt, que van començar a nedar, i llavors anàvem nedant. Andàvem nedant, i tu a sobre? Sí, sí, nedant molt bé. Que guapo, no? Molt, molt. És com un cavall flotador, també. Que bo, que bo, que bo. Avui estem parlant amb la Marina Soler, amiga de la Juliet Mella, en aquesta secció, als amics de Juliet Mella. Que és una secció que a mi m'agrada molt, perquè sí que coneixem una mica la Juliet, que cada vegada té més fans, ja per Sant Feliu, de Llobrecat, la gent de la para... Sí, a tothom era autògraf. Doncs la Juliet Mella, que portes les teves amigues i amics de ràdio, i ella, sí, tot plegat. Bé, de fet, ja veieu que aquí tot és molt bucòlic, tot és molt bonic, però no tot és tan... A veure, com era allò? No és tot el que reloce, no és tot el que reloce, perquè entrem ara al bloc polèmic de l'entrevista. Marina, ja sé que no t'havíem comentat. Veiem un bloc polèmic, és... Tu, què li diries a la gent que pensa que aquest esport, l'Èpica, és un esport de pijós, per exemple? No. No, perquè hi ha molta gent que això ho pensa, no? Ja, majoritàriament. Majoritàriament, per no dir tothom, no? Tothom que no fa l'Èpica. Mira, és el bloc polèmic. Vull veure, una càlia, una altra d'arena. Ja. Tothom ho pensa, però un cop estàs a dins, veus la gent de totes les classes, no? O sigui, muntar cavall no significa que tens allà milions per gastar-te. No, perquè jo vaig anar a muntar cavall unes quantes vegades, i ja, evidentment, ja es veu, per la meva aparença, que no tinc milions, com diu la Marina, i per fer una ruta, una volta, no? Desmanteixes, per tant, que sigui un esport de pijós. Sí, o sigui, és que ara, a vegades, perquè el transport, com ha dit abans, costa els diners, però val la pena. I ara, a l'Èpica, bueno, la meva Ípica ha sigut pionera, en un esport que mai s'havia fet aquí, que són els ponygames. Què dius, ara? Sí, sí. Aquí, al sol solet. Els han implantat a Catalunya, eh? Home, d'això és notícia per a Radio Desvern, ja que hi som, haurem de parlar amb els serveis informatius. Explica'ns què és això dels... Va sortir a TV3 i tal, vam fer la final. Això, ara, ara, els ponygames, que... Doncs ara enteneu, eh, de veritat. Doncs els ponygames són... És un esport que es fa molt a Anglaterra i a França, i hi ha campionats del món i europeus. Doncs és un esport que es fa amb nens d'entre... Bueno, d'entre 7 i 8, així, fins als 21 anys es pot fer. Ja ho podem, Jordi, participar, eh, nosaltres? Parla per tu, jo sí. A la que he fet 21, vull dir que encara tinc uns mesos per fer-ho, que en català són els ponygames, no? Podrien dir-ho o no? No, no es tradueix. No es tradueix, d'acord, d'acord, d'acord. Bé, els ponygames, doncs, el que es veu més és l'agilitat, tant del pony com el Janet, i la seva resistència. En canvi, hi ha gent que diu que no fas exercici sobre d'un cavall, que només el fa el cavall, és mentida, és això. I en els ponygames es mostra. Llavors, el que s'ensenya és a cooperar, tant en un equip, o sigui, els ponygames es juga tant en equip, individuals o parelles. Llavors, allà, es... s'ajuda en la cooperació entre els companys, no?, que t'ajuden. O sigui, no sé. Però que has de fer, és compartir, o alguna cosa? O sigui, tu estàs en un equip, no?, i estàs una pista com un camp de futbol, i hi ha piquetes, vale? Llavors, el que es tracta és fer un seguit de jocs per ser l'agilitat, no? És que, com que d'aquí uns moments tenim la secció canina i ens han parat algunes vegades com l'agility amb els gossos, no? És semblant, perquè no hi ha túnels i això. Però tu vas a sobre del pony, a diferència del gos, perquè no vas a sobre del gos. Quan hi ha un camp d'agility, no? Sí. Tu vas amb el pony, ja vas a tocar baixar, amb el pony corrents de la mà, i llavors fas l'exercici que tinguis a fer, i llavors, mentre el pony corra, tu t'has de agafar, saltar i pujar. Oh, sí, que... Com els indis. Sí, sí, però escolta, és xulo, és xulo, no?, té una finta. Ho haurem de provar algun dia. Doncs Marina, moltíssimes gràcies per haver vingut, i haver-te deixat enrredar per la Juliet Meia. Què és l'et, eh?, què és l'et? En el consens de la paraula dona. No portaré ningú més. No, no, no, no, no. Juliet, per favor, porta, que ens anirà molt aquesta reacció. El que passa és que, clar, que tu tens amics infinits, aquesta reacció no acabarà mai, no? No. Doncs gràcies a les dues per venir. Juliet, esperem amb la setmana que ve, a veure què ens porta. A veure què ens sorprèn. A veure què ens sorprèn. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies, va tardar... Adéu. Adéu. I d'aquí uns moments a la penya del Morro, les parlem amb l'Alberca Papé i el nostre educador caní particular. Avui, sobre la Rasa de Gossos Cóquer Espanyol. Fins ara mateix a la penya del Morro. La moda, amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja avui. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Disem nobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Fins ara mateix a la penya del Morro. Cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5,43 de la tarda. Continuem en directe. Moltíssimes gràcies. Aquesta salutació ens cansarà de recordar sempre del comerç local de Sant Just. I per cert, Cristina, avui no està quedant una primera hora molt animada. Sí, no? Perquè hem perdat ara el moment d'ípica i de cavalls amb la Marina, la amiga de la Júlia i tot seguit com cada dijous acabem aquesta primera hora parlant de gossos al nostre espai caní de la penya del Morro. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Que no cani, eh? Cani. Canim amb vosaltres l'Albert Pappé i el telèfon Albert. Bona tarda. Molt bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda. Bé, malgrat això, d'aquí moments parlarem de la Rasa Còquer Espània i algunes curiositats de com van arribar i va ser introduïda a la península ièrrica, cap a l'any 500 abans de Crist, però abans de tot això comencem amb una notícia, la vida és molt lamentable i molt trista, perquè hem de denunciar i, a més, hem de comentar que la protectora Echauri, que està a Navarra i ha mort moltíssims gossos a causa del temporal i de la pèssima gestió dels seus responsables. Albert, què és el que ha passat? El temporal que hi ha hagut aquesta setmana, fa un ordre a la península, no era renou que l'hauria molt. De fet, veníem aviat amb una setmana als meteoròlegs i no es van prendre mesures convenients per part dels gestors, que, com veus dit, la gestió espècima. I com no es van prendre les mesures que ja portaven, perquè no és el primer cop que passa, que és el pitjor, Jordi. Això mateix es va passar fa uns anys, ara. A la mateixa protectora? A la mateixa protectora, clar. Echauri, eh, Navarra? Correcte. I és que té el problema que els terrenys on està, que estan servits per la diputació o per l'ajuntament, per la part oficial, diguéssim, no sabem de com està allà, li van servir els terrenys que estan a costat d'un riu, en una zona vermella, que és una zona molt inundable. I allà són rius que, a la mínima que caiguin quatre gotes, ja es comencen a sobrepassar. I ha passat això, va caure molt, va caure moltíssim. No deixaven caigui ni entrar, perquè el que m'agradaria puntualitzar i majúscula és l'agraïment a la gent que voluntàriament i de manera altruista, simplement a veure què podien fer, ajudar a treure gossos a mà. Si van anar a evacuar els animals, no? Perquè vam veure que estava ploventant i vam pensar, home, i aquí hi ha una, no sé si, una cinquantena de gossos, o quants n'hi havia. No, hi havia quasi 200. 200 gossos? Havia 200 gossos. Hi havia 200 gossos a la protectora, al costat del riu, allò estava al riu, es va desbordar, es va inundar, va entrar aigua per tot arreu de la protectora, i llavors la gent del poble, de forma altruista, com dius tu, va voler anar a ajudar a evacuar aquests animals per ajudar-los i que no morissin. Però les autoritats, tu comentes que no els van deixar entrar. Exacte, o sigui, les primers que van arribar, que van ser el personal voluntari de la protectora, que es diu en xica de Xauri, perquè la majoria són noies, es van trobar amb que de seguida van arribar a tancar-li les portes, quan encara pràcticament no havíem pogut ni distinguir quins gossos estaven bé i quins no. I van arribar, van començar a arribar autoritats, guardia civil, bombell, i amenaçant, i traient a tothom a fora. Clar, suposo que l'excusa és que no corre risc la vida de les persones, que estaven allà? Clar, en principi, veien que era perillós estar allà, però clar, si era perillós per nosaltres imagina per un gos tancat. I l'únic que van poder fer en aquesta poca estona que van estar al principi és obrir gossos, començar a treure gossos i que facin, perquè aquest era el plan d'emergència que els hi deixen fer, obrir les portes de les gossos dels gossos i que cada gos es gusti una miqueta de la vida. Alguns es barallaven entre ells, alguns ploraven, nosaltres rescaven, no s'havia de fer. M'imagino que el panorama hauria de ser lamentable. Quants gossos van acabar morint? Doncs el dia d'avui encara l'utriz és que no se sap encara. Perquè això... Què ha passat aquesta setmana? Això m'imagino, no? Sí, això ha passat el dimarts. El dimarts a la tarda, a cap a la set, era quan reunien tota la gent allà a la protectora. I el que van tenir és que la veu va continuar creixent i quan van tancar les portes es van donar conta que ja no hi havia potser 15 persones, ja hi havia 50. I 50 persones ja no les posen a tenir llavors. Van obrir un altre cop les portes, van començar a treure gossos, tal com podien agafant-los, com bé podien, i van treure'ls quasi tot en veritat. O sigui, de morts que hagin trobat, em sembla que hi ha de moment 5 gossos que no van poder salvar-se, que suposo que seran els més grans, però hi ha 20 tants desapareixuts i 150 gossos que estan a casa de collida. Per tant, un drama i una autèntica tragèdia en aquest sentit, perquè et xaurin a barra aquesta protectora on, a causa de la inundació i de com va pujar el riu, les pluges d'aquest dimarts van fer que això no... Pensa, jo he dit que una de les retetes es podria que la peça maestra, diguéssim, que podria haver dit tot això, que és una peça que va al Sumidero, que ve en Benoselleu, que com es diu, és com el de Jaigu, diguéssim, aquesta peça que s'hauria d'haver canviat l'altra vegada, per uns anys. Aquesta peça què és, per què serveix? Aquesta peça és com una espècie de paret que deixa entrar a algú i no deixa sortir, que és com que bloqueja. O al revés, al revés no deixa que entri l'aigua. Aquesta peça estava, i de fet, encara a dia d'avui, al magatzem dels senyors gestors. Ah, que vol dir que no s'han procurat i preocupat de posar-la o fer les obres, que tampoc no són obres, sinó d'anar i posar la peça... No, és que som obres perquè jo he parlat en personal, i m'han estat dient que fins i tot portaven temps d'arrere i dient que les posem nosaltres, no cobren res, que som voluntaris, i les instal·len nosaltres i no van voler donar-li. Bé, doncs... En fi, una tragèdia en el món animal i en aquest sentit, perquè el que estem comentant, molts gossos han mort. En fi, 10 minuts ja anirem al punt de les 6 de la tarda. Parlem de coses una mica més simpàtiques, Albert, perquè cada setmana, des d'aquest 2013, tant l'Albert com la Rosé, que fan els nostres educadors canins particulars, ens porten cada setmana l'explicació d'on venen les diferents races de gossos més populars. I avui coneixerem la Rasa Cocker Espanya, que està inclosa dins dels gossos aixecadors de casa. Correcte. És un gol de treball. És un cos de treball, eh? La història d'aquest gos és curiosa, si més no, perquè, com totes, sempre vean de fora, que per l'any 500 abans de Cris, els cartaginersos van arribar a les costes, del que ara coneixem, com a península ièrica, i els soldats van veure tants conills, que per això Espanya ve de terra de conills, que és el nom que es donava, van cridar, espant, espant, que volia dir conilla en cartaginers, i així, llavors, van batejar la terra d'Espanya. I van portar tants gossos per acabar amb els conills, o com van anar? No, al revés, ells no portaven en principi gossos, però van veure que darrere dels conills corrien una sèrie d'animals amb orelles caigudes, i els van batejar, ja no com a gossos, els van batejar com a espànials, perquè eren els animals que anaven darrere dels espans. Clar, per tant, Espanya, espanis, tot això, ve de l'època dels cartaginersos, quan a les terres de la península i bèrica, que alguns us diran, no és que allò era Espanya, i saps aquella època, dius, bon moment. Bueno, ja parlarem. Però clar, o sigui, que és curiós, no? O sigui, tot això ve de conill, espanya, espanya. Espanya, terra de conills. Què vols dir? Què vols dir? Que el coquet, tu, te deporta del camp, i segurament, si tingui l'oportunitat, busqui, per si mateixa, algun rastre de conills. Ah, o sigui, tu ja ho porten als gens, no? Sí, sí, sí. Que fort, que fort. En fi, què he comentat sobre el coquet espanyol i la seva història? Aquesta és una mica l'inici, però que després hi ha hagut algunes proves. Sobre la història, el que sí que m'agradaria puntualitzar, Jordi, és que està molt associat al coquet espanyol, perquè té la terminació en ingles, és el coquet espanyol en ingles, o en americà. I se l'associa molt a aquests dos països, el Estats Units o el Regne Unit, que jo volia, he anat a la rel de la Rasa, perquè la Rasa té origen mediterrani. L'únic que després, en un moment determinat de l'història, eren tan bons dosos de casa que se'ls van emportar cap allà dalt. Sí, ara som més coneguts allà. Sí, de fet, potser és el que diu la Cristina, que ara som més populars allà, que no passa aquí. Correcte. S'han adaptat molt millor, també, al clima allà. De fet, com dius tu, va viatjar pel mediterrani, no? I van anar cap al Regne Unit, cap a la Mitjana, que, pel segle XV, parla de gran aptitud que tenen de casar. I allà, ja saps que pel tema de la casa, també estan allò que fan el zorro, la guineu... Correcte. També estan una mica malalts. Parlem una mica del comportament d'aquest gos, que, per cert, no sé si hi hem penjat o penjarem. Penjarem. Penjarem d'aquí un... Ja penjarem el Facebook, com és la fitxa. Com es comporta un coquer espànil? El coquer espànil es comporta com la immensa majoria de gossos, en realitat, perquè no deixen de ser de la mateixa espècie. Però sí que tenen un puntet d'electricitat, que m'agrada dir a mi, perquè no m'agrada dir que és un gos actiu, però sí que és un gos elèctric. És electricitat en qualsevol coseta, que l'estimuli, que l'interessi, anirà de manera molt animada i molt elèctrica cap allà. Però no podríem dir que és un gos hiperactiu, que no és un gos nerviós ni és un gos qualsevol tracte actiu que vagi per aquí. És com el Pedro del Barça, que és elèctric. Correcte, sí. Seria una miqueta el Pedro. Clar, per la gent que ens agrada el futbol i el Barça, doncs... Sí, sí, sí. No hi varies un Messi, per fer tan ràpid i tan ràpid. Un dia pararàs de la Rassa Messi, eh? Igual la trobarem, eh? Potser la Rosette tornarà un dia. Sí, per això, però el coquer espànil és com un Pedro. És molt elèctric i això és el que comporta moltes vegades i és el suci d'aquest comportament un gos nerviós, un gos molt actiu. Realment és el que moltes vegades hem parlat. Si tu ets conscient que tens un coquer al teu costat i tens les necessitats cobertes d'aquest gos, és magnífico que t'has d'acompanyar i tu dic que precisament la meva gossa és coquer espànil. Ah, clar, o sigui, els anys de primera mà, tu, tot això. Sí, sí, sí, avui era un tema molt personal del coquer perquè estic fart de que m'ho diguin que és un gos nerviós i que és un gos agressiu i que és un gos. Ja ho sé, no és agressiu, és que és nerviós, és elèctric. És que li dic sempre que aquesta gent és que la meva no ho sap, això. Clar, de totes formes, estan molt bé que cadascú, en la mesura del possible també, sàpiga quin gos té a casa, no? Perquè potser es dona el cas que molta gent té un gos, d'una rassa, la que sigui, però no sap ben bé quines són les seves peculiaritats. Volguis o no buscar-ho per exemple? A internet no en sé si pots fer molt, però segur que hi ha algunes pàgines... Sí, a internet és una molt bona font d'informació, però també has de ser triar. Clar, la Wikipedia potser, no? La Wikipedia està molt bé, perquè jo ahir mateix em vaig encarregar de canviar una cosa que hi havia que estava malament. Aquest és una mica el perfil de la Wikipedia que tothom pot entrar i canviar el que li dius de la gana. Ja em diràs tu quina seguretat. En fi, passem ara als mites i agendes del coquer, perquè jo crec que ens sorprendrem, no? Sí, és que té una de les coses que més gràcies em fan, perquè té la llegenda que és un gos que torna de cop, es torna boig, sense saber per què, perquè ningú t'ho explica, però quan veu el nostre coquer diuen que el seu propietari és controlable i torna boig. Exacte, ho diuen molt dels d'Obermans, ho diuen també dels factors alemanys, que la raça té el seu punt negre, però a l'alcoholher li han posat el nom de distèmia. Ah, distèmia. Sí, que no sé si hi existirà el terme com a tal, un terme mèdic que es defineixi el que és la distèmia, però que una miqueta ben groba això, és una espècie d'agressivitat incontrolable a la gos, impregasible, que de cop pot estar tombat i mossegat. Clar, però llavors no tens com poder-me saber si el gos té aquesta malaltia o que és nerviós i necessita molta activitat, que ja és un... realment potser sí que podríem parlar de gosos, que tenen una certa predisposició a ser una miqueta més activa, perquè no tenen la necessitat coberta. I això, moltes vegades, i la poca militat que tenim a vegades a casa per dirigir-nos al nostre gos, pot acabar sent un problema i el gos pot acabar mossegant. Però clar, si té motius no és una farmata. Clar, clar. De fet, Albert, hem d'anar acabant, però abans de fer-ho, a mi m'agradaria que destaquessis, un espàniel que... Vaja, no sé com és... Jo et corregueixo una miqueta. Jo no tinc un espàniel. Jo tinc el espàniel. Què dius, Anna? Tens el millor de tots, no? I tant. Com es diu? Es diu l'una. L'una, la luna, no? L'una que és, perquè va arribar també un dia d'edat i una plena, no va ser... No es la mata gaire amb el nom, però és perfecte. Que guapa. I, escolta, això, a tu què et transmet? Què t'agrada, a tu? És un animal que transmet felicitat, transmet alegria. Transmet molt rotllo. Tu arribes a casa un dia que estàs cremat i tens un cop que era a casa i ho ventes tot a la merda i commences a viure un altre dia. Ja et dic, et transmet amb la seva cueta, que sempre va movent-la, amb la seva cara, tot, tot el que et destrenen és alegria. Això no és... De fet, no és estrany, també, que enrere any estigui entre les 10 races millor valorades del món. Exacte. Exacte. Com a companyia, i com a gos de treball. També ja en parlarem un dia tranquil·lament, perquè tenen un nas prodigiós. Ah, sí? Sí, sí, sí, són... És un gos que una rassa que utilitza molt la policia per temes de detecció, de distàncies, de drogues, d'explosius... Mm-hm. Perquè és tan àgil i és tan versatil que tan pot entrar dintre d'un cotxe, com està a sota, que entra en unes ruïnes, és molt versatil. Bé, doncs ja ho sabeu, eh? I mira, és un bon gos aquest, per tant, i llavors ja me l'apunto aquí, eh? El Cóquer és espàniel, sí, sí, sí. Si ho recomana l'Albert, doncs l'haurem de sé cas. Vull tants compartits amb una espàniel, no podia dir una de cosa. No, home, no. Que passi ara, estimats agents, si alguna vegada voleu posar-vos en contacte amb els nostres educadors canins, perquè us facin una visita a casa vostra i us ajudin amb el comportament del gos, si no té alguna cosa estranya o el que vulgueu, qualsevol consulta ho podeu fer-ho a través de la penya del Morro, eh? L'Albert i la Roser segur que estaran encantats de visitar-vos a la penya del Morro, a robagmail.com, eh? Ens podeu contactar, nosaltres farem l'enllaç. Albert, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, fins aquí un parell de setmanes. Bona tarda. Molt bé, bona tarda. Doncs mira, Cristina, ja m'ha acabat aquesta primera hora de la penya del Morro. Ràpida, no? Sí, ara connectem... Ja ho diu, això, quan tu passes bé, les coses van volant. Connectem, tots, aquí, amb la xarxa, per escoltar el bolletí de notícies generals i després el bolletí dels enjurs notícies i a la segona hora parlarem de la tasca dels rifènyus i dels joves de Sant Just. Bona tarda, us parlem on Carbajal i Manel Carbajal, a l'Associació de municipis per la independència i l'Assemblea Nacional Catalana, han presentat un manifest conjunt de suport a la declaració de sobirania del Parlament, però, en alertat, que no admetran més rebaixes en el tot del document que inicialment va impactar Esquerra i Convergència i Unió. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. El president de l'Associació de municipis per la independència, Josep Maria Vila de Badal, consta que aquests dies ja hi ha hagut una clara rebaixa en el contingut de la declaració. En referència a la sobració del terme, Carme Forcadell, com la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, alerta que no acceptaran la recerca del consens amb el racisme dels socialistes a qualsevol preu i que no donaran suport a la declaració sinó a reconèixer Catalunya com subjecte jurídic i polític. Estem d'acord amb el consens, però també hem dit que si aquest consens rebaixa la declaració, és a dir, si aquest consens ha de suposar que Catalunya no és un subjecte polític, no hi estarem d'acord. Les dues entitats convocaran concentracions abans dels ajuntaments a la set de la tarda del dia 23, el dia en què s'aprovarà la declaració de Sobirania al Parlament i iniciaran una campanya pels sí al referèndum. Precisament, els cinc grups parlamentaris catalans que donen suport al dret a decidir reunirà endemà per mirar de consensuar un document conjunt sobre la declaració de Sobirania i participaran als portaveus de Convergència i Unió Esquerra Republicana a partit dels Socialistes, iniciativa i la CUP. I el president de la patronal catalana foment del treball, Joaquim Gaida Montallà, exigita als polítics que actuin amb responsabilitat per evitar una fractura en la societat catalana i un enfrontament amb la resta de l'Estat. No volem un xoc de trens, ni una societat catalana fraccionada des del món empresarial de Catalunya que representa foment del treball, així ho hem demanat i ho demanem. No fa encara ni mig any que el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta fiscal, la proposta d'un pacte fiscal, i creiem que aquest instrument continua a ser envàlid per iniciar un diàleg, que permeti negociar un nou model de finançament per Catalunya. Gaida Montallà també ha demanat que la Constitució no sigui un límit per les reclamacions del pacte fiscal per Catalunya. L'actor català Fernando Guillén ha mort als 80 anys a Madrid. Para dels tambéactors Fernando i Cayetana Guillén Cuervo va néixer a Barcelona l'any 32, va començar la seva carrera al teatre on va intervenir en un centenar de muntatges tot i que la va consolidar la televisió i després el cinema. En declaracions a la xarxa, el director teatral i de cinema, Mario Gas, l'ha descrit com a una persona polièdrica i d'esquerres. Sí, era molt polièdric, jo et penso que era un home enamorat de la vida i del teatre i del cinema, era un home molt vital, era un gran actor de teatre, televisió i de cinema, era el mateix, un actor molt compromès, vull dir, un carrer amb una ideologia d'esquerres, molt compromès sempre, i era una gran persona. Una gran persona, jo puc dir que era un gran amic i em sento molt honorat que ell els considerés amic meu. Va obtenir un premi Goya per Don Juan de los Infiernos i el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat. Fernando Guillén va actuar també a Mujeres al Borde d'un atac de nervios i tot a Sobrimi Madre de Pedro Almodóvar o al Bicaridolot i a la Deriva d'Aventura Pons. Un apunt de l'actualitat internacional, l'exèrcit del Gèria ha iniciat un aviat com a desgastalès del país en què on Grupi Islamista Radical va segrestar dimecres de genes de treballadors. L'agència de Notícies de Mauritania, Annie, informa que ja hi haurien mort almenys 34 hostatges i 15 segrestadors. Altres fons indicuen que hi ha 600 hostatges que haurien estat alliberats. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. En futbol Martin Petrov és la principal novetat de la convocatòria de l'Espanyol per jugar demà contra el Mallorca. que està pendent de rebre el transfer que el permeti ser inscrit i jugar al partit. Javier Aguirre, creu que la documentació no arribarà a temps. Lo de Martín también, pues que vaya haciendo grupo y tal, pero soy un poco pesimista en torno al tema documentos. Quizá no contemos con él, no, que sí, pues puede hasta arrancar de inicio porque en forma está. Desta que també en la convocatòria la presència del brasilef, Felipe Matión, i recuperat d'una doble lesió al Janoll i de Sergio Tejera. No hi són Estuani i Víctor Sánchez amb molèsties físiques, ni l'Uruguallà Juan Alvin, que vol marxar al Nacional de Montevideo. El tècnic Javier Aguirre li ha donat permís per negociar la seva sortida. Amb Àscat, avui, el Barça s'enfronta al ves sictes en la quarta jornada del top 16 de l'eurolliga. L'enfrontament començarà a tres quarts de nou del vespre a Istanbul. I ja ara, Esteve, ha estat relegit president de la Federació Catalana de Vela amb un 95% dels evals. Esteve ha assegurat a la xarxa que, en els darrers anys, la vela catalana s'ha convertit en la millor d'Europa. Gerard Esteve serà president de la Catalana de Vela als pròxims quatre anys. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La separació de la matèria orgànica Sant Just continua sent una assignatura pendent pel municipi. La quantitat d'improvvis que es troben en els contenidors fan que el comport resultat del reciclatge de l'orgànica no es pugui aprofitar del tot. Tot i això, hi ha un centenar de persones que fan autocompostatge a casa seva amb les deixalles orgàniques que generen de la matèria orgànica. Les xarxes de l'orgànica s'obten un adob que pot servir als agricultors. Si no, se separa bé aquesta matèria. I el contenidor de Ròssia fegeix en altres materials. L'ús del compost que se n'obtingui queda molt limitat. A més a més, Sant Just és un dels municipis. El vas llibregat que més residus produeix per persona. La xifra s'acitua per sobre del quilo i mig per habitant, mentre que la resta de la comarca és d'1,3 quilos. D'altra banda, pel que fa el sistema de recullida de residus de Sant Just, però ja ho assegura que aquest 2012 la neteja de contenidors ha millorat i confia que estan encara en un centenar de bateries de containers dels carrers al llarg d'aquest any. L'empresa municipal Proecsa ofereix 3 espais creatius en lloguer. Són espais interiors situats a la primera planta de l'edifici d'oficina Sant Just Proecsa, ubicat a Sant Just porta a diagonar la carrera constitucional. Aquests espais tenen entre 22 i 23,5 metres quadrats d'espai útil. Els preus van dels 155 euros, els 160, incluent la despesa comunitària i l'IBA. Per més informació, podeu trucar al 93-480-4840 o escriure a garcía mr-santjust.cat. I acabem amb aquest vullet explicant-vos que la cançó francesa serà la protagonista aquest divendres d'un concert tertúlia a la Taneu. Els músics Xavier Baurier, a la veu i la guitarra, i Josep Roma, el clarinet i el saxo representaran les cançons franceses més populars del segle XX. L'acte està plantejat com un concert didàctic, en el qual s'interpretaran 9 cançons de 9 canteutors francesos diferents, Ramon Martí i Paul. Donarà una breu explicació de cada cançó i d'autor, per tal que les persones assistents s'introdueixin en el repertori més profundament. Un programa que inclou temes d'Edit Piaf, Josep Moust aquí i Josep Baurier, entre molts d'altres. L'activitat és gratuïta i serà demà divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu. I de moment això és tot més informació a partir de les 7 al Sant Jordi Cies, a Dície Vespre. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. El condensador de Fluzó. El programa Mencs Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. Són les 19 de la tarda d'avui 17 de gener del 2013. Ara continuem amb la segona part de la penya del Morro. Bona tarda de nou, hola! Des d'ara i fins la set del vespre, d'aquí una estona ens visitarà l'Arnau Consul, el nostre col·laborador habitual dels dijous per parlar-nos de llibres que avui, a més a més, porta sempre temes interessants, però podríem parlar de la nova directora de la Institució de les Lletres Catalana, la Laura Borràs, i també de l'Institució General de les Lletres Catalanes, que és el que fan, d'aquí una estona descobrirem. A més a més, Cristina, tu has investigat a fons amb aquella enquesta que ja vam escoltar i llegir el resultat fa una setmana sobre què opinen els joves de Sant Just sobre Sant Just i ens explicaràs una mica tot plegat. Però abans de tot això, a mi m'agradaria que escoltessin atentament aquest anunci. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sortec del divendres 25 de gener. Només cal que ens truquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i esperar ser l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 9-3-7-2-3-6-6-0. Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos, carretera real número 24. La penya del Morro. Ens agrada alimentar els nostres ullents. Sí senyor. Oh, tenim un concurs en marxa. Sí, i estem molt contents. Divendres que ve farem els sortells de tota la gent que participi trucant al 9-3-3-7-2-3-6-6-1, que és el telèfon de la ràdio a la tasca dels rifenyos situat a la carretera real. A la tasca dels rifenyos serà un any de mesos que farà un any que han obert aquest nou local, podríem dir, o recent local de restauració. Ja no tant, eh? Ja ha començat a tenir el seu temps. I per parlar-nos una mica tot plegat, tenim el Sergi Claramunt, el telèfon, que és un dels responsables i treballadors de la tasca del rifenyos. Sergi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Sergi. Bé, estem molt contents, que ens estiguin escoltant. Durant tota la setmana podran anar trucant, però jo et volia preguntar-te en què considerar aquest sopar per dues persones, concretament que regalem en col·laboració amb vosaltres i la ràdio? Bueno, aquest sopar estarà valorat en uns 30 euros més o menys. Per persona o el sopar tot sencer? El sopar tot sencer, 30 euros, i jo crec que ja arribarà finidor per fer una copa després de sopar. Molt bé, molt bé. Què enclaurà, a veure? Dintre d'aquest preu, ells poden anar a la folca vulguin, ja en la nostra carta de tapes, després tenen la carta d'entrapants, els entrapants especials, que és el que jo recomano sempre. Ah, sí? Quin recomanes, concretament? Doncs, per exemple, que tenen més èxit que el rifenyos. El rifenyos? El rifenyos. I què porta el rifenyos? Que li diuen que és com la del Padacoca. Sí, que és molt bo. I el rifenyos, concretament, porta el salçador mesco, enciam, pit de pollastre, i serà caramelitzada. Aquest té molt d'escri. Una pinta? Sí, i tant, i tant. Jo no em voldria equivocar, però ara que es va fer el passacarrer, és molt tascabars, el corrabars. Per la festa major, ho faria alguna cosa així o no? Vam fer un semblant. Vaig fer un pati de cranc. Portava el pernil i un cruixen de ballana. Oh, mira, mira, ja s'ha endefà la boca, ja. No m'heu d'escoltar tot això. És veritat, eh, que van col·laborar el corrabars que es va fer per la festa major. Ens sembla que era la primera vegada que es feia Sant Just, i entre altres locales... Diria que va ser la segona, però la primera que va haver-hi tanta, tanta gent. Sí, home, perquè la primera va haver-hi... Sí, sí, sí, perdona, Sergi, a més, deixem que recordi que no hi havia cap autoritat, diguem-ho així, de policia local, ni de protecció civil, que acompanyés a la 70 o 80 de persones. Pel cap, vaig que feia amb aquesta ruta per la festa major de Sant Just, i quan vam arribar a la carretera reial, perquè, clar, havíem d'anar a aprovar la tasca dels rifenyos, a veure què ens donaven, no? I l'etapa, i quan vam arribar allà, es va ocupar part de la carretera reial de tanta gent que hi havia, no? Tu, com recordes aquell dia? Perquè jo, aquell dia, allò era on no parar, o sigui, el local estava ple, m'imagino que hauria de ser... Jo, el que més recordo, sobretot la col·laboració dels nois que ho han organitzat, que va ser clau, perquè jo voldries funcionar tot, perquè ells van ser els que van guiar les persones, ells van ajudar en tot, en tot. I després, doncs, el que més recordo, és estar allà al bar, i que venia la gent que s'anava avançant i em deien, preparat, preparat, que no saps la maravonta de gent, preparat, preparat, preparat, preparat... Sí, sí, també està tot amb el favor. Bueno, una cosa increïble. Clar, no s'ha vist mai una cosa així, a la tasca dels rifenyos, però és que cap bar d'enlloc, perquè, clar, entrava tota sort, no? Perquè imagina't que de dia ve a atendre aquest centenar de persones, gairebé, a veure una bogeria. A veure si ja que hi havia més i tot. Sí, sí, jo també, el que passa, clar, que tampoc no tinc les dades, no... No, clar, tampoc no vull dir una cosa que no és, no? En fi, que per cert, quines eren... Estàvem parlant de les especialitats que recomanaves. Què més recomanes? Jo sempre recomano les serveis d'artesanes, com ja et vaig explicar... quan vam fer la... la servei de belga, també vaig estar en contacte amb vosaltres. Sí, sí, home. I el que sempre recomano és la servei d'artesana i els d'entrapants d'aquests que els especials, que per mi és diferent, no trobaràs d'un altre lloc perquè són originals, i les tapes, doncs, hi ha algunes que la gent li agrada molt les croquetes, sobretot, una cosa que tenen que són famoses, són com unes empanadilles, que també tenen molt d'èxit, però sobretot el que jo recomano sempre són els entrapants, perquè les tapes, bueno, estan allà, la gent els agrada, però les pots menjar tot arreu, però els entrapants que tenim els especials no es poden menjar en un altre lloc. Si a més una salsa romesco, deixem comentar molt bona, eh? Vull dir, amb el punt, no és prou forta, però està molt bé. Mira, t'anava a preguntar una cosa sobre el que estàs comentant i se m'ha... se m'ha delçat. En fi, també tenia una altra qüestió, que és que, Sergi, m'ha arribat un rumor que no sé si és veritat o no. Sí, a veure, un moment, m'han dit que un dels cuiners que hi ha a la tasca dels rifellos, va fer un programa a ràdio d'Esvern als anys 80. I, bueno, és el germà de la meva mare. És el germà de... Sí, no? Estan família. És sergi això? Doncs sí, escolta, no el tindràs per aquí per casualitats? No, ara mateix, perquè estan malaltes a casa estudiant, que estic d'exàmens també, que a part del bar estudien altres coses, i ara mateix no el tinc per aquí. No, però, escolta, la veritat és que ara mateix m'han cantat perquè no tinc ni idea. No, no, escolta, pregunta-ho, un altre dia ja ho comentarem, perquè home, fa gràcia, més la ràdio que l'any que ve celebrarà els seus 30 anys, doncs mira, recuperarà també com era la ràdio als inicis, els anys 80. Doncs Sergi, moltíssimes gràcies. Mira, quina ràbia, que no me'n recordo de la pregunta que volia fer-te. Mira que era bona, era boníssima la pregunta, potser no tant, perquè si m'ho ha oblidat s'ha de fer alguna cosa. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies, que vagi bé, bona tarda, i visca la tasca del rifeny. Visca el rifeny. Sí, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda, adéu. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca del rifeny, us dessenjos d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortec del Divendres 25 Déjane. Només cal que ens truquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i espereixer l'aportunat guà, que guanyi aquest meravellós sopar. 9337236 6, o. Truca i guanya un sopar per a dues persones a la tasca del rifeny, Carretera Real número 24. La penya del morro. Ens agrada alimentar els nostres ullens. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, sou originals de men. La penya del morro. Tenim alguna... Sembla que tenim una trucada. No és que el truca. No vol guanyar un sopar per dues persones. Anem tu i jo. Exacte. No truqueu. No truqueu, no truqueu, no truqueu. No truqueu la ràdio per participar al sortet d'un sopar per dues persones a tascar els rifenyos, perquè si no truque ningú es declara... Perdona, és que no hauríem de fer... Ja, és nul, hauríem d'anar a tu i jo. No hauríem de fer més publicitat d'aquest sortet, jo crec, perquè d'això, d'aquesta manera, no truqueurà ningú, es declara desert, que ho fa el Rubian, és que fa això així. Es declara desert, el premi, i ja ens en els emportem, tu i jo, el sopar per dues persones. M'agrada la idea. Ai, que sí, està bé, eh? Sí. Posa't, no tiquem més, ja. Ho has penjat al Facebook? Sí. Borra-ho, borra-ho. Borra-ho? Bé, atenció, perquè, com hem comentat fa uns moments, s'ha enjust d'Esvern l'any passat, es va fer una enquesta dins del projecte de l'enquesta del Pla Jove, per saber què opinaven els joves s'enjustencs, majoritàriament situats també a l'Institut de s'enjust d'Esvern, em sembla que al voltant de 400 o 500 joves van ser preguntats per diferents qüestions sobre el municipi. Hi havia una última pregunta que estava molt bé, que deia, bueno, ara com tema lliure, què vols que es faci a s'enjust d'Esvern? Fa unes setmanes ja va venir el regidor d'educació, Lluís Montfort, a parlar del tema, però nosaltres hem encarregat la Cristina Vargas, que investigui més sobre aquesta qüestió, i ens presenta alguns dels resultats curiosos dividits en franges de nens de 12 a 15 anys, de joves de 16 a 25 anys i de adults de 26 a 35, tots aquests joves de s'enjust d'Esvern. Què volen els joves de s'enjust? Què és el que troben a faltar al municipi? Quines sobren les seves inquietudes? Va, Cristina, com sempre els més joves que van des dels 12 fins als 15 anys. Perfecte, doncs les respostes han estat molt variades i per tots els gustos, la veritat. Si et sembla, comencem parlant del grup més gran, que han estat uns 52 nens concretament, que han votat perquè volen a s'enjust noves discoteques. Què dius, ara? Noves discoteques? Troben a faltar noves discoteques, bars musicals, d'espais d'oci, més concerts... També, una sol·licitud normal per aquests joves, de totes formes, n'hi ha molts que no podien anar a la discoteca, perquè tenen entre 12 i 15 anys, que són un discoteques que són a partir de 16. I de 14. I de 14, que vas al dissabte de les 3 al migdia. I coses d'aquest estil, és normal, perquè s'enjust, no hi ha gaire o si nocturn, en aquest sentit, no hi ha gaire discoteques, fa uns anys sí que n'hi havia una, però ja no, ja no n'hi ha. Trobarem sorpreses, amb això de les discoteques, perquè ja veuràs amb altres franges de dalt, també. A més, a un parell d'aquests joves també demanava espais buits, en el tema d'aquestes discoteques, doncs justament volien espais buits per fer la seva pròpia festa, suposo. Bé, una mica això ja existeix, perquè hi ha el casal de joves, que precisament des de fa uns mesos existeix la festa jove, que l'organitzen col·laboradors d'aquest programa, com l'Èric Pomar, el Dani Martínez o el Janss Chirivella, i que estan convidats tots els joves de 12 a 16 anys, una festa per trimestre, i la pròxima ja ens van comentar que seria sobre els anys 80. Ah, que interessant que guai, no? Exacte, o sigui que ja anirem informant per aquesta gent inquieta de 12 a 15 anys, que volen tenir un espai propi per fer-ho, el casal de joves, això ho s'ha deig i ho fa. Si et sembla, Jordi, continuem, perquè la segona opció més botada, diguem-ne, amb uns 37 nens, és molt interessant, i jo m'hi sumo, aquesta. A veure, què diu? Tenir un centre comercial. Ah, un centre comercial, a Sant Just. Però amb cinema i volera. I tu també t'hi sumes? Ai, sí, aquesta sí. Estaria bé, no? No avió t'ha marxat? Eh... bueno, sí, sí. Però, vaja, potser molta gent que ens està escoltant del centre de Sant Just, que li agrada conservar aquest esperit de poble i que no sigui, doncs, no caure amb un centre comercial, com una mena d'enac blau o diagonal mar aquí a Sant Just. Però no és necessari ficar-ho en mitjà al poble, és a dir, tenim uns polígons aquí al costat, molt macos, que pot ser un espai ideal per tenir un centre comercial, no? Home, podem preguntar-ho a la gent que ens estigui escoltant, també. A veure, que ens interessa. Us agradaria tenir un centre comercial a Sant Just d'Esvern? Escolta, i si ens truqueu, podeu participar al concurs. Podeu participar al sorteig d'un sopar per dues persones, a la tasca de rifeños, què? M'estàs liant, no havíem quedat en que no truqués ningú. Ai, és veritat, perdó, és veritat, no, és que jo tinc un clar, que no truqui ningú, és veritat. És veritat, va sent altruista i solidària, que no truqui ningú perquè així ens en portarem el sopar nosaltres. En fi, a part de un centre comercial, què més volen els joves a Sant Just? Oh, el futbol. Es veu que hi ha molts nens i molts futboleros, perquè demanen tot relacionat amb el futbol, demanen camps de futbol, porteries, sistemes de bàsquet, tornejos... Tot el que siga esport, a Sant Just ens agrada molt. Sí, sí, tot, tot. Tot, tot, tot, tot, tot que ja sigui la ciutat esportiva del Barça, tot Sant Just, no? Sí, més o menys. A més, m'ha cridat molt l'atenció perquè hi ha una cosa que deu ser que aquí a Sant Just hi ha molts skaters. Sí. Perquè moltes persones, en concret, ha estat una quinzena, que, de unidor, demanen un skatepark. Sí, sí, que de fet ja n'hi existeix un, eh, compartit amb els plugges i que està allà... al tocar-ne els plugges i a la mallola. En aquest cas, bueno, hi ha una queixa respecte a aquest tema, però han estat, no sé si ara eren els joves o els més grans. Una queixa, per què? Sí. Respectar aquest tema, després la parlarem d'això, Jordi. Sí, perquè els nens, bueno, encara no han dit res d'això, però demanaven un skatepark. Per anar que van ja amb els nens a 12, 15 anys, també hi ha hagut unes peticions úniques. Sí, hi ha algunes únicas molt divertides. Hi ha un que contesta una matata, per exemple. Que es viure i deixa viure, clar, i sigui feliç. Hi ha una molt interessant que l'he trobat que diu més activitats i més anunciades, perquè de la majoria no ens entarem. Això està bé. Perdona, a veure, si no ens entarem és perquè no vol. A mi també t'ho dic, perquè a Ràdio d'Esvern no és un no parada, és una informació a tot arreu i tens la web del senjús.cat, ràdio d'Esvern.com, on s'anuncien i l'agenda que arriba sempre a través d'Internet. Ei, ojo, dic jo, eh? Què més? Un altre diu, Més Badulaques. Més Badulaques? Sí. Dels paquis, de què? Sí. Peri ha contactat més tard, suposo, no? Sí, de moment a Senjús n'hi ha un que jo sàpiga, i que fa fortuna que està allà al barri sud, just davant de l'illa Walden, allò està tot bé sempre. I un altre demana a Sexshops el camp de futbol. No sé per què venia un Sexshop al camp de futbol. El camp de futbol d'aquí de Senjús? Sí. Allà al costat del barri sud també? Sí. Que volen passar pel Badulaques i després anar cap al Sexshop. Mira, agafar les pipes i se'n van. Aquest també és un tema curiós, perquè a Senjús d'Esvern no hi ha cap... No sàpiga, Sexshop. No. No em sona. Jo tampoc el conec. No em sona. Si n'hi ha també podria fer alguna promoció, però com que no n'hi ha... No em venia cap. A veure, més coses que demanen els joves de Senjús. Són coses curioses, no? Sí. Un altre demana una platja artificial. Ah, sí? On la fiquem? Estaria molt bé per això, però on la fiquem? No, jo ho sé, a la plaça de la Pau, allà just davant del Walden, a l'illa Walden, que hi ha aquelles palmeres, doncs allà davant, però és una mica d'aigua. Just allà demanaven una piscina. Veus, clar, és que amb les palmeres fan molt... fan molt truplicar. Va, continuem amb més respostes. Passem ara a aquelles que són més grandets. Les respostes que han donat sobre què volen a Senjús d'Esvern, els joves entre 16 i 25 anys. Les primeres respostes tenen a veure sobre les festes del casal de joves de Senjús. Sí, i no només amb les festes del casal de joves, sinó que també considereixen amb els més petits i demanen més activitat nocturna. Més activitat nocturna? Sí, perquè, bueno, aquí explica... Amb l'annúncer shop, també? No, major. Ja te'n vas, ja te'n vas. Demanen més festes, més concerts, i, bueno, la majoria han argumentat que és que, d'aguts dels horaris, tope i sovint, es fa molt cas a les queixes dels veïns. Tope vol dir límit, no? Sí, però diuen tope. Clar, clar, tope guai. Límit guai. Doncs, d'agut aquest horari i a les excessives queixes que fan els veïns i que, sobre els infancars, doncs la diversió nocturna queda reduïda a dos o tres dies a la setmana. No sé quan volen, però, bueno... També demanen donar més llicències al bomber musical, per no haver de marxar del poble, a més de potenciar els concerts, la festa major, com de futbol. Perdona, aquí jo vull trencar una llança a favor del núcle, per exemple, que és un grup de joves, i no tan joves, de Sant Just, que ajuden a organitzar la festa major amb molts actes, i que l'han fet viure i potenciar molt als últims anys. Per tant, jo crec que està molt bé la festa major que tenim ara, Sant Just. De totes maneres, consideren aquesta franja de 7 a 25 anys, que no és suficient, i demanen encara més. Seguim, no? Sí, perquè hi ha moltes més coses, a més, moltes. Ah, va, quina? Unes altres persones es queixen de la durada i la volta que fa el trambaix. Ah, el trambaix, el transport és en Just. També és un altre dels queixes, dels veïns i de la gent que viu en aquest bonic municipi del Baix Llobregat. Bé, no només es queixen de la durada i de la volta que fa el trambaix per anar de Sant Just a Barcelona, sinó que també es queixen del temps d'espera dels autobusos solers auret. I demanen alternatives com tenir un metro, uns ferrocarrils, i més descomptes de l'estiquet. Jo faria un metro per a de Walden, per a de Bonavista, i per a de Canigo, amb aquestes tres parades. I per a de Canigo, amb aquestes tres parades. Ja vertebres tot el que és el transport entre el propi Sant Just. Però ens imaginem que et volen dir i que també és una qüestió i una queixa molt demana de fa molts anys, una parada de metro, o sigui, arriba a la línia nou, que arribi una parada aquí, a Sant Just. Com el trambaix van fer, però que no donin tant de volta. Exacte. En fi, què més demanen els joves? Una altra vegada consideren amb els joves i demanen coses relacionades amb l'esport. En aquest cas, també, un esquetpark. I una en concret, aquí ve la qüestió que et deia abans. Diu que quan l'Ajuntament despluga es va decidir fer-ne, es veu que l'Ajuntament de Sant Just es va sumar al projecte. Això ja ho sabíem. I diu que, a l'abel col·laborat, els dos ajuntaments podria ser una miqueta més gran i tenir més mòduls. A més, considerant aquesta persona, es veu que s'ha d'anar a Sant Feliu per patinar, i no ho troba just que s'hagi de gastar els seus diners en transport, perquè el billet, per si no ho sabien, val dos euros. I no tots els que viuen a Sant Just són gent de diners. Doncs aquesta és la denúncia que fa un jove... Anònim, lògicament, que en aquestes sobre què esperes de Sant Just. Hi ha més rajades, així, importants o no? Bé, importants. No són rajades, tampoc són denúncies, són queixes, explicades, no? No, bueno... Demanen al centre comercial, també, amb cinema, en aquesta també s'assumen els joves. Sí, això ho farem demà. Dica-li que ho farem demà. Qui sent just, un centre comercial. Uns altres demanen pisos de protecció, i per acabar demanant la creació d'una borsa de treball per joves. En concret, això estaria bé. Això ja existeix, també. La majoria de paticions ja estan fetes, com per exemple aquesta, que, a més, ho porten molt bé des del mateix casal de joves. Si en treu a casaldajobes.com, allà podreu trobar tota aquesta informació sobre aquestes borses de treball. I tant, tant, que ho retuïtegem també al Twitter, i ens en fem ressò a la penya del Morro, ofertes de treball just al punt. Home, acaba entre l'estudi número de la ràdio Arnau Consul, el mita, l'home, Arnau, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. La gent que t'ha vingut a veure, eh? D'aquí una estona parlarem de llibres i la secció de literatura, que avui parlarem de la institució de les lletres catalanes, una institució que potser molta gent no sap ben bé què és el que fa, que queda molt vell, és molt glamorosa i pomposa, però què és el que fa? D'aquí una estona ho descobrirem. Jo et convido que et quedis a la recta final d'aquesta enquesta, joves s'enjusten, sobre què volen els joves de s'enjust. A veure, si estàs d'acord o no, perquè ara ja entrem a la franja dels joves... Espera, Jordi, perquè en les peticions no l'úniques dels joves de 7 a 25 anys, hi ha una que m'ha cridat l'atenció i que no m'agrada gens ni mica i te la diré. Què dius ara? La meva opinió és que l'opinió general dels meus coneguts és que s'enjust és un poble avorrit. Perdona, crec que estem confonent tranquil·litat amb avorriments, que és molt diferent. Cristina, perques. Tu estàs d'acord, Arnau, s'enjust és un poble avorrit? Jo crec que hi ha una franja d'edat entre els 18 i els 25, o inclús entre els 16 i els 25, que sí, consideres el poble avorrit. Ah, que t'avorreixes, no? Perquè si vol sortir fora, si has de marxar, anar de bar de copes, tu has d'anar a Barcelona. Durant un temps hi havia un mita s'enjust, i és que hi havia... Un mita? Això m'interessa. Sí, hi havia dos bars nocturnos. Ah, el parador de nit? No, no, hi havia el Bright. El Bright. Hi ha una generació que vam conèixer el Bright, però si això és una gasolinera, el Bright. També he dit conegut com a britx. Bright Service. No, és el Bright. Doncs ara hi ha una caixa, no sé ben bé com, allà hi havia un bar de dos pisos. I què servien, gasolinera, amb un xupito? Amb una mica de... Sí, t'hi posaven per barrejar, perquè el gust hi posava una mica de tequila, però... No, no, era un mita. Podies estar-hi fins a l'una. I dius, coi, fins a l'una. Fins a l'una, que fort, no? I després, durant un temps hi havia la pluma elèctrica, clar. Perdona? La pluma elèctrica. La pluma elèctrica, que és un bar d'ambient. Hi havia música, no, no, amb ambient. Amb ambient ni posàvem els que anàvem. No, però hi havia billars, futbolins... Hi haurien fins a les 3, fins i tot, jo recordo. Sí, per cert, una cosa. Mira, ara que parlem de locals i tot això de Sant Just, ens hem avançat a veure on tingui. No, aquí no està tampoc. És igual, que la setmana que ve, o d'aquí un... Dijous que ve, obre una nova pitjeria a Sant Just d'Esvern, el vell de vius, el Carrer Bonavista. Com que estic explicant... Que la Maria Cortell ens ha invitat a fer una estona, a través del Facebook, ja la convidarem al programa. Exactament, del Carrer Bonavista. No ho sé, no ho sé. És que per això t'ho dic, tenia la informació per aquí. No serà el bar aquell que hi ha davant del bon rebost, entre el bon rebost i la granjeta just davant. Pot ser, pot ser, és que no ho sé. És el Carrer Bonavista número 84. Ah, mira, hi ha quadra, hi ha quadra. Mira què diu la invitació, perquè tu tens aquí davant. Ja tenim data, el proper dijous 24 a partir de la set del vespre, us esperem a tots els que vulgueu venir a donar un cop d'ull a la pitxeria, veure i provar la nostra pizza. Posarem una mica de pica a pica, pizza per provar, i refrescos gratis. La birra la deixarem a un euro. Ah, bueno, malauradament, malauradament, eh? De totes maneres, a els pizzeros, aquest, se'ls hauria de dir que, si efectivament és el local que hi ha, pràcticament davant de la granjeta, donaran un mes i mig, la competència de la granjeta... Sempre ha sigut, voldria lli, si han obert els diferents bars, i no n'acaben mai de funcionar. Per què? Perquè és el factor granjeta. Però fan pizzes allà, la granjeta? No, però és igual, això. És igual, no? Sí, sí. És un dels misteris que t'he sent just desvert. Vull dir, allà durant molt de temps hi va funcionar una verduleria. Sí? Una verduleria, quins coses? Sí, sí, allà funcionava, quan passaven cotxes, els cotxes de bar que endavant, les van fer peatonal per a favorir el comerç. I des de llavors, no ho sé, em veig a conduir a 3 o 4 bars que han intentat obrir restaurants... Bé, ara una pizzeria els desitjo tota la sort del món. A més, això em queda a prop de casa, i... No, comencem, ja. No, escolta, això em queda molt a prop de casa. A veure si ens estaran escoltant i ja comencem. No, no, no, escolta, anem-los, i molt bé. Vinga, va. Digueu-us que bé, 24 de gener, sobre aquesta pizzeria, com es diu, Cristina, aquesta pizzeria? Ai, ara... no, se m'ha acabat d'anar, Jordi, espera. Se t'ha acabat d'anar, eh? Sí, a veure si ho pots trobar. Ja que, com a mínim, ens ho comentem. Pizzeria Dijanluka. Dijanluka! Pizzeria Dijanluka, dissenyusti! Bé, doncs ja em parlarem amb el responsable de la setmana que ve. A veure si tenen noms originals o són altres sempre de tota la vida, no? 4 estacions. Capitjosa, margarita, pepperoni, 4 formats... En fi, Cristina, acabem amb els joves de 16... No acabem amb els joves, 16, 25 anys, perquè no pot ser això, sinó que acabem de parlar sobre les seves respostes. A sobre, què és el que volen de Sant Just Desberna? A veure, què és el que comenten? Jordi, t'has perdut. No, de 16 a 25 anys, no, ara? No, ja estàvem... ja havíem acabat, aquest. Ai, perdona, de 25 a 6, bé perdut, de 26 a 35 anys. Perdona, perdona. Doncs, bueno, això fora... Podríem dir adults, no, ja, de 26 a 35 anys. Segons l'altre dia el Sergi Arrada del Casal de Joves, fins a 35 anys, encara estàs considerat... Però ets més adult que la resta de franges que tenim a l'enquesta. Ets molt més adult, però pots fer-ho fins a 36. Si no, esclar, m'estàs considerant... Després de joves... Això no ho deixes, la Cristina, amb tot el respecte, ho decideix. Les subvencions que dono la Generalitat de Catalunya, el Departament de Jovellud, per jovilatge, no? Tots aquella franja que a Sant Jordi no t'ho passes tan bé. Bueno, però l'Arnau Cola, no? Sí. Com a 35. I 11, i 11. A veure, què diu l'agent de 27 a 35 anys? Doncs, com a la majoria de les franges, també demanen més oferta d'oci nocturn. Sí, discoteques per als joves, perquè es consideren joves. Evidentment, i ho són. Pots ser també l'habitatge de protecció oficial... Ui, civil, l'Anna Mediara. De protecció oficial. I donar més suport de projectes comunitaris. Aquestes han estat les tres opcions més votades. I com a millores úniques? Bé, són una mica pilotes en aquesta franja i feliciten a la regidoria pel que han fet. Se'ls agrada com ha estat votada. No, és perfecte, però també sempre hi ha coses per millorar. El que passa és que potser fan la pilota, perquè a l'hora de repartir pisos, que és la franja d'un dels problemes de 27 a 35 anys, a veure si fa el dia al dia toca una mica. Doncs, com a respostes únicas, hi ha educat la participació per fer-la més real, a un, en concret, demana respecte pels joves, diu, no tots, som uns borratxos ni fumetes. Ah, és que això ho va dir un regidor d'un partit polític que té representació a Sant Jordi. I atenció, que fegeix. És un regidor que, a vegades, ho veu tot negre. De broma, sí, que intercola... És Pablo Barranco, de via democràtica. I a fegeix, que no estigui més en compte l'opinió d'un veí perquè sigui periodista o advocat. Oh! Això, perdona, aquí està... Ja n'hi ha prou d'interessos personals. Oh! Jordi, està apuntant aquí amb... Sí, sí, està apuntant... Amb bala, amb bala, amb put, amb bala, perquè això és un veí que el deu tenir. Que és periodista i advocat, a l'hora, no? Que és penar raó, la potser, no. M'ho he d'haure anir, potser és maco. Potser per anar-ho d'haure anir, que ets advocat, no ets, no? I al principi, no, que ja sàpiga. I periodista, segur que no, i advocat, no? Però m'agrada molt, allò de dir, a les pel·lícules... Me cojo la quinta enmienda! Això no sé si hi dona punts a l'hora d'haver advocat. No ho sabem. Continuem, perquè uns altres demanen més espais per exposicions potencial que se'l de joves. Es veu que no arriba bé el missatge del que se'l de joves. No sé per quin motiu. No arriba bé, eh? Bueno, aquí estan demanant més coses, no? Ja ho veig, ja ho veig. El tren baix faci menys voltes i els horaris siguin com els del metro. Una mica més complicat, això, però, bueno... O que a Sant Just tinc un metro propi. Sí, ja ho hem dit abans, eh? Tres parades. Walden, bona vista i canigó. Són les tres parades de la nota del metro de Sant Just. Un altre continua, i diu, a millorar l'horari de la biblioteca. Ah? Fins i tot algun d'ella de cobrir-se els jovenges, eh? Home, i això no hauria de ser tan complicat. El metro en tenc, o el tren baix, com no facin vi, és complicat. I ara el super, des que hem fet l'ampliació. Clar. Això si t'ho hem anés jo amb Margarit, que la biblioteca és seva, que porta el seu nom. Mira, ell pot fer el que vulgui, no? Pots dir, mira, posar-hi avui que... O un dia que estigui burrit, que diu que fa unes hores extes, allà com a no se'l vull cantar. Hi heu de tenir la clau de la biblioteca, i el mateix menyoc, la clau de la biblioteca. És la seva, és el que porta el seu nom. Continuem perquè una altra diu, gràcies, suposo que en algun lloc hi ha una bústia de sujariments. Si no, seria bona idea. És a dir, no ha volgut comentar res, i la seva aportació ha estat que ha fiqui una bústia de sujariments. La gent és rara d'anar-s'os, eh? La bústia te l'estan donant ara, amb aquesta oportunitat. Digues. I una altra profita per demanar un puticlub. Però, en aquest cas, almenys, no ha estat el camp de futbol, eh? Ja, perquè és que abans ens hem... Però aquest noi no coneixi la realitat de Sant Just, no? Com, perdona? No, què vol dir un puticlub? Què vol dir? Quants menys en vol? Quants? Quants menys en vol? Que n'hi ha ni algun. Ara no faré publicitat, però... Mira, fa un moment entèiem que no coneixem que... Sí, pensava que no hi havia cap. Segur que és la carretera reial. És la carretera reial? A prop, a prop. Sí, entre la carretera reial i... I el carrer major. Hi ha coses que no es pregunten. Hi ha coses que millor no... Per preguntar, aquest és un espai que perdoneu, no són les set de la tarda, hi ha gent menors escoltant i gent de l'institut us deu escoltar. No, però el que jo pregunto és... Però és un d'aquells locals que... I posa whiskeria. Posa whiskeria. Jo no he entrat mai, eh? Però quan dius whiskeria, dius què? Whiskeria, que les dones fumen i parlen... De tu, no? De tu, a la cara i tal. Això era abans. Ara ja no. No es pot fumar. La whiskeria. La whiskeria, que falla, anem després del programa. Bé, ja acabem, Cristina, perquè si no... Sí, diem l'última. Pobre... Jo vaig fer en literatura. Què vols dir? El nou espai és el de literatura. M'esteu ocupant l'espai, doncs jo fa literatura. Per això, ja hem d'acabar, Cristina. Acabem amb l'última, perquè demanen serveis de psicòleg, gratuït i concidencial, de més de 18 anys que ho demani. Ah, mira, doncs també és una bona... Que escolti el programa. Bueno, no ho sé, i tampoc no vull fer responsable d'ajudar a la gent. A veure, si algú ens vol trucar per explicar-nos el seu problema, la Cristina, que és una dona biscuda, i l'Ernau, també, es poden ajudar i es poden donar consells, si voleu fer-ho. El 9-3-372-3661, va. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments parlant de l'institut de les lletres catalanes, la Laura Borràs, que és la nova directora... i també de la publicació, que ha passat sense pena ni glòria, panorama crític de la literatura catalana, que un peatre de volum, perquè d'història són 6 volums, d'aquí uns moments, a la feina del món fins ara. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca del ripell? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sortets del Divendres 25 Déjaner. Només cal que ens truquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i espere ser l'aportunat guafortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 9-3-3-7-2-3-6-6-0. Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca del ripell, carretera real número 24. Ens agrada alimentar els nostres ullens. Si no ets ambàs, enverno i aniràs. Si no ets una ambàs, pregunta un vas. Ambàs on vas puncat, separa bé la nostra responsabilitat i la realitat de Catalunya amb el finançament de Covid-19. L'espai de llibres! Efectivament, 3-4-7 de la tarda, recte final del programa i, com sempre, amb l'Arnau Consul. Ja sabeu que és col·laborador habitual de la revista Sapient. També és de l'Institut Ramon Llull i el més important per mi, que és de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament. Arnau Consul, bona tarda. Tu s'ho convid també al poder de l'embas amb vas. No l'hem de posar, perquè confon a la gent. En realitat és una estafa de l'empresa que ho fa. A mi, més que l'estafa, és confusió. La copa de vidre que s'atrenca el vas de vidre. Tot a la vida. Ara no. Ara ha d'anar al gris. Avui ha vingut el regidor de l'Ajuntament de Sant Jurs d'Albert, que és el Pere Uriol. No, que ell continua tirant el vidre, o com fins ara. Això és insubmissió... Fiscal, no? Insubmissió ecològica, insubmissió... No ho sé, però com que el cac li en dilema, perquè ell és d'iniciatiu per Catalunya-Verts... I això, però aquesta és una campanya pagada per convergència, i no sé si per unió, perquè ja no sé si... No ho sabem, però com que ell és d'iniciatiu per Catalunya-Verts... Però clar, és regidor de l'Ajuntament. A mi em soluciona un conflicte, perquè ara ja tenia allò típic, què? Tot el gris, perquè no sé... No, no, escolta. Com fins ara, no? Com fins ara, tu? M'ho ha dit el Pere Uriol. Tots els cristals d'amorar, no? Sí, imagina't, tots els cebres i els colts aquests... Això em va, ja ho sabem. En fi, parlem de llibres, perquè avui volem parlar de la institució de les lletres catalanes, aprofitant la vinentesa que s'ha nombrat una nova. Una nova directora, que és la Laura Borràs. I segurament molta gent es preguntarà, primer, qui és Laura Borràs? I segon, què és la institució de les lletres catalanes? Per què es veixen? Què fan? On estan? Per Nau. És un departament de la conselleria de Cultura, que va crear... Fem una mica d'història, no sé si tens música d'història, però en tot cas es va crear l'any 1937. O sigui, en plena guerra civil. Tinc una música romana, no sé si serveix... No l'anem tan endarrere, a proposa. L'any 1937, en plena guerra civil, ja és això, eh? Sí, home, sí. Doncs els escritors catalans, fidels de la República, van decidir que s'associaven ells i creaven una institució per fer front comú els atacs que poguessin rebre contra la llengua, contra les dificultats que tenien en plena guerra per publicar. Durant la guerra civil, eh? Durant la guerra civil. L'any 1937, portàvem un any de guerra, més o menys. Curiós, no? Perquè en aquella situació convulsa... Suposo que en aquells moments que tothom diu... Escolta, hem de fer alguna cosa. Això de la República, de Catalunya i tal. Els escritors ens en associem tots junts i fem la institució de les lletres catalanes. I en què consisteix? L'any 39 va anar a arribar per la Diàona, als tanks de Franco, i va dir, no, és som el que hi tenen ja. Va durar poc, eh? Sí, diguéssim, un any i mig. Potser dos, no més, eh? Però, clar, a les hores, doncs, transició, després la democràcia en altre cop, el Pujol, i el Pujol va dir què podrien fer pels escritors. L'any 87, ple pujolisme, també. Va dir, escolta, això de la institució de les lletres catalanes, era una bona cosa, senyor, és que no agafem-ne el nom. És que m'ho enguinyo, no? I, escolta, creiem una mena d'organisme que serveixi per promoure literatura i fomentar la lectura. Aquest seria el principal... Això d'aquestes campanyes que va sortir en parlar d'ella, hi havia un anunci molt maco, de dir, si tu ho fas ells ho fan, es veiem parles en el diari, tot això està subvencionat per la institució de les lletres catalanes. La idea surt d'allí, és un institut on, per cert, el nostre regidor de cultura, i fa hores, i treballa, és treballador a la institució de les lletres catalanes, si mai voleu una profundiment sobre què fa i què s'hi fa, ells segur que us en poden parlar. Però, en tot cas, doncs, promoure la literatura i fomentar la lectura, protegir i difondre el panorama literari català, per tant, tots aquells autors que hi han mort... Tenen feinada, tenen feinada. Per exemple, aquestes campanyes, aniversari, que aquest any serà el d'esprit, no? Centenari i salve de l'esprit. L'any passat que va ser el de Salles, Tisner i Caldez, quins és aquestes campanyes? Qui se'n recorda que... La institució de les lletres catalanes, que és una part de l'apartament, de la conselleria de Cultura, que es dedica a això, justament. Jo recordo una vegada l'any, sobretot quan dona el premi, no? El premi a les lletres catalanes, el donen ells o no? El premi a les lletres catalanes el dona òmnium. Ah, és veritat, òmnium cultural. El d'òmnium cultural i probablement de la conselleria i donen suport, però en tot cas seria injust dir... Però ni això, ni això. No, però, per exemple, donen suport també a escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector. Ara, no és que tots els escriptors que van fer l'any 37 estiguin associats aquí, els escriptors estan a l'associació d'escriptors o el PEN Club, però, bueno, algú els hi dona diners, a aquestes associacions. Clar. És l'institució. És la Laura Borràs, que... I la Laura Borràs, sí. Què ha fet, qui és? Doncs era professora de literatura a la UOC, a l'Universitat d'Oberta, aquesta que va per internet. I per tant, estava molt ficada en coses de pàgines web i promoció de la literatura, i era algú que últimament es veia molt per la tele, de vegades, allò... Era una bloqueira. Era bloqueira, i era d'aquestes que, quan passa alguna cosa en el món de literatura, sempre tens tres o quatre que surten a nòdios, sempre surten els mateixos. D'acord, cada un cert temps van canviant, apareixen noves cares fins que les tens acostumades. Últimament, ella sortia bastant, suposo que a partir d'ara encara sortirà més. El primer que ha fet, ha arribat, ha sigut posar un Twitter, les lletres catalanes i un Facebook. Probablement. Sí, és que no hi eren, eh? Segur que hi eren. Però, en tot cas, ha substituït l'Oriol Izquierdo, que havia fet una bona tasca durant 7 anys. Crec que han sigut 7, sí, des del 2005. I, bueno, d'alguna manera, no és que hagués fet una mala tasca, no és que toqués... Bueno, una miqueta, vam passar un temps renovant les cares. Hem posat a la Laura Borràs, professora universitària, estudiós d'això, de la literatura, sobretot contemporània. I, per exemple, aquesta any sales, caldés i tisner, que vam tenir fins i tot aquí Sant Just, i que té una idea del soroll que ha fet, doncs l'havia portat ella. Per encàrrec de l'institució. O sigui que ja es coneix una mica com funciona, tot plegat. L'institució, per exemple, també és... Tu, de tant en tant, recordes que treballo a l'Institució Ramon Llull, diguéssim que són les dues cares d'una mateixa moneda. No sé qui és la cara i qui la creu. La creu. Si l'Institució Ramon Llull fa tota la promoció de la literatura catalana fora, per intentar pagar els escriptors catalans, que tinguin, per exemple, traduccions a qualsevol llengua, l'institució fa just al revés, fa la promoció cap a dins, del territori, i a banda, si hi ha editorials de idioma, hi ha un escriptor estranger que acollim català, no té cap traducció i estaria molt bé. Bueno, s'estudia i es fa la traducció cap al català d'obres estrangeres. On és l'institució, per cert? Físicament està el portal de Santa Madrona, que això és, a baix de tot de la Rambla, allí on hi ha la parada d'adreçanes. Si on surt per la parada d'adreçanes, baixant a la dreta... Hi ha una mena d'arc estrany de quadrats... El centre de la Santa Mònica, no? Sí, al costat. Al costat del centre de la Santa Mònica. Si és 53 de la tarda, ja pocs minuts per acabar el programa, però avui estem tristos a l'espai de la literatura de llibres, perquè ha passat, com hem comentat, sense pena, ni glòria, ni pare, ni mare, ni res. Penorama crític de la literatura catalana. Han sigut 6 volums, una publicació que ha sortit a la llum els últims dies, però ningú l'ha comentat, ningú... Sí, de fet. Jo m'han assabentat mitja casualitat, i hauria dit que ha sortit els últims dies, però fa un mes i mig. Va sortir una crítica, crec, a les cultures, però aquesta hauria de ser unes obres d'aquestes. Totes les literatures que es pressin tenen un tipus d'obres així. Penorama crític de la literatura catalana, que vol dir que és un repàs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. No només dirien, mira què mascos que som, i és això, fent això crítica, fent un estudi aprofundit... D'això, des de Ramon Llull fins a Quim Monzó, per dir-ho. Totes les literatures del món... Tenen, evidentment, aquestes grans obres que són fetes per estudiosos universitaris, acadèmics, que el que fan és no de dir que es va escriure això, sinó que agafen i diuen que les importants obres de Ramon Llull són aquestes, i per què ho són? I fan tota una explicació acadèmica... Algú que estudi literatura, això hauria de ser... la lectura catalana. Clar, la Bíblia, de fet, és la bíblia d'aquesta secció, també. Si ho voleu, podeu anar... És a dir, tu dius que el Vicenç Vives no deu ser barat, perquè són 6 volumes, i cada volume deu tenir com 300 o 300 pàgines. No, clar. Però jo crec que és aquelles obres que suposo que a poc a poc anirà arribant a totes les biblioteques del país i es podrà consultar allà, i evidentment algú que estigui, molt, molt interessat, doncs que la compri, o que demani un préstec per comprar-la. Jo sabeu, panorama crític de la literatura catalana. I acabem amb la recomanació d'un llibre de títol molt curiós, que potser algú diria que això no passa a la realitat. Mentida, perquè justament la setmana passada va passar aquí a Sant Just d'Esvern. Ah, sí? Que a fer-hi tot la ràdio ens vam fer ressò, però ràpidament ja ho vam corredir, on ens havia arribat una informació falsa d'un... d'un noi, d'un home que havia mort, i en veritat no havia mort. Això se't just, la setmana passada, eh? Doncs imagina't, a lo millor mereixerà un altre novel·la, això. Com es diu, el títol del llibre? El títol del llibre és... Si quan et donen per mort, un dia tornes. És que això és el que va passar a la setmana passada? Clar, aleshores, aquí potser no fa tanta gràcia el títol, que dius, home, si això se't just és... No, no, no, no, no. Això va passar a la setmana passada, que teníem pendent una entrevista amb l'home, però al final no l'hem pogut realitzar, que els propers dies ho podem fer. Ràdio Esvern, ho hem posat al Facebook, al Twitter, a tot arreu, que s'havia mort una persona... Ràdio Esvern és com la venguària, si les vacas volen. Els romes, també. I llavors ell mateix va dir, no, no. Sí, sí, estic viu, i després era un fals rumor que circulava pel poble, i resulta que la persona que havia mort no era ella, sinó que era un altre, que era un altre. I les ja les va confondre. Bé, en tot cas, aquesta novel·la parteix d'un cas real. En tot cas, l'autor, que signa com a llort, llort sense nom, en realitat es diu Lluís Llort pel firme llort, perquè ell diu que quan fa articles a l'avui, firma Lluís Llort, quan fa literatura per nens, com que la fam castellà, signa com a Lluís Llort, perquè ho diu així amb una entrevista, que com que la gent del país d'aquí al costat, Lluís Llort, us hi podria costar molt, aleshores, firmar com a Lluís Llort. Lluís Llort. Lluís Llort. Lluís Llort. Lluís Llort. I aleshores, quan és novelista, sobretot, hi ha 6, amb aquestes, la sisena, novel·la que publica, thrillers, normalment, novel·la negra, doncs que parteix això, justament. D'un cas que un dia es veu que ell va veure la televisió, una noia que havia desaparegut, que no se'n sabia més, evidentment l'havia donat per mort, abortava 11 anys desapareguda, la família no en sabia res, de sobte apareix, i va dir, bueno, l'única condició per tornar és que no em pregunteu absolutament res del que he fet durant aquests 11 anys. Bé, el misteri està de servit. Si quan et donen per mort un dia tornes. És un thriller, evidentment. En fi, acabem el programa. Cristina, repassem el millor moment de la penya del Morro, per tu, avui. El millor avui, doncs, el Pony Game. El Pony Game, a la primera hora. De la Marina, que ens ha comentat, que ha vingut acompanyada de la Júlia etmella, a la secció Les Amigas de Júlia etmella. Avui ha portat la Marina, que està al sol solet i que fa... i pica. I el pitjor del programa, per tu, avui? Doncs la Trajetia Canina. És veritat, ha sigut molt trist. Tots els gossos que van morir aquests últims dies, per unes riguades, anava-la a una protectora d'animals, que no tenien les condicions necessàries, i eren uns 5 patents als seus gestors. En fi, moltes gràcies a tothom per escoltar-nos. Tornem demà, a partir de la 5 de la tarda. Agradeix tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, per veure la qualitat s'enjustenca. La Júlia etmella i la seva amiga, la Marina Soler, avui, que, com deien, parlant d'ípica, a l'educació Canina, l'Albert Capapell, i també avui hem parlat amb el Sergi Claramunt sobre la tasca dels rifenyos, i també ara a última hora amb l'Arnau Consol, l'Arnau, moltes gràcies. I Cristina Vargas, fins demà, a la 5 de la tarda. Ho deixem ara amb les notícies de la set ràdio d'Esvern i amb la Carna Verdoia, el cap davant. Molt bé, que vagi molt bé. errors de pedra i fang col·legal del cactus del que tenim de mar penjat al horitzó un estal brillant a la consequència si el cel és fort comet!, holes a Catalunya, la terra... ...de segons l'hora de les torres... Bona tarda, són l'Àset del vespre. Ara comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui i dijous 17 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just.