#192 - La Penya del Morro del 22/1/2013

de canviar la llei, que això és una novetat, perquè fins ara el Govern no havia volgut tancar la llei. Les entitats que han impulsat la iniciativa a l'agitativa popular per aconseguir que el Congrés estudi un canvi més profund de la llei estan a punt de tancar la campanya amb més d'un milió de signatures recollides a tot Espanya, que és el doble de les necessàries. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. A l'espanyol Cristian Estuaní ja s'ha pogut entrenar amb el grup després de superar l'al·lasió, un espanyol que jugarà dissabte a la romareda de Saragossa i ho farà recolzat per un miler de seguidors que en dues hores han esgotat les mil localitats que el clop aragonès havia assignat als catalans. El defensa de Tarragà, Joan Capdevila, reconeix que ara li estan sortint millor les coses. Sí que és veritat que a nivell personal em trobo millor que abans. Estic disfrutant, la veritat. Penso que em irà moltíssim. Sí que és normal que vaja arribar sense fer per temporal, em va costar bastant i és lògic, no? Però jo et dic que ara, a mesura que van passant els dies, m'estic trobant molt a gust. També les companys m'estan ajudant moltíssim, l'entrada em dona molta confiança. I sí, a nivell personal sí que estic content, però sempre m'agradaria millorar, no? I pel que fa el Barça, David Villar, rebut l'alta mèdica i podrà jugar aquest dijous contra el Mala, ganar el partit de tornada dels quals de final de la Copa del Rei. I la jornada 23 de futbol de primera divisió, el Barça jugarà per primer cop en diumenge a les 12 del migdia. Serà el dia 10 de febrer a l'estadi del Camp Nou contra el Getafe. Notícies en xarxa. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Nos parla i el salut de Jordi Domènec. Ai, que bé. Moltes gràcies per aquest aplaudiment, càl·lics i cincers de començament del programa Carme Verdoi. Bona tarda.Bona tarda. Bona tarda.Bona vingut al públic avui. Bona vingut.De Villar. De Villar. Que fort, de Villar. No te faràs a tocar per estar aquí.Sí, imagina't, 3 o 4, com a mínim. És el viatge que el programa. Us agraïm, que hagueu vingut. Avui al programa començarem repassant la qualitat de Sant Just amb la Carme Verdoi, que passa per Païsatge i Trash, que és la mostra que presenta les seies aquests dijous a la Teneu de Sant Just des d'Esvern. A més, avui al programa parlarem de coaching de la qualitat, amb la Núria Oriol, com sempre, amb algunes notícies, com, per exemple, que una nova llei del govern central hagi d'anar a l'experimentació científica. Carme, una cosa que tu ja feia temps que ha demanades. A més a més, avui al programa les bandes sonores. Avui, atenció, no us ho perdeu, amb la Clara Aguilar, un especial sobre John Williams, sense cap mena de dubte, un dels grans compositors del cinema del segle XX. I a la segona hora, connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, com cada dimarts per saber què escou en aquest indret del municipi, tindrem el cara a cara entre el Dani i el Joan, en segon deso, a l'Institut de Sant Just, i avui de Batran, si el menjar de l'institut és bo o no. Un dirà que sí, i l'altre dirà que no. I acabarem amb el món de Jago, el nostre guionista a la penya del Morro. Tot això, també, amb la col·laboració, més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Sabia, Jordi, que el tercer lluny de gener és el dia més depriment de l'any? Ah, no ho sabia, però mira, ja estem a dimarts. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Tot seguit passem a l'actualitat Sant Justenca, d'avui dimarts 22 de gener del 2013, però abans avui comencem el programa tornant a parlar de l'Informer Sant Justenca. Atenció, perquè ja porta 400 seguidors al Facebook. És una pàgina on, ja sabeu que de forma anònima, podeu enviar als vostres comentaris que vulgueu sobre gent de Sant Just i on no paren de publicar missatges en les últimes hores. És que això ha parat, no? És un fenomen que va creixent. De fet, Carme, tu m'ha acabat d'ensenyar un article de l'avantguàrdia de les païtendències, publicat justament avui, on es parla d'aquest fenomen amb el títol Xafarderies del Campus a través del Facebook. És que, per exemple, a l'Universitat Autònoma, l'Informer, d'allà, ja té 11.000 seguidors. La UB9000 o l'UPC5.819, la gent de forma anònima, pot explicar les xafarderies i tot plegat. De fet, diuen que les 3 criadores de la pàgina Informer de l'Autònoma amb 11.500 seguidors han nominat unes setmanes estan desbordades. Diu que no poden de tots els missatges. Qui hi ha darrere, l'Informer? Cobren? No, ningú. No ho sé, per amor a la xafarderia i a fer bullir l'olla. És una mica també el que passa a Sant Just. Per exemple, un dels missatges que ens hem trobat a les últimes hores de l'Informer de Sant Just, diu, Kim i Marc, les noies del cao volem que torneu a fer una altra intendència, que són aquestes coses, excursions i coses que fan el cao, però aquesta vegada de menjar necessitem ració doble de sexe. Són els cuiners. Són els cuiners. Ah, com ho saps, tu? Ah, els intendents són els cuiners. Tinc molts amics monitors. Volen altres tipus de menjar per la pròxima vegada. I atenció, perquè ens hem adonat també gràcies a aquesta pàgina, que és molt de moda el verb empotrar dins del corba, dels joves Sant Just, i s'utilitza quan li vols tirar la canya a algú. Sí, en lloc de dir... Clar referència, això, realment. En lloc de dir, per exemple, m'agradaria que t'am tu oferta un petó, els joves de Sant Just diuen, estàs tan bo o tan bona que t'empotraria contra la paret. Per exemple, alguns missatges d'aquest estil, diu JFS, que deu ser Just for Salva Sant Juan, Sant Just, ja conegut per tot. Diu, quan tindré sort i m'empotraràs a canging? O diu NRP, no sé qui és, diu, els teus ulls verds i els teus risos dins de l'iviza em tornen boja quan m'empotres allà dintre. Però això, més que per lligar, és per cardar, no? Una mica? Sí, directament, és a dir, la canya de forma salvatge. Com, per exemple, un que li diu, de forma anònima, tot això. Emma, el canyi d'Emma, on et puc trobar per empotrar-te? I ja l'últim que repassem, un que, clar, sàpiament pregunta, quan és en empotrador? Sí, és que em sorprèn, no? Tant l'ús d'aquest verd. Però és que això va a moda, esclar, és el que porten els joves de Sant Just. Però fa una referència concreta, no, empotrar. És més concret que altra manera de dir-ho, no? És una forma salvatge, clar. No, no, no hi ha llits. No cal fer... No, no cal fer res. Tocam una persona, l'empotres contra la paret i ja la tens per tu. Doncs preguntaven, diuen, quan és en empotrador? Diuen que cada dia, on responia el pròpia informer, diuen que cada dia és bo per celebrar-lo. Per tant, ja ho sabeu, si voleu lligar amb algú, li dieu que el voleu empotrar contra la paret i jo crec que ja es donarà per a l'Odi. Tot seguit, passem a les notícies empotrades de Sant Just. Mirar el Vilano, digueu el chat de radiodesverb.com, diu, t'ha donat viril, això, de l'informer, no? Home, doncs sí, diu, és gairebé tan explícit com l'Ode la Vendera del Japó. Però a favor. Ah, si comentem aquestes coses, la gent també... Sí, sí, està fent l'ambient. Està a la que salten faig. A més, hi havia un missatge que ja deia que no em va fer res. Sí, sí, escalfem l'ambient. A més, hi havia un missatge que ja deia... No sé si era una noia o una noia, que li deia un altre que vigilés pels passadissos. Més que res, calificaria... Que l'emputarien pels passadissos. El trasero com la bandera de Japó. Bueno, bueno, bueno, bueno. Deixem ja aquests ambients. No saps què passa, que estem al mes de gener. Abans comentaves que ahir era un dels dies més tristos de l'any. El dia més tristos de l'any. I Fret també, segur que estem al lligat. Estem... la gent passa Fret, i vol una mica d'escalfor. La feia vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio del Svem. Vinga, comencem repassant l'actualitat sense justa en cada avui. Com comentàvem, paisatge i tras. És la mostra que presenta les seies, la secció excursionista de la Teneu, dijous a la Teneu, precisament. L'exposició recull els dibuixos publicats en els vulletins de les seies des del seu naixement. L'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos, com a les persones que hi han col·laborat des de l'any 34. Carme Verdoi, té més informació. Tot plegat perquè l'any passat va veure la llum al número 300 del vulletí de les seies, un número rodó, i per tant, des de l'organització, s'ha pensat que era perfecte per muntar una mostra d'aquesta mena, i d'aquesta manera humanitzar tota la gent que hi ha col·laborat, no només dels il·lustradors, sinó qualsevol persona que, durant aquest temps, hagi col·laborat els vulletins de les seies, que van néixer el 34, com a altaveu de l'entitat, per donar a conèixer el món muntanyent, tot i que, durant molt de temps, no només s'explicava quina era aquest món de la muntanya, sinó que també el jove estàs en just. En altres èpoques, el feien seguir per expressar les seves preocupacions i fer constància de ser un mirall del moment històric que es vivia. Se'n potraven en un altre èpoque. No m'agrada gens aquest verb. Molt bé, clar. L'acte inaugural de l'exposició serà aquest dijous. Serà amb una veritat història d'aquest vulletí i de les etapes per a les que ha passat. A més a més, també recordarà l'ensulatura del 30 anys en la seva publicació i que es va recuperar el 64. Des de l'any 66, la seva edició ha estat bimensual. No s'ha aturat mai. I ara es renovarà aquest vulletí. És a dir, que també servirà l'acte d'aquest dijous per presentar la nova, el nou vulletí. Es donarà ja el nou número a aquest dijous. I per dir d'ara, llavors, hi haurà aquest canvi, aquesta renovació en el disseny. Bé, continuem parlant de la teneu de Sant Jus, perquè el jazz torna a empotrar-se a la teneu. Carmas, què m'has de fer? És que no lliga gens, a més, a més. Ara per tot se'n potre. Clar, ara! Aquesta és la casa. En alguns casos sí, però en aquest cas no trobo que quadri. Perdona, tu has vist els barrofets que utilitza barrofar per tot. Doncs aquí, la gent, te'n ve. Atenció, perquè el jazz torna aquesta setmana a la teneu de Sant Jus. Aquest divendres ho farà amb el cicle de jazz que ha iniciat l'entitat. Aquest cop amb Marian Barahona Quintet. Diu menjar i actuarà el grup vocal Satsanya de Jazz i Gospel, que a més a més els tindrem dijous en directe a la penya del Morro. No sé si cantaran, però aquesta és la idea. Carmas, què ens pots dir sobre aquesta setmana de jazz a la teneu? Doncs mira, que ja es poden comprar entrades anticipades pel que fa al concert d'aquest diumenge, el grup vocal Satsanya. Es poden comprar la secretaria de la teneu de moment, però només els socis i socis per un preu d'avui d'euros. I a partir de la madimecres, tothom qui vulgui, ja pot aconseguir aquestes entrades que costaran 10 euros. El concert serà diumenge a la set, i abans hi vendràs aquest cicle de jazz que porta un concert al mes d'un grup de jazz. Com deia, serà amb Marian Barahona Quintet, a les deu de la nit a la sala del cinquantenari, l'entrada costa 10 pels socis i 12 euros per qui no són. I això, dèiem que aquest cicle es va estrenar el desembre, és el segon concert que arriba. I l'entrada la coneixem més o menys? No. Demà el podrem conèixer. D'acord, d'acord. El Justa de la Fusta feu entrevista amb el Matí? Sí. Molt bé. El programa dels Matins de Ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda, de cinc a set, a Ràdio d'Esvern. I acabem amb una bona notícia per l'esport Sant Justen, perquè l'equip senior del patinatge artístic Sant Just s'ha aconseguit el tercer lloc del pòdium del campionat per grups a Barcelona. Sí, un aplaudiment per ella, sí senyor. Aquest pas l'especifica pel campionat de Catalunya. També hi participaven les jovenils que van quedar en sisena posició, però Carme Verdoi, tens més informació. Eren dos equips per tant el senyor i el jovenil, i en l'edat senior i competien 16 equips de tota la província de Barcelona. Era una clasificació prèvia per el campionat, i Sant Just va quedar en tercer lloc que estava formada la categoria agrup, volia dir, per 12 patinadores, també el jovenil per 12 més, i en aquest cas, però van quedar setenes, és una categoria on hi havia 9 grups competint. Des del patinatge artístic Sant Just fa una operació positiva d'aquests resultats, igualment, perquè la competició en aquests campionats cada cop és més dura. El campionat es va fer Vilanova i la Joltrú, el Faballó va ser a l'entrada, i hi havia 1.200 persones, per tant, doncs molta gent. I la propera cita és el febrer a Girona. Serà el campionat, el segon cap de setmana de febrer, campionat de Catalunya, i partícia, per tant, per tant, el Club Senyor del Club Sant Just. Bé, doncs aquesta és la informació de Sant Just. Ja serà el que encaniu més a partir de la set del vespre, els Sant Just notícies, i ara mateix a radiodesverb.com. Carme, moltes gràcies. De res. També us volem recordar que tenim un sorteig en marxa, si voleu guanyar un sopar per dues persones a la tasca dels rifenyos a aquest restaurant. Boníssim, que està situat a la carretera Rial de Sant Just, allà tocat amb el carrer Bona Vista, només cal que ens truqueu al 9-3-3-7-2-3-6-6-1, i directament entreu els sorteig que farem aquest divendres a la penya del Morro, un sopar per dues persones a la tasca dels rifenyos. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. De moment tenim molt pocs participants, és a dir. El Joan Ju i la Lalla. Només dos. Es poden anar junts. Sí, no et truquen per arribar on vag de. No hi ha ningú més, tenen 50% de possibilitat de guanyar. Si truques tu, que ens estàs escoltant ara, doncs tindràs un 33% més. I així anà fent fins arribar a la probabilitat matemàtica. Fem una pausa i tornem després de la publicitat, parlant del coaching amb la Núria Oriol Fintarra. SINEMA SENSE LÍNITS Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Disenoples, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 20 de la tarda, tot seguit. Tot seguit coaching de l'actualitat amb la Núria Auriol. Per cert, ja sabeu que ens podeu seguir Cristina, que portes el Facebook de forma excel·lent. Deixa'm comentar... De veritat, deixa'm comentar que la gent ens pot seguir també a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com. No sé què passa, que tenim un comunament de problema, i la webcam es veu borrosa. Sí, una mica. Què passa? Què està passant? Perquè és veu borrosa. La webcam de la ràdio s'autobredua o s'enfoca sola. I llavors ara està més millor o no? Clar, haig d'anar-la movent una mica. A veure si s'acaba d'enfocar. Es veu encara com una mica pixelat. Sí, com és això? És estrany, eh? En fi, que vingui el tècnic del focus de la webcam. Esperem que vingui, si no. Mira, haurem de tirar amb això. Si no, us podeu posar els ulls així, aixinats. Com quan veiem el canal Plus. Bé, com comentava cada dimarts. El programa donem un cop dur a les notícies positives de la setmana amb la nostra coaching particular, la Núria Auriol, que ja la tenim al telèfon. Bona tarda. Hola, hola a tots. Mira, que estem aquí amb els problemes d'enfocament de la webcam, que no sé què passa, però... Tot té solució en aquesta vida, però no en Núria? Sí, encara que sí. És un fenomen de Poltergeist, doncs haureu de fer una molt bona invocació, eh? Qui dius que és? Potser un fenomen paranormal. No em digui això, eh? Que la Cristina li dius això. A la mínima salta hi fa una secció paranormal. No, home, no. Però tenia ganes d'intervenir con etí. No sé què passa, que és desenfocat, i com a fenòmens paranormal. Fenòmens paranormal, és veritat, eh? Vaig a veure si es pot enfocar. Mira, em sembla que ara l'hem enfocat, eh? Ara l'hem enfocat, sí senyor. És que estàs la vibració de l'enquadra. Sí, ara l'hem enfocat, ara l'hem enfocat. I has trobat algú. Ara la gent ja... Total, perquè el que s'ha de veure també està pensant. Però, a totes formes, bàsicament, un respecte a la gent que n'està veient a través de la webcam, de ràdiodesler.com, clar, a tothom. Perquè home, no pot ser tenir la webcam desenfocada. Jo dic una cosa, Jordi. Què dius? Està clar que les bones energies atreuen les bones energies. I jo dic només que ha arribat la Núria i mirar. Oh, ètica! La càmera s'ha arreglat. Tens tota la raó del món, perquè la Núria ja ho sabeu, és molt positiva i sempre, malgrat ahir, ara ho comentem al començament del programa, que era el dia més trist de l'any, el tercer dilluns de gener, segons els experts. Aquest és el dia, o un dels dies, o el que més, més trist de l'any que, per cert, Cristina, tu ets perquè això ho tens... Per diversos motius. Comentàvem més o menys que era per la pujada de preus al gener, normalment que acostuma a haver-hi, perquè és un dia gris, que acostuma a ploure o a nevar, depèn del lloc on estigui. Ha vingut el fred, justament. Doncs una mica total cúmul de coses, feia que fos el dia més trist. Bé, per sort, ja l'hem passat, i ara estem el dia més guai de l'any, no? Que és el següent, no? Sí, una mica sí. En fi, Núria, avui ens vols parlar de diferents coses, com una llei del govern sobre els animals, que s'experimenten científicament, també sobre el reciclatge, una vacuna preventiva contra l'Alzheimer, perquè, com veieu, si es busquen notícies, encara que sembli que no, n'hi ha de positives, malgrat tots els inputs negatius, que ens arriben de tot arreu, de la tele, dels diaris... I per això fem aquest espai amb la Núria. Núria, per on vols començar? Per on vulgueu vosaltres? Doncs mira, comencem per aquesta nova llei del govern central, que dius que protegireu una mica més els animals de l'experimentació científica. Un gremi, aquests animals, que no estaven gaire protegits fins ara, o què passa? Home, estan molt pocs protegits. I aquest pas, per mi, per mi que soc molt amant dels animals, ho trobo bastant insuficient, però de totes maneres, de totes maneres, sí que ho trobo un pas. I això és important dir-ho, perquè a veure... O hi ha gent insensible al tema, perquè els animals no li diuen res, o bé insensible perquè no s'ho ha plantejat, però fixem-nos que, per aconseguir moltes medicacions i progressos, per sobretot pels essers humans, doncs, sovint, s'està primer provocant malalties, provocant d'anys en aquests animalets de proves de laboratori, per després intentar, doncs, comprovar el bé de la cura, hipotèticament, que tenen entre les mans. Clar, era una mica el que feia també el doctor Mengele, l'època nazi, però avui en dia hi ha molts laboratoris que utilitzen els animals amb poc respecte, voldríem dir-ho, d'aquesta forma. I per això hi ha aquesta llei que a partir d'ara protegirà una mica més els conillets d'índies mai més vendits. Sí, mai més vendits, i sobretot posa l'accent en espècies, en perides, sinó que amb els primats, que això és un punt interessant també, o sigui, ja et dic, eh?, parlo com a mand dels animals, i per tant, a mi un retolí de laboratori és una imatge imitable, a pobra vestioleta. Però vull dir que en els primats, i en els primats, han decidit que, quan es fa una investigació, hauràs de justificar si l'infringeixes d'any en aquell animal, hauràs de justificar el benefici que de debò s'havia de portar i que era absolutament necessari. Sobretot si, finalment, s'acaba amb la mort de l'animal. Que, dit així diràs, jo li veus la bona notícia, no? És que es comença a parlar amb un cert respecte d'aquestes criatures. És més, algun científic, i dic científic, no algú que sigui d'una branca que potser és més humanista, i, per tant, diríem, ja està. Ja li surt la bena sensible o sensible era, no? Mm-hm. Es refereix que hi ha alguns animals que consideren molt evolucionats i que podríem parlar, com si fossin, persones no humanes. Perdona, hem d'estar... Sí, s'ha començat a córrer aquesta idea, persones no humanes de l'evolució que tenen. Sí, sí. Més hem d'estar agraïts, també, aquests animals, no? Sí, molt. Perquè molt d'ells acaben morint, però és enpro de la... Una benefici, sí, sí. Una mica de forma egoista com a espècie nostra, l'espècie humana, no? Sí, jo, mira, no penso fer així com un atac frontal contra aquest mètode d'investigació, que si aquestes mascotes són ben cuidades, molt estimades, a pesar del dolor que s'hi pugui infligir... No, perquè hi ha moltes... De fet, m'atreviria a dir la majoria que moren en els laboratoris i amb les proves que els fan, no? Els hamsters, les ratolins i tot això. Sí, sí. I més grans, també, vull dir, que, quan ja fan el pas cap als mamífors, etcètera, també moren. És veritat, és veritat. Això deixa un gran respecte. Un aplaudiment pel ratolins, tu. Un aplaudiment pel ratolins. Gràcies, ratolins. Clar. Canviem de tema perquè reciclar i cobrar els embasos... Atenció, eh, que avui han dedicat el terrenotícies migdia, que ho he vist, una peça, ho has vist, això, o no? El embàs o el vas? Que també... La Núria Soler, que és una de les meves periodistes de capçalera del programa, i que no perquè sigui guapa, sinó perquè, a més a més, també va venir aquí el programa, ara fa un any, una cosa així, i molt maca. Doncs la Núria Soler ha dit que és una de les campanyes publicitàries que ha tingut més èxit en els últims mesos de Catalunya. En vas, on vas? Que és curiós, també, que jo he fet la reflexió de... Si aquesta és una campanya que ha tingut molt èxit, és una campanya que és molt confusa, a l'hora, no? Sí. Que és estrany. És una campanya que, amb més èxit, és una campanya que no s'entén i que hi ha hagut polèmica... Sí, senyor. Amb tot plegat, no? Escolta, vols dir que el varemo de l'èxit no es comença aposant el gestor de la controvèrcia? Ah, doncs mira, potser sí, és com de... Eh, per què? Que parlin de mi encara que sigui malament. Sí, senyor, i llavors diuen, ostres, quina èxit, però si ara comencen a enviar missatges confusos, anirem bé tots plegats... A la penya del Morro podríem fer alguna cosa així, no? O què? Sí, però llavors sortiríem de la teoria de la positivitat, que tant ens agrada, o sigui que... Oi. No cal, jo crec. Atenció, perquè recicla i cobra. Són pensaments que jo ja ens som beu alta. Ja veig, ja veig, Jordi. No, tinc problemes, manta, ja ho veieu. Recicla i cobrar els envasos si es retornen. És una pràctica habitual en països com Alemanya, on l'èxit és del 98%. És a dir, cada vegada que reciclen, reben diners a canvi. Sí, és a dir, però pensa que això antigament jo ho feia en les nostres àvies i la teva mare no, que és molt més joveneta, eh, o un petó a la mare del Jordi, que són jovenetes, però la meva... Ah, sí, sí, digues a la mama. Sí, no, no, ja l'he dit, de la un petó, li hem vist. Exacte. Escolta, diumenge, quan vagi, fes mama carrons, ja que estic. Diu, posats a fer, no? La meva també ho ha conegut, i és que anaven a tornar a l'ampolla de llei. És veritat. I era de vidre, i llavors els hi donaven una passatona, en aquella època, o bé quedava per l'embas següent. Clar, clar, clar. També els cascos de les ampolles, no? Sí. També les xapes aquestes, també rebien alguna cosa. Sí. Llavors Alemanya, diguem-ne, no ha fet una altra... Alemanya i altres països del nord d'Europa, no han fet altra cosa que tornar el pensament en ti, de les àvies, i dir, escolta, podem reciclar diversos tipus d'embasos entre ells, la jauna, que ara estan tan de mòdica en aquella època, doncs no existien. Home, surt molt material de les jaunes, eh? Surt molt material de les jaunes reciclades. Hi ha les hores que donen 25 cèntims d'euro, total, que tenen un 98% d'èxit, i de garantia que la gent ho recicla de debò. Home, és que, perdona, jo crec que s'hauria d'impulsar no només aquestes màjores durant el reciclat, sinó altres apartats de la vida. I tant. Per exemple, cada vegada que fas 10 quilòmetres, mira, 25 cèntims. Clar, perquè has invertit en la teva salut. Ara, ara, clar. Jo, jo, des d'aquí, escolta, des de penya del morro, totes les coses que siguin així positives, rebre diners. I hauràs com ara, potser, al món ens quedem pobres, més del que ja estem, però, com a mínim, aniríem... Felicit. Seríem felicit, potser, seríem felicit. Molta gent s'assumaria, és de ben segur. Clar, clar, alguna cosa més sobre el reciclatge i la campanya de l'Embàs on vas i tot això? Jo, a la campanya, no hi entro, encara que apunto... És horrible. A mi no m'ho comuniquen, per mi. Sí. Però sí que et diré que han comprovat, en els països on apliquen recicla i cobrar, que et gastes molt menys sisnes des de les institucions amb aquestes accions, quan ja queden implementades en la població, en la ciutadania, que diuen, ah, jo ho faig, que no passen les campanyes publicitàries, has de gastar molt menys i reps molt més. Bé, doncs una bona notícia... Exacte, que em prenguin nòpals d'ajuntament. Ah, m'he fet bé. Va, això. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de men. 5 i 32 de la tarda continuem en directe i ho recordem que tenim un sorteig per un... repartim un sopar per dues persones a la tasca del Rifenyus, un restaurant que tot just estarà d'aquí un parell de mesos, farà un any que ha en obert. Només cal que ens truqueu al 9.3.372.361. 9.3.372.361. I entreu el sorteig per participar a aquest sopar per dues persones. Sí, aquest divendres. Estava pensant que ja no sé ni què estava dit, perquè està pensant ja amb la notícia de... No no riguis, Núria, perquè està pensant ja amb la notícia, que ens comentes tu, que també és de l'àmbit científic. Prepreplaudiments, també, perquè han creat la primera vacuna preventiva i terapèutica contra l'Alzei Mar. Sota el nom E-B-G-O-C-N-U, E-B-C-N-U. En uns anys, concretament, 6 calculen els experts arribarà de manera massiva a la població. Explica'ns una mica més sobre aquesta notícia, perquè si fa uns dies també sabíem sobre l'existència d'una nova vacuna per la sida que havia estat desenvolupada, i que, a més a més, també ens vas comentar, Núria, per científics catalans, aquesta sobre la malaltia de l'Alzei Mar, com funciona, què és el que... quan estarà allà llesta, com s'aplicarà? Mira, la veritat és que les primeres informacions són una mica ambigües. Ens parlen d'un equip de científics d'aquí que ho ha trobat, i li ha donat aquest nom, l'abatejada E-B-Alte-C-N-U. I, aleshores, el que sí tenen clar és que pot ser preventiva, però també terapèutica a l'hora. És a dir, que estan convençuts que podran crear-ne dues línies, la que servirà de prevenció pròpiament com moltes altres vacunes, i l'altra que aniria repressant els efectes de bastadors de la malaltia, les manifestacions dels seus efectes. I això sí, encara que ja ho han descobert i veus, ja n'ho han experimentat amb totes les garanties d'èxit, amb els ratolinets, gràcies, els ratolinets. Gràcies, no platim amb els ratolinets, per favor. Mira, mira. Mira què t'hi diu, els gossos també. Clar que sí, clar que sí. Has vist com... I això és que són els animals. Mira aquesta casa de la Núria Oriol, que és una casa molt bonica. Allà al passadís hi ha el gos, l'Aqueti, no? Sí. Està lladrant i dient, escolta, que els animals uns respecten. Exacte, sí, senyor. I alguna cosa més sobre aquesta vacuna? Doncs bé, que ara és clar, entre la fase de proves amb persones, o sigui, amb humans, i necessiten aquest espai de temps sequencial per garantir que els efectes secundaris són els mínims, els tolerables, per justificar que sortia aquesta vacuna tal com ha estat descoberta. És a dir, que els efectes secundaris que han vist en els animalets doncs es consideren que són totalment acceptables, perquè la vacuna tiri endavant. Però sempre tenim unes petites diferències de DNA i ara ho han de comprovar amb els humans, perquè... Abans que aquest és el protocol que sempre segueix per tirar endavant una vacuna. Aquesta seria la segona fase, no? Sí. Hi ha tres, no? Sí. Molt bé. Ja ho has de buscar en equipèdia. No, que jo et cregui, home. No, però ho sabia, perquè abans de l'estiu van... Què et científica, tu? No, però ho vaig estar cobrint abans, i vaig fer aquesta notícia justament, i abans de l'estiu van començar amb la primera fase. Que vas estar fent de periodista una altra missora? No, Jordi, ja t'ho vaig comentar. Et prena un tele, eh? Sí, ja veig, eh? És que la Cristina, com que és tan sèria, m'agrada fer-li una mica la punyeta. Que, per cert, deixa'm... Mira, a mi sí que m'han fet la punyeta, perquè aquí, villano, el chat de radiodesbern.com, per aquí he dit que el teu gor estava lladrant. Pica, no, no. Diu, no, no, dius, lladrant... Apuntant. No és correcte. Diu, el loro que ens equipugui, que ens equipugui és el programa que fan a Radio Desbern, i tenen allò moments per enmarcar, que són les pífies, una mica, i els errors, de la gent que fem ràdio, aquí, a Sant Just. I ho han mirat. Sí, home, perquè ara diu que sí que és correcte. És correcte, no, lladran? Toma! Toma! Toma! Toma! Jo també em pensava que era correcte. Ho he dit perquè és la primera vegada, la primera paraula que m'ha vingut. Resulta que és correcte. El català correcte passa. A partir d'ara, lladreu, com gossos. Bé, i acabem, si et sembla, Núria, amb una última notícia parlant de la memòria de l'aigua. Què és això? Què és bonic, no? És molt bonica, però aquesta notícia no creiem, que és recent, eh? És una notícia que de tant en tant va sortir, i m'ha semblat bonica posar-la en el programa, perquè és molt esperançadora. Penseu, amb un metge homeopàtic japonès que es diu Masaru Emoto. Masaru Emoto? Sí. Sí, sí, m'has dit. Un dia fa 25 anys es planteja de quina manera podria demostrar científicament la força sanadora dels preparats homeopàtics que tenen com a base a l'aigua. I aleshores ho va aconseguir creant cristalls de gel, que vol dir congelant-los, però congelant-los en un detall que els introduia l'essència homeopàtica en qüestió i la deixava congelar i veia que cada essència es congelava fent una figura diferent, però molt armònica. Per exemple, si posava oli essencial de flot de cirader, doncs quan treia el cristall, el cabell, en el microscopi, doncs era que semblava una flot de cirader. Ah, que maco, que bonic, no? I aleshores va dir, escolta, i si ara ho intento d'una altra manera, per exemple, si és capaç de captar l'aigua, doncs les paraules que se li diuen i va decidir posar, per exemple, dir la paraula gratitud, amor, alegria, esperança, i l'enganxava en el seu, en el seu... No eren besets, era, és més petit, són complacats. O sigui, era com l'essència d'aquestes paraules, no? Les paraules en sí. I en aquest cas ell les escrivia en japonès, però el bonic és que ho ha escrit amb altres llengües i te'n deixen a formar la mateixa forma, que això és impressionant, perquè això té documentat, i des de fa 25 anys, llavors veia que la forma dels cristalls era com preciosa, quan veus les fotografies, que a vegades surten reportatges de les seves fotografies, o els podeu trobar per internet, són formes com d'estel, de flors, d'unes muntanyes, d'uns rius, d'una cascada, o sigui, formes que, en principi, a la majoria de nosaltres, ens han captat una gran bellesa. Sí, aquest home es diu Masaru Emoto. Emoto. Sí, Emoto. Ah, si algú vol buscar-ho. Clar, exacte, efectivament. És una broma que anava a fer, però he pensat, no la facis, però ja l'has fet tu. Sí, que hi haguem 3 compers de sobre. Cap per cert, no sé si podríem buscar alguna d'aquestes fotografies, i Cristina, més tard, penjar-la al Facebook. Ah, molt bé. Clar, perquè la gent ho vegi. Jo m'he quedat molt impressionat amb l'oli essencial de flot de ciraré, que és un oli que no coneixia, però jo només conec el de Modena, i l'extraverge de l'oliva. Però què ets, teus terepèutic? Tot el que sigui de menjar, no, Jordi? Sí, jo he de menjar. A partir d'ara, quan vagi al súper, que vaig allà al mercadona, he de fer oli essencial de flot de ciraré. A veure si entenen, marca blanca, ojo, per no gastar, eh? Clar, i segur que em diran en com dient, això no existeix, perquè com que té un ús terepèutic, que és clar... Exacte, bona broma. Però l'altra... O sigui, en aquesta línia d'experiments en positiu, ell diu que l'aigua li encanta mòsar i la música clàssica, i, en canvi, no s'intonitza tan bé amb la música heavy. Ah, o sigui, l'aigua és més de mòsar, no? Mira, sí. Que és realista, però que bonica, a l'hora. Tot plegat. Per cert, que l'Eli Capdevila ens comenta el Facebook, estic molt d'acord amb la Núria. L'èxit d'una iniciativa està en si s'acompleixen o no els seus objectius. La popularitat no té res a veure amb l'èxit. Segurament, referint-se al lloc que comentàvem, de l'envas o envas. Una de les campanyes, com deien, avui, el té les notícies, amb més èxit dels últims mesos més populars. Però, clar, com diu l'Eli, la reflexió que també agafem a la penya del Morro, tenir èxit o ser popular no vol dir tenir èxit, eh, Núria? Exacte. Ja està. Ja està, què ha de dir? Perquè ara les coses es passen per a Ali i s'han de fer incapeu. Buscala aquesta, també, incapeu. Sí, a veure si està. Núria, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Un plaer, com sempre, a escoltar-te. I ens tornem a retrobar la setmana que ve. Bona tarda. Bona tarda. Adiós a tots. La penya del Morro, sempre el servei de la ciutadania. I el que no és la ciutadania, també. I tot seguit a la penya del Morro, les bandes sonores de Clara Aguilar. Clara Aguilar, molt bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bé, Cristina, com recordaràs, la setmana passada vam comentar amb la Clara les bandes sonores nominades i per aquest Òscar d'Anguany, que sonarà a començaments de febrer, vam deixar la pel·lícula de John Williams, Lincoln, per un especial que farem avui, que és un dels mestres, per mi, penso, de compositors de música de la cinema del segle XX, sense que em venen a adoptar John Williams. Bé, què podem dir de John Williams, Clara? Per on comencem? Home, és molt difícil, Jordi, perquè 10 minuts parlant només sobre John Williams, has de resumir-ho tot, intentar triar una mica el que volem fer avui, els temes més coneguts i per què va ser important. Podríem dir que és el computador de cinema més popular, més conegut, i per què va ser el que va descobrir, diguéssim, la banda sonora simfònica, recuperant la música clàssica, el món en el setè art. I per això és important John Williams, podríem dir, no? Perquè, a més, també les seves composicions, com dius tu, aprofiten les grans orchestres i tots els instruments de les bandes sinfòniques tan típiques de segles passats. Exacte. I, a més, també hi ha una cara, una faceta de John Williams, que és coneguda, però potser per la gent així, per món del cinema, no, i és que ell també, a part de les bandes sonores, s'ha dedicat a fer obres per corda, per flauta, que un cert de viure un cel en piano, etcètera. És una carrera tan prolífica al cinema. És el més conegut, però també el seguidor, allò, la gent que s'ha de dir que es seguia a John Williams, coneix aquesta cara. Això que escoltem de fons són els primers compasos, potser un dels més coneguts. De fet, hem de comentar que les pel·lícules de John Williams són potser les més conegudes de la història del cinema. O ha fet John Williams, la banda sonora. I, a més, sempre de la mà de Steven Spielberg, em parlarem tot de seguida. El seu primer èxit és aquest que escoltem de fons. Arribava l'any 1967, quan era nominat a l'Òscar per la seva banda sonora pel drama... Tiburón. No? Això és Tiburón, no? Això és Tiburón, sí que és una banda sonora que voles perdre punta. Rius perquè m'he equivocat des del 1975. A l'any 1967. Sí, un també èxit que és el ball de les monyeques. Digueu, digueu. Què podem dir de Tiburón? A veure, pel·lícula del 1975, com has dit Jordi, que va tenir tres Òscars. Millor muntatge, millor banda sonora i millor so. És una pel·lícula, diguéssim, de terror amb aquella escena, el punt clímax, en què hi ha aquests personatges a l'altre, l'altre l'hi tira i allò que explota, no? Sí, la veritat és que més a aquesta música t'ho destona, que vine, que vine, que vine... Tiburón, Tiburón... No és una banda sonora per relaxar-te i per escoltar, mentre fas altres coses, diguéssim. No, perquè a mi em posa temps i nerviós. Imagina't, m'he equivocat, llegint el guió. Per què? Perquè estava escoltant la banda sonora de Tiburón. Home, la que has fet. Mira, pell de gallina, quan jo escolto això, eh? Bé, si no heu reconegut aquesta sintonia, ja podeu anar a una altra missora. Sí, ja podeu apagar la ràdio, perquè no sou dignes d'escoltar la pell del barró. És groma, però la veritat és que aquí no coneix Star Wars, i aquest inicit tan característic amb les lletres aquelles que passen, eh?, que estan en 10 minuts... La República, princesa Lella, no és aquella tanta, no? Va, què ha comentat de Star Wars? Home, doncs que, com has dit, que ja ho has dit tot, Jordi. Ah, bueno... Sí, home, però va guanyar sis hòscars, no? Direixortística, alçó, la banda sonora... És que es fa difícil, també, resumir-ho tot aquí. Hi ha moltes pel·lícules importants que ens saltarem, que algunes passem... Ara estem al 77. La següent és al 78, que també és molt molt coneguda, que és Superman. Mira, pell de gallines. Oh, i ara... És que ja comencen... No comencen, no formen part de l'imaginari col·lectiu sonor de les nostres vides, les bandes sonores de John Williams, que avui estem repassant. Aquesta, de l'any 1978, Superman. Pel·lícula del 78, música, que podem descriure heroica, sinfònica, com també era d'Star Wars. I, a més, és un moment, quan ell es dedica a treballar amb Richard Donner, el director de Superman, és un moment per a John Williams, en què ja comença a ser conegut. Des del 70, ell va començar al 60, però l'època, com si diguéssim, que el seu nom és una firma, és aquesta, amb Superman, l'any anterior amb Star Wars, al costat de Josh Lucas, i també ja havia començat a treballar amb Steven Spielberg. John Williams, des del 70 fins a l'actualitat, pot dir que manté el títol del millor compositor a tots els nivells. Sí, sí, quin binomi, eh, Steven Spielberg, John Williams, també en ambientades les seves pel·lícules, per dir clar, és que les bandes sonores és el que diem en aquest espai, que volem també reconèixer la seva importància en el cinema, perquè estan allà i sembla que no, però són un personatge més. I una bona banda sonora pot fer pujar una pel·lícula dos o tres punts, i una banda sonora lamentable i pèssima la pot enfonsar al tot. Ara mencionaves aquest binomi que feien amb Steven Spielberg. Van continuar treballant com, per exemple, l'any 1982. Kelly Hodgson. Que bonica, i té. I ho veus nascut amb aquesta pel·lícula, a tu, Jordi? Jo no. Vaig esperar que l'estraneixin per néixer. El 1982, Steven Spielberg. T'hi digueix, he, sense cap mena de dubte, una de les pel·lícules més importants dels anys 80. Què ha comentat, perquè a més va guanyar Òscars, no? Va guanyar Òscars i, a més a més, jo crec que també és un exemple al costat de Superman i Star Wars de l'estil de John Williams en aquest sentit sinfònic, que la gran majoria són així, però també hi ha un estil com més modernista d'això, com a europeu, en pel·lícules que no en parlarem, perquè, com hem dit, no les podem passar totes, però com serien encuentros en la tercera fase. Com a mítica, eh, aquella dels omnis... També un espectacular. Totes les bandes sonores són espectaculars, quan a volum... Sí, sí, sí. A més a més, la banda sonora és un element més, perquè conjuca molt bé amb el... Pi-po, pi-po, po... Que és el sistema que tenen per comunicar-se amb l'òmni que arriba de l'espai. Que, per cert, escolto aquesta banda sonora de T, amb el cap, l'any passat, fenòmeno, no sé si el coneixeu, que és un cicle de pel·lícules dels anys 80, d'esquadrades, avui en dia, el cinema, el cinema és orgell, i que durant la temporada passada van rescatar títols mítics, com, per exemple... Ostres, no sé, però entre elles, E-T, o... Regres el futuro, per exemple. I clar, a veure aquestes pel·lícules, ara, amb pantalla gran, amb tot el so i tot el cinema ple, una cosa increïble. Malauradament, el festival de fenòmeno, aquest any no es fa per desabinances amb el cinema és orgell, una autentica llàstima, perquè ja es podeu imaginar que el cinema és orgell, que és un cinema molt gran, amb mil i pico d'espectadors, tot amb aplaudint, quan apareixia, en aquest moment, tothom... Clar, clar. El cinema, top, eh? Bé, avancem una mica en el temps i anem fins a la decada, perquè després ve indiana junts i tot plegat, no tenim temps, perquè avancem una mica i anem als anys 90. Què va fer John Williams? Junta, també, amb Steven Spielberg, el capdavant d'aquest projecte, la llista de Schindler. A mi em sembla que no hi ha cap música al món més trista que aquesta. De fet, aquí el programa, la penya del Morro, quan hi ha moments així tristos, la posem al... La posem quan hi ha moments així de melancòlegs i tal, i de fet, no nosaltres, que ell, és molt utilitzada. Jo crec que també és al costat d'obviament, com a Superman, indiana junts i Star Wars, que són clàssics, aquesta banda sonora és coneguda, però jo crec que per tothom. Jo fins i tot vaig conèixer primer la banda sonora que la pel·lícula, perquè és una banda sonora que s'ha interpretat en orchestres escolars, a més a nivell important, que s'ha interpretat moltíssimes vegades, perquè són una melodia, aquestes panatrants, amb una arquesta que va pujant amb dinàmiques, etcètera, que fa una banda sonora excepcional. De fet, acompanyant molt bé la pel·lícula, una història molt dura situada a l'Alemanya nazi, no? Clar, eh? Exacte. A l'història d'una indústria de l'Alemany, el Òscar E. Schindler. Diguéssim que és un moment, també, que ell portava moltes bandes sonores de gènere així, com d'aventura, i passa a fer tot un gènere, una mica, bueno, totalment diferent, un drama absolut, i que el fa despuntar, ja l'havia fet despuntar anteriorment, com ho hem dit abans, però el torna a la va, diguéssim. I anem acabant aquest repàs per la biografia de John Williams, amb una de les seves últimes composicions, i que també més èxit van tenir, sense cap mena de dubte, l'emprente que jo no ho canseia a repetir, i ara, que l'he dedicat un bonografi al programa, perquè l'emprente de John Williams amb les bandes sonores de cinema és un programa que no és un programa que no és un programa que no és un programa. L'emprente de John Williams amb les bandes sonores de cinema és impressionant. Aquest tema, Harry Potter. Que John Williams em sembla que té, però de 80 anys, una cosa així, no? L'any passat, exactament, que s'hi van fer molts humanats, va fer 80 anys, el 32, ell va néixer a una família de Nova York, perquè, de fet, la música era present, des de petit, perquè el seu pare era bateria de jazz, els seus germans també van estudiar, ell era el gran de la família, i ell va començar amb el piano als 7 anys, i després va passar altres instruments, com fan la majoria de músics, que va tocar el trombo, la trompeta, s'havia passat pel clarinet, i després, com més gran, va estudiar per fer l'emprente d'opmonia, arrenjaments, nosaltres allà de Los Angeles, a una universitat molt coneguda que és ucla, entrena al món que és l'arranjar i la composició, i etcètera. De fet, fa un parell d'anys o un any i mig, es va estrenar Tintin, dirigida per Steven Spielberg, on ell també composava la banda sonora. Li va donar l'Òscar, de fet. I l'última que ha composat, i que també ha estat nominada als Òscars, és aquesta de Lincoln, amb la qual avui acabarem. Això és de Lincoln, la pel·lícula de Steven Spielberg, que a més a més em sembla que es va estrenar a Catalunya la setmana passada, que no recordo malament. S'estrena avui. S'estrena aquesta setmana, no? Ah, perdona, sí. Què podem dir de Lincoln, d'aquesta banda sonora? Perquè això d'entrada és com diferent, el que hem escoltat fins ara. Té molts colors, té molts números, també, de guanyar els Òscars que se celebraran d'aquí un mes o així, que competeix, com volem dir la setmana passada, l'exanter desplat, amb Tomas Newman i Michael Dana. Aquest són els altres compositors... Sí, que els vam menjar la setmana passada, que ha fet la vida de Pi, es van dur el globo d'or. Que, per cert, és veritat, tens tota la raó del món, i l'altre dia, i no és broma, em costava... Les dues hores de la matinada, em costava dormir una mica, i em vaig posar l'iFofP, el mòbil, sí, amb el Spotify, i em vaig adormir molt recomanable, perquè és molt tranquil·la. Alguna cosa comentar més, Clara, sobre tot aquest tema? Sobre la pel·lícula, un apunt final de Lincoln, que John Williams és la quarta vegada que posa música a un president nord-americà, ho va fer amb J.F.K., en Kennedy, en Casobert, el 1991, en Nixon, el 1995, i en amistat de John Quincy Adams. És veritat, que curiós, no? La dada curiosa sobre John Williams. En fi, Clara, moltíssimes gràcies i ens trobem la setmana que ve amb una altra banda sonora espectacular. Gràcies a vosaltres. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, a la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc la Lícia, de Bristol Idiomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Svern. Gràcies a tots els comerços locals que ens saluden, ens agraden molt un minut i nits i arribem al punt de la 6 de la tarda. Per cert que ja hem penjat el Facebook, eh, Cristina? La fotografia que comandant fa una estona sobre... Ai, que el tenia per aquí, quina ràbia. Ho he perdut, aquells japonesques...Ara en Masaru Emoto. Sí senyora, cap a l'essència de les coses. Una fotografia molt xula, com és, no? Sí, és... bueno, semblen com unes gotes d'aigua, així... Bueno, moltes juntes, no ho sé, és... De fet, definido, eh? No, no. La gent que ho miri al Facebook, i ja està. Per cert, a la segona hora del programa, després de connectar amb la xarxa per escoltar el seu bolletí, anteriorment coneguda com ràdio, tindrem amb nosaltres el Sergi Arrada, del casal de joves de Sant Just. Ué! A més a més, també ens visitaran el Dani, Martínez i el Joan Sirivell, que fan, no, el segon, deso, a l'Institut de Sant Just. Des de Svern, que avui tindran un caracara molt calent, eh? Ja t'ho dic ara, sobre si és bo o no el menjar de l'Institut de Sant Just. Aquí hi ha polèmica, sempre, molt menjar. Sí, sí, sí. A més, avui em sembla que es posaran tensors. I acabarem, com sempre, els dimarts amb el Lliago Alonso... I al seu món. Qui és guionista, el món de Lliago, que avui parlarà d'una setmana agitada, políticament parlant, que hem viscut els últims. I és tot això, a l'apèndio del Morro a la segona hora! Fins ara mateix! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Fins ara! Ah, tornem! Tornem ara. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Compañ. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha manifestat que l'ofegament a què l'estat submet Catalunya justifica el camí cap a l'exercici de la sobirania. A través d'aquest mètode d'actuació deslleyal, que us he descrit, hi ha aquesta línia d'ofegament del que és la institució de la Generalitat, però també, en definitiva, del conjunt del país de Catalunya, que vol dir dels 7 milions i mig de persones que composen aquest país. I això més que justifica la línia que està seguint el país. Catalunya. Aquesta línia basada en fer un camí propi, dret a decidir, sobirania... El president ho ha dit després que la Generalitat ha anunciat que Catalunya ha tancat el 2012 amb un déficit públic del 2,3% del producte interior brotí. Per tant, ha incomplert el límit del 1,5% que fixava l'estat. La Generalitat manté que hagués pràcticament assolit el límit de déficit de l'1,5%. Si fos pels entrebancs i no fos pels entrebancs del govern espanyol. Continua el Parlament la reunió del grup socialista per decidir definitivament la seva posició en la votació del document sobre la sobirania de Catalunya i el dret a decidir de demà. No ha arribat a un acord en Convergència Unió i Esquerra perquè continuen defensant una consulta només sislegal i perquè descriparen el concepte sobirania que s'hi recull. Sandra, valent bona tarda. Bona tarda. Continua la reunió del grup parlamentari socialista. Com deies, per abordar la seva posició respecte de la declaració de sobirania que ha obert un debat intern, el si d'aquesta formació i que alguns membres del PSC, els de la més catalanista, estarien pressionant la direcció del partit de la declaració que Ciú, Esquerra Republicana i iniciativa han registrat conjuntament a la Càmbra Catalana. De moment el PSC ha demanat una nova pròrroga a la mesa del Parlament que ha allargat el termini fins a dos quarts de set de la tarda. És a dir, un termini que acaba en mitjora. Fons del PSC han assegurat que aquesta pròrroga i aquesta reunió del grup no és per decidir si assumen finalment la proposta sobiranista sinó per consensuar quina serà la posició dels diputats demà, si l'abstenció o el vot en contra. Un grup del menys quatre persones es van assaltar la matinada de diumenge a Dilluns, el xalet d'un matrimoni a Balaguer, a la Noguera, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra. Els lladres que anaven armats i estaven organitzats van lligar els propietaris, el conegut advocat Pompili Ruigiblan, i la seva esposa durant dues hores, i es van endur diners, oris i joies d'un valor encara per determinar. Els assaltants van aconseguir escapar amb el botí, i encara no han estat detinguts. L'alcalde Josep Maria Ruigier diu que és un fet aïllat i ha volgut tranquil·litzar la població. Per tant, el missatge vindria a ser un missatge de tranquil·litat, un missatge de que és un fet desgraciat, que no voldríem que hagués passat, però sí que podem manifestar que durant l'any 2012 no hi va haver cap tipus de delicte d'aquest nivell, que l'any 2011 n'hi va haver una a la comarca, si no, recorda malament, i per tant vol dir que dicten l'estècia, amb la realitat, en aquests sentit ens fa estar tranquils. Aquesta nit hi ha hagut un nou assalt en un habitatge a dos rius, que és el maresme, quan els propietaris eren a l'interior. A Barcelona ha quedat vist per sentència el judici, el Comitè de la Vaga que va convocar les últimes setores intermitents als autobusos de transports metropolitans. La direcció de TMAB va denunciar els treballadors, perquè considera que es van accedir amb les vagues de dues hores cada dia. Barcelona, jo em porto a bona tarda. Bona tarda. A l'advocada dels treballadors de TVB, Sandra Puig, ha expressat que, en cap cas, l'empresa ha creïtat a del judici la desproporció dels veïns ocasionats pels tals continuats en el servei, per això demana la revocació de la demanda dels 14 components del Comitè de la Vaga. Anem que l'empresa ha creïtat a la desproporció dels veïns ocasionats, entre els treballadors, que han tingut els treballadors, i entre els veïns ocasionats que han tingut la empresa i la ciutadania, i no s'ha practicat cap prova per creïtar aquesta aprof de desproporció, que és una cosa que podria donar lloc que s'entengués que la vaga era abusiva o il·lícita. Des de la TVB, Sadoaís, que s'ha produït una alteració del conveni Fabler i, a més, l'impacte econòmic ha estat a gran quantia. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El capital del Barça, Carles Puyol, ja ha assignat el seu nou contracte amb el Club Blaugrana, el defense ampliat en 3 anys, el seu acord amb l'entitat, fins al 30 juny del 2016. A tot això, al migcampista, Cesc Fabregas ha defensat Víctor Valdés, després que el porter va anunciar que no renovaria amb el Barça quan acabi el seu contracte l'estiu de l'any 20. Hauríem d'estar preocupats si el veiéssim el dia a dia, cap baix, si el veiéssim a entrenar malament, però tu veus que vull entrenar els partidets que fem. I més que un jugador que sembla que no vol renovar el seu contracte, és un joc, sembla un cadet, que ha pujat el primer equip a entrenar, perquè entrena com ningú. D'altra banda, l'espanyol Cristian Estuanyi ja s'ha pogut entrenar amb el grup després de superar l'al·lació que el va deixar fora de l'últim partit contra el Mallorca. En principi, podrà jugar a Saragossa. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són de 6 i 5. Aquest dijous inaugura l'expressió País Atge i Tras, que recull els dibuixos publicats en els vulletins de les seves, des del seu naixement, l'acte inaugural servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos que es poden trobar, que es poden trobar en el llibre de l'expressió País Atge i Tras, que es poden trobar en el llibre de l'expressió País Atge i Tras, que és un llibre que servirà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com a les persones que han col·laborat en els 79 anys de l'ença del primer vulletí, publicat l'any 1934. L'acte inaugural també comptarà amb una breu història d'aquest vulletí i les etapes per res que ha passat, tindrà lloc dijous a les 8 del vespre, per veureu que hi assisteixin autors dels dibuixos protagonistes de l'exposició i una part dels col·laboradors, a més de l'alcalde de Sant Just, el regidor de Cultura i el president de la Teneu. a partir d'aquest dijous, la sala piquet de la Taneu i fins al dia 9 de febrer, cada dia feiné de 5 a 9 del vespre. A més, també s'aprofitarà per explicar els canvis que tindrà el vulletí de les seves. A partir d'ara, entre ells, un canvi important en el seu disseny. Demà dimecres, la Sexy Local de l'Assemblea Anna Sant Catalana, Sant Just per l'Ell d'Avendència, convoca una concentració per donar suport a la declaració de Sobirania, cada demà mateix, de debatre el Parlament de Catalunya. Serà dos quarts d'avui del vespre davant de l'Ajuntament, o també es farà la lectura d'un manifest. Les seccions locals de la NSC convocat a aquestes concentracions a diferents municipis del país, on la Sant Diai és present l'objectiu principal, és expressar el suport d'aquest text que s'espera que s'aprovia el Parlament de MediMecres i també de passar de donar el dret de sortida a la campanya Pelsi a la consulta. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que aquesta setmana obre la pizzeria Digen Lucca, Sant Just, i Dijous a la Tarda es farà l'acte d'inauguració. Es tracta d'una pizzeria italiana, un projecte de dues joves empernadors, una catalana i un italià, i per donar-se conèixer Dijous a la set de la tarda obre portes a tothom, per donar-se per no patats de pitges i productes típics italians, com mortadella de bologna o pernil salat de parma. Lucca l'està ubicat al centre de Sant Just, el que arriba en la vista número 84, i basant-la en la seva cuina en productes italians, elaborats artesanament en forn de llenya. A partir d'aquest Dijous al vespre, obrirà de dimarts de dia o menjar tant a mig dia com al vespre. I de moment això és tot més informació que a la set de la set del Sant Just notícies. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifènyos de Sant Just d'Esvern? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 d'Egenè. Només que el que ens truquis entre la cinc i la set de la tarda, donar les teves dades i espereixer l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. Truca i guanyi un sopar per a dues persones a la tasca dels rifènyos, carretera real número 24. La penya del Morro, ens agrada alimentar els nostres ullens. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Ara escoltes ràdio d'espern. Sintonitzes ràdio d'espern. La ràdio de Sant Just durant de 8 a 9. Sí, sí, 10 de la tarda, Cristina, estimats ullens. Benvinguts a la segona hora del programa. Ja sabeu que tenim un sorteig en marxa on voleu guanyar un sopar per a dues persones, per anar a la tasca dels rifellos. Només cal que ens truqueu el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Estem fent propaganda d'això perquè, ui, jo penso que està molt bé. I dos, perquè aquest divendres fem els sorteig. Per tant, no us apalenqueu. No, ja trucaré. Així ja tens el lloc assegurat. També estava pensant que hem rebut poques trucades, només dues, perquè estem al gener, fa fred, i potser la gent també li fa més mandra sortir. Home, és una oportunitat. Jo crec que anar a sopar... T'ho digues una miqueta, no? Sí, jo crec que sí. Atenció, perquè m'informen que tenim una trucada. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem, sisplau? Amb la Maria José. Maria José, eh? Amb la Maria José, que ens escoltes el programa. Sí, ja porto gairebé un mes escoltant la TV5ora. Sí, la meva, la meva. No diguis això. La de tots. És com TV3, que és pública. Clar, és l'equip senjús. I què et sembla el programa? Bé, m'agrada. A vegades m'arribo bastant bé. A vegades? No sempre. A veure, què no et fa gràcia? Perquè el farem fora del programa. El què? El que no fa gràcia? No, tot està bé. Sí, tot està bé, eh, clar, com que vol els sortets no es mulla. Fa la pilota del programa. Doncs jo t'agraeixo molt que hagis trucat. I l'espai que t'agrada més de la penya del Morro, així ja que ens escoltes, com a mínim, saber l'opinió dels ugens que ens segueu. Doncs, no sé, tot m'agrada, eh. Cada dia és diferent. Sí. Parleu de tots els temes i, bueno, m'agrada tot. Molt bé. Molt bé, Maria José, escolta, ja està, ja està. Ja ho tenim. Doncs escolta, tens el número 3. Cristina, aportem-la pels sortets de divendres. Ja us sabeu si voleu fer com la Maria José. 9-3-3-7-2. I el qual nom? Maria José, què més? Berruezo. Berruezo. Maria José, Berruezo. Molt bé, doncs gràcies per trucar. I si algú que ens estigui escoltant, vol fer el mateix i participar als sortets. D'un sopar per dues persones a la Taneu de Sant Just. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Maria José, molt... Moltes gràcies, bona tarda. Vols guanyar un sopar per dues persones a la tasca del Ripen? Us dessenjos d'Esber? A la penya del Morro et convidem a participar al nostre sortets del divendres 25 de gener. Només que el que ens truquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i espereixer l'aportunat o afortunada que guanyi aquest meravellós sopar. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Truca i guanyi un sopar per dues persones a la tasca del Ripen, carretera real número 24. La penya del Morro. Ens agrada alimentar els nostres ullents. A punt d'arribar un quart de set de la tarda, el Xat, que ens agrada molt que hi hagi moviment, i llà, no, pregunta. Diu, ara de què parlareu? És que estic a punt de marxar, i si la secció que ve és molt bona, podria allargar-me una estona. És un poeta, ja ho veieu, que fa rimes onant. I, a més a més, apunta que l'Ollent, que acaba de trucar, és a dir, la Maria José, diu que no hauria d'arribar un número pel sortets del sopar. Que no s'ha mullat. Diu que no s'ha mullat gens ni mica. Diu que no l'apunteu al sortets. Bueno, en fi, a més també opina, no? Diu a mi el que més m'agrada de la penya del morro és la xispa que li posa el Jordi. I no és per la teva. Què vols participar al sortets, tu? Doncs haurien de trucar, no? Que truquin al 9-3-3-7-2-3-6-6-1, col·laboradors, atenció del programa. Que teniu secció habitual no podeu participar, però sí la vostra família i amics. O sigui, que més fàcil, impossible. Són les normes. Per què? Perquè les paso i jo. Atenció, un quart de set de la tarda, que em preguntaven aquí al xat, que és el que venia a continuació a la penya del morro. Connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda. Molt bé, Sergi, aquí. Hi ha pendents de la teva secció, perquè ja veus que tens molts seguidors que t'estaven esperant. Ho sé, ho sé. Com és que ets molt famós, tu? Home, ja són molts anys, aquí el casal de Joves. És veritat. Per cert, Sergi, que avui el Facebook sí que t'hem etiquetat. Ja som amics i avui t'hem etiquetat. Mira. A veure si em farem més famós encara. Encara més. Per què? Perquè el Sergi és un operat de fet a l'Informer... Sí, sí. A l'Informer Sant Just Teng, és un dels noms més comentats de xafardeig de Sant Just. Això és mentida, no surto mai. És mentida, perquè no vols lladre, perquè si no... No surto mai, ningú me'n ve a missatges ni res. Vols que fem una crida, perquè la gent també em ve a missatges? No, no cal. Si vols fem una crida a la gent perquè també hi ha missatges anònims a l'Informer Sant Just Teng. O podem fer una crida perquè el guanyador a barra guanyadora del concurs me'n convida a sopar. Sí, també. Aquesta és una altra. Perquè acabo de sentir que jo no puc participar. No, tu no, però els teus familiars i amics, sí. I jo per què no? Perquè els col·laboradors no poden, home. És una sessió molt petiteta. No, no és tan petiteta. És d'importància. Però petit en tens. Ja, ja, bueno, tu ets petit però valent, com el somgoco. Bueno, a veure, tu, xinxan, escolta una cosa. Parlant del cas del de Joves, aquest dissabte hi ha l'if music session in the world i després també hi ha la nova pàgina web que s'està activa d'aquí uns dies al casaltdejoves.com. Comencem pel aquest dissabte l'if music session. A veure, Sergi, espera-te un moment, perquè tenim una altra trucada pel concurs. No me'n puc creure.A veure... Què?Que el mi és la meva mare. Mare, anem a escoltar. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Amb qui parlem? Doncs fa que la Núria...Núria, què tal? Hola. Perdona, Núria Valdric?Sí! Home, Núria Valdric! Home, Mítica Sant Justenca, entre altres, organitzadora de cabarets noctàmbuls i més fanfàries, no? Sí, sí, sí. T'agraeixo molt que ens hagis trucat. Truques pel sortets, si m'imagino. Home, potser no. A la vegada, la tasca dels rifenyos?Sí. Sí, que hi ha anat, sí.I què et sembla? Molt bé, molt acollidó. I vaig anar a l'estiu i jo vaig poder caudir de la terrasseta que tenen darrere, i... i molt bé. I vaig estar molt bé, la veritat. Molt bé, doncs Núria, tens el número 4, d'acord? Aquest divendres fem el sortets. Perfecte.Molt bé, gràcies per trucar. Bona tarda, adéu, adéu, adéu. Ja està, fàcil, ràpid, efectiu. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Sergi, perdona, eh, però és que... Entendràs que els uents tenen prioritat al programa. Sí, clar, clar. Sí, una prioritat al concurs, al programa... Perdona, però és que això no ho fem per... Ja l'he equivocat, de vegades, que la penya del Morro la fem per nosaltres, i no la fem pels uents, perquè estem al servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania també, com diu el separador de la penya del Morro. Va, parlem d'aquest dissabte. Què era això de les music live sessions? Jo t'adé la live session. I què vol dir això? S'han just desvert la live session. Ah, clar, com no se m'havia acudit abans, i de què va? Doncs no n'hi ha, no rangerà. Ja ho sé, i de què va això, Sergi? Bueno, eren les ja famoses jam-sessions que van mutar, i es van transformar una mica en això. Es va ajuntar el que era la vox session, amb el que era la jam-session, i ara hi ha grups que van tocar allà, després l'escenari està lliure perquè d'altres grups puguin i toquin, i, bueno, és com una jam-session, però més enfocada en grups musicals. Molt bé. I després, també, comentar que l'engrada m'imagino que és gratuïta. Sí, entre la gratuïta, i ja estan confirmades 3 actuacions. Molt bé, molt bé, que sabem els grups. Ja són molt coneguts aquí a Sant Lluís, ja estan allà al Tafal. Han tocat tantes vegades, quasi tant, com Riu. Quasi tant. Quasi tant. Quil de Ficus i Rise of Atlantis. Ah, Rise of Atlantis, molt bé, uns noms molt catalans tots, no? Sí. Sí, sí, està molt bé. I quin tipus de música toquen? Doncs escapa a la històca escapa. Sí, para d'aix. Quil de Ficus, no ho sé, i Rise of Atlantis, doncs tampoc. Tampoc, eh, molt bé, la informació. Les lletres del Rise of Atlantis són metales. Ah, sí? Sí. És veritat, segons l'escut i l'emblema de cada grup de música, es pot veure una mica... Són d'aquestes lletres que costa de llegir. Ja estan allà, com va juntades totes amb una tipologia de lletra d'aquestes rarunes. Com gòtiques, no? Sí, exacte, doncs, metales. Per cert, Sergi, deixem comentar, perquè hi ha una mica d'envient, el chat de ràdiodesverb.com, que, home, tenim el just, el chat, un altre Sant Justen i l'Ultra, que diu... Villano, que és un altre que està de... el chat avui, diu... A tu ja t'han empotrat, o... que és Albert, que està de moda entre els joves Sant Justencs. Si voleu tirar la canya algú, li dieu que el voleu empotrar contra una paret, i és el que es porta avui en dia. I, bueno... Com a si en torneu a tallar les accions, em potraré jo, però de mala manera. Bueno, va... Els telèfons passen per sobre meu, el chat passa per sobre meu... Però, escolta, tothom passa per sobre teu, el que volia dir-te, és una reflexió que tu m'imagines, que no tinc gaire contingut avui, dic, bueno, ja... No, perdona, ja se'n mantinc, eh. Estic mantint, ja, no? Sí. Acabem amb la pàgina nova del casal de joves.com, que arribarà d'aquí poc a les vostres pantalles, no? Sí, renovem la web del casal, completament. La web serà la mateixa, serà casaldoyoves.com, però, bueno, serà molt més útil. Et podràs inscriure als cursos mitjançant la web, podràs descarregar-te les inscripcions, podràs, per RSS, suscribir-te a l'informació que tu vulguis, en planca de cop que renovi l'informació dels tallers, o del cinema, o de lo que sigui. Ja no estarà fet en Flash o en Mac-Tema-L. Ja no estarà fet en Flash. Ara ja es podrà veure amb tots els dispositius mòbils, iPads i companyia. Home, perdona que, com sempre, trenqui una llança a favor vostra i de la vostra pàgina web, perquè mira que hi ha casals de joves a tot Catalunya. I l'únic que té casaldajobes.com, pioners en la materia, que ja vam veure per on anaven els trets. Amb aquesta iniciativa d'internet i tot plegat, van ser els del casal de joves de Sant Just, en l'únic casal de joves.com. No, Sergi?Sí. Ja fa uns anys, també. Ja fa molts anys, que teniu... Fa, potser, 8 o 9 anys, no? Com va començar el casal de joves? No. Però bueno, eh, que sí, a tu fa il·lusió. Sí, a mi em fa il·lusió. La web ja té, sí, com 7 o 8 anys, perquè el casal de joves té aquest edifici, té 15, eh? Sí. El casal de joves té 15 anys i abans estava el parador i coses d'aquestes. És veritat. Per cert, quan n'estarà possible la nova pagina web? No ho has comentat, ja? Possiblement, o a finals d'aquesta setmana, o ja per la propera. Sergi, i per què m'ho dius la Renoveu? Perquè jo l'estic veient ara i per mi està bé. És maca i està ben organitzat tot i... Bueno, hi ha dos motius molt grans. Una, per fer-la més útil i més pràctica, tot aquest tema que ha comentat, que ha comentat que et puguis inscriure els cursos mitjançant la web, que puguis subscriure a la secció que tu vulguis per estar informat al moment de cada actualització que fem a la web, i d'altres, perquè a vegades estava en flash, i no es podia veure en totes les dispositius mòbils. Molt bé, doncs queda clar. Així la podem veure el mòbil, que és una mica el que ens faltava, casaldejoves.com, el nostre dispositiu. Sergi, moltes gràcies. A tu? Que vagi molt bé. Igualment. No t'he interromput més. No, ja m'has fallat ja per centra més. No t'he interromput més perquè ningú més ha fet cap comentari ni hem tingut cap trucada. Si no, no ho dubtis que ho haguéssim fet. Bueno, jo us truca el concurs que n'hem plegat. Ja. Sergi, gràcies. I tot seguit a la penya del Morro, que és un mòbil. El cara a cara del Dani Martínez i el Joan Chirivella. Quines elevacions més marques, eh? Sí, directament des de segon d'això de l'Institut de Sant Just Desbert. Bona tarda, nois. Bona tarda, Jordi. Comencem el debat amb vosaltres. Què ens porteu al cara a cara aquest debat? Doncs mira, el cara a cara d'avui, tracta del següent. Jo defensaré que el menjar de l'Institut és dolent perquè realment és dolent i el Dani el dirà que és bo, cosa que no té raó. Perdona un moment. Avui debatrem si el menjar de l'Institut és bo o dolent. Institut Sant Just, eh? No la Madre Sacramento ni res. El del... el del passat ja... A la muntanya. El que està aquí al costat abans d'arribar a la bona aigüene, que tothom el coneix on hi ha la majoria de joves de Sant Just, han passat per allà. El menjar de l'Institut és un menjar bo o no és bo. No estem parlant de si és sa, no és sa. Estem parlant del gust que té. Sí, correcte. Per tant, un de vosaltres defensarà el defensarà, que ets tu, Dani? Sí, jo el defensaré. I després tu, Joan, aniràs a parell. A més a més, també, avui repassarem el programa. Algunes activitats de cara als propers dies a Sant Just desvern i, en especial, atenció, com van estar anant les ballades de sardanes i tot una mica els cursos que n'estan fent ara, no? Sí. Sí, però abans m'agradaria que posessis una cançó que es diu Llençat. Tothom la deu conèixer. Però ara voldria fer-vos una introducció. Sabeu que cada setmana fiquem una cançó diferent per algun motiu? Doncs aquesta la posem perquè jo crec, i el Joan també ho creu, que si creus una cosa que és veritat, l'has de defensar i t'has de llançar a defensar-la. Confem-nos-hi una de les nostres abans. I aquesta cançó l'heu descobert fa poc. Ja fa temps. És molt maco, m'agrada molt. I com la veu conèixer? Hi ha una cançó que és la de la cançó del Joan, que és el de l'Ana. És una cançó que em posa molt l'espila. Tens un mal dia a escoltar aquest tema i... I els llences, en tots. Comencem el debat. Fins ara hi havia un bon rotllo aquí, que m'imagino que era impostat per la cançó del llences. que és el tema de veritat, que és el cara a cara. ¿Què és millor? O és bo, més ben dit, és bo el menjar de l'Institut de Sant Just. Comencem per tu, Joan. Si et sembla que et surti, és que no és bo. No, la meva opinió és negativa. En canvi, jo crec que el menjar de la cantina, de l'hora d'esmorzar, és bo. Però realment, el menjar de l'hora de dinar, diuen la gent que és molt dolent. Diu la gent tu, l'has provat? Jo, si un dia em va quedar i no em va agradar gens. Per això no t'has tornat a quedar, no? No, per això mateix. Jo prefereixo quedar-me a dinar a casa meva. A alguns espectadors que ens escolten, jo he preguntat, i diuen que no, que hi ha part un nen que es diu Eric, que el coneixeu, que no és bo. I jo tinc l'apollut d'un nen que es diu Eric. L'Àric Pomar? Sí. L'Àric Pomar i tant. Que diu que també és molt dolent. I no s'ha tornat a quedar mai més. Tens argument de favor. Per exemple, quanta gent es queda a menjar a l'institut? Basta... bueno, no tanta, eh? El menjador és clar, perquè no és que sigui... Abans jo crec que es quedava molta més gent, però ara hi ha gent que s'ha avorrat. Perquè el menjador on està situat? El segon pis. No, sí, segon pis de la primera edifici. Allà també és on hi ha la cafateria, no? Sí, és el mateix. La cantina, la cafateria i el menjador és el mateix. I per què té aquests tres noms diferents? Perquè la gent li diu bar, cafateria, cantina, perquè tenen de tot. Més o menys com un bar de fora, però el C per gent que està estudiant, els preus són molt més baixos. I tu, Dani? Bueno, no sempre, Dani, perquè hi ha coses que a altres bars són més barats. Et volia preguntar, Dani, que tu creus que per això és un bon motiu? Perquè és com... hi ha molt de servei, no? Sí, hi ha de tot. I el que... Alucino una mica és que les típiques llaunes de beguda, no? La Coca-Cola i tot. En un bar et costa 1,20 euros, 1,40 euros, fins i tot 2 euros. Però en el súper, 50 cèntims. Sí, sí, sí. I aquí et costa 1 euro, i jo crec que està bé. I l'aigua també costa 55 cèntims, que a una xurreria et pot costar 250. Per tant, per la gent que... Aquí no estem discutint... No, estem discutint el menjar. No estem discutint aquí els preus, que estan molt bé, perquè és el que ha de ser, i l'Institut ja posa preus a la baix. No se n'anirà a parar. Tiren que posar preus per als joves. I avui, si el menjar que dona el servei de cuina per la gent que es creïna, és bo o no és bo, us agrada o no? Doncs mira, Jordi, a mi sí que m'agrada. Jo, t'haig de dir la veritat, mai m'he quedat. Però... A veure... Així no ho pinis, eh? Mai m'he quedat, però t'haig de dir la veritat. Si no t'has quedat mai, vol dir que no l'has provat mai. Has de defensar en un menjar que no has provat. Jordi, però per alguna cosa hi ha tanta gent en el menjador, no? Està ple, allò està basat com un restaurant. Jo és una cosa que m'he descuidat, que quan es menja truita, tu apretes i surt a aigua, eh? Què dius, ara? Sí. Bastant gent que... A l'escola sí, a l'institut de l'institut de l'aigua. A quina escola va anar, vosaltres? A l'escola Montserrat, la millor de Sant Junts. Avui veig que us esteu carregant una mica tot el menjar del col·le i l'institut. Doncs sí, perquè el col·legi del menjar va començar a ser molt bo, i quan vam canviar d'escola a la nova, un desastre al menjar. No veig la gent que es va burrar del menjador, eh? La gent m'ha comentat, ahir no feu aquest tema a la ràdio, que els deixareu oberts, pobres. I jo he pensat, a veure, vers, no deixem a ningú. Més que la verdura aquella, no deixem a ningú. Veig que avui veniu carregats, eh? Avui veniu a punteu amb bala, com diu aquell. I el menjar és bo, perquè jo, si dius que tanta gent s'apunta, i cada dia està tan ple, i han de fer uns horaris especials i tot... I fins i tot els educadors, els tutors, es queden allà a menjar. Deixa'm acabar, sisplau. S'han de quedar a menjar perquè, si no, han d'anar a restaurants que els insula menjar més car. Jo crec que val la pena, sisplau. Cadar-se a dinar. Ara, sisplau, Joan, continuï la sessió. Hi ha professors que van dir que no els agrada, que es queden perquè no tenen un enternamei que viu a molt lluny. O tenen més remei, poden anar a la bona aigua. I els altres professors que van a la dinar, a la teneu. Que diuen que allà sí que els encanta el menjar. És molt bo, la teneu, molt bo. Vosaltres, si us diguéssim, a partir de demà, tothom qui vulgui pot anar a la teneu a menjar. Depèn del preu, depèn del preu. Un preu ajustat, com el que es paga a la cafèria. 7 euros, 7,5, més o menys. Per 7 euros què vols que ens donin? Voleu que parli amb la teneu de Sant Just, amb el restaurant, i pregunti si poden venir-se a fer el càtering, per exemple, de l'institut? Sí, mira, però, preguntar. Si a casa has posat un telèfon i et trogueu un altre. Vale, gràcies. Per cert. Si algú que ens estigui escoltant vol opinar, també, sobre el tema, el Facebook de la Penya del Morro ens pot escriure el que li doni la gana i ho llegirem. Pot posar. El menjar de l'institut és bo. També pot posar el menjar de l'institut. Si us plau que digui el motiu, eh? Sí, si pot ser el nom, però si no volen, perquè és més íntim, no passa res. Vosaltres, què opineu del que hi ha a l'institut i allà, encara que neixeu al Montserrat, ho heu trobat amb altres alumnes que anaven a altres escoles de Sant Just. Per exemple, del Canigo o al Montseim. Sí. Com està el sacramento, maiola, miranda, etcètera? Com està el menjar en aquests centres educatius de Sant Just? Jo heu pogut parlar i comparar, però he dit que no heu tingut una bona satisfacció amb l'escola en Montserrat, a mínim a l'última etapa. Però els altres, què diuen del Canigo o del Montseim? Havia mirat per la cangina del Montseim i jo tampoc els agrada gens. El menjar de les escoles, en concret, és tot dolent. És dolent. Mira el que estic dient. Estic posant amb el paper del Joan. És que, al final, mai he de posar amb el Joan, perquè és veritat. Dani, tu has trencat aquí el teu personatge perquè tenies un perso. Ho sento molt, ho sento molt. Quan és veritat, és veritat. Jo a l'escola en Montserrat m'havia quedat moltes vegades. I era bo, eh? La truita sortia a aigua. El menjar és que, a vegades, estava bo i sabia... Perdoneu, imaginem, perquè jo ara ja fa anys que em veig de l'institut... Un puré, li deia moc de trola d'aquí. Sí. Imagineu que, si no us agrada, que tu, Dani, has hagut de canviar la teva opinió i el teu pare, perquè tu... Ho sento molt, perquè no es podia aguantar-me. No es podia aguantar-me. A vegades, que les monitores ens obligaven a menjar. Ostres. Però, si no, no menjàvem. Però, si no, no menjàvem. Sí, no ens ho menjàvem. Venien amb la forquilla sessina, que se'n diu... Ah! I t'ho ficaven a la boca. I quan acabo, se'n deien, fer repòs. Eh, Dani? Fer repòs. Bé, ja veig que pet ensec que és avui el programa. Heu vingut, heu vingut, ja... Sí. Ens hem pres un xulet a calent i jo crec que ens ha posat. Jo no sé si us ho heu pres alguna cosa, però avui, el que està clar és que el Dani i el Joan han vingut disposats a picar fort. Bé, doncs avui he aguantat. No és bo el menjar de l'institut. Passem a següents temes que teníem preparat. Ja veuràs com es escoltin les cuineres de l'institut. Ai, quina vergonya, quan ens feixen allà a la cantina. Atenció, perquè repassem algunes activitats pels propers dires senjusts. Joan, comencem pel Baby Contas, aquest dimecres, és a dir, demà, a dos quarts de sis, a les golfes de Can Ginestar. En Sandra Rossi. Per a infants d'un a dos anys exclusivament. Les places són limitades, però cal inscripció prèvia, a la biblioteca o per correu electrònic. Que això són contes, no? Per a infants, sí. Sota el títol qui viu aquí, no? Sí. Hi ha un correu on la gent pot fer les seves reserves. Biblioteca a roba sanjus.cat. Si ho voleu, ja ho sabeu. Per demà, encara no sé si hi ha una plaça, envieu-me'l. Jo diria que la biblioteca tanca les 8.30, ja sabeu. 8.40. Escolta, unes reserves, si us plau. Aquests contes són molt divertits, perquè els nens petits també poden col·laborar. Jo diria que és gratuïti tot. Doncs ja ho sabeu, eh? Demà, a 2.45, les golfes de Can Ginestà. I també, Joan, destaquem que aquest dijous i a la sala Piquet de la Teneu, s'estrena una nova exposició de les seves. Sí, paisatge i tras, fins al dia 9 de febrer. Molt bé. Que organitza les seves. Molt bé. I això ho podeu trobar a la pàgina web. Va doble, doble, doble, doble, punt sanjus. Moltes gràcies. Bueno, ara com esteu sentint, al principi hem sentit el flaviol i després tota la copla de les sardanes. La copla contemporània, eh? Que fa aquestes versions. Per exemple, aquesta és de la Guerra de les Galàxies. Sí, sí. I tot això per parlar de les sardanes i també de les ballades que es fan cada dia, el matí a les 12 del migdia, els jardins del Parador, just al centre de Sant Just, a la Rambla. No sempre ho fem al mateix lloc. Un dia ho fem al Parablanca, un altre dia ho fem. Però aquest febrer hem pensat de fer-ho al Parador i serà el dia 3 del 3 del 2013. A les 12 hores, o sigui que després de missa, ens baixem al Parador i a ballar sardanes fins a les dues. Ja sé que tenies preparat per més tard, però ja que hi som, i ara matem el tema de les sardanes, com estan anant els cursos de sardanes? Bueno, molt bé, mira, jo... El primer dia no vaig poder anar per assuntos familiars, però el segon vaig anar i molt bé. El problema és que va ploure i no va venir gaire gent. Però, aproximadament, aquest any hem pujat bastant i som 14. 15 ja està molt bé. Ha vingut molta gent gran. Tothom és petit de tots? No, som 3 de petits. Ah, sí? Hi ha una de tercer o de quart, que vull dir que... De eso? No, de primària. Que la gent s'anima a ballar sardanes. No sé si ho vaig comentar l'altre dia, si no ho comento avui. Si la gent està tan amb el rotllo de la independència, per què no n'hi ha la ballada catalana, no? Això t'ho he dit tot a la raó. Sí, que ho vaig comentar l'altre dia. Això que escoltem de fons era Indiana Jones, en sardana. Sí. Sí que es diu... Imagines l'Indiana Jones, allò d'un barret, un barret, una barretina. Atenció, perquè passem ara a una última activitat. Aquesta activitat m'agrada molt i per això l'he escollit. Ball discoteca per a persones amb disminució intel·lectual. Serà aquest dissabte 16 a les 6? No, perdona, aquest dissabte 16. O això és el febrer que és...? Sí, el 16 de febrer. O sigui, encara falta, eh? Sí, una miqueta, eh? Formem amb intel·lació perquè la gent no ho sàpiga. Recordem-ho ràpidament. El centre cívic Salvador Espriu fan una discoteca on va llegir per la gent amb problemes. I llavors, serà a partir dels 18 anys, a 17, si algú té 17, pot venir però amb autorització. Teniu una disminució psiquica, lleugera o moderada. Venia acompanyats d'un familiar. El primer dia que participi a l'activitat. L'organitza, a l'Ajuntament i esproseat. Efectivament, el que anava a dir és que esproseat aquesta associació que treballen persones amb disminució intel·lectual durant cada any, durant moltes vegades, a l'any, l'organitza aquests valls discoteca per aquests tipus de problemes. Sí. I avui al programa acabem parlant de les activitats i del ball de Sant Antoni, que ja fa un ball de setmanes, que has de fer aquí els 3 toms, a Sant Just, però que la cosa encara no acaba i continua, no, Joan? Sí, sí, mira, aquest dissabte es va celebrar el ball de Sant Antoni. On va ser? A la Taneu. A la Taneu de Sant Just, eh? Un sopar meravellós, eh? I tu vas anar, que ens vas explicar... No, jo no vaig poder anar. Ah, no vas anar al final? No, al final no. Tu vas dir que ens ajudaries a posar la taula... Sí, jo vaig anar, vaig ajudar, però no em vaig quedar a sopar. Ah, veus que el trobista, que és solidari, molt bé. I com va anar? Bé, mira, va anar bastanta gent, la gent s'ho va passar molt bé, va començar a les 8 i es va acabar les 12 de la nit, però, bueno, el que més va agradar la gent va ser el ball. I el sopar. Aquest ball que té de particular. Té alguna cosa o...? Que es ballen sardanes o... Es balla de tot. Música moderna, música antigues... El van ballar amb Style? Sí, el van ballar amb Style. El ball de Sant Antoni de Sant Just? Sí, perquè hi ha dues persones que t'ensenyen els balls. I llavors, practiquen tota mena de ball. Que xulo, no? Que xulo, no? Sí, sí. Joan González, que fa allò quan l'imita, fa que xulo, no? Bé, Joan, alguna cosa més sobre el ball de Sant Antoni? No, ja està. Doncs ho deixem aquí. Sí, malauradament acabem la secció ara... Sí, clar, perquè si fos per vosaltres estaríeu ja... 4, 3... Si fos per vosaltres estaríeu ja aquí, fins a les 8 o les 9... Si fos per nosaltres, jo ara tindria aquí un programa i seria millor que el teu. Segurament no és... Sí, faríem el Joan i jo un programa millor que el teu. Segurament sí, segurament sí. Ara m'enteneu, no estic maturient. Quina paciència hauria de tenir. Que vagi bé, fins la setmana. Adéu, gent! Jordi, que vagi bé. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sodoncoll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé. Sí. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Gràcies. Bon Nadal i bones fesques. 6 i 42 de la tarda, tot seguit i fins al final del programa, entrem en el món de Jago. Jago, bona tarda.Molt bona tarda. Com t'estima la gent del programa, eh? Sí, ets un llornista reconegut, reputat i molt famós. Sí, sí, el món sencer. Comencem repassant, clar, aquest és un espai, deixeu-me posar en alerta als ullents que jo no sé de què parlarà el Jago mai, ell porta una mica les seves coses, les seves neures, i les solta i les vomita al programa. Per això es diu el món de Jago. Correcte. Comencem, com sempre, parlant d'actualitat política. Sí, una mica la setmana política. Com ho has vist, això? Sí. És una cosa que es fa, per exemple, avui, que hem fet com una mena de reunió al Parlament de Catalunya sobre el pacte de Sobirania. Ja, però això no. Això no, eh? Això no. Què portes? No interessa. A mi m'ha fet molt... bueno, sí que interessa, però encara tampoc hi ha cap decisió, no? Sí, sí. I s'està parlant des de fa temps. Clar, uns que sí, que no, que no, que sí, doncs quan ho votin ja... Ja parlarem. Ja, sí, sí, sí. Ho tindrem clar. No, aquestes setmanes molt famós s'ha fet... Bueno, m'he sentit molt el nom del senyor Várcenes. Ah, és veritat, eh? És veritat. Es presurera el Partit Popular. Va començar tot que si a l'home tenia allà unes cuentes en Suïssa... Eh? De... Bueno, primer van dir una sèrie de milions d'euros, després van dir 22. 22. Era el màxim. Està bé, no? 22 milions d'euros. Clar, la gent diu, no, 22 milions d'euros. Tu diuen i passa com... però si calcules... No sent res. 22 milions d'euros, realment. És que m'ha perdut molt, ja. Jo, a partir de 30.000 euros, em perdo, ja. És igual, però són moltíssims, Jordi, és a dir. És una barbaritat, i espera, et diuen que són 22, per tant, deuen ser senyipico, perquè sempre tiren cap avall, quan fan públices les xifres. Després, també, gràcies al senyor Várcenes, hem sabut aquesta setmana el 3 coses, i s'han posat molt de moda les preposicions amb el senyor Várcenes. Sí, bueno, jo, quan estudiava a l'escola, a l'institut, feies allò de... Ah, ante... Sobretot amb ell, les que més s'han repetit, són pare, pare i sobre. Ah, sí, aquesta última, sobretot. Sobretot. I sobretot, perquè sobresou, també és una paraula que... El cas és que l'home pagava... Bueno, espereu, eh, presumptament. A partir d'ara, presumptament, a tot el que diguem sobre aquest tema, perquè, efectivament, com diu el Jago, l'home pagava els càrrecs i directius... Sobretot. Sobretot, a dins d'un sobretot, també. Sí. Diné negre i tal. Jo, la meva pregunta és aquest home, els sobres els donava tancats oberts? Ah, on tancats, no, suposo. Jo m'ho imagino, perquè, clar, aquella pega que tenen, que és bastant festigosa... Ja podien fer-la de sabors, també, clar. Tu pots llapar una o dos, però sí. No, però n'hi ha sobres que no s'han de japa, que porten enganxina, tothom... Però allò s'acaba obrint. Però estem parlant de mitjans als 90. Segurament no estaven inventats, encara, aquests sobres. Clar, estem parlant, a més, de 10, 15.000 euros, és sentit. Sí, sí. Cada mes, a dins d'un sobre. A dins d'un sobre, 10, 15.000 euros. Suposo que procuren no donar billets de 500, perquè canta molt, després vas al súper amb un billet de 500, pot tirar la quiniela... I amb billet de 10 també fas un gros... Fas un peix, aleshores ha de tancar bé aquell sobre. I després, allò que fa, quan pares un sobre, fa... Ah, eh, eh, que m'ha deixat... Pobre home, com deu tenir... Jo crec que si li miren la llengua, sabrem si és veritat o no. Si la terra s'aqueta, com el nombre de la rosa, que es quedava veritat... Bueno, sapiguem coses sobre bàrcines. Ah, investiguem. Sí, què deia el senyor... A veure, el PP, hi ha una jerarquia, el que més mana el PP, en principi, seria Mariana Rajoy, president del govern. O José María Aznar, depèn d'aquí. En la sombra, en la sombra, això sempre queda molt. Escoltem que deia Rajoy sobre bàrcines. Ah, a veure què deia. No están acusados por nadie. La propia fiscalía le ha dicho al juez Garzón que no mande el asunto al Tribunal Supremo, porque cree que no hay indicios suficientes contra estas dos personas a los que nos estamos refiriendo. Ellos afirman su inocencia y yo estoy convencido de que nadie podrá probar que no son inocentes. Esto es cuanto tengo que decir sobre ese asunto. Una mica de Tomás Roncero, cuando va a hacer un tuit fa uns mesos dien que Cristiano Ronaldo ganaría la pelota de euros. Seguros, seguros. Total, que nadie podrá acusar. Nadie podrá acusar. Hombre. No sé si és tot cosa meva, però m'ha semblat que deia que ningú podria provar la seva inocència. És a dir, que els està clarant culpables, directament. Tenen tan molestres pobres que no... No, és que... Escoltem Arenas. Señor Bárcenas ya tomó una decisión, que es la de renunciar transitoriamente a su responsabilidad como tesorero en nuestra organización, y que lo demás está absolutamente pendiente de investigación. Pero a mí me parece que el señor Bárcenas ha hecho un trabajo extraordinario durante muchísimos años en el Partido Popular. Sí, sobre todo, tan bello. Perquè, si li anava a passar, el que dius... Tascar, eh? Sobretot amb ell ha fet un treball increïble. I on vols anar a parar amb tot això? Després, avui hem servit que el senyor Bárcenas feia servir a l'extrasurè del PP, també, Santxís, per portar diners a Suïssa. Santxís no vol dir el del Madrid, eh, l'ex-jogador. Ni el Sinisterra. No, no, no, no. No ha hagut, no. Jo crec que anirem saber més coses sobre el tema Bárcenas, i anirem revent més informació. I durant tota aquesta setmana hem recordat unes declaracions de... Cospedal, no? Cospedal. En què feia referència a polítics catalans, contes a Suïssa... És veritat, la portave del mundo... I ara què? Ara què? Escoltem-la una mica. Ah, verà què. Verà què deia. Aquesta dona, eh? Vamos allá. A ti cada uno tiene que aguantar con su responsabilidad. Los territorios no tienen cuentas corrientes en Suïssa. Correcto, sí. Las tiene las personas, las personas, las personas. Y, por lo tanto, son las personas las que tienen que dar cuenta de lo que tenemos que explicar. Para la, y vamos a hacer un ejercicio. Tu l'escoltes, i amb tot el que ha passat aquesta setmana amb el tema bárceres fa com una mica de ràbia. Sí, sí. Sí, sí, sí. Però per fer la política una mica més a mena, jo crec que aquesta dona es podria dedicar al món de l'humor. Ah, sí? Sí. Fent un petit exercici de posar uns riures amb les frases més... D'aquests engeonats. Sí, no? Ah, pressió, pressió. Ja veuràs, anem a escoltar a Cospedal amb una altra aire. Amb el trator, no? Vinga, vinga. I cada uno tiene que aguantar por su responsabilidad. ¿Los territorios no tienen cuentas corrientes en Suiza? No. Las tiene las personas, las personas, las personas. Y, por lo tanto, son las personas las que tienen que dar cuenta... Sí, cuenta....de lo que tengan que explicar. Los territorios no tienen cuentas corrientes en Suiza. Claro que no. Imagináis que a un presidente, a una presidenta del Partido Popular, en una comunidad autónoma, se hubiera sabido que ellos, sus familias, sus predecesores del mismo partido, tienen dinero fuera o han evadido, se han quedado con dinero que no era de ellos, y que se hablara de cuentas corrientes en Suiza... A sobre, a sobre, eh? ...a que yo ya había tenido que dimitir. És el que ha pasado justamente esta semana, eh? Molt bé, doncs un aplaudiment, parlar de l'hospital i la seva visió de futur, que és el que li ha passat... Ha fet un durant llei de no, això és greu. Jo crec que no. Encara no. L'última hora no ho ha fet. Fins aquí l'actualitat política de Llego Alonso. Jo volia fer una punt sobre el tema de Barcelona, ja per acabar per dematar-lo. Hi ha una secció que es diria el Twitter amb a plè. Ah, el Twitter amb a plè. Vols que fem una... Fem una algú. El Twitter amb a plè. Qui és aquest? Sóc el de la veu. Sóc el Jordi posant veu d'adolescent. Molt bé, seguim. Hi ha el concepte trending tòpic a Twitter, no? És veritat. Que és el més comentat, el que es parla... Per deixar els teus temes més comentats en aquell moment. Una persona o cosa, que sigui trending tòpic, una hora ja és increïble, no? Es fet molt bé, o molt malament, i la gent parla. Hi ha gent que és trending tòpic per ell, o tres d'hores. Incluso una tarda. Hi ha gent que és trending tòpic un dia sencer. Com Pipi Estrada, per exemple. Pau Levaz queda amb el mòbil... Però és que Bárcenas porta una setmana... sent trending tòpic. Ah, sí? Sí, sí. De fet, si en qualsevol moment tu vas a Twitter i allà on a buscar poses bárcenas, continuen apareixent... Últimes minuts, última hora... Sí, sí, ja, com sempre... L'està petant en Twitter, Bárcenas, no? El té Twitter per això, perdona que... Jo no ho he mirat. És que no m'interessa seguir-lo. A mi el que m'interessaries seria fer-li una visita al sud. No fos cas, que és allà que pes un sobre. Ets un xungo o una mica tu, eh? No, però, escolta, posats a rebre euros... Clar, clar, clar... Bé, que ell porta una setmana, jo crec que continuarà. Sí. Seria bo estar una mica tens i anar posant de tant en tant Bárcenas, i ja veus que van sortir noves entrades. La gent li agafa molt de carinyo. És com mala hierba, que nunca muere. Mira, veus, amb aquests 20 segons que he comentat això, ja hi ha 20 tweets nous sobre Bárcenas. Ah, 20 tweets sobre Bárcenas, però si Bárcenas avui no és notícia. No, no, l'home va fent, va fent. Per exemple, pot llegir algun alzar? Són forts o no? Sí, que molts programes de televisió encara estan parlant. Anem a llegir un, per exemple. Un fa un minut. En Tom Siskam serà innocent i Bárcenas no té nada que ver con el PP. Pizarro no está politizado y no iban a subir el IVA, ¿no? Perdona, com volen dir? Eh? Eh? Però 20 tweets nous. Sí, sí, sí. Que no para. Patarem, patarem. És meravellós, per les hores. El just, el chat de ràdiodesberg.com, aquest programa és interactiu i la gent va comentant coses com si fóssim... Ponte a prueba, saps? Ah, molt bé. El just diu, en Jordi Dom sí que és Trending Topic. Home, no. Jo encara no ho he vist, això. Jo tampoc vull que no t'inventis. Si algun dia fossis Trending Topic... Tant de bo! Tant de bo! Enviem un missatge. Deu t'escolti, Jaco. Volem aviam què diuen de tu. Jo no vull ser Trending Topic, perquè... No pot ser per coses gones, també. No massa. Sempre hi ha una broma, que a la més fa mal. Perquè la gent... No, jo no miro la premsa, sí. I ridiculitzes en Twitter. No, jo no hago caso de les crítiques. Mentira, mentira, mentira. A les hores, a Twitter... Tampoc portarem massa a Twitter, sí que tenim una subsecció dins del món de Jaco, que es diu el Twitter. Però a vegades apareixen personatges que a mi em fa molta gràcia. Ah, sí? I avui em porto un, és només un petit apunt. Ah, és una subsecció? Una subsecció de la subsecció. Personatges que fan gràcia de Twitter. Correcte. Avui portem el cas d'Alejandro Andujar. A veure, què passa? A veure, vaig... llegeixo el seu perfil. El perfil que ell es defineix com a persona d'ésser humà. Surt com bastant musculat a la foto i de torso desnudo. I diu, me follo ahora que quiero... Amo España... Perdó, es pot dir España. Sí, es pot dir España. Me follo a la que quiero, amo España, odio a los rojos, perroflautas, catalanes y demás mierda. Me follo a la que quiero, un repateis, per si no ha quedat clar. Y eso causa envidia, Valencia siempre. Com es diu? Alejandro Andujar. Anduj sed, que no és el seu Twitter. Molt bé. Però m'agrada molt el final, la frase final, que saps? Fa com un resum de lo que és ell. I això causa envidia com a València sempre. València sempre. Què vol dir, que fos a València o que sempre fa envidia a València? A València, o totes dues coses. Jo no tinc res contra aquesta comunitat d'autònoma. Però a València, que s'ho facin mirar una mica, també, no? Perquè, que en dia això... Mujeres i homes i viceversa, la majoria de fauna la treuen d'allà. Bueno, Jordi, no parlem encara, perquè es parla de que hi haurà Barcelona. Un Barcelona short o alguna cosa així. Sí, a veure com serà, si encara serà pitjor que Gandhi, això. Què dius, aquí, però no ho podrem fer. No tinc ni idea. Home, podríem fer San Feliu Short, per exemple. No va, no? A vegades, quan comentem els tuits de... De San Feliu i Espluga. Veiem que hi ha molta fama d'aquest tipus. Bueno, en fi, tenim un minut per acabar, Iago. Doncs vinga, va, que anem ràpid. Cusetes que volia comentar. Vinga, vamos a allá. Sé que et mola amant d'una sèrie que... Ha tornat pulseres vermelles. Ha tornat pulseres vermelles. A temporada i segon capítol, han canviat molts personatges. I la noia també ha canviat molt. Sí, ha canviat molt. Crec que té molt mal d'esquena, i per això està a l'hospital. Ja, ja, ja. Jo sé que li agrada molta gent, aquesta sèrie. Jo no la miro, o la reconeixer. Però l'altre dia vaig veure el primer capítol de la segona temporada. Només una cosa. Qui s'ha... O sigui, a veure. Si anunciem una segona temporada, que són 13 capítols, si no m'equivoco. Correcte. I resulta que el primer capítol, el Prota, o un dels protes, se'n va a l'hospital i li donen l'altre. I desapareix de l'hospital. Per què fem una segona temporada? Sí, és clar. No t'he sentit, no? No, aleshores... Perquè el grup s'ha de saber... El grup s'ha separat, ara estan buscant tots, a l'Unison... Diguéssim que és un capítol gratis, jo crec. O sigui, la cosa començaria a partir del segon. No, que ho patrocinà... O patrocinar Coca-Cola, que al final del capítol surt Coca-Cola, la força que em mou el món i puc ser el vermell. Jo, potser, li canviaria el nom a la sèrie, i li podem posar unes vermelles. Ah! Com que el Prota, ho veig... T'ho eres, bueno... Vinga. Més notícies, que avui Shakira i Piqué... Fem una subsecció, Shakira i Piqué. Eh, subsecció... Jo vaig de cul, eh? Va, no puc anar tirant la música. Música, música. Si no, vaig de cul. Una subsecció de Shakira i Piqué! Que resulta que avui s'han dit que dimarts serien pares, i avui, en teoria, naixarà el nen. Que això no sé com va, donen hora o com va. Potser l'han nascut, ja no sé. Oh, ha roto aigües, tots corrents cap al cotxe, agafa un taxi... Segur que la nena, per la seguretat social, no? Probablement. Una cosa, he vist publicat que el nen es dirà Milen o Milen. Milen. Vol fer un balders? La fuga. No ho sabeu. En fi, ho hem de deixar aquí. Cristina, no tenim temps per saber el millor i el millor del programa. Perfecte. A més, em sap molt de greu, perquè... La culpa deu ser meva, de més. No, és el tàiming del programa, perquè hi ha moltes coses per comentar. Agraïm molt la gent que ha estat escrivint coro del xat de ràdio desderm.com. Perquè avui ha sigut Trending Topic, el xat de la ràdio, com, per exemple, la Ellie, el David, que diu que està confirmat que els de Gendí aixor aniran a Punta Cana, el Villano apunta a fer-ho la penya del Morro Short. En fi, gràcies a tots per comentar. I també tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Verdo, és que no em vull deixar ningú, i aconsegueu posar-me ràpidament. La Carme Verdo ja la qualitat s'enjustenca. La Núria Oriol, el cotxing de l'actualitat, les bandes sonores de la Clara Aguilar, a la segona hora el Sergi Arrada, amb el Casal de Joves, el cara a cara del Dani Martínez i el Joan Cirivella, i Jago o tu, al final de tot, la bona part, mejor, amb la secció del món de Jago i amb la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. Cristina, demà sí que farem el millor del pitjor programa. Perfecte, doncs fins demà, Jordi. Buenas tardas. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, Durant de 8.1, Ràdio d'Esvern, Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern, Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern, Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern, Durant de 8.1. Bona tarda, són les set de la véspera. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui, dimarts 22 de gener. S'ha presentat les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició véspera. La paisatge i traves és la mostra que presenta a les seves aquesta setmana a la Teneu, una exposició que recull els dibuixos publicats en els vulletins de l'entitat des del seu naixement, l'acte inaugural, servirà de reconèixer tant els autors dels dibuixos com a la gent que hi ha col·laborat des de l'any 1934. Amb aquesta notícia, abrim l'edició avui i resumim, però altres informacions destacades en titulars. Demà dimecres, Concentració Sant Just per donar suport a la declaració de Sobirania, que es debatrà el Parlament de Catalunya. L'Assemblea Nacional de Catalunya l'ha convocat simultàniament a municipis de res del país. El gest tornarà aquesta setmana a la Teneu, divendres oferà amb el cicle de jazz que iniciarà l'entitat, aquest cop amb Màriam Vareona, quintet i diumenge i actuarà el grup vocal Zazzania de Jazz i Gospel. L'equip senior del Batinatge Artístic Sant Just ha aconseguit el tercer lloc del pòdium al campionat.