A l'escoltes, ràdio d'esper, Sintonitzes, ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just, Durant el 8.1. Ràdio d'esper, Durant el 8.1. Ràdio d'esper, Durant el 8.1. La peia del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'esper. Buenos días desde Barcelona. El sol brilla con fuerza. La gente cada vez con menos ropa y más colores, se mira por la calle. La primavera ha llegado a la ciudad de la fe y las flores azules. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes qué bien que le sienta papá. ¿Qué tal, bona tarda, mis amigas? Ya es primavera. La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes qué bien que le sienta papá. Es una totalmente adversiva. ¡B allen Mach's al final! ¿Han este puro en la cançó i el cel comence en Naug внутre? De la fe, Les flores azules, amb el tema de la primavera, que si hi ha un dia que ha de sonar, aquest és avui. La primera manga llega por la segunda y en menos. Sí. A veure què diu la lletra. La primavera ha llegado de la ciudad y no solo es la edad. Doncs ja és primavera, el curt d'inglés, i a la penya del Morro també, i a tot el món. Perquè avui hem entrat en aquesta nova estació de l'any. Avui el programa tenim molt d'escoles, en trobem amb aquesta ida primaveral i amb emplujar. Emplujar perquè plorar i demà esperen plujes a tot Catalunya de forma torrencial, perquè... Sí, sí, torrencial. Potser tampoc, no? Jo crec que sí, 20-30 litres de permets. Carles diu que... Mira, et diu que prudència. Que prudència, bueno... Això ho dic a dir els personals, no? No, no està contrastat, ni jo sóc el meteoròleg de Ràdio d'Esber. Però demà hi haurà plaurà, que es copa el raó. En fi, a més a més, avui el programa comentarem les notícies de Sant Just amb la Carme Carme. Boa tarda, què tal? Bona tarda. Hola, eh? Ens visitarà l'Analiès del Cas Fonsanta, ja sabeu que és treballadora social d'allà, i què és allà? Doncs és el centre de prevenció de drogues del Baix Llobregat, però avui no parlarem de drogues, parlarem dels canvis d'estat d'humor que provoquen, a vegades, les estacions de l'any. Com que avui és primavera, no sé si us passa a vosaltres, però de pensi fa sols i neves i fa fred, no ho sentiu diferents. I també profitarem per parlar dels canvis hormonals de les persones, en general, i de la menstruació de les noies en particular, també. Sí, eh? Home, juntament, s'han, aquest, jo penso. Tots els nois, perquè així, potser, us en tenim una mica més. A més, avui al programa ens visitaran el Pau Marcos i el Martí Ramírez. Repassarem amb ells el mític grup històric Supertram. Proposat per Carles Hernández. Tot s'ha de dir la setmana passada i ells hem complert, i avui ens parlaran d'aquest grup. A la segona hora, la Lília enrodes per parlar-nos de les notícies curioses, connectarem amb el casol de Joves de Sant Just, perquè ens expliquin quines són les últims apuntes actualitats en aquest equipament juvenil de Sant Just, d'Esvern. I acabarem, com no podia ser el reforma, els timards, parlant d'esports a la tertúlia esportiva de futbol amb el Pau Alburna, el Sergi Pón i el Rafa Canó. Això és la penya del Morro, que us parla Jordi Domènec. Des d'ara fins a la set, bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Ah, ah, quilos, ah. Saludem també a la gent que n'estan mirant a través... Sí, sí, mirant, a través de la webcam de radiodesvern.com, que tal, bona tarda a tots. Comencem sense més violatació amb les notícies de Sant Just. Carme, t'ho diràs. Doncs comencem parlant d'economia, i són aquests temes una mica de vegades fa xucs. Que... que concentrem-nos, per entendre-ho. Fem una cosa, posem una música així guai, perquè si no la gent canviarà de canàlisi, se n'anirà. Com si fos guai l'economia, saps? És que hi ha coses que estan bé. Sí, tot, tot, tot, tot, l'economia és superguai i superxulo, i et motiva molt a la vida. Parlem d'economia a la penya del Morro. Carme Verdoi, què ens portes d'economia, avui? Doncs l'Ajuntament de Sant Just rebarà aquest mes... 150.000 euros del govern central espanyol. És la meitat del que l'Estat deu al consistori després de fer l'eliquidació dels impostos de l'any 2010. El govern espanyol, de fet, ha de pagar els ajuntaments catalans a tots, un total de 382 milions d'euros d'aquest concepte. D'aquests diners, la meitat s'han de destinar a xugar el deute amb els proveïdors dels ajuntaments. És una mesura inclosa en el reial decret aprovat a principis de mes pel govern espanyol per ajudar els consistoris a sanejar aquestes factures pendents. A l'abril, les corporacions o municipals, els ajuntaments, per tant, hauran de pagar els proveïdors i en el cas de Sant Just, però el deute a xugar és mínim. Doncs recordem que hi ha aquest total, no?, l'eliquidació final dels impostos i taxes recaptats per les administracions locals l'any 2010 ha donat com a resultat que el govern espanyol deu al consistori catalans aquests 382 milions. Però, per exemple, en els tres anys, en el cas de les liquidacions les dues anteriors, que seria 2009-2008, havia estat negativa aquesta relació entre els impostos que s'havien de tornar per les corporacions locals. És a dir, que el conjunt de les administracions locals havien de pagar diners a l'Estat. No és el cas del 2010, i per això, doncs, aquest mes, ja s'enjuigirà aquest 150.000 euros del govern espanyol. Molt bé, Carme, molt ben explicat, molt ben entès tot, i passem a un altre tema. Vinga, va, però on continuem? Doncs parlem ara de les beques de menjador. No sé si recordes que la setmana passada va sortir aquest tema, el periódico va publicar doncs que... Fia't el que diu el periódico, tu també. El consell comarca l'ho va confirmar. Ah, ho va confirmar. El periódico reduirien molt el que es va llibregar. Tot això ve donat per les retallades que es van fer principis de curs. La Generalitat va decidir que les beques de menjador es reduirien de dies. Llavors, en el cas dels alumnes de primària, se'n van establir 177 i per secundària, 106, són aquests dies que hi hauria les beques. Això va començar el 12 de setembre, i aquesta reducció fa que, a partir del 3 de maig, els nens i nenes que s'acollien aquestes beques a l'escola ja no les tinguin. Llavors, parlem de Sant Just, i a Sant Just això afecta en tota les 67 alumnes. Són 62 a primària i 5 a secundària. És una subvenció per bé que hi hagi dos euros amb 60, i això, per tant, a Sant Just, suposa una despesa de 5.642 euros pels 62 alumnes de primària, 273 més pels de secundària. En total, per tant, són 5.900 euros, que la Generalitat no cobreix per aquests alumnes de Sant Just i que fins a finals de curs assumirà la Diputació de Barcelona. Quants números aquesta tarda m'estic marejant? Dona'm una vidramina. La vidramina, eh? Però, estic, podríem fer publicitat a l'Apenya del Marruguet? Vaig a fer... no, no, vaig a fer una crida a empreses de Sant Just o del món, perquè aquest programa s'ha met a tot arreu, a través de ràdio esvern.com, si voleu, en uns servos a l'Apenya del Marruguet, parlem-ne. Volem fer una publicitat original i divertida, com, per exemple, si sou una farmacèutica, com ara ens en parlem. Aquestes notícies ens donen mal de cap. Tant de por hauria anat a la farmàcia dels germans rius al carrer Bonavista. Per exemple, per agafar un codiferil, una codeïna o alguna cosa i està millor. No t'agraden les notícies de rius. Sí que m'agraden, però ens donen mal de cap. No t'agraden, Marta.No, no, és que jo, quan no tinc mal de cap, em sento realitzat i viu, no? Em sento molt viu. Carme...Poten no agradar-te, eh? Què?Poten no agradar-te. A mi les notícies de Sant Just sempre m'agraden, sempre. No sentiràs de la meva boca que les notícies de Sant Just no m'agraden. Carme, amb quina fantàstica notícia caem avui? Doncs avui estem una mica... No, les d'anteriors era una primera positiva, perquè és economia, però és un deute que es liquida, i la segona, doncs és un problema, però hi ha una solució. I la tercera és que se suspès el casal de primavera de Sant Just per manca d'inscripcions. El casal de primavera on es feia? Es feia a l'escola de Salmarrics per setmana santa, del 2 al 5 d'abril, a dilluns, a dijous, els dies que no són festius, però que els nens i nenes tenen festa a l'escola, fons municipals han explicat que les inscripcions no han arribat al mínim que requeria per poder-lo fer, i per aquest motiu, la fundació catalana de l'esplai ha decidit anul·lar-lo. I era això, per nens i nenes de 3 a 10 anys, les vacances de setmana santa es van llargar el termini d'inscripcions, però finalment no hi ha hagut prou demanda. Clar, de fet, no és una novetat, tampoc. S'enjust, hi ha molts cursos on passa això. El casal de joves no és una excepció, i cada trimestre, hi ha dos cursos que s'inventuen. Hi ha dos cursos que s'inventuen diferents cursos. Jo crec que, si m'ho inventueixis, sobre un set o uit, un o dos no poden arribar a fer-se mai, perquè no hi ha prou gent. Recordo sense anar més lluny, un que m'havia de fer jo, que era per aprendre a fer ràdio. Jo crec que quan vam veure que el feia jo, la gent va decidir a apuntar-se. Estava molt bé.Sí, però... Estic tranquil, perquè hi ha una altra, que som dos tallaristes... Futurs tallaristes, però que mai arribarem a ser-ho del casal de joves, que aún volia fer un taller de bloggers. Aquesta pitjó que... que pitjó que jo. Mira, encara podem fer un de ràdio, però de bloggers no cal. No es va apuntar tant bloggers.No es va apuntar un blogger. Puc fer-ho per internet? No, t'ho hi ha uns saps? No té sentit. En fi, doncs aquestes són les notícies del dia d'avui a Sant Just. Estic cansat.Sí, eh? Necessito...És el canvi d'estació. Sí, sí, no com és allò. Necessito una mica de relax, tant de bo algun fes un missatge. Prova, ara, els missatges rius-rius del carrer Badó. Al carrer Badó, missatges gratis. Si dius molt la gent, pensarà que és de veritat. No, és mentida, són publicitats... No, ja ho dic ara, són publicitats falses. Ho he dit per veure, perquè veieu anunciants que teniu possibilitats. A la penya del morro ens atem a tot, eh? A més, la publicitat la puc fer jo directament, també. Val més diners, per això mateix, 4 euros. Dos per mi i dos per la radio, i un per tu. No surten els comptes, Carme.No. En fi, passem a saber què va passar a Sant Just del dia com avui fa un any. 20 d'abril, ahir, 20 de març. 20 d'abril, del 2024. El que passa és que hem tirat enrere, hem vist fa un any, i no hi havia cap notícia. Segurament. Hem tirat dos enrere enrere, i tampoc hi havia cap notícia. Segurament. Hem tirat tres anys enrere, i hem pensat, ja que tirem tant enrere, per què no anem fins al final de tot, i anem a repassar què va passar al 20 de març, no del 2011, sinó del 2008. Per tant, quan tirem un any enrere, posem aquesta música, hem de posar una música molt més antigua, encara, per parlar del 20 de març del 2008 a Sant Just d'Esvern. Ara. Ah, sí, està bé. Bueno, estem parlant del Paleològic Superior. Parlant del Paleològic Superior, Museu d'Història de Sant Just. Visita ara un museu amb tots els ossos de la comarca. És mentida, no n'hi ha cap. No ho dic perquè encara algú me dirà... No, no, no. No, no, no, no. Què passa? La velladorita, per parlar del 2008. 2008, clar. Atenció, perquè el 20 de març d'aquella època, els titulars eren més llargs que la pròpia notícia als informatius de ràdio d'Esvern. Per exemple, una 8 antena... Atenció, vaig llegir un titular, eh? No, no, perquè diràs què estàs fent. Una 8 antena d'entitats i més de 2.200 persones s'adreixen a la pàgina web-cull-serola-puno-rg. I estaria, no? Què? Volia estar el titular aquí, no? No, carrer, ets massa simplista. Per reclamar la protecció d'aquest parc de l'àrea metropolitana. Grup d'ecologistes, vainals i excursionistes. S'acunda la campanya que promou la plataforma cívica per la defensa de Cull-serola. Jo fa 4 anys a Sant Josep, és el que és portable. Per exemple, un altre, el Sant Justany Narcís Prat, catedràctric d'ecologia de la Universitat de Barcelona, com que era una mica així com primavera, tot era la natura. Diu que el trasbassament del Segre, a través del túnel del que ha dit, és la pitjor opció per fer fer-ho a la saquera. Hi havia saquera. Sí, hi havia saquera. I anem pel mateix camí. Molt pel mateix camí. És que estic fixant en les notícies de fa 4 anys, són curioses. Per exemple, l'agència catalana a l'aigua, això el 18 de març, és a dir, tampoc no tan lluny de fa 4 anys, avaluava l'estat actual de la saquera. El sistema tert llobragat continua amb fase d'excepcionalitat de nivell 2, però l'ACA, s'ha de saber què és... L'agència catalana a l'aigua. Afirma que l'esforç del govern de la ciutadania ha llunyat el perill per talls a l'aigua a les seves cares. Por siaca, eh, què dius? Bueno, i cosa així... Que t'has sorprès? No. El tema ecològic. Sí, el tema... Estàvem en saquera fa 4 anys. Sí, sí. En canvi, ara, bueno... Estem pel mateix camí. És un marc. Carme, moltes gràcies. Ja sabeu que podeu saber totes les notícies. Ja sabeu què podeu saber. Totes les notícies de ràdiodesberna, ràdiodesber.com, i a la set, els enjurs, notícies, edició vesprant. Adéu-siau, va tardar. Bona tarda. Nosaltres fem una pausa amb publicitat de veritat, ara, i tornem d'aquí uns moments amb l'Ana Lies a l'Apenya del Marro. Ràdiodesber, durant de 8.1, ràdiodesber, durant de 8.1. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant El Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa, i a la nit per només 16 euros de dilluns i dijous. Gens, malament. A més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant El Nil el que rei Josep Ençà del Clavier, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473458. Restaurant El Nil. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Akbar de les Aigües, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març, podràs visitar gratuïtament el Museu Akbar i el diumenge matinal de Jocs, l'Aigua que mengem. Museu Akbar de les Aigües, el centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, Museu de les Aigües, Polcom. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. La pell a Valmorro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I el cotxe va poc a poc, el cotxe va poc a poc, però jo ja m'hi he estimat. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt si vull fer-ho amb tu. Tu hi has deixat o tu hi has deixat. Són com tu i jo, cada un cada un d'un color. I ens trobem tant en tant, ens trobem tant en tant, i ens trobem tant que al final ens trobem tant en tant, que després ens trobem tant entre versions ricòries. Mireu, quan he començat el programa jo estava de bon nomor, perquè avui ha començat la primavera, estem content, estem feliços, però noi, noia, tu que ens escoltes. M'ha acabat de sabentar que està començant ja a ploure, i no sé, m'ha entrat com una... no sé, tinc un canvi d'humor així com ràpid, no? I dir, com a, ja que em treu així, deixem parlar amb l'Annalies, que és treballadora social del Cássfon Santa, i que han visita cada setmana. Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, com estem? Bé, bé, entrar a la primavera, no? Sí, sí, el que passa és que està comentant, no? Ostres, abans em sentia com un bon humor, i ara m'estic xof. És normal, això. Doctora, què em passa? Doctora? Si la típica consulta, no? Què em passa, què em passa? Bueno, suposo que això és l'afecte típic, no? Tan físic com psicològic de l'entrada a la primavera. Ah, vale, vale. Sempre diem, no? Que la primavera la sangra altera. És veritat? Sí, sí, sí. I per una banda pot ser bo, no? Perquè, bé, estem com més... més accelerats, molta gent està molt més de millor humor, pel tema que canvia el clima, que tenim més hores de llum, però per una altra banda, precisament aquests canvis de llum, els poden fer, no?, que també tinguem canvis en el nostre... en el nostre... en el nostre caràcter, no?, i això... Sí, ho he notat, això, eh?, als últims dies que la gent està com més espitosa, potser? Sí, sí, tal qual, però això és perquè... amb el tema del canvi de... de... de temperatura i de la llum, no?, el que fa és que s'agraeix més d'una sèrie de... són unes hormones, no?, que és la serotonina i la melatonina, que regeixen-lo del tema de la son, o dels desitjos, o de lesics sexuals, no?, tot això. Ai, sí. I, clar, fa que estem molt més alterats, no?, i hi ha gent que, bueno, que no ho nota o potser... potser inclús ho pot notar de manera més positiva, i hi ha gent que tot això sí que l'afecta, no?, per això el tema, de part de les persones que t'endeixen a tenir la pressió, no?, o que hi ha alguna patologia, no?, ara, en els canvis d'estació, això es nota molt tant a la tarda o com a la primavera, doncs aquests canvis poden ser, no?, negatius, i, bueno, potser es pot notar més. Clar, i escolta, Anna, què podem fer per not de destabilitzar-nos? Perquè hi ha gent que té les hormones fatal, eh? Fatal, no? Sí, no, és una muntanya rusa d'emocions, i dius, a veure què passa, com podem ajudar, perquè fins i tot ells també les senten, o elles, les senten malament, no? A veure, per una parem de destingir, no?, una cosa seria una depre, no?, d'aquestes primaderals, no?, i per un altre pare, estar-lo de l'Estènia. Suposo que sí que, no?, que et sona, no?, el tema de l'Estènia, que potser és més, a part de lo del psicològic, no?, de l'Estat, de l'Homoi, d'això també és molt físic. Això de que la gent ara està com més cansada, no?, of, dic, tinc una mandra, no tinc ganes de fer res, em fa mal tot al cos, no?, això seria més l'Estènia. I pensa que una de cada deu persones la patirem, o la patirà, no?, i sobretot dones, eh?, i què podem fer? Ah, dones, per què? Sí, la majoria dones, no sé, fins i tot que no t'ho podria dir sempre, suposo que també és molt pòlter mòrmor. Clar, és veritat, és veritat. I el tema d'això són més sensibles, ja, a la ciutat dels canvis, i sí que és... Sí, com ho podem fer? Com ho podem fer per entendre-us millor? Ah, en general, a les dones. Els homes, eh?, a les dones, en aquests canvis, i tot plegat, així. Ah, de veritat, sí que és veritat que les dones són més complicades que vosaltres. Oi que sí, mal. No, no, no, no, Ana, comencem a entendre'ns. M'agrada la espai. Ah, és fàcil, és fàcil, o sigui, que vosaltres sou com més... que no vol dir que sigui pitjor, eh?, però com més sencils. Més simples, més simples, no? Jo no diria que jo és simples, no ho dic, eh?, jo dic més sencils. Home, el contrari, perdona, el contrari complicat és simple. És més fàcil, més senzill, no s'ha de donar tantes voltes. Però queda millor que ho diguis tu, no? Que somo, no? Sí, però a mi no em molestes, és simple. Fet-ho prefereixo, eh?, perquè us deu... A vegades penso en les complicacions, no?, d'una... Sí, durem moltes voltes a les voltes. Sí, quin mareig, tu. Sí, no tothom, no tothom, no? Tant de comunicació, que sempre diem, no?, molt de comunicació. Tu que penses, tu que sents, com ho veus, no?, planta xargo, ah, doncs mira, jo ho miro d'aquesta manera, ho sento d'aquesta manera, i així, amb la comunicació, podem arribar a un estat mitimit. És bon consell, sí, entre simplicitat, no?, i tanta complicació, sí. Sí, sí, sí. És una persona molt complicada, l'altre veu d'una manera més simple, segurament que farem un mitimit, no?, i serà tot més fàcil. Sí. I el que deia és de com, ara, en principi, de l'abstenia, i si és una depressió, realment, tema, o sigui, relacionat amb la primavera, això no durarà molt, seran uns dies, i sobretot, ho notarem, això, a partir d'aquest canvi d'horari, eh?, més de avui, veritat màgica, ha entrat la primavera, jo crec, amb el tema del canvi d'horari, ho notarem més. El disabte és canvi d'horari, eh? Sí, que, en comptes de ser als dos, seran les tres, no? Sí. Doncs el diumenge, llavors, com els nostres birrimos, aniran una mica descontrolats... Dormirem una hora... Bueno, és allò, no?, que ens pensem... Dormirem, clarament. No, no, perdona, anem, dormirem les mateixes hores que dormim, que dormim el que vulgui, eh? El que passa és que, quan ens llevem, serà una hora menys de la que realment n'hauria de ser, no? Semblarà, no?, o sigui, que els primers dies anirem tots una mica com descontrolats. Això al nostre cor ho patirà. Ho pateixen una mica, no? Més que ara, per al tema del sol, eh?, i de la llum, i tal. Però després, en principi, si una persona... Bueno, doncs, no té cap problema més, no? En principi, això, en uns 10 o 15 dies, hauria de marxar, no? I d'això se'n diu, abstemnia primaveral. Abstemnia primaveral, i avui dia els cinc demà es passarà a algú de avui. Doncs mira, potser sí que ho estic patint, malament. A vegades pots donar una mica de febre. Durors musculacions, plantripors, que estàs molt cansat. Sí. Durors de cap i de gola. Val de panxa? Pot ser, també, o no? Doncs no, no és una de les coses més. Perquè ahir va fer una mica mal de panxa a la tarda, i que no és això. Què val, brana? Què val, es mana? Sí, vaig menjar una bulleria industrial d'aquesta... Sí, no s'ha de menjar. Jo crec que va més per aquí, jo, més per aquí. I després, molta rehabilitat física, inclús a nivell intel·lectual d'això. Està molt cansat, de mancar de concentració, i en conjunt de tot això seria l'estèria. Però torno a veure que això, en poc temps, no sé, 15 dies més o menys, això s'ha de regular. I veiem que això ens dura molt, no? Doncs anem al metge i fas la pregunta aquesta que m'has fet a mi, no? Clar, sí, per tant, diguem que si aquests dies estem una mica més fluixos, del que habitualment estem, la resta de l'any, ho podem trobar fins a un punt normal. Ara, que la gent no se repensi, com de... Clar, sí, després veiem que això... Doncs es triga de marxar, no? Doncs seria millor mirar-lo. Però que us amiguem. Que existeix l'estènia primavera. Sí, l'altre dia em va dir una frase. Vaig escoltar una frase i vaig pensar, mira, està molt bé. Diu que hi ha molta gent que és feliç en la tristesa. O sigui que, de tendència com melancòlica, per dir-ho d'alguna forma, no? D'això, com... Ai, no em sento bé, no sé què. I... i altra no. Sí, sí, i altra gent que és... Anava víctima, com de màrtid, no? Bueno, potser sí. I l'altra frase és, hi ha gent que és feliç en l'optimisme, no? O sigui que les persones difereixen una mica en aquests dos tipus. La gent que és feliç amb la... I la gent que és feliç amb la... Ai, ai, ai. Una mica l'última. Bé, és igual. Ja m'entens, ja m'entens. Sí, crec que sí. I al final, que ens hem d'aquest. Gràcies. Sí. Al final que ha de saber o ha de buscar on és més feliç. Si cadascú en un rol diferent és més feliç, doncs ja està. Sí, senyora. Què seria això? Buscar la feixada on millor ens vingui. Molt bé. Doncs, Ana, no sé si vols afegir alguna cosa més, però vaja, en sembla que ha quedat clar si aquests canvis que patim d'humor en els propers dies són d'aguts a l'estèmia. Prima veral, tranquils, eh. Tampoc no ens agobiem. Però el tema aquest, si ens notem així, què hem de fer, llavors? Riora. Riora, perquè provoca endurfines i això ens anima i ens va molt bé. Sí. Aquesta recepta és molt fàcil, eh. Sí, m'agrada molt, eh. Riuses més falsos que jo que sé, però aquí estan, eh. Molt bé. Vale, vale. Quins rius més falsos, fan ràbia només d'entrar-los. Una mica, sí. En fi, doncs, Ana, moltes gràcies, una setmana més, que vagi bé i re... Vinga, re, dius que bé. Bona tarda. Molt bé, adéu. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. Quina pau, no? Quina tranquil·litat. A l'any 37 de la tarda continuem a la penya del marrò. Ara, ara, una mica d'animació. En fi, d'aquí una estona repassarem amb el Pau Marcos, que ja el tenim al locutari control, de tot, si no maru de la ràdio. Un grup de música que avui has tingut una petició, no? Avui he tingut una petició. Alguns dies hem fet el que han demanat els ullens, però que últimament els ullens no parlen. L'altre dia, després de la secció, des d'aquí, des de la cúpula directiva de la ràdio d'Esberts, em van dir que podria fer supertramp, que és un grup així, que ho sembla, i em diuen que sí. Si el seguim cas als ullens, normalment, doncs també li farem cas als bosses. Cúpula directiva. No vull saber res. Perquè no vols, perquè ja saps que tens obert la cúpula directiva? Quan vulguis. En fi, això serà d'aquí uns moments amb l'abruda de setmana. Sí, que serà el despatx de la cúpula directiva. Per cert, com us comentàvem, això ho farem d'aquí uns moments, però abans, repassem els trending topics del dia d'avui. Bé, a nosaltres ja fa una setmana que tenim el Juan. Juan, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Juan? Com estàs? Quins nervis! Sí, sí. Tranquils, no pateixis, perquè és de l'Institut de Sant Just, i està aquí a la ràdio una mica com així, de vacari, amb proves auxiliars, digna-li, com vulguis, per saber si ell... Vols dir que el que és el que és el que és el que és el que és. I avui ens portes els trending topics del dia, no, Juan? Sí, mira, uns dos primers és una polla. Perdona? No, no, no. O sigui, has dit això? Sí, aquí. Bueno, Juan, comences bé. No, no, no, comences bé, Juan. Sí, els n'estic de Twitter, no sé on cada vegada més fins. Ja, és veritat. Sí, sí, sí. Però, vaja, i ara, comencem. Comencem. No cal que llegim cap tuit, però de què va anar, que és tuit, una mica? La gent que està farta de coses, o què? Sí, més o menys, també expressa una mica d'indignitat. Indignitat, no? Aquí, sí. Sí, bueno, una mica indigna, sí que és. Sí, indigna, o és bastant clar, però com que no ho controla ningú, el Twitter... Ah, bueno, en fi, alguna altra hàstia que sigui trending topic interessant avui, del què parla la gent, el Twitter? Me callas bien hasta... Hasta qué? Hasta que tuvisteis WhatsApp y empezaste a darme la brasa. Ah. Un dels comentaris. És veritat, grup de WhatsApp, no? Sí, me callas bien hasta que te dejé vivir cazul y no me lo devolvisteis. Això és veritat, això fa molta ràbia. Això passa molt. Això passa molt, no? Carles no para de passar, sempre està igual. Sí, és que aquí en Rajoy Desvern els bolis fan molt buscades. No en fa buscades, no. Són les retallades dels TAPs dels bolis. Hashtags són dos no discuten, si dos no discuten, si una no menstrua. Dos no discuten. Una mica sexista, aquest, no? Està bé, està bé. Està bé buscat, està bé buscat. El Twitter és clar, si rebarem, perquè tothom diu el que dona can vol. I ja està. I quins més? A dos no discuten, perdona? Sí? Sí, se cae el del medio. Sí, els comentaris una mica... És que són xorres, eh? Sí, són una mica xorres, els hashtags d'avui, veig? Això va per dies, després surten. Ahir n'hi havia un molt bo de nombres d'actor porno, que reies bastant. Ah, sí? No, me'n recordo dels noms. Tots és com molt guàrdol, el Twitter, no? La gent va necessitada, potser. Per cert, Joan, Jaume Matas, avui també ha estat trentint topic, no? M'has comentat a la xarxa. Sí, un dels temes més importants del hashtag... Està el Matas, que va ser condenat a 6 anys, el judici, el cas Palmarena, un cas de malversació, previocació, falsetat, documental... I frau a l'administració. Tot, tot el cop, tot el cop. I ara, ara, que algun que ho fan malament, s'ha de ser la presó. Vosaltres anem abans. Tu eres que arribarà a entrar a la presó? No ho sabem. Esperem que si passi uns dies. I alguns tweets, el top tweet d'aquests temes, quins eren? Jaume Matas i Cams, dos grans exemples, per a tots los sandaluces. No acabo de entendre gaire, perquè... No se van de lusos, cap dels dos, però... Sí... I l'altre és un comentari que va fer Mariano Rajoy fa uns anys, no? Sí, jo quiero para España un gobierno como el que preside Jaume Matas en Baleares. Això ho ha dit Mariano Rajoy fa uns anys. Molt bé, molt bé. Que bé, que bé. Bé, i ja per acabar, abans de passar ja a la secció de SuperTrump, també hi ha un altre hashtag. Aquest ja és més... m'agrada més a mi, eh? Sí, més tranquil·let. I es titula Bienvenida Primavera. Està bé, eh? Sí. Alfred, el Ben i la Neu donen la benvinguda de la Primavera. Un total de 21 provincies espanyoles romandran avui un alerta per Fred. Ben i Neu, segons l'agència Estatal de Matriologia. Déu n'hi do, eh? Sí, sí, i he vingut pensant a la Primavera. Que no marxis plubent, eh? Ja t'ho he dit, cara. En fi, així, alguns comentaris al tema? Sí, en una mujer caben muchas primaveras. O Bienvenida Primavera, si no ha tatu presencia, peguen una gran calidad de capullos. De capullos, va bé, sí. Perdó, perdó. El primer no l'entens, eh? En una mujer, és un moment per la reflexió a la penya del Morro, en una mujer caben muchas primaveras. Algú em pot explicar què coi vol dir això? Ja he vingut a parlar de supertraps, eh? Si hi ha algun ullent, alguna ullent que ens pot donar un cop de mà, que us faci el telèfon de la reflexió, que és el 9332-3661. 9332-3661. Repeteixo, en una mujer caben muchas primaveras. Reflexioneu-me amb nosaltres a la penya del Morro. We need you. I més comentaris i tuits sobre la primavera? Bueno, no. Son Twitteros le dan la bienvenida a la primavera. Bienvenida primavera, bienvenido... antistamínicos. Antistamínicos, eh? La gent també molt sana i molt saludable. Bé, Juan, molt de gràcia, et convido que aquí és una estona amb nosaltres. Si vols, si no, comenten coses, pau, no et t'importa, no? Vull que m'han deixat sol. Què passa? M'ha treballat, Martí, és un home de bé. Jo segueixo esperant aquest empaníeu aquí a la ràdio, i ell s'ha buscat una altra feina, però tu continues esperant. Jo segueixo venint. En fi, pau, avui el grup de la setmana és Super Super Super Tram, no? Doncs sí, Super Tram, que és un grup britànic nascut a finals de la década del 60, concretament el 69, molt els finals. Normalment els grups que parlem, si recordem, sempre sortixen uns quants amics que s'ajunten en un garatge d'un d'ells a Califòrnia i entre les onades. Doncs aquest va sortir d'una altra manera, i és que el líder fundador, per dir-ho d'alguna manera, que era el vocalista i pianista Rick Davis, va ficar un anunci al diari, i va dir que la gent que estigués interessada en formar part d'un grup de música, una cosa real, que el truqués i parlem-ne. Perquè, normalment, els grups de música o vaja els projectes que ens inicien i tot plegat, i, a més, així, quan són dos o tres només, ho fas amb els amics o amb gent a fi. En canvi, va posar un anunci i va triomfar, no? Després pensarem a veure si això de l'anunci va afectar la trajectòria de Super Tram, però al principi sí que va triomfar, perquè l'agost del 69 l'anunci va tenir respostes i va agafar, suposem, que em va tenir més, només els tres que va agafar, que va ser el vocalista, pianista i guitarra, Roger Hodson, que és el que estarà més anys, i després Richard Palmer i Robert Miller. I aquests quatre membres van formar la primera agrupació, que al principi es deia Dadi, no Dadi Yankee, sinó una altra cosa, i que al final van canviar-li un home a Super Tram, perquè hi havia un llibre que es deia Super Tram, i van dir, mira, ens agrada, agafarem aquest nom. Doncs avui parlem de Super Tram. Vinga. Quan va començar amb el món de la música, el seu primer álbum, els inicis, tot plegat, què va ser? Home, doncs, al 1970 va entreure el seu primer álbum amb la firma A.M. Records. Clar, era britànic, s'ha de dir així. Oh, ja, exactament. I el disc van ser molt originals i es van posar a Super Tram, també. Sí. Va dir que allà anem a avançar. Va sortir, exclusivament, el Regne Unit, i va ser un fracàs de vendes. Vaja, com va ser? No van vendre... Vam vendre uns quants, però no van vendre el que esperàvem... Per un grup que recordem encara, el que deia, millor que sé, 10.000 còpies, no? Sí, sí. Ons quants? La compra Samara i les tietes. I'll give a little bit. I'll give a little bit of my life. Això va provocar que el grup hi hagués una crisi important, no? Doncs sí, amb només un disc, i amb només un any de vida. Palmer i Miller van deixar el grup per causes diferents. Un volia seguir estudiant, l'altre va tenir una crisi nerviosa. I això va comportar que arribés 5 francs farrel, que vinc curri, i deia-li... Withrop. Withrop. Exactament. Per la gravació del segon disc, que va ser el 1971, i titulat Indebly Stampert. En aquest segon disc van innovar el seu estil, van canviar una mica, van agafar una mica d'aire bitel·lesc, dels bitels, que ja ho estàvem patant a tot arreu, i, intentant seguir la moda, ver si triomfaven, van publicar el Regne Unit i Estats Units, però va tornar a fracassar bastant d'aquest disc, tampoc van vendre el que esperaven. Hem de dir que Sobertram va triomfar a partir de mitjans del 70. No és que hagi portat un grup que no coneix ningú. No, només la Carla. La direcció de la penyada del Morro encara té criteri. Sí, molt. Tot aquest nou fracàs, el grup es va descomposar, només van quedar dos dels membres originals. També si busquem la gent per renunciar-nos a internet. És normal, suposo que, si no són amics de sempre, deixin ràpid, se'n va a fer de la nàvia. Allà hi ha una mica de rodes, de tal i discussió. Exacte, només van quedar Davies i Hodgson. I, tot i això, tot i no triomfar, ells mateixos es van imposar la etiqueta de grup de culte. Ah, sí? Sí, sí. Nosaltres aquí no venim una merda, però som grup de culte. És com si nosaltres diguéssim... Som un programa de culte a la penyada del Morro. Influent a la societat i a la situació. Molt, molt, molt influïnt, molt, molt, molt. Doncs bé, amb aquesta etiqueta de grup de culte, sense més que dos membres, van ha de tornar a recomposar el grup, a partir de 1972, tot i que aquests primers treballs van deixar alguna cançó bona i que encara recorda. I hem de dir que el primer treball es va tornar a editar, el 1977, quan hi ha algú que patava més. Llavors hi ha cançons que no sé si volem escoltar. Give a little bit, no sé si era aquesta. És aquesta, amb la mítica, eh? Exactament. Sobretot aquesta, del primer disc o altres cançons, com Your Pop a Don't Mind, van triomfar més endavant i va ser, més que res, a partir del 1972, que amb membres nous van començar a destacar, de veritat, ja, en el panorama musical, sobretot a Estats Units, perquè el Rene Units mai... Però ells són d'allà, no? Sí, però mai han calat molt. Jo diuen això, no? No sé. Es veu que els yanquis els prefeixen. L'any 1974 va llançar el seu tercer disc, Crime of the Century. Doncs sí, amb els nous membres Duggy Thompson, Bob Sainberg i Johnny Waywell, més o menys, es diuen així. Segur? Sí. Bé, amb els nostres engleses, que sent Martí no està, i que anar-te a Nova York... La pot anglèsa de la taula. Doncs aquest tercer disc, Crime of the Century, que sí que va ser un èxit comercial, ja d'una vegada que els hi tocava, i un èxit entre la crítica. El single del disc Dreamer es va situar a quart, en les llistes d'èxits, a anglèses, i Bloody Well Right va aconseguir també una posició destacada a la llista Billboard, va entrar entre els 40 millors. Recordem que Billboard és una llista molt llarga, eh? DREAMER I now you are a dreamer Well, can you put your hands in your head, oh no I said DREAMER And nothing but a dreamer Bé, doncs aquest era el single del DREAMER, eh? Que es va situar al quart, en les llistes d'anglèses, i Bloody Well Right, però va triomfar una mica més. D'aquests moments l'escoltarem. En 1975 també van començar a evidenciar un canvi d'estil des del rock progressiu dels inicis cap al pop. Ja també s'havien adecuat una mica a la música, no? Sí, al temps, ells creien que amb aquest tercer disc d'Eventura havien tocat sostre, però, com deies, al 75 van publicar crisis, what crisis, en interrogants, que aquest podrien recuperar-nos, seria perfecte. I hi venen adequades moments, sempre els moments tranquils, al 77, i aquí van fer aquest canvi d'estil, i van seguir triomfant, van seguir els seus ascents. Bloody Well Right. Bloody Well Right. Caraví! Hola, Miquel. El programa de música, sí. El dia de rancar una mica, això. Sí, bueno, així. Tranquil, música per escoltar, entre els llargs i tot plegat. Però, vaja, podem anar repassant que el 1979, amb la publicació de Breakfast in America, el grup ha arribat a posicions destacades de les listes d'exits, amb una tercera posició a Anglaterra, i el número 1 als Estats Units, poca broma. Doncs sí, sí, aquest disc ja va ser la Poteosis final, a finals del 70, a punt d'entrar ja a la dècada dels 80, aquest va ser pràcticament el seu album més destacat, i és que va ser on van publicar quatre dels temes més històries de la banda. Quin són?De lògic, el som. I què passa? Què passa? Està plovent?No, no. Si plau, aviseu-me, eh? Tu també has vingut amb visites?Volem el Sant Just, el Sant Just Cat. I no un cat, i no un Sant Just. I no un Sant Just. Aquest és de lògic al som, eh?Sí. Les altres cançons mítiques d'aquest breakfast en Amèrica, és la cançó que dona títol al disc, breakfast en Amèrica, a més de Take the Long Way Home, i Good Best, stranger. Aquest tema és Take the Long Way Home. Sí, trobo clar, els temes, mira...Cambien molt, eh? Sí, no, i a part d'aquesta dura va ser en 5 minuts, el que m'he escoltat abans em sembla que durava 6, 4... Tavallats.Sí, són llars, són llars, per això el començament costa entre, costa entre, i poc a poc ja, al minut 3, ja arribarem amb el ritme. El 3 ja igual canta.Sí, igual canta alguna cosa. Això és història de la música, Viva?Sí, sí, no, això... Port Viva, estan vius, no?Sí, no tots, però... Bé, és història de la música. És història de la música. Doncs aquesta va ser amb aquest disc, va ser l'època d'Aurada de la banda, que es va tancar amb un disc recopilatori, titulat Paris, o Paris, no sabem com s'ha de pronunciar. Sí, Paris, Paris.Paris Hilton. Exactament.Paris Hilton. Sí, sí.Com el del cor de ciutat, el Paris. Sí, sí.També. Home, s'ho prenen amb calma, amb les cançons, eh? Sí, sí, sí, amb calma. Home, que portem un minutet i canta?Sí, 10 segons. Molt bé. Era un altre estil.Va, va. Doncs això. Això ho veus com molt antic, no, Pau?No, molt antic, no. Està bé, està bé.Diferent, és diferent. I Breakfast in America, com sonava, que també estava entre els temes més importants a la banda? Ah, no sé, és aquest, digue-m'ho tu. Una mica hotel Califòrnia, no sembla això? Sí. Tenen un estil bastant similar a totes les cançons. És el Califòrnia, but there's not a lot... Bueno, acabem la dècada del 80, amb aquest Paris, que era un recopilatori, sobretot, de Crime of the Century, que va ser el disc que els va suposar el llançament internacional, i a partir d'un cop començats els 80, van començar els problemes a la banda, que era estrany que no n'hi haguessin durant tants anys, sobretot a causa de les diferències d'estils entre els dos líders i membres més antics, que eren Davies i Hodson, ja que no, era més que real l'estil de les cançons, perquè Davies feia cançons relacionats amb sobresrelacions trencades, com per exemple Another Man's Woman or Goodbye, ja el títol ho diu tot, i Hodson preferia temes més introspectius, com Dreamer o Skool, com els més personals. Però tot i aquestes diferències, Hodson va seguir en el grup, al llarg de la gravació del següent disc, per exemple, les Wars, el publicat al 82, i contenia temes destacats com It's Raining Again or My Kind of Lady, que si volem escoltar o si no. Mentre tant, anem dient que aquest va ser l'últim treball on Hodson va participar, perquè vam donar finalment Supertram al 83, suposadament per causes familiars, però va seguir la seva carrera en solitari, que en principi va ser per problemes en el cor font de la banda. El 100, el que es diu, no? Escolta, i tot i això, clar, l'any 1985, i es república un nou disc sense, com deia, Hodson, Brother Where You Bound. Doncs sí, l'album, incluir Can Unbal, on es criticava la Guerra Freda, que ja estava arribant als seus finals, però es feia amb un esperit crític, i després va comptar també amb la col·laboració de David Gilmour, sí, de Pink Floyd, que després els va demanar que hi havia la col·laborat, que els ajubessin també amb ells, amb una cançó, Supertram també va col·laborar en un dels treballs de Pink Floyd. M'agrada molt. Veu menys dimits per acabar? Pau, com ha acabat, o com va acabar la vida de Supertram? Doncs van seguir traient alguns discos, com fries abert el 87, amb un somer rock, a la dècada dels 90 van intentar tornar a juntar els membres originals, però van haver problemes amb Hodson, que en principi no volia seguir, volia seguir la seva carrera en solitari, van publicar algun treball nou, sobretot recopilatoris, com és el que es diu The Best of Times o Open the Door, també un treball... Sabia dir, sabia dir, perquè era un xiste fàcil, eh? Doncs amb aquest nivell, també algun treball amb cançons noves, com Things Never Change, més recopilatoris, més discos, però, finalment, a la dècada dels 2000, ja es van separar tots, se'n van a cadascú per la seva banda, i van deixar el món de la música. Encara que Hodson va intentar reunir-los el 2000, i aquest cop va ser Davis, qui no va voler. I últimament se'n sap alguna cosa? Últimament no en sabem res, però el Carles jo crec que està esperant a veure si tornen ja els escenaris. És veritat, és veritat, estarà content. En fi, Pau, moltíssimes gràcies. Una setmana més per haver-nos acusat d'un grup musical. Hi ha alguna petició per la setmana que ve o no? De moment no, sí. De moment no? No, de moment no. Sí, bueno, ja s'ha d'arribar alguna cosa, si no, no et preocupis, perquè ja et direm què pots fer, eh? Molt, eh? Podria fer Rafael la carrera. Per què no fa Rafael la carrera? Hòstia, Rafael la carrera. És una petició meva. Que una setmana pugem al nivell, eh? Sí. Vinga, va. Gràcies. Fins la setmana que ve. Adéu. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les sis. Parlem el Versas i Marta Patricio. En aquests moments hi ha problemes de trànsit a la B23, a Molins de Reia. El vas llobregat després d'un accident múltiple. Sapiguem-ne els detalls servei català al trànsit, Silvia de la Mó, bona tarda. Bona tarda des del servei català de trànsit. Molts problemes, ara, a Molins de Reia, a la B23, a Sant Martorell, a la sortida, on sembla, i veiem per càmeres, una atupada múltiple entre 1.000 i 3.000 o 4.000 vehicles. I on la situació viària és molt complexa, ja que dels 4 carrils n'hi ha 3 detallats. I, per tant, hores d'anar ja hem de dir que hi ha 3 quilòmetres de circulació en congestió, i la situació fins que no s'hagin els vehicles, es pot veure complicada al llarg de la tarda. A banda d'aquest problema viari, també la B23, presenta problemes de 2 quilòmetres d'entrada, cap a la llar. A banda d'aquest problema viari, també la B23, presenta problemes de 2 quilòmetres d'entrada, cap a la Diagonal, a la resta de viàcia, circulació, com una bona tardada. L'Associació Catalana d'Agències de viatges ha demandat el Ministeri de Foment i també AN, amb l'objectiu de cobrar una indemnització pels d'anys i per judicis causats serran de la vaga dels controladors aeris de fa més d'un any. Ho ha explicat a Comradiu, que té a Natur, gerent de la CAP. Hacia tot un dels despars de l'horació que les agències de viatges van a afrontar, entre els regastos, i a tants anys que es van produir, tot això és molt important. I, a més, reflectant-se d'un punt, anivia amb multitud de viatges que es van va decapçalar. Les 17 agències de viatges denunciant reclamen 1.200.000 euros d'indemnització per la via judicial. Després que a Foment i AN la rebutgeixin per la via administrativa. L'expresident del govern Balear, el popular Jeume Mates, ha estat condemnat a 6 anys de presó per corrupció. L'Audiència de Palma l'ha trobat culpable dels delictes de frau, falsedat, documental, prevaricació i també trafic d'influències. L'advocat de Mates ja ha avançat a com ràdio, que recorreran la sentència. Segons un estudi de la Fundació Màfere, un 35% dels escolars catalans d'entre 8 i 12 anys han sentit por de ser atropellats quan anaven a l'escola, sobretot per l'accés de velocitat. Ràdio l'hospitalet Francisco Durant. Aquesta percepció la confirmaven el Víctor i el Carlos, alumnes de l'escola Patufet Sant Jordi, que es queixaven que tots sovint els cotxes van massa ràpid i que aparquen en llocs indaguts i dificulten el pas dels vianants. També jo crec que de vegades a l'hospitalet van ràpid, bastant ràpid. Bé, a vegades... A la meva casa, moltes vegades, sí que en cotxes... M'ha departat. La Fundació Màfere també crida l'atenció sobre dades preocupants, com ara que un 5% dels infants que viatja en cotxe mai no escorda el cinturó de seguretat i que un 10% creu el carrer amb el linot del semàfor en vermell. Ràdio l'hospitalet, per com ràdio. L'Ajuntament de Tarragona salva mitges al Concurz Internacional de Focs Artificials de la Ciutat. Després d'anunciar fa unes setmanes, que no se celebraria per mancada pressupost, finalment en guanya el concurs es convertirà en una exhibició. Tarragona Marro, bona tarda. El Consistori Tarragoni ha aconseguit trobar dos patrocinadors que financeran la contractació de tres pirotècniques. Ara ve, aquestes no competiran entre elles i només es programarà en la meitat de dies. És a dir, es celebraran tres exhibicions. Per l'alcalde de la ciutat, Josep Félix Vallesteros, aquesta és una situació transitòria. L'Ambirèntin té molts focs en concurs internacional, ja ho hem dit, i aquesta és un pedàs, però és un pedàs fet a partir de la possibilitat de fer-ho econòmicament i a partir de la decisió de diferents sectors a la ciutat d'implicar-se amb la resolució. Des de l'Ajuntament d'Escartan, convertir el concurs de focs artificials en un certamen bianual. L'alcalde ha assegurat que el concurs es recuperarà a l'any vinent quan no hi haurà el concurs castellers i que el consistori podrà destinar aquesta partida al concurs de focs. Com Ràdio Tarragona. Com Ràdio Esports. Bona tarda, els parlarà David Amador. S'ha disputat la segona tapa de la Volta Ciclista a Catalunya, de 161 quilòmetres amb sortida i arribada a Girona. Nova victòria avui a l'esperit del suís Miquel Elvesine, que manté al liderat de la prova. La vacinia amb declaracions a TV3 ha mostrat la seva satisfacció per la victòria. Una cosa increïble. El suís m'ha ofert tant en salida. Era més dur que pensava. Se sentava molt fort. He pres la rota justa. La fina de la volada era bastant clara. Estic contenta de definir el gran elevóre de la meva squadra de tot el dia. El morci Alejandro Valverde ha caigut i ha perdut dos minuts i deu, segons respecte dels favorits, a l'Ajulec també ha perdut més de dos minuts en front. El grup principal, amb Valverde i l'Ajulec, es queden en poques opcions d'aclarar el triomf final. Demà, tercera etapa, la etapa reina de Gairabet, 211 quilòmetres entre la Vall d'en Bas i l'estació d'esquí de Portainer. I amb futbol recordem el Barça Rep el Granada, el Camp Nou a l'esnó de la nit, en la jornada 29 del Lliga a primera. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'Ajuntament de Sant Just rebrà aquest mes 150.000 euros del govern espanyol. És la meitat del que l'estat deu al consistori després de fer la liquidació dels impostos de l'any 2010. De fet, el govern espanyol ha d'apagar els ajuntaments catalans 382 milions d'euros en aquest concepte, d'aquests nens. La meitat s'ha de destinar a xugar el deute amb els proveïdors dels ajuntaments, una mesura inclosa en el real decret aprovat a principis de mes per al govern espanyol per ajudar els consistoris a sanejar aquestes factures pendents. En marxa el tercer concurs internacional de fotografia, de Sant Just d'Esvern. El tema d'aquest any són les botigues i els mercats del món. Una de les novetats del certamen d'anguany és que els participants han de pagar 8 euros per presentar les imatges 3 com a màxim. Paral·lelament es convocarà al tercer concurs popular. En aquesta edició igual que l'anterior, les fotos s'han de presentar a través d'internet fins al 20 de maig. Després un jurat triarà una cinquantena de fotos d'entre totes les que es presentin i s'exposaran a les vacunades del carrer Bonavista entre el 16 de juny i el 16 de juliol. Un jurat triarà les tres millors fotos. A banda del concurs també es convoca, com dèiem, el concurs popular de fotografia. Durant l'exposició al carrer de les cinquantena de fotos, les persones que vulguin podran votar per una de les imatges que creuen que s'emportarà el primer premi del jurat al concurs internacional entre tots els dons certants. Hi haurà també un premi d'un cap de setmana on perdona final les condicions dels concursos. Les trobareu al web de l'Europa Sifotogràfica Sant Just. 3 de tot l'espon SantJust.org www.santjust.org. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que s'ha suspès el casal de primavera de Sant Just per mancar d'inscripcions. Fons municipals han explicat que les inscripcions no han arribat al mínim que requeria per poder-lo fer i per això la Fundació Catalana de l'Esplai ha decidit anular-lo. Recordem que el casal s'havia de fer del 2 al 5 d'abril per acollir els nens i nenes de 3 a 10 anys durant les vacances de setmana Santa. I això és tot de moment més informació del partit de la set del Sant Just notícies de Dície Véspera. Vec el mar, sento els estels, hi ha un abrerriu. Mentre moles arrels ja s'ha amagat el sol, la lluna està creixent, sento el cando un mussol. O potser és l'oreig del vent, però ja vull córrer al món, ja vull anar amb el vent, vull conèixer altres terres, vull conèixer gent. Gent com tu i com jo, gent sense raó, camina. Si estàs amb mi i vols venir, anem. Hi ha gent que mira el sol i aquí es mira el malí. Hi ha gent que no té prou, gent que ve en el seu esprit, però ja vull córrer al món, ja vull anar amb el vent, vull conèixer altres terres, vull conèixer gent. Gent com tu i com jo, gent com tu i com jo, gent com tu i com jo. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Sberri. Lílian Rodes, bona tarda. Com estàs? Bé, cansada. És l'abstemia primaveral. Si el juny continuem així, fem-nos-ho mirar. Avui parlem de 10 consells per perdre pes sense fer dieta. T'ho he trobat per internet? Sí, vaig buscant i el que m'agrada, el vaig agafant. Ara que s'acosta el bon temps... Si ets la gent molt alta, ho veu, però està a punt de ploure. La majoria de les dones comencen a fer la famosa operació bikini per a l'estiu, però la veritat és que les dietes semblen pesades i requereixen molt d'esforç. Per tant, tu deu consells per perdre pes sense fer dieta. Doncs vinga, consell número 1. Afegeix el teu sopar els dos vegetals o verdures que més t'agradin, com espinacs, carbassons, pastanagues, colifló, el que vulguis. Molt bé, allà fent la manida. I això, com que els vegetals contenen fibra, et sentiràs més satisfet o satisfeta i a menys caloria. Consell número 2 per perdre pes sense fer dieta. No et privis dels aliments que t'agraden, però amb moderació. Serveix-te a una porció i no repeteixis. Ah, és veritat. Consell número 3. Substitueix els ingredients de coses que t'agradin per alguna cosa més iaugera. Per exemple, acompanya la hamburguesa amb rodes de tomacat i follars d'encià amb enlloc de formatge fos. Ai, Lídia, no sé si podré fer-ho i això. Consell número 4. No saltis menjars, perquè això que es diu pica entre hores fa que el metabolismo s'acceleri i es cremi moltes més calories que si passessin hores i hores sense ingerir aliments. Vale, no... No, no, estàs bé. Consell número 5. Com més temps romanguis de la taula, més tendència tindràs a seguir menjant, encara que no tinguis gana. O sigui que hem de menjar fora de la taula. No, s'ha de dedicar a quedar pat una mitja oretta només. Mitja hora a l'àpat? Sí. M'ensobren 29 minuts, eh? Sí, sí, jo... Hem d'anar en fatal amb el menjatge, amb el dormit... I me... oi! A veure, consell número 7. 6. 6, perdó. Número 6. Redueix el sucre. Prova d'eliminar les begudes ensucrades com els sucs de fruita. Ah, també? Sense sucs de fruita? Bueno, el suc de taronja sí, però... El suc de taronja sí, eh? El suc de plàtart no, perquè no existeix gaire, però, vaja... Va, consell número 7 per perdre pes sense fer dieta. Limitar el consum d'alcohol, perquè l'alcohol... Per qui no passo, eh? Contem més calories que els carboidrats i les proteïnes, així que no és recomanable. I consell número 8. Utilitzar plats o gots més petits per servir-te el menjar. Utilitzar... Ah! L'alcohol habit, o torrebro, no? Perquè el plat o el got es veurà en plens, amb menys quantitat d'aliments, i així consumeixes menys calories, i visualment no notaràs la diferència. Enganyar el teu servit, no? Sí. Però a mi no m'enganyes, s'ha d'estar menys menjada el que et toca. En fi, consell número 9. Doncs evitar comprar galetes i pastes variades per no caure en la temptació de menjar-te-les. Evitar comprar galetes, clar, és que si no compres ja no t'has menjat pes a casa, no? Un hotel, i etcètera, etcètera. En fi, i l'últim consell per perdre pes sense fer diet en consell número 1. 10. Encara que no vagis al gimnàs, realitzar algun tipus d'exercici, com caminar, nadar, anar amb bicicleta, perquè hi ha moltes activitats divertides i que ajuden a fer exercici. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, Lília, molt bé. Lília, moltes gràcies, una setmana més. Avui, amb aquesta llista dels 10 consells per perdre pes sense fer diet a tu, segueixes? No, jo m'ho he fet tieta. Ja, va bé. Això és com allò, la revista de Superpop. Has, no sé què, recorda, saps? Tu tens la revista Superpop o la... La comprava quan era petita. La comprava quan era petita. Ara ja ets gran i ja no la compres. Però a la revista aquesta de Superpop, els 3 que feien el final, o no sé... 10 consells també feien el mateix, eh? Per ser una superguai de la muerte, per exemple. El típic de Superpop. I l'última era, ah, i la regla número 10. No agascàs el de les 9 anteriores. Saps, adiós? Ja és que ho sé perquè sempre me la comprava. Lília, bona tarda, fins la setmana que ve. Adéu. Ràdio Casper, durante 8.1, Ràdio Casper, durante 8.1. Tot seguit, truquem al casal de Joves de Sant Just. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant, el Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A migdia els trobaràs per 12 i 16 euros amb beguda inclosa. I a la nit per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant, el Nil, el carrer Josep Encel Clavier, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473458. Restaurant, el Nil. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Ácbar de les Aigües coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Ácbar i el diumenge matinal de Jocs L'Aigua que Mengem. Museu Ácbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, museudelesaigües.com. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7. Radio d'Esvern, 98.1. Radio d'Esvern, 98.1. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7. Ràdio d'Esvern. Caranya, diuen que els justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Josep d'Esvern. Vinga, vinga, haig portat joig que se m'ha fet la força a les mitges. Amics, amigues, espero i ho desilluc que la penya de l'Esgalta, no del Morro. Perdó, del Morro, tingueu la vida més plena que la casa de los 101 d'Almatàs. Ho lloro pel Llorónimo Estilton. Per por, quina meravella. Sóc l'Anzell Llàcer, i a la penya del Morro... Mira, mola, que vols que et digui. També una salutació a tots a la ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que tenim al Morro, és nosaltres pitjants. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i a més, penya com un. 6 i 18 de la tarda continuem en directe a la penya del Morro i tot seguit connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Un nom. Unes idees. Un color. El blau. Unes clapes a la barba. Un ex famós. Un follower de Jaume Figuero. Sergi Arrada, Ruiz. Hola, molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal, com estàs? Sí, una mica més gran. Ja l'ha impassat, ah, l'ha impassat. El diumenge va ser el teu aniversari, no? Sí. Home, doncs, que li dediquem un happy barri tu i jo, perquè de la Carmen de Mairena va dediquem-li un happy barri... al... Com es diu, com deies tu, com deies tu? Sergi. Sergi Arrada. Oh! És la Marilyn. Jo pensava que tira la Carmen de Mairena. Quina classe. Oh! Clar, com que era del cinema. Sergi Arrada. Happy birthday to you. Oh, nene! La Marilyn Monroe que et felicita a la penya del món, Rosergi. Sí, sí, una pregunta, ja me'n faig. Perquè quan dius un home s'ha sentit unes rialles, per ja... Sí, bueno, perquè la gent no es riu del que dic. Riu de la presentació, aquesta, que és una mica fliqui, per presentar-te, però no de un home, eh. Cuida-ho. Sí, sí, sí, sí. Escolta, t'ha agradat la Marilyn o tu ets més de Carmen de Mairena? Happy birthday to you. Happy birthday to you. No sé què. Happy birthday, Mr. President. No s'ha llenada, Coño. No s'ha llenada, eh. Què t'agrada més, Sergi? No saps més de Carmen de Mairena. Però, a veure, ho dic. Tinc una amiga que està vivint a la Xina. Sí. I dona classes de la castellà. Sí. I la setmana passada els va demanar una redacció lliure. Redacció en llibre. A los chinos del Pekín. Redacción libre para la mañana. Para la mañana. I un chinés li va fer una redacció sobre la Carmen de Mairena. Carmen de Mairena, muy buena mujer. Sí, i acabó ficant allà la más grande. Sí, no, la más grande, ués. O el más grande, vaja. No sé si has vist l'intermèdio aquests dies, però han fet uns vídeos molt divertits des de Tòquio i han ensenyat alguns japonesos i japoneses que hi ha pel carrer, algunes fotografies d'espanyols, espanyoles, i sortia a Carmen de Mairena. I tots es pensem que era la reina d'Espanya. Sí. Cuida-ho amb Carmen de Mairena, vale? Perquè en el segon moment... que, per cert, s'està molt gran, aquest home, eh, Sergi? Bé. Vaig veure-me l'altre dia unes imatges i està gran, està gran. En fi, no hem vingut a parlar de Carmen de Mairena, una cosa que a mi em sap greu, però ja ho deixem per l'altre dia. Hem de parlar del casal de Jóves de Sant Just. La Pella del Morro, cada tarda de cinc a set, a ràdio dels vells. Ara, com que ja estem a la primavera, és una mica la casa de la Pella del Morro, amb aquella gent que hi ha davant, l'equipament, el barri sud de Sant Just. Sergi, què és el que teniu preparat per aquests dies? Doncs... Ara estem preparant i acabant d'engegar el que farem del casal de primavera, que la farem la setmana santa, i durant els matins farem un taller invenció de coreografia de baix, perquè puguin fer una còrea d'una cançó així mogüeta. Però qui, qui? D'aquest que parles? A qui s'apunti? A qui s'apunti els casals del casal de Jóves de Sant Just, del Primavera Sant. Primavera Sant, sí. Farem com un casal de la setmana santa, amb una sèrie d'activitats, i la gent no les pot apuntar. I als matins farem aquest taller invenció de coreografia, a les tardes a l'exterior del casal ficarem ja unes pistes de badminton i unes porteries de futbol, i també podrà en jugar. La salutopia estarà tota ficada pels patinadors, que puguin patinar durant totes les tardes. Però això serà durant la setmana santa? Que l'inscripció prèvia sap alguna cosa? Allà sí que s'han d'inscriure. I també tenim una sortida, que farem a la bolera. Què dius?Sí. La Pedro Alves?Sí, la que és aquí a Maria Cristina. Sí, veu-li Pedro Alves. Jo sempre faig strikes. Jo faig doubles, sí. Sí. I doubles. Bueno, doncs el dimecres de matí s'ha sortida, que també s'han d'apuntar. A mi saps què m'agrada molt? Em fa ràdio com faig un esper. Saps què és un esper?Sí. És allò que fas com un strike, però a la segona. No, però és bueno, però és menys bueno que el que fa la primera. Sí senyor, un esper. Quan fas dos strikes, doncs és millor. Com és que no hi ha bolos al casal de Joves? Podríeu portar bolos, no? Sí, i tu podries encarregar-ho, d'anar a col·locar els bolos drets. Vale, vale. Jo seria la... Sí, no em veig parlar. Tot el que aquest casal de primavera, que es farà per setmana santa, i que els tallers recordem ràpidament... Corografia de ball.Corografia de ball, uno. I ximpón. Ah, ja està. Només hi haurà un taller. Vale, vale, vale, perdó. Molt bé. La ropa és lliure. Jugava a Minton, a futbol, a patinar... És lliure. Doncs molt bé, Sergi, què he de dir? Com va anar per ser el cinecloputupi, el divendres? Molt bé.Sí! No vaig venir.No vaig venir. Sí, però al final no vaig poder. No vaig poder. Però quantes persones van anar?28. Toma! Molt bé, no? Sí. Escolta, que està molt bé. Sí. Que ve el Jordi. Sí, s'ha segur que la gent va anar per això. No, però la pel·li era bona, ja ho vam dir. Jo crec que també hi havia una mica, com de curiositat, per veure la pel·lícula d'incendis, perquè, bueno, la cosa segura va venir la versió teatral. Va venir la clara segura?No, perquè és la versió teatral. Deu estar al teatre, no? Clar, clar, és veritat. Molt bé. Jo crec que per això també va venir més gent de l'habitual. Va, para que la pel·lícula és molt bona. Sí, que és bona, sí. Bueno, Sergi, o sigui, deixem-ho aquí. Sí, aquí. Tornem la setmana vinent amb més històries. Per cert, ràpidament. Dos minuts, encara abans de la tertúlia. Volia preguntar-te, quina pel·lícula podem anar a veure al cinema, si que recomanis? Actualment. Està la títica, que és la de Intocable. Intocable, vale. Doncs aquesta. Intocable, ja ho sabeu, si volen el cinema. El Sergi Arrada. Intoxicció, la de Chronicle. Chronicle, també té bona pinta, no? Clar, que sí.A mi m'agrada molt sense ficció. Doncs vés a veure Chronicle. Sergi, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Un abraçada.Una abraçada. Adéu, adéu. 6 i 26 de la tarda, d'aquí uns moments repassem. El Sergi Pont, rafacant el telèfon, el Pau Alburna també ho tindrem al telèfon. Com ha anat aquesta última jornada de lligar amb el Barça retallant aquests dos punts al Madrid a la tertúlia esportiva? Per cert, escoltem la lletra d'aquesta cançó. En passat per les cors el Camp Nou han comprat una tele en color. Han menjat arrosc cada dia esperant que els temps fossin millor. Gelats a la Rambla i quan elles despistaven ella apareixia en un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or. Un tren dia de tard els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amb taxicost en un ronyó. Però recorda, petons, si mirades en un embalat de canet de mar, els vols d'encovar la piromusicals. Matins a l'església, amb un quedós al camí i quan hi ha els nens que ja s'han fet grans una lluna de mel per al mar. I a nostre senyor li demana que se l'enduïa ella primer que ja es quedaré passant els dies més tristos. Ara que em suavitat l'aprèn de la seva petita mà es pregunta si ella també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. Van a buscar els nens a l'escola i Jordi i la jove treballen fins tard. La Cristina, doblint, va marxar amb un pigat després d'un estiu plegat. Aquest Barça és de po i el Madrid punxa temer i fer. Un gol tiniesta o Obama calçots que va per tothom. En Ramon és un fan del Pujol d'en Xavi, la norma doble. I l'Antònia plora l'amor a la guerra del seu germà gran. Però recorda el desig i rialles en un embalall. De can et demana i no me'n li agafi fons artificial. La feia veu molt, cal a la tarda. Espera'm, quin ritme que porta el públic de buer. No m'invento les coses. Tenim nosaltres el programa d'avui, la tertulia esportiva. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern, la tertulia esportiva. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 de ràdio d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern. Tenim l'estudi número 3 d'Esvern.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.