#194 - La Penya del Morro del 24/1/2013

amb altres entitats i associacions de Constantí, ho explicava el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Joan Padrarol. És una línia que hem seguit sempre, i aquest conveni està fent formalitzar aquesta línia, i a veure, venen vocació de continuïtat, amb els propers anys, això, sense cap dubte, no? El compromís i la formalització d'aquest conveni és deguda a tota una sèrie de col·laboracions que estàvem fent amb l'ajuntament de Constantí, per a tot el que era exacte sí, vics, culturals, de festa major, etcètera, no? Bona tarda, us parla Roger Castillo. El Barça juga l'accés a la semifinal de la Copa del Rei davant el Málaga, les deu de la nit a la Rosaleda. Els blaurans necessiten guanyar o bé empatar tres gols o més per no quedar eliminats. Si el Barça passa ronda, s'enfrontarà a semifinals amb el Real Madrid que ja s'ha clasificat. Dirigirà l'equip Jordi Roura, diu que la plantilla està preparada per afrontar un partit decisiu. Que m'estarà pleure en ambient. Jo crec que és un partit molt bonic, i jo crec que nosaltres en va afrontar, repeteixo com deia abans, amb tota la intensitat del món, però, consciència, la importància que té, jo penso que nosaltres estarem el 100% segur. A segona divisió, el Girona ha rescindit el contracte d'Aridà i Cabrera. L'extremcanari deixa el club 6 mesos després d'haver arribat. Encara en futbol el Sant Andreu jugarà Villa Robledo, en 49 del vespre de la tornada, els vuit anys de final de la Copa Federació, ho fan amb l'avantatge del 5-1 a l'anada. I un endarrer punt de bàsquet, al Barça ha visit la pista del vesconi, hi ha un quart de nou, la jornada al top 16 de l'Eurònica. En directe, amb atendis de Sant Jos d'Esvern, el 98.1 de l'AFM i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Molt bona tarda, Sant Jos. I molt bona tarda al món mundial, també, a través de la webcam de ràdiodesvern.com. Benvingut al programa de les tardes de la ràdio de Sant Jos, des d'ara fins a les 7 del vespre comença la penya del morro. Ara comença i fins a les 7 del vespre hi ha programa. Carme Verdoi, bona tarda. Començarem amb tu, com sempre, repassant la qualitat de Sant Jos Tenca amb el públic que ens acompanya, que està aplaudint. Avui d'una vincuda al públic. De Ripoll. De Ripoll, i pa! El braçoll de Catalunya. A més, bonic. Avui tindrem la secció als amics de Júlia Atmella, que avui és una secció misteri, perquè m'ha enviat un, quan repassem allò a l'escaleta del programa, i tal, m'ha dit, Jordi, no et diré amb qui vinc. Diu, és sorpresa. Molt bé, eh? I jo, com que és sorpresa, dius, sí. I llavors he preguntat què és l'informer Sant Jos Tenc, el que porta a la pàgina web. Diu, és algú de més nivell i més que et sé. Diu, d'acord, doncs ja veurem... No ho sé, et juro que et juro. D'aquí una estona vindrà, i és amic de Júlia Atmella, i m'ha dit que és algú més nivell i més que et sé, que l'informer Sant Jos Tenc. Clar, també tinc una cosa. No és difícil. A més a més, també avui el programa, com cada setmana, l'educació que anina amb la Rosé Ars, que avui parlarem del que va passar la setmana passada, al metro de Madrid, on es va deixar morir un gos a les vies del metro. En fi, em parlarem de tot això amb la Rosé Ars, la nostra educadora, que anina dels dijous a la segona, ara, atenció, perquè avui ens visitaran 3 components del grup vocal Zitzania, que no els agrada que els diguin corals, canten música de jazz i de gospel, i estarà en aquest diumenge a la Taneu de Sant Jos. A més a més, avui parlarem de la tequilla inversa, que és un nou concepte que ha aparegut a la sala vèqueta de Barcelona, on l'obra que has de representar ara mateix, en lloc de pagar, quan compres l'entrada, pagues el final, i pagues el que tu creus, el que acabes de veure. És una curiosa manera de finançar el teatre i aquesta obra en concret, i parlarem amb el seu productor, que ens expliqui una mica com va sortir la idea i tot plegat, i acabarem, com cada dijous, parlant de llibres amb l'Arnau Cónsuls, a la secció dels llibres, Palmorro, bona tarda, que per cert, avui l'Arnau Cónsuls porta una primícia. Porta una primícia...De quin estil? Relacionada amb Sant Just i els llibres, em sembla. Ah, i aquesta quina és?Ah, sí? Bueno, doncs molt bé, ja ho has posat més tard. No, perquè no era oficial. Doncs, llavors, serà primícia. Avui, a la penya del Morro! La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Per cert, un moment, prenem el programa perquè... No ho hem presentat a la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Ara sí, Jordi, que tal, bona tarda. Perdona, perdona, perdona, no fem-ho bé. Para, para, para, para, para el programa. Avui, com que no tinc el guió de presentacions que l'he anat improvisant, torna a posar música al somari al programa. I amb la col·laboració més que especial de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Per cert, Jordi, a qui no sabies que Mickey Mouse va ser citat a declarar a Roma durant el 2007? Ah, no ho sabia, segurament. Per això es va quedar el creador... ...congelat. Sí, és el que t'anava a dir. Va, comencem amb les notícies de Sant Just. Carme, atenció, perquè ahir, més d'un centenar de Sant Just Tengui, Sant Just Tengues, van donar suport a la declaració de Sobirania aprovada al Parlament de Catalunya. Vostè, en la concentració que es va fer a les portes de l'Ajuntament, organitzada per la Secció Local de l'Assemblea Nacional Catalana, Sant Just per l'Anna de Vendència, es convocava simultàniament a diferents municipis catalans. Un dels membres de Sant Just de l'Anna de Vendència, Roger Cónsol, va explicar que representava aquesta declaració, assegurava que la declaració situava a Catalunya al marge de la història constitucional espanyola, perquè reconeix que el poble català és Sobirà, i, per tant, el que va dir ell era la demanda formal del divorci amb Espanya. També es va llegir el manifest que instal·la la Societa Catalana a treballar per l'Anna de Vendència, i tot plegat de ser a dos quarts d'avui del vespre, aquest acte es va acabar amb una batucada, a la plaça de l'Ajuntament Crits a favor de l'Anna de Vendència, i amb l'Anna del Segadors. Aquests són els crits que hi havia ahir, a la plaça Jacim Verdaguer. Batucada, no? Els veïns diuen, què passa, què passa, Sant Just, no? A les 8 del vespre, que està tot que al mar. Sí, sí. Era la gent que estava a la plaça Jacim Verdaguer, justament a favor d'aquesta declaració de Sobirà, que va aprovar d'ahir per al Parlament de Catalunya. A més a més, també es va fer a moltes localitats catalanes. Exacte. De fet, a tots els municipis, on hi havia presència de l'Assemblea, convocava a tothom que es concentrés, a més o menys cap a aquesta hora, a les portes dels ajuntaments per explicitar aquest suport a la creació de Sobirania, que es va aprovar ahir al Parlament de fet cap a les 6 de la tarda. És a dir, que tot va ser bastant immediat. Sí, nosaltres vam connectar en directe, en el moment, després del vullet i de les 6, que, per cert, aquesta actualitat política també és la que ha marcat una mica l'actualitat del dia d'avui, perquè els polítics de Sant Just també ja s'han posicionat sobre la declaració de Sobirania. I Carme, podem comentar que des de les seccions locals, dels partits impulsors del text, lògicament es feliciten, com són convergències, que republicana iniciativa per Catalunya Verts, no hi ha representació a l'Ajuntament de l'escup, però si n'hi hagués, segurament... També hem parlat amb ell. Exacte. No val parlar del sí crític, aquest que deien. No ho ha explicat d'alguna manera, aquest sí crític. Sí crític, que té gust de llimona. I la majoria dels que es van posicionar en contra, asseguren que la declaració no anirà enlloc. Carme, què podem comentar sobre el tema? Doncs, per exemple, Llorenz Reyes de Converència i Unió, segura que cal felicitar-se per aquest pas, que significa engegar una notava pel dret a decidir, que és una decisió que involucra catalans de diferents colors polítics amb una intenció comuna. I també des de la secció local d'Esquerra, Junts per Sant Justa, el seu porteveu, Sergi Seguí, assegura que estan contents i il·lusionats, que hi va ser un dia històric, i recorda també que la declaració no és una declaració d'independència, sinó d'estagar que Catalunya té dreta a decidir. Des d'iniciativa també, per tant, s'enquets. Són els tres grups que van presentar finalment aquesta declaració. El seu porteveu, Lluís Montfort, considera que els hauria agradat, però que el text hauria tingut més suport, i ha explicat que els grups que l'han presentat comparteixen aquesta idea, que no es pot continuar dins de l'estat espanyol, sinó és amb la base del dret a l'autodeterminació. També dèiem que hem parlat amb un militant de les CUP esplugues, que és amb qui havíem parlat, també, durant les eleccions municipals, que arran del fet de convant en la votació de la CUP, que va ser un dels diputats dels 3 de la CUP, va donar suport a la declaració, els altres dos es van abstenir per fer aquest sí crític el text, que s'ha explicat els motius pels quals van així, i també considera que aquesta declaració i la feina feta per arribar fins a la seva aprovació no es quedi amb paper mullat, com, en canvi, és l'opinió que tenen tan Oscar Hill, número dos de la Sexy Local del Partit Popular, a Sant Just, i Charles Ablett, el porteu de Ciutadans, també al municipi, tots dos consideren que la declaració no avançarà, que no hi ha un interès real per part de la susita catalana voltant d'aquesta qüestió, i que aquesta declaració no anirà enlloc. I d'altra banda, recordem que... Voleu preguntar-te si hi ha algun dels talls? Tampoc no posem totes les qüestions polítiques, perquè si voleu escoltar el que diuen els seus representants, ho podeu fer a partir de la set, els enjurs notícies, d'edició vespera, però hi ha algun tall que t'ho creguis, que és interessant escoltar, no sé, per exemple, el del PSC. Exacte, encara no hem comentat. Recordem que aquest vot dels diputats del PSC és una de les qüestions més comentades del ple d'Aïll Parlament, perquè 5 dels representants dels 20 socialistes que té la Càmera Catalana es van abstenir quan el Partit de Diàdic votaria en contra de la declaració. El PSC s'enjusten, el seu portaveu, Joan Bassagany, es diu que això demostra que dins del partit hi ha diferents sensibilitats polítiques, i a nivell municipal el PSC veu en bons ulls la declaració, però en matisos vinculats amb la validesa jurídica. La democràcia està per sobre de qualsevol normativa, sempre i quan respecti els drets humans, i crec que en aquest cas és incoestionable que així és. El que passa és que també en tenim que hi havia persones dins del partit que volien que aquesta declaració es pogués seduir, que tingués validesa jurídica, i aquesta declaració és una declaració política, però no té validesa jurídica. Sí, però no, no, però sí. Però no, no ha estat doncs critic, al final. Ni un no agònic, el que passa... Això sí, perquè no ha sigut el turno, no? No, però ell, clar, diuen que des de les eleccions locals tampoc ho veuen, no ho veuen, el PCC... Jo no sé com ho veieu, però no ho veuen ni ells. En fi, Carme, passem a altres qüestions, o acabem ja amb aquesta coïtat política per comentar alguna cosa més? Podem passar a exacte altres temes, no? Doncs atenció, perquè avui s'inauguren dues coses senjors diferents. La primera es presenta l'exposició paisatge i tras de les seues a la Teneu, sobre els seus bulletins. Carme. Sí, és una mostra que recull que serà com un homenatge dels dibuixos que han illustrat aquests bulletins durant els 79 anys des del primer bulletin, sobretot les primeres èpoques en què les fotografies no tenien tan bona resolució com fins ara. A més, s'aprofitarà per presentar el nou disseny d'aquest bulletin que es renova totalment, que l'any passat es va fer els 300 números. Tot això serà a la Teneu de Sant Just, a quina sala? A la sala Piquet, i es podrà veure fins al nou de febrer, cada tarda. I es pot anar per les tardes, no? Cada tarda de 5 a 9, i avui la inauguració és a les 8. I fan pica a pica i... Home, que... Per tu, Jordi. Per mi no, perdona, perdona, però hi ha moltes exposicions, que precisament per això... Això era abans de la crisi. Ah, ara ja no ho fan enlloc? Mentida. Perquè avui s'inaugura la pizzeria de Gianluca. No, pizzeria de Gianluca. Ah, no m'hi entens. L'únic que pizzeria italiana és en Just amb producte d'italians fetes artesanalment, i a més a més hi haurà un pica a pica per a tothom, que jo ja he dit... Bueno, jo no he dit res, però que vigina la policia local i que tingui la carretera bonadista, perquè avui estarà allò a patar. Jo ja aniré, per exemple. Ah, sí? Sí, sí, sí, ja aniré, ja aniré. Bueno, què he dit d'aquesta pizzeria? El diríem d'una connexió. Sí, sí, sí, sí. Home, se'ns veu allau tot, ja. Se'ns veu allau tot, que volem pizzers gratis. Aquí a la ràdio, però vaja, Carme, què volem dir d'aquesta pizzeria? Doncs que estàu quedant a la carretera bona vista, com deies, i que avui es fa aquesta degustació oberta per donar-se a conèixer tothom, d'una conèixer aquesta iniciativa de dues joves emprenedors, una noia a Sant Justenca i un noi a Itàlia. Una pizzeria amb productes típics italiens basant en el forn de llenya, per això, per tant, és de elaboració artesana, i ho faré una més a més a partir de demà i a menú de migdia, dos menús de migdia, de fet, i al llarg del dia també hi haurà amanides i més d'una trantena de pizzes. Caram, bastó, avui podrem degustar algunes amb el forn de llenya, i veurem com ha quedat el local, allò que dius, espera, com era el local, aquí, al carrer Borges. No recordo el local d'abans. No, jo tampoc, és que feia un any que estava tancat, i ara, la memòria... És un dronant, no?No, només... Jo no tant, eh, no tant. Atenció, perquè també vull comentar una cosa, que aquesta pizzeria està molt bé que arribi a Sant Just, però que no és l'única local de restauració que tenim al municipi. Jo no he vist això, eh. Ja ho sé que no ho ha dit, però ho dic jo, per si algú se li escapa aquesta informació. Atenció, perquè sortegem un sopa per dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Just des Bern. Només que el que ens truqueu el 9.3. 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. El Just diu que en el lloc on hi ha el local avui de la pizzeria, que segur que també serà allà inaugurant-ho, hi havia abans una cafaterisqueria, hi havia abans un forn de pa. Què és cafateria? Una cafateria busqueria, no? M'imagino una cafateria, hi havia abans hi havia una cafateria. Això ho dèiem abans, també. Tots els negocis que s'han posat allà no han funcionat. Però no diguis això, Jordi. Home, però és que és la veritat, perquè... Home, si ens escolti... Però ara no n'està ubicada, tu creus? No, perquè el costat ja és la granjeta. I llavors diuen que la granjeta, totes els negocis... Això no deia jo, de fet, ho va dir l'Arnau Consum, la setmana passada, si recordes bé, Cristina, el programa, que tots els negocis que s'han posat allà al costat de la granjeta no han funcionat pel que sigui. Però escolta, nosaltres diríem que funcioni tant la granjeta com la pizzeria i gent luka. Sí senyor. Que el Just ratifiqui a dir que no era una cafateria, era una mariscaria. Ah, era una mariscaria. I a més a més afegir aquest nom estranya que se'n fonzés. Per què? No se'n Just li agrada la gent al marisc, no? Sí, què ho dius? Que se'n Just és un poble pijo? Mm, bueno... Sí? Ja l'he adquisitiu més alabat que potser a un poble del costat, no? Com esplugues o s'enfeli de llobrar. Esplugues ja fent estrelles, eh? I a la xequiria i al piquet, que quan sortim de la clínica... L'han sortit, no? No, home, això t'han dissabte. Quan sortim de la clínica, aniran cap a fina estrella. Doncs això que comentàvem, de moment, 5 persones. Són les que ja tenim participant al concurs. Ves amb gust d'uns sortets que farem demà a 4 de set del vespre. Encara sou atents per fer-ho. 9-3-3-7-2-3-6-6-1-9-3-3-7-2-3-6-6-1. Pico a la taula, perquè si algú vol trucar, que ho faci. I que pugui guanyar un sopar per dues persones a la tasca als rifenyers. Perdona, Carme, no t'enreguis, perquè pots quedar bé amb la parella, amb la querida, amb la mà, amb el germà... Jo no puc trucar. No, però el familiar sí. Clar, el familiar sí. Vols trucar al familiar? Bona idea, eh? Just diu, Jordi, deixa'm concursar, però aquest cop no em truqui a veure què he guanyat. Doncs escolta, Just, si vols concursar, truca ara a la ràdio al 9-3-3-7-2-3-6-1 i participaràs. Clar, tu, Cristina, no saps de què parla. No, no, va ser un moment d'aquest. És que ho estic buscant. Vaig a recuperar-ho. Perquè no sé si... Fa temps, eh? Va ser fa molt de temps, l'any passat. Deu fer més d'un any, de fet. Estic buscant els arxius de ràdio d'Esvern, però... No... no he acabat de... Bé, doncs ves-me explicant què va passar. Doncs el que va passar, explica i tocava. Sí, sortegem un sopat, també, doncs, per la Teneu de Sant Just, per dues persones. Vam trucar, no sé, no recordo quanta gent, però vam trucar a la persona que havia trucat, per dir-li que havia guanyat, i com que no ens el va agafar, vam dir, igualment, és la persona guanyadora, i teníem una estona lliure, vam dir... Bueno, doncs potser... Perquè no truquem a la persona que no ha guanyat, i vam trucar al Just. Sí, vam trucar al Just, per dir-li que havia guanyat. No, que havia perdut. Ah, va, el diuen, no ho sé. I al principi, clar, tu volen trucar... Tu volen trucar amb concurs, a costum, a esperar-te, que potser... La fortuna. Escolta, quina ràbia que no... No el trobo, el tio, o... que guàstima, perquè m'hauria agradat escoltar-lo, però estava per aquí. Mira que hi ha coses, eh. Sí. A veure. Trucada al diari, o a... Trucada... que era això, ràdio s'enfaliu, trucada a la policia local. Feb quintana, el vaig llorgar, es diu que hi ha coses. La Montse, el que és el de joves... Bueno, en fi, no... no sabem on és. Oh, bueno, una aplaudiment per al Just. A més, el Just des del chat, em diu... No cal, no cal que ho escoltem, però jo continuo buscant. Si no és avui, potser demà... demà ho posem quan ho trobo. En fi. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a ràdio desvern.com. I a partir de les set, els enjuts, notícies, edició, vespre, tot seguit, fem una pausa, i després els amics de Júlia et metlla, que no m'ha volgut dir, aquí porta avui, és sorpresa. Està sola? Perquè tot és la màgia de la ràdio. No sabem si s'ha... que és per telèfon, potser. És per telèfon. No és per telèfon. Encara no ha arribat quins misteris. No sé com ho farem, Júlia. Ara en parlem, després de la publicitat, no sabem ni què farem a l'Apeño del Morro, però aquesta és la gràcia del programa. Per això té aquest títol. Fins ara mateix, a la tarda. L'Apeño del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio desvern. Ràdio desvern. Durant de 8.1. Ràdio desvern. Tendències, entrevistes, tallers... Tut un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. A la entretenirja del frum. I a l'endemà. I a l'endemà. ğ Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Vols guanyar un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos de Sant Jus d'Esvern? A la penya del morro et convidem a participar al nostre sorteig del divendres 25 de gener. Només cal que ens cruquis entre la 5 i la 7 de la tarda, donar les teves dades i espere ser l'aportunat o oportunada que guanyi aquest meravellós sopar. 9-3-7-2-3-6-6-0. Truca i guanya un sopar per a dues persones a la tasca dels rifenyos, carretera real número 24. La penya del morro, ens agrada alimentar els nostres huyents. 5 i 25 de la tarda, tot seguit als amics de Júlia et metlla. Una secció que fa poques setmanes que fem i que ha fet fortuna, perquè cada setmana la Júlia ens porta una amic o una amiga seva que, com que tens tants, cadascú fa una especialitat diferent de la vida i té vàris, pintos i ens els porta. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Bueno, passa que... A veure, sí. Para un moment, para un moment. Para i a la màquina. Sí, para un moment la màquina d'entrada, perquè, Júlia, tu em vas dir no, és que avui et portaré una persona sorpresa i jo, aquí al teu costat, com la gent també pot comprovar a través de l'Aueca, amb radiodesberg.com, no hi ha ningú. Estàs a la taula. No. No està a la taula, Júlia. Està davant meu. Perdona? Què vols dir, que avui no és... A veure, Júlia, tu avui no has portat ningú. Què passa? A veure, perquè, si no ho entenc, això, com funciona a la penya del morro als col·laboradors, són amus i propietaris de les seqcions. I llavors ells es decideixen, o ells, el contingut de la secció i el que han de fer. I tu avui no has portat res. O sigui, tenim... Sí, que ho he portat. Sí que has portat. Sí, home, sí. A veure, a veure. A veure, deixa-ho que t'expliquis. A veure, endavant. A veure, mira. T'explico. Doncs com donaràs dues últimes setmanes, hem combinat art, es la de música i esport, que hem fet típica i rítmica i coses així, doncs aquesta setmana he decidit que torna a tocar art. Sí. I com a art em refereixo, doncs, el d'estar darrere d'una càmera. Molt bé. O sigui, de la televisió o cosa així. Televisió, curs de cinema. Cinema, teatre. No teatre, no. Bueno, no és darrere d'una càmera, però també és coses d'actuar per relacionar, home. Però ella diu... Avui darrere d'una càmera. En fi de la càmera. En fi de la càmera. La pròxima teatre. Te sembla semilla que com que estàs fent altres coses, no escolto el que ets de càmera. Sí que escolto, Jordi. No, no, no. Sí que havia sentit-lo de la càmera, però també pot anar relacionat, home. Tot i que no n'hi hagi una càmera, el teatre també es pot gravar amb una càmera. Sí, sí, no clar, totes pot gravar amb una càmera. En fi, Júlia, el gra. Amb aquestes vistes, saps qui és o no? Home, algun actor amic teu? De Sant Feliu? Alguna cosa? No, Jordi, no. No, qui és? Tu, home, et puc? Jo? Jo? Però què dius? De debò? Avui em portes a mi o a la secció? Avui et porto tu. Tu sol et porto. A veure, un moment, a veure, un moment, a veure. Sí, sí. A veure, Júlia, això vol dir què passa, que avui dius la veritat, se t'han acabat els teus amics i... No diguis això, que la gent començarà a fer un bote per buscar-me amics o altres. Aquesta nena porta un mes, portant els seus amics i s'han acabat. Pobre. T'has escatxat sense contingut alguna cosa? No. Ho has fet expressament? Ho he fet expressament, no siguis blent. O sigui que és com una... Clar, jo us ho asseguro, gens que jo no sabia quina sorpresa, Júlia, no m'ho esperava. Sí. Toni, home, bueno. Té ningú, Jordi? Sí. Vale, va. Jo què t'he fet, com de convidat, no? Clar, ets el convidat. Ara porto jo el programa. A portes tu? Exacte. Vinga, doncs... Va tardar, va tardar. Què, com va? Bé? Bé, mira, aquí sí. És un programa que no sé ja que estic fent ja. Fas una mica de tot. Estàs robat del protagonisme. Avui te l'has donat, no? Sí, però ja està bé, perquè parlo massa, a vegades. A vegades? Sí. Bé, doncs, volia començar l'entrevista, ja, així. Comencem ja, no? Sí, no. Vale. La primera pregunta és, com vas començar a veure la teva afició, doncs, per la interpretació, i quan va ser? Eh... Quan vaig començar jo a fer coses d'actu, i coses així. Sí. De petit, ja a casa muntava xous amb la família, i un dia els reis em van regalar un micròfon i agafava tota la família, per exemple, i els feia entrevistes, i coses així. Això dura molt, o no? Ho dic perquè... Està mirant el rotllo. Ja, ja, ja. Posa nerviós, aquestes coses. No, no, no. Posa de durar com tothom. Perquè a més... El portes com portes, tu. Perdona'm, perquè normalment, clar, estaré acostumat a portar la secció, i ara aquí... Bueno... El programa... Bueno... El porto jo ara. Sembla el Luis del Olmo, que es va entrevistar ell mateix, una vegada a la ràdio. Algun dia m'entrevistaria a mi mateix. Sí, va per la ràdio. Estaria malament, no? Què més vols saber, Julià? Bé, he vist investigant sobre tu, i... Què és? Espera, perdona. Això? És en compte? El informer? El informer se'n justenga. Sí, he trobat alguna valletela, això dels informers. Vols fer el comentari? Perquè aquesta setmana em va ple tot arreu, eh? No, però és que la gent, o sigui, és com no entenen la finalitat dels informers. Es pensen que és una cosa per fer reivindicacions socials i criticar la gent. O sigui, jo penso que no és això, no? Com a mínim els de les universitats no són així. Home, perdona, n'hi ha molts que són per lligar. Això, això, això és el informer, no? Sí. Jo em dic així. Tu entén. Perquè la Sanfaliut... No t'agrada. És molt crític amb el que està passant. La Sanfaliut l'ha eliminat, ja, una vegada. Sí, però ha tornat a sortir una altra, que jo em comentaré una vegada, ja. Bueno, aquí el de Sant Just és molt d'empotrar a la gent. Sí, és que això és la finalitat, no? Com a mínim que... És la finalitat. Aquesta darrera pantalla que ri una mica, veieu que està allà de l'altra, no? I cap potri, no? Vos? Cap potri, no, però... Aquest és el tema. A la capdavila diu el xat informer domènex. Sí, només ja... Bueno, continuem. Juliet, per la gent que hagi arribat tard, el programa avui la Juliet ha entrevistat a mi. Surpresa, Jordi. No ho sabia, tots ho esperàvem. Perquè amb la Juliet, hem pensat en whatsapps, que pel migdia dels dijous, dient-me qui vindrà i em diu no. Avui no t'ho dic, què sorpresa. I el dic, què és l'informer? Jo li dic, què és l'informer de Sant Felip? Diu, no, bueno. Si sabegués qui és pobra. Pregunta, Julià. Bueno, això que he investigat sobre tu, doncs he vist que has treballat a TV3, i a Tele5, i lloc d'així, no? Ah, doncs que has fet, Jordi, jo no ho sabia, això. Natant el plató. Natant els platós. Sí, vinga, va, digues la veritat. Eh, però ara bé, has de contestar, en serio. Espera, espera, que encara no té bé la pregunta, eh? No, jo vull saber. Contesta la Cristina, sí. Què vas fer? A TV3, la primera cosa que et feia fa molts anys, vaig sortir del club Super3 quan era petit. Quin mono. Has de penjar els vídeos. M'he envidió. Sí, el tinc en DVD. Pensa'ls. Era al final dels 80, i era una de les promocions d'aquelles del club Super3, que cada dia hi havia el superquer de la quinzena, i regalaven una cosa que es deia a la zero, que era una promoció, llavors jo estava allà disparant, però tenia 10 o 11 anys, i després ja sí que van arribar amb alguna sèrie, o alguna cosa així, però ja quan havia estudiat el col·legi del teatre, interpretació, i la primera vegada, una ficció va ser a vent del Plan, que jo era l'home del gas, que entrava a casa de l'Emma Bilarasau, i deia, això ja està, i em diu, vols prendre alguna cosa? I jo deia, no, i me n'anava. La superfraça. Allò ho recordarem carinyo, i tota la vida. I a TV5? A TV5 vaig participar... On vas sortir? A l'Hospital Central. Ah, sí, sí. Has de veure el vídeo. No cal, perquè més estàvem molt... Jo els he vist tots. Molt bé, clar, com una bona entrevistadora. Ah, clar que sí, m'he d'informar. A l'Hospital Central estava com una cara així, molt grossa. Sembla un capgross, de debò. Vull dir, a més, els que haguessis fatal. Estaves com... repant. Però perquè era el look de l'Hospital. No, perquè era el look que jo portava a la gos, que és quan em van trucar, que no hi havia actors per fer-ho, i dius, bé, doncs fes-ho tu, si vols. El que passa és que va ser molt divertit, perquè érem tres o quatre actors catalans, i ens anaven enganxant la 100 català, ara, en mitja sequència, a l'Hospital Central, eh. I van dir, oi, és que se us nota, se us nota mucho que aplaix català. I dius, bé, doncs fem-ho, fem-ho és el que podeu, saps? I, bé, en fi... Va, va estar bé. Veus que aquí la gent s'anima al xat? Leli Capdevila, què diu? Demà farem l'antiagenda de Jordi Domenac. Amb qui és que l'adissapta i diumenge Jordi. Va, va, va, va. Leli ho vols saber, no sé per què m'ho diu, però... i d'Informer, diu el millor vídeo que has fet el Jordi, és el que es dedica a ser guapo. Ah, sí, sí, sí. Quina és aquest? És un fragment d'una pel·lícula, eh. Ah, sí, crec que també l'he vist. Que és el més important de la vida és no haver-ho muert, i que vam anar a gravar a Ginebra, i llavors jo feia un personatge, que sortia darrere dos minuts i mig, però que deia... Bueno, que és el vecino guapo, és a dir, el personatge. Ah, no, doncs no l'he vist, aquest. No, no. Sabe qual, l'he agafat al teu canal de Vimeo i m'he fet tots els vídeos que hi havia. Sí, sí, sí. Bueno. En fi... Quins oi, no, això? Et paguen el viatge fins a Ginebra, l'Hutel, te'n vas allà uns dies, per sortir dos minutets, i ja, pa. Sí, sí, sí. I a sobre, cobrant, no? Està molt bé. Està molt bé. Algun dia que t'ho mereixin alguna cosa. Sí, com la gent que treballa fora, que està tot el dia viatjant, també li passa el mateix, no? Sí, sí, sí. Però, a veure, a mi m'heu passat una vegada a la vida, i jo no tinc 29 anys, potser que tampoc no compta. Juli, què més? Va, acabem, ja, amb aquesta humiliació. No acabem. A més, encara que hi hauràs quantes preguntes, eh? Ja, que preguntes? I tant. Bueno, aquesta és guai, aquesta pregunta, jo m'agrada. Ah, vale. Després de sortir a la Riera, a l'Hospital Central, a la Mar de Fons, sota aquests programes... Sí, sí, digue'm, digue'm, sí, sí. Et sents més amós i la gent et para pel carrer o no? Sí, és una para. És una para. Sí, oi, jo crec que sí. És una para, és una para, però és que no puc... Per això vinc aquí a la... I anar a comprar, no, Jordi? Sí, de fet, ja, des que vaig sortir... No vaig sortir de casa. Sota la Riera, des que vaig sortir de la Riera, tinc dos quarts d'espatlles que m'acompanyen a tot arreu, perquè és tant l'efecte... Bueno, l'efecte Justine Viver, no? Que la nomeno jo, però tu ets... Sóc un amic, no ho enteneu. Com que no sou famoses, no sabeu com es viu, això, no? Però la veritat és que molt bé, molt bé... Sí, ja està. Ah, jo et quedava per riure, home. Ja, ja. Bueno, m'ha explicat... Bueno, he vist que tens un projecte entre mans, no? Ens pots explicar, més o menys, de què va com es diu... Sí, la penya del Morro, que és cada tarda, de Cineceta Ràdio d'Esvern, al 98.ufm, no? És aquest el que et referies a mi. T'he de referir a una cosa que fa efecte, o alguna cosa així, no? Sí, oi? No, no. Sí, parles de l'efecte Walden. Sí, parles de l'efecte Walden. Mira, l'Elecapt de Vila veient coses al xat, coses que és curiós, no? No, poca broma. A mi m'ha passat anar amb el domènec i que el reconeguin. De debò? En sèrio. Pots ser, pot ser. A Vilafranca el Penedès, pot ser. Doncs no, això de l'efecte Walden, a veure, és un capítol pilot de televisió, que hem fet alguns d'aquí de Sant Just, i que passa al Walden de Sant Just d'Esvern, i és una sitcom i un Late Night, una mescla d'aquests dos formats, i que es pot veure a la pàgina web, Efecte Walden.com, i que ja porten més de 1.200 reproduccions, cosa que a mi m'agrada molt. I que hem participat moltíssimes persones fent-lo, i tot plegat, i la gràcia, per la gent que de Sant Just, jo crec que està fet de Sant Just d'Esvern, no? Clar. I que, a part, és al Walden de Sant Just, hi ha uns planos molt xulos, que va realitzar el Power Débil, conegut amb Cinefil, en Sant Just d'any per tot, de dins de l'interior del Walden, i no, la veritat és que és molt bé, d'esperència molt xula. I què vol dir l'acte al principi? Eh... No ho sé. El Guillol vam fer amb el Sergi Pi, excollaborador de la penya del Morro, precisament, tot que era en família, i llavors ell em va ajudar a fer el monòleg, i tot plegat, el Guillol va fer entre els dos, que per cert, bueno... Sí, Jordi, però t'he preguntat, com te l'havies preparat? Com el s'ha preparat, no? No l'he hagut fet. Ah, bueno, però... Estàs adonant-nos les vostres preguntes? No, no vol, eh? Perdona. Perdona, Julià. Estàs nerviós, eh? L'ordinador... Perdona, una cosa, però jo el que dic és que... O sigui, com el vas preparant, en aquest sentit, descrivint-lo? No, com tu vas preparar, és a dir, ho vas memoritzar, estaves nerviós el dia de la presentació... Tu ficàvem amb un cartell així de gran, perquè... Sí, hi havia un telepronter, hi havia un telepronter, que de fet no és telepronter, que era clar, perquè el pressupost era un iPad, que a més em va deixar l'Oriol d'aquí a la ràdio... Te'n ficàvem per lletre, o què, per què? Sí, llavors el van picar, i tenia el Víctor Osorio, que ajudava, i que també era un dels operadors de càmera, que anava passant-lo amb el dit, així, llavors anava se nevaturant, molt casolat, tot plegat, que el Joan Eloi, que estava al plató del començament del piló... Valucinar. Diu, escolti, dir-ho, dir-ho, això és... Jo li vaig dir, mira, dir-ho, que això és el telepronter, dir-ho, això és un telepronter, dir-ho, però si els telepronters de veritat fan un metre més de llarg, i dius, sí, és el que teniu... Escolta, ja està, no? Ja ho tenim. Moltes gràcies, Julià! Eh, no, moltes gràcies. A part Sergi Jordi, que aquí d'Informer diu, m'informa en caloriola, et va deixar un Android, no un iPad. Ah, va, va, va, va, va. Error. Una notació, aquí. Sí, sí, sí, bueno, ja sé què és l'Informer, heu fet per veure per què caigués. Julià, sí, va, fem una cosa, marquem timing, perquè així no... Dos últimes, ja està. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Dos últimes. Tornaré un altre dia. Se la prou ja, a veure a quina manera, d'aquestes... Bueno, llavors, com tu dius que ha tingut molt d'èxit i tal, Bueno, ojo, ojo, a veure. Bueno, a veure. L'èxit no t'晚es parades, no? Tampoc tant, o sí? Bueno, tantes, no, tantes... Ah, però aquesta... No, tantes... Tothom t'ha tingut el d'èxit, però la visc molt més al que em pensava, la veritat. Ja està. Llavors... hi haurà un mes capítols de l'efecte de Gwalde, o els haurem d'esperar a veure'l per la tele... No puc ni parlar ja. No et posis nerviosa. En principi és una cosa una que és excepcional, que és un piloto de televisió que es fa per dir que no has fet això i hem fet això. Si algú diu que m'agrada com ho feu, posaré 3.000 euros. Dius que necessitem més, no? Ja està, no té més. En principi no es faran més altruistes, perquè tu no ets la feinada. És una altra. Dic que tu ets la feinada. M'agrada, la gent m'ho espera. M'haurà 40 persones. La segona part és que no fos unes. La segona, la tercera, hi ha una sèrie. És molt de feina. Si tens la intenció de que se meti per televisió, hauràs de fer una continuació. És a dir, una segona o una tercera. Perquè tens gravats més capítols? No, no hi ha gravats més. Pensa't segur que sí. És una evolució a tot plegat, la Bíblia que es diu de les sèries, que és on s'explica tot el que passa a la primera temporada, a la segona, a la tercera. Fins de 12 temporades hem fet ja. Imagina't. Que fes, tia. Si vols a Cristina, et deixem un euro. No cal, no cal. Per cert, Jordi, que diu que per 3.000 euros tampoc s'aixeca del sofà. Jo, com a mínim, necessito 300.000 milions d'euros. Sí, sí, sí. El Bárcenas ha de demanar-li o la cúpula del PP que em donin sobres. És una mica la broma del dia. És que dic xorrada, és perquè ja no sé què més dic. Els altres entrevistats es porten millor que tu, eh? Escolta. Es porten molt millor, eh? Home, això sí, responen sense queixar-se, eh? Això sí, passa de dir. Perdona, no que seré més, va. Ja està, ja està, ja no et molesto. És que el Jordi té el problema que té el rol molt agafat de presentador i ara li costa 3 euros i tica-se a la pell d'un col·laborador entrevistat, en aquest cas. Aviam, tu ets l'entrevistat, ara, eh? Va, et torno a ser el programa. Bueno, Jordi, doncs les teves expectatives per acabar, no? Una mica, si... Sí, sí, què esperes? Respecte això de l'efecte Walden? Com està la copa? Et veureven una pel·lícula fent de protagonista o no? A veure, la feita Walden és tan baixa i ho deixin veureu en una pel·lícula fent alguna cosa, al principi, no, ara no. Bueno, si et truquen? No, descartis, exacte. No depèn de mi, ja, no depèn de mi. Bueno, Júlia, ho has fet molt bé, eh? Gràcies! Júlia, ho has fet molt bé. A mi hi ha aquestes coses. Has fet bé, també, no dir-m'ho, perquè si m'ho haguessis dit... No m'haguessis deixat, haguessis sabotatjat el tramo. No t'haguessis deixat, eh? Però ha sigut aquí ja molt trobat. En fi, Júlia, moltes gràcies. Que vagi bé i ens tornem a trobar la setmana que ve. Vols acomiadar-te un espai i donar pas a la publicitat? Júlia? Espera, espera, va. D'aquests moments tenim a Rosé Arx per parlar d'educació canina, que avui parlarem del Boxer, per exemple. Passem a la publicitat. Passem a la publicitat. No m'apro... Ho has de dir tot. Bé, va. Com et surti? Ara d'aquí uns minuts tindrem a la Rosé Arx sobre el Boxer. I, bé, no ens faci mala publicitat, no? Molt bé. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Todona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just per la penya del Morro a la ràdio, i que tot vagi molt bé i posat. El centre de la llaneria Bers saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! La penya del Morro. Bonedat. Atenció perquè a continuació tenim amb nosaltres la nostra educadora Canina, la Rosé Arx. La tenim al telèfon. Bona tarda. Bona tarda, tots dos. Bona tarda. Bona tarda. Tinc el pop. Bona tarda, Rosé. Què tal, com estem? Bé, és el teu avi, he canviat una mica la secció i que et faré una entrevista. Ara tothom. És que ara tothom, ja, fent la conya, no sé què tal. fent la conya, no sé què tal. Bueno, però escolta, posa-vos el que vulgueu, vull dir, ja em dirà... No vindrà d'aquí. No, no, nens, potser és interessant, avui diria. Sí, que no et faci jo un dia l'entrevista a tu, eh? Sobre la vida i miracles de Rosé Arcs, Vilanovin per excel·lència. Atenció, perquè avui hem de començar amb una mala notícia sobre el món de... escolta, tu, portem una setmana... En busquarem alguna de bona, ja ho faré, ja faré per buscar-me alguna de bona. La notícia acaba bé, la notícia, perquè ens referirem a un cas similar, però que va acabar bé. Sí, de fet, bé, aquests últims dies segurament us heu assabentat, o si no us ho expliquem ara mateix, sobre la gossa que metro Madrid va deixar morir a les seves vies, no? Correcte, no sé si s'haurà assabentat els ullens, perquè ho han portat bastant amagat, de fet, els comunicats que han fet des de metro Madrid han estat, com si ells haguessin fet tot el que es podia. Però, perdona, es diu que acabava bé la història, i aquí... No, aquesta no, la de metro Madrid, no. Però he buscat un referent de cas que acabés millor, no? I que, casualment, és a Barcelona, a la nostra ciutat. Bé, doncs el que va passar és que... No se sap molt bé on va sortir la gosseta, perquè no portava xip, però una gosseta galga, al Vissabte la van veure pels tunnels entre dues estacions. A les endanes la van veure, llavors van avisar a protectores, protectores i centres de recollida de gossos de Madrid, van anar, es van moure, i van intentar parlar amb les autoritats de metro Madrid, perquè els deixessin baixar, i el cas és que van dir que no. Que no es podien parar els serveis de metro, fins a les dues i migues que s'acabaven de la matinada. Tot això va anar passant, van passar dies, eh? Això ja va ser dilluns, em sembla. Va passar tres dies, la gossa dels tunnels, total, que, finalment, un convoy de la Trupallà la va matar, i tot i així va haver-hi feina, perquè els deixessin entrar a recollir el cadàver i a treure'l, no? Ah, que macos. La veritat és que s'han lluit, eh? Sí, s'han lluit, però... Em consta que hi ha plataformes i associacions que estan movent per posar una bona denúncia, perquè està contenta de la llei, no? El tractament animal, com a delicte, llavors es considera que l'humidió d'aquest ajudo també es pot. S'ha de dir, també, que fonts de protectores que coneixen una mica els tunnels, diuen que allà ho tenen millor que aquí, inclús, perquè són que els tunnels tenen uns rials al cantor, que si poden posar les gàbies trampa que fan servir per recollir gossos espantats, sense perill ni pels temps, ni per la gossa, no? Ni així van deixar passar a l'ajuda. Bé, en fi, molt semblant el que ha passat, que comentàvem la setmana passant amb la verca paperia Navarra, on també d'acuta les riuades i el creixement del riu, que hi havia just al costat de la gossera de Xauri, com a malament, que estava al costat del riu, no van deixar entrar i per això van morir també alguns gossos que no podien sortir de la gossera. En fi, d'aquestes notícies tristes per començar, però m'has dit que tenies una notícia que acabava bé? Bueno, hi ha un referent, buscant al voltant del mateix tema, he trobat que a Barcelona el dos minuts va passar alguna cosa similar, un gosset va caure a les vies, es va espantar i va marxar pels tunnels, i aquí a Barcelona es van parar durant 3 hores dues línies de tren, si no m'equivoco la vermella i la verda, i van treure el cac, que ja vam parlar amb una de les primeres seccions, que és el centre d'animals de la companyia de Catalunya, que recullen gossos també. I buscant-los per totes les vies del vent... Van treure el cac, i ja, bueno, ara no sé què n'haurà estat aquest gos, perquè fa anys ja, igual ja és mort, però va tenir una bona vida. I no van tornar a utilitzar el metro fins que van trobar el gos, no? Correcte. Doncs mira, com a mínim, ens alegrem d'aquest cas, del que ha de passar aquí a Barcelona, ja fa uns anys. Com que de setmana amb la Rosi Ars, el programa des d'aquest 2013, que hem començat la secció, i també amb l'Albert, una setmana a un, una setmana a l'altra, anem catalogant les nostres fitxes particulars de la penya del Morro, diferents races de gossos. Que, per cert, m'ha dit l'Albert que us enviarà les fitxes, que ha anat a la setmana una mica la voli, i que abans del cap de setmana teniu les dues, la teva i la meva. No passa res, digue-li a l'Albert que no pateixi, perquè com que estan al Facebook, també la gent ja les podrà consultar quan li vagi bé. O sigui que no hi ha pressa. De totes formes, avui descobrirem el Boxer, que acobridament pertany al grup dos de la FSI, que és la Federació Canina Internacional. Correcte. Aquest grup és la Secció 2, que són els gossos molossoides. Gossos molossoides, el Boxer. A veure, i què podem dir del Boxer una mica en general? Perquè, de fet, el proper Boxer ja té diferents races, no? Eh... Bueno, té diferents palatges al Boxer. Ah, palatges. El que hi ha en diferents races és el grup dos de la FSI, que entre ells està el Boxer. Hi ha gossos com el San Bernardo, així coneguts, el Gran Danès, i el Sharkate, que té la llengua llunar, que és tot pelut. I què tenen de comú perquè estiguin el grup dos de la FSI? Són gossos que han realitzat tasques, o han realitzat tasques abans en la història, no?, de defensa, d'animals propietats, i o persones. Tenim el San Bernardo, que no és l'Espanya, no?, a recuperar gent, doncs gossos com hi ha el Doberman, també, dins del grup dos, hi ha races a aquestes més potents. Sí, és curiós que els San Bernardo i el Doberman estiguin al mateix grup. Sí, estan dins del mateix grup, però a diferents seccions. Ja en parlarem un altre dia, de la secció del Doberman, si voleu que també és una raó que té moltes legendes. S'entrem-nos amb la història del Boxer, perquè comença bastant més tard. Concretament, ben entrat el segle XIX, no?, perquè hem repassat aquí altres races que venien, per exemple, directament, no sé, d'Àsia, o com els introduïen, els romans, a la pensió l'Ebèrica... De fet, tots venen. Una mica els gossos desigurosos del Molussus Romaques. Era un gos que es destinava les lluites de circa a l'època romana, però el Boxer, com a tal, com a raca, depereix allà que hi ha... Bueno, el 1890 i poc ja hi havia uns quants, que més o menys serien un estándar, i llavors va haver-hi tres alemanys, que van decidir agafar-nos i anar a estandaritzar una miqueta a la pasta i crear el primer Boxer Club. És a dir, també, que el Boxer ve del Bolen Beyser, que era un gos que ja no existeix, però que era bastant grossa, i el feien servir per anar a caçar gossos i a caçar feres grossa. I com es deia, Bolen Beyser? Bolen Beyser. Alemany, és alemany, és alemany. I era el que va passar, vaixingir la raça? Vaxingir és veixingir la raça, sí. No sé, exactament, ja em buscaré informació, perquè hi ha molts racos que venen d'aquí, aprofitant un altre dia que parlem, un altre que vinguin... Perdona, és que ara em ve al cap que hi ha moltes races, per tant, a la història de la natura, de l'humanitat, diguem-ho, vulguis, de la terra, que han desaparegut de gossos concretament i que potser no tenim ni idea com eren. Sí, sí, sí, molt probablement. De fet, gossos com el Bolen Beyser, potser queden algun gravat de... Bé, de saber, saps, de l'època dels reis i dels faudals i tal, on els porten, quan van a fer les cases grosses, això de cabalís, de ossos, de draus... Que fuerté, que fuerté. Però hi ha ben poca història, però... És el que dèiem amb l'Albert, també, no? Són les primeres races que eren molt poques, estan molt especialitzades morfològicament a la feina que feien. I com era, més o menys? Erem escangràs, viuen, tipus mastí, potser, fins i tot, i amb una boca contundent allò. Ara, si us en parlem, el Bolen Beyser té molt de morro, té una boca de presa que agafa molt bé, però té unes vents que, si t'hi fixa, són pràcticament ridícules, té unes vents molt petitones. Aquells gossos eren alguna cosa així, però amb bones vents, a més. M'encarda una mica el dogo, no? Perdona? Podria recordar una mica el dogo? El dogo, sí, sí, sí, correcte. Sí, sí, sí. Més corporem, potser, inclú. Molt bé, Cristina, sí que saps. És que m'agrada.No, no, molt bé. I, per un, ens veiem que al final del segle XIX, el boxer... Recent fundat, o sigui, recent estandaritzada ja a la Rasa, al XIX, inscrit en els registres com a Rasa, i creat el primer boxer-club amònic, val? Llavors, després d'aquí ja, entrem a l'època de les guerres, no? Mm-hm. I s'hagi incidit en aquesta època, perquè el boxer, justament, va ser un dels gossos més... que més van treballar a la guerra, sobretot a la primera era de la Ràpid Mundial. Ah, sí? Què feien? Doncs, feien... Mira, tenien dues asques. Una, era missatgeria, anaven a aportar o recollir coses entre trinxeres, del bàndol amic, diguéssim, dels alemans. Mm-hm. I dues, anaven... Avisàvem d'on t'estaven els franquiradors, en amics. Què t'ha vist? Abans d'on estaven els franquiradors? Si heu sentit bordar algun cop a un boxer, jo el sento. Bueno, algun cop l'heu sentit per ràdio perquè ha bordat el meu. Però tenen una bordada especialment potent. És molt, com diria, molt greu, molt, molt profunda, i s'acenda molt lluny. I, a més, són gossos que, quan es posen a bordar, poden estar molt estona bordant, si volen. Clar, això els anava molt bé els soldats alemans, perquè podien identificar, inclús, al mig de la guerra, on estava el gos, que els estava avisant que hi havia una amic allà... tirant a les trinxeres, no? Clar, de fet, això va fer que, per exemple, en moltes tropes americanes, emplaçades a Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial, podríem dir que s'encantilessin d'ell. Sí, m'agrada molt. Se'n van endó algun exemplar dels primers criadors, se'n van endó algun exemplar Cap Amèrica, i d'Amèrica ja va passar Anglaterra i poc a poc. A més, és curiós, perquè els alemanys no els agrada reconèixer. L'altra raça que és ancestral del boxer és el bulldog anglès. Ah, ojo. El bulldog anglès, aquí en tot el veieu avui. Fa uns anys hi hem parlat algun cop de genètica, no? Era una mica diferent, era una mica més alt, era més àgil, era més fort... Era un gol de carnisser que es deia. Que els seien servir per encarar els bous quan els havien de matar perquè els entressin a lloc. I deien que, a més, el fet de fer-ho amb el gos, seia la carn molt més fina, es veu. Perdona, la carn de què? De braus, la carn de Toro, que els carnissers mataven. El bulldog era un gol de carnissers, veu. Per cert, l'Eli Capdevila diu al xat, el boxer té molt de morros. Sí, sí, sí. Sí, molt, molt, molt gaire, eh. Una de les característiques morfològiques és que són prognates. Són prognatismes. Ah, què vol dir això? Allò que li passava, com es deia, que el Luis Enrique deigar-se, que tenia la mandíbula d'allà una mica en fora. Té un nom científic, jo pensava que era mandíbula sortida. No, prognatismes, diu. Prognatismes, són prognates. I el Neixato, que es diu xatisme, per exemple. Això ja no ho sé. Sí, sí, sí. Per cert, ja que estem en el tema, perquè falta 4 minuts per acabar la secció, què podem dir del caràcter, del caràcter dels boxers? Com són els boxers? Diuen que és alegre. Jo vaig fer curiós, confiat, que és ple d'energia. I jo, a nivell d'experiència, m'has conegut jo, que n'he conegut dos i n'he conegut uns quants, diria que a més és molt valent, és valorós, i és amb una determinació de fer-ho. Diuen que veu anar a fer prendre la decisió i diré que escapa allà. Sí, i el que sigui, sense que m'hagi molt bé les conseqüències, com els pastors, esperen, són més analítics. És veritat que els boxers són un tipus de gos molt explosius, que passen de zero a cent, però en un moment? Pràcticament. Diuen que és el cadell etern, que són vells i se li deixen tenir una ànima joganiere, no? A seguir que els incites s'activen. Llavors això em porta a parlar de l'educació que n'hi ha, no? Com en tots els gossos, hem de tenir en compte una sèrie de coses, i hem de saber què posem a casa, d'acord? I més amb el boxer, perquè és un gos que és bastant potent. Té molt bon pit, és molt musculós, no? Realment tenen força i s'ha de fer una bona educació. I s'haig de fer treballar molt al nas, perquè això ja també n'hem parlat altres vegades, no? El que fa és que ells guanyin autocontrols de les seves emocions. Amb el tema del nas?Trevallant al nas. Com es pot treballar al nas? El que el busques és de menjar, per exemple, amb el mateix passeig, una mica abans de la tornada del passeig, o quan ja comencem la tornada del passeig, en una zona de gesto, per exemple, poden tirar uns quants procets de galeta, de menjar, o de trànsfor, i que els busquin, perquè d'aquesta manera no ha fet d'estar amb el mor-router, l'init als estímuls, i fa que hagi de pensar i hagi de fer servir molt el nas, que és una activitat que el gos el relaxa. Si ho entes bé, segons tu, abans de sortir a passejar, hem de fer el mateix recorregut... En tornar, en tornar. O quan ho tirem i en tornar-ho recollim. També hem de vigilar que tots estiguin menjats i trobats, les restes de trànsfor, per exemple. Jo crec que panadones, perquè arriba un moment que el gos em mira, ja et diu, escolta'm aquí, no queda res, anem cap a casa. Ah, sí? Ah, va, va, va. Tot quan es van habituant, pot ser que el primer dia em direm 5 o 6, i el gos es menji un i se'ns quedi mirant, en plan... Ara què ha de fer? Vés-hi ara a la Rambla o al Parador de Sant Just, la gent ha irat tirant tot el sud de fa. No, no, no, jo és que ho faria, no sé si m'he explicat bé. El tema és anar a passejar, i quan anem tornant del passet, en una zona de gest, pal, de pa dretes, que tinc una mica complicat trobar una mica, no massa, que hagin de discriminar, del gos tirar 4, 5, 7, una mica escampats, i que el gos els busqui. I que el gos no et vegi, que els tires, pregla. Si el gos ho veu, ja va agafar-te'ls, no? Sí, però clar, pot veure com que 1, 2, i si m'apures 3, però els altres 4 o 5 no els veurà, i si els tires venen escampats, tampoc no passa res. Ja saps que jo no he tingut mai gos, i de moment no et tinc ni idea de tenir-ne, i per això faig aquestes preguntes tontes, a vegades. No, no, que se'n fan bàstiques, així. Clar, com que així no ho sé, bueno... No sé si queda temps per una última coseta? Doncs la veritat és que te'n dic que no, perquè d'aquí 20 segons... Ho tindrem a la fixa, malaltia, malaltia. Ah, tinc malaltia. Mira, com jo, que ara tinc... Malaltia, ja m'ha agafat. Rosé, moltes gràcies. Perdona que ho tinguem més temps, si vols, la setmana... Ah, bé, a la fixa del Facebook. Gràcies, Rosé, bona tarda. Adéu, adéu. Adéu. I tot seguit, connectem amb la xarxa, per escoltar el bolletí de les notícies generals, i a la segona hora del programa parlarem amb el grup vocal Satsanya. Satsanya, perdó, dosetes, que actuen aquest diumenge a la Teneu de Sant Just desvern. A més, parlarem del fenomen tequila inversa, que fan la sala bé, que enlloc de pagar l'entrada del començament, la pagues quan marxes i el que tu et doni la gana, fins ara. Bona tarda, us parlem, Jessica del Moral i Manel Carvajal. L'any passat, gairebé es van doplar els assals violents en habitatges de les comarques gironines. En total, la reu de la demarcació, el 2012, se'n van denunciar 54. En el conjunt de Catalunya, l'incament ha estat molt més moderat, de poc més del 6%, i el conseller d'interior Ramon Espadalé, ha avançat que el Departament ha elevat el nivell màxim d'alerta per lluitar contra els assals, que la pràctica suposa destinar-hi més efectius a reu de Catalunya. Espadalé també ha recomanat els propietaris de xalets que instal·lin alarmes. Demanat, doncs, també, aquest esforç de col·laboració, de cooperació per part de la ciutadania, tant des de la perspectiva d'advertir a les policies de fenòmens sospitosos que puguin veure al seu entorn, com de dotar-se d'aquelles mesures d'autoprotecció, que sí que estan alabast, moltes vegades, o de seguir els consells de seguretat, doncs que molt de gust la policia local, el cos de Mossos d'Esquadra, els n'han donat. El darrer assal es va produir a la matinada en una masia a Granullers, el Vallès Oriental. Els dos homes haurien irromput quan els propietaris eren dins la casa, i un d'ells de 71 anys va haver de ser hospitalitzat, però es recupera bé. D'altra banda, ha tingut dos joves d'uns 20 anys per un robatori violent en un domicilida per la frugella el 30 de desembre, eren coneguts de la família, que els van assaltar en caputxats, i sabien on eren els llires. El futur president de la Diputació de Girona, a l'alcalde de Castell Plaça d'Araú, Joan Giraut, s'ha marcat com a objectiu prioritàri, recuperar la tranquil·litat d'aquesta institució després de l'afer que ha acabat amb la dimissió que ha pactit en el càrrec en un ple extraordinari. Girona, Sònia Toper, bona tarda. Bona tarda. Tot i que ha remarcat que des que va esclatar l'afer de les denúncies creuades entre Jaume Torremade i una assessora de la Diputació, l'organisme ha continuat treballant amb normalitat, i el dia a dia dels funcionaris no s'ha vist afectat. El futur president Joan Giraut sí que ha reconegut que quan assumeixi el càrrec el primer que farà serà buscar l'estabilitat de la institució. El objectiu principal immediat és normalitzar una situació que els dos darrers mesos poc o molt l'ha estat amb un tres balts, el qual evidentment s'ha patit més que res l'institució, i aleshores el objectiu prioritàri és que l'institució s'estabilitzi. El futur president considera que el fet que Torremade segueixi com a diputat no tindrà cap incidència negativa i no ha volgut valorar que el seu prede se sona al càrrec hagi trigat dos mesos a dimitir des que es va conèixer el cas. El nombre de turats a Catalunya ha pujat fins a les 885.000 persones segons l'enquesta de població activa. L'any passat es va tancar amb un 24% més de la població que ha de treballar sense feina, és a dir, gairebé una de cada quatre. L'últim trimestre va perdre el lloc de treball a Catalunya 45.000 persones. Des de la generalitat han destacat dues dades positives de l'EPA, però que ha baixat l'atur juvenil i que s'ha reduït l'atur a la indústria. Els sindicats de la seva banda reclamen un canvi de polítiques i que s'aturin les retallades. El president del banc Sabadell Josep Poliu ha demanat diàleg polític per evitar el xoc de trens entre Catalunya i Espanya. Això per a nosaltres, com a una de les empreses catalanes capdavanteres, forma part del nostre pensament i també el fet que hem dit sempre que el millor marc per fer negocis i per resoldre la crisi és el de l'estabilitat i el diàleg. I, per tant, és necessari que els nostres polítics, tant els nostres polítics catalans com la resta d'Espanya, sàpiguen mantenir sempre el marc de convivència acceptat per tothom. Els responsables de l'entitat que avui han presentat els resultats de l'any passat de gairebé 82 milions d'euros de benefici net als 65% menys que l'any anterior han assegurat que mantenen l'interès a absorbir el banc de Catalunya Caixa. Bona tarda, us parla David Amador. El Barça juga l'accés a les semifinals de la CUP del rei davant del Malaga. Les 10 de la nit, a la Rossa Leda, els blaurans necessiten guanyar o bé empatar 3 goals o més per no quedar eliminats. El Barça ha passat ronda, s'enfrotarà a semifinals amb el rei Almadrid. D'altra banda, el Girona ha recidit el contracte d'Ariday Cabrera, l'extremcanari, deixant el club 6 mesos després de bé ha arribat. Encara en futbol s'entendreu jugar Villa Robledo a un quart de nou del vespre a la tornada dels 8 anys de final de la CUP a Federació, ho fa amb l'avantatge del 5-1 de l'Anada, el tenint Barcelona i Piti Belmonte, parlant del rival Menchec en declaracions a la xarxa. És un equip que està confeccionat per ser favorit, per guanyar partits, per tant, és un equip que no li agrada perdre, aquí a casa nostra van patir una derrota prou important, per tant, estarà endulguts i la sèrie, si vols ser de manera... Doncs que això ho han de corregir lògicament, per tant, si teniu un partit, bastant dur. Amb el Barça, visita la pista del Vasconi a un quart de nou del vespre a Vitorio, un partit corresponent a la cinquena jornada del top 16 de l'Aurol Lligar. La gran obedat de la llista és Joan Carles Navarro, tot i que el de Sant Feliu serà dubtat fins a l'última hora. Bona tarda. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Els representants dels partits polítics que van votar sí a la declaració de Sobirania, que es va obrir el Parlament, fan una lectura positiva de la provació als representants municipals. I ara en rehi des de si ho assegura que ens hem de felicitar per aquest pas, que significa que ens agafa una nova etapa del Dret a Decidir, i que és una decisió que involucra catalans de diferents colors polítics, però amb una intenció comuna. Des de la sècdia local d'Esquerra, junts per Sant Just, el seu partit de la llista seguir asseguda que estan contents i il·lusionats que hi va ser un dia històric. A més, recorda que la declaració no és una declaració d'independència, sinó d'estagar que Catalunya té Dret a Decidir. Des d'iniciativa, el seu partit llismen fort considera que els hagués agradat que el text hagués tingut més suport, i d'altra banda, des del PSC Sant Just, el seu portaveu ha dit que el fet que cinc dels representants socialistes no votés sinó que dins del partit hi ha diferents sensibilitats polítiques. A nivell municipal el PSC veuen bons ulls, la declaració, però amb matisos. Finalment, des del partit de la llista de Ciutadans, creuen que la declaració no avançarà. Aquest vespre d'aquí un parell d'hores inaugura l'exposició Païsat Jaitràs, que recull els dibuixos publicats en els vulletins de les Seas des del seu naixement, l'acte inaugural. Se'ls verà per reconèixer tant els autors dels dibuixos com les persones que han col·laborat durant aquests gairebé 80 anys dansat del primer vulletí publicat l'any 1934. L'exposició comptarà també amb una breu història del vulletí i de les etapes per les quals ha passat, com dèiem, sinagur avui a l'esbrut del vespre, a la sala Piquet de la Taneu, comptarà també amb l'assistència dels autors dels dibuixos protagonistes i també l'alcalde de Sant Just, així com el regidor de Cultura i el president de la Taneu, Albert Massi a l'Explosió, es podrà veure a la sala Piquet fins al dia 9 de febrer, cada tarda de 5 a 9. I acabem aquest vulletí explicant-vos que aquest vespre obre la pizzeria de Jean-Lucas Sant Just i faré juntes de pizzas gratuïtes. Està ubicada, el que reben a vista és l'única pizzeria artesana de Sant Just i per celebrar-ho i donar-se conèixer, avui es farà una degustació oberta a tothom. És una iniciativa de dos joves empreradors, una noia de Sant Just i un noi italial. El restaurant hi haurà productes típics d'Itàlia, com la mortadella de Bologna o el bernit, sala de parma, i oferirà amanides i més d'una trentena de pizzas. Estarà obert de dimarts, deu menjar, tant al migdia com al vespre. I de moment això és tot més informació a partir de la set de les notícies d'edició vespre. Vostè m'ha dit que el volia aixins com a internacional. Però com ho ha dit, a més, el començament. The hill of the lips, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. Tendem-s'hi, entrevistes, tallers. Un món de moda amb Mireia Redondo, dijous de set i mitja a vuit. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de vuit a nou del vespre, a Ràdio d'Esvern. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els proponents de la penya del morro. Sóc l'Elícia, d'Abristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del morro. La penya del morro, cada tarda, de cinc a set, a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies a aquestes salutacions del comerç local de Sant Just d'Esvern. Sí, sí, dos de la... sí, deu, perdó, de la tarda. Comencem aquesta segona part del programa. D'aquí una estona ens visitarà l'Arnau Consul. Ja sabeu que treballa a l'Institut Ramon Llull. A més, a més, és col·laborador habitual de la revista Sàpiens. I, Cristina, no s'ha d'obligui, està al taller d'escriptura de la Teneu de Sant Just d'Esvern. Vull dir perquè l'heu de recordar-ho. Això serà el final de l'hora a la secció de llibres. A més, també parlarem avui amb el David Costa, que és productor de l'obra de teatre que estan fent a la sala Beckett. Si existeix, encara no ho he trobat, així es titula, que ens parlarà sobre el fenomen de la tequila inversa, que en lloc d'anar a pagar una obra de teatre abans de la funció, pagues després i pagues el que vols. Bé, això ho descobrirem d'aquí una estona a la penya del Morro. Però abans de tot això, comentar-vos que aquest diumenge actuarà a la Teneu de Sant Just, el grup vocal Zazzania. Oferirà en un recital de gos pel·li de jazz a la sala cinquantenari. De fet, les entrades anticipades ja s'han posat a la venda a la Secretaria de la Teneu. Pels Sòcil i Sòcia es costen 8 euros i pels quinaos són 10 euros. El concert amb el grup vocal Zazzania serà aquest diumenge. El concert amb el grup vocal Zazzania serà aquest diumenge a la set de la tarda. I per parlar-nos d'aquesta no coral, que no és gaire de que els diguin corals, sinó que el grup vocal tenim amb nosaltres la Susana Munyot, que és la vicepresidenta i relacions públics de Susana. Bona tarda. Hola, bona tarda. També tenim que també és cantant. A l'Elisa Linares i a la Laura Ballolo, bona tarda, noies. Bona tarda. Benvingudes al programa. Sou de Sant Just totes? No, som de Cornallà. El grup vocal Zazzania, de fet, és de Cornallà. Ah, és de Cornallà. El que passa és que algunes de les cantants... Sí. Sí, són cantants femenines, o algunes són de Sant Just. Tu, Elisa, ets de Sant Just? Jo sóc de Sant Just, hi ha l'Anna Garcia, també de Sant Just, i d'alcalde de fa anys. I també hi havia la Núria Tamayo, però ara s'ha professionalitzat tant, que de moment ens ha de... Està a marxat, diguem-ne. Totes són noies, totes el grup? No. Quina gent sou? A veure, aquí sou. Ara actualment som entre 15 i 17 persones. I majoritàriament, com a... caracteritzen els grups de corals, grups vocals, majoritàriament hi ha dones. Però sempre demanem, si us plau, que si algun home s'anima a venir a cantar amb nosaltres, que serà molt benvingut, sí. Per què hi ha aquesta relació del gos pel i les corals de gos pel, o els gors, els grups, amb les noies i les dos femenines? Jo crec que no és de res a veure amb el concretament, amb el gos pel o amb el moviment coral. Suposo que també, per les característiques, les dones simbolicran més normalment amb aquest tipus de grups, digues que normalment... Sí, sí. Normalment amb els grups així, digue-li com vulguis, si s'afegixen més dones que homes. Encara que siguin molt nombrosos, i encara que hi hagi grups corals o de gos pel que hi hagi 80 persones, normalment 60 són dones i 20 nois. És un tema de priorització, jo penso, no? Els homes ens agrada més el futbol. Jo estic sol entre el peligro, perquè he vingut kenyeres. Com va començar el grup vocal de Sanzània, que ja fa 20 anys que aneu cantant pel món? Va néixer d'un grup de joves que tenien 15 o 20 anys, eren fills d'una coral de la coral Aurea. La coral no va de cor allà. De fet, els pares encara continuen cantant allà. Alguns pares. Els joves tenien ganes de cantar una altra cosa, que no fos tan típic, una coral tan clàssica, i volien fer alguna cosa diferent. Algú més modern. Fa 20 anys el gos pel, el nostre país no sé si estava descomert o no. Jo sabia que hi havia la coral Carlit, és l'única cor Carlit, que jo sabia que era l'única... Llavors no hi havia moviment de coral així de gos pel. De fet, al principi ens vam desvincular una miqueta de la coral clàssica i fer una mica de música més moderna. Després d'un parell d'anys més tard, a l'any 95, va ser quan el director que tenia amb el Jordi Vallespí va començar a introduir-nos una mica amb la música afroamericana, espirituars negres i amb el gos pel, evidentment. Per tant, segons una mica, el grup de vocals zazània... Zazània, per cert, d'on ve el nom, perquè... No sé si... Aquest nom és exclusiu, nostre. No existeix en jo. No és d'un país africà o d'un país zazània. Pelso que tens, agradava. Quan algun company nostre el va proposar, quan encara no tenia el nom, i es va confondre, de fet, es va confondre en una paraula molt lletxa, que és zizània, que sí que existeix. Zizània, què significa? Zizània, o sigui, és una mica lletxa, la paraula. Però, de fet, com que la paraula original... O sigui, aquell va proposar era zizània, que no existia, i ens agradava molt el sou per això el vam triar. Ens va agradar molt aquesta proposta. La gent que ho pronunciem hem de portar molt bé la S sonora, no? Oh, i tant. Perquè, si no, ja em diràs tu zazània. Sona molt català, no? Sí, sí, sí. A més, una persona castellana probablement diria zazània, amb la S sorda. Aquest diumenge, com diem, a la sala de cinquantenari de la Taneu, tenim algun tema per escoltar, a veure com soneu, perquè soneu com el disc, és a dir, amb aquest acompanyament musical i amb tot plegat. Bueno, de fet, amb el format en el que ens presentem nosaltres, tenim dues possibilitats. Actualment som els cantants que estem, i llavors, amb el format que ens estem presentant amb l'espai, és en pianista, en Federico Masanti, normalment, tot i que aquest diumenge cantem amb el Daniel García, un altre pianista, molt bo. I, a més, és arrangista d'alguns dels temes que fem. El Daniel García i l'Erwin Siratón, que també és al nostre directe, és el que arrenja els temes. Aquest tema es diu Club Your Hands, i m'imagino que demaneu també la participació del públic i tot plegat. Com són els vostres concerts? Perquè la gent es faci una idea si no us ha vist mai. Són molt participatius, la gent, jo crec que s'ho passa molt bé. També perquè, bueno, ho vivim tany, ens ho passem també, que això, jo crec que ho noten. I, bueno, també l'Erwin és molt... en aquest aspecte s'ha de transmetre molt bé com ens sentim el públic i fa participar molt bé de les nostres cançons al públic. Perquè l'Erwin, què dius, és el vostre... Director. Perquè el repertori, quantes cançons feu? Feu mitja part, quan dura el concert? Ua, aproximadament. Dura un oreta, i no sé si fem una dezena i després un parell de visos, a vegades 12 i un parell de visos. Però, més o menys, és una hora. No fem pauses, sinó que... Bé, va haver-hi una època que sí que quan anàvem amb... Bé, bateria, vagi, piano, feia una pausa i llavors tocaven tres cançons als músics i cantava l'Erwin i després tornàvem a engegar nosaltres. Però ara la veritat és que això ja ho hem suprimit. Fem temes també... Fem una miqueta de temes de piano, temes de capela, i temes de piano. Tornem a fer algun vis després. Torneu la mítica i típica Happy Day? Intentem evitar-la. El públic ens la demana, a vegades. Intentem evitar-la, perquè fa molts anys que la fem i ens agraden... És que nosaltres no ens caracteritzem per fer que... Bé, ens agraden, tot aquest tipus de músic... Les cançons de gospel que es fan les hem fet nosaltres. Ja portem 20 anys i hem fet moltes cançons de gospel. Amb l'Erwin hem tingut l'oportunitat... Aquest és el 6è any que anem amb ell, que ens dirigeix ell. I hem tingut l'oportunitat de profunditzar també amb el repertori de jazz, que això fa que hi hagi harmonies de dificultat i molta riquesa. I això el públic ho agraïm moltíssim, perquè classes a l'altra banda i t'està arribant molt... El que nosaltres intentem, cantar i transmetre, que és el que deia la Laura, que ens ho passem molt bé a l'escenari, i això la gent ho veu. Però, a part, el gospel potser és un dels tipus de música més positiva, amb més alegria, que et transmet més optimisme. Clar, vosaltres també ho està contentes, de fer-ho. I si teniu un mal dia o alguna cosa, no sé si el gospel... Encara millor. Aquesta és la activa que tens de les setmanes, les carregues en allà, i és impressionant. Ja estima que la set sigui dilluns, i jo sempre ho dic, perquè hauria de ser final de setmana, que és quan necessites realment carregar piles. Perdó, o dilluns també, perquè dilluns és la primera de setmana. Sí, també, també. Quantes vegades segeu a la setmana, vosaltres? Un cop a la setmana. Dues hores. A Cornellà. Elisa? I tu, que ets d'aquí de Sant Just, que significa d'alguna cosa especial per tu i les que sou de Sant Just, del grup, venir a cantar a la Teneu, estàs més nerviosa del que és un volo habitual o no? I tant. Jo, bueno, clar, coneixes el públic. És el que jo dic, no? Si te'n vas amb res a cantar, doncs si t'equivoques no passa res, però aquí a Sant Just, doncs hi ha una reputació mantenint-ho. Però, igualment, fa molta il·lusió, és un repte, també. Home, de fet, tu i jo ja has participat en algun concert, però en algun acte a Sant Just cantant, com, per exemple, algun cabaret de les nonocàmboles, no? I tant. I, a més, allà tu que vas la guitarra i tot plegat, em sembla. Bueno, no, no, em sembla que he fet en general... No, hem fet en general només cantar amb la música de fons, en planplay, va, i tal. Sí, sí, sí. Clar, si volia comentar, porteu això quasi bé 20 anys, no sé si feu ara 20 anys... La pròpia era temporada. I que, per tant, podríem dir que sou unes pioneres del Gospel, aquí a Catalunya. Sí, bueno... No, pregunto, perquè si fa 20 anys només hi havia un grup, i després ara ja... Que jo sàpiga, també hi havia... Evidentment hi havia... no vull ara parlar massa, perquè clar, evidentment, coros de Gospel religiosos, evangelistes i tot això, fa moltíssims anys que estan. Sí, clar, però això és el que... És a la meva junya, i vull inscriure't, on havia dirigit grups de Gospel aquí a Catalunya, fa moltíssims anys enrere. Vull dir que, clar, vull dir... Nosaltres no ens caracteritzem per fer Gospel, o sigui, per ser un grup religiós, no som un cor religió, no estem dins d'una iglesia ni... Fem Gospel, però des de la manera més... Bueno, que no té res a veure, no? I, de fet, no ens casem amb el Gospel. Clar, exacte. Per això ens hem decidit quin nom ens posàvem, quan traiem el nom de Coral Jóves, Etzània, no? De Coral Jóves, sí. Doncs vam dir grup vocal, perquè grup vocal no és Gospel, etzània, ni és... no ho sé... Saps, boleros, etzània, saps? No te'n casem bé, i per tant... Clar, no ens ha dit què tem. Tampoc és agradable. Sí que hem fet Gospel durant tots aquests anys, hem fet música aframelicana, bueno, ara fem jazz, fem Gospel, hem fet espirituals negres, però tampoc ens ha agradat... Hem fet música cubana, també. Hem fet un director cubà, i hem treballat molt la música cubana, i tampoc ens tanquem. No ens hem desvinculat mai del Gospel, però no volem etiquetar-nos, tampoc. Però amb quin estil... Perdona, Jordi. Sí, sí, dius-dius. Amb quin estil us trobeu més còmodes, per dir-ho d'alguna manera? Bueno, amb l'estil en el que... La qüestió és evolucionant, també. I la oportunitat que hem tingut... Nosaltres hem tingut cinc o sis directors durant aquests anys, poder ara amb l'Erwin gairebé estar arribant al màxim temps que hem estat amb un director. I amb tots ells, tots ens han aportat coses. Hem anat evolucionant. Evidentment no estem tots els components del començament, però, bé, d'un idò dels 15 que som, igual, hi ha 8 que portem als 20 anys. Això és moltíssim. Hi ha molts components que porten molts anys, també. Vull dir que això fa que anem evolucionant tots una mica, i ens anem enriquint els uns als altres i els directors, també. Què opineu sobre el fenomen que ha aparegut a les últimes setmanes a Catalunya? Que són 3 noies que canten... Em vas donar vas. On vas? Fareu versió, per exemple, a vosaltres, al concert d'aquest diumenge? No se'ns havíeu corregut, eh? Ja ho comentarem, home, si ha de aconseguir públic... Perdona, és que versions estan apareixent per tot arreu. Justament ahir abans deia apareixia les xancletes. Les xanclets, que també feien una versió molt especial. Tot arreu... Bueno, una valoració... És divertit. A mi em resulta divertit. Hi ha molta gent que li resulta pesat, però... no ho sé. Home, hem fet un anunci bo. Vull dir, han aconseguit enganxar la gent, que la gent en parli i... Vull dir, que té l'objectiu... Què passa amb desapercebuda? Una bona publicitat. Home, són de mams, ells, no? Que ja tenen un... Sóc clar, només són 3. Però ja són els femenines que canten a l'hora, són cor vocal i tot plegat. Doncs noies, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Abans de marxar, jo us volia preguntar... Què us sembla això de l'ataquilla inversa? Que hem comentat fa un moment, que és el que estan fent a la sala béqueta a Barcelona, que és una nova proposta a l'hora de fixar els preus de les entrades, en aquest cas, al teatre, i en lloc de pagar, quan compres l'entrada, pagues el final i també pagues el que tu creus i el que val la pena. A mi em sembla genial. De fet, bueno, és una mica com el sistema de viatjar, a Londres i a ciutats així grans, hi ha això del fritur que tu fas a tot el tur i després pagues el que consideres. Jo trobo que és un sistema molt bo, perquè realment, si creus que val la pena, doncs jo potser vaig pagar 20 euros. Sort de compte, els artistes, no ho sabem. Per això d'aquí uns moments parlarem amb el David Costa, que és el productor d'aquesta obra de teatre a la penya del Morro. Alguna cosa per finalitzar? Sí, volia fer una menció únicament, que no sé si ho has comentat, que la programació d'aquest concert està dins de l'espai, que és la xarxa d'Arses Eniques a Maters de Catalunya, i gràcies a aquest espai, que ens han donat l'oportunitat de fer concerts, i tenir una programació estable aquesta temporada de set concerts, i, bueno, doncs això. Fantàstic, perquè tal com estan les coses actualment, tenir set concerts, o que hi hagi una xarxa que s'ocupi i es preocupi per moure els grups... Hi ha un intercambi, a més. Hi ha un intercambi perquè ja teniu sales d'aquestes característiques, programa en tenen una programació estable de qualitat, perquè nosaltres hem passat per un... O sigui, hem hagut de presentar la nostra proposta, i ens han seleccionat. Vull dir que les ofertes seleccionades, la proposta seleccionada, tenen un nivell de qualitat mínim, i, llavors, amb això hi ha un intercambi molt profitós per part de les entitats que organitzen i de les sales que també programen. I, per altra banda, també volia dir que també les entrades estan anticipades al www.espaiapuncat, i també hi ha descontes pel 3D per 8 euros, també. Molt bé. Només els socis. Que la gent s'engresqui a venir. Molt bé. Per poder-lo omplir. Si no els hi va bé, aquest diumenge que mirin altres dades i altres llocs d'espai apuncat, no? Espai apuncat, sí. Doncs agraïm molt la vostra presència, Elisa, Laura, Susana, que vagi molt bé el concert d'aquest diumenge a la Taneu, i fins sempre, molt tard. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments el que deia, en parlem amb el David Costa, productor de l'obra, si existeix, encara no ho he trobat, de Nick Payne, i que representa aquests dies a la sala de Beckett, en Pionet, també a Barcelona, de la tequila inversa tot plegat a la penya del Marrón. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i es va crear ni on s'afàl·lic. Diuen que havia plogut, que no havia el meu germà, i es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara, i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser el que va tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. Tant que hi puc, t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar crucificada per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. 2.4 de set de la tarda continuem en directe. La penya del morru de ràdio d'Esvern. Gràcies, gràcies. Això és de la gent que ha vingut avui, Cristina, de Ripoll, no? Sí, sí, sí, sí. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies,業ers. Gràcies, gràcies. Comenteu als intéressants graphs d'Espanya, va guanyar el 2009 el premi dramaturc més prometador al regne unit. Per parlar d'aquest nou sistema de pagament en teatre, tenim el productor de l'obra David Costa, el telèfon de la companyia que fa l'obra, que és 6TOPAD. David, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda, David.Bona tarda. Benvingut al programa. Explica'ns com funciona això i com va sortir l'idea de fer l'atequilla inversa, justament, amb aquest espectacle que ara esteu a la sala d'Equiet. Sí, ho has explicat molt bé. En realitat, el procediment és el qual l'has explicat, la gent ve a la funció. Ens ho recomanem que reservin, perquè no hi hagi el problema d'aquest rebuit sense butaca. I és després de la funció que es munta la cua, com si fos per pagar. I és en aquell moment en què la gent ha de resoldre aquesta ecuació de què és el que consiste que va a l'obra, quina és el grau de la disflexió que ha obtingut veient aquesta obra i què li pot arribar a pagar. I com va surgir aquesta idea de fer-ho amb la companyia Six Topaz? Nosaltres... vam intentar encuadrar els números d'aquesta obra i ens enfrontàvem a un escenari una mica complicat. No tan sols per a la posada de l'Iva, inclús abans de la posada de l'Iva, les companyies ens enfrontàvem a un escenari en què hi ha molts intermediaris i que hi ha una batalla molt, molt farotja per l'espai de comunicació en què tu has d'estar obligat a jugar amb els contes. I al final era molt absurd, no? Nosaltres mateixos muntàvem aquest discurs, de dir, bé, ara en ficarem aquest preu, la primera setmana farem aquestes contes, intentarem fer aquestes promocions, ens donàvem en compte que tot anava en contra d'una companyia del propi producte teatral. Llavors va ser un moment de parar-nos i dir, escolta, potser és molt més fàcil que tot això, potser no es tracta d'intentar posar un preu, i a partir de les contes intentar arribar a tothom. Potser el més fàcil era apropar-nos al poble d'una manera diferent, i que sigui un tracte individual amb cada un dels espectadors, amb el que nosaltres havíem de proposar. Però llavors que es copaga el que vol, quan acaba l'obra de veure-la, el que li dona la gana? Sí, sí, aquest és el pacte. Nosaltres el que demanem, i això està dintre del que hem volgut de no ganar economia empàtica i consum responsable, és l'únic que demanem és que la gent, abans de consumir, abans de fer aquest moment de pagament, tingui cinc minuts per la reflexió, és a dir, realment es pregunti què pot costar una obra de teatre, quina és el valor que probablement tindria aquesta obra de teatre si l'hagués de produir, d'acord? De fet, quan val una obra de teatre? El teatre és clar, nosaltres hem estat investigant, tampoc no és que hem fet un gran tema d'investigació, però Cristina, hem mirat alguns teatres de Barcelona, quan és el que costen les entrades, per exemple, el Teatre Nacional de Catalunya, quan costen? Doncs estaria, si parlem del que seria platera, més o menys, o les primeres fileres estarien en uns 38 euros, més o menys. 38 euros, aproximadament, el Teatre Nacional de Catalunya, una bona localitat. Després, per exemple, el Teatre Romea? Doncs del Teatre Romea podríem parlar una mitjana d'uns 30 euros, també. 30 euros. El Club Capitol, que porta Balanya? Doncs mira, el Club Capitol, en aquest cas, varia una mica. Poden ser entre els 20 euros i els 30. Una mica més acudit, una mica. L'artèria paral·lel, que també no té res a veure amb tot això. Com valen? Doncs estaria entre els 36, 29 euros per aquesta banda. També tot això en platera. Després, el que seria la primera planta, ja baixarien una miqueta més els preus, i també a segona. I després, també, una de les últimes sales emergents, dels últims mesos o els últims anys que ha aparegut a Barcelona, que també tenen un sistema també curiós de pagament d'entrada. Sí, en aquest cas, el que fan és, bueno, fixen un preu. La gent que costumiana aquesta sala o hi vagi ha de pagar per veure l'obra, o 10 euros o 15. Poden escollir. En canvi, els dijous, com és el dia de l'espectador, afegegen un altre preu, que és el de 5 euros, i poden escollir entre aquests 3. Ja ho veus, David, que el Teatre està en aquests preus, depèn de quina sala. Tu creus que el Teatre és car? En realitat, a cada altre i els preus, que estan en taquilla, però una informació que a vegades se li escapa la major part de la gent, és que no sé si a les sales que has dit, jo crec que, per exemple, el capital podria ser una d'elles, sales d'aquest capital, Villarroel, Romer i companyia, hi ha un percentatge alabadíssim de gent que va al Teatre en descontes. Per atrar a paló o per webs d'aquest estil, no? A sales més petites, com podria ser la Beckett o Tarantana o cosa així, estaríem parlant que més del 90% de la gent accedia a una obra de Teatre a través d'un descontes. Llavors, no té cap mena d'importància el preu que ja ha ficat a la guixeta, a l'entrada, quan en realitat hem abusat tant des del propi sector de la eina del descontes, que hem fet creure la gent que aquest preu només el posaven per poder fer el descontes i cobrar el que realment necessitàvem cobrar. Clar. Tu va haver-hi un moment en què, per falta de pressupost de comunicació, es va utilitzar els portals de descontes com una eina de comunicació. Per promocionar la pròpia obra, no? Exacte. I hem caigut presoners en aquesta pròpia dinàmica, fins al punt que els descontes tots coneixeu, que no són descontes que estan acutats en el temps i l'espai. Tu saps que pots sempre optar a un descontes. Sempre estan allà, no?, a les webs i els portals aquests. Sempre estan allà. És molt difícil per un espectador entendre que un descontes que està sempre és un descontes en el que tu hi surts perdent. Clar, però suposo que els d'aquestes webs juguen amb l'avantatge o amb el fet de dir que nosaltres hi ha molta gent que ve aquí per veure què és el que es porta. I, com dius tu, caus amb el parany de la promoció i ara mateix tu creus que hi ha un accés, bueno, que tot és promoció, que ja descontes a tot arreu. El que pagues és que tot és promoció, però el que et passa és que s'equilibri en algun moment. Si tu fas un descontes un dia per fer una promoció concreta, és probable que tu arribis a un públic nou. Però si tu et passes 5 anys fent promoció a l'atrápaló, que el públic que et dona l'atrápaló ja és sempre el mateix, no estàs arribant a més públic, però sí que estàs empobrint la passació de valor que hi ha sobre l'obra de teatre. Quan la gent diu que el teatre és car, és perquè de sobte no és una entrada de 20, 25 o 30, jo crec que el 75 o 80% de la gent que té el teatre normalment paguen 10, 12 o menys. Sí, per cert, mira, l'Eli, el xat ens diu en aquesta línia de solucions innovadores també està la de Bascanó, que diu si venen pastanagues en comptes... Això diu el xat, de radio diuen comptes d'entrades per burlar l'increment de l'IBA. Exacte. La Bascanó va ser una idea sobretot pensada per esquivar el preu de l'IBA. Si tu vens pastanagues, evidentment, pots aplicar l'IBA reduït, i el que estàs fent era vendre pastanagues i regalar l'obra. En el nostre cas, nosaltres la taquilla la treballem de la mateixa manera, és una taquilla que té un tancament clàssic, es passa a l'IBA, es passen els autors i es passen tot, però sí que és veritat que al final les obres, les companyies, estan buscant la manera de recuperar marge de negocis. I al final, qui treu aquest marge de negocis són els intermediaris o l'estat a través de l'IBA. A la pujada del teu pacient de l'IBA, és gran, però també, normalment d'una entrada, entre el 10 i el 15% de l'entrada, se l'en posen els intermediaris. Per tant, qualsevol sistema que permeti, d'alguna manera, treure els intermediaris també li dona, a la companyia, un marge de negocis important. I moltes d'aquestes institucions que estan sortint ara, que al final el que permeten és una relació diferent amb l'espectador, moltes vegades el que fan és recuperar aquest teu pacient per la companyia. Estem parlant amb el David Costa, que és productor de l'obra, si existeix, encara no ho he trobat a la sala Beckett, on han posat en funcionament aquest sistema, que no sé si és pioner, o és la primera vegada que es fan algun teatre de Barcelona? Nosaltres el vam fer l'any passat al Teatre Capitol, de fet. El Teatre Capitol, amb una altra obra, que és de Guàrdia Menchow, i va ser la primera vegada que ho vam provar. Això estava molt tranquil de l'hora de fer-ho a la Beckett, i estàvem convençuts que funcionaria, que vam comprovar, per primera vegada, que en realitat aquesta mateixa obra, que ja havíem fet el poliorama, ens havíem de facturar més amb aquest sistema, que és el sistema tradicional de preu fixe i descompte. Això et volia preguntar, sura? Compte? Per la gent que s'hagi incorporat tard, es tracta de pagar, no quan compres l'entrada, sinó quan surts del teatre, i pagues el que tu creus que ha costat l'obra llors. Tu creus que surta a comptes? Sí, perquè si no no ho haguessis repetit. Exacte, si no no ho haguessis repetit, però surta a comptes per dos motius. 1, perquè tothom troba el seu preu, i el nivell de satisfacció, per tant, és màxim. És una qüestió d'economia, el primer que et dirien és, tu has d'intentar posar un preu que arribi a tothom, i tothom ha d'estiguer el màxim de satisfacció. Aquest sistema ho permet, que és el que troba el seu preu, i és el preu que li dona la màxima satisfacció. I què decideix, per exemple? Tu pots decidir no pagar. Exacte, i ara justament anava a dir això. El que podríem atar al sistema és que hi hagués molta gent oportunista. Jo no pago. Això, la veritat, és que no passa. Però és molt lleig, també, no? És molt lleig. Encara que no t'hagi agradat l'obra, que pot ser, però pel sistema en general, el que estem parlant d'aquella inversa, doncs, home, un reconeixement a la feina. Exacte, hi ha moltes vegades que la gent confona aquesta fórmula amb el tema de m'agrada o no m'agrada de pago o no pago, però també hem percebut que en realitat hi ha un punt de, ja, aquesta és una feina que està ben feta, que m'agradaria no m'agradaria, potser farà variar una mica el preu. Però, normalment, la gent valora que hi hagi un treball que està fet, que està ben fet, per tant, et paga un mínim que consideren ells que és el maleix i que se'l poden permetre. Després, si l'obra agrada, doncs, o paguen més o parlen més de l'obra, que és una altra manera de donar-nos... de donar-nos resonància a nosaltres. Home, sí, és original. Per exemple, a aquesta entrevista, això és la que si hem fet, si no hagués passat això. Aquesta ha sigut una de les coses que ha marcat una mica de diferència, que ha fet així, que fos innovador, el sistema ens ha permès una repercussió mariàtica molt important. Clar, perquè, de fet, no sé si teniu un fet... Tothom pregunta per la nit, eh? Però, al final, l'únic que importa és que el teatre estigui ple. Si el teatre estigui ple, els números és molt més fàcil que surti. Sí, jo, mira, tu anava a preguntar... Has vist que no t'heu pogut preguntar fins ara, fins que ha estat el tema, m'ho deixava pel final de tot, però de la mitjana no t'agrada dir-la. La mitjana no t'agrada dir-la perquè... No tenim molts problemes en dir-la, però no ens agrada dir-la, perquè en realitat tampoc volem condicionar a la gent. És a dir, al final, la única realitat és que ningú paga la mitja. La mitja és un valor estadístic. El que és important és que tothom trobi el preu que vol pagar, i que se senti còmode pagant aquest preu, després d'haver fet la reflexió correspondent. Molt bé, doncs t'agraeix molt el que t'agrits a test, per cert que... De l'obra, eh? No n'hem parlat gaire, perquè ens hem centrat més en aquest sistema de taquilla inversa, però es diu si existeix, encara no ho he trobat, de l'autònic pain, que, com hem cometat el començament, va guanyar el 2009, el premi del dramaturg més prometador, el Regne Unit, i només per aquest fet, ja, em cal anar a veure-la, i després, amb els actors Carles Gilebert, la Montse Germán, el Pau Roca i també la jove Patricia García. La sala de aquest, fins quan esteu? Fins el final de mes, no? Fins el 3 de febrer molt probablement. Ara tenim funció fins al 2, fins al 172, però estem pensant en allargar un dia que em dona l'opció de fer una funció extra. Perquè urbaves, també, no? Perquè ens va molt bé. Per cert... El republic està venint i li està agradant molt, i llavors ens donen aquesta oportunitat. I, perdona, també la reflexió de la responsabilitat del públic, que al final decideix pagar el que vol, i això també és com un marrón pel públic, en certa manera. És que, sobretot, la taquilla inversa, el que buscava era frenar i que tothom reflexionés sobre el que estem fent, perquè potser al final del que hem d'entendre tots, no només quan consumim teatre, sinó quan fem qualsevol altra de consum, i sobre això parla una mica la obra, és que ens hem de parar i pensar si no estem fent trampes amb nosaltres mateixos quan agafem un descontent. Sí, sí, no, la veritat és que això també genera la reflexió. Com, per exemple, la Ellie, que al xat de la ràdio, diu el teatre escart, diu, no ho sé, diu comparat amb què, amb el cinema, amb el futbol, amb el preu d'un llibre, amb el preu d'un CD, diu, per una companyia... És que ens deixen moltes preguntes, que ara respondrem. La lesa l'estona l'aire, diu. Diu, per una companyia escart, fer teatre, quins són justos els percentatges que es queden els propietaris de les sales, una mica, tot aquest món que potser el gran públic desconeix, però, vaja, és com es treballa per dins de la professió, no? Una de les iniciatives, aquestes, sabem que la taquilla inversa a repetirar, perquè hi ha moltes companyies i teatres que ens estan demanant poder-ho fer, i sabem que... que voldrem anar una miqueta més enllà en la transmissió d'aquesta informació. I, de fet, s'està plantejant que les pròximes versions d'aquesta taquilla inversa, tota la informació econòmica de la obra, estigui a disposició de l'espectador en el hall del teatre. Doncs és una bona iniciativa, que des d'aquí, evidentment, li donem tot el suport. Companyies, productors que ens estiguin escoltant d'altres companyies, ja ho visc, han repetit, amb el guarriment, i ho han tornat a fer la ve, per tant, malament no els li pot anar. O sigui que... Tothom que ho vulgui fer, que si vol per a nosaltres, que et pregunti per a nosaltres, que estarem encantats d'explicar els truquillos que també en té, el sistema. Sí, sí, mira, l'Eli li diu, eh? Potser com ha passat amb el cinema, hauríem de dinamitar i també reinventar una mica el sistema en torno del teatre, i com també en tants altres apartats, que també hem degut a la crisi i totes aquestes històries i mandangues, ens hem de reinventar una mica, perquè, si no, ens acabarem morint. David, moltes gràcies per atendre'ns, i que vagi molt bé. Si existeix, encara no ho he trobat a la sala Bèquet de Barcelona. Bona tarda, David, que vagi bé. Bona tarda, va, gràcies. Bona tarda. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Diseny mòbles, per la penya del Morro o del Morro, El ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és agraïlzi, agraïlzi, aquesta feina. Hola, penya del moro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adéu! La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, al ràdio d'Esvern. 5.45 de la tarda, ja acabem el programa com cada dijous parlant del món, dels llibres. Senyor Arnau Consul, bona tarda. Consul, Arnau Consul. No és que ara, si és pensant, tenir una idea genial, que ha pensat de dir... Com lligar, no? Jo que entro així de nou, però perquè hi hagi un continu en el teu programa... Ah, bueno, ja fem una cosa, que la gent escolta una secció, i si al final creu que ha valgut la pena escoltar-la, que també hi ha algun cèntims o alguna cosa. Ah, mira. O que els envien aquí a la ràdio, per exemple, o què? No, no, amb els envín, amb ell. I ara, ara, amb el compte corrent. Doncs al final de la secció, si aguanteu tot, us donem el compte corrent de l'Arnau. És una mica d'aquella secció inversa, que també és pionera a la ràdio. Com cada setmana, parlem de llibres, i atenció, perquè avui hem de començar... Posa'm música de primícia, podríem dir, perquè hem de comentar una exclusiva... A més a més, són dues exclusives, em sembla, o una? Quant tens? En tinc tot a les que vulguis. Relacionada amb Sant Jordi Esverdi. I amb el tema de llibres. Per això estem acotant, eh? Ah, ho estem acotant, ja? Sí, però... Tinc a la ràdio i tu, alguna. En tinc, eh? Va, comencem amb una, que és això. Jo crec que té bastant de relació amb el tema amb el qual parlava aquesta iniciativa original, perquè la gent vagi al teatre i, un, no diguis... Oh, que és que no hi vaig, perquè és car. I dos, a dir, bueno, escolta, hi ha una crisi econòmica, és evident, tothom... la pateix en major, major, menor mesura, doncs, escolta, amb els llibres... Potser que fem alguna cosa per vendre'ls diferents, perquè sinó que trobem. Clar, trobem que Catalunya va tancar fa dues setmanes, i trobem que la setmana que ve tanca proespais. Veus que, per exemple, he pagat llibre un cop te l'has llegit? Aquesta seria una iniciativa que, en tot cas, algú se li hauria de acudir. Sí, tot va per aquí, ara. Ah, s'ha acudit a tu o a la dada? No ho sé. Mira, s'ha acudit, eh. És un plagi, això. Seria una mica plagi. Perdona, per què dir-li plagi quan vols dir homenatge? Mira, aquest seria un altre tema que un dia podríem parlar, eh. Per si, al món de teatre hi ha hagut molts homenatges, no? Per exemple. Per cert, el Sergi... És un homenatge continu, eh. El Sergi diu, bona tarda, el xatarrà. Bona tarda, home, Sergi, bona tarda. Diu, què, jo es pensava que avui no vindria, oi? Bastard. Diu, per mi només sentir la veu de l'Arnau ja val la pena. Gràcies, Sergi. Tens els ullens pagats, també, no? La veritat, sí. Sí, bueno, és que un mateix, si no... Si no s'autoanima, vinc aquí, vosaltres us en foteu canyes, per cas d'una així... Perdona, Arnau, no... És veritat, no poses aplaudiments. Explico això dels barrelibres, perquè jo crec que... Barrelibres, per això. Barrelibres, barrelibres. Això de barrelibres. Doncs és una iniciativa per vendre els llibres, normalment no es venen llibres. Els bars, per exemple. Gairebé. El barrelibres, amb un bar es podria provar. En tot cas, aquesta primera iniciativa neix de la idea de fer allò que... No sé, algú de vosaltres potser ho ha provat mai, que és fer allò que em diuen un tapar-sex. Sabeu clar que era un tapar-sex? De vendre roba interior, amb cases, amb amigueses... Jo tinc una mica m'ho explica, però jo no ho he fet mai. D'acord, Jordi, ja. Doncs això. Doncs la idea de dir per què no anem a vendre els llibres a les cases, però, clar, algú va pensar... Home, això de vendre llibres a les cases sona com el que ve l'enciclopèdia. No passes ni de l'estureta. No arribes a l'estureta, eh? Fins i tot el circulo de lector. Per exemple. Doncs és a dir, ja que últimament, aquí, a Sant Josep Bern, hem establert una relació entre literatura i vins. Sí. I que ha donat peus uns quants recitals, en els quals la poesia, barrejat, amb el tasc d'algun binou, doncs va ser un pas més enllà i va ser proposar-li l'àstric del celler de Can Mata. Escolta, algun dia que facis una tasc d'aquests, que fas a casa els dissabtes, una altra setmana i que ve algú t'explica el vi, proves quatre o cinc, ets a les 12 del migdia i portes ja una taja considerable, però la gent... La gent és una agrada, eh? Vaig veure-ho fer un tasc de cervesa. Ah, ho vaig veure, efectivament. Ho vaig veure, això, no sé si a través de la vostra Facebook, a la web d'aquí. Segur, segur, perquè l'apatlla del Morro és no moro d'informació o ràdio d'Esvern, a Sant Jordi. Sobretot aquesta més aviat friqui, no? Exacte. Doncs aquesta... Es pot considerar friqui o no, en tot cas, el dia 2 de febrer, probablement, en un 90%, el millor serà l'altre dissabte, però posem que sigui el 2 de febrer i hi haurà un tasc de vins, com tant ha llegut el celler de Can Mata, el migdia, quan la gent va al mercat, i a banda... El Sergi pregunta si l'àstric farà que no va per aquí la cosa, no? De moment no, però la crisi pot... Sí, mai se sap. Pot aportar moltes coses. I en tot cas, vindrà una editora i portarà així, del braçet, a dos escriptors, i faran un recital, i explicaran, no només serà recital, perquè en aquest cas serà narrativa, en tot cas, llegiran fragments de les seves novel·les, i l'explicaran, feran petites conferències, explicant a tots el llibre del que passin, doncs, bueno, de què va el llibre. I evidentment, el llibre aquell dia, perquè la gràcia és que no passa per destruïdor, això que deia també el noi del teatre, que deia, clar, els problemes són els distribuïdors, els intermediaris, directe de l'editor, el lector. Fantàstic. I de passada, doncs, era un marc de dir, mira, barrellibre, barrellibre, mira, vens aquí, fots un batell de gots de vi, n'hi ha un que t'explica una història, si t'agrada, et compres també el llibre, i te'n vas a casa amb un parell d'em polles de vi, i... I cap a casa, no? I un llibre, o dos. La idea és presentar tota una col·lecció, una col·lecció que es diu Cicuta, que és de narrativa catalana, té 5 o 6 títols, una col·lecció que neix i que, d'un moment, té pocs títols, però potents, vindran dos dels 5 o 6 autors, i explicaran, intentant les gràcies del llibre. I això és el barrellibre. Aquest és el barrellibre. Això és barrellibres que per una... Tindrà aquesta primera iniciativa, i veurem si va bé, doncs utilarem més endavant. Quin dia serà això, Arnau? En principi el 2 de febrer. 2 de febrer. Fem data pel barrellibre. 2 o 6 divendres o 3. En tot cas, el dissabte ara fallo, 2 o 3. 2 o 3. Hi hauràs feina de preguntes? Hi haurà possibilitat que ja que tens l'autor allí, fer-li la pregunta que vulguis. Mira, el dia 2 de febrer és dissabte. Doncs en principi seria el 2 de febrer, que no és aquest dissabte, sinó l'altre. Podria ser que... L'editor està encantadíssim, l'editora, que és l'Ester Endurrà, però podria ser que l'Àstrid no pogués lligar el tas de vins per aquell 2, i l'editora seria el 19, que és l'altre dissabte. Però en tot cas, això, abans de mitjans de febrer, abans de carnes soltes, tindrem aquest invent que, si funciona, l'editora és... Estarem atents. Estarem a portar llibres als llocs, per exemple. És una manera de vendre diferent, d'arribar diferent al públic. Com totes que el públic hagi d'anar a la llibreria, a costa tu a llocs on normalment hi ha gent que hi va a comprar una altra cosa, perquè si trobes aquella oferta... Alguna dia que proposo jo, bensineres, per exemple, com m'ho veus? Bé, és complicat, però s'hauria de provar. S'hauria de provar tot això. O sigui, sobretot, això funcionaria amb els camioners. Perquè clar, si tu vas amb una moto, 5 euros, 6, 7, els enxufes amb un narret. Ara, un camioner d'aquest, que va a reumplir el dipòsit, té temps de fer una cervesa, sortir de la gasolina era fer un cigaret, fumar un cigaret... A fora, a sortir de la gasolina era fer un cigaret. Leli, que et vei la punta, bensineres, igual a la literatura eròtica. Bé, evidentment, o sigui, no vagis allà i li venguis un assaig sobre semiòtica al poble. Tinguis vista. Home, potser és un camioner que li agrada molt llegir. En principi és el que diu l'Eli. En aquest cas li dono la raó. Has d'intentar buscar aquella literatura que... Perdoneu, tu i l'Eli, Arnau i l'Eli, són uns tòpics. Com es diu això? Una persona quan és tòpica? Com es se li diu? Tòpica. Per cert, l'altra novetat és que arriba la nova programació de tasc de poesia i vi per l'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Just, que també imagino estar relacionada amb Àstrid Goldstein. També, també, també. En aquest cas no és a portar la venda de llibres, però hi haurà una possibilitat, això no s'ha de prendre mai, però és portar la poesia al poble, fer un acte. Això fa, no sé, un any, aproximadament, i vam veure que deu nidó el públic a Treia, perquè tot i que a vegades ho hem fet amb diumenge, a vegades, entre setmana, hores que... Quan jugava al Barça, no, això ho hem tingut sempre molt clar. Però 40, 50 persones han vingut sempre, els quatre actes que hem fet fins ara, i que, bàsicament, ha estat això. Un poeta que a vegades ha portat un músic per acompanyar-lo, i la gent que ve no només va un acte d'un recital de poesia, d'aquests que a Barcelona, en Barça, en fan dos per tres, que la mateixa Àstrid s'encarrega de buscar, especialment, que tingui un lligam amb el llibre, o la poesia que es llegeix, i que venda, doncs, oi, fa la petita explicació, doncs aquest és un vi madurat en roure francès, i per tant trobareu un to de veïnilla, per exemple, no? Clar. I a partir d'aquí, doncs, te'n vas una mica... Sí, també, a vegades... És veritat, no? La poesia, com l'art, són emocions, que és el que t'inspira. Exactament. Quan tu veus un quadre, no és important com està fet, sinó el que tu sents. Exacte. I llavors, quan tu hi escoltes un poema, doncs també. Per cert, que avui no tindrem gaire temps per comentar les coses que has pensat. Em sap greu. Jo he de dir que iniciativa és on tinc, eh? Ja, em sap greu, Arnau, però és que vull comentar un paio de coses abans del programa. Sí, home, sí. La primera és que lletres catalanes tenen Twitter, que l'altre dia vam comentar, i a l'altre dia vam estar parlant... L'institució. L'institució. Perquè si no es feien el regidor... Sí, sí. No, però és un parany. L'hi vam posar al Facebook, que era un parany, que l'hi feien, per vegis estava temps, vam veure que sí. I atenció, perquè vam generar una mica de moviment a Twitter, perquè nosaltres vam comentar la setmana passada, arrel de la nova directora... La d'institució. Exacte, de la institució de les lletres catalanes. Ens van escoltar. I les pròpies lletres catalanes van fer un Tweet posant... Tenim Twitter i pàgina a Facebook en marxa i a tope. Hem canviat d'adreça. I ara som al carrer Mallorca, que tu vas dir que estaven en un altre llot. Efectivament, efectivament. Vaig trobar el regidor de Cultura, em va fer botar el cap, i em va dir, escolta, noi, que no ho saps, que som al carrer Mallorca, i li vaig dir, tens raó. Però, en favor meu de dir, que durant 15 anys, l'institució de les lletres catalanes, era allà, al portal de Sant Amandrona, on jo deia número 6, perquè me'n recordo perfectament, allà al costat de l'Art Santamòlica, i que han canviat d'adreça fa un mes i mig. O sigui, que va una mica perdonat, una mica perdonat, ho volia estar. És un error, és un error. Sergi, aquí vam mantenir la penya del Morro, i un servidor, també, una conversa amb la nova directora de la institució de les lletres catalanes a través de Twitter. Ah, carai, que la diuen a Laura. Quan vulguessin, la podem parlar amb ell. És una senyora molt interessant, i a través de l'any espriu, que aprofito aquests últims minuts per colar, que, atenció, es va inaugurar ahir, és ha de ser un any molt important, i a través de les lletres catalanes, és el gran oblidat de les lletres catalanes. Se'l coneix de nom per no d'obra, i és una obra molt potent, absolutament potent. Si fos americà, hauria guanyat el Nobel, us ho dic així de senzill, i clar, doncs, home, doncs, mira, seria una possibilitat, eh? Trucar Laura Borràs, que ens fa una petita classe, ella que ha estat baixa professora de literària. Com va anar la conversa? El Sergi Disseguir, reajuda de cultura, ja sabeu que té Twitter, va posar la propera, a vegades que parleu de la institució de lletres, i tot que parleu amb la Laura Borràs, que és la nova directora, i la nova directora diu a Twitter, que m'he perdut, acabo de fer una conferència a la biblioteca de Roses, sobre la importància de llegir, i llavors ella, clar, li anaven informant del que passava a Twitter, i el Sergi li va contestar a un programa de ràdio d'Esvern, ha explicat què és i què fa la institució amb molt d'encert. Ojo, la directora de la institució de lletres catalanes, que sap de l'existència. Ei, doncs aquesta gent dona subvencions, eh? Ah, sí? Doncs sàpiga. Bueno, ojo, no, ull, perdó, eh, perdó. I llavors la Laura contesta, fantàstic, a veure si podrien recuperar el podcast. Diu, gràcies, Sergi, seguir. Bueno, Jordi Dom, lletres, que és com el Twitter de la institució, i també ràdio d'Esvern. Perdona, a través de la xarxa, ens hem purat així, mitjant d'un tracte de repilo, amb la directora, que segurament no, la tindrem d'aquí unes setmanes al programa que podríem fer-ho al teu espai, Arnau. I a l'altra situació no vinc, no? No, tu també. No m'he preguntat per què jo. Jo no tinc idea. La Laura Borràs té molta més experiència que jo, eh? En fi, creiem el programa. Cristina, el millor moment de la penya del Morro, per tu, avui, quina ha sigut? Avui, doncs, l'entrevista de la Júlia, que t'ha fet a tu sorpresa, i també, doncs, bueno, l'Obeca enllaçat, avui, les seccions d'aquí. Ah, molt bé. I el pitjor, el programa? Doncs el pitjor, la notícia, que ens ha portat la Roser. És veritat, sobre el gust aquí, en el metro Madrid, que finalment va morir atropellat, i que es va quedar en el nostre espai d'educació. Que nina! Gràcies a tothom per fer el programa. El Sergi diu, per cert, que hi ha una manda de la llengua al plató, hi ha una falca de Ràdio d'Esvern, que diu en 7,5 a 8. Clar, 17,5 és gravíssim. Sobretot potser en les quarts d'avui. Gràcies a tothom, us deixem ara amb les informacions dels enjurs, notícies, edició, vespre. Tornem demà a partir del 5. Gràcies a tothom. Gràcies a tothom. Bona tarda, són l'Asset del Vesper. Comencem una nova edició dels enjurs notícies d'avui. Digueu-us, 24 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just notícies, a les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vespre. Més d'un centenar de Sant Justencs i Sant Justenques van donar suport a i al Vespre a la declaració de Sobirania, aprovada al Parlament de Catalunya, un acte convocat per l'Assemblea Nacional de Catalunya, col·lectivament a diferents localitats catalanes. Amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim, però altres informacions destacades en titulars. Els grups polítics de Sant Just ja s'han posicionat sobre la declaració de Sobirania, des de les seccions locales dels partits impulsos del Texas, i des dels que s'han posicionat en contra, asseguren que la declaració no n'hi ha enlloc. Dues inauguracions avui a Sant Just de Navandes, presenta l'exposició Païsatge i Tràs de les seves d'aquí una hora, la teneu sobre els vulletins, i de l'altra, obre la pizzeria d'Igèn Luca, aquesta hora es fa la inauguració, l'única vizzeria italiana de Sant Just, amb productes fetes artesanalment.