#197 - La Penya del Morro del 29/1/2013

al 2005, entregats al jutge que l'exòsit Ordan Garín Diego Torres demostren que el marit de la infanta consultava cada pas al secretari que el seu torn ocupava el càrrec de tres orers a l'institut nos. El ministre d'Isenda Cristóbal Montoro ha tornat a advertir a la Generalitat que si no compleja amb l'objectiu de déficit marcat pel govern espanyol haurà de fer més retallades. Y lo que ha hecho la Generalitat es reconocer el gasto que no había reconocido. Pero no pasa nada, porque insisto en la idea, ya saben, que el criterio es que salga todo, que se haga todo, que las cuentas públicas reflejen todo. Es fundamental para ganar la creía y la confianza. Y si el déficit público es peor, pues tienes que hacer un programa de ajuste mayor. En contra de la possibilitat que hi va apuntar el ministre d'Economia, Lluís de Guindós, avui Montoro ha afirmat que el govern espanyol no es plantejarà flexibilitzar l'objectiu de déficit de les comunitats autònomes per aquest any, mentre Europa no faci el mateix amb l'Estat. Bona tarda, us parla David Amador, el Barça de Bàsquet, present d'aquesta hora l'escorta Bràtol i sota de 29 anys, procedent del Bascònia de Vitoria. El nord-americà em va separar l'Espanya al segne per dues temporades i mig, però no podrà disputar l'eurolliga, perquè ja hi ha participat aquesta temporada amb el caja laboral. En futbol, el tècnic del Barça en Jordi Roure no refia de les baixes que tindrà de mal reial Madrid en l'anada de semifinals de la Copa del Bernabéu. Jo entenc que la gent comenta, diu que sí, que no sé què, que tenen baixes, que estem molt bé, no, no, no, no, jo insisteixo. A Madrid, amb baixes, sense baixes, és un grandíssim equip. Si és que realment estan malament, si és que realment ho estan, encara serà més perillosos, per tant, jo crec que és un perdit. Molt complicat, com no podries ser d'una altra manera. Anem a jugar amb el Real Madrid a Madrid, i això sempre és difícil. Els Blancs tindran les absències de Casillas, Ramos, Pepe, Cuentrao i Di María. Roure ha convocat 19 jugadors per jugar contra el Madrid, que d'en Feredal a llista Christian Tello i Sa Cuenca i Martín Montoya. Encara en futbol, el centre d'Esports Sabadell ha fitxat el mig que han vist Antonio Longas, i, a més, l'Unió Esportiva Sant Andreu ha contractat el mitja punta Marc Serraminja. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domena. Gràcies, gràcies. Benvinguts a la penya del morro. Des d'ara i fins la set del vespre, saludem a l'equip habitual del programa Carme Verdo i a les notícies de Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. i els joves de Sant Just tenen visita oficial, ha arribat el diputat Josep Oliva del Partit Socialista de Catalunya. No. Carme, d'on és? De Convergència? Convergència, jo. De Convergència, no, la Convergència. Doncs la Convergència de Josep Oliva està avui. Aquel altre joves, conecarem a la segona hora perquè ens expliquen. Sí, bé, sí, Convergència, vull dir, estan allà. A més, també també tindrem el cara a cara amb el Dani Martínez i el John Chirivella, en segon d'això, a l'Institut de Sant Just d'Esvern, i tindrem amb nosaltres el llagó, amb el món de llagó, que avui porta coses molt increïbles, fins ara, me t'heixat. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, a més, penya com un roc. Atenció al semàfor. Però, escolta una cosa, no pots fer-ho guapa, vull que ets col·laborador. Que no pateixin. Bé, comencem amb la primera. Què passa, Carme? Hola, Jordi, què tal? Hola, et sentia, amb el que deies? Sí, perdoneu, eh? Hi ha hagut un problema de tècnic, els micròfons no estaven encersos... Al revés. Sí, amb la col·laboració amb més que especial, de la Cristina Vargas, Cristina. Bona tarda. Bona tarda. Per cert, sabies que la cadira elèctrica l'havia inventada un dentista? Ah, sí? Jo això ja m'ho havia imaginat alguna vegada, eh? Home, si vas a la cadira elèctrica, tot està relacionat. Bé, comencem amb les notícies de Sant Just, Carme. La primera del dia és que Pere i Víctor Puertes, de suitcase brothers, participa en aquesta setmana a l'International Blues Challenge a Memphis. All right, right, right. All right, right, right. All right. Aquesta és una gravació en directe que vam fer un especial de la penya del Morrof, fa uns anys, a Can Gin Astrada. Sí, sí, sí... De fet, això de l'International Blues Challenge amb Memphis és un concurs internacional del blues molt prestigiós, on hi participaran una 120 bandes i 90 músics acústics. La societat de blues de BSN ha avalat la seva participació. Organitza cada any la Blues Foundation, que és una entitat que es dedica a promoure i preservar el blues en mons 4.500 socis i unes 200 fundacions de reu del món. Aquest castigal comptarà aquest any amb 120 bandes de blues, norant d'artistes i en categoria solo o duo, i justament aquí és on participaran Pere i Víctor Puertes com de sweet case brothers. Un dels millors grups blues del nostre país, per no dir quasi bé el millor, i són d'aquí de Sant Just. Exacte, ells s'ha acudit fa temps, participant en aquest concurs internacional, però clar, havien d'anar i avalats, com deies tu ara, per alguna societat d'entitat de blues i van recorrer, per tant, a la societat de blues de Barcelona, que no ho va dubtar. No ho va dubtar, no, Carles. No ho va dubtar. No ho dic perquè ho van explicar ells. I llavors, afirmen, justament, que no hi va haver cap dubte. No ho han dubtat. De sweet case brothers tenen el llistó molt alt, en l'internet, en el blues challenge, perquè en la seva categoria hi competeixen uns 90 músics més. I bé, ells el que hem fet és recaptar diners per pagar part del seu viatge gràcies a la venda anticipada del seu disc i, a través de l'adreça electrònica bluesagenda, a robajomeil.com, es pot demanar aquest disc. Encara no s'ha sortit a la venda, però es pot aconseguir per 10 euros. Un disc que, a més, també inclou un lot complet amb material de la banda. Ah, sí? Sí. L'internet i el blues challenge comença avui. Seguirà de madimecres dijous amb el quart de final, les semifinals es faran divendres i dissabte aquest dissabte dia 2 seran les finals. Ja en parlarem, no? Sí, sí, ja en parlarem. La setmana que ve, a veure si han arribat o no i si han guanyat, tant de bo, l'internet i el blues challenge que es fa a Memphis, al presó del rei del rock. Però no fan rock? No, fan blues. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de esgan. Atenció, perquè dimarts que ve d'aquí una setmana, i ens avancem perquè us aneu fent un forat a l'agenda, arrenca un taller d'escriptura i... Què passa, Carles? T'has d'apuntar, per tant, no és que sigui una cosa que només es fa aquell dia. No, no, però si vols t'has d'apuntar a l'agenda i al forat on tu vulguis. No, a l'agenda no, t'has d'apuntar al lloc. El taller d'escriptura t'has d'apuntar, no? Sí, però tu t'has d'apuntar a la teva agenda, anar aquí o anar allà. No és que sigui una titat d'agenda que anuncieu a mentalació, sinó una cosa que al final inscripció. No, però que t'has d'apuntar a la teva agenda personal de la vida, no la agenda que pots trobar al senjús.cat o a ràdio d'esper.com. Atenció, perquè efectivament dimarts que ve arrenca un taller d'escriptura i de compte a la taneu de senjús. Seran un total de 12 sessions i s'adreça als amants de la lectura i també de l'escriptura. I s'ensenyaran les tècniques i eines bàsiques per construir un relat. Encara hi ha places disponibles o lliures, que és el mateix. Exacte. És la major part de les persones que existeixen els cursos d'escriptura, que organitza l'entitat, són aficionades justament a la lectura, com també l'escriptura, però això no vol dir que s'apelguin fer servir els recursos bàsics per construir una bona història i a l'hora que s'entengui, que enganxi i que sigui atractiva pels lectors. Per tant, el que es fa en aquest taller és s'ensenyar com utilitza aquestes leines per fer que la història estigui ben estructurada, l'entengui tothom i sigui, com diem, atractiva. Hi ha una part teòrica, després els alumnes de posar els seus coneixements en pràctica, escrivint uns textos que la resta de companys hauran de valuar. El curs comença dimarts que ve. Seran 12 sessions, cada dimarts d'avui, del vespre, a dos quarts de deu. I si voleu més informació sobre curs i inscripcions, podeu enviar un correu electrònic a les adreces clubataneuarrobagimet.com o ataneudesvernarrobagimet.com i també podeu trucar a la secretaria de la Taneu, el nou 3.321.15 de 5.00 al vespre. Doncs si voleu escriure, de cara també per presentar-vos el concurs de poesia i prosa de Sant Jordi, com Carinyo Sant Juls, per exemple, i voleu acabar, o acabat, tenim una publicació, per exemple, i voleu acabar també, no?, de retallar-la i afilar-la, polir-la. Només del que us apunteu al taller d'escriptura de la Taneu de Sant Just, d'Esvern. Bé, i atenció, perquè si sou d'una associació de Sant Just d'Esvern i ens esteu escoltant, us interessa aquesta informació. Si no, també us interessa. Per què? Perquè heu de saber què passa al vostre voltant. Atenció, perquè últims dies per solicitar les subvencions per les entitats del 2013. Les atorga el Consistori i es concedeixen a entitats que facin activitat d'utilitat pública o d'interès social a Sant Just d'Esvern. El termini acaba aquest dijous. Carme Verdoit té més informació. Doncs a portar el web de les entitats, que és 3vidobles.santjust.org, podeu consultar les bases que regulen aquestes subvencions, que s'han de lliure a l'oficina de gesti integrada de l'Ajuntament, com deies, fins i joves. I en cas que l'entitat no pugui entregar-la temps, també és important que presenti almenys una instància interessant s'han de participar a aquesta convocatòria, que s'adreça a les entitats que facin activitats d'interès social durant el 2013 a Sant Just o, en bona part, a Sant Just. Per cert que la setmana passada, canviem de tema totalment, no van posar els moments per enmarcar que posem normalment el canji qui pugui. Home... Sí, fatal. No, no, ens vam oblidar completament. Per rebre queixes, o no? Sí, rebutqueixes d'altres esferes de la ràdio. I llavors, per esmenar aquest error imperdonable, tot seguit escoltarem els moments per enmarcar que són una mica les pífies de la gent de la ràdio, que van emetre els dijous passat, que és quan es fa el canji qui pugui, de 9 a 10 del vespre a Radio Desvern. Carme Verdoi, moltes gràcies. No hi ha res. Ja sabeu que tenim més informació a Radio Desvern, el 9.9 FM, i a partir de la set, els enius, notícies, edició vespre. Bona tarda. Bona tarda. Un seguit. Moments per enmarcar. Avui passarà per canji qui pugui, la Clara Nerrion, ella és periodista, ha treballat a la secció de Cultura de l'Agència F. Sí. Seguro. Clara, molt bona nit. Bona nit. I tant, ja comencem bé, veig. De moment tot va malament. Comencem. Perquè jo he treballat a Europa Pres. Vaja, ja l'hem cagat. Per què he posat tefa? Doncs perquè són les dues agències així més importants, jo crec, i tothom es confonia. D'això és tota la vida, ja. Doncs disculpa, doncs... Cap problema. Que quedi clar, a Europa Pres. Fa un riquito com tu, que no te deslaju. Que de fet, si no m'equivoco, ja seria la segona cagada. Espero que no també vas formar part de l'equip de premsa, el Popart. Ah, que sí. Vaig formar part de l'equip de premsa del Mercat de Música Viva la Liga. Molt bé, Adrià. Tierra, tragament. Estem començant bé l'any, eh? Tenim uns bons talls. Fa un riquito com tu, que no te deslaju. És el moment de fer tertulia d'actualitat amb el Pep Quintana. En Jaume Campresciós i en Jordi Ferrat. És molt bon dia a tots quatre. És molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia a tots quatre. Escolta. M'he equivocat? No sé. Jo em vec tres. Mala llet, eh? De què? Tots quatre. Tots quatre. No, perquè escolta, ella. No, no, no, perquè normalment són les tertulies. No, no. I ho he dit sense abans. Respira hondo y no te sigas tanto. Sí, sí, sí. Disculpe. Ja l'ha fet. Sortiràs el pífies. Sí, no, no. Aquí hi ha un programa que ho fa, això. Recull les pífies. Què dius ara? Sí, sí, sí, els dijous. Així ve de més tard. Així sortim a tot arreu, nosaltres, no? Em passa que, com que no tenen temps d'escoltar-ho tot, de moment sortim pífies d'informatius o coses així, però si algú els xiva, normalment troben aquests moments. Ah, fenomenat. Sí, que ja. Ara ha sortit ella. Com que està tot gravat, imagina. Ara és l'última, la Carme, tu, a la cruzura de pífies. Correcte. Segurament. La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contrairecció. Faig fer una adaptada de primària, perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun car té i digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Salóncoll, farmacèutic del carret d'Odona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé i costat. Al centre de la llaneria Berls saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 5 i 20 de la tarda, per ser positius i optimistes a la penya del Morro. Com cada setmana tenim el telèfon a la Núria Oriol, la nostra coaching particular, que ens ajuda a trobar les notícies positives i boniques de la setmana, que no sé si té molt fàcil o no, però ens ho porta cada dimarts. Núria, bona tarda! Hola, Núria! Núria, ho tens fàcil per trobar notícies positives davant de tanta negativitat que ens envolta pels mitjans a tot arreu? Mira, hi ha setmanes que una mica més i d'altres que menys, però no, no, es troben, eh? I a més a més també hi ha una cosa a veure. Intento seleccionar temes diversos, però me n'adono que hi ha una tendència, o ja més facilitat a trobar-ne, amb un sector que no amb un altre. Ah, com per exemple? El tema de l'ecologia, el tema de les energies renovables porta a costum anar a societat a bones notícies. El tema esportiu de la cooperació, de la solidaritat o superació personal, també porta bones notícies. La cultura, a vegades, també porta bones notícies. O sigui que hi ha uns àmbits en què sí que es troba molt més fàcilment. O sigui, per exemple, economia, fora. Política. Política, també. Si volem ser feliços, no, allò que... Passem a política, canviem de canal. Succesos. Succesos, també, fora. Exacte, des de l'espira. Passo, no? Exacte, passa a palabra. Esports, depèn, si ets del Madrid, també fora. Això ja depèn una mica de l'equip que siguis. Exacte, exactament. Pots estar passant una temporada magnífica o molt tristona. En fi, com que de setmana la Núria ha de fer un toc de positivisme al programa, parlant de les notícies optimistes. Podíem dir, de setmana. Avui hi ha unes quantes. Comencem la primera, que diu que el sector primari a Catalunya ha continuat creant llocs de treball al llarg del 2012. Una bona notícia. De fet, això va molt bé, no? Tant pel camp com per la ramaderia al sector primari, que moltes vegades el tenim oblidat, perquè jo me'n recordo quan estudiava geografia o història, que era que ens explicaven que el sector terciari i el de serveix és on hi havia el màxim gent de la població treballant. Sí, és veritat. I el secundari, que és el de l'empresa, doncs es considerava que era el signe del gran desenvolupament. Sí. Exacte, com dient. Estem en plena modernitat. Però, clar, eren concepcions fruits de l'època, també. Perquè, esclar, en aquests moments, realment necessitaven un empent en aquests camps, i sí que era signe d'anar-se col·locant més al nivell de la majoria de països europeus que eren com el mirall de la democràcia. Però, en canvi, ara, vull dir, a més amb la importància que està agafant i adquirint a la consciència de moltes persones el fet d'una bona alimentació, del fet de ser respectuosos amb el medi ambient, etcètera, doncs jo que trobo que és fantàstic, perquè és un sector sovint oblidat, on la vida és molt dura, que hagi continuat creant llocs de treball, i que, a més a més, estigui agafant rellevància, i, a més a més, penso, també, que pot oferir molts més llocs de treball i de qualitat, perquè ho agafen segones, tercera generacions, fins i tot ja amb llicenciatures o munts coneixements molt més específics i professionals, i trobo una manera de rendibilitzar l'exportació, però això sí, respectuosos amb el medi ambient i amb fomentar l'economia de proximitat, que ens ajuda a tots, o sigui, ho trobo molt bo, encara que veur-hi, si parles amb pagesos en congrés, amb adhesions en congrés, t'explicaran també problemes. Però no deixa de ser que, en conjunt, el sector en si ha creat llocs de treball i ha anat endavant. Sí, no, i perdona que et talli, però, a més a més, també, el tema de les cooperatives, que cada vegada sembla que funcionen més, i l'altre dia, per exemple, al 30 minuts, li van dedicar un programa que, en el temps que corren, això d'estalviar-se intermediaris beneficia tant el que produeix com el que acaba comprant. Sí, exacte, és que és així, i és que una alternativa també a la manca de teixit empresarial del país o el fet que hagi hagut de tancar moltes empreses, una sortida i que pot donar molt bons resultats, són les cooperatives. Sí, sí, aquí ja s'enjust. No sé si n'hi ha alguna, no ho sé, però també d'aquestes que pagues un tant cada mes, per exemple, i et porten una cistella plena de verdures, anciams, virgines... Vaja, el que sigui, no? El que sigui, exacte. Depèn de temporada, i per un peu, que està molt bé, perquè comparat amb quan vas a comprar el super o algun altre establiment, també està al viàs, perquè vén i compra directe amb el productor, en aquest cas, el pagès. Exacte, o sigui que... No sé, jo penso que hi ha una tendència, de canvi, de recuperar vells àvits, o sigui, més que estiguem descobrint res de nou, sinó recuperar vells àvits que eren molt positius, però va haver-hi un moment que van perdre el nord amb això d'admirallar-nos amb el progrés tecnològic que, a veure, que jo també defenso, les investigacions científices i els evenços, però han sentit comú, i sense perdre de vista totes les possibilitats que ofereix, doncs aquest sector, precisament, o sigui, dedicar-se a la terra, dedicar-se als animals, i, a més a més, amb un valor afegit, que és contaminant menys amb idees molt creatives, amb el fet que és això que els podem cuidar millor, ens podem cuidar millor. Un benefici moto, ho trobo molt poc. Sí, la veritat és que sí, queda apuntat, que per cert, això també podria menjar-ho amb el següent tema, que voldria es tractar, perquè la Fundació Pueblo, Para el Pueblo, que és una organització humana, però què vol dir? De les botigues de roba o...? Sí, senyor. Sí, molt bé. No, no, en principi és humana, perquè, clar, hi ha persones, no?, a les organitzacions. Doncs atenció, perquè la Fundació Pueblo, para el Pueblo, vol promoure l'agricultura sostenible, i presenta una convocatòria d'ajuda tècnica i econòmica per al nostre país, que fins ara havia treballat amb el tercer món. I cada projecte es dotarà amb 25.000 euros. Això què vol dir, que si algú té un projecte d'algun tipus d'ONG, per exemple, es pot presentar aquí per agafar la subvenció? A veure, sí, però pensa que estan associats a la consultoria dinamis catalana, catalana de tota la vida, i en clave Girona, que em diràs, ara està sent propaganda, però una propaganda carinyosa, per veure com mencar el nostre país, o sigui, sangresques, compromet, i fa coses pel bé comú, a pesar de tota la cacau, o sigui, s'ajunten, junten esforços, i qui es pot presentar són aquelles organitzacions, o energis, com tu dius, però també poden ser cooperatives, o societats limitades, petites, que estiguin treballant, o per la inserció social de col·lectius desafavorits, o amb risc d'exclusió, i vinculats al treball amb la terra, i si pot ser amb l'alimentació ecològica, que això algunes entitats ho han començat a fer, perquè dona molt bon resultat en persones que han estat ja o vexcloses, social i econòmicament, per motius i circumstàncies de la vida, quan volen que retornin a adquirir els àvits laborals, o veen persones disminuides, amb una certa disminució, doncs el fet de treballar en contacte amb la terra, el fet de conèixer els cicles de la terra, doncs les ajuda, les ajuda, tornen a recuperar l'autoestima, sentir-se útil, evidentment poden cobrar un sou i recuperar una vida digna. Llavors, doncs, les entitats que treballin d'aquesta manera s'hi poden presentar, sí senyor, i a més tindran l'assessorament d'aquesta consultoria, de manera que tant, la fundació per un costat de Pueblo para el Pueblo, de l'organització humana, com dinar ni més per l'altre, juntes uneixen esforços, perquè es puguin aquests projectes fer realitat, i ajudar a les persones, i ajudar al mateix temps que la nostra alimentació pugui ser molt millor, ecològica, i evidentment, doncs, molt més sana. Que precisament, m'imagino, hi ha alguna pàgina web, no? Tipus Pueblo para el Pueblo o alguna cosa per donar directament, i si algú vol donar una mica més d'informació, doncs trobar-ho. Cada projecte es dota amb 25.000 euros, una bona notícia, efectivament. Sí, senyor. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Bé, atenció, ara, aquesta persona, per dir-li alguna cosa, perquè sí, sí, sí, no, no, és que la veritat és increïble. El que ha aconseguit és minorrobirosa, que ha corregut 12 maratons en 16 anys per recaptar fons per lluitar contra l'escarosi múltiple. A ell, de fet, li van detectar la malaltia quan tenia 30 anys, i a mi em sembla un cas de superació excepcional, no, Núria? Molt, o sigui, és magnífic. La veritat és que quan vaig trobar la notícia no vaig poder... o sigui, em vaig quedar bocavedada. Bocavedada perquè, fins i tot, amb una persona que li ha diagnosticat en aquesta malaltia, vull dir, corre 16 maratons, és que sembla impossible, literalment. O sigui, és cert que ha tingut un desenvolupament de la malaltia i després ho explica fons, no? Que més benigna que a partir de la primera medicació inicial, doncs ha respost molt bé. Però clar, el seu testimoni també ve a dir, tingueu en compte que a vegades el diagnòstic ja no és una sentència... Definitiva, no? Definitiva, i que amb un any o dos tu, que dirà de rodes i que gairebé com un estifen Hopkins, com qui diu, sinó que poden donar-te una medicació adequada i dient que tu responguis del tractament i tenint cura de tu mateix, molt bé, doncs anava avançant i retreçar al màxim el desenvolupament de tots els símptomes. I no només va reaccionar bé a la medicació i va decidir que no es deixava enfonsar, perquè al principi es va enfonsar. O sigui, es va sentir trist, és normal. Clar, és normal, però aquí la gran capacitat... La gran capacitat de reacció, perquè és increïble. De fet, no sé quin tan percentatge hi ha en aquest sentit, però molta gent, quan remutisis d'aquest tipus i que és el més normal del món, t'enfonses i ja és difícil tornar a aixecar cap. En canvi, aquesta persona ho ha pogut fer i ens n'agrarem molt, perquè és increïble. Això depèn de l'equitud, de la voluntat, del que un s'arriba a creure, quan rem tan males notícies sobre malalties o sobre la salut, com és aquest cas. Perquè hi ha moltes persones que, malgrat rebre, un diagnòstic molt dolent, es recuperen i continuen. I al cap d'un temps, tornen a estar igual que abans. Sí, o sigui, anem a veure. Ell, en primer lloc, diu que reacciona bé el tractament, que això també és molt important. Hi ha persones que, malauradament, tenen una reacció més petita, o saps el que et vull dir, que va molt més ràpid a la progressió de la malaltia, i m'imagino que això t'afecta moltíssim. Però, en segon lloc, realment, la decisió interna d'ell, de ser una persona que vol reaccionar de manera positiva, que llavors es marca, això sí que és molt important, uns objectius que són més grans que ell mateix. Per què més grans que ell mateix? Perquè, on podria dir, em torno a enfortir i visc la meva vida normal, amb la meva família, en el seu cas i tal, i vaig fent. Però ell decideix que no només s'enforteix, sinó que currarà maratons, que Déu n'hi do, marcar-se aquest objectiu, perquè no tothom pot, eh, curre marató, jo no sé si hi podria. I ho faré per recaptar fons, perquè es pugui investigar contra la malaltia. Això, el fet, això és el que em refereixo quan dic, marcar-se un objectiu més alt com mateix. Li he donat tanta força, tanta força que mireu. És un testimoni preciós de vida i de superació personal. Jo anava a dir que s'ha marcat fins i tot un límit més alt del que ell podia assumir, que pot ser un bon exemple, a vegades, quan veus aquests casos de superació. En fi, doncs, el minu robirosa que ha corregut 12 maratons en 16 anys per recaptar fons, per lluitar contra l'esclavosi multiple, que a ell li van detectar quan tenia 30 anys. És una altra notícia. Javier Fernández ha aconseguit l'OR, per primer cop, a l'Estat d'Espanyol, en els campionats d'Europa de patinatge artístic sobre gel. També una altra notícia, diguem, esportiva, fora del que és comú i excepcional, no? És que és això, a veure, l'inclosa, bàsicament perquè en patinatge artístic sobre gel és que no hi havia manera de que es guanyessin medalles d'or, ni a la de dret. Sempre és Canadà, Rússia... Clar, països, on fa fred, no? I tenen instal·lacions on poden practicar, i se'n van al llac, i allà ho fan, no? En canvi, el Javier Fernández, que representava la selecció espanyola, ho ha aconseguit als campionats d'Europa de patinatge artístic, que és curiós, que representa a un estat on la climatologia és més aviat i calorosa, això que comentàvem. O sigui, crida l'atenció... Home, d'entrada, felicitats per una persona que, amb tant de necessitat, percebaran centrenament i talent, aconsegueix un ordre. Felicitats, això, sense dubte, però crida molt l'atenció i que sigui el primer ordre. Estem parlant durant dècades de campionats aquí per la selecció espanyola, perquè, clar, és que, generalment, eren imbatibles. Rússos canadencs... Això em recorda la notícia aquella que vam fer una pel·lícula i tot a la Walt Disney sobre l'equip de Bob's Lake Jamaica, que va aconseguir també arribar a classificar-se per uns jocs olímpics en aquesta especialitat, i, clar, Jamaica no és que... Un jocs d'hivern era un jocs d'hivern, que Jamaica, precisament, no és que tingui una climatologia especialista amb les olimpiades d'hivern, dels jocs d'hivern i tot plegat. En canvi, es va classificar un equip de Bob's Lake perquè entrenaven a la muntanya i a la platja, i la veritat és que era curiós. En fi, Núria, mira, tenim una altra notícia ja per acabar. D'aquestes que em sembla que tu t'agraden especialment. Segons. Que són les d'animals... Una família de... I d'aquí uns moments també t'explicaré una cosa, a veure què opines, perquè jo he trobat surrealista. Sí, una família d'aquestes, no, eh? Però una família de catxalots adopta un dofí amb desviació a la columna vertebral, amb les teves pròpies paraules. Una meravella. Clar, sí, és que, clar, imaginat, diu que, en principi, són dues espècies que s'habiten, s'habiten els dofins dels catxalots. Però, clar, el pobre dofí, diguem-ne, en aquest cas, per explicar-ho d'una manera més simpàtica com si fos un conte, doncs es va trobar que no podia seguir la seva família, el ritme que anaven per la desviació. I llavors, diguem-ne, es va apropar timidament a la família de catxalots per veure què passava. I una de les possibilitats era que se'l menjessin. Clar, clar, clar. És que un catxalot és un catxalot. Sí, i el catxalot pensa que, mira, que ja que té a prop un dofí i que no corre, escolta, perquè no intentaro. I resulta que una mama catxalot va dir vinga, pa, pa, aquí nenite, que seràs mi nenè. Sí, sí, sí. I ha patut i ha adoptat, i ara diu que nada, i que diu que els catxalots se'ls veiugen, amb més compte quan estan al seu voltant per intentar no destorbar-lo, i no... i no fer-li mal. Que bonic, no? No, és que la natura sàvia, veieu, clar. La natura s'ajuda entre ella. A vegades no, que es mengen, però bueno... Exacte, a vegades no, però aquí... Però en aquest cas sí, eh? Eh, que sí, que mono. Sí, sí, tot és que sí. Per cert, Núria, una cosa que és que avui... Avui he preparat ja la música de terror, com a qui diu, perquè avui he vist una notícia que m'has garrifat. Atenció, aquest poble, a València... Que no sé si ho has vist, però tenen una tradició que consisteix en llançar rates mortes a la gent. Ah, no ho he vist, doncs? Es diu el puig, i està a València. Prodició de què? No vull dir perquè no hi vagis. Jo diré perquè Núria, efectivament, no hi vagis. La tradició és això, és el que sents, agafar rates mortes i tirar-les amb el... Doncs quina tonteria. La festa de trencar dels perols que consisteixen a tirar rates. Atenció, perquè tenim un document dels informatius del canal nou. El compromís és no posar rates a les piñates, però no han pogut ni emvolgut evitar que les dugueren aficionats a nivell particular. Diverses associacions accepten que la festa pugui estar dins de la legalitat, però censuren que maten les rates només per allançar-se-les després. L'hem passat d'haver un poc de problema, però jo em penso que tampoc és per a tant. Jo crec que és una tradició que no hauria acabat, però la gent del Puj sempre ha estat així. En la fiesta de mi pueblo, a mi m'agrada estar. És una rata. Per a ell és mateixa, et trobes una rata en casa i tu la mates, l'alimentes, però si és igual no es tira amb tongors ni un gat, és una rata. Aquest és el document de la notícia canal nou on efectivament això ràdio no es pot veure, però sí que es veuen les imatges com la gent del poble comença a agafar les rates mortes i se les tiren entre ells. Quin fàstil. Pots treu-ho fort. Jo també. A veure, no voldria que ningú se sentís com ho fes per les meves paraules, però jo aviso que diuen que les maten per tirar-les. Sí, això no pot ser. I a més a més és que és un animal que porta moltes malalties. Sincerament, a veure, podrien emular una tradició molt antiga amb bitxets que fossin o sigui de drap o una cosa per l'estil, o més graciós com vulguessin no, però és que trobo fins i tot que es poden escampar malalties. No, i tant, i tant. I a tot i que ara alguns comentaris de la gent que ens ha deixat, per exemple, l'Albert Capapell, que diu que la gent està molt malament de l'océu, dic sí, corrobarem això. El Jordi Viladecans, que diu, osti, Déu n'hi do, la gent està com una cabra, o José Malaguilla, que diu, propongo cambiar el toponímico de puig a puà. Eh, vull dir. Ah, és que tu veia que estàs alletant com una rata. Oh, oh, oh, bueno, bueno. Sí, sí, sí, bueno. En fi, Núria, moltes gràcies. I tu què t'agradarà? Tu el que volies era la reacció, eh? Que hi passar-t'ho bé, que està meva. Sí que ho volia, sí, sí. Bueno, veig que s'ha deixat, dic, dic, vaig a posar-li a la Núria, que tant, tant, si veig la bona notícia, te la passaré, perquè la comentis, eh, Núria? Tu portes les teves i jo porto la meva. Eh, Núria, moltes gràcies. Gràcies, acusada. Bona tarda, bona tarda. 5 i 40 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, d'aquí uns moments després de la pausa de la publicitat, les bandes sonores amb la Clara Aguila, que... No plou, diu, no plou, diu, no se veu, encara aquí és el que tindrà a fer. Ens explicarà la banda sonora... de la Piel que evito, pel·lícula dirigida per Pedro Almodóvar i que el seu compositor és Alberto Iglesias. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments. Cristina, avui et veig molt l'ordinador. Lògicament. Què està passant? Alguna notícia d'última hora? No, Jordi, estem ficant tot el Facebook, el Twitter... El Facebook, el Twitter i tot plegat. Perquè la gent sap què és el que estem fent a la penya del Morro. Molt bé, Cristina, si voleu explicar-ho, que per cert, ho heu explicat... I no el chat. Clar, si voleu explicar-nos qualsevol cosa, ho ens voleu contactar. Només cal que ho feu a radiodesbert.com hi ha un chat que, a sobre, a través de la webcam, a baix a la dreta, clicant, o si no, a través del mail, a la penya del Morro, a roba, gmail.com També el Facebook i el Twitter. Serà per comunicar-se. 5.40 de la tarda, fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb la Clara Aguila. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Tots els dimarts de vuit a nou del vespre. Per seguida actualitat del Baig Llobregat, informatiucomercal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. La meva vida als 25 anys es va quedar allà a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. A la penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. I tot seguit a la penya del Morro, les bandes sonores de Clara Aguilar. Com que de setmana la Clara ens porta una banda sonora que a ella li ha agradat molt. Per tant, la resta dels mortals també. Clara Aguilar, bona tarda. Bona tarda, Joan. Atenció, perquè avui parlem de La piel que evito. L'última pel·lícula que va estrenar el director Mansec Pedro Almodóvar. Sí, amb la banda sonora de l'Alberto Iglesias, que és una parella artística, des de fa molt i molt de temps amb el Modóvar. De fet, és una pel·lícula que es va estrenar el setembre del 2011 i, entre altres, va guanyar el Goya a millor banda sonora, no, Clara? Exacte, va guanyar també la millor triu protagonista amb Aleyanaia, el millor actor revelació, que és el català Jancornet, el millor maquillatge i perruqueria i, finalment, com era d'esperar, també va guanyar el Goya a la millor banda sonora amb l'Alberto Iglesias. Pel·lícula que va tenir 16 nominacions. Sí, de fet, Alberto Iglesias és un compositor que ha treballat molt per al Modóvar, en el cinema espanyol, i també que ha guanyat molts Goyes. Ha guanyat 12, en totes. Cada any gairebé s'espera que li donin Alberto Iglesias, el va guanyar l'any passat amb aquesta pel·lícula que parlem avui, també amb quines pel·lícules? Doncs amb los cementeres del tricopolar, del Julio Médem, Lucía el sexo, Able con ella, Volbert, a dir, una infinitat de pel·lícules destacades en el cinema espanyol que repassarem després amb la seva trajectòria. A veure com sona Alberto Iglesias. El de seu, presenta. És una mica així, enviena el Modóvar. A mi em recordo una mica la trajectòria de Joe Williams, que vam veure la setmana passada, com que la va seguir una mica amb tants premis i... Clar, perquè ha fet moltíssimes coses. És un resum de la pel·lícula, per exemple, la Piel Guevito. Clar, de què va? Per la gent que no l'hem vist. És una història d'un cirurgia plàstic, és el Antonio Banderas, que comença que és la seva dona que ha tingut un accident, pateix moltes cremades, amb accent de cotxe, i el doctor Robert Letgard, que és el nom del protagonista, s'interessa, o més aviat, s'obsessiona, per crear aquesta nova pell que l'hagués pogut salvar. L'obsessió també és un sentiment molt peculiar de les pel·lícules de Pedro el Modóvar. Exacte. I doncs, paral·lelament amb aquesta història, amb la vida d'aquest doctor obsessionat amb recrear aquesta pell, hi haurà una mena de festa on hi va el mateix doctor, la filla del doctor, que és la Blanca Suárez, i d'altres joves, i allà passarà una sèrie de coses que donaran un gir de guió brutal i desencadenen una història, que no es pot explicar i és molt, molt, molt tràpidant. Però què expliques? Ara m'has deixat amb la Jocons? És que aquesta pel·lícula, quan et diuen, què va la Piel que evito? Difícil? Perquè és fàcil de resumir, per no enfonsar l'argument. Hola, què hi ha a fer? De fet, Alberto Iglesias, el compositor de la música la Piel que evito, ja ha fet moltíssimes coses, com comentàvem. Què és el que destacaries de la seva bibliografia? Es va néixer a San Sebastià en l'any 1955, i des de fa temps ja que el podem considerar, un dels grans del cinema, les bandes sonores, no només a Espanya, perquè mundialment és conegut, als Òscars, ha estat 3 vegades nominat, no n'ha guanyat cap vegada, va estar nominat pel jardiner Fiel 2006, cometes en el cielo, 2008, i el topo, recentment. Cruzament mai ha estat nominat per la baricula espanyola. Per tant, en posició internacional també, Alberto Iglesias, les seves bandes sonores també tenen aquesta característica, d'aquests violins, d'aquests compassos, un drama que va entrant a poc a poc, i que sàpiga a dins, de forma lenta i tranquil·la. De fet, com hem comentat amb Pedro Almodóvar, han fet parella artística al cinema espanyol, en moltíssimes pel·lícules. Pel·lícules com Able con ella, Volver, Los amantes a los brazos rotos, o aquesta que estem sentint, que és la Piel Cabito. Com desciories el tipus de música d'aquesta banda sonora, Clara? Ens va molt bé aquesta que sentim de fons, que són los vestidos desgarrados, una escena brutal amb el personatge de Lena Naya. Jo crec que és una música esficciant, com la pel·lícula, perquè genera una atmosfera molt tensa, i crea en l'espectador una sensació d'angoixa, que no és una angoixa emocional, no és una història que et faci patir, perquè és tan forta el que explica que es convertirà en una història de terror, que és el que diu el Pedro Almodóvar. Fa que aquesta música estic seguint violins, melodies molt dissonants, que el van desoponsar en tota la banda sonora. Diuen que el violí, el so que met, és el més proper a la veu humana. El violoncel, diuen. El violoncel. La família d'acordes. La família d'acordes, efectivament, i que, per tant, també és una mica com aquests crits d'angoixa, que es transmeten a través de la banda sonora. Per cert, aquest tema que escoltem, és el primer de la banda sonora. També és el primer que sona la pel·lícula? No. Estava pensant que és curiós, perquè les bandes sonores el sé des, normalment. Els títols, no? Es troben a Spotify. Normalment van per ordre, no? I en aquest cas, no. Segur que no, perquè aquest moment, quan ella comença a tallar el personatge de la nena, que és la Vera, comença a destrossar la música de pujant, aquesta tensió, van pujant els violins, i ella comença a tallar els vestits de dona. I no puc dir res més, perquè si s'explica, s'ha de fer la pel·lícula. De fet, anava a preguntar-te que, per generar aquesta tensió, tampoc és fàcil. Tu com creus que ho aconsegueix, Alberto Iglesias? Una mica el que deia en Jordi, és una banda sonora pujant, jo crec que no hi ha melodies agradables, no són gens suaus, no són gaire lluminoses, sinó que d'aquestes 20, sí que n'hem de més tranquil·les, que són harmonies, però tot i així són harmonies amb acords dissonants, amb tensions musicals, que no acaben de ser una banda sonora allò agradable. Per exemple, el piano, és un dels protagonistes, el piano aporta temes amb un tempo més lent, tot i així, genera aquesta tensió d'angoixa, d'incertesa, de no saber què passarà, de mal rotllo en definitiva. Està pensant que hi ha molta gent, jo ho faig de vegades, ens posem banda sonores, doncs, si anem amb metro o pel carrer, la portem al mòbil i l'escoltem amb auriculars, clar, anem a aquesta banda sonora, tot el dia, deus pensar que tothom ha de fer-te mal. És una tensió, totes el forn, amb aquesta sintonia, el carrer a bona vista, i veus tota la gent allà, i dius, què mireu. Per tant, el piano és un instrument que tu creus que genera molta tensió, no? Jo destacaria el piano, com hem dit, també destacaria el violoncel, que sona en aquest tema, també en la línia del piano. Són temes més tranquils, però el que en definitiva crea més tensió és el que estàs pujant ara, que és el violi, que és el més significatiu, i el tema principal de la banda sonora, allò quan va sortir els gos a l'Alsgoia, que li posaven a l'Elena Nay, i els hi posaven a tots, és el tema principal, que és una patada en los huevos. Com, perdona, es diu així? Aquest que sentim. Què fort. Qual mal, no? Que fa, més o menys, suposo, la relació. Per el que fa el personatge d'Elena Nay de Vera, que és una patada en los huevos, literalment. Coneguem una mica més d'ella l'Alberto de Iglesias. Qui és? Hem dit compositor basc, en llarga formació musical, que inclou des dels estudis de piano, de composició, de contrapunt, fins a estudis de música electrònica, que això també es pot veure a la banda sonora, no la posarem perquè no les podem posar a totes, hi ha una mica de tons electrònics. Repassem una mica les nominacions de l'academia de Hollywood. Ha tingut també nominacions als globus d'or, als BAFTA, i com dèiem abans, en pel·lícules com Jardim Fiel o El Topo. I, a més a més, com hem dit abans, també compta amb 12 premis Goya. A part del cinema, Iglesias també ha treballat al món del Vallet, va fer una col·laboració amb el coreògraf Nacho Duato, i la seva companya nacional de Danza, que va composar i produir obres com Captiva, Tabulae, o Cero sobre Cero. I quan va començar la seva carrera? M'imagino que pels anys 80, també. Des anys 80, i fins a les hores, Iglesias ha fet més de 30 bandes sonores, dirigides amb els millors lletors espanyols, i també, com hem dit, amb d'altres d'internacionals. Alguns estacaran alguns molt ràpidament, i si et vol llegir, té dos mil sojos, amb l'Alla Marull, i el Lluis Tossard. Aquesta, això no l'ha cel·la, però és el Lluis Tossard, exacte. Exacte. També en la llúvia, a l'Ardilla Roja, los amantes del Circulo Polar, moltíssims noms, que us recomanem que conegueu, si voleu conèixer, la carrera d'Iglesias. Com hem comentat amb Pedro Almodóvar, la carnè Tremula, Tot sobre mi madre, també gran pel·lícula que passava a cavall entre Barcelona, sobretot, i Madrid, o Able con ella, Volver, i aquesta última, La piel que evito. No sabem... Aquest és el tema per l'amor de Mar. Volia preguntar-te si tu sabies si en l'última pel·lícula que ens sembla que hi ha rodat i d'oestar a punt d'estrenar-se, dels propers mesos, el Pedro Almodóvar, també he fet la banda sonora, Alberto Iglesias. Sí, s'estrena el 8 de març, és los amantes pasajeros, es diu, la nova. Vec d'ara abans d'acabar, vols fer un últim apunt sobre aquesta banda sonora, en general? Doncs ja que en poses aquest tema, ens preguntarem què fa aquesta veu que no té res a veure amb Alberto Iglesias, i és que en aquesta banda sonora, de 20 temes, ni a quatre que no estan composats per Alberto Iglesias, són una del Crís Garnó, una altra d'un grup de nens d'electrònica, que són els Trent Mullet, i dues més de la cantant Mallorquina i Dujan Guineà, Vuica, que sentim de fons. Doncs, si ens sembla bé, Jordi, ens acompanyem amb aquesta cançó, que es diu, por el amor, diamar, que si us hi fixeu, la seva lletra us donarà pistes per entendre tal la pel·lícula com la banda sonora. Doncs acabem, per tant, amb aquesta cançó. Clara, moltíssimes gràcies, una setmana més, i ens trobem la setmana que ve. Moltes gràcies. I, per mi, per a no tenir nunca que termina, como la flor feliz de ver cómo nace la flor, hoy mi somra se deshace como el viento. Oh, quina tranquil·litat, quina calma, Cristina. A tres minuts per les 6 de la tarda, amb aquesta dona cantant... fora. Vinga, amaga. Un canvi, un primer plàtic. Vinga, va, va. Tots aquí et connectem amb la xarxa. Tinc amic coneguda com a com radio, per escoltar les notícies d'àmbit general, alguna última hora sobre aquest cas de presumpte corrupció que hi ha hagut l'agentament de Lloret de Mar. Veurem què és el que passa. A més, també, comentar que després del vullatí dels enjuts notícies, a la segona, a l'hora del programa, tindrem per una banda el casal de joves de Sant Jordes Bern. Un actenem amb el Sergi Arrada Ruiz, allò que li agrada ell a les presentacions, per parlar d'alguna exposició, una exposició que s'inaugura aquest dijous, però que avui ja han fet una prèvia amb alguna autoritat, efectivament, el diputat de Convergència del Parlament de Catalunya, Josep Oliva, està allà, no sé si ara, o deu estar a punt d'arribar, és bo que li fan un passi privat per ell. Però no ho sé ben bé, jo tampoc no em facis cas. Ho descobrirem a la segona hora de la penya del Morro. A més a més, també tindrem el cara, com cada setmana, amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que avui parlaran de l'informers, que hi ha hagut molta polèmica, aquí, últimament, sobre els informers. Doncs un defensarà que els informers estan bé, i l'altre defensarà que els informers no estan bé. Ja veurem com acaba. Jo crec que promet avui, perquè, a més a més, parlarem amb ells sobre quin us fan del WhatsApp, recordem que fa segon d'Eso a l'Institut de Sant Just. Una gent-los a ell, i escoltant-los, també sabem una mica com està aquesta generació que puja des de l'any. I acabarem avui a la segona hora amb el Jago Alonso, d'aquí una estona, que el Jago és un guionista, que ve cada dimarts al programa, i explica una mica la seva vida al món de Jago. I avui m'ha comentat que voldrà explicar una mica l'aparició del russos a la política. Tot això després de connectar amb alguna cosa, per cert, Cristina, d'última hora, algun Twitter, algun Facebook... No hi ha res. Encara no, de moment. M'agrada que t'optimis. Home, esclar, s'espera que algun comenti alguna cosa. Això és molt curiós, perquè va com va. Hi ha molta gent i lletres que no tanta. Avui... que no hi ha res. Connectem amb la xarxa. Tornem després de la 6. Bona tarda, us parlem en el Carbajali Ramon Company, el jutge de l'Audiència Nacional i l'Oll Velasco, que va ser el cas de presumpte de corrupció urbanística en relació amb la màfia russa Lloret de Mar. Ha demanat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que prengui declaració al diputat i exalcalde Xavier Crespo com a imputat per un delicte de prevaricació i soborn. Ara Velasco està obligat a inhibir-se en favor del Tribunal català en tractar-se d'un afurat Crespo. Ha dit sempre que és innocent, tot i que el cap de la presunta xarxa va declarar davant el jutge que li havia pagat viatges a Rússia. Avui el conseller de Presidència, Francesc Coms, ha reivindicat la seva innocència. A mi sí em demana si em crec que el senyor Crespo, jo li dic que sí. Jo me'l crec, ja està, jo me'l crec. A partir d'aquí, doncs, escolti, jo me'l crec. A part de que crec, com a principi general amb la presunció innocència, el senyor Crespo el conec personalment i me'l crec. Homs també ha defensat la presunció d'inocència del regidor d'urbanisme i president del Club de Futbol de Lloret, Josep Valls. Hem detingut avui i que declararà amb demà a l'audiència. La directora, el president i el responsable del taller de la Fundació Privada Clavell de Sabadell per persones amb disminució han estat detinguts per haver estafat gairebé 1,5 milió d'euros a la Seguretat Social. Estan acusats de delictes contra la gent de pública, contra els treballadors, de falsificació de documents i apropiació endeguda. La Fundació hauria fet constar com a valadors per a préstecs, els pares i tothom d'alguns discapacitats, però després no va fer els pagaments. A més, la Fundació hauria manipulat presumptament els socis per rebre més ajudes de les que els pertocaden. Després de set mesos de negociacions, aquesta tarda, els sindicats i la Direcció de Nissen han formalitzat l'acord que permet a la planta de Barcelona optar a fabricar el nou turisme de la marca. El director general de Nissen, Frank Torres, ha explicat que ara cal esperar el vist i plau definitiu de la central japonesa. Cratava quin és, ara, el següent pas. Jo, immediatament, després d'aquesta reunió, voy a trasladar la propuesta que hoy hemos signado a Nissen de Europa al señor vicepresidente de John Martin para que él la envíe al comití de decisión de Japón para intentar cambiar la decisión que hace dos semanas perdimos este vehículo. Ara, la Generalitat que ha fet de mediadora perquè l'acord hagi estat possible, espera que l'anúncies produeixi aquesta setmana si la resposta de la Direcció és positiva, la fabricació d'aquest nou model podria començar mitjans de l'any vinent i provocaria la creació de mil llocs de treball directes en contra de la possibilitat que hi va apuntar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, avui el dissent de Cristóbal Montoro ha afirmat que el govern espanyol no es plantejarà flexibilitzar l'objectiu de déficit de les comunitres autònomes per aquest any mentre Europa no faci el mateix amb l'Estat. Sobre Catalunya Montoro ha fet aquest advertiment. El criteri és que salga todo, que te haga todo, que las cuentas públicas reflejen todo, ¿no? Es fundamental para ganar la creía y la confianza ahí. Y si el déficit público es peor, pues tienes que hacer un programa de ajuste mayor. Montoro també ha tornat a negar que el déficit de la Generalitat l'any 2012 tingui res a veure amb l'incomplement de les inversions previstes a l'Estatut. Previsió del temps, en Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda. Situació meteorològica marcada per l'anticicló i això significa que aquest dimecres lluirà el sol a tot Catalunya. Aquesta tarda encara amb restes de núvols poc importants cap al nord, però demà farà sol i les temperatures pujaran màximes que se situaran al centre del dia entre els 15 i els 20 graus a bona part de Catalunya. Tindrem una mica més de boira a primeres hores al matí, el pla de Lleda, però marxarà. Abans de migdia els vent seran fluixos del sector del sud, però a última hora m'ho farà una mica de tramuntana per damunt del cap de Creus. No hi haurà canvis dijous i divendres, tot i que baixarà una mica la temperatura diurna i al cap de setmana el temps canvia amb una erupció d'aire fred amb vents del nord i amb navades al Pirineu. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlar David Amador. El Barça de Bàsquet ha presentat les Cortes de Bràtol i són de 29 anys procedent del Bascònia de Vitoria, el nord-americà amb la suport espanyol Cigna, per dues tamporades. Escolteu el director esportiu blaurana Joan Greus. Reuneix unes característiques que creiem que són molt bones per la situació actual nostra, sobretot a nivell de com tenim el equip ara, on estem competint a dues competicions molt exigents, entre Euroliga i Lliga ACB. Serà un jugador de refresc, especialment a l'ACB, perquè com que no pot jugar a la Euroliga per haver participat en la caja laboral, i amb el problema de les lesions que estem tenint, creiem que serà un jugador que serà molt efectiu en la nostra situació actual. Val, fitxatge. Dolet són al Barça, cobreu les baixes de Joan Carles Navarro. El capità és dubte, però la Copa causa d'uns problemes musculars a la Cama dreta. En futbol el tècnic del Barça Jordi Raure, no refia de les baixes que tindrà de mal Rayal Madrid a l'anada de semifinals de la Copa del Bernabéu. Raure de la seva banda ha convocat 19 jugadors per jugar contra el Madrid, i ha convocat 12 jugadors per jugar contra el Madrid. Unes xarxes són les 6.00 i 5.00. Els germans San Justen, Pere i Víctor Puertas, els deshuitquers brardors participen aquesta setmana de l'International Blues Challenge 2013 a Memphis. Els Estats Units es tracta d'un concurs internacional de blues, que organitza cada any la Blues Foundation, una entitat que s'ha de promoure i preservar el blues. Aquesta setmana la Blues Foundation celebra aquesta 29ena edició del festival, la participació de 120 bandes i una norentena d'artistes en categoria de solo o du, que és un participant Pere i Víctor Puertes, com de Suítkős Brothers. Han aconseguit recaptar diners per pagar part del seu viatge a Memfis, gràcies a la venda anticipada del seu disc, que a través de l'adreça electrònica bluesagendarobajemeil.com podeu demanar un disc que encara no ha sortit de la venda, es pot aconseguir per 10 euros i, a més, també inclou un lot complet en material de la banda. L'international blueschallenge comença avui, seguirà demà dia i miqueres i dijous amb els quarts de final. Les semifinals es faran divendres i, per últim, 17 d'hiados, tindran lloc les finals. La setmana que ve hi ha reneca un taller d'escriptura i compta a la Teneu, organitzat per l'escola d'escriptura, que seran un total de 12 sessions. S'adreça a totes les persones que els agrada llegir i escriure i l'objectiu és aprendre les tècniques i eines bàsiques per construir un relat. La major part de les persones que existeixen els cursos d'escriptura que organitza l'entitat són aficionades a la lectura i a escriure això, però no vol dir que s'apliquen a utilitzar els recursos bàsics com cal per construir una bona història i, a l'hora que s'entengui, el baller s'ensenyarà com utilitzar aquestes eines per fer que la història estigui ben estructurada, l'entengui tothom i sigui atractiva. Seran 12 sessions cada dimarts de 8 del vespre a dos quarts de 10. Si voleu més informació, podeu escriure al club a teneuarrobajomel.com, a teneudesvern a robajomel.com o bé trucar a la secretaria de la Teneu les tardes del 9-3-321-15. I acabem aquest bulletí amb una punt teatral perquè just teatre tan que vull el seu tercer coset d'inicició amb un espectacle mamà, avui ser artista. Els 6 alumnes que hem participat demostraran sobre l'escenari de la sala del cinquantenari, tot el que han après els últims 3 mesos. Just teatre organitza aquest coset d'inicició de forma trimestral amb l'objectiu d'introduir els alumnes a l'amor del teatre i la interpretació a través d'espectes com l'expressió corporal, la veu, la improvisació i la respiració. Avui, després de 3 mesos de feina, els alumnes que s'hi van a apuntar l'octubre posaran en pràctica tots els coneixements a presos. Tot plegat començarà el 24 de nove del vespre a la sala del cinquantenari de la Taneu i l'entrada és gratuïta. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chillout, les moods jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Sardanes. Moods Jazz Club. T'hi esperem. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Sóc l'Elícia, de vist l'idiomes i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda a la 5 de set a ràdio dels veus. Som nosaltres. Bona tarda, vinc a la segona hora de la penya del Morro. Des d'ara i fins a la set del vespre tindrem amb nosaltres el cara a cara del Dani i el Joan Chirivella, que fan segon d'Eso a l'Institut de Sant Just. I avui parlaran sobre els informers. Aquesta moda que s'ha posat a Facebook d'enviar missatges de forma anònima parlant d'altra gent. A l'Institut de Sant Just diuen que n'hi ha dos, que opinen ells de tot plegat. Ho sabrem d'aquí una estona. A més a més també tindrem amb nosaltres el Jago Alonso, que estona es perduda des guionista. I als dimarts a la tarda ve el programa, com sempre amb la col·laboració. No ell, sinó en general del programa, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Però abans de tot això, connectem com cada dimarts a aquesta hora amb el casal de joves de Sant Just d'Esvern. Un home. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, Ruiz. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda Sergi. Que portes traja i curbata? No. No. Ah, ho dic perquè avui el casal de joves us visita un diputat del Parlament de Catalunya. Mira, tu caeré. No et veig gaire emocionat. Bueno, bueno, lo just. Ja, ja, ja. Estic emocionat perquè estem d'estrena. Ah, atenció. Perquè avui s'inaugura una exposició i t'inaran que es diu Controles. Controles o què? Jo controlo, controlo molt. I el subtext és, tothom ho fa? No passa res? És clar, són perquè els títols són preguntes, no? Els riscos de les drogues i compravenir-ne el consum, sí, sí, sí. Ara sí, ara sí, jo. És clar. Clar que, segons diu el diptic, informar-se és el primer pas per prendre decisions. És veritat? Però cal anar més enllà. Ah. Així que la exposició utilitzant la interacció i les noves tecnologies podrà que els adolescents, els joves, les famílies podran visitar 3 espais diferenciats que ens permetran conèixer els riscos de les drogues i compravenir-ne el seu consum. Ah, doncs que bé. Tinc un moment a baixar del diputat perquè segons tinc entès, avui tinc perquè el nom és Josep Oliva, diputat de Convergència del Parlament de Catalunya. Ha vingut a inaugurar l'exposició. Està obert avui ja el públic? El públic estarà obert a demà. Avui és la inauguració oficial. Vindrà també l'excellentíssim alcaldada de Sant Josep. Josep Arpinhar? Sí. Home, en peus. Estan aquí un munt de regidors, entre la diputació... Ostres. De manera social...Molt bé, eh? Sí, sí, sí. I com és que han vingut a Sant Jos per algun motiu en concret o no havien vist l'exposició abans? Doncs... realment no ho sé. No ho sabem. No sé si sempre que fan aquest exposició et porten algun tipus d'estòria, o si és perquè és la primera vegada que la fan, no ho sé, no ho sé, no ho sé. Clar, perquè ja veig que tampoc no hi ha gaire interès, no? En saber-ho. No, ho dic perquè, clar, és que el Casal de Joves em sembla que això és històric, no és la primera vegada que un diputat del Parlament de Catalunya ve el Casal de Joves. Sergi, tu tens constància que és... Aquí ha vingut el president de la Generalitat. Oh! Oh! Oh! Oh! Quin president, quin president? El que vivia aquí és en Just. José Montilla. Però què no té mèrit, que ho havia sent Just. Bueno, però va venir a dos o tres actes aquí al Casal, eh? Ja va venir el... El Cinecló Potopia va venir. No, al Coci d'Estreveño. Ah, al Coci d'Estreveño. Ah, clar, clar, clar. Ja veia bona ateca. Doncs aquesta exposició que avui se n'augura i deies que té una part interactiva i important. De què tracta? Doncs és que ja n'hi ha hi per, si tot. Ah, sí? Sí. Ah, ojo. Ojo, per això ha vingut el diputat, potser. No volen portar-se a un cap a casa. Home, el Congrés dels Diputats, poca broma, que van repartir-ne fa uns mesos i es veu que van desaparèixer ràpidament i els propis diputats demanaven si els hi podien reposar. I van dir sí. Sí, ara el reposarem tot, si et semblen. Aquí, a veure si el reposen, també. Sí, sí. Tu retornen i que hi ha iPad, i què es pot fer amb l'iPad? Doncs, clar, és que jo encara no he tingut temps, perquè l'han muntat avui i... Però qui l'amquina monta, això? Els homes de la diputació? La diputació té una empresa que s'encarrega de muntar i desmuntar aquesta exposició i de portar-la d'un lloc a un altre. I si s'hi van començar, ahir el matí a muntar, i, clar, fins avui, perquè els iPads els tenien sota clau, fins avui, que no fan l'eneguració, no es pot visitar. I, clar, jo sé que hi ha parts de l'exposició que tu amb el teu iPad has d'anar respondent i anem prenent decisions. Has d'anar a portar l'iPad de casa? No, no, aquí n'hi ha, aquí n'hi ha. Ah, és el que anava a dir, perquè si no tens... No, no, no, sí, el que... aquí n'hi ha uns quants. I surteix, ja ho iPads o no? Eh, no. No, ho dic perquè potser és un al·licient... Per dir un no és per mi. Home, m'imagino, no hi ha cap ningú de seguretat de la diputació, ni ningú... Hi haurà dos, no? Hi haurà en tot l'horari que estigui obert del públic, que estaran aquí. Ah, ja. Cada matí, a partir de les 9 del matí, hi haurà en aquí unes persones de la diputació. Clar, és que deixar iPads per qui parles una cosa poc freqüent, avui en dic. Més que pels iPads, sinó per explicar ben bé com funciona l'exposició... Això és el que diuen. Perquè, clar, és que hi ha tres parts diferenciades, depenent de si és un adolescent, si ets una família, si ets un professional... Ah, doncs estan molt bé, eh, tot això. Tu pots fer les tres parts, però, o només pots fer la que està enfocada tu. Bé, de fet, el tema d'exposició en sobre drogues i informació és un clàssic de... Recorrent, diguem que cada any, aproximadament, o cada dos anys, hi ha alguna que cau. Aquesta té la particularitat sobre les noves tecnologies i alguna altra cosa que t'hagis fixat tu, encara que no l'hagis vist, que les diferenci d'altres exposicions sobre drogues. Però d'aquesta exposició en concret? Sí. Bueno, realment és una exposició bastant gran. Són molts plafons. Hi ha una pantalla, hi ha videoprojeccions, hi ha iPad, hi ha unes històries així, en plan... Unes figures tridimensionals que estan allà en mitja de la sala. Sí, és bastant impactant de veure aquesta exposició, perquè és molt gran. Perquè on està situada concretament del que és el de joves? A l'Azalovidi. A l'Azal de tot. Sí, i és al voltant de la sala, més alguna coseta ja pel mig. Caram, deu n'hi do, no? Sí, sí. Des de quan estaran? Fins el 18 de febrer. Fixa't, és on pot anar, qui vulgui, de dimarts de divendres, de 9 a 2 quarts de 3 i de 11 a 17, de 2 quarts de 4 a 7 del vespre. Ha arribat ja el... A mi m'interessa molt aquest tema, ja ho veus, eh? Ha arribat ja el diputat o no? El diputat ja n'he dit 3 vegades que sí. Ah, però on està? A la inauguració. Estan per dalt i tant, allò que... Suposo que aquest tip, perdona, no puc saber. Ja, ja ho sé. A mi em va enviar, com a enviat especial, allò com a... Qui en caiga, no ho sé. Per la penya, el Morrocupin, sobre els casos que hi ha ara... de pressum de corrupció a l'Ajuntament de Lloret, per exemple. Aquests els farà molta gràcia. Aquests seips desapareixeran i guantes ràpids que els trenquen. Ah, o quinxísiu, doncs, escolta, una mica... Sí que tens cara de Gonçó, eh, tu? I li dono unes ulleres, no? Sí, exacte. Però d'aquesta del Gangnam Style, eh? La ràdio que s'ha parlat d'un xe de regles verds. Sí, també, que se les posi a les ulleres. Bueno, escolta, Sergi, moltes gràcies per la teva informació, com cada setmana, directament des del casal de Jover de Sant Just. Gràcies i bona tarda. Adéu. Adéu. I tot seguit a la penya del Morro. El cara a cara... amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella. Bona tarda, nois. Bona tarda, bona tarda, bona tarda, Jordi. Benvinguts, Joan, moltes gràcies, que no saludes. Joan, no saludes, tinc tu, no? Sí, bona tarda. Ah, va, tarda, benvinguts a la setmana. Ja sabeu que el Joan i el Dani fan... És que la música, això sembla una discoteca. És que després escoltava gairebé. Quan arribeu vosaltres surten les fanfàries olímpiques. Ja ho sé, ja. Perquè, atenció, ja sabeu que fan segons d'Eso. Són els més famosos de l'institut, no? Sí, suposo que sí. Perquè també és col·laborador del programa i que fa segons d'Eso. Nosaltres som més famosos, però, bueno... Ja, no es parla de lleu, es parla de lleu. El que he dit, mare meva. Atenció, perquè comencem com cada setmana, avui què és el que ens porteu, nois? Doncs portem el cara a cara de l'informer. L'informer? Avui parlarem del xoc que s'ha posat de moda a diferents universitats i instituts. Ui, ja era molt apolèmic, això, eh? Per tant, un estarà a favor i l'altre a en contra, no? Molt bé, i de què més parlarem? Bueno, pues tractarà d'això... Bueno, jo et faig una petita introducció, va? Sí. Tracta de xafarderies on els estudiants penjan en una pàgina del Facebook. És una xeixa social que tothom coneix. Sí. I el debat d'avui tracta que jo estaré a favor d'aquestes rets socials, d'aquest informer. Sí. Abans de començar, jo dic que jo no estic d'acord, però... Ah, per defensar-ho, no? Bueno, però això t'honora. Això per alimentar el debat, no? Una mica, exanificarem els pros i els contres i el que diu la gent. El que trobem més malament és que facin comentaris dels professors. Ja, això. En parlem d'aquests moments, perquè, a més, també, com sempre, tindrem tota la part de l'agenda pels propers dies. I avui obrim una petita activitat nova que mai havíem explicat. Una subsecció? Sí. Una altra subsecció que es titula... Les pel·lícules. I avui parlaré de pel·lícules i tot plegat, no? Sí, les recomanacions de les més vengudes a la cartellera. Bé, doncs escolteu, entrem ja amb matèria i per feina, perquè si no, no tindrem temps de res. Però aquesta matèria, aquesta feina, s'ha de fer amb una mica més alegre, amb una mica de música. Ah, amb els músics? Allà que em diuen... Avui corren de gossos. Avui faig la petita introducció de sempre. Per què hem escollit corren de gossos? Perquè corren rumors que l'informer és un fenomen universitari on fiquen xafarderies. I com que hem pensat que això és com una xafarderia, una cosa que ens interessa a tots, fer-ho córrer, aquesta informació, perquè això es talli. Ah, molt ben lligat. Som intel·ligents, eh? Sí, ja ho veig, ho veig. Però és fosfastona. Bé, abans d'això ja sigui l'anticarau que s'enjust, atenció, perquè, mira, a TV3 l'altre dia parlaven de l'informer, justament, i deien coses no gaire positives, eh? A veure, posa-s'hi, sisplau. També hi ha missatges força més pujats de to, i ja hi ha analistes que et varteixen dels problemes de la gestió de la privacitat i del perill que darrere l'anonimat es pugui arribar a assajar persones. Per ara, l'atracció de la pàgina és inquestionable, fins al punt que no descarten dedicar-s'hi per complet. Bé, tot efectivament, això que han hagut els últims dies, s'enjust no ha sigut una excepció. De fet, em sembla que ja arriba als 600 m'agrades, on la gent de forma anònima pot enviar missatges. A l'institut de s'enjust, n'hi ha un... Molt problemàtic. N'hi ha dos, a l'institut, n'hi ha dos. A veure, què opineu de tot plegat, pros i contres, que ara comencem, a veure, Joan, endavant. A mi m'opino que això de l'informer no tindria que existir, d'agut, que és una cosa molt dolenta, que pot criticar molt els professors i els alumnes, que parla de moltes marrenades, i que això no tenia que estarà penjat al Facebook. Clar, tu en canvi, Dani, avui no pensaràs que sí. Jo, ja com he començat el programa, he dit que jo estic en contra, avui intentaré defensar, però jo, que us quedi alament, que estic en contra. Què diu la gent que defensa l'informer? A veure, jo crec que ningú deu defensar l'informer, però sí que és veritat que si hi ha tants meus gusts, és perquè la gent li agrada aquesta pàgina. Però per què li agrada aquesta pàgina? Doncs per els comentaris. Però jo crec... Perquè la gent és xafardera, també. Sí, és xafardera. Són molt xafarderos, el Joan i jo, sí que és veritat. I també creieu que la gent que envia anònims és covarda, en aquest sentit? Doncs no ho sé, perquè... No, us en planta conya. Fiquen cada cosa. Han posat una cosa molt, molt, molt llexa. Una... explicacions expectives de la gent el que li agrada, quan no ha hòstia d'això, el que li agrada, és un desastre. Jo crec que això s'hauria de tallar socarrèl. S'hauria de... de transplantar. Però de transplantar-ho a on? De transplantar-ho a la barbacoa. Acramar-ho ja, perquè aquest tema s'ha d'arreure de socarrèl. Bé, no has aguantat gaire la idea de defensar l'informer. Però Joan, tu que estàs en contra, explícitament, què opines de tot plegat? Home, jo opino que és una pagina molt llexa, que no té per què dir coses que, de vegades, no són veritat. I també dic que la gent que pugui entrar està en tot el dret perquè no necessita agregar-m'ho ni res. Què posi al Facebook? Informer de l'IES en just i pot veure els comentaris. No, perdó. Informer de l'IES en just desven. Perquè i a l'IES en just no... Sí, hi ha dos. Hi ha dos de l'IES i un de tot el poble de l'IES en just. Jo ara volia fer-te una pregunta. Joan, tu que estàs molt informat, per què quan fiques un comentari... Jo no he ficat cap, però he vist que fiquen comentaris, mascle o família. Per si ho ha enviat un noi o una noia. Però aquesta pagina, el que es tracta és, per exemple, tu li envies un missatge en aquella pàgina i l'anònim el publica. Tu directament no el pots publicar. Esclar. Doncs jo crec que aquesta pàgina, com he dit abans, s'hauria de treure, perquè estan avent molts problemes i això no pot quedar bé. No pot quedar bé, perquè... Hi ha molta gent preocupada. Un professor. Hi ha molta professora molt preocupada. Els professors de l'institut us han parlat d'això? Sí, alguns sí. Què us han dit, a veure? Doncs que no sabien res d'això, i que rumorejaven per aquí, que sí que es rumorejava que hi havia alguna cosa, però no era gaire segur. I els professors, què opinen, per exemple? Que això està molt malament. I que l'únic que fa ridiculitzar els demés. Jo crec que el dia que algun professor arribi entre la pàgina, s'enfadarà de debò i, en conseqüències, a l'institut. Poden passar coses molt greus. I també diuen els de les universitats que ho han portat a mans dels Mossos. Home, de fet, poca broma, perquè hi ha hagut notícies lamentables. Com, per exemple, això ho comentàvem a TV3, que els especialistes deien que això pot arribar a induir l'assetjament, l'assetjament a les persones, i fins i tot seguiments, com que és de forma anònima. Em pots fer un 4 paraules que és l'assetjament, perquè jo no tinc gaire clar. En castellà és a cosar. L'assetjament és, per exemple, una persona enviar-li missatges sense parar, seguir-la, per exemple, fins i tot. O sigui, es pot arribar en aquests extrems. És un comportament del tot... Sí, sí, sí. De destable. Però... Per exemple, això del tema del Facebook, per nosaltres, quant anys teniu? Nosaltres, 13. 14. Quan fa que teniu Facebook, vosaltres? No tinc Facebook. Jo he tingut això de la festa jove, una mica, i parlo amb la gent i tal, però jo no tinc... Jo he des de cinquè, des de cinquè. Des de cinquè a primària. Si estem parlant des de fa 5 anys, tranquil·lament. I el Facebook, per exemple, els vostres pares us ho controlo. Home, jo sí, al principi sí. Ara ja que començo a ser més gran, però al principi sí que me'l controlaven. Clar, perquè jo tampoc no sé com està la política de privacitat i de fer-se usuari de Facebook, però... I no em deixaven només que t'havia agregat en les meves cosines, i ja està. Perquè, per exemple, però tenies un control, no? Sí, fins als 14 anys no et pots crear una conta de Facebook. Clar, aquí vull anar, jo. Perquè fins als 14 no pots crear-te una conta de Facebook, però això... Per què tanta gent? No és que per què tanta gent. Però això és una cosa que, com ve dius, que tens una conta de Facebook, aquí vol dir que a tothom, qui més, qui més, fa la pirula i ja es posa la dada. Canvia la dada. Jo represento que el Facebook té 36 anys. Ja. Però jo ho pregunto, eh? Sé de gent que té més d'anys. Quanta gent, ja pots... Home, jo crec que el Facebook és una de les retes socials que més utilitzades actualment. Quina és perillosa, diria? A la vostra classe, quina és el tant per cent de gent que té Facebook? El cent per cent? Però el Dani no, generalment, va a la meva classe. Va a una altra classe. Però de la meva classe el cent per cent té Facebook. I des de cinqueta primària tenien Facebook, ja? No, però des de 610 o així segur, eh? Jo també tinc Facebook per utilitzar-ho de la festa i també parlo amb amics. I també utilitza el de la siamana, o sigui que... Més o menys té Facebook, eh? Qui més, qui menys té Facebook a tothom, no? Per exemple, anem a un altre tema de comunicació, que no és xarxa social, que és una mica més privat, que és el tema del WhatsApp. Ui, això tothom. Sí, ja t'he de dir una cosa. No tinc perquè el meu mòbil no és compatible. Si fos compatible, ja et dic jo, que ara estaria a la ràdio... Perquè tu com fa que tens WhatsApp, Joan, també? Fa un any? Fa 3 anys que tens WhatsApp, més o menys. Dos o tres anys, potser. Des dels 12 que tens WhatsApp, tu, eh? I ara, tota la nostra classe, hem creat un grup de segons bé i ens anem parlant pel WhatsApp. Heu creat un grup de WhatsApp? Sí, que parlem a tots de... Vaig a fer de dies, a veure'ns, d'exèmens... Us envieu fotografies i comentaris? Sí, això també va bé, perquè a vegades... No s'acaba algun treball a la classe com a educació visual o alguna cosa, que és de fer un dibuix. Llavors, un company fa la fotografia d'aquest dibuix, perquè no et deixen portar l'àmines o alguna cosa, et fan la fotografia, i llavors ens ho fica en el portal del WhatsApp, i llavors la gent que ho vol ho agafa, perquè això no dic que estigui malament. A mi el WhatsApp m'agrada molt. Et rebeu, per exemple, a la classe de segon bé, que dius a l'institut. Doncs jo, l'altre dia, resulta que... m'estan va quedar sense bateria, i tenia 2.300 missatges. Què, perdona? Així mateix ho dic, eh? Perdona? Ho sento i que exageri... El Joan està amb la solicitat. Perdona, m'has de dir que... O sigui, tu vas obrir el mòbil. I hi havia 2.700 missatges per llegir de WhatsApp. Mare meva, mare meva. I te'ls llegeixes tots? Amb lo poc que m'agrada més llegir. Perquè han enviat molts vídeos, molts fotos... Ah, va, va, va. Li veieu més avantatges que encomanients al grup del WhatsApp? Sí, al WhatsApp li veig més avantatges que encomanients. Encomanients li veig això de l'informer. Perquè això és molt problemàtic, com acabem de dir fa dos minuts. És molt problemàtic, però això no, perquè això està bé per informar-te. De fet, és com un lloc també comú. És una altra tipus de comunicació. Però clar, és el que diuen. No ho sap o viure pendents de la pantalla del mòbil tota la vida? Home, una mica, eh? Però tot el dia no estem enganxats, eh? T'he de dir la veritat, jo de tan boigies no sóc. Mira, jo encara em comporto bé, perquè jo l'insidut no porto el mòbil. Però hi ha gent que estem fent clàssia i ja està amb el WhatsApp. Què dius, ara? M'estàs dient que... M'estàs dient que m'està fent clàssia a l'institut, a segon d'això. I porten el WhatsApp i ja està amb el mòbil. El més cruel, el més cruel és que, per que deixin el WhatsApp, a les taules fiquen... Deja el WhatsApp! O sigui, hi ha missatges a les taules de l'institut, eh? Sí, sí, sí. Deja el WhatsApp. I llavors deixen el seu número per allà. És una altra forma, clar, i se'n veien fotografies. Però, escolta, i els professors no ho veuen, que tenen mòbil? Home, si alguna vegada ho han robat, eh? A una vegada els han enganxat, però... Ja tenia quan agafa un, però... I ja ni tenen que anar als pares a buscar-lo. I el tenen un dia, com a mínim. I si estàs sancionat, una setmana o dues. Bueno, si estàs sancionat ja directament cap a casa, o castigat al pati o alguna ascensió d'aquestes, fortes. Bé, doncs... Jo us agraeixo, perquè ja fa molts anys que no veig a l'institut, tampoc no sé com es veu, perquè això, a totes les èpoques, sempre han passat coses. A totes les èpoques han passat coses. Ara està demò del tema del WhatsApp, ha de sortir l'informer, ha de sortir una altra cosa. Però, com a mínim, és saber les conseqüències que pot tenir. O sigui que també us agraeixo molt tot plegat, nois. S'estira el temps de sobre, passem ara a la agenda de la setmana. Sí. Vinga, la comencem. Joan, dia 2 de febrer és a dir, aquest dijous a la sala municipal de la Taneu. Què és el que trobarem? Mira, a les 2.30 de la nit, valls de saló per a tothom. Ah, molt bé. També el dia 16 de febrer i els dies 2 i 16 de març. A la nit, a la secció de Valls, a la sala de la Taneu. Per cert, m'he equivocat, he de dir que era dijous i és dissabte. Aquest diumenge, més activitats de Sant Just, una ben d'hora a dos quarts d'avui del matí, aquest diumenge des del parc del Parador, què és el que passa? Sí, excursió matinal a la Serra de Marina, al Mar i Esma. Per anar a l'excursió, que l'estafaderat o bé pagar, 4 euros en 80 cèntims per una licència temporal. Informació al telèfon, 93, 371, 51, 98. Tornarà a repetir, perquè la gesta de Pompers... 53, 571, 98. Organitza les sees. És la secció excursionista de la Taneu de Sant Just, que no sé si alguna vegada heu anat a fer alguna excursió. La presidenta de les sees és una professora... Una professora d'institut. Un petó de Rome i sense estar escoltant. Atenció, si que fas la pilota, m'hauràs dit de prova. No, ell no la té, no la tenim, que m'ha aprofaccionat. Ah, molt bé, molt bé. Després diumenge dia 3 de febrer, una mica més tard, però a les 12 del migdia. Ballada de sardanes amb la copla del Baix Llobregat. Ballarem unes sardanes, concretament unes 9 o 12 sardanes. Aniràs, Dani?Sí. Fem unes sardanes, un d'escans i unes sardanes. Aquest d'escans es farà un sorteig de 3 ampolles sumarroca. Llavors, el boleto de 6 números... Els números costa 1 euro, i està superbé de preu. Bé, doncs allò ho sabeu, aquest diumenge el matí. Si voleu conèixer el Dani, tu estaràs allà a primera fila. Oi tant, suposo que sí. I escolteu també, hi ha una sortida BTT, el diumenge... Sí, oi tant. El diumenge, el mateix diumenge de les sardanes, el dia 3 del 2 del 13, a les 9, des de la plaça Camóapa, recorregut a decidir el dia de la sortida entre totes les persones participants. Aquesta serà el dia 10, 17 i 24 de febrer. Ara, com ha dit abans, comencem la nova secció, les recomanacions de pel·lícules. Hauria de demanar, perquè ens hem allargat molt amb el debat del WhatsApp i del Facebook i de l'Informer, una mica de gil·litat, la primera pel·lícula. Tracta dels miserables... Els miserables, que fan el cinema, no? Sí, que és un musical i dura 50, 80 minuts. I tracta de França, que Àlex Comvictos, valgevent, ha passat per la policia, quan viaja a cuidar el coset. Sus vides canviaran, ara, sempre. L'heu vist al cinema, o no?No, però tinc moltes ganes de veure l'any. Sé que és veritat que fa uns anys que l'any passat van fer l'hora de teatre. Bé, i acabem l'última recomanació, Dani, l'ado bueno de les coses. L'ado bueno de les coses. S'ha estrenat aquest divendres 25 de gener del 2013. És de gènere de drama. La duració és entre 122 minuts. De dalt, d'uns 12 anys, el director és David Russel. Sí. I us faia una petita simnocis. Tracta... Sinopsis, vols dir, no?Sí. Per un moment, és simnocis. Però no és una història. Tras sortida d'una institució... No m'ho he portat les ulleres, ja avui. Institució mental per agradir el... Amant. Amant d'una dona. I passen històries i tal. Jo crec que pot estar molt bé aquesta pel·lícula. La recomano. Deixa'm dir, deixa'm explicar. El Trix és tan castellà, Dani, com que no t'ho has mirat. No t'ho has mirat. Ja, ja, ja. En fi, moltes gràcies per haver vingut. Mira, ens aconseguirem escoltar en aquest tema dels miserables. Si se'ns va bé, de la pel·lícula. I ho espero dimarts que ve. Aneu en compte, Amant. Jo em quedo amb les 2.300, 400 missatges un dia al WhatsApp. Molt bé. I també us dono molta sort a tots els professors i a tots els alumnes que no us toqui la punyeta, això de l'informe. A l'informe. I, sisplau, no li doneu a mi gust, perquè és que, si no, animareu a més i podeu tenir problemes. I això aportarà conseqüències molt greus, eh? Nois, que vagi bé. Gràcies, Jordi, adéu. Adeu. No vagis a donar-la, perquè estan dos hores i 45 minuts i no exagero de rellotge cantant cançons. No m'aqui cantaran, si no, Jordi. Poden cantar xirigotes, per exemple, que últimament està... No me'n parlis. Que parles de xirigotes, avui? Igual, sí. Ah, sí? I alguna altra cosa més que hem de saber. Sí, sí. Parlarem de russos. Ah, de russos. Està molt de moda, el russos. Està bé, està bé. Gràcies a la penya del Morro amb el Llegó Alonso. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'escola, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Hola, soc el Manel Lucas, i vull saludar la penya del Morro de Ràdio d'Esvern, que crec que en aquesta època que vivim, tenim Morro és més important que mai. Moltes gràcies, Meneu. M'ho té a dir amb el punt de la set de la tarda i, com deia, amb el món de Lliago. Bé, Lliago Alonso, com ja sabeu, guionista estones perdudes amb el seu món, no? És una mica serveix de teràpia, vens aquí i vomites una mica tota la qualitat, tot el que tu portes a dins, perquè tens un món interior també molt extens. I tot el que m'està al biome psicòleg. Afectivament, i gratis per tots. Avui portem coses per on vols començar, Lliago. Mira, voldria començar... per als russos i pels polítics. Han arribat els russos a la política. Aquest és el gran titular del dia d'avui, a les últimes hores. El país de moda era Suïssa, però, com a totes les modes, tot és passatger, i ara el país de moda és Rússia. Jo no vull dir res, però Artur Masva n'ha fotut més hores a Rússia. Són que des del govern espanyol, que a veure què anava a fer, a vendre... Va anar a Rússia quan ens teníem aquí al costat. Afectivament. Són molt amics d'algun dels seus diputats. Amics, presumptament. A partir d'ara tot és presumptament, eh? Sí, millor. No, perquè si no, hem de dir presumptament a cada paraula presumpte. Jo no sé ni el que estem dient. Aleshores, els russos, què en sabem del russos? Seré jo. Preguntem-ho, què en sabem? Tinc 5 palabras. ¿Qui en sabes del país? Soy embajador de Rússia. Perdó, me voy a repetir la pregunta. ¿Es mi día qué tal? ¿Es de mi país, de Rússia? De Rússia. Bueno, pues sé que es un país donde vive gente maravillosa, que ha habido en el tema de política algunos cambios. Algunos. No sé mucho más. Molt bé, molt bé. Sí, aquell tall d'aquella comorda a miss Espanya, que li preguntaven a aquesta dona, i ha sortit de totes les tele i a tot arreu, no? Tot el que no sabem res. Però aquest tall m'ha recordat un altre. Jo, ja, canviant una mica de tema, després ja tornarem als russos. Però amb això, les misses em fa molta gràcia, aquest moment que els defensen per la pregunta. I n'hi ha demamorables. Ah, sí? I buscant aquesta sobre Rússia, he trobat una altra que em fa molta gràcia. Que també ve una mica... Escoltem-la, a veure. Senyorita Antioquia, qual de la dos? Aquesta pregunta, la fórmula... La senyora n'ha escoltat un sobre, i li fa una pregunta. ¿Usted cree que la mujer es el complemento del hombre? Ojo pregunta, eh. Buenas noches para todos. Creo que el hombre se complementa al hombre. Sí. Mujer con mujer, hombre con hombre. Y también mujer a hombre del mismo modo, en el sentido contrario. Y estamos para darnos cariño, para darnos amor. Sí. Y la mujer es el complemento del hombre. En un sentido muy bello. Porque le damos también le da el cariño. El mundo está evolucionando. Y cada vez le damos más amor a los hombres que en el caso colombiano alguna vez fueron machistas. Molt bé, molt bé. Vuelo, la palabra machista. Y a ver si me aplau. Seria... Exacte. Ara ja no sabem si els russos es complementen amb els polítics, si els polítics es complementen amb els mafiosos, o si en la corrupció els polítics troben l'amor aquest. És veritat. Com la cançó de mecano. Mujer com mujer. Jo podrien trobar amor per servir el poble, els polítics, més que per servir les seves butxakes. Presuntament. També, també, també. Vens cañero avui, no? Cachondeo. Ah, alerta. Català correcte. De totes maneres, ja que no hem aclarit massa cosa, sí que et puc dir que els russos són experts en exportar vodka, nines i mafiosos. Perquè no sé què passa, que tota la costa catalana i la resta d'Espanya està plena de mafiosos russos. Sempre queda tenen... Sempre queda tenen un mafios a la costa, a Castella Felt no fa gaire, també en van detenir. Són russos, són russos tots, no? Potser és l'únic país on hi ha mafiosos avui en dia. No sé, pregunto, però sembla que no. No, segur que n'hi ha més. I per què l'hi ha d'anar aquí? Perquè el sol, els platges, la sangria... Però hi ha sola d'altres llocs, no? Sí, per això. La comunitat russa, pobre, que ha estat patint... Perquè veig que els russos no són famosos. No creiem en estereotips d'aquest estil. Hi ha algun que no. No ho era, no? No, per això, per això ho veig. Però va, que va, sí. El que sí, parlàvem de pressuntes. Jo, cada cop, potser hem de parlar més de pressuntes culpables. Ah, és veritat? Que pressuntes innocents, perquè aquí... El dia que trobem un polític d'aquests que no està involucrat amb una cosa d'aquesta... Perquè, a part, ni limiteixen, ni desmanteixen, ni demanen perdó, ni res de res. Perquè... Quants casos de corrupció portem aquest any? Uf, Déu n'hi do. Després hem començat. Estem a finals de gener. Però, comptant, des del gener passat o només el mes de gener? Quantes coses han saltat? Ja ho hem sentit que, per exemple, les infantes aniran a declarar el 23 de febrer, perquè hi ha hagut un... Ah, que és veritat, que hi ha hagut un secretari... I també hi ha hagut un... Hi ha hagut un meny d'en Garín que filmava com a duquer en Palmado. No és broma, no és broma. No és broma real. Aleshores, jo no entenc, els polítics, un cop els enxampen, podrien demanar perdó. En tornar al meu cul, Pàstula. Bueno, bueno... Como dirías, Inverto Santa Rosa, es mucho más fácil pedirte perdón que haberte pedido permiso. Bueno, difícil pedir perdón, porque... Cuán de las dos cosas es más difícil? Pedir permón o pedir permiso? Pedir perdón. Que és un altre miss, aquesta, no? Que la palabra la dice todo, uno nada más que pide permiso. Perdón adió. Y el permiso se lo puede pedir a cualquier persona. Total. Que per això no ens demanen perdó, els polítics. Escolta, veig que avui t'has mirat tots els vídeos de preguntes... És com ho ha passat molt bé. Estava vingueu a buscar notícies i deia que és més divertit això que parlar de polítics corruptes. I ara vull posar banda sonora al dret a decidir. No, no, no, no. Què és això? La versió dels sagadors... Pamor de Déu Jordi, que estàs fent. Tu m'has dit que busca una música que parlarem del dret a decidir. Aquí la tens, l'himne, els sagadors... No, no. Vostre la treu, la treu, pare. A veure, a veure. El dret a decidir ja estava tocadet. Des de les eleccions que aquí no ens acabem de posar d'acord, ara vam aprovar una declaració de sobirania al Parlament. Sí, sí, sí. Però és que l'han remetat de totes les coses dolentes que li podíem passar al dret a decidir. La pitjor que se'ns pot acudir li acaba passant. Però què li heu quedat? Que han fet una xirigota. M'estàs dient que han fet una xirigota d'aquest... A favor del dret a decidir. Si vols la podem escoltar, no entendrem res, perquè no se'n tenen mai res les xirigotes, però la podem escoltar. Per cert, ara escoltem, però deixa'm comentar el Sergi, perquè ens va comentar en coses... Ah, molt bé. Si no ho comentes, un dia ets un curs de ràdio, o la ràdio, ja m'han dit que havies donat una mica de peu als ullens, per fer-hi el programa interactiu. I ja diu el Sergi, diu... Els altres catalans, que no siguis refereix, si els decadis, o els russos, potser, diu... També comptem amb ells pel canvi capaïteca. Ah, sí, amb els mafioros. Bueno, en tot cas, anem a escoltar la xirigota que comentaves. Sí, sí, escoltem-la. Que parla del dret a decidir. I, en principi, a favor. Ah, vull dir... Si escoltem la llet... Si en tenim alguna, la llet. A veure, tio. I sempre he pensado que la democracia es que en pueblo hará lo que un pueblo diga, y si Cataluña quiere gober puerta, dejarse la bierda y que Dios lo bendiga. I tampoc mandaré a la mierda. Hauríem de subtitular-les, una mica, a vegades, perquè jo... Jo no sé si que estores, pot dir ximbo. Estaria en gota. Perquè no t'agraden les xirigotes. Atenció a la lletra, perquè diu... I tampoc mandaré a la mierda ni a tu, ni a tu, ni a tu, ni a la lleida. Clar, han de fer coses que ritmen, no? Clar, però que presta molt pilla d'esta, eh? Sí, sí, sí. Espera, espera, perquè això... Es nota que el tema és recent, l'han fet a última hora, no han tingut massa... Efectivament, perquè... I han rimat una mica aquí de ràskis. Les xirigotes fan gràcia, però la lletra ocupa que la rima... L'altre diu, perquè mucho más mamón que tú fue nuestro señorito andaluz. Jo dels senyoritos andaluz, que diuen... Ja, ja, sí. El cas és que han rematat el dret a decidir. Ara jo crec que ja no pot anar pitjor. Tot serà millor. Si és que va, tot és pujada. Perquè no crec que sigui pitjor la situació. Bueno, en fi, doncs queda aquí, fet a la denúncia... Anem a la subsecció de la meva secció. Perdona, estàs parlant de... El Twitter amb el ple!Correcte. Endavant. Bé, avui què portes a la subsecció? Pública, avui el tenim una mica mandrós, eh? Li costa reaccionar, no plodeixen tard, eh? Sí, home, no et fiquis amb ells perquè a sobre que... A sobre que venen. Sí, sí, molt, molt, molt. En fi, mira, Jaego, ara ja no tirarem més l'arciut d'aplaudiments des d'ara fins al final de la secció. Va, no, que m'agrada molt. Bé, tren d'intòpic, avui una persona que és tren d'intòpic de manera recorrent, acostuma a ser tren d'intòpic, normalment, quan obre la boca, i diu alguna cosa. I és Sara Carbonero. La única persona en la que poden atarrar els avions entre els seus uns. Estic bastant separat. Eh? Té les dents més separades que jo. Jo ja amb els ulls em quedo i... Si us fixeu, no? Sí, home, sí. Pots aparcar una bici a les dents de Sara Carbonero, també, eh? A les hores. Sara Carbonero, que és... Bé, tothom sap que és nòvia d'Iker Casilla, que és el capital del rei al Madrid. Que està lesionat, ara. Que ara està lesionat, té una mà així que no la pot fer servir. Sí. I tothom sap que al Madrid, ara, les coses allà, al vestidor, hi ha un poco de... El rotllo de la Casablanca. Tot el que les dona, ahir, ni corta ni prezosa, en un espai que fa a Televisa, una televisió mexicana, fa fer una connexió, li pregunten per al rei al Madrid, i va dir... que els jugadores no comulguen com Mourinho. Ja hi som. Com que ho diu ella, que és la nòvia de l'Iker, hi ha coses que s'han explicat a la intimitat, abans d'anar a dormir. Clar, tu em serà carbonero. Té molt de números, que sigui això, la veritat. Ens anem amb compte, em serà carbonero. Tu no li pots fer la típica pregunta de... Ai, què tal, el marit, a la feina? Com li va? És veritat, perquè... Està millor, no? Perquè, aleshores, desvela secretos de vestuari. Ah, treu el drap de la feina, que allà va haver-hi merdefa. Quan va dir que Cristiano no se sentia valorat, era massa egoista, va dir. Aleshores, aquí sempre s'ha fet el debat aquest, des que és nòvia d'Iker Casillas, hi havia molta gent que la defensava, cada cop la defensava gent. Hi havia el debat aquest d'on acaba la periodista i on comença la dona, jo crec que ja ens ho ha deixat clar, i no comença ni acaba, és tot el mateix. Sí, no? Però ho va deixar clar des del moment en què es van donar el petó, allà davant de les càmeres, d'aquell moment ja... Hi ha gent que deia, no, això és perquè és mujer. No. És perquè la Lia parla cada vegada que parla. Sí, el que passa és que no és la primera persona periodista que es casa amb un famós o una famosa. Correcte. I tampoc s'ha de discernir, no? Perquè clar, el dubte que tenim és... La Sara Carboneira, quan diu això, ho diu perquè és informació periodística o perquè són affers del marit. Seria Margeo. Però clar, el fons és informació periodística, perquè la font és de primera mà, mai més vendit. M'han portat la feina a casa. Clar, per això vull dir que... El cas és que ha sigut trending topic tot el dia. Sara Carboneiro, a Twitter... Ja has dit que em va ple. Tomar-lo a un zero, una persona assenyada, per tots que ho ha hagut, un periodista com Cal, un critè, una caca... Ha dit Sara Carboneiro ha hecho correctamente su trabajo como periodista, pero se ha equivocado de pleno como novia de Iker y del capitán del Real Madrid. No sé si sap que Iker Casillas i el capital del Real Madrid són la mateixa persona. A veure si tomar a un zero os pensa que Sara Carboneiro està amb dues persones diferents. Sí, sí, i et diré més... I però públic, d'aquesta manera... No, no, perquè hi ha llets. Perdona, al Twitter el pots tornar a llegir un moment. Sara Carboneiro ha hecho correctamente su trabajo como periodista. Sí. A la línia, sí. Però, i aquí ve la... Se ha equivocado de pleno como novia de Iker. Para, para, para un momento. Aquí para un momento. Como periodista lo ha hecho bien. Pero como novia de Iker no es una buena novia. Sí, bàsicament. Se sacan esos sucios del trabajo de su... Pero también se ha equivocado como novia del capitán del Real Madrid. Ya, ya, ya. Són la mateixa persona. Sí, sí, sí, sí. Igual toma a un zero o democla això. Ya, pero... Aquí blanca el cega, no? Per feina, tweets que s'han pogut llegir. Avui, Sara Carboneiro, la nova pareja de Juliana Sánchez, seria el caos. ¿Por qué es Trending Topic, Sara Carboneiro? Aquest va dalt, eh. Es de Tristetas, no volia llegir el nom del Twitter. Ah, va, el Tristetas. Muy de Triana, diu... ¿Por qué es Trending Topic, Sara Carboneiro? No me digáis que por fin se ha enterado de que España ha ganado la Eurocopa. Sí, gracias, Sara, eh. I després, un altre que seria el nom. Perquè no entenc res, són símbols. No sé, recordeu que durant la Eurocopa es van fer molta conya a Twitter, també, amb el Gràcies, Sara. Cada cop que dius... Doncs avui, abans d'estar de sària, Sara Carboneiro, com va el marcador, con electricidad, Gràcies, Sara. O sigui, és un acudit que mesos després encara funciona. Encara funciona, encara funciona. No m'ha imaginat si encara funciona el tecudit de droga i maradona. Això encara tenim per molts anys. Digue'm, que tenim diferents subfeccions ràpides. Sí, sí, vaig ràpid. Tinc la pregunta del dia. A la pregunta del dia. Clar, no? Una pregunta del dia, ara! Pensem en un moment. Si comprem llet desnatada i l'escalfes... Sí. Perquè fa nata. Vale. És molt desagradable veure un cafè amb llet amb aquella nata, no? Passem a la següent subfecció. El comentari de qualitat. El comentari de qualitat. La setmana passada vam saber que el Barça jugarà contra el Getafe a les 12 del migdia. I hi ha molta gent que s'ha queixat. Sí, clar, el matí. Però l'últim guru del barcelonisme, no parlo de Jordi Roura, sinó de Guardiola. Clar, què va dir Guardiola? Clar, a les 12 del migdia aniríem tard. Clar, clar. El problema és que el Barça hauria jugat a les 7 del batí. I l'última subfecció... Última ja? Sí, que diu... Recorda, Torri! Rafa Nadal encara juga de tenis. Per si no ho teníeu molt clar. Està molt bé, està molt bé. En tinc més, eh? Però ja està, no? Ja que no et perdis el millor moment i el pitjor moment de la penya del morgo d'avui. Cristina, segons tu, el mitjó. El mitjó? El mitjó i el pitjor, quin hem estat? De millors, n'hi han dos. Una, l'exposició del Castel de Jogas. Sí, perquè és molt important, això de les drogues i s'ha de conscienciar la gent, que després parlen coses rares. Recordem que són 3 preguntes seguides, el nom d'exposició. Controles, tothom ho fa, no passa res. Això és, diu, l'exposició de la Diputació de Barcelona. I l'altra, el moment de les ulleres, el Caracara, que no veia bé i, bueno, està divertit, està divertit. I el pitjor del programa? I el pitjor, doncs, les bandes sonores. Les bandes sonores? Sí, perquè hi ha hagut unes músiques que m'han ficat molt, molt, però molt nerviosa. O sigui, la banda sonora... La del final no, que estava bé, que estava cantada. L'havia el que havia, tot. Però hi ha algunes que són així amb tensió, una mica, i... Déu-n'hi-do. Bueno. Sí, com a homenatge, acabem amb la Carla Bruni. Espera, és que el tenia per aquí, això. Home, pobreta, almenys com el nom de la cançó, tu sóc francès. Ui, sí, molt així, Kate Anita, que és a casa de la Kate i de la Anita. Sí, no, Kate. I Anita Palembert. És l'últim tema de Carla Bruni. Agradeix tota la gent que ens ha escoltat i ha fet possible l'apena del morro d'avui i la Carme Verdo i a les qualitats. En justem que la Núria Horiola, el coaching de l'actualitat, i la Clara Guila, les bandes sonores a la segona hora. Sergi Arrada, aquest és el caral de joves de Sant Just, el Dani Martínez i el Joan Ciribella, avui parlant de l'informe. És en Justenc, i Jago, moltes gràcies, com sempre, que hagi dit res. I amb la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. Cristina, que vagi bé, fins demà. Adéu, fins demà. I nosaltres ens ho convidem amb la Carla Bruni. Tornem demà a partir de les 5 i us deixem ara amb l'informatiu vespre. Fins demà a partir de les 5 i us deixem ara amb la Carla Bruni. Fins demà a partir de les 5 i us deixem ara amb la Carla Bruni. Fins demà a partir de les 5 i us deixem ara amb la Carla Bruni. Fins demà a partir de les 5 i us deixem ara amb la Carla Bruni. Tornem demà a partir de les 5 i us deixem ara amb la Carla Bruni. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem amb una nova edició del Sant Just Notícies. Avui dimarts, 29 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La vida és molt prestigiosa. Ni participen, però de 120 bandes i una norentena de músics. La societat de Blots de Barcelona ha avalat la seva participació. Amb aquesta notícia, obrim l'edició avui i resumim ara altres informacions destacades. S'han titulats. Bona tarda, són les 7 del vespre. Bona tarda, són les 7 del vespre.