#198 - La Penya del Morro del 30/1/2013

ha explicat que, malgrat tot, no li van fer mal. L'Ajuntament també ha demanat als Mossos més vigilància, ja que, en aquest cas, és el segona sala al poble, en un mes. Per visió del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda, situació meteorològica marcada per l'anticicló, i això significa que aquest dimecres lluirà el sol a tot Catalunya. Aquesta tarda encara amb restes de núvols, poc importants cap al nord, però demà farà sol i les temperatures pujaran màximes que s'assituran al centre del dia entre els 15 i els 20 graus, a bona part de Catalunya. Tindrem una mica més de boira, primeres hores al matí, el pla de Lleda però marxarà abans de migdia. Els vents seran fluixos del sector del sud, però a última hora bufarà una mica de tramuntana per damunt del cap de Creus. No hi haurà canvis dijous i divendres, tot i que baixarà una mica la temperatura diurna, i al cap de setmana el temps canvia amb una erupció d'aire fred amb vents del nord i amb navades al Pirineu. Bona tarda, us parlar David Amador, el jugador del Barça de futbol, Salà Fernandao, no jugarà aquest divendres al Palau Blaugrana davant el Santiago Futsal, l'Hispanó Brasile, té una lesió muscular a la cama esquerra. El club blaugrana ha informat que la seva evolució marcarà la disponibilitat per als pràxims compromisos. L'altra banda, la nadadora Andrea Fuentes, fins ara capità de l'equip espanyol d'en natació sincronitzada, ha anunciat la seva retirada de la competició, l'esportista de Tarragona, molt emocionada, anagat, que haudeixi per les lesions. Y siempre puse al equipo, por silencio, de mi salud. No me agobarda el dolor, y por ello he esperado a curarme para dejar el deporte. Lo dejo porque creo que es el momento de hacer un cambio en mi vida. El sincro ya no me mueve desde dentro y ahora mis motivaciones empiezan a estar fuera del agua. Fuentes ha retirat després d'haver sumat 4 medalles olímpiques i no competirà el Mundial d'en natació de Barcelona d'aquest estiu. En futbol, el Real Madrid i el Barça s'enfronten a les 9 de la nit al Santiago Bernabeu, a l'anada de semifinals de la Copa del Rey. L'espanyol ha destituït l'entrenador del filial Raül Longhi, que encara en futbol, la selecció catalana materia i el Lleida Agostira, disputen un amistós al car de Sant Cogat a partir de dos quarts d'avui, del vespre, el partit serveix de preparació per a l'Amistós Internacional del 27 de febrer contra Irlanda a Dublin. En directe, amatindis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Molt bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i un salut de Jordi Domena. Què tal? Com veus tot? Hola. Avui una gent molt maca, que ens ha vingut a veure. Carme Verdoi, bona tarda. Dona, vingut avui la gent a veure'ns. De cornellà. De cornellà. Ah, ben a la vora, eh? Jo quedo a casa al Baix Llobregat. A més, avui, avui, el programa, a part de parlar de les notícies de Sant Just, com cada tarda en començar, tindrem l'espai de carretera reial amb el Pau Marcos, el Martí Ramírez, l'Anna Rubira i l'Aranja Sánchez, per parlar del que passa a Sant Feliu i els plúvegues de Llobregat, els suburbis de Barcelona. A més, també tindrem avui el programa l'atenció, perquè m'acaben de passar una nota. Té el tipus, sí. M'acaben de passar una nota que diu... Ok, avui, l'entrevista de l'Exporició Controles. El programa és un programa que està... És directe. Està viu, està viu. Està viu, està viu, està viu, el programa, evidentment. I, per tant, parlarem amb la Laura Vega, que és la comissària de l'Exporició, que avui s'inaugura... Bueno, s'inaugura dos dies i ja està. I avui, al casal de joves de Sant Just, de Svern, que parla sobre les drogues. Això serà a la segona hora del programa. A més, també tindrem la Núria Salvador. A l'espai, diga-li com vulguis, que, com sempre, no sé el que ens portarà. O sigui, que ja és el que veurem. I tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Series, Jordi, que ja estuis, que segur que les persones que més amics tenen a Facebook són més nazisistes i més impalissos que la resta? Ah, sí? Doncs, Leo Messi té 41 milions d'amics. Comencem les notícies de Sant Just. Va! Sí, para, para, no, para. Para, escava un moment de temps, un moment de temps. Tu t'has fixat, o sigui, això és molt de... Escolta, que et sembla que et sembla o no? És un so de maus, eh? Que jo me les ho escolto, eh? Encara és actual, aquest no evolucionat. No és com el del modem. No, perquè mira, no trecables, i el puc fer... Passa, què ets fent? És com quan no vingui. A vegades jo hi ha programes que els escolto, eh? Que ho fan? Sí. Tira, tira, tira sintonia. A veure si ho escolteu quan tira sintonia. Vinga, va, comencem parlant... dels diàlegs per la independència. A Sant Jus d'Esvern, prems tot drets. No, pel país. A veure jo, perquè el llibre de l'Ende és d'Espanya i el Berpón, el seu autor... El seu autor... serà en protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Jus. Cristina, no em misa així, perquè tu veig que no coneixes el Berpón o no l'has escoltat mai. No, és com el de Berpón. Ah, no és el Berpón, aquest? A veure, Jordi, el Berpón. Ai, per qui m'ho ha quedat? Tu no coneixes, oi? No, no sóc jo qui no conec. En tono el de l'Ende és d'Espanya, a mea culpa. No és Victus. És veritat, és Victus. He confós moltes coses. Per què em passa sempre amb els diàlegs de la independència? No sé, perquè a més no m'ha venit els diàlegs, eh? A veure si ens heu tingut pinyor. Ja ho sé, però dic que sempre em passa amb els diàlegs de la independència, que em vaig confondre amb el Martí Anglada i amb el Josep Anglada. Però... sanitat per tothom és per bojament, eh? Em vaig confondre amb el corresponsal de TV3, el corresponsal d'Avergüent. En fi, doncs en vorrem el que hem dit. No pot ser, perquè estem en directe. Per tant, el llibre de l'Ende és d'Espanya i el Berpón. Aquí ric perquè vull jo. El seu autor serà el protagonista del nou diàleg per la independència de Sant Just. Demà a Pons perdarà la Teneu sobre la relació entre Catalunya i Espanya i sobre què passaria amb Catalunya dins de l'Unió Europea si s'independitza, eh, Carme? Sí, de l'Ende és d'Espanya el que vol és legitimar la independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric, i destacant la importància de mantenir les relacions amb Espanya. Considereu que cal reconstruir-les. És aquell home del cercle d'economia català. Sí, el vicepresident del cercle català de negoci. Exacte. Ara m'ha vingut tu cara. Ell considera que des del cercle català de negoci, per exemple, dona un suport a la independència sempre que sigui viable per la sosi de catalana, i un altre dels motius... Reconeix, però, que hi ha part del sector empresarial, per exemple, que no ho veu clar, i que tot i això, la idea d'independència no és l'autopia que podia semblar 10 anys enrere. Abans d'explicar com canviaran les relacions entre Catalunya i Espanya, l'endemà de la proclamació de la independència, de l'endemà d'Espanya també tracta la relació de Catalunya amb l'Unió Europea i amb la resta del món, perquè hi ha veus que asseguren que Catalunya es quedarà esclosa de l'Unió Europea, si s'hi endependin... Sí, s'hi endependin, ja. Però no és tan fàcil, això. No és tan fàcil a dir, no és... Fàcil de fer. Albert Pon, que és un noi que parla molt eloquentment i que diu les coses molt clares i de forma molt didàctica... Molt interessant. Dic una convidat de singulars, de Jaume Barbarà, que no sé si ha passat ja o no, però deu ser en carteira, perquè és un del prototip de perfil de singulars. En fi, demà a la Taneu de Sant Just Desbert. A les 8. Carme, sota quina sala serà? No, encara. I quan dura? No ho sé, això. Suposo que hi haurà una horeta... Jo tinc informació, tinc informació, l'última hora, que serà... No, no... Estic a la 50 nari, tampoc. A la sala 50 nari de la Taneu de Sant Joan. No, és mentella. A la sala 50 nari, tot i que no ho sabies, jo et dic que a la sala 50 nari de la Taneu. S'havia dit primer que era la 50 nari i allò es rodia i no ho sabem. No ho sé, jo t'he preguntat a tu fa un moment i m'has dit que no ho sabies, i jo t'informo que serà a la sala 50 nari. Gràcies. Bé, canviem de tema, ja veieu que ens hem posat una mica més en polosos, de Gala, perquè, atenció, demà hi ha ple municipal a l'Ajuntament de Sant Just Desbert. Sí, mira com desfilen tots els regidors i regidores. El ritme del Valls entrant a la sala de plens, l'alcalde amb el com es diu allò, el sceptre aquell de tot el car, que tenen... Anem al tema perquè es debatrà el Pla General Metropolita a Can Ginestar i al Passeig Segrera. A més a més, Convergència presenta 3 motions que tenen a veure amb Libi, amb l'efectació del déficit de l'estat de Catalunya, el dret de Libi. Carme, es presenta Mogut, aquest plaer. Sí, potser sí. No ho sé, jo ho has dit tu molt alegrament, però ho he fet per les emocions. Jo t'he preguntat i ho he preguntat. Ho has donat una mica per fet. És com l'exposició de Carles de Joves, que es diu Controles. Tothom ho fa, no passa res. T'agrada molt aquest títol. I després parlarem amb la seva autora, clar, evidentment. Doncs l'hora del dia compta en 14 punts, fent preis i preguntes de regidors i regidors del públic. I, com deies, per exemple, les emocions que presentació, una és per modificar l'ordenança fiscal que regula l'impost de vents immobles. Hi ha una altra, per reclamar a l'estat espanyol, que no s'entrifugui el seu déficit a Catalunya, i una altra, de desió, a la declaració de Sobirania i el dret a decidir de Catalunya, que suposo que, en aquest punt, si caldrà estar temps de veure què passa aquí a l'Ajuntament de Sant Just. Si l'acte és obert al públic, començarà a la set, com sempre, i serà la sala de sessions del Consistori. Se sap que és el que proposarà concretament convergències sobre el dret a decidir, i si s'aprovarà o no, no ho sabem, això, no? Home, això no ho podem saber. El que ells presenten és una adhesió. És a dir, no donar suport sinó adhesió. Per tant, va més enllà que una emoció de suport. I jo m'ho imagino que el vot de convergència... i unió al vot d'esquerra, de junts quan Sant Just serà favorable, la iniciativa pot ser favorable, no sé què passarà. També depèn de vegades del sí o l'abstenció, en qualsevol dels casos, encara que un grup potser hi estigui a favor, si considera que hi ha alguna part del text o aquestes coses, també és el formatius o el revés, que algun cop ha passat, recordo malament el novembre o el desembre que una emoció que va a presentació, en alguna línia de defensa qüestions de Catalunya, es va matisar perquè pogués entrar-hi PSC, no sé què passarà. Clar, la política és negociar. Volem veure si ho negociem bé o no, i a veure què passa demà, efectivament, a partir de les... 17. El ple de l'Ajuntament de Sant Just. Ara parlem de l'exposició sobre drogues que hi ha al casal de Joves de Sant Just. Com t'agrada, Jordi? Perdona. A mi l'exposició m'ha de... No l'he vist, eh? Però té molt bona pinta, perquè parlàvem amb el Sergi, i que hi ha molta tecnologia interactiva, i a mi això que vols dir, a mi m'atreu. Atenció, perquè, com dèiem avui, sobre el públic, l'exposició, controles, tot el mufar, no passa res. Això no és el títol. És el subtítol. És una mostra i tenen interactiva que vol prevenir el consum de drogues i informar sobre els riscos que comporta consumir-ne. Es pot veure al casal de Joves fins al dia 18 de febrer, i ahir va venir el senyor Josep Oliva i Sant Iberri, que és diputat de la Gat d'Igualtat, ciutadania i vanestar social de la Diputació de Barcelona. S'adreça a l'exposició adolescent, a joves, a pares i mares, per proporcionar-los informació sobre drogues i treballar als factors de protecció per prevenir-ne el consum, i es divideixen res a espais on els assistents, com deies, hauran d'interactuar amb la mostra a través d'àpats, no? Tauletes. Exacte. Tauletes. La mostra planteja unes preguntes que volen fer reflexionar la gent que hi vagi, d'entrada al títol ja ho pregunta, no? Ja fa aquesta... Tic-toc-mufa. No passa res. I bé, doncs l'exposició sobre el públic avui, i es va inaugurar ahir, com també ho has dit, i es pot visitar de dimarts a divendres de 9 de matí, a 2 quarts de 3 i de dilluns de 17 de 2 quarts de 4 fins a la 7. La pell ho vol morre, cada terra de la Cinc a 7, a Ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber. Ràdio d'Esber. Doncs Carme, moltíssimes gràcies per entrar amb la teva informació. Bé, se'n just, que a més a més també ja sabeu que podeu veure i consultar ara mateix a la web de Ràdio d'Esber.com, i a partir de la 7, els senyors notícies, edició, vespre. Carme, bona tarda, gràcies. Adéu, en Carme. Adéu, adéu. I tot seguit a la penya del Morro, Cristina, com que a Dimecres tindrem el Pau, l'Anna, el Martí i l'aranxa, per parlar del que passa al Suburbis, a l'Extrarradi, el més enllà de senyors, és a dir, els plugges, i se'n saliu. I després, activitats de cara a les propers dies de Barcelona, tornem d'aquí al moment a l'apèndio del Morro. Filipeu, fiilipeu, fiilipeu, fiilipeu, fiilipeu, fiilipeu. Filipeu, fiilipeu, fiilipeu, fiilipeu. Ràdio d'Esber, durant de 8.1, ràdio d'Esber, durant de 8.1. Beus de la parròquia. Tots els Dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Beus de la parròquia, compartirà en tots vosaltres una l'è d'esperança. Espiritualitat. Una mirada a l'Evangeli. Notícies i activitats d'església. Compromís del laicat, en l'església i la societat. Recordeu, tots els Dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. Cada Dimecres, a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran. 60 i més. Consells, humanitats, pensaments, curiositats, música, poesia... Tots els temes que poden interessar els ullens de 60 i més. Recordeu, els Dimecres, a les 8 del vespre, en el 98.1 ràdio d'Esvern. L'audició per la gent gran. 60 i més. Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endingeurem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, que envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Moro. És en Moples, per la penya del Moro o del Moro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i és a Greïls i a Greïls i aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Moro, a la tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Adeu. Molt bé, moltes gràcies. Aquí vinc de la tarda, continuem en directe a Ràdio d'Esvern i tot seguit un espai que no sabria jo com definir-lo. Carretera de Rajol. Afectivament, cada setmana repassem el que passa al Soburvis, a l'Extrarradi, al Mís enllà de Sant Just d'Esvern, a l'espai Carretera de Rajol i ho fem amb Martí Ramírez. Bona tarda. Bona tarda. Per què no posa? Sí que passa. Cada dia els teus gals són millors, Jordi. T'ho havia de dir. Perdó, però que els meus gals són millors. Els teus gals. Ah, els meus gals, els meus gals. Gràcies, gràcies. També amb la participació de Pau Marcos. Hola, bona tarda. Anna Rubina. Bona tarda. Bona tarda. I Aranxa Sánchez. Hola. Què passa, Aranxa? Hola. Hola, què passa? Bé, comencem repassant, com sempre, els tuits de Sant Feliu. Després vindran els desplugues, a veure què és el que ha passat en aquests dos municipis, com es diu, collinants... No, collindantes, de Sant Just d'Esvern. Si us sembla, comencem amb els tuits de Sant Feliu de Llobregat. A veure què és el que s'ha dit en aquesta xarxa sobre el municipi Ibaí. Comencem a repassar els tuits amb un avís que ens feien des de Notty Dogs, un col·lectiu de DJs i MCs de Sant Feliu. No, Martí? Exactament. Els dacs ens feien el següent. Si durant estos días estáis viendo a un grupo de gente grabando por las calles, no les preocupéis, se está cociendo algo grande. Ah, sí? Se está cociendo algo grande, pero... Vale, ens han pillat. Sí, sóc jo. Però què dius? Però com que ets tu? És que està fent un videoclip per un noi de... que és Rapero. Sí, i tu surts? No, jo sóc la directora. Tu sóc la directora del videoclip. Què dius, ara? No t'esperaves, això, eh? No, no. Surpresa, eh, i de què va el videoclip. Oh, ja, ja... És un videoclip de Raperos, no té res. No té res, no té història. Així no pots veure'ls. No, no surten noies. Surten cotxes? Sí, un cotxe, sí. Quin cotxe? Un ser al leon no va ser res. Era un golf. Però de què... o sigui, no sé... No, són plans així, d'un noi, jo què sé, amb grafitis darrere... No sé. La mica del plan no sol el música, i aquestes coses. Amb el fum i el comà, auti, tot això. Heu demanat permís a l'Ajuntament, per exemple? No, perquè el 6 amb Tripoder s'ha de demanar permís. Però com ho fem amb un camarà? Però què és això? No l'havies sentit mai a la meva vida. Sí, és veritat. Si claves Tripoder, has de demanar permís. Però si ho fas amb el camarà a l'home, no. Doncs mira, ja ho sabeu, si no esteu escoltant i voleu gravar coses... Per si un cas podeu anar a Barcelona a plató i demaneu els permisos. Per si un cas... Però a Barcelona a plató també hi gestiona el permís. No, de Barcelona, però. Jo crec que si vaig a l'Ajuntament i dic... Escolta, poc era el videoclip, no crec que em diguin que no. No, no, és veritat. En fi, doncs que no sabem ni el grup com es diu... No, no es diu Daduc. Sí. I és com aquell del... Soy rapero del Tormund, no? No sé si l'heu vist? No. Has vist el videoclip? Uh-huh. Oh. Hola, soy MC Revolver y soy rapero. Mi madre ama de casa, mi padre panadero. Oh, my God. Allá aprendí a matar. Soy más peligroso que ya en Claude Van Dam. Y yo su pesadilla, si se ponen muy chulitos, les hago papilla. Quiero que comprendas que tu novia no te quiere. Desde que escuches que rapes mi polla, quien prefiere. No me gusta. No, no, no, que no és millor. No te desperdici, perquè... Aquell és el que fa molts vídeos. Jo soc cani. Cani, cani, cani. Jo soc pijo, també. Jo soc fliki. Té uns quants. Molt recomanable per arribar a l'estona. No portes més de 3.300.000 reproduccions a YouTube. En fi... Molt de temps lliure, la gent. Avui hem sabut que la meitat de usuaris de YouTube tenen menys de 20 anys. Continuem repassant més tuits en Feliu. Seguim amb l'apartat de queixes dels veïns. Aquesta setmana n'hi ha hagut unes quantes. La primera és del Manel Martí. Dèiem unes balles n'hi padeixen a aparcar on fins ara sí es podia. Posarà pivots verds, l'extermini dels aparcaments. Això fa ràbia, el tema de les balles, a vegades. Perquè tu menys amb el teu cotxe vols aparcar i mira, ja han canviat el mobiliari urbà i ja no pots. A més, m'ho acompanyava d'una fotografia en què es veia com unes curbes del poble ja no deixaven aparcar. Exacte. Més coses, perquè la gent... Té ganes de queixar-se. A la porta de l'Urdes, que deia, és necessari que avui, després d'haver plogut, estiguin encesos als espersors del jardins al Palau Falguera de Sanfaliu. Potser sí. Ah, ella mateixa diu que potser potser sí. Està a pregunta i se la respon a ella mateixa. Home, clar, però és una despesa, potser, innecessària. Això sí que estic d'acord amb ella, perquè, si plou... Bé, després d'incessària, estar les llims obertes en ple dia també és necessari. El meu carrer, les llums estan obertes i es fa sol. Sanfaliu, ciutat de la rosa i de la llum. Després, quan es fa fosc, en el carrer, vull dir, és tot fosc, vius llums. Ja, ja, ja, ja. T'he ranjat l'acció. Posa dels llums a les 6 de la tarda, de 6 a 7, i després ja, ja està, no toca més. Bé, hem estudiat, per exemple, des de l'usuari Roses Llobregat... Mira, parlant de Roses, s'informava sobre una de les protestes que darrerement havien fet els Sanfaliubanks, Martí. D'ella, s'acaben de presentar a l'Ajuntament de Sanfaliu de Llobregat les primeres mil instàncies pidiendo congelación IVI i rebaixar valores catastrales o jutjant el high-stack de Sanfaliu. Té una posa dramàtica, que hauria de dir que bé, si va pitjor, però són els veïns que protesten per aquest impost de vents immobles que ja ho hem comentat-ho, que l'Ajuntament ho taxa de la seva manera i la agenda i els Sanfaliubanks esteu una mica alguns... Cramats. Emprenyats, en aquest sentit. Després, per acabar, un somressor del que deia la rosa Malagarriga. Si es tracta d'una opinió que potser no compartirem tothom, però la veiem... Què passa? Diuen, un dia de festa a Sanfaliur amb quatre gats, suposo que els qui millor miolem no m'agrada el vas llobregat. Miolem? Mio de festa, quan? La gent se'n va a les festes de Sanfaliu, no es queda al poble. Què passa a Sanfaliu? Si teniu cine i tot, per què no es queden? Clar, és veritat, o sigui, si a Sanfaliu són quatre gats, quan aneu de festa, veniu a Sant Jordi. Diuen quatre gats quan anem de festa, tot el poble surt de festa. Diuen la rosa Malagarriga. Aquesta rosa no sé per on sortirà, però no pel centre. Quina festa, diu? Quan hi ha hagut festa. Quin dia era? Un dia de festa. A Sanfaliu era amb quatre gats. Diuen, un dia de festa... Ah, però un dia la millor es desrefereix a un divendres o un dissabte de la nit, no? Suposo que els qui millor miolem. Volem dir, som gats, els qui millor miolem... I miolem com mula. Mulem, miola. Si som gats, mioles. Ah, doncs era d'Albert mula. Sí, tot aquest d'Albert mula. Bé, per acabar, volem parlar d'un nou usuari a Twitter que va aparèixer la setmana passada i que es titula... S'anomena... És d'aquests anònims, no? Com la mascareta, el tula del mascareta... L'informer. L'informer... es titula... Es tracta, presumptament, sempre, no? Sempre presumptament. I que aprofita la xarxa social perquè xarxa de coses que passen al poble amb un to satíric. També ha arribat això a la xarxa de Sant Feliu. Martí, amb què hem passat a l'aïtat aquests últims dies? Aquest és un bon home. Sí, sí. Doncs repassem alguns d'aquests. Diu, els cànids i les xonis que van al complex, els fan descontar o què? Preferint-se de suport al gimnàs. Això és corruptiós, que no m'entenc. Posa Sant Feliu corrupte, però es queixa de tot en general. No hi ha cap a tot arreu. No hi ha cap a tot arreu. Sí, sí. La merda va cap a totes bandes. Sí, sí. Ara sí que parlava de corrupció i diu, volem un cas de corrupció a Sant Feliu per fer-se freig i criticar que aquest poble és molt avorrit. Home, com que volem? Perdona, no sap el que diu. Espam, espam. Que no sigui el mateix que li van tancar l'informer i ell mateix ha fet allà. Potser no ho descartem. Presuntament. Va aparèixer més o menys el mateix dia. Ah, mira. Sí, caso cerrado. Potser era corrupció d'aquesta, que és el mateix. Ojo, ojo, ojo. Anava a fer un xiste de gatos i emionava, però jo no el faig. Sí, el que passa és que clar, ell ho diu en to, Satiri, de l'estil·lama. Aquí no passa re en política, no? Sí, però diu a les xonis. Ja poc Satiri galó del comentari de les xonis. Què més, té algun tipus més? Sí, també deia... El complex esportiu ja aneu per fer esport o per lligar. Ja sabem que és abonat el complex esportiu. Sí, exacte. Per exemple, Anna, tu ets abonat del complex esportiu? No. Fem una crida a la ciutadania de Sant Feliu, si aneu al complex esportiu, que és en Juan Carlos Abarro, no? No, és en el gimnàs. És municipal. Si aneu al complex esportiu i aneu per lligar, podeu respondre al Facebook... Ligareu amb xonis. ...al Morro, on també el chat de radiodesvern.com, on també us podem anar llegint, i ens podeu explicar el que vosaltres vulgueu, que ja sabeu que ens agrada que ens poseu coses al chat, a baix a la dreta de la webcam, posa el chat, obriu, i allà... Alguna cosa més sobre aquest bon home o dona? Bueno, si també deia Sant Feliu Ciutat Podrida. Una altra deia Uau. M'encanta, com? Sí. Deixem-ho en lloc a la ciutat. Quant seguidors té? 50. És un 50. Ell ho fa també per donar una mica d'ambient, perquè es parli bé i ho està aconseguint. Alguna cosa més? Sí, deia Uau, un documental sobre l'Unió Coral, extremadament interessant. Segur que surten vells fumant puros i jugant escacs. És de molt mal gust. Sí, és de mal gust, no? És que políticament correcte s'ha de dir que és de mal gust, però hi ha alguns que a mi em fan gràcia. Pot ser això o no? Pot ser, és possible o no? Sí, aquest feia gràcia. Era cruel però feia gràcia. No diré quin, no diré quin, no diré quin. Adelacionis, de veritat. Adelacionis, de veritat. No, el del Ciutat Podrida. A veure, digues, Martí. I els dos últims, deia, els d'altro de Felguera, com molt d'initiativa, no? Perdona, la teva colla. La teva colla? No som d'initi... Bueno, una mica sí. Jo sí. Tu ets d'altro de la Felguera? No, jo soc d'altro de Felguera, no de la Felguera. I què és això? La colla de foc i tabals. Ah, colla, però també n'hi ha una altra, no? N'hi ha un parell o tres, a Sanfaliú. Colles n'hi ha moltes a Sanfaliú. No, de diables, vull dir. Sí, sí. Com es diuen les altres? Els diables de la salut, els rojos... I diables de la gàrsa. I diables de la gàrsa. I vosaltres tenim un espectacle així. Per què et diuen que som nous? Som nous. Ens hem creat aquest any. Potser perquè aneu amb agricultura transportada o alguna cosa. No ho sé. No ho sabem, eh? Van amb bici. Potser aneu amb bici, clar. Jo vaig amb bici, però no és el cas. Jo crec que és perquè som de la Felguera i queden més propers als orts. Ah... Està molt bé. Aquests són els tuits que han aparegut els últims dies, de la feina por com travolem, com descobreixi els aferts interns de la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esfer. I tot de aquí passem a l'altra poble veí per excel·lència, l'altra extra ràdio, per l'altra banda de Sant Just. Tenim els plúgars de Llobregat. Comencem amb el Tren dintòpic de la setmana. És el que li agrada el Pau, que és un dintòpic. Tinc un programa que m'analitza. Em diu, això és Tren dintòpic. És el webmaster del Tren dintòpic de les plúgars. Les plúgars analítics, no? Sí, exacte. Ara, si li dones a Twitter, pots fer a Barcelona, a València, a Madrid. Les plúgars i el barri també de la Mallola. Sempre ha sigut a part. Ha estat notícia l'aparició d'una nova xarxa social? Doncs sí, una xarxa social inventada per un espluguent. Què dius? I, com que ho han publicat a la venguàrdia, ha corregut el que s'ha fet Tren dintòpic. Posa l'espluguent, qui sortia al Twitter, què? Espero que tingui més fortuna que Bananity. No sé ni el que és Bananity. Bananity és la xarxa social. Ah, sí, la que estava creada per l'endiguer en fuent, eh? Ella va ajudar a impulsar-la. Jo amb l'empregador Pau... No em vull convocar, però Pau no... Pau, no sé què. La pregador de Catalunya, que la van iniciar. Però em sembla que el Bananity... De què anava? Es van menjar les bananas. La que m'agrada no m'agrada. I aquesta xarxa social de què va? Molt original. Doncs aquesta és una xarxa social per buscar afinitats. Ah, afiniti es diu? No, no es diu afiniti, es diu geonic. Geonic? Amb seca, final. Sí, ja la busquem o no. Què és el que fa...? Doncs això... A Europa la gent fan les coses que li agrada. Sí, bàsicament això. Com Bananity, també, no? Sí. Jo crec que la gent està farta de xarxes socials amb dos o tres. Prou, xarxes socials. Sí, prou. No a la xarxa social, no a la xarxa social. Per cert, i més de 12.000 usuaris. Doncs sí, ara al febrer s'obrirà internacionalment, perquè fins ara només per Espanya. I farà una expansió. Per això ha sortit a la manguàrdia i tot això, i ha sigut 3.000 tòpics. Doncs escolta, li desitgem moltes sort. Aquest explodent. Com es diu l'explodent? Bona pregunta. La setmana que ve ho sabrem. No ho saps, no ho saps. Seguim amb política, perquè s'han aprovat els pressupostos de l'Ajuntament d'Esplugues i els polítics de la ciutat s'han encarregat de tuitajar-ho a tort i a dret. Doncs sí. Comencem amb el que va a tuitajar el Partit Ciutadans, d'Esplugues, que deien... Iniciamos el pleno de esplugues para la aprobación de los presupuestos. Aún sin el perceptivo cuadro del rey llobregat. No sé qui és el rey llobregat. El rey? Serà el riu, s'haurà equivocat. Amb el quadro del rey llobregat, a la sala de plens, no l'entenc. El rey llobregat. El rei Carles Toltes, que està a punt d'arribar a totes les cases. I el rei Juan Carlos, que està a punt de marxar també. Però no sabem qui és aquest home. Senyors de Ciutadans, si ens estem escoltant, us podeu dir qui és el rey llobregat. El rey llobregat. Suposo que s'ha menjat una coma o un trent d'intòpic o algo així. És molt curiós, eh. Estava així, el qual posat a Twitter. Jo ho he llegit un parell de cops i he dit... Ja ho veu, perquè això em mereix una especial atenció. Diuen, iniciamos el pleno de desplugues. Sí, iniciamos el pleno. Vamos a ver las conexiones neuronales de Ciutadans. Fue bon. Diuen, iniciamos el pleno de desplugues para aprobación de presupuestos. Diuen, fins aquí, hasta aquí, todo correcto. Bueno, falta un los presupuestos. Sí. La aprobación. I l'imitació de caràcter. A un sin el perceptivo cuadro del rey llobregat. Perceptivo? O sigui, no hi ha sinònims més petits. No has posat l'os i poses perceptivos. A un el perceptivo cuadro del rey llobregat... És que a mi em fa allà. Senyoria, senyoria. Teòricament, puc fer una pregunta. A les sales de plenjo de veure una foto del rey, o no? Però qui és el rey llobregat? Potser parla d'això. Desplugues no tenim quadro del rey, ara mateix. Ah! Què passa? No diguis malalt, això. No teniu quadra del rey a la sala de plens? Sembla que s'ho volen estar restaurant des de fa... Anx. La típica excusa per no portar-lo. Amb tot som del PCSo, eh? Del PCSo, eh. Diu... A un sin el perceptivo cuadro del rey llobregat. Sí, jo suposo que sí. Però per què diu llobregat? Perquè no li cabia. Si t'estàs escoltant la persona d'un ciutadà... Un ciutadà? O el rey llobregat? Clar, alguna aclariment, sisplau, que t'ho faci saber. Vinga, passem ara a l'aparella més internacional del poble d'Espugues, Shakira i Piguet. Sí, prou, prou, però va sortir l'altre dia i ja està a casa seva, no ens imaginem? Digue-li casa, digue-li mansión. Tothom posa mansión, eh? Ah, no viu a un pis de protecció oficial a l'Espugues? Casi, al costat. A sobre d'una panaderia i al costat d'un mercadona. Quina sorpresa, perquè l'arribada de la cantant i el futbolista a casa amb el seu fill va provocar una lleu de tuit dels fans de reu del món. Doncs sí, perquè tota Shakhi Argentina, Shakhi Brasil i... I Shakhi, etcètera, van publicar-ho. Parlaven d'Espugues, no? Sí, sí. Estan internacionals, Plugues. No, parlaven de subvenció en desplugues de Llobregat com a Barcelona. I hi ha fotos, però, dels pares del Piqué. De la Piqué. De la Piqué, ja el seguí, no? Sí, segurament, no. Entren a casa. Picaro, no? Picacho. No tenen un nom compost com allò de Brat Pid i Angelina Jolie. Estàs igual a Espanya... Xapi o... O Shaké. Picha. Picha. Shakira o Piquira? Piquira. Bé, sembla un nom de gos. Piquira, Piquira. Digue-li Milen. Que per cert... Avui van explicar-te un acudit sobre el... És que ara estava intentant recordar sobre el Milen, que dius que li hem posat Milen al seu fill? No. Perquè se'ls va anar a la goma. No els explica. Perdoneu, no els explica. Alguna cosa més sobre els tuits d'Esplugues de Llobregat? Doncs sí, un parell de coses. Una randa d'aquesta notícia del fill de Piqué i Shakira, que diu un dels veïns d'Esplugues, el David Perro, tuitejava... Quan jo tinc un hijo, se'l demanarà Esplugues de Llobregat, l'animent, des d'aquí, que li posi el nom al seu fill. Rei de Llobregat? Sí, perquè... Així que serà el rei. Així tindrà una persona que l'odi al món. I per acabar, direm que la colla de gegantes d'Esplugues ja té Twitter. Ah, sí? Ojo! Clarament. Ah... Arroba, gegant, Esplugues... Bueno, Twitter, arroba, gegantes, Plugues. I tuiteja ell mateix, perquè hi ha vegades que ho fan això. Per exemple, li posen a la Mars Curiosity, que és aquesta nau especial que van enviar a Mars fa uns mesos, un Twitter i fan veure què és ella mateixa que tuiteja. Això també li fan, el gegant. Com el fill del Piqué i la Shakira. És un altre fill de Piqué, no tuiteja, encara. Sí, de Twitter, i tuiteja, sí. Què fa? Què tuiteja? Muà, muà, muà. Sí que té Twitter, sí que té Twitter. Que fort, que fort. Deu ser un fake. Tenim el primer Twitter sonor del Milagret. Oh... I fins aquí, perquè només són 140... Per acabar. Vinga, va, passem a l'agenda de Sant Feliu i Esplugues. Ràpidament, pels... Què passa? Arranxa, perquè mires així... Què passa, els vegades de la playa? Sí, què vols, canviar-la? No, no, m'encanta, m'encanta. Escolta, és que, clar, els uïns no ho saben, però jo cada vegada que poso una cançó faig alguna cosa, em poseu unes cares tot, que jo penso... Els uïns sí que ho saben, perquè hi ha hagut camp. Sí, és veritat, que hi ha algunes persones que no estan veient a través de la web campderradiuesber.com. Hi ho han d'algú, no? No ho han d'haver fet molt. Aquí saludem i donem la benvinguda i els agraïm que ens estiguin mirant i escoltant. Podeu escriure el que vulgueu sobre el que parlem, eh? Jo sabeu el chat de la web camp. Va, passem a la agenda de Sant Feliu del Llobregat, perquè aquesta setmana però no hi ha gaire activitats programades. S'han fet capital de la comarca. Però alguna cosa haurem de dir, ja que són la capital del Barça Llobregat. I, com dius tu, no? Pau, Martí, qui ho ha escrit, això? M'agrada molt, eh? Martí, hem de donar una sensació que a Sant Feliu hi ha molta activitat i moviment, eh? Això és la titula. M'agrada molt, m'agrada molt. Comencem pel concert d'hivern de la Coral, és tic-tac. Exactament, aquesta tarda, a partir de dos quarts de set, hi ha programat el concert d'hivern de la Coral, tic-tac, a la Taneu. I també... Ja esteu arribant part, eh? Sí, sí, sí, jo sabeu. Tic-tac, no?, és arribar tard. Tic-tac, tic-tac, tic-tac. Atenció, perquè també hi ha una sortida programada al teatre per demà dijous. És un planazo, perquè no tinguis res a fer demà. Atenció, planazo! A veure, informen. A les set i quarts hi ha programada una sortida al Teatre Club Capitol per anar a veure la millor nit de la teva vida. Jo crec que no està malament, eh?, recomanable. Jo la vaig anar a veure... No està malament. Vull dir que a priori podria ser... Sí, no vull, també hi unia. No, no, ja sé que sembla... Però vull dir que hi ha alguna obra de teatre que dius... Però aquesta, recomanable, eh?, recomanable. Sí, amb la Mercè Montalà. Doncs mira, que és el tir de dobleatge de Julià Roberts. Ah, sí? Que t'enquere els dos. La Julià Roberts, que em diu a la TV3, no? No sóc Julià Roberts, ja he vingut a veure'l. Que tu t'esallà a la platea i t'enquere els ulls i sembla que... I te l'imagines? Que estigui Julià Roberts actuant a Barcelona exacte. A Novi d'Amèrica. Michael Dona, amb una mica de te. Doncs per qui l'interessi anar a veure la millor nit de la teva vida, dic que la sortida es farà des de la plaça de l'estació i el preu és de 17 euros i entra a l'autocard. Entra l'autocard a la platea del Capitol, no? Sí. I ara sí, passem a una altra activitat perquè, atenció, amics i amigues, ja arriba a Carnes Tautes. Hi ha el concurs de comparses de Carnaval a Sant Fàliu de Llobregat, Martí, que és el que podem informar els ullents que ens estiguin escoltant, ja? Doncs per tots aquells que vulguin participar en el Carnaval de Sant Fàliu aquest mes de febrer, dic que les inscripcions al concurs de comparses de Carnaval que tenen 2013 es poden fer fins al 5 de febrer, a Can Ricard o al Palau Falguera i també per internet, a 3bdobles.sanfaliu.cat, barra Carnaval, o envien un correu electrònic a Cultura Arroba, Sanfàliu Ghiocat. Per cert que l'AMULA, una de les altres associacions, formada tot per noies, per cert, de Sant Fàliu de Llobregat, també preparen la seva festa particular de Carnaval i que ja porten 200 reserves. O sigui que tot un èxit la setmana que ve podríem parlar, o en algun moment, amb alguna molera, per exemple, perquè no expliqui com els va la cosa, i del que fa, ni tot plegat, no? Si no voleu, no. Ja ho trobaré. A veure si hi ha algú que coneguem. A veure, tiren de gent. I passem ara a Esplugues. Aquesta és una sintonia de la part del col·legi alemany d'Esplugues. Atenció, perquè aquesta setmana a Esplugues també hi ha poca activitat. Potser la gent s'està preparant per al Carnaval. Com que no hi ha gaire moviment, recordarem algunes activitats que encara es poden fer fins a aquesta setmana a Pau. Comencem per l'exposició fotogràfica, comprometidos con Anantapur. Doncs sí, que està oberta fins demà a dia 30 del de gener, a l'1 miliuteca para Miquel, d'Esplugues, de la Fundació Vicente Carles. Molt bé, i també hi ha una altra activitat, que és la commemoració del 40 aniversari de l'Escola Municipal de Música. Doncs sí, una altra exposició. L'exposició 40 anys fent escola de música. Aquesta és el casal de Cultura Robert Brilles. I fins al dia 24 de febrer, cada diumenge hi haurà concerts a dos quarts d'una amb diferents músics i agrupaixins a l'escola. Molt bé, doncs aquestes són les activitats que es pot trobar els propers dies tan sanfaliucs com a Esplugues. I fins aquí donem per tancada l'etapa de la carretera reial, on parlem del que passa al voltant, al mig enllà, a l'Extra de Ràdio i als altres límits de Sant Just Desbert. I ara ja marxem cap a l'espai exterior, perquè anem fins a Barcelona. La gent de la Cultura de Barcelona! He pillat aquest títol, però comencem amb l'hora de teatre que es fa a la Sala de Bèquiti, que justament la setmana passada aquí al programa parlàvem amb el seu productor, que ens explicava què és aquest fenomen de la tequilla inversa. Si existeix, encara no ho he trobat. És el títol del drama que representa en aquesta Sala Alternativa de Barcelona fins al 17 de dia 2 de febrer. Ana Rovira, té més informació. I és una obra del Britànic Nick Payne, que va ser premiat amb el George Divine al 2009, com a drama turc més prometador i amb aquesta obra, i també té el premi de Roi al cor. T'ha de veure i us la recomano. Aquesta no està bastant bé com l'anterior. Sí, és un planazo. Aquesta està molt bé. El Pau Roca fa un paper molt xulo que el Pau Roca és... El Pau Roca sortia ben del pla. Sí, ben del pla. I a l'hospital central. Bé, jo em veig que van ben del pla. I altres coses, però de què tracta l'obra? Trait a veure una família amb problemes que no tots els meus a la família els tenen detectats. Per començar, la filla de la família de 15 anys no té amics i té problemes de sobrepes. A l'escola, on treballa ella, per protegir-la del bullying que li feien a l'escola anterior. Però aquest canvi no soluciona la... Però és pitjor, és pitjor, perquè no sé si... Estem en el cas algú de vosaltres, la seva mare ha sigut professor o professora. Tu, Pau, i Martí, tu també. I què, això de viure en un mateix col·le on hi ha... No, no, ha sigut professor en un altre col·le. Ah, un altre col·le. Ah, va, va. A la guarderia, a la guarderia. Et feien bullying a la guarderia. No, a la guarderia. El quadre familiar és interessant, perquè per altra banda el pare també és guapo, no? Sí, és un acadèmic o que el ecologista ha obsessionat per acabar d'escriure el llibre i per salvar el planeta. I que no se n'adono els primers de la seva parella i la seva filla. Ah, alerta, ja ho veuen, eh? Vols salvar el planeta, però no salves a tu mateixa casa teva. I, a més, vota iniciativa, també. No és de la troba falguera. Però podria ser-ho. Però és que la cosa no acaba aquí. No. I ara arribem a casa, el germà del pare, que serà aquí farà trontollar tota la família i acabarà fent veure tothom els problemes d'uns i altres. Que és el pau roc, eh? Exacte. Va ser brillant la seva interpretació. Alguna cosa més sobre l'obra? En aquest punt és quan tot està tan forçat que es veuen obligats a reaccionar i actuar per trobar la solució. Molt bé. I quan va li tot plegat i fins quan es pot trobar? Amb això s'acabarà. Ah, sí? D'acabar d'encara. Perquè el que em ve de volia fer unique pain és com una metàfora de l'escalfament global. Dic, jo no m'acabo de veure, però ell diu que és això. Bueno, si vas al complex al lligar, també té a veure amb l'escalfament. Però segons el unique pain diu que el que necessitem tots plegats és reduir el nostre ritme de vida per salvar el planeta. Tu ho veus, això? Que hem de reduir el nostre ritme de vida per... Sí, sí. Pot ser perquè estem tan cafiquets amb nosaltres que el planeta el deixem estar. Molt bé, t'ha quedat molt maco, eh? Sí, t'ha quedat molt bé. Sí, ui, molt, molt. Vaig amb bici, sense sillín, ojo. Oh! L'obra està dirigida per Marília Sanper i el tector són Carles Ilaver, Montser Germán, Pau Roca, com has dit tu, i Patricia Garcia. I el preu de l'espectacle? El preu de l'espectacle depèn del que vulgui posar cadascú, perquè es paga al finalitzar i que deu pagar el que vol. Perquè és taquilla inversa. Oh, m'agrada. Aquesta setmana, el bodybuild de la setmana, ens porta l'aranxa Sánchez amb l'obra de teatre Saint-Fiel, i no, mires, aquí ens. Que t'he titulat com de Matias Prats, no? Perquè, de fet, està al teatre cúpula de les arenes, on representa aquesta obra dins del primer festival de arte i música arenes de Barcelona. L'obra explica l'història de Félix i Carlos, els dos socis d'una editorial i amics de tota la vida. Félix porta anys enamorat de la seva dona Diana, la seva millor amiga Lídia era fins ara la resignada muller de Carlos, els dos matrimonis, un decorador, una escriptora i una secretària, els veuran implicats en una nit plena d'embolics, desig, passió, infinitats, malentèsos, falses aparences a una velocitat tràpida. Sí, sí, sí. Típic bonèbil. Com les nits de Sant Feliu, que deia aquella. 4 cants i miulant. El des va ser escrit als anys 60 per John Jackman i Ray Cluny, la directora de muntatge espilar massa. És d'actors que intervenen són Isabel Gaudí, Jesus Tisneros, Antonio Vico, Dario Paso, Aitor Legaerid, Legardón, Yolanda Aristegui, Encarna Gómer, Cristina Peña, Marta Flich, i Fernando Alvizu. Molt bé, està bé perquè sempre... És que em sap greu treure algú. I si aquest actiu té mare i pare, que es escolten, queda com... Perdona, però per la regla de 3 no parles de qui és el tecnic de so, no parles dels productors, no parles d'aquí ben les entrades. Ah, bueno, bueno. Toma-no-bota. Les detectes de la companyia descals de les produccions. Sí. Se infia i no mires aquí. Va ser una de les obres que més cops s'ha representat als anys 70 a Espanya, que va ser adaptada i portada al cinema per Fernando Trobe, al 1985, i va ser protagonitzada per Carbets Moura. En tot el món, aquesta obra l'han vist més de 15 milions de persones. I fins quan es pot veure? Fins el 3 de febrer, l'obra té una dura d'una hora i 30 minuts, i el preu de les entrades és de 15 i 30 euros. Exposicions! Efectivament, l'apartat d'exposicions, com sempre amb l'Anna Rovira, que avui ens portes Catalunya Terra de Teneus, que no és un tipus de persones, no? Els de Teneus, com els fenissis o els grecs, sinó que... Que malu! Perdó, perdó, perdó. És una exposició que està al Museu d'Història de Catalunya, fins aquest diumenge 3 de febrer per un preu de 3 euros. Tracta de donar a conèixer els moments claus a l'Història dels moviments, del moviment ateinístic, i el treball que fan ja han fet des que van aparèixer, a mitjans del segle XIX, poca proma, de 150 anys. No, és que van aparèixer amb l'època de la renaixença, no? De renaixença quan hi havia els jocs florals i tot plegat. Un respecte als de Teneus. Per qui no us sàpiga, els de Teneus? I els fenissis. Va, Ana, va, no parem, no parem. Les de Teneus van surgir en un moment en què l'economia tampoc és que estava parlant de coets, com avui en dia, i hi havia moltes desigualtats socials i la majoria de gent eren alfabeta. Van aparèixer gràcies a initiatives privades que van ajudar al progrés cultural de Catalunya. Avui en dia es té constància que existeixen fins a uns 400 Teneus, que formen una xarxa d'associacions per a barcar totes les arts, els esports i la cultura popular. Com la Teneu de Sant Just Desbert, per exemple. O la Sant Felí de Llobregat. Les plogues teniu a Teneu?No. Teniu el Robert Brilles. No fa la funció de Teneu, però no és ben bé. No es diu a Teneu. No, no fa la funció de Teneu, què vols dir? És com si fos un teatre. No, sí, que hi ha com un teatre. Un casal cultural. És un lloc on hi ha les associacions... Això és més labents que el cult... Labents, labents, labents, també una mica això. És veritat, és veritat. Ah, coneixeu tots labents, eh?Sí. On fan el cafè, aquell, no?Jo no la conec. A les exposicions explica tot això i més coses sobre els Teneus, com, per exemple, els científics literàries, per fundar-se. I quines diferències tenen amb aquestes? Ah. També es pot veure la recreació d'una cafetaria on es pot descansar i follar diaris i àlbums de fotos que parlen sobre Teneus. Està molt bé, perquè és una cosa que tu pots fer aquí, directament, però... Vas allà i plagues 6 euros. Perquè si fos una cosa, doncs, que has aparegut, avui en dia, que al principi els museus també està per recordar-ho, no? Però és una cosa contemporània i actual, molt bé. No perquè la cafetaria està ambientada en els inicis de la Teneus. Ah. El mitjans del segle de dia no, perquè potser dic que no sigui una indirecta cap als Teneus. Voleu dir, jo voleu-vos una mica, saps? No, no és el cas. L'exposició està dividint 5 canvis anomenats l'origen i l'evolució, el mapa dels Teneus foderats, els Teneus de les persones, els Teneus avui i el Teneu proposa, tu proposes. En definitiva, que explica quina és la tasca els objectius dels Teneus, des dels seus inicis fins ara i el futur que tindran en moments claus de la història dels Teneus. Tot això fan coincidir amb el 30 aniversari de la Federació de Teneus de Catalunya. Ah, aquí. Aquí és la clau de l'exposició. Jo em deixava acabar. Jo heu pensat tot això per què? I tot això per què? Perquè ho heu trobat. Heu fixat que les 3 notícies que hem fet elles els he acabat la música? Sí, sí. Volem dir... Que els infants ens esquiu molt a nosaltres. Sí, ens esquiu massa. La gent de la concert de la setmana! Escolta, des que t'ha dit el Martí que li agrada les gais, ho estàs fent avui més que mai, eh? Home, perquè s'ha d'aprofitar... Que digue-li-ho, home. Martí, t'has dedicat a tu, que ets gaire. No, però us dic una cosa. És que vaig rebre un suggeriment, una opinió, un dia, dient que aquesta secció que fem, que és de 5 i 10, de 5 i 20, més o menys, que hem començat fins ara a les 6, no sabíem de què parlàvem. Perdona? Qui ho ha dit, això? No, dinàmics man. Dinàmics man, mira. Perdem nostres gals. No, no parlem d'aquest usuari que ens ha interpat a l'altre dia el chat de radiosus.com, que avui no hi és. Per mi hem carregat, personalment. Un moment, un moment, però jo ho dic, perquè això de posar títols a les diferents subsecions, ajuda a quedar bé si tu ha allotjant... És una ràfaga, no? És una ràfaga, sí, de metralleta. Es diu així, a la ràfaga. Una cortina. Una cortina, un separador, una ràfaga, un donapàs, digue-li com vulguis. Donapàs. Va, anem al tema perquè parlem de la gent de concerts. Sí, de Barcelona, demà, dijous, dia 31 de gener. Veronica Fols, i que escoltem de Fols, actuant a la... a cobrar a la sala Bipols. Sou una banda indie-pop formada a Londres, el 2009. El 2001 va treure el primer disc, amb el mateix nom que la banda, i el 2013 acaben de treure el segon disc, sota el nom Waiting for Something to Happen. Temes com Teenage, Bad Feelings, My Heartbeats, o Les Conversations, en directe al concert. Les entrades estan per 15 euros. A veure com sonen, aquí, en gravats. Bueno, jo potser no hi vagi. Hippies, fora, home! La Nato. La nit de divendres. Aquest divendre ja és un mudafabrè. Sí. A partir del music-hall de Barcelona, rep en concert a la musicalité. Jaime Perpinyà a la veu, baix i guitarra acústica, Òscar Nadal als teclats, Marpal Mè a la guitarra elèctrica, i Jaime Bou a la bateria, formen aquesta banda, perdó, nascuda a Mallorca, el 1999. Tenen quatre albums al mercat amb temes rock-pop, i en aquest concert presenten els temes al seu de reàlbum significado. On trobem cançons com Espiral, Prefiero, It's a Nice Day, o Infinito, entre d'altres. Les entre d'Estan per Onze en 80. Onze en 80. M'agrada, perquè al moment les altres concerts són 12, 10. No, tornarà amb 27. En 80. Pots anar preparant el que estic a la guixeta. Tot de monedes de 20. Sèntims. Bueno, passem a un altre, perquè també divendres a la nit. Oh, i l'ha arribat o actua a la sala? Oh. Actua a la sala bikini. Aquí me tienes. Francisco Javier, l'abandon Pérez, és un cantautor de rumba pop i flamenc, nascuda a Sevilla. Des que el 2011 va a treure el primer album, fins ara al mercat trobem set treballes més, amb temes com Una Noche con Arte. Aquí me tienes, he decidido, poquito a poco, o de mi cariño. A treballar amb Camela, Antonio Vega, los chichos, i dins del seu repertori de teves, es pot trobar l'actual hymne del Sevilla Football Club. Les entrades estan per 25 euros. Bé, i atenció, perquè el següent concert, que pari tot, eh, que pari tot. Ara veu-lo. Perquè arriba el bo, arriba el bo, arriba el bo. Aquest dissabte, David Bisbal, estarà en directe al Palau Sant Jordi, de Barcelona. Esto increíble, ¿no? David Bisbal té una relació molt intensa amb Sant Just Desvern, perquè a l'acadèmia d'Oté estava aquí, el polígon industrial, i, per tant, ell, podem dir que va fer-se famós, i va guanyar-se a la fama. Ell i tots els altres que han passat per allà, no? Jo ja els considero Sant Just Tengs, no? Jo pensava que era per al personatge de la competència, que s'havia fet famós al Bisbal, eh? Hola, Sona Viviva. També la boss no l'agravaven aquí, també. Sí, sí, sí. La boss, també. Mira, David Ávila, i doncs va estar a tocar-ne més suena. Aquí és Sant Just. Ah, però és que es va gravar, vols dir, no? Ja no explicaràs el chat de Radio Desvern, aranxa... Doncs hi he conegut per tots com a congujar d'operació en triomfo, i per temes com Ave Maria, Corazón Latino, Terro de Babel o Llorer Las Penas. David Bisbal ha venut gairebé 4 milions de copies per tot el món, i en aquesta gira fa un repàs en acústic de les temes més importants de ses 10 anys al món de la música. Les entre estan per 30 euros. Bé, ho hem de deixar aquí. Aranxa, Anna, Martí, Pau... Moltíssimes gràcies, una setmana més per la vostra presència, i haver-nos informat del que passa a Esplugues i Sant Feliu. I nosaltres fem una pausa per escoltar el vulletí de la xarxa, i després jugarem una mica per parlar per parlar. Sabeu aquest programa de ràdio Barcelona que fan a la nit? No. No l'esculteu mai? No. Doncs jo te'l recomano, que després jugarem a parlar per parlar. Fins la setmana que ve. Gràcies. Adéu. Adéu. Som les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali, Ramon, company. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, anunciat que el govern espanyol preveu incloure els robatoris amb violència entre els supòsits d'ajudicis ràpid. En l'asseixer de control al Congrés, el ministre ha parlat de l'increment dels robatoris en força, i ha explicat que també es modificarà el codi penal per augmentar fins als 6 anys les penes, tant en els robatoris a les cases habitades com a les botigues obertes. Las medidas y propuestas incluyen el aumento de las penas para los supuestos especialmente graves, los robos con fuerza en casas habitadas, en establecimientos abiertos al público, cometidos un modo que revela una especie de intensidad criminal, botrones, alucinajes o con circunstancias agravantes, especial los grupos organizados. Señor presidente, en estos casos se contempla la posibilidad de imponer penas de hasta 6 años de prisión. El darrer cas de Sal Violent, conegut a Catalunya, trascendit avui ha estat el baix emportat, va passar a nit a arropiar quan uns lladres van lligar i em morda sauna anciana i la seva cuidadora, i es van endur les joies de la família. Segons que he format el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutge del cas Palau, Joan Maria Pijuà, ha necessitat declarar com a imputat el pròxim dia 19 de febrer l'ex diputat de conversació Unió de Jaume Camps. El seu nom apareix en una nota escritama que va ser trobada al Palau de la Música i que està relacionada amb un suposat pagament de la Constructora Federal. Camps, que és advocat, sempre ha defensat que era una relació estrictament professional i que en cap cas es tractava de comissions paraubres. El jutge del cas no us ha imposat una fiança de responsabilitat civil de més de 8 milions d'euros al duc de Palma, iñaki Ordengarín i el seu ex soci a l'Institut, Diego Torres. Un cop rebu de la notificació judicial tindran 5 dies de termini per fer el pagament. Si no ho fan, se'ls embargaran els vents. El jutge asseguren la seva resolució, que Ordengarín i Torres van crear nos per aparentar que no perseguien finalitats lucratives i accedir d'aquesta manera a fons públics a través de convenis. Afegeix que el marit de la infanta i el seu ex soci no són els únics criminalment responsables i carrega durament contra els governs Valencià i Valear. El jutge de l'Audiència Nacional, Eloi Velasco, ha deixat en llibertat amb càrrecs a la lliuret de Mar, Josep Valls, després de prendre-li declaració, tot i que el manté imputat pels presumptes delictes de prevericació i soborn. A més, li ha retirat el passaport i li ha prohibit sortir del país. Valls ha declarat avui a l'Audiència Nacional en el mar de l'operació Clotilde. Va ser el responsable d'urbanisme de lliuret durant els mandats de l'exalcalde Xavier Crespo, i és president del Club de Futbol de la Localitat, que va ser patrocinat pel suposat cap de la trama Andrei Petroff. L'Audiència Nacional dubta que la superació de la paga extra als treballadors públics sigui constitucional. En resposta a un recurs plantejat pels sindicats UGT i Comissions Obreres, la sala social de l'Audiència deixen mans de la Fiscalia a la possibilitat de portar la qüestió al Tribunal Constitucional. Des del sindicat UGT, Carme Barrera ha dit a la xarxa que espera que els tribunals facin retrocedir la mesura que suposa un precedent. Nosotros lo que queremos que se restituya, ya yo lo digo a todos, no es una dádiva, no es una concesión de los gobiernos, no es un derecho económico consolidado. Y los tribunales lo único que tendrán que decir es que el gobierno no puede disponer de la forma en que lo ha hecho. Y además recordando siempre que esto es un presidente. Es decir, lo que ha hecho el Partido Popular en español, de eliminar la paga extra es un presidente total. Es decir, no hay experiencias anteriores en esta materia. L'Audiència Nacional fa referència a la doctrina del Tribunal Suprem i diu que les pagues extraordinàries són salari diferent de manera dia a dia. Espanya incomplirà l'objectiu de déficit que la Unió Europea havia fixat en un màxim del 6,3% per totes les administracions. La xifra final que registrarà serà d'un punt més segons la fundació de les cases d'estalvis, funques, la desviació estat provocada per l'incompliment de l'objectiu de les autonomies i també pel déficit de la seguretat social, que no ha tancat com es treballa en equilibri. Esports en xarxa. El club de futbol poble de Mafumet ha fixat el jugador Ismael Camp Traoré, procedent del mallor que ve. Liborià de 19 anys pot jugar amb en Van d'Esquerra o, com a fals punta, Traoré ha defensat els colors del juvenil i el filial de l'espanyol. D'altra banda, la nadadora Andrea Fuentes fins ara lider de l'equip espanyol de natació sincronitzada. Anuncia a la seva retirada de la competició. I lamenta l'enfrontament entre l'ex-seleccionadora a Natarrest i el president de la Federació Espanyola, Fernando Carpena. ¿Qué necesidad tenemos de politizar tanto el deporte? En vez de unirnos, buscar los propios intereses para alimentar el ego, me entristece ver dos bandos. Me entristece ver enfrentamientos, odios y rencores. Y yo también los he vivido y no estoy orgullosa de ello. La pregunta no es por qué le he dejado, sino por qué estaba desmotivada. Reial Madrid i el Barça s'enfronten a la 9 de la nit al Santiago Bernabéu, en la nada de Semis de la Copa del Rei. I horaris de la jornada 24 a primera destaquem Granada Barça, 17, 16 de febrer, a les 8 del vespre. Espanyol Betis diu menja 17 a les 9 de la nit a la mateixa hora. Reial Madrid, reio. Notícies en xarxa. Bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.05. El vicepresident del CEDC i el tot el llibre de l'Esta Hispània, Albert Pons, serà el protagonista del nou diàleg per la independència demà a Sant Just. Sant Just per la independència l'ha convidat per parlar de les relacions entre Catalunya i Espanya. De l'endesta Hispània vol legitimar la independència de Catalunya des d'un punt de vista polític, jurídic i històric, per destacar la importància de mantenir les relacions amb Espanya que cal reconstruir des de ser català de negocis, del qual n'és vicepresident. Com dèiem, dona suport a la independència de Catalunya, tenint en compte que sigui un procés viable per la societat catalana. Abans d'explicar com canviaran aquestes relacions, Albert Pons també tracta la relació de Catalunya amb l'Unió Europei i la resta del món. Tot plegat ho explicarà demà, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de la Taneu, en aquest nou diàleg per la independència. I demà dijous a celebrar el ple municipal corresponent el mes de gener l'ordre de l'IA Compte amb 14 punts, incluint pregs i preguntes de regidors i regidores del públic. Entre els res qüestions es debatrà la modificació del Pla General Metropolità Can Genestar i el Passeig Segrera. A més, s'hi presenta 3 motions, una per modificar l'ordenança fiscal, que regura l'impost de vents imòbles, una altra per reclamar a l'estat espanyol que no se'n trifugui el seu déficit a Catalunya i una a dadesió a la declaració de Sobirania i el dret a decidir de Catalunya. El ple municipal de Sant Just es farà aquest dijous a les 7 de la tarda a la sala de sessions del Consistori demà. I l'acte és obert al públic. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que ja es pot veure l'explosió de controles que, sobre avui, a casa de joves, una mostra itinerant i interactiva que promova la Diputació de Barcelona i que recorre diferents municipis de la provincia amb els mateixos propòsits. Controles s'adreça a adolescents i joves i a pares i mares per proporcionar-los la informació sobre drogues i treballar als factors de protecció per prevenir-ne el consum. Es divideixen tres espais en els assistents a hauran d'interactuar amb la mostra. A través d'àpats, l'explosió sobre avui al públic es va inaugurar ahir i es pot veure a la sala o vídeo del casal fins al dia 18 de febrer. I de moment això és tot més informació del Partit de la CET que té a començar el Déu-ne-t'hi! Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Disemoples, per la penya del Morro o del Morro. Radio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu! La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio d'Esvern. Gràcies. I continuem a la penya del Morro de Radio d'Esvern. Gràcies. Cristina, escolta, ara que no tenim res preparat, perquè he defallat una secció, perquè no fem allò que fem a vegades, el parlar per parlar. Sí, a mi m'agrada. Sí, et sembla que ho fem. Escolta, posa la sintonia del parlar per a... Hola, bona nit. Bé, bona tarda, més ben dit. Si ens esteu escoltant i voleu contactar amb nosaltres per explicar-nos qualsevol història que us preocupi... 9, 3, 3, 7, 2, 3, 6... Pujo la música, saps? El telèfon que us escolta. Clar, perquè aquesta hora de la tarda, de fet, no esteu sols. Ara, tinc una mica la música per si algú que vol trucar, saps? Clar, ja la veu, Jordi. Sí, clar, és molt important. Bé, sembla que mira, tenim una primera trucada. Hola, bona tarda. Bona tarda. Amb qui parlem? Si no et fa res, m'estimaria més, mantenir-me l'anonimat. Ah, d'acord, doncs... Tinc un problema que em preocupa molt. M'estimaria més que la gent no m'identifiqués. Ah. Sí. Què et passa? Vaig al revés del món, saps? Treballo de nit, intento dormir de dia, els veïns et molesten, no saps quan et despertessis d'esmorzar, dinar, sopar o què has de fer... Perdona, dius que treballes de nit? Sí, sí, sí. Fins a quina hora treballes? Depèn del dia. Fins quarts de cinc, segur. Normalment fins a les sis, set. I això t'inquieta molt perquè, clar, t'estorn els horaris, no? Clar, quan arribo a casa ja pràcticament ha sortit el sol, el cos s'activa, et costa més dormir... Un drama. Un drama canviat. Sí. I sobretot els veïns. Sí? Això és un gran drama. Els veïns i els sorolls. Escolta, una cosa, Cristina, no et sona tu. Una mica, ara que ho dius... Sí, escolta, perdona una cosa, ja sé que no has volgut donar el teu nom i tot això, però tu treballes a la ràdio? Podria fer... Perdona, és una cosa. A més a què riure, eh? Escolta, tu no és la Raquel Atúria de parlar per parlar. Però, Jordi, t'he dit que m'han tanyat l'anonymat. Escolta, però sí, la Raquel! Oh! Raquel, bona tarda! Bona tarda! Gràcies per participar en aquesta broma, eh? Que hem fet per començar el programa. Effectivament, la Raquel Atúria del programa per parlar, per parlar de ràdio Barcelona, que moltes nits, amb molts ullents, han enganxat amb les vostres històries. Gràcies, eh, per accedir a aquesta intro. Perquè, per cert, això és veritat, per no? Tu, amb el tema d'horaris, estàs fatal, o què? Ha estat terapèutic, per mi. Tardis, m'ha agradat. T'hauràs de la fi, que veient tot deixin dormir, és complicat, i aquestes coses. Però bé, ho portem amb molta alegria. Va, que ja he fet temps que volíem parlar amb tu, sobre el parlar per parlar, el programa mític, també, de ràdio Barcelona, que no és l'hablar per hablar, no? No, l'hablar per parlar és la versió que es fa des de Madrid, que també s'escolta Catalunya i Andorra. Nosaltres només sortim per Catalunya i Andorra, a FM, i aleshores aquí a Catalunya, a través de una mitja, o a través d'Internet, o de Tete, qui vulgui, pot escoltar l'hablar per parlar. A mi em sembla que és diferent, perquè aquí una mica es dona temps a la trucada, el que considerem oportun. I després, i això una vegada, parlant amb l'Andreu Bonafuente, ho comentàvem, que les particularitats regionals, imagines tot aquest debat que hi ha hagut últimament, sobre Catalunya, independència i demés, ens ha ocupat moltes matinades, i hauria estat, potser, més complicat donar-li aquest espai, vull mesurar les meves paraules, a nivell nacional. No, tens raó, aquí hi ha una sensibilitat, que potser altres parts d'Espanya, i és que, per cert, com deiem el programa, parleu de tot, perquè la gent truca i no sé si hi ha algun tipus de filtre a les trucades. Bé, hi ha dos productors, que són l'Adrià i l'Albert, a aquest any, i que ells agafen les trucades abans, perquè materialment seria impossible. Penseu que som tres a l'equip, no tenim tècnics, fem nosaltres, i aleshores és com tot molt... És un programa molt cuidat, molt mimant, molt des de... I ells el que fan és escoltar l'Oient, parlen amb ell, i, aleshores, quan es pot, se'l truca i participa, el filtre que hi ha. Com es prepara el programa? Tu qui no arribes a la ràdio, com ho feu? Això no ho sabies, no us caps, eh? Les arribem entre les 11, les 12 de la nit, depèn del dia de vegades una mica abans. I, aleshores, el que fem és mirar-nos, evidentment, tot l'última premsa, i, a més, en l'està molt el dia, començar a preparar, per exemple, els resums o programes especials que puguem fer, s'editen les trucades que considerem importants del dia anterior, són trucades, potser, imaginades, de 20 minuts o de 10 minuts o de vegades de mitjora, i les deixem en un minut, dos, per poder fer la presentació, el resum. No, jo t'ho preguntava, perquè a vegades hi ha gent que pensa que els programes d'aquest tipus no calen preparació, perquè tu ets allà davant del micròfon i barrar ben trucades. A mi m'han dit més una vegada que si mentre parlàvem els dients m'estava fent les ungles, no és veritat. Aquesta és una altra rumborologia de la professió, no? És una gent urbana, no feu cas. I també hi ha altres programes, no sé si és segur que no, però a la seva, com dius tu i Joan, Joan a la Palabrada o ambiència WhatsApps. En el meu cas, com que el tècnic sóc jo, no és... jo faig de tècnic, enregistro el que diuen els ullets i portem un control bastant, bastant estructurat de les trucades molt importants, perquè després això, doncs el millor cap d'any, decidim fer un resum de les històries de l'any. Necessitem tenir temàticament ordenat tot o fer seguiments de, no sé, històries de l'any que faig. I la gent que t'està trucant des del principi, hi ha hagut una mica l'evolució de la seva història quan ha trucat al principi, molt preocupat, perquè no ho sé, he imaginat un problema amb la seva parella, després es divorcien, després entren de pressió, coneix una altra persona, tot l'evolució és molt interessant. Tu ets com de la família, Raquel. Sempre em diuen, me'n vaig a dormir amb tu, o la meva parella és que m'ha dormit amb tu, sempre dic, responga això, doncs quina pena que s'adormin amb mi, no? Ja sembla que no es mantinguin despertins a quarts de cinc a càrrecs. Perdona, però aquesta veu dolça, sensual, altres a les de matinada, escolta, és un plaer, eh? La conec Jordi, que l'has sentit més d'una vegada. Home, evidentment, és un molt fàcil. Jo he vist molt bé, eh, quan has fet la introducció. No, això era una conya, una conya marinera, això. Bueno, Raquel, que va, de totes formes, jo volia preguntar-te si tu entrenes la veu d'alguna manera, em prens, no sé, llimona amb mel, abans de començar. Per tant, i aquesta veu malosa? No, la veu també és una altra gran hàndica, però bé de sèrie, això és com és. El que sí que faig és intentar estar relaxada. No pren cafès, però perquè la per si el cafè no m'agrada. I durant el programa, tinc un parell d'infusions, un parell de tasques d'infusió allà per anar fent... Bueno, és... una mica et posen a l'en teva espai. Sé, per exemple, que la Macarena, que és qui ho presenta des de Madrid, jo em faig amb allum obert, però, clar, per una qüestió pràctica, perquè tinc la taula de so i... La Macarena... Jo la dada, la Macarena ho fa amb llum tancat, no? És curiós, això, perquè creu una mica més d'intimitat, o què? Suposo que sí, clar, va molt al tema mental. Ja... Pensa que en realitat, les meves... les meves quartes dues de la matinada, o les quatre, són per tu, per exemple, les set de la tarda, perquè el teu cos va diferent, aleshores, has de baixar revolucions, l'espit, aquest que tens, i, sobretot, vosaltres, que sou gent de ràdio, sabeu que, quan un obre el micro, per més temps que faci que fa ràdio, sempre tens aquell coquet i... Sí, perquè, a més, la ràdio a la nit té un altre ritme, és màgic, és més lenta, no?, que en canvi, a la tarda, o en el matí, ja, no dic una altra cosa, els problemes despertadors, però, clar, tu a la nit, no?, la nit és màgica per tu. Sí, tan que ho és. I tant. Sí, sí. Absolutament. I, a més, és això, que es crea que... microclima, aquest espai, que ja convida la... a confessar-te una mica, no?, a mi m'agrada. Per cert, Raquel, una pregunta, a quins ingredients creus tu que ha de tenir una presentadora d'aquest tipus de programa? Paciència. Sobretot, no? Sobretot. Sabeu, l'escolt active és molt important. Sabeu escoltar i no... i no precipitar-te amb les preguntes, i molt de respecte per l'ullent. I empatia una mica, no?, suposo. Absolutament, sí, sí. El més important és no jutjar. En aquest espai en concret, el més important és no jutjar. Per tant, empatitzar, respectar, i deixar-se parlar fins allà, on la persona vulgui entrar. A mi m'agrada molt els... Mm-hm, què fas? Te debo tuir, perquè... És un clàssic. Home... Si ara que estem entre col·legues, ja sabeu com va el tècnic i tal, i clar, com que estic enregistrant la trucada, t'endeixo a baixar el micròfon, perquè sinó es capta absolutament tot, no? I a vegades l'ullent, la dificultat que té, no tenir la persona al davant quan me tens una conversa, és que no saps si t'estàs escoltant, no? I, aleshores, aquesta manera de sentir és perquè ell sàpiga que l'estic escoltant i que estic molt conscient del que m'està explicant, no? I, bueno, que et surt, de vegades és que simplement no saps què dir, perquè t'estan explicant una cosa tan dura i t'estàs processant, no?, després del teu temps, també, per païro i fas. Bé, com en una conversa normal. Què passa que en aquest context, doncs sempre... Bueno, suposo que és una marca de la casa, no? Clar, i després també els silenci són molt importants, no? Molt. Perquè hi ha moments, a vegades, no hi ha tensió, però aguantes molt, Raquel, no sé com ho fas. I tant. Els silenci es pesen, i és el que us comento, quan hi ha un munt d'informació que ens arriba per via no verbal, que quan un manté una conversa cara a cara, de l'expressió dels ulls, com gesticula, o de vegades veus que el que t'està dient verbalment i el que està comunicant amb el cos és contrari, no?, l'exemple típic. Una persona que està plorant i diu, no, no estic bé, home, perquè estàs plorant. Clar, i després, clar, és una mica... Aquesta informació, quan tens la conversa per telèfon, no la tens, aleshores els silenci són brutals, perquè moltes vegades porten missatges molt contundents. De fet, quan una persona t'explica històries molt fortes, sobre no sé, fins i tot, intents de suicidis, malalties, o quan se't desplomen el telèfon i comencen a plorar, tu gairebé ets com un psicòlogo en aquell moment, no? Jo passo malament, eh? Jo passo malament, no. Vull que, per això, intento que la persona se serem, i el meu paper crec que és també ajudar a reflexionar, és a dir, a posar en perspectiva el que t'està passant. En el moment que algú ho verbalitza i és un gran què, perquè ja està assumint que allà hi ha un problema no resolt. En el cas dels problemes, que també tenim trucades alegres i trucades de crítica social i sobrepolítica, no? Però en el cas dels problemes, abans d'allà estic cristina, lo d'empatitzar és superimportant. I si algú t'ho estarien, evidentment, des de fora sempre es veuen les coses diferents i intentar ser una mica escèptic, perquè la persona pugui també això objectiu al que li està passant. S'apareix una mica, no del problema? Què? S'apareix una mica, no dic del problema? Exactament, sí, sí. S'apareix a veure on per activar. Perquè tu volia fer alguna prova per parlar o com va anar? A veure, jo... Hi havia diverses candidats, segons em van dir, o diversos que no sé si hi havia algun candidat, també. Però jo ja treballava a Ràdio Barcelona, ja fa 9 anys que treballo aquí, i ja havia fet fórmula diàleg, havia fet fórmula 40, i abans havia estat a Flèixer FM. I aleshores, sobretot a Diàl i a Flèix, tenies païs de trucades. Després presentava un problema que era el repàs de la llista i agafava trucades, i a Diàl presentava, quan vaig començar un programa, que es deia Desmarcat, que ja no existeix, que era tot, era també de nit, però més aviat de 9 a 12 de la nit, i era de trucades, la gent trucava, i ja volia dir que era una cançó de meva parella, o vull que li facis una trucada sorpresa, res a veure amb el parlar per parlar, em sembla. No, però sí que hi havia el tema de les trucades, i aleshores, com que jo, clar, a veure, una cosa és fer res, una altra cosa és obrir línies, i que et surti el que et surti, no saps mai quan una persona està mantent aquest dia, i aquest va gaja ja el tenia. A part, per la formació, jo soc educadora social, tinc una base de psicologia, una mica, que van considerar que pel meu perfil encastava. Ah, veus? Veus? Aquí ha molurat alguna cosa, eh? De fet, fa un moment apuntaves que no saps si hi havia algun candidat, home, jo crec que aquest programa no sé si algú n'ha fet algun aveu masculina. A veure, el nostre cas sí, a nivell de Barcelona, fa un parell d'anys, que vaig en malaltia i em va substituir un dels productors. Sí, home, jo no tinc res en contra, del productor que segur que ho ha de fer, falta estic bé, però, escolta, hi hagi una veu femenina, el parlar per parlar, que estigui la resta, és la meva opinió. Bueno, és que t'anim a associar nit, veu dolça, veu de noia, tal. Però també, bueno, hi ha programes amb un altre perfil diferent, però en aquests moments, en la mateixa frangeurària, bé, no faré propaganda, no? I, a més, amb el mateix perfil, tot i que allà sí que es mullen, hi ha un home que porta molts anys presentant un programa amb el seu propi estil. Sí, sí, sí, no, no, clar, de fet, ja qui pensa que aquests programes funcionen, perquè com que truca la gent, o hi ha gent que té problemes, ho explica, és una manera, també, pels clients, de dir, mira, hi ha gent que està pitjor que jo, tu això també ho comparteixes o no? Ajudar relativitzar. A mi, quan jo l'escoltava el parlar, quan era adolescent, de fet, el primer dia que vaig trobar-me amb la Gemma Nierga a la radio Barcelona, vaig posar-me a tremolar, no? Vaig treure el passadís, me'n recordo perfectament dels passadissos de la redacció cap al lavabo, que és un passadís estret, i va ser com un... és ella! Clar, i ara et troba ella, i dius, ets tu! Sí, no, que va, el que passa és que ara hem tingut converses alguna vegada, i així, però és el teu ídol, i la persona per qui tu has sentit, amora la ràdio, trobar-te'l, i a més a més que et donin l'oportunitat de fer el que tu escoltaves, imagina't, quan em va passar, no m'ho creia. I llavors tu també ho pines, això, que relativitza el fet d'escoltar. Exacte, un dels objectius que tenia el programa, aleshores, quan me'n mantenies conversa, preparar el parlar, m'havia perdut, has fet més de reconduir-me, em passa com a les ullens. Resulta que era aquest, que encara no havia esclatat la crisi. La veritat és que al llarg d'aquests 5 anys les històries han evolucionat molt, però sí que era ajudar la gent a relativitzar. Són una mica de coach, que la gent es fes preguntes sobre allò que li preocupes, o la seva vida, i pogués posar-ho en perspectiva. I també, a la resta d'uyents, de vegades tens algo tan dents que mai no has tret, i sents algú que li està passant el mateix, i dius, ara, ara és la meva, muntes gent a trucar i dius, no he participat mai, però he sentit aquesta, i he de dir-li que és una teràpia agrupal. I tant, i tant, és que també som una mica, molt xafarders i ullers, ullers, en aquest cas, però, clar, tot això també ajuda. Bé, doncs, Raquel, Cristina, vols afegir alguna cosa? Per què no s'ha de fer les nits a la ràdio? Perquè suposo que a banda del noi de seguretat no hi haurà moltes persones, no? És tranquilíssim, aquest any a més a més trobem a faltar la gent del Xiamane i de Nosvamos, perquè abans ens en travem pràcticament a la vegada, i ens entrem a les tuits de segona redacció, de vegades baixaven a baix, i feien... Ara no, ara estem sols els 3, amb el vigilem de seguretat. Molt bé, i en el cas de Radio Barcelona, la cadena, no, en sí, en Caracas, Número 6, el Jordi et comentava abans que era una mica màgica, les nits a allà, jo et pregunto si són màgiques per altres motius que poden succeir als passadissos. Si tu saps alguna cosa d'això. Ah, home, sí. Ara m'havia descolocat, hi ha moltes llegendes urbanes sobre això, també. Són els passadissos de Radio Barcelona? Sí, sí. Què passa? Sabeu què em passa? Que jo, alguna vegada, per antena ho he dit, i ara faig servir una paraula que queda lleig, però soc una cagona. Jo també. Aquests temes em fan una por, i aleshores sí que tenim dos ullents en concret que són superfans dels fenòmens paranormals i sempre ens estan explicant investigacions que fan i psicofonies, i aleshores jo em tens, oi? Deixa'm riquel que li expliqui una mica el Jordi perquè no ho sap i s'ha trobat així. Què hi ha al fantàstic? No, a mi m'ha arribat, que es veu que abans antigament, on hi és ara l'edifici de Radio Barcelona, doncs hi havia una casa, senyor Real, que va morir una nena petita. Llavors, a la primera planta, que és on estan els informatius i espors, doncs que de vegades n'hi ha llibres que es moguen de lloc i succeixen coses estranyes. Veig que la llegenda passa de generació en generació. Sí, perquè fins i tot a mi m'ha arribat. Tu Cristina ha de estar a Radio Barcelona. Sí, i un dia les dues de la matinada i em va fer una miqueta de por. Oh, que fort, bé. Doncs clar, no m'estranya que faci el programa amb la llum oberta. Sí, sí, m'estranya que hi ha una altra. Una cosa més lògica que tinc, és la dels productors, els CNAVAN, així que no em plantejo més. Alguna vegada, abans, quan se la va dir el que us deia, que era de nou a 12, no quedava ningú a la... Bueno, tu Cristina, us sabràs, el control central, és com una nau, no? I al voltant del control central surten tots els estudis, i, a més, són tot pidieres i baixava el vigilant de seguretat de torn, tancava tots els llums, reflectint a tot arreu amb els llums obertes de les taules de so, que tenen llums amb vermell, amb vèrtels... Allò sí que era... Hi ha una mica de por, sí. Home, és que Radio Barcelona va ser la primera ràdio de l'estat. A J11, Maria Sabatés, que va inaugurar-la l'any 23 o 24, i s'ha fet molta ràdio i molt bona ràdio durant moltíssims anys, i clar, hi ha els esperits deslocutors de l'any 50 i 60, no? Sí, no ho sé, però sí que la llege d'aquesta de la noia o de la senyora, a mi també me l'havien explicat, que es passeja per la planta dels estudis i per la redacció. Bueno, jo ja m'he cagat una mica allà, eh? Riquel, t'agraïm molt que ens hagis atès, que vagi molt bé, i que de nit el parla per parlar a Radio Barcelona, i enhorabona per la feina, perquè a part de tot el que hem parlat, també acompanyeu a moltíssima gent que està sola i que la ràdio fa companyia, més que mai es fa realitat amb la Raquel Atúria i el parlar per parlar. Raquel, bona tarda, gràcies. Gràcies, que vagi molt bé. La Pella vol borró cada tarda com de 5 a 7 a Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer Durant de 8.1 Ràdio d'Esfer Durant de 8.1 Compromís del laicat en l'església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. Cada dimecres a les 8 del vespre, aquesta sintonia dona entrada a l'audició per la gent gran, 60 i més. Consells, amanitats, pensaments, curiositats, música, poesia. Tots els temes que poden interessar els ullens de 60 i més. Recordeu, els dimecres a les 8 del vespre, en el 98.1 Ràdio d'Esfer. L'audició per a la gent gran, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. La informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Soc la Lícia, de Abristo Lidiomas, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Fins aquí el programa d'avui. Gràcies, gràcies, per aquestes les imatges espontanes de la gent que Cristina avui, d'on diem que ens acompanyen? De Curnanya. Moltes gràcies. Bé, com ja sabeu, jo em van parlar amb el Sergi Arrada, del casal de joves de Sant Just. S'ha estrenat l'exposició Controles, i amb els subtítols. Tothom ho fa, no passa res, prevenir el consum de drogues i informar sobre els riscos que comporta són els objectius d'aquesta exposició que podreu trobar a la sala Ovidim, un lloc del casal de joves de Sant Just. És una mostra itinerant interactiva que promou la Diputació de Barcelona i que recorre diferents municipis de la província amb els mateixos propòsits. Fas parlar una mica d'aquesta exposició que, per cert, jo encara no he pogut veure. Tu no sé si Cristina l'has vista. Ens expliqui una mica més sobre tot plegat. Tenim la Laura Vega de la Diputació de Barcelona, que és la tècnica referent de l'exposició Controles. Laura, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Comencem pel començament. D'on neix la necessitat de fer aquesta exposició? A més, des de la Diputació de Barcelona. Mira, la Diputació de Barcelona i, concretament, l'àrea de pensar les persones, ja porta una tradició molt llarga treballant la prevenció de drogues dependències. Ja fem-nos la primera exposició que té en aquest sentit, sinó que n'hi ha tingut unes altres. Ja fa temps, ja tenia la tota pastilla, el tema de prevenció de drogues de síntesis. Que també va venir a Guies en Just. Sí, també va estar ja fa anys, també va estar en Just. Després va tenir el llit de què vas. Aquesta exposició de què vas també era per prevenció de drogues i s'adreçava a col·lectius de nanos de 12 a 100 anys. És el cicle de la ESO. Totes les exposicions de la Diputació van passant perquè pel casal de joves, com m'imagino ara ho comentàvem pels diferents punts de la comarca i de Catalunya o Barcelona. Sí, sí, de fet, aquestes exposicions van abraçar dels municipis de la demarcació de Barcelona. I fins i tot hi ha hagut alguna exposició que ha sortit fora de la provincia, també. I aquestes controles, m'agrada molt el títol, per cert, que diu, controles, tothom ho fa, no passa res. No em preguntes de què va o què té de diferent amb altres exposicions. Mira, però és com t'explicava que aquesta exposició control de l'última experiència expositiva que va tenir l'exposició, que és l'hi tu de què vas, que van veure que aquella altra exposició s'agraçava de nanos de 12 a 16, però amb l'experiència van veure que li ha actuat un incident a altres col·lectius. Haurien grups de darts i han vist de treball. Aleshores, aquesta exposició controles va néixer una mica, es va crear en aquest sentit, d'ampliar-la a altres col·lectius, com a banda dels nanos de 12 a 15, són també els joves a partir de 17 anys, i també el col·lectiu de paraimares i adults i professionals de diferents àmbits. És una mica per com estàvem vivint nosaltres l'experiència amb altres exposicions. Heu notat que, per exemple, als altres col·lectius aquí, ara obriu aquestes exposicions sobre drogues que heu anat fent com hem comentat a la Diputació de Barcelona. Hi ha hagut una mica aquest tipus d'informació, com els pares... Nosaltres hem vist que sí, perquè pensen que a les altres exposicions tot i que ja havien intentat suplir-los d'alguna manera, sí que des de la Diputació s'ha vist que és molt important treballar a la prevenció dels diferents àmbits. Com pot ser també l'àmbit de paraimares, l'àmbit de la família, és importantíssim, per poder dotar d'eines als pares, fer agents preventius en els seus fills, i també obrir la possibilitat als professors o altres professionals, com poden ser professionals de sanitat o de serveis socials, i fins i tot has treballat molt amb professionals del lleure i de l'esport, perquè són col·lectius que estan molt a prop dels joves. Laura, parlem una mica de cara a la prevenció, però en el cas que una persona ja fos consumidora, també podria adreçar-s'hi? De fet, aquesta exposició no està pensada per gent que ja estigui consumint. Sí que és veritat que a la França de joves, de mes de 16 anys, ja entenem que ens podem trobar en joves que se s'hagin iniciat amb el consum. A tant és així que en aquesta part treballem amb 8 plafons, on es parla d'altavalt, l'alcohol i el carnavis i també es parlen d'altres substàncies, la cocaïna i drogues de síntesis i altres substàncies que poden haver. Suposo que... Perdona, digue'm dium. En aquesta França de dalt, sí que es treballen molts dels riscos associats al consum, sobretot el tema de les conductes sexuals, del conduit, si l'has consumit, i fins i tot es treballen les estratècies per veure si tot era una búsqueda de la substància, i sobretot per com indicar-se una substància. L'Aura parlava amb el Sergi Arrada, un dels responsables del casel de joves de Sant Just, i que ens comentava clarament que l'havia vist una mica de primera mà, quines novetats, o què hi havia. Ens ha parlat que hi havia tauletes, els iPads, que això... no sé si heu tirat la casa per la finestra amb aquesta exposició i tot plegat, però vaja, una bona iniciativa, perquè també és interactiu i tot plegat. De fet, ens hem adaptat una mica a el que actualment tenim. A vegades, si és veritat que treballen en iPads, entenim deu, tampoc entenim gaire, i els nanos treballen en grupes petits, de tres nanos per iPad. Però a veure, també és un tema, el que treta la exposició, que la manera de treballar-ho és fer-ho d'una manera molt dinàmica, molt interactiva, amb els nanos, sense claus i participatius de la dinàmica, que vagin allà i, mira, escoltin una xarada i ja està, no? Perquè amb els iPads, què és el que es fa concretament? Mira, amb els iPads es treballa la informació que tenim amb els plafons. Amb el grup de dos a quins anys tenim 5 plafons. Aleshores, en algun de aquests plafons hi ha alguna activitat interactiva, i aquí, no sé, se'l podria anomenar, la que té a veure amb les creences i les mites. Hi ha un desplafó, amb els nanos en espet, i s'estraveuen les creences i les mites en relació amb el consum de substàncies, i hi ha una activitat interactiva que amplia una mica tot el continu del plafó. També una altra activitat que podrien trobar aquí el nano, és el tema de la presa de decisions. O sigui, que, clar, prendre una decisió és difícil, però a partir d'aquí també agafar les mosel·lites que tenen les pròpies decisions. Així també tenim una activitat interactiva que té a veure amb aquest tema. Amb els nanos més grans, a partir de set, també tenim una activitat que té a veure amb com fer fron a les pressions, sobretot en caminar del tema de la pressió del grup, molt important en aquestes edats. I, per exemple, amb els pares i mares també tenim una activitat interactiva que és un test per veure quin estil educatiu tenen les famílies. Doncs Laura, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Cristina, vols preguntar-hi alguna altra cosa que t'hagi quedat al tinter? Ònicament m'agradaria saber per últim en quan ha contingut. Hi ha una part més amplia centrada en el consum d'alcohol i cannabis, perquè, segons estudis de la Diputació, sí que és cert que són dues de les drogues que més consumeixen tant els joves i no tan joves, per dir-ho d'alguna manera. De fet, mira, nosaltres tenim aquests espais diferents que us he parlat, de nanos de 12 a 15, de nanos de 12 a 16 i de para-simares. Tenim una informació comuna per a qualsevol d'escoletius que visiten l'exposició, que és informació sobre 3 històries concretes. El tabac, l'alcohol i el cannabis. Com afecten aquestes drogues al servei? I les conseqüències més immediates al consum? Sí que és veritat que després en els plàfons dels joves s'amplia tota aquesta informació. No tan anant més petits, com són els nanos de 12 i 13 anys, que són primer i segon de la ESO, que aquí el que més està bé són sobretot els factors de protecció i agilitzes per a la vida. Tot i que ja tenen informació. Però s'amplia més amb alguns de nanos més grans. Aquesta exposició es pot veure fins al 18 de febrer, a la sala Ovidi del casal de joves de Sant Just, de 9 del matí, fins a 2 quarts de 3, i de dilluns de 17, de 2 quarts de 4 fins a 7. L'Aura Vega, tècnica referent de la exposició de la Diputació de Barcelona. Controles que aquesta setmana s'ha inaugurat el casal de joves de Sant Just. T'agraïm molt que ens hagis atès. Si arriba una altra exposició d'aquestes de la Diputació, que segur que han tingut previstes pels propers mesos, ja en tornarem a parlar. Posa, xesteros. Bufareu, bufareu. Moltes gràcies. 42, ara mateix de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. I atenció perquè acaba d'arribar, que jo no sabia si arribaria o no. Núria Salvador, Núria Bonetarda... Núria Bonetarda. Núria Bonetarda, eh, Jordi? Jo amb tu és un misteri, perquè mai sé el que portes, ni el que fas, cosa que ens va també a la contra, perquè no podem anunciar ni el Facebook ni el Twitter ni enlloc. Ens perdem els milers d'uyents que podria... S'esperen, s'esperen. A veure, la veritat és que saps què passa? Jo volia fer una connexió per telèfon, però no he trobat res interessant pel carrer i he tornat-ho. No hi ha res interessant per persona. Digues el títol, si de cas, o el tema, com a mínim quan el presenti, ara tindré coses a dir. D'acord, curiositat sobre diverses ciutats i poblacions d'arreu del planeta Terra. Digue-li com vulguis amb Núria Salvador. Curiositats del planeta Terra! Jo he dit un títol més complet. Això és ritme. Estem fent un programa a la tarda. Mira, per exemple, el Sergi diu... Vaja, misteris de la penya del Morro. Bé, misteris, no, perquè són curiositats del món mundial. Són les coses agrupades sota un mateix tema, o Núria Salvador, pel contrari, són temes diferents que no tenen res a veure l'un amb l'altre. Són curiositats del carrer, coses que passen al carrer, perquè ara amb el fred la gent no surt, i les coses més interessants no les trobem als museus. Però el carrer passa en coses increïbles. I, per tant, només surti a fora de l'estudi de Sant Just Desbert. Jo m'he informat per internet, he trobat coses impressionants, i per això precisament estava per Barcelona. Escolta, trobaré algo impactant i puc fer la transmissió. Que vagi perfecte, però és la meva secció, com quedem aquí? A part, tinc una cosa. Jordi sempre està dient que qui porta el pes de les seccions són els col·laboradors. A no sé que jo tenim la secció. Anem al tema, perquè tampoc no tingui jo ni res, per tant, la primera curiositat, Núria, quina és? Curiositats com, per exemple, nosaltres, i jo he anat per Barcelona i he vist que per Barcelona hi ha carreteres. Amb moto, vas amb moto? Vaig amb moto. De vegades em trans per pública. Tens-ho amb el medi ambient. Sí, molt, molt. Serà quan no has pagat la ITV. Exacte. Exacte. Però he vist que per Barcelona, com en tantes d'altres ciutats, hi ha una carretera, hi ha ser, hi ha edificis al costat... No, escolta, el Japó, això, a vegades és un problema, perquè hi ha tantes coses que no n'hi caben més. I van haver de fer una carretera i com que no hi havia espai, per posar-la, el que van fer és fer que l'edifici tingués un espai, perquè per dins passés la carretera. Hi ha una carretera del Japó que passa per dins d'una edifici. I partint d'aquí, m'he anat informant de curiositats del planeta. Terra, que t'agrada tu. Doncs aquesta és una curiositat, quines més en trobem. A l'elicap de Vila diu el xat, diu això del pes, en el meu carrer ser. Ah, ja l'he, l'he, l'he. En fi, Núria, quines curiositats més trobem? Doncs bé, per exemple, el Japó sí que tenen molts diners i podem fer això. Una edifici per què passi la carretera? O no ho han pogut fer a la ciutat de Wenling, a la Xina? Ojo, ojo, la Xina, què passa a Wenling? A la Xina, doncs passava, passava. Aquest més s'ha solucionat el tema, però fins ara una parella d'avis vivien una casa situada en una carretera d'alta velocitat. És una avi, perquè si és difícil ja es feu un xinès, hi ha un avi xinès, com el fas, no? On hi és, on hi... O, com hi és. Sí, que es passen convertiment, Núria. Doncs bé, tenien una casa al bell mig d'un prat preciós. Quan val destruït van ficar una carretera i ells van decidir no moure's d'allà. que van anar construint tota l'autopista, exacte, tota l'autopista molt d'aquesta casa, mentre els avis es neguen a sortir. I és que sembla ser que n'estan disposats a acceptar el preu que les autoritats els hi estan aconseguint, perquè diuen que amb aquesta quantitat no tindran prou diners per comprar una altra casa. Una cosa que vull dir, que diu a l'Eli que surten els cineros... Perdona, no puc. Diu a l'Eli que en surten uns cineros molts japonesos, perquè t'ho he dit, ah, konnichiwa. Konnichiwa és japonès. És japonès, ni hao. És que estic barrejant els meus estudis de japonès i cineros. Exacte, com saps. Sempre he recordat ni hao patates com va calar hao. Aquesta és una fotografia, la que comentes tu, que has navegat molt per internet en les últimes setmanes, no? Sí. I... Bueno, però, escolta'm, jo sóc un cosa que comento, que han passat fa temps, que han passat fa poca. Ja no és interessant. Cristina... No, jo estic amb tu, eh? No la busquis, ella. No la busquis. Si m'atiques... No t'estic atacant. Només dic que perquè la gent no ho tingui freds, que si ho ha vist per internet, millor per ell, ja estàs. Sí, jo ho poden buscar. Vol dir que busquin família de Wellington. En fi, que això ja està solucionat, que al final van acceptar la xifra de 260 llunares que vol diferent de 2.000 euros, aproximadament, per vendre-se a la casa, i així l'autopista ha pogut entrar a funcionar-me. Som xinesos, però no som tontos. Correcte. Més coses increïbles... Bueno, anem ara a la ciutat de Zuzou. On està? A la Xina, també. A la Xina, eh? Vinga, avui l'amortitarem. La cançó, la múria que posem per parlar de coses de la Xina, perquè... Què ha passat? Ah, l'accent, també l'amortitarem. Què ha passat? Doncs que també hi ha problemes d'espai, no? I aleshores la gent rica diu que jo vull un xelet, però com posaràs un xelet si no hi ha espai? Doncs el terrat dels magatzems giutian internacional, plaça a la ciutat de Zuzou. Uns xelets que són quatre xelets, que estan a la part de dalt, i que molts habitants d'aquestes... Estan al terrat, no? Estan al terrat, exacte. Però el magatzem, si suposo que dius... Va, compraré una mica de roba, una mica de gel, i arribes en aquest xelet que molts habitants d'aquesta població no saben ni que existeixen, perquè no els veus. No, de la contaminació que hi ha, normalment a les ciutats ciners és com... Bé, n'hi, hi ha molta contaminació, i no es veu a dalt de tot. Deu ser diuen, eh? Jo no he estat allà, també. Jo he vist una fotografia als nostres huïns per buscar pel Google, i es va estar impactant, eh, la imatge? Sí, sí, sí. De quants pis estem parlant de l'edifici? Jordi, no ho sé. No ho sé. Però això no em fa menys professional, veritat? No. Avui ja t'ha estat animat aquesta reta final, cosa que ens ha agradat molt, perquè el Luigi, per exemple, diu... Ah, doncs hola, Luigi! Hola, Luigi! És l'amic del Mario. No ho sabem, no ho sabem. El Mario Bros. Sí. No ho sabem. Potser sí, com que és internet, això, però no ho sabem. Potser tens una toveria del joc. Després, per exemple, diu el Sergi, Rivaldos, què tal, Barça? Com us he de dir en xinès, xin-xan-xuxun? Això ho va dir... Gaspar, expresident de la Grana, te'n recordes tu d'això? No, perquè no havia sigut. A mi m'interessa més la premsa del cor, Jordi. Sí, després diu... Qui va pronunciar aquesta celebra frase en xinès? Ah, bueno, ja ho hem dit, Joan Gaspar. I l'elicat de Vilà diu Confució. Confució, no, no, Confució, no. Error, eh, allò. Acierto, no. Error, que m'agraden volar que tenen ciutat de tele. Bé, més curiositats del món. Núria, per un viatge, marxem de la Xina, per favor. Anem a la República Checa, a Praga. Ah, això és música de Praga, no? Clar, és que m'estic animant, ja. Ja arribem a un punt a la sexo que jo animo. És ara. Música de Praga. Praga. El centre d'Europa. I què ha passat a Praga, concretament? Es diu Cozelusca. No parlo d'una nena, sinó d'un carrer, concretament, el més estret del món. Fins aquí podria semblar una cosa irreverent i estranya, però la cosa és complica, oi, Núria? Ah, sí, té 49 metres de llarg i un 77 centímetres d'ample. Ideal per a pareixes, no? No, és individual, individual. Per a Pau Gasol... Una persona una mica grasa no passa, no, ja. Depèn de molta gent que fa regi... Per a fer un cartell, per avisar... No, no, no, i és... Abans de res dir que, sobre això de la gent grasa, els pobres que no tenen bàscula, per saber si s'han aprimat, van intentar en passar per anar, i quan poden passar per aquest carrer... és un bon sistema de saber si és per dopès. Però el 77 centímetres és bastant, eh? Vull dir, és quasi bé tres quarts de metre, no? És poc, Jordi. És poc, això? És poc. Pensa que fins i tot han posat a cada extrem del carrer un semàfor que la gent ha d'apretar, perquè a l'altre extrem es posin vermell, i no s'hi posin perquè si no s'embussaria a aquest carrer. Molt bé. És un carrer que no té pas de zebra, només té pas, no? No hi cap. No hi cap ni un quadre. Bueno, en fi, molt bé, molt, molt, molt curiós. Què podem de visitar? El carrer més estret del món. Doncs anem a Praga, sí. A Praga, tothom té la idea que és una ciutat on hi ha molts músics ambulants, molts d'artistes... Aquí no hi caben. Clar, si els trobes en aquest carrer o estan els artistes, o passes tu, perquè no pot ser una cosa o l'altra. Bé, més tonteries del món. Ai, perdona, més curiositats, volia dir. M'estem avui. Jo estic recomanant viatges a la gent, que dius, no sé on anem, quina ciutat, què vols visitar. El carrer més estret anem al més ampl. Per setmana santa. Ah, vull dir, viatges per setmana santa, no? Que la gent també comença a fer els usplànics. Ah, si vols canviar una secció de buis, sí. No, però ja està. Vull dir, són opcions per setmana santa. Volia. No li facis cas. Jo ho vaig fer. Perquè el carrer més ampl del món m'imagino que està situat a Barcelona, la Diagonal. A mi em fa pena, això, però no. Ah, no? No. Que si hi ha reus nostres, situat? No, a reus ho tenim tot. No destaquem ni en positiu ni en negatiu. Només amb el cartell de Carnaval, que ja vam destar cap a unes setmanes. Que ha passat per fer allò que et vaig recomanar o no? Que tu estàs a canal reus televisió fent programes... No ho havies dit mai. I fent reportatges, no? No t'agrada que ho digui. No, sí, m'encanta. Vaig fer el reportatge aquell que et vaig comentar que el fessis. No. De preguntar a la gent sobre el cartell de reus. Sí, però això és veritat. És veritat, és veritat. La gent que ens està escoltant no deuen entendre res. El Jordi em va dir d'anar pels carrers de reus i preguntar què els semblava el cartell. Perquè tu treballes a un programa de canal reus televisió i fas reportatges. Sí, una miqueta, de tu. Escolta, aprofita, ja que faràs això, fer un reportatge d'això per la gent de reus que et pugui veure. Sí, els hi vaig proposar. I saps què em van dir? Que no. Ah, perquè no? Em van dir que no. Per què? Perquè diuen que no han parlat massa i que és una vergonya per la nostra ciutat, que sigui protagonista d'un esdeveniment tan penós. Sí, sí. M'estas dient que no tenen sentit de l'humor el programa on treballes? T'estic dient que les teves propostes no els interessen. Ah, d'acord, d'acord. Per això jo em quedo a la penya del morro, perquè... Perquè amb tot el morro n'hem fet. Pels altres llocs jo em diuen que no. Més coses... Bé, més coses no ens hem mogut del carrer més ampla. El carrer més ampla del món. El carrer més ampla del món està a Buenos Aires, a República Argentina. És la vinguda 9 de juliol ubicada en aquesta ciutat i que té l'amplada 91 metres i atravessa 12 carrils i per creuar-la només has de passar tres semàvors. Déu-n'hi-do. Aquí el xat apuntaven que si són just el carrer més ampla del món era el carrer de Can Pedrozeta. Però no. A principi, que jo sàpiga, no. No. A punt d'acabar el programa, més curiositat, n'hauria, perquè aquest espai m'agrada avui, eh? Ah, sí? Els altres dies, no? No, també, eh? Ah, d'acord. Avui molt. A tu, perquè no tingui jo. Alguna altra curiositat del tema? Doncs si una altra curiositat és un carrer que jo considero que és ideal per perdre pes. Ah? Sí. Després anem al carrer més estret del món a Praga... Per comprovar si passem, no? Per comprovar si passem. És el carrer més llarg del món, ara, no? No, és el carrer més empinat. Ah, més empinat? Sí. És el carrer que connecta el monestir a São Juan amb la punta de l'Everest. Està d'un nedin a Nova Zelanda. Ah, Nova Zelanda. Que és on van rodar el senyor dels anells. Doncs mira... Està jòbit on, una mica, no? És un carrer que està, a veure. És un carrer que, de llarg, només fa 350 metres, però la inclinació... Perdona, ja és més mòlia, eh? 380 metres, d'un i dos. Vull dir, els carreres de l'example no arriben a això. Bueno, però estem parlant d'un record Guinness. Aleshores l'Àigen espera unes xifres increïbles. I no és el cas. I què? Està empinat per què? Per què? Això no t'ho sé dir. Jo pregunte-li a la mare, naturalesa, perquè va fer aquest carrer... Mira, per exemple, a Tarragona. La nostra ciutat veïna, precisament no aprecio gaire, té moltes pujades i baixades. En canvi, la meva estima de ciutat de Raus és bastant plana, la qual cosa facilitar moltíssim les passejades per aquesta bonica població. És curiós que, amb el cartell que teníeu per Cal Nastoldes, diguis que teniu una ciutat plana. Que, per cert, vull dir-me comentant altra cosa. El Sergi diu... Vols que t'enseni el carrer més empinat, nena? Bueno, això ja... Núria, tu mateixa, si vols respondre... Estem a ràdio, estem a ràdio. Les coses no es poden veure per aquí. Ah, no, que sí, que tens la web que hem de ràdio. Jo sí, però ell no... Jo tinc un micro. No un televisor. Per tant, si m'ho vol descriure, que ens truqui. O que també una foto, si hagués. Una fotografia. Sergi, envien una foto del teu carrer empinat a la penya del morroarrobajimil.com i nosaltres li passarem a la Núria. A l'atenció de Núria Salvador. Núria Salvador. Només voldria dir una cosa, Jordi. Ja acabem. Em dic que només fa 350 metres de llarg, però la seva inclinació és de més d'un metre i mig. Vull dir que si anem amb bicicleta o en moto, a la baixada més val que ens vagin bé. Els frens. Tot seguit, repassem el millor i el pitjor de la penya del morro de Bué. El millor i assasat, però baixa. Doncs sí, que l'embordes tu, Núria. Ai, quina moció, moltes gràcies. El tinc. I en aquest cas el pitjor seria la durada de les entrevistes, Jordi. Són molt curtes. Les entrevistes? Sí, són molt curtes. Però si hem estat 20 minuts... S'en fan curtes. S'en fan curtes. Doncs ja ho apuntarem. A veure si la gent també se li fa curte que ens diguin alguna cosa, però a mi, personalment sí. Tu què estaries? 4 hores entrevista, per exemple? No, però hauríem d'ampliar l'horari del programa i poder dedicar una mica més a les entrevistes. Això, home, podríem parlar-ho amb els serveis informatius de ràdio d'Esvern, a veure si ens deixen més estona. Truquem a la Carme, que està a punt d'entrar. A veure si podem fer... Truquem-la. Hola. Sí, esperem que ara parlem amb ella. Cristina, moltes gràcies per haver d'estar a la meva secció. Perdona, Jordi, però és que estic emocionada. Hola, bona tarda. Hola. És la Carme Verdo i dels serveis informatius. Estàvem parlant perquè ara acabem el programa i, com sempre, connectem amb tu. Tu fas l'informatiu ara mateix, eh? Que podríem continuar el programa fins a les 7 i 4. No ho crec, eh? Hòstia, per recordar un dia a la direcció, no? Sí. Però avui ho veig just. Però vosaltres us importaria estar una estoneta més i fer-ho més tard? Clar, per exemple, informatius, com ho veieu? Avui o en general? Avui en general. En general, en general. No ho saps molt, no? No tinc molt clar. També hi ha l'opció de fer una petita pausa, que facin els informatius i després seguim nosaltres. Ja veurem. En fi, Carme, era un dubte que fèiem. Molt bé. Gràcies, eh? Fins ara mateix. Agradeix tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. La Carme, la qualitat senjustenca. També hem vingut el Pau Marcos, el Martí Ramírez, l'aranxa Sánchez i l'Anna Rovira, a l'espai de carretera Raya de la primera hora, a la Raquel Atúria, el presentadora del Parlar per parlar de Ràdio Barcelona, que hem entrevistat i que hem fet aquella broma molt amablement al començament de l'entrevista, i també a la Laura Vega, tècnica referent de l'exposició de la Diputació de Barcelona, que fa el Casal de Jóves de Sant Jus, amb la col·laboració, més que especial, de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. I també la Núria Salvador, que està fent una fotografia a la webcam, cosa que no sabia fer mai. Està molt bé. Tornem demà, a partir de les 5 de setmana, amb les notícies de la set i visca, sobretot, al Barça. Molt bé. Molt bé. I am a the beach. I can see it in your eyes. I only had a grown up by saying they were positive. Barrava-me sang due. Barrava-me sang due. Barrava-me sang due. I am a the beach. Barrava-me sang due. Barrava-me sang due. Barrava-me sang due. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui d'imecres 30 de gener. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just Notícies, edició vespre.