#199 - La Penya del Morro del 31/1/2013

A la nat d'ONG interposarà un recurs contenciós administratiu. Així ho ha explicat el seu president, Francesc Mateu. Hem provat tot el que se'ns ha ocorregut. En aquests moments la única mesura que ens queda és la via judicial, que és la que comencem avui presentant un requeriment de pagament. La Generalitat té un temps per respondre. Si no ha respon, haurem de veure què fem. I el més probable és que després d'això només ens quedi la via judicial. La Federació d'ONG alerta que sense aquests diners perillen una quarantena de projectes en països envies de desenvolupament. Però és jo del temps, Jordi Miralles, bona tarda. Hola, bona tarda, jornada molt tranquil·la. La que hem tingut avui a Rèu de Catalunya i continuarà aquesta bonança meteorològica demà, però s'acabarà ja de cara al cap de setmana. Demà sol, temperatures altes al centre del dia, amb una mica de fred a primeres hores, i dissabte forts vents del nord i del nord. Tu és ventades molt fortes de més de 100 km per hora. Emnava des del Pirineu durant tot dissabte i algun roxet dissabte el matí cap a les comarques de Barcelona i de Girona. En canvi, el sotí aponent moltes més clarienes. I menja farà més sol amb alguns núvols cap al Pirineu a primeres hores al matí, forts vents del nord i temperatures encara més baixes. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadoral, defensant Brasile de l'espanyol Felipe Mationia, assegurar que està a punt per jugar dissabte contra el llevant. L'etral pot substituir el sancionat Javi López si el teniu Javier Aguirre ho creu porto. Jo puc entrar hace unos días en una convocatòria, y eso me ha dejado contento. Mis sensaciones son muy buenas y estoy a disposición. Estoy siempre imaginando jugar y cuando toque, espero hacerlo mejor. Mationia ha estat dos anys sense jugar després de dues greus lesions, a tot això l'objectiu principal de l'espanyol, el mercat d'hivern, el davante colombiador Lampa Bonsa, compromete amb el Betis. El Barça, el defensa Dani Alves, ha queixat dels insults racistes d'una part del Bernabéu, a la nada de semifinals de la Copa del Rei davant el Raj al Madrid. Amb empat a un final, avui es disputa la segona semifinal entre l'elèctric de Madrid i el Sevilla, a les 10 de la nit, el Vicente Calderón, pel caos serà baixa al conjunt Matalasse. Amb el Barça, rebre la visita del líder del grup F del top 16 del Montepasquí de Siena, aquest vespre a 3 quarts de nou. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla jo saludar Jordi Domènech. Moltes gràcies. Fins la set del vespre, això és la penya del morro. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just, com cada tarda amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. La nit d'avui. De Balvidrera, molt bé. Som a Barça-Llenal, de nou despoblació, tenen un ajuntament, un municipi, de RIT, el Tividabo, i la Montanya Màgica. Bé, a més a més també, benvingut al programa. Gràcies, Carme. Benvingut a Minat per la Serra de Culsarola. Avui parlarem de les notícies de Sant Just com el ple municipal A més a més, també tindrem avui el programa els amics de Júlias Mellia, avui amb la Xènia Font, que fa Waterfolo. També tindrem com cada dijous la Rosé Arx parlant d'educació canina, avui ens parlarà del Hasqui Sibarià. Ai, quin món, el Hasqui Sibarià. I a la segona hora del programa llegirem un article de la Vall d'Avers per la gent que vagi sovint a la bona aigua. Jo crec que li agradarà aquest article. Perquè es diu Estudi Sociològic de la Bona Aigua, i l'escriu al Pau Pujol, un Sant Justent que l'ha enviat, i que és molt divertit. A la segona hora el repassarem. A més, també avui el programa, atenció, ens posem de gala perquè rebrem a la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, per parlar de l'any escriu. Vindrà clar ràdio? No, serà per telèfon, una entrevista que vam aconseguir via Twitter, perquè gràcies al regidor de Cultura Sergi Seguí, ens vam mencionar quan amb l'Arnau Cónsul a la secció de llibres parlàvem de la notícia que havia entrat la nova directora, i avui la tindrem al programa per parlar de tot plegat, juntament amb l'Arnau Cónsul a la secció de llibres. Tot això, com sempre, amb la col·laboració, més que especial de Cristina Vargas Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda Cristina, hola. Sabia, Jordi, que la gira fa són els únics animals que poden rentar-se les orelles amb la llengua? Ah, no ho sabia, però jo conec algú d'aquí de la ràdio, que també ho s'ha fet, això, eh? Et diré més, diré més. Està a la redacció, ara mateix. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya com Morro. Comencem parlant del ple de l'Ajuntament de Sant Just, que tindrà lloc d'aquí una estona... I és que aquesta tarda, ja ple municipal, la declaració de Sobirania i el dret a decidir de Catalunya, s'entrarà en dues de les motions que es presenten avui per part de Convergència i Unió i Junts per Sant Just. Evidentment, l'actualitat política del municipi passa avui pel ple de l'Ajuntament. També es tractarà el Pla General Metropolita a Can Ginestar i el Passeig Sagrera, tot plegat a partir de les 7 del vespre, com ja és habitual, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just. Després, Carme Verdoi, avui no et toca tu cobrir la informació, però... Com ho saps? Jo m'informo de coses, però, de totes formes, també podem avançar a algunes de les coses que hem comentat, que és el que passarà avui. Doncs hi haurà 14 punts a l'horó de l'Ía. Sí, que passa que alguns són més de tràmit, en sembla que tampoc són tan extensos. El que sí que hi ha són 4 emocions, 3, que les presentació, una que és per modificar l'Orderança Fiscal que regula l'Ívi, una altra per reclamar l'Estat espanyol que no és un trifúbil d'èficit a Catalunya, i llavors hi ha una altra d'acció que presentació, que és d'una altra emoció, perdó, que és de adhesió a la Declaració de Sobirania i el Dret de la Ciudad de Catalunya, i en aquest sentit, junts per Sant Just, també presentarà una altra, en aquest cas, però és una emoció de suport a la Declaració. Tot i això, no sé si finalment... Sé que s'estava intentant o es treballava, potser per intentar fer una emoció conjunta, allò que comentàvem ahir, diria, però... Perquè entra en el màxim de grus polítics possible. Sí, el migdia de moment no continuava sent així. No sé si ara la tarda... El P66 en Just què farà? Aquesta és la gran incògnita. També deia que és diferent una emoció de suport que una emoció d'adhesió. Tot i que, igualment, ja implica un grau de suport, no? Vull dir que... Quina diferència hi ha entre donar suport i adarir-se? Perquè donar suport és com més distant, no? Adarir-se és més, no? Sí, és ajuntar-se, no? És ajuntar-se. És firmar-ho. Adarir-se és firmar-ho i donar suport... Vull dir que també això... Dona'm suport, però no ho firmem, no? Finalment... Amb una certa distància, no? Sí, finalment són separades, o és igual si són juntes, que s'han de dir que és una cosa o l'altra, per tant, demà ho explicarem. A la set comença tot plegat, a la sala de sessions de l'Ajuntament, on acta oberta el públic, com sempre, un cop s'acabin els teus previstos, el que tu exep un és pregs i preguntes. Efectivament, avui a partir de la set, si voleu estar informat del que passa a l'actualitat política de Sant Just, només cal que aneu a la sala de plens de l'Ajuntament, com sempre, oberta tothom, i molt silenci i molt respectable a tothom d'allà, no? Sí, està clar que és que... però us en sabentareu de les coses que passen al nostre municipi. I ara parlem del Nouver Diàleg per la Independència a Sant Just des Ben. Que pencanyeros, eh! Bé, atenció, perquè el llibre de l'Ende és Espanya i el Berpón, el seu autor seran protagonistes d'aquest Nouver Diàleg per la independència de Sant Just, que tindrà lloc aquest vespre a la sala cinquantanari de la Taneu. Aquest vespre, Pón, parlarà de la relació catalunya-espanya, i que, escolta, treu aquesta música, m'estic molt nerviós, i m'atabala molt. No sé, una altra, una mica no diferent. Amb el que és més rock. Es coneix que és Jenny Hendricks quan la va cantar a Butch Talk. La va tocar bé. Doncs, com comentàvem, que es plantejarà amb l'economista, Albert Pón, què passaria dins d'Europa si Catalunya s'independís, eh, Carme? Exacte, es parlarà, doncs, de diferents qüestions, d'un punt de vista polític, jurídic i històric, i també es tractarà, sobretot, qüestions, per exemple, què passaria amb el tema de l'Unió Europea, no? Catalunya no seria automàticament un estat de ple dret, però tampoc podria quedar-me exclosa, perquè no hi ha cap tractat constitutiu europeu d'estableixar mecanismes d'expulsió d'un territori per haver-se separat. Per tant, són diferents qüestions que de vegades no les passem per al o no la sabem, i Albert Pón les explica en aquell llibre i les explicarà avui a Sant Justa. A més a més, segons Pón, l'Unió Europea no li interessa cagar al territori en quedi fora. I menys Catalunya, perquè per qui passa el 70% del trànsit de mercaderies i de persones entre l'Espanya i Europa. Bé, doncs si voleu més informació i està atent, l'Albert Pón us ho explicarà amb aquest novedial per la independència, que organitza, no sé si la gent de l'Assemblea... Sant Just per la independència. És la secció local, l'Assemblea... Ah, que tenen. A les 8 de la Teneu, sala 50 Nari. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de menys. Ui, sí, mou. Si és de la tarda, continuem en directe i canviem de tema. Parlem ara d'habitatge a Sant Just d'Esvern. Afectivament, dilluns assortageran els 54 pisos amb protecció oficial de la nova promoció econòmica de venda, el Mas Lluís Lluís Lluís. Hi ha 66 famílies que opten a un d'aquests habitatges de promunça. Ahir es farà de banda notari, dilluns a les 6 de la tarda, a l'equipament de la plaça de la Pau, anteriorment conegut com la vaconeta. La vaconeta, jugui per 4 punts, eh? Ara m'ha vingut la imatge d'Oscar Dalmau, saps allò que fa això? Avui tinc com la veu més ronca, no sé... T'has sortit, t'has sortit. Sí, sí, sí, vaig sortir. Es nota molt en la veu. Si surts a veus, es nota o dorms poc. Sí, també, és tot a l'hora. Sí, a l'hora molt, i vaig sortir molt. Clar, sortir no, sortir sí, no fa veu. Una festa sent just, jo sol, a l'esquadra matinada, al parador, cridant, sí, amb calçoteig. Carme, repassem els habitatges... Estan al carrer Vila Taparra, número 8, 10 i 12, inclou en places d'aparcament i trastet, tenen entre 55 i 90 metres, depèn de 15, i els preus van del 132.900 euros als 201.000 amb viva inclòs. Un sorteig que es farà de banda notari, que a les 6 de la tarda, recordem que a l'hora d'accidir-hi, teníem preferència als senyors tencs i senyors tencs, però com que el edifici està educat a Sant Feliu, també es va obrir, també tenint opció d'entrar-hi, i, finalment, d'aquestes 66 sol·licituds, 27 de les que s'han acceptat són de Sant Feliu. Bé, doncs, continuació. Carme, gràcies per aquestes informacions. Ja sabeu que teniu més... La Cristina té més informació sobre un tema que parla ara. Quin tema, Cristina? Jo? A veure què passa. Ah, que s'ha de mirar els matisos, que s'ha de mirar la qüestió i suport. Ah, doncs digueu, clar. No t'ho guai per tu. Us fa molt això, eh? Busca les coses, però s'ho queda per ella. No, però si més o menys és el que em diu, no? Que suporta, en principi, segons el diccionari de la llengua catalana, diu que és l'acció d'advocar per alguna cosa obtenir o acordar, no? Advocar, advocar, eh? Sí. Sí, sí, advocar, perdona. I, en canvi, adhesió és... bueno, seria com sumar-se. Sumar-se, no? El terme és més més... És el mateix, vaja. Sí, és el mateix. Però el mateix és aquest, que adhesió és com... Clar, tu, per exemple, imagina't que hi ha una... que hi ha sortut un equip de futbol, no? Aquí s'enjust... bueno... Potser no seria millor que sembla. No, potser són dos o tres, per exemple. Això de dir que et dones igual, que ha sortut un grup... De Water Polo. De Water Polo. Jo puc adarir-me, no?, que potser vol dir que formo part de la Junta Catalga, o que et digui que et dono suport. Que vol dir que et doni un vestit plau, tal. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, un aplaudiment per Carme Verdoi. No sé què diran, el ple. Bueno, si fan alguna comparativa a això, avui? No, és que no t'has d'adonar amb adhesió. Què vol dir? Perquè avui hi ha un equip de Water Polo... Si diuen tot això, vols dir que has d'escoltar el programa? Si no, doncs no. Per cert, que em comentava que em vaig a informació a partir de la set, els senjors notícies, adició vespre, que és la informació que vulgueu de senyustarradiodesvert.com. Carme, no marxis, perquè tenim els moments per enmarcar que tanta grada en l'esquifia de la ràdio que sonaran avui al Can Jiquipugi. A partir de les... Avui en directe? Epa! Els agradarà, els agradarà, doncs. A partir de les 8 del vespre, no, de 9 a 10. De 9 a 12, Can Jiquipugi, a ràdio Desbert, i a més a més també avui hi ha el condensador de fluts, o que parlen de coses bics. Anem al tema perquè els moments per enmarcar, que jo no he escoltat encara, perquè l'Adrià me l'acaba de passar fa uns minuts mentre feia un programa, i les pífies de la ràdio i de la gent que fem ràdio Desbert són aquestes, aquesta setmana. Carme, gràcies. Adeu, bona tarda. Que vagi bé. Un moment per enmarcar. Un moment per arreter les activitats. Bona nit, Adrià. Bona nit, Adrià. Comencem parlant del nou diàleg per la independència. ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva la independencia! Ara ja, perquè el llibre de l'Ènda és Tyspània i el Berpón, el seu autor... El seu autor. Seran protagonistes del nou diàleg per la independència de Sant Just. Cristina, no m'hi deixi perquè tu veig que no coneixes el Berpón o no l'has escoltat mai. No, es coneix el Berpón. La moment tot va malament. Anar-lo a Berpón, aquest. A veure, Jordi. A Berpón. L'entrepada, Salvador Giral. Rico, rico. I el talent de Jordi Nopca. Tu tienes que estar trabajando porque tienes talento para ellos. Són els llibres que es presentaran dissabte al Barrelibres. Mena elegía, amigo, de todo ya. Esparar al celler de Can Mata per acostar la col·lecció de narrativa al públic Sant Justenc, combinant-ho amb un tas de vins. Sempre és bueno beber, però a aquestes cases, beber un poco más. I saludem el Carles Hernández Rius. Carles, bon dia. Bon dia. Com es presenta el temps als propers dies? Doncs de moment càlid, molt agradable. Que ens hi puguem, avui, a partir de les 9 del vespre, fem una pausa. Ràdio T'esper. Durant-te 8.1. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7.5 avui. El condensador de Fluzó. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio T'esper. Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. La penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio T'esper. Moltes patonets des de la botiga Oetón de Sant Just per la penya del Morro. Bona tarda i aniria Bernds. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio T'esper. Bona tarda i aniria Bernds. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio T'esper. Bona tarda i aniria Bernds. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio T'esper. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda i aniria Bernds. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Generalment el primer i tercer passadís està ocupat pels més veterans, ja que molts es creuen que tenen uns drets adquirits i cadascú ocupar 4 metres linials de banc. Per exemple, els calçotets fan això del tercer passadís. El gimnàs o sala fitness hi ha diferents àrees en funció del camp d'acció de les eines o màquines dipositades. Per exemple, els exercicis que requereixen més força són al fons de la sala, probablement perquè deu ser el lloc on més es capen les flatulències quan realitza un gran esforç físic. El primer passadís de casa seva, fins a aquestes instal·lacions, perquè camina pel carrer cansa molt. També és curiós observar que les cintes estan orientades envers la piscina, de tal manera que els usuaris es puguin distreure amb les braçades dels nada dos o les corbes de les tècniques equàtiques. Deu ser perquè caminar o córrer sense moure's resulta avorrit. El camp de poc temps de ser client de l'abon aigua, tots els esportistes ja identifiquen aquells equips que són més nous i funcionen bé. O els més atrutinats de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç. El camp de poc temps de ser client de l'abon aigua, tots els esportistes ja identifiquen aquells equips que són més nous i funcionen bé. O els més atrutinats que s'encallen constantment. També saben d'aquells punts que habitualment són ocupats per honorables persones. Potser per apropar-s'hi o potser per allunyar-se'n. La piscina és un espai diferenciat on et pots delectar amb la música ambiental, cançons de discoteca o bé música relaxant. La piscina petita sol ser la pista de ball dels usuaris que només van a escoltar música i de passada fan estiraments dins de l'aigua. Lloc on el cos pot ser més flexible i l'artrosi ho agraeix. Els usuaris de la piscina es poden classificar en dos grups, els que van a nedar i els que van a passar a l'estona. Els que van a passar a l'estona es poden reconèixer perquè són convoyes flotants, pràcticament no es mouen. I això els permet mantenir una llarga conversa amb qualsevol altre usuari que puguin reconèixer. Senyors administradors, responsables i usuaris de les instal·lacions municipals de la bona aigua, no cal fer cap reforma ni canviar res. L'espècie humana es comporta igual aquí que en qualsevol altre lloc similar. Com a resum, després de vacances vaig decidir que quan arribés setembre volia rebaixar penses. Ho estic aconseguint a l'hora que augmenta la percepció sociològica dels meus veïns i veïnes. Firmat per Pau Pujol a la Vall d'Avers, sentat aquest d'últim número, Estudi Sociològic de la bona aigua. Convertiment a la pàgina número 23. Arnau no sé com valores tot plegat i si s'ha deixat algun tipus d'usuari en aquest article que és extensi llarg, però hem pensat que valia la pena llegir-lo. És un article molt ben escrit, però toca bastant a fons alguns temes. És evident que és algú que ha anat als vestidors. No toca als aspectes femenins, seria bo demanar alguna usuària femenina que fes l'anàlisi d'aquell vestidor. Vaig cada dimecres a nedar els matins, soc d'aquests usuaris de la piscina que vaig a nedar. Vaig 20 minuts i mig hora, una miqueta més depèn de quan m'hagi aixecat de tard. I t'exhiveixes al vestuari? Jo tinc la sort que crec que el Pau Pujol no té, que és ell de la tarda quan tot el complex esportiu està més massificat, i és més clara aquesta districció de passadissos. Jo estic el tercer passadiss, no considero exactament la tercera part. No seria el meu cas. Diu que el primer passadís es situa en els joves, però suficientment preparats o llupis, explicant-se les seves proses... Això en general els matins és cert. Quan arribo a aquell primer passadís està ocupat, ja ni el miro, i estic entre el segon i el tercer. No és el primer i el segon, sinó que són els passarells o no habituals. Jo habitual ho sóc, hi ha gent que deu ser molt més habitual, però la definició del primer passadís és exacta. Crec que lo altre depèn de l'hora del dia. Hi ha un quadre bastant en el segon passadís, que és un usuari molt concret de la bona aigua. És un usuari... És catxes d'aquest tipus així... No sé si és catxes, en tot cas és un seductor. És un seductor? Perdona, és d'aquelles tipus... Jo no conec, però és d'aquelles... Potser sí que conec, però no he anat mai a la bona aigua. És d'aquell tipus espècie en què intenten ligar amb tot el que es troba? Crec que no. Crec que no seria aquest. Però si li digui adéu, president. Perdona, però tenim moltes personalitats importants. Poca broma. Però els jugadors del Barça no aniran mai al complex de la bona aigua. Crec que no, perquè ja van al seu gimnàs particular. I allà la ciutat esportiva de Can Barça, que va ser tan lluny que estava entre Sant Feliu i tot plegat. En fi, la Vall d'Avers d'aquest més on hi ha aquest article i altres també, com per exemple un making-of dels pastorets que es van fer en guany i que podeu veure't anar a la portada amb una foto molt xula, que m'agrada molt, que es veu la Neus Baldric, que feia de Maria i que... Una Maria especial, eh? Una Maria negra, que no parlava durant tota l'obra, tampoc no va tenir problemes de text, la Neus. Però la foto és així, com amb els fons negre, molt molt xula, i després la contraportada on surt l'Arnau Console, per cert, i altres actors i actrius que van fer els pastorets de Sant Just amb el making-of, entre les bambalines, el backstage i tot plegat. En fi, la Vall d'Avers! Què he dit de la Vall d'Avers? Nosaltres fem una per cert, tu, Cristina, no vas al complex esportiu de la bona aigua, no? No, no, no. Jo sóc de les que fa el cotxe per venir aquí, a tot arreu. És veritat, últimament surto a córrer, jo, eh? Atenció, perquè l'any passat teníem una secció amb el David Padrós, que era el rinsultor que li deiem, i que, bueno, d'esports extrems, i ells, ells, m'ha entrat la fitness... Ah, d'exports extrems, n'has sortit a córrer una mica? No, no, no. Jo sempre anirem a sortir a córrer, no, sortir a córrer, tot el tema aquest de córrer per ser feliç, que hi ha molta gent que córrer a Sant Just, al vespre, i fa recorreguts de carretera reial, el baixar fins a la Walden, tornar a pujar fins a la vinguda d'industria, depèn de cadascú, perquè a Sant Just també té una orografia, clar, com que no és plana, també ve de molt bé per córrer i per entrenar bé tota la musculatura de les cames, i tot plegat. Jo no sé què s'espera, els glútics. I a més de córrer també hi ha molta gent que fa bicicleta, i a les diumenges pel matí pots veure moltíssima gent que baixa... Sí, és que vam per tot Sant Just. Vam bicicleta, corrent. Sant Just és un punt de sortida estratègic, també està aquí a Ciutat de Colserola, per fer molta ruta, comenci aquí a la penya del Moro, i després se'n van per Sant Pena-Màrtir o pel Colserola. A més, gent de tota edat, perquè hi ha molta gent gran que va amb bicicleta, que jo em quedo una mica al·lucinada. Sí, sí, no, no, està molt bé. Sant Just, país, molt país, poble, poble d'esportistes. En fi, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la Laura Borràs, directora de la institució de les lletres catalanes. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. 3 jocs de 7 i mitja avui. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i l'altra a casa. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Otunda Sanyús per la penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia de Bristol Idiomes i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kits enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Cristina Arnau, continuem la penya del Morro en directe a ràdio d'Esber, en directe a ràdio d'Esber. Fa unes setmanes a la secció de llibres amb tu mateix, Arnau, vam donar la notícia que la institució de les lletres catalanes havia canviat el seu director i ara entrava a ocupar el càrrec la Laura Borres. I Sergi, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sanyús, ens va escoltar i ho va posar en un tuit mencionant la Laura. A partir d'aquí ens vam anar intercanviant tuits en aquesta deixarxa social, la Sergi, la Laura, nosaltres també, i en un d'ells demanàvem a veure si era possible entrevistar la Laura, la directora de la institució de les lletres catalanes, per parlar de l'any espriu i coses del Twitter i de tot plegat. Avui la tenim al telèfon. Laura Borres, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Laura Borres, l'hora de venir al programa. Arnau, per posar una mica en situació als oients, qui és la Laura Borres? Doncs ja, Laura Borres és una historiadora de la literatura, licenciada en Filiologia Catalana, doctora en Filiologia Romànica, professora de la Universitat de Barcelona, abans ho havia estat de la Universitat Oberta de Catalunya. Com m'has dit perfectament, des de fa dues setmanes és l'aflamant nova directora de la institució de les lletres catalanes. L'any passat, en un cicle que aquí vam comentar varias vegades, va fer de comissària de l'any Sales Caldés-Tisner, que dels quals se celebra el centenari dels tres autors. Aquest any, bé, el centenari que ja s'ha començat a celebrar, amb bombo i plateret, per tot arreu és el de Salvador Espriu. Efectivament, i jo crec que la primera pregunta és obligada, que com van aquestes primeres setmanes com a directora, Laura? Molt bé, molt intenses, molta feina, però és el que toca. Aquí ens hem de posar les pilars ràpidament i ja n'hi estem. Perquè quina és la teva feina exactament a la institució? Què t'ocupes? Bé, de fet, la institució és una... diríem, una entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya, que té com a missió fonamental la promoció de la literatura catalana, de les lletres catalanes, dels seus escritors, de les seves obres, i per tant això ens en tronca directament des del pla de la lectura, fomentar la lectura d'aquests autors, que la gent jove, les escoles, etcètera, els conegui, les biblioteques, és a dir, que els àmbits d'acció són molts, variats, i que el que es tracta en definitiva és portar la literatura a tots els entorns al sigui possible. Des que tens aquest nou càrrec, has notat que la teva agenda s'ha ocupat més o nou? Jo tenia una agenda bastant complicada, però efectivament en aquests moments la cosa ja és una mica dramàtica, però vaja, és el que correspon, i aquí estem. No t'ho dic perquè em sembla que ara mateix és que just hem enganxat sortint d'una reunió, que no sé si estava decidint alguna cosa sobre l'any espriu, per exemple, o què? No, directament, no, però aquests dies m'he de veure amb moltes persones, he de conèixer moltes projectes, moltes iniciatives que té molta gent, i bé, donar forma a la nostra línia d'actuació. I escolta, Laura, bé, la nova institució de les letres catalanes, com serà, o no serà nova, o quins reptes et planteges? Bé, d'acord, haurem de fer molts canvis, d'això en parlem més endavant, com tu has comentat fa dues setmanes, i de fet, quan em veu comentada parlar de l'any espriu, doncs vaig acceptar, gostosament, si voleu anar al futur, parlem de com serà la institució, perquè encara, òbviament, no se falta una reina de primer aconeixement de tot el que s'està fent, i després de definició de quines són les línies de treball en el futur més immediat, a mig llat termini, també d'acord amb l'encarrec de la conselleria de Cultura, lògicament. Ja estem preguntant més del com, de va, centrem-nos doncs... Ciutant-nos amb l'any espriu, no? Fa tres dies va començar en un dia prou especial, el mateix dia que el Parlament de Catalunya declarava la sobirania, que era subjecte de sobirania al poble català, comença l'any espriu, un poeta... Molt significatiu, també. Una mena de coincidència còsmica i d'una bellesa poètica important, sí. Doncs d'entrada, marxis molt bé o menys i pels nostres oients, qui era espriu i per què aquesta necessitat d'un any celebrant-nos especialment? De fet, a veure, els anys literaris, se succeeixen en el sentit de que cada any tenim efemèrides, homenatges, comamoracions... La singularitat, segurament, d'aquest any, és el fet que ha estat una comamoració de govern i que, per tant, estigui fent un homenatge espriu, perquè també l'any d'Illangomes, Islens Rosallòports, els Islens de Matvini, ella... Tenim 20 anys a la mort, també, de Vicent Andrés Estallers, 10 de l'any de Martí Pol, tenim també el Sant Anari, de Joan Teixidó, que seria d'aquesta generació, d'alguna manera. També tenim els 100 anys que ha fet de vida la Joan Arraspall, que, com veieu, hi ha altres efemèrides en aquest sentit. Però la singularitat de l'any espriu és perquè s'ha lavat espriu a la categoria una mica de poeta nacional. Per què és tan important, per la literatura catalana, salvat d'espriu? Salvat d'espriu és un pes específic inquestionable. Jo ho escrivia fa uns dies en un diari, en el sentit de dir... Hi ha persones que consideren que només amb l'obra d'espriu la literatura catalana entrarien al mapa de la literatura universal, per la quantitat, la qualitat, la variació de registres que té l'obra de salvat d'espriu. Per tant, és una obra inquestionable. Com sempre que parlem dels autors, els gustos van a gust del conservador. Hi ha gent que li agradarà més, hi ha gent que li agradarà menys, però que la seva valor té un pes específic i un valor parell a mateixa, doncs això és inquestionable. Tu creus que l'espriu no ha tingut prou reconeixement fins ara, per exemple? Jo crec que estiu ha passat per unes fluctuacions que hi ha vegades es fa donat en altres autors i que a vegades ho responen a mecanismes diversos i complicats. Potser no sempre explicitables. D'entrades, un autor difícil. I aquest és un fet que és així. Per tant, cal donar maniobres aproximatives que ha pujat fet, que pugui allunyar-se més del que podríem considerar una lectura per tots els públics. I tant mateix, el que s'ha donat és que, a través dels resaliances de vegades amb la música, pensem al factor popularitzador que en aquest sentit ha tingut, Raimón, els cantautors que han musicat els poetes, que els donen una altra forma de supervivència, diria mi de difusió, que s'adreça també a altres públics, molt important. I també ha connectat d'alguna manera amb una manera de veure el país, de sentir una catalanitat. I, aleshores, jo crec que aquest sentit és un autor que sí que ha capturat molt l'atenció de la gent. Potser ha ran de posar-lo en el focus, també, de l'any 2013, amb aquest gran centenari. La frase del dia, per exemple, que el comissari Xavier Bruleçala va impulsar i que tants mitjans i que tants s'han fet ressò, jo crec que és molt simptomàtica de la quantitat d'interès que pugui generar i les rapiulades que té, i l'efecte mirall que genera, com la gent també comparteix el seu esprit, els seus versos, els vincula a músiques, a paisatges, a imatges, etcètera. Jo crec que això és també una mostra de com la gent es fa seu, a l'autor. Però expliquem això de la frase del dia. Hi ha una pàgina web, evidentment, anyespriu.cat, en la qual cada dia es tria un vers, una frase, una cita d'espriu, que, efectivament, després és rapiulada i reeditada, republicada, per molts altres mitjans. Aquest, evidentment, és una de les maneres de popularitzar espriu. Però quan parlàvem d'autor difícil, només per posar un exemple, espriu és algú capaç d'escriure un obra de teatre coneguda en primera història d'ester, a la que, atenció, ullens, no hi ha ni una sola paraula repetida. Difícil vol dir això? Com es fa arribar a la gent? Perquè la gràcia és que la gent el llegeixi, però, d'entrada, xoca. Més que xoca, no, cal entendre el per què això és així. És a dir, espriu és un autor que, a vegades, va triar altres formes expressives a diferència dels articles o de la narrativa, perquè la censura, doncs, els costava més detectar segons quines coses amb quins quins gènere. Per exemple, els censors no han estat gaire bons lectors de poesia. Hi ha cap llegida més novel·la, per tant, segons quines coses no es podien dir en un gènere i si es podien dir en un altre. La poesia sempre ha estat considerada més crítica en aquest sentit. A vegades, sense raó, però és així. La poesia és prou quan es planteja fer la primera història d'Ester, que certament és una obra que, diríem que sobta, que la primera vegada que algú la llegeix, pensa que és primera perquè vindrà una segona o què passa, que vol dir aquest títol, per què el llenguatge sona entre arcaitzant, innovador, a vegades és un català que per molta gent és irrefoneixible, però fa clar, ell es pensava que el català podria desaparèixer. I d'alguna manera, amb la primera història d'Ester, estava fent com el testament de la llengua catalana, com si arqueològicament, en el futur, algú pogués trobar la història d'Ester, i com si fos una pedra de la Roseta, fos capaç de reconstruir la llengua catalana. Llavors, clar, fixa't que té un valor d'airebé funerari per la llengua, per assegurar la seva continuïtat després de que ja no hi hagi parlants per aquesta llengua. Llavors, vis a aquesta perspectiva, doncs adquireix una nova manera de considerar-la, d'entendre-la, i per això tot i que és una obra difícil de representar, i també per al públic, difícil d'assistir, jo crec que té un potencial i un valor que molta gent se'n sap pirellongues, de versos, que sonen, que volen semblar estrambòtiques, i que també collen, no?, en l'imaginaria de la gent. Em quedaré aquí fins a la mort, que soc també molt covard i salvatge. Aquest de festa, és l'última frase que han llançat... La d'avui. La d'avui, exacte, és la d'avui, que, per cert, ara a la set hi ha una confegrencia sobre espriu al centre de cultura la Mercè de Girona, a carreg de la professora Margarida Casacoberta. Jo volia preguntar-te l'Aura, ja que et tenim aquí, i així per anar acabant, si et sembla. Quines són els actes centrals que hi haurà durant aquest any espriu o que hi ha previstos? Bé, el gran acte que es va fer per l'inauguració de l'any, va ser el del Palau de la Música, també hi haurà, per Sant Jordi, accions molt més vinculades a la ciutadania, amb una possibilitat de fer una marató, d'espriu d'acord i de memòria, gent que reciti espriu i que algú vulgui compartir, hi haurà també accions puntuals al carrer, s'està parlant de poder fer-te una explosió de titelles, rets a l'hora d'espriu, que hi hauria també idealment a la Rambla de Catalunya, és a dir, que també hi haurà accions en aquest nivell més cívic, també amb les laies i les ariazmes, que potser saben que se'n diuen per les obres d'espriu, i després també a la xarxa hi haurà una gran evolució amb flups de lectura, que passarà també per les biblioteques, lògicament, i per les escoles, i també creativament la part de l'espriu digital, fent una crida a la població, perquè justament representis fragments de la primera història de dessert, que junts conformaran una obra multimèdia, a voltant d'espriu, que és el component, també, si tu vols, més modern i innovador, perquè ho era, perquè la seva cultura literària està focalitzada en el món antic, en grans coneixements de Grècia, Roma, del cristianisme, del judaís, etcètera, recordem que ell era egiptolec, però al mateix temps es projecta cap a la modernitat, i el coneixement que té de la literatura, en general, la interlocució literària que va tenir en tants i tants personatges capdavanters. Una curiositat, Arenys de Marcinera, també farà alguna cosa allà? I tant, si farà alguna cosa, hi ha una trobada prevista que passarà per tot Arenys, però que correncarà el cementiri, amb també actuacions de grups de música, o de cantants joves, que l'aportació de les noves músiques també s'acosti a Espriu, ja que Espriu ha tingut també aquesta tradició, de trasllat cap a la música. Tenim una bona agenda, que també passa per taules rodones, conferències com la que es mantaves, cicles de conferències que tindrem, des de la institució també en potenciarem, exposicions com la del CCCB, altres exposicions de petit format, que seran literarans, sigui que l'agenda estarà ben carregada. Ens provarem a Espriu fins a la sopa, diguéssim, no? Una mica, sí. Però és el que es preveu. És el que acaba passant, i jo crec que és bo capaç, millor que la gent acabi dient, sí, estic veient Espriu en diverses facetes, haver de ser en algun moment m'hi enganxo, més que no pas que quedi oblidat, que a vegades és el que hem tingut amb alguns autors. Home, certament, si més no, l'any passat, jo sé de bastanta gent que es va decidir a llegir Encerta Glòria, un llibre del qual li havien parlat, i que tenia 700 pàgines o 800, i li feia molt pal, perquè era la guerra civil, i vés a saber, no? Caldés els comptes siguin més coneguts, i Tisner, sí, era aquell del part que sortia de la tele, i en canviar la gent jo sé que l'ha llegit. Ah, no ho sé. Això és una maniobra que jo crec que val la pena, ni que sigui en pla got a Malàia, perquè té aquest efecte, que després la gent diu, ostres, és que ho he descobert i m'ha encantat. Ara les famílies em deien, estres, com ho farem? Ara els haurem de matar, perquè els has donat tanta vida, que nosaltres ja no podem seguir la gent d'asta, aquests autors que ja són centenaris, i que els canvien d'una tanta guerra. Ja sabeu que podeu seguir, si us enganxeu ara, per exemple, a través d'Internet, el Twitter, que ja teniu quasi bé 2.000 seguidors d'unidor, amb l'any, escriu, on totes aquestes actes, i tot el que anem comentant, també està allà, de forma diària, amb el Twitter. En fi, Laura, t'agraïm molt que ens hagis atès, que per cert, per cert, i amb això ja acabem ja del tot, perquè sé que tens històries, però avui s'entreguen els Premis Ramon Llull. Sí. I sabem que ets membre del jurat. No, vaig ser membre del jurat. Ah! Ja, membre del jurat. No podria ser membre del jurat. Escolta. Sí, Antonio, el meu culpa. Perdona, m'han passat malament la informació. Perdona, perdona. En aquests moments, que em toca representar la totalitat d'estats catalans, no crec que fos èpica. Està en un jurat que premia uns i no altres. Per tant, no formo part del... Banyarà amb periodista, però no? Això veurem aquest vespre. Òscar, últimament és el que es porta. Sí, sí, sí. Laura, perdona. M'havíem passat malament la informació. Va ser-ho, va ser-ho. En fi, doncs Laura, borraràs moltíssimes gràcies, directora de la institució de les lletres catalanes. És just que està llocupant el càrrec, i li queda tot ben endavant molts mesos de feina, i també aquesta nova institució que no ens ha pogut desballar res, de com serà en el futur. Laura, bona tasca, i que vagi molt bé. Gràcies, bona tarda. Adéu. Arnau, vine aquí, que t'estiraré les orelles, perquè l'Ocellet, que m'havia passat aquesta informació, si volis, eres tu! Arnau! Ah! Sí, dissimula. M'has donat aquesta informació, i hem quedat... Jo crec que he sigut substituïda a última hora. Ah, no ens ha volgut dir, no? Clar, bueno, fins fa dues setmanes, jo crec que ho era, i ara ho ha dimitit del jurat. Ho ha sigut durant molts anys, l'any passat segur, perquè jo hi vaig estar en contacte, tenien compte com tu saps que l'Institut Romol Llull... Bueno, i té a veure amb aquest, si m'hi has notat fins l'any passat, aquest any, no? És veritat, és veritat. És cert, hauria hagut de caure que sent la nova directora de la institució no podia ser membre de cap jurat. De totes les tornes, és el que dius tu, fa dues setmanes que està en el carrer, que potser fa tres o quatre, i ja fa un mes o dos mesos ni ha pensat zero. Bueno, el millor era, i a les bases sortia, que jo diria que ho he vist, però clar, ella va dir, a partir d'aquí, plego, i ja decideu vosaltres si cura, que feu-ho a altra, o sigui amb 104 en teniu prou per decidir qui guanya. En fi, per què dius tu que és possible que un periodista s'emporti avui el premi Ramon Llull? Bé, últimament... El debat, periodista, escriptor. Ara, ara ho he dit. M'has tanyat, Jordi, què et dius? Jo ho sabia, però dius per la gent, per fer-ne un gàrdia de tri, perquè tu ets... Jo no ho sé, però jo tenia ganes d'estirar-li aquí, va, per una oreta, perquè no ens ho dius, ràdio d'Esber, una ràdio simpàtica... Molt bé. Però clar, no ho sé, no ho sé. Òbviament no ens pot dir res, perquè no ho sap, o sí, però, evidentment, s'ha sabut allò que en Castellà diuen, és currir el vultro en Gràcia, i en tot cas, jo, malgrat tot, em jugo un pèson que guanyarà un periodista. Ens apuntem, i la setmana que ve, perquè ja sabeu que l'Arnaut, una corrada, una única paraula, particular contra els premis que últimament perdonen a gent que, en principi, no és escriptora natural, sinó que ve d'altres professions, com faig el pla, el periodisme. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Per cert, que d'aquí uns moments parlarem de la llavó inmortal, abans, però, Arnaut, m'agradaria preguntar-te sobre l'entrepà de Salvador Giral, i també el talent de Jordi Nobca, que són els llibres que es presentaran aquest dissabte, en la primera edició, que es fa de Sant Just, del Barre Llibres, al celler de Can Mata. Doncs mira, de l'entrepà no tampoc di gran cosa, només que suposes una novel·la que es podria dir que fa entregana, de llegir-la. Sí, molt suculenta, no? Ah, vinga. No en sé dir res. Ha d'estar bé, perquè en general el que publica la breu és, si més no, literatura arriscada, i literatura de la que no trobes en grans editorials, sinó que la gràcia és que les petites editorials aposten per títols diferents. Com ho és? Aquest sí que em puc parlar. El talent el vaig recomanar l'any passat amb algun dels programes que vaig venir o vaig fer per telèfon, el talent de Job Prodinopka. Correcte. Jordi Nobca, que és crític literari del diari Ara, un dels encarregats, per exemple, de fer entrevistes, quan els... quan hi ha escritors estrangers que venen aquí, i és un... Bé, es tracta de... un parell d'editors, joves, que volen muntar un editorial, i per fer-ho tenen, diguéssim, una petita notícia, i és que Alemanya han inventat una màquina que detecta el talent. Quin talent? El talent literari. I ells van pel carrer amb aquesta màquina dient si algú és capaç d'escriure una novel·la i que, a més a més, estigui bé o no, algú que a lo millor mai s'ha plantejat escriure una novel·la, però la màquina detecta que evidentment ho pot fer. Tot plegat és una farsa del món dels agents literaris, de les editorials... Els cassa-talents, també, no? El teu element en política, sobretot, si la deixes, et poden donar una feina com a cassa-talent, per exemple. Per exemple? Per què et sona que ara és cassa-talent? És cassa-talent, ara. No sabies això? Vas llegir que l'havien fitxat d'una empresa, però suposo que és perquè no li avancen sobres. Ja, ja. Ella no surt, eh? No surt. Ella no surt, clar. La Dora es va dir... Me'n vaig a descomptar. M'ha agradat molt un comentari que s'ha fet avui sobre aquest tema, els sobres, doblegat, que no sé quina ràdio on l'he escoltat. Fixa't si a Catalunya ens tenen discriminats que tampoc ningú del PP català revia sobres. Sí, sí, una pena increïble. En fi, doncs ja ho sabeu, eh? Val molt la pena, és un llibre, el talent, a més a més, ple de persecucions, perquè evidentment hi ha els grans agents i els grans editors que persegueixen aquests dos pobres perquè li volen robar la màquina. Clar, clar, de fet, això tot... Se'n parlarà i hi haurà fragments de lectura dels llibres. I saps com es diu el dolent principal? No. Es diu l'editor mundial. Ah! A veure qui ho haig d'enganxar. L'editor mundial, com planetari, no? Mundial. Ja, ja, ja. Escolta, per cert, que això serà aquest dissabte, al celler de Can Mata, que no sé quina hora tu... A partir de les 11. A partir de les 11? La gent es pensa que és d'11 a 12 del matí, al matí. O sigui, quan la gent va al mercat i després de tant en tant aprofita per anar al celler de Can Mata amb aquest tast que fa, on es trobarà el tast, i es trobarà que hi ha dos autors que li expliquen el seu llibre i agafen una xerrada i que s'hi vol, evidentment, que ha de que el comprin. A més, baix preu, rebaixat, doncs els hi faran una fermeta. La recomanació de la Jatmana! Una mica pillada aquesta entrada, però atenció perquè parlem com comentàvem fa un moment i acabarem la secció de llibres amb l'Ernau del... Ostres, avui tinc molts fots aquí. De la llavor inmortal, la recomanació que ens fas. Per què l'Ernau, la llavor inmortal? Doncs perquè és un llibre diferent. Avui no va de novel·la, d'entrada. Just fa un moment has dit que jo tinc la curada com dels escriptors, que no són escriptors, no ben bé. Jo és d'aquells que van d'escriptors. Per exemple, els autors d'aquest llibre, la llavor inmortal, els arguments universals en el cinema, que aquest és el subtítol, són Jordi Balló i Xavier Pérez, que són professors universitaris especialitzats, tot cas, professors de comunicació audiovisual, especialitzats en cinema, i jo vaig tenir el Xavier Pérez d'aquestes llibres a l'acció, que agafes per dir que et donen uns quants credits, en realitat no fots res, i era una assignatura que ens dedicàvem a mirar pel·lícules, i per tant vaig dir que això m'agrada. Està molt bé, no? Sí, sí. I una altra assignatura que vaig agafar, perquè l'article em va agradar, que és els arguments universals... Aquí era un universitatera, ho dic perquè potser... A la Pumpeu Fabra. A la Pumpeu Fabra, eh? Sí, sí, sí. Atenció, com has dit de la assignatura? Història del cinema 1, i història del cinema 2. És normal, també, que és precisiu, que el dia miren pel·lícules, perquè clar, si és història del cinema... Sí, sí, sí. I l'altra, que t'agrada... Era una que es deia els arguments universals, la feia el mateix professor, i també un tal Jordi Balló, que després va ser director del CCCB, després estat comissari de no sé quantes exposicions, i que bé, doncs ara si em treu, veureu que és un home prou famós, prou famóset, i que la veritat, dic, bueno, això, si és aquest el Xavier Pérez, estarà bé a veure què tal. I tot es basava en un llibre que havien escrit, i que bé, és això, els arguments universals. La tesi d'aquest llibre és que en tota la història del cinema, i evidentment la de literatura, perquè, a mi, el cinema no és, sinó literatura filmada, encara que els violons siguin originals, hi ha només 14 arguments diferents. 14 arguments diferents? 14. I tots són recreacions, des de la Grècia Antiga, fins als primers mites que es creen, tots són, finalment, doncs, per exemple, un dels arguments. El viatge d'anada a descobrir un tresor, doncs, després del viatge d'anada a descobrir un tresor, que dius, ah, la illa del tresor, sí, la illa del tresor, però també hi ha el jason i els argonautes, o hi ha aquells tresors, que és d'algú que no és un tresor físic, un tresor pot ser, per exemple, una espia que el que busca, o James Bond, o James Bond, deixa ser un viatge a la recerca d'aquest, d'un secret, del que sigui, però, finalment, és un viatge a la recerca. O Indiana Jones, per exemple. Per exemple. Però després hi ha també els viatges de retorn a casa. És veritat. Totes les pel·lícules que són, com l'Odyssé, a un retorn a casa, normalment hi ha una sèrie de problemes, i quan torna a casa, evidentment, la casa és diferent. Ha canviat alguna cosa mentre ell ha estat fora. Després ja... Ara no me'n recordaré a tots 14, però hi ha, per exemple, el pacte amb el dimoni. Doncs Faust. Hi ha moltes pel·lícules, que és algú que promet alguna cosa... Està molt bé, perquè tu... O l'amor. Potser... A veure, hi ha tres classes d'històries d'amor. L'amor redemptor, o sigui, aquell amor que, quan et cases al fons, és un prítcep blau que permet a la dona. O a l'home, depèn d'aquí. Puja de categoria social. Pritiu. Home, en seria o la venta foc, serien els casos més evidents. Molt bé. Però hi ha l'amor prohibit. Romeo i Julieta. No? Famílies enfrentades o casos d'aquests que no. Doncs és molt interessant, també, per... Finalment 14. Per gent que vulgui escriure o que li agrada. Justament. O guionistes, també, perquè tots els arguments estan emplaçats en 14 tipus... 14 tipus d'històries. I d'altres ells el que fan és... Agafar els més famosos, per exemple, el retorn de casa. Doncs l'Odissea. El pacte amb el Dimoni, Faust. L'ambició pel poder, que seria una altra. Macbeth. L'amor redemptor, doncs la venta foc. Això confirma també la teoria que... Ens repetim. Que s'apunta molta gent, que és molt difícil ser original, ja ho dic. Justament, de fet, d'original no ho pot ser. I a vegades, si t'analitzes bé, i les lleixes que més clar ells posen, sobretot, exemples de pel·lícules, prou conegudes, d'altres que no, i dius, ah, sí, és veritat, doncs té raó. Pritiu, home, és la venta foc, té raó. En el fons, bueno, és una pobreta noia, allà és una prostituta, però és el mateix. O, per exemple, aquesta sintonia, o aquesta música, de banda sonora que estem escoltant de fons, em fa una estona, que és ETE. Seria l'intrus ben afector. Ah, que no fos l'Odissea, que torna a casa, també. Ah, bueno, seria una barreja. Seria una barreja. ETE, casa, telèfon, o no? Però dir perquè, clar, és que jo m'estan pensant que... És molt difícil ser original, perquè és tot inventat, però el que es porta molt ara són el tema d'aïbrits, masclecoses. És una de les coses que ells arriben a la conclusió, de dir, bueno, clar, a vegades el que fas és masclar la venta foc i l'ambició de poder, o coses que no queden, que queden entre dos arguments, però finalment, són això, no deixar de ser 14 arguments, i des de llavors les anem repetint, és el típic de pel·lícules, hòstia, doncs, hi ha d'entrar de ser que aquest es morirà, perquè és l'amic del col·lega. Segur que em sortirà una noia que se la intentarà lligar, i que a poc o molt d'entrar lligams amb els dolents, i al final que hi haurà, doncs una lluita bo dolent, que guanyarà el bo. I després la que es fa amiga, i després no és amiga, que és la dolenta. Exacte, aquí hi ha la variació sobre el tema de la fem fatal. La fem fatal és una altra. Sí, Cristina, veus? La fem fatal, pren notes. Doncs Arnau, moltíssimes gràcies per aquesta recomanació, la llavor inmortal dels autors. Jordi Balló i Xavier Pérez. Bé, ja anem a acabant ja el programa, perquè, si no, anem molt tard, i després els serveis informatius ens fan bronca que no tenen temps d'entrar a l'estudi. No has parlat encara, Jordi, amb ells? No, no, vam trucar-hi, vam trucar-hi, ja tampoc no vull preta. Escolta, si em diuen que no, no, no preten més. Anem a... va saber el millor i el pitjor del programa d'avui. Gràcies, Jordi. Cristina, el millor per tu, què ha sigut? El millor, doncs les entrevistes. Les entrevistes? Sí, tenen la Laura Borràs com a la Xènia. A tu t'agraden les entrevistes, eh? Sí, sí, sí. Perquè ahir que parlàvem amb la Raquel Atúria, del parlar per parlar de Radio Barcelona... Home, està bé, coneixes altres persones... Sí, coneixes altres persones, les tasques que es que fan cadascuna, no?, cadascuna és d'un àmbit diferent, estan bé, estan bé. I el pitjor del programa? No hi ha avui. Home, escolta, això és el record històric de la penya del Morro. Des que està la Cristina. Bé, doncs ho deixem aquí, agrair tota la gent que ha fet possible el programa avui. És a dir, la Carme Verdoia, l'actualitat senjustenca, la Júlia Esmelha i la Xènia Font, la Miranda Waterpolo, la Rose Ars a l'educació canina, avui sobre el Hasqui Ciberia, la Laura Borràs, directora de l'Institució de les Lletres Catalanes, que per cert, el Sergi Seguí, regidor de Cultura d'Ajuntament, ens ha ajudat també, ha aconseguit aquesta entrevista, ja ha fet d'enllaç i de pont, i precisament amb l'Arnau Consul, hem acabat amb la Seixió de Llibertat. Arnau, fins la setmana que ve. Avui cobro més, no? Sí, avui pot passar, ara, quan acabis, hi ha una dona, sí, que és un combaixeta, que està com a la guixeta de la ràdio, que et passa un seger i et fa la factura en nom de qui tu vulguis. Si això fos un depèn d'aquí en partit polític, seria un sobre, però avui només és guixeta. I la col·laboració més especial de Cristina Vargas. Cristina, fins de mala cinc. Buenas tardes. Buenas tardes. Que vagi bé a tots, un petó. Adéu. La feia vol morroc a la tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esbergui. Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava i el poso en set. I arriba en l'èctor i la clara porten la nena a dormir d'anar al cotxe. I obro la porta a l'ajudit, avorri ben sala, m'encanta el teu vestit, i va arribant tota la colla, quan sona a taula trec el sopar. Un bon exquisit, vull provar aquest vi, qui vol que faci, hi ha gintonics també, i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu, no parleu tan fort que la nena dorm. I l'èctor diu, jo mai mai he desitjat, fer un petó a l'ajudit, i afegeix jo mai mai he desitjat, que deixés el seu marit, tothom em mira i ningú veu. I aquell d'art envazinat, se m'ha clavat el cor, i ho reconec i faig un bloc. Barat i les senjors, l'hora que veig per tu. I seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Avui plem municipal, i el mes de gener hi haurà diferents qüestions.