#200 - La Penya del Morro del 1/2/2013

Vots a favor, 16 en contra i una abstenció. El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs interposat per l'Ajuntament de Castellà i Lleó contra la llei de restitució a la Generalitat dels papers de Salamanca. La sentència va al retorn dels documents confiscats durant la guerra civil i custodiats a l'Arxiu de Salamanca. A l'Ajuntament de Castellà i Lleó defensava que la llei aprova del 2005 pel govern de Zapatero, posava en perill la funció social de l'Arxiu, per contra el Tribunal d'Escarta que està actit d'una privació arbitrària o irracional per a l'Arxiu, i considera que la restauració dels documents, els seus propietaris, té un interès constitucionalment legítim. Previsió del temps, senyor Dimiralles, bona tarda. Hola, bona tarda, s'acaba la bonança d'aquests últims dies i la previsió per aquest cap de setmana ens indica fortes ventades, envient molt fred arreu de Catalunya temperatures màximes que demà baixaran entre 6 i 10 graus respecte a les d'avui. Dematinar de ploure a tot Catalunya demà al matí farà les comarques de Barcelona comarques de Girona i nevarà durant tot dissabte les comarques del Pirineu, on una cota de neu que començarà al voltant als 1.700 metres per baixarà fins als 800 metres de cara a la tarda, que el dic que la ballaran encara nevarà per cotes més baixes. El vent del nord serà molt fort, ratxes de més de 100 quilòmetres per hora, encara farà més vent de cara a diumenge, les temperatures baixaran més tot i que a diumenge l'amient serà més assolallat. Bona tarda, ho has parlat, David. A madurar aquesta nit comença la segona volta de l'oquell Lliga amb dos partits a l'esnou de la nit, de l'Ebreus, Repel Vilanova i el Blanes, jugar a casa contra el Lloret. En futbol se l'ha quizzena jornada a primera divisió a l'esnou de la nit, Barça sentia got demà, a dos quarts de set de la tarda, Borella, Marfil Santacoloma. Amb bàsquet el Ribera Andorra ha disputat aquest vespre a la final de la Copa Príncep, els Andorrans s'enfrotaran al Burgos a les 8 a la pista de l'equip castellà, l'entrenador Andorra, Joan Pena Rolla, creu que per guanyar han de ser fíbels el seu estil de joc. Una vegada aquí volem ser el que venim sent al llarg de la temporada i demostrar que som un equip amb amargots vents per intentar, fins i tot, en un camp tan difícil com el de Burgos, que van d'un gran rival, guanyar i endur-se en aquest títol. I després de disfrutar-se el Mundial d'en Bol aquest cap de setmana torna a la Lliga Soval, avui a 3 quarts de nou el gran uller és visita a la pista del possada de Vigo. El Barça jugarà demà a dos quarts d'avui del vespre a la pista de l'Anna i Tassuna. En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Es parla i ho saluda Jordi Domenec. Des d'ara i fins a la set del vespre, això és la penya del Morro. Carme Vergoi, bona tarda. Hola, bona tarda. Un públic molt actiu ja des de la primera hora del programa. D'on ha vingut avui la gent que ens acompanya? Sans adornir de noia. I molt bé. No hem vingut encara d'allà. No, per això t'ho dic, que està molt bé. Atenció, perquè avui al programa d'aquí una estona repassarem les estrenes del cinema d'avui divendres, un de febrer del 2013, amb el Jordi Roca, el nostre expert cinematogràfic. A més, en Monus també he posat una frase que no s'ha dit mai, que és la festa del cinema català, que serà aquest diumenge, els prenis que haurí el Barcelona Teatre Música. A més, també continuarem parlant d'algunes curiositats del món del cinema. I, a partir de les 6 i 10, l'agenda jovenila amb l'Èric Pomar, les coses importants de la vida amb el senyor Benito, que avui es parlarà de les almorratxes, que Leli Capdevila, que fa l'antia agenda, que avui també la tindrem, com que de divendres li va recomanar, i parlarem de la Riera i tot plegat. Tot això, com sempre, amb la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal, Jordi?Molt bé, aquí. Mira, fa un programa, eh? Per cert, sabies que la J és l'única lletra que no apareix a la taula periódica dels elements? Doncs és estrany, perquè jo conec persones que el seu nom comença amb J i són un bon element. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Comencem parlant de les notícies de senyors. Què passa? Bé, què passa? Doncs que l'actualitat senyors Tenca passa per una notícia que hem sabut avui, que comentàvem fa uns dies sobre els pisos de protecció oficial que Pro Muntsa havia d'ajudar a aquest dilluns. I atenció, perquè salta la notícia. Com deia aquell, s'ajorna als sorteig dels pisos. Sí, sí. Sí, sí. Neu fent, eu fent, eu fent. Perquè els 54 pisos de Pro Muntsa, del carrer Violeta Parra, a Mas Lluís, que és un barri que està tocat a Sant Feliu, d'aquí de Sant Just, s'havien d'ajudar dilluns, però bànquia, l'entitat que finançava el projecte no podrà fer front a l'operació per ordre de Brussel·les. Encara no hi ha data pels sorteig, però potser l'Ajuntament convoca els adjudicataris dilluns per explicar-ho. Carme Verdo, què està passant aquí entre la banca, que ja només ens faltava això, i Brussel·les, que també ens faltava això, també. No, això, el tema aquest és bastant senzill. És Brussel·les el que ha fet és prohibir a bànquia, a fer aquest tipus d'operacions, no només la de Sant Just, sinó en general, i això afecta... No s'obriu així aquesta operació, sinó que afecta Sant Just, perquè Pro Muntsa, el que ha arribat a Parra, 8, 10 i 12, que recordem que no estan construïts, sinó que s'havien de construir, o sigui, fa 10 anys, si vols situar-nos més enrere, Pro Muntsa, mira, fem una mica de... Gràcies, Magrera. Fa 10 anys, Pro Muntsa va comprar els terrenys, on s'han d'edificar els pisos a través de la hipoteca, que els va aconseguir Caja Madrid, que ara és bànquia. Perdona, perdona, aquí ja anem bé, perquè Pro Muntsa, per la gent que no ho sàpiga, és l'empresa municipal d'habitatge. Perdó, que gestiona els habitatges i fa concursos públics, i també ha de demanar crèvits als bancs, perquè l'ajudin amb la seva edificació dels habitatges. Això va passar fa uns anys. Fa 10 anys van comprar aquests terrenys. Caja Madrid, Caja Madrid. La intervenció d'aquesta entitat i la situació de crisi, que tots coneixem, que ha fet, ja ho hem sentit, aquest 2012 que a Brussel·les hagi plantat i ha obligat també a bànquia a prohibir fer aquest tipus d'operacions, llavors l'Ajuntament tenia aquest crèdit amb bànquia per construir aquests habitatges, i aquesta setmana, en el que va ser abans d'avui mateix, van saber o van comunicar que no ho podien tirar endavant, perquè hi havia aquesta ordre expressa des de Brussel·les. Llavors, això, a fictes pràctics, què vol dir? Doncs que l'empresa municipal d'habitatge ha perdut aquesta via de finançament, però ja està buscant, segons ha explicat aquest matí, l'alcalde de Josep Perpinyà, noves vies o noves vies de finançament per poder tirar endavant aquests pisos que s'havien d'ajudicar aquest dilluns. L'empresa municipal ha explicat aquesta demana, aquí s'havien presentat 600 sol·licituds, que n'hi havia 54, que eren adjudicataris de Sant Just i de Sant Feliu, i pels propers dies, però emunça això, ja concertat de reunions amb altres entitats bancàries per buscar finançament, com ara el banc Santander i la Caixa d'Estàlvis i Pensions. Fa més de 5 anys, no sé si recordareu alguns de vosaltres, que s'han justificat una cosa similar, amb el Santana de pisos que s'havien de construir. La Caixa, però eren, no? Sí, en aquell cas, però els adjudicataris s'havien pagat pels seus pisos, i els que es van negar construïven ser els empresaris que havien de fer l'organització dels carrers del barri. És diferent, de fet, segons per pinjar aquella situació, era més complicada que la d'ara, però... Sí, perquè bàsicament la gent ja havia deixat ja la pasta. De tota manera exacta, la diferència és aquesta. A més, ara tampoc no... Si són 66 els que s'havien presentat, vull dir, alguns quedarien fora, encara no hi ha... no hi ha cada pis judicat per cadascú. De moment, el que és clar... És una situació que molta gent volia anar a aquest lloc, i també es veu afectada... Això sí, però els pisos no eren per entrar-hi, ja, perquè no estan fets. No, però si s'havien de fer, m'ho invento d'aquí 3 anys, segurament serà d'espera més. També, com sempre, qui surt per dents, qui és? La ciutadania! Molt bé! Bé, alguna cosa més sobre aquest assumpte? Això que dèiem, que en principi no és oficial encara, però en el que no es descarta és... m'imagino que volem acabar d'aclarir avui, o si més no, evitar-ho dilluns, que aquesta reunió de dilluns, o sigui, aquest sorteig que seria fer públic, mantenir per qui els judicataris que vulguin, per poder-ho explicar directament de primera mà aquesta situació, perquè d'un moment doncs queda aquest sorteig ajornat, siné dia. La feia vol morre, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esber. Efectivament, ahir va haver ple a l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, i hi havia morbo polític per saber... per saber si el Partit Socialista d'aquí de Sant Just, finalment, donava o no suport a la declaració de Sobirania, del dret a decidir que va aprovar la setmana passada al Parlament de Catalunya. I atenció, perquè pese a la iniciativa, es van sumar els vot a favor de convergència i dilluns per Sant Just. L'alcalde, Josep Arpinyà, que ell per tant el grup socialista, va dir que els límits de l'autogovern només els pot posar al mateix poble de Catalunya. Carme Verdoi, tens més informació, i no sé si Pere Navarro ha respost a Josep Arpinyà. Encara que no, perquè dins del mateix Partit Socialista, hi ha hagut altres veus que ja han accelerat això mateix, que en aquell cas va explorar aquests dies el PSC de Sant Just. Però no li faran pagar multa a l'alcalde? No és diputat. Si no, sí que li farien pagar multa. Potser sí. La declaració que es va presentar a conjuntament per part de Ciu i de Junts per Sant Just, que recollia el preambul resumit de la declaració en document que recordava, també, per exemple, les vegades que els catalans han expressat la voluntat de superar la situació de bloqueig dins de l'Estat, i què ha passat per arribar a aquest punt? També es destacava la manca de respecte amb les decisions de l'Estat perquè fa Catalunya, i la declaració es basa en principis com ara la legitimitat democràtica, la transparència, el diàleg, l'europaïsme i la legalitat. I el que deia amb l'alcalde Josep Arpinyà va assegurar que l'essència principal d'aquesta declaració és la democràcia, va defensar que tothom té llibertat absoluta de manifestar-se i d'expressar-se, i que el que deies ara, els límits de l'autogovern de Catalunya només els pot posar al poble de Catalunya, defensa en estar des del PSC de Sant Just a favor del Dret de decidir, i com una eina, en principi ells l'entenen per aplicar el federalisme, però tot i això consideren que el camí per arribar-hi seria poder... poder tirar endavant aquest Dret de decidir. Té feia i vida democràtica m'he votat en contra. Sí, sorpresa, pare i la rota, times. Atenció, perquè ahir a Twitter se'n va parlar una mica sobre tot plegat, com per exemple Jordi Pons, que és periodista de TV3, si no tinc malentès, que feia la següent pregunta a Sant Just d'Esvern, el primer ajuntament del PSC, que preguntava si és el primer ajuntament del PSC que aprobava la declaració de Sobirania amb el suport de l'alcalde, i l'Arnau Urgell, perdó, li responia que Sant Joan de les Abadeses ho va fer divendres passat, també. La que d'uns municipis potser més petits havia aparegut ja tot aquest tema. De fet, llavors Jordi Pons contraatacava dient gràcies, però Sant Just d'Esvern potser és el primer, el Baix Llobregat, segurament sí. Em sembla que el Baix Llobregat, en principi, la límia socialista, és més propera per anar a barro, no? Segurament, segurament. Després també hi ha alguns tuits de regidors com Ginepoll, que deia el PSC... Ginepoll, el primer tient d'alcalde i del PSC, que deia Sant Just diu sí al dret de decidir i reclama consulta legal, l'alcalde referma que els límits de l'autogovern els posa al poble, després Sergi Seguí, junts per Sant Just, que deia Sant Just també a favor, on deia que a Caldes el PSC també vota a favor de l'emoció de Sobirania i que a Vilassada dalt, però on també governa aquesta formació política, s'han abstingut. I Carlos Pérez també comentava ahir, a través de Twitter, que molt orgullós de la grup municipal de PSC a Sant Just, per votar a favor de la declaració de Sobirania i el dret a decidir. I em sembla que alguna cosa més, com Manel Gómez, que deia que el ple Sant Just és Sobirà, i és l'exemple bàsic de la democràcia, diu l'alcalde de Sant Just, i a més a més citava el Twitter de l'Ajuntament, que és Sant Justcat i el de Radio Desbert. I Bertran Cazorla deia PSC, saps? O que diuen, ojo, PSC, clar, això s'ha interpretat. El periodista és el corresponsal de l'ACN, que és l'agent que quedarà a la notícia i se l'ha vagat llobregat. Doncs deia fer un retuit de Radio Desbert, l'alcalde diu el ple Sant Just, que espera que l'emoció de suport a la declaració de Sobirania i el dret a decidir, tiri endavant. En fi, doncs aquests eren alguns tweets que vam poder llegir ahir, en aquesta xarxa social parlant del que havia passat al ple de l'Ajuntament de Sant Just. Canviem absolutament de tema. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter? La penya del Morro. A Facebook? La penya del Morro. Com veu? Són originals de meti. Sí senyor. Sí, perquè posem la música dels set nans, de la Blanca Neus, perquè parlem de transport. L'Ajuntament reclama a TMAB que el bus 157 torni a tenir parada al Coll Blanc. És la repetició... No, la repetició, perdó, que fa el govern municipal arran de les queixes, de les persones usuàries d'aquesta línia, i que ja hem recollit moltes legades aquí al programa, a través de Twitter, o altra gent que ens ho ha comentat, que va canviar el seu repur regut a l'octubre, cosa que a Sant Just ens va fatal. Perquè per anar, per exemple, a la Fin de Pla d'Espanya, per què trigaven menys, hem d'agafar dos autobús, ara. I clar, això ens va molt a la contra. Carme Verdo, i què és el que passa exactament? Doncs fa 4 mesos que el 157 va canviar el recorregut per la nova planificació de línies a Barcelona, que aquesta autobús surt de Sant Joan d'Espí, i des de l'octubre acaba l'itinerari a la para de trambar Gernès Lloc. Abans els canvis, la línia arribava fins al passeig marítim. I segons publicar el vulletí d'aquest mes, l'Ajuntament reclama que es torni a restabli l'itinerari original, o, almenys, s'allargui fins a Coll Blanc per connectar directament amb el metro. Perquè des d'Ernest Lloc s'ha de caminar 400 metres per arribar a la para de metro de Coll Blanc, o bé, com tu deies, agafar un altre autobús. Per tant, el que és el vulletí reculles declaracions a la regidora de transport de l'Ajuntament, Ginapol, en què afirma que la nova xarxa s'ha dissenyat pensant només en Barcelona. I és el que s'ha reclamat per tant a TMB, veurem si hi ha resposta, i a banda d'aquesta petició, l'Ajuntament de Sant Justa també s'ha treballant amb el Consistori de Sant Feliu, i l'Area Metropolitana de Barcelona per definir el recorregut de la L10 perquè aquest autobús arribi més llui. No cal ser, Sandro Rei, per saber la resposta de l'Ajuntament de Barcelona, perquè... No veig tan descavallat que el 157 potser no fins a Vaseig Marítim, però allargar-lo 400 metres, és a dir, per allarçar amb el metro. L'idea que acabi per tot és tallat, però l'idea que acabi Ernest Lloc és perquè... m'imagino que quan es construeixi la para de metro en Ernest Lloc, ja creuen que hi ha aquest enllaç. Però mentre no existeixi, és un recorregut... I no es podria fer retornar a ficar el 158? Que feia el mateix recorregut? Això ho creu que no. Si ha modificat el 157 ja era com el recorregut, el 158 podria... Això, perquè el tema de transports i línies... M'imagino que era massa. Consideraven que no el sortia com tant. No, és que era el mateix recorregut que el 157, i ara sí que hi va. Per això l'han modificat el 157, podrien retomar una mica d'un 158. Jo crec que es modificen l'encara. Jo no sé per què, però penso que... Tant de bo m'equivoqui, però penso que amb aquestes coses de transport... Jo què esperava, veig més viat. Són difícils, són difícils de dur a terme, perquè una vegada es mouen les coses... Són dos parades, Jordi. Jo ho sé, m'imagines, i per dos parades és que... No, si t'endavant. No es passa fins l'octubre que veig, és veritat. No vull vendre fum, Carme, no vull vendre fum. No vull vendre fum. Bé, ho deixem aquí. La qualitat s'enjustenca que la podeu seguir... a través de ràdiodesverb.com ara mateix, o a través de la Ràdio Convencional, els enjusts, notícies, edició, bes, pre, Carme. Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu, adéu. 5 i 20 de la tarda, i tot seguit, parlem de cinema amb el Jordi Roca. Estrenes com, per exemple, a We Hitchcock, el últim desafió. Mapa al Way We Never Sorry, o notícies de Hollywood, d'aquí uns moments, a la penya del Morro. Aquí el tenim aquí. Hola, Jordi. Hola. Acaba't de posar bé tot plegat, i comencem després d'aquesta salutació de gent que et volia dir hola, Jordi. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just, i també a la penya del Morro. Dismoples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local, i és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bueno, vare meva. Cinema amb Jordi Raca. Jordi, bona tarda. Bona tarda. Has anat al cinema últimament per això, o no? No, perquè hem anat molt bonic. Molt bonic, molt bonic. Però m'has de deixar parlar, home. Jordi Raca, un col·laborador que fa un espai de cinema, i que no va al cinema. No és el primer ni el últim, com a mínim. Jo tinc una raó de pes aquesta setmana per no haver anat al cinema. Com a mínim ets sincer. Se sent el n'estat per sobre de tot. Digues què passa. Quina l'excusa. No, perquè vaig anar al teatre. Ah, molt bé. Molt bé. I què vas anar a veure? Doncs vaig anar a veure molt content amb l'obra. Bé, vaig anar a veure el teatre capital, la millor nit de la meva vida. Amb la Mercè Montalà, molt bona criu i Jordi Alcasals. Veure alguna cosa una mica amb el teatre, perquè tu t'enques els ulls, i és com si veguessis... És com si estiguessis escoltant la Júlia Roberts, perquè ella és la criuda do platja de Júlia Roberts, la Mercè Montalà. Sí, sí, sí. Et va agradar? Em va agradar molt. Molt sexual, l'obra, per això, eh? Home, sí, és del que es tractava, és del que anava l'obra. Té una reflexió, està a mi al darrere, que està molt bé. Ja estima, jo es la recomanaria a tots, però ja s'ha acabat. Ah, s'ha acabat ja? Sí, s'ha acabat el diumenge. I ara veig la Joy in Extremis. Però està molt bé i tant de vol, la tornin a fer, eh? Perquè ella ho fa molt i molt bé. Bé, tots sabem que ja és una gran actriu, però està molt bé en el paper. I ell també. I el Jordi Alcasals. El Jordi Alcasals, el Jordi Alcasals, el Jordi Alcasals... Sí, sí, també ho fa molt bé en el seu paper. Bé, doncs l'obra de teatre que ja no es pot veure, però vaja... No, però d'aquí demanem que es torni a fer, home. D'acord. Sí, que això passa molt, ara, eh? Que quan una obra funciona, la torna a posar altres païs. Com per exemple, Smiley, que no sé si has vist Jordi. No, no l'he vist clar. Recomano molt. Què la fa? La fa, l'estat d'erigida pel Guillem Cloua, i la fa anar a la sala de fly, que a partir del 14 de febrer, que és el dia dels enamorats, la passen al teatre lliure de Barcelona. I és una obra que està molt bé, molt bé, molt bé, la veritat és que a mi m'agrada molt. Una història d'amor, però diferent, molt maca i molt bonica. Si no t'agraden, les històries d'amor. Aquesta sí, aquesta sí, per això és diferent i bonica. I que, per cert, el seu autor i director, que és un guionista de la Riera, també, el Guillem Cloua, és un dels nous dramaturs d'aquesta nova fornada que hi ha últimament, de generació de teatre Barcelona, el tindrem el mateix 14 de febrer, el programa. Ah, molt bé, eh? Sí, molt bé, molt bé, eh? Bé, comencem per la primera pel·lícula que comentem a l'espai de cinema. Escoltem el trailer de Hitchcock, piòpic, que tu ja vas avançada a penjar l'amorro. I tant, jo avanço tot. Bé, escoltem el trailer, a veure si tenim sort. Todos albergamos ocultos pensamientos de violencia y horror. Sólo soy un hombre agazapado en una esquina con mi cámara, observando. Señor Hitchcock, usted es el director más famoso de la historia del film, pero ya tiene 60 años, ¿por qué no le deja ahora que está en lo más alto? Esto es un supricio, me sale de Apone a sólo de mirarle. Está perdiendo el juicio buscando su siguiente proyecto. Necesito algo fresco, algo diferente. Era el cuchillo que, segun dos más tarde, cortó en seco sus gritos y su cabeza. Encantador, Doris Day debería protagonizar el musical. Buenas tardes. Bé, efectivament que és un biòpic de la vida més vendida. El director cineasta. Hitchcock, però perquè em puc escoltar el trailer, també va rellotar una mica la seva cinematografia. Sí, és a dir, ens entra en un moment molt concret de la seva vida, que és quan just abans de fer psicòsics, i sobretot el que ens intenta explicar una raó, és que la seva vida cinematogràfica és la seva vida personal. És a dir, la seva relació amb la seva esposa i també realitzadora que l'ajudava a portar. A portar a terme i a idear aquestes pel·lícules. La pel·lícula està basada, de totes maneres, en un llibre d'Esticent Rebelo, que ja va escriure en el seu moment els detalls romàntics entre aquesta peculiar parella de Hollywood. Home, aquesta banda sonora és mítica. És aquella de... Tu, perquè ets molt jove i nosaltres, però és aquella d'Alfred Hitchcock. És que tu, la banda sonora, està encantada. Podria ser una sèrie del teu programa de banda sonora. Mira, m'ho pensaré. Potser li diré a la Clara Aguilar, que ja la fa. M'has de fer a la pèdina del borró. Eh, Jordi? Tu també pioner en els iais. Això parla de pífies, no? Que, per cert, volia comentar una cosa i ja no... No sé què era. Ah, sí? Hi ha una curiositat, Cristina, que després comentarem més curiositats. Però, d'Alfred Hitchcock, és que a ella em sembla que sempre feia cameos. Les seves pròpies pel·lícules. I va ser un dels primers, per no dir el primer director, que sempre apareixia en algun moment al costat del protagonista, d'aquí un diari, o hi ha una sequència, un tren... Sí. Sí, anàvem passant. Una de les gràcies de veure les pel·lícules de Hitchcock és saber... Trobar-lo, no? A quin lloc estarà? A una mica d'on està Wally, però d'on està Hitchcock? Bé, atenció, perquè arriba una pel·lícula d'Arnold Schwarzenegger. Home, Ernest Schwarzenegger ja el trobava a faltar. Deixa'm dir que el protagonista masculí que dona la interpreta Hitchcock és Anthony Hopkins, molt gran. I també, com a la seva dona, la Helen Mirren, que acaba guanyant l'Òscar, per The Queen, etcètera. També hi participa la Scarlett Johansson, que segur que t'agradarà saber-ho. Sí, sí. I la Jessi Cabiel. Molt bé, com coneixes, Jordi? Home... Ernest Schwarzenegger presenta una pel·lícula. Efectivament, es diu l'último desafió i torna a l'acció comercial amb un western, també, com Django. Sí. Una mica divertit i violent. Ara el trailer i després ens comentes més coses d'aquesta obra mestra, segur, del cinema contemporani. Va, mossa, morir! Hola, xerit. Casi no ne reconozco con ropa de calla. Un día libre, será un fin de semana tranquilo. Tenemos un problema. Son miembros de un cártel con armas pesadas que van hacia la frontera. Y hay muchas posibilidades de que pasen por su zona. Però no es de que era un western? És un western, però si hagués escoltat com suros de motor, no? Sí, lo que nos espera. Sí, no. No permitiré que ese tipo atraviese nuestro pueblo... sin luchar. ¡Como mola! ¿Cómo está, Shave? Ah... viejo. Que no és l'home de sector du platja, no? De Arnold Schwarzenegger, perquè no em sona. No. ¿Quién diablos en esto? ¡Soy el Sen! ¡Oh, te veo muy cachas! ¿Te has estado entrenando? En fi, aquesta pel·lícula que es trena avui es diu El Último Desafío, que Arnold Schwarzenegger ja va protagonitzar una pel·lícula de Desafío total. Bueno, com a mínim aquí. No té gaires idees brillants, i sempre ho denunitza el mateix tipus de pel·lícula. Està realment bé. Schwarzenegger és el protagonista, com molt bé has dit, de la pel·lícula i dona vida a un xèrit que porta tota la seva vida lluitant contra el narcotráfic. Arriba un moment que ja es fa bastant grandet i avanta a jubilar-se, diu deixar a la gran ciutat per marxar cap a l'UES, i allà està en un poble on ell creu que té una vida més tranquil·la, i, per tant, els afets dels xèrit posaran petites baralles cotidianes entre els veïns del mateix poble. El que passa és que just en aquell moment, en aquella terra, en aquest poble, hi ha un narcotráfic, que, quan és traslladat amb una furgoneta de l'FBI, s'escapa i es vol passar a Mèxic i ha de passar forçosament per aquell poble. A partir d'aquí, el Schwarzenegger haurà d'engegar tot un dispositiu per intentar aturar el dolent de la pel·lícula que, per cert, molt curiós és Eduardo Noriega. Ah, molt bé, no? Sí. Ha passat ara a Hollywood amb aquest paper bastant destacat, perquè és el gran dolent d'aquesta pel·lícula de Schwarzenegger. Que sempre fa com de dolent, perquè hi havia una pel·lícula fa uns mesos, que la van estrenar també amb una coproducció europea, no sé quins països intervenien, que era un thriller... Té una cosa que la vam comentar aquí, també, a un tren. I ell era el dolent, també, de la pel·lícula. I aquest paper és més secundari, és que és protagonista junta amb el Schwarzenegger, concentrar... Sí, sí, és com el Bardema. El Bardema de gens bons, doncs aquí... Exactament. Concentre aquí tot el pes de los villanos. Sí, que molt bé. Eduardo Noruega, que no va dir jo. La seva pel·lícula es diu Mapa, i el thriller és... És un documental, eh? Esa sensació, cuando estás sin trabajo, sin pareja... No sé, sin rumbo. Y una mañana te levantas muy temprano. Todo sigue dormido. Y tú ahí, sin saber qué hacer. Intimidado por el silencio. Y de repente lo ves muy claro. De repente entiendes que tienes que cambiar tu vida y marcharte lejos. ¿Qué están, Balzantes? ¿Sabes esa sensación cuando estás muy lejos de casa? Y una mañana te levantas con el sol. Hable de caen, se'n passa això. Sí, no sona cara rara. No ves que estic asgrinant on és, però no... No, encara no. Que el cambio de vida que buscabas no va a ser. A Sudamèrica o no? No. Ni en ese viaje, que simplemente tienes... A Marroc. Tampoc, tampoc. No, no, no. Digues al continent. És la Índia. La Índia, molt bé! És la Índia. Això fa molta gent també, viatges espirituals, no? Sí, avui en dia hi ha dos tipus de viatges. És a dir, gent que quan està cansat de tot agafa els trastos i se'n va a Londres, és una possibilitat, i l'altra, quan volen fer, com tu dius, un recorregut espiritual, que marxen a la Índia. Són com els dos destins destinacions preferides de la gent que de cop i volta un dia per l'altre vol marxar. Que es diu com un comentat... Mapa. Mapa, m'agrada això o no? Sí, a veure, abans de tot dir que avui... És que avui s'estrenen només dos documentals i dos pel·lícules. Normalment s'estrenen entre 7 i 8, i avui no sé si perquè potser les 3 primeres setmanes de Genès han estat moltíssimes pel·lícules, de molt pes. Aquesta setmana és una miqueta més fluixeta. Aquesta setmana no hi ha pel·lícules romàntiques, i t'ho dic perquè esperen el 14 de febrer. També pot ser una... Sí. Ens fa malament, però bé. Ja ho sé. Que aprofitin una data massa comercial per treure la llum comèdia romàntica. Tot i així... Home, és una bona opció, no? Per fer-la amb la parella, en el cine i tot això... Això si celebra se'n valentit, jo és que soc bastant antic. Bé, però... Sí, clar. La Montse ha de celebrar tots els dies de l'any. Però, en especial, aquest dia, a propites per fer coses diferents o que no acostumes a fer és a dir, si la gent, per com està la situació econòmica ara del cinema que ha pujat bastant, intenten no anar molt habitualment al cinema, doncs és un dia perfecte per anar amb la parella i fer un escapar. Però, per això, ja tenim Sant Jordi, no fa falta, Sant Malvin, home. Que, per cert, deixeu-me comentar una cosa sobre... Sí, a mi cap a casa. Deixeu-me comentar una cosa sobre se'n valentit, i és que aquest any 14 de febrer, eh? Què faràs? No, jo no et penso dir el que faré, però... Home, si voleu anar gratis al teatre, a veure... A veure què? L'obra de la Cubana, que és al Teatre Tivoli, campanades de boda, només cal que aneu. Està molt bé, eh? Tu com ho dius? Sí, però si voleu anar gratis, regalen 500 entrades dobles. De millor. Però, ja hi puc participar o no? Tu pots participar. Ah, tu pots participar. A vegades no regalem res, ho fa la Cubana. A vegades el programa regaleu coses, i jo he vist col·laboradors que es queixen de no poder-hi participar. El que passa és que aquesta vegada ja no és una cosa nostra. Ho hem llegit aquest matí, que regalen 500 entrades dobles, a les 500 primeres noies... No hi puc participar. Però tu pots anar amb alguna noia. No sé si noies o nois també, però el que hem de fer és anar amb vestit de núvia a la mà, a la guixeta del Teatre. Pots ser de nina? Què? Pots ser un vestit de núvia de nina? No ho especifica, ser vestit de la Comenió, no? La home és que si no t'has caçat ni res... És que un vestit de núvia costa diners, eh? Ja podeu anar buscant, tothom qui ho vulgui anar, a la família, a cosins, àvies, àvies, tietes i tietes, o pares o mares, vestits per a cases. La barbida, la cubina. Avui en dia els vestits són molt moderns, si pot ser qualsevol. Qui t'exigeix que sigui una determinada manera? Això és un vestit de núvia, perquè mira... Sí, un bucasa de negre i de vermell, és un vestit normal. És una boda bòtica, no? Si és una boda i vicenca i vas amb un vestit normal... Clar, o si vols casar amb un corset, per exemple, que també... Doncs el que tu vulguis, una mica és la cosa. En fi, ja ho sabeu, 14 de febrer apunta a tu per si voleu una de 12 i mig a una i mig al matí. Home, jo crec que això val la pena, dos entrades gratis, campanades de boda, que els preus no baixen de 25 euros. No, no, no, jo t'ho dic ara. Ja ho sé, ja ho sé. Bé, atenció perquè... Espera, home, deixa'm comentar de què va a mapa. Ah, no... No era un documental? Sí, és un documental, és de Leon Simniani, que és un realitzador de televisió en la vida real, de veritat, que d'un dia per l'altre és a comiatat, i també el deixa a les seves parelles, aquelles coses que vas passant a la vida, que... Tot el mal o viene de golpe. És el productor i el protagonista. Sí, i el director, sí, és ell, amb la seva càmera, que va gravant aquesta experiència. Aleshores, això, doncs... És com un gran hermano personal. Sí, és com un gran hermano personal. Exactament, l'avantatge és que ell és realitzador, i, per tant, en el tema de les imatges virtual, han estat bastant mestres. La història o el que és que ell descobreix que, al final, quan ell marxa a la Índia, la Índia no troba el que està buscant, sinó que el que ell necessita està a Madrid, que és on ell viu. Per tant, ens intenta il·lustrar una mica com moltes persones intenten fugir dels seus problemes, marxant a un altre lloc, però, clar, en realitat, els problemes marxen amb tu, perquè els tens tu, i no enlloc. Ara, molt bé, molt bé. Home, sí que ho agraeixo, però és que és molt bona. Perquè, a més, jo em vaig a... que està millor. Perdona, si no estàs bé aquí, no estàs bé en llocs. Anem al segon documental, que era el segon de la setmana, que també és una mica de viatges, no?, perquè margem cap a la Xina. Jordi, què et fa gràcia? La frase que he dit... Em vas veritat, això, escolta. No, em vaig a trobar-me. Si no trobes aquí, no et trobes enlloc. Acabem amb un altre documental, en aquest cas, nord-americà, de la directora Allison Cleiman, però que tracta del primer film sobre l'artista xinès de renom internacional i activista Ai-wei-wei-ah. Ai-wei-wei-ah. Ai-wei-wei-ah. Ai-wei-wei-ah. Ai-wei-wei-ah. Que t'has vist nord-americana, jo poses accent anglès. Ai-wei-wei-ah. Ai-wei-wei-ah. Escolta'm el tràilet i després ho comentem de coses, a veure si ens il·lumina una mica més o no. Passa'm un cotxe. Ah, molt bé, molt bé. Molt bé. Hola, som un oient de penya del Morro. M'agrada molt l'escolta del programa. Cada tarda, cinc a cent. A ràdio. Bueno, un documental ja ho veiem. Un home que parla de la penya del Morro. És que no està doblat en català ni tampoc en castellà. És a dir, està subtitulat per a tots aquells que el volem anar a veure. I aquest home, l'Ai-wei-wei, és un dissident molt important a la Xina, és un dels més reconeguts a nivell internacional. I el que ens mostra, a través de l'art, és quin és exactament el sistema polític, com tots sabem, comunisme, que existeix a la Xina. Doncs ja està, no? No té més misteri. No cal escoltar-lo fins al final. No, home. A l'escolta del Morro. 5.30 és a la tarda. Continuem en directe i tot seguit. Rapa som algunes de les notícies de Hollywood, que més gràcia li han fet a Jordi Roca. Ja més avui tenim porra, eh? Ah, sí! Home, per els premis que ho dic. Sí, quins nervis. Els premis que ho dic arriben aquest dia hi presentaran... El teu estimat, Andreu Buenafuente, al Barcelona Teatre Musical, 1.600 persones de públic. I aniràs, Jordi? Jo sí, sí que aniré. Era com ho sabria. Era totes la crònica, eh? Sí, el din llunze. Diu-me'ls què ve de la faig, si vols. Atenció, perquè els fans de la... Abans, però, de fer la por i de parlar de la festa, del cinema, català... És una frase que fa ràbia. Els fans de la saga X-Men estan de Nora Bonner. Doncs sí, la veritat és que sí, perquè Hugh Jauman, en una entrevista aquesta setmana, el Daily Mirror ha dit que tots els personatges que hagin participat en algun moment a la saga X-Men tornaran a la nova pel·lícula que s'estrenarà el Juliol de l'any que ve, és a dir, el 2014. És... es basa en aquest cas, la pel·lícula és... Aviam què la trobi. Sí, X-Men Days of the Future Pass, que ens explica... Oh, ja. Sí, el meu ingrés és molt bo, eh? Sí, amanjado. Ens basa en un còmic de Marvel, de 1984, en el que perillen tots els, bueno, els superarois o monstres, com li vull dir, mutants, perquè hi ha un altre ésser que els està aniquant. Aleshores, el que sí que ens ha revelat és que hi haurà sals en la història, tant en el passat i en el present, i aquí és on coneixerem i on tornarem a veure mítics personatges com, per exemple, la Halli Berri, en el personatge de la Tormenta, el James Marcent, com a cíclope, o la Jean-Auri Jones, com a MFos. Per tant, tots aquells que seguim fants d'aquesta saga estan de Nora Bonner, precisament per això, perquè tots ens agrada que els actors que han protagonitzat algunes hores pericoles tornin a la nova entrega. A tu t'agrada, X-Men? A mi m'agrada, X-Men. Sí, crec que és una pregunta que està bastant bé. Bé, atenció, perquè World of Warcraft... Caram, què ha passat, a canviar com l'ambient a la sala. Arriba a la gran pantalla aquest mític joc d'ordinador. Sí, ja juguen mai o no? I també de rol. Sí, també. No he jugat mai. No he jugat mai. Sí. Tu sí, Jordi? Sí, d'en Jordi Sanfadarà, eh, si no he jugat aquest joc. No sóc tan fric i com et pensaves? Atenció, perquè l'atenció al cinema del popular videojoc de World of Warcraft ja té directors. Home, és el gran Duncan Jones. Sí, que és el fill de... De Bitboui. Molt bé, però hi ha molta gent que no sap. Sí, va dirigir de Munt. Exactament, que va guanyar el Barça. Sí, va decidir. Molt bé, Jordi, perquè va dir... És un examen, això. Ja li vaig fer una va. Al final del curs s'han tradicat un examen a Jordi, i va treure bastant bona nota, d'altra vegada, molt bé. Jo no es pensava que no escolti, i jo, evidentment, no escolti, però m'ha passat a jugar del Jordi i vaig fer... Què passa sobre aquesta pel·lícula, World of Warcraft? No, res, simplement que Hollywood Reporter ha confirmat que el Duncan Jones serà el director i que, per tant, es portarà a la gran pantalla aquest videojoc multijogador, que és World of Warcraft. World of Warcraft, eh? Exactament. D'estar, no? Sí, no té res. Passem a la segona informació, perquè, a mans de la sèrie... El séquito... No, salta a la gran pantalla. Com es diu la sèrie original? Sí, clar. Intura. Si dius el séquito potser ningú el coneix. Vull dir, a la gent es veu totes les sèries per internet. Exacte. I tu després dius aquí que no en tenen astrèlies amb anglès, però, en fi, es diu en dura, segurament així molta gent s'haurà de quina sèrie parlem. Però en xines, Jordi, sí que no hi ha avui, ja. Clar, no s'hi podia fer més. S'ha d'anar introduint noves llengües. Gràcies. Aleshores, la Warner Bros. serà encarregada de fer aquesta pel·lícula que posarà puni final a la sèrie, tot i que ja es va acabar, però suposarà un capítol a part, i sí que t'encararà per sempre ja aquesta història. Lo va del film és que tornaran tots els personatges de la sèrie, i ja estan confirmats, i també el mateix director i guionista, que va fer les 3 temporades d'entourage. Per tant, tots els seguidors d'aquesta sèrie estan avui de nora bona. I atenció perquè inaugurem una nova subsecció a l'espai de cinema. Rumors sobre les noves pel·lícules de Star Wars! Vull dir, ja sabeu que Disney va comprar... És una de les notícies de l'any. L'indient fa molts dies, si no em vols fer cas. Jo ja et dic que sí. I Ben Affleck no dirigirà, és el que hem sabut avui, la nova entrega de Star Wars. Home, menys mal, eh? Jo veia per allà la continuació de la saga, si Ben Affleck finalment dirigia aquest film. Ah... Sí, home, perquè com a actor està bé, no? Va dir Argo. Sí, però és que a mi Argo no és una pel·lícula que m'agravi gaire. A mi Argo no m'agrada. Home, hagués estat un precat, segur. Jo crec que sí, i serà finalment tot i que en un punt primer en un moment havia dit que no, que no pensava posar-se a la direcció a realitzar aquest film. No, sí. Serà J.J. Abrams, Alcasi... Molt bé, molt bé. El que compaginarà el seu projecte de Star Trek amb el de Star Wars i que ja ha firmat el contacte amb Lucasfilm per ser el director de la propera pel·lícula. Jo bo. Bé, doncs veurem que és el que passa una bona tria al director, eh? Perquè això depèn de qui li donis, efectivament... Home, entre Abrams i Ben Affleck no hi ha color. Exacte, efectivament. Tinc 40 dades a la tarda. Home, s'incorpora a la taula octoconal de l'estona número de la ràdio. El senyor Benito, senyor Benito, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Què? Sí que funciona, sí. És vostè que m'agrada, sí que no... Estic situat al togón del West. Sí, última cosa, estem comentant coses de cinema amb vostè, Moderis. Atenció, perquè Tigre i Dragó, que m'agrada molt ja el títol, eh? Tigre i Dragó, en català és Tigre i Drag, hauria, sí. Ah, és veritat. Dragó potser també és vàlid, perquè ara ja hem d'escombrir que Lladrà... Lladrà, que és el que fa un gos, és vàlid també en català. Ah, molt bé, eh? El català estrany passa'l. No, però va evolucional, la llengua a mesura que les persones van parlant... i el diccionari... No, però sí que és veritat, perquè abans es deien lladrucs. Clar, però sí que és veritat ara que dius això, que Dragó és correcte el que passa que no es refereix a Drag, sinó a un altre tipus d'allà en Gerdàge, però Dragó és correcte. És correcte, clar que sí, com el Dragó que hi ha al pergüell. Atenció, perquè el Tigre i Dragó, 7 anys més tard. I Dragó en rojo, en hospitalet. Jordi, què és el que passa? Perquè clar, la gent no té esperància. Sí, home, és que des del 2006, això, aviam, anem a centrar-nos. Aquesta pel·lícula és, com es diu això, quan són cinc sagues, o sigui, cinc pel·lícules, teologia, una pentalogia, exactament. Doncs eren cinc pel·lícules... A prop de la penicillina, ja. De les quals només s'havien fet 4, i l'última es va estrenar el 2006. Per tant, home, tots els fans de la sèrie, ha ira d'aquesta pentalogia... Pentalogia, pentalogia, pentalogia. Estaven esperant l'última entrega, en teniu que esperar pràcticament 8 anys per arribar a veure-la, i ara ja hem sortit cas. Jo porto 8 anys sense poder dormir, esperant ja l'última de Tigre i Dragó. No te'n vulguis, perquè hi ha molta gent que és molt fan d'aquesta pel·lícula. Fos trobar patades, va. Anem al tema, perquè hi ha alguna cosa més sobre Tigre i Dragó. Els fills de Greys de Mónaco estan en contra del seu biopic. A tu què t'agrada molt? Home, és que és l'únic que hi ha darrere. Les notícies de pel·lícules dedicades a bibliografies de persona. Greys de Mónaco, que és una mica el somni de qualsevol... Dona'ls efectes. No, home, no. Què dius, senyor Bonito? De qualsevol persona que vulgui ser princesa i que no hagi nascut amb sang reial. Home, què dius, ser qualsevol altre tipus de princesa? Greys de Mónaco va morir. T'has de fer periodista i ja està. Les notícies de feines. Jo li recordo que eren un vetcell a l'Ola i a les lectures. Clar. I la seva filla, la Carlita. Aquestes revistes hi ha la teoria que sempre venen el que no mai tindràs. Que es conviven amb la corrupció i maten amb la fans. Jordi, els fills de Greys de Mónaco... Sí, és que sent una mica de... Sí, d'aquest biòpic a Protonitzaria s'està rodant aquests dies a Mónaco. La Protonitza de la Nicole Kidman, que està molt ben caracteritzada com a Greys Kelly. La Nicole Kidman en deixa de córrer. És bo que és bordi, però és molt bon actriu. Si és bon actriu, la resta no ens interessa. No ens interessa gens. La família real de Mónaco ha enviat un comunicat en el que expressa el seu rebuig total d'aquesta pel·lícula. I diu que s'ho estan inventant tot. I que no té res ni de biòpic ni de realitat. Per res, vinga, cap a casa. Però sí que fan el Hitchcock, no? Sí. Sí que fan Hitchcock. Sí, avui l'estrenen. Però on que no són familiars de Hitchcock, són familiars de Greys, per això ho hem de fer aquí. No, perquè hauria de sortir a la Greys Kelly amb Hitchcock. Va ser una de les seves actrius, no, actrius fetitge. Fetixa. Penta fetixa. Jo diria que abans de la tipi hedre... Però és que ens narra la seva vida ja com a reina de Mónaco i no com actriu. Es va fer reina de Mónaco, gràcies a fer allò, et trapa un ladrón amb el Garigran. Parlem de Hollywood i dels Òscars. Com que no? Per què te'ls Òscars no? Aquí engeguem el seguici de pronòstics cinematogràfics que conclorem amb els Òscars. Ah, però abans parlem de la festa del cinema català, que serà aquest diumenge amb la festa dels Gaudi. Jordi, què he comentat sobre aquesta gala? A veure, jo ho has dit molt bé, que ho presentarà en una bona fuente, se m'atrapa a TV3, aquest diumenge a 3 de febrer, i el que farem aquí és donar conèixer 4 o 5 categories i fer una porra perquè qui encerti més guanyadors... Home, ja veureu la setmana que ve. El premi és sorpresa. El premi de la sapiència, sinó de la penya del Morro. Per nosaltres o per Julien? No, per nosaltres. Comencem. Qui és el millor pel·lícula? El millor pel·lícula tenim, a Blancaneu, de Pablo Berger, el Bosch, l'Escaraiva... Un moment, aquí vull fer una altura. Para, para. No ho sabia, però ja que tenim aquí un membre de l'acadèmia, que el senyor Benito, apareix el Bosch. Ah, apareix el Bosch. Vostè és la Guàrdia Civil, no? Sí, sí. En quant de segons hi apareix? 4, em sembla. 4 o 5. Diu alguna frase? Sí. Quina frase diu? No, no, quina frase diu? No l'han posat a la pel·lícula. No l'han posat. Anem al tema millor film. Blancaneu, el Bosch, qui més? Els nens salvatges o fènics. 11 a 23, no? Heu de dir la que creieu que guanyarà no la que voldríeu. Mira, jo n'he vist cap de les 4, però penso que guanyarà... Va, jo me'n risco. Blancaneu, jo crec que no la voltarà. Perquè penso que no. Fèl·li, fènics, 11 a 23, està amb poc a votar. És el director de l'acadèmia. L'albot és secret afortunadament. I després, el Bosch i els nens salvatges. Va, jo voto els nens salvatges. Tots tres, els nens salvatges? Sí. Ja ho veig. Els nens salvatges. Si algú vol participar des de casa, pot fer-ho a través del chat de radiodesverb.com. Va, atenció, millor film en llengua extranjera. Sí, que en llengua extranjera vol dir... Castellà, castellà. Perquè després hi ha millor film europeu. Com que és el Joan, que és la plantantista. A veure, hi ha rectres, red lights, de pelallos o una pistola en la mano. Ostres, amb cada mano. Perdona, cosa, és que... Sí, s'escai. Red lights, red lights, i paco placa, rectres. A tots els directors són d'aquí, a més. Diré que en llengua extranjera, però en directe d'aquí. Jo diria que una pistola en cada mano. Sí, una pistola en cada mano. Cristina, rectres. Jo dic red lights. Sí, un de cada. Per fer una mica diferent. Clar, per variar, perquè abans ja compartim el premi. Atenció, ara passem ara a millor director. Sí, tenim el Ballona, per l'impossible, el Pablo Berger, per Blancaneus, el Cesc Gay, i el Joan amb el Sergi Lara, per Fènix. Jo dic Juan Antonio Ballona, per l'impossible. Sí, clar, jo també. Tu també creus, senyor Benito? Sí, sí. Tots, el Ballona? Molt bé. Quan jo dic una cosa primer, em confio tot. M'has fixat, eh? Sí, sí. Ara deixa que diguem nosaltres primers. M'hauria fet copies després, tu. Ja ho he apassat això, perquè en millor film de llengua extranjera, jo no m'he copiat. Jo no m'he copiat de cobrament, no? Sí. Passa per caixa, eh? Atenció, perquè millor triomf protagonista aquí tenim... Tenim la Mariana Comas, dels nens salvatges, l'Àngela Molina, de Blancaneu, Maria Molins al Bosch, o Maribel Verdut, també, per Blancaneu. Tu, senyor Benito. Maria Molins. Maria Molins, pel Bosch. Com és companya de repartament. Tira, posa'm res. Jo, l'Àngela Molina. L'Àngela Molina, per Blancaneus, diu, eh? I tu? Jo, de Maria Molins, també. Ah, mira, senyor Benito, l'Àngela Molins, també. Sí, mira, senyor Benito, l'Àngela Molins, també. Sí, mira, senyor Benito, l'Àngela Molins, també. Perquè vull dir de cobrar el senyor Benito i portar la caixa al dintre. Atenció, millor actor protagonista. Sí, tenim Àlex van de Mol, per el Bosch, Nil Cardoné, per Fènix, Àlex Casanobas, també, per Fènix, i Àlex Muné, pels nens salvatges. Tenim tres Àlex que competeixen en aquesta categoria. És a dir, que un Àlex surts segur. Jo pot tenir per un Àlex, o no? Sí, perquè potser... Home, n'hi ha un, ja el Nil Cardoné, que potser que guanyés, però hi ha tres Àlex. Cristina, Déu, tu primer, que després has de copiar. Ja el tinc pensat, per això, eh, a tu dir. Senyor Benito, vostè, què? Jo em prendeim molt. Home, també tira cap a casa, totes les dues. No, no, però... Mira, al Casanobas, diré jo. Jo dic, prendeim molt, també. Prendeim molt, també. Està una copia del senyor Benito. He dit que ja el tenia pensat. Terrible cinta que podeu escoltar-ho. Els premis, que ho dius. S'ha de agafar una cosa així, eh. Que sigui millor que l'ha impassat, eh. Senyor Domènec, avui no solamente cobrarà, sinó que tindrà un sobre. Ah, sí? Ni que fos del Partit Popular. Jo sóc altres, ho diria. Sí, és una mica... Eduard Varsen és Benito. Des del Barcelona Teatre Musical, comença. La cinquena gala dels peris, que ho dic. No és una fenta, home. No és una fenta, home. Home, és una fenta. Es pot estar força bé. És una gent de l'escac, eh. És un xist. M'han explicat interioritats de l'espot, que no s'ho posin antena, però després et diré que... Home... Ja per sucari, va. Ja per sucari, va. Passem a tres categories per repassar. Mil·loctosecondari, mil·loctriosecondària, i ja l'última, miliopel·lícula europea. Comencem per el mil·loctosecondari. Aquesta categoria és molt interessant. Sí, i la d'actriosecondària també. Ah, vinga, va, aquí hi ha... Mil·loctosecondari, ja. Eduard Fernández, per una pistola en cada mano. Francesc Corella, pels nens salvatges. Pere Ponze, pels vots. I Lluís Villanueva, per fènics. Escolta, els quatre actors són molt bons. A mi m'agraden molt. A mi passa moltes vegades que els que són de... Sacundaris m'agraden més que la categoria de principals. Bé, un clàssic seria dir Eduard Fernández, però Francesc Corella és un actor espectacular. Pere Ponze, també. Home, el Bosco fa bastant bé. Sí, fa força bé. És que penso que Eduard Fernández no li donaran, però que sempre guanya premis, la gent pensa... No el votem, que això també passa, no? Jo em poso la pell del qui ha de votar. Llavors, mira, jo li donaré a... Jo votaré a Francesc Corella, perquè... Sí? Sí, com tu amb ell, Francesc Corella. Vostè també, senyor. Això és plàssic, eh. Vosaltres han passat les preguntes al programa, perquè... És un pastelet, aquí, bé. Bé, la Cristina diu Eduard Fernández, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Què passa? Què són els premis que ho diuen? El millor triosecundari ja tenim a... Home, l'Aina Clotet, per als nens salvatges. Aina Clotet. Sí, molt bé. La Candela Peña, que a mi m'agrada molt, per a una pista l'encada mano. La Clara Segura, que també és una molt bona actriu, per als nens salvatges, i l'Anna Wagner, per Fènix. Bé, jo... bueno, va, Cristina, comença. Jo estic entre dues, no sé si la Clara Segura o l'Anna Wagner. No ho sé, ara. La Candela Peña. Jo estic entre la Candela Peña o Clara Segura, i com que la Clara Segura... No agafes, Clara Segura, jo agafo en el... Però què és aquest? Trapitxells de votació. No és que jo agafi Clara Segura. La setmana que ve seran secretes. Es passaré uns obres abans de començar. No és que jo agafi Clara Segura. És que jo voto per la gent de Sant Just, i Clara Segura, que és Sant Justenca, voto per ella. Voto per la Clara. Voto per l'Anna. Home, no és Sant Justenca, no la Segura. Bé, i acabem ja amb millor pel·lícula d'Europè. Quines tenim, que aquestes ja... Ja no les hem vist ni de broma, no? Les hem vist, home. Tenim dins l'Amazón, de França-Zozón, i tant, en la casa es va estrenar fa molt poc. Ja no l'he vist. Tenim L'Abre, de qui cauris Maki. Tenim Intocable, que és la que va guanyar els Òscars. L'han passat entre la categoria d'aquest d'angles Gaudí i lo impossible de Ballona. A veure, no, no, no. Aquí no cal, ni fer porra, oi? Home, evidentment guanyarà L'Abre d'aquí que li us maqui, no? Sí. Jo diria que seria l'Abre. És molt bona, eh? És una revolució cinematogràfica. Bé, guanyarà l'impossible, eh? Guanyarà l'impossible, penso, eh? Pensem que hi vuc, però jo voto per l'impossible. No, no, jo l'he après, sí. L'ha après i l'ha après. L'ha après i l'ha après. Bé, doncs acabem aquí la secció de cinema, Jordi. Moltíssimes gràcies, com cada setmana. Perdó, i la de Hanecken no l'han posat? No, perquè entrarà a parlar l'edició de l'Ambinen. No, escolti, no és Hanecken, és Hanecken. Hanecke. Perquè va de mò. Ah, per això cada cop que vull anar a veure la pel·lícula surto una... Ja, amb quatre polles, de més. Atenció, perquè recomanem algunes curiositats del món del cinema. Que deu-vos, si us plau, perquè donareu joc quan parlem de l'actriu més assassinada de la gran pantalla. L'actriu més assassinada ha sigut Cristina... Paula Masha. No ho coneixeu? No, n'hi ha una idea. Home, si l'han matat almenys no totes les pel·lícules. No, home, és un actriu francesa i es veu que es va especialitzar al llarg de la seva carrera en interpretar papers de víctima. T'anés així a veure si endevineu quina és la xifra de vegades que va morir. En el total de les pel·lícules. 53. Més amunt. Més amunt, encara? Sí. 108. Jo tinc aquí el guió. 120, ja. Més amunt. Més amunt. 500. No, home, és amunt. 452. 358. Gràcies, com hi havia un 5. Una pel·lícula. Evidentment és molt probable que a moltes de les pel·lícules aparegués més d'una vegada i morís més d'una vegada. És a dir, va interpretar diferents papers on apareixia morint-se diferents vegades a banda de ser la protagonista. Això està molt bé, és especialista en morir. Bé, atenció, perquè ara repassem alguns records de pel·lícules, per exemple, el film més llarg de la història. Com... Bueno, es tracta de tratamiento contra l'imsonio. Bé, perfecte. Molt bona, molt bona, hòstia. S'han currat aquí, el director s'ho va currar. Quan dura la pel·lícula? I no és ni menys que 87 hores. 87 hores. És a dir, més de 3 dies seguits veient una pel·lícula. Clar, però és que... I tu després et queixes de camor, és lenta. Ja, ja, tratamiento contra l'imsonio. Jo el que havia de ser llarga, havia sentit aquella del Peter Greenaway, era com 24 hores, no sé si eren les maletes, eh? Una de 24 hores o no sé quantes hores... És una pel·lícula. El curiós d'això és que la pel·lícula es va projectar sencera, només una vegada, però ja és molt una vegada. És a dir, a veure qui... No feien farots per poder anar al bany, menjar una mica, no sé... Això ja no ho sabem, però imagina les persones que van anar a veure aquest film que està format per una única secuència, on es veu que apareix el poeta Ligroven, i, bueno, apareix llegint una composició de 3.460 pàgines. O sigui, una comèdia esternillant amb un ritme atrapilant. Atenció, perquè passem ara al film que s'ha trigat menjant a rodar, convertint-me en 24 hores, Cristina. On creieu que és? A qui país es va rodar? A Espanya, a Espanya. Evidentment. Doncs va rebre el nom de l'Hombre perseguido por un ofni, i, bueno, Cala Fagí, que es va rodar... i Cargimé, no? No, però segur que alguna cosa hi va participar, n'estic segura. Cala Fagí que es va rodar només un dia, perquè en la seva majoria la pel·lícula està composada per escenes d'altres pel·lícules que havien estat descartades amb anterioritat. Per això es pot veure la pel·lícula que tant l'home ni com el protagonista a quasi mai són el mateix, a les diferents escenes. I et pots arribar a tornar una mica boig. I ara hem parat del rodatge més curt, però el rodatge més llarg de la història, a quin va ser? Doncs mira, és tan llarg que encara ni s'ha terminat de rodar. No s'ha acabat, encara. És una història sobre la vida de Matahari, que es va començar a rodar al 1974, i 39 anys més tard encara no s'ha acabat. El motiu d'això és perquè es va començar a rodar quan Calista Carradín, que és la protagonista, tenia només 3 anys, i per tant, per qüestió, per intentar acabar-la, van haver d'esperar que creixés una mica, per anar a rodar amb mica en mica, i per això encara estan... Ostres, que fort. Per anar a acabar amb alguna curiositat més, com, per exemple, el film més car de la història, que és... Doncs s'ha gastat més diners. Sí, es tracta de la versió rusa de Guerra y Paz, fet al 68, russa. Us haurà de la meva acutació, perquè segur no sap què és el més car, dic que ens han gastat més diners. Perquè segur no sap què és més car. Doncs es veu que la cinta va requerir una inversió. La cinta va requerir una inversió de 560 milions d'euros. Déu-n'hi-do, eh? Bé, doncs fins aquí les curiositats del cinema. Gràcies, Cristina. Aviam, també, la presència i la col·laboració del Jordi Roca. La setmana que ve, amb més estrenes, del satèar. I també comentarem si aquesta porra que hem fet dels premis... Aviam, que guanya, eh? La festa del cinema català. L'hem encertat. Jordi, fins la setmana que ve. Fins després de les notícies de la CIS, connecteu amb la Xarxa i després amb el senyor Benito i més coses a l'apanyada del Morro. Fins ara. Bona tarda, us parlem, Sonia Kerry, Ramon Company. El president Artur Mas ha convocat una simera contra la corrupció per la setmana que ve. Serà amb els representants de les principals institucions del país en el control de l'acció pública. Com ara, la presidenta del Parlament, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el fiscal superior, els síndics de greus i de comptes, i el director de l'oficient antifrau. Jo a la setmana que ve convocaré en aquí el Palau de la Generalitat, una trobada amb tots aquells organismes que d'una manera destacada a Catalunya intervenen sobre el control de l'acció pública. El control de l'acció pública o de l'acció política en el seu conjunt, de l'acció institucional fonamentalment. Seran convocades, en aquí mateix, per intentar fer una reflexió conjunta, un anàlisi conjunt sobre aquesta situació que s'està produint, i per part meva demanant que se portin idees. El president Mas opina que els polítics imputats, en algun cas, no han de dimitir perquè la imputació no és delicta. La vicepresidenta del govern central Soraya Said de Santa Maria s'ha negat a respondre múltimples qüestions sobre el cas Barthenes i com aquest afecte l'executiu amb l'excusa que el govern és una cosa i el partit n'és una altra. La número dos de l'executiu ha defensat l'actuació de Mariano Rajoy i ha dit que donarà explicacions demà com a president del Partit Popular davant el comitè executiu. Llevo 12 años trabajando con Mariano Rajoy Brey, en la oposición, primero en el gobierno, en la oposición, y después en el gobierno. Y yo, lo que he visto en estos 12 años, ha sido siempre una conducta ejemplar. Nunca le he visto saltarse una norma y siempre ha dado ejemplo a los que trabajábamos con él de una vida recta y de una vida al servicio público. Per cert que la Fiscalia Anticorrupció ha informat que investiga la possible existencia d'una caixa B al Partit Popular després de descobrir-se els papers de l'extresore Luis Barthenes. Els fiscals proposen el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruiz, que cridi a declarar l'ex dirigent popular i que reclami a Isenda un informe als gens sobre la seva situació fiscal des de l'exercici del 2007. El Tribunal Constitucional desestimat els recurs interposat per la Junta de Castella i Lleó contra la llei de restitució a la Generalitat dels papers de Salamanca. La sentència avala el retorn dels documents confiscats durant la Guerra Civil i custodiats a l'Arxiu de Salamanca. A la Junta de Castella i Lleó defensava que la llei, aprovada l'any 2005, el govern de Zapatero posava en perill la funció social de l'Arxiu. Per contra, el Tribunal considera que la restauració dels documents als seus propietaris té un interès constitucionalment legítim. Només a Catalunya es diagnostiquen prop de 33.700 casos de càncer cada any i es preveu que al llarg de la vida un de cada dos homes i una de cada tres dones acabin de desenvolupar en aquesta malaltia dillunça. Celebren el Dia Mundial contra el càncer i en guany la jornada s'acenta a trencar falsos mites que envolten aquesta malaltia. Barcelona, Arnau, Olmos... Les falses creences que envolten el càncer es divulgaran a través de les pantalles de les sales d'espera dels centres sanitaris de Catalunya. Combatre aquests mites pot ajudar les persones afectades de càncer. Ignacio Blanco és membre de l'Institut Català d'Oncologia. Un dels primers que hem pogut recollir és el que molts pacients ens diuen que si els seus progenitors, si els seus pares han tingut un càncer, ells també ho tindran. La resposta en aquest mitte és que no. Realment, encara que ara parlem molt de genètica i càncer, realment només una petita part dels càncers poden ser editaris. Tot i que l'atacça de mortalitat dels malalts de càncer es redueix un 2% cada any, però de 16.000 persones moren anualment a Catalunya per aquesta patologia. És per això que s'ha fet una crida adoptar àvids de vida saludables que ajudin a prevenir la malaltia. Tot els especialistes en oncologia asseguren que la prevenció i la detecció precos són indispensables per lluitar contra càncer. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Aquest vespre ha tornat a la lliga a Sovalda molt després de la disputa del Mundial. A la setzena jornada, el gran uller és visitar la pista del Posada de Vigo a partir de 3 quarts de nou del vespre. El Barça juga demà, a dos quarts d'avui, a la pista de l'Anna i Tassuna de Navarra. En bascat el Ribera Andorra, en disputa aquest vespre a la final de la Copa Príncep, els Andorrans s'enfrontaran al Burgos a les 8, a la pista de l'equip castellà. En futbol se l'ha quinzena jornada, a primera divisió a les 9 de la nit, Barça, Santiago, demà a dos quarts de set, Borrel, Amarfil i Santa Coloma. I aquesta nit comença la segona volta de la lliga amb dos partits a les 9 de la nit, que el Puig amusement i el Vilanova ingressen a la lliga contra el Lloret. Bon epit sono Alsir말ic direkto. La Jorna Cinedi, el sorteig per justicar els 54 pisos de la nova promoció pública de venda amb esluir previst per dilluns. El motiu és que l'empresa municipal d'habitatge promunsa tenia un crèdit amb bànquia per finançar aquest projecte, però ara aquesta entitat bancària no pot tirar endavant cap operació d'aquest tipus per a una altra expressa de Brussel·les, una prohibició que no només afecta aquest crèdit amb promunsa, sinó en qualsevol altre cas. L'antidat bancària ho va comunicar a l'Ajuntament, un crèdit que havia de ser i per finançar l'operació, que l'empresa municipal d'habitatge de construir els 54 pisos del carrer Violeta Parra, 8, 10 i 12, aquest dilluns justament s'havia de fer el sorteig públic per adjudicar aquests 54 habitatges perquè s'havien acceptat 6 entre 6 solicituds. Fa 10 anys promunsa va comprar els terrenys on se n'ha d'edificar aquests pisos a través de la hipoteca que els va aconseguir cajar Madrid, que ara és bànquia, la intervenció d'aquesta empitat i la situació de crisi ha fet que el Brussel·les hagi plantat i hagi obligat a aturar a bànquia. Per tant, ara l'empresa municipal d'habitatge ha perdut aquesta via de finançament i el que estarà fent a partir dels propers dies és concertar reunions amb altres entitats bancàries per buscar aquest finançament, com ara amb el banc Santander i la Caixa. Més qüestions, el plaer de Sant Just donar suport a la declaració de Sobirania i el dret a decidir, aprovada pel Parlament la setmana passada, Convergència i Unió i Junts per Sant Just van fer una emoció conjunta durant suport al text i els vots a favor si van sumar el partit dels socialistes i iniciativa via democràtica i partit popular i van votant contra. El regidor de Junts per Sant Just seguir va llegir l'emoció que recollia el preenvol, resumit de la declaració, un document que recordava les vegades que els catalans han expressat la voluntat de superar la situació de bloquets. En el si de l'estàtica, què ha passat per arribar a aquest punt? Una emoció que també destacava la manca de respecte en decisions de l'estat, el que fa Catalunya. La declaració es va en principis, com ara la legitimitat democràtica, la transparència, el diàleg, l'europaísme i la legalitat, l'alcalde de Junts per Pinyà, segura que l'essència principal de la declaració és la democràcia i ha de pensar que tothom té la llibertat absoluta de manifestar-se i d'expressar-se, a més de afegir que els límits de la teva govern de Catalunya només els pot posar al mateix poble de Catalunya. I acabem amb aquest vulletí amb un apunt cultural, l'entrepà de Salvador Giral i el talent de Jordi Nobques són els llibres que es presentaran de Malbarra llibres que es farà al celler de Can Mata, una iniciativa conjunta del celler, l'escola d'escriptura de la Teneu i la Breva Edicions, que vol acostar els llibres de la col·lecció de la narrativa cícuta, el públic s'enjustem, combinant-ho amb un tas de vins. Un dels lliurs que es presenta, com dèiem, és l'entrepà de Salvador Giral, una història romàntica amb molt de llunyera, explica el fracàs de la relació morosa situada a l'amanresa dels anys 80, en canvi, la del talent de Jordi Nobques, que passa en bona part a Lisboa, Núclea de les avantguàrdies avantguardes del segle passat. Tots dos autors seran presents al Barre Llibres de la Mar, presentant algunes fragments de les seves novel·les publicades l'any passat per la col·lecció cícuta de la Breva Edicions, llibres que es podran comprar demà mateix a preu de cost, igual que altres llibres de la mateixa col·lecció editada per la Breva. A més a més, tot plegat anirà acompanyat d'un tas de vins gratuït amb una explicació del procés de elaboració i del seu resultat final. Estaran els vins a la comèdia anècsa i te la dedico tot plegat del matí de demà a les 11 del matí, al cell de Can Mata. I de moment això és tot més informació a partir de l'acet, els anys i notícies d'Elisio Véspera. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. informatiucomercal.com. Nits electrònica, ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i s'acta de Déu a 12 de la nit. Aquest indicatiu té més ritme que l'anterior. Sí, des de la tarda, benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Cristina, bona tarda. Algú missatge per Facebook, via Twitter, viatjat, perquè és no parar. Missatges, no, però m'agrades molts. Molta gent fica m'agrada, les publicacions que anem ficant, sí. Durant tota la setmana, sí, sí. A publicacions que anem fent, vam ficar amb m'agrada, m'agrada. Què els agrada, per exemple? Avui que han posat... Volíem saber nom, sí que ho han posat. Les persones que posen m'agrada al Facebook. Que ja sí que està malalta, també. Eric Pomar, bona tarda. Bona tarda. No sé, tens Facebook, tu, Eric? Sí, sí. I també aquells que veus tot el que veu, m'agrada tot, m'agrada tot o no. Tot, tot, no. M'agrada el que m'agrada. S'ha de ser selectiu, home. És veritat, és veritat, és veritat. Ho has trobat, ja? Bueno, mira, doncs podem comentar d'Educació Canina, a l'Albert Capapell, a la Rosé Ars, doncs, sí que... Sí que ha agradat. Sí, el sí que ha agradat diverses seccions, l'Elisenda Cap de Vila, també va donant-hi. És curiós, perquè la secció d'Educació Canina, com que la fan ells, està bé que posin que em va agrair. No, però no només de la seva, Jordi, també fiquen a unes altres. Ah, va, d'acord, d'acord, d'acord. Senyor Benito, bona tarda, no? Bona tarda. Vostè també pot posar en m'agrada? Evidentment, evidentment. A tot arreu, no? A tot arreu. A més, vostè el que fa és compartir, a través del seu Facebook, la publicació del podcast, que fem cadirendres, com que surts vostè. Vols saludar la gent que està escoltant ara, per exemple? Sí, hola, tots els que ho escolteu, a través del podcast, amb una mica de... Com es diu, podcast, podcast? Podcast. Del púscas. A mi diré, púscas, ja està. Pot, de pot, i de cast, de cast, saps? Ah, de cast, casto, el pot de cast. Quina explicació de Jordi. Bueno, anem al tema... Té domini de llengües, vostè, no? Com? Té domini de llengües, vostè. No ho sap prou. Avui, Eric, ens portes un món sobre rodes. Doncs sí, tres personatges d'una altra època arriben carregats amb les seves aïnes rodes, cargols, i claus, de tot, sobre l'escenari. Ah, però això què és? Doncs és com una mena de cir, màgia, equilibris, humor, mòsica i això, sobre l'escenari. I això on es fa, i... Això es fa al centre cultural de Terrassa. Ah, molt bé, Terrassa, Terrassa, Terrassa, Terrassa, Terrassa, Terrassa, Malarassa, Malapell, tots dermatòlegs del Vallès. Bueno, i... Per què ens ho recomanes, d'això, Eric? Perquè poques vegades s'hi troba que en un mateix espectacle s'hi pugui recopilar els equilibris, acrobàcia, humor, tècnica, professionals i música. És veritat, és veritat. Molt bé. I quan es fa aquesta obra? Doncs es fa només una única sessió d'aquest diumenge 3 de febrer, a les 6 de la tarda, al centre cultural. Per tant, aquest diumenge, a les 6 de la tarda, qui vulgui anar a Terrassa i al preu? Doncs, si teniu el carret de super, és gratuït, però, tant els que no ho són i els de major d'edat, són 7 euros per persona. 7 euros per persona. I segur que vol més informació i alguna pagina web on podria adreçar-se? Sí, www.fundacioct.cat. Molt bé, és la recomanació de l'Eric d'aquesta setmana, aquest diumenge a les 6 de la tarda, al centre cultural de Terrassa, al món sobre rodes. Eric, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Adéu, xeo, battalà. Adéu, battalà. Ara, de vegades, de, de, de, el senyor Brifid, de, de, de, amb les peines, les coses... Bé, atenció, perquè un quart de set de la tarda... Sí, mira, què s'ha après? Què? Què s'ha après? No, però res, de debò, li dic... El que passa és que hi ha cançons que animen a caure. I aquesta, a mi, ho feia. Com, per exemple, aquesta, també. Aquesta és la cuina, eh? Aquesta, també. Oh, la nit... Avui... al senyor... La nit... És el senyor Benito, cada divendres. Bueno, anem-hi al tema, perquè a la setmana passada ja sabeu que l'elicap de Vila sempre encomana, encarrega, li demana al senyor Benito que busqui alguna cosa. Busqui alguna cosa, sí. I aquesta setmana li va demanar que busqués el que era un almorratge. Sí, el que era el ball de l'almorratge. El ball de l'almorratge o de les almorratges, també es diu. Sí, de les almorratges, sí. No, no, almorratges, no. Almorratges, almorratges. No confondre. No confondre. Hauríem de començar la investigació, el ball, tothom sap que és un ball, no cal dir res més, però sí que hauríem de saber... Però de quin tipus? Ball popular, si és tradicional, ja arribarem. És un ball, és un ball. Sí. I llavors, què és el que hem de saber? Una almorratge que... Què és una almorratge? Això ve de l'àrbem, eh? Emuals. És que té alguna cosa a veure, que m'ha fet alguna cosa d'allò. I llavors, un almorratge és un recipient, aquí ho diuen. Un recipient decorat, fet de vidre, és com si diguéssim una mena de satriguera amb molts brocs. Jo he vist fotografies al Google, a l'Aquete i a aquestes coses. No vull ofendre ningú, eh? No vull ofendre ningú, però... És un d'aquests objectes que si te'ls regalen dius... És un pongo? És una cometa, i és un recipient per posar-hi perfum. I ara, diguéssim, què és el ball? Perquè serveix, eh? Perquè serveix, és un almorratge. El diguem que s'utilitza per posar-hi perfum. Ja ho acabem de dir, el morratge perfum. I avui en dia es fa servir pel ball de l'almorratge i prou. Ah, ja està. I vols amagar-li regales un almorratge, perquè és un símbol de... Però escolta una cosa. No sé, ara no em ve la paraula. No, però és un pongo d'aquests. És una cosa per regalar les rodes. Has investigat, o no? Sí. Jo he hagut d'una investigació. La veritat és que he anat molt bé de cosetes, tenia molt dues coses a fer, i li he encarregat la investigació als meus dos bacaris. Ah, sí? Com es diuen? A l'Elmer de Seca em va donar permís per tenir dos bacaris, perquè són bacaris no cobren. Com es diuen? Un es diu Procol Roig, i a l'altre es diu Rómul Bampets. Ja, ja, ja. L'han ajudat o no? Sí, sí. A veure, jo com que els hi vaig haver de dir amb el mòbil, no tenia porta massa cobertura. M'has de trobar això del mall, de l'Almorratge, no sé què. I en Procol Roig va començar una línia d'investigació, i em va portar un escrit que deia l'Almorratge és una dolència de l'Anus. Però què diu? No m'ha provat bé. El principal síntoma de les hemorroides és el dolor al redor de l'Anus i sang de roja brillante en les Eces. Qui faig, per favor. Llavors li vaig haver de tallar la investigació. Procol, Procol, Procol, Procol, Procol. No anem bé, no anem bé. És el que confes en l'Almorratge amb una altra paraula. Perquè li vaig dir pel mòbil que no hi havia cobertura. L'Almorratge. Sí, ja lo hago. I l'altre... I el Rómul Bampets... Tampoc va ser massa rei així. El meu Roig va ser donar-li carta blanca. L'Almorratge és més espaviladet. El Rómul és més espaviladet que el Procolet. I va trobar alguna cosa sobre l'Almorratge. I com a primera providència, diu que va fer un treball de camp en diverses discoteques. Un dia li presentarà l'estudi sobre aquests locals. I va trobar diverses coses. Un moment, un moment. Allà no trobarà, perquè el Vall de l'Almorratge és una cosa que és típicament catalana. És una tradició... A la zona armètica de Sabadell, per dir-ho alguna forma, es va llençar l'Almorratge allà. Això deia jo quin tipus de ball. Jo li vaig donar carta blanca, perquè començés una investigació improfundis. Va trobar diverses coses. Primer va trobar... Ell va intentar de totes totes ballar amb l'Almorratge. Que tampoc era el cas. No se'n va rei així. I després algú li va dir que el que havia de fer era tirar-se a la bebida. Va anar a buscar l'Almorratge. No va ser. En fi, escolta una cosa. I a la vista dels resultats, jo em vaig demanar la investigació. Prou, prou, prou. Aquests dos vacaris que té... Jo els tornaria a contractar mai més. Ara estan fent... Estan fent feines de neteja. No m'estan netejant l'apartament. Fins que no quedi net. Vaig tindre que agafar ferma carreglló de la investigació i vaig decidir què era. I llavors vaig tirar això del... Vaig tirar mà del Google, aquest. Vaig posar cosetes. Va sortir la Wikipedia. Wikipedia. Wikipedia, sí. Tot ho té, tot ho té. Com el Google. El senyor Google també. A tot ho respond. Qui ho ha dit l'altre dia? Que si Google s'acabaria el coneixement en l'Almorratge. Segurament. Vull tornar una mica a les enciclopèdies, d'abans. Sí, sí, sí. Jo encara en tinc, eh? Jo també. Però abans de consultar-les, el primer que faig és el senyor Google. Fiques la pregunta fins i tot i ja et respon. Ja et respon. Ha sigut una avantatge fonamental. Però no deixin d'investigar les enciclopèdies. Són molt interessants. Se t'ofreguen els portes i algunes taules que ballen. Ah, sí, va molt bé. Jo tinc l'espasa. Pensa que veuràs l'arma. Pensa que veuràs l'arma. Mítica on la viatge. Més de 100 homes, eh? Per fer una paret, ja. Sí, sí, sí. Una paret d'un dos. On vol anar patat? Ha trobat alguna cosa? Sí, el vaig de l'Almorratge. Almorratge, digue-ho bé. Vaig de l'Almorratge. Almorratge o Morratge. Sense l'alt. Fegidor dels Arabitzans. Digue'm que el bany de l'Almorratge, el més popular, el més famós i el més reconegut, és el de Gironeta. O això diuen ells. Aquí és el autèntic. Aquí ja entrem a allò que fan molts municipis. Aquell és el bo, el nostre. Ara vindrà la Guerra del Chator. Aviam qui dels tres municipis que se'l disputen és. Ara ja som quatre en litigi. Ah, sí, del Chator? Jo l'hi dic per el meu ordre de preferència. Vilanova, Vilazoltru, o Vilanova només. Sitges. Sitges, sitges. El Vendrell i Vilafranca. Tots quatre estan en litigi per disputar-se del Chator originari del Chator. El Chator què és? Recordem-ho. És una manida. La vaja és carola. Amb una salseta que no és la mateixa que d'ols calçots. No, però és com mel. És dolça o no? No, tampoc és dolça. Ja perquè allà és queixat. Sí, sí. Les formes, clar, els de Vilafranca guanyaran perquè són aquí tenen més gent. Com més gent tens, més res o no? Més res o, però jo diria... Vostè vol pensar? Jo avogo parlar de Vilanova. Alguna conclusió ha arribat a tot l'any? Sí, ara arribem. També és... Són coses que van... Perquè és un home de cultura. Vostè deia que jo no sóc dispers, sóc de cultura. Moltes gràcies. Té un cafè pagat? Sí, ja li diré més d'aquestes, home. Amb tres ja és un whisky. Ah, mira, és bo saber-ho. Els premis s'acumulen. Vostè veig que no és dispers, és de cultura. És de cultura? Jo ni que vols un cafè, també. No, ell ja va al sobre directe. Senyor Marido, vol anar al que t'ha fet, ja? Per favor, sisplau, li demana, per favor. Llavors, en què consisteix el ball de la mobrança? Perquè és el ball del banyut. El ball del banyut? Jo? És el ball de l'escarni del banyut. De l'escarni del banyut? De banyut, de banyes, de banyes, de banyes. El que li ponen els quarts, no? Sí, perquè és un ball que fixis vostè als balles. Els integrants del ball hi ha una núvia que s'ha de casar. Un núvi, un senyor faudal, que és el que mana, sobretot ells, i els dos més comparses. Llavors, comença el ball, la núvia, i el senyor faudal que l'agafa. Llavors fan un passeget, van ballant, i rodera, el núvi, sol. Clar, això simbolitza el dret a cuixa. El derecho de Pernada. Pernota noctel. Com primer d'allò, li fotia el faudal. Ho vaig aprendre a un Eiffhart, això, jo. Sí, sí, sí. És l'home faudal que abans havia de tastar la núvia. Tocava tot, això. Tots hem avançat una mica i avui dia ja no passa. Jo crec que se'n va encarregar més d'un de faudal. Segurament. Així, d'alguna manera, distretat. Si això ho vingui a passir, és que el passim de la sanitat. Però la calda ha passat a una xaviatria. Uf, uf, uf, uf, uf. I llavors... I llavors simbolitza aquesta, posar-me sent. El dret a cuixa. M'ha vingut una imatge ara amb el xaviatria. Si ha trobat, si ha trobat. Passem ràpid, passem ràpid. Llavors el faudal, l'almorratxa, l'omple d'un líquid, diguem-ne, perfum, i va roxant a tothom com si els volgués fertilitzar. Amb el seu esperma. Ja, ja, ja. És així, no? El que ha vingut a l'almorratxa és esperma, no? No, no, és un líquid simbolitzat. Això, eh? És aigua rosa o l'olida rosa? Ah, va, va, no. Està en el suport tècnic. Moltes gràcies. Dos cafès, ja. A veure si la aconsegueixi després d'anem. No, ho dic perquè, clar, m'estava molt malalt. Podia ser, eh? A mi no m'agradarà estranyat. Podíem dir que això que tira, també podria ser la lefa del duque, com aquell que vivia a En Palma 2. Això estàs iatòric allà, ho dius per Inari Ordengarín, que és com firmava els seus esticots, eh? Era ingenial. És un caixón. Jo, de vostè, el contractaria. El convidaria, no? És habitual. A veure, com ho podem firmar? En Palma 2. Que Inari Ordengarín, signés mails. Com a el duque En Palma 2, referint-se, lògicament, al duque de Palma, que és el títol que us tenta, jo deia que és d'una gran... molt gran sentit de l'humor, no? Molt sentit de l'humor. A veure, per cert, que li han demanat que li retirin aquest títol. Sí, sí. I li han demanat el carrer. Ja té, paga, no? Per la gràcia que va fer. Vull afegir que ell té molt sentit de l'humor, i també tota la gent que paga, i que paguem, vaja, les seves vacances, enrere, enrere, i l'escola dels seus nens a Boston. Atenció, perquè senyor Benito, no sé si ha acabat ja amb el tema de Morracha. Crec que sí. Jo no sé que hi hagi més productes. De la Fagí, que aquest ball encara s'està fent. Sí, sí. Sí, al Lloret de Mar, també. I a Fil de, que ho feien a Sant Pòl, de festa de Sant Pòl, amb el Moro Musa i no sé qui més. Un dia parlarem dels Moros a la Costa, de Vellentúvi. D'on ve l'expansió? L'expansió Moros a la Costa ve de tot, més o menys, del manesme. Vostès fixa que hi ha poblacions que són arenys de mar i arenys de munt. Primer de mar, primer de munt. Resulta que el primer de munt... De mar, muntat de no. No, que no és una mica pitadeta. Personona de mar, persona de munt, no. No, perquè és colxerola allò. Doncs això bé, perquè l'època de les inversions... Els Moros sempre són com dolents. És una especialitat molt incorrecta. Molt incorrecta, però d'aquell temps era així. Llavors, què passava? Venien, eren les pirates de la Costa, eren més aviat moriscs. I llavors venien a la Costa, i la gent deia que eren moros a la Costa, i ens agafaven totes les pertinences i se'n anaven a la població de munt. I deixaven la de mar. Que, per cert, respecte a aquesta expressió, es veu que s'ha fet un escrit i s'ha enviat a la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, demanant que s'extregui del diccionari, perquè la recull, perquè és ofensiva. Això de... Moros en la Costa. Perquè es considera que és una mica ofensiva de cara a aquest col·lectiu. Potser... Ho dic perquè t'acratota evoluciona, no? Segurament, si no hi hagués tanta migració, no haguessin demà de la tirar-ho. També, com a moltes poblacions, hi ha la Torra del Moro. La Torra del Moro. La Torra del Moro que era de visió. O també hi ha la Pena del Moro. La Pena del Moro. Sentiu que tenim la Pena del Moro. Això és allò. També és menys banyat. No hi morro sent la Costa. Bé, sí, 18.28 de la tarda, Carme Verdois. Té que ens estàs escoltant. Tot seguit, anem a repassar el que ha donat de sí, el capítol d'avui de la Riera de Timi 3. Per cert, aquí no es parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'Antia Agenda, amb l'Eli Capdevila, que ens porta algunes coses. Però abans, repassem la Riera Carme. Bona tarda. Bona tarda. Per què voleu fer l'última setmana? Perquè m'han dit que... Sí, m'hi trobo que sí. Perquè l'altre és com d'amor i fa mandra, no? Fa mandra l'amor. Ara sí, perquè la Nora és el primer amor que li surt bé a la Riera. Li surt bé? No ho sé. No ho ha acabat encara. Sí, sí, s'han basat i ha sonat música. Jo li diria que de les declaracions d'amor, tant a la ficció com a la vida real, és de la més estúpida i sentida. Per això vas fer a ser comentar-la. Perquè ha sigut una cosa d'aquella. No tinc gaire temps, avui, eh? Ja hi posem pressió. Doncs escolta, doncs... Tu vols saltar? No. Si vols, si vols. Quan haig de marxar, marxa, però no passa res. Anem al tema perquè... Avui, què ha passat amb aquesta relació d'amor odis? Que havíeu vosaltres. Ah, prefereixo veure-ho, no? Sí, sentim-ho. Ah, no t'ha sedent. És com enamorar la Nora i el Salva. I llavors, que l'Imma també estava enamorada del Salva, li va dir que feia la Nora, deia mentides, i es veia que tenia un fill amb càncer malalt. Joc brut, no? Sí. La Nora s'ha enfadat moltíssim. El Salva va dir com pots fer això, ets miserable... Però avui el Joan li ha dit, escolta, Salva, això és una excusa, en realitat, tu vols intentar no lligar-te, però encara estàs enamorat de la Nora. I després d'aquesta reflexió... Ha tingut jo gaire sena. Que, al final, és la penúltima, potser. O l'anti penúltima. Anem a veure si ho trobem. Mentre es diu que el Claudi... Sí, està bé. Va enviar un cigari per... Per avallir-se el seu fill. Cosa que vaig amb els meus temps era el meu pare, directament, que ens atunyinava i prou. Està molt de feina a mi. Estàs sola a la cuina, ella, mirant coses, i de cop i volta arriba... És que és comentable, aquesta, no? Sí, sí, sí, jo crec. Hola. Hola. Hola. Trobo que avui la Nora va especialment maquillada. Sí, la volia demanar, perdó. Vull demanar-te, perdó, adéu. Mira, tota aquesta història del nen malalt... m'ha transversat molt, saps? Normal. Hòstia, m'ha sabut molt greu que mentís amb una cosa tan forta. Però jo ho he fet fatal, ho he fet fatal, no? Ha sigut molt poc professional, té... Profesional. I no pot ser, no pot ser. El primer d'aquestes persones s'han de deixar fora de la feina. I jo no ho he sabut fer. Autocrítica. Ella no diu res, eh? Monòleg. Molt bé, doncs. Però si així podem prendre una relació laboral. Ja, les que a veure banda de la relació laboral, tu jo teníem una altra cosa, no vull dir que som amics. Reia molt junts i... Havíem consumat. No sé, teníem moltes coses en comú. Però ara que veig la Nora, penso que he de fer les campanades. Què diu, música? A mi m'agradaria recuperar-ho. Però no és fàcil. No pots superar que sigui una mentidera. No, no, no ho dic per això. Perquè a tu et costaràs superar que jo t'hagi tractat tan malament d'aquests dies. Com s'està baixant els pantalons, no, eh? No em podries perdonar. Perdona de... No sé què dir-te. I jo... És que aquesta situació em cansa molt. És esgotadora. Està mentint o no? Està tan orgullosa, ella. Que canvia de postures i li cansa. Sí, sí, perdona. Mira, no li costa gaire ni tampoc. Està mentint, sí, és igual. Espera, espera, a veure'ns. Doncs... vinga. Ja està. Pensem més. Pàstig. No, no, espereu, eh? No, espereu, eh? Un moment. És que jo no vull que siguem amics. Ah, què vols? No, mira, precisament ahir parlàvem amb en Joan i té raó. És una acció per distanciar-me, perquè en realitat m'agrades. M'agrades molt més del que jo voldria. Però és clar, com que tinc aquesta mentalitat de no lligar-me, i de puta filosofia de solter... Però després arribes tu i m'ho fots tot per terra i jo... No m'acollons fotre, ja. Tranquil, tranquil. Tranquil. No dit àcus, d'entrada, no dit àcus. Està liat, eh? No m'ho sentes, oi? No, home, no. És claríssim. No gaire. Això és molt femení, eh? Què volies dir? És una reclòssia. Tornar a posar la venda del mort. És una reclòssia de merda, ja ho sé, però... Això que li pregunten al Barcelona. Com que no he volgut tenir mai cap reclòssia amb cap tia, no he volgut tenir mai cap reclòssia amb cap tia. Mai. Està mentint, està mentint. Però tu és diferent, Nora. Ui, entenc que és diferent. Que no passa res, que no passa res. M'estan tòpics, eh? M'hauríem de tractar, no volguis... Deixem-ho córrer. Deixem-ho córrer. Som amics, eh? Em va ser conversa, eh? L'Eritvi. Poces paraules, eh? Espera un moment. M'estàs dient que... o sigui que... En canvi, a la sintonia vol dir que això va bé. Ara es fan un petó. Oh... Canten i tots, eh? Sí, sí, canten. Què diu la lletra, a veure? Ara. Què dius? Què dius, què dius? Los Kitchen. Ah, quina importa la filosofia, de solter. Oh, que bonic. Sembla pulseres vermelles, ja. Hi ha hagut d'apogar violins aquí, no? Sí, bueno. Aquesta és la història. Que bonic, no? Ara hem de descobrir alguna cosa d'ell, ara, no? A veure, el que està clar aquí és que algú mentirà aquí, eh? Sí, jo crec que és ell, eh? Ell mentirà? Ell és més mentirer que l'Òscar. Sí, home, perquè la Nora... Potser ell ha tingut un fill malalt. Ell, sí, segurament. Clar, potser potser potser. Però l'Òscar no s'ha trobat mai amb ningú que tingui... Algú més mentidera que ell, no? No. Un bon gir. Perquè ell diu no, és la primera vegada que em trobo amb això. Fentida, segur que s'ha trobat 50.000 vegades. Per cert, saludem el Sergi, que ens està veient des del chat de RadioJord.com. Diu que avui és més d'arriera. Si vols comentar alguna cosa d'arriera, és olada, perquè ja anem a passar el següent espai, que és l'antiagenda de l'Apenya del Morro. Carme, moltes gràcies. De res. Tu fas l'informatiu vespre a l'asseig? Sí. Molt bé. Volia fer una apreciació sobre l'arriera. No trobes que van ja molt directes, ara? Fan com el resum del resum, no? Pim-pam-pam, un tema. Per exemple, amb la Mireia, el tema de l'adopció, ja s'ha commatat. No entenc quina és la intenció. No és millor això, que no pasca de l'arri, de l'arri... Això sí, eh, però... En sorprèn aquest canvi argumentari. El Sergi diu que torna al Jofre. Es veu que torna al Jofre. Ho feia molt bé, sí. A l'asseigador aquell. M'agrada molt que hi anem com ho feia. Era pas unaatge dolent, però ho feia molt millor que alguns adults. És un gran cantant d'òpera. Ah, sí? Aquest nen. A més, el Sergi. I ve de la passió d'oles, em sembla. Podríeu convidar-lo i divertir de la història. Està aquí, el vaig obrecat. I jo ho diu, eh, que vols? Quants anys té? Sí, jo, va 17 o... Per cert, que diu que el tema del Gabriel, aquest, ja cansa. Hi ha temes molt pesats, ja n'estem fins als ous, diu. Qui és el Gabriel? No ho veig. Nen, cap Gabriel, a l'arriqueta. Potser sé com fos que no estigui parlant del barco. O potser és del grup ateal, senyor. No, que és Enrique. Enric Batea. El Gabriel i la Maribel. La Maribel, no sé qui són. La Maribel ja no hi és. Quin Gabriel? Sergi, per favor, comenta coses quarents. No, el guapera, tio. Ah! Ah! El Gigolo. El de la barra del Barco. Hi havia un creigigoló que tenia... Ah! Ah! En Fica, moltes gràcies. De res, adéu. A l'antiagenda de l'Èlica de Vila. Ràdio d'Esper. Durant-te 8.1. Ràdio d'Esper. Durant-te 8.1. Ràdio d'Esper. Durant-te 8.1. És molt... jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és vits. Vits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres, si és certa. De 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vas dir de 18 mesos, un any i mig. A l'hospital, i el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa enradera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas. Soc del Graner de Sant Just. Em vio una salutació a tots els ullens de Sant Just. I també a la penya del Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local. La penya del Morro és a Grails i a Grails i aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. M'agrada molt la salutació de l'Alessandro. Que diu, soc l'Alessandro, una associació per la penya del Morro. Estic aquí, però no diu d'on està. De totes formes, tot seguit, 6 i 40 de la tarda. Estem bé, avui, eh? Estem a gust, divendres, la setmana... Cristina, l'últim dia he tot plegat. I quina millor manera d'acabar la setmana, que parlant del que no hem de fer. Justament durant el cap de setmana amb l'Eli. Cap de Vila, Eli, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eli. Bona tarda, a tothom. Atenció, perquè... Sí, avui... Bona tarda. Avui, pròpia, que a setmana m'ha deixat tonteria, ho he dit. Ah, que no... Si ben dit que això seria... Que avui tinc una antijenda a tope, eh? Per això hem dit que ho faríem com una mica com un caràcter. No, només un dia. I si la cosa anava bé, ho faríem més dies. Bona tarda, Eli. Bona tarda, Eli. Bé, atenció, perquè a l'antijenda de la penya del Morro avui parlarem de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, que sí que li agrada això. Parlarem de la festa de los al Vall d'Espi. Ua! A més, també parlarem de la Fira del Ferró a la Vall de Vinyana. Uai! I també del concurs d'estalladors a Torre i des de Llobregat. Això és el que dimirem avui, a la penya del Morro i a l'antia agenda. Comencem per aquesta Fira de la Candelera, aquí al costat, en Molins de Rei, passat a Sant Feira de Llobregat. La cita, com diu el refranc, és obligada al primer cap de setmana de febrer. Anar a Molins de Rei a la ciutat de la Candelera, eh? Au! El Sergi diu a l'antia agenda probablement la meva secció preferida, diu. És pilota, diu recomanada... No, de cada 10 d'antistes. No, de cada 10 d'antistes. A veure... No veig la relació entre els d'antistes i recomanar a l'antia agenda. Survistes. Si hagués dit 9 de cada 10 regidors de cultura, de municipis de Catalunya... és que la recomanen 10 de cada 10 gegants. 10 de cada 10. I tremucaires i la resta. Parlem de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Què és el que hi podem veure, Eli? Doncs la Fira de la Candelera és més gran de la Catalunya, i com jo sé que tu t'agraden aquest tipus de dades, és el que aquest any esperen més de 500.000 persones. Va, va, va! Arribarà fins aquí, eh? Jo penso anar, eh? Sí, home, però tu... I quants més? 15.000 de persones. 400.000 de persones. Però, Jordi, que n'hi han 3 dies van passant, eh? Va, va. I de fet, a més a més, el recinte final em penso que tot plegat fa 50.000 metres quadrats. O sigui, que cuidado, eh? A veure, amb això d'aquestes cifres... En els sobritos, gairebé 1.900 i pico, gairebé 1.000 expositors. No, un dia ens arremangarem les mànigues i anem fins als fons. I contarem, no? Fins al fons, el tema... És com la investigació que farem a la penyada. No, jo t'ho dic, ara. De la cifra. De la cifra que has hagut d'anar a la gana. Després de l'exposició. Home, Jordi, per què creus que sempre es diu segons, tal? Perquè ho han d'anar a les cifres, doncs que mira. Perquè en aquest cas, segons, ells mateixos. La credibilitat, zero. Les coses que passen a aquestes cifres són perilloses. Però després, aquest any, quan no n'hi ha de cifres, ha de ser una mica més gran que... Si no, no hi ha èxit, no? Perquè sigui un èxit, aquest any apareix 600.000 persones. I tu veus que són 600.000 persones. Clar, aviam, jo he fet una qüestió aritmètica. Diu que el palau aquest són 50.000 m2. I pensen que passen 500.000 persones, i que toquen 10 persones per m2. És impossible. Més densitat al metro. Jo crec que això ja van proporcionar una miqueta, perquè pensa que és la 162ena aritmió. Ah, va bé, comença, per aquí. A la primera ja van per mil. Doncs ja ha partir d'aquí... Hi ha 50.000, i llavors, clar, ja no els hi ha acumulant. Clar, clar, clar, és això que diem, els invades mans. En fi, que això és la fila de la Candelera, d'aquí va, això. Què és la Candelera? No, la Candelera és que a mi m'encanta. La Candelera és aquella època de l'any. M'agrada molt perquè els americans es meten en la seva propia Candelera. És aquella època de l'any en el qual... Ja diu el refranc, no? Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera viu, l'estiu és viu. Oh! No, és que està fent molt de salt per la Candelera, i vol dir que vindrem un hivern estallar. Ah, va, va, va. Una pregunta. Això té a veure amb allò del dia de la Marmota, o no? Sí, senyor. És exactament el mateix. Ah, que jo havia quedat pel·lícula. El dia de la Marmota és demà. Ah, demà és el dia de la Marmota? Demà segur que la 6 de 3 posa la trepada en el tiempo. Sí, perquè la fiquen sempre. Tenim el trèlir per aquí de trepada en el tiempo, que a mi és la primera que m'agrada molt. A mi m'agradaria escoltar-lo, no? Sí. Entro a la letres. Dos, uno... Esta es una ocasión en que la televisión no consigue captar la auténtica emoción de que una gran artilla pronostica el tiempo. ¿Qué es el día de la Marmota? Sigue siendo solo una vez al año, ¿no? No, no. Tú no que estás atrapado. El día de la Marmota. Otra vez. Vamos. Ha visto la Marmota. Aquest és el trèlir que podeu veure també en el lloc de l'IsendaCaptavila.wordpress.com, que l'Eli sempre penja cosetes i mai ho diem, però acompanyant les notícies que dona l'antia agenda, doncs amb vídeos, amb cançons, amb cosetes i amb fotos. I aquesta vegada, amb el trèlir, és que estic rient, perquè vaig al Vilmor Ray... M'achacant, sí, m'achacant el despertador. És l'antia agenda absoluta, aquesta, no? Llavors, per tardar el mateix dia, la mateixa festa durant tota la vida. Imagina't, imagina't, eh? A mi m'agradaria que em passés amb els 3 toms. A mi, qui d'això, no estaria malament, no? Clar, sí, per els 3 toms. La cursa de Carretons, no? No, la cursa de Carres, no? Cada dia és de fer despi que era la cursa de Carres. Hòstia, seria molt fort, eh? Però si ja us sabem qui guanya, sempre passa el mateix. Guanya el Nil Barrera i Joan Vescavaig, clar. Anem al tema, perquè també tenim més candeleres, com per exemple a Calafet, a la Mella Mar, a Castelló d'Empúries o a Valls, a l'Alcant. Tots aquestes poblacions d'aquell que fa setmana estan de festa i a Norabona el llibre serà llarg, bàsicament, o no? Mm-hm. I, a més a més, amb això, hi ha també tot aquest tema que té posat, o que és la màtica, del tema dels ossos i de la Cassiera 2. Què passa de la Cassiera 2? Que vingui al rei, vingui al rei? La festa dels ossos. A tot el que és la part dels frineus, en comptes de fer aquesta cosa de la candelera, el que tenen és una traducció relacionada amb la casa dels ossos. Llavors el que fan ara és que un del poble disfressa dos, i la resta es disfressen de pagesos i el van a castrar. Perdona, ara, perdona. No, para, pága-lo! M'estàs dient que un del poble es disfressa dos. Sí. S'amaga per la contrada i pel voltant, i després se'n van els altres a buscar-lo, com si jo haguessin de fer diamaga. Doncs està molt bé, Jordi. Estem parlant d'un home que té família i fills, eh, i ha vestit dos. Sí, sí, sí. Per allà al meu barri ho fan bastant, això. Ara, com l'agafen i l'apallissen entre altres. Sí, sí, aquest vídeo també... Doncs mira, en comptes de fer-lo amb els ossos de veritat, mira, ara que una persona es fiqui a la pell de l'os. Sí, mai més ben dit, eh, la veritat és que sí. Però clar, vull dir-ho, no, això és econòmic. Veure un home ja m'ha entrat de mans. Però no crec que li donin bé, no, és a dir. Home, a veure... Però algunes, la teva es capa, eh, els toples són molt gells, eh. I algú que li tingui una mica de ràbia i sàpiga qui és, la persona segur que aprofita. Perquè en defensa dels animals, mira que han aconseguit la gent que defensa els animals. Ha aconseguit que al final, sí, les propies homes, els que acabin rebent. Sí, està molt bé, està molt bé. Té una mica d'anar amb aquesta tradició, més de més, amb el fet que es creia o la creença, de que cap a la primavera o cap a la forta, començava el mes de febrer, els ossos deixaven divarnar. Ah! Ah! Ah! I a les hores és per això que es fa tota aquesta història. Això el vol l'espia, això ja et dic, allò. Els Pirineus toquen, bueno, la part de França. Sí, home, de fet... Teniu tot el mes per veure-ho, perquè hi ha diversos pobles que ho fan, això. Sí, a Praja Molló, per exemple, no? Em veig a la Praja Molló en aquest cap de setmana. Però que banda i et dicturen... Tota la risca de cap de setmana d'aquest mes es fa en un poble o en un altre. I és una tradició molt, molt arrelada allà. Sí, de fet, per exemple, Arles de Tèc serà el proper cap de setmana. És una bona... Tu pots fer una excursió... Com a papa? El cap al Pirineu i cap a aquella zona. Perquè, a més, això és tocant a França la baixant de Puigcerdà cap amunt. Una zona molt bonica. I el proper cap de setmana el primer dels tres pobles que organitzarà és la festa de l'Oscar. Serà a Praja Molló el 24. 24 de febrer, eh? Praja Molló, bueno, en fi. I Arles de Tèc també celebra el carnaval local, que és el bou vermell. Aquí ya no sé, aquí ya no entro. És que ho estigueixin per aquí i, bueno, en fi. No sé què passarà, però bueno... Va, passem a una altra festa popular d'aquest cap de setmana. Ja, ja. Festes populars de Catalunya! Atenció, perquè tenim la Vall de Vianya, la comarca de la Garrotxa, on hi ha, aquesta li agradaràs, senyor Benito, la sisena Fira del Ferru o del Ferro. Com s'ha dit això? Del Ferro. Aquest és de setmana. El recinte final i els carrers del voltant del centre, cosa que m'agrada molt la puntualització. Aquesta és una cosa que m'he ensenyalitzada. Déu, perquè li atreveu que no perqueu per allà l'hera. Afectivament, efectivament. Què és això? La senyora del Ferro, què és això? Sí, a veure, a mi em crida l'atenció, perquè jo que soc així de ciutat, el tema del Ferro no el domino gens mímica. I aleshores és com el tema d'astronòmic. Jo pensava, què serà això, unes mosetes, una cosa així? Clar, doncs no. Resulta que és una mena de farinetes. Farinetes? Sí, una mena de farinetes. És una mena... Diguem que és com una mena de farina de blar. I a partir d'aquí això es cuina de mil maneres diferents. M'estan entrant ganes, ja, només d'escoltar-me. Atenció, perquè cada any, i ja em vencís, no està el nou de viatge de dir que una fila, aquest plat tradicional, ha de la cuina de la cuina de garrotxina, no? On es poden degustar diferents productes fets amb aquest cereal, com dius tu. Exacte, i allò que em fan migues i coses d'aquestes, però és el que li ha de la garrotxa. Amb l'últim aquest, el blat de moro triturat, fan ferro, de fet, fan tota una sèrie de plats i tota una sèrie de... Inventiva, cuina d'aprofitament, inventiva. Per cert, potser algú pensarà que aquesta música que heu posat de fons, que és com romana... L'Àngel Llaval, no? Sí, és més romana que l'Àngel Llaval. El que passa és que... Algú es pot preguntar... Sí, perquè s'ha de plenurar això. És el que anava dient, neus de xulos, però música romana, perquè l'heu vist a les pel·lis. Sí, no, perquè es pot i fa i venur. Tu busc i et trobo a sortir això. Només per això dius que és romana. Volia ser medieval, també. Gràcies, Eli, gràcies. Ah, va bé, va bé. El trompetge... La música medieval, la música... El trompetge aquest el compartia. Jo veig més aquí una curia romana, que no pas un joclar, però no passa res. Escolta, que és romà, és romà. I si és medieval és medieval. Si tot el no estàvem allà, no ho sabem. Clar, és igual. Mireu, el tema està en què... Hem posat aquesta, que és romana, en principi, perquè ja té relació, aquesta fira, de l'amplea programació d'en Guany. Estaca la presentació d'un nou gegant. Eh, que és Sant Elavito, eh? Que és un gegant romà, eh, per la relació de la zona amb la Via Annia, que era la Via Romana. I l'espai d'exhibició de Feines del Camp, una zona gastronòmica amb tallers per als petits, i demostracions de cuineitres de Vicaba. I aquest gegant comia? L'Àniu. Com? Àniu, es diu. Via Annia era la Via Annia. Vostè creu que era la Via Annia, no? No expliquiu. Bueno, era una via que connectava la Garrotxa... Sí. Cap a Empúries, eh? Si volia sortir cap a... I ja està. Per cert... El que és la 340. També hi havia peatges, peatjos. El que era a l'aix del Pirinei. El que és, ara, l'Aix Pirinei. És veritat, és veritat. Com es diu aquell de la central? L'Aix Central, que va de Girona de Cervera, i el de Dalt, l'Aix Pirinei, que va de la Vall d'Aran, fins a Figueres. I aquesta de la Via Annia. No confondre amb la Via Augusta o la Gran Via, no? Ah, això m'he dit. I la Via Anvia, també, la Via Valladana. Que, per cert... Per tant de coses de Roma diu el Sergi Camanel, el grup de mític i el grup de música català, van fer una cançó que es deia Roma. Ho diu com a alternativa per posar-la. Sí, també ja la buscarem i la posarem quan passen de Roma, no? Posem, posem. La cançó comença... Si hagués nascut a Roma... La coneixeu o no? Sí, sí. A veure, canta Jordi. No, no, jo canto molt malament. Sí, sí, ara m'ho poso i te'n torno. Si hagués nascut a Roma... M'ho poso i te'n torno. Ja està, ja està, de manera... Gràcies, gràcies. Bé, doncs tot això ho podreu veure com diem a la Fira del Ferró, a la Vall de Vianya, a la Garrotxa, aquest cap de setmana. I continuem amb una festa que es fa justament aquí al costat. A Torrelles de Llobregat, on, si no m'equivoco, hi ha Catalunya en miniatura. Un dels grans complexos turístics del nostre país. És que hi ha la festa major de Sant Pau. Aquest cap de setmana hi ha una mostra d'oficis del Bosc i el 30-T-C, que aquí és on anem, concurs d'estalladors. Segur que amb les informacions torrelles.com. Però, Eli, què ens pots avançar, ja, de tot plegat? Us puc avançar el tema del concurs d'estalladors, que vindria l'atenció de recuperar oficis. I aquí, del que es tracta, en aquest cas, és d'estallar, que és obrir amb tan sols unes funyes, uns tascons, una massa, una pila de quatre troncs. És a dir, no hi ha d'estral. Directament a saco, no? Directament a saco. Tu poses la cunya com més o menys pots, i a partir d'aquí dones amb una massa, i vinga. És molt rústic, no tot aquest tipus de jocs amb troncs. Està molt bé, això. A torrelles de Montgríga els nens els agrada molt, també. No en compta, perquè pot saltar una estella o alguna cosa. Pots saltar un tronc, quasi. El teu blog, que és posat aquí i uns que estan conservant. Sí, perquè aprofiten i fan una mica d'exhibició de tot plegat. Ah, va, va, va, de les bones, pare. Exacte, he posat aquesta perquè no semblava més espectacular, perquè totes les altres que he trobat del tema de l'estallador era ja amb la fusta pilada. Suposo que això els vas posar a considerar una americunada. Segurament, segurament. Això serà l'una del migdia, Can Velázquez, que vostè preguntava, senyor Benito, aquesta 30è edició del concurs, que és la 12è edició nacional de Catalunya, que segurament... És terreny nacional, aquest concurs. Sí, sí, sí. Sergi diu que la festa dels oficis del Bosco Peta i que ens fotrem la Fiesta Padre. Deus? Doncs ja està. El concurs anirà acompanyat de mostres d'oficis buscaters, de gent que viu al Bosco, m'ho imagino, i activitats diverses per petits i grans. Sant Pau a torrelles, significa un retorn a la tradició, en tots els seus sentits, que és la caminada popular, ojo, que és la veïnció. No, no, no, tira, tira. Reunirà el diumenge a 3 de febrer, centenars de persones, en una ruta, perquè ho diu l'entorn natural. Centenars de persones, vol dir que n'hi ha en 4. Això ja és com a dada, no? Ja, exacte. 1 cent i en 3 són 4. No, que és broma, que és broma. Però agafar una cursa d'orientació nocturna, que és una cosa que sempre m'ha interessat molt, perquè l'orientació nocturna, que hi ha palbot, que hi ha bagufòlia. Depèn de qui has escut, que vas a Barcelona, també hi ha busca de feina d'orientació nocturna. Són unes marches divertides, i n'hi he practicat diverses. Hòstia, ho han de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, la setmana més, que vagi molt bé. Bona tarda. Bé, repassem el millor i el pitjor del programa, Cristina, avui el millor que ha sigut per tu. Doncs el millor se l'emporta el senyor Benito. Carai. Ara ja li toca algú, aquí, eh? No, però no per això, eh? Bueno, també una mica en part, no? Però perquè m'ha agradat molt, el ball de l'almorratge. Sí, m'ha agradat molt, avui. Ah, no m'ha posat deures, Leli. Leli, digue'm. La setmana que ve, que he de buscar el senyor Benito. Jo havia pensat que investigues amb el tema dels romans, però ja que m'ho ha matat, ja és igual, eh? Amb el tema romà, on m'he de dir? Comencem amb el Quanta Roma Fuït Ipserruina d'Oquet. Què dius amb això? Què dius amb això? Sí, sí, gràcies. I el pitjor podria ser... Quan he cantat jo, no? Sí, no, Jordi, que ho ha sigut bé. La part de la Riera, perquè no m'entero de res. Ah, perquè no veus la Riera? No, clar, m'he de ficar d'heure-la ara, per entrar-se una mica. És el risc que corra aquesta versió. Vaig la vera. Si no la veus, no te'n sabetes. Imagina't jo, que l'haig de comentar. Doncs ho deixem aquí, moltíssimes gràcies. Fem el que fem per l'apenya del Mordor d'avui. La Carme a les notícies de Sant Jus, el Jordi Roca al cinema. L'Èric Pomar, l'agenda juvenil. Senyor Benito, gràcies per les dones. Moltes gràcies. L'Èlicat de Vila, que hem tingut el final del programa. I també la col·laboració més especial de la Cristina. Cristina, vinc fins dilluns. Bon cap de setmana. Tornem dilluns a partir de la cinc de la tarda. Que vagi bé. Adéu. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Si hagués nascut a Roma fa més de 2.000 anys viuria en un impedir tindria un esclau i amb fures al pati plenes d'olivi i una estatua de marbra dedicada a mi. Si hagués nascut a Roma fa més de 2.000 anys no faríeu la shampoo el teu cabell d'aurat i ho farírien vos als teus brindaríem amb soldats i ens despertaríem un carro pujant per l'empadrat i els turistes es fan fotos on tu i jo vam esforzar i són les coses quores de passada termita. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies, Toni. I la primera és la lluna. Aquesta setmana s'ajorna el sorteig per adjudicar els 54 pisos de promons del carrer Violeta Parra. S'havia adjudicat dilluns però l'entitat que finança el projecte no podrà fer Fins ara.