#201 - La Penya del Morro del 4/2/2013

de llocs de treball directes, uns 3.000 dins directes i invertirà 130 milions d'euros. La tura ha tornat a augmentar Catalunya el mes de gener, ha acabat en prop de 15.000 nous inscrits al servei d'ocupació, i això oliva la xifra total de persones sense feina fins a les gairebé 662.000 persones. El percentatge d'aturats s'ha disparat especialment a la demarcació de Tarragona, amb una pujada del 3,6%. En el conjunt de l'Estat, la turra registrat també ha pujat i ja hi ha gairebé 5 milions de persones inscrites a les oficines d'ocupació. Per visió del temps, s'ha retmiat horològic d'aquesta lògica per a Clàvera, bona tarda. Molt bona tarda, doncs. Déu n'hi do, les temperatures d'aquest dilluns, les màximes han pujat, i han estat notícia en alguns sectors, per exemple, que calen destacar els 18 graus de Tarragona, 17 torres d'en Barra, 16 a Barcelona, 16 a Badalona, 14 a Girona, 16 a Banyoles o 15 a Lleida. Per tant, un ambient fins i tot força suau al centre de la jurrada. I és que en conjunt el sol ha estat el gran protagonista a excepció del Pirineu i del Pré Pirineu, on els núvols sí que s'han mantingut una miqueta més abundants, i amb una tendència que al llarg d'aquest proper dimarts, de car demà, la situació es mantingui en conjunt bastant tranquil·la. Per tant, amb bastant de sol dur en bona part del dia, però amb petites excepcions. I és que cap a les terres de l'Ebre hi haurà alguns intervals de núvols, també cap a les comarques de Girona, i també un dia més cap al basat nord del Pirineu, Vall d'Aran i Ara és Puberes, on els núvols seran abundants, i fins i tot hi pot precipitar de manera dèbil. Atenció de car demà, el vent de punent o d'amastral, que s'anirà reforçant amb el pas de les hores i sobretot de cara a mig dia, i en especial de cara a la tarda, i el vespre que vent bufarà fins i tot intens, a moltes comarques de Lleida, Tarragona, fins i tot interior de Barcelona. De fet, per aquest motiu, el servei meteorològic de Catalunya, a més, un avís. En aquest sentit, on s'indica que, a partir de la mala tarda, els cops podrien arribar a superar els 90 km per hora, sobretot en especial a cotes elevades del territori. Bona tarda, us parla David Amador, el jugador del Barça, Xavier Nandez estarà a 15 dies de baixa arrenar el trencament de fibres que pateix el mísaps de la Cama dret, el de Terrassa Espert, els partits de Lliga contra el Getafe i el Granada de Lliga, però podria repareixer l'enfrontament de champions contra el Milen, el tramant del partit de tornada de semifinals de la Copa del Rei, entre el Barça i el Reial Madrid, i jugarà finalment el dimarts 26 de febrer, a les 9 de la nit, a l'estadi del Camp Nou. Durant el 8.1, ràdio d'Esper, Durant el 8.1, ràdio d'Esper, Durant el 8.1, ràdio d'Esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Molt bona tarda Sant Just, què tal? Com esteu? Benvinguts al programa de les cartes de ràdio d'Esvern. Salutem a l'equip habitual del programa, començarem parlant de les notícies de Sant Just. Com estàs? Està bé. De la Provincia de Lleida dius el Lleida, en lloc de la comarca? perquè queda lluny de nosaltres per situar la gent. Home, si diguéssim banyoles, què diríem? Girona? No, la d'Estanya. Provencia de Girona. Però les provincies són una cosa imposada. Si fos per tu, parlaries de pequeries. Bé, atenció, perquè avui el programa també ens visitarà Manel Ripoll, amb la seva secció habitual. I escàvia de Sant Just. Avui que em sembla, no em vull equivocar, però em sembla que continuem repassant els carrers del municipi i no amb lliuridges. No ho sé, us farem d'aquí una estona amb el Manel, quan ens faci arribar al guió, que el té acabat de preparar. A més també tindrem el programa avui el David Ávila, parlarem de televisió amb ell, dels Premis Gaudí i Segur, i a la segona hora nosaltres en continuarem parlant, perquè tindrem el coordinador de guió de la Gala, que és el Pep Bras, que és el cap de guions del programa de la productora del Terrat, i que ahir també estava a la Gala i portaven des del setembre preparant-la una gala que tothom coincideix a dia part, que va ser la millor dels Premis Gaudí. Tu l'has ver, Carme? Vaig veure tot, a més a més, eh? Va estar molt bé, va estar molt bé. Em parlem de tot plegat a la segona hora amb el Pep Bras, i acabarem el programa avui amb la tertúlia esportiva, Rafa Cano, Sergi Pone, Edu Rodríguez, parlant del Barça i de tot plegat. Tot això amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Que no sabia en Jordi que a Walt Disney tenia por als ratolins. Ah, no ho sabia? Torn que eren ratolins i no iguanes, perquè si no Mickey Mouse, ara seria una iguana. Ah, no? La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya que morro. Oh, yeah. És dilluns, però a la penya del Morro ens és igual. Sí, comencem les notícies de Sant Just. Parlem de l'Ajuntament, perquè preveu a Estalviar uns 200.000 euros l'any en el consum energètic. Això equivale a la reducció d'uns 200.000 euros, que és el 20% de l'energia que consumeix cada any l'edifici del consistori i els equipaments municipals. Aquest compromís queda recollit en un decret aprovat al ple del mes de gener. Ara fa un parell de dies de l'Ajuntament de Sant Just Carme. Tenim més informació sobre tot plegat, perquè és una mesura positiva de cara a les arques del consistori. I del món, no? Del medi ambient. També, també. És la reducció d'un 15 o 20%, perquè cada any la factura del consistori i els equipaments se situa al voltant del milió d'euros, i per tant, aquest decret es compromet a Estalviar al voltant d'aquests 6.000 euros que deies en consum energètic. Una factura d'un milió d'euros, tot el que és? No. Un milió d'euros per la llum, a vegades, i penso, oh, un milió d'euros, arriba a la factura, que fort. Doncs, per això l'alcalde ha dit que s'han de buscar formes alternatives d'aportunarigia, que el buscar primer de tot maneres de reduir el consum i aquest objectiu estiran endavant amb mesures bàsiques, com ara apaga els llums dels equipaments quan no hi quedi ningú. Ah, està molt bé, un aplaudiment per aquesta mesura, que si no s'aplicava, ja era hora de fer-ho. Per exemple, el complet és portat de la bona aigua, o el casal de joves, quan no hi ha ningú, que es veu la llum, per favor. O que envia bombetes per altres que consumeixin menys energia. Per ser Jordi, totes aquestes recomanacions les van vigi a nosaltres, aquí, quan van fer la secció d'Estalvia. M'ha escoltat el programa, m'he vendit, ja ho hauríem de fer. Home, tanc el llum quan marxes? Sí, això és bastant bàsic, no? No, però el que sorprèn és que és bàsic, però... Hi ha gent que no ho fa. I si a les cases, per exemple, a tot el menjador, hi té la llum oberta de l'habitació, s'ha de tancar la llum de l'habitació. Potser passa el mateix a l'Ajuntament, l'alcalde està al seu espatx i no hi ha ningú a la recepció. A més, com que a vegades els llocs de feina no hi ha aquesta consciència de... penses, que no ho pago jo, amb aquesta mentalitat tan pípica de vegades, no ens és tan conscient. Sovint a les cases es deixa el llum encès per a que les persones del carrer es pensin que hi ha gent dins. Ah, la llum de l'habitació. Que no facin això també als equipaments municipals de Sant Just, perquè es pensin que a les 4 ha matinada hi ha algú a dins del complejo esportiu de la bona aigua. Vinga, va, parlant de més qüestions... Relacionades amb Sant Just d'Esvern, perquè responsables de Promunça explicaran... Promunça, promoció... L'empresa municipal de... No, l'empresa... Promo... municipal de promoció d'habitatges. No, la promoció no ho diem. Com ho diem? Promunça, no ho sé. Empresa municipal d'habitatges. Avui què ha passat amb l'ajudicació dels 54 pisos de la nova promoció pública de Madrid, i tal com va avançar en ràdio d'Esvern, una frase que m'agrada molt dir-la, fa uns dies aquí... Ha passat alguna cosa. Carme, aquesta tarda s'havia de fer el sorteig per adjudicar els habitatges, però s'ha ajornat per ordre de la Comissió Europea. I avui Rajoy ha anat a parlar amb la Merkel. No sé si té alguna cosa a veure o no, Carme, a tot cas hi ha gent que volia aquests pisos de protecció oficial, i de moment s'haurà d'esperar una estona. Sí, exacte. Doncs el que vam explicar l'altre dia és que el que feia l'Ajuntament tenia un crèdit amb bànquia per construir aquests pisos, però bànquia, que és l'empresa que finança per tant aquest projecte, no pot dir endavant cap operació d'aquest tipus per ordre expressa de Brussel·les. És una mesura de control de la Comissió Europea sobre les entitats financers espanyoles que en limita la concessió de crèdits, i aquests diners que anava a posar bànquia, havien de servir, com deien, per finançar la construcció d'aquests 54 pisos, o d'un altre pis o d'una carrera viuleta parla. Però això fa la Comissió Europea amb bànquia i amb altres tipus de caixes que han estat... Sobretot l'Ànel Ripoll, sobretot s'haurà millor que jo. Home, és economista. Bona tarda, Manel Ripoll, bona tarda. Bona tarda, bona tarda, Manel. Explica'ns què està passant d'aquí. Una pregunta jo també. Pregunta-li a l'economista. És una base acció a l'Economia del Morro. Si algú també vol fer-nos arribar a la seva pregunta sobre l'economia familiar, també val, una mica doblegat. La penya del Morro a robajimeil.com o, si no, el chat de ràdiodesvern.com que ja sabeu que ens agrada que ens escriviu coses. Manel, què ha passat aquí? De fet, a la penya del Morro, jo soc historiador i a les meves històries llibres, economista. Ara, ara. Què cobres més, com a historiador o com a economista? Ho dic per després ja fer la factura. Superfactura, no? Aquí, més com a historiador, a la vida real del revés. D'acord, d'acord. En el cas que anàvem a Brussel·les, hi ha algunes banques, que les estan intervingudes, que no deixen fer algunes operacions econòmiques. Sí, exactament. Bàsicament, tot el tema del totxo és on estaven molt enganxats els bancs i les caixes. I llavors, entenc pel que vaig llegir aquí, tampoc ho sé del 100%, però pel que vaig llegir sobre aquest tema, que tot el tema de crèdits que es donguessin per finançar operacions immobiliàries, estan bloquejades des de Brussel·les, perquè aquestes operacions que es financien, diguem-ne que no tenen una qualitat molt alta alhora de, després, clasificar internament el tipus de crèdit que han donat. O sigui, si finances a construir habitatges, té una calificació ni fer, i en canvi, si dones diners per un empresa o per un particular, potser té una calificació B o A, que és més bona. Perquè no se'ls empobreixin encara més el tipus de la qualitat del crèdit que donen, els han privit. Té alguna cosa a veure amb els bons brossos, que ja comentaven o no? Això dels bons brossos i tot seria el principi, com va començar tot, i fent aquests bons brossos i aquests, el que se'n deien en el seu moment, tots aquests brossos que es feien en aquest moment, aquests bons brossos, estaven compostos molts d'ells per actius tòxics que venien de crèdits que s'havien donat en el seu moment, i que se'n feien productes financers per invertir. Però algun banc sí que podrà donar aquest crèdit? Sí, sí, sí. Perdona, estàs fent una pregunta a l'espai, consulta el nostre economista. Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Des de Sant Josef Verdo. Sí, des del meu costat, de fet. Endavant amb la pregunta de l'economista de Guàrdia. No, es contava que això afecta de banc, que hi ha altres entitats bancàries, però sí que hi ha altres bancs o caixes, que sí que podrien estar en condicions d'anar aquest crèdit, no? Doncs sí, de fet, les entitats que els han prohibit fer això són les que estan intervingudes. Catalunya Caixa també està intervinguda. Sí. Ara quedaria en lliure. Per això està parlant amb aquest, segurament, perquè tant la Caixa com el Santander, com el banc Sabadec, tenen les mans lliures no estan intervinguts per l'Estat, i, per tant, poden donar aquest tipus de crèdits no en les condicions que van acordar fa 10 anys, segurament. I les condicions ara seran més dures per l'Ajuntament. Per l'Ajuntament. O que el preu de la gent que l'hagi de comprar serà més alt, o que l'Ajuntament haurà de pagar un interès més alt. No m'imagino que volgui. Això segur, perquè jo, per què vaig veure aquí, ficava que això havia acordat fa 10 anys, les condicions amb les quals ho havia acordat fa 10 anys, avui en dia... Cap a Madrid, és impossible. Avui en dia ningú els hi donarà, clar, evidentment. Sí, que seria un interès molt baix, suposo. En el seu moment segurament sí. S'haurà d'anar a negociar i ens imaginem que, clar, això ja no ho saps tu, i fins que no aconsegueixin un altre crèdit, partiran davant d'aquests pisos de protecció oficial a la Mas Lluï, tema d'atres i tot plegat, un pregunto... Però tema d'atres potser no és tan complicat com el tema d'interessos, no? El que passa és que acaba sortint més tard per l'Ajuntament o pels futurs proviataris, com que potser el calendari sí que es pot fixar. El calendari sí que més o menys ho veus que el podrà fixar. El problema més enllà, perquè algun entitat, el Santander o la Caixa, són grans i ho podrà donar el préstec sense molts problemes, el problema és el tipus d'interès que els demanaran. De fet, en les notícies que havíeu penjat, explicava l'alcalde que fa molts anys. Els va passar una cosa semblant, però pitjor. De fet, és el cas de fa cinc anys que hi havia gent que havia posat diners. Vostè, almenys, en aquest any li havia... no estaven en el sorteig fet, és a dir. Clar, clar. O sigui que, com a mínim, encara sort. A les formes, Manuel, moltes gràcies per l'espai d'economia regrativa de l'Apeño del Morro. L'Apeño vol morro. I acabo, i ara sí que s'explica això. Para, para, para, para, para. Perdó, perdó. Sempre la faig ja mateix. Carme, tu no... És l'únic antiradiofònic que he vist, que he escoltat a la meva vida. O sigui, hi ha una... una alca, un tall, un separador, que és el senyor Benito, que diu... Cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esber. Gràcies, senyor Benito, que ha donat pas d'un tema a una altra i tal. I la Carme, però és que s'ho salta a la Toreda. Però és que tota la vida, això, Carme. Ja ho sé. Però que no ho escoltes. No, molt malament. No, a vegades no. Però com pot ser que no ho escoltis? Perquè penso que ho he dit això, i ho he de dir és important i més igual. Però a més, hi ha un espai, hi ha un ritme, la música... Però penso que és música, només, sí. Just a la fusta, cada matí... Escolta, ja, riu. Parlaeu a sobre de les falcars, de la publicitat i de tot plegat. Bé, eh... Alguna cosa... Sí, un moment, això, un moment, home. Alguna cosa més dic sobre aquesta notícia, Carme, per acabar, ja. Doncs recordar que a les 6 avui, a la plaça de la Pau, és on hi ha aquesta convocatòria, en què s'explicarà, doncs, els motius dels... Això que hem explicat, però, evidentment, doncs, més ampliamat. I ampliat, perdó. I ampliamat... Vols veure una cosa ampliamada? I de primera mà. Sí. Vols veure una cosa de primera mà? Va, vinga! Ara me'n teneu estimats, oi, gent? Quanta paciència que ha tingut el presentador del programa. Atenció, perquè acabem amb una notícia de Sant Just. Avui hem conegut les dades de tur del mes de gener. A Sant Just hi ha hagut 6 persones més inscrites a les oficines d'ocupació, i ara mateix n'hi ha 814. Per tant, ha pujat en 6 persones la tur, aquest mes, a Sant Just, Carme. Sí, i comparat amb l'any passat, són 4 mesos. L'any passat aquest, el mes de gener, el vent d'encap amb 810 persones, ara són 814, a dèiem, sí. I el vas llobregat, la dada també ha augmentat respecte el desembre. El desembre vent pencant 71.400 persones, més o menys. I la dada d'ara és de 72.713, en aquest cas. Per tant, ha augmentat més considerablement. I també, evidentment, en aquest cas, sí que comparat amb l'estades d'ara, fa un any, supera mascareix, hi havia 608.200 persones sense feina a la comarca. A mi recordem que són dades, no és l'evolució activa, sinó que són les dades de la gent apuntada, les oficines d'ocupació. Això valdria que potser algú se li ha acabat la tur, per exemple, i no consta en aquestes dades. És el que fa pensar que, per exemple, ara comprem les dades de fa un any, diem, són 4 mesos, i en canvi, si mirem les dades de fa dos anys, l'augment era molt més gran. Són tots aquests factors que poden incidir en aquestes dades, que no sempre, doncs, per tant, són tan exactes. Algú pot pensar, home, 814 persones, no són moltes. A Sant Just hi ha 15.000, i, clar, també depèn, també de municipi. No, i la taxa de Sant Just no baixa. També hem de comentar, ara, que sí, 4, 6 persones, que sempre... És el que hi ha. Aquesta notícia és una notícia a 4, 6... Bueno, feu el càlcul exacte de Catalunya, i veureu, tampoc és tan gran, llavors potser 100.000 persones. No, per això, Carme Verdoi, defensant les notícies de Sant Just. Si vols, no ho expliqueu, la curta. No, no, sí, sí, em sembla molt bé. Avui estàs guerrera i orgullosa, com la princesa guerrera, que anava amb aquelles manyes i tal. T'ho t'ho portes bofanda. Atenció, perquè si voleu saber més notícies de Sant Just i més coses, ara mateix a ràdio d'Esber.com, o si no, a partir de la set del vespre, els Sant Just Notícies. Carme, moltes gràcies, que vagi bé. La feia del morro, que de tarda siga ser de ràdio d'Esber. Bé, gràcies per aquesta separador patètic. Aquest sí que se'l mereixia que la Carme, altra pitjor. Atenció, perquè d'aquests moments tenim el Manel Ripoll parlant... Ara, Manel Ripoll com a historiador. Tarda, Manel. Hola, Manel. Hola, Carme. Hola, tarda. Com a historiador de Sant Just. Fem una pausa per la publicitat, però abans... Fem una pausa per la publicitat. Fem una pausa per la publicitat. Fem una pausa per la publicitat. Fem una pausa per la publicitat. De què parlarem avui a la secció? Parlarem de gairebé ja... que fa 60 anys de la mort de l'escular Josep Maria Flix i Sorolla. És veritat, aquell esculenet que es va trobar penjat... Correcte. ...al campanar de l'Església de Sant Just. Un que és una mica macabra i esperpèntic, però que avui, història de por, a la penya del morro. I, a més a més, fent a prop aquí, a l'Església de Sant Just. Fa 60 anys que va morir un esculenet penjat... ...de la campana de l'Església. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves the sunshine. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. 5.23 de la tarda en directe a la penya del morro. Agafeu-vos que venen corbes. Jo no només escolto aquesta música, i a mi ja em fa por. Telecom vam comentar la setmana passada, i, a més a més, tenint en compte que demà mateix farà 59 anys de la mort en estranyes circumstàncies de l'esculenet, Josep Maria Flich i Sorolla, i que, a més a més, també, en les generacions més joves, on jo mateix, 20-clog, com a generació més jove de totes, no teníem ni idea d'aquest esdeveniment tan fonest. Hem pregut convenient. A la penya del morro treurà una mica la pols als llibres d'història i dedicar-hi la nostra secció d'Història de Sant Just a parlar d'aquest tema. Tenim el nostre expert en històries curioses i estrenbòtiques del municipi. M'anem a dir poc i me n'ha atardat. Una bona tarda, Jordi, que tal, com a tots. No plou dir-ho, no plou dir-ho. Que ho vegi un tema delicat. Perquè, de fet, tot va començar en mitjans del segle passat, concretament, l'any 1954. Correcte. Primer de tot, situarem una mica a les condicions climatològiques de l'època. Ah. Perquè, després, ens permetrà entendre el motiu pel qual es va trobar penjat a aquest escolanet, que jo matizo perquè jo ho sabia a la història, però no hi havia entrat mai en profunditat. No se'l va trobar penjat a tal del campanar ni sota d'una campana, sinó que ho explicarem més endavant, que hi havia un... Què ho explicaràs? Què ho explicaràs? Ara no es va trobar... Però no es va trobar allà dalt. Això ho desmentim. Clar, perquè això és un poble, els rumors passen, no? De generació, generació. I hi ha molta gent que diu que se'l va trobar penjat al campanar. Això no. Mentida. Si toquem els ullens i comencem per passos. Què és exactament el que va passar el 5 de febrer, és a dir, demà farà 59 anys, el 1954. Per què parlaves d'aquestes condicions meteorològiques? Perquè van, segurament, propiciar aquest accident fatídic, que es produeix aquest esdeveniment tan fonest. Perquè ens situem entre el 31 de gener i el 1 de febrer d'aquell any, del 1954, és a dir, 5 dies abans d'aquest tot això succeïs, la temperatura Sant Josep d'Esvern era realment baixa, rundava uns màxims de 3,1 graus i 0,2 graus negatius. Per tant, estàvem en unes condicions climatològiques que, fàcilment, a primera hora del matí i última hora del vespre, podíem provocar...gebre, no? Correcte. I que les escales quedessin mitjabrades, mitjalades, i això que pogués provocar, que la gent pogués patinar, pogués trupassar. Faia molt de fred, no? Sí, sí, de fet, amb dades que s'han contrastat, i que avui en dies podien contrastar fàcilment, doncs aquells dies va fer un fred que feia 30 anys que no es veia la comarca del vespre agat, i, en concret, també a Sant Josep d'Esvern. Per tant, tot això ens ajudarà a encaminar una mica, a fer una possible reconstrucció, una possible hipòtesi del que va passar. Bé, centrem-nos en els fets que van ocorre, perquè, a més, va ser, durant aquella gelida matinada, del 5 de febrer, en que, a quart de nou del matí, el gendre de l'enterra mort del poble, que era Francisco Salvat i Vives, encarregat, com cada matí, d'anar a donar corda al rellotge del campanar del poble, es va trobar al cos, ja sense vida, que encara balançava. Com se'l va trobar, per això, Manel? Doncs el que feia aquest gendre de l'enterra mort era cada matí, doncs, a l'hora que t'ho has comentat, era el campanar per donar-li corda, perquè era un campanar que, a cada 24 hores, necessitava girar-li el mecanisme, perquè tornés a agafar prou energia a l'engranatge, per poder funcionar. És que, a més, era el gendre de l'enterra mort. Sí, sempre la conya això. Esclar, que anava a donar corda al rellotge, però, bueno, me dissem que també era el gendre de l'enterra mort, com a dada, no? I com se'l va trobar, a l'escola net? Doncs, per tots aquells que conegueu com és la parròquia del Sant Justi Pastor, un dels diferents llocs que pots accedir, que avui en dia no s'hi accedeix per allà, però en el seu moment s'hi podia accedir, que és quan tu entres a Madrid, que pots pujar unes petites escales que et porten al coro, d'acord? Allà hi ha una sèrie d'escales bastant irregulars a aquestes escales, i fetes bastant mala bava, la veritat sigui dita, perquè quan una persona gran les intenta pujar, doncs li costa, perquè no són totes a la mateixa altura, ni són totes igual de llargues, ni igual... Antigues, i fatales, no? Com dius tu, són de tamanys diferents, els diferents claons, i això provoca que a vegades et puguis fer un trespeu, fàcilment. I a més, són molt llises, o sigui, com aneu avui en dieu, suposo que a l'època també devien ser molt llises, no crec que això, amb 50 anys, la gent ha arribat a desgastar tant, per avui en dia ser tan llises, que és fàcilment que, mentre es puja, puguis patinar sense estar gebrant ni res. Com es va trobar el gendre de l'Enterra amb mort, quan va arribar en aquest punt de l'església a l'escola net? Com, perquè vam dir que no estava penjat. Exacte, se'l va trobar en aquesta zona d'aquí, en aquesta zona que estem descrivint de la parròquia del Sant Justipastó, i penjava una corda, una corda que anava directament al campanar, i arribava fins allà. Llavors, aquesta corda, inicialment, i durant tota la vida, sempre havia tingut simplement una sèrie de nusos, perquè fos més fàcil, a l'hora d'agafar-la amb les dues mans, per fer-se una a la campana, però es veu que feia una sèrie d'anys, que en vez de, simplement, els nusos aquests fets, s'hi havia fet com una argolla, de tal manera, que podies estirar directament des de l'argolla, i feies sonar a la campana. Aquí tenim l'església d'aquí de Sant Justipastó. Sí, sí. A la campana. Doncs bé, el se'l va trobar? Se'l va trobar amb l'argolla penjada al coll, i el nen valenciant d'una banda a l'altra, allà, en aquesta zona que hem comentat aquí, mentre ell anava cap al campanar per anar-li d'una corda, de camí al campanat trobes aquesta zona, i se'l va trobar allà penjat. Bé, de fet, la mort... Això és real, eh? És real, que va passar aquí a Sant Just. També no volem ser més cabrosos del com de Manel. La mort de l'escola Josef Flich, perquè quant anys tenia, se sap, l'escola net? Sí, tenia 10 anys, estava a punt de complir, li faltava un mes i escaig per complir 11 anys. De fet, el seu germà, avui, en dia, i molta gent que van amb ella a les escoles Núria, són vius i, si ens estan escoltant, molts d'ells ho hauran sentit comentar a les seves cases. La mort de l'escola va ser parasfixia. Això és el que es va arribar com a conclusió, i és que es veu que, com hem comentat, i per això la dada que hem començat introduint tot el tema del fred, cafe i de les baixes temperatures, es veu que aquella matinada, aquella matinada a quarts de nou del matí, anava a donar corda perquè sonés el santos a l'escola, perquè cada matí els sonaven tornant els escolanets de la parròquia, deixaven un moment les classes de les escoles Núria, anaven a la parròquia, feien sonar la campana, i tornaven cap a classe. Llavors, en aquell moment, feien molt de fred, llavors el nen, per guanyar uns graus de calentó a les seves mans, i per no fer servir les mans per estirar la corda, va decidir agafar aquesta argolla que hi havia, passar-se l'entremig del coll, i amb el balanceig del cap tirant cap amb un i cap avall, fer sonar la campana, de tal manera que podia continuar tenint les seves mans guardades a les butxaques. Fixa tot això per no passar fred, eh? Bé, la veritat és que va ser una mala jugada del destí, em recorda que ells programen mil maneres de morir. Podrien haver-hi dedicat una pesa d'i... la miluna, el pobre esculanet. De fet, així va ser com després de les investigacions, no? Per tot això que comentàvem, també, d'Algebra i tot plegat, va relliscar, se suposa que ha hagut el fred, que els graons devien estar gelats, amb la mala fortuna, que mentre afectuava aquests balancejos, li va patir a l'esperdenya damunt d'aquells graons, omitejats i de gran desnivell, provocant que rellisqués hi quedés penjat amb l'argolla entre el coll, i seguint amb el balanceig que ell mateix havia iniciat. Mm-hm. Bé, Marèl, la veritat és que després de... de més de mig segle d'aquest succes, segur que hi ha algunes preguntes a resposta, no? O no? Pregunto, eh? Bueno, aquesta és la versió oficial, i el que sempre s'ha comentat en l'escrit que li van dedicar i que li va dedicar un esculanet que, com veia aquella època, feia d'esculanet, com va ser el primer... Perquè segurament va ser un dels primers en veure un cop ja l'havien retirat de... l'hi havien retirat l'argolla, i l'havien deixat estirat a terra de la parròquia, diu que, on el va veure, estava arrabestit amb els hàbits d'escolar, perquè, evidentment, s'havia ficat els hàbits d'escolar per anar a fer la seva feina a la parròquia, els hàbits d'escolar antigament portaven un roquet i un alba, l'alba era negre i el roquet era blanc, anaven vestits d'aquesta manera, i el van deixar estirat, com l'esculanet que era, davant de l'altar de la mare de Déu de Montserrat, que era qui tenia cura dels esculanets sempre en tot Catalunya. Bé, sense cap mena de dubte, una història que ha anat passant, any, re, any, que segurament, com deies tu, els més joves de Sant Just no coneixíem, però que, Manel, gràcies per haver fet aquesta recerca, no si vols afegir alguna cosa més a la història d'aquest lamentable succes, que va passar just demà, farà 59 anys, aquí a Sant Just. No sé jo si avui tenim temps, sinó la setmana que ve parlarem de qui era aquest nen, perquè, a part d'explicar aquesta història fonesta, era un nen que desgracidament ja mai va poder créixer, expliquem una mica, durant els 10 anys de vida, quines coses comentaven els seus companys d'escola, els altres esculanets que estaven amb ell, i també comentarem que això és potser el més interessant i el que s'ha pogut fer recerca històrica, com es va escriure aquest succes en diferents revistes, tant d'àmbit local, com d'àmbit ja més comarcal i nacional, i també una mica, doncs, documents oficials de l'època, que van testificar l'amor, que van testificar tot el succes... Però la repercussió que va tenir, que no hauria de ser poca, perquè, realment, si ens impacta ara, 59 anys més tard, imagineu que acaba de passar i, més en un poble com Sant Just, on s'apta tot, és a dir, que totes les coses que passen de forma pública arriben al boca o orella de manera espectacular. I més aquella època, que al 1954, Sant Just desvern, hi havia 4.593 habitants. Clar, era un poble molt més poble del que és avui en dia. Allà sí que tothom es coneixia en les 5.000 persones del poble. Doncs la setmana que ve acabarem d'exprionar, en aquest cas, la repercussió mediàtica que va tenir l'amor de... Recordem el nen que es deia Josep Maria Flich i Sorolla, que, quan va morir, tenia 10 anys, a l'església de Sant Just era un dels escolanets. Manel, moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més a l'Apanyà del Morro, fins i lluny que ve. Ara m'ha quedat com em va mal el cos, saps, Cristina? Sí, és com... A saber que ve li dedicarem un homenatge, explicant la seva vida i tot el que havia fet durant aquests 10 anys. Doncs això serà la setmana que ve. La vida àvila de televisió, fins i a la mateixa. Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar a Esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoy, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 5 i 37 de la tarda. Així, una mica de alegria, una mica de... Sí, que anem al ràdio, que anem al ràdio. La penya del Morro, perquè tot seguís parlant de televisió, com cada dilluns i ho fem, com sempre, amb el David Ávila, que ja el tenim al telèfon, David, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal?Molt bé, David, bona tarda. Què passa, què passa? No, que jo disfrutava molt mirant els dibuixos de tota ella, i m'ha fet tornar a la infància. Sí senyor, m'agradava que fes una secció de tele, diguem, posem una música de... de... de tele. Una cosa, David, ahir... Un dia podem recordar tots els dibuixos de la infància. Sí, tots, tots, tots. No fem secció, eh? Totes les intuníades, la cita de la tarda. Atenció, perquè avui parlarem... No hi ha molts mostres de dibuixos de la infància. Escolta, David, jo, per exemple, m'agrada molt Oliver i Benji, eh? Que era... Sí, home... O sigui, que m'agradava, com dius? A mi m'agradava, Oliver i Benji. Digaven 15 hores a marcar un gol. O és que sí. Això és el que m'agrada més, perquè podies... Tu podies mursar, veieu-me mursant, i acabaves el got de llet amb colacau o el que tinguessis, i encara ho havien marcat, no? I llavors, clar, penses, mira, està bé perquè tot té un altre ritme, era el matí i tal. Escolta... Jo els seus Cristina. Doncs... Càndim, em recordo aquesta nena que tenia els rinxos. Ah, Jordi, què vols? Bé, hi ha coses de nena. No, ja, ja. Què vols? Tu veies Oliver i Benji, que estaven mitja vida intentant potre un gol, i mira... També veia... Juana i Sergio són los enamorados, eh, que era... No tinc ni idea, eh? Era de volley, era de volley. Sí, clar, perquè tu ets molt jove, no? No, un moment, no, deixem-me que expliqui una cosa. A Toralló van arribar les privades molt més tard que no pas a Barcelona. Ah, sí? Has arribat ja a Toralló, o encara no? Quasi bé, ha arribat el correu de postals que cada setmana es envio amb sa gent. No, no, no, ha arribat, ha arribat. De fet, el David, com que no tenen cobertura a Toralló, que està tot David, ha d'anar a vi que fer la secció, per telèfon. Moltes vegades, sí. Clar, per això, és cobertura a Toralló. Anem al tema perquè t'enrotlles més que una persiana. Perquè avui parlarem de polseres vermelles, també, a més del cascavel, del gato... Avui, que és un programa que es trenen a les 8 de la nit, a Trella de la Visió, de Gran Reserva, de Los Españoles, dels Premis Gaudí d'ahir, de la ficció Antena 3 Fenòmenos, d'Increïbles, que s'estrena... Que torna amb Carlos Sobera. Que ha tornat, sí, sí, sí. S'estrena, s'estrena. Ah, que s'estrena, val. Des de tot això, en parlem... Comencem, per exemple, parlant de la sèrie Polseres Vermelles, amb... Sí, això m'ha anat perquè aquí en el guió, el David, com que no és de Toralló, ja sabeu que sempre treu pit quan pot. Amb la Torallonenca Marina Comas, eh? Avui, avui, a parell de la Torallonenca Marina Comas. Ah, avui, a parell de... Entres per d'un trailer, va, escoltem-lo, i després comentem les coses que vulguis. Què hi fas, aquí, Lleu? Com està el Benito? Està molt greu, Lleu. M'has de prometre que prendreàs decisions per no allargar-me la vida sinó és necessari. Quan ja hem fagat en Comas amb la germana? Són dos o tres anys. Vull que la Mariona junts crid. Les polseres m'importen una merda! Un polís mai més a barrar d'ells! Aquest grups ja no existeix! Bé, doncs avui... Sí, surt el polser dels vermelles, que té unes audiències com era d'esperar molt bones, no, David? Sí, eren, vull dir, arrasants. De fet, hi ha hagut un problema amb polser dels vermelles. Què passa? Què ha passat? La nostra sèrie, la competició d'Espilberg. Com, com, com? La sèrie nostrada, que compra d'Espilberg. Què ha passat? Com que funciona és nostre. Si no funcionés, no ens la sentiríem pròpia. Això sempre és així. Doncs ha passat que molts pares s'han caçat de que els seus fills han d'anar a dormir tan tard, que han d'anar per TV3, que sí, la sèrie més d'hora, i TV3 ha claudicat amb aquests pares i ha matrat la sèrie a partir de les set. A mi tenen... Perdona, perdona, però amb matisos, s'ha d'anar ara a través de la web, no? A través de la web, a través de la web. I ho fan expressament perquè a la set en punt acaba, la penya del morro, i així es poden... Sí, perquè se sap quantes d'assets hi ha, no? Van dir 4.000 o 5.000 d'escarra, que es pot ser? Sí, sí, sí, sí. T'han fet 4.000 escats, vull dir. Molt bé, també. Avui què passarà a Polseres Vermelles? Per la gent que sabés la sèrie? Vull dir-vos, avui, a més, com m'amorem el dia de la lluita contra el càncer, dir-vos que avui és el quart capítol de la temporada, i el Toni i el Roc expliquen els nens, que s'han ingressat a l'hospital, com m'han ajudat una noia que estava en coma. Avui ens explicaran aquesta història. Després també veurem la disparga de la Cristina, que apeteix un atac d'enxetat quan el Víctor, el seu xicot que la coneix, que el veiem per a conèixer nosaltres, l'anar passada i que ell la conèixer fan-se, li proposa d'anar-se a viure junts. Ah, però això és normal, també. Qui no li ha agafat mai un atac d'enxetat, quan t'han proposat anar a viure junts amb una altra persona. Ai, jo t'expliqués. Perquè avui també operen a la RIM, no? Avui també li extirparan el tumor que té el pis, i també veurem els problemes que té l'IAO, a l'hora de fer sort dels cobertes del senyor Benito. No el nostre, és el Andreu Benito. Clar, clar, clar. A més és curiós perquè ell es diu... L'actors diuen Andreu Benito i li diuen també Senyor Benito. Atenció, perquè aquí hi heu un temps de drets, que els nostres advocatges estan mirant. Per cert, David, va canviant totalment de tema. Parlem ara de 13 de televisió, que és la cadena... És de la Cope o, m'ho sembla, a mi? Sí, sí, sí. Estren... també de la línia molt liberal, no? I molt progressista. Sí, és com inter-economia, però encara més. Més, més. Inter-economia ja era. És impossible arribar més lluny. No, sí que sí, és possible, és possible. I més a partir d'avui, perquè avui estrenen a les 10 de la nit el cascabel al gato. Atenció, perquè molta gent dirà... Això em recorda allò, el gato a l'aigua, que fan. No, és que ho porta el mateix Antonio Jiménez, que ha fet un canvi de cadena espectacular. Podem dir que ha sigut un moviment de les... Ha fet un figo, no? Ha fet un figo. Ha fet un figo, s'ha anat a l'altre, i el lloc de posar-li, com el gato a l'aigua, com es digui, ha posat el cascabel al gato, jugant amb el gato i tot plegat. Què vols explicar-nos d'ell, i d'això? Escolta, jo he parlat d'aquest programa a la Greïlla, perquè cada setmana recomanem que fii a l'Àgora, que fii al món 324. Escolta, també està bé saber que a l'altra banda també hi ha una altra mirada, que potser no ens agrada, però també, escolta, potser per agafar més ràbia. No, escolta, David, no justifiquis, no justifiquis. És la teva cadena preferida, doncs digueu, digueu, no passa res. Atenció, escolta, amb el tràiner que ens porta el gato. Cada noche en 13 televisión le pondremos el cascabel al gato. Información entre éstas y debate. Todo en un mismo espacio, para darle un auténtico farpazo a la actualidad. El cascabel al gato, de lunes a jueves a las 10. 13 TV. 13 TV, molt bé, eh. De TV, 13 TV, veis, molt bé. Eh, d'on d'avui... Escolta, l'aeroglésia està renovant. Sí, sí, va, tampoc no cal... Vols saber alguns perculiants que hi aniran? Sí, a l'inici haig de ser escamatxo. Ribera, vull dir, una mica... Sí, sí, sí. La comarguenda. Clar, si no... El boi millor de la fauna política. Atenció, perquè va, canviem de tema. Aquesta nit tractaran el tema de Caspar Fenes. Sí, molt bé, molt objectivament, també, no? Atenció, perquè acabem de tema ja, perquè no podem estar tan... No podem, ja està tan minuts parlant del 13 TV. La proposta per aquesta nit de televisió espanyola és la sèrie Gran Reserva, amb la Paula Xebarria, que després d'un any o un any i mig van passar la segona temporada, que la gent ja no se'n recordava, protagonitzada a la sèrie pel gran Emilio Guti-Rezcava. Què ha comentat sobre el capítol d'avui? Doncs mira, dir-vos que aquesta sèrie vinícola, les packostances són forat, la dura nit dels ríllons, i de moment és la tercera opció a Espanya. A Catalunya és la quarta opció. Tot això, cada setmana va sumant unes miquetes més espectades. També s'ha de dir que va augmentant una miqueta més del dia. El capítol d'avui, Lemba, véns la primera batalla contra el Gustavo, i gràcies a l'ajuda del senyor Vicente, que li va donar la pistola en què es va matar a un altre dels protagonistes. Jo, com que no segueixo res d'això, no sé què em parles, però... Està amb l'emocionant, de debò. La Cristina també la segueix, oi, que sí? Sí.No, no, no, m'està dient que no amb la mà. No, la segueix, la segueix. Doncs Gran Reserva, avui també. Ara anem ara de TV3, perquè demà s'ha emmet la pel·lícula dirigida catalana per Joaquin Oristrell, i que ja han començat a fer promoció a TV3. Bola, ara, escolta'm el trailer. Volim fer una pel·lícula que tracta... Ah, no, és el... Para, para, para. Això és el trailer, això és el propi Oristrell. No, sóc amb una declaració que va aconseguir amb una companya... amb una companya, m'hi va caigui, Elisenda Barrega, i ella li va preguntar... va entrevistar amb el Joaquin Oristrell, i ella va tinguar el detall de preguntar-li per aquesta pel·lícula... per nosaltres, i per aquest fragment. Ah, molt bé. Demano disculpes, perquè la qualitat no és tan alta com podria ser amb qualsevol dels fallos que passen. Però crec que és jo la sabem. És com Gràcies, Elisenda, però és un millor l'altre... una pròxima vegada, no? No! No, que és broma, que és broma. Bé, escoltem les declaracions de l'Oristrell. Parlem d'aquesta pel·lícula amb Joel Joan com a protagonista. La pel·lícula és una pel·lícula que tracta sobre els somnis. És un grup de gent que queda de tant en quant... per fer uns tallers i explicar-se els somnis. Ha intentat descobrir, dins del món dels somnis, dins dels seus propis somnis, intentar trobar respostes a les preguntes que tots tenim. Moltes vegades, no? Què ens passa, de què tenim por? Què volem, perquè lluitem per les coses, perquè no... Bé, en aquest cas, el que s'acaba a descobrir és un assassinat. Perquè en el fons de més hi ha tota una història especial, que fa que s'acaba convertint tot en una mena de joc del col·loït. Bé, doncs, Elisenda, moltíssimes gràcies per aquestes declaracions que estaven a un bar prenent alguna cosa. No pot ser, però... Molt bé. Per cert, que el Joel Joan protagonitza aquesta pel·lícula volària que demastrena amb l'Ursula També Corbaró, per exemple, de TV3, i que el Joel Joan, president de l'acadèmia del cinema en català, ahir va estar a la gala, lògicament, va fer el seu parlament, que a més és l'últim any que ell està com a president, després d'aquests primers 5 anys de vida de l'acadèmia del cinema català. Vaig veure la gala, David. A mi em va agradar molt. Sí, sí que la vaig veure i m'ho vaig passar molt bé, veiem-la. Crec que després del mal encert que hi va haver l'any passat, aquesta gala vaig trobar que estava molt bé. Doncs si et va agradar la gala, no et perdis entrevista, que li farem el Pep Bràs a la segona hora del programa, Pep Bràs és el coordinador de guions de la gala dels Premis Gaudí, que, juntament amb el bona fuente i tot l'equip de guionistes i de producció de la gala i del terrat, portaven des de setembre preparant. O sigui, que coneixerem la segona hora del programa, interioritats de la cerimònia d'ahir, i també aquestes coses que tu t'agraden, com l'altra part de la gala, des del guió, perquè a més també molta gent avui ha coincidit en comentar que el que dius tu, que va estar molt bé, i que personalment també penso que ha sigut la millor gala dels Premis Gaudí d'aquests últims cinc anys. I que són els Premis que són molt nous, però que va estar molt bé i res emvejable amb altres gales, d'altres Premis. No, no, clar, bona fuente i el terrat garantia també que les coses vagin com en d'anar. Va, canviem de tema o vols oferir alguna cosa més sobre Bolari? Va, no et viure buscant aquesta sèrie... Ah, i aquesta pel·lícula estarà plena de cares d'estrella, i és de conegudes de la televisió, com el Peter Beiber, com el Ramon Malaula, com la Carme Balagueró, o el Joel Joan, o l'Òrso de la Corbina. Vull dir que també. Vull dir que també. La ficció espanyola no passa un bon moment, sinó que l'Antena 3, que ha acomiadat Dimecres, aquesta sèrie en la que tractava sobre un programa de ràdio, en la que tractava d'estànomes paranormals, i que podia recordar una miqueta al món d'Iker Jiménez? No, no, tu sembla tu, tu sembla tu. Era un mix, entre la sèrie de periodistes i això de l'Iker. La gent no sap què està veient, ja. Llavors l'Audiència estava perduda i al final s'ha anat perdent ells, perquè m'ho deixen. No s'ha de dir que no està gaire bé. Clar, perquè a més era un toc comèdia, o sigui, és difícil, ja, d'aquest mix. Imagina, de fer un comèdia, no? Que estava protagonitzada per l'Anna Polvorosa i l'Alejo Saures. Sí, i a més, bueno, hi havia també el Miguel Reyllant, i d'altres personatges molt coneguts. Et vius que aquesta sèrie s'ha acomiada després d'8 capítols, i que no ha pogut arribar ni a la mitjana de la cadena. Va començar molt bé, però a mesura que passaven les setmanes, la gent va anar baixant tot el carro. Van participar diversos camiós de cares conegudes. Per exemple, el Santiago Segura, l'Artura Valls, la Nació Mont, quines iria la Carmen Machi. Vull dir que la producció va posar-hi molts esforços, perquè el projecte tirés endavant. Una altra de les sèries que marrarà les veles aquest mes és el Barco. L'última temporada ha tingut una forta a la xarra de l'Audiència, i aquest mes de fobre ens viràveu. I tornarà amb una altra temporada o jo s'acabarà la sèrie? No, no, no, no, no, no ho acomiadarà per sempre. Bé, canviem de tema, Carlos Sobera. Tornarà a fer-se un lloc a la tan complicada nit dels divendres amb increïbles. Té entre 3 posarà a prova les menys més brillants de l'estat espanyol, amb l'espai increïbles, el gran desafió. A veure, què és això, David? Ui, que us explico, això recorda aquells jocs de memòria de la Nintendo... Sí, que feia l'Emparo Baró, no? Sí, i després ho van fer el David Bustamante amb la fablec seva. Training Brain, o cosa així, el doctor Training, vinga. Doncs aquest programa recordarà molt aquest videojoc. Intentarà buscar les menys més brillants d'aquest país, els que tenen més memòria, i portarà aquest videojoc en un format televisiu. Per tant, hem de dir que tu estaràs allà, David. No, no, no, no. Com que diu que hi haurà les menys més privilegiades del... Ja, ja, ja, que tinc un contracte exclusiu amb la penya del món. Ah, ja, que aquí tenim les menys més privilegiades, també, de Sant Just i de res de més... Per cert, com a menys privilegiades, hi haurà de col·laboradors... No. La cantant C9, el director de cinema Santiago Seguret, que últimament no surt al lloc. Mario Bacarizzo, i com el co presentadora hi haurà Berta Collador. Molt bé, aquest és l'equip. El que em dius és una mena de tocar a més suena, però el teu cerebro més suena una mica, no? Una mica, una mica. Que ho facis, jo és músic, això? No, això ho porto a la productora. I, per tant, ho fan des de Madrid. Ho fan des de Madrid, això dic, no? Sí, sí. I, com dius tu, el Sant Just Tengres a fer-ho? Per cert, avui està aquí. El Carlos Sovera, aquest matí, està gravant... Està aquí, al Sovera? Sí, sí, que ho dic. Sí, potser sí, perdona. De l'hotel, al plató, que el porten amb les furgonetes a aquelles negres, on van els convidats i tal, el xòfer, a vegades posa ràdio d'Esber per escoltar. O sigui, Sovera, si no ho escutxes, un abraçó. Un abraçó, Sovera. La feja. Mira, escolta... La setmana que ve vindrem un convidat... Ah, ojo! ...que el coneix amb en Carlos Sovera, perquè treballen d'ell. Ah, és veritat, és veritat. La setmana que ve vens a fer la secció en directe, David. La setmana que ve vinc a fer la secció en directe amb un convidat. Ell és l'animador de públic dels pranes de gest músics. Ah. Com atrap un millon, tocar més suena... Com es diu? Vergara. I porta molts anys a treballar aquí a Sant Just d'Esvern. El polígon industrial i, al més, els diferents platós, com dius tu, on s'han fet cròniques marcianes, operació en triomfo... I un munt de programes que s'han fet aquí a Sant Just d'Esvern, no? Sí, sí, sí. Tu sí que vales... Tots aquells programes mítics, ells hi ha treballat. És una bona experiència per explicar-li com funcionen, com funcionen els platós, els secrets de la televisió... I tant, des de dins... I, a més a més, tots els Sant Just Tens, que han passat per allà com David Bostamante, tots aquells que deies tu ara, Sant Jaume Segura, que han vingut aquí, perquè el David té la teoria que si un d'aquells que venen, un d'aquells personatges, que venen a Sant Just ni que sigui uns minuts a gravar un programa, ja és Sant Just Tens, no? Cosa que està molt bé. Jo també que deies soc Sant Just Tens. Tu també, perquè jo soc de l'Esvern. Vinga, aquí, Sant Just. Ah, sí? Que venda a gravar un programa? A veure, encara més suena. Ai, encara més suena. Deus a la final, ja, no? La semifinal. Ah, molt bé. La final, quan es grava? Quan es grava a la final? La setmana... No es grava, es fa directe. Dima i llunys que ve. Ah, perquè... El programa d'avui també és en directe, llavors? El programa d'avui també és en directe. Avui, la setmana que ve, també li podreu demanar amb el Mateu, que li hem de treure algun secret de la gala a final. Clar, clar, clar, que en explico. Això serà la setmana que ve. Continuem parlant de tele, que ens falten 5 minuts per acabar, de la tarda, molt aviat, la televisió estarà plena de programes de piscines i famosos saltant per un trampoli. David, és així o no? Sí, guaita, us explico. Telefinco i Antena 3 faran molt aviat uns programes en els famosos per un trampoli. El de Telefinco. El presentarà Jesús Vázquez i dinarà com a concursant. Prepareu-vos, eh? La mare Gorro, la de Mujeres, l'ombres i viceversa. Però què era això? Aquesta casa d'un futbolista, no? Sí, sí, sí. Perfecte. I amb qui està la isolació en Belen Esteban? No. Si amb Guti, no? No, amb Iguai i amb el Madrid. Sí. Jo és que no ho segueixo gaire, però no estava a casa de Belen Esteban. Ah, s'ha separat, s'ha separat. I ara està amb l'Iguai. Què més apareixerà? A part de la Tamara Gorro, Maximo Valverde. Et fa el pes, no? Sí, sí, Maximo Valverde. Després, Boris Isaguirre. I una de les que s'ha baixat del carro, és que ell, si no presenta el programa, no hi vol aparèixer, és Anna Obrego. Per tant, perdona. Una mica la caspa, no? De l'Estar Sistema espanyol. Com a coach, però qui hi haurà en aquest programa? No, no, no. El Josef Ahram. Ah, Josef Ahram, l'amig de Santinvillan, no? Doncs bé, aquest programa que hi ha d'entrada, ja té una pinta boníssima, que és gent tirant-se per la piscina, ja em diràs tu, i per la seva banda, en Tena3, s'assembla amb Arturo Valls, no? Sí, i ara, en el de Arturo, i al de Tena3, hi haurà Azzalete, Miriam Diasaroka, el cantant Seracim Subirri, Manutenorio, Miki Nadal, Edu Soto, Blanca Fernández Ochoa, i l'actor Juan José Vallez, el que havia fet el vola, i el torero José Antonio Canales Rivera. I com es dirà el programa? Com es dirà, famosos en la piscina o alguna cosa així? Les famosos a l'aigua. Perdona, no n'ha desencaminat. És plaig famosos a l'aigua. Perdona, és que jo no acabo d'entendre la mecànica, ni l'objectiu del programa. No, això tampoc, no té molt la sentit de aquests programes. No, però què vol dir això? Us ho explico, serà famosos, que han de faltar per un tronpolí, i fer piruretes, i fer una mica d'espectacle, de com falta, i una mica d'esplaga. La gracia és també veure com van evolucionant, com van fent uns falts molt solos. Això és un programa d'estiu, no? No ho sé, el Juny a Juliol. La idea era fer-ho a l'espiu, però, com que hi ha aquest piquet entre les dues cadenes, el veurem més aviat del que ens pensem. Per la primavera, això és pel cabre. No ho sé, bueno, no ho sé. Jo, com que hi ha coses que no entenc, no ho entenc. Però clar, mal fred que fa, però no sé si era un programa on la gent es tira per la piscina. Dic jo, no? Els programadors, això, haurien de... Però si us quedes cap a la primavera, cap al ma, Juny, ho entenc més. Però, vaja, en fi... Mira, la televisió ja... Sí, doncs és cultura. Però, mira, mai se sap. Vam veure què és el que passa. Canviem de tema perquè parlem ara d'audiències i del lideratge de TV3 a Catalunya, i antenna 3 a l'estat espanyol, l'Anderid. Mirem molt ràpid. TV3 ha estat líders amb sèries, com ells o la Riera. A Catalunya ha estat antenna 3, després de 7 anys ha aconseguit el lideratge, Espanya. I a la segona cadena, antenna 3. A l'estat espanyol, antenna 3, ha estat líders a la segona tele 5 i a la quarta posició espanyola. Per exemple, també, la gala d'ahir dels famíls Gaudí també va aconseguir reunir un 17,4% de pantalla. Que està molt bé, eh? Sí, sí, tant i tant i tant. Una nit d'aurada pel terrat, que també va aconseguir reunir un 19,8% de pantalla per salvar-los amb l'educació afinal. Home, Déu n'hi do, no? Increïble, no? Un 19,8% per la sexta. I Jordi Evole, que per ser-li el donat al Premi de Periodisme, va anar al bàsquet muntant el van. Sí, sí, sí. I va ser l'opció més vista de la nit. Sempre ens en acomiarem així, com ràpids. I avui te n'intens per dir-te que moltes gràcies, David. La setmana que ve t'esperem aquí a l'estudi, tot i que jo fins que m'ho presentar per la porta no m'ho creuré, perquè ja hi ha alguna vegada. Home, sí que ho ha de venir, no? Això que jo pensava, però un dia no ho puc fer-ho. I després, amb el convidat, eh, el Mateu Garà. Vindrà, vindrà, vindrà. Molt bé. Ahir vam estar parlant, i em va dir que l'heu dit que vindria, i tot plegat. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Jessica Del Moral i Manel Carvajal. La planta de Nissa en Barcelona anuncia oficialment que fabricarà el nou model després de llarges negociacions entre la direcció i els sindicats. Després de l'acord laboral amb la mediació de la Generalitat, el president Artur Mas ha dit que l'acord del mostre la fiabilitat de Catalunya i el director de l'empresa Espanya, Frank Torres, ha destacat la importància del treball responsable i en equip. El èxit d'aquest acord ha sido fruto del trabajo en equipo, la responsabilidad y el consenso. Y espero que podamos afianzar nuestro futuro sobre estos pilares. El punt clau per haver aconseguit la adjudicació ha estat l'acceptació per part dels sindicats d'una doble escala salarial entre els empleats a canvi de garanties pels treballadors més veterans. Nissen crearà un miler de llocs de treball directes, uns 3.000 d'indirectes, i invertirà 130 milions d'euros. El secretari d'ocupació i relacions laborals Ramon Bonastra ha valorat de manera molt moderadament optimista les xifres de tur del mes de gener. En aquest sentit, Bonastra ha recordat que en el primer mes de l'any sempre puja l'atur, però ha puntualitzat que els prop's de 15.009 desocupats registrats a aquest mes de gener suposen una de les xifres d'increment de l'atur més baixes des de l'inici de la crisi. Des de l'inici de la crisi o de l'impacte més fort l'any 2008, per tant, portem 6 anys, el mes de gener, que és un mes de gener clàssicament amb el sistema productiu que tenim, és el que presenta aquest any 2013, el que presenta un augment menor, és a dir, si tirem enrere des de l'any 2009, doncs estem a 32.000, 22.000, 26.000, 18.000, i aquest mes 14.000, per tant, podríem començar a dir que, des d'aquest moment de vista, hi ha un davallament important que haurem de veure si es va consolidant els propers mesos. En el conjunt de l'Estat, l'atur registrat també ha pujat i ja arriba als 5 milions de persones inscrites, gairebé a les oficines d'ocupació. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha contestat des d'Averlín el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que avui ha demanat la seva dimissió pel cas Bárcenas. Rajoy ha reiterat la seva inocència i ha assegurat que totes les coses que se l'inputen són falses. Quiero decir que las opiniones son libres. Hasta ahí podíamos llegar y siempre han sido libres, pero como yo he manifestado el sábado y usted conoce perfectamente, las cosas que se me imputan son falsas. Así lo he dicho y así lo reitero en el día de hoy, por lo cual me encuentro, como también dije el pasado sábado, con las mismas ganas, con la misma ilusión, con la misma fuerza, con el mismo coraje y con la misma determinación que tenía cuando llegué a la presidencia del gobierno. Sobre la posibilidad de una carella contra la extrasurda del partit, Lluís Bárcenas Rajoy ha dit que és una decisió que s'està estudiant. El president espanyol ha fet aquestes declaracions en una compareixença amb la cansellera alemanya, Angela Merkel, després de la cimera que han fet a Berlín. La Generalitat limitarà l'anomenada euroviñeta a vehicles de gran tonatge i obre la porta a compensacions pels recorreguts interns com reclamen els ajuntaments afectats. És un impost que es previo implantar entre finals d'any i primers de l'any 20 a l'Eix Transversal. Avui fa un any que es va inaugurar el desduplement d'aquesta infraestructura i el secretari general de transport, Ricard Font, ha dit a la xarxa que estudiaran la demanda. Més que ets emetre ara com podem compensar els transportistes. L'anomenada euroviñeta no permet les excepcions de caire ni en aquest cas nacional, ni de caire internacional, que preveu un tipus de tarifació per vehicles passants, com és el cas d'aquest cas, que el diria a més de 12 tonogades. Les comarques que a través de l'Eix celebren la millor en la seguretat que ha representat la reconversió nautovia d'aquests més de 150 quilòmetres. L'Audiència Nacional ha rebaixat de 30, 10 milions d'euros, la fiança que hauria de pagar l'expresident de la patronal espanyola COEI expropriatari de Viajes Marçans, Gerardo Díaz Ferran, per sortir de la presó. Ferran és empresonat des del dia 5 de desembre, acusat dels delictes d'insolvència punible i blanqueig de capitals. Bona tarda, us parla David Amador, el jugador del Barça, Xavier Nandez estarà 15 dies de baixa arrenant el trencament de fibres, que pateix el bíceps de la Camadret, el de terresa esperta, els partits de lligar contra el Getafe i el Granada de Lliga, però podria repareixer l'enfrontament de champions contra el Milan. D'altra banda, hem conegut que el partit de tornada de semifinals de la Copa del Rei entre el Barça i el Rei i el Madrid jugarà finalment el dimarts 26 de febrer, a l'esnou de la nit, a l'estadi del Camp Nou. L'exsecretari tècnic de la secció d'envol del Barça, Enric Massip, a lamentar la seva sortida del Club Blaugrana, i creu que no hi havia motius per al seu comiat. Té una estructura a la respecte, o no puc dir una altra cosa, que el que no accepto o no entenc o és incomprensible i em decepciona com he dit abans, és la manera en què es fa tot el procés. Vull dir, els dos anys i pico, també d'intentar arribar a un nen tèntic, que veus que per molt que facis no pots, no pots fer res. I en gran futbol el Giron ha presentat avui el mig campista, Moïcés Sortado, l'exjugador de l'Espanyol, que s'acompromés per aquesta temporada amb opció a una altra. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La turna ha augmentat en 4 persones el mes de gener. Ara hi ha 814 persones apuntades a les llistes d'ocupació, 4 més que ara fa un any. Són les dades que avui he fet públics al Ministeri de Treball. El vas llibregar a la turna que ha escolt en unes 1.300 persones, ara n'hi ha 72.713. I a tot Catalunya la xifra se'n fila fins als 661.817, que són 132.000 que el mes de desembre. Grans trets la turna ha pujat a tots els sectors, però el servei és el més afectat i una altra dada que cal tenir en compte, és la dades que s'ocupen sense subsidiar. Segons les últimes informacions del Ministeri d'Ocupació, de cada tres catalans que sona a la turna no cobra cap prestació. L'Ajuntament preveu estalviar uns 200.000 euros l'any en el consum energètic. Això equivala a la reducció d'un 15 o 20% de l'energia que consumeix cada any, que es consumeix cada any a l'edifici de Consistòria i als equipaments municipals. Aquest compromís queda recollit en un decret aprovat al ple del mes de gener. I ja us passa que estableix l'objectiu de reducció de consum energètic a partir d'aquest any. Cada any, la factura de llum del Consistòria i dels equipaments se situa al voltant d'un milió d'euros, perquè el consum energètic s'ha d'aconseguir que el consum energètic s'ha d'aconseguir. L'objectiu del Consistòria i dels equipaments se situa al voltant d'un milió d'euros. Per això aquest decret es compromet a l'estalviar al voltant de 200.000 euros cada any en aquest consum energètic. L'objectiu es farà tirar endavant mesures bàsiques, com apagar en els llums dels equipaments quan no hi quedin ningú dins, o canviar les bombetes per altres que consumeixin menys energia. Acabem amb aquest vullet d'explicar amb us que aquesta hora, responsables de plomunt, ha estat amb l'adjudicació dels 54 pisos de la nova promoció publicada a Venda, a Mas Llobí, que a la tarda s'havia de fer el sorteig per adjudicar els habitatges, entre les 606 persones que els havien solicitat, però divendres la calda van anunciar que s'ajornava per ordre de la Comissió Europea, bànquia, l'empresa que finança el projecte no pot tirar endavant cap operació d'aquest tipus per ordre expressat de brosseres. És una de les mesures de control de la Comissió Europea sobre algunes equips financeres espanyoles que enlimita la concessió de crèdit. El sorteig, per tant, s'ajorna i el responsables de plomunt en detallaran els motius avui a tothom que els vulgui conèixer en profunditat. Per això es manté aquesta convocatòria, que és ara mateix l'equipament de la plaça de la Pau. I de moment això és tot més informació que a partir de la set de les set de notícies, a Dixia Vespre. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Hola, soc el Jota de Ballona, i això és una acertació per la penya del Morro. Ahir es va celebrar la cinquena edició dels Premis Gaudí, una frase que no s'ha dit mai, la festa del cinema català. I avui tothom coincideix a dir que, per fi, s'ha tingut una gala com Déu mana. Com sabeu, la va presentar l'Andreu Buena, i la va presentar a l'Ajuntament. Però el que potser no sabeu tant, estimats jugents, és qui hi havia darrere del guió. Porta 16 anys escrivint pel terrat, primer a la ràdio i després a la televisió, i aquesta vegada s'han carregat de coordinar el guió de la gala dels Premis Gaudí, que es van celebrar ahir, al Barcelona Teatre Musical. Pep Bràs, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, què tal? Benvingut al programa. A veure, com es prepara una gala d'aquestes característiques? Doncs primer de tot, que la gent quedarà molt parada, dedicant-hi molt de temps. No és que va... Ahir, de cop i volta, me'n vaig a donar, que portàvem preparant-la des del setembre. A la qual cosa, clar, s'acaba i dius, i què s'ha de dar a la meva vida a partir d'ara i t'agafa el baixot. Vull dir que és bueno, però amb molt de temps, i anar canviant coses i anar fent coses. Quants guionistes heu sigut? Doncs... a veure, molts. Molts, perquè tothom anava fent les coses. Molts, perquè tothom anava fent la seva cosa, i el coordinador el que ha de fer és anar agafant idees al vol. Per destacar allò, les papers principales, jo diria que l'Andreu, en primer lloc, la Rosa Ullucha, que és la co-directora, junta amb l'Andreu, David Escardó, Eva Marsegué i un servidor, diria, i després tota la gent que s'hi anava fent sobre la marxa. Bona per la feina, perquè, a més a més, avui tothom coincideix a dir que ha sigut la millor gala de les cinc edicions que porta els premis Gaudí, perquè, a més, Cristina, les gales també són difícils d'escriure. Jo suposo que, a banda de ser difícils d'escriure, també han de ser difícils de presentar-les. Bàsicament perquè aplatea, les gent està nerviosa, per saber si rebran el premi o no. I tot això a banda, amb moltes gales, sabem que es fan una mica eternes, i no acostumen a acabar mai. Com es planteja tot això a l'hora de crear-la? Sí, la gala és un gènere en si mateix, com el cinema policia, el de terror. Aleshores, teníem l'experiència de les golles. Hi ha una mica que em havia fet dues edicions amb l'Andreu, i també van funcionar molt bé. I havíem passat aquesta fase de dir, ostres, hi ha 20, 22, 23, 24 premis, hi ha uns senyors que ho agrairan, i això et deprimés terriblament com a guionista. Dius, hòstia, et fotran un rotllo. I es tracta d'intentar oblidar-te en tu en primer lloc, perquè després a la platesa no oblidin. Això existeix, no ho pots tocar, i per tant el que has d'intentar fer en el temps restant és no obsessionar-te amb fer una gala curta, perquè hi ha les cagades. Si dius que l'Andreu només sorti dues vegades, perquè si sumes tots els temps dels agraïments, la gala ja dura massa. I dius, no, al revés. El que has de fer és que l'Andreu estigui esperant que hi hagi una mica d'això entre agraïment i agraïment. Perquè, a més, el públic de les gales, com diu la Cristina, és el pitjor públic de tots com a qui diu, no? Sí, i després en aquesta gala hi havia un altre problema fonamental, el clima general de la qual partia. Primer, perquè a la gala anterior no va anar del tot bé com havia d'anar, amb algunes declaracions que potser no van ajudar que aquesta gala partís bé i a sobre, amb el context polític i social que estem vivint tots. Que semblava que si l'Andreu no sortia amb una estelada i cremant tot el sistema polític, que li diria, ostres, tio, que afluixet, no? I dius, no, i tampoc és això. Una gala és un espai per divertir-se, i ja s'acompaginarà les dues coses. Alguns moments divertits de la gala d'ahir, com dius, la pel·li sense iva del començament, per exemple, la irrupció del minut 17-14, fent conya una mica també de nosaltres, que això és el que ha de ser. La nova categoria d'actor tertiari, o sí, que vol celebrar també entre la gent, o que l'Andreu surtis al carrer a veure què feia la gent que no mirava la tele als afores del Barcelona Teatre Musical, que, per cert, una pregunta, Pep, amb què algú es va trobar amb ella, allò estava preparat, podria haver sigut qualsevol... Això hi ha molta gent, m'han arribat a dir, per internet avui, m'han arribat a dir, hòstia, és la teva mare, oi? O sigui que hi ha gent que agafa unes paranoies, a veure, l'Andreu volia sortir, fer la sortida, i jo us diré que va m'està planificant el moviment de la càmera, això és l'únic que estava preparat. Va m'està planificant per on passaria la càmera, perquè hi ha un senyor monestèdic, que no es podia fer perquè matava l'intent de sortir per la porta. El dia abans ho van fer, i el dia abans, el moment que va sortir, no una, jo estava fora congelant-me, perquè m'havia descuidat la gorra. Doncs el dia abans no una, van passar tres senyores amb gos. Què dius, ara? No de dades tan avançades, però tres senyores amb gos. Vull dir que... a veure... Estava preparat que, per exemple, alguna senyora amb gos, en tres, o algú, perquè, clar, quan va entrar, ja hi havia un premi, perdona, l'haven sonoritzat perquè tothom la pogués escoltar i posar un micròfon, si està preparat... Però els tècnics d'això, a veure, són molt bons, també, eh? I ràpids, no? A veure, evidentment sabien que l'Andreu sortiria i que enganxaria algú. Aleshores hi ha un senyor, un tècnic de so, que el micropreparat per posar-li. La premissa era agafar algú de fora, però no saps qui. Que l'Andreu enganxaria algú per ensenyar-li la barraqueta, sí. Això sí, a veure... Perquè la dona aquella boníssima, eh? De fet, de com fos el personatge, també et diré que el millor no li hauria deixat entregar el premi. Hi ha una gran dosi d'improvisació fins a cert punt. El que no pot fer l'Andreu és sortir al carrer i trobar-se amb un carrer que no havia estat mai, evidentment. Vull dir, algunes coses sí que es preparen. Que, per cert, tot això de la improvisació, dius que em porteu preparant la gala des de la setembre, hi ha molt de marge per això, per el tema de la improvisació, o que l'Andreu, en aquell moment, a part de llegir el telepròmter, tingui la sepa? Com vas viure la gala, tu? L'Andreu és l'Andreu. És que cada vegada que em fan aquesta pregunta jo flipo, perquè és evident, vull dir, l'Andreu, 5 minuts abans de la gala, dius que acabo de pensar una cosa. Diu, Andreu, un moment, és que no és ara. Ah, vale, vale, doncs no, no et preocupis, ja ho diré. Vull dir, l'Andreu és així. No, clar, i els sobres va ser del dia abans, també, no? Vull que també vegi un comentari sobre els sobres de Rajoy... Clar, l'actualitat va remol. Vull dir, encara que la gala portem mesos preparant-la, vull dir, evidentment, si l'Andreu o es fica dins d'una cúpula i no parla de res el que passa al món, ho has d'estar en l'antena posada. I tu com vas viure la gala i jo on estaves? Jo vaig estar quasi tota la gala, darrere van balines. O sigui, on t'estan preparats els entregadors per sortir, amb un monitor que estava, que veia que anava seguint la gala pel monitor, anaven apuntant cosetes, i el tros del Twitter, mirant quins Twitters, i anaven enviant la gent i coses d'aquestes. I com es diu la gala, el backstage? Perquè, clar, imagino que allò deu ser un caos de gent, amb persones amb un llavall silenci... Jo et confessaré que aquesta vegada m'he divertit més, que no, per exemple, amb molts boies, que vaig estar amb una furgoneta 3-0-1, amb el Toni Garrido, que era el que posava els... Els ofus. I ja estàvem allà, amb ell passant-li papers amb informació, dels guanyadors que guanyaven, i allò va ser una mica més trist. Aquesta vegada, com a mínim, veus actors i actrius dos coses. És que hi havia Hollywood. I vas demanar fotografia amb algú o no? No, no costumo fer aquestes coses. Només vaig tenir un atac de fan, jo, en tota la meva vida, i d'ec tenia més de 23 anys. Doncs una vegada, al festival de Can, quan feia un programa que es deia de cine, amb els germans coin que presentàvem Barton Fink. Per cert, Pep, una pregunta. Va sortir tot com m'estava plenaixat, més o menys, o valver-hi alguna cosa que va canviar radicalment, que no ens ho esperava o... Jo, en el suplement de la Vanguardi, una setmana abans, vaig escriure un article que deia La Gala Sumiada, i era una esperança que teníem tots, que després de tant de preparar-ho, sortís com volíem. Jo deia, tant de bo ha sortit La Gala que hem somiat, o sigui, la que ens ve de gust. I en aquests moments, me l'he de tornar a veure en calma, també t'ho diré. Vull dir, al millor, ara em passo el risc i no m'agrada. Però per a tot l'equip i tot, anem a acabar molt satisfets tots. Bé, doncs una bona, perquè, a més a més, suposo que avui, també, us han arribat felicitacions de tot el reu, no? Ja hi ha a la nit i... Estem molt contents, sí, tothom felicitant-nos, i després la gent va respondre, és La Gala més vista de la història. Vull dir que això també és important en televisió, vulguis o no? Ho hem plantejat des del principi com un programa de televisió, que és un dels secrets per fer una Gala divertida. I la gent va respondre, vull dir, un 18% d'audiència. I tant. Des d'un quart, doncs, és La Gala més... és el programa més vis a Catalunya, la qual cosa, és impossible no estar content. Que, per cert, per cert, ja que tenim aquí, no podem deixar passar l'oportunitat de comandar, que tu vas formar part del mític programa del Tarrat de Radio Barcelona, que una mica és on va començar tot plegat, i hem agafat un parell de fragments d'aquella època... Atreïció, no? El primer on li recordaves a la ja... Bueno, desapareguda Mariló Casals, que els venia a tirar les cartes, si hi havia encertat o no, que tu és la persona que... passaves una mica de revista, i després un fragment de la presentació del Tarrat del Dissalto. Va, escoltem-ho. Vas dir que el temps s'estabilitzaria i no plauria torrenxalment. I on han comentat en aquell programa, què n'ha ficte? Per què? Per què Catalunya o no? No, no va plauri torrenxalment. A mitja Catalunya es va quedar incomunicada, per la tempesta ben ineu més important dels últims 10 anys, però no va plauri. No va plauri? A mi m'ha preguntat per la pluja. Molt bé, molt bé. Va ser bé, va anar a bar, va ser de tot, pedregat. Canvió, canvió, plauri, plauri, plauri... No va plauri a preguntar per la pluja. Molt bé. Ja hem escoltat les notícies. En aquests moments, a ràdio Barcelona 2 i a ràdio Manresa comença el resum del terrat. Gràcies, gràcies. Però no m'aplaudeixo de mi, no. Aplaudeixo-ne a Pep Pras, que per ordre expressa de la direcció del terrat, ha vingut especialment des de Premià de Mar per apresentar fins a les dues el resum del terrat. Endavant, Pep Pras. Gràcies, gràcies. Estic emocionant. No m'esperava, no m'esperava això de debò, no? És que no l'havia sentit, m'he quedat d'aquí. Pep, quan l'escoltes això, què et ve al cap? Doncs una de les èpoques més divertides des que hem de dir-ho, en aquest mundillo, vull dir... A l'època del terrat a ràdio em va arribar a fer sang en els genolls, perquè havia una moqueta que era molt dura, i queia terra rient i de debò no es canmetàfora. Vaig caure una vegada, rient, i em vaig fer sang, i continuava rient com una idiota. Sí, sí, home, ho recordava molt de carinyo. Per mi ja ho he dit més d'una vegada, un dels millors programes de ràdio que hi ha hagut mai, el terrat de les tentacions, les aventures del Lluia Oparico, històries, exemples contals... Tu te vas allà de guionista, que des de llavors, sempre al costat de l'Andreu, en tots els programes de tele, la teva aventura amb el terrat, i que com més continua, com una mica el cap visible dels guionistes, de la factoria. Bueno, intento que visible no ser-ho. Perquè de guionista i visible són dos conceptes que no van gaire lligats, i a mi em està bé. Jo sóc un tio que es lleva molt d'hora, molt d'hora, com aquell altre que em va copiar la frase. I crec que ja està. A més, no es deixa veure, és veritat, perquè circulen rumors sobre la teva vida, que no surts de casa mai, que sempre estàs... No, sí, com publicat amb una pell de xai i menjo els uns de rata. Sí, tot el pep braç, un gran guionista, però no surt mai, sempre estàs allà a casa amb els guions, no va a les reunions, però tot és per mi. No, intento socialitzar-me. Quan diguis 70 anys he de discoteque, segur. D'acord, que per cert, ja per anar acabant, ara l'Andreu no fa programa de tele, però hi ha rumors que el situen a TV3 a partir del març. Què ens saps de tot això, tu? Ahir va acabar l'apreciament deixant una tarjeta allà a la vista. Vull trucar, clar que en la tarjeta, no hi havia el telèfon, també. Però, bueno, l'Andreu ja... Si vols realitar-lo, cal dir-ho. Segur, segur, segur. És una pista allò, una pista? No, jo crec que era un indirecte. No ens vol dir res, no? Perquè, clar, tots deu saber coses. No, amb la vida professional i privada de l'Andreu no m'hi fico. Només en la vida sexual i prou. Doncs, per l'edat de la vida professional, que sigui més o no que t'hi fiques, t'hi faràs un projecte entre amants, d'aquí poc? A veure, l'any anterior ha sigut un any, que ha sigut mig any escrivint una nova novel·la, que ara estic intentant trobar nòvies, també deixant la tarjeta a la catifa. Atenció, perquè sempre es busca editorial. Sí, també deixant la tarjeteta. Digue'm clar. Tinc la gent treballant-hi, vull dir, que no, van sortint cosetes. I van ser 6 mers de submergit en el 1900, perquè és una novel·la d'època, em llevava el matí, li cava la pell de xai, menjava els ossos de rat i escrivia novel·la. I després l'altre mig any pràcticament està a l'agala dels gaudis, en la qual cosa, a partir d'ara, tampoc sabrem el que fer, no ho sé. El millor surt amb una gavardina i pot que res, sense res, no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé. No ens ho vol dir, eh? No ens ho vol dir res. Com són les coses de la tele, eh? No digue'm res, perquè i tal. Bueno, en fi, Pep, moltíssimes gràcies, enhorabona, i que continueu al terrat, com sempre, fent-nos riure, i amb aquesta simpatia natural i nata, eh, que teniu-te'ns. Que vagi bé, moltes gràcies, Pep, moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. Disenmòbles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local, i és a Greilzi, a Greilzi, aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, vale? Una salutació, adéu. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chillout, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern, durant de 8.1 a l'any. Ràdio d'Esvern, durant de 8.1 a l'any. 6 i 25, continuem en directe a la penya del Morro i, tot seguit, la tertúlia esportiva del programa. Saludem els col·laboradors habituals, Sergi Pón. Bona tarda, ningú. Hola, bona tarda. Que espero, Rodrigues, hola. Què tal? I Rafa, que no, perico en els llegir, Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Tots perico perquè sobretent que els altres són colers, com la majoria de catalans. Sí, bueno, sí. Llavors, ja que a catalans són colers, ho deixem d'ar, això, no? I del món, també. Per cert que els colers estan o sem de Nora Bona, perquè el Barça ha tornat a un altre rècord i lidera, des d'abril del 2011, el Ranking Mundial de Clubs. El club que porta el nom de la ciutat, com deia aquell, porta 20 mesos liderant la clasificació laborada per la IFFA Kesa. El Barça ha batut un altre rècord en revalidar el janet per 20 segons més consecutiu, el seu lideratge en el Ranking Mundial de Clubs de la Federació Internacional d'Historia Estadística del Futbol. El Barcelona ocupa des de l'abril del 2011, l'any passat, aquest lloc real que es va fer a Barcelona. El Barça es va fer a Barcelona des de l'abril del 2011. L'any passat, aquest lloc rècord absolut en aquesta posició, abans mai equip ni cap club ho havia aconseguit extractre, del club que més vegades ha encapçalat aquest rànquing de forma consecutiva, després que entre el setembre del 2006 i el janet del 2007 ho feia el Sevilla. Sí, home, m'ha guanyat supercopes, uefes... Supercopes d'Europa contra el Barça. T'ha de dir que el rànquing aquest... No, no. Ara faràs allò de la Cremallera. Ja té la música. Has trencat el moment bonic del col·le que teníem. No, a veure, no dic que no sigui maco, sóc, torno a posar la música de maco a l'hora. El rànquing, el club, més maco. Però potser tampoc era tant, tant maco. Què vols dir, que és una mica de pisserri això, o què? Aquests rànquings, normalment, fan donar una sèrie de punts per campionats guanyats, i llavors es poden donar paradoxes, com que el millor un any al Barça guanya la lliga, amb una diferència de punts avis mal, el Sevilla queda a quart, però que allà guanyen la UEFA i la Supercopa d'Europa, i això dona tants punts que el fa quedar primer. Vull dir que, a veure... La lliga no serà important, vols dir? Que està fet sobre certes dades objectives, que a vegades tampoc ens aflexen realment quina equipe és millor, però que està molt bé. Una dada bona que hi ha d'aquest organisme internacional, li va dir que no és vàlid. No, el que veus que n'hi ha tantes de les bones sobre el Barça. L'equip porta un any sencer. Espera, espera, espera. Porta una temporada sencera, marcant almenys un gol en cada partit de lliga. Sençat, sençat, sençat, sençat. Sí, però una dada negativa...Para, para, para. A veure, què passa? El Barça no encassava tants goals en aquesta primera part de lliga des de l'any de Reijer. Ah! Per tant, feia molts anys que el Barça no encassava tants goals. Sí, la negativa. Bueno, no es pot guanyar sempre. Hi ha una positiva, hi ha una positiva. Que estem a 16 punts del Madrid. És veritat, és veritat. I aquesta és la més important de totes. Sí, senyor. En un altre jornada, el Madrid, que va perdre, i això que va marcar, que és la cosa rata del partit, amb pròpia porta i tot plegat. Va, parlem una mica de com va anar tot el tema. Comencem parlant del Barça, perquè aquí veig que el guió posa l'absència de Vilanova. Està passant factura a l'equic? Home, jo penso que d'entrada Vilanova... O sigui, sí que està absent, però no del tot, perquè es comunica amb Jordi Roura, via WhatsApp... És el mateix. No, és el mateix, però està absent físicament. Però vull dir que... Sí, però no pot portar tot, des de Nova York. Però és de Nova York, clar. No pot controlar tot. No, no, clar, clar. No és que estigui sent que no fa res, que ha marxat, vull dir que sí que ell és, en certa forma, perquè, com a mínim, amb indicacions i canvis o tàctiques, és bo que ell està... No estigui mirant-ho i enviant WhatsApps. Però, evidentment, no està de forma física, i això vol dir que potser influït de forma negativa... Així se es nota resultat. A potser els jugadors, creieu vosaltres? Què passa és que sou una mica una especulació, perquè tampoc s'està informant molt sobre què està fent Tito Vellanova, però jo crec que si ella està a Nova York, realment deu estar desconectat de l'equip. Encara que pugui donar alguna indicació, però realment està lluny de l'equip físicament, i suposo que, amb el tractament i tot plegat, no crec que estigui molt a sobre. Ja té bastantes coses per preocupar-se, com no... Per tant, vosaltres creieu que al Barça va empatar València, perquè Vilanova no estava... Jo, el que no va dir, que crec que realment, el que porta la batuta d'equip, tot i que pugui ser amb indicacions de Vilanova, és Jordi Roura. Em fa sensació, eh? I respecte a Roura, cal dir que, de moment, els resultats no li faureixen molt. Porta sis partits, o porta diversos partits, però des d'últim sis, el Barça només no ha guanyat dos. Ser que juga contra Madrid, Malaga i aquests equips, que a priori són rivals difícils, però la realitat és que amb Tito Vellanova va guanyar dels primers 40 i pico partits, va guanyar un 90 i pico per cent dels partits, i amb Jordi Roura porta els últims sis només n'ha guanyat dos. Doncs jo estic molt tranquil, eh? I tampoc no passa res. El Barça portava molts i molts partits guanyant, amb Jordi Roura també, i de cop i volta és normal que hagi una baixada. Ha coincidit amb Tito, segurament. És un falto que, evidentment, és normal que passi, però el Barça no podia estar guanyant tots els partits com ha fet durant la primera volta que només havien patat un. Només és el que ha dit el propi. El Barça, d'aquests sis partits, que ell comenta, el camp del Malaga, que va empatar amb el Malaga, a casa, a la Copa, però després el vam eliminar. Per tant, és una derrota que compta poc. El camp del València, complicatíssim. El camp del Madrid, un empat al camp del Madrid, pot ser potenciada pràcticament. Tens que donar tota la importància. La derrota del Madrid, el camp del Granada, fa bol empat del Barça, jo crec. En una altra situació, potser diria, el Barça hauria pogut guanyar més talla. Jo crec que... I al Barça es va trobar un València amb molta pressió a dalt, i amb un dels millors València adempurada. Però l'únic que potser li puc retreure l'entrenador del Barça és que, en aquesta altura, s'ha pràcticament tres setmanes de jugar contra el Milan a la Champions, els dos setmanes. Porta diversos partits, que està posant el mateix 11 un i altre cop. Jo crec que el partit d'ahir podia haver rutat perfectament l'equip, i l'equip a la primera part ho va notar. El València va pressionar molt a dalt, i l'equip s'estava, per exemple, fos. No estic d'acord amb tu que l'equip haurien rutat, perquè era un partit molt difícil. I, a més, ara el jugador se'n va a la selecció. Per tant, què hem de fer? Portar-nos descansats a la selecció? El Barça no se m'aprofitaria d'aquesta rotació. Jo penso que era un partit per sortir amb tot, i ho va fer Jordi Roura, i s'ha dit molt que el Barça estava cansat, que no va donar el seu millor rendiment, que ha estat un dels partits més flussos. Doncs, francament, tampoc ho ha acabat de veure així. Jo crec que el Barça, no va fer el millor partit de la temporada, està claríssim, no va mostrar la seva versió més brillant, però crec que el davant es va trobar amb un equip bastant sòlid, que li va posar les coses complicades, un camp difícil, i jo crec que el Barça va estar a un nivell prou alt, un nivell... Jo també penso que tampoc... Jo penso que no se li pot retreure gaire cosa, no? Perquè estem en una temporada que és això, vull dir, també acumulen, ja comencen a acumular molts partits, molts partits, i passa... Passa el Jordi, que a Tocopillano, comenta pel xat de la ràdio, continuem comptant les ausències d'Alexis en pèrdida de punts. Ah, ojo. Sí. Ja veig la polèmica una altra vegada. Ja ho veig perquè a Tocopillano és el nostre seguidor, fidel seguidor, la penya del Morro, a Tartó Esportiva, i sobretot a Alexis, que li agrada molt a Alexis. Però també de dir, hi ha un altre personatge que es diu Villano, que és fan de villa, no sabem exactament qui és, però... No sé qui és, no sé qui és. I en defensa seva... Perdona, fem una prova, Sergi, ja sé que potser és difícil per tu, perquè és molta imaginació, però si Villano estigués ara, què diria, no? Jo crec que diria que ahir... Eh, com a prova, vull dir, no sé. Per dir alguna cosa, per dir alguna cosa. Tinc que tu perquè tinguis davant, però... Jo diria que es diu qualsevol que veus per aquí. Sí, el Villano, què diria? Jo crec que diria que ahir el Barça, només vas on 20 minuts, 25 amb Villa, i que van ser un dels minuts en què el Barça va arribar més a portària. Jo crec que al final el Barça va tenir força ocasions, algunes dels peus de Villa, Villa va tenir probablement la més clara per marcar l'1-2, i jo crec que és un jugador que l'enxufarà o no l'enxufarà, però les té les ocasions. Jo crec que és un davantet d'aquests que sap on ha de col·locar-se per tenir l'ocasió de gol. I, per tant, jo crec que els tècnics del Barça haurien de fer ja una aposta decidida per donar-li minuts al poble a Villa, home. Això és el de les rotacions, perquè considero que Villa, Joves, com Villa, Tiago i aquest tipus de jugadors, per exemple, té jo que porta molts partits sense jugar, i que sembla que no jugaran els propers partits, tampoc, perquè té alguna actitud, creuen els tècnics que l'actitud no és bona, de Teio i Montoya i aquests, sembla en les últimes hores. Doncs jo crec que el Barça es pot permetre, per això ho deia, que es pot permetre posar a Villa i a Tiago perfectament al camp del València, perquè són jugadors, que estan molt i molt capacitats per jugar aquest tipus de partits, i, a més, Tiago dona molt, al míter cam, i Villa, com deies, dona moltíssimes oportunitats a l'atac i sempre té ocasions clares. Sí, el que passa és que això de les rotacions també té una cara més perversa. Si se'n permet, que és que... Sí, se'n permet, se'n permet. És que, clar, quan hi ha moltes rotacions, diu, sí, mira, ara entren els suplents, però, Villa, podrà rendir igual si juga amb tots els que estan fent rotacions, que si el poses un dia amb l'equip de gala, entre cometes, vull dir, per mi no és el mateix fer dues rotacions, és a dir, posar a Tiago i a Villa, com comentes, amb el Xavi, Iñesta, Messi i companyia, que un dia, en un partit de copa, agafa i posa tots els suplents. Clar, vull dir, no és el mateix. No estàs tenint les mateixes possibilitats, perquè l'equip no està rodat, perquè, lògicament, no és el mateix jugar al costat d'Iñesta, que jugar al costat de Cuenca, per exemple, amb tots els respectes. No, no, la resta és per Iñesta. Per cert que el Xavi s'ha lesionat, s'ha lesionat. Xavi, sí, 15 dies. Quinta dies, dues setmanes. Arriba pel Milani, pel Madrid, per cent. Se l'he trencat a una fibra de noción. De la fibra òptica, crec. Sí, de la fibra òptica, sí. Una fibra d'internet. Per cert, el canvi que van fer el minut 91 de Xavi, suposo que hauria de ser per això, no? Segurament. Però si no no ho vaig entendre, absolutament per res. Avui ho entès, perquè... Sí, sí, sí. Tampoc ho vaig entendre en el moment que ho vaig veure. I, a més, roure demanant calma, en els últims minuts de l'equip tampoc ho vaig entendre. Amb un, i per lligar... El Barça era quan estava atacant. Jo crec que ara és quan l'equip devia anar a dalt. Tenia poc a perdre, el Barça. El Barça ja estava completament mort físicament, i és quan tenia que aprofitar el Barça. Per això no vaig entendre tampoc el canvi, ni que roure, i, a més, que el Xavi li cala bon minut per jugar. A veure aquí, o sigui... Roura, que potser ens està escoltant ara perquè viu aquí al costat. Viu a Sant Jordi Espí. Ah, sí? Tocant amb Sant Just. Podíem entrevistar un dia. Bé, anem a saber el proper rival del Barça, però és aquestes setmanes que ve, ja. Sí, sí. Perquè aquesta setmana... S'han d'anar a català. S'han d'anar a jugar a català amb la setmana espanyola, que han convocat a deu jugadors del Barça. No, ara, sense el Xavi, no. És veritat, és veritat. I el Madrid portava tres, però Xavi Alonso suposadament una lesió, no anirà. Baran també ha dit que amb la seva selecció no va. Suposadament està lesionat. O sigui, el Madrid ja va fent aquí una mica... Ja molts jugadors tenen lesions per no anar amb les seleccions. No ho sabem si estan lesionats, de veritat, o no, no ho sabem. És veritat, molt clar. Això és veritat, que lesionen tots a l'hora, clar. Ja s'ho fan, no? Es donen patades entre el vestuari. El Pep és l'encarregat. Per cert, que el proper rival del Barça és aquest que et passen a l'Àngel. I és? S'argetace, es trenen a Nogurari, jugant diumenge a les totes. Diumenge a totes les mitjans. Atenció, la gent que ens hem de llevar ventora a ventora. Vendora, com diria el Pep Guardiola. Sí, que va ser molt graciós, per cert, un nincís. Jordi Alba li van preguntar per aquest Nogurari, i va dir que per una banda estan acostumats perquè entrenen, però que per una altra banda no estan acostumats. Per tant, jo no sé si estan acostumats o no. Per una banda sí, per l'altra no. Sí, no, a l'hora. Per tant, potser la primera part sí, de segona no, ja ho veurem. Que era estrany que un jugador de futbol no sigui el cuen, a l'hora de parlar, també. I a sobre el seu cognom és Alba. Clar, vull que em digui. Lleva't d'hora a vent d'hora, no? A l'Alba. A l'Alba. Un jugador que l'anirà molt bé, perdona. En català, Jordi Eurora, no? Per jugar a les 12, està matinar, o no? Una cosa increïble. Jo per fer la penya al morrum, que ja ha estat el matí, imagineu. Clar, ell s'ha de llevar a les 4 a matinada, per anar a jugar a les 12. Jo m'ha contat que t'ha fet a les 12 del migdia. Has estudiat ja l'horari o has estudiat el rival? El rival, el rival. És un equip que aquest cap de setmana ha guanyat contra el Deport, contra l'últim de la Lliga, però abans... No era difícil? No, però abans portava 8 partits seguits sense guanyar en Lliga, s'hi estaven en una ratxa molt negativa. I cal dir que en aquest partit no podrà disposar del seu porter, que va fer un partidàs contra el Real Madrid, tot i que van perdre pel país. A la primera part va aguantar molt bé, que és molt llar. Estarà sancionat i no podrà jugar. Té diverses bases a la defensa. Tindrà que fer molts recambis aquí. I, bàsicament, el seu es centrarà en fer... jugarà amb un 4-5-1. I es centrarà en poblar molt al mig del camp, per intentar pressionar el Barça. I... molt... Intenta que Diego Castro i Barrera, que són les seves estrelles a dalt, que són els seus golejadors, intentin aprofitar alguna que tinguin el contractat. I, com a mínim, sobre el paper ha de ser un partit fàcil. Sergi, veig que em fa senyal... Farem la rotativa. Notícia d'última hora a la penya del Morro. En clau esportiva, 16.40 de la tarda. Sergi, por. Ens acaba d'arribar a la redacció de RadioSven. Perdó per aquest petit gall, perquè estic molt emocionant. Ens acaba d'arribar la primera fotografia de Miland Piquem i Bàrak. Home! Un aplaudiment. Sí, senyor. El nen que es borra. A través de Twitter o com ha anat? Doncs sí, a través de Twitter. Ens acaba d'arribar aquesta fotografia del fill de Piquem i de Sàquira. I a la fotografia es veu el Nadó, agafat amb una mà pel seu pare Gerard Piquem, o el del Barça, i li està donant un petó al nen que fa una mica cara de dir, deixa'm en pau, que estic dormint. Estan esplugues o no? No sabem, no? Per la foto no ho podem percebre. Al fons es veu molt clar. Recordem que viuen esplugues. Hi ha pocs metres de la ràbia. I el nen, jo crec que s'assembla més a Sàquira. Sí? Perquè és molt la cadera, o què passa? Perquè dius que és una mera Sàquira. No ho sé, una mica per la cara que fa, si d'entrada. Per la cara que fa. Són amb bambes o no? Que no hi ha repitjó. No hi ha repitjó que posa bambes a un bebé. Segur que la porta i que li fiquen l'equipació del Barça. És que ja va penjar una fotografia amb les bambes del Milen, el Piqué fa uns dies, i tothom, clar, deia... Quins mal els ulls, un bebé amb bambes. Suposo que no les va comprar. S'ho haurien d'anar amb el croc, perquè encara no sap lligar-se-les. Anem a continuar amb el proper rival. Alguna cosa més sobre què t'ha fet, o què t'ha agilat el Tinteu? Passem a la secció Mera Esperada, que és el not d'Operico. No, res a dir, que està al mig de la classificació, més a prop de l'Europa Líc, i que destagaràs les últimes tempolars, perquè els últims partits ja n'ha posat problemes al Barça. Vinga, va, parlem de l'Espanyol. Ara sonen aquests que fan espanyol, espanyol... Els Estats d'Assalt. Noi, de les Gràcies Silles, que és la formació musical que anorca aquesta cançó, i que versiona l'himne de l'Espanyol, que és la sintonia de la secció de Rafa Cano amb el netbook perico, i les seves gràcies piulades periques, també, de Twitter. Exacte. A Weekend, portes. Bueno, com el dia 2 va ser el dia de la Marmota. Sí, és veritat. Bueno, últimament, també, anem guanyant, suposo que va repatir el dia de la Marmota. Estàs contenta, tu també, eh? Igual que la pel·lícula de la senyora... De William Murray, de William Murray, sí. Una mica de Javier Aguirre, que fa fantasmes. És una mica del bosta que fa fantasmes, també. Bueno, en fi. Per tant, tu, content. No, molt content, molt content. Perquè, a més, tornem a jugar, el que es diu, normalment, el Jogo Bonito, del toc, de passe, no de xut, com a fer-hi el principi de l'Aguirre. O sigui que són com les secciures i l'enlla. Són com les secciures i l'enlla. No fan partits ara per la tele. Jo no vaig poder anar al camp per una qüestió familiar, però sí, perquè tenia els nens. Sí, sí, sí. No, no, no, no. Felicità, pròpia... Sí, sí, em para a sé com ho expliquis, perquè... No, sí, perquè jo vaig quedar... Cada dissabte, dimenge, el camp... Tot el que jugaven era l'estadi. El resultat va ser 3 a 2. Patint els últims minuts, també, perquè... Remotada, remotada. Bueno, remotada, tampoc, perquè anàvem... Bueno, vam marcar amb 5 minuts, dos gols, amb l'empat i després... Van anar per davant el marc de sempre, no? Van anar per davant el marc de sempre, no? Sí, sempre, a tot el partit. Una 0, una 1, una 3, una 1... Una 0, exacte. Per això que no va ser remuntada... No va ser remuntada, remuntada de la moral. Remuntada de l'únic partit, no? No, una mica de rollo raro, com sempre passa a l'Espanyol, quan són els últims minuts, de dir, ostres, que ens empadaran. Saps què? No tenim un partit tranquil. Molt que va, que va, que va. Perdona, posa la música aquella... Amb això sí que és el dia de la marmota. Posa la música al final. Des del partit intranquil, des del 2000, o d'octubre... No, des del 2000, o d'octubre. Des del 2000, o d'octubre. 23 mesos consecutius. 100 anys, 100 anys. El Rafa ha intentat fer un exercici de memòria. Quin és l'últim partit que recordes a l'Espanyol? De dir, no perdre tranquil·lament. Això també pot passar, no? Contralgar-se, per exemple, a 4-0 a la primera part, doncs acabes de dir tranquil. Sí, de guanyar... I dir, els últims 20 minuts, hem disfrutat, i no hem hagut de patir. Home, no sé... No ho recordo, la veritat. Va, va, escolta. Per tant, una de dos. Els pericors no tenen memòria, o fa molts anys. Un gran estuani amb la seva màscara, i el retor menys mal, de Mationi, que no va fer un gran partit, però encara li falta una mica de... de... De rodatge, no? Ha estat un any de baixa, no? Dos anys de baixa. Des que el veu fitxat. Dos tempurades. També, dos anys de baixa. Rècord de jugador, el 24 de magè, més consecutiu de baixa, que no és jugat. Per ser un gran simà, i increïbles, Bardo i Sergio García. És que va ser algo impressionant. A part de la centrada que va fer, que va marcar el gol... Eh, ara ja no ho recordo. Exacte, va ser Estuani, de cap, i va fer la centrada de Sergio García, i després li van cridar a Sergio García, allò de... Falete, falete, al camp, i va ser quan, justament, els 5 minuts després, va marcar el gol. Va reivindicar, no? Sí, jo crec que sí. Bé, passem els tuits. Rafa, quins tuits d'Espanya? Ràpidament, d'Espanyol. Tinc 4 tuits. Vinga, primer. Sergi Mas, és molt simple. Perdona, Sergi Mas, és molt simple? No. És un tuit molt llest. A la gent entrevista és ràpid. Ràpid, impressionant i molt pàrico. És cal, però això no vol dir res que sigui simple. Amb un hashtag de RCD, 3 a 2, i posa el típic del icon, aquest punt, cometa... Un smiley, un smiley. Sí, un smiley. Sí, content, però clicant a l'ull. Ah, molt bé, fa un guiño, no? Exacte. I posa Bon Disapta. Ah, molt bé, eh? No seria el paradigma de la originalitat. No, Sergi Mas. Seria un tuit normal, no? Seria un tuit normal, no? Bon Disapta, què més, no? Clar, reflecteixo una mica l'esperit que... Un pericol d'altre dia. A veure, segon tuit, a veure si... A l'Undermiranbey. No és tan simple? A l'Undermiranbey. No és molt simple. Tuits ràpid, no? No, molt simple, no. I aquest ha sigut comentat també en altres ràdios. Diu... Bueno, és un retuït que fa el reclut d'Espurtió Espanyol, i diu, gran família perica. A la família Miranbey, estamos disfrutando del partido en San Moritz, a 9 puntos d'Europa. Gran d'equipó. Molt bé. A l'Undermiranbey també és un sentiment... Que explica una mica on està. Espanyolista. Tercer. Edu Batlle. Primer diu una paraulota. Espera un moment. Sí, què diu? Joder. Sí, i després... I després diu, com mola guanyar. Veure jugar a Mationi, un altre cop. Grande, Felipao. Hashtag, RCD. Felipao, que és un nou jugador que us ha arribat. No, és Felipao Mationi. És un nou jugador que fa molt de temps que... Té raó, té raó. No, no, perquè flipao, també una mica. Sí, flipao, flipao. I quartuit. El quartuit l'he posat perquè m'ha fet gràcia, i és dels pericots sobiranistes. Ah. Baja. Diu, Aguirre, un crac i excel·lent motivador. Si no vaig equivocat, quatre victòries, quatre empats, una derrota, i posa hashtag... Ens en sortirem. Hashtag, RCD. R-D-E. Aquest són els quits que tancen el Nebo Perico d'avui, gràcies. Adeu. La setmana que ve. No, escolta, a tu, entre aquest tema, vull saber de te'n opinió sobre la reial societat, que sembla ser que està vinculada a la consulta de Ufemiano Fuentes, i posa ja música de terror, perquè aquí... La trama Gurtel... No és re, no és re. Sí, anem bé, anem bé. Atenció, perquè, com diem, la reial societat està vinculada a la consulta del doctor Ufemiano Fuentes. Tenim un article que en parla i que Sergi Pon ha llegit, no tot, només la meitat, però com que la gent no ho ha de saber, ens ha fet un resum, no, Sergi? Doncs sí. A veure, el tema aquest l'ha destapat al diari AS, amb una entrevista que li va fer el ex-president Inyaki Badiola, ex-president de la reial societat, i on ha explicat que quan ell va arribar a l'Ajuntadiractiva el janet del 2008, va estar gairebé un any com a president de la reial societat, va acomiadar dos metges, que sembla ser que estaven en contacte amb el meu femenino Fuentes, que és aquest metge famós de les 1.000 trames de dopatge de ciclisme. Que guarda sang a casa seva i que diu que és per ser filles. Sí, exacte. Doncs es veu pel que diu Inyaki Badiola al diari AS, que la reial societat els va estar 342.000 euros en diners negre, perquè el femenino Fuentes li sumin 3 medicines. Aquesta etapa durant la qual suposa de ment, perquè totes són que ara s'hauria de jutjar i tot és suposalament... La reial societat va guanyar en la Copa d'Europa. La reial societat no va guanyar en la Copa d'Europa, no sé si recordeu un any que la reial societat va ser segona la Lliga. Oh! Va ser la reial societat dels Nijat, Cobás Cevich, entrenada per reinal de Nuer, en tècnic francès, i aquell any va estar puna, puna, puna guanyant la Lliga, i va ser segona només per darrere del Real Madrid. Això està comprovat, científicament, és a dir, és aquella etapa o ara un llesve. Mira, això recorda que... Segons el que diu Inyaki Badiola aquests 6 anys, que la reial societat va estar en contacte, en contacte amb el femienofuentes, i li va suministrar medicaments amb diners negres. 6 anys són molts, també. Doncs aquests 6 anys comprenien aquesta etapa, també, que la reial societat va ser segona. Ostres, jo estic content, jo estic content, perquè com a l'Espanyol no m'havia sigut segona. No, millor millor. Una any veu arribar a la final de Copa d'Europa. Ostres... Tot això ho ha d'haver, també, amb unes declaracions que va fer el femienofuentes, que, en aquest cas, port, que ja està sent jutjat, ell va dir que havia suministrat productes d'opants, substàncies d'opants, altres esports que no eren ciclisme. Per tant, què vol dir? Que això podria obrir la veda, que ara vagin sortint casos de dopatge en altres esports, i els futbols s'allunyen de les que més preocupes, que mou molts diners, i jo no sé si es pot estar tapant. Tu imagina't ara que amb tot el que està passant a la casa reial, t'has descobert que durant l'època de Humboldt que jugava a Inya, qui ordencari el Barça... És l'Odopa. Només li faltaria això. Segur que no. O que Mariano Rajoy també s'hagués d'opat per sortir a fer fútig. Només li faltaria això. Els sobres també eren per la seva filla. Mariano Rajoy, això ho sap de sobres. Sí. Alguna cosa més sobre aquest tema, perquè, si no... De fet, jo per posar les escales fins aquí, fins a la ràdio, també em canvio la sang. És impossible fer set tours sense haver-se d'opat, doncs una mica també és impossible fer aquesta tertúlia sense haver-se d'opat. Acabem ja amb un altre tema, perquè el clàssic de la Copa, el clàssic de la Copa del rei, que serà... Avui hem sabut l'horari, finalment serà dimarts d'aquí 3 setmanes. A les 9 de la nit. Bona nit. Et veieu al Barça amb condicions de... El es farà llarg. La previa la comencem ja. Sí, TV3 avui està fent un programa. Ja comença ara, i cada dia... Sí, però el que interessa és el clàssic. No, això és el clàssic. Perdona, això és una invitació del Jordi Grau, no? Estic imitant el Jordi Grau del Cracòvia. Fas molt bé, Jordi Grau, eh? Sí, però el que interessa és el clàssic. I ara parlarem amb Josep Guardiola. Bona nit, comandant Té. Hòstia, ho tens bé, l'adre. Perquè per ser un dia d'aquests tenim pendent una entrevista amb el Pau Escribano, que ens va comentar que la fèixim com vulguéssim, i dilluns que ve, si Déu vol, o... Bueno, o Déu no, oi? Vaig bicament. Podem entrevistar per preguntar-li coses sobre el Cracòvia, que per cert, veieu a Cracòvia vosaltres? Sí, no m'agrada. Però sí que em miro. Per què no t'agrada? No sé, trobo fàcil on. Cada vegada més, eh? Vull dir, les imitacions estan bé, però els gags... Vull dir, crec que els guionistes s'haurien d'esmarçar una mica més. El Polònia m'agrada més. Vam entrevistar el Quim Morales, nosaltres, que és locutor de recuda a segon hora fa uns anys, i també guionistes, totes perdudes, del Polònia i el Cracòvia, i ens explicàvem una mica que a Cracòvia molt, molt, no es miren els guions. O sigui, que si no està un guió ben acabat, bueno, no passa res. És que ets que passa també. A canvi, els Polònies sí que estan bé de sobre. Llavors li vaig fer la comparativa de si el Polònia era com el Vulli, i la Cracòvia era una mica més com el McDonald's. Em va dir que sí. Si ens menja ràpid. Però és clar que el Cracòvia normalment parla de coses que han passat durant el cap de setmana i el dilluns i el del fan. Per tant, és menjar ràpid. I tu demanes una hamburguesa i vols que te la portin ja. En canvi, el Polònia és només a foc lent. Bueno, jo tinc una altra teoria, eh? Mira, perquè jo crec que quan hi ha una tertulia política, sempre venen uns experts que t'hi cagues a la taula, s'aguantarà ja. I parlant de macroeconomia i de més, i és com molt seriós. Quan hi ha una tertulia d'esports no és tan seriosa. Sempre allà és una mica més de... Però no grans per aquesta, no grans per aquesta. No, ja la sentim més per mi, i tot el rotllo és com més... Més personal, no? Com queda igual, no? Parlar d'esports o del futbol... Encara gràcies que està molt rinyo, però si no, el tema s'ha acabat ràpid, eh? Sí, clar, per això. Com a ciutadà d'un país petit, també trobo que és més interessant apuntar cap amunt, no? Els governants que gestionen els nostres recursos, que no els jugadors de futbol, que per molt... També és apuntar cap amunt. No sé què dir-te. Quan calés, sí. Quan calés, segur. En fi, acabem el programa... A veure, Cristina, el millor de la penya del morro d'avui 4 de febrer del 2013, per tu, què és el que ha sigut? L'enrevista al web Gras. Ah, t'ha agradat molt, eh? No, Gras, no, eh? Gras. El fa molt amable. Gras de Gitanu. No, Gras amb S. B-R-A-S. El coordinador de la gala dels Premis Gaudí, del guió. I hem parlat una mica de tot plegat, el que va darrere del backstage i com a viure i tot això. I el pitjor del programa avui, per tu? La tertulia esportiva. Què dius? Deixem-ho que m'expliqui i deixem-ho que m'expliqui. Perquè trobo que no està equilibrada. És a dir, hi ha dos persones defensant el Barça, i per el tema de l'Espanyol només tenim un ràpid. Si vols perdre pèl·lices... I la que valem i la so, eh? Però no, comptem nosaltres. El Jordi i jo no comptem aquí. No, però gràcies. Jo t'ho agraeixo molt. Tu pots amb tots, no? Jo puc amb tots. No, jo t'agraeixo molt, eh, de veritat. Però és una cosa que els pericors ens acompanyen sempre. O sigui, sempre estem sols. Ho portem a la sang. Ho portem a la sang, o sigui, que no et preocupis per això, perquè ja poden haver... Bueno, ja n'ha hagut aquí set persones colers i un perico. Ja ho diu el Dita. Pericos, you always walk alone. Ah, sí, moltes gràcies. Però ho agraeixo molt. Vosaltres també agraï la presència de la Canua Verda i les notícies de Sant Jordi. El Manel Ripoll, el nostre historiador, que ens ha recordat la història de l'escolanet, que demà fa 59 anys que es va trobar mort a la paròquia de Sant Just i el David Ávila, l'espai de la tele, i el Pèbrez, coordinador de guió de la Galada i dels Premis Gaudí. Rafacano, fins la setmana que ve. Moltes gràcies. Gràcies, Joan. És un adreït que vagi molt bé. Fins demà que vindrem el Dani, el Joan Chivella, el Cocorella. Demà, fins a les mans nens. Sí. Tornem a la infància. I amb la col·laboració més que especial, com cada dia de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Fins demà. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Deixem ara amb les notícies de Sant Just i la Carme Verdoi. Ja vagi bé. Fins demà a la tarda. Aquesta nit heu obert aquella porta d'ulletancada, qui sap los días. Diamant robins, maractes, orifils, d'argent, convulsions i tensió muscular. Deixem ara, de sota l'arc, frontera del desert, no distingeixo de fora del detins. Els núvols passen a set vegades al seu temps, dones llengot o més gripau sobre un gran rot. La nena està corrent pel camp, la porta oberta pat a pat. I ja ho sabies d'altres gos, que quan l'obres ets un. I ja ho sabies d'altres gos, que qui torni ja no ets tu. En temps dels tritis, quan els rips eren rips, algú va veure un cel es poterrant. Com un ramat d'ovelles, que en mort del pastó, un paradís borratxo de dolor. Ben catabàtic, mirall del fotre, les fronteres són cul de mà al seient. He deixat sola la meva nina. Paràdia de Sant Just durant la nit del cul. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició. Tot seguit, les notícies de Sant Just. L'Ajuntament es comprometa a salviar uns 200.000 euros l'any en el consum energètic. Això equivale a la reducció d'un 15 o 20% de l'energia que consumeix cada any. L'edifici del Consistori i els Equivaments Municipals. Aquest compromís que té recollit en un decret aprovat el ple del mes de gener, la setmana passada. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions d'estacades antidolars.