#202 - La Penya del Morro del 5/2/2013

El jutge de l'Audiència Nacional Palor-Ruz ha citat declarar l'extresore del PP Luís Varsenes el dia 25 de febrer. Segons font jurídiques, ara s'alimpoten nous delictes de blanquets de diners i contraigenda. El jutge disposa de la unitat contra el blanquets de diners del Bank d'Espanya, que relata que Varsenes disposava d'un altre compte a Suïssa, des d'on van sortir més de 1 milió i mig d'euros, per pagar els impostos necessaris per acollir-se a l'amnistia fiscal. Per vigiar del temps, servei meteorològic de Catalunya, per fer una feina per a cladera. Molt bona tarda. Doncs després d'un dimarts bastant tranquil en conjunt, de cara de mà iniciem un canvi de temps que portarà una baixada important de les temperatures, i fins i tot també nevades cap al sector del Pirineu, en especial al Basat Nord, on demà es podrien arribar a acumular més de 5 centímetres per sobre de 600 metres. A la resta del territori, de cara de mà dimecres, intervals de núvols, estones una mica abundants, també amb algunes clarianes i possibilitat d'algun roxata i llap poc important amb una cota de neu d'uns 800 metres. És un component nòrdioest que bufarà intens en molts punts del país, sobretot a la meitat sud, i al Pirineu i Pré-Pirineu, on es podrien arribar a superar ràfages màximes de 90 quilòmetres per hora. Informació del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadora. El Barça, de vol, juga aquesta nit en dos quarts de nou contra el Palma del Río, el Palau Blaurana. És un partit avançat de la 17ª jornada de la Lliga Soval. Serà el primer enfrontament al Palau amb els campions del món. Escolta'm l'entrenador Barça l'onista Xavi Pasqual parlant dels al·licients del partit. Dependentment dels organis, dels dies i de les dificultats que tenim, si podem oferir la Copa Soval, doncs vinguem molta gent a estar amb nosaltres, i que revéssim l'equip, com el que és, un equip del club, que si deixa l'apell i que més tenim molts jugadors que han estat campions del món, uns altres que també han estat mundialistes, i crec que es mereix una bona raó. El Palma del Río, en de l'ús, és el cue de la categoria. I en futbol recordem, Leo Messi signarà aquest dijous el contracte de renovació que el vincularà amb el Barça fins a l'any 2018. El 98.1. El 98.1. En directe, amatint des de Sant Just d'Esvern el 98.1 de la FAM i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio desvernos. Parla i un salut a Jordi Domènec. Benvinguts a la penya del morro. Calorem a l'equip habitual del programa les notícies de Sant Just, Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bé, el públic d'avui que no para de plaudir és el començament com el loco, aplaudint, eh? Ja, és veritat, eh? De mullet del Vallès. La gent del mullet del Vallès. Bé, avui al programa repassarem la qualitat de Sant Just, que passa per l'Ajuntament que reclama a Transports Metropolitans de Barcelona que el bus 157 torni a tenir parada a Coll Blanc. Vaurem que és el que passa, d'aquí uns moments ho explicaré. A més a més, també el programa tindrem la Núria Oriol, particular, que avui ens explicarà com utilitzar el coaching amb el tema de la corrupció. Diu que és una oportunitat per parlar de tot plegat, o sigui que veurem què és el que passa. O sigui, si hem de parlar de corrupció avui i de la qualitat potser no acabem fins les 10 del vespre. A més a més, també tindrem la Clara Aguila i les seves bandes sonores. Avui amb la pel·lícula Shame i a la segona hora del programa, el Casal de Joves, com cada setmana amb el Sergi Arrada. I avui tindrem un cara a cara especial entre el Dani Martínez i el Joan Chirivella Cucorella, de Batran. Quin expediatre de Sant Just és millor? Sí, la doctora Meneses o el doctor Trinxán? Revers. Doctora o revers? El Meneses me'l conec, però Trinxán era doctora. És veritat, doctora Meneses i doctora Trinxán. M'he equivocat jo, tens tota la raó del món. I això ho sabrem avui. Quin era el millor expediatre del cap d'aquí de Sant Just? Que aquí més aquí menys ha anat alguna vegada. I acabarem el programa avui amb la Cristina Vargas, que ens explicarà quines són les pipies dels professionals de la ràdio i televisió més nominades l'última setmana. Cristina, bona tarda. Em fa gràcia com vius les coses. Clar, farem pipia. Sí, sí, exactament. Per cert, Jordi, saps que cada tarda et porto una notícia curiosa o alguna cosa divertida. Perdona, tu és la aquella que fas. Sabies que... Et porto una cosa que t'agradaràs, jo crec. Sí, però com tens un pis, tu? Jo sí, visibilment... De propietat intel·lectual. Doncs què li dona a vida un pis? Plantes, plors... Bueno, banda d'això, Jordi. Si fiques una planta dins una ampolla i les regues i t'enques aquesta ampolla només les derrega una vegada a la vida. T'enques l'ampolla, la planta pot arribar a viure fins a 50 anys. Oh, que fort! Poder-hi posar a dins d'aquesta ampolla algun dia una miqueta de mort, perquè no se me'n vagi mai. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya que morro. Comencem parlant de les notícies de Sant Just. L'Orquestra Mondragon amb Gorossaga al capdavant. Bé, atenció, perquè l'Ajuntament, com hem comentat, fa un moment reclama a TMB, l'Ajuntament de Sant Just, que el bus 157 torni a tenir parada a Collblanc. És la petició que fa el govern municipal arran de les queixes de les persones usuàries d'aquesta línia. D'altra banda, alguns històries Sant Just Teng i el de Sant Feliu del Llobregat treballen per definir el traçat de Lela 10, per fer arribar al Mas Lluís quan es construeixi el vial. Té més informació de la mobilitat Sant Just Teng, o projectes, o futura, o no sabem què passarà, Carme Verdoi. Doncs això que comentaves al Constitucional Sant Just Teng ha fet aquesta petició a TMB. Van tenir ja se'n reunir. Des de l'Ajuntament ja se'n reunim amb TMB. I esperen una resposta des de Nadal. Vam dir que després de Nadal els diria alguna cosa. Aquí veig una puja. És la realitat, exacte. Si creus que està malament, que passi un mes, doncs... Jo penso que sí, jo penso que està malament. A veure, doncs recordem que abans els canvis, el 157 arribava fins al Passeig Merítim, i sobretot no només la gent que anava al Passeig Merítim, però la gràcia era que podies arribar a Coll Blanc, que hi ha metro, la línia blava, i fer la connexió molt ràpidament. Podies anar fins al mar, fins al mar, fins al mar, a la Passeig Luneta, amb una mateixa línia, això és una gràcia. Sobretot venen pel tema de l'enllaç amb el metro, perquè abans dels canvis, recordem que es passava per Coll Blanc, acaba de tenir la parada de trenbaix Arnés Lluc, una parada que ha de convertir-se en parada de metro, però que encara no ho és, no funciona en aquest sentit. Van fer un previsió de quan hi hagués la parada de metro, però no està fet encara. És el que comentàvem ja l'altre dia, que es torni a restabilitzar l'estitinalari original del 157, o que almenys s'allargui fins a Coll Blanc, perquè ara s'han de caminar aquests 400 metres, o agafar aquest autobús nou, que és el D20, que es va introduir l'octubre amb el sistema de línies. No en marre un caure, això, eh? D20, AQ, 4.2, sembla jugador de barcos. La regidora de transport de l'Ajuntament és un sistema que està pensat per la gent de Barcelona, i en canvi no s'ha tingut en compte els municipis veïns, i els municipis també han protestat per aquest canvi. Volem si finalment es fa alguna cosa o no. Home, si protesten tots aquests ajuntaments, serà per alguna cosa, i amb més veritat. Esperem que els escotin. Estigueixen moltíssima gent, i veurem què és el que passa. Parlant d'aquesta nova línia de metro, que ja ho veurem, la parada d'Ernest Lluc, sí que es fa, eh? Sí, però es farà d'aquí un temps. No serà demà. Veurem com es fa, sí, que la parada d'Ernest Lluc es diu així, perquè, i a més, en aquella parada em sembla, en aquell lloc és on va a assassinar Ernest Lluc. Per això li posen aquest nom, no? No és exactament la parada, sinó que es posen aquells pisos, i doncs era el seu aparcament. Exacte, allà mateix. Espera, espera, encara parlem de l'ELA10, que també està en aquest metade de titular. M'has lluït, m'has lluït, què passa? També està sota en Puntamina, també l'Ajuntament de Sant Feliu, i en aquest cas també de Sant Lluc, perquè han de definir el traçat perquè arribi els veïns de Mas Lluït, que estan més incomunicats que a moltes persones. Amb aquestes reunions, tots els concis d'Horys han acordat que el recorregut que hauria de cobrir la zona de Sant Lluït també la de Sant Feliu, i han proposat un trajecte que cobriria aquesta necessitat. La primera idea s'havia rebut, ja te'n sembla, perquè com que és allargar el trajecte implicava despesa, però finalment sembla que el que es podria fer és una mica complicat, a veure si s'entén. Però enlloc ara s'acaba el trajecte, com se li guéssim, a l'entrada de Sant Feliu, i a la part de Sant Feliu del Trembaj. Doncs una abscissoria que, en lloc d'acabar allà, s'acabés a la part de Mas Lluït de Sant Just, això per exemple, a la 6 i 20 s'acaba la part de Mas Lluït de Sant Just, i el següent a l'A10, que posem que arribaria a la 640, a la part de Mas Lluït de Sant Just, acabaria la part de Mas Lluït de Sant Feliu. A cada 20 minuts acabarien dels dos llocs, que a més a més també està prop. Vull dir que unes cops et beneficies més que un altre, és una prova estin inicial, de moment sembla que té més consistència a partir endavant. Perdona, que no s'hagin equivocat, diu que tot és Mas Lluït, i la part de Sant Feliu i l'altra de Sant Just. Acaba Mas Lluït, aprofiten la rebaixa per lletar el mateix nom. Tota manera, pensa que això no tirarà endavant, que no estigui construït el vial. Això ja vam dir que no seria el 2013, sinó que el vial era l'última fase de tota la organització, i que ja ha començat aquesta organització, però que fins al 2014 no arribarà. M'estàs parlant del vial de Mas Lluït? M'estàs parlant d'aquest carrer que ha de connectar aquest poble marginat del centre de Sant Just al darrere. És un barri, un barri poble, un barri dels afores de Sant Just, i que no acaba de arribar mai. M'estàs dient que és possible que fins al 2014 no arribi, i que, per tant, Catalunya sigui independent abans que arribi el vial de Mas Lluït. És que ara parla de memòria, però jo diria que... Això ja ho vam dir fa uns mesos, que en principi s'ha començat a organitzar ja tota la zona de Mas Lluït, que és el que van fer els progetaris, que ve d'aquell retard, i jo diria que l'última part que està a l'última part és el vial, i que l'última part, pensant que ja seria el 2014. Si no, fins al 2013, estem al 2013, aquest any, no? Estem al 2013, 5 de febrer del 2013. Esperem molt que sí, pel bé de la gent que està vivint allà, i que, bé, si vol anar a Sant Just, no va, directament. Jo conec molt gent que prefereix no anar a Sant Just, i no posar peu al centre des que està vivint a Mas Lluït, perquè li queda tot més a prop, a Sant Felid de Lluït. També crec que si hi hagi vial, no crec que vagi a comprar els entrats a Sant Just. Però amb la moto i tot això... Seria un moment. Dic jo, si hi ha alguna persona que n'estic escoltant de Mas Lluït i que vol donar la seva opinió, i que vol donar la seva opinió, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, de fons de ràdio, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Truqueu. Truqueu. La penya vol Morro, cada tarda de 5-7-7-3-2-3-7-6-7-3-7-2-3-7-6-7-7. Oh, no, eh? Com el que vulgueu. Bé, atenció, perquè continuem parlant de mobilitat. Perquè a Sant Just d'Esvern... Avui hem sabut que... A l'apenya del Morro, sí. A més, no he estudiat que sóc tia fa dies. Hem sabut fa uns dies que més de la meitat dels enjustents es desplaça cada dia amb cotxe. I només un 16% ho fa en transport públic. Per tant, aquí tan queixar-nos del 157 i no l'agafa ningú. Són dades d'una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona. Carme Verdói, què podem esteure d'algunes dades que ens interessin? Sí, és l'enquestada molt mal que té passat, des de l'any 2011. Són dades una mica que clar, arriben amb una mica de retard i... Què ha passat? Tinc un canal de comunicació, aquí s'ha trencat, no? Sí, sí, sí. Fa un any que va a trencar. Tot cas, és això. Més d'un 50% es desplaça cada dia amb cotxe, un 30%. Ho fa en peu, en peu un biciclete. En peu un biciclete, eh, jo. I un 16% en transport públic. Les persones que prefereixen el transport privat diuen que és per rapidesa i per comoditat. Quantes persones ho fan en patinet, Carme? No hi ha dades. Home, segur que n'hi ha, n'hi ha. Sí, però no hi ha dades reflectides. No la vaig apuntar, aquesta. És un col·lectiu marginat per la Diputació de Barcelona. Les seves estadístiques de fa dos anys. Pel que fa el transport públic, què diries que prefereix la gent? Jo, mai, jo l'autobús, no? L'autobús, molt bé. A mi m'ho sorprendre. Home, com vols que prefereixin el taxi, que està caríssim? No, el metro, perquè és una... Però si no hi ha metro. Però després el pots fer servir, perquè surt després el metro. Primer bus, després tan aviat, després metro. I es fa una valoració bona, eh, en general? Suposo que des d'aquí, si com ja agafes l'autobús, no. Ja tan quedes l'autobús i tires, no? Com t'has de fer el transport al metro? Però hi ha el just metro, per exemple, i llavors pots fer... No ho sé, després espera, eh? No, però el just metro no és metro. És un bus que et porta fins al metro. Cada forma seria molt curiós que sortís, com el transport públic preferit, pel Sant Justencs, al metro, que no hi ha metro. En desplaçaments, més de la meitat, són de connexió amb altres municipis, la dura de mitjana, quan diríeu què és? De dos passaments de la gent de Sant Juste. 30, 25, 30. 20 minuts. No tothom va a Barcelona. I es fan quants desplaçaments diríeu de mitjana per persona i per dia? 2, 3. Molt bé, molt bé. I una vegada, encara, referent al transport públic, és que el servei Comparticotxa, que és un servei que vol facilitar la trobada de persones interessades en compartir vehicle privat, que jo conec gent que només... Nois, que només volen compartir cotxe amb noies, que són noies, no és plant, si vols compartir cotxe i vols donar-te d'alta el plan i el projecte, es pot agafar qualsevol tipus de persona. Doncs, correcte. Ara hi ha 261 persones usuàries a Sant Just, d'aquest servei, i el 2012 van guanyar 40 altes. I aquest servei, si algú està interessat, on es pot posar? Al web de l'Ajuntament. Ara no sé quin és, però diria que allà hi ha la informació. Doncs ho mirarem, perquè això és molt interessant. Últimament, això vam fer d'alta i una peça també al TN, està en auge. Sí, la gent que et decideix, doncs, per exemple, avancar, que també és un... Home, aquí, si hi ha 260 persones i amb un any en guanyar 40 persones, no ho estic calculant, però em sembla que és un home important. De fet, la gent ja preferit no tenir cotxe, perquè per la benzina i tot els impostos i tot plegat també és una despesa innecessària. I, per exemple, hi ha una pàgina web també que permet buscar desplaçaments llargs, per exemple, si tu se'n va fins a Perpinyà o se'n va fins a París, tu pots posar-te en contacte amb aquesta persona i pagar-li 20 o 30 euros i, així, compartir les despeses del viatge si has de marxar lluny. O, per exemple, has d'anar a Madrid, doncs sigui amb cotxe, doncs ho has de fer. Fins aquí la Guat de l'Ajuntament. Aquí hi ha un apartat, Cristina, concretament, de la Guat de l'Ajuntament de Sant Just. Doncs està dins de la Secció de Mobilitat. Ah, molt bé, doncs aneu allà. Hi ha una part que viu dins de compartir el cotxe i aquí dins, explica més o menys què s'han de fer per inscriure's i apuntar-se. Molt bé, doncs ja ho sabeu, si voleu més informació sobre el tema SantJust.cat Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu? Són originals, també. Bé, per cert, que ahir ens vam oblidar, jo el primer de comentar el que a continuació parlarem. I wanna ride, ride, ride. I wanna roll, roll, roll. I wanna ride, ride, ride. I wanna roll, roll, roll. I wanna find my baby carrying his envelope. Sweet Cage Brothers! Victor Iperapuerta, Sant Just Tanks de Pro. Aquesta és una gravació que més sempre ho diem, quan la posem, van fer en directe una especial de la penya del morro que van fer els jardins d'aquí dalt que han d'anar a estar en públic i ara estan molt bé com són, és que són molt i molt bons dels millors, i segurament ara, ara mateix, el millor grup de blues que hi ha a Catalunya. I per què ho diem? Perquè els Sweet Cage Brothers, que ja vam comentar la setmana passada, estaven aquest cap de setmana a la International Blues Challenge, que es feia a la única ciutat de Memphis. Si ho hagués estat Déu ser de Memphis. Té-ne-s'hi, no? Havíem dit, no recordo, ara. Els germans Sant Just Tanks, Pere i Victor Puertas van aconseguir, atenció, si prepara ja la fanfarria, perquè això és important, van aconseguir el segon lloc en aquesta competició. Bravo! La segona posició en la categoria de solo o du o en aquest certamen internacional on hi participaven uns 90 artistes, per tant, en Orabona, era el Victor Puertas i també tota la família i tota la gent que està amb ells donant-li suport. Estem molt orgullosos i molt contents que ho hagin aconseguit, perquè és l'International Blues Challenge, com diem, a Memphis, on aquests germans que porten el blues i a Catalunya se'ls ha fet petit, ja, i allà triomfania reçant. Més de 90 artistes, que això ho hem comentat, és un festival on anaven el públic anava votant i també hi havia un jurat d'experts que passaven fases. Van arribar a la semifinal i només vuit arribaven a la final. Ells hi van arribar i aquest dissabte a la nit va ser quan vam saber que havien quedat segons. Carme, què més podem comentar per la gent que no estigui escoltant? Doncs que ahir hi van explicar, van parlar tots dos, tant el Pere com el Victor, encara des dels Estats Units per això vam parlar el Just Blues, exacte. El Just Blues, Just Blues, i l'Arma Carcia, molt bé. El Just Blues havia estat col·laborador i de fet no ho és ara, perquè com que està vivint a Estats Units, del Just Blues, un programa especialista en aquest gènere musical, els dilluns de 9 a 10 a ràdio d'Esvern. De 10 a 11, de 10 a 11, de 10 a ràdio d'Esvern. De 9 a 10 ja el renta peus. És veritat? Exacte. Explicaven que un dels concerts més complicats va ser la semifinal, però que va tenir una bona recompensa, que el vol de la final consideren molt especial. També van explicar que el llistó estava molt alt per ells mateixos, perquè havien de competir amb artistes molt variats i en l'altra categoria, en la de bandes, hi participaven 120. En aquest cas hi participaven 90 i ens van guanyar aquest segon premi format per una part econòmica, una placa recordatòria i també una mica d'ajuda per projectar-se a nivell professional. És el primer cop a més que uns catalans participaven en aquest concurs internacional per la porta gran. Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo, bravo! Bravo! Això, senyor Deblos Fos, pop català, sortiria tots els... A tot arreu sol tenia a racum, a Catalunya Radio, però en parlen d'això? No! Per què no tenen idea de música? Catalunya Radio no tenen idea de música? Per què? Per què? No sabem si n'ha parlat, eh? Per què no n'ha parlat? A TV3 no ho he sentit. No ho sabem. En fi, enhorabona, els germans portes molt orgullosos de vosaltres. Tornem a casa, aviat! És el típic, saps? Ja tothom va ràpid, li agrada el blues. Ja, però escolteu, aquí ja... no. La gent és molt jacatera, com que ara tothom fan aquest, ara som tots fans del blues. En fi, Carme, moltes gràcies. Ui, avui és molt tard. Sí, molt bé. I ja sabeu que teniu més informació. A partir de ja, a radiodesvert.com, ja per a la set, els enjunts, notícies, edició, més pràpid. Més pràpid! Som una... estic una veu gustipat, eh? Se'n nota, és l'Òrdia, la veu? Sí, però... Ara millor, no? Per cert, que hi ha molta gent que aquest dia d'estar una mica griposa i fatal. Fasem una mica de revista del programa, que no es trobem bé i per això no poden venir aquests dies. Per exemple, Llego Alonso. Parlo de ben parell. I jo he vist el programa i que... Vull dir que és la seva secció, que està malalt, i m'ha vingut un whatsapp avui, dient que tenia bòmics... Tampoc no... No cal explicar-ho, no. És necessari. Una salutació pel Llego recuperat i la setmana que ve... Volem tornar-te, això que es diu, a nosaltres. Fem una pausa a tota la gent, perquè tu també ets una mica malament, també. Sí. Tota la gent que... Tampoc cal, no, especificar-ho. Hi ha una passa. Però no és ben bé de grip. Sí, és una cosa rara, és com una barreja de grip, amb altres coses, no ho sé, ben bé. Doncs escolta-t'ho, manteta, una mica de llet o un té calentet, i ja està, no passa res, perquè moltes vegades estem malalts i no volem reconèixer que estem malalts. Doncs estem malalts, quedem-nos a casa, tranquils i descansant, no passa res. És una indirecta, Jordi, això, per mi? No, no, no, no, no, no. M'estàs fent por, ara. No, no, per favor, Cristina, això. Mai de la vida! Però sí que és veritat que no sabem... Potser sí que hi ha gent que sí, però en general, quan estem malalts, no assumim que estem malalts. Fins aquí la reflexió del dia. Fem una pausa per la publicitat, amb la Núria Oriol. Avui, com utilitzar el coaching amb el tema de la corrupció? I ja tinc ganes d'escoltar-la, a veure què fa. Sí. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'escola, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc a casa. No té res a veure amb la que tinc a casa. No té res a veure amb la que tinc a casa. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sobretot el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la penya del Morro. Diguem-ho, Ples, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Dos quarts en punt de 6 de la tarda i, com cada dimarts, una bona dosi d'optimisme amb la Núria Oriol. Ella és la nostra coaching particular del programa i que, a part d'exposar-nos un somriure, i està més content quan l'escoltem, ens explica notícies positives que asseu-la que no, però n'hi ha. Si es busquen bé, Núria, bona tarda. Bona tarda. Ja està riu, ja està riu. És que dius, sembla que no n'hi hagi, però si em busques n'hi ha, moltes gràcies. S'ha de buscar. Perdona, perquè si fem una primera pentinada a les notícies i als diaris, jo crec que ja és per obrir el balcó i donar un pas endavant, perquè realment, escolta, inputs negatius, que dius tu, Núria, per tot arreu últimament no paren. I, a més, ara, amb el tema de les corrupcions, de les presumptes corrupcions, de la popular partit popular, bueno, hi ha tot arreu, vull dir, a Saladet, Lloret de Mar, les ITVs... En fi, Núria, no sé com ho veus, però és per agafar i fer-te les maletes i marxar ben lluny, no? Aquesta és una opció i legítima, o sigui, no podem dir que no és una bona opció també, perquè escolta, Déu n'hi do, és veritat. Ara t'ho has dit, fer el pas endavant, també podem fer un pas enrere, contemplar un respectiu, i també posaré alguna dosi d'humor, perquè no cal ser tan dramàtic. Jordi, no donis el pas endavant, per favor, per favor. D'acord, em quedo aquí, em quedo aquí, per escoltar les teves notícies, comencem per una... Tinguem moments, parlarem de la corrupció i tot plegat, perquè veiem en xazons moments com pot ser, o com pot el coaching ajudar amb tot això, però abans, sí, jo estic molt interessat, d'escoltar-ho, perquè diria, a veure si aquí tenim la clau i no ens hem adonat abans. Núria, comencem parlant, perquè tenim algunes notícies positives, com diem, abans de parlar del tema de la corrupció. La indústria biotecnològica és un motor econòmic per Catalunya, i això poques vegades ho tenim present. Exacte, i home, és una molt bona notícia. Ja sé que veure que la biotecnologia també a vegades va associada a notícies una mica més polèmiques, no? Quan parlem dels transgènics, doncs a darrere també hi ha indústria biotecnològica, però si ens centrem en les possibilitats positives que té la combinació que a partir dels organismes dius, doncs millorem aliments i fàrmacs, i fins i tot puguem regenerar el medi ambient, doncs jo trobo que és bonic de ressaltar que a Catalunya és el motor econòmic a tota la península, però a més a més està convertint en un referent del sud d'Europa. Això és interessant, perquè la biotecnologia concretament què és, Núria? Doncs mira, tu agafes organismes dius cara, fins i tot els pots ja crear amb un laboratori, però i llavors crees nous aliments, nous fàrmacs, per exemple, el formatge o la cervesa, de fet ja es crea per organismes dius, i per tant ja és un procés biològic amb una tecnologia diguem-ne molt... molt casolana. Ah, o sigui que és aplicar la tecnologia a coses vives? A coses vives, sí, i aleshores aconseguia aconseguir uns resultats que puguin ser beneficiosos per a moltes persones. Per exemple, ara mateix ja s'ha trobat com creen al laboratori unes proteïnes humanes que ajuden a lluitar contra l'anemia o la diabetes. Doncs molt interessant, molt interessant. I això ha descobert aquí, i clar, tot això fa que els ulls del món interessat en tot el que és innovació i desenvolupament, doncs es vagin fixant en Catalunya. I tant, doncs bé, bona notícia per començar la secció, Núria, moltes gràcies, veus? Ja estic una mica més content, sí, perquè la biotecnologia, tampoc no és que la tingués molt la primera línia, però mira, doncs mira, està bé. Passem a una altra informació, perquè Brussel·les, que parlem de Brussel·les, em poso ja la pell de gallina. Sí, quan tens Brussel·les, diuen ara quins diuen, no? A veure, puja la veu, a veure què diuen. Si pugeu la ràdio, atenció, perquè et demana bata als pasticides que estan acabant amb les avelles. Mira, home, una bona notícia que ens arriba des de Brussel·les. Un aplaudiment per Brussel·les, a veure. Sí, sí, sí. Veus que tan en tant diuen, home, diuen, ja ens hem passat prou, fem alguna cosa bona. Alguna cosa bona. Això ha estat fruit de prou de campanyes organitzades per entitats com Abarth, Greenpeace, etcètera, que van insistint, insistint i recollint signatures, perquè es fes aquest gest, perquè pareix era com... Ai, sembla que fan una flauta, i dius, no, no fan una flauta, fan un oracà, que s'estan acabant morint les avelles del planeta, per favor. Clar, clar. Clar, clar. Que farem, les deixem morir així, per la cara. Home, no. I al final, Brussel·les diu, home, doncs sembla que va, sí. Que s'ha relacionat amb els pasticides. Doncs va, farem un gest. I és molt positiu. Primer per les avelles, sinó ens quedem sense mel. Sí, són per elles, clar. Ah, doncs per nosaltres que es quedem sense mel, és veritat. Exacte, aquí després, perquè millor encara, per nosaltres, perquè aquests pasticides, s'hi maten les avelles bons per nosaltres, no han de ser, eh? No, és veritat, és veritat. I com dels treguin bé dels productes sobre els quals s'exposen? Perquè quan... A mi, això de la Brussel·les, la Unió Europea, sempre és com molt enigmàtic, no? Perquè la pràctica, o sigui, això, que són, a tots els països que estan a la Unió Europea, i que utilitzen pasticides, per tant, també ens afecta, no? És això. Exacte, sí. On hi ha més avelles que altres, per exemple, perquè tampoc, no sé si ja no ruega, per clima, ja ve, ja ve. No. Però tenir una cosa, perquè no ruega no és de la... O sigui que ho és, ara no ho sé, sí. No, jo diria que no, eh? Jo també, jo també. No ruega, no compta, clar. No, no compta exacte. No els interessa estar a la Unió Europea, amico. Clar, és aquesta. Sí, és això. Alguna cosa més sobre el tema dels pasticides? No, només això, que veure. És un pas endavant, no només a favor de les avelles, que, a més a més, porten decades, detectant-se que estan disminuint el seu nombre, però ara ja era d'una manera tan alarmant que diuen o fem alguna cosa, o és que serà la propera espècie extingida, no? I després això, que es pren consciència que cal anar molt en compte amb els tipus de pasticides, que utilitzem molt en compte per les conseqüències que tenen, i, per tant, que es mostri a vegades, de tant en tant, una sensibilitat en aquest sentit des de Brussel·les, doncs mira, dius millor, per estar més animats. Sí, té en raó, té en raó, té en raó. Bé, i ara parlem del coaching, com una oportunitat per enfocar el tema de la corrupció, i, per tant, m'hauria de comentar que un animalet, que tenim molt de carinyo al programa, ja hem parlat amb ell, bueno, hem parlat d'ell l'altre dia, que és la Marmota Phil. Atenció, va sortir l'altre dia, dos de fàbrec, el dia de la Marmota, com ja sabeu, estimats lluyents, i que va dir que l'hivern acabarà aviat, com a mínim, als Estats Units. I aquí no ho sabem, per això. No, ella pobret arriba als Estats Units, al seu radar d'acció, però s'ha fet la celebració que hi ha tan tradicional en aquell poble, que és bastant difícil de pronunciar-ho, una mica, és punts tangueis, o poble, o sigui lliudidó, eh? No està per en Silvani, això, no? Sí, però ell és la Marmota Phil. I sí, sí, ha anunciat això, i a mi m'ha fet recordar una mica la pel·li, te'n recordes? Sí, tant, sí, atrapada en el temps. Atrapada en el temps? Atrapada en el temps, clar. Clar, és a dir, que si ell no feia un gran aprenentatge a la seva vida, que el portava a un amor incondicional, que anava ficant la pot i se l'inava repetint, repetint i repetint les coses, així he pensat. Això té una mica també de paral·lelisme amb la vida, no? Que a vegades no hi ha una manera de fer les coses, n'hi ha moltes, però ens entestem de fer-ho sempre de la mateixa manera, a vegades. Clar, i llavors he pensat, per què no parlar de la Marmota i de la corrupció, i en gestar-ho amb la corrupció i en diran, ah, que els corruptes són Marmotes, no? No, una mica sí. No, les marmotetes són molt bufones, no me les comparin. És veritat, és veritat, és veritat, que per cert, jo també volia fer una mena de paral·lelisme amb la secció de l'ely, cap de Vila, que fa l'antia agenda, divendres passat, que ens explicava que el 2 de febrer és el dia de la Marmota a Estats Units i que aquí a Catalunya tenim una cosa semblant, que és el dia de la Candelera, que és tradició, com deia, de la localitat de Punx Town, i que la Marmota Fil surt i explica coses. I aquí a Catalunya tenim la Candelera, que una miqueta... No sé si va per aquí. Si la Candelera riu, el fred es viu. Veus? Si la Candelera plora, que vol dir que plou, el fred és fora. I tant si riu, com si plora, el fred és ben viu. Veus? Que ho damres, eh? I que ho fem bé de l'època des. Segur. El piló, i és més antiga que la seva tradició. Això ho va escriure per Nat d'Esclot, eh? Exacte. I fent pilós la nava dictant. No ho va dir el senyor Beníto, divendres passat? Sí, pot ser, pot ser. Cada vegada estem pitjots, tots som diem el mateix. No, però aquí hi ha una connexió que algun dia hauríem de descobrir. I ara m'he quedat una mica així. No, però de fet, això és veritat, però és un referèndia típic català, que és la nostra marmota particular. Si la Candelera riu, doncs hi ha més hivern. I si no riu, ja veig. I això com ja sembla amb la corrupció i tot plegat, Núria? O sigui, no per la marmoteta, ni per la Candelera pobretes, elles, eh? Si no per un de la pell i d'atrapat en el temps. I ara, en tantes notícies que surten, sembla que estiguem atrapats en la corrupció. És veritat. No és la corrupció, tu. Sí senyora. I, a més a més, ho dic així una mica. Ho parlo amb sentit de l'humor, sí que és molt seriós, però ho parlo una mica molt, perquè, si no, és veritat. És com per plorar. Però llegeixes també que el senyor Berlusconi d'Itàlia diu que sí, guanya les eleccions, farà una amistia fiscal i dius, m'agrada, perquè d'aquesta manera ell podrà emblanquir molts teus diners. És que és preciós, eh? Un aplaudiment per Berlusconi, que una vegada més demostra els seus doig democràtics. Molt, molt, molt. Que és una mica també el que avui hem sabut que passa presuntament amb Luís Várcenes. Presuntament no, això és real, que la seva empresa va portar 22 milions d'euros de Suïssa quan hi va haver aquesta amnistia fiscal per la gent que no volgués declarar-ho. Em sembla que només ha hagut de pagar un milió o alguna cosa per l'estil, però clar, el seu nom no ho ha fet, sinó el nom de la seva empresa. Quina diferència, no hi ha diferència, no? Es veu que per d'assumptes de papers, com que el govern espanyol ho va obrir la veda fa últims mesos, doncs és legal i ja està, no? Vull dir que molt bé. I anem passant, que cada dia hi ha una cosa diferent. Això no sé si acabarà mai o no, però tu n'hauria quins aconselles per no estirar-nos dels cabells, cada vegada que veiem una cosa d'aquestes indignants. Home, a veure, jo crec que és humà i seníssim indignar-se davant d'això, perquè si no ho fem demostraríem també que és com una indiferencia, però ja apàtica, no? La indiferencia de que tant se m'endona, com acabi tot això i si rebenta. I això sí que vol perquè paralitza molt aquesta indiferencia. Indignar-se és sàpig, perquè vol dir que nosaltres estem veient que detectem unes irregularitats que considerem que estan perjudicant a molts i només estan beneficiant uns pocs i de manera fraudulenta. I llavors això ens pot portar a actuar, actuar des de recollir firmes, actuar també revisant quan algunes vegades dient... Per això no n'hi ha per tant. I nosaltres mateixos potser entrem en una certa contradicció d'aquesta indignació que es presenta a Viubeu, que és el que s'ha de dir en el coaching. En primer lloc diríem, escolta, abans de parlar de tota la corrupció que ens estan voltant, reflexionem quin significat té per nosaltres, en quin moment nosaltres potser hem estat incoherents, encara que fos d'una manera molt mínima, molt petita. Per què? Per adquirir com més hivertat de cara a tot el que fem per intentar que canvia el tema de la corrupció. És a dir, a veure, eh? Més senzill, que podem indignar-nos molt, podem criticar-los molt, i objectivament és que hi ha causes ben fonamentades, però els nostres fills, la nostra parella, la nostra família i els nostres amics, quin exemple els hi transmetem nosaltres sobre la coherència a les nostres vides? Perquè si nosaltres som incoherents en moltes situacions cotidianes, ells diran si esclar aquests d'aquest partit, els de l'altre, els del missatge, però qui fa el meu pare, qui fa la meva mare, la meva parella, no sé què... Clar, també hem d'aplicar això que demanem, que ens indiquen en aquest cas els partits polítics i aquestes figures que estan tan exposades, però a tot arreu les persones, diguem que es corrompen, és a dir, també ho hem de mirar nosaltres a la nostra vida diària, a la feina, amb la família, i que ser honestos i ser legals, una mica, també, perquè ens sentim millor. El grau de corrupció no és el mateix, ni molt menys, evidentment. No, no, no. Jo només dic que és per nosaltres també agafar una perspectiva de... aquesta possibilitat existeix a nosaltres, perquè em permeto introduir un matís que és... més que nosaltres ens corrompem, sinó que som corruptibles, però no vol dir que trespassem la línia. Podem, fins i tot, tenir la tentació, però no trespassar-la. I aquest exercici és molt interessant. O sigui, per un cantó donar-nos que la realitat hi és i la tentació també, i de l'altre, quin és el nostre grau de fascinació que produeix aquesta tentació en nosaltres, més gran, més baix, i caiem, no hi caiem quan hi hem caigut o no. És com si, per exemple, aquí a la ràdio sortagéssim entrades per anar al cinema i ens les quedéssim nosaltres, no? Dius, home, clar, a mesura, però, tota la nostra vida també tenim... Veig moltes oportunitats per fer la pilleria, no?, i per fer una mica la piruleta. Tens raó, tens raó, Núria. A partir d'aquí, no, no, a partir d'aquí, que és el que es pot fer també, perquè realment això deixi de passar, vull dir, jo penso que en el cas del nostre país s'ha de reclamar un gran canvi que afecta a totes les institucions, grans institucions. Evidentment és un canvi que hem de realitzar a totes les persones, i la ciutadania hauria d'estar en primer termes i molt implicada, perquè la veritat és que ha de canviar molt. Vull dir, perquè veiem que si rasques en un partit una cosa, si rasques en un sindicat una altra, si rasques als bancs, no sé què, si rasques algun tribunal, no sé quant ho he dit. Sí, senyora, senyora, tot arrascar ja que farem mal, eh?, que pica en molts llocs, eh?, pica en molts llocs. Aleshores, clar, jo penso que no es pot fer de cop, però sí anar cada vegada demanant aquesta transparència, aquesta integritat, el que tu deies, anar de legal i d'una estel·lat, perquè és que mai s'ha dit, o sigui, mai s'ha dit que el fet de ser honest, quan hi ha una bona intel·ligència estratègica alredera, perquè el ser honest no és anar amb el guiri a la mà, que és molt diferent, però ser honest, no aprofitar-te dels impostos comuns, dels vents comuns, no aprofitar-te i llavors, doncs resultar que tu t'estàs enriquint a costa de la misèria dels altres, perquè és clar, és que tot això està apareixent i jo et gairebé diria com una contrarèplica al fet que hi ha unes retallades autènticament inhumanes, en molts sectors, i aleshores esclar, és com si fos una manera de dir-nos a tots plegats, ens en adonem de quina mena d'espiral destructiva ens hem ficat que s'està retallant el que és més necessari, un tractament pel càncer, per exemple, i l'educació, que ja sí que sempre diem les mateixes coses, perquè són els temes que ens han tocat, que ens toquen, i per un altre cantor, aquestes quantitats ingents de diners que ha anat a parar llibretes particulars, és una mica com de dir, no veieu que això ja no funciona, però l'avís és per nosaltres, per dir prou, això hem de treballar per canviar-ho, i l'avís és per ells, que en tant molt dient, heu volgut viure per sobre de les vostres possibilitats, i no sé qui ha volgut viure. Núria, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, reflexionem amb tot plegat, i ens tornem a escoltar la setmana que ve. Que vagi bé, bona tarda! Bona tarda! Adeu! I tot seguit a la penya del Morro, quines bandes sonores d'aquí? La gent aplaudeix ja, perquè és un dels espais que m'he d'esperar de la penya del Morro. Home, la gent es torna boja, Clara Aguilà, bona tarda! Avui, què és el que ens portes? Quina banda sonora? Pel·lícula Shame, entre el 2011, bastant nova, del director Steve McQueen, i del compositor Harry Scott, que normalment no hi ha aquesta barícula, però normalment és la parella artística de Mollie Neyman, que és la filla del gran compositor que n'hem parat aquí a la penya del Morro, que és Michael Neyman. De fet, la pel·lícula Shame va estar anomenada a diferents premis importants del cinema. Va ser anomenada Els BAFTA i Els Lobos d'Or, el personatge principal, que és el actor, que és el Michael Fassbender, un nom bastant difícil de dir. Fassbender? Fassbender, això, i la pel·lícula també. Una pel·lícula que va ser molt apolèmica, no sé si l'heu vista, però pel tema que tracta, i és una pel·lícula bastant durilla, diguéssim. De què va la pel·lícula? Perquè jo no l'he vista, t'haig de confessar. L'Ecristina? Tampoc. El protagonista és el Brandon, que és aquest actor que dius molt bé tot nou. Michael Fassbender. Fassbender? Fassbender, que és un home de 30 anys, més o menys, molt atractiu així, que treballa molt, que viu a Nova York, i que té seriosos problemes per controlar i gaudir, en certa manera, la seva vida sexual. Què li passa, pobra? El sexe. Està pressionat? Absassionat. Vull dir que té un problema. Ni com. No sabia si dir aquesta paraula nou, perquè quan s'allegin crítiques, a vegades no veuen que era un infòmen, però tampoc no volia dir la paraula més començar, perquè a vegades pot ser com un... Està bé, perquè és una pel·lícula que tracta d'una història d'un home que consumeix molta pornografia, que és incapes de tenir relacions onmals amb dones, que només porten prostitudes, que és una pel·lícula... És un malalt del sexe. Sí, i que surts de la pel·lícula tractant el sector femení com el sector masculí, jo crec. De fet, recordo d'algun cas, que no sé si és veritat o no, però va sortir fa uns anys a la premsa que David Duchovny, l'actor que després va fer Californication i l'experiment d'aquí, va haver de ser ingressat en un centre per curar-se, d'aquesta mà al dia, que és l'obsessió per al sexe, no sé si això és veritat o no, però és el que li passa al protagonista el Michael Fassbender, que és l'albarandón de la pel·lícula Shame. Escolta, la música... Alguna cosa més de l'argument que hem de saber, però clar, m'imagino que això... És més o menys, sí, perquè la pel·lícula canvia quan arriba a la seva germana, que és la Karen Mulligan, l'actriu d'Education, altres pel·lícules així... Últimament està molt de moda ella també, i quan ella arriba a la seva vida, el va visitar a Nova York, a partir d'aquí, diguéssim que començaran a desencarar-se un seguit de coses. Bé, parlem una mica de la música amb profunditat. Harry Scott és el compositor que és de Londres. Exacte, ha composat també pel·lícules com Hardy Candy o Mighty Heard. Últimament això sí, està preparant la feina de l'encrevi que ja està al darrere produint-la el director de cinema, Rihle Scott, i que s'estragarà ara, el 2013. De fet, és la segona vegada que treballa amb aquesta cineasta i em va destacar, diguéssim, una pel·lícula que també afleva en de Sonora, el Harry Scott, que era la pel·lícula Shiftie, per què va rebre una nominació als bifes, que són els premis britànics d'un de la seva transactòria o de la seva formació musical, és que va estudiar a la Rola Royal College of Music i a la Universitat d'Oxford. Aquest tema que escoltem és l'últim del CD que es titula End Credits, que vol dir credits final, que normalment les músiques de credits final són com així fortes. És que quedes així. Clar, jo ho he pensat, també és una bona manera de no descobrir un final, però m'imagino que el final no serà sorprenent, perquè posin aquesta música de tranquil, relaxat, no és cap problema, perquè, per exemple, pirates del Caribe, no acaba així. No, clar. No, clar, és que no és com origen, que en aquests finals, una mica simple, amb moral·leja, que no és... De cop ets a punt, ets saltant i els credits i no saps com ha acabat la cosa al final i quedes tu, que després del cinema, parlant amb la gent, la gent que no pot dir res, bueno, reflexió, no? Sí, sí, sí. Aquest tema és Let's Get Lost, que vindria a dir, anem a perdre'ns. Anem a perdre'ns una mica pel tipus de música, Clara. Com la definiries aquesta banda sonora? Em va molt bé que em posis aquesta, perquè està bé perquè... Ho has posat tu al guió. Bé, no podem fer veure com has posat tu, no? Ah, sí, sí, és veritat. Em va molt bé. Me n'alegro, doncs. Doncs el que et deia, està bé perquè és una banda sonora, que té 15 temes, que hi ha molts que no estan composats pel compositor, pel Harry Scott, són temes que han escollit per la pel·lícula. Temes com aquest, que és el Let's Get Lost, del Chet Baker, d'altres tan bé clàssics del món del jazz, del John Coltrane, que és My Favorite Things, i d'altres ja, pues, per exemple, més poperas, que es diu Genius of Love, del Tom Tom Clap, o Rapture de la Blonde. Aquest són les peces, diguéssim, que els protagonistes senten a la pel·lícula, de les seves històries, per exemple, perquè estan a algun club, perquè estan en algun bar de copes de nit, i la música que, diguéssim, que ha estat composada pel Harry Scott, és l'instrumental que hem sentit abans, la depressiva, dramàtica, que no forma part de l'argument. Per què l'acció, en quina ciutat transcorre, m'imagino que, de nit, també la major part del temps, o no? De nit i de dia. Per què dius de nit? No ho sé, perquè m'he imaginat a un club... Sexe, nit, no? Sí, també per això, i perquè en aquest tema, per exemple, me l'imaginava a un club, del Tom Clap, de copes... Sí, tenim moltes ganes de nit, perquè és quan ell es dedica a anar de clubs, o de prostitutes, o el que sigui, però també hi ha... Sí, perquè també explica el dia a dia d'aquesta persona, de com va a treballar, com només pot treballar, i després de la feina, només pot fer el que fa sempre. És incapaç de... Ell de fet té una història amb una dona, de la feina, però serà incapaç, perquè és incapaç de relacionar-se normal amb les dones. I l'últim apunt sobre el tipus de música, que també és molt divertit quan han triat posar les versions Goldberg, que clar, la posen en un moment, que per qui hagi vist la pel·lícula, la entendrà, és un moment que... exacte. És molt maco, posar-ho en un moment supercínic. És a dir, aquella música està jugada en un moment que gairebé és apartar la mirada, jo gairebé la vaig apartar i genera com una sensació de rebuig per l'espectació, diric. De fet, això t'ha posat en música clàssica tan bonica, com aquest tema. És un recurs, i en escenes molt fortes, és un recurs molt utilitzat, perquè és com el contrapunt. Per exemple, recordo que el senyor dels anells també passa una cosa semblant, quan la Nibel Leiter és empresonat a la planta 15 d'un edifici i ja està assegurat, molta seguretat. No sé si arribes una fina i tot aquesta mateixa peça. Mira què et dic, perquè és un... Has dit el senyor dels anells? Ah, vale. Silenci dels corderos, no? Silenci dels anells, perdó. El senyor dels anells, potser no, no, no. Em sona que això estàs dient. Sí, potser. Un moment allà que s'acaba de menjar un parell de guardies i l'està compagant i de la porra, això no és com molt clar. Per analitzar-ho, encara et fa més angúnia tot plegat. El senyor de la planta 15 d'un edifici és un moment de relax. O és un moment de... de passar-ho bé, de felicitats. Sí, això que estàs dient, de fet, és l'enganjament mecànic. Quan posa bé toven. És veritat? És un gran exemple. Amb la pel·lícula de Shame, passaria una mica això. És una escena de les més dures, jo crec, en relació al tema que tracta, un informe que té un problema amb el sexe, el personatge principal, i posen aquestes variesons golberg allà per rematar-ho tot. També n'hi ha alguns comporats pel propi Harry i Scott, que hem escoltat el començament de la secció. Alguna cosa més a afegir, sobretot això? Doncs sí que hi ha un moment que realment està per a marcar que te l'he posat en un pen, Jordi. Sí. Sí, que és la cançó que la... la germana d'ell, que és la carei Mulligan, entra... Ella va visitar-lo a Nova York i es va dir que cantava als bars, no? Ah, a veure, escoltem-la. Els més mal homes, doncs, sembla que ja hauran començat a saber de quina famosa cançó ha estat aquesta versió. És millor com pujar, és que és... De la carei Mulligan. Fantàstica versió. Espectacular, eh? L'actriu, eh? La mateixa actriu de la carei Mulligan. De la carei Mulligan. New York, New York del França Natra. Bé, doncs, Clara, si et sembla, podem... Ja sé si tota la cançó... Bueno, no ens ho diguis, ja ho escoltem. Mireu-la. Perquè l'escoltarem ara per acabar... I acabar la secció. Clara Aguilar, com sempre, amb les bandes sonores, ens tornem a trobar la setmana que ve amb una altra pel·lícula que vegi molt bé. Gràcies. A punt de connectar amb la Járcia per escoltar el bulletí de notícies generals, Cristina no acaba de rancar la cançó, em sembla. No, del tot no, no. Rancava i no acaba. Ara, ara, ara. No, saps aquella de aquelles cançons? Li costa, li costa, no, rancar. En fi, connectem tots aquí amb la Járcia per escoltar el bulletí de notícies generals. No, rancar. Es prenen la segona hora, col·lectiu amb el casal de joves de Sant Just, tindrem el cara a cara entre el Dani, Martínez i el Joan Chirivella, Cocorella, que fan segons d'Eso a l'Institut de Sant Just, i avui de Batran, entre, avui de Batran, qui és millor? La plaça Maragall, o no, perdó, la plaça Can Moapa, o la plaça Jacim Berdaguer, o quin Expediatra, és millor. Això serà de... Gràcies, en Járcia. A tot això, el president Artur Mas compareixerà el Parlament per donar a conèixer els continguts amb de la Simira anticorrupció convocada per demà. Sobre aquesta Simira, en continuant parlant aquesta hora, els diferents grups parlamentaris en la habitual compareixença pública dels dimarts, el Parlament l'haurà arribat bona tarda. Bona tarda. El Partit Popular considera que, per respecte a la separació de poders i per donar una imatge real de transparència, la Simira de demà entre el govern i els òrgans judicials i fiscals s'ha de descombocar o bienclore la resta de partits polítics. Si el president de l'Asignitat vol, pot convidar per demà encara els representants dels parlamentaris a aquesta reunió. Estic formulant una petició en funció de com evolucionin les coses a partir d'ara fins demà i demà passat decidirem si té sentit o no anar a una reunió convocada perquè ens expliquin el que ha fet amb una reunió porta-tancada. El que ja han confirmat que no hi assistiran a la reunió són ciutadans i iniciativa, consideren que és el moment de prendre decisions concretes contra la corrupció i no una Simira a la qual hi troben a faltar un guió concret. El conseller de la Presidència Portaveu del Govern Francesc Coms ha celebrat que el cercle d'economia hagi avalat una consulta a Catalunya sempre que sigui legal. Segons homes, això és significatiu perquè demostra que és un projecte d'una transversalitat i una majoria amplíssima. Que el cercle d'economia expliciti que s'ha de consultar al poble de Catalunya, d'acord amb la llei, només faltaria, totalment d'acord, des del punt de vista del Govern, per nosaltres això realment és significatiu. És també quan s'hi han pronunciat en aquests sentits, sindicats, patronals, tota mena de societat civil. L'opció del poble de Catalunya en el terreny de l'exercici al dret a decidir és d'una transversalitat i d'una majoria amplíssima. Sobre la resta de reclamacions de la nota del cercle, com la de diàleg amb l'Estat Homs, ha subrellat que aquesta és una màxima que sempre ha defensat i practicat la Generalitat. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardo, n'ha sortit en defensa del president Mariano Rajoy i de tot el govern del PP en relació amb el suposat sobre sauce que van cobrar alguns dirigents populars de l'extrasuré del partit Luis Várcenes. Este gobierno, desde que tomó posesión, ha hecho de la lucha a favor de la transparencia y en contra de la corrupción una batalla permanente. Avui mateix ha transcendit que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, ha citat a declarar a Várcenes pel dia 25 de febrer. També ha citat com a imputat pel pròxim dia 13, l'exalcalde de Pozuelo, que suce polvedà, que és l'ex-marit de la ministra de Sanitat Anemato. La citat perquè declari en relació amb suposats pagaments irregulars de la trama Gortel. Esports en xarxa. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Dius que sticka salar. El justعل fusta parlem de tot el que passa a Santviorns. perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si em falso els interessos de Sant Just. Sempre he estat a cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja veu esperança, no? Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La Pella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Són jambes a Dom Coll, a la farmacèutica del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la Pella del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la Pella del Morro de la Ràdio i que tot vagi molt bé i posat. Al centre de la llenaria Bergs saludem a la Pella del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal, bon Nadal ja! Bon Nadal! Perdó, i se'n va a Santa, no? Què tal? Com esteu? Hem vingut a la segona hora de la Pella del Morro. Cristina, com va el Facebook, el Twitter? Tu que estàs últimament connectada a les xarxes socials del programa fent difudió del que anem fent. Hi ha moviment avui? Continuem amb els m'agrades. Sempre, a tothom participa molt amb els m'agrades, però a veure si s'animen i comenten alguna cosa més. Una publicació del Facebook, el que vulguin. D'aquí una estona, per cert, tindrem el Dani Martínez i el Joan Chirivella, amb el seu cara a cara particular. Avui, de Batran, quina plaça és millor, si la plaça és Jacín Verde, que és en Just, o la plaça que m'ho apa. I, a més a més, també tindrem Pífies de professionals de la Ràdio. Tot això després de connectar...I de la tele. I de la tele, també. Tot això, clar, ho faràs tu, no? Tot això després de connectar, perquè ara... Tirem ja la casa per la finestra i connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Allà tenim una mica aquí del príncep Areu, no?, del casal de Joves, que és l'Alejandro. Alejandro, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta'm una mica lluny. Com esteu el casal de Joves, ara? Bueno, ara estem començant a obrir sales amb els tallers caient. Però, bueno... Quins tallers... Ah, clar, perquè era els teus tallers, no?, els dimarts de tarda, com que era tarda, no? Sí, ara han entrat els teatres socials, ara començaran també els de producció musical, i, bueno, els de trapeci estan ja escalfant. I a tope, no?, tots els tallers, o no? Sí, bueno, d'una idea, eh? Bé, parlem una mica d'això que ens interessa, que són les coses que passen al casal de Joves de Sant Just, i atenció, perquè tenim una novedat, és que arriba un concurs, per tant, dissenyadors, que n'estigueu escoltant, ja podeu enviar les vostres propostes per fer el cartell del dia de la dona, que és el dia 8 de març, com tots sabeu. Explica'ns una mica d'on és aquesta proposta, i qui pot participar i les bases d'aquest concurs sobre el cartell, Alejandro. Vale, està bé. Qui vulgui, qui vulgui saber més que canviï la nova web del casal, vale, 3bdobles, casaldejoves.com o, almenys, us explico una miqueta. Perdona, ja està inaugurada la nova web? Hauria d'estar demà o demà passat. Ho dic ja, que la gent comença a ficar-se aquí. Avui encara no, o sigui, aquests propers dies... Avui que em truquin, o que escoltin la ràdio. D'acord, no, ho dic perquè és que anuevo a informar la setmana passada que la nova web del casal de Joves estaria ja a punt, a punt, a punt. Per tant, aquesta setmana, que ja ho comentarem, quan sigui el moment, ja estarà tan bé oberta, no? Sí, sí, ja ho veuràs, que és superchula. Vale, sí, sí, tu l'has vista ja o no? Jo sí, i que... Nosaltres ja hem col·laborat una miqueta en la confacció de la pagina, clar. I que ens pots... Això ho volem així. Clar, i que ens pots avançar, com serà la pagina, en Flash o en Actima L? Abans estava en Flash, per això l'hem canviada, perquè, clar, o sigui, des d'un dispositiu mòbil no podies obrir-la, i clar, segle XXI i altres coses, s'han de poder mirar. I quins apartats hi haurà? Te'n recordes, això? Digue'm. Quins apartats hi haurà a la web nova del casal de Joves.com? En principi mantindrem una... mitjanament la mateixa estructura, ¿vale? El que passa és que, bueno, la skin, la face... Estan trucant, anem, sembla? La ràdio és el que hi ha. Molt bé. Tindrem programació, tant del púnic d'informació, cursos immunogràfics, activitats, de 12 a 18, d'entitats, serveis que es fan aquí, com els burs de SAC, o els joves de sala, l'espai de roba, l'escrit d'indor... No, sí. Més o menys serà la mateixa estructura, però més actualitzada, tindrem icones directes pel Twitter, pel Facebook, pel blogger... I, bueno, ja ho veuràs. Doncs, escolta, serien interessant parlar amb els webmàsters de la nova web, que no sé qui ha sigut, si vosaltres mateixos o una empresa externa... Fa molts anys, quan vam fer el primer concurs per veure qui guanyava el disseny de la pàgina web, l'Àlex Espinosa... No sé si et sona. L'Àlex Espinosa, el Minsona, Albert Espinosa, però no és el mateix, em sembla. Cusins o germans, oi? Sí, potser sí. Doncs és un jove dissenyador d'aquí del poble, que va guanyar el concurs aquest de la pàgina web. Llavors sempre ens ha fet el manteniment de canviar les històries i tal, i de fet, des que va guanyar, sempre ens ho ha portat ell. I ara, doncs, han fet ell i el Marc una empresa que es diu Braille... Braille, em sembla que es diu. I, bueno, es dediquen a això, no? Com el llenguatge del sexe, el Braille. Digue'm. Com el llenguatge del sexe. Sí, sí, sí. Es diu Braille Corporation, oi? Doncs seria interessant, sí. I, bueno, de fet, són els que ens han fet el disseny de la nova pàgina, i la veritat és que estem molt contents. Ja ho veuràs, tu, ja m'ho avaluo, si em dius. Sí, home, i tant, no, no, ho veurem. I, a més, jo et dic ara que segur, eh? Intentarem trobar-los a l'Àlex, perquè vingui aquí el programa o el trucarem, perquè ens expliqui aquesta nova pàgina web del casaldejobes, casaldejobes.com. Bé, dit això, que això serà els propers dies, anem al que comentàvem sobre el cartell de la dona. Quan comença aquest concurs, les bases qui pot participar i tot plegat. En principi, està pensat perquè els participants siguin joves residents i o estudiants de Sant Josep Ver, d'entre 12 i 18 anys. I si hi ha alguna persona que estudia i que té més de 18 anys, no pot participar? Home, no, Cristina, no. Volem que sigui una història de participació de 12 a 18, perquè comencin a sensibilitzar-se amb aquests tipus d'històries. I llavors, el termini del concurs... Bé, hem començat d'haver començat ahir, i el termini del concurs serà el 22 de febrer. Llavors, la temàtica és això. Els participants han de realitzar un cartell per l'acte conmemoratiu que es fa del casal, el motiu del dia de la dona, si no, no té sentit. Sí, torna'n a trucar, Alejandro. No, estic patint perquè podem fer-ho de part i l'any. Això es pot fer, això? No, encara... És que tenim uns telèfons, o sigui, tenim dos, vale? Ah, va, va. Però abans sí que podíem parlar a l'hora pels dos, però ara són d'aquests il·làmpics. Sí, sí. De 15 a un no pots desfengar-la. Podem fer part i l'any, i llavors tu tens la trucada i nosaltres l'escoltem. Sí, sí. Tu el que vols és assabentar-te del que parla. Això és molt farder. I li fiquem ahir... I llavors, ahir va començar el concurs, fins al 22 de febrer, la gent pot enviar les seves propostes. Sí, sí que hi ha unes característiques, vale? O sigui, la mida del cartell a la C3, vale? Bueno, s'ha d'enviar per e-mail a casarlesrobes en Just.cat, que és el nostre e-mail, i haurà de constar amb un pseudònim de l'autor, amb el nom i un nom real, i l'adreça i deteneixement i telèfon de contacte, però, bueno... Bàsicament, seria això. El premi consisteix en un tiquet regal de 60 euros per la vacus, perquè, clar, tot està enfocat, com us he dit abans, per joves de l'12 a 18, que els agraeix aquest món del disseny o del comit, o del dibuix, o... I, en principi, vam pensar que seria un bon premi, no? I tant, i tant, perquè, Alejandro, hi ha algunes premises bàsiques, és a dir, doncs mira, ha de sortir, no sé, m'invento, un arbre o una dona o, jo què sé, un... no sé, algú, o es de lliure l'acció totalment. En principi, només... Nosaltres, l'únic que demanem és que afiqui un text que són dues línies, que afiquem nosaltres, que és dia de la dona del casal de joves, exicció de talles del casal, representació teatral i més sorpreses. La data i l'horari, i un espai per als ous. El disseny o tota la resta, de fet, o sigui, és lliure. I el que després per Facebook tingui més... més botants, diguem-ne, serà el guanyador. Això te n'ha de dir, perquè no hi ha cap jurat ni res, sinó que això és votació popular. Sí. I vosaltres què fareu? Ho penjareu, no sé, el 22, 23 de febrer, quan sigui tots els cartells que arribin, i la gent em agrada votar el cartell que li agradi més, no? Sí, això mateix. Ja vam funcionar amb un pari de concursos, bueno, l'últim de fotografia ja vam funcionar així. De fet, està molt bé perquè la gent hi participa, i diu la seva, i llavors farem això el dia 22, sembla que l'has buit, tancarem, després no sé si ho penjarem el mateix dia 22, o jo què sé, el 25 és dilluns, ho pengem tot, i tenim una setmana com per votar-ho. Clar, per votar-ho, i després enviar-ho a impremte, i a fer la difusió amb tots els cartells que feu, perquè clar, jo també t'agrada dir que aquest cartell anunciarà són les activitats callals, que és el de joves, el dia de la dona, que és el 8 de març, i com dius tu, hi haurà una mostra de talleres especials. Mm-hm. Sabem quins seran, els tallers especials o encara no. En principi ho hem de confirmar tot, perquè no tothom pot, i ho entenem, però en principi col·laboraran els de teatre social, que faran una petita obra, estem a veure si els de producció musical volen fer tota l'història de so, però tampoc ho tenim enllestit, els de cuina faran un pic a pic per a tothom. Home, per cert, com va el Forn, el nou Forn del casel de joves? Mira, això és... Juro, eh? És una joia i jo. Sí o no? Sí, o sigui, des que tenen el Forn, fa goig. Fa goig, venia als divendres aquí a veure com fan cuina. I no és una oloreta, no?, el casel de joves allò de llarg, no? Quina gana. I tant. Sí, clar, nosaltres, normalment, sempre que som en el Sergi, com jo, som aquí als divendres, i sempre acabo alguna coseta, no? El Dani que teniu allà, sempre ve i... Sí, que d'aquests moments el tindrem, el Dani, juntament amb el Joan, que fan el cara a cara, avui debatran quin expediatre de Sant Just és millor, si la doctora Menés és o el doctor Trinxán, i després, també, si és millor, la plaça Camuapa o la plaça Jacim Berdaquer, que és la plaça d'Ajuntament. És un gran debat. És un gran debat, un debat necessari, que ja tardava en fer-lo. Però, vaja, això serà d'aquí una estona el programa. Bé, doncs, Alejandro, no sé si tens alguna cosa més a comentar sobre tot aquest tema del dia de la dona i del cartell i d'aquest concurs que ahir vau engegar, i que, vaja, no sé si ha començat a participar algú o no, però la gent que li agrada el tema del disseny tingui entre 12 i 18 anys, que s'apungui, s'apungui i prengui nota. També podeu comentar-li si teniu cosins familiars o qualsevol tipus de persona que tingui entre 12 i 18, i li agradi tot el tema del disseny, o també de còmic, no? Perquè des que hi ha tantes possibilitats amb el tema d'un cartell, perquè pots fer una fotografia, pots fer un... Un dibuix. Un dibuix, un disseny, un còmic... En fi, un munt de coses. Doncs, Alejandro, ha participat ja algú o no, encara no? En principi, no. Bueno, tenim un nano que ens volia donar avui amb persona, un dibuix, i clar, allà a l'institut li hem hagut de recordar que s'ha d'enviar per mi... Ho hauria d'escanejar, potser, no? En primer, però, bueno, al principi, oficialment, no. Clar, que ho escanegi, no, per això?Sí, no, perquè sí, no. Clar, que ho escanegi perquè hi ha molta gent, ja no passa. Això abans potser passava més, que a l'hora d'enviar amb ment, la gent posava la discatera, saps, el dissenyador. Estàs Jordi, a quina època és?De mitjans dels 90. M'ho pare, alguna vegada, he fet algun disparat així. En fi, Alejandro, per cert, ja per acabar, ja et deixem, però l'exposició controles com... Com va? Controles, com era allò, i tres preguntes. Sí, no, però és que em va fer molta gràcia perquè l'exposició té tres preguntes, que era... Controles, és teu, és meu, no? Com era... El tutorial m'ho fa.Això?No passa res. Ara, exacte. Què, com va l'exposició? Bé, vam venir en grups d'aquí de l'institut, sobretot, i, bueno, el sí, agrada bastant, perquè el sí, bastant interactiu. L'Àipat no li agrada la gent, l'Àipat és el reclam. Sí, això, molt aquestes cagues, no?Sí, sí, sí, un òipat, com si no l'haguéssim vist mai, un òipat. Clar, és un òipat, no?Molt bé. De fet, suposo que després surten d'aquí amb una idea dels riscos, que anem a aquest tipus de substàncies, però... Home, segur que sí, segur que sí, perquè... Home, jo, personalment, crec que l'exposició està molt bé, perquè està destinada tant a petits com a grans com a pares. I, bueno, de un i dos. Sí, perquè, clar, hi ha molts pares i moltes mares també, preocupats i preocupades sobre el tema de les drogues, la marihuana, el canavis, els hetxís, que també l'edat de l'adolescència és quan es comencen a aprovar diferents coses, i també va bé, també va bé, anar al casal de joves a veure aquesta exposició, i també com contactar aquest tema moltes vegades pels pares, també, sobretot, difícil. Sergi, ai, Sergi, ai, dius que és Sergi. Què passa, falta?No, bueno, no pensis, eh? No, Alejandro, moltíssima gràcies, que per ser el Sergi, està bé o no, perquè hi ha una passa, perquè no estic malalt? No, no, no, està aquí, el que passa és que ja feia molts dies que no parlava jo. Escolta, has fet bé de posar-te perquè ja trobem a faltar-te. T'ho he dit que trobem a faltar. Sí, Alejandro, moltes gràcies, que vagi bé pel casal de joves a Sant Just. Sí, que em va adonar.Adéu. 6 i 25 de la tarda, fem una pausa per la publicitat, i Cristina, atenció, perquè aquí hi ha uns moments, tenim el debat que hem de comentar, i a més avui el debat amb un conviat especial, eh? Tu ja l'esquieres o no? Sí que l'esquieres. Avui el debat d'aquests moments amb el Joan Chirivella i el Dani Marcidius, que fan segons d'Eso a l'Institut de Sant Just. Ràdio d'Espel, 98.1, Ràdio d'Espel, 98.1. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a una casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio d'Espel, 98.1, Ràdio d'Espel, 98.1. I, tot seguit a la penya del Morro, el cara a cara entre el Dani i el Joan. Ja sabeu que el Dani Martínez i el Joan Xili Vella estan i fan segon d'Eso a l'Institut de Sant Jordes Bern, cada setmana ens visiten i suposen un parell de temes a priori contraposats per debatre entre ells i, a més a més, fan un repàs d'algunes de les activitats de cara als stupers diaris Sant Jordes Bern. Dani, bona tarda. Gràcies per l'entrada, vergüentista. Moltes gràcies, perquè ha sigut una entrada molt glamurosa. T'agrada, o no? Sí, home. Una entrada al nivell que us mereixeu, Joan, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé, i tu? Mira, bé, aquí, fent el programa, com sempre, de fet, trobant-te a faltar, també. Molt bé. Molt, que bonic. Bé, avui... Un moment, un moment, el tu. El tu, la Sinta. Pareu, pareu, pareu. Cristina, haig de demanar disculpes, perquè aquesta... Ara descobrirà aquí el pastel, però aquesta secció... Pastís Jordi. Sí, sí. És que amb les arrades ja estic... A veure, aquesta secció que hem escoltat ara no és la que hem d'escoltar. No ho puc creure. Era una secció gravada d'un altre dia del cara a cara amb el Dani i el Joan. I la secció que avui és la que hauria de tocar no és aquesta. I, de fet, l'estic... No la trobo. Estic buscant l'ordinador i no la trobo. Jordi! Jordi! No, Jordi, no. Bueno, fem una cosa. Fem una cosa. Em mataran el Dani i el Joan. Fem una... Són coses del directe, Jordi. A veure, no es pot fer d'altra cosa. Ara intentem buscar-la, a veure si la trobem. Mira, fem una cosa. Dynamic Man diu... Vinga, Jordi, Jordi. El Xat, gràcies, Dynamic Man. Fem una cosa. Jo tiro això, i jo crec que és aquesta. Si no, a veure què passa. Si no, tornem a tallar i tornem a patallar. Ja hi ha una altra cosa. Això és la màgia de la ràdio. Diu la màgia de la ràdio què és? Graveu les seccions i posar-les després en directe. Això és la màgia de la ràdio, no temés. I, tot seguit, a la penya del Morro, Dani Martínez i el Joan Chirivella. Com ja sabeu, fan segons això. A l'Institut de Sant Just Desvern i els tenim aquí a l'estudi de la ràdio. Hola, bona tarda, Joan. Hola, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Atenció, perquè avui veig que a part de portar un convidat especial, que ara en parlarem, o moltes convidades, perquè tenim aquí tot de crispetes. Com és que ens heu portat això? Perquè se comunica la secció que ella que feia amb dels berenars de la penya del Morro l'hem recuperat una mica, no? Sí. Jo us explico el títol dels dàvats d'avui. Sí, però escolta, t'estic dient que hi ha crispetes aquí, Dani. Sí, però hi ha crispetes, perquè avui us portem l'espècie al caracara. Ah, l'espècie al caracara. Què és això? Què és això de l'espècie al caracara? És com el maurinho, que és l'espècie al guant, però amb diferent, o com? Doncs mira, Jordi, això tracta de 3 caracaras. Vale. Per avui he de menjar crispetes, perquè si no, això no s'haig de suportar a la perlo gent, per favor. Això tracta de 3 caracaras. Number one. Quin és el millor d'expeyatre de Sant Just? La doctora Trinxan o el doctor Meneses? M'agrada aquest dàvat, m'agrada. És a tope la gent que els coneix, perquè la gent que no... No, no tindré ni idea, però el segon caracara que farem avui, és el que farem avui. Sí. Home, és que a mi, fins i tot, em pesa un temps, Jordi. Sergi Pond, però és tota una cosa. Jo te n'ha d'aprenentar després, jo. Home, però ara m'han dit que el segon caracara... No has dit mi bona tarda. A la ràdio hi ha una norma no escrita, que fins i tot diuen bona tarda. No pots parlar. No pots dir res. Pots menjar crispetes, com a molt. Sí, en aquest cas és una escrita, perquè efectivament, no pensava que no estava escrita, però deia que a més a més era especial, perquè avui tenim de convidar el Sergi Pond, col·laborador virtual, de la Tardulia Esportiva, i d'altres milions de comunicació, com la Vall d'Abert. Sergi, bona tarda. Bona tarda. Si vull en lloc d'estar al xat, estic aquí. En directe, molt millor, que no pas en virtual. Per tant, el primer debat sobre... Quin expedient era millor? Sí, la doctora Trinchan o el doctor Meneses. I el segon debat, que tu també veig Sergi que hi participaràs, serà? El segon debat és sobre quina és la millor plaça s'enjusten, perquè ens donen dues opcions. O la plaça Verdaguer, o la plaça Comopa. Per exemple, si t'agrada la dels estudis vells, doncs ja quedes fora. Que la passa als estudis vells és on visc jo, eh? No em rallis, ara. O, escolti-ho, eh? Com que parlareixim plant d'institut, jo estic molt fora, ja. Escolta, tio. Tio, tio, estàs out, eh? Bé, escolteu. I, a més a més, acabarem avui parlant d'alguns records bonics que s'enjusten. Comencem pel primer debat, Dani, si et sembla. Molt bé. Comencem amb l'anglès. Sí, és que us estem molt a casa. Som els bilingües. Trilingües, aquí. Doncs sí, comencem aquesta secció al primer debat, que és Meneses contra Trinxán. Però abans m'agradaria que posessis una cançó. Com sempre, oferim una cançó per debat. Doncs avui oferiríem tres cançons. I want to break free. Què vol dir? Vull trencar amb la meva llibertat, no? I want to break free. Vull trencar la llibertat. Vinga, comencem amb el primer debat. Quin és el millor expediatre de Sant Just? Si heu anat alguna vegada, si heu sigut nens de Sant Just, el més probable és que, com a pediatre, hagueu anat al cap, no? Hi havia dos. El primer és el que va per la mena de Trinxán o el doctor Meneses. I want to break free. Atentiu, perquè el Dani defensa la doctora... El doctor Meneses, tu, Dani, perquè creus que és millor. El doctor Meneses, per cert. Primer, perquè el vaig tenir jo, era el meu doctor, i a part perquè era una grandiosa persona, i em fa molta pena que s'hagi anat i s'hagi jubilat, perquè era un home molt simpàtic, molt agerit, i sincerament el trobem a faltar, perquè el pediatre que tinc cara, en comparació, no... Però què dius? Bon metge i millor persona. No t'agrada la pediatra que tens, ara? No, m'agradava més el... El doctor Meneses, sí, sí. I per l'altra banda, defensa la doctora Trinxán, que no és aquesta, no? No. També està jubilada. Tenim el Joan i el Sergi. Joan, tu creus que és millor, la doctora Trinxán? Primera cosa, perquè la vaig tenir jo... Els recomensen els mateixos? Perquè receptava medicaments, cosa que el Meneses no feia. Ah. Muchos reposo i muchos dies en casa. Va, en tirós. I era molt simpàtica. Sergi, tu com ha convidat de luxe, avui, també dona suport, que era millor... A la doctora Trinxán, sí. Perquè la vas tenir, no m'ho dius. Ja ho pensava. I segons, perquè quan anava al pediatre, saps que et fan allò de... digues a, amb un bastonet de fusta, t'obre la boca i et miren. Molt agradable. I després, la doctora Trinxán em regalava el bastonet. A mi també. El Meneses també. És un detall astro. Jo vull una cosa en contra d'El Meneses. Què dius, ara? En contra d'El Meneses? Però per què? Perquè un dia que estava malalt, veia d'urgències, ja em va visitar el Meneses i tenia febre i en Gines. I la pregunta que em va dir, que estigués tota la setmana que no prengués ningún medicament, això és bo, et saltes... I l'endemà vaig tenir que tornar, perquè em va pujar la febre. Resulta que tenia en Gines. A veure, un mal diagnòstic el pot tenir qualsevol. Què passa? Que no ens acusem mai de la nostra feina. Però, bueno, no estic en contra d'aquest doctor. Ja ho veig que no va... No va deixar programar premsa, no? No, sí, mai donava medicaments, una setmana i tant. Casi amb mucho reposo. Us explicareu una de les meves històries d'aquelles desgraciades que sempre us explico? És una anècdota de personal? Sí. Però molt interessant. Que perillós. Passa la música d'anècdota personal. Voleu parar de menjar? És que esteu menjant de crispetes. A veure. Començo. Fa molt i molt de temps, quan era un nen molt petit. Sí, bueno. Fa 5 anys. Un dia, almenès és... No te'n rois, eh? És el grau. Almenès és noiera. Jo el trobava a faltar. Vaig tenir que anar amb la Trinxant. I jo no sabia el seu nom. I li vaig dir... Bon dia, senyora Trinxant. Oh! Aquesta és la gran anècdota que circula... a tot arreu, no? Oi, tant, oi, tant. Els diaris i tot. Ja mateix l'informen amb el play. Sí, l'informen. Ah, ets cool, eh? Doncs si algú té algun altre comentari sobre fer, que ho faci, sinó que calli per sempre i passem el segon debat de la cara. Doncs jo no callo per sempre. Ui, quin per mi. Jo diré que el menès és... un home que era i, com que va estar molt de temps... Bueno, la Trinxant també, eh? M'estàs enrotllant molt, eh? Que visqui el Barça, que visqui Catalunya, que visqui Senjús i que visqui Almenèses. Molt malament. També quan et feia una llogada de mirar-te la tita... Ojo, ojo, ojo, aquest tema és molt complicat, eh, Sergi? Això també ho feia molt bé, la Trinxant. Escolta, Sergi. Que sens qual. No, no, Sergi, tarjeta groga. Tarjeta groga, però de forma escarada. Atenció, va, passem al següent debat de la penya del Morro d'avui. Aquest és com ja va per nivell i tal. Jo diria que anem o zero, no, pel que vejo. No, no, de moment... Vaig guanyant jo, eh? Tranquil, no les vereu. Que els huyen jutgin, per ells mateixos. El Facebook o a la penya del Morro, robajimil.com. Si creieu que guanya a tal Joan o el Dani, envieu-vos la vostra comentari. Atenció, segon debat. Ara, el segon debat. Recordem el títol. Quina és la millor plaça de Sant Just? La plaça Verdaguer? O la plaça Camuapa? Jo ho tinc clar, eh? Aquí jo em vull. Ho sento molt. Sí, molt bé, Joan. Recordem una mica quina és cada plaça. Potser hi ha algú que ens està escoltant. La plaça Camuapa és la... La bona, la bona. La del Minot, no? Sí, la del Minot. La del Minot. No ho sé ni jo. La plaça Verdaguer és l'Ajuntament, la del Rentapeus. O la Placeta. La bona cosa és el Rentapeus, que és la zona aquella on hi ha bancs de forma quadrada. I l'altra zona és tota la plaça, que és en Verdaguer, que no és el mateix que la plaça Campraciós, que ja està just a baix. El Rentapeus és com aquella zona tancada que hi ha bancs. Com entenen millor els ullents, la plaça Campraciós és la que hi ha al José Lluís, el famós Barber. I llavors, la plaça Verdaguer és en la que hi ha les escales per pujar a l'església, i en la que hi ha l'Ajuntament... L'Ajuntament. L'Ajuntament no, la Masia. Can Cardona. Una boda popularment com la Placeta. La Placeta, sí. A la Camuapa també se li diu la Plasta del Pinocho. Pinocho, no em va dir que voleu posar una música. Sí, Jordi, què t'ho podies posar? Blanco i negro de la Malú. Blanco i negro de la Malú. Una de les famoses couches de la voz de Telecincon. Ah, que veieu la voz. A veure, escoltem la Malú. No sé que sobraron motivos. Que això es grava senyust, em sembla, eh? Comptigo por... Els anava a dir, el Johnny i el Dani, que si els agrada la voz, aquí haurien de convidar un dia també el David Ávila, que aquesta mena de programes es porta molt per la mà. Això li era de molt vida. Comencem el debat. No sabem qui és. Per cert, això de les cançons que posem en mitja de la secció, així, perquè sí, té un motiu o...? Sí, perquè sempre ens agrada... Un ambient. També, que la gent sàpiga les cançons que han sigut famoses, i que són famoses. De cuin a Malú, eh? Atenció, l'ambició. I la pròxima encara serà millor, eh? Molt macada, la pròxima. Atenció, perquè jo penso que... Comencem el debat, eh? Jo penso que és millor la plaça Camuapa. I us diré per què? Perquè la plaça Camuapa primer és molt més gran, eh? Sí. Com que no em diguis que no. I els nens, com els hi vas deixant amb els patinets. I el pinotxo, aquella figura, aquella mítica, i després, ja, bueno, no comentar, la col·lumna aquella, que és un rulo, que tu estàs allà hores i hores i durant voltes... Una mica de por tot allò. No, perdona. No. Jo accepto això, però aquí està la gràcia, perquè és el fred de l'escalfó de Sant Just. Ja està, hem acabat el debat i he guanyat jo, no? Sí, molt bé, ja hem aguantat. A moment, Dani, això no ho podem permetre, tu. No. A veure, la plaça, a veure de què? Què té de bo? A mi m'agrada perquè és una plaça molt més popular. Sí. És una plaça més caliu. Què hi fem a la plaça, a veure de què, què hi fem? Res, no fem res. Assemblees de hippies i d'antisistemes. Això és el que fem a la plaça. Fem sopas, com per exemple, el famós sopar d'alcalde. D'alcalder. També fem el sopar. També fem els matins. Sí. El matí de la tarda. El matí de la tarda. No, els matins de tardor. Allò que fan allà a la plaça de tardor i tal. Que allò és preciós. Les paradetes de tardor. El matí de tardor. M'agrada el nom. El nom de Sant Just al carrer per allà serà el matí de tardor. També per allà posen les famoses activitats de l'esplai, del... De festa major. I del cau, també, perquè el sessis del cau i... No fiquen activitats, però ho han agafat. Jo t'anava a dir. És posa en la xocolata. Sí. I una altra cosa, també. A mi m'agrada molt la plaça Bardagué, perquè és una plaça amb molta història. Vosaltres sabeu si les parets de la plaça Bardagué parlessin el que podrien arribar a explicar. A la masia de Can Cardona... Fa l'efecte que a Can Cardona es va inclús ideal l'estalada. Ah, sí? Pregunta-li el Manel Ripoll. Això és el Manel Ripoll, no? Tinc algun citixís, però... M'agradaria que li preguntessis, perquè crec que alguna cosa d'això ja. Allà es va fer l'estalada de Catalunya? Sí, a Can Cardona. La primera estalada de Catalunya va ser feta a Can Cardona. Pregunta-li el Manel Ripoll perquè igual estic fotent la pota, però... Home, no, home, té... T'he sentit, sí. L'estalcal de República Daniel Cardona i Sivit, que t'anarà dolçant uns cronoms, com allò que hi és l'Ebi, doncs el Daniel, l'estalcal de República... Jo vaig venir a Pugorella, que també anava amb els cronoms, sí, sí. Era molt actiu i segurament potser hi ha alguna cosa. Ja preguntaré, jo molt bé. Jo voldria dir una última cosa, Jordi. Sí, vinga, última, perquè hem de passejar el següent debat, perquè no t'entén. Jo crec que és la millor plaça, perquè ens han de sopar molt bé jugant amb els patinets, es fan sopars, i es fa el cor a foc. Escolteu, ui, que hem d'acabar ja, eh? A veure què... El tercer debat no és un debat ben bé, eh? No, són opinions. En número 3, l'últim debat, però no menys important, és quin és el millor record per tu de Sant Just. És a dir, aquí, sobre la taula, hi haurà quatre records. El del Sergi, el del Joan, el meu, i el del Jordi. Sí. Llavors, a veure qui sap lluitar més amb el seu debat, amb el seu record. A qui sap lluitar més, eh? Això es posa molt violent. Lluïta de records. Jo lluitaré pel record de la comunió. A veure, lluitarà, defensaràs, vols dir, no? Sí, jo defensaré, eh? No peguis a ningú. Jo defensaré pel... la comunió. I a mi derecha sube el rí. Joan, Xilibella, Cunponella. Aquesta és la tercera cançó que m'ho he demanat. Jo us proposo una cosa. Si ho sembla bé, si ho sembla bé. Com que no tenim més temps avui, perquè no tenim més temps, s'ha llargat molt. Per què no veniu la setmana que ve, si Sergi, si tu pots, pots, si no. Si no heu pelxat. No tenia cap record pensat, però t'han demanat bé. Llavors, la setmana que ve, podem començar per aquí, pel record de Sant Just. Ho sembla bé, Dani i Joan? Sí. Ja heu guanyat el debat. No, això no es desassan mai. És un misteri, sempre. Jo crec que heu perdut dos altres. Jo crec que s'ha vist, com fa dues setmanes, perquè la setmana passada es va veure que va guanyar el informer no. Sí. Jo no cridi, jo no cridi. I fa dues setmanes també es va veure que va guanyar el menjar de l'Institut Dolent. Ah, és veritat. Tu dius que sempre... Sempre tinc jo raó. Jo crec que heu perdut pel color de la corbata. Aquestes coses els debats tenen molt de pes. És veritat, i pel llum també, no? En fi, Dani, moltíssimes gràcies per venir. M'ha d'acabar, Sergi. Gràcies. Està bé, home. Un plaer, tu, d'un emprenar i tot. Us heu fet amigat. Jo és amb el Joan i el Dani, o què? Sí, de quan anàvem a l'Institut. Ah, sou amics, eh? Gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bé, cançó mitjica de la Trinca. Un dia pares d'un caràcter, Jordi. No, gràcies. 14 minuts. Sí, 14 minuts arribem al punt de la set de la tarda. Diu, escolta, dinàmic man al xat. Diu, tens aquí a la noia avorridíssima. Tu ets avorrit, de Cristina? No. Ah, va, va, el va. Diu, la pròpia vegada deixa de sortir a fer un cafè. Moltíssimes, si vols anar a fer un cafè. Però, a moment, anem a marxar i anem a fer un cafè. Hem de fer la secció de les pífies. Sí, perquè avui, estimats jo, hi ha un programa parlant de les pífies dels professionals de la ràdio. Perquè, entre altres coses, qui té boques s'equivoca i mira que ens equivoquem nosaltres. El que ens equivoqui, per exemple, fan allò dels moments per amargar allò que fan ells, on repassen les pífies dels professionals d'aquesta casa. Avui nosaltres acabarem el programa repassant pífies d'altres emissores, d'altres ràdios i també d'altres televisions, no, Cristina? Exacte, Jordi, ja saps que els periodistes treballem sota molta pressió, és a dir, hem de donar la informació de manera que s'entengui, sense que sembli que estem llegint. Exactament el que estem nosaltres acostumats a fer cada dia, no? Clar. Però, sempre hi ha alguna vegada... Per exemple, tu això ho està llegint, o no? Evidentment. Mira, retomo. Però, sempre hi ha alguna vegada que per nervis o per diverses coses, per diversos motius, dius coses que no són exactament el que hauries d'haver dit. Un exemple d'això seria canviar algunes sílaves de paraula. No? Mm-hm. Com podia ser, en comptes de dir sopar, passò. Passò. Alguna cosa així, rara, i queda com un resultat diferent. El meu pare diu que és dyslèxic i això el justifica i l'esculpa. Però hi ha gent que no és dyslèxica i diu que és dyslèxica per justificar-se. A més, hi ha altres arrades o altres casos, no? En el que es barreja en dues paraules. Si vols dir anar a sopar, no? Acabes dient anar a sopar. O alguna cosa rara així. Hi fan coses raras, la gent fa moltes coses raras a parlar. Tu has dit el mateix, anar a sopar i anar a sopar. Mira, una altra rada. Està bé, perquè fem una secció de rades d'altres i ens equivoquem més d'altres. Jo crec que és això, que quan em sentes alguna, com tenim i fos tu mateix, les teves arrades. Un amic m'ha preguntat com et dius... i si et deixes que et digui la noia. Que problema, que em digui... Com vulguin. Epa, però què dius? Cristina, com et dius? Ai, ara no me'n recordo. Bueno, va, anem al tema. Comencem amb la primera informatius, no? Sí, comencem amb els informatius i de casa. En Galícia hi ha més de 200 establecimentos suamincos. Establecimientos suamincos. 210 grandos, grandos, menos. Anoche un grupo de encapullado. Existimos enviados, la gente es a patrear. Las calles son farolas inteligentes, que se activan con un sensor, un simple gesto, que podría arrar, que podría arrar. Llegaban al aeropuerto de barajas, llegaban al aeropuerto de barajas, o Alberto Dumeo, que nos bombemos. Capullado contigo a patrear la hangar. Bueno, parece que hoy no andamos con mucha suerte. I Lario Pino, ¿no? Sí, exactament això és el que t'estava intentant dir, Jordi. Tot i que a mi no m'ha sortit, ara, per burler-lo, forçant. Això de patrear i coses d'aquesta. No sé tampoc en què estaria pensant. I Lario Pino, quan va dir-lo de encapullados. Bueno, encapullados. Sí, però... No ho sé. De gent que anàvem caputxada i que era una mica capulla, també. Sí, potser volia fer i li va trair el subconscient. Sí, exacte. En fi, la veritat és que no va tenir molta sort aquell dia. Però, bueno, aquí no li ha passat alguna vegada alguna d'aquestes coses. A mi la veritat és que moltes. També m'ho he passat moltes altres vegades, que no hi ha manera de dir una paraula. Saps quant en calles i no hi ha manera de dir-la, per molt que, si és fàcil o difícil de dir-la, això és exactament el que li va passar la noia del temps. Que hi ha regions transfronteristes, insulares i muntanyoses, con evidentes desventajas geográficas y democràficas. No, democràfica... No hi havia manera, no hi havia maria. Això és molt fotut, per exemple. El professional es talla davant del micròfon o davant de la càmera i a sobre la caga i diu, estic a gari, això... És com un bucle. Quan veus que t'equivoques, expliques més nerviós i encara t'equivoques més. És veritat. I després dius, estàs sola a casa o amb altres persones tranquil·lament, i no hi ha problema per dir aquesta paraula, però mira, en aquell moment, que no hi havia manera de que sortís. Aquesta dona segur que sempre diu demogràfica moltes vegades. Evidentment, i tant tranquil·lament, i surt tan fàcil. Carinyo, com estàs? És molt bé demogràficament parlant, no? Bueno, si de cas seguim amb els esports i els que retransmeten els partits. Esteu atents perquè no tot sembla el que volen dir. Volen dir... Us heu adonat, de l'altor? Fala o encerta, no? Perquè diu... Jordi? No és aquest? No! A veure, escolta-lo una altra vegada. Tornem a escoltar-lo, perquè jo també vaig fatal. Qui és el d'esports, no? Sí. Casol, tira-me, tira-me, tira-me, tira-me, tira-me, tira-me, tira-me! Casol, marcan un gol. A veure, gol? Què és això? Que és futbol o bàsquet? És que de vegades no... Suposo que és normal, no? Que els nervis, l'emoció, també el ritme atrapidant amb el quenarra, aquests periodistes, doncs fa que sovint, mira, es puguin equivocar, no? Sí, que per cert, el dinàmic manc diu que el xat li costa molt dir... No, tu crec que em fec, eh? Evidentment, sí, ja ho veiem que li costa. En fi, tens més talls d'esports, perquè els esports són una mina, eh? Sí, mira, acabem si de cas amb una altra. Bueno, sentim-lo primer i després el comentem, si de cas. Com? Perdó? Què és això? Escolta, perquè no entén res, a veure. Et poso en antecedència, de cas. Això saps el típic programa de Carrusel Esportiu, que fan a la Sexta o a altres amizures? Carrusel Deportivo, que estan amb un ritme molt alt, totes les coses. Doncs això. I estan allà, vinga, a punt de... Tranquil. Doncs l'home va intentar donar pas al seu company i es va entrar a bancar o no sé com li va dir, no li sortia el nom, però va dir unes coses fins que li va sortir el nom, al final. En fi, que, bueno, al final se'n va entendre alguna cosa. Això alguna vegada, tot ha passat, Jordi, per cert? A mi totes les pifers aquestes ja m'han passat sempre molt, eh? O sigui que... ja... Veus? No t'exagero que jo també dic moltes, aquestes, però bueno. En fi, a més de tenir clar moltes vegades els periodistes del que estem parlant, que és molt important, a l'hora de transmetre el missatge, s'ha de conèixer aquí, donem pas, el cas d'aquest noi que hem vist ara. Però, bueno, algunes altres vegades també ens passa que camiem el nom, Jordi, aquest és el teu cas. A mi, més d'una vegada, m'has dit un altre nom. Jo, el segon dia que estaves aquí, en lloc de dir-te Cristina, vaig dir, bueno, Laura, com vas? Sí, Manel, va bé, va bé. Esputem el que li va passar aquesta noia, si de cas. I empaten a dos en la sèrie El Mejor de 7 Encuentros. No, Gasol ha aconseguit 30 punts i 90 rebots. Toma! En aquest cas...30 punts i 90 rebots, eh? Fixa't, eh? En aquest cas no va anar la cosa de noms, perquè no es va equivocar, no li va donar pas ningú, però mira, 90 rebots, eh? Ni més ni menys. Mira, si el partit té 4 parts de 12 minuts, que l'escuna més o menys, i dura uns 48 minuts per fer 90 rebots, Gasol va haver d'agafar un rebot que de 30 segons. Quina màquina, eh? Ja ho diuen, ja ho diuen. Quina màquina, tu. Sí, efectivament. Com diu a Dinàmic Maltzat, diu plau i Gasol, les bruixes es pentinen. De totes maneres, et sembla, passem davant d'una miqueta els informatius, perquè no són els únics que s'equivoquen, evidentment. No, no. Si de cas anem a veure un trenet de veus que tenim preparat per aquí, sobre alguns programes, per posant antecedents, sentiríem primer de tota Belén Esteban, a Tatiana, que és una ex-concursant de gran hermano, una altra vegada Belén Esteban, que acabarem amb el concurs de passapelabra i un nou país europeu. Passem de la ràdio o la tele? Sí, he gustado mucho Dubrodni, que llenaro, ¿verdad? Que es la Ferla del Antàrtico. Yo nunca he visto un río aquí en España. He visto el Mar Mediterráneo, entonces yo he pensado que en España no hay río. Si tú a Botswana. Eso no existe. Parece que solo ha estudiado de carrera universitaria. Que baña la costa de Barcelona. Mònica. El Mar Atlántico. Perdona. No l'hagin hagut l'home. D'Orlanda. Orlanda, Orlanda. Orlanda, Orlanda. Aquest és el costat del part temàtic d'Orlanda. Sí, que no el coneix, home. Mira, els concursos, les pífies dels professionals, ens entrava en quem, això és normal. Ara, a Belén Esteban, molta gràcia no ho fa. Perquè jo no sé si és que no ho sap ella o fa un personatge, però vaja... No ho tenim molt clar. Tens més talls de... La geografia dona molt de sí, eh? Sí, sí, sí. Es veu que és molt complicada, no? La geografia. Hi ha molta gent que no sap ben bé on és un monument. Alguna capital... Un país i tot plegat. ¿Qual és la capital d'Islàndia? Islàndia, ahora mismo, con todo lo que tengo. A ver, Islàndia, todo lo que tengo. Te ya vi, te ya vi. ¿Cuánto ya vi? Que tía francesa fue la meca de los pintores. A finales del siglo XIX. Tinc tres montañas de España. El Teide, la montaña rusa... y los picos de Europa. A ver, siguiente pregunta. Desde Palma de Mallorca. O si las canarias tenis, fa más. Es muy guapa, todas, ¿eh? Aquesta és molt gran, eh? Aquesta, i a més, si no reconec malament, és Jaime Borés, o no, el que fa la Pifia. Que en aquell moment els no s'adona, eh? Però, com que tothom sap que les canaries no estan aquí a les balears, sinó que efectivament estan més tocant a los fiors dels noruecos. Atenció, Cristina, tenim més talls de més coses? Sí, bueno, enteniant, n'hi ha a haver-hi un munt. Si et fiques a YouTube, pots arribar a trobar milers i milers de rades. Perquè, evidentment, tothom... podem fer alguna pifia d'aquestes alguna vegada, no? Si volem trobar pifies a YouTube, no? Sí, sí, sí. M'agradaria, m'agradaria, si de cas, donar-vos alguna recomanació, no? I és que, feu el que feu, la concentració és molt important. Més que res, perquè no passin coses com les que ara sentirem. Guèl Arias Cognete. Carmen Cerveza, Cerveza. Camú LT de to. Ponemos el punto final. Ha sido todo. Más información en copeputo es... Oh! Aquesta és ja... Copeputo es, eh? La de Carmen Cerveza, Cerveza. Bueno, encara... Etoete, Val. Bueno, aquí no li ha passat alguna vegada, Cristina. Segueu boquem tots. Dinàmic Man diu, per cert, no s'ha quedat la ràdio només per fer crítica de la tele? No, què vol dir això? Doncs si trobo que la ràdio només per crítica de la tele? No, però apareixen també pifies de la ràdio. És veritat. Cristina, és que ho hem de deixar aquí. Gràcies per comentar. El millor i el pitjor del programa. Avui, el millor que ha sigut per tu, Cristina? El millor, el fals caracara que has ficat abans. Ja, una pícia bona, aquesta. Una pícia bona, la màgia de la ràdio, ja ho heu comentat. I el pitjor del programa per tu? Doncs les bandes sonores. Que quan intentaves que la cançó arranqués no acabava de arrancar. No hi havia manera, eh? Tens raó. Bé, ho deixem aquí i agraït tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, la karma verdolla de la qualitat s'enjustenca. També, també, la Núria Oriol, el coaching de l'actualitat. Les bandes sonores avui, de shame, amb la Clara Aguilar. El que és el de joves, que ens ha avançat l'Alejandro, el cara a cara amb el Dani Martínez i el Joan Chirivella, i, com sempre, amb la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Ens tornem a escoltar demà. I res, saludant-me a Dinàmic Man, que ha estat escrivint el chat. Que vagi bé. Bona tarda. Ara, amb les informacions de la seta senyors notíciers, edició vespre. Adéu-siau. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a senyors. És una quarta molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat de feina, i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, i sí, que estigui davant. Si pels nous intressos de senyors. Hi ha alguna cosa a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es fa bé. Just a la fusta, vivim senyors tan directe, cada matí, de 10 a 1. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels senyors notícies d'avui dimarts, 5 de febrer. Tot seguit, les notícies de senyors. L'Ajuntament reclama a TMB que el bus 157 Tornyi tenia parada coll blanc. És la petició que fa el govern municipal a ram de les queixes de les persones usuaries d'aquesta línia. Del Treball del Constitucional i Senyors Tenc, i el de Sant Feliu treballen per definir el traçat de la L a 10, perquè arribem a esluir quan es construeixi el vial. Amb aquesta notícia, abrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades antitulars. La turpa, ogelleu gerament, el gener ha sent just. I ja 6 persones més calmes de desembre apuntades les llistes d'ocupació.