La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#204 - La Penya del Morro del 7/2/2013
Notícies de Sant Just amb Carme Verdoy; Misteris de Catalunya amb Júlia Admetlla; Educació Canina amb Roser Archs i Albert Capapey; entrevista i secció de Llibres amb Arnau Cònsul.
i passa que de dia una quarta part dels vehicles previstors. Previsió del Temps, Ràima Teurològic de Catalunya, Pere Clader, bona tarda. Bona tarda, hem tornat a tenir avui un dia mercat per l'ambient fred, pel vent fort i també per la neu, el Pirineu, que ens ha tornat a deixar gruixos de neu, nova i importants les cotes altes del Pirineu de Lleida, per exemple, s'han acumulat entre i avui entre 60 i 70 centímetres de neu. De cara a les properes hores esperem canvis en quant a l'estat del Sàlies, que a partir de la propera matinada augmentaran els núvols i demà hem de tenir una jornada força anubulada a tot el país. Es mantindran, a més, les navades al basat nord del Pirineu, però les precipitacions també afectaran punts del quadran nordès i del litoral i prelitoral central fins al migdia, de forma dispersa, i també del litoral i prelitoral sud al llarg de tota la jornada. Hem d'esperar també que al llarg de les properes hores el vent tingui tendència a afluixar, però això sí, es mantindrà l'ambient fred. I això és tot de moment, el servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla Joan Barbaral. Leo Messi ha signat fa uns minuts l'ampliació del seu contracte amb el Barça fins l'any 2018, amb aquesta firma. El club blaurana s'assegura la continuïtat de 3 jugadors clau del primer equip Xavi, Puyol i, com diem, Messi. Escolta'm l'exblaurana Henrik Larsson, parlant de l'Argentí a la xarxa. Messi, és el millor jugador. Més si és el millor jugador del món. Té grans habilitats i coneixements. Domina la pilota com ningú. És fantàstic, pot fer goals, fa de tot. És un jugador complet. Deglareixions de Henrik Larsson a la xarxa. D'aquí a poc menys de dues hores, comença la Copa del Rit de Bàsquet, que es disputa fins diumenge a Vitori, al País Bàs i ho fa, amb un plat fort, amb el que podríem anomenar la final anticipada. A partir de la set barça i reial Madrid, un duel on repareixerà el blaurana Juan Carlos Navarro. El Madrid també serà Rodi Fernandez. Notícies en xarxa. ... En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98. de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just i bona tarda al món mundial també a través de ràdio d'Esvern.com us parla i us saluda Jordi Domènec des d'ara i fins a la set del vespre, això és la penya del Morro. Saludem a la... gràcies, gràcies per aquests aplaudiments ja que saludem a l'equip habitual del programa en començar i moltes gràcies. Bona tarda. Hola, bona tarda. Per cert, la gent que ens aplaudeix tant, avui que està... Com deia aquell ves a... Me oye, me oye, me escucha bien, me oye, gais, gais. No has vist el Limanol d'Aries? Fem molta ràbia. A més, l'home va cobrar el mateix i va fer un doble de feina. En fi, Carme Verdoi, com deia, bona tarda les notícies de Sant Just, que ha estat molt excitat. No en ve, no en ve. De Barcelona, avui. No em fa gràcia, perquè no... Que van venir a Barcelona, també. Sempre venen de rodes a Catalunya, i avui venen de Barcelona. En fi, gràcies per venir igualment. De totes formes, avui al programa repassem el que tindrem... Què passa? Seran pedats. Seran pedats perquè... Com una massa emforismada, com el de Twitter. En fi, avui al programa repassarem alguns dels amics... de Júlia Edmella, cobrir de minuna. Bueno, repassarem, a veure. Una frase... Desfortunada, potser, perquè a l'espai dels amics de Júlia Edmella... avui ens visitarà la Sandra López, que parlarà de les arts marcials. A les accions d'educació que anirem amb l'Albert K.Papé. I avui sabrem com és que es va transformar el llop en gos, quan va ser i per què. I a partir de la segona hora parlarem amb la Eva Jufre, que organitza un taller d'improvisació de dansa, aquest dissabte a la tarda, a l'espai de dansa Tutuguri. A més a més també parlarem d'una nova aplicació, Carme, que a tu t'agradarà molt, que és de Facebook, i que et permet saber qui de les teves amistats... sent atracció per tu i de forma anònima. Després dels informers arribarà aquesta collonada. Em parlarem de robar? Sí, no dono la base, Carme. Després en parlarem a la segona hora del programa. Tot això, com sempre, amb la col·laboració... Oh, i l'Arnau Consul, que parla de llibre. Tot això, com sempre, deia, amb la col·laboració, més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, Vargas... Vargas Llosa? Vargas Llosa? No. M'agradaria. Bueno, jo t'agradaria? Home. Sí, per la dècica, família, això. Per això. Queda, Jordi. Tots que avui farem una prova per la curiositat. Ah, sí? Intentarem esbrinar si és certa o no. I per això us faré tant a tu com a la Carme un endevinalla. Ah, un endevinalla, faràs ara? M'agrada, això. M'agrada. Diu així. Jo també, jo també. Tinc una pell granulada. La meva forma és rodona. Jo sé qui és. Per nens i adults, soc estimada. Sí. I amb mi passaràs una bona estona. És la... és la tronja? No. Ai... Una pilota. Molt bé. És la pilota, Carme. És que no tenia ni idea. A tu, molt bé. No. Era més fàcil, no? Ara la Carme ens haurà de dir... Clar. Sí, la curiositat és certa. A veure? I diu així. Si tu, abans de venir a fer alguna cosa o de encertar algun endevinalla, prens alguna cervesa, el teu servei s'activa i t'és més fàcil. Ah! Per tant, la Carme haurà de dir-nos ara... M'heu portat la Carme. Si és alguna... No, has portat la Carme. No, vinc del gimnàs. Ha vagut alguna cosa, Carme, perdona. Una relació. Abans, Carme, digues la veritat. No, no, no, vinc del gimnàs. El Jordi, segur que no, perquè no l'han encertat. No l'han encertat. Per tant, jo estic fora de l'Hospital, ha hagut alguna cervesa per ensavarir... No, així és perquè la Carme d'Aparcís és intel·ligent i no li fa falta, Jordi. O alguna substància d'opant, perquè ara dius que no, però potser aquí set anys, t'entrevistre Opa Winfrey i dir-us que sí. Bona tarda, benvinguts al programa. També saludem a la gent que no està veient a través del xat de ràdio d'esder.com, com per exemple Leli Capdevila, que diu... Hola, bona tarda. Diu que el que va cobrar bé va ser el guionista. De què parla? D'alguna cosa que hem parlat potser fa una estona, no? D'alimentolàries. Ah, és veritat, és veritat. Ai, Cristina, gràcies, és veritat. El Grisas ho va currar molt. En fi, va, passem a les notícies de Sant Just. Per cert. Què passa? Perdó, eh? Ja sé que no t'agrada gens que trenqui els moments, però com que ara s'ha vist la webcam, la Júlia Mella, la seva amiga, m'agradaria que un dia que parlessis amb la Júlia Mella, si vols, pot ser avui, li preguntessis com és que totes les noies que tenen entre 14 i 18 anys, fa dos o tres anys, tenen totes el cabell tan llarg. Bé, doncs hi preguntarem. No, vull dir que et no trobeu, que és una moda molt exagerada i molt estesa des dels últims anys, tan llarg. Això és un tema de dones. No et fixen el cabell llarg. No, o sigui, jo no em fixo si entre 16 i 18 no em fixo en el cabell llarg o no. Bueno, no serà exacte, però amb menors d'edat, vull dir. És una cosa de dones que, si de cas, li preguntes a fora o ara... Jo crec que és possible per a les mares quan pots la comunió te'l tallen. Ara, feu ara. Sí, home. Sí, a tu te'l talles? No, a mi sí. Però nosaltres no teníem cabell llarg com a aquestes noies, jo crec. No? És possible, però... Potser es fan extensions. De fet, la pregunta que voldria fer és... les adolescents per tenir el cabell llarg. Home, no ho crec, no? Són molt petites. Encara parc començar ja amb extensions i... Jo no penso respondre a la pregunta perquè no em val que... No ho sé, això és un cas de noies. Voleu unes pastes i un T? Seria bé. Sí, sí, sí. Bueno, els gimnàs Carme no... amb les pastes no és bona combinació per a els tres, però... Bueno, eh... Ja li preguntarem a Juli Agua, arribi al seu espai, ara passem a l'actualitat Sant Justenca. Bé, atenció, perquè comencem... Per cert, l'Eli diu, cert o del que és. Diu, noies, porteu-li una cervesa ràpida al Jordi, que avui el veig lent. Ah, doncs mira, potser és la millor manera, eh? Vartín Osborne ho feia. Passeu que potser és passar-ho una mica abans dels programes. Bé, avui comencem les notícies de Sant Just... amb la influència de les civilitzacions... Fenícia Y a la península i l'Èbrica. Ojo, que això... És una conferència de la Seia. Serà de mal vespre amb l'arqueòloga Maite Miró, que parlarà de les relacions que van establir... amb els pobles ièrics i del seu llagat. Carme Verdo, hi tens més informació... sobre aquesta apassionant conferència... sobre les civilitzacions Fenícia Y a la península i l'Èbrica, que entre altres coses sabem que, per exemple, què van deixar? Doncs tot i que amb pories, per exemple, no? Per exemple, sí, sí. I explicaran que les relacions eren aminament comercials, que no hi havia intenció de conquerir territoris, ni implantar característiques culturals, tot i que, evidentment, queden coses igualment. I a través d'aquestes relacions comercials, de venir a buscar materies primeres aquí a la península ièrica, els materials i la cultura dels pobles Fenícia Y, es van anar sentent als pobles ièrics. Aquestes relacions eren bones, però tot això van interactuar de manera diferent. I, com tothom sap, els grics es van assençar molt més, com tu deies, això, amb aquesta ciutat d'empories. Que jo amb l'escola vaig anar a visitar-la. Sí, jo hi vaig anar sense l'escola. Ah, tu vas sense l'escola, no? Sí. Això és una escola pública, no? Ja està tot viat. Desenjust. Desenjust, desenjust. Alguna cosa més, Carme? Que serà de males 8 del vespre al local de la CES, la teneu. Molt bé, doncs passem a la següent informació. Desenjust tenc sobre transport i mobilitat. Efectivament, l'àrea metropolitana de Barcelona es trena una aplicació per mòbils per saber el temps d'espera dels autoburos i les pròpies metropolitanes. Es diu amb temps bus, i es pot fer servir en webs, smartphones i tablets. A mi la paraula smartphone ja em comença a fer una mica de ràbia. Telefon intel·ligent? Sí, telefon intel·ligent, telèfon... És el nom, no, és diferent. Ja, ja, ja, perquè la majoria són així, no? No. Sí. La majoria del teu entorn, però no és la realitat. Però, Carme, fer ràbia aquesta, fer ràbia... No, perquè si el que s'hi posa, webs, telèfons, mòbils i tablets, és una persona que potser s'estigui escoltant i que potser no tingui aquest telèfon diuen i doncs mira, vaig a intentar una... Una persona que s'estigui escoltant, ja sap que les aplicacions no van als telèfons normals i si estem parlant... En fi, el temps està amb temps bus, no? Sí, però és AMV, no? Que tant en realitat és àrea metropolitana de Barcelona. Sí, vull dir que són les cicles d'això, vull dir que per això que et tenen tan estrany. Ah, d'acord. I el sistema té registrades prop de... les prop de 40.500 parades dels municipis de la primera cura metropolitana, entre ells, s'enjust, i cobreix qualsevol autobús de les línies metropolitanes. Molt bé. Aquesta aplicació amplia la informació que donen aquests 450 panils dinàmics que ja hi ha a les parades, que indiquen el temps d'espera i possibles incidències. S'enjust per tant, la beneficia, també, esplugues, cornellades, s'enjunts, despis en faliu, a Barcelona, amb moltes parades i a funcions també. Bé, doncs, si voleu descarregar-vos l'aplicació, amb temps... Bueno, AMV, no? Com vulguem. Perquè, clar, jo me'n sé la proposició. AMV, temps, bus, i es pot fer servir amb webs, smartphones i tablets. Tauletes. No, no, jo ho sé, però que ara ja es diu abans d'un dels smartphones. Tu fas ràbia a la prova de tablet, no? Sí, també, smartphones, no m'acaba d'agradar. Preferir tauletes i telèfons intel·ligents. En fi, bajó coste de gustos, no? Perquè, clar, un que escolta en certes coses, no que t'agrada tu, li agrada tothom o el teu entorn. El Casal de Joves parlem, ara, obre un concurs de cartells pel dia de la dona. S'adreça a joves de 12 a 18 anys, i ja tens per presentar propostes fins al 22 de febrer. El millor cartell es triarà per votació popular a través del Facebook del Casal de Joves, que, per cert, aquests dies, avui encara no, eh? Estrenen una web que estem esperant, www.casaldejoves.com Carme, què dius sobre aquest concurs de cartells? Doncs que s'adreça a aquests joves que tinguin entre 12 a 18 anys, que visquin o ve castodines. S'han just i l'únic requisit que es demana és incloure un text que fa referència a les activitats que organitza el Casal de Joves pel dia de la dona, el dia 8 de març, que ja s'indiquen, doncs, a través d'aquest concurs, i ja tens fins al dia 22 de febrer a enviar aquest cartell, aquests dies d'anys, a casalarrobes, s'han just puncat. S'han d'enviar sota un pseudònim, i l'estrenador estriarà a través d'aquesta votació popular que es farà amb el Facebook, un sistema que ja s'ha fet en altres concursos de casal de joves, com a la fotografia i que ha funcionat molt bé, i el premi en aquesta quasi és un tiquet regal de 60 euros per gastar a la vacus. Molt bé, pots revisar l'agenda, diu al Carles que hi ha cores noves, que ha anat a fer gent que no surten, a les que vas fer i l'Expo de Puigdemont, per exemple, i que ho sàpigues, fins demà, moir. Perdó, això és la nota... És una nota personal. És un servei informatiu del guió, del guió de les informacions de Sant Jordi. Carme, moltíssimes gràcies. De res. Ja sabrem que teniu més informació a Ràdiodesberg.com i també al 98.ufm, a partir de les 7, els Sant Jordi Notícies, edició vespre, tornem després de la publicitat, parlant amb una amiga de la Júlia Esmelha, que fa Martial. Quins àrees? Ràdiodesberg.com Ràdiodesberg.com Ràdiodesberg.com El Jordi va tenir un accident de cotxe els 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut quan havia el meu germà, ja s'ho veu que van relliscar, un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo per mi no ho sé. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Estamos a la Liga A.C.B. fue en la brada granada Ángel Rullano. Y recordamos el que la brada lo ha ganado todo. Todo había todo en casa de ganada. Todo había no sido capaz fuera de su casa ganar fuera. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. O, oi, de més, penya en comorro. 5 i 20 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Ràdio d'Esvern, 9.9 FM. Moltíssimes gràcies a tots per escoltar-nos. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Com sempre, tenim cada dijous a la Júlia etmella, al món de les amigues de Júlia etmella. Júlia, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé. Per cert, no sé si has escoltat el programa abans d'entrar, però la Carme ens ha preguntat com és que les noies d'avui en dia, tot això a l'edat entre... Teniu totes el cabell tan llarg. Tens alguna explicació raonable a tu i Júlia? Ostres, suposo que és com una moda, no? Una moda. Però tu també t'has adonat d'això, que les noies... Sí, la majoria porten el cabell llarg. I, a més a més, els idius que te'l vols tallar diuen que no. Que no, que és com conservar una... Sí, natural o extensiós. Home, la majoria ho intenten portar natural, però hi ha algunes que també es juguen extensions en pla... Tant joves? Sí, eh? A la Júlia hi ha alguna noia que porti el cabell curt? Una. Una? Una. Una de... A veure, curt per sota d'orella, em refereixo. Sí, sí, curt per sota d'orella. Som 15 o 16. 15 i només una porta el cabell curt. Bé, doncs és curiós tu, te la gata. En fi, també en podrem parlar això amb la Sandra López, que és la teva amiga convidada d'avui al programa Sandra. Bona tarda i benvinguda al programa. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Sandra. Escolta, tu també portes el cabell llarg, no veig? Sí, bastant. Passa la classe de Júlia? No, jo vaig a l'altre. I a l'altra classe, també del que sou segons, de Batxera? Sí. També totes porteu el cabell llarg menjuna, per exemple, o no? Jo crec que totes la portes més o menjar. Alguna pot ser més... A veure, per sobre, l'ombri es comença a considerar llarg. Sí, sí, sí. Com la Carme, per sota la orella. Porta curt, porta molt curtíssim, clar, que va tan vosaltres. És clar que sí, bé, repata el seu. Home, no, que bèstia. Bé, avui, Júlia, ens portes la Sandra. Què fa, la Sandra? La Sandra fa cúxulgón. Perdona? Com? Com molt. Bueno, us deixo que us expliqui la Sandra, vera, què és? Sandra, què és això del cúxulgón? Són unes alts marcials coreanes. Ah! Tu fas alts marcials? Bueno, feia. Avui ens parlaran d'aquestes alts marcials, no? Exacte. Molt bé, doncs home, molt interessant el tema dels alts marcials, que durant un temps bastant molt de moda, no? I ara potser no tant, ara es porta més el cabell llarg. Ara sí, el cabell llarg. Ara va dir la capoeira per un altre cabell llarg. El cabell llarg, el cabell llarg. En fi, doncs, Sandra, perdona, què vols dir amb aquestes pliques de tu plegat? Doncs que, home, és una experiència que tornaria a viure, i que jo m'otivo a les noies, i els nois també, de que s'apuntin i practiquin, perquè... A fer cúxulgón. Sí, perquè deixen bons records, eh, la veritat. Però aquesta alts marcial, d'on prové? D'on ve? De la Corea, són tradicionals. De la Corea, sí. I tu això ho feies aquí a Sant Feliu? Jo vaig fer aquí a Sant Feliu, vaig començar. Doncs, Júlia, tu mateixa, eh? Clar, ja era que quan vas començar a practicar aquest esport, doncs als 6 o 7 anys, però ho vaig tenir a deixar perquè m'han operat el braç, però vaig tornar a un altre cop als 8 o així, i ja fins als 12. I com és que ho vaig deixar als 12? Perquè vaig tenir que començar la ESO, i ja els estudis i tot no... no em deixaven fer tota l'hora, no podia compaginar, i tenia que escollir. Per tant, tu ets una noia que millor no discutir, no? Jo que no, eh? Jo de comano. Millor no discutir, no? Clar, home, que perdona, amb aquests entesadents, qualsevol li diu alguna cosa. Cuidado y toco. Nosaltres estem discutits i... Això et passa també o no, Sandra? Que la gent no vol discutir amb tu? O no? Bueno, no sé, però jo no el sé aconseguir, jo, la veritat. A partir de cas. Tu ets una xunga. Hombre. Com a teixer, ja dius que és xunga, no? Mira, l'Eli ens fragunta el xat de Radio Desbert.com si a Crepusculó com porten el cabell dels protagonistes. Diu que no té massa present, però que segurament llarg, no? No, n'hi ha una que el porta curt. Sí, l'Alis el porta curt. I li queda molt bé. Saps qui és, oi, Jordi? Crepusculó. No, l'Alis aquesta. Ah, sí, sí, l'Alis Alis, no? L'Alis, l'Alis, l'Alis, fer un joc on algú vol sortir, va. És que faia el cabell curat, a mi m'agrada amb realitat, eh. Doncs però et deixes curt, t'entenc. Perquè no, no sé, fa pena. Sí, no, en realitat, o sigui, quan me'l vaig ser allà, vaig dir, me'n tallaré, curt. Però tothom em va dir, no, no, no, què fas, boja? Sí, bueno, veig que avui està parlant més de moda que... Sí, no? No, però per què no, eh, vull dir que... També està bé, no? Sí, quan és l'última vegada que us vol tallar el cabell amb vosaltres? Jo? Sí. Un mes, potser. Vale. I tu, Sandra, però clar, te'l vas tallar... Però tallat, tallat, no, les puntes una miqueta, això fa poc, però tallat bé, bé, bé, doncs crec que des de fa uns mesos de 4 anys, eh. Fa més de 4 anys? Que no em porto curt, curt. Oh, escolta, i què et poses de les puntes? Perquè aquest cabell te n'hi ha curat. Molta mascarilla. Ah, mascarilla, clar. Tu i Jordi t'aniria bé, també, sí, perquè... A la barba posarem una mascareta, clar, una mascareta a la barba, no? I què et poses, et poses de condicionador, el pelo, no? Sí, i després, perquè no se m'han redit, un líquid també després, un estrain... Què dius, però quantes coses us poseu, no? Home, clar, s'ha de cuidar i aquest dalt de la planxa, no? El protector per la planxa, també. Sí, perquè la planxa... Remamon, no? Sí. El protector? Ah, sí, perdona. Perdonat, perdonat, perdonat. Sí, recapitulem. O sigui, el shampoo que normal no deu ser, perquè hi ha un especial que us ha de posar... En aquest... A casa, també. Depèn de si tens cas, per allò, si tens el cabecet, com quan agresses... Liss, mirat. L'Shorrizado, ja ens vego. Sí, perquè, al principi, no he subbrot alguna vegada, però amb el cabecet és difícil, també. I en shampoo, per cabecet, també, sí. Sí? I ara, i tant... Té força, clar, jo, des de l'altra perspectiva, com que jo tinc un... Ser bé, jo tinc un que és pelo i cor, tota l'hora, no? Això ja t'hi n'has, deia. I una vegada a la setmana, eh. No, ara llavors comptem el panten, què més? El condicionador. El condicionador, què fa? Condicionar, no? Sí, el deixa més a dos, com que no hi ha res d'ús. Ah, te l'allisa més, no? Sí, un suavitzant. Després la mascareta, no? Sí. Què més? Mascareta, què fa la mascareta? Donar brillantó i no entraris al cabell. I que no se'n creixi tampoc. Sí, perquè no se'n creixi. Una per les contes obertes, l'altra per el cabell més grasós... Hi ha més de diferents tipus. Jo tinc molta electricitat al cabell i no sé per què... Jo també, però això és per la brica. A mi, per la brica, no. Teníem el... com es diu el condicionador? La mascareta. Fortarecer el cabell, la mascareta. I què més? Sortiràs fet un expert. Perdona, jo tinc molta feina. A veure... Què més? Això perquè no se'n creixi... Sí, també hi ha un, perquè no se'n creixi. Després el protector de la planxa. Sí. També et pot posar serum. Perdona, perdona. La planxa, no estem parlant de la... per allà és a la roba, no? Deixa't, la jo conec més d'una que no tenia la planxa del cabell i s'ha passat aquesta de la roba, eh? Però què dius? Que ets boja, però sí, sí. No ets un amic que no estàs encremant. Home, amb cuidado, no et deixes la planxa d'amunt del cabell tota l'estona, perquè si no, sí que... Però com tu, com tu feia? Fica-li una cadira, la taula de la planxa normal i una altra, teva. Però clar, ho han de fer d'això. Sí, home, si no, t'ho una mica difícil. Un dia et trobaré. Ho farem tu, oi? Podem venir aquí a fer la prova? Sí. No, d'una persona, d'una noia, en aquest cas, que ho va fer i l'experiment, el resultat va ser aquest. Mira. Bueno, en fi... Bé, doncs jo això ho apunto i ja ho faré. I això només del cabell, Jordi, després pel cos. I les cremes. I les cremes del cos. Però ja quan començo a ser una mica més gran i les de la cara ja t'explico. I les ungles i tot. Però a veure, pel cos... Amb un llant teniu prou, no? A veure, sí, això per la dutxa, però després quan surts és... És altra, és clar. Us passeu 4 hores, no el lavabo, perquè, clar, és que no... Bueno, en fi, els tòpics, bé, els tòpics femenins, però que són veritates, en aquest cas. O sigui, jo em pensava, no, és mentida, no, no, és veritat. Doncs parlarem amb la Sandra Onaston de Julià, perquè és la nostra convidada, que està fent un segon de batxillerat i que ha practicat, com deia, amb el... el cu-s-u-u-u-n. De veritat. Perdona, a més, és molt curiós, que, per cert, hi ha una versió, perquè dèiem que aquest art marcial ve directament des de Corea i ara, a les últimes hores, ha aparegut una versió del Gangnam Style, que no sé si l'ho heu escoltat. Molt xula, que d'aquí al moment la posarem així, rotllo acústica i molt tal. Ja sé quina és, Julià. Va, Julià. De totes maneres, podrieu explicar una mica... No, és que no m'ha quedat clar, Jordi, el cu-s-u-n aquest, no sé el que és. No, el cu-s-u-n, no. El cu-s-u-u-n, mira, mira. El cu-s-u-u-n aquest. Té nom de president coreà. Doncs és que no sé ben bé què és. A veure, com diferenciam una mica d'altres art marcials perquè no... Doncs que... O algun referent per saber com que feu o... A veure, són art marcials, però no tan sols només per defensa. També enriqueix altres aspectes, com per exemple la concentració, la fortalesa, la molta disciplina. També, o sigui, no t'ho pots prendre i fem diferents coses, no només claus i formes i tal. També fem esparring, que és com boxeig. I amb altres art marcials... I utilitzeu això a la més... Com, perdona, quines armes utilitzeu, dius? Doncs el pal. El pal, sí. Sí, fes-hi el pal. Tranquem fustes amb el veu, fensals, tomarelles i... Tu has trencat fustes? He trencat fustes. Per exemple, aquesta taula que tenim aquí, l'estudi número 1 de la ràdio. A veure si la trencarà, Jordi. No, no, no. Però tu creus que la podies trencar o no? Amb una miqueta de pràctica, jo crec que sí. Sí, jo crec que sí. És una mica orissuda, eh? Perdona, amb tot el respecte s'endrà, però estàs molt prima i suposo que no tens molta força per trencar. Força tinc, eh? Si no que tu diguis la Julio. És que estic al·lucinada, ara. No vull dir res. Potser no acabes el programa, saps? Té força, té força. Però també és una cosa de concentració, no? Sí, és de... I de que tu tens que tenir la capacitat mental de que tu pots fer-ho, perquè sí, ja penses que no, sí que no podràs, però si no... Perdona, està fent proves aquí... Sí, que també fa amb tots, eh? I ja de trenquis el ordinador. Jordi, no, provis, tu m'has preparat. No és que jo m'he fet mal. Jo ja he sortit un moment que m'he fet mal. Continuo vosaltres, per favor. Va, continuem. Llavors, ens pots explicar algun anècdot, així, que t'hagi passat interessant, perquè fas combats, també? Sí, de despairing, sí. I d'altres coses, però contra altres gent, buxets i coses d'aquestes. Em va tocar amb una noia, que, normalment, ens posen de la mateixa altura, perquè, clar, si no, desequilibri, però em van posar amb una noia que em treia 4 caps, perquè jo ja sóc vaixeta i més que ho era, i em van posar amb una noia que... Però era de la teva data o més gran? Jo era més gran, i en veritat, tindria que ser de la mateixa, i era una mica més gran, i jo crec que es van dedicar, que es van creixer tothom, perquè només em fotia el cap i jo no podia fer res, i, vamos, no vaig guanyar a ningú un punt. Portes algun tipus de protecció per això? Sí, a l'entadura, a tot arreu, a tot arreu, a tot arreu. Un protector d'ental, també el cap, i els genolls i els peus, també, m'imagino. A tot arreu, ja. M'estàs fent molta pena, ara mateix, eh? I m'ha dit a Sandra, imagina't una nena de 108 anys, que hi ha una altra, i quan et donen en l'es, ja... Pots un piastre sang i tot, sí. Trobo molt agressiu, tot plegat, però clar... Home, s'ha de ser valent, eh? No, però si ets a defensar, no... Però tu, per exemple, això que es diu les esmercials, o, com a mínim, tècniques per defensar-se, sempre van bé, a la vida. Tu alguna vegada has tingut l'ocasió de posar-les en pràctica, i que no siguin un gimnàs, o... No, perquè no es pot... No sé que et tinguis que... No sé si és que tinguis que utilitzar-les, però no m'ha... No t'has trobat mai una situació... no sé, que t'han intentat atracar, o alguna cosa per l'estil? No, de moment, no, però si em passa... Que es preparin, no? Jo ho faré. T'atreveries a fer-ho, o què? Home, sí, bé, que no tinc cap altre remei, jo ho faig. Però no te'n recordes de totes les claus? O ja està arroballada? Alguna de les tan arroballades, però n'hi ha algunes que jo crec que podria fer alguna cosa. No, és com que se't va oblidant. Clar, perquè comences de sent cintura blanc i vas avançant, però clar, ja s'ha d'obrir en coses. I això que t'has dit que et van operar el braç, va ser perquè t'havies trencat fent cursos bons, o va ser perquè... No, no, va ser perquè vaig caure, jo, perquè soc un desastreu, però no, el cursos bon mai m'he trencat res, i... És sortit perfecte. No és perillós, no? Home, jo crec que això de trencar un totxo o un tros de fusta fa una mica tan mal, no? No, no feies mal. No, perquè a veure, les fustes, moltes, són ja preparades amb un tall, perquè tu que li donis, fa la força però no és tan sencera, però n'hi ha altres que sí, però que ja ho fan la gent més gran. Perquè tu has fet altres tipus d'esmercials? No, mai. Aquesta tota meva vida ja. Perquè jo vaig fer equido durant una època de meva vida, i l'equido... L'equido, no, és un esmercial però que prové del Japó. I... he tractat d'agafar l'energia de l'altra i utilitzar-la en el teu propi ve. Eh... Sí, sí, no, però a veure... A veure, no és com el somgo que fa un cabell amb ell. Estàs molt d'imaginació. Has d'obrir una forma que has fet de les mans totes. Però quan dic l'energia... Quan dic l'energia de l'altra, vull dir que, per exemple, si hi ha una persona i t'ataca, per exemple, o el que sigui, tu l'agafes amb el punt, per exemple, doncs l'agafes al puny i li reverses l'energia, saps? Allò que li estires i el... No... No, és molt contacte amb les mans, amb els braços, també. Vull dir que... No, només hi ha percositat, perquè havies fet algun altre tipus d'esmercials, perquè clar, aquesta, per exemple, és molt poc coneguda. Aquí hi ha, a més, tot el tema de... de condo, no? Sí, sí, de... Cuxolgón, ningú sap el que és quan li dic que feia això, sempre em pregunten què és això. Clar, perquè hi ha... El kickboxing també és un esmercial, o no? Clar. O sigui, però allò és només amb... És com una especialitat... Voxets de meu és, o no? Ah, jo el voceig, no ho sé... Però el kickboxing segur que sí, perquè jo tinc una mica el pratica i sí que s'ha considerada com un esmercial. Però com són varietats? Jo crec que el kickboxing és com una subvarietat del voceig, i hi ha diverses diferents tipus, segons les categories, o els estils, fins i tot. Clar, que utilitzes un o un altre, com el coxolgón, aquest... Que no sap el nom, això. No sap el nom, això. Bon, sí, sí, sí. Que de fet, Juli, a veure, això per un altre dia podíem buscar, no?, els tipus d'esmercials, que en general ja que he parlat... Bon, hi ha unes quantes, no?, perquè... Clar, n'hi ha moltes. I llavors, una última pregunta, Vox. Sí, sí, clar. A quin cinturó vas arribar? O sigui, fent el coxolgón, perquè m'ha dit que hi havia diversos cinturons. A quin vas arribar, tu? Doncs, em faltava poc per negre, ja. M'arro i va per ratlles. I tenies de... I tenia, ja, més de 3 ratlles, crec. I n'hi havia 6, crec, per passar en negre. O sigui, que tampoc em quedava tant, però ho vaig deixar, i m'arrepenteixo, en veritat, perquè tornaria... I per què no tornes a fer-ho, ara, no? És que no sé si tindria temps per compaginar-me tot, però quan ja vegi que estic més lliure, jo pensaria apuntar-m'ho a l'altre cop, el que passa és que ha començat a no un altre cop ara des del blanc... Perquè no se't conserva el cinturó. No, perquè, clar, ja s'ha molt oblidat coses... Clar, perquè passes a l'examen i pots tenir un cinturó nou, no?, o... Clar, si passo l'examen i practico, i el professor em veu amb les condicions, em passa, per tant, que ho podria intentar. Per cert, aquest art marcial, el Cuxo Won, que és coreat... Tu saps paraules en coreà, o saps algun tipus de llenguatge? ¿Sabries, per exemple, traduir... Gangnam Style? No, això no, però... Però sí que en sabia. Feia unes salutacions abans de començar les classes, i amb un coreà, no. Ah, i quines salutacions eren? Te'n recordes, o no? Jo era parlant també de... com saludan el mestre de les arts. Ah, doncs... com era, com era? Era... més o menys, perquè no ho sé exacte, que ja no me'n recordo. Era... Cusaponique, cangne, cúxul... Baró. Com, allà? No saben què vol dir, però ja està. Acabes molt bé. Mireu, abans que marxeu, aquesta versió que ja comença a circular... Mira aquí. Gangnam Style. Són aquestes dues noies coreanes, que han fet una versió molt xula, acústica, amb les seves veus i la seva guitarra, davant d'una càmera típic vídeo de YouTube. Del Gangnam Style, que està circulant com la polvorà per internet i per Facebook i per tot arreu, i que sona així... A veure què opineu. No està mal, eh? M'agrada, m'agrada, eh? Sou guaiíssima. Està meio? És molt millor que l'original. Sí, perquè l'original és molt... Ja més, ja canta, eh? Sí, molt, molt. Ui, ja està fallant això, ja? Va, estona, que feia que això no va bé, ja. Bueno, escolta, tu, deixeu-me aquí, sí, perquè... A més, a mi em recorda molt... No sé si coneixeu la cançó de... Smooth Operator, de Sade, Cristina, Sona? No. Quina és? Canta, canta. Però sí que, quan estava sentint la cançó, m'ha recordat alguna... Així la sintonia una mica. Sí, no. Recordava alguna altra cançó que ja havia sentit alguna vegada. Mira, aquesta és Smooth Operator. Ah, ara sí, sí, sí. Sí, sí. Bé, efectivament, com l'Eli diu aquí al chat, diu Sade o Sait, també, com s'ha de dir, diu, ja, ja, ja, abuelo. Effectivament, no conconeix aquest tema, perquè, clar, això... Bueno, de fet, no és ni de la meva època, és d'abans de l'anterior de la meva, que quedi, clar, i que costi en actes. En fi, doncs mira, ens ha recordat. Sandra, moltíssimes gràcies per venir. T'ha quedat alguna cosa sobre el cook, sol, on, que vulguis comentar? No, ho he dit tot. Per cert, Jordi, que confirmem que la boxa, i no el boxecs, com havíem dit abans... La boxa, sí, també és un armarcial. És un armarcial? Sí. La boxa? Sí. Hi ha diferents tipus, evidentment, hi ha una... La boxa taïlandesa o l'anglèsa. Clar, però haurem de començar per definir qui és un armarcial, no? Vull dir, clar, que és... Pagar-se. Pagar-se. Pagar-se. I defensar-se home. No, perdona, perquè, per exemple, altres hores de la matinada, que hi són una peça musical des que, per exemple, allà, tal o no sé què, tothom es comença com a pagar... Allò no és un armarcial, allò és un enganmarisme. Allò és un gem marcial. Les armarcials serien esports de combat, no? Entre dues persones, no? Mitjans en el qual s'utilitzen o bé, els pròpics de la persona, jo crec, o algun altre element per defensar o contractar, o alguna cosa d'aquesta. Després, dintre de les armarcials, hi ha diferents tipus. Aquí nosaltres hem buscat, i hi ha, per exemple, el Muaythai, el Karatedu... Bueno, hi ha un món, el Hapkido, és que també els noms tenen terra, eh, aquest. Mira, hi ha moltes varietats. Un solgún aquest, encara, però... Perquè, a més, hi ha com un original i després, no? Sí, va d'arribant. Clar, però quin va ser el primer? El primer... Busquelet, també. El primer com va ser quan estaven a les cavernes, no? Bé, a l'altra història. En fi, Júlia, volem deixar aquí, Sandra, gràcies per venir. De res. Que vagi molt bé. Ei, bon rotllo, eh? Igualment, bona tarda. Fem una pausa molt curta, i d'aquí al moment sabem com és que el llop es va transformar en gos a la nostra secció d'educació canina, però abans, Cristina, volies fer una pregunta? No, que aquí ve, l'Alberto... L'Albert que va pey, l'Albert que va pey, l'Albert que va pey. Molt bé, ja, Jordi, no el presentaves. Clar, estàvem aquí intrigades. Ara ve, ara ve. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Tres quarts de 6 de la tarda, continuem a la penya del Morro, com cada dijous. Acabem la primera hora parlant d'educació canina i de gossos, Cristina, amb l'Albert que va pey. Oh, la Rose Arts, depèn de la setmana, i avui és el torn de... A veure qui serà, qui serà, qui és nervís. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Rose Arts, què tal? Sí, Rose. Avui m'he curat jo i em ducava. És l'Albert, que avui parlarem d'un tema molt interessant, perquè ja sabeu que estem fent diferents fitxes de races de gossos aquest 2013, de cada setmana a la penya del Morro, quan parlem d'educació canina. Però avui parlarem d'un tema una mica en mir ancestral, que és l'origen de tot, com el llop es va tornar gos. Per tant, avui és una exerció una mica antropològica. La gent que li ha agradat aquest tema, jo crec que disfrutarà. Comencem parlant de l'article que va publicar la revista Nature, científica per excel·lència. Home, és que s'ha de dir bé, Albert, no riguis. És amunt en idioma. Efectivament, veig que em coneixes bé. Doncs fa uns dies va publicar un article sobre les diferències en el sistema digestiu dels llops i dels gossos. I què és el que deia aquest article, Albert? Doncs així, grosso modo, és que hi ha una diferència molt notable en el sistema digestiu dels gossos i els llops. Els gossos, en un moment de la seva història, van començar a adaptar el seu organisme a un determinat entorn i els llops, tal qual coneixem els llops encara, van quedar-se una miqueta més a la seva línia, que ja els deia anar bé. Per tant, per on vols començar, tot plegat, on en situem els llops, d'on provenen, què vols comentar? Més que d'on provenen els llops, per parlar d'una miqueta, d'on provenen els gossos que avui coneixem. I he proposat aquest tema de l'origen, una miqueta dels gossos, perquè és curiós que quan veiem un gos sense rasa, un gos així patanel, podem dir, un gos, un crufer, sempre pensem, bueno, i quina mare, i d'on ha vingut, i quina rata... Perdona, perdona, el primer notícia. O sigui, hi ha gossos que no són de cap rassa? Correcte. Correcte. Molts, de fet, la gran majoria de gossos no són d'una rasta definida. És un gos. Però poden ser barreiges, no? Correcte. Aquesta és la mania que... La mania em precometa que molts humans d'occident tenim, quan veiem un gos que no és una rasta definida que coneixem, diuen, hòstia, aquesta és una barreja de pacto alemany amb un, no sé què, i és la teva menysia, que no vull dir que sigui dolent, perquè sempre ens donen peu a imaginar-nos coses i històries. I per tant, des de la meva ignorància, perdona, que et talla Albert, però els gossos que no són de cap rassa són pitjor que els altres. No, els altres són millors. Són millors. Amb molts aspectes són millors. Si parlem de salut, són animals molt més segurs, en quan han formatat molt més resistents, un sistema inmune bastant més eficaç, proporciona a veure, i ha de tot. També hi ha cruces i cruces, suposo que hi ha gossos que no estan tan bé. Però com a norma general, un gos que, podem dir, que és un encreuament de rasses i tal, és un aspecte. Avui parlarem dels gossos de Pemba. Exacte. Què són els gossos de Pemba? Els gossos de Pemba són els gossos que encara avui dia podríem comparar com els originaris. Podríem parlar dels gossos originaris. Els primers gossos de tots? D'alguna manera, està després del protogós que es coneix en el entorn de la educació canina. El protogós? El pas entre el llop i el gos és el protogós. El protogós és el gos de Pemba o el gos dels poblats. Molta part del món hi ha gossos de poblats. L'únic que posa aquelles diferències és que cada grup s'ha adaptat al seu entorn. I Pemba és un entorn molt pur, en aquest sentit. És una regió d'Àfrica que està molt aïllada d'oxident, de la mentalitat occidental. Continuen sortint a caçar, continuen vivint com feia, igual, no fa 15 mil anys, que encara no han entrat la tecnologia, no han entrat la moneda. És una altra manera de viure. Són casadors recollectors. Des que el gos és gos, allò que diu el senyor Benito, que li agrada ell, des que el gos és gos, els primers són els gossos de Pemba, que tenen aquest nom, perquè estaven a la regió de Pemba, com comentaves tu, a l'Àfrica. I sabem més o menys quants anys fa de tot això? Bé, és bastant... una miqueta abstracta, perquè fins a feia poc es letava 15.000 anys d'antiguitat. Perquè se suposa que un cop els humans es van començar a sentar, abans d'anar amb nom a l'esbalik, quan van començar a formar poblats, alguns grups de llops van començar a apropar-se la gent. Però què passa, que ara la cop han fet un descobriment també, em sembla que també per l'Àfrica, que apunta que els primers poblats es van assentar fa 25.000 anys, no fa 15.000. I llavors és una miqueta... la data des de quan estaves amb nosaltres variarà segons l'antiguitat dels primers... dels primers nòmades que es van quedar aquí. Per tant, aquests gossos de Pemba són els primers que es van apropar a la raça humana, la civilització dels homes. Correcte, podríem dir que d'alguna manera són l'evolució dels llops menys porucs, per dir-ho d'alguna manera, més segurs de si mateixos. Hi ha parts que són potser dels primers que s'acostaven sense menjar-se els homes, no? Normalment, si veníem dels llops i s'acostaven a un grup o un núcle de població humana, era per atacar-los. Exacte, hi ha moltes diferències, en quant a comportament, dels gossos que coneixem ara com a gossos i dels gossos. Però també hi ha moltes diferències en aquests gossos de Pemba i els llops o els xacals de selvages de l'Àfrica. Els xacals i els llops són animals que pugen de les persones. No els li passa pel cap estar gaire prou de les persones, sinó com dos vits per menjar-se'ls. En canvi, els gossos de Pemba van ser... quan van fer estudis allà, van anar a una sèrie de científics molt importants de l'educació tanina, com van ser Raimón i Dorla, Còping ets. Van desplaçar allà i vam veure tot un seguit de diferències molt marcades, en quant a són gossos salvatges, sin restres, podríem dir d'alguna manera, però amb un comportament que ni és occidental, ni és el del llop. S'acosten a la gent, no els agraven les carícies, no s'acosten en plan d'avui jugar amb tu, no fan grups, com els entenem aquí. És una altra cosa que sempre s'ha pensat el llop, que és un animal de canilla, d'almanada. Són com menys salvatges, no? Correcte. Allà s'han adaptat al seu entorn, i al seu entorn no els requereix un grup per anar a caçar. Al contrari, un grup els vei contraproduent, perquè la repartim i es menja. Sí, competència a l'hora de menjar. Exacte. I d'aquí és d'un neix o una de les teories d'on neixen el fet de bordar els gossos. Els gossos originàriament bordaven per intentar llunyar a un altre individu que s'apropava on estava menjant ells. És una funció de vi, és una funció de ojo que jo estic menjant aquí, no et vull fer mal. També té molt més sentit aquella teoria, perquè els gossos només burden quan han de sentir-se, quan s'han amenaçat, d'alguna manera, de nit, perquè és quan sortien a menjar. Quan la gent ja estava dormint, els gossos sortien al poblat i anaven buscant una miqueta per les broses. També feien una funció de la població. És una... Van passar de tenir una relació comensal, que se li diu en llenguats una miqueta tècnic, una relació mutualista. Les dues parts tenien beneficis. Els humans tenien el poblat més tranquil, perquè també espantaven els jaons, espantaven els jaguars que venien a menjar-se a les persones. Ara, els gossos, quan bordaven, aquests animals marxaven. I, a part, feien una funció higènica. Ah, per tant, es beneficiaven les dues parts, no? Correcte. Sense saber-ho ben bé, sabíem que d'alguna manera era una bona relació, tant per les persones com per els gossos. Que, per cert, l'expressió, el gos és el millor amic de l'home. No sé si ve d'aquesta època o és una expressió que és més recent. Segurament podria tenir un inici en aquest sentit de dir que és un benefici mutu per les dues parts. Llavors, el que també hauríem de pensar és si l'home és el millor amic del gos. Ah. Aquesta és una firmació que, normalment, fem sempre cap a la nostra part, però també hem de mirar una miqueta cap a l'altra banda. Sí, no, és que jo ho deia això perquè l'altre dia vam descobrir amb la Cristina, no? M'ho comentaves, que aquesta expressió ve a real d'un judici, no? Sí, un judici que es va fer a Roma el 2011, si no es recordo malament, una cosa així. El 2011 l'ha impassat, eh? No, l'ha impassat no l'anterior, Jordi. És veritat, però fa dos anys... O potser no, potser era més, no recordo, potser era el 2007, o abans, molt abans, no ho sé, ara no sé l'any exactament, però es veu que rend un judici que va haver i per una disputa que va haver el propietari d'un gos amb un veí, van anar al judici, i ara el judici es va originar a l'espressa que el gos era el millor amic del home, i el renda aquí es va popularitzar, i per això tothom ara diu que el gos és el millor amic del home. És una de les hipòtesis que n'hi ha, que probablement es pugui... És molt convincent, també, si moltes vegades les teories així de miqueta extravagants són les més difícils de complir. És veritat, com el jachico, eh? Jo me'n recordo un jachico. Exacte, jo no que te n'anava a comentar, perquè si ens anem, si comencem a tirar d'histories, trobaríem històries, el Puc, el Madriabal, trobaríem històries passant blans, fins i tot abans, el segle X, és una miqueta ambigua. La traducció de la frase també s'hauria de veure, si és el qual l'utilitzem així en català i a l'anglès també, o d'on és originària, perquè potser és asiàtica, no et diria jo, tampoc es faria gaire junts. Perquè una pregunta, els gossos de Pemba també en menjaven el que actualment mengen els gossos o no? D'alguna manera sí. Aquí és un punt que m'agrada que faci aquesta pregunta, perquè és un punt que volia tocar. El fet d'aquí molts gossos, que quan... particulars nostres, que quan anem al parc mengen caca, a les escombraries on estan els contenidors i busquen per terra, d'alguna manera no estan tan allunyats de la seva funció real, de la seva... del seu ancestral. No podem pensar en el... no podem veure un gos que està menjant d'una paparera i tenir la imatge del llom que corre a l'arrere d'una zebra. Hauríem de pensar més en els gossos de Pemba i podíem pensar, i fins i tot dius, que el meu gos és més gos que la majoria. Clar, perquè els gossos no deixen de ser això, no? I això, moltes vegades, els volem com humanitzar, no? I això és un error? Bastant, bastant freqüentment és un error. No et dic que, a vegades, tots fem... parlem amb el nostre gos i li atribueim capacitats humanes, no? Però tot portar d'un extrem és bastant perjudicial. També pel tema de la conducta, no?, de l'animal. També pel tema de la conducta de l'animal, no?, és dir, si tu tens un gos a casa i el deixes pujar al sofà o cosa així, el tractes com una persona, i també l'animal, la seva conducta, no?, com que queda una mica disassociada del fet que és un gos i no... Perquè jo aniria més pel camí d'obsessions en plan de parlar-li al gos, com si fos una persona i enfadar-te perquè no contesta, que jo m'ho he trobat, això, o, simplement, quan li estàs fent... li atribueix a determinar responsabilitats humanes al gos, com, per exemple, saber-li el que està bé i el que està malament, sense haver-li ensenyat. Però el gos no li repercuteix al fet que una persona el tracti en comptes de com un animal, que és el que és com una altra persona. No té cap conseqüència per ell. De fet, ho agraeixen en aquest sentit, que és una miqueta d'empatia. Nosaltres juguem una miqueta amb això, quan anem a un domicili o quan els cursos passen una miqueta de l'empatia, no intentem no anar massa llarg, no passant-nos massa, perquè també, de vegades, ens obsessionem i comencem a veure amb el gos, i el que li he fet el meu amic i tal. Però sí que és una miqueta de l'empatia, de dir, jo no li faré res, que no m'agradaria que em fessin a mi, i en canvi, sí que puc trobar a fer-li massatget. A mi m'agrada passar-la a les zones amb el sofà, quan estic veient la tele, són cosetes que és negociable, és una convivència. Per cert, ho diem poques vegades últimament, però si algú dels nostres uents que ens estigui escoltant vol rebre aquests consells que ens donen l'Albert i la Rosé, cada setmana, sobre gossos, només que el que ens escriguin, s'haurà de fer una consulta en directe als dijous. I nosaltres també us posarem en contacte amb ells per qualsevol tipus de... No sé per què... La gent per què cuideix a vosaltres? Albert, quina és la petició més demanada amb el tema de comportaments de gossos? La majoria de vegades és problemes al carrer, problemes amb persones o amb gossos. Gossos que burdan molt, que sembla que es vulguin menjar a la gent, que es fan gossos, que es fan gossos, que es fan gossos, que sembla que es vulguin menjar a la gent o a d'altres gossos. Altres, a vegades, fan la roma de que això és la punta de l'Ixaver. Aquí el gossos ens està saltant l'alarma, diguéssim, quan té un comportament que se l'invala a les mans del propietari, és que el gossos està picant a la porta i necessita ajuda. Comportaments estrans, per exemple, o de com es vol... Tira molt de la corretja, quan veieu en un gos a 50 metres, tirar i bordar. El que és normal i habitual, segurament, tenen una explicació i el més important, que es pot corregir, clar, gràcies a l'Albert, en aquest cas, o a la Rosa, que són educadors canins. Hi ha molts, no? Hi ha molts, també, si voleu. La penya del Morro, a robajimel.com Jordi, una punt, perquè acabo de cercar ara la frase aquesta que el gossos és el millor amic de l'home, i justament ho va dir un advocat a Estats Units, que es diu George Graham, i va ser en defensa de l'animal, perquè es veu que el veí del propietari del gos va assassinar el gos sense cap tipus de motiu. Oh, i quin any va ser, ho sabem, això, o no? Doncs... no. No ho sabem, eh? Albert, moltíssimes gràcies. Avui hem sabut com es va transformar l'origen dels gossos, una mica. Els xulos, ara, parlant dels gossos de Pemba. Albert, moltes gràcies. Fins la setmana que ve, que vagi bé. Moltes gràcies, Jordi. I tot seguit, connectem amb la Xarxa per escoltar el vulletí de notícies generals. A la segona hora del programa, parlarem amb la Eva Jufre, que és tallerista d'un taller d'improvisació de dansa, que es fa a aquest cap de setmana a Sant Just a l'espai Tutoguri. I, per cert, que també parlarem d'una aplicació de Facebook que et permet saber qui de les teves amistats sent atracció és tu, de forma anònima. No sé si ens interessa o no, però ho comentarem. I, a més, amb la nou cònsul, parlarem de llibres. Fins ara. Són les 6. Notícies en Xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajali, Ramon Company. L'estat ha tornat a denunciar que es va aprovar en el ple del desembre i en què la ciutat es declarava territori català lliure i sobirà. La delegació del Govern espanyol argumenta que l'acord és nul, de ple dret, i que s'accedeix d'una simple declaració de principis ideològics. La moció va tirar endavant per majoria amb els 15 vots que sumaven convergència a la CUP iniciativa. El PSC es va abstenir i el PP hi va votar en contra. D'aquesta manera, Girona s'assuma a la llista de consistoris que ja han rebut recurs amb de l'estat pel mateix motiu. El primer va ser Salrà i l'han seguit llançar vidreres i Sant Julià de Ramis. L'estat també ha presentat un contenciós contra l'Ajuntament de Vila Blareja, el Gironès. En aquest cas, per haver aprovat per unanimitat una emoció en què es donava suport a la plataforma, diem prou, un moviment que reclama que els impostos no espaguin a l'Agencia Tributària Espanyola, sinó a la Catalana. L'alcalde de Vila Blareja, David Mascort, no ha estalviat retrets cap a la delegada de l'estat de Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. Pensem que és absolutament surrealista que la delegada del govern perdi els temps i els diners de tots els ciutadans en qüestions com aquesta. És una vegada més una mesura de la inquisició política a la qual estem submesos els ciutadans del nostre país. En aquest cas, donem suport o una mesura que ja han dit l'estat espanyol mateix que és absolutament legal. Deuen tenir molt poca feina o senzillament continuar la seva persecució política cap als que som independentistes. És un elementat que ara en el contenció és l'Ajuntament Nagi de perdre temps, diners i recursos humans per donar explicacions sobre una emoció que recolza un canvi de legislació perquè es puguin pagar els impostos de l'Agencia Tributària Catalana i no a l'Espanya. La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, assisteix a hores d'ara la reunió convocada pel ministre José Ignacio Ver on s'està debatent el cos econòmic de la seva reforma educativa. Abans d'entrar, Rigau ha reiterat que la Generalitat suposa un projecte que ha qualificat del tot recentralitzador. La idea d'això hi ha aquesta ofensiva competencial i lingüística que trenca el model estatutari que hem tingut de compartir les competències educatives i poder defensar el nostre model lingüístic i la garantia de poder donar el coneixement del català i el castellà en igualtat de condicions. En principi, el cos previst de la llei que pretén aplicar el ministre Ver és de més de 400 milions d'euros. El primer secretari del PCC Peranavarro demana al Bustós el mateix dia que l'alcalde socialista ha decidit reprendre les seves funcions al capdavant de l'Ajuntament de Sabadell. Navarro ha demanat no posar tots els casos d'imputacions en el mateix sac. Els indicis que tenim és que no hi ha absolutament cap irregularitat. Per tant, hem de diferenciar els casos, perquè no tot, ni tots els casos, ni tot és absolutament el mateix. Bustós ha decidit tornar a l'alcalde de Sabadell dos mesos per tirar-se temporalment del càrrec per poder-se centrar en la defensa de la seva imputació en el cas Mercuri, una suposada trama de corrupció urbanística centrada en la cocapital del Vallès Occidental. El conseller de Territori i Sostenibilitats Antibila ha avançat aquest dijous que els camions de gran tonatge deixaran de passar per la Nacional 2 i es desviaran per la P7 en un termini d'entre 7 i 8 setmanes. A 7, 8 setmanes vista, hem de tenir assegurat que els camions de gran tonatge no passen per la carretera Nacional 2. A 7, 8 setmanes vista, aquest tema de seu tema resol. Per tant, s'apuntin, com a pregunta de control, de fiscalització del conseller, l'incumpliment, si no saps què passen, de resoldre aquesta qüestió. Anirem a totes. I la credibilitat de la complicitat que el Ministeri de Foment ens afirma que vol tenir en aquesta legislatura té a veure amb la consecució d'aquest objectiu. A llarg termini, el conseller també ha apuntat que Foment ja té l'autorització del Ministeri d'Economia per estudiar el desduplement de la Nacional 2. Els ports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadon. El jugador del Barça, Leo Messi, ha assignat ja l'ampliació del seu contracte amb el Club Laugrana fins a l'any 2018. També, Xavi Pujol, recordem, han signat la seva renovació. L'exdevantés suec del Barça, Enric Larson, en declaracions a la xarxa, parla de Messi. Messi és el millor jugador del món. Té grans habilitats i coneixements. Domina la pilota com ningú. És fantàstic, pot fer goals, fa de tot. És un jugador complet. D'altra banda, d'aquí a poc menys d'una hora, a la set comença la copa del rei de Basc, que es disputa fins diumenge a Vitori, al País Basc, el primer partit de Quors de final en front de Barça i Madrid, un duel on repareixerà la Laugrana Joan Carles Navarro, que encara arrossega molèsties físiques. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La propera conferència històrica de les seves parlarà dels primers colonitzadors de la península ièrica, els fenícis i els grecs. L'arquialó a Maït & Miró explicarà les relacions que existien entre aquestes dues civilitzacions i l'aibèrica. Serà de Malvespre. Unes relacions que eren aminament comercials, no hi havia intenció d'anar. Ni d'implantar característiques culturals. Tot i això, els habitants de la península van assimilar algunes de les novetats que aportaven els fenícis i els grecs a través d'aquestes relacions. Tant els materials com la cultura dels pobles, fenícis i grecs es van anar assentant entre els pobles ièrics. De tot plegats, en parlarà de Malvespre, en parlarà de l'arquialó a Maït & Miró, en aquesta conferència que se marca en el cicle de xerrades, que organitza cada més l'entitat del paleolític a la rehumanització. La xerrada de Maït & Miró serà a les 8 del vespre local de la CES. Demà divendres a la teva. Aquest mes de febrer comencen les jornades de portes obertes a les escoles de Sant Just. Cada any, quan s'acosta el període de preinscripció, sempre es fan aquestes visites amb els pares i mares, perquè triin escola on apuntar els seus fills. Aquesta manera poden conèixer les seves instal·lacions i la seva metodologia. Aquesta setmana serà a les 9, a 2, 4, 10 i una altra a l'horari de la tarda, a les 4. L'escola Canigo serà el primer centre públic de Sant Just cobrirà les seves portes a pares i mares. Serà el dia 18 de febrer de la tarda i el dia 20 del matí. Després serà el torn de l'escola Montseny, el dia 21 de la tarda i l'endemà el dia 22 del matí. L'escola Montserrat oferà el 27 de la tarda i el 28 del matí. L'Institut de Sant Just només farà una única jornada de portes obertes el 6 de març a la 7 de la tarda. I l'escola Bressol Municipal Marrex oferà l'abril, el dia 16 i el dia 8. I acabem aquest vulletí parlant de Carnes Toltes perquè fins el dia 12 de febrer podeu apuntar-vos al concurs de disfresses de Carnes Toltes d'aquest any que es farà dissabte de la setmana que ve el dia 16. Trobareu les bases i el procediment al web de l'Ajuntament, 3 i dubles punts, Sant Just puncat. El certamen com t'aniguen amb 4 categories, millor comparsa de 10 o més persones, la categoria nova, millor comparsa escolar, que seran 30 o més membres d'ampes escolars de Sant Just, millor grup de 2 o 9 persones i millor individual. Hi haurà premis per les diferents categories i aquest any seran els membres del col·lectiu de la Plaça de la Pau, guanyador del premi i la millor comparsa. L'any passat els que llegiran el pregut de Carnes Toltes el dia 16 a dissabte de la setmana que ve a la 6 de la tarda el Parc Maragall, el punt on començarà la rua que s'acabarà de plaça Camuapa. Allà, en cop s'acabi la desfilada, faran a xocolatada un ball, el lliurement de premis, les millors disfresses i es cremarà el Ricard Nastoltes, que hauran fet les persones de l'espai de joc i l'equipament de la Plaça de la Pau. I, de moment, això és tot més informació per les senyors notícies de l'Àlisi Avespre. Dijous de 7,5 a 8. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Durant de 8,1 per Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crànio encefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà, i es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Volem veure algun d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. De dilluns i divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns i divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La feia vol morre-ho cada tarda de 5 a 7 a ràdio de esvern. Sí, sí, 12 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro, Cristina. Com estàs? Com va tot? Hola, bona tarda. Per cert, d'aquí un moment ens visitarà l'Arnau Console. A més, també avui al programa, descobrirem una nova aplicació del Facebook, que és molt curiosa, no, Cristina? Sí, es diu Hucha. Saps per què és Jordi? No, no. Segur que t'interessa la utilitzaràs al final. És un servei adjun a Facebook. Sí. I serveix per descobrir el teu amor secret. Ah, molt bé, molt bonic. Després de l'informe d'arribar això, no? Bé, tot això sí. En parlem d'aquests moments al programa, però abans de tot plegat, parlem d'un tallet d'improvidació que es farà aquest dissabte de 5 a 8 del vespre de l'espai de dansa d'aquí de Sant Just Tutuguri. I aquest tallet d'improvidació anirà a carreg de la Eva Jufre i que ja tenim el telèfon, Eva. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Eva. Benvingut al programa que, de fet, tu ara estàs aquí al Tutuguri, no? Sí, ahora mismo estoy con las alumnas a punto de empezar unas clases de otra cosa, de ballet, pero sí que estoy aquí a punto de empezar las clases. Bé, parlem d'aquest tallet d'improvidació que entra dins el cicle d'alguns tallers oberts a la ciutadania i al poble de Sant Just, i vaja, tothom qui vulgui anar, en aquest cas el següent és aquest dissabte, que un comentem aquest tallet d'improvidació. Improvidació de dansa, m'imagino. Sí, sí, sí, sí, treballaremos como a través, primero es alrededor de tres horas y primero haremos unas preparaciones físicas a través de ejercicios de yoga y de dansa contemporánea que nos permiten como preparar el cuerpo para después hacer unos trabajos específicos de improvisación que tienen el objetivo como de conectar con eso que nos gusta a la hora de bailar, como el modo en que cada uno se mueve, no hay un modo específico de moverse, sino más bien es como conectarse con el modo de cada uno, como cada uno se mueve y como le gusta bailar. La relaxació, perquè dius que abans de començar a ballar tot plegat faré una mica de yoga, és important? Sí, sí, sí, trabajamos sobre todo la autopercepción. Ese es el momento en el que podamos como percibirnos a nosotros mismos y poder como responder a las necesidades que cada uno pueda observar de sí mismo. Entonces se da un momento para la escucha de lo que cada uno necesita, el estado en el que está y luego pasamos como al trabajo. Y luego al final volvemos a otra faceta de reconocimiento para observar como el estado en el que estamos, si han habido modificaciones y eso. Totes aquestes activitats què aporten a una persona? Bueno, es que nunca se puede medir tan concretamente, pero siempre todo tipo de trabajo corporal, siempre nos ayuda, por supuesto, a conocer nuestro cuerpo, a mejorar la postura, a mejorar la percepción, la salud, la calidad de vida, también conocernos a nosotros, sino también poder conectar con lo que sentimos y poder expresarlo a través, en este caso, del movimiento. Entonces es como otro tipo de lenguaje. El trabajar esto a cualquier persona es favorable en el sentido de que amplia tus capacidades comunicativas. Jo m'imagino que ja has fet alguna altra tallet d'improvisació, no, Eva? Sí, sí, este taller se ha realizado en Argentina. Bueno, yo soy de allá y el febrero pasado lo he realizado allá. Este año pues lo traigo aquí a Barcelona y en el Tutuburi que han abierto sus puertas para que se realice aquí. I com va anar el taller l'any passat? Quin va ser el resultat, què és el que es pot preveure? Malgrat sigui d'improvisació, no? Sí, bueno, hemos hecho, eran más bien jóvenes, a pesar de que ahora está abierto como adultos de cualquier edad, y hemos hecho una revisión de los materiales que cada uno traía, porque no hace falta tener una técnica específica. Entonces como trabajando cada uno lo que le apetecía, hemos podido otorgar nuevas herramientas para gestionar su modo de muerce. No, ha sido una experiencia súper bonita, bueno, ha sido bien acogida en la ciudad en la que crecí, así que fue una hermosa experiencia. Eva, aquestes activitats s'acostumen a fer de manera individual o bé si va alguna persona amb parella o amb alguna altra companya, poden treballar també conjuntament? Se trabaja, o sea, hay ejercicios, momentos dentro de, en este caso, en el taller específico, como son tres horas, tenemos momentos por los que se atraviesan, momentos individuales, momentos que trabajamos en pareja, en los que uno va acompañando el movimiento, observando, haciendo testigos del otro, y luego también trabajamos de manera grupal, no? Entonces eso también, como te decía, favorece a la comunicación a la construcción de algo de manera colectiva, no? De una improvisación, pero no cada uno en su micromundo, sino compartiendo y habitando el espacio con otros. Por cierto, que això serà, com deiem, aquest dissabte de 5 a 8 d'Albespre, el preu és de 20 euros, per si algú vol apuntar-s'hi. Hi ha un límit de places? Si hay un límit de plazas alrededor de 10 personas y para apuntarse, tenemos hasta mañana a las 8 de la noche, todos ya pueden apuntarse, quedan plazas, así que apurarse y apuntarse para transitar esta experiencia. No és necessari que alguna persona s'apunti amb la seva parella, és a dir, pot anar individualment, no? No, exacte, puede venir cada uno con amigos, con vecinos, con parejas o solos, sí, sí, sí. Que calen coneixement d'encebrevis? No, no, no, no, això és interessant també. Si tenemos como más conocimiento o de nuestro cuerpo y algún lenguaje específico, se puede ayudar o se puede sumar, pero no es algo que necesitemos de una técnica específica, cualquier persona que tenga el cuerpo y quiera moverse, es bienvenido. Bé, doncs això serà, com diem aquest dissabte, l'espai tutuguri que ja porta molts anys, que per cert, tu, Eva, no sé si ets professora habitual de l'espai de dansa tutuguri de Sant Just? Sí, normalment estic aquí, los martes y jueves, dando las clases de ballet y de contemporáneo, y bueno, una de las clases de contemporáneo y trabajo aquí en Sant Just hace, bueno, un año y medio alrededor. I vas arribar d'Argentina fa just un any i mig també, o ja feia més temps que estàs a casa nostra? No, feia més temps, sí, hace 4 años que estoy aquí en Barcelona, pero aquí en Sant Just específicamente hace eso, un año y medio. I això d'intentar trobar feina en el teu món, que m'ho imagino que és el de la dansa, ha sigut molt complicat, en general, en aquests 4 anys? Bueno, lo que pasa és que, siendo un trabajo tan, ya de por sí, inestable, uno aprende a hacer su propio camino. Entonces, también pareciera que no, pero en realidad la gente también necesita el arte para poder expresarse, para poder conocerse. Muchas personas creen que la cultura y el arte son necesidades secundarias, pero en realidad, mientras más cerca estamos, es como un alimento distinto, pero igual de necesario. Afortunadamente he estado trabajando siempre y actualmente trabajo de la dansa, así que como bailarina y como profesora. Sí, es para mí una afortunada. Sí, és un privilegi, també. La gent que avui di a té feina 1 i 2, i a sobre treballes del que agrada, perquè, realment, a vegades, quan mires el voltant, hi ha per apagar el llum i tornar-te cap a Argentina. Sí, però no, no, no. No, también yo creo, rotundamente, en que cada uno tiene que hacer lo que le apasiona hacer, para poder construir un mundo feliz. Perdona, hi ha la teoria aquella, que si tothom treballés del que li agrada, el món aniria molt millor, perquè tothom estaria disfrutat, la gent no estaria trista o enfadada o a disbus, que moltes vegades amb la feina, i sempre allò, per guanyar diners, guanyar diners. Vius per treballar o treballes per viure, aquesta és una mica la concepció. En fi, Eva, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Aquest dissabte, a partir de les 5 i fins les 8, aquest tallet d'improvidació, que, com diem, està dins del cicle d'alguns tallers oberts a la ciutadania, com per exemple el de meditació amb música, que tot just es va fer just la setmana passada, i alguns altres que vindran com el de Quirtant, que és un concert de cant de buccional, que serà el març, per això ja, però vaja... Sí, sí, sí. Durante febrero, esta es la última actividad así. No, no, que són això. Activitats interessants, també, de cara a la ciutadania, puntuals, si algú no vol apuntar-se a un corregular de dansa contemporània o de ballet. També es como la oportunidad, en algún sentido, de acercarse como nuevas... bueno, nuevas actividades, y en el caso también conocerse, y tal vez conocer nuevas partiones, que nos ayuden eso a buscar lo que nos gusta hacer y conectarnos con nosotros mismos. Quizás que, si la nova Pina Bautz, estarà que t'hi sap de... aquí... No ho crec. No sabemos, no sabemos, no sabemos, no sabemos. Igual en espíritu. Nos haremos ahí. Digo, a lo mejor, la nueva Pina Bautz, la futura nueva Pina Bautz estarà... Sí, sí, por eso digo, igual l'imbocaremos ahí para que venga, aparezca, y si crezca en el interior. Sí, claro. Eva, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé el taller d'aquest dissabte, i bona feina. Bona tarda. Moltes gràcies, que t'agradareu. Bona tarda. Bona tarda. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Dijous de set i mitja avui. Dijous de set i mitja avui. Dijous de set i mitja avui. Bona tarda. Suetgeu-me-s'ho d'un coll, el farmacèutic, del carrer Tudon en número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga on de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i costat. A la centre de la llaneria Verts saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal! Bon Nadal, bon Nadal, m'agrada molt que saps què és la situació. Bon Nadal i la Rialla i tot plegat. Descobrim això que comentàvem Cristina. Atenció a tots els malalts de Facebook que ens estiguin escoltant. I també relacionat amb l'Informer, que comentàvem la setmana passada. Perquè és una aplicació que et permet saber qui de les teves amistats sent atracció per tu de forma anònima. A veure Cristina, com funciona aquesta aplicació? Perquè fa un parell d'anys ja va sortir una que es deia Junxa. Va sortir una que es deia Junxa. Però aquesta és com millorada o versionada i tal. A veure, explica'ns com funciona tot plegat. Doncs això és un servei. És un servei adjun a Facebook. Hi ha dos maneres de fer-ho. La primera és entrar a la pàgina www.hunze.com o baixar-te una aplicació que s'instala i es lliga a Facebook. El teu mòbil, no? Sí, el teu mòbil. I llavors el que hauries de fer és seleccionar les persones que t'agraden o amb les que t'agradaria tenir una relació. Oco, oco, que això va fort. O sigui, que tu selecciones la teva llista de... D'amics de Facebook, selecciones de les persones que et poden agradar o que t'agradaria tenir una relació amb ells. Però clar, això, si ho fas amb Facebook de forma normal... O sigui, si tu va a temple, estan a casa i em va dir a mi m'agradaria tenir una aventura amb aquesta noia o m'haig de tenir una relació amb aquest noi. Oi, és molt no clar, tu això, si vols fer-ho, què fas? O li mires un missatge, no? Perquè potser és a la vergonya i no vol dir-li. Doncs és la manera perfecta, aquesta, per descobrir-ho, evidentment. Mira, Jordi, tot peixes aquesta aplicació, ho enllases amb Facebook. Tu, a la llista que et surt amb les persones, apliques aquesta persona que t'agradaria tenir la relació amb ella. O sigui, que t'agafes a la llista dels teus amics a Facebook, no? Evidentment, sí. Tu pots seleccionar tants com vulguis. És a dir, hi ha 8 persones que t'agraden les selecciones. I si aquesta altra persona també té la llista, com tu, i t'inclòs, a tu dins de les persones, bueno, se suposa que sobra com un tipus de conversació entre tots dos, perquè com tu ja saps el que vols amb aquella persona i aquella persona també vol amb tu, doncs, bueno, podeu començar una conversació així, més íntima. Ja, però això és una mena com el tú, no sé si veies amor a primera vista, que hi ve el copidor. Sí. Que en un moment que s'havien d'escollir el final, clar, es tenien allà davant, però si els dos coincidien, guanyaven. Era el som molt característic de amor a primera vista. Si ha fet això, és a dir... Ai, no sé què, guanyaven o no, depenent del cas. Llavors, molt interessant per la gent que vulgui lligar o no. El que passa és que, clar, això pot ser un problema o no, perquè imagina't que et surt, però és fantàstic, no? Home, clar. Clar, si no et surt, no passa res. Tu saps que aquella persona amb tu no vol res, tot i que tu l'hagis ficat a la teva llista, i, bueno, doncs, ho esteu, es queda amb tu i ja està. Però no vol res o no sap que existeix l'aplicació? També, és una altra opció, sí, sí, sí. Podria ser que no s'aplicés. En fi, doncs això, si algú vol més informació, hi ha alguna pàgina web on anar? Sí, és la www.hunxadeletrejo, per si un cas. www.hunxadeletrejo.com Això ja sembla allò prohibit als pares, el programa aquell de Radio Placelac. A part ser Jordi també cala dir que hi ha una altra aplicació, que aquesta és encara una mica, bueno, jo diria, més exagerada i directa. Sí, es diu Bank with Friends. Bank with Friends. Sí, i és el mateix sistema, que punxa. És una aplicació que te les carregues, et apareix el mateix llistat del Facebook. Però aquesta no és per buscar relacions ni coses aquestes. Aquesta només és per mantenir sexe, directament. O sigui, si tu estàs en aquesta, Bank with Friends, és per sexe i punt. Sí, literalment. L'altre ja seria per tenir, començar, aconèixer la persona, tenir una relació, alguna cosa més bonica, i aquesta seria només per mantenir relacions sexuals. Escolta, que agasco que faci el que vulgui, i que pregui nota ser l'interessant. 6 i 32 de la tarda, canviem un tema ara, Cristina, perquè tenim una sèrie de frases històriques, cèl·labres mítiques, i que, de fet, sempre passen a la història i dir-les sempre bé. Com a allò que deia en fa un moment, abans, allò de... És que algú és el millor amic de l'home. Clar, d'on ve aquesta frase? A la història de la humanitat hi ha hagut molts filòsofs, que sempre s'han inventat, o molta gent popular, que ha deixat anar les seves frases, i després han passat a la història. Com a exemple, Andy Warhol, que va dir tothom mereix els seus 5 minuts de fama a la vida. Per això, abans que vingui l'Arnau, si et sembla, que si és que ha de venir, perquè jo vull, no vull, no vull tenir, com es diu això, els passagis, però no m'ha dit res. No sabem tampoc de què parlarà, Jordi. I no sabem de què parlarà, o sigui que esperem que vingui. D'altres formes tenim algunes frases curioses, no? Que podem anar repassant a continuació. Et sembla, Cristina? Sí. Ah, vinga, va, doncs comencem. Et faré algunes preguntes a veure si descobreixes tu d'aquí es tracta, de la persona que ho ha dit. Et sembla? Avui estem fent com tard, així, en família. Sí, sí, sí. Si alguna persona que ens vulgui trucar per explicar qualsevol cosa, també pot fer-ho, com allò del... Tant recordes que vam fer allò de parlar per parlar? Sí. Avui, si algú ho vol fer-ho? O si vol fer-nos alguna portació, alguna frase històrica que coneix, i vol explicar-nos on ve? Avui és el dia, eh? Avui és que estic al cotxe per... Escolta, estic al cotxe, pare un moment i truquen. M'acaba, m'acaba. 9-3-3-7-2-3-6-6-0 Et preocupa alguna cosa? Et treu la son algun problema? A la penya del morro, si vols, et podem ajudar. Només que el que ens truquis i ens preguntis el que? 9-3-3-7-2-3-6-6-0 3-6-6-0, la penya del morro t'ajuda a sobreviure. La Raquel Atúria, presentadora del Parlar per Parla de Radio Barcelona, aquest programa de les nits on la gent truca i explica les seves misèries, no sempre, però els seus problemes, i que molt maca i molt simpàtica, vam parlar l'altre dia amb ella i molt maca. En fi, ja hem fet la falca per si algú vol trucar. Repassem algunes de les celebres que hem buscat, perquè mai està de més a Berna, no? Justament, com estàvem parlant fa un moment d'aquest servei, de Facebook, tot relacionat amb l'amor, el sexe... Doncs hem buscat algunes frases celebres, històriques que han dit alguns personatges públics, des de fa temps. Mira, la primera és, estima fins que et faci mal, perquè si et fa mal és bona senyal. Ah, molt bé. Qui creus que et va dir aquesta Jordi? Fins que et faci mal, perquè si et fa mal és bona senyal. Això va dir un malalt de l'amor. Jo crec que no t'ho imaginaries mai. Jo crec que ho va dir un... L'Ernota jo pot jugar ara, que està entrant en l'estudi 1 de ràdio. Jo crec que ho va dir un poet, un poeta... Gustavo del Faber, que era, per exemple, un romàntic amb padernit. Padraït, en català. Arnau. Arror. Arnau, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Vols jugar un jo que hem començat ara? Sí, la mà, mira'm. Cristina, em diu una frase cèl·l·laborat, i nosaltres hem d'endivinar a veure qui és l'autor. I, per exemple, la primera és... Estima fins que et faci mal, fins que et dolgui, perquè si et fa mal i et dol és una bona senyal. I llavors jo dic, com, això ho va dir el Gustavo del Faber, o un poeta... No, m'has sabent dit. M'has sabent dit per Gustavo del Faber, no? Un poeta romàntic, he pensat jo. No sé, tu què dius? No l'he encertat. És molt, molt famós. Sí, és famosa. És famosa, sí, no sé. Qui podria ser? No t'ho tinc ni idea. Famosa, eh? Què? Qui dius? Si no ho pots fer passar a la paraula, eh? Fots donar una pista, ja que hi som. Ah, bueno, des de la pista. Sabem que és dona, però... Sí, és dona. Imagina't. La història és molt mundial. Perdona, perdona, perdona. És la luz que sal? Tampoc. No és la luz que podria ser-ho, eh? Vull dir que des de casa vols buscar i et surten. És veritat, és veritat. Posa-ho al Google. No fotis bronca als ullens. Perquè els ullens són... És una dona que probablement va conèixer l'amor, però no de manera íntima. Em veig guai ser l'amor, però no de manera íntima. Va morir verge, però com ho saps? Maria Teresa Calcuta. Exacte. No, Maria Teresa Calcuta, sí senyor. Molt bé. La pista era molt directa. Ja ho he vist, ja. És l'única persona que coneixes, que va ser verge. Bé, un punt de favor... La pista, la Cristina. Sí. Un punt de favor, una zero. Està guanyant, eh, Jordi? No pot ser això. Espera, espera. Continuem en la següència de casa. M'agrada això, mare, d'aquest joc. La següent diu, t'estimo per estimar-te i no per ser estimat. Ja que ningú... Ui, ui, ui, espera, espera. Ja que ningú ni cap cosa em fa més plaer que veure-t'ho feliç. Eh, la madre Teresa Calcuta? No, Jordi. No, no ho sé, no ho sé. A veure, a veure, a veure. Tornem-hi. A veure, tornem-hi, jo. Escolta, a tu. Diu, t'estimo per estimar-te i no per ser estimat. Ja que cap cosa m'agrada més que veure-t'ho feliç. Això sí que sona romàntic. Això és romàntic, això? Això sona arromanticisme del segle XIX, eh? De segle XIX? Sí, sí, sí. Gustavo Alfa o Becker llavors, o no? Suposo que no, perquè el mateix està massa vendit. El Becker volerà en les oscures galondrines, tonido a posar. També hi ha aquella frase que m'agrada molt, diu, la vida és una barca... Això podria ser algun... És una noia. Sí, és una noia, aquesta. Jo tinc un joc per a vosaltres, també. Qui va dir, la vida és una barca... de calderón de la mierda. Era una broma, era una broma. Era una broma, era una broma, era una broma. Era molt lenta, Jordi. De l'escutó. De segon d'això, eh? De segon d'això. De la meva època, de la TGV. En fi, t'estimo tant, tant, tant, que no em complaurem res més com veure-te feliç, no? Perquè no em complaurem res més però de feliç. També era una dona del romànticisme, diguéssim. Ah, sí? No ho sé, pregunto. És una dona, no? Sí, francesa. Francesa. Escriptora. La Jordan. Com? Què es dit? Jordan. Correcte. Oh! Jordi, quina pallissa et has de donar. No pot ser això, eh? L'Eli que et demana que expliqui el xifre a la cuidad del perro, mistetes. No, massa nivell. No, no, no, no. No ho saps, tu? No. Arnau, sisplau. Què és això? No. No se'm suposa un nivell, Jordi. Estic guanyant el concurs. És veritat. És que a mi no em ve d'aquí, saps? Qui perdi, l'explica i prou. Vale, m'agrada, m'ho explico ja, perquè ja veig que jo no soc ni una, però l'hauré de buscar, perquè no me'n recordo, que és aquell típic acudit que mai se t'explica a part, també. En fi, va, un parell més de... Jordi, les següents les d'Andàvina. A veure, com és l'afreset. En un petó, conèixeràs tot allò que no he dit. En un petó, conèixeràs tot allò que no he dit. S'abrina la cantant de Boys, Boys, Boys? No. Ah, bueno, perdona, perdona. Sí, no, no, no, és que, perdona... Aquesta... No trobes la resposta. Sí, sí, sí. És un poeta, és un poeta. És un poeta, no. Sí, ara sí. Diga'l, digue'l, va. Paula Neruda, o no? Exacte, Jordi. Eh, Paula Neruda, veus? Veus? Dos a un, dos a un. Em pensava que aniria de dir que estava molt bé, que aniria... No, no, m'ha dit que sé calcuta, no? Eh, no, no, en fi, que bonica, que bonica, aquestes frases, eh? Acabem amb una última Cristina, que hem de parlar del llibre, és que passaran a avui o no... Totes aquestes frases d'on venir a veure amb el Sant... Sant Valentí. No... Dos a dos, molt bé, Jordi. Una a dos, no? Perdó. Dos a dos, dos a dos. Avui et veig molt content, eh? Vinc, començo l'any en dos, zero, tal, o en altres. Serveixo l'Empatger de l'última i desempatem. Com que la setmana passada m'ha entrevistat a la directora de la institució de les lletres catalanes, et penses que cada dijous serà així i no? No, avui, avui, no. En fi, va, quina acabem? Acabem amb una que diu... L'o millor dels anys és que curen les ferides. L'opitjor dels petons és que creen edicció. Madre i des de calcuta, ho veig, això? No, no, no. Tornem-hi, tornem-hi. Tornem-hi, tornem-hi. Tornem-hi, tornem-hi. L'o millor dels anys és que curen les ferides. L'opitjor dels petons és que creen edicció. Escolta, això és un cantautor... músic, també, o no? Sí, Jordi. És que jo he mirat ara, eh? Jo sé qui és, jo sé qui és. Tu també, no? Un músic, no? Un músic, eh? Un músic! No ho sé, era un carrer. T'has regalat més o menys, més o menys. Què ho va dir? Va, va, digueu-ho. Digueu-ho tu, digueu-ho tu, perquè... Que digui la Cristina, va. Sí, per això, que digui la Cristina, no va. L'Oquillo? Sí, ja ho diré jo, perquè... O a Quincevina. Bueno, L'Oquillo fa Quincevina. Va, va, va, va, va. ...més dios por reír un, ...despronto em ve. Con perro de nadie la agrada A las puertas del cielo Me dejó un exceser con agravio Las mieles los lave Y escarchan el pelo. Tenía... No, no, molt mal. A mi em havien dit que havies estat ensenyant. Bé, Joaquim Sabina, fotem prou que el públic, eh? Atenció. Hola, eh? Venia en rato. Hola, hola. Ai, fau-hi nit, fau-hi nit. 3,47 de la tarda. Reina final del programa, com que jo us parlem de llibre, Jornau, Agüí, què és el que ens portes sobre el món literari i editorial del país? Home, Agüí, la Barcelona, Semana Negra. Posa'm i hi ha una música que et deixis de misteri. Ah, sí, sí, ara t'ho busco tot, eh? Perquè envio un guió abans, no podries, no? No, però he pensat que era tan evident. Ah, és veritat, és veritat. Barcelona, Negra. Una edició que no sé quina és, ja, però que aany, reany, es va consolidant, no? Ja fan molts anys que està consolidada. Home, sí, sí, no, no, és una cosa que aclara com que pel guió, justament també, ara no he trobat els papers. El cas és que és cert, que és una... Un cicle que va començar com una petita broma, amb una llibreria que es diu Crem, negra i criminal, a la Barceloneta, amb el Paco Camaràs, que ha vingut aquí senjús, a fer algun cicles, evidentment, de Novela Negra, a un club de lectura, i que, clar, de sobte resulta que això de Novela Negra ven molt, ven molt en el bon sentit, no només que es venguin molt exemplars, sinó sobretot que té molt públic. Qui no ha llegit alguna vegada una Novela Negra? No una, sinó 10 o 12, per poc l'acto que siguis, de tant en tant, causen una Novela de misteri, d'espies, de policies, d'assassinats, ja siguin el present, en els tèrgols anys 30 americans, o fins i tot el segle XVII. Per què ens agraden tant aquest tipus de Novela? Per què ens enganxen? Ens enganxen, no? Perquè és allò al no saber què passarà, el thriller, la intriga, no? És el típic argument, típic entre cometes, del viatge de Descoberta. Finalment, no deixa de ser, encara que sembli paradoxal, l'illa del Tresor. Per què ens enganxa l'illa del Tresor, perquè el final hi ha un Tresor, després de moltes aventures? Una Novela de policia que en el fons és el mateix, perquè és algú, en el fons, evidentment, el detectiu, que sigui, que busca pistes i proves i passen seguit d'aventures, fins que al final, en comptes d'un Tresor, que trobes l'assassí. Per això també és tan important el final d'aquest tipus de Novela, perquè si no hi ha un bon final, que et sorprengui o que no t'hagis imaginat que l'esforç és d'una poca, que ho hagi fet el que ha dit. L'única que hi ha d'haver, és que és molt important. El final d'aquest tipus de Novela, les xifres, les xifres de Novela, els xifres de Novela, les xifres de Novela, les xifres d'Una novela, són les xifres de Novela, les xifres de Novela, les xifres de Novela, les xifres de Novela, les xifres de Novela, De fet, hi ha molts actes, com comentem. Et sembla que és de l'1 al 9 de febrer. Estem, per tant, en plena setmana... Plena setmana, avui dia... Avui, per exemple... A dia 7? Sí, aquest matí hi ha hagut dos quarts d'una, a la Facultat de Comunicació de Blanquerna, el Carrer Valldonsella, una taula rodona sota el títol Catalunya Terra de Crimes. Poca broma, eh? Poca broma. O també, per exemple, avui a les 4 hi ha hagut la conferència assassinat o mort natural. En fi, quins són els actes que ens recomanes de cara als propers dies, Arnau, si volem... Doncs, home, si algú li ha agradat justament aquest títol que es denunciarà del principi Catalunya Terra de Crimes, i ha pensat, coi, aquest matí, també m'ho podeu haver dit abans, tranquils, perquè, demà, també a la Facultat de Comunicació de Blanquerna, que és el Carrer Valldonsella, 23, recordem-ho, doncs hi ha la Catalunya Terra de Crimes 2, una llengua amb molt de futur, que és, bàsicament, analitzar el moment que està vivint la literatura catalana amb molts autors de molt prestigi, no només a Catalunya, sinó també, internacionalment, de novel·la negra, per exemple, Andreu Martín, per exemple, Jaume Benavente, o, per exemple, algú, d'aquí vam parlar fa una setmana, és Lluís Llort, autor d'aquella novel·la d'algú que desapareixia, recordeu, i que tornava al cap dels 12 anys i li preguntaven, bueno, què? Diu, no, no, no, jo torno, però a mi no em pregunteu què ha passat durant aquests anys, que he estat fora i que us pensava que era mort. El títol era molt suggerent, no? Si un dia em doneu per mort i després torno. Tinc una pregunta per tu, Arnau, a veure si ens haig de la resposta. Què tenen en comú Juan José Arran, Paco Camarassa, Jordi Canal, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sayés i Sergio Vila San Juan. Entre ells, periodistes, escriptors, Jordi Canal és director de la biblioteca, la bòbila de l'hospitalet, Paco Camarassa, no cal dir-ho, també comissari de BSNN Negra, què tenen en comú aquests sis suspitosos de la literatura i del món editorial català? Haver participat en la Barcelona Negra d'aquesta edició? Sí, però com a... Com a tertulians? No. Organitzadors? No, t'estic enganxant, no? Han participat com a membres del jurat del 8è premi Pepe Carballó. El premi Pepe Carballó vol ser un reconeixement especial a autors nacionals internacionals de prestigi i de trajectòria reconegut en l'àmbit de la novel·la negra i que ara d'aquí, justament 10 minuts, s'entrega al Saló de Cent, el Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. L'autor aguardonada d'en Guany és... Marc, això... És com es pronunciar algun nom? Sí, això val, eh? És el J.O. Amdierezi, quan hi ha un nou Amdierezi. Té pinza nòrdica, eh? Sí, quan hi ha un nou Amdierezi sempre és complicat. Sí, eh... En les 7 edicions anteriors d'aquest premi, s'ha premiat Francisco González, Ledesma, Henning Magnell, Pidei James, Michael Connelly, i Enranking, Andreu Martín i l'any passat, en metro a Petro Marcaris, eh? De fet, és Sueca, l'autora. Eh? La Marx, això ho val. Bé, doncs això és el d'aquí 10 minuts. Estem repassant aquest especial avui, no? Una mica de BSN Negra, aquest festival de novel·la negra, que, de fet, tanta gent a trau, i estem repassant alguns actes, perquè, a més a més, també hi ha pel·lícules, no? Arnau? Es fa una projecció una mica de tot, eh? Durant tota la setmana hi ha actes de tota mena, hi ha, des de cineforums, els quals on se analitza alguna pel·lícula, especialment indicada pel gènere, que es permeti, normalment, que tingui darrere una novel·la escrita, o hi ha taules rodones de tot tipus, des de, per exemple... A més, amb temes molt, molt, molt concrets, que a vegades penses, n'hi ha per una taula rodona, i després, si t'he de dir, a costes i vas, dius, home, doncs sí, n'hi havia, perquè t'esnalitzen, no només el tema literari, per exemple, n'hi havia una que era veri, la tal i no taca. Ah. No parlaven, de les novel·les que l'assassi utilitza a verí, home, no només, sinó, aquest era l'excusa per fer una taula rodona sobre els crims en els quals s'utilitza a verí, i el tipus de verins, i si la història s'ha utilitzat més, la manita falloides, o l'arcènic, però no només en la literatura, sinó en general. En general, a la vida real també, no? O, per exemple, últimament, una cosa que està molt de moda, que és el Plutoni. Sí, al core del nord, concretament, no? Sí, jo de tant en tant vas en Plutoni, dius, eh? Sí, que, per cert, jo volia preguntar-te si això no és una controvèrcia, perquè aquests llibres o aquestes històries expliquen també, a vegades, com matar, no? Com a l'aquest, hi participen Mossos i investigadors... No només el Mossos de Carre, sinó els de la... Els de darrere, els C6 del Mossos, negaçim que n'hi ha un, un equivalent al C6. El Gris on català, no? El Gris on català. Atenció, que hi ha un inspector dels Mossos d'Esquadra... Que es diu Jordi Domena. I un altre que es diu Marc Pastor. Marc Pastor. A més a més, ha escrit llibres. Sí, sí, sí. Sovint participa en aquests cicles. Si no es porteu bé, us enviaré la gargola. Ah! Ha, ha, ha, ha! De fet, amb el cap també el llibre aquell de... Clar, Marc, Nau, Jordi Domena, que sóc un espressatge... Estones perdudes... Això és perquè te l'has trobat algun cop, te l'han enviat d'una carta fora de allòs... És perquè l'altre dia m'ha vist alguna cosa sobre els informers, precisament, i va sortir ell parlant a RACU sobre com actuar els Mossos d'Esquadra i tot plegat, i va dir a l'espector Jordi Domena que els pensava... Què hi fa, aquí, no? I també hi ha un càmera de TV3 que es diu Jordi Domena. Bé, per cert, que a mi em venia el cap aquell llibre dels misteris de Tor. Te'n recordes, tu, del que va passar al poble de Tor, allà al Pallars? Tor, sense T, eh? Tor, perdó. T-O-R. T-O-R, el poble de Tor, és un poble que està com tombat. Ah, exacte. Aquests estan una mica tombats, perquè fa molt fred, eh? Perquè hi havia molt pocs habitants i en pocs anys van morir sent. Ens oberen quins acases i tres morts, que tenen el subtítol d'un llibre que es diu Tor, del Carles Porta, investigador de TV3, que va guanyar diversos premis, no per aquest, sinó per aquell documental Balceros, i sí, sí, el que va ser, és uns crims reals dels quals ells més que fer-ne. Una novel·la, em va fer tot una mena d'exercici periodístic d'investigació sense acabar de teure en l'aigua clara, perquè això no van aconseguir ni els Mossos, ni la Guàrdia Civil, que en aquell temps encara patrullava per aquells barals. És que les coses que passen als pobles, què dels pobles, eh? Va per aquí. Va per aquí. Jo crec que un any li haurien de dedicar-ho una especial, eh? Sí. A més, el títol podria ser aquest. El que passa als pobles, què dels pobles. I les coses que han passat a sent just, i que... Algun dia, algú n'hauria d'escriure una crònica... Negra, que de tant en tant, anem parlant aquí, al programa, amb el Manel Ripoll, que és el nostre historiador i ve dels dilluns, que en aquell dia ens explicava la trista història de l'escolanet, que just dimarts va fer 59 anys, que se'l van trobar mort... No, no es va penjar una campana. Aquest són els rumors que hi ha, que per cert, que es va posar en contacte... M'hi aprofito per dir-ho públicament. Quan vam fer la secció al dilluns, que ens va explicar el Manel, cap al Gébre, que hi havia a les escales, doncs va relliscar... I, a més a més, en aquell moment també estava... Fent anar a la campana, però amb els braços... O sigui, ho feia amb el coll, perquè tenia fred, i portava els braços a dins del vestit, com si diguéssim, d'escolanet... I justament es veu que tots els nens teníem costum de fer aquesta activitat, és a dir, tenia les mans piques a la butxaca, i donar corda amb el coll. Sí, i llavors... No agafen la corda amb les dents, s'entendren, no? Sí, perquè feia fred, i llavors, com que hi havia a Gébre, que era un també fa 59 anys, un dels dies més freds de l'any, està amb temperatura rundant als 0 graus, aquí a Sant Just, va relliscar i per això se'ls van trobar els collons amb 10 anys. Des de llavors ho que el va ticar a imposar a l'ús d'estufes? Bé, no ho sabem, però, clar, ens va escoltar el Joan, que és el germà, l'altre dia, quan parlàvem d'això. Per tot el programa? El programa, no, no, no, i... No ho dic per el comentari que acaba de fer, el més anacudit... No, no, perquè ens va trucar, i tenim pendent amb ell una xerrada, perquè dilluns que ve acabarem de parlar, també, del ressò que va tenir amb el malalt Ripoll fa 59 anys, que pensava que fa fa molts anys, però les famílies continuen, i, a més, aquí a Sant Just, que s'assem tot, eh, Arnau, i que tothom... En fi, gràcies també per escoltar-nos i em parlarem els propers dies. Estem en parlant, sí, però una mica de música, sí. Però no tant, eh? Sí, no tant, no tant, perquè estem parlant de Bessina Negra, per tant, torna a posar una mica la música curiosa. Demà hi ha alguns actes també recomanats, com, per exemple, l'última novel·la de Mendes, que es titula Pitjós Maneres de morir, i que es farà a la... A la capella del carrer hospital? A la 5 de la tarda, eh? A la 5 de la tarda. Un inspector inventat per Andreu Martín. Toc, segur, que molts de vosaltres... Si no n'heu llegit com a mínim, el tenir una imatge vista, o el n'heu sentit parlar, perquè realment, hores d'ara, probablement l'autocatalà, amb més títols de novel·la negra escrit. Bé, i algun altre acte, així que volguis destacar, va acabar i passar el millor i el pitjor programa d'avui? Home, demà poden fer, peré, triples al mortal, si van a la capella, perquè a banda d'aquesta taula rodona amb Andreu Martín, doncs poden fer... Després hi ha una conversa que es diu El Tercer Planeta, quan la novel·la negra s'emporta el premi amb Lorenzo Silva, Últim guanyador del premi planeta, recordem-ho, i a banda una de la rodona amb, justament, Mai Sjöel, o sigui, la guanyadora del premi negre i criminal, del premi Vodka en Montalván, que es dona cada any i que aquest any s'han portat en aquesta autora sueca, de la qual reconec. No parla mai, però, evidentment, forma part d'aquesta fornada d'autors nòrdics que es dediquen a matar i a resoldre qui. No pateixis, perquè no sé si és casualitat o no, però, justament, demà també hi ha una conferència amb ella mateixa i el títol, aquella parella de suecs, de nom impronunciable. El millor ens ensenyarà a pronunciar Mè. Jo crec que sí, és una mica això. Arnau, moltíssimes gràcies. Repassem el millor del programa d'avui, segons la critèria de la Cristina Vargas. El millor que ha sigut, Cristina. La Júlia i la seva amiga. Sí, perquè passem de parlar de ballesa femenina i del cos, i tot això als marcials. És veritat, és veritat. Bé, i el pitjor del programa, Cristina? El concurs. El concurs, eh? És que no heu donat ningú. Perquè ha arribat a l'hora, Jordi. Perquè, si no, és que no hi havia manera. Bueno, en fi, doncs gràcies per fer possible la penya del morro d'avui, la Carme Verdo i l'actualitat s'enjustenca, la Júlia etmella i la Sandra López parlant de les arts marcials, també l'Albert Capapey a l'Educació Canina i a la segona hora. Hem entrevistat la Eva Jufre, que portarà un taller d'improvisació de dansa. Aquest dissabte, a la tarda, el Tuto Guri. També hem parlat amb l'Arnau. Gràcies, Arnau, per venir a la secció de llibres. I amb la col·laboració, més que especial, de la Cristina Vargas, com que de tarda. Cristina, molt bé. Gràcies. Gràcies, Jordi. Adéu. La Júlia, l'Èlica Davida, que ens ha acompanyat el chat i ha anat comentant coses que ens agradarà molt. Elí, moltes gràcies. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda, que us han parlat Jordi Domenek. ... Yeah, yeah, I'm out that Brooklyn, now I'm down in Tribeca, right next to the narrow, but I'll be hood forever, I'm the new Sinatra. And since I made it here, I can make it anywhere. Yeah, they love me everywhere, I used to cop in Harlem. All of my demeaning canals, right there up on Broadway, pulled me back to that McDonald's, took it to my stash spot. 560 State Street, catch me in a kitchen like the Simmons' Whippin' Pastry. Cruisin' down A Street, off White Lexus, drivin' so slow, but BK is from Texas. Me am out that bad style, home of that boy Biggie. Now I live on Billboard, and I brought my boys with me. Say what up, the Tata, still sittin' my time. Sittin' courtside, nixonets, gimme high five. Nigga, I'm a spiked out, I can trip a referee, tell by my attitude that I'm most definitely from... M'estimato, I'm a spiked out, I can trip a referee, tell by my attitude that I'm most definitely from... I'm gonna make it, city is a pity, half of y'all won't make it. Me I got a bug, especially when I got it made. La ràbia s'ha enjust. L'hora d'avetar-ho. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 7 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Sant Just Notícies, edició vespre. La influència de les civilitzacions Fenícia y la península ibérica és el tema de la propera conferència que fa demà la secció excursionista de la Tania de Sant Just. Serà demà el vespre amb l'arquèl·loga Maite Miró, que parlarà de les relacions que van establir amb els pobles ibérics i del seu llegat. Amb aquesta notícia, obrim l'edició avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars. L'Area Metropolitana de Barcelona i l'Area Metropolitana d'Esquadra.