#205 - La Penya del Morro del 8/2/2013

que també es poden fer de la mateixa manera que el que s'ha fet. La gent que va fer el test d'escompte és del 35% en els abonaments de 10 viatges. Els nous preus consideren que avui fa un mes en de la inauguració de l'Ave Barcelona-Girona Figueres. Segons han explicat fons de reinfelaixar-se durant aquest temps, bojant-te mil viatgers han utilitzat el nou servei d'alta velocitat. Per viatge del temps servei meteorològic de Catalunya, Pere Clader, bona tarda. A l'hora d'anar al vent cap a l'àrea del Pirineu, això sí de manera feble, i al llarg d'aquestes immediates hores, esperem alguns roxats i intermitents, poc importants, que puguin aparèixer el litoral-priliteral de Barcelona, també cap a les terres de l'Ebre, amb una cota de neu que en aquest sector es podria volar els 500-600 metres. De cara de madissapta, canvi radical de situació, domini de l'ambient de Solallat, però això sí, a primeres hores, ambient de playvern, glaçades a molts punts de l'interior, ja que a l'altra muntana tornareu a ofar amb intensitat. I, de moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David, Amadora, el Barça, de Vasca. Ja pensen les semifinals de la Copa del Rei, damunt el Vasconi, els blauranes van eliminar i el Real Madrid, després de dues pròrrogues. El vas a Barcelona, a Marcelinio Huertas, analitza la xarxa les claus de l'enfrontament contra el caja laboral. Potser és el més atípic per a nosaltres de defensar un jugador d'interior com l'Ampe, que juega molt per fora i que no saca els cincos, la pintura, moltíssim, i això, a vegades, és complicat, però és un equip bastant complet que té des de la posició 1, tres conocients jugant a un altíssim nivell. Se nota que, des que la salida de l'Eula és un coser, també està tomant protagonisme. Bueno, un equip que té detenent de tot. Maña Biel, és un jugador capaç de fer de tot, balón al suelo, triples, defensa, és un jugador molt llarg. És difícil destacar un o un altre sol. També avui a Vitoria Resta, quarts de final València, estudiant TSI, Gran Canària, Bilbao, encara amb els que t'avui comença la 17a jornada de la Lliga Leport. Destaquem 3 partits a l'esno de la nit, Força, Lleida, Palència i Melilla, Andorra i a un quart de 10. Ourense, Barça, Bé. Notícies en xarxa. Un moment. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F&M i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla Iusalura, Jordi Domena i fins la set del vespre, això és la penya del morro. Hola, ara amb el public més animat que tenim aquí, Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, avui la gent... Ja... Escolta, perdona un moment, per favor. M'estàs dient que no... que és mentida. El nom del poble i no me'n recordo. Perdona, no t'ho estaràs inventant, Carme? No. No, segur, eh? No. Però encara no. Si et diuen el nom del poble i no te'n recordes. És Casada la Selva, però com que sempre el confon amb por de la Selva... Perdona, què has dit? Estava adoptant. Casada la Selva. Sí, sí, clar, clar, clar. Bé, a més a més també avui el programa, a part de repassar com cada començament la qualitatge en Justenca, que per cert avui parlarem del partit popular, perquè Òscar Gil, del president de la formació política de la secció Sant Justenca, ha passat avui per Radio Desvern. A part de parlar de l'actualitat Sant Justenca avui parlarem de cinema amb el Jordi Roca. És divendres i es trenen pel·lícules. Per tant, avui toca Jordi Roca. A més a més també repassarem algunes curiositats amb la Cristina Vargas. I a la segona hora del programa farem un especial Carles Toltes. Atenció, perquè avui la cançó de George Idan traurà fum de Carnaval Carnaval, perquè parlarem d'alguns Carles Toltes que tenim molt a la vora, com els pluges de llobrecat i a Sant Feliu. De fet, Carme, necessitarem la teva col·laboració, perquè buscarem algun telèfon d'algú de la mula, per exemple, i poder preguntar-li com va els repetitius en un dels... Què té a veure amb que el senyor Benito i l'Òlic Pomeran fes quin fallat avui? No té res a veure, ho volíem fer. No veig senyor Benito, veig l'Òlic Pomeran de Carnaval. No ve, perquè no sé què tenia. Diu que havia de fer de rei Carnaval. És ell, eh? Home, però crem en el rei Carnaval. Per això no sé si vindrà la setmana que ve. Vaurem a veure què és el que passa. De totes formes, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Un aplaudit per la Cristina Vargas. Hola, bona tarda. Què tal? Jordi, t'agraden els hymnes? Que se m'agraden els hymnes molt. De quines? Del Segador o de l'altra? No, jo soc molt de les hymnes de República. El cant de la senyera, no? El cant de la senyera, o el cant de la senyora. Depèn de quin hi ha una veïna, sí. Doncs avui et porto una dada molt interessant. Ah, a veure. Mira, l'hymne més antic registrat amb lletra és el Dolanda. Ah, sí? Doncs jo em pensava... O sigui, no és el de Catalunya, llavors. No. Veus? Com a país anem tard, eh? Anem tard, sempre anem tard. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. Ah, aquí l'osa, aquí l'osa. Què passa, ara? Ah. Pepe, Pepe, Pepe, la Pepe. Pepe, Pepe, ha vingut a Sant Just. Ahà, radio, desvern de Sant Just. Pepe, Pepe, Pepe, Pepe, Pepe, Pepe. Efectivament, el Partit Popular Sant Just Teng, avui... ell no, però sinó l'Oscar Gil, que és el seu president, ha passat per la ràdio i ha parlat de diferents coses. Entre elles, denúncia que l'atacça del clavegaram encobreix una pujada de Libi. Ja, gata amagat, o bueno, aquest cas, rata amagada, no? Sí, el clavegaram. El seu president, com diem, Oscar Gil, diu que des de fa anys que es cobra aquesta atacça dins del rebut de Libi, pel que fa als darrers casos de corrupció a l'Estat, Gil considera que el problema és dels partits polítics. Carme Verdoi, tens més informació? Bàsicament perquè tu has parlat amb ell avui, no? Sí. I què, com ha anat? Bé, eh? És guapo? És interessant. És guapo, no? És que no ho conec, eh? Per què em preguntes si són guapos? Sí, sempre. Tu trobes aquesta setmana estàs com una així? No, perquè... Ahir, fa dos dies que parlàvem, jo em passava ganyes també, vas dir d'aquesta història. Aquella ho sabia, però clar, és que la gent diu que el regidor... Jo no entraré a jutjar si trobo guapo el regidor o una altra. Perquè no vols, ja es veus? No, no vull. No vols? No tenim que fotografir a mà, ni res, no? Sí, és a la web de la ràdio, ahir, perdó, a la web de l'Ajuntament. A la web de l'Ajuntament està de la fotografia... En Sant Just.cat hi ha tot el consistori, hi ha una foto de cadascú. Doncs ara busquarem a veure com és. M'interessant, què he comentat? És el que més t'interessa, no? És clar, ampliar la informació. Tu has fet la base informativa i jo la base en pallassa. Doncs, això, he explicat que vas confiar d'aquesta taxa de clavegarà, m'he implantat d'aquest any de Sant Just, o escarquil que la congelació de l'impost de vens imbobles del 2013 és una pujada encoberta. Perquè 14 anys es cobrava aquesta taxa dins del rebut de Libi. Tot i que el Govern municipal diu que s'ha congelat a aquest impost. L'any passat recordem que el Govern espanyol havia pujat un 10% de libils municipis que no haguessin fet la revisió cadastral del 2002, que era el cas de Sant Just, i per això el Govern Sant Just tenc va decidir no aprovar a pujar a Libi aquest any, però alguns polítics, com ara és el cas del PP, asseguren que aquesta introducció és una pujada encoberta, com dèiem. També considerem que si el Govern municipal volia fer... volia intentar evitar... bueno, que és una alternativa tot tagat, ara m'estic embolicant, perquè estic donant pas a un tall, i llavors per no fer-ho... Ah, t'ha semblat... T'ha semblat els vulletins de Ramírez Ver, a vegades, eh, que depèn d'aquell llegeix el vulletí, va donar pas, i llavors va la pizza amb leu. Doncs creu que podria haver optat per altres dies l'Ajuntament en lloc d'introduir aquesta nova taxa, per exemple, reduint despeses, perquè creu doncs que aquí Sant Just, per ciutadà l'Ajuntament, destina uns 1.400 euros l'any per persona, o sigui, per ciutadà, quan altres municipis se'n destinen molts menys recursos, per tant, doncs, reivindiquen la gestió, segons ells, poc eficient, de la despesa que es fa des del consistori Sant Just. D'altra banda, consideren que és fàcil treballar des de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just, que l'entesa és bona, no en aquest sentit, sinó que hi ha una relació cordial en tots plegats, i creuen que, per supòs d'aquest any, que recordem que havia augmentat, creuen que hauria d'haver estat inferior i no haver crescut. I per què fa? Les darreres i constants d'informació sobre corrupció per part de partits polítics, especialment les últimes que afectaven també el partit popular, considera que des de l'enginilització local és difícil fer-hi alguna cosa i que són els partits els que han de resoldre aquest problema. Bé, atenció, perquè ja hem entrat en la pàgina web de l'Ajuntament, Sant Just.cat, per veure com són aquests regidors que no coneixíem gaire. El partit popular n'ha dos, Oscar Gil, que és el seu president Sant Just... I el Portaveu. I el Portaveu, i després també hi ha... No, el Portaveu és l'altre. Enrique Salvadores, eh? Oscar Gil, se sona una mica... bueno, adorant la lleida, però perquè... perquè és cal, perquè és cal. No, no parlo més. I després, Enrique Salvadores, deixi com una mirada panatrant, estàs fixat o no? Bé, fins aquí la secció, descobrim altres regidors de l'Ajuntament de Sant Just. En aquest cas, perdona, no rigueu a l'oporació, no? Sí, però... Com ha de descobrir-los físicament, Jordi, perquè d'altra manera no... Sí, sí, físicament, físicament, descobrim-los físicament, fins aquí. Bé, quasi ve un quart de sis de la tarda, continuem repassant més coses de la qualitat Sant Just, que passem ara... Esproceat i solidança. Que són entitats, sense n'hi ha de lucre. Correcte. Que contractaran 16 persones aturades de llarga durada a Sant Just d'Esber. Per tant, afavorint l'economia i també els llocs d'ocupació. Es combinaran accions d'orientació, formació, i experiència professional en aquestes entitats. La durada màxima del programa són 15 mesos. Per tant, una bona iniciativa per dinamitzar en la mesura del possible. I el que poden, en aquest sentit, en aquestes entitats, i no sé si conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just d'Esber, l'ocupació al nostre municipi Carme. Exacte. Un iniciatiu de conjuntament entre l'Ajuntament de Sant Just, el de Vall d'Iran, el Consell Comarcal, i aquestes dues entitats sense n'hi ha de lucre. Totes les contractaran una vintena de persones a aquest trimestre, 16 de les quals seran de Sant Just, i és un programa de suport a l'experiència pràctica de persones en situació de turta, de llarga durada, que vol dir més d'un any inscrit a les oficines de treball de la Generalitat, i que hagin exhalit la prestació, però sí que pot ser beneficiàries del Pirmí o del Pla Prepara. Es combinaran, com deies, accions d'orientació, tuturització, seguiment personal, formació, i també l'experiència personal. No hi ha música, no? I l'objectiu és facilitar la inserció laboral. Carme, que no hi hagi música, no vol dir res. Hi ha molts programes que no hi ha música. Ja ho sé. I la gent no va dir que no hi ha música, no, perquè és un programa diferent. La desvernada. Per exemple, o altres, de la missora, no? Sí, se m'acudir la desvernada, perquè és un programa que conec. Vols que iniciem un debat? O sigui, hi ha d'haver-hi música, o no hi ha d'haver-hi música sempre de fons? Una mica. Jo crec que sí. Per exemple, hi ha l'ajuda molt. La teva opinió, claríssima. Carme, ara vull saber l'opinió de Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, Jordi. Hola, bona tarda, què tal? Tu creus que explica de la música? Depèn. Depèn, no? Per què? Depèn del tipus de programa, del que estiguis explicant, i si acompanyo, no? Has fixat que, per exemple, ara hem baixat la música mentre tu parlaves. Això ha d'haver-hi un pes a les teves paraules, que, mentre hi ha música de fons, no tens. Per això, Carme, et senties una mica, potser, sola, amb massa pes, massa responsabilitat. No, però se m'ha fet estrany perquè sempre em poses música. Justament tu ets qui més posa música. Jo no paro. De tots els programes. Si per bifos, cada dos segons, una música nova. Ja ho sé, ja. Bé, continuem el programa. Carme Verdoi. Mira. D'aquí us moment parlarem de coses. Coses importants. Coses importants, senjurs. Perquè la Seas... Organitza. Bueno, un moment, però ja no puc. No puc més, ja, eh. No puc més, ja. És molt atabalat, no? O sigui, és com un... M'ha netes per odiar el tomateix. No, sí. Només va al taballà, ja. Aplaudir. Està bé. Està bé. Per cert, ja que entrem en aquests temes, ja, de nosaltres, gent d'hocàmics... No fa cap atremit, això. Què? No fa cap atremit. No, no, no, som els únics. Volia comentar-vos, creieu que hi ha massa aplaudiments al programa? És la pregunta de la penya del món. I ja hem acostumat. Tota acostumat, ja, però Cristina Vargas, què opina? No, massa no, no. Massa no. Molt aplaudiment per Cristina Vargas. Jo ho trobo com si fos un separador, eh. És com allà on... Tota la tita del pròpia, no? Bé, doncs què he dit. És que a vegades algú m'ha dit, eh, diuen massa aplaudiments al programa poseu. Ah, sí. A moment, jo penso, però jo ara... Jo te'n podria, ara. Com ho diuen. Home, tampoc cal la bossa, no? Però tampoc. No cal la bossa. No cal la bossa, Jordi, ja. No cal la bossa, no la bosseu. No la bosseu. La penya vol morro. Cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Bé, ja acabem amb una activitat de gent cultural, perquè parlem ara d'una de les més destacades d'aquest cap de setmana a Sant Just. Des d'Esber, perquè avui hi ha una conferència de les Sees, que és la secció excursionista de la Teneu de Sant Just, sobre els grecs i els fenicis. Demà hi ha també la celebració del dia de l'Orient Equatoria i un taller d'improvidació corporal. Però abans de la feina, parlem, com diem, d'aquesta conferència de les Sees, sobre els grecs i els fenicis. Carme, què descobrirà la gent sobre aquest món apassionant? Doncs el llagat, que van deixar aquestes dues civilitzacions aquí a la venimçola idèrica, que van començar com a relacions comercials. I, evidentment, el que passa a vegades, van assimilar algunes de les novetats que portaven tant els fenicis com els verics, sobretot els verics, que són els que es van assentar molt més, establim, per exemple, la ciutat d'Empúries. La xerrada forma part d'aquest cicle que es titula del paleolític a l'arumanització i fixa't que ja estem amb els grecs i els fenicis. Que hem començat parlant, no sé si recordes, l'octubre d'èpoques llunyanes de la prehistòria i tot plegat, dels metalls, hem anat fent. I ara ja estem amb els grecs i els fenicis. Serà això a les 8 del vespre a la Taneu. I demà hi ha més coses. Ah, sí, perquè demà hi ha el dia de l'Orient Equatoria, i que també celebra a Sant Just. Sí, sí. Hem fet una immersió a la cultura ecuatoriana sense gaire... no ens hem corregut gaire, eh. Hem posat a Spotify Equador i hem de sortir del CD Estos Equador, de Gerardo Massón. L'enviada saona. Sí. És que un cúmbia, no? Dona ganes de ballar. A veure què diu? Sí. Perdona. Mai, deixa'm dir-te que quan estàveu fent l'entrevista el taller d'improvisació que ara en parlarem, i la tarda, va passar per aquí a la ràdio. No sé si t'hi vas fixar, la presidenta de l'Associació General i l'Alfaro. Et vas escoltar? Sí, que estava escoltant-ho. Ah. Sí, sí, veu que escoltes a la ràdio. Moltes gràcies. I va sentir l'entrevista que li va interessa molt i que venia a preguntar com es podia apuntar, i li va dir que no, però li va dir que sabies que potser t'estàs escoltant ara mateix. Un abraç. Luciferies. Sí, home, una salutació a la gent d'Aquador que ens estigui escoltant. A veure què diu la lletra. No s'entén, eh? Sí, un to i és llorador com el carinyo, no? Llorador com un minó. Aquella esbolito. Aquella esbolito. Bé, l'aquesta màquina. Això podria ser exactament cot i, eh? Tu vol dir cot i. El de Polina Rubio. No sé com és, calent una cançó si una l'ha d'estofar un error, no? Si. La lletra tan bo és que sigui... És molt semblant, això. Ens fa gràcia perquè l'escoltem amb atenció, però escoltem qualsevol cançó d'aquestes absurdes espanyoles. Però què vols dir, que a Cotí és d'Aquador, no? No, per això mateix, que ara ens ha fet gràcia que digui a Arbolito, però ho dic després d'això en el no discoteca i tothom comença a cantar a anar a l'estofó d'error. A veure, que això és Cotí, no? I ara anem a escoltar la lletra amb aquesta mirada irònica. A veure, escoltem-ho. Tengo una mala noticia. No fue de casualidad. No fue de casualidad. Això havia com Manolo Otero, eh? Allò que deia amb l'altre dia... Us en recordeu de Manolo Otero? Carme, tu ets qui és? No. No, és que això ho hem parlat una mica fora d'entena, em sembla, amb Cristina, Manolo Otero, aquell cantant dels anys 70... Ah, sí, sí, sí, és exact, sí. Que comandin. Oi, era molt bona, sí. Era molt bo, era molt bo. A veure si podem trobar alguna cosa de Manolo Otero. A vegades les lletres a tots ens costen, no? No, però això és diferent, això era una música i, com si ara el Jordi Íspic ha dit un poema. Ah, amb la melodia peçota. El que passa és que no... A veure, això... Això és Manolo Otero, eh, ajunt. Que és diferent, també, també és una lletra així curiosa, i com està d'edita. Això t'agradaràs, especialment, Carme Lleures. Els més grans saben de què parlo. Hoy tengo tiempo. Tengo todo el tiempo del mundo. Per què m'ha agradat com... Aquí és una cançó romàntica d'aquestes que transmeten de qui s'ha d'intentar. Tots, bien, bien. Y todas las pequeñas cosas que no rodeaban... Sí, s'ha de... L'han deixat. El arbolítor no rodeava a nosaltres. Estava d'escrit d'un hombre i a mi ho ha escrit. Si aún te quiero, aún te quiero. Si aún te quiero, aún te quiero. Ara apareix un coro de noies. Ah... I siento el calor de nuestros. És la Cristina, que no canta. És un home que pot la beu a sobre. És un rassó, no? Això és el que no passarà demà. No, això no passarà demà. Estan parlant del dia de l'Orient... L'Orient a Quatoria, que és per celebrar el descobriment del Riu Amazonas el dia todo de febrer de fa 471 anys. Fixa't. Per tant, demà, des del migdia i fins al vespre, l'enciedat organitza xerrades, música, audiovisuals, pica, pica, tot això, per donar a conèixer les clares. L'importància del Riu Amazonas per Ecuador, una activitat que fa 5 anys que es fa, i que es fa a la seta l'entitat, que és el passatges truc número 2. I és bo que viuen a Sant Agir. Per tant, hi haurà moviment. Això és molt a prop de la plaça que en pressió és molt cèntric. Doncs desitgem que vagi molt bé aquesta activitat i tornem a saludar a la població a Quatoriana quan estigui escoltant. No hi dic senyora i me valora el favor, lo que la gente anda diciendo. Bé, 5.23 de la tarda, Carme, moltíssimes gràcies. Molt ràpidament. Molt ràpidament de tenir improvisació concorda. A l'espai de dança Tutu Guri, de 5 avui, una crida que costa 20 euros, i es treballarà a això, és el lloc i la dansa contemporània, si intentarà que les persones que hi existeixin expressin les seves sensacions. I com es poden inscriure? No en cap allà. No ets a trucar al telèfon, de Tutu Guri, i preguntant, bàsicament. Sí, segurament, segurament. Hi havia una quinzena de plaça o alguna cosa així. Bé, gràcies, Carme. Per cert, vull aprofitar, perquè ara que la reflexió a aquesta, que hi ha gent que ens escolta, i ara ens pensem que no, perquè sempre demanem trucades i DMI. Truqueu-nos, per favor, i ningú truca, perquè la gent li costa. És que trucar va dir, estic trucant, potser no té cap sentit. En canvi, la gent ve a preguntar una cosa que s'ha sentit, i que s'ha de fer una cosa que s'ha sentit. I què saps de la penya del Morruguet? Sí, em van fer... Bueno, ja ho t'explicarem dilluns. Què passa? No, perquè de la secció de història s'enjust, que molts cops truca gent. Sí, sí, sí, ja vam explicar-ho això. Això, per dir que més a més, el terme com a trucar... Però això, que és la misalània, que en realitat, també es tracten altres programes, però justament a la penya del Morrung, que suposo que poseu músiques, sempre sembla que tot sigui un altre to. Ah, ja, ja, són les músiques, veus? Bé, sí, les músiques... És molt de mal. Carme, molt... És molt tard, me'n vaig. Sí, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adéu. 5 i 25 de la tarda, i mira, ara que són la música, una mica d'aquesta música de los telénecos, arriba el Jordi Roca, que és una mica com un teléneco. Jordi Roca, bona tarda. Bona tarda. Tinc el micròfon en 6, que li has de micròfon, així... Va, va, va, va, tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Molt bé. Apunta a parlar de cinema? Sí, i tant. Oh, sí. Això va fort. Cinema amb Jordi Roca. El satèar. Bé, atenció, perquè avui arriben algunes pel·lícules interessants. Sí, tenim molta feina. Mama, una pel·lícula de terror, no? Me'n dic que és com de por. També parlarem de gangster squad o les ventajas. De ser un marginador, muertos de amor. Marina Abramovich. I no. I més notícies de Hollywood. I més notícies de Hollywood. Vinga, va, comencem per aquesta pel·lícula. Mama, que... Mama, miedo, no? Una mica, o què? Sí, abans deixem dues coses. Suposo que el David va comentar al Dilluns la gala dels Premis Gaudí. Ah, sí, és veritat. Com més una gala de cinema... No, que teníem una por rependent. Sí, deixem dir 3 coses molt ràpides. Primer, a nivell personal, sense cap dubte, la millor vestida va ser la Marse Llorenz a Maetan. Amb un traje negre d'encaix, molt maco. Després, el Bonafuente, tot i que no és tan... O sigui, va estar per mi sota, al meu punt de vista, per sota les seves possibilitats, però ho va fer molt bé. Home, menys mal, perdona, és una història. Sí, però podia haver fet millor. Segur, segur, sempre. I després la gala, home, realment molt millor de la Cabecel. De l'any passat, eh. I per últim, per últim, s'ha anul·lat que s'ho han de fer mirar, i ho han dit aquesta setmana molta gent, si la millor pel·lícula en llengua catalana és moda. Per cert, sí, sí. I al món, vam entrevistar dilluns el Pep Braix, que és el coordinador d'aquí o de la gala dels Premis Gaudí, des de setembre que portàvem treballant. Vull dir que sí. Jo no desmareixo la feina de ningú. No, no, perquè... A mi em va semblar curiós, però és veritat, deixar aquestes gales sembla que són un dia que només són dos hores, dues hores i mitja, però porta molta feina. No, però per intentar no fer-ho fa suc, molta feina. Que per cert, com van a la sa porra? Doncs la vostra porra, eh, com que jo avui he de marxar abans, jo faria els Premis BAFTA. M'havia de dir, m'havia de dir, no? No vull veure'ls al cap. La percibrir-los o...? Clar, clar que sí. Clar que sí, clar que sí. Va, vinga, vinga, va, va. Gimni vell, eh, Jordi, tenim aquí a la pinya del Morro. Amb aquest pensament. Aleshores he de dir dues coses, eh. Que el Premi el donarem la setmana que hi direm qui és el guanyador, però... Ja està, ja està. Hi ha només una persona que és el guanyador. No. A mi pot quedar de desert si no s'ho superen, o sigui, si no s'encerten més de la meitat de les categories en les que juguem. En aquest cas, un de vosaltres tres per un, tan sols, un punt, ha guanyat, els altres dos han quedat empatats. Sí, sóc jo, pots dir-ho ara, i ja està. Ho direm la setmana que ve. No segur que no. Per què no? Perquè jo les vaig dir a la bambala. Home, tenint en compte que el senyor Benito i tu vau fer una copiada, però impressionant, a totes. Benjona, no? Aquesta és la bona. Què passa, que això és tan fàcil com en el pot, que és la setmana passada, penjar el morro, i veure què és el que va guanyar. Primer trailer de la pel·lícula que es trena... de les pel·lícules que repassem, i la primera que es trena avui, que es diu Mama, una producció conjunta entre Espanya i Canadà, que validarà ara fa uns dies la recaptació de les tequilles nord-americanes. ¿Quién es Mama, Victoria? Mama, para! ¿Qué dices? Victoria, quieta abajo de la cama. Perdona, fa por, no? No la vies. A molta por, eh, aquest film. A veure, molt ràpidament l'argument. Són dos germanes bessones, la Victoria i la Lili, que viuen a partades una mica de la ciutat amb els seus pares. D'un dia per l'altre el seu pare mata a la seva mare i després es suicida. I els dos nenes es queden perdudes pel bosc. Aleshores, quan els seus tiets, després de cinc anys, les troben i s'intenten fer càrrecs d'elles. Però la mare, o sigui, la tieta, que, en aquest cas, intentarà adotar el paper de mare, s'adonarà que la casa ja no és tan sola. Un quadre familiar interessant, no? Sí. També per estudiar i també típic, no? Sí, i per cert que la protagonista d'aquest film, és, ja ho vam dir, la Jessica Chastain, que el fa molt i molt bé, perquè no ens té acostumats a aquest tipus de paper. Bé, passem a la segona... Aquesta és una pel·lícula bastant recomanable, em sembla, eh? Sí, sí, sí, tant. Passem a la segona pel·lícula que comentem i també estrenem. Gungster Squad, un thriller del director Ruben Fleischer, protagonitzat per un actor que a qui ens agrada molt, Sean Penn. No. Porque no se vendezco un perro con rabia. No hay que sacrificarlo. No te vayas. No me dejes. Los Ángeles es mi destino. ¿En serio? ¡Garlo! ¡Garlo! ¡Garlo! ¡Garlo! ¿Han callado, qué? No, no. ¡I quiero que los encontréis! ¡Dios, cuidado! ¡Garlo! ¡Dios, cuidado! ¡Vais a desear estos muertos antes de que esto acabes! ¡Dios, cuidado! ¡Dios, cuidado! És com Molin Ruy. No, com Molin Ruy. No, és que s'ha dit aquí com unes coses musicals. És per d'una ritme, és un thriller, sí. Ah, val, val, val. És un thriller dels anys 50, on el dolent de la pel·lícula és el Sean Penn. A mi també m'agrada molt. Quan els ángeles no s'entenen són per d'una ritme. És una pel·lícula molt divertida. Basta enrecomenable, aviam. La penya al morro no s'entén. És per d'una ritme, no d'alteres. Com és que eres 4, de què va? Sí, sí, en Penn és el dolent. És un mafiós que es diu Mickey Cohen, que s'ha poderat de tota la ciutat de Los Angeles. Ell ho controla tot, allà tothom és corrupte, la policia, els polítics, l'administració, etcètera. I ell rep beneficis de tot això. Què passarà? Que Rajangoslin, que és el bo de la pel·lícula, s'unirà amb una altra sergent a punt de jubilar els primers que l'intentaran plantar. Ja veurem si s'han ensurt. Està situat a l'època de Chicago, dels anys 30... Perdona, ni Chicago ni el 30. O sigui, quan m'equivoco, m'equivoco. Los Angeles, Los Angeles. I dels anys 50. Ja, cap al que ens equivoqui. Els moments per embarcar. Però jo volia dir-te que és molt xula, les imatges que he vist i tot plegat. Sí, està molt bé. A veure, com a argument, no és la gran pel·lícula filosòfica ni que et fa reflexionar, però és molt entretinguda i val la pena gastar-se els euros en una pel·lícula així que et fa passar una bona estona. Sí, perquè és un altre tema. El cinema està caríssim, Jordi. Sí, molt car. 9 amb 40, 9 amb 50. Des d'aquí... Des d'aquí, no estem fent una difusió, o com es diu això, o donar suport a veure el cine, descarregar pel·lícules i tot plegat, sinó que és una informació el que donaré jo ara. I cada vegada ja més portar el internet, on es poden veure pel·lícules online, i que s'acaben d'estrenar i de forma gratuïta. És informació, eh? No estem fent apologia. Però sí. Ja ho podrem debatrar un altre dia. No és de fent apologia, només dic... Però aquesta tampoc és la solució. Perquè, per exemple, pots anar a la filmoteca, que per dos euros amb el canet jove veus pel·lícules molt recents. Per exemple, com Dumbo, de l'any 82. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que és Les ventages de ser un marginador. Un drama romàntica cancel·lat per Emma Watson, que és la de Harry Potter. Sí. Y ahora trindemos por nuestro nuevo amigo. Creía que nadie se fijaba en... Oh... Sé que algunas personas dicen que estas cosas no pasan. Només per la música ja veiem que és una comèdia, no? Dictotas. Romàntica. Pero ahora mismo estamos vivos. Y en este instante... ...judo que somos infinitos. Una pel·lícula situada a l'any 91. Sí. Està basada en la novel·la Somos infinitos. Si vosaltres veieu el cartell podreu pensar que és una pel·lícula interessant i totalment buida, però té... Perdona, és un llibre de... Somos infinitos, que es diu que és una pel·lícula? No, és una novel·la. És una novel·la. No, és de 2.7, és un escritre nord-americà que no recordo el nom. En aquest cas, pot semblar una pel·lícula buida, però sí que té el seu què. Ens explica... Sí, no, és veritat, està bastant bé. Ens explica la història d'un noi marginat, que finalment troba el seu lloc al món a través de dos altres persones, que també estan marginades i que, per tant, formen un grup a partir d'aquí, en la seva adolescència, es descobrirà l'amistat, l'amor, el sexe, etcètera. Val la pena anar-la a veure o no? Sí, però s'ha de reconèixer que és un tipus de pel·lícula molt especial i que, segurament, molta gent no li agradarà. Una mica pastelosa, potser. Un tempunt de pastelós, de sensiblaria, però... Fora, fora, fora, no, no, no... Bueno, Jordi, potser hi ha gent que amb això dels enamorats, que s'apropa ja... Però no és d'amor, eh? No és d'amor. No, però així com és pastelosa, de l'amistat, el sentiment... Però els sentiments tampoc tenen per què ser pastelosos, eh? Que per cert, trobo que hi ha poques pel·lícules romàntiques d'aquesta setmana, tenint en compte... Perquè és la setmana que ve. Ah, això te n'ha de dir, perquè tenia en compte que la setmana que ve... És que és dijous Sant Valentí. Com que és un dia laborable, que la gent treballa, s'estrenen els divendres de Sant Valentí per què? Perquè aquesta nit, a la visió de Catalunya, fa la estrena de pel·lícula... La Julià Robes i la Anne Hathaway. Sant Valentí, no em sembla que es diu la pel·lícula així, no? Que en lloc de fer-lo la setmana que ve, ho fan avui. Va molt bé, eh? La setmana que ve... Tornen a fer una altra, sí. Fa temps que no fan l'ovactuli. Vés-hi, mentre escolten Jordi Serra, cap de programes a TV3... Però l'ovactuli sempre és una pel·lícula que va a la mena de tornar a veure. Sí, per això t'ho dic. Ja tinc ganes de veure-la. Fa temps que no veig una pel·lícula de històries d'amor que s'entraqueuen entre elles. Un argument que no s'ha fet mai als cinemes. Passem ara a la següent pel·lícula que també es estrena avui. No. No és que no passem, és que es diu així a la pel·lícula. És un drama. Sí, de verdad, sé que lo pare dejar salir al aire. Amb Gael García Bernal com a protagonista. Mi general estaba muy prendido. No han atacado personalmente. No, no, la elección está completamente controlada. Cuando tú no venes al nato... Cuida tu hijo, güey. ¿Cuándo denunciamos tu güey? Estoy hasta la madre de tu puta denuncia. No es tuyo. Me leiría a René es distinta a la tuya. Tengo un poquito más de respeto. Hay mucha gente importante involucrada, güey. No es tan divo. Esto es una lápida. Esto dejo de ser una campanita en donde empezó a ser madridia de Estado. Bé, com diem una producció, hi ha més a més que candidata a millor pel·lícula de per la nova anglèsa, els Oscars d'Anglònia. D'aquesta edició, una pregola que a priori no semblaria que pogués ser candidat a aquest tipus de guardons, però que finalment sí ho és. Ens narra els últims anys de vida de Pinochet, i el que és l'argument és com un publicista es contractat per l'oposició per intentar fer campanya a favor del no. Perquè Pinochet, en aquell moment, va voler fer un referèndum per preguntar a la seva població. A la població chilena sí, volíem que continués un mandat més tòtica, era una dictadura, però era una manera de maquillar una mica el règim. Per tant, una història d'amor amb un rebafont... No, no, no, no hi ha res d'amor. Si voleu buscar amor en aquesta pel·lícula, no la trobareu. Si aneu a veure la que hem comentat abans, que era... Exactament. Les ventajas de ser un marquinador. Per cert, les següenes diuen muertos d'amor. Això ja... No, però és una comèdia, espanyola. Tampoc té molt d'amor així, molt sensible. Javier Vega. Sí, saps que és a Nova? Sí. El nostre benvolgut és que és a Nova, actor de Polònia, de personatges com... Com la Pilar Raola. Pilar Raola, per exemple, és veritat. I David Fernández, que em fa molta gràcia, de la CUP, sí senyor. Doncs ha protagonitzat juntament amb l'Anna Millan, el Javier Vega, i la Martaza. Molt bona, la Martaza. Muertos d'amor, escoltem el trailer. És el nòvio de mi prima, eh, per favor. Te voy a poner unas grapas aquí abajo, en los testículos que potencian la fertilidad. Hosti, tu... Sí, son mariquitas. ¿Qué hace? ¿Qué hace? No seas inconsciente. No ve que se te ve el canari yo. ¿Qué tiene, Ángel? Te masturmas mucho. Eh, bueno, hombre, de vez en cuando. Además, con esta mano tiene su gracia, porque, como no parece a mí, pues... Bé, és la comèdia espanyola de la setmana Muertos de Amor. Sí, a veure, l'argument és una parella que veu feliç i tranquil·la. El que passa és que l'home, d'un dia per l'altre, té un accident de cotxe. Bueno, clar, òbviament mai és previsible, això. I, per a una cama. A partir d'aquí, de que per a una cama es comença a posar gelós de qualsevol persona que tingui contacte, a qualsevol home que tingui contacte amb la seva dona, que és la Martaza. I, més encara, quan la Martaza entri a treballar en un restaurant on hi ha un don Juan que no parlarà de tirar-li la canya. Per tant, la comèdia està servida. Una frase que fa ràbia, però que és veritat, és així. I tu no sé si, a través del tràiler o alguna imatge, podries dir que és una pel·lícula que val la pena anar-la a veure, o fa una mica... A mi em fa moltíssima mandra. Moltíssima, eh? No se'n parli més. Home, perquè és que ja és molt típica i és absurda, totalment. És prototípic de pel·lícula de comèdia espanyola que no té més i que ja n'hem vist milions, no em fa falta una altra. Marina Abramovic, que també s'estrena avui, un documental sobre la seductora Valen i Atrevida. Marina Abramovic, qui era? Ho descobrim després del tràiler. És veritat? Fem-me un enganxo. Hola, soc Marina Abramovic. Ella és seductora, Valen, Atrevida... No és un fet dels ous per sopar. Bueno, en fi, aquesta és una entreprenentació lliure del tràiler. Però d'aquest documental. Aviam, ens narra els últims 40 anys. La repassem els últims 40 anys de trajectòria d'aquesta artista, i més ara que viu un dels seus millors moments després de que li hagin dedicat una gran retrospectiva de la seva obra al Museu d'Arts Modern de Nova York. Està al biòpic amb ella, com a protagonista ella mateixa, com ens ensenya quin és el seu treball de creació. Doncs gràcies per aquestes pel·lícules que avui s'estrenen. Jordi, passem tot seguit a saber notícies de Hollywood en els propers 5 minuts. Fa ràbia, però el Jordi avui sembla... Sí, és que t'agafa l'avió. Li deixaré amb l'única persona que confio, entre vostè i el senyor Benito, a la Cristina. Li deixaré amb ella la porra dels BAFTA perquè us la faci. Ah, perfecte. Tot i que el senyor Benito avui no vindrà tampoc. Ah, no vindrà tampoc? Sí, perquè també té un viatge, havia d'anar a l'hospitalet, diu. Sí, clar, a un altre nivell. Bé, arranca el rodatge del nou film de Santi Amodeo, Quien Mató a Bambi, una pel·lícula que els nens... Els nens no poden anar a veure, no? No, no, és una pel·lícula que es rodarà integrament a saber billa que s'estreni a la propera tardor. L'argument del film gira en torno a dos joves amics que tenen que trobar la manera d'enciorar que el president de la companyia on treballen i s'ho agrada un d'ells, torni sa i estalvi a casa seva, ja que se l'han trobat en el seu malater del cotxe lligat i despullat. El problema és que no saben com ha arribat allà, i tampoc el home pot saber que ells l'han trobat. Quins seran els protagonistes? Els protagonistes seran Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez, Ursula Corbero i Clara Lago, que a mi també m'agrada molt. Per ser camion de tema, anem a Hollywood perquè... Oi, oi, oi. Gràcies. Jo ja hi haurà... Has vist com continuo? Sí, sí, a mi tant. Això no ho fa, me'n ho entenc. Jo ja hi haurà en el seu millor moment professional, no? Doncs sí, parlàvem la setmana passada que es posaria a dirigir Star Wars, que està ara mateix amb el projecte d'Estar Trek, i que, a més a més, han llegat dos nous projectes, que han llegat dos videojocs. Un es diu Half-Life, i l'altre es diu Portal. A Half-Life és un videojoc que ens narra com un grup de científics que obren un portal que connecta amb altres móns. Sí, volies que el comentari aquí o ja ho deixem aquí? No, bueno, ja està, ja està. Bé, més notícia sobre l'univers d'Estar Wars. És un no-para-casa. Sí, és que estarem d'aquí fins a l'infinit. Les coses, les coses, les coses, les coses... Exactament. A vegades anem sabent coses sobre Star Wars, que, com sabeu, fa uns mesos va ser adquirida per Disney, i, per tant, tornen a posar en marxa una miqueta tota la saga, els personatges i tot plegat, a veure què passa. La novetat d'aquesta setmana, i ja potser m'hi han començat a cansar, em fa por que no tan sols faran nous episodis de la saga, sinó que pretenen fer nous spin-offs d'algun dels personatges de la saga. Sí, però a Txiguaca de moment no sona, com a protagonista de pel·lícula. No. De moment tenim, com a candidats, a Yoda. Perdona, perdona, et deia, però s'ha acabat de codir, que a Txiguaca, si fes una pel·lícula ell sol, seria... Podria guanyar un Gaudí, perquè total, allà hi ha una catalana. Té un especial, ja, Jordi. Què vols dir, això? Que ho vam parlar aquí, ja una vegada que Star Wars va fer un especial de vacances d'estiu on sortia a Txiguaca, i era un dels protagonistes que anava a passar les vacances i era el músic a l'aquest que vam parlar amb les curiositats. Quina memòria, Jordi. No me'n escoltes. Està pensant en què es posarà per Can Estaltes. Sí, tinc dubtes, però vaja... Tu què et posaràs per ser un barret de copa? Sí, d'Angelet. Atenció, perquè com deia amb Star Wars, alguna cosa més? Això, que els personatges que sonen són el Yoda, el Boba Fett i el Han Solo. Han Solo, pràcticament segur que tindrà una pel·lícula per ell solet. Però no la faràs, ara és un fort. No. Què ho farà? No ho sé, sobre el castell et pots presentar. No, gràcies. Hem de dosificar les notícies, Jordi. Si no ho saps, no cal que ho digui. Més corretes, parlem ara de Jennifer Aniston, que serà la protagonista femenina de Convection. Sí, un actiu que ja saps que a mi m'agrada molt, amb deteniment d'Angeline Jolie. Sí, sí, sí. Bé, aquest estiu comença a rodar-se a aquesta nova comèdia, que és una fantàstica protagonitzada per a Aniston. El film s'entrarà en Paul i la seva veu de German Abbey, qui intentaran salvar el món i descobrir un nou invent, que és una caixa de cinc àrees, que jo encara no acabo d'entendre què és ni per a què serveix. Ja ho veurem en la pel·lícula. I la gràcia d'aquesta és que un laboratori intentarà robar-los i aquest invent i destruir-lo. Jordi, moltes gràcies. Tinc un bon viatge cap a Londres. Vas amb reyaner. Ojo. Sí, sí, sí. No t'esperis a ser el client número 1. No, hi atractim molt bé, ja ho sabem, això. Però ja en t'explicaràs com va el viatge. Porto una manteta perquè fa fred, eh? Sí, sí. Hi ha un amic que vaig a fer jo que tenia un fotadet. Passava com l'aire. Anem a Espantis. Jordi, que tinguis un viatge. Bona tarda i la setmana que ve porto el premi. Good afternoon. Good afternoon. Bai, bai, bai. Tens plant, tens plant, tens plant. Tens el qual se hi morir. 3, 4, 6 de la tarda. Cristina, et sembla que repassem els nominats dels premis BAFTA? Sí, perfecte. Perquè, home, ja que el Jordi ens deixa d'aquí la xuleta, podem parlar una mica del seguici de pronòstics cinematogràfics que cada setmana també anem fent a l'Apenya del Morro i podeu participar, si us ve d'agus, a casa vostra ho escriviu en una nota, eh? Comproveu si heu guanyat o no. Que conclura amb els dos, que és aquest seguici, no? Cristina? Sí. Doncs, en aquesta qüestió, deixem Barcelona i ens desplaçem fins al rotlla L'Opera House de Londres, on aquest diumenge s'entregarà en els prestigiosos premis de l'acadèmia britànica de cinema BAFTA, on parteixem com preferits Spielberg, Ben Affleck i Angili. Si et sembla, Jordi, comencem repassant, tot i que avui no tenim el senyor Benito, ja el podem descartar del premi. No cal ni que fem porra, jo crec, però que anem a veure qui en sona amb millor film. Per exemple, aquí, anomenat. Tenim Argo, Ben Affleck, els misterables de Tom Cooper, la vida de Pi, Angili, Lincoln, d'Astí Ben Espílver, i la noche más oscura, Katrin Bigelow. A millor director que compateix els BAFTA? A Michael Haneke, a Moh. Com tu dius. Ben Affleck, Argo, Quendim Tarantino, Django, Angili, la vida de Pi, i Katrin Bigelow per la noche más oscura. Millor trioprotagonista? Jessica Chastain, la noche más oscura, Marion Cotillard, per Déoxido Iueso, Jennifer Lawrence, El lado bueno de las cosas, Helen Mirren, Hitchcock, i Emanuel Riva per Amor. I millor trioprotagonista aquí, ja, entre els nominats? Ben Affleck, Amargo, Bradley Cooper, el lado bueno de las cosas, Daniel Llewis, de Lincoln, Hugh Jackman, i Joaquim Fénix per The Master. Ah, molt bé. Escolta, quanta cosa. Déu-n'hi-do, n'hi-an, n'hi-an. Bé, ho deixem aquí, si d'acord. La setmana que ve veurem si... La setmana que ve, no, hi ha diumenge a la nit, veurem qui s'emporten, com a mínim, en aquestes categories que no ens enganyem. Són també els més importants, el film, director, actriu i actor protagonista, aquest diumenge a la nit a l'altre. Som una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments repassem algunes curiositats del món del cinema, i ja tanquem aquesta carpeta, que vam obrir la setmana passada, amb dades tan interessants, com per exemple, quina és el rodatge més curt... No, que això ho vam fer la setmana passada. Així ho vam fer, sí. Avui parlarem, per exemple, de coses com la pel·lícula, que comptem més paraulotes de la història. I, a més a més, també comentarem altres errades. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. No a la discriminació, sí a les persones. I, a més, també comentarem altres errades. Així esperem. L'equip de les tardes de ràdio d'Esquadra. Cristina, el Tejado. El Tejado de Can Ginestar. Sergi Pón, cap a la policia local. Anem al punt de la ciutat de Tarda. Gràcies per escoltar-nos una vegada més. Per cert que a la segona hora del programa, després de connectar amb la xarxa, avui farem un especial Carles Tolte. Sabrem quines són les festes més populars i les que segurament, segurament, tindran més èxit aquest cap de setmana. No s'enjust perquè s'enjust són especials, també. I ho celebrem quan ja ha acabat tot. Quan ja ha patat tota la festa de si, de fer la nova aquest cap de setmana, també ho hem disfressat per tot arreu, i això ho celebrem el 16 de febrer, és a dir, amb aquest dissabte, no, l'altre amb la rua, el concurs, després de la nit també a la plaça de la Pau. L'antigament la vacuneta, allà també hi haurà una festa de Carles Tolte, però això és hora d'aquí uns dies. Per això, a aquesta segona hora, a partir de les 6 i 10, repassarem què és el que donarà de si aquesta festa de Carles Tolte d'Anguany s'ha fallit allobregat o esplugues, per exemple. Però, abans de tot això, continuem parlant de curiositat del cinema, perquè ens agraden molt el cinema, i com que els divendres d'aquesta hora, sempre parlem de cinema. Si les setmanes anteriors amb la Cristina havíem conegut quin era l'actriu més assassinada de la història, per exemple, o l'actor més doblat, o el rodatge més curt a la història del cinema, avui comencem amb una curiositat forta, que és la pel·lícula, el film on se'n dit més paraulotes. Exacte, Jordi. La pel·lícula s'ha tractat d'escarfeis, el preu del poder. Justament en aquesta pel·lícula podem, si la sentim sencera, no podríem arribar a fer el recompte de fins a 203 paraulotes. Si fem un promit, s'hauria de sortir una paraulota més o menys que de 29 segons. Et sembla que podem comprovar-ho. A veure, escoltem un tall de la pel·lícula per favor dels nens que s'aparten de la ràdio. ¡Vamos! ¿Qué? ¿Los ha gustado esto? ¡Joder, dos maricones! ¡Joder, dos maricones! ¿Creeis que podéis conmigo? Necesitáis un ejército para cogerme a mí. ¿Me habéis? ¡Vamos! ¿Cogerme analizantina es paraulota? ¡Fierno! ¡Vamos! ¡Vari por mí! Va, de moment no hi ha paraulotes. ¿Con quién creéis que os enfrentáis? ¡Soy Tony Montana! ¿Queréis poderme a mí? ¡Es que le podrá mejor! ¡Vale! ¡Vale! ¡Vale! ¡Vale! ¡Vale! ¿Creeis que podéis matarme con balas? ¡Laguarte vuestras jodidas balas! ¡Adelante! Sí. Aquest aspecte és el fragment final de la pel·lícula on, efectivament, sí, hi ha més paraulotes que bales per m'haig d'acuadre. Justament hem sentit només un minut de fragment de pel·lícula i hem fet un recompte de 4. És a dir, per tant, si porten aquest ritme probablement se superin, les 203 paraules que hem comentat des del principi. Sí, segurament sí, segurament sí. Si et sembla Jordi, continuem. Deixem de banda una mica les curiositats i parlem ara, doncs, de Robert De Niro i el seu paper a Kepp Fier. Al cap de l'enviado. Molt bé, exacte. Sí. Doncs qui no ha vist aquesta pel·lícula de De Niro interpretar un psicòpata replet de tatuatges anomenat Max Cadi? Que, de fet, és un rimec de l'original, que és el 60, em sembla, i que l'altre dia van passar per televisió espanyola amb el Gregory Peck, justament. Exacte. A més, amb aquesta música hi ha un clàssic, també, de l'història del cinema. Apagada. Apagada. D'on estàs? Apagada. Ho fas molt bé, Jordi, l'imitació. Sí, vull molt, molt. Sí, molt, molt. Sí, vols que tinguis 17 euros? Fas la pilota? No, molt bé. Doncs us preguntareu, justament, què és el que té de curiós, aquesta pel·lícula. Sí. I justament és que De Niro va haver de tatuar-se tot el cos per interpretar aquest personatge, perquè si recordeu, en una de les últimes escenes de la pel·lícula, De Niro surta en un lloc on hi ha molta aigua, i clar, si portés els tatuats es fet amb aquellatge o una calcomania, doncs es borrarien. I la solució, evidentment, que van trobar, doncs era a tatuar-se. Eran tatuats temporals, tot s'ha de dir. Ah, com de henna, no? No, no perquè els... Doncs de henna són temporals, també. Ah, vale, vale. És possible que portés alguns de henna, però la qüestió és que va haver d'utilitzar el láser per treure'ls. Per tant, la meva sospita és que probablement els tatuats eren com els que es fan permanents, però que no havien respat totes les capes de pell. Això és un actor. Però això és un actor, i el de més són tonteries, eh? Oita. En fi, doncs, bona curiositat d'aquesta de Niro. Bé, parlem ara de Silvester Stallone. Qui no coneix la mítica pel·lícula Rocky? Home, la majoria de gent, jo crec que, com a mínim, l'ha vist alguna vegada. Jo, aigua confessar que no l'he vista, Cristina. No, no m'ho puc creure, Jordi. O sigui, l'he vist, estones perdudes, o aquest infectament, que està allà com... escalfant i tal, i és el rei del món, i que puja a les escales del Congrés, nord-america, però poca cosa. El tràiler, no de promoció, bàsicament. Home, abans se n'haurà increïble. Quina curiositat podem saber de Rocky? Doncs, bueno, com sabeu, Stallone fa el paper d'un buc serjador professional, podríem dir que amb pocs estudis a la pel·lícula. Però cal saber que la vida, a veritat, no és pas així, perquè Stallone va ser qui va escriure el guió d'aquesta pel·lícula. Tot i que posteriorment va ser dir aquest guió, i va ser dir la direcció, el director que va crear la pel·lícula, a canvi del paper protagonista. Bé, m'imagino que el guió es va modificar una mica, no? Sí, és una altra de les coses que l'afegin. És que el guió, en principi, no acaba com acaba el d'ara, que és quan Rocky guanya el combat i surt a celebrar un tuital, sinó que és que Stallone havia escrit que el buc serjador es retirava del món de la boxa, degut a la gran corrupció que hi havia en aquell món. Ah, ara es podria fer el mateix, però amb el món de la política potser, per exemple, no? Bé, al món del cinema les curiositats estan molt bé, però una cosa no tot és perfecte. El món del satèar, Cristina? Exacte, Jordi, no. I és que moltes són les arrades que podem veure diferents pel·lícules basades en fets històrics. Si fem, potser, un rapàs ràpid, d'algunes d'aquestes, coneixes la pel·lícula Gladietor, oi? No, per favor, la podes en convidar, és una de les més pel·lícules de Capsalera. Perfecte. Amb aquella banda sonora. Doncs, Jordi... Sóc màximo Miliano. Fui esclavo, després general de les tropes, i ara esclavo. He venido a matarte. La coneixes molt bé, no, Jordi? Doncs a veure si saps la rada que hi ha. Ah, doncs que els tigres són digitals. No, no ho sé, no ho sé. Doncs al film hi ha una escena, que s'anuncia una de les batalles que es fan al Coliseu, com s'anuncien aquestes batalles. Per WhatsApp, clar, no pot ser, perquè a l'època no hi havia WhatsApps, no? És això? No. Home, prova per qui és, la cosa, no... Un cartell, un cartell s'anuncia. Amb paper. Ah, amb paper. I encara no s'havia inventat el paper en aquella època. El paper es va inventar set segles més tard. Això es diu un error anacrònic. És que a veure, en aquella època hi havia tauletes de fusta que podien haver utilitzat. Són arredes que personalment crec que es podien haver habitat. És veritat, és veritat. Els americans també ho barregen tot, com per exemple aquella de missió impossible, dos o tres, no sé quina era, que van barrejar les falles, s'enfermin, i València, i les processons... Sí, que sortia que era un dia també en aquesta pel·lícula. Era una barreja de tot, no? Sí, és una cosa estranya. Hi ha una altra pel·lícula també històrica, on va? Titani, sí senyor. Hi ha estudis que diuen la famosa escena final, on Jack Dawson, mort congelat, perquè li sadeix el lloc... Acabes d'explicar tot el final a tota la gent que no l'hagi vist. Com qui no visc, Titani? Tothom visc Titani, doncs en aquella última sequència, diuen hi ha estudis que analitzen el cos de Jack Dawson, és a dir, Leonardo DiCaprio a la pel·lícula, i diuen que sí que hi hagués que ha hagut l'armari o la porta d'armari que estan surant allà al mar i tot plegat. La gent a l'alta de la pel·lícula diuen, no, és que Jack Dawson es podia haver salvat. En fi, hi ha rades també en aquesta pel·lícula de James Cameron? Oi tant, perquè si volen señir-se tant a la realitat i als fets, jo el que no entenc és com pot ser que les persones morin diputèrmia, un cop estiguin al mar, però quan el buc dels somnis comença a inundar-se d'aigua i després surten a Proa, estan tan normal. Home, els efectes són estan aquí de la hipotèrmia. No, perquè potser és diferent estar 4 o 5 hores a l'aigua, que només mig hora amb una estona. Home, sí, potser pel temps canvia una mica la història, però igualment haurien de tenir ja els primers símptomes. La hipotèrmia té 3 pases, però... Has estudiat de la hipotèrmia. I què tens? Doncs té 3 pases, la primera, que és quan comences a tenir les mans i els peus una mica així, que et costa moure'ls i no pots fer coses. La segona, que és quan comences ja a tenir... Serien com d'escarres elèctriques als músculs, no comences a tenir així impulsos i cosa així, i la tercera ja és a la pitjor de totes. És la mort, ja, no? Bàsicament. Doncs Cristina, on veig aquí? Té les classes ràpides d'anatomia, hipotèrmia i medicina. Torrem després de les notícies de les 6 amb el Carles Tolte, el de Sant Feliu i els Plugues, aquest cap de setmana. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sonia Kerry, Ramon Company. L'advocacia de l'Estat veu inconstitucional, la declaració sobiranista aprovada pel Parlament de Catalunya. A la porta veu del govern central, Soraya Sainte de Santa María, ha donat a conèixer l'informe que assegura que vulnera diversos articles de la Constitució. Per aquest motiu, el govern central ha engegat la maquinaria per portar el text del Parlament del Tribunal Constitucional. La abogacia del Estado ha elevado un informe al Consejo de Ministros per conducto del Ministerio de Justícia, donde aprecia argumentos favorables a la interposición del recurso de inconstitucionalitat contra dicha declaración. Abans, però, el govern enviarà que t'informa el Consell d'Estat. Un cop el govern tingui el dictamen d'aquest òrgan, l'executiu de Mariano Rajoy decidirà si porta al Constitucional la declaració sobiranista. El president de la Generalitat, Arthur Mas, ha dit que Catalunya té dret a decidir la seva autonomia, el seu màxim govern i el seu futur col·lectiu. Igual que les persones tenen dret a la seva autonomia i a decidir el seu futur, també els països tenen dret a decidir la seva màxim autonomia, el seu màxim autor govern i el seu futur col·lectiu. I que, contra això, no hi ha normes, ni lleis, ni constitucions, ni interpretacions possibles. És un tema de voluntat de la gent i de drets, que per altra banda són drets, que tothom hauria de protegir. Mas, considera que en lloc d'atacar el dret a decidir dels pobles tothom l'hauria de protegir. Els enrobatoris a domicilis amb violència han augmentat un 6,5% a Catalunya. La demarcació de Girona ha estat la més afectada amb un increment d'un 86%. En canvi, Barcelona ha experimentat una de ballada. En conjunt, els enrobatoris amb violència, tant a cases com al carrer, han crescut prop d'un 14%. Tot i això, el conseller d'Interior Ramon Espadell, assegura que no hi ha relació entre crisi i més delinqüència. Seguim com a departament mantenint la tesi que més crisi no equivala més delinqüència. El que ha baixat són els delictes comesos contra les persones assassinats les ions i violacions en un 10%. El president del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, s'ha mostrat disposat a donar suport als comptes de l'alcalde Xavier Trias. Martí, però, a punt de veure el 2011, el que ha baixat són els delictes comesos contra les persones assassinats les ions i violacions en un 10%. El president del grup municipal del PSC ha posat una condició indispensable que els pressupostos s'afegeixin 196 milions d'euros que donin cobertura a les seves propostes. De tots els projectes del pla d'inversions de tot el mandat ara ja no només del 2013, estem d'acord en un 64% del total del projecte inclòsos en el pla d'inversions. Per tant, si estem d'acord en un 64% i en la resta el que diem és que estem disposats a discutir, no diem que no radical, sinó que en alguns segurament direm que no. Però estem disposats a discutir-ho. El PSC proposa destinar 25 milions en recerca i desenvolupament, 46 per l'espai públic i 25 més per educació i habitatge. Avui han entrat en vigor els nous preus en del billet de l'AB amb l'aplicació dels descontes anunciats pel ministeri de Foment. Des d'avui el billet senzill de l'AB és un 11% més barat mentre que el descontes és del 35%, en els abonaments de 10 viatges. Els nous preus consideren que avui fa un mes de la inauguració de l'AB Barcelona-Girona Figueres. Segons han explicat fons de remfa a la xarxa, durant aquest temps 80.000 viatgers han utilitzat el nou servei d'alta velocitat. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David. Amadora el Barça, de Bàsquet, prepara les semifinals de la CUP del rei demà contra el Vasconi. No servia gens a les gransلكts. I per altra internationally, es astronautственный Boyo. Muchas gracias por esperar Bachelor de Merit, que buscan eliminar i el rei al Madrid la recordem. Hm. Vons al TSafter drinking as... laadors no vestiesen que el Sabadell visita l'Almerian, el primer partit de la 25a jornada de segona divisió A. A primera l'Espanyol, al mig que han vist el Joan Bardú, ha reiterat que la seva primera opció és renovar amb el club blanqui blau i ha desmentit algun acord en cap altre. Club Javier Aguirre ha convocat també 18 jugadors de cara al partit que l'Espanyol jugarà aquest diumenge davant l'Atlètic de Bilbao a Santa Més, el Tenim Màxima, recuperar per aquest maig Javi López i Víctor Sánchez, baixes davant el llevant per sanció, però, per contra, perd Raül Baena, que haurà de complir un partit de sanció de la seva banda sergiotejera, no viatjar a Bilbao per decisió tècnica. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El partit popular Sant Just tenc desconfia de la taxa de clavegaram implantada aquesta any a Sant Just. El seu president Oskar Gil afirma que la congelació de l'impost de Libi del 2013 és una pujada encoberta. Des de fa anys diu que es cobra la taxa de l'aigua dins del rebut de Libi. L'any passat el govern espanyol va pujar un 10% Libi als municipis que no haguessin fet la revisió cadastral després del 2002, que era el cas de Sant Just. El president Sant Just va decidir no a pujar a Libi d'aquesta any. Alguns grups polítics, però com és el cas del PP, segurament que aquesta introducció és una pujada dissimulada. El president del PP de Sant Just tenc d'altra banda de considerar que és fàcil treballar des de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just i assegura però que el consistori té recursos per fer fren el seu dia a dia i que precisament per això és més fàcil treballar-hi. D'altra banda, des del PP creuen que per supostos d'aquest any hauria d'haver estat inferior i no haver crescut i, per tant, destinar menys recursos per ciutadà. Esprecia i Salidan se contractaran 16 persones aturades de llarga durada de Sant Just. Es tracta d'una iniciativa conjunta entre els ajuntaments de Sant Just, velliran el Consell Comarcal i aquestes dues entitats sense ànims de lucre. En total es contractaran una vintena de persones a aquest trimestre, 16 de les quals seran Sant Justenques. És un programa innovador de suport a l'experiència pràctica de les persones en situació d'atur de llarga durada, que vol dir més d'un any inscrites a les oficines a treball de la Generalitat i que hagin exaurit la prestació, però que siguin beneficiàries del Pirmi o del Pla Prepares. Conmiraran accions d'orientació, tutorització, seguiment personal, formació i experiència professional en aquestes entitats. L'objectiu és facilitar la inserció laboral. I acabem aquest vullet explicant-vos que la propera conferència històrica de les seves parlarà dels primers colonitzadors de la península ièrica, els fenícis i els grecs. Serà aquest vespre a les 8, en què l'arqueòloga Maite Miró explicarà les relacions que existien entre aquestes dues civilitzacions i la península ièrica. A través d'unes relacions comercials, els materials i la cultura del poble fenici grec van anar-se introduint en els pobles ièrics. De tot plegats em parlarà avui a partir de les 8. En aquesta xarra de les seves, dins del ciclant del paleolític a la reúnicació, que cada mes organitza una conferència diferent per part de la secció escursionista de la Teneu de Sant Just. La xarrada d'avui començarà a les 8, al local de les 6, a la Teneu. I de moment això és tot més informació de la sèrie de les 7. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. L'apliment de la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no s'hi pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres de 7 a 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Sí, sí, 10 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Sí, sí, 10 de la tarda. És la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona parlarem amb l'elicap de Vila per saber què no hem de fer durant aquest cas de setmana. Avui l'antiagenda de Carnes Totes. Això serà d'aquí una estona. La segona hora de la penya del Morro. Comencem el programa d'aquí una estona que em va fer veure. Gerard. Ara que comencem la segona hora, la Clara Nilar ha ficat ja m'agrada. Molt, molt bé, molt bé. Doncs agrada que li agradi. És una opció curiosa que hi ha al Facebook. Si tu fas un m'agrada i et pots clicar a M'agrada que t'agradi. Això passa. Carme, perdona, que tal, molt adair. Si no, quan tu t'agrada una publicació exterior del Facebook, algú pot dir, doncs m'agrada que t'hagi agradat aquesta publicació. Ah, és veritat. És raó, és com quan et fas amic d'algú, algú li pot agradar també. M'agrada que t'hagi agradat, o m'agrada que existeixis. Tot m'agrada, tot m'agrada molt. És molt positiu el Facebook, però no estem aquí per parlar de Facebook, o sí, perquè hi ha alguns esdeveniments, s'ho comentarem a continuació, que estan en aquesta xarxa social, sinó per parlar de l'agenda de Carles Toltes d'avui i de demà s'enfaleu de llobrecat i esplugues que ho tenim aquí al costat. Algú pot pensar, i s'enjust, que no ho dieu. A moment, són molt especials. No, no, no. Deixa'm dir-te'n. Què passa? Demà hi ha festes, s'enjust. Demà hi ha festes, s'enjust. Què dius? Casa regional d'Escremadura. Ah, és veritat. Vull dir, és trucar-los. És veritat. Fem trucar després, sí, va. Bé, eh... Perdó, eh? No he caigut a l'horari, ara. No passa res. Bé, anem-me una mica al gra perquè tenim una convidada que ens està esperant des de fer una estona, cosa que li agraïm. No podem dir qui és, encara, per mantenir una mica la sorpresa. Atenció, perquè, com comentem, aquesta setmana hi ha activitats que s'han feli de llobregats i també esplugues totes marcades per l'arribada del Carnaval. Des d'avui, fins diumenge, s'han organitzat actes a la capital de la Comarca i també activitats per celebrar el Carnaval d'Anguany. Si es vulgui disfressar i sortir al carrer, a les activitats que hi ha programes. Comencem per repassar les que avui s'han feli de llobregats, com, per exemple, el Carnaval que comença... Ho ha començat a les 5 de la tarda amb la festa del Carnaval al centre cívic de Mas Lluís, eh? Hi ha una festa que fa una hora i poc que ha començat, ja potser no sou a temps d'anar-hi, però a veure ho heu sabut abans. Bueno, però on s'hi poden arribar és ara, perquè just fa 13 minuts que ha començat l'anunci de l'arribada de les Reis Carnestoltes a la sala Iberia. Ai, que allà l'horoport del Prat, no? A la sala Iberia. Bueno, a les 2 de la nit, a més, també, avui, hi ha dues opcions on anar a passar la primera nit de Carnestoltes. La primera és el Carnaval jove, festa vintage, anys 20, el casal de joves, que és gratuïta, s'enfeliú, i la segona és la presentació xirigota i pregó, amb un preu de 5 euros, eh? Que la venda d'entrada és la penya vètica, que és on hi ha l'aranxa sànchez, allà, col·laboradora habitual del programa, i que ens ho expliqui que allà estaria a la barra, i que si algú va demanar un xupito de part de la penya del Morro, aquesta nit, a la penya vètica, doncs... Tindrà gratis. Demà dissert, d'aquella s'enfeliú. Continual els actes, i ja ha programat a dos quarts de 12 el concurs infantil de disfreses al carrer Rupert Llador, i a les 12 del migdia hi haurà shows... Ai, sí, a les 12 del migdia, sí, hi haurà shows, discos i lliurements de premis de les millors disfreses. Això és el que passa per llegir, Jordi. M'agrada molt el tema de show i disco, eh? Tenim molt bona pinta. A les 12 del migdia. A les 12 del migdia, que és la millor hora. Potsen palmar. Home, però per nens, també. Disco per nens i nenes. Atenció, perquè demà dissert també s'enfeliú, és la celebració grossa del Carneval, eh? Demà! ¡Que quiero cantar! Ara, ara, ara... A dos quarts de 6 hi ha la concentració de compars, és el carrer Mataró, i a dos quarts de 7 hi ha programada la sortida de la Rua, des del carrer Sansson, fins a la plaça de la Vila. A tres quarts de 8 hi haurà a la plaça de la Vila l'actuació de les comparses, l'arribada del rei Carles Tolte, i el lliurament de premis a les millors distraccés. Com diem, això serà a partir del voltant de les 8 del vespre, a la plaça de l'Ajuntament d'Amà, a Sant Feliu del Llobregat. I a la nit continuen les activitats, perquè a partir de les 11 hi ha el ball de Carneval a la sala Iberia, i el preu de l'entrada, doncs, només val 8 euros. Aquesta hora de la tarda volem contactar amb, segurament, serà una de les festes de Carles Tolte, de Sant Feliu, més multitudinàries de totes, que és la festa de Carneval de la Mula. Serà demà a dissabte, a partir de dos quarts de 12 de la nit, a la piscina municipal de l'Escorxador. Per parlar de tot plegat, tenim l'Alea Ardenuí, que és una de les organitzadores i membres fundadores de la Mula. No ho sabem. Alea, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Alea. Aquest és la fundadora de la Mula? Fundadora, no. Qui va fundar la Mula, aquesta associació formada només per noies i que porteu aquesta bèstia quan aneu pels llocs i tot plegat? Qui la va fundar? La funda fa uns 17 anys. Jo fa 17 anys no em veig fundant la Mula amb 9 anys. Per tant, és que sou molt joves totes, o encara hi ha alguna membra... No, no. La última va marxar fa un parell d'anys, i les que venim ara són les que vam seguir, les fundadores. Que passi, aprofito per comentar que Carme Verde, que està aquí present, també és de la Mula. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. I la Júlia Edmella. I la Júlia Edmella també. La tarda, Alea. També és col·laborador del programa. Tenim una bona representació molera a la penya del Morro. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Aquí és el que teniu preparat per demà. A veure, demà, com tu has dit, molt ben dit, la festa comença a dos quarts de 12. A la piscina del coixador no ens de la piscina, fa molt de fred, que no a la nao que hi ha allà al davant, que sempre diem la piscina. Però bé, a les hores com cada any hi ha concurses disfresses, aquest any demanem a la gent que intenti arribar una miqueta abans, que sempre els hi fa com una miqueta de vergonya, i no s'acaben de decidir i arriben postards. Ningú vol arreglar el primer. Sí, però això sempre passa. El que hauríeu de fer és dir que la festa, per exemple, comença a les 10 i així la gent ja l'ha fet. Home, cada any anem avançant l'hora. Ja ho feu, Jordi. Sí, abans dèiem que començàvem a estar. I ara que l'hem anat avançant una hora, fins i tot. És una festa temàtica o cadascú poden disfressar com vulguis? No, no. Temàtica ja fa anys que vam decidir que no ho puguem fer. Per què? Perquè la gent de Sant Feliu ha estat tan motivada, però tant, Jordi, que comencen a pensar la disfressa al mes de setembre, ja. I et maten, et diuen que no, que ells ja tenen la seva... El seu tema. Per tant, si ho entenc bé, per no pensar vosaltres a l'agost, no? Quina temàtica a fer no ho feu. Però és que no ho volen, tampoc. La gent vol anar per lliure. I aleshores ja ho deixem d'aquesta manera. I, per exemple, l'any passat, vosaltres veuràs aviranes, si no recordo malament. Aquest any, què anireu? Com això no direm. De gallegues, per exemple. No, això és un gran secret. Perquè busqueu sempre algun tema així amb l'actualitat? No. No. No, no. No en direm, tampoc. Jo ja sé de què anirem, sembla. Perquè la setmana que ve presento el carnastal de la Sant Just, jo, potser, vaig de sobre. Ah, mira. Doncs alguns fillets penjant parlar, també, no? Doncs sí. Puc anar de sobre o no? Sí. Però potser des de l'Ajuntament de Sant Just diuen que no és políticament correcte o el que sigui. Per què no? Perquè tu no coneixes... Tu no coneixes la gent que hi ha a l'Ajuntament i que un any vaig proposar d'anar vestit de villarato amb tot de portar-les del mar. I em van dir que potser hi havia algú de l'Espanyol o hi havia algú del Madrid. Jo et segueixo recomanant lladre de senyeres. Lladre de senyeres. Però si hi ha algú que lladre de senyeres, de veritat. Però lladre, vas vestit de lladre i portes senyeres. És que és molt fàcil. Sí, sí, és veritat. Tenim dues altres opcions sobre la taula, sobre la taula. I veurem a veure què és el que ens en portem. Demà, com diem, a 2.40. La música com serà? Això també és molt important als carnestaldes i a les festes en general. La música, doncs, sempre hem tingut els nostres DJs. Ah, sí? Porten 8 anys a festa, porten 8 anys amb nosaltres i fan una mica de tot. No només en música, allò que sé. Ho tenim molt clar. Això que no volem un tipus de música en concret sinó de tot. Sí, sí, content. I que sobretot que sí, música per ballar. Que el cap i a la fi és el que es fa. Sonarà gaire nanostal? Evident, home. Evident, eh? Sense que ens venen a educar. No dubtis, jo dic que aquest any serà una de les disfresses que sortiran. Jo conec una persona de la ràdio que es disfressa d'això. Ah, sí? Qui? L'Andrea Bueno és disfressa d'Absay, que és el cantant, que va amb una jaqueta de color blau, una pexarita... Sí, sí, clar, és que és... També és molt fàcil. Clar. En Vas o en Vas serà l'altra triomfadora. Sí, exacte, també és fàcil. Jo ho havia pensat també. Molta gent, Jordi. En Vas són tres. A cap raó que t'has de buscar tres, no? A cap raó que és una disfressa... I millor si ets noi. No, si ets home millor, home. Home, amb carruques. Amb l'en broma. Amb l'en broma, en Vas, si ets home, on vas, no? Una mica, també, aquella nit. De fet, Cristina, hem buscat algunes de les tendències que es poden portar al carnestoltes d'en Gwany. I què és el que hem trobat? A veure. Doncs, com sempre, hi ha les disfresses de... de metge, policia... Sí, són un clàssic. Sí, les professions sempre estan de moda. És veritat. De totes maneres, sí que cal dir i afegir que aquests anys, amb la situació econòmica actual, moltes persones opten per fer les pròpies disfresses, o fer les caseres. Des de casa agafes quatre coses, o te'n voliques amb paper i... bueno. Alternatives d'aquests d'aquesta manera. M'he de comprar el paper, eh? El paper de sobre, esclar, se s'ha de comprar. No, és veritat, és veritat. I, per afrontar, capaixar una mica la crisi, que avui és veritat, he vist una notícia a la sexta, als informatius, o a quatre, no sé on era, aquestes notícies així molt curioses, que vius, bueno, sembla més un magasin, que un informatiu, i comentaven que avui en dia els pares se'n pesquen ja totes per no haver de pagar grans disfresses, i llavors, amb paper, cola i quatre gomets, podies fer-te la teva pròpia disfressa. No sé si les disfresses de la mula, no cal que es digueu com venireu, però si us són així d'aquest estil, o us gasteu diners. No, nosaltres, de vegades, intentem gastar-nos menys diners. De fet, amb la qual cosa que ha dit aquesta a l'Eli... No, la Cristina. Ai, Cristina, perdona, clar, que no et veig. No, no, no, no. No passa res. Què vols dir, que anireu noves? No, però intentem sempre replagar coses que tenim per cas de coses que es poden reaprofitar i que comprar el mínim possible. I, amidament, com que no som modistes, hem de comprovar-ne els anys que no són d'aquestes que es posen a cosir, i a per això fem la festa. És la millor disfressa, la nostra, realment. No, no ho és. Però tampoc hem de guanyar ni és d'aquest objectiu. Per cert, que estàvem mirant aquí el vostre Facebook, on hi ha la gent que diu que participarà i la gent que no, les deveniments que heu creat. I, per exemple, hi ha 255 persones convidades, i assistiran 138, és més de la meitat ja, per tant, això ja és un èxit. Ja hem venut més entrades, eh? Sí, hem venut 220 entrades, ja. 220 entrades, sí, en un dia, en un hora. Molt bé, molt bé. Com que, perdona, quan arribar a Justin Bieber, al poble Sant Jordi... No, no, en un hora fa tant. No, en un hora, 200 entrades, moltes. Ja li agradaria a Justin Bieber fer aquest rècord. I després, per exemple, hi ha 43 persones que potser assistiran. Com tu... No m'ha posat que sigui, això és desordeniment. Home, escolta, sí, això del Facebook, clar, és així, però us fa ràbia la gent que posa que diu que potser assistirà i després no assisteix. Ho dic perquè tenim els noms i cognoms. O el ràbia és la gent que posa per fer-se l'interessant. Ja... Ah, és veritat. A mi això em fa més ràbia. Per exemple, Sara Bailón, la coneixeu? Sí. Doncs diu que potser assistirà. Soraya Maldonado. Marco Dina. Sergio Martín. Estan passant una mica la llista negra de la mula. Hola, Lau, Helena Hernández, Néria Martínez, Adrià Magí... Que són 30, eh? No cal llegir-los. Sílvia Prats, Marta Cerdán, Alec Ramos, Roger Carbó... Atenció, Helena Verdoi. Helena Verdoi Torra, que potser assistirà. No assistirà, eh, directament. Molt malament. Afegir com a amistat, no. Pau Albert Perarnau, la Laya Parra... Bueno, em fi tota la gent que diu que potser assistir és jo. I després no acabo assistint. Aquí la Júlia Pí García, que és la germana de Sergi Pí García, no? És col·laborador de la penya del Morro. Se'ls cobrin aquí, en San Feligüés. És que et fa gràcia, ara. Perdona, és col·laborador. Tu no vindrà, Jordi. No has vingut mai, eh? Jo, demà... Sempre tens coses. Sí, clar, és que... Home, doncs... Tens en compte que ens coneixes de nosaltres? No conec ningú. Jo, per exemple, estic molt alfantada. Tens una mica que és de la mula. Qui? La Neus Baldric. Però... Que no hi serà. Clar, no hi serà. Doncs més amb colla. Una pròpia molera que no hi és. No, és que demà no puc, que tinc una cosa, però és que... Jo també us dic, o sigui, jo n'iria encantat, però per anar sol, no coneixes ningú, i a part, vosaltres, sempre liades. Però bé, Jordi, tu vols demanar-me els teus amics? Jo no tinc amics, jo. Un amb la Cristina? Ah, bueno, però si la Cristina t'ho segur que té. No, Jordi, mira. No, però ara, bromes de banda, vosaltres, la jornada de festa, perquè sé que potser molta gent no ho sap, compre pareu la festa, què és el que feu, mentre la gent ja està passant bé, està ballant... Un de los recuerdos... Ah, vosaltres no pareu, no? Quantes moleres sou organitzant, d'entrada? A veure, aquest any són moltes. Moltes vol dir...Massa? Massa, potser. No, massa, no. Perquè a més totes noies ho diuen. Jo ja tremolo, tremolo, perquè... En casos com aquí, a les noctàmboles de Sant Just i coses així... Sí, de la mateixa estira, d'acolla. El que passa és que quan sou i no ho vull faltar, no ho vull faltar, a la veritat. Quan sou moltes noies, organitzant coses, no sempre surten com voldríeu totes. En el nostre cas, jo crec que ens organitzem bastant bé, i ens entenem bastant bé. No us enfadeu, o què?No. El què?Si us enfadeu. No, no, no, què de nit no... Què de nit no?Aquí de nit no. Però abans...No ho dic perquè... Abans no...Vigileu, vigileu, perquè aviat... Sembla que no.Sembre ja estireia a ronses. Per tirar la disfressa jo sempre l'enfado. Ja t'ho reconec.Tu t'enfades sempre. No t'agrada l'aquest any?No m'agraden els criteris. No m'agrada l'aquest any.No t'agrada l'aquest any? No m'agrada especialment.A tu tampoc. Gaire, gaire no. Sí, com com...Per què m'agrada?És sosa. És sosa?Sí. Què vols dir, que és sosa?És típica. Sí.És típica d'aquest any. No, d'aquest any, no.D'en general. Perdona, aneu d'enfermeres?No. Carme, no és tan típica, eh? No, no...Bé, ja estan barallant. No, vull dir que no he vist tanta gent disfressar d'això, però sí que és sosa.Sí, potser és veritat, que és més aquesta idea de...Ah. Sí, te la diuen i dius...Ah.Ah, d'acord. Me dius, ah, molt bé.Volem fer la prova, no? Que ens diguin a veure si...Sí, molt bé. Sí, molt bé. Estem parlant amb la Leia, el telèfon, i la Carme, que la tenim aquí a l'estudi, que són membres de la mula que demà organitzen aquesta festa, on encara en podeu comprar, per cert, entrades a dos quarts d'onze de la nit, com comentàvem, a dos quarts de 12, a la Piscina Municipal de l'Escurseador. Què és el que feu durant la festa? Que aquí és on anàvem. Perdona, he detallat, Leia, aquí què feu? Nosaltres o la gent? Nosaltres, mira, entre els torns de l'endre, entrades a fora, congelant-nos, perquè, clar, tot per l'exterior, sense aire calent, això sí que ho tenim, que no... Ens han d'escoltar entre nosaltres. Ah, sí? Sí, per això la festa, a vegades, passen coses. Ah, ja, ja, però un moment, què vol dir? A veure, un moment, para, un moment. Perquè la gent ja demà és una nit màgica, la gent ja comença a veure i ja comença ja amb dobles intencions. Què vol dir que us escalfeu entre vosaltres? Doncs això, sí, sí. Què? Han sortit parelles de Carles Tolte, de la mula, o rotllos. De la pròpia mula, de l'organitzador? De la pròpia mula, de l'organitzador. Ah, va, va, va, va, va. Clar, jo em pensava que, per la vota, de vosaltres, tot d'estona. Jo deia... Entre nosaltres, no? Sí, entre nosaltres. Sí, clar, clar, jo em pensava que era això, perquè jo estava aquí, ja tirant tota la maquinaria... Nosaltres entre organitzar, haver-hi la venda de l'entrada, la barra, estapel dígels, estar per la gent i el concurs de disfresses, votar, donar els preis... Però, per exemple... Ens fixem en tota la gent que entra, no anot totes nosaltres i fem uns vots. Sí, sí. I una pregunta, no vull crear mal rotllo aquí, eh? Però, per exemple, les solteres de la... Hi ha alguna soltera, no ho sé, eh? Jo pregunto, si hi ha alguna soltera a la mula, potser està més per intentar agafar un mulo, no sé, m'explico, que no... Per què al final de la nit? Sí, es pot fer tot, eh? Clar, es pot fer tot. Perquè hi ha un moment, potser, a les tres, o així que pots començar a baixar la guàrdia i dir... Mira, has volgut una mica de la barra. A les tres, tu qui no la creus... A la guàrdia. Sí, sí, a les tres. Pensa que també pots lligar des de la barra. Exacte. Ah, sí? Home, que no vols que es... O sigui, aquí miren més i aquí intenten tirar piropostes, també, perquè els convides, eh? Ah, eh... És de les moleres. Sí, com a experiència, ja és 8 anys, no?, que l'organitzeu d'aquest carnes soltes, què és el que fa la gent per lligar? A veure, ho expliqueu-nos una mica... Bueno, hi ha dos tipus, gent que saps que vol lligar i vol una beguda gratis, se'ls veu d'una hora lluny... La salut de mai per Sant Feliu, o molt timidament, o... I aquell dia és... ¡Hombre, qué tal! ¡Hola, qué tal! ¡Tot aquí trabajando! Sí, tots veu, i no ho facis. Si algun està escoltant i ha d'anar demà a la festa de Carles Tolte, i, justament, no la salut de mai dissimuleu una mica a tots. Home, jo diria Carme que demà, si algú ve, ja està escoltant la secció, que ens hi queda de la penya del Morro, i la convidem, no? Sí, mira, és veritat. Home, seria bé, sí. Aquest sí que ens convidarem. Tens raó. Si aneu demà a la festa de la Mula, només cal que dieu que veniu de per depenya del Morro, jo us convidaran a tres o... una ronda gratis per tots els vostres amics, també. Que la gent de Sant Just no s'anima gaire, i ara em mire que venen a festes de festa major, festes d'octubre, maig, però el Carles Tolte es no venen, i no tenen festa, qui és en Just. Per cap d'any, també, no? Per cap d'any. I, en canvi, no sé què els hi passa amb Carles Tolte. Per això estem fent aquesta entrevista en el programa Time Time de la Ràdio, no? Per una mica donar-vos una mica de sortida. Doncs això serà demà... Val diners, entra, no hem dit això. No hem dit això, que aquí arribarà la parbona. Quan val l'entrada? 5 euros. Tampoc és tant. No. Si l'haguéssim comprat anticipada era 5 euros amb una consumició. Per tant, és com pagar una consumició. Aquest és l'esbarat que una discoteca, fins i tot. Aquest tema és interessant. Preus, perdona, Jordi Castell, preus populars, de vegudes. Això ho tenim molt en compte. Tinc un cop al baix dels preus, respecte als altres anys, pel tema de la crisi... Si no, ens hem empujat. Ara, una cervesa, com val? 1,5 euros. Un bon got, eh? Per exemple, un combinat, covata o alguna cosa... 4 euros. 4 euros, això ja pica una mica més. Sí, però tu te'n vas a un bar de Santa Lluida. Cada cap de setmana et costa 7 euros. Servitat, servitat... 4 euros, no és 3,5 euros. 4,5 euros, un cop. Ah, veu que és el preu, no? Però també ens ha de sortir una mica a comptes. Clar, clar, perquè vosaltres això deu ser una pregunta. O sigui, teniu una... La tresoraria de la Mula? No. No ens ho creiem, Jordi. O sigui, us teniu algun remenent, que es diu, que invertiu a la següent festa, o alguna cosa... És que som d'una altra entitat. No som indavantents. Pertenyem a l'Associació Cultural Folclòrica. Llavors, cada cosa que fas... Com que Catalunya amb Espanya. I ells, en principi, llavors quan tu demanes alguna cosa, perquè vols fer una cosa, també pots rebre. Perquè saben que col·labores i fer això. Però, vull dir, que el que es guanyi... La Mula de la Mula de material nou, jo què sé, pirotècnia, coses així, com que tu ajudes, doncs... Teniu por, per exemple, que d'aquí un temps surti la tresoraria de l'Associació Folclòrica, per exemple, i digui que hi ha hagut una conta bé... i unes comptes a de la Mula. No, ja, de la Mula. No, ja, eh? No, perquè no sé... No, no som masses, però esclopoles, així i tot, de vegades, eh? Sí. No gasteu mai, no? No gasteu, vull dir... El sopa que fem abans, que tot el que es dona, sempre. Bé, doncs... Sí, sí, sí, no, està clar. Cristina, que hem tallat abans, sobre les tendències de carnestoltes i de vestits, no sé si hi ha alguna més, o ja ho podríem deixar aquí? Bueno, a banda de les de professions, també la de països podríem dir. Ah. Perdona? Sí, na de gypsi, na de faraó... Que és molt diferent, no? Na de gypsi o na de faraó és molt diferent. No, ja t'entenc, faig, però... No, això na de holandès, no? Home, però hi ha diferents... Millanes seria això, no? Sí, sí. O, per exemple, de Indi, d'America... O sigui, tenim professions, tenim països, després... Personatges. Personatges famosos, no? Com a xiquito de la calzada... Per exemple... Ana Simó, que està molt de moda, els nois també... Ana Simó està de moda? Home, està sortint a tot arreu, a la televisió... Ah, va, va, no, m'ho apunto, m'ho apunto. Tu podries disfressar-te d'ella, Jordi, amb una perruca i tecons. D'en bas o en bas, també, que són categories de famosos, i després també hi ha categories d'actualitat. Que hem dit que és com el SAI, una mica tots de sobre, segurament... Alguna cosa així. I alimentació, sobretot, sí. Hi ha molta gent que, bueno, li agrada això de vestir-se de hamburguesa o Frankfurt, i si van en grup, ho fan entre 3 persones, una persona es posa una roba així, com de pa, entre dos i altra va com de salchitza al mig. Ja, però això és una mica ja com...Aquesta és ja més... Sí, i forçat, i com de comedament de solter, no? A mi li ha d'haver per agafar caló. Sí, això sí, amb el fred, és veritat. I després també hi ha el típic, els homes que es vesteixen de dona, que és un clàssic que no podia faltar, que dona també un estiu molt barruer al lloc i a l'ambient, on està aquesta persona, perquè li és igual, perquè ja va avorrat, i si no no s'entén que vagi disfressat així... Perquè us agrada tant. Perquè, en el fons, no ho som de dones, però hi ha una cosa diferent, també, les mitges, els tacons... I també, ara, pits, també... Pits semblades mesurats, eh? Sí, exacte. Fets en paper de diànic. El pint de llavis tot per fora. Sí, sí, que això és molt clar. Si ja estàs fatal a les 8 de la tarda, quan et vesteixes... A les 4 de nit? Sí, ja és que deixeu córrer la perruca al revés, vull dir, el ritme el corregut, i a part dir... Ah, te quiero mucho, no sé qué, fent les romes sexuals típiques de home, no?, vestit de dona. Jo no ho he fet mai, per cert, però no t'escarto fer-ho aquest any. Perquè, clar, algun dia haurem de... Presentant la guerra de saltes de Sant Jordi. Hi ha molta observatòria de la dona, eh? Sí. No t'ho recomano. Vaig de sobre, observador i... Bueno, però jo no t'escarto anar ja d'avorratxo des 4 matinada. He fet tota la gana... T'ho presenta tot, ja, com si no des 4 matinada, saps? És una altra opció. En fi, Alea, no sé si ens hem deixat alguna cosa al tinté, però portem estona per la... és que sumar així a la mula, una estona, eh?, aquí a l'apallada, molt ruc. Sumar així a molt, eh? No té res a veure que ens ha fallat el senyor Benito i l'Èric Pomar. No té res a veure, eh? Gràcies, gràcies, Jordi. Per cert, vull comentar que, Alea, tu estàs col·laborant el programa del Matí al Justo de la Fusta? Sí. I què fas? Fas una secció d'invents i història dels invents. Ah, molt bé. I quan has d'inventar el telèfon, per exemple? No, no faig aquestes coses així. No sé si parlo d'algun invent i com va a existir, però el telèfon és molt típic. Ah, per exemple, les curadents. Podria ser, per exemple. He fet el Taperware, aquesta setmana he fet el U7 de peluig. Ai, perdona, com has d'inventar el U7 de peluig? Però bé. Ah, m'interessa molt. M'interessa, m'ho escoltau de dia, el podcast. Sí. El podcast del Justo de la Fusta. No, quin dia surts, tu, Alea? I els dijous a l'última hora, no? A l'última hora, no? En Carme, quan s'ha tornat per alguna cosa. A les 12.40, eh? Molt bé, molt bé. Doncs ja ho esperarem. Molt interessant, eh? Sí, home, i tant, en l'U7 de peluig. Ho he dit perquè potser em disfresso de U7 de peluig, perquè els n'estoltes. Ah, m'interessa bé. D'un binc. T'ha dit una cosa, Alea. Digues-m'ho. Jo ja ho sóc, sense haver-me de disfressar de telèfon. Doncs jo sóc tendre. Les dues coses, eh? Sí, perdoneu-nos. Ens podeu deixar, Carme i Cristina, que ja parlen les coses amb l'Alea? Ja tornem, Jordi. Alea, tu demà estaràs al carnastal fer l'estiquet que feu? Home, evident. I si jo vaig, em convidaràs a alguna cosa, o no? Home, si dius que vens a la penya del Morro, una part, sí. Home, si no vinc jo a la penya del Morro i em diràs qui ve. Però ho has de dir, Jordi. Ah, val d'acord. Doncs si arriba un noi vestit de sevillana... I et diu, hola, Alea. M'agradaria que em posessis... que em posessis una sorpresa. I llavors, sóc jo. Vale, és una mica la dada. Sí, sí, sí. No et reconeix, no? No tinc gaire futur amb l'Alea, no em fa cas. A Alea, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Carme, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Aquí, a la penya del Morro, la Alea, que ja ens ha penjat. Gràcies, Alea. Cristina, doncs hem quedat aquí sols, la Carme ha marxat. I què són, la 6.37 de la tarda? Home, d'aquí uns moments hem de parlar amb l'Eli Capdevila... Leli? ...sobre què no hem de fer durant aquest cap de setmana. Ara tot el que hem dit, oblideu, perquè ara parlarem d'altres tipus de carnes toltes i d'altres festes d'aquest estil a Catalunya. Una pausa i tornem ara mateix. La feia vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. La feia vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Todona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la feia del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la feia del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal. Sisi, 40 de la tarda. Tot seguit, connectem amb Leli Cap de Vida per saber què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antia agenda de la penya del Morro. Eli, bona tarda. Bona tarda, Leli, bona tarda, i què tal? Hola, hola. Avui no tenim el senyor Benito, que et fa allà. Bona tarda, Eli, bona tarda, bona tarda. Avui no el tenim, o que hàstima, vendrà en una altra ocasió. Però ara parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda amb tu mateixa, que és la Leli Cap de Vida. Atenció, perquè aquesta setmana, o sorpresa, sorpresa, sorpresa, parlarem de Carles Tolte. Bueno, no, Jordi, no. No? No. He procurat fer l'antia agenda que no parli de cap activitat de Carrabal. Oh, que bé! Un aplaudiment per Leli. Mira, ara he pres a tocar el banjo, no? Molt bé! Sí, faig molt bé. Faig com els de recu que diuen, que toca la guitarra a Jamos El Charro, i no, és mentida, saps? No pot-hi. Està gravat, sí. Ja m'ho tinguis a pensar. No, jo ho sé, perquè és que cocto tot el que escolta. A veure, ho fan també... M'estàs dient que no toca el banjo. És mentida, jo mateix m'he desmuntat ja a la primera canvina aguantat. És molt llàstima, perquè... Perquè m'ha durat molt poc la il·lusió. Ja, en canvi, amb els de recu i els dels esports, toqueus molt, molt, sempre, no? Sempre. Fem molt bé que toqueus. Anem al tema, perquè, Leli, avui, si no hi ha carnes soltes, d'aquí ens parles, perquè llavors no hi ha res, avui Catalunya. Sí, home, sí, sí, hi ha coses, hi ha coses. De fet, el que passa és que, d'entrada, buscant coses que no fossin de carnes soltes per aquesta setmana, he trobat una activitat que no m'he pogut tastar, és una activitat que ja ha passat, però no m'he pogut tastar, de dir-ho, això, almenys apuntar-me-la, perquè l'any que ve no se'n passi. I és que a Flix han fet la festa de Santàgueda, que és una festa dedicada exclusivament a les dones. Ah... Llavors, totes les dones del poble s'ajunten, trien a una representant, que podria ser com una pobilla i tal, però té com un nom que m'atira molt l'atenció, que és la Dàctera, la Dàctera Major. Un moment, un moment, un moment... La Dàctera Major. Abans de que continui explicant res més, això em recorda molt l'Icistrat, una mica. Mira, sí, sí, és aquesta tradició, d'una mica. Sí, una tradició, no parla res, però... Dones que s'ajunten i fan... Dones que s'ajunten i que conspiren contra els homes. No sé si és el cas, però sí o sí... No, d'aquestes no. D'aquestes no, perquè van a mi, de coses de dones, saps? Sí, moltíssim, molt. Molt de dones. De poble, eh, de la lliça i jo, poscos. S'ha recordat molt aquestes addiccions així. Perquè les dones trien aquesta senyora, que és la Dàctera Major, i aleshores va a aquesta Dàctera, a tots, tots, tots els actes de la festa. I no només a tots els actes, sinó que a les altres dones del poble, va a casa seva buscar-la, i l'acompanya gentilment els actes. És a dir, que encara que tu vulguis no anar, perquè tens la curada de dones que t'estan espantant, perquè t'ho vagis arrosar al Rosari. No em ve de gust, que no em ve de gust. Vinga, fora de casa. És una miqueta com... Jo sempre busco comparacions, ja ho veus? Si no resiste't, l'altra banda és la Fallera Major, que tenim de València, la Fallera Major, que ho n'heu de per tothom. Però tu, com a Fallera, suposo que els podria, i posar-te més que que un poquito de aquí. Però aquesta, no, que no s'escapa, que estaven allà ben cullada i ben cullada. Aquesta també porta dos ensaimades, com la princesa Leia. Van a uns mantons, van a uns mantons, fan més punca, ara. Van conos a uns mantons, eh? I bé, en fi, re, que m'ha criat l'atenció, això, perquè m'ha fet molta gràcia, això de la Dactera. No, no, no, no. Vos us des de l'angier, Gemma. Sí, sí, no, no, està molt bé, eh? La Dactera Major, a Flix, que a Flix, està al costat de Bantallors, a la central nuclear, que no tinc alguna cosa per veure'm tot obligat. Podria ser, podria ser, que comences com una tradició ancestral, i després se n'és agafant aquest caire una mica més... Que per cert... Si algú vol una mica més d'informació, el blog, elisendacapdevila.wordpress.com, allà podrà veure, per exemple, una fotografia dels anys 40, on efectivament es veuen totes les dones del poble, en aquella època, que sembla una mica la banda... la banda perillosa de Pansovilla, eh? Per la mica de nierete, eh? Sí, sí, sí, per això t'ho digui, que està molt bé. En fi, repassem més actes d'aquest cap de setmana, per exemple, a Godall, una bonica població de la comarca del Múncia, que celebra per... Sí, que fan Carmes Tolta. 125 anys de Carnaval. Però el que fan aquesta gent és que han agafat una de les seves tradicions més estupendes, i l'han afegit dintre del Carme Tolta. Ah... I la tradició en qüestió és la farinada, que seria com allò que tenen allà de la tomatina, que es llencen quilos de tomàquet, però qui ho fem amb farina? La farina, hola a tu, eh? Material bàsica, hola a tu. O la Ziaigi, doncs, per tirar. El comodar per què? A Barcelona es fan taronges, i aquí ho fan amb farina, no? Amb farina, tal com. A Barcelona fan amb tronges? Sí, sí. O on ho fan? Als Carnaval saltes. Ara en comptes de les tronges, el que hem fet és substituir les tronges per confet i taronja. Ah, millor, perquè amb tronges és una mica perillós. No, no. Sí, qui porta el confet i ha anat mati? Sí, qui porta el confet i ha anat mati? Tu és una broma típica d'aquests dies. Típica, molt típica. Sí, molt, molt, molt, sobretot ella. Fem molta risa, ella, molt, molt. Atenció, perquè hi ha uns consells per gaudir de la farinada, que podem repassar tot seguint. Endavant, Elik. Els tens aquí a mà? Sí, els tinc a mà, mira. Se n'ha portat roba vella i no portat res de valor al damunt, perquè tothom va assac. Sí, assac no vol dir que la gent amb la peça de roba per amagar jamar de coses, no. Si no, que tothom va assaco, no? Assaco, assaco, exacte, eh? És perina, és perina. Si fos intronges, ja seria la mort, eh? Sí, està molt bé. Té com m'ha imaginat. Tenim consells que van a les veïns, eh? D'allà, un altre. El dia de Carles Tolte és fàcil trobar parcament. Això és important, m'ha semblat que com a persona de Barcelona, de la vermetropolitània, això de saber que hi ha parcament és bàsic. Tenen en compte els peça-pins, clar, està molt bé. Home, clar. El dia de Carles Tolte és fàcil trobar parcament al municipi, perquè tothom s'assegura, ara diré per què, perquè si hi lluny del centre, abans de la batalla, comenci. Clar, aquí t'estan dient, és una mica... Arma de doble al fil, perquè si tu lleges només la primera línia, dius, ah, vinga, Marèlida, anem cap allà, i podrem deixar el cotxe al centre. Ai, que estrany, jo sóc festa major, però està molt buit. Ara, el camp de 4 hores és un drama, el cotxe, no? És de la farina. Clar, i a més de més, allò que fas de tirar aigua per els címpies, amb la farina és un desastre. Clar, esclar, és que com ho fas, això? En fi, un drama, un drama. Algun altre consell per la farinada? Sí. Els veïns diuen que tot el que són timbres, sinestres, panys, tot ben tapat en plàstic. Ah, clar. El tapat en plàstic és que la que comença per allà, la farinada, doncs llavors... La pols de farina és molt traïdora i es posa per tot arreu, o sigui, has de posar-ho ben, tot, termet... Tot, ben plastificat. Bé, tancat, bé, tancat. Quan es preveu allò que fan, eh, de... Ai, mira, ens preveiem que hi hagi tants quilògrams de farina, per exemple. Això sí, que són 7 mil. De vegades, sobre la participació que es preveu de gent... Ja t'ho dic jo, jo t'agrada. 250.000 persones passaran aquest cap de setmana per... Godall del Muncia. Sí, no, segur. Com a mínim, com a mínim, eh, com a mínim. Bé, atenció, perquè això és, com diem, la única població de Godall del Muncia, però l'antigina d'aquesta setmana marxem més a prop. Molt. Ara són alegria, Sido Soleil, no sé ben bé per què, però parlem de les tradicions catalanes que hi haurà... Ah, perquè és molt alegre. Ja que allà veus una tradició catalana, no? Sido Soleil. Ei, ei, ei, ben lligat. Atenció, perquè cada diumenge d'aquest febrer, la cultura popular em veirà el mormagnum de l'amà de les colles i grupacions de renom. Tothom podrà gaudir de tallir-hi i viure en primera persona, a l'experiència de formar part d'un castell... Ojo, depèn de veure qui és pel castell, perquè sí. Jo no sé si amb una gaire confiança si qualsevol persona pot pujar un castell. Perdona, o portar un gegant... Allà hi ha mar, però hi ha aigua, a causa allà, xoxi està. Els castells es fan allà de la passarella del mormagnum. Sí, faci un cas. També tindràs l'oportunitat de portar un gegant o ballar en un esbar, o unir-se a una rellona de sardanes, i jo fallaria fer una mica ball de bastons, si vols. Ball de bastons sempre està molt bé. El que passa és que has de tenir una quiguilla, una operació, eh? Ja, ja, ja. Si ets mosso d'esquadra, posa'm de directament. A veure, Eli, això què queda, això? Això m'ha agradat molt, perquè he pensat, que han buscat hi ha gent de fora, tan marxat, tan allò, vinga... Per què? Sí, m'haurem d'obtenir aquí, més basses a Barcelona, eh? I aquí tens les nostres més belles tradicions. Llavors, a fer-te el dia 10, que és aquest cap de setmana, toca el tema dels gegants. A més a més, era un tema que ja sabeu que ara l'han tirat de pres importància el tema dels gegants, eh? Sí, sí. Ja t'ho busques pel senyor Benito, no? Ja li direm quan torni, que li has dedicat aquest... Mira Barcelona, que veig que hi ha el propet, eh? I a més a més, els gegants de Barcelona, i els del poble nou, que es compten, que a més a més els pots fer ballar a tu, eh? Deixen posar-te allà sota i vinga. Un gegant pesa molt. Oju, que no qualsevol persona pot portar un gegant, eh? Suposo que va haver-hi gegants tons, d'aquests que no són tan gegants, i llavors no es pots portar. Però SOS ja és una mica per tots els públics, no? Això serà aquest diumenge, per exemple, aquest dia 10, hi haurà el gegant de Barcelona. Això, de la Barceloneta. Sí, a la Barceloneta, perdó, és veritat. Això. Diumenge 17, què hi ha la setmana que ve? Esbarts. Val de Gitanes. I l'últim diumenge, el 24, què hi ha? Cobla, home, tenim la mediterrània. Home, està molt bé. Cobla mediterrània, que no para, també. No para, no para. A tot arreu, aquesta. I la visual de l'Empordà són les... La principal de la visual, les mires. Les uniques que treballen a l'hivern. Sí, sí, és veritat, que no para. Doncs això ho podeu trobar, si voleu més informació, també al blog d'Elisenda Cap de Vila, puntwarprez.com. 1, 2, 3, botifarra de pagès. Ah, ah, ah. Sí, perquè parlem ara de la segona fira, de la botifarra a la Garriga, al Vallès d'Horental. Aquesta, però, ja m'he hagut d'anar al cap de setmana que ve. Ja veus, perquè és el 16 i 17. Perquè la fet ja és que, clar, tot és carnaval. Hi ha tothí, aquí. No, no, no. No es pot fer res, que no sigui... Ja fes la carnestot. Tens raó, tens raó. Ara, ponteu-vos a la gent, això de la botifarra, que és important. Sí, a veure, perquè a Catalunya som amants de la botifarra i també de les mongetes, de les secues, és un plat tipi català, com sabeu, i a la Garriga és una mica el braçol de la botifarra i de la mongeta. Què és el que hi haurà? Perquè hi ha una fira gastronòmica on la gent s'infla mai més vendit a menjar i després a un copet. A més, ja estem dematant-se, oi? Ja sé que això ja el domines, tu, el tema de les èpoques de matant. Sí, sí, sí. Perquè a més, la gent balla i després s'ho rodolan de la fira, no? És una cosa molt exagerada. I a les hores d'allà, de fet, a la fira, a banda de tot el tema de producte del porc, forcit, cancel·laderia, tot el que tu vulguis, a banda, evidentment, aprofitaran per posar tots els comerços a fora, que és el que fan, eh, aprofitar. De totes maneres, ja us dic, jo recomano molt que aneu al tema de la botifarra, perquè aquí no vols rebotifar-les sense tenir mai massa coneixement, i en canvi ells, allà, us explicaran tot ben bé, com introduir, com posar, com... No sé, fins i tot, si et deixen fer botifarres, que això podria ser interessant, també, eh, cuida-ho. A més, li podríem trobar també botifarres de seps i de diferents tipus. De tot. El món de la botifarra és molt extents. Però, ahir, me'n vaig menjar una de cartxofa. Ah! Ah! Oh! I què, bé, no? Bona, bona, bona. Jo no em seva i patata, vaig menjar, també, com si fos com una mena de truita, però era botifarra. Doncs aquí s'han inventat coses molt rades, no? A mi les que més m'agraden són la botifarra de formatge i la de seps, són molt bones. I en aquelles dolces de girona, també, no sé si les heu provat mai, que tenen sucre dintre. Són molt estranyes. A Girona fan unes botifarres... Els Girona és ciutat, té al costat. Bueno, no sé si és d'assalt, no?, és allà a costat. Sí, sí, al Girona. Fem unes botifarres dolces, al qual tenen com un sucre dintre, i aleshores, quan es fan, amb la calor, els sucres es fan i queden com caramelitzades. Són molt curioses, eh? Sí, sí, home, jo, aquí, des que la paja del Morrup... Ara vull trobar aigua a te les has de veure, perquè són molt dolces, eh? No, anava a dir que, des d'aquí, proposem que es faci, o s'intenti fer, per exemple, que no s'ha fet mai, una botifarra de botifarres. Això no sé com... Aquí gran, no?, amb les recorguines. Clar, per exemple, quatre botifarres... Un metre d'això, un metre de l'altre. Sí, per exemple, o quatre botifarres dins de la mateixa... Una botifarra d'un diàmetre, per exemple, i tot de botifarra... Com les mortadelles, aquelles sang grans, que tenen i càrrecs. Exacte, exacte, com si estiguessin a Bàbiera, també, per exemple, que així, com tots els logran, diuen... Bueno, en fi, jo parlareu amb el conseller de Turisme, quan parlem amb ell algun dia. Atents, atents, enti, la gent de... Bueno, ho ha apuntat aquí, però atents, perquè el dimecres s'empassarà, i el dimecres que ve és dimecres de Fendre. Ah, i tu m'ho dius, home. Això vol dir que s'enterra la servina. Home, sí! És molt probable que hi hagi uns servinades populars a Moniavall, eh? Sí. Aquest dijous passat. Ah, ahir va ser. Ahir va ser dijous gràs, eh? Val, val. Per això el tema de la botifarra, Déu. Clar. Mira les frites, i... Aquí està la botifarra que em vaig menjar jo, eh? Equil·licua, equil·licua, mira, equil·licua. Doncs, Ellie, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos atès, i explicar-les les coses que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Realment, disposar-me. Que vagi bé! Bona tarda! Adéu! Si teniu més... gana, eh? M'he més vendit d'informació d'Antia Agenda, a l'Elisenda Cap de Vila, punt-wordpress.com. La feia vol morro, cada tarda, de cinc a set, per ràdio 2B. L'acabem el programa d'avui, repassem el millor i el pitjor. Cristina, amb què ens quedem com el millor del programa? Segons el teu criteri, sempre, eh? Evidentment, això sempre. No t'has preparat? Sí. Sí, Jordi, clar que ho tinc. Mira, el millor, doncs l'especial de carnestoltes que hem fet. Perquè hem tingut entrevista, hem tingut moltes coses, hem parlat el de Sant Paliu, el d'Escola Estòctica, no ho hem fet, però també tenen moltes altres activitats. Sí, sí. I com a pitjor... Com a pitjor del programa, avui què et quedes? Doncs que el Jordi Roca no ens ha dit que hi ha guanyat. Ai, és veritat, la porra que vam fer dels que ho diuen, no? M'has d'escapar l'ondres, ràpidament i ens ha d'explicar... Amb l'escusa aquesta no ens ho ha dit. En fi, moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del morro d'avui. És a dir, la Carme Verdo i l'actualitat s'enxusten, que el Jordi Roca al cinema, també a l'Alea Ardenoui, que hem entrevistat com a membre de la Mula, que demà preparen aquesta festa de carnestoltes a Sant Paliu, i també l'antiaigenda amb l'Eli Capdaví, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Fins dilluns, efectivament, i qui us ha parlat, Jordi Domena, i tornem a partir de dilluns a les 5 de la tarda. Us deixem ara després d'una cançó que posarem als serveis de continuïtat de ràdio d'Esvern amb l'informatiu vespre de Carme Verdoi. Tornem dilluns, que vagi bé i bon cap de setmana. Adéu-siau. Tornem dilluns. Tornem dilluns, que vagi bé i bon cap de setmana. Tornem dilluns, que vagi bé i bon cap de setmana. Tornem dilluns, que vagi bé i bon cap de setmana. Tornem dilluns, que vagi bé i bon cap de setmana. Tornem dilluns, que vagi bé i bon cap de setmana. El meu amor, la meva sort, les meves mans. Tornem dilluns, de gent com jo, que estava esperant. Ben volut, ho deixo aquí, que sé que ets una mà ocupat. Suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant. No haver-te emplanyat massa, no haver-se emplorat un boig, que la força ens acompanyi. Adéu, fins sempre sort. Però si un dia ens creuem, ja em discublo que em conec. Faré d'homes seriosos, pararé darrere dret, mentre a tu li fas prometa. Veig que els busques d'als, mentre a tu et reivindiques, com molt més elegant. Faré-me bé, ho hi marxarem i allà em dirà que t'ha dit bé. I pas a pas ja estaràs tan lluny. La ràpida s'enjust. L'hora del vuit, tot un. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició dels senjors notícies d'avui, i vendres vuit de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El Partit Popular Sant Just Teng denuncia que la taxa del clavegram encobreix una pujada de l'Ivi. El seu president, Òscar Hill, diu que des de fa anys que es cobra aquesta taxa dins del rebut de l'Ivi, pel que fa als darrers caros de corrupció de l'Estat, considera que el problema és dels partits polítics. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui i resumim ara altres informacions destacades en titulars. Esprocia i etisolidant se contractaran a l'Estat de persones aturades de llarga durada de Sant Just.