#206 - La Penya del Morro del 11/2/2013

Bona tarda. Bona tarda. Avui hem tingut un matí molt anogulat amb temperatures màximes, per tant que el centre del dia han quedat una mica més curtes, no han passat dels 13 o 12 graus a tot estirar el litoral, i aquesta tarda s'han obert numeroses clarianes, malgrat tot no ens anem de refiar i és que llarg d'aquesta propera nit i matinada tornarà a creuar un sistema frontal que deixarà precipitacions, sobretot el Terps Nord i l'Oest del país, amb una cota de neu situada de fet a totes les cotes del Pirineu i baixant dels 600-400 metres durant la matinada a la resta del país. Demà dimarts, al llarg del matí, els núvols mimbaran i quedaran restringits tan sols al Besson Nord del Pirineu, on les nevades podrán tornar a ser abundants i atenció amb el vent, perquè avui, apunent-hi el terço i demà el Pirineu i a l'emportar-lo ho farà amb força. De moment és tot des del servei motorològic de Catalunya. Bona tarda. El Tribunal Suprem ha fallat en contra de la Junta del Barça quan Joan Laporta n'era president. En el cas dels evals, el Suprem ha donat la raó al soci Vicenç Pala que havia interposat una demanda en contra de l'antiga directiva per no haver presentat aval bancari quan va començar el seu segon mandat, l'any 2006. Aquella junta per tant hauria de valar uns 24 milions d'euros. D'altra banda, el Barça ha renovat José Manuel Pinto fins al 30 de juny del 2014. Amplia el seu vincle amb el club blaurana una tampora de més. L'ex futbolista Juan Carlos Pere Rojo, actual membra de la secretaria tècnica blaurana, ha al·lugiat el joc del primer equip. De la seva banda, l'espanyola ha tornat del país basc després de Gola Jai per 0-4 a l'elètic de Bilbao. L'equip blanquiblau transi a la classificació a 8 punts d'altes 100. Ha fet una suau sessió de recuperació a l'estadi de Cornell del Prat. 98.1 En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, al 98.1 de la FM comença un programa amb molta penya La penya del Morro, la penya del Morro. Feta el bona tarda, Sant Just. Com esteu? Ha tingut el programa de les tardes a Ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Gràcies, gràcies. Oi, gràcies de debò. Benvinguts des d'ara i fins a la set. Això és la penya del Morro. Bé, avui començarem el programa parlant de la qualitat Sant Just, que passa per la política, perquè el portaveu de Convergència a Sant Just Lloren rei ha criticat els casos de corrupció, que omplen diàriament els espais dels mitjans de comunicació, i de més coses, em parlarem amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, molt bé, aquí. Per cert, s'ha enterat, Jordi, que el Papa de Roma ha renunciat al pontificat? Sí, sí, m'he assabentat jo, i jo crec que s'ha assabentat tot el món. El Papa de Roma, que, per la porta, ja no ha somat. Avui el programa, a més a més, també tindrem un convidat especial, perquè ens visitarà el Mateo Bergar, que és animador de públic de molts programes de jazz music, i també de com tu sí que vales, o en el seu moment cròniques martianes, que es graven i es graven aquí, el polígon industrial de Sant Just, de la mà del David Ávila. A més a més, també a l'espai d'Història de Sant Just, Manel Repoll, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Tens alguna dada a tu per donar, així, l'última hora, com el Papa de Roma, que, per la porta, ja no soma. No, comentarem el cap de setmana que vam pujar dalt a la penya del Moro, a fer les explicacions, que fem un cop al més, però quan toqui. Doncs aquí un moment, i a la segona hora del programa, la tertúlia esportiva amb el Rafa Cano, el Sergi Pònil, Edu Rodríguez. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Moro, un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya el Comorro. Per cert, per cert, saludem també a la gent que ens està veient a través de la webcam, de ràdio, d'Esvern.com, i també la gent que ens està escoltant qualsevol hora, perquè a través del podcast, de ràdio, d'Esvern.com, també ho podeu fer. Moltíssimes gràcies, ja sabeu que teniu un xat a baix a la dreta, a la webcam, si voleu comentar qualsevol cosa, com per exemple, l'eli cap de Vila, que fa... Hola! Hola, Eli! Bona tarda! Bon dinyunt de tothom, eh? Perquè avui som dinyunts estrany, hi ha molts nens que han anat al col·le, la gent està com una mica desovicada, no? Intentarem el programa no desovicar-nos més del que ja és necessari, i per començar en parlant, com sempre, de l'actualitat s'enjustenca. I així, com comentàvem, fa un moment obrim pàgina política al local, perquè el portaveu de convergència s'enjust, que és Llorenç Rey, critica els caros de corrupció que omplen diàriament els espais dels mitjans de comunicació. Tot i això considera que en aquest país és molt fàcil denunciar. El portaveu convergent també ha valorat una emoció que l'últim plaer s'enjust va rebutjar sobre Libi i l'IAE, aquests impostos. Cristina, què és el que ha comentat quan ha passat avui per la radio? Doncs s'ha mostrat crítica amb els presumptes casos de corrupció, i creu que cal tirar endavant mesures d'higiene política. Tot i això i aquesta necessitat de canviar el sistema polític i de fer que els ciutadans i ciutadans s'impliquin més amb la política, el portaveu de si ho s'enjust creu que també és molt fàcil denunciar o acusar alguna altra persona sense cap conseqüència. Bé, i sobre el tema de l'emoció que l'últim plaer va rebutjar sobre Libi i l'IAE, no tens per aquí Cristina? No, no tenim res d'això. No tens per aquí, no tenim per aquí. No passa res, perquè és curiós, i tenim per aquí la informació. En fi, passem a una altra notícia. Un misteri de la ràdio, que per cert, misteri és el que parlarem d'aquí una estona amb el Manel, perquè si la setmana passada parlàvem d'aquella escola que va morir fa 59 anys, just ara fa una setmana, fa 59 anys que va morir a l'església de Sant Just. Avui descobrirem una mica la repercussió i el ressò que va tenir en diferents mitjans i en diferents publicacions de l'època, aquest escolanet que amb 10 o 11 anys va morir just fa 59 anys a la perroquia de Sant Just. Però atenció, perquè estem de Nora Bona, perquè les accions curcionistes de la Teneu, de Sant Just d'Esvern, ja forma part del Consell Català de l'Esport. Ho va comunicar l'antitat, els seus socis, en l'Assemblea General de dissabte. A més a més, la trobada va aprovar el pressupost i altres projectes aquest any, com refee el camí de Santa Creu Dolor, no, Cristina? Exacte, és una fita que es perseguia des de feia temps i, finalment, l'antitat ja és una associació més d'aquest organisme. Va ser una de les qüestions que els membres de la Junta de les Seas van comunicar a la 8 Antena de socis que van assistir dissabte a l'Assemblea General l'Ordinària. A més d'aquesta incorporació, l'Assemblea també va servir per explicar que els projectes de l'antitat que farien aquest any. Per exemple, van parlar del concurs fotogràfic de les Seas, que aquest any se centraran al lema Geni Muntanya. Geni Muntanya, per tant, tothom que tingui fotografies de Geni Muntanya, o tingui pensat alguna fotografia, que les enviï cap al concurs de les Seas. I més activitats? A més, sí. Seiran treballant en el mapa fotogràfic de Sant Just i, com a projecte destacat, les Seas involucraran la remodelació del camí de Santa Creu Dolor. Molt bé, tot això és el que es va saber en aquesta Assemblea General de dissabte. I nosaltres, des d'aquí, que aplaudim també i donem suport a les Seas, que ja forma part del Consell Català de l'Esport. Què vol dir això? No ho sabem, no? Que formi part. Ah, sí que ho sabem? No, però que te n'anava a dir Jordi, que, a més, tenim informació, que també van parlar en aquesta Assemblea dels pressupostos d'aquest any, i que la dic que no varien molt de l'any anterior. Molt bé. Però, per cert, quina és la funció de les Seas dins del Consell Català de l'Esport? Això no sabem, encara, no? Podríem parlar amb ells. Sí, podríem preguntar. I que ens ho expliquin bé. Si algú de les Seas que ens estigui escoltant i en vulgui explicar-ho, per exemple, Romi Porredón, que és la seva presidenta, podria fer-ho. Romi, què faríeu al Consell Català de l'Esport? Una pregunta que et llencem des de l'apenya del Morró. Bé, i atenció, perquè demà, dimarts, dia 12 de febrer, és l'últim dia per apuntar-vos al concurs de disfresses de carnestoltes de Sant Just. Com? Que Sant Just encara no és celebrat el Carnestoltes? No. Perquè en Just són molt especials i també són molt a la nostra manera. I ho celebrem quan ens doni la gana. Això vol dir que... que el Consell Català de l'Esport canava, canava. Això vol dir que... Què vol dir això? És esperem que tots els carnestoltes de tota la comarca de Catalunya hagin acabat per nosaltres fer el nostre i treure'l cap. Serà aquest dissabte a la tarda. I com diem, demà és l'últim dia per apuntar-se al concurs de disfresses. Després de les desfilades, que començarà el Parc Maragall, la festa seguirà a la plaça Camuapa i a la nit amb el Carnestolt. Ves? Exacte, Jordi. I a més, els que vulguin participar s'haurien de trobar tota la informació, les bases i el procediment a seguir per apuntar-se al web de l'Ajuntament, que és Sant Just.cat. Després de la desfilada, la comparsa guanyadora de l'hem passat als membres del col·lectiu de la plaça de la Pau per en el Pregó, i tot seguit començarà la Rua de Carnestoltes pels carrers de Sant Just. Acabarà, com tu has dit i com cada any, a la plaça Camuapa, i allà hi ha un cop acabada la desfilada es farà una xocolatada, un ball i el lliurement de premis de les millors disfresses. La millor comparsa guanyarà un lot de productes hièrics escolar, un espectacle d'animació infantil per incloure dins d'una activitat que organitza l'AMPA a l'escola. El premi pel millor grup seran entrades d'Altividabo de Barcelona i per a la millor disfressa individual, un ball de compra per valor de 100 euros va canviar qualsevol col·lmer de la Unió de Boticers i Comercians. Home, Déu-n'hi-do, no? Escolta, m'agrada molt el premi tan guai. Bé, atenció, perquè efectivament la Rua comença aquest dissabte un servidor tindrà l'honor un any més de presentar el concurs de disfresses. Hi haurà aquestes quatre categories que hem comentat, però després a la nit hi ha més actes que també podríem destacar, no? Exacte, perquè mai Cineclu, Potopia, organitzen el carnes folte de les 11 de la nit a l'equipament de la plaça de La Pau. El tema de la festa és què vull ser de gran i l'entrada doncs costarà només dos euros. Dos euros i la disfressa és què vull ser de gran. Home, a mi de gran m'agradaria ser, per exemple, com Manel Ripoll, un home, una classe, un estil, un salacó, un fuet d'Indiana Jones que porta, clar, és el nostre historiador de Sant Just. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda. Jo ara em vull ser com tu. Però tu de gran, per exemple, si anessis disfressat aquest dissabte, què és el que t'agradaria ser? De què aniries disfressat? La disfressa d'Indiana Jones amb el barrer, l'àtigo i això seria xulo. Hem prestat una disfressa... T'agradaria, no? La gent que anirà d'estronauta potser... De metge, de populista... O de barcenes, també. Doncs mira, podeu aprofitar indisfressats a les 11 de la nit dissabte, a la plaça de La Pau, perquè si no ho disfressats en comptes dels dos euros que van a l'entrada ho podeu entregrat i si participa al concurs. Ah, molt bé. Sí, antigament coneguda com la vagoneta, aquest dissabte que parlarem amb algun dels seus responsables, com la Clara Nervión, d'aquí uns dies durant la setmana, el programa, perquè ens explica una mica més sobre aquesta festa, que allà haurà aquest dissabte a la nit, a Sant Just Desvern, sobre Carles Toltes. Cristina, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a RadioDesvern.com, i a partir de les set, als Sant Just Notícies, edició, visc per per cert, enviem una salutació a la Carme Verdoi, que no li ha passat res greu, no patiu, però avui aquests primers minuts de programa no han pogut venir. Què està fent Carme Verdoi? No ho sé. Tampoc ho arribi, ja el faré m'entrar, perquè ens ho expliqui. Que ens ho expliqui? Que ens ho expliqui. Que són xafarders, la penya del Morro. Xafarders de mena. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. 5 i 16 de la tarda, i atenció, que, com ja vam anunciar, la setmana passada, Manel, a la secció d'història de Sant Just, van parlar del fet tràgic, que justament ara fa uns dies feia 59 anys, d'una de les dades més fatídiques per molts Sant Justens. Ja que la majoria, de fet, encara viuen i recorden aquest funer d'accident que vam comentar la setmana passada, i, a més a més, també vull matisar que tenen compte l'absolut respecte d'aquest favor històric que sempre, en aquesta secció, hem intentat mantenir. Crec que, Manel, el mínim que podem fer, des d'aquest humil programa, és rebre un sentit humanatge a la figura d'aquest nen, que és el... era Josep Maria Flich, no? Exacte, sí. L'escola net, que la setmana passada va fer 59 anys, que va morir a l'Església de Sant Just i Pastor. La setmana passada ja vam recordar una mica la història, i, de fet, ara entrarem, eh?, en matèria i tot plegat, perquè avui volem parlar, sobretot, de la repercussió, eh?, de la repercussió que va tenir, perquè la setmana passada ja vam explicar la història, que d'agut el gebre que hi havia en aquells dies tan freds, doncs va relliscar l'escola net, amb tant mala fortuna, doncs que es va escenyar amb l'acorda del campana. Bàsicament és el que va passar, i d'aquí al moment repassarem tot plegat i la repercussió que va tenir en la versió dels diaris i de revistes de l'època, de fa 59 anys, però, abans de tot això, Manel, m'hauria de preguntar-te sobre el que... Aquests últims dies, no?, que has pujat a la penya del Moro, com cada primers de mes. Exacte. I què tal? Com m'ha anat aquesta vegada? Doncs hi vam pujar el passat diumenge, vam comptabilitzar un total de 90 persones, que està molt bé, que a la vegada puja més gent. Home, el Manel, cada començament de mes, com diem, dissabte el diumenge està a la penya del Moro, a les restes ivers que tenim aquí, que molta gent es pensa que tots són de Sant Feliu, o no? No, no, això sempre. Són de Sant Juste. Per cert, saludem la mare GR, que diu que tingueu molt bona tarda. Diu, mare, ah, molt bé. Doncs mare, moltes gràcies. Igualment? Sí, sí, sí. Bueno, en fi, Manel, com va anar aquesta vegada? 90 persones, doncs que vam pujar, eh? I els hi vam donar conèixer, com sempre fem, doncs les restes de les dues unitats habitacionals que hi ha de l'època ièrica, i de la Torre de Guaita. Hem fet una mica dins, sí, sobre la Torre de Guaita. Aquí, al mes de desembre, ja ho vam comentar en primitge, perquè clar, que se'n va donar compte primer, va ser un servidor que és quan puja, que en la Torre hi havia una zona que havia estat malmesa, no sabem si para es lleviçara o perquè li havien donat cops amb un pal que es va arrancar un pal de les indicacions. El fet és que nosaltres tant ràpidament com ho vam saber, ho vam transmetre a les autoritats locals, tant a l'Ajuntament com a l'Arxiu Històric. La penya del Marú sempre hi ha... No, però últimament porta contactes bandàlids, que entre la senyera que la van robar, ara aquestes pintades que es van robar. En fi, com està ara mateix la situació? La situació és que més i més s'està degradant la zona. Jo estic segur que tant... Ara, Manel, s'està degradant la zona més... La zona de la Torre. La zona de la Torre, eh? Sí. La zona de la Torre que es va malmetre des del mes de desembre, doncs jo estic segur que tant l'Ajuntament com l'Alcalde i l'Arxiu Històric hi estan redere i de fet amb consta, que hi estan redere, estan pendents de fer-hi les actuacions pertinents, però allò no està ni delimitat al territori, ni hi ha cap indicació que digui que allà es faran les actuacions per arreglar-ho, i l'únic que veu la gent és un pal d'indicacions arrancat, que han ficat al mig de la Torre, algú que abonament l'ha ficat, perquè la gent no passegi per allà i no es perdin encara més les restes. Quantes restes? Que tampoc molta gent que passa per allà no ha de saber, necessàriament, que allò són una resta d'històriques, en aquest cas, hivers, aquí a la penya del Moruda de Sant Just, per tant, clar, això tampoc no ajuda a que es conservi i es continui conservant, no? Perquè el motiu de la degradació és que la gent passa per damunt, no? No, no. Bueno, la gent hi pot passejar, però està tot ben cimentat de manera que no es pugui trencar. Allò és, des del meu punt de vista, tot i que... Això a la policia, quan hi hagi pujat, ja s'ho haurem mirat, s'ho haurem mirat, suposo, és que en un dels parts d'indicacions que hi ha a la Torra de Collserola, doncs aquest el van arrancar, i amb allò hi van donar cops de sobre, i per això aquest tros està malament, perquè una roca que està més o menys cimentada per aguantar-la no es desfà així com així, per molt ben que hagi bufat, una cosa que no ha passat mai. Bé, per cert, vull aprofitar, tampoc no es tracta aquí de fer alarma social. No, ni res, per el que vaig a dir jo ara també, més que res, perquè ja sabeu que el Twitter de la penya del Morro anem rebent diferents tweets de les coses que passen a Sant Just, i fa uns dies ens escrivia un Twitter dient que alerta el voltant de la penya del Morro, perquè havia estat atracat. Per un parell de nois a punta de Navalla, amb ell de la bicicleta, el van voler fer baixada la bicicleta, finalment va sortir d'aquest mal moment i va marxar sense cap problema, i va avisar que anéssim alerta i en compte, tampoc no es tracta de generalitzar, però és una dada, un fet que ens va fer arribar fa uns dies, i aprofitar ara també ho transmetem. En fi, Manel, avui sembla que no tenim notícies gaire positives, perquè ara sí, ens ocupem ja en ple de recordar la figura del nen escolar Josep Fliix. Bé, com comentàvem, anem una mica a la història. Qui era aquest nen, Josep Fliix? Doncs era escolanet de la parroqueta del Sant Just i Pastor. De fet, Josep Maria Fleix i Sorolla va néixer el 28 de març de 1943, i per tant, el moment en què va ocorre la tragèdia, i ja tal com vinc comentar la setmana passada, tenia 10 anys i li faltaven pocs dies per fer 11 anys. On vivia? Vivia al carrer de número 1, just al costat d'on avui en dia hi ha la... Votia aquesta on hi ha quinyeles? Doncs allà al costat vivia. De fet, com molts nens de l'època anaven a les escoles Núria, no? Doncs sí, era un dels alumnes de les escoles Núria, i molt més els nens que estaven d'alguna manera relacionats amb la parròquia, doncs era normal que anessin d'aquesta de les escoles parroquials Núria, anava vestit sovint amb la sotana negra i el roquet blanc que portaven els escolanets de l'època. La típica, també, típica vestiment de l'època. I anava sempre, doncs, quan li tocava, a ajudar en les diferents tasques que els escolanets desenvolupaven a la parroquia del Sant Just i Pastor, i això els feia que alguns moments es perdessin alguna mica de classe, però després sempre hi havia un grup de repàs, un grup de reforç, que es quedaven mitja hora més per aquests nens que anaven de bona fe a la parròquia, a fer aquestes tasques, poguessin recuperar el que havien perdut de classe. De fet, aquells qui el van conèixer i van compartir amb ell vivències a l'escola d'Escolania comenten que era un dels escolans més complidós. Doncs sí, sempre anava tant a diferents ceramònies religioses, com a tocar les campanes als diferents tocs quan tocava, i era un dels que més complia i més il·lusió li feia tota aquesta feina. Bé, doncs efectivament aquesta és una mica amb quatre pins allades de qui era Josep Maria Fliix, l'Escolanet, que tràgicament va morir la setmana passada fa justament 59 anys a l'església de Sant Just i Pastor. La setmana passada ja vam explicar la història, i avui ens quedava pendent la repercussió que havia tingut en diferents notes oficials, diaris, revistes, aquest succes. Exacte. No les llegirem totes, ni molt menys, ni les llegirem totes en la seva extensió, perquè hi havia moltes, eh? Sí, n'hi ha. Se'n va a fer resò a tota la comarca, lògicament, al poble, a Catalunya també. Sí, la veritat és que se'n va a fer molt resò, i tampoc llegirem les coses que siguin més pel·liagudes si algú té interès en llegir-s'ho, a la Misalània d'Estudis Sant Justencs, la número 12, que es pot anar a buscar també, si la volen, a la biblioteca de Sant Just d'Esvern, que la tenen allà, allà podran llegir detalladament tot el que va passar en aquest succes, de fet, el 90% de les coses que tractem aquí a la ràdio han estat publicades amb anterioritat en aquestes Misalànias, i per tant... És la seva lliure una mica, no? Sí, entre això, el llibre de Mosser en Toni, Inno d'Història, i en tres o quatre coses que sempre anem a buscar les dades històriques. Bé, comencem per la secció La Calle i la Soli, on el periodista Enrique Rubió escrivia sota el títol «Todo llora en San Justo de Esvern». Estem parlant de l'any 50... 54, crec que era. 54, efectivament. Sí, sí, sí. I què és el que deia més o menys, aquesta... Doncs llegirem el tros introductori que vam fer, i ara diem d'entrada que és trist, perquè el fet... Doncs clar, era portada de tots els diaris. De les seccions de sucessos de l'època, no? Doncs vam llegir sota aquest títol, ficava, per les Calles de San Justo passa un entierro. Todos los niños del pueblo van tras el blanco féretro, camino del cementerio. Doblan las campanas en su despedida al monaguillo que tantas veces las obligaba a cantar. I, bueno, va seguint, i també comenta, lloren les blancas piedras del templo parroquial, perquè ja no volveran a veure el monaguillo, lloren los cipreses que rodean la parroquia, i segueixen tota una sèrie de... Com si fos un poema. Sí, no, és com una poesia. Sí, és com una poesia. Una poesia que havien escrit en aquell moment, i l'escriví aquest senyor, que no era ni San Justem, ni res, simplement, es va donar compte del fet que havia passat, i va dedicar aquestes línies en aquestes dues revistes. El cap d'uns anys, i sense la vigència i la fusibilitat que dona a escriure un sucess d'aquest moment, el mateix periodista, que es va preocupar bastant, sobre aquesta notícia, també escrivia, no sé si era la mateixa publicació, o en una altra. Sí, era la mateixa publicació l'únic, i d'uns anys van fer com un recull de diferents sucessos que havien passat al llarg dels anys 70, a la comarca del Valls Llobregat, i comentava sobre què t'aferen concret, el següent. Dèiem, el monaguillo vestia brigo i bufanda. Nadie se apercibió que en vez de los seis toques reclamentarios, la campana lanzaba tres tañidos, y enmudecía repentinamente. El relojero, cuando iniciaba la subida por la escalera de Caracol, fue quien descubrió la tragedia al ver el cuerpo blanqueándose. Y le gritó, vamos, niño, no bromees. Aquestes són, per tant, les primeres reaccions, al trobar el cor de l'escola net, que també feia resó a aquest periodista. Canviem ara de publicació, perquè el Bruci, que era un diari de Barcelona i de l'època, i també la vida dels plugues, que era com una mena de ball d'avers, per dir-ho d'alguna forma, que és la publicació mensual independent, és a dir, que no depèn de l'Ajuntament de Sant Just, que tenim aquí, van escriure el següent, sota el títol, evocació emotiva de l'amor de l'escola, que també era afirmada per el periodista Domingo de Fuem Major. Doncs comentava el següent. Aquesta mañana a las 10 se celebra el entierro. El jueves 11 a las 11 habrá oficio funeral. En ambas ceremonias actuarán los coros de las escuelas parroquiales. Mientras iba diciéndome al buen cura pensaba yo, le dije al concluir lo que pensaba. No puedo, apartar de mi imaginación, padre, la morda a l'escola de Musensinto, en el entierro de este otro monaguillo muerto. La veritat és que ja ens podem imaginar, encara que la nostra generació ens quedi lluny, perquè ja fa quasi 60 anys d'aquest succes, els moments que es van viure. Anem repassant també més publicacions, com per exemple el mateix mes de febrer de l'any 1954, la vida d'Esplugues també dedicava una trantena de ratlles agrupades en mitja columna, sobre aquests succes també sota un títol... Home, un títol una mica fort, no? Fallece un monaguillo ahorcado. Manel, no sé si ho té uns per aquí, però si no també... Aquesta no la tinc per aquí. Tampoc no cal entrar en totes. El que passa és que són una mena les notes de premsa de l'època, no? Sí, sí. De fet, a partir d'ara, els propers minuts abans d'acabar la secció, entrarem a parlar d'altres documents, també més o menys oficials, que fan referència al succes en qüestió. Per exemple, comencem pel full perroquial, que és el que es va dir aquí a la parròquia, que el full perroquial és una bella tradició que encara avui un dia es manté a la nostra parròquia, i que reculla els fets que han ocorregut durant la setmana, així com els aveniments que tindran lloc, en les successives setmanes, les dependències del temple d'aquí de Sant Just, i que el mossèn de torn volia destacar. Doncs com era evident, doncs aquí que va tocar tant de prop, el mossèn de l'època era Pere Farnès, i va dedicar-li al següent escrit. Què deia, Manel? Durant aquests dies, la premsa de Barcelona, i fins i tot la nacional i extranjera, s'ha ocupat del nostre poble, comentant el succes, que bien podríamos calificar de alegre y triste al mismo tiempo. Ha ocurrido el pasado día 5 en nuestro templo parroquial. El espacio de que disponemos no nos permite aquí largos comentarios. Lo hemos ya hecho en el templo estos días. Pero sí que quisiéramos que no faltara un pequeño recuerdo que por ser escrito será más duradero. Todo llor en Sant Just ha dicho alguien evocándomus en Jacinto Verdagué, pero ha añadido a Renglón seguido. Todo debe sonreír en Sant Just, y esto es lo que repetimos nosotros, porque recordamos las palabras que encabezan estas líneas. Bé, doncs les paraules de console. En aquest cas, el mossèn, que hi havia la parròquia en aquell moment, Pere Farnés va dedicar en el full parroquial. De fet, també rescatem de l'oblit una altra missiva, perquè hem tingut accés a l'estampeta del dia, del seu enterrament. I què és el que posava l'estampeta? Havien ficat com a text que havien escollit. Van haurats els morts que moren al senyor, d'acord que estava ell en aquell moment, fent un acte de servei a la parròquia. I ficava això sí que està escrit en català, que per l'època tot i que hi hagués la dictadura, doncs quan eren coses privades, podria fer servir perfectament el català. I ficava pregueu adeu per l'ànima del nen, Josep Maria Fliix Sorolla, que, servint a l'altar del senyor, va morir a ben remut el sant segrament de l'Extremonció, el dia 5 de febrer de 1954, els 11 anys d'edat. Bé, i ja per últim traurem la... Bé, segur que s'ha incorporat tard, estem llegint el racó que va tenir a l'època, aquest escolanet Josep Maria Fliix, que va morir en 11 anys, aquí, a la parròquia de Sant Justi i Pastor. Comentem, traiem la pols, un dels documents oficials del Registre Civil, per veure què en deia, en aquest cas, els poders establers de l'època sobre aquest succes. Què és el que deia el Registre Civil? Sobretot el Registre Civil que es va poder trobar, marcava l'hora de defunció amb les 8.30, i la causa era asfixia. El que comentava ficava, falleció en pseudomicílio, cosa estranya, perquè el que es va mirar i s'ha pogut investigar després, va morir el mateix moment que quedava penjat a l'acorda. Aquí falleció fica en pseudomicílio. Però aquí això no quadra. Aquí no quadra perquè, a més, ho sabia tot el poble, i per què van decidir el Registre Civil, dir que havia mort a casa. Aquí podríem entrar, si volguessis, la setmana que ve, una mica més en calma, tot el tema de les incongruències que han sortit amb aquests documents oficials, perquè hi ha algunes coses que no acaben de quadrar. Per exemple, més endavant constava el següent, que es practica el assiento en virtud de diligencias preventivas sumariales por accidente instruidas por este juzgado y manifestaciones de José Valls Guitart, que era un dels que podia xacar acta. Testigos, Don Vicente Pascual Colet i Don Emilio Prenafeta Saludes, que eren dues persones d'aquí de Sant Justesbert, i autoritzaven la inscripció al juez de Turna, Don Blas Navarra, Jalabert i el secretari. Eren algunes d'elles dades, i com aquí podríem anar estirant el fil de diferents documents que han sortit al moment de l'autòpsia i tot de coses, o la gent pot anar a la misalània i rescatar-ho, si tenen interès en tenir algunes coses més, perquè aquí parlen de diferents escolanets, en preguntes que els van fer els escolanets per intentar veure exactament què li havia passat. Diguem que no interrogatoris, però sí una mica el treball d'investigació, que va fer de forma oficial, com també dius, hi ha les ratlles que va escriure el secretari del jutjat de Pau, l'autòpsia també està tota escrita, i si algú l'interessa, ho pot trobar al llibre Missalània d'Estudis Sant Justes, en aquest cas el número 12, a partir de la pàgina 78-79, recopilades pel Pere Font i Grassa, que és el nom entre tota aquesta informació, i no cal dir-ho que la biblioteca de Sant Just, per exemple, Joan Margalit, aquí a Can Gina, la podreu trobar. Bé, doncs Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més destacant aquest fet, que per cert també volem enviar una abraçada i una salutació a la família, perquè es van posar en contacte amb nosaltres la setmana passada, quan van saber que parlàvem d'aquest tràgic succes, malauradament no hem coincidit, perquè els hem trucat, però no els hem trobat, qualsevol cosa restem a la vostra disposició, perquè siguin a Sar, hi ha alguna dada que no hem donat, o vull aclarir qualsevol cosa, ja sabeu que podeu fer-ho, a les línies habituals de contacte amb el programa, la penya del Morro a robajimeil.com o el telèfon de la ràdio. Manel, moltíssimes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Et volia comentar, perquè jo et demano permís, com a col·laborador, que fitxerés dilluns a matí per una nova programa de ràdio. Et demana permís, eh, Javi? Això volia parlar d'això. Si vols, fem entre la persona. No cal, no cal, però m'han explicat que ha hagut el teu ex i es farahidor a la penya del Morro a l'espai, històries en just que fem cada dilluns, i que ens segueix molta gent, cosa que també agraïm, doncs t'has rebut ofertes d'altres programes... De la casa. ...d'aquesta mateixa misora, per anar a fer col·laboracions. M'han dit que vols anar just a la fusta? Això ho menuferts. I què faràs, una secció d'història? No, la història la guardem a la penya del Morro. Ah, no és d'història? No. Ah, ja ho veuràs. De què parlaràs, Manel? Parlarem d'economia i conceptes bàsics d'economia, perquè la gent pugui entendre tot el que està passant avui en dia. Quin dia i quina hora ho faràs? Això s'ha de discutir amb la feina del programa. Demanaràs el permís de penya del Morro. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem amb l'animador de públic ja mític de Gess Music de fa molts anys, Mateu Vergara, que ha acompanyat de la mà del David Ávila, el nostre especialista en tele. Fins aquí un moment a la penya del Morro. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Gess Music. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Ràdio T'esper. 100% música relaxant. Ràdio T'esper. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Ràdio T'esper. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènic o encefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig fer una adapta de la primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Tens que anar a anir a la velocitat que diguin. Sí, podem apitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Gràcies a tots. Gràcies a tots. Gràcies a tots. Gràcies a tots. una persona que, en principi, no és coneguda, però que, sense ell, la televisió seria completament diferent. Es passa la majoria de la setmana els platós d'aquí de Sant Just d'Esvern, posant la nota de color als programes. Ell és el Mateu Vergara, animador de públic, ja que fa 10 anys que estàs en Just, Mateu, bona tarda. Hola, molt bona tarda, molt bona tarda. Allà per l'estiu la gent està animada, no? Hello! La meva consellera. Sí? Home, la gent que hagi anat a públic de programes de jazz-música, aquí als platós, a Mediapart, segurament t'ha trobat moltíssimes vegades. Comencem pel començament. En què consisteix la feina d'animador de públic? A veure, tu què fas? Jo, eh, gran pregunta. Jo, bueno, faré en castellà, eh? Sí, home, i tant, em vaig sentir més còmode. Originalment, jo sóc basco, fa molts anys que visc a Barcelona, però prefereixo perquè em surt... clar. Sí, home, sí. I tant, parles molt de català. Al que tinguis molt, morro. Ah, mira com us ha anat a veure l'altre. Sí, per això incluta la peña del morro. Clar que sí, clar que sí. A veure, mi trabajo consiste en tener vivo al público, intentarlo al menos, que no es fácil, pero yo creo que los cuatro pilares de este trabajo son actitud, ilusión, paciencia y ganas. Porque yo creo que residen esto, es creer en lo que hace si no no convences, porque ha habido veces que gente que dice, cada maestro tiene su librillo y cada uno hace sus cosas, ni uno es mejor, ni el otro es peor, sino que quizás sabes más o menos llegar a la gente. Es eso, ¿eh? No es otra cosa. Clar, perquè potser molta gent no sap que hi ha la figura de l'animador del públic, i la gent es pensa que potser el públic dels platós està així, ue, i d'alegra a casa, perquè li surt. Perquè a vegades també s'ha d'arrancar perquè la gent estigui il·lusionada. Sorry, pero es caso error. No se equivocan a los regidores con los animadores. Yo no soy el que manda aplaudir. No, pero tú es la persona que animas y fas que la gent estigui contenta y te inga ganas de aplaudir, y aplaudeixis molt més o molt millor. I ahí está el regidor que dice, 3, 2, 1, que por intercom le dicen, aplausos, ya arrancan. No, no, costuma ser fesí, y pasa del público como de... Bueno, nosotros no. Yo trabajo con regidores muy buenos. Bueno, grande, la G, grande. Bé, abans havies dit que... Ell deia que intenta... Jo t'he de dir que ho aconsegueix. Que el públic aconsegueix... Ell aconsegueix que el públic estigui molt bé. Durant tant de cròniques marcianes, operacions, triomfo... O aquesta nit el tocarà més suena. La gran final! Uuuuh, quin nervis! Jo d'això he de dir que he estat present a una galada operació en triomfo i dono fer d'aquí, que realment si que animen molt el públic, ens entratem molt i bastant molt divertida. Jo m'ho vaig passar molt bé i tota l'estona que vam haver d'estar esperant, fent una mica allà, esperant que hi hagi els fetsos que he sortit, de presentar la gala i tot... Va ser molt ràpid, se'n va passar, i va ser molt divertit. Que guapo, eh! Que guapo, eh! És el que té aquesta professió, que tu estàs d'això. Jo cada gala de OT consumo 4 camisetes. Consumo, digueu, perquè les empapo i, si m'ho veurem del escenari, m'ho demanen més que els preus, però me refiero sin moderme físicament, le hago a la gente, mira, mira! Xarcos, y la gente dice, pero como si no se ha tirado agua? 4 camisetas, para que luego salga. Pues voy a decir la estrella de turno, no. El presentador del programa, el guapo, el elegante, vestidísimo, por grandes firmas, y digas... ¡Oi, Le! Doncs que el tens, que tu tens una... No hi ha dret. Tens una gargilla que no pares, no? Soy así. Más lo digo está tatuado. Actitud. Claro, aquí ilusión. Ilusión, actitud. Paciencia lo llevo en el pie derecho, y suerte aquí. Sí, no, no, no, en el pie derecho. Ai, Jordi. Patiencia. Paciencia, claro. En quins programes treballes? Te'n recordes de tots? Pues la verdad que yo llevo 10 años en Giz Music y la friolera de 30 y pico programas diferentes. Empecé con Euro Junior, con la Marisa Abel, que lo traía de un reportaje de ella, y donde está la niña de... ¡Ante, muerta que sentías! Es como, guay, enorme. Y luego seguí infinidad en números locos, esos locos bajitos... Es que se me olvidan, te lo prometo. Todas las ediciones de Tus y que vales. Salvo una, bueno, una muy especial. No diré por qué. ¿Qué pasó? Mira, yo soy como la churla en preávento. Mujeres al borde, ¿eh? Porque uno grande de la tele dijo que yo no debía estar en plató. ¿Qué dius, ara? No pasa, eso no. Corramos un estúpido. Molt llets, molt llets. No vale la pena. No vale, pero luego... O té, desde que se hizo en Barcelona, estuve en casi todas, en una también por circunstancias no pude estar, y después, Tus y que vales, Atrapón Millón... Perdona, es la historia de la televisión. ¿De unido? Es la historia viva de la televisión. A mí lo que me hace gracia es San Juice, lo grande que es. Sí. Lo grande que es a nivel de tener la ubicación de todos los platós de los grandes programas que han hecho historia en la televisión. El Córnex es Marciana, que había colas y colas para venir. Yo estuve un poquito en la última etapa, pero muy poquito. Porque el animador casualidad se rompió la clavícula, lo operaron y pero vine y estuve muy poco. Després, el plató del Terrat, que feien alguna fuente durant moltes anys. També, és que estamos hablando de programones. Clar, Mediapart, també. O té, o té. I els crators et veien com la gent es va fent famosa, alguns continuen, altres passen, però tu sempre estàs allà, no? I por muchos años y que tú lo veas. Hombre, también... Perdona que te cortes. Yo también he hecho mis pinitos a niveles estudios. ¿Cómo para que algún productor del mundo se dé cuenta de si valgo, no valgo y dar la vuelta y pasar adelante? Ah, vale. Després fem un càsting, no? Of course. No se trobarem dintre del poc presentant. Sí, David, veig que tens moltes preguntes aquí. Al final no estàs fent cap, a veure. Ja que tenim el convidat, jo ja et xerro pels disgusits normalment. No, ell conèixerà molts personatges coneguts, i alguns d'ells, fins i tot, ja... Es pot dir que ha fet amistat amb ells. Es pot escoltar un dels gals? Sí, el del Christian? És el del Christian Galvez, que té com una relació bastant especial. És mi hermano. Ah, sí? A veure, sí. Christian, les vas a servir d'exemple a tothom. Elige tú, a que tú quieras. Soy bueno. Al pedazo de equipo que tenemos aquí en Barcelona de Yesmussi, porque a esa persona la respeto, la admiro, y porque muchas veces desearía que en vez de otras personas estuviera esa persona en un escenario como éste, porque lo merece tanto más como yo, Mateo, ven aquí. ¡Porque te quiero! ¡Qué grande, yo sí que te quiero, Christian! ¡Qué te quiero! ¿Qué vas a sentir en aquel momento, Mateo? Pues es que te podría descifrar desde el momento cero. Le digo a mi compañero, Víctor Sanz, que le mando un fuerte abrazo, que nos está escuchando. Le digo, Víctor, empieza a echar semejantes flores, y digo, creo que es para mí. Y me mira, Víctor, nos miramos cogiendo. No, al no estar acostumbrados a tanto piro, pues a tanta flor fue como no. Y yo sudo como un pollo, como se ha comentado, y estaba sudando. Yo no voy vestido, grandes firmas. Yo estoy empapado como un pollo y rojo. Víctor, que soy yo... Y me mira y me dice, Víctor, no, no creo. Por más grande, porque debería estar en un escenario. Y me dice, Víctor, no, yo creo que sí. Pero no por las flores, sino porque la energía... Y me miraba y dice, Mateo... Es que los fuertes fue la sorpresa final, que tuve que bajar y me comió toda la boca. Y luego mis tías, mi madre, son nueve hermanos y son seis chicas. Y mis tías decían, me tienes contento y envidiosas. Y es que pasarán los años, pero ese beso fue mío. Oh, i tant, i tant, escolta, ja és història de la tele, això. És el pató que hagués burgut tota dona, això, crec. Sí, creo que será de las pocas veces en mi vida que se le prende un toque. Bueno, però hi havia Twitter en esa época o no? Sí, pero eso ha sido la temporada pasada. ¿Va a ser pel maig, o sí? Sí, el mayo del año pasado. Qué fuerte, es que tú eres un símbolo ya, ¿no? No, qué va, qué va. Yo lo que hago es vivir lo que hago y sentirlo. Lo que te he dicho antes, si no crees en lo que haces, no convences. Y la sanidad de otras curiosas, por ejemplo, perdona, es ir por la rambla y te dicen, mira, este es súper cari. Porque no té 16 galas, la gent va des de las 4 de la tarda esperando en media park y el público entraba a las 7 de la tarda, 7 y media, 8. Entonces, desde las 3 o 4 de la tarde, si era temporada de invierno, estaban helados. No, no, i a part, o té 1.500 personas de públic. Y 2.300 alguna gala. Clar, i això, petando en la forra, que no se puede decir. No, que no, que no, que esos días sí se podía. Ah, sí, sí. El que pasa és que, clar, alguns consells, alguns truquillos, per exemple, si hi ha algú que estigui escoltant i digui, mira, doncs jo em vull dedicar a animador del públic, que vull provar-ho, quin consell li donaries? A part de la entrega, paciència. Paciència. A ver, se queda muy prepotente, me considero buen tío, pero la mala leche nunca puede sacarla y hay veces que te sale, pues porque el respeto no es universal y no recibes lo que das. Entonces, tú, yo estoy para hacer sonreír, yo no estoy para enfadarme con nadie. Y hay veces que, por las circunstancias, el cúmulo, veas, por ejemplo, detallitos como un directo. Lo que no puedes hacer en un directo, veas, hoy, sí, la primera actuación requiere de un cambio escenográfico brutal y hay una silla, me lo invento, porque esto pasó en número 1. El primer número era un trono, como de plata, que salía fuego y tal. Te se probó y la gente que hizo, media hora antes del directo, hacer fotos y colgar en Twitter. Te decía, tío, ya sé quién entra en el primer número, quién abre la gala y con qué trono. Esto no puede salir, entonces, mi lucha es, por favor, esas cámaras, por favor. Entonces, ¿quieres o no hay una relación poquito que ya eras grande, pastar haciendo fotos y aprovechar la vuelta y cómo? De fet, això, molta gent no ho sap, que és una mirada com als entresíjos, de la tele, dels programes, que això de vida ens ha explicat moltes vegades, que no es poden fer fotografies ni penjar-les a Twitter ni a Facebook, ni fer-les públics abans que se meti el programa. Te puedo decir que algún día escribiré un libro, y de esto sabe también, Víctor, que se titulará el gran querido y olvidado público. No nos hemos de olvidar que la tele se hace por y para ellos, y sin ellos, yo no trabajaría, porque un productor te puede llamar o no. Puedes trabajar para una productora o para otra, pero sin público, o sea, yo es lo único que me asemeja a la pantoja, yo vivo para mi público. ¿Pero público? Mira, la gente, la gente emociona, responde. ¿Y alguna vegada t'ha passat que tu pensis, ostres, aquest públic avui no hi ha, bueno, no hi ha alma, que lo levante? Sí, lo que pasa que yo soy un payaso de la vida, pero siempre digo, la nariz me la pongo yo, porque hay que tragar muchas cosas, o sea, seas de la condición sexual que seas, seas del país que seas, seas de donde seas, hay gente que para, o sea, no hay gente, hay para personas tú eres el centro de lo menos. Entonces, aquí, perdona, he venido aquí, y hay mañanas que, o tardes, que dices, oi, entonces yo, como soy un showman, pues juego con... ¿Qué? Venga, va, ahora, responderme como si tuviérais vivos. De repente, te miran com si no, con perdón, dicen que ca... Digo, no me quites letras, con todas las letras, ya cabrito no, que ya tengo 45, no, soy... Sí, sí, claro. Pero ya les estoy haciendo aquello de así, no, o pautas como de... Acaban de ganar 100.000 euros! Nadie responde. Y de repente, oi, esto no es tele, ¿eh? Teles aquello de, acaban de ganar bien! Y entonces ya reaccionan y es como, pa, y ya es el chip de, me tengo que despertar. Pero sí. No he passat a dir que s'aconsegués guanyar-se, la gent, poques vegades, mira, que jo m'hi he passat molt de temps, anant de públic als programes, i no és casualitat que sempre el públic, sempre se l'acaba guanyant, i fins i tot en gravacions molt llargues del tossi que val, és de la pressió en triomfo, la gent, ell els demana, sisplau, ara ens esperem, no és que hem d'anar al lavabo, ja hi anirem, ja us donarem aigües, ja us donarem entrepà, i ell aconsegueix tranquil·litzar la gent i tal, perquè la gent, moltes vegades, vinga la tele aquí a menjar o vinga aquí a veure... A salir?A salir por la tele, ¿no? ¿Cómo que no gusta un brillo? No gusta un brillo. A ver, un error. ¿Cuán pasa la cámara a saludar? Eso solos en el sálvame. Yo les digo, aunque trabaje para otras cadenas, seis y siete pa' todos, con todo el respeto. Aprovecho que hoy es la gran final de tu cara, me suena. Lo que no se puede permitir es... Yo no soy un... Bueno, uno más de... Pero soy un pardillo, soy el animador de público de un programa. Ya está, pero no puedo desde mi... Desde mi yo no puedo admitir que una Mercedes Milà diga en su cadena lo que sí os pido que nadie se conecte a un ten a tres en lunes. Home... Eso lo dijo en sálvame de l'úxel viernes. Pues mira, ole felicidades, pero joder, esto no. Hay sitio pa' todos. Cada uno es libre de elegir la cadena que quiere disfrutar con el formato que quiera libertar. Es como cuando, por ejemplo, grabamos programas y el presentador dice... Ya estamos en Barcelona, no sé qué, del Messi. Y todas las... Sí, porque no sé qué, Iker Casillas. No, yo siempre digo, si un club pide tolerancia, enséñala. No podemos ser culés, culés, culés, y a lo que doy es Casillas. No, perdona. Si eres tan tolerante, te callas y respeto, es que ahora es el turno de Casillas. Ya te tocará... Pues lo mismo. No, que cada uno oye el hija lo que quiera, pero... ¡Vaya galón! A la final, a més a més, seran directes, sinó tan malentès, perquè la gent, clar, ha de votar i tot plegat. A la final, Arturo Valls és el preferit? Jo en tinc una de preferida. La meva preferida és que ho ha fet molt bé. Rocó. Nosotros hacemos porras, ¿eh? Por cierto, aprovecho ya la gente que está escuchando. Para Twitter, hashtag tocará me suena 16. Vale. No, es final. Ah, es final, perdóns. Ai, Víctor, no me riñao. Es final, sí. A mí es que es una locura, ¿no? Amb els twitters, el hashtag, el trending topic... A més, tocar a mi suena ha anat molt bé d'audiència. No sé si millor del que vosaltres també us pensàveu. Pero es que yo no tengo... A ver, puedo tener criterio para mil cosas, pero yo no me meto en estas parcelas, por eso es lo que voy. Yo me considero parte del programa, pero yo no estoy para este cometido. No, ho dic perquè és que hi ha malalta. Tu saps millor que jo, que hi ha gent que està treballant dins les productores que cada dia miran els números i que se ponen ferma. Si no... Yo hoy lo entiendo porque yo sé de presentadores de... High society y que les piden un mínimo. Y lo puedo entender como presentador. Pero como yo, granito de esta paella, que es una productora, y el formato de un programa, yo sí que miro las audiencias, pero puedo comentarlas con Víctor y decirle, Víctor, qué pena, ¿eh? Pues con lo bien que quedó, qué mal ha ido tal programa, pero no va más allá. Vivo, duermo... I de tots aquests quasi 10 anys que estàs fent d'animador públic a programes de jazz music, quin és la nit o el programa que vas dir? Mira, aquest programa va ser increïble, va ser molt especial, fue mágico, con el público, también. Nunca lo olvidaré, el top one, ¿eh? Muchísimos. Voy a hacer un inciso que trabajo en jazz music actualmente, pero que estoy libre para cualquier persona que me llame, de hecho cosas con la fábrica de la tele, en Úscar Televista. He hecho cosas para mucha gente y espero seguir haciendo, que hay productoras que vienen con mucha fuerza ahora a día de hoy, haciendo cosas y con muchas ganas. Quiero decir que... Vale. A ver, yo... o te me ha dado muchos momentos, momentazos. O sea, desde... porque yo no dejo de ser un freaky. O sea, y ha habido momentos en galas de tus y que vales de decir, anda, bienvenidos al programa más freaky de la historia y estar los familiares en Taus del concursant de dirme cómo, luego, señora, que no quiero ofender, que más freaky que yo no hay nadie, que no es nada malo, pero tú dime que hay momentos en la vida que la tele que es. Un cúmulo de freaky que nos juntamos todos y decimos hacer tele así. Y ha habido momentos, pues, por ejemplo, llegar a las 6 de la tarde a la convocatoria del programa y ver el ensayo riana. Y de repente, caro, es como... Y morirte y estar a la prensa... Hoy, cuando vino, yo hice el lópez. Y acá, creo que dices, ahora sé lo que es una estrella de alto nivel, porque muchos, que son de debajo, vienen con 215 de seguridad y aquello de... No, no, nadie les está gobiendo y está aquí, de cuidado, no me molestes, no me déjame. Tipo aquí, no me vais a grabar. Y te viene la más grande de las más grandes, le dice a su séquito, no? Dejadme, de Aserriana y Jennifer Lopez. Yo con Jennifer Lopez aluciné. O sea, luca una chaquetita de puntos, sin más, y de repente se cambió y salió. ¡Guau, la diosa, qué es! Que guau. Y aquí lo que dices, increíble. Por eso, cada formato tiene su momento. Con tú sí que vales, con Cristian he tenido... Y con Risto, con Bacho, con todo el equipo. Se tenía un momentazos, con público, con... No sé, cada programa tiene lo suyo. Bé, dos minuts acabem, David. Alguna pregunta que deies que... En tinc moltíssimes. Vols que marxi? Saps algun secret d'aquesta nit a la gala, que ens puguis avançar o alguna cosa que diguis? Ostres, per nosaltres, o...? No, esa es una de las cosas que tampoco... Porque, claro, yo, al ser directo, hay presión en todos los sentidos. O sea, realización está... Pues no machacando, quiero decir, pero si está presionando aquella de la regiduria, el regidor animador, los chicos de público, hay mucha tensión. Entonces, yo odio que me empiecen. Mateo, hoy viene el VIP, el directivo de tal cadena. Hoy viene tal de Sony o de tal patrocinado. Para mí todo el mundo es VIP. Una vez que entra al plató, yo trato a todo el mundo igual, con lo cual no me gusta saber cosas, porque así voy mucho más virgen, más libre, más de frío. Doncs Mateo, jo crec que això la gent ho agraeix, la gent que va de públic també arriba, i és una experiència també única, que és una vegada que ens intenta, quan la gent va de públic a un programa de televisió. Mira, abans d'acabar l'Àlex David a través del xat, diu, como candela peña en los gaudí, diu, sí, aprovecha, aprovecha para hacerte promo. A ver, la candela que salió allí. Bueno, yo siempre digo que una buena estrategia de marketing, una buena... un buen fotógrafo, un buen estilismo, y sobre todo, la estrategia de marketing, una buena campaña, i en tres dies serés dios de cualquier cadena. Clar! Jordi, abans d'acabar, tenim una cançó preparada, i és que ell també és cantant. Ah, què dius ara? La gent que va de públic als programes pot disfrutar de les seves petites actuacions, i la veritat és que ho fa molt bé. I una de les cançons que ho fa és aquesta. Puro dolor. Bé, doncs amb aquesta cançó s'acomiadem, Mateo. Moltíssimes gràcies. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Que vagi molt bé. Gràcies. Les notícies de la 6 i tornem a la segona del programa. Bona tarda, us parlem. Són Jaquery i Ramon Company. El Papa de Roma ha anunciat aquest migdia la seva renúncia. A Benet XVI abandonarà el pontificat al proper 28 de febrer, perquè assegura que no se senten forces de continuar al capdavant de l'església. L'arquivisme de Catalunya, l'arquivisme de Barcelona, Lluís Martínez Sistak, creu que Benet XVI ha actuat amb lucidesa. Considero que aquesta decisió posa en relleu la profund despritualitat del Sant Pare. La lucidesa en cap res aquesta determinació i el seu gran amor a l'església, a la qual ha volgut servir sempre amb la màxima dedicació i entrega en els diversos ministeris que el senyor li ha confiat. Ratzinger, de 85 anys, el primer a deixar la direcció de l'església catòlica des del segle XV. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat la complicitat del món local en el seu projecte de transició nacional, un projecte que veuen risc per tres factors diferents. La crisi, el manteniment de l'estat de Benestar i la corrupció. Segons el president, les tres batalles s'han de lluitar amb l'ajuda de tothom. Les tres batalles les hem de lluitar i les hem de llorar juntes. Hem de fer la batalla per la recuperació econòmica, hem de fer la batalla per el manteniment, tant com puguem, d'aquest estat del Benestar, encara que siguin circumstàncies tan difícils, i al mateix temps s'ha de fer tot el que siguem capaços de fer i per intentar recuperar un clima de confiança entre institucions i ciutadania, que passa també en bona part per eliminar aquestes males pràctiques, les que ell pugui bé. Mas, guadit durant la cruenda de la XV. Assemblea de l'Associació Catalana de municipis. La presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, ha justificat no haver denunciat les suposades i regularitats comeses per Jordi Pujol Ferrosola, que li va explicar a la seva ex nòvia, Victoria Álvarez, en un dinar al juliol de l'any 2010, una trobada que va ser gravada amb un micròfon ocult i que avui han destapat diversos metges. Jo no comento el contingut de les converses privades i discretes que es tenen en l'àmbit del meu treball. Ni tampoc comento escoltes i legals. Bé, si algú m'informa que és víctima d'un delicte o coneixadora d'un delicte, és aquesta persona qui ho ha de denunciar davant de la justícia, com s'ha produït i com es va fer anys després de que es produïs aquest dinar. Sánchez Camacho vol denunciar aquestes escoltes per preservar el seu dret a la intimitat. I ha recordat que en aquella època era només senadora i no podia pactar res amb convergència i unió. A l'ajuntament de Girona reuneix aquesta tarda amb els grups d'initiativa i la CUP per aconseguir el seu suport i poder aprovar de manera inicial el pressupost del 2013 en el ple d'aquest vespre. El Partit Popular i els Socialistes ja han anunciat que no donaran suport. Freqüència Girona, Sònia Tobert, bona tarda. Bona tarda, el pressupost que proposa Convergència i Unió per l'Ajuntament de Girona puja 98 milions d'euros. S'incrementen les partides destinades a serveis socials, a comerci i turisme, a moure la ciutat entre les que ara i estan unides gràcies a l'AVE i també a l'educupació. Aquesta darrere la detalla a la regidora dissent de Marianx Els Planes. Un altre èxit important és el teixit econòmic i comercial, fomentar les polítiques actives de reactivació de l'ocupació, la lluita contra el atur, i per això també hi ha hagut un increment molt important en la partida de promoció i ocupació incrementant aquesta partida amb un 20,50%. Els grups municipals de la CUP iniciativa per Catalunya ja es van abstenir en les ordenances fiscals perquè poguéssim tirar endavant. I Convergència i Unió treballa fins al darrer moment perquè un guió semblant es repeteixi aquest vespre en la provació inicial del pressupost. Bona tarda, us parla David Amadroa, el Tribunal Suprem ha fallat en contra de l'Ajuntament del Barça quan Joan Laporta n'era president, en el cas dels evals, el Suprem ha donat la raó als socis Vicents Pla, que havia interposat una demanda en contra de l'antiga directiva, per no haver presentat a Balbancari quan va començar el seu segon mandat l'any 2006, aquella ajuta, per tant, hauria de valar uns 24 milions d'euros. Del Tribunal Barça ampliat el contractat de José Manuel Pinto una temporada més fins al 30 de juny de l'any vinent del 2014. Escolta'm les valoracions a la xarxa de l'exportable Urana Rixar Dutrell. Siempre parece joven. Aparte de CEO lleva unos cuantos años en Barcelona y no ha jugado muchísimo. Siempre te... esto te da más frescor mental, ¿no? O sea, por eso me imagino que sigue pareciendo un chaval. L'Espanyola ha fet avui una sessió de recuperació aquest matí a cronallar al Prat, on no hi ha participat Javi López, que va patir a Sant Mamés una distància al Genoll d'Esquerra i recordem els de Javier Aguirre. Van guanyar per 0 a 4 davant l'elètic de Bilbao, que són 8 punts per sobre del descens. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Només acaba el termini per apuntar-vos el concurs de disfresses de Carles Toldes, que es farà aquest dissabte a la tarda. Els participants hauran de desfilar davant del jurat a partir de les 6 de la tarda per Maragall, que és on es farà el concurs. Hi ha 4 categories, millor comparsa, millor comparsa escolar, millor grup i millor individual. Trobareu les bases i el procediment que cal seguir per apuntar-ho, el web de l'Ajuntament, que és www.santjust.cat. Després de la desfilada, el comparsa guanyadora de l'any passat, els membres del col·lectiu de la plaça de la Pau faran el pregó, i tot seguit començarà la ruda Carles Toldes de Sant Just. Acabarà com cada any a la plaça Camuapa. Allà, un cop acaba de la desfilada, es faran la xocolatada, un ball, i el lliurement de premis a les millors disfresses. Després cremarà el rei Carles Toldes, que han fet persones de l'espai de joc de l'equivament de la plaça de la Pau, i dissabte la nit també mai és negropotopió, organitzant el Carles Toldes a l'equivament de la plaça de la Pau, a les 11 de la nit. Aquesta és, què vol ser de gran? La sèrie forma part del Consell català de l'esport com a entitat esportiva. És una fita que es perseguia des de feia temps, i finalment l'entitat és una associació més d'aquesta organisme. Va ser una de les qüestions que els membres de la Junta de la de la Sèrie van comunicar a la 80ena de socis que van insistir dissabte a l'Assemblea General Ordinaria. A banda d'aquesta incorporació, l'Assemblea va servir per reexplicar els projectes de l'entitat per aquest any. Per exemple, el concurs fotogràfic de les CES, que aquest any es centrarà en el lema Geni Vontània, també és aquí de treballant en el mapa topogràfic de Sant Just, i com a projecte destacat, la CES involucrarà en la remodelació del camí de Sant Acreu Dolorda. L'Assemblea també ha provat el pressupost per aquest any, que no ho varia gaire respecte al del 2012. Ja acabem aquest vulletí parlant de política municipal, el portaveu de la Secció Local de Convergència Unió, Llorenz Rey, ha criticat els casos últims de corrupció, compren els espais de les mitjans de comunicació. Rey considera que la política ha de ser oberta a tothom, i també s'ha mostrat crítica amb els presuntes casos de corrupció, i creu que el tiren demà mesures d'higiene apú, política, tot i que estan en necessitat de canviar el sistema polític, i de fer que els portaveus que els ciutadans s'hi expliquin més en la política, el portaveu de Sant Just creu que també perjudica que és fàcil denunciar o acusar algú sense cap conseqüència. I de moment això és tot més informació a l'ACET, els senyors notícies a Dície Vespre. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure algun d'aquests grups més de casa. Hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'arquivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots que l'ha crucificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just durant 28 puntuts. Sóc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just. Aviu una salutació a tots els ullens de Sant Just. I també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local. I és agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. Gràcies a tots els ulls del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sí, sí, de la tarda. Comencem la segona hora de la penya del Morro a Ràdio d'Esvern. No 8.9 FM, ja sabeu que també ens podeu veure a través de la webcam de ràdio d'Esvern.com. I com que ha de dir lluny, des d'ara i fins que gavi el programa, de l'esport, pàstic, futbol, una mica de tot plegat, si voleu opiniar, opinià. Podeu fier-ho, si voleu, si voleu, 8. Si voleu fier-ho, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Sergi Pons, bona tarda. Hola, bona tarda. Com tu t'agrada dir, és l'únic telèfon de ràdio del món que acaba amb jugador de futbol, no? Sí, 6-1. Bé, també tenim amb nosaltres l'Edu Rodrigues, l'Edu, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com t'he de dir? Molt bé, molt bé. Estàs content per l'Alexis? Sí, sí, ahí van compartidas. Afectivament, eh, en parlarem de tot això. D'aquí és el moment de la tertulia esportiva, més a més, dels horaris, i també sobre el que hem sabut avui, perquè el clàssic del Madrid-Barça es jugarà un dissabte a les 4 de la tarda. Un escàndol. Però abans de començar un escàndol, ja, no? Ara parlarem d'aquest escàndol. Després ho explicaré per què. Però abans de tot plegat, parlem de bàsquet. Perquè, com sabeu, ahir el Barça de bàsquet va guanyar la Copa del Reia Vitoria, i nosaltres teníem, de tant en tant, sabem coses d'ell, però teníem una especialista que venia... Va venir dues setmanes, eh, a parlar de bàsquet, que era el Xavi Cormand, i que el tenim al telèfon, perquè ens expliqui una mica com va anar la final i tot plegat. Xavi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, salutacions, salutacions. Bonet nou. Bonet nou, sí. Ara veus que no parlàvem, però vaja, l'ocasió s'ho mereixia, perquè ahir al Barça de bàsquet va guanyar la Copa del Reia. Com vas viure al partit, no sé si vas anar o no, però en tot cas, com valores aquest triomf contra tot pronòstic, perquè hi havia molta gent que no confiava en el Barça de bàsquet, que podies guanyar la Copa del Reia? Exacte, jo crec que no hi confiava ningú en què el Barça pogués guanyar aquesta Copa del Reia, la veritat. Jo crec que ningú donava en duro per l'equip, però, bueno, la Copa del Reia té aquestes coses, no? És un tornatge una mica especial, i realment es van saber imposar totes les inversitats. Jo crec que, a més que guanyar-la ahir, la van guanyar els dijous guanyant contra el Madrid. S'ha d'anar a preguntar, aquell va ser el partit clau, no? Sí, va ser... A part de que va ser un partidàs, en què, jo crec que qualsevol aficionat a l'esport em va disfrutar com un camell. A part d'això, el Barça va fer un gran partit, i es va imposar contra tot, quasi, contra tot pronòstic, i va guanyar després de dues pròrrogues amb un partidàs de Tommy i de Pete Michael. És antiesportiu, tu creus tirar a Sistella perquè va intentar agafar el rebot i, per tant, sumar dos punts en lloc d'un, que és el que hauria de valer, perquè això és el que ha dit algú del Madrid. Home, sí, sí, t'ho juro que ho heu sentit. Però clar, és que què volen que faci si necessita els dos punts per empatar. I s'haurien fet el mateix. I, a més, ho ha fet amb molta habilitat. Però, a part, aquest tipus de jugada en el món del bàsquet és que surt una de cada un milió, no? Sí, és veritat. Jo crec que quan hi ha aquestes situacions al final de la partit, quan hi ha altres lliures i l'equip que va perdent de més de dos punts, ha de fallar el segon tir per tenir una opció de la partit, ho fan tots els equips, això. Vull dir, una cosa és fer-ho amb més gràcia o menys, però jo crec que no s'hauria de sancionar, sincerament. De fet, el Barça... Digues, Sergi? No, no, digues, digues. El Barça Riga va donar el València de bàsquet ahir, es va coronar com a campió per 85-69 en un partit, sobretot el 4-4, ja... Estava bastant de tibanaït, no? Es va trencar allà del partit, fins a la mitja part va semblar que València plantava una mica de cara, però a partir d'això, a mitjans d'alta C4 i Últim 4, el Barça va jugar molt millor. I, realment, potser... No va ser una final massa de maca de cara a l'espectador, va ser molt cavada, els dàrbitres tampoc van col·laborar gaire, perquè van xular moltes faltes, moltes d'elles segurament molt rigoroses, per dir-ho d'alguna manera. Però, bueno, el Barça va jugar les seves cartes i les va jugar millor que València. Que, Mercè, l'el·licap de Vila, el chat de ràdiodesbert.com, on també us animem, que escriviu el que vulgueu i torneu la vostra opinió, ell en sap de tot això. Diu que el reglament no diu res i que són estratègies. Són estratègies a l'hora de cada equip, si vol, tirar a Sistella. Per agafar el rebot i puntuar doble, millor, no? Jo crec que per a lo difícil que és, ja té mèrit d'intentar-ho. Realment, al Madrid, l'únic que havia de fer era agafar aquell rebot amb ganes, com van al Barça, no? Com que defensaven, tenien més opcions d'agafar-lo en altres lliures. Tenen la posició, en principi, guanyada. És a dir, que aquí va ser, jo crec, més d'arrores del Madrid que cancer del Barça, en aquest cas. Hem estat parlant de la final davant del València, que es diu que era una mica d'escafeïnada, però realment la final anticipada era aquest Barça-Madrid, o inclús també el Barça-Caja Laboral. El primer partit, quarts de final, 10 ous a les 7 de la tarda Barça-Madrid. Creus que s'ho han muntat bé, que ets de copa al rei? Clar, el partit més atractiu d'aquest al públic, quarts de final i el primer partit de tots. Sí, realment aquí, com que no hi ha... Bé, sí que hi ha caps de sèrie, són quatre caps de sèrie, però, clar, el Barça, com que està fent una lliga regular pèssima, no ha entrat com a cap de sèrie. Per tant, li podia tocar qualsevol d'altres quatre primers clasificats, com així ha estat. Clar, llavors, a més a més, se donen la circumstància que el tercer discòrdia, que més era l'abstitrió, que era el Caja Laboral, també estava el mateix quadre que el Barça i el Madrid. Clar, per una part, tenies aquests tres equips i el... contra qui va guanyar el Caja Laboral. En estudiantes, no? En estudiantes, exacte. I en canvi, a l'altra part del quadre hi havia quatre equips que no eren del potencial d'aquests tres, ni de Barça, ni de Madrid, ni de Caja Laboral. I sí que hi havia realmente qui guanyava aquesta part del quadre, tenia molts números per guanyar al final la copa, com hagi estat. Clar, a tu t'agrada aquest sistema, perquè, clar, ha sorprès el contrast de veure que el futbol, comptant-la de tenir més audiència, i que els chinos puguin veure, s'adapta fins i tot, l'horari, es posen sandals amb lletres chines i cartells publicitaris, i, en canvi, el bàsquet per mantenir la pureza de l'esport. I, personalment, em sembla molt bé, s'han vist coses que, de cara al negoci del bàsquet, que, a més, un esport que vol promocionar-se, necessita més promoció que no per el futbol, el partit d'estrella juga en un dia i en una hora molt adverses, no? Però arribes a veure una final Barça-Madrid ahir i rebenta l'audiència. Correcte. Sí, en aquest cas sí, però també és veritat que això és una mica la màgia de la copa del rei de bàsquet. Pensa que són 3, 4 dies de bàsquet 100%, en el qual, ja dic, són 8 equips que estan... les aficions conviven sense problemes, se'n van a fer cerveses juntes, no hi ha cap mena de problema extrasportiu, i això segurament amb el futbol no passa, no? No es podria... seria impossible, impensable, que amb 8 aficions d'equips de futbol Barça-Madrid, Espanyol, poguessin estar dins d'un mateix pavalló, amb un ambient de tranquil·litat i activitat. Tu anem amb el Rafa i l'Azó, eh? Sí, sí. Per tant, però amb molts pavallons de bàsquet de Turquia o a Grècia, això és difícil, també. Tu has estat molt tu. No, però visc imatges pel tele, que jo soc molt... una allò de pressió, no? Sí, és veritat. De fet, aquest cap de setmana hi havia la final de Copa de Grècia, que s'ha hagut de jugar al final a Porta Tancada, perquè hi ha hagut agressions, vangales, de tot. Però això aquí no passa, aquí no ha passat mai, i esperem que duri. No, segur que no, segur que no. Per fet, ja per acabar el tema del bàsquet, bueno, com a mínim, l'última pregunta és... No, perquè ahir el Joan Carles Navarro, en jugador del Barça, s'enfeliüent que més o més té un pavalló a la capital de la Comarca, el seu nom i tot plegat, va fallar els 8 tirs que va intentar, i es va quedar sense notar. És una dada curiosa. No sé si estem vivint ja el final de Navarro. No, és broma. A mi em preocupa una mica que al Barça, sempre d'apengui tant d'aquest jugador, vull dir, si no hi és Navarro, no es pot guanyar, i si és Navarro, a tot el contrari, precisament d'un jugador que està tan delicat. I d'aquí... I d'aquí... Aquesta és la pendència de Navarro, per aquest motiu, bàsicament el Barça Riga l'ha fixat fa una setmana a Bratòleson, i sense que ha fixat Bratòleson, el Barça sense Navarro ha fet partits bastant bons, només cal veure que contra el Madrid Navarro no va estar massa encertat, i l'equip va trobar el partit endavant, contra el caja laboral es va guanyar perquè Navarro va fer un partidàs, va fer 20 punts, crec, i va fer un molt bon partit, i sense un Navarro més bé, en el camp no va fer res de bo, perquè tot el que va fer ho va fallar, i va tenir una valoració negativa, en canvi l'equip va trobar el partit perfectament. Aquest fixatge, el que s'intenta és que Bratòleson és un jugador bastant nivell, som de bastant nivell, i que el coneix a la lliga depèn de la notació a Noleson i no a Navarro. Sabe com ho veus tu? Jo crec que el Barça aquest any sí que és veritat, que ha de tenir molt, molt, molt de... Primer de que estigués disponible a Navarro, no només que estigués bé a la pista, sinó que pogués jugar. Ha estat la jornada, moltes jornades, molts partits, i l'equip ho ha notat molt. També és veritat que és segurament el millor es corta d'Europa... Bé, dels últims 10 anys, segur. Llavors, un equip que té aquesta base la va notar per força. Llavors, per això jo crec que és interessant la victòria també d'ahir, perquè realment l'equip va fer un pas endavant en un partit important, sense tenir el Navarro al 100%. O com a mínim, sense la seva aportació habitual. Llavors, jo crec que també és interessant per això. Perquè l'equip ha sabut sobreposar-se... que Navarro no tingui una bona tarda, no? Que no estàvem acostumats d'aquest any. De forma, el millor jugador de la final va ser Pete Michael, del tornets, del tornets. Sí, correcte, el tornets. Jo crec que si li donen el millor jugador del tornets a Pete Michael, és per la seva partida que va fer contra el Real Madrid. Jo crec que, com deia el Sergi abans, era la final anticipada. Jo crec que aquí guanyés aquest partit, perquè crec que els dos són superiors al caja laboral en un partit de competició important. Jo crec que aquí guanyés la transcendència d'aquest partit, i que Pete Michael fes 26 punts, i jugués quasi 17 minuts amb quatre faltes personals, i traien a l'equip de les situacions més difícils contra el Madrid. Jo crec que li ha donat molt perquè sigui el MVP al final del tornets. Sí, Pete Michael per mi és un... sobretot és un competidor. Sobre la pista no té pietat de ningú el que vol guanyar, i això és el que li fa tenir aquest plus en aquests partits especials, no? I amb el que comentàvem de Navarro, ja també, com diu el Jordi, és la meva última pregunta, sí que he sentit que a Oles ha fet bones actuacions, però jo una mica des de la meva posició de desconheçament, perquè tampoc sóc un entès en bàsquet, em dona la sensació que molts equips tenen com un jugador franquícia. En el cas del Barça, ara mateix, continuassem Navarro, en el cas del Madrid, és Rudi, aquest jugador. No sé si el Barça hauria de canviar aquest esquema i intentar buscar un jugador de referència, com per substituir Navarro, perquè em dona la sensació que Navarro s'ha de ser en aquest jugador. Doncs igual que és el Messi en el futbol, i no sé si podem estar en molt temps més. Jo ho recomano, que procureu, a la mesura que pugueu, seguir un jugador que es jugar el Barça bé, que es diu Mario Hezonja, que és croat, que té 16 anys, i que apunta molt, molt, molt, molt bones maneres, la veritat. Mario, què? Hezonja. Molt bé, què t'ha apuntat? Estic d'acord, estic d'acord amb ell, és un grandíssim jugador, i amb gran futur. Jo no conec de res, però jo també estic d'acord. Jo sí que el conec. Xavi, moltíssimes gràcies per haver col·laborat avui al programa. Que vagi molt bé. A vosaltres. Una abraçada per a tots. Sempre que hi hagi alguna cosa de baix, et trucarem, eh? Molt bé, encantat, haurem d'entendre-us. Una abraçada, Mario. 6 i 25 de la tarda. Continuem a la tertúlia esportiva de la penya del Morro, i atenció a la següent notícia, perquè no sé si ho sabíeu, però si no us informem, tot seguit al programa. El Madrid Barça, més vendit de Lliga, té el dissabte 2 de març i a les 4 de la tarda. Un moment, Edu, tranquil, tranquil. Sí, això és el que ha confirmat el president de media, però Jaume Roures, que ho ha donat per fet, en una entrevista que ha fet avui al Monaracú amb el Jordi Basté, en què han destacat la gran audiència del Barça que t'ha fet d'aí, diumenge, a les 12 del migdia. El Madrid Barça, de la 25 genera jornada, té tots els números de jugar-se a les 4 del dissabte 2 de març. Com diem, ho ha fet en aquest programa, al Monaracú, i no només ho veu viable, sinó que ell creu que es farà així. Si us dius Jaume Roures... És que es farà així, sí. Segons ell, aquest horari encara és millor per al continent asiàtic, que, al de les 12 del migdia, s'ha preguntat si algú es perdrà un Barça a Madrid, perquè es jugui a les 4 de la tarda, i de fet recollim la pregunta de Jaume Roures i la llancem aquí, a sobre de la taula. No. A sobre de la caura. De forma metafòrica sobre la taula de son. Jo no me'l penso perdre, encara que sigui a les 4 de la tarda. No és qüestió de perdre el Sol, no. La qüestió és que jo, aquí, l'any passat, el futbol club Barcelona tenia que jugar un Mundial de Clubs, fa un any, el mes de desembre, un any i mig, us recordareu, i el Barça volia adelantar al màxim el partit, i la Federació li va fer jugar el dissabte a les 10 de la nit, i tenia que volar no sé on es disputava, ja crec, aquest torneig. A les 10 de la nit contra el Real Madrid. Ara el Madrid té que jugar a la Champions. Estàs fent una mica de Morinho, no, Edu? No. Jo el que considero és que el Madrid no li afectarà res, jugar a les 8, diguem-ne, que sigui un horari normal per un clàssic, que no hi hauria problemes ni res, a les 8 de la nit el dissabte, que a les 4, perquè aquestes 4 hores jo no crec que li afecti el Real Madrid, gens ni mica, jugar al partit dels rimecres contra el Manchester United, que potser ja té fins i tot l'eliminatòria resolta, que és que jo ho veig al Madrid superior a la mateixa al Manchester, que els dos arribaran en un gran moment. Potser ja té l'eliminatòria. Jo entenc que el Madrid vulgui adelantar el màxim, però crec que la Federació, jo crec que l'horari millor era les 8 i el Barça no hauria d'haver per... Si ha tingut alguna cosa a veure amb això, no hauria d'haver per més, si ha tingut alguna cosa a veure, no sé si pot aquí condicionar, però si pot condicionar, no hauria d'haver per més que es juguessin a les 4. Per mi t'acord, eh? Sí? Sí, perquè a les 4 hores no ve d'aquí. A les 4 hores no tenia sencer on sí que poden treballar, reunir-se i fer coses, però per 4 hores a veure, no els canviarà res, d'això, és a dir... Però, per exemple, a la Xina, a les 4 hores... A mirar a la Xina? Jo crec que el tema va més enllà de si el Madrid li va bé o no li va bé, per 4 hores. A mi això és el que em comença a preocupar, una mica, seriosament, vull dir. El futbol és un negoci, ho sabem, i el senyor Roura segur que treu molts diners, i segur que el Barça també li va molt bé, promoure la seva marca a través de partits en aquests horaris... Mediaplo, mediaplo. Exacte, els chinos ho van dir, sí, no? La marca, la subdivisió de mediapro a la Xina, el continent asiàtic. De fet, l'Eli, que diu que sí, que a la Xet diu que a la tarda es veu que el canal Plus ho ha confirmat. Per tant, això ja està confirmat, que el Barça a Madrid serà a les 4, que jo volia comentar que les 4 de la tarda, allà, són les 11 de la nit. Les 11 de la nit. I tots al migdia, que és quan el Barça va jugar ahir, són les 7 de la tarda. Doncs a mi el que em preocupa, una mica, és que s'està arribant a un punt que només pensem en aquells dinerables chinos, que segur que és un marc molt gran, però és que, a veure, aquesta lliga és la nostra. Vull dir, el Barça, els socis del Barça, estem aquí, vull dir. Jo proposo, a partir d'ara...Ens prendran el futbol que fa, sí. Jo proposo als chinos, que amb tots aquests diners que tenen... i tot aquest poder que tenen per posar els horaris en les hores que els va bé, que es facin una lliga potent, que els fitxin el drog, perquè ja ho van fer els jugadors de primer nivell, i es facin la seva lliga. No pot ser, perquè són molta gent i no... Així podran anar a l'estadi, també. Un visionari de tot això va ser el matí. David Ávila. Joan Gaspar. Ah, no. Està aquí darrere. Doncs a la web-cam el poden veure. Gira la web-cam. Un visionari, un visionari. Què fas, aquí? Què t'has col·lat, aquí, a l'estudi? Vols parlar de futbol o no? Jo una miqueta, molt poc. Està com en segon pla. Entri, entri. Tenim aquí un micròfon reservat per ell. El que va ser un pioner de tot plegat va ser Joan Gaspar, que a ell era el seu moment de parlar en xines. Va ser allò del... xin-xun-xin, xin-xun-xó, que, si vol, rival d'on no marxarà de l'Arce. I al final va marxar. Conclusió, no sabia parlar xines. Tenim David Ávila, aquí, a l'estudi. David, bona tarda. Bona tarda. Escolta, aquesta tablet jo no la tenia amb abans, eh? No, no, és de la tortura esportiva. Ja ho veig, aquí, ja. No, qualsevol persona pot comentar l'esport. Avui ens acompanya David Ávila. David, tu alguna vegada has dit al chat de radiodesbert.com que aquesta secció no t'agrada... Mai, mai. ...i que qualsevol persona pot comentar-ho. No, mai, de debò, mai, mai. Hem portat el David Ávila perquè ell no sé si d'esport ens farà molt o no, però de franges horàries de televisió i d'audicions, sí que ens sàpiga. Mira, de fet, David, t'hem portat... M'ha portat per què? T'hem portat... L'any passat hi havia un concursant que jugava el 1000 i m'heu portat per això. L'Eli diu, no us equivoqueu, amb la pasta que tenen, perquè hem d'amuntar una lliga pròpia si poden tenir la nostra. Atenció, perquè comentem el tema dels horaris, perquè avui, Jaume Roures, també, el Mone Reco, ha comentat que el Barça, durant aquesta temporada, tornarà a jugar a les 12 del migdia, i ha destacat que al partit d'ahir el van veure més de... El van veure 100.000 espectadors més que el Madrid Sevilla, que s'havia jugat el 17 a les 10 de la nit. De fet, tots els enfrontaments es van veure a través dels canals de pagament. Per tant, hi ha més audiència, potser, al migdia, que no passa a la nit, Jaume Roures ja li va bé, però el que jo pregunto és, i ja posem el debat aquí sobre la taula, i per una vegada seguim el guió i comencem amb el tema. A l'horari del partit, us va agradar que el vas a jugar a les 12 del migdia? Si ens va agradar, home, personalment no, perquè no vaig poder anar al camp, perquè me'n vaig a esquiar. Tenia ressaca i tal. Però vaig anar al partit, igualment. Però, en canvi, sí que parla molt de la canalla, que hi havia molta canalla. La canalla no paga, oi? Hi havia molts nens que van poder anar a l'estadi, i que potser, si el partit treu de la nit, no hi poden anar. Sí, per cert, que poden jugar a les 5 o 6 de la tarda, i la canalla també hi pot anar. Però quanta gent, a lo millor, no hi va poder anar, que sí que hi va habitualment. Aquesta és la pregunta que jo em faig, però només parlo dels que hi van anar, però una dels que no hi va anar. Jo hi vaig anar, i tant que dic, per mi va ser una experiència diferent, d'haver un partit a les 8 de la nit, per fer-ho de tant en tant, sí, ara, cada setmana, no, cada setmana, no. El que passa és que, clar, ens queixem d'això, de les categories inferiors i de tot arreu, aquí, els camps de futbol, dels senyurs, per exemple, estan plens, de partits d'aquesta hora, les 12, a l'una del migdia... Jo crec que és normal que els nens, les categories inferiors, juguin aquestes. Precisament, Jordi. Però els jugadors professionals, aquests partits, que tenen un cert seguiment, per aquest motiu, per tenir un cert seguiment, es juguen per la tarda, i aquesta és la... Aquest argument és un altre a favor de jugar a l'hora habitual, que al migdia, la gent que és aficionada al futbol i que el practica, normalment, juga els partits aquestes hores. Si l'estàs posant a partit del Barça de la mateixa hora, o s'ho perdrà, o tenim un conflicte aquí amb els equips de regionals o els equips de aficionats. De fet, jo volia comentar que, David, ja que estàs aquí, ahir el Barça va tenir 100.000 espectadors més que un partit del Madrid Sevilla, que es va jugar dissabte a la nit, a les 10, contra qui jugava televisament parlant al Barça. A les 12 del migdia, un diumenge, que hi ha a la tele. Ah, vale, que hi ha a la tele, sí. Doncs mira, la repetició de la P. No, no, no, no. Qui hi ha? Doncs repeticions de... Tocara més suena. Sí que val és no, perquè no funciona, i tampoc ho posaran amb una hora, perquè vagi encara més malament. Tocara més suena i sortir del Messi per allà, no? Sí que val és sortir del Messi. Tocara o pressa. Tocar o pillar, no? Tu sí que val és, i llavors... Després d'ahir l'Alexis. El programa del rei, també el fan. El programa aquell és de l'Espanyola? Sí, sí, també el fan. No el fan al dissabte, no el fan al dissabte. També, crec que són dos dies a la setmana. Ah, no és que parlant sobre l'activitat. No el veig, no el veig. Un dia, si vols que anem-hi, el mirem. No cal, no cal. En fi, alguna altra, sí, però... Però són repeticions. De prime times de la setmana, que ho fan al diumenge al matí. Bàsicament això, són repeticions. No va lluitar amb grans totens. En fi, doncs queda dit... Passem ara al proper rival. Sí, perquè el partit d'ahir el comentem o no? Perquè veig que ens hem sortit d'aquest punt. No, Nadi, Jordi Roures sí que va comentar-lo del horari. Que ho teníem per aquí. No, si vols posar-lo, ja no val la pena. Ah, sí, home, sí, l'entredador del Barça, sí. Perquè una mica de tot plegat posem-lo. Perquè ell no s'ha emullat. Jo no he escoltat, però jo tinc ara que segur que... Sí que vol parlar sobre l'horari. Resaltar o donar les gràcies a l'afició, avui. Jo crec que avui s'ha de resaltar de manera especial. És un horari almenys no habitual. I avui ha sigut una gran festa. Avui el camp ha estat plàticament ple. Hem tingut l'oportunitat de veure que hi havia molta mainada, molts nens i això gran. És molt important per a l'espectacle. No crec que al final ha sigut un dia bonic, no? Som-hi, li he agradat. Som-hi, passats, amb els horaris. No, de debò, em perdó. Ja sé que sortiré d'aquí a estomacat. Però, aviam, el matí no us va bé. Ha entrat setmana, a les deu de la nit, tampoc. A les vuit del vespre, no, perquè... quasi havíem d'anar a sopar amb l'aparente i després sortir de festa. Quan ha de jugar al partit de futbol? No, a mi, entre setmana a les 9, per exemple, em sembla perfecte. El partit de Champions, a l'hora que és... A mi, l'horari de la Champions amb el partit. A les 8, 45. A mi, en Lliga, a les 8, no em va malament. Home, però podria estar a partir de les 5, no?, que començés i com a molt tard que començi cap a les 10, una cosa així. A mi, a les 10 també em va bé. També de les 10, eh? Aquesta franja es fa de molta. I aquell partit que van jugar a les 12 de la nit, contra el Sevilla... A mi m'agrada més la Sassió Golfa. Sassió Golfa, però tu en general t'agrada més la Sassió Golfa. Per cert, ara que he escoltat amb Jordi Roura, m'ha vingut al cap, una observació, que no sé si us heu fixat, però parla molt semblant a altres entrenadors de futbol, no, Sergi? Sí, altres entrenadors de futbol i els seus... Els seus predassassors, diríem, a la banqueta del Barça. Jo he estat fent un estudi i me n'he donat, precisament, de això, que tenen com un patró molt mercat, que jo crec que el va iniciar Josep Guardiola. Que parlen així, com que... I parlen tots amb el mateix estil pausat. Escolta'm, escoltem una mica de Roura, de Vilanova i de Guardiola. I jo veureu. Comencem pel Roura, no? A veure com passa el Roura. Roura, parla així. Perquè estic com un to al, no? Acabar les fes amb al. Jo d'acabar de baix, acabo amb al. El partit, jo crec que el partit ha estat francament excepcional. Dintre de tot això, estic totalment d'acord amb tu. Jo crec que avui a l'Àlex el son ha fet un partit francament extraordinari. Jo crec que sempre que ha jugat amb nosaltres, ha tingut molt i molt bones actuacions. Molt i molt, molt i molt, actuacions. Perquè l'equip de la plantilla és ampli, doncs no havia jugat. I avui una vegada més, quan ho ha hagut de fer, ho ha fet amb una solvència extraordinària per mi, ha fet un partit extraordinari, no? Val, aquest és... top a usar, sí. Escolta'm, Vilanova, a veure com parla. Ha anat parlant molt, tant del cobala com del gran jugador, que han passat pel club. Va marcar un abans i un després. No sé si el Camp Nou el farem més gran, perquè ja n'és molt de gran, però està clar que de l'Eo ja, dia d'avui, i té tot el que li queda... No tant, eh, no tant. I Guardiola?No ho sé. És el millor. No hi ha altra. És el millor. No... En ser actualment, haber sido ser entrenador de este jugador, siempre puedo decir que he entrenado. Es un jugador único. Es único por su talento innato, que sus padres le dieron eso, pero es por su capacidad competitiva que tiene. Nos enseña cómo se tiene con su comportamiento, nos enseña a competir. Y hay muchos de estos chavis parecidos, que han sido Andrés, por supuesto, es parecido Macherano. No importa si hace solo, hace frío, llueve, el campo está al lado... Condiciones buenas, malas. No sé, Sergi, aquesta Tessi... No sé si... I el Tessi se me ha onmo. Veus, Guardiola? Tito, no tant. Veiem algun altre exemple d'alguna altra entrenada de futbol, per veure si es sembla. Buenas noches, Anton, vean en directo en radiomarca. Querías saber si en algún momento, durante el partido... Usted ha pensado la posibilidad de dimitir. No. Ni durante, ni después. Hola, señor Morinio. Buenas noches, Antonio Muelas, ordenacional de España. Ha dejado en el banquillo al capitán del Ramadrez, el capitán de la selección. ¿Nos puedes explicar el motivo? Una decisión técnica. ¿Técnica? Una decisión técnica del entrenador. El entrenador analiza la situación, analiza los jugadores que están a disposición, elige su equipo para jugar, y es una decisión puramente técnica que podéis inventar las historias que queráis. Més agresiu. Encara hi ha un entrenador més agresiu, encara. Més agresiu, encara?Sí. No eres muy malo para decir pacto. Yo voto este pacto. Yo no he voto este pacto. Porque yo he hablado con mi pueblo. Con esta razón. Yo he dicho cómo yo tengo que explicar. Tú eres muy malo. Muy malo. No, no, no, no. Tú eres muy malo, roto el pacto de festivario. Y la interpretación siempre negativa. Siempre negativa. Nunca positiva. A tots els imagineu a sortir roure? No, no, no. La veritat és que comparant-ho amb el segon entrenador del Madrid, que és la Caranca, tenim sort. Tenim sort de que donin la cara. Tito, Guardiola o Roure... Parlant de futbol i penant discursos normals. He de dir que els talls que has collit de Roure, Vilanova i Guardiola eren una mica l'Azhar, en canvi els de Maurinyo i els de... i el de Bengal. Ah, no, no ho has dit mai. Les dues aprens en potser més polèmiques, que han tingut aquests entrenadors. En fi, doncs, he fet això que... Bueno, jo no... no aprovo, eh? La meva tèstima? No, jo no aprovo. Vots a favor? A veure, aquí. Molt bé, David i Sergi, sí. Iola, de Guardiola i Roure, sí. A mitges. Sí, a mitges. I tu, Cristina? Cap. Tu no te n'apabes cap ni una. Bé, doncs, 50% eh? Sí, sí, sí. Bé, ara sí, va, passem al proper rival, abans de passar... I el partit d'ahir? Ah, vols colar el partit d'ahir? Sí. Però per què? Part d'estacar a obrir les coses. A veure, un moment, ja sé què em diràs, no, és que va marcar Alexis, però bueno, va marcar piquet, també, saps? No sé què és el que vols comentar, perquè el Barça... Sí que la vida et va guanyar 6-1, i va fer un partit molt bo. Sí. I molt bé. Sí, sí, va fer un... Molt bé, molt bé. Tot a l'hora, no? Va fer un autèntic partidàs. D'estacar que sí, que... Alexis... Va marcar el seu gol, però no només part del gol va fer un bon partit, va fer un bon partit perquè va fer moltes resistències, va aprovar-lo en contra un per la banda, i jo crec que va fer un partit bastant complet, i el millor d'aquesta temporada. I després d'estacar que, a més, si continua marcando en gols, porta 13 partits consecutius a Lliga Mercant, és fent bons partits, i el millor del partit, sense optandre siniesta, que va fer un autèntic partidàs, i jo crec que realment es va lluir en totes les sentits. Perdona, és que ahir una cosa, posa'm música a tope, per favor. Vaig del camp, i cada vegada que tocava Andrés i mixta, era com si es pares al món, que es ralentis el temps, a càmera lenta, i es podia escoltar l'agradaria uns... que era una cosa espectacular i era com controlava, com driplava, com no perdia la pilota entre un, dos, tres jugadors del Getafe. Sí, era crem de la crem, i també un senador de la sort que tenim, que està veient-lo i jugar juntament amb Messi, però sobretot amb Andrés i mixta, que si no hi hagués Messi a l'equip, ell seria el número 1 del món, més que Cristiano Ronaldo. Per cert, que respecte a mixta, què creieu que ha de jugar com a extrem, o al mig del camp? No el que li vagi bé. El que li vagi bé. El mig del camp li va bé qualsevol lloc, que ell ho ha dit més d'un cop, que és a 100 més a gust del mig del camp, però que jugar a l'advantera no li importa a gent. Jo crec que el mig del camp pot fer més jugades, i a l'extrema pot crear més països, però està més escurat i té més espai per moure's. Qualsevol dels dos llocs ho pot jugar i ho pot fer molt bé. És el que té a ser tan bo. A Cesc li han de buscar un lloc a mida, perquè pugui rendir a maxi nivell, i han de buscar la seva posició al camp. En canvi, Andrés Iniesta, si el poses al mig del camp, juga excepcionalment bé, si el poses a la banda, també juga excepcionalment bé. Potser no pot explotar jo crec tot el seu potencial a la banda, però igualment és un jugador que no té arrades i que dona un nivell altíssim a l'equip. En canvi, es diuen que s'ha de sacrificar un puntet d'Iniesta per poder tenir la millor versió de Cesc, que igualment no li arriben ni a sobre de sabates d'Iniesta. Segons l'elicap de Vila, que ens comenta el xat, diu que a Iniesta va dir que se sentia molt més còmode al mig del camp, que no pas com a estrem. Estava tancat, estava tancat. Sempre ho ha dit que prefereix això. Per tant, si a Davila fos l'entrenador, ja sabeu on jugaria. Jo pitseria amb ell perquè ho ha dit exactament el que jo estava pensant. Cada fet, Iniesta, jo crec que li agrada més el mig del camp, perquè arribar des de segona línia li dona més oportunitat amb el tipus de joc. Perquè no és un jugador de buscar espai. No, clar, de córrer davant i tal. Si no, de segona línia, segones oportunitats i tal. En fi, estem intentant localitzar el Rafacano. No el trobem? El Rafacano ha dit que no podia ni per tal. Que no podia ni que el truqueixi. Ens ha deixat tirat aquí 10 minuts abans. No ha acabat gent que anem a trucar al Rafacano i ningú em diu res. Però això estic jo. Sí, gràcies. És l'únic que em fas cas. Parlem del proper rival, Edu Rodríguez, contra qui juga el Barça pròximament. Doncs aquesta setmana no es juga entre setmana, que ja s'extraïn de per si. Juga el dissabte de Granada. I és un Granada que ha canviat bastant des de l'últim cop que es van afrontar, que era l'inici de l'Àgiga. A quina hora juga? No ho sé, però crec que se l'has vuit de la tarda. Ho dic perquè, atenció a la gent del carnestoltes de Sant Just, perquè com que es fa la rua i tot plegat, a les 5, després es vaixar a la plaça Camuapa, on es donen els premis que escapa aquella hora, potser no hi ha ningú per rebre el premi. Vull dir, tothom estarà mirant el Barça. Home, tu sí, Jordi, que ets el presentador. Sí, l'únic, estaré jo allà sol. Però jo potser he escoltant la ràdio també. En fi, Edu, perdó, et volia tallar. Sobretot el rival, contra Granada. El que ha canviat bastant, sobretot des de mitjans, des de finals de gener, que és quan van treure en Kela, després d'una derrota contra el Sevilla, van fitxar un nou entrenador, que és el Carad, i amb aquest entrenador van fitxar diversos jugadors, Nolito, Aranda, Recio, i sobretot Buenanote, que és aquell home que li va fer aquell gol de falta amb el Málaga contra el Barça, a l'Àgiga, a l'últim minut. I des que ha fitxat aquests homes, doncs van guanyar al Madrid, han guanyat aquesta setmana contra el Deportivo, que va ser transcendental. No han perdut cap partit amb el seu nou entrenador, i realment l'imatge de l'equip ha canviat bastant. Atenció amb la Granada. Atenció, el Barça és molt superior, però sí que agrada estar... Sí, però s'ha d'alerta, perquè veient aquests referents, amb estar amb el Madrid, com l'altre partit. Va desconnectar totalment al Madrid, i realment, aquest equip ara té molta més solidesa defensiva, surten a pressionar molt, estan molt assertats en atac, o sigui, fan molt poques ocasions per partit, però tot que ha sigut pràcticament tot el que tenen d'ocasions, l'ha ficat dintre. No Lito li ha donat molta mobilitat... Com el Jordi. Jo, com cert, hi pot, no. Hòstia! Ramatemo, ramatemo, això, ja. Sí, No Lito li dona molta mobilitat per la banda, i Recio li dona molta jugada d'aquest taxis al mig del camp. Realment és un equip que es pot tenir en compte, però a priori el Barça. Conta amb No Lito, Manuel Agudo Durant. No Lito, que és un jugador que estava al Barça bé, però té molta mobilitat a apuntar maneres, però... Era com una mena de telllo, no? Potser un jugador de la banda, habilidor, ràpid... La diferència és que tampoc no tenia massa bona connexió amb el públic. Jo sí que potser té més... la gent li agrada més telllo. Però, no, no va tenir oportunitats per aturar el primer equip. Li ciolàvem bastant i crec que la seva actitud no agradava massa als entrenadors del primer equip. Sí, jo crec que s'assemblava més a Cristiano Ronaldo. No ho sé, realment s'està dient molt de Deu Llofeu, però crec que Deu Llofeu fa poc per complir 20 anys. S'està parlant meravellament de Deu Llofeu, però les qüestions que té 20 anys estan al Barça bé. La competència del primer equip és que té molts. Què vol dir que té 20 anys? Un moment, un respecte pels que en tenim 21... Vull dir, què vols dir això? Que ja no tenim dret a viure els que en tenim 20 anys? No, però ara s'està parlant. Jo volia començar a trobar el cap. Vol dir l'Edu. Jo crec que és un jugador del Deu Llofeu, que l'han de marcar de prop. Vull dir, no és un jugador que ara li pots donar molts minuts, i que ja es pensi que... És un jugador que, si el jugador és per arribar al primer equip, ja s'han de treballar les coses, jo crec que amb ell encara li fa falta un puntet més, perquè és un jugador que té condicions per arribar lluny, però ha de ser molt conscient que no se la gent faci. Jo, amb l'Edu Deu Llofeu, s'ha parlat... Es parlava de que podia ser un dels milions futbolistes del món, i totes aquestes coses, la qüestió és que Neymar té 21 anys, però sempre té un any més, i està perfectament en un altre univers, i molt lluny de Deu Llofeu. A priori és molt millor Neymar que Deu Llofeu. I més si, amb 17 anys, va començar a jugar amb el Barça, i amb 18 ja començava a ser bastant titular. Però Xavi Niestes... Però això és el que anava a dir, però per contra... Sí, però per contra, Xavi Niestes o Pujol, inclús, que el va fitxar al Barça en 17 anys, per exemple, i jugava al Barça en 17 anys... Pujol amb 21 anys no estava ni a primer lloc. Per això no estaven jugant ni eren titulars ni tenien una condició. En aquest cas també he destacat el fet que Tiago estava bastant consolidat al primer equip amb 21 anys, i és que la té molt, o sigui que també pot ser molt important anar al futur amb aquestes comparatives. Bé, atenció, perquè tenim un parell d'assumptes sobre la taula, etó, amenaçat de mort. No ens en parlem amb els seus llibons, però abans me n'hauria de posar una altra qüestió en la polisportiva, perquè Andrea Fuentes, que era capitana de la selecció de sincronitzada, de Espanya... De la taula de sincronitzada, sí. Doncs atenció, perquè la imatge que s'està donant... Que retira, per cert. Sí, sí, per això s'ha retirat, i la imatge que s'està donant del nostre esport no es correspon amb la realitat. El juke podria ser pitjor. La natació sincronitzada des de dins. Però això és el que he comentat avui. La nadadora catalana Andrea Fuentes, que avui ha fet un xat amb els lectors del diari Ara. Coses curioses de la vida. Diu que, de fet, Andrea Fuentes, amb 3 medalles de plata i una de bronza, és la millor esportista catalana de la història. La nadadora ha conversat, com diem aquesta tarda, amb els lectors del diari Ara, a través d'un xat. Ha comentat que és molt trist que es parli de la natació sincronitzada per la polèmica errant de la marxa de la seleccionadora de Natarres, que pels èxits, diu que sincerament, a mi em produeix un sentiment de vergonya, l'imatge que s'està donant del nostre esport no es correspon amb la realitat, o almenys amb el que jo he viscut. Per això és culpa del tipus de societat en què vivim. Volem tefanejar fora en comptes de buscar la millora personal. De fet, no ho sé d'acord amb mi, però la imatge de la sincronitzada ha caigut en picat, no?, als últims mesos. Una és que és un esport del que s'està parlant molt més ara, arreu d'aquests escàndols, que s'està parlant abans quan s'aconseguien els èxits. Vull dir, la natació sincronitzada ha aconseguit molts èxits per l'esport espanyol o el català, també, aquest cas, però moltes de les madures són catalanes, sobretot els Jocs Olímpics, en mondials, en europeus, i, en canvi, quan més portades ocupen, és ara, que hi ha aquesta polèmica. És una mica un cas semblant, en certa manera, al del ciclisme. Les polèmiques són molt diferents, però són els ports que sembla que surten més a la llum, quan hi ha un merder. Sí, però això és culpa dels periodistes i dels diaris, i de les tèl·lis i de les ràdios, que no pas del propi esport, no? Sí, el que passa és que és una mica un cas com... quan un diari pública una portada, per exemple, acusant algú d'alguna cosa, i després, en la fe de rates, ho corratgeixen a la pàgina 25 amb un breu. Doncs amb la sensació que passa una mica això, amb la notació increïtzada. Sempre ha estat allà darrere, que a pràcticament no se li feia ni cas. Home, sí que se li feia cas, perquè amb Gemma Mangual va començar ni un cert resó, el que passa és que, clar, la proporció... Sí, però sí que amb una altra. Gemma Mangual ho sap tothom, i... Andrea Fuentes, Andrea Fuentes. Andrea Fuentes, eh? Eh, no. La tercera, va. La tercera... Ona Carbonell. Home... Ona Carbonell, no sé qui és, ni la coneix, ni la coneix. És la cabella darrere d'Andrea Fuentes. És la cabella guanyant a la Malalla, als Jocs Olímpics. Molt respectes per ella. Mariona Durant, l'Ita Clavés, l'Imanya... I, per cert, Gemma Mangual també, part de la seva fama, ha sigut per sortir en programes d'aquests que li agraden l'Evitàvila. És veritat. Ara es fan programes de piscines i tot plegat. És veritat, això, David. La setmana passada ens ho vas comentar al programa, de famosos que estiren a la piscina, però és que el programa és això. Sí, sí, sí, tinc més noms, que es poden agradar. Gemma Mangual estarà com a jurat algun programa d'aquests. Pots ser, escolta, els diners... Qui havia de dir que Josef Afgram seria coach d'aquests programes? Per exemple, el rei es tira a la piscina? No, últimament no. Famosos de quin estil? Per cert, Jordi, que abans de continuar parlant de to, com tu has fet un apunt, m'agradaria apuntar que Jose Manuel Pinto aquest matí ha renovat fins al 30 de juny del 2014. Merda, eh? Ara que parlem de to, això que el volen envenenar, em perdó. No és mort. Molt bé, me n'alegro que una persona menys a la tour. Ara que hi hem parlat de to, que no es morirà, pobret. No hem parlat encara, eh? No entenc que una persona menys a la tour, perquè l'he tot assassinat. Un moment, un moment. Han renovat a Pinto, doncs un menys a la tour. Perquè aquí els senyors deien que Pinto és molt substituïble. No, no, jo no he dit això mai, Gina. Com que no, que està aquí per Messi. Sí, home, i tant, està aquí per Messi, perquè Messi no vol que marxi i pinta, perquè són molt amics. Perquè si no veig que no sentrem temps de fer-ho tot... No, que jo volia parlar d'Iguain i Belén Esteban. No vols callar un moment, David, perquè... Has vingut a dinar a mitjana d'Artúlia. Volia parlar sobre el cas de to, Sergi Breument, amb dos minuts abans d'acabar el programa. L'exjogador de Camaronesa del Barça, Samuel Eto, ha acusat, en una entrevista... ha acusat la Federació Camaronesa de Futbol de voler assassinar-lo... Però què dius? Després de que ell, l'any passat, fes unes declaracions acusant de mala gestió la Federació Camaronesa de Futbol. Eto, inclús, ha dit que porta... protecció personal, guardes, quan va amb la sàxia, o que menja a part, perquè no li enviarien el menjar. Això ho he dit a Samuel Eto, en quin context? En una entrevista, m'imagino, en algun mitjà. Doncs sí. Eto ho ha dit en una entrevista, en un mitjà, que ara mateix no s'ha dit... Així, en una web... que es diu G.Wande. Ah, vale, la veu de Camerón, potser, no? Alguna cosa, per l'estil... Doncs ha fet aquestes acacions, són una mica dures, però... Em sembla molt fort, la veritat, eh? La broma que hi pogués haver, que n'hi ha... Ostres, trobo molt... Ho trobo heavy, no? Trobo heavy. Per tant, Eto, m'agrada això, continuarà anant a les concentracions amb el seu país, a Camerón, i a jugar amb la selecció? Sí, sí, ell continua anant. El que passa és que hi van aquestes condicions, com de protecció màxima, també. Eto és un jugador controvertit, i un jugador que sovint ha sortit amb declaracions polèmiques. Home, jo jo dic una cosa, a mi, a vegades, també em passa això, eh? No ets controvertit, o que t'intentaràs assassinar. Quan jo vinc a la ràdio, jo sempre porto el meu got de cafè, perquè no em posin alguna cosa al cafè, o fins i tot quan algú fa un aniversari i porta pastes, també... Però que vas criticar la gestió de ràdides verdes. Jo vaig criticar la gestió de ràdides verdes, i llavors sospito. Sospito que hi ha algú que em vol eliminar. En fi, jo faig el sexe des de casa, també. Clar, però no m'admiro. En fi, millor no passar per aquí. Volem de deixar aquí... No, no, no. I Belén Esteban i Guain... Està molt bé, molt bona relació, junts. Tots els futbolistes tenen nòvies molt guapes, i en canvi, Guain, han anat a triar-se a Belén Esteban. Està confirmat o no, David? No, no està confirmat, però... Aquest jugament... Totes les rumors s'indiquen. De fet, ells ho han desmentit. Tots dos, sí, però bé, al final, un moment... Els jugadors de futbol sempre han tingut relliscades. I tot, mira, hi ha Canalda, Cristiano Ronaldo i Núria Bermudes... De fet, perdoneu, una cosa, va ser... Totes s'enjustenques, eh? I el Guain també està amb la Núria Bermudes. És molt sospitós que, Guain, l'altre dia va declarar... Jo, per ser titular, mato! Something's wrong! Acabem el programa amb el millor i el pitjor... Cristina, el millor per tu d'avui, a la penyola del Morro, que ha sigut? Doncs Mateu Vergara, per la Vita Vila, que l'ha portat. Ha quedat molt bé l'entrevista. I el pitjor del programa? El Rafacano, que guanya l'Espanyol, que va fer i no ha vingut, encara. Un dia que podia treure el pit... Home, està... Si ara la cuota d'Espanyol, demano perdó, perquè no en tinc ni idea. En fi, moltes gràcies per haver vingut. I tota la gent que ha fet possible la penyola del Morro d'avui, la Cristina, a la qualitat s'enjustenca, el Manel Ripoll, a Història de Sant Just, el David Ávila, amb el Mateu Vergara, a la secció de la tele. Gràcies, David, fins la setmana que ve. I a la tertulia esportiva, amb el Sergi Hipon, Léduo Rodríguez. A mi, nois, fins dilluns. I també el Sergi Cormán, la nostra especialista en bàsquet, que l'hem tingut al telèfon. Us ha parlat Jordi Domen, el tornem demà a partir de la 5 de la tarda. Adeu, xau, la tarda. La penya vol Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. ¡Vamos! Una cerveza fresca a la edad en el mar, bailar de verbena, refrescar-me la gente en una fuente. Me dieron, por favor, a un hermano valiente. Perdere el tren, perder la cadeta, encontrado una sorpresa y perderme ella. Hacer la compra, contar una botella, beber la pareja, jugar bajo la mesa i atar entrenes la colonia de nenes. Leer un hilo, que bequema en el bolsillo, en bajar quiñones, comer macarrones, hacerme el despistado en las reuniones, mirar estos títulos servidos de una serie, educar al guitarriro y crear en el puto héroe. Matar tu calendario, marquisar el escenario, volar por tu barrio, escondido en un armario, consumir tu salario emocionado hasta el campanario si. Soy un solitario, un proletario del boja muraria, no enruimo todo con río, porque son río por no llorar, hoy es río por no llorar. Soy un solitario, no llorar, hoy es río por no llorar. La vida s'enjust. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dilluns 11 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. El parteeu de Ciutadans, Lloren Ray, critica els casos de corrupció complant cada dia als espais dels mitjans de comunicació. Tot i això, rei considera que en aquest país és molt fàcil d'anunciar. El parteeu convergent ha veure'n també una emoció que l'últim ple va rebutjar sobre l'Ivi i l'IAE. Amb aquesta notícia, obrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars.