#207 - La Penya del Morro del 12/2/2013

Vull dir, ens sembla que és una insulta a tota la ciutadania. La seu dels populars està fortament protegida amb tanques i amb sis furgonetes dels Mossos d'Esquadra. Els concentrats asseguren que continuaran amb les protestes als dies 20. Després que el president del govern central, Mariano Rajoy, hagi dit que està del tot convençut que Catalunya es mantindrà dins d'Espanya el conseller de Presidència Francesc Coms, li ha respost que si és així faci tot el possible per permetre la consulta popular. Democràcia, diguem-ne, les apreciacions que pugui fer qualsevol es diluciden votant. El senyor Rajoy, el govern espanyol, té competència, si volgués, per organitzar una consulta sobre el futur de Catalunya. Si està tan convençut d'això, doncs que faciliti poder fer una consulta. No demanem res més. D'altra banda, el govern ha aprovat aquest dimarts la creació del consell Assessor per la Transició Nacional, un organ format per un grup d'experts que assessoraran el govern durant el procés sovranista. On s'ha dit que es fa amb la voluntat d'incloure el major nombre possible de sensibilitats inclosa la del PSC. Per visió del Temps servei meteorològic de Catalunya, Pere Clader, bona tarda. Bona tarda. Esperem aquesta resta de jornada, em sé el pràcticament seré, arreu. Tret prou del vaixell nord del Pirineu, on s'hi havia el migdia. S'ha clarit, hores d'ara ja torna a estar debat, i esperem que durant les properes hores reactivin les precipitacions, que seran en forma de neu a totes les cotes, i que es mantindran ben bé fins demà, mig matí o mig dia, seran prou de quantitats minces, localment poc abundants, i per tant, no esperem que es tornin a acumular els 12 centímetres que han caigut aquesta nitartia, o els 15 d'asterri d'aneu, a la resta del país, demà, amb bienes solellades, amb alguns núvols als lliprims, i també alguns de baixos que es podran formar a punts del sector central, del litoral i el prelitoral. Temperatures que, si avui, ja han pujat demà, o continuaran fent, i els 15 graus de màxima que hem tingut, per exemple, a Vilassà o Barcelona, demà podrán ser més generals i de manera puntual superar-se i atenció amb el vent, perquè tant avui com demà, bufarà amb força a cotes elevades del Pirineu, i també a l'emportada. Un moment i tot des del servei meteorològic de Catalunya. Clara Brosset, gràcies. Esports en xarxa. Bona tarda. El Defensa Central del Sant Andreu d'Idaq estarà uns 15 dies de baixa, després que pateix un trencament muscular, els isquiotivials, la ruptora, se la va fer dissabte a Llegostera, és la quarta lesió que pateix d'Idaq, que és el segon capità dels 4 i barrats aquesta temporada. Anant-vola, avui es dispara un partit avançat de la 18ª jornada de la Lliga Soval a dos quarts de nou. El Barça visita la pista de l'acadèmia Octavio D'Amigo. ... En directe, de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. I a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Són les 5 i 6. Benvinguts al programa de les tardes d'Ara a Mare, que és una plàtica gent que no sé com començar. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènec des d'ara i fins a les 7 del vespre. Això és la penya del morro. Gràcies. Bé, avui al programa començarem parlant d'actualitats en Justenca. Carme, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ui, que ha tingut un micròfon de color trenja, que no és la habitual. Ja està, ja està. Carme, perdó, i que per cert... Un aplaudiment per la Carme. Avui el públic ens acompanya d'on ve, Carme. Avui? Da figueres. Da figueres. Quina gafor. Quina gafor que vulguis, Carme. Aquest m'agrada més, no? Sí, és que això és una cosa que... Para un moment el problema. Perquè a vegades el morro fa... No, anem a apropar el programa. Un altre micròfon. Perquè... Què, què passa? Això és de l'Esmus Jazz Club, que és el programa que hi ha abans de la penya del morro, de 4 a 5, és el que fan... Esmus Jazz... És una noia que es quedarà sense veu. Tots els micròfons per aquí, de la ràdio, ens els trobem sempre girats, un cap a la dreta, l'altre cap a l'esquerra. En fi, és un missatge que pel programa és un murs Jazz Club de ràdio d'Esvern. Ara, si tots els col·laboradors que participo al programa deixeu els micròfons en condicions. Gràcies. No cal que el cap el diu, és una denúncia, és una denúncia. Bé, doncs avui el programa parlarem de la qualitat en justenca. A més a més, durant aquesta primera hora, parlarem de coaching a la qualitat amb la nostra amiga i companya Núria Uriol. També tindrem les bandes sonores de Clara Aguilaca. Avui parlarà de Django, la no sé si l'heu vist, la pel·lícula de Quetin Tarantino. Molt recomanable, per cert. Doncs avui parlarem a fons de la seva banda sonora. I a la segona hora, com cada dimarts, connectarem amb el casal de joves de Sant Jordi, i tindrem el cara a cara, o el debat entre el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que fan segon d'això a l'Institut de Sant Jordi. Tot això amb la col·laboració, més que especial de la Cristina Vargas. Bona tarda. Molt bé, molt bé, bona tarda. ¿Sabies que molts personatges estan basats en persones reals? Personatges animats. Molts personatges animats, com Mickey Mouse i coses així. Doncs mira, l'Arrec està basat en un lluitador que es veu que patia gigantisme. Ah, escolta, i no m'ho diguis, es feia dir l'Ogra, no? Doncs sí. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, i de més, penya que morro. Bé, avui comencem l'actualitat. Ens justem que parlant de Twitter, perquè és a través d'aquesta xarxa social que ens hem avantat, que aquesta nit hi ha hagut dos robatoris al parador de Sant Just Carme. De fet, són dos locals comercials del parador per una banda Beauty Studio Valerie, que és una perruqueria, i per l'altra, el Taz del Sandro, que és un local de restauració. Ho hem sabut a través de Twitter, perquè la Jasna Sánchez ens ha escrit que la Seguridad en Sant Just és una vergüenza. Dos locales assaltados y destrozados en el parador anoche. ¿Dónde estaba la policía?, es pregunta. I després continua dient l'Ajuntament... Això és una mica el que ens ha posat en alerta. Què ha passat? Llavors hem estat durant aquesta tarda posant-nos en contacte amb algun dels propietaris d'aquests dos locals, de fet, el Taz del Sandro. No l'hem trobat, però hem parlat amb algú de Beauty Studio Valerie. Ens han comentat que la perruqueria als lladres s'han endut un ordinador, que ha portat al Taz del Sandro, on han trencat totes les vides de la parador. Si durant el dia d'avui, aquest matí, heu passat pel parador, ja ho he vist, que hi havia una mica de moviment, perquè els Mossos d'Esquadra, més a més, també s'han apropat, era per això. Com us comentàvem, hem intentat localitzar els afectats, però no hem pogut, ho intentarem durant aquesta tarda, a veure si podríem parlar amb algun dels propietaris, d'aquests robatoris i d'aquesta sal que he hagut en aquests dos comerços. Avui, al centre de Sant Just, el parador. Dit d'això, dit d'això, el Twitter, avui també hi ha hagut una mica de moviment, a real de tot plegat, perquè la YASNA, després, ha posat alluntament de Sant Just, càmeres per a ells i sus cotxes, el resto del pueblo desprotegido de los delincuentes. I ha ajuntat una fotografia on es veuen les càmeres que hi ha, just al parador, que enfocen de l'ajuntament, i a la passacampació, i tot plegat. I després, la Gina Pol, primera tenent d'alcalde, de l'ajuntament, ha respost que diu falso, diu la primera càmera vigila el acceso a l'ajuntament, i la segunda controla l'aparcament prohibido en esa plaza. Diu, los agentes están en la calle. Per tant, hi ha hagut una mica de debat, avui el Twitter, i a través de la penya del Morro, cosa que ens agrada, que si algú vol fer alguna anúncia o vol comentar alguna cosa, utilitzi el Twitter del nostre programa per fer-ho arribar a tothom. I l'Oriol Bosch també s'ha ficat en el debat, i diu, prefereu que no es vigili res, jo tinc el poble com a molt segur. No sé què opina la gent que ens està escoltant, però us preguntem si creieu que Sant Just és un poble segur. Podeu fer-ho a través de la penya del Morro a roba. Jimel, per què rieu? No, és una pregunta típica de... És una pregunta típica de Josep Cuní, però que avui, com que ha passat... Jo què crec? Jo què crec? Home, jo crec que sí. Cristina, bona tarda. Hola, Jordi. És un poble segur o no? Home, en general sí, no? En general sí. Jo penso que sí. La gent que opini, depèn dels casos, l'experiència que hagi tingut. Tu, per exemple, a Carme, què opines? Jo també, per la meva experiència, que és diferent, evidentment, que suposo que algú que li hagin robat la meva, sí que és una percepció de seguretat, però suposo que això que et passa alguna cosa, que envia radicalment, al punt de vista. De fet, la Llasna Sánchez continua dient la seva opinió a Twitter. Diu que Sánchez, hoy, no es un pueblo seguro. Numerosos atracos a comercios lo certifican. I els enumera Mystic Informática, Prisma, Óptica, Forn Cusco, Taz del Sandro, Estudio Valeri... I ella mateix es pregunta, sigo. En fi, si voleu explicar-nos qualsevol cosa sobre aquest tema, teniu el telèfon de la ràdio o la vostra disposició, 3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. A més a més, els serveis informatius de la ràdio també continuaran a temps d'aquesta notícia i a la informació que es pugui d'arribar d'aquests dos robatoris que hi ha hagut aquesta nit, el parador Sant Just. Dita això, comencem l'actualitat Sant Just, que repassant tres notícies, la primera és que a les escoles com Montseny i Montserrat participen del programa d'animació lectora. Es tracta d'un projecte que pretén animar els nens i nenes a llegir. De fet, a Sant Just, el PAL va néixer... que és com són les sigles, no? Aquest projecte l'animo. Un programa per llegir i es diu el PAL. No sé si s'animen gaire a llegir. Va néixer fa més de 10 anys que a la trimestre els organitzadors s'acosten els centres amb una maleta plena de llibres pels alumnes. Carme Verdoi, també és informació. Es tracta d'apropar els llibres de diversos tipus als alumnes de les escoles. Els impulsors són Jaume Camproví, Carme Fina, que havia estat mestres. Ara estan ja de jubilats i s'acosten els centres amb unes maletes carregades de llibres que deixen els nens i nenes en funció del seu cicle. Per exemple, el cicle inicial es presenten llibres amb moltes il·lustracions, es treballen també els dibuixos. Després, un dia, amb les il·lustradores que acostumen a existir també en un dia a les escoles, com el Montsetovella i Mercè Arànega, normalment el cicle ha migat. També es presenten 6 llibres més adecuats a l'edat dels alumnes, que al final han de valorar si els ha agradat el que han llegit, i a cicles superiors també la dinàmica és semblant. Però 3 dels llibres són la mateixa autor, perquè també final de curs acostuma a venir a l'autor i en parlen. Un programa que està finançat per l'Ajuntament de Sant Just en un 50%, on 25% reteneu, i el 25% restant és per les mateixes famílies que tenen 3 euros de quota per verificar aquesta iniciativa de manera anual. Per cert, ja sabeu que es podeu posar en contacte també a través del chat, de ràdiodesbern.com, on el Manu diu, la Carme avui va molt guapa. Tens un admirador. Bé, com comentàvem, fa un moment hi ha hagut aquests robatoris, i ja tenim una trucada que vol compartir amb nosaltres la seva opinió. Diria que és la Jasna, la pròpia tuitaire que s'ha portat en contacte amb el programa, que la tenim a l'altra banda del telèfon. Jasna, bona tarda. Hola, Jordi, què tal? Molt bé, bona tarda, gràcies per trucar-nos. Aquest és el que ens vols comentar sobre tot plegat, perquè de fet, si ho gràcies a tu, hem sabut aquesta notícia dels dos robatoris, aquests locals, a la plaça del Parador. Què ens expliques de tot plegat? Primer, tu tens relació amb aquests locals? Qui ets? Jo també tinc un comerci en Sant Just, i, bueno, hi passava, hi va a la calle donde lo tengo, y encuentro con Julio, que es el propietario, y tiene el local totalmente destrozado. Habían entrado anoche a altas horas de la noche. Bueno, por la ubicación es muy complicado, porque ahí no tenemos vecinos, digamos, tan tan cerca, que por algún ruido se puedan asomar y ver qué pasa, ¿vale? Pero esas zonas intentaron... Bueno, abrieron el local de Julio, que rompieron toda la cristalera, se llevaron muchas cosas, y después continuaron con el local de al lado, de la peluquería, y que también robaron algunas cosas, y bueno, de al final se han ido, y ahí no ha pasado nada más. De quin local ets, propietaria? Yo, de la calle Badó, de Loterías. Entonces, claro, yo conozco a Julio, son gente que tiene una pareja joven, que trabaja ahí en la cafetería, que son buenos o los dueños, son personas muy esforzadas, tienen sus hijos, y claro, entonces va mucha rabia, que todo el esfuerzo que hacen venga alguien, o un par de chicos, o no sé qué habrá sido, y haga este destrozo, que también a él le va a costar, su esfuerzo volverá a recuperar. Tu deies que San Just hoy no es un pueblo seguro. No, no es un pueblo seguro. Yo he tenido la experiencia que hace unos... Cuando el presidente Montilla estaba viviendo aquí en San Just, no sé si todavía estará viviendo, había de repente basado en chicos que eran un poco sospechosos, y nosotros avisábamos a la policía, e inmediatamente toda la policía se movilizaba por este tema. Yo presumo que es por esto. Ahora llamamos y la policía tarda 5 o 10 minutos en llegar, depende de lo que tenga que hacer o no. O sigui que, segon la teva opinió, ara la policia no és tan eficaç com fa uns anys? No lo veo. De hecho, cuando a nosotros un cliente vino, y nos dijo que se habían asaltado un local, no recuerdo cuál, nosotros quedamos un poco nerviosos, pero también yo pienso que no sé quién para decir a la policía como tenga que hacer su trabajo, pero sí que a nivel de comercio se podría informar de estas pequeñas olas de robos para protegernos un poco más. Sin ir más lejos, me acuerdo que al día siguiente el cliente nos dijo a la tienda informática que entrara a robar, y se llevaron unos ordenadores que había tenido adentro, que estaban envalados todavía, que eran para clientes que los hayan comprado, entonces me decía a ella, conversando yo con ella, oye, si yo hubiese sabido de esto, es que me lo llevo todo. No dejo nada, ni siquiera dejo dinero. Perquè a tu... Esa noche misma que le entrara a robar. A tu ja has anat, t'has alceguit alguna cosa semblant al documentalutaría? No, no, afortunadamente no. Pero a ver, pienso que todos estamos expuestos de alguna u otra manera a si esto, digamos, no se frena. Porque claro, yo pienso, estos deben pensar que esto es un chollo. Lo que también comentaba de las cámaras, hubo gente que me dijo, oye, no estoy de acuerdo, porque bueno, ellos tengan su opinión y es muy respetable, pero yo no encuentro justo que ellos vigilen solamente sus plazas de aparcamiento y sus entradas al ayuntamiento, que me parece muy lógico que así sea. Pero, oye, pongamos cámaras en puntos neurálgicos. Bonavista, por ejemplo, lleno de comercios. La plaza del paradormisma, también con comercios. La zona de la Calla de la Creu, también, comercios. Una pregunta, la unió de botigues i comerciants, que és el gremi que us uneix a tots els comerciants de Sant Just, o alguns, vaja, no sé si tu i per tant jo hi parles habitualment, però estan avisats de tot plegat? Bueno, esto de la unión de botiguerces, digamos, ellos velan por quienes están asociados y quienes pagan su cuota al año. Una cuota que yo considero un poco alta. Más allá de eso, no pienso que sea a nivel. Yo creo que tendrían que haber más asociaciones, los comercios unirse más para que apoyarnos unos a otros. Cuando supe de estos de los robos, no recuerdo exactamente dónde fue, pero sí te puedo asegurar que yo me puse a hacerme un recorrido por todas las tiendas que más o menos conozco. Me fui al Bonrebos, me fui al Vallar, me fui a todas estas tiendas. Oye, ¿sabes qué están pasando estas cosas? Pero, claro, lo hice tarde, porque al día, esa misma noche, le te van a robar a la chica de la tienda informática. Entonces, el día que lo he hecho esa misma tarde, oye, mira, ojo con esto que está pasando, pero pienso que eso tendría que ser un cometido de la policía. Si para eso es tan... Quan fa més o menys que això, per exemple, el robatori de la tienda informática, de quan estem parlant, de quin temps? Yo creo que más o menos es un mes. Bé, doncs t'agraïm molt la trucada, Yasna. Nosaltres posem a disposició, de qui vulgui, el programa i també la ràdio. Imaginem que de debò estan nerviosos per aquest fet. No sé si els Mossos o saps alguna cosa més sobre la investigació que ara està duent a terme, o si es pot parlar amb el Julio, que és la propietària del taz del Sandro, de tot plegat. Bueno, yo creo que Julio estaría un poco liado, porque esto, claro, lo tiene muy encima, le han destrozado mucho el local y, claro, se han llevado numerosas cosas. Y lo han dejado bastante, quedó un menos, muy mal parado, en respecto a la peluquería del lado, ¿vale? Pero sí que... Nosaltres hem parlat amb l'agent de la perruqueria i ens han comentat que se n'han portat un ordinador i poca cosa més, però que tampoc no tenien efectiu a les caixes. Bueno, que imagino que es lo que andaran buscando. En el caso de Julio, por ejemplo, claro, es que se llevaron hasta la máquina de hacer sumos. Sus TPUs, un ordenador, una televisión... Y aparte del destrozo, que yo considero que esto le paraliza el negocio, que es lo que un comerciante no quiere paralizar su negocio, perder días de ingresar dinero, que ya la cosa está bastante mala, como para seguir, digamos, con estas cosas. O sea, yo entiendo que... A ver, uno es ciudadana de la guía de San Yuz, está empadronada, yo no soy catalana, ¿vale? Yo vivo aquí hace 10 años, pero no soy catalana, pero me gusta el pueblo y pienso que este pueblo podría hacer muchísimas cosas más del... El ayuntamiento tendría que hacer muchas cosas más, en vez de estar enfrascados en sus cosas de política, y ayudar más al pueblo, a apoyar a los comercios, mil historias, pero es que no se hace, no sé por qué, estamos dormidos y, claro, yo me meto en Twitter y doy caña, y intento, digamos, a ver, veo una caca de perro y me dan ganas de dejarme una foto a la caca y al dueño y denunciarlo, ¿por qué? Ho he fet tu? Has fet fotos de cagues i gossos i l'espalló de Twitter, o no? Sí, sí, pero es que, claro, dices... que... que... que ràbia, ¿no? Resulta que después te enteras que en la calle la creu un hombre por pisar una caca de perro, pues se ha caído y se ha comocionado una persona mayor y te entra a la ràbia, de verdad. De fet, acabem amb això, però ja saps que no sé si us ho saps, però vagi a tenir un chat a ràdiodesbert.com, on la gent pot donar la seva opinió, i per exemple, el Manu R.R. diu, mare de Déu ser jo, diu que vagi a pobilla cases o pel barri de Miraflores de l'Hospitalet, veurà que és inseguretat. Ah, bueno, también, pues que, claro, a cada municipio tendrá sus problemas, pero yo sí vivo en San Jus, si trabajo en San Jus, yo quiero un San Jus seguro, un San Jus limpio, un San Jus donde el alcalde nos escuche de verdad, donde nos sintamos representados, pues no después llega las lecciones. Tres meses antes, todo es flor y todo es gloria, para que les votemos, y después me parece que se olvidan de cosas importantes y que importamos, y que nosotros somos los que... A ver, sacamos adelante este pueblo, la gente paga su civil, la gente paga sus cuotas, sus historias, y bueno, y te encuentras con sociedad, con, bueno, es que si me tiras de la lengua, puedo seguir toda la tarde. Tota tarda no, eh? Tota tarda no, perquè tenim cosa al programa. T'agraeixo moltíssim que ens hagis trucat, i hagis donat la teva opinió al programa, cosa que pot fer tothom, qui vulgui, trucant a la ràdio o a qualsevol, a qualsevol dels canals de comunicació, de ràdio, d'Esvern. Ja és anar, que vagi molt bé, i molts ànims. Gràcies, a ti, Jordi. Bé, 5 i 24 de la tarda. Continua perquè avui anem tard, eh? Anem tard per aquesta trucada que hem tingut, i tot el debat que s'ha generat una mica al voltant d'aquest fet, on dos locals al parador aquesta nit han sigut robats. Canviem de tema, parlem ara de mobilitat, perquè el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari en 4 mesos a 3 a 33 persones, la major part, dones i persones d'entre 30 i 40 anys. Carme, dijous al servei, organitzareu una xerrada sobre buscar feina a l'estrany dia i a l'estiu. Sí, i de fet, des que es va crear el mes de setembre, només ja tenia cada 15 dies, que eren els dimecres de 5 a 8 del vespre, i ara el servei es farà cada setmana, a la mateixa hora, al servei d'ocupació i innovació, qui és aquí al costat de la ràdio. La majoria de usuaris, com deies, tenien entre 30 i 40 anys, un 55% eren noies, i prop dels 70% de les consultes s'han atès de manera presencial. Les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estrany dia i també pràctiques professionals a altres països. A més que des del servei s'ha atactat que, a causa del context de crisi, hi ha molta generatura que busquen noves oportunitats per al país, i que no només eren joves com potser es plantejaven en un principi, sinó que superaven ja els 35 anys. Per donar la cobertura a tot plegat, també el servei de mobilitat farà aquesta xerrada de dijous sobre les possibilitats en el cas de trobar feina a l'estiu a altres països. Serà dijous a les 7 de la tarda al cas de les joves i la impartirà Vegonya Aro. Bé, atenció, perquè això també ho anunciem a Maïdes, als serveis informatius de Radio Desbert. Avui m'han pliat una mica més la informació sobre les seues, les accions curts i unista de la Teneu de Sant Just, que ja forma part del Consell Català de l'Esport. Bravo! Home, ja era hora, ja era hora. M'han ficat esperada per a tothom. Atenció, perquè ho va comunicar l'enditat als seus socis en l'Assemblea General de Disabte, i a més a més també la trobada va aprovar el pressupost i altres projectes d'aquest any, com Refé el Camí de Santa Creu, Dolors de Carme. No sé, tenim més informació sobre quina serà la participació de les seues concretament al Consell Català de l'Esport. En aquest cas concret és simplement que fèiem el temps que ho volien fer, que ja s'havia d'acabar d'arir, o de fer aquesta formalització per formar part del Consell Català de l'Esport, com amb llet esportiva, per poder gaudir d'uns després d'algun d'activitats, o de segons quins... Ara no em surt la paraula, però... Promocions, descontes, avantatges, no? Sí, sí, d'alguna manera o altra. Això d'una banda, llavors aquesta Assemblea, que a més a més es van assistir bastanta gent, una avui t'entenen els socis, que és un bon número, en una Assemblea d'aquesta mena, també es van tractar diferents qüestions, com ara, un dels reptes que sempre comentem, que és l'animal joves a participar a l'entitat, i van sorgir dues propostes concretes. D'una banda es va suggerir estudiar els perfils dels socis que hi ha entre 30 i 40 anys, que seria la franja ja més jove, o 25, 30, deia, per saber com són, i mirar si ja es pot formar un grup entre ells, i llavors també intenta captar altra gent que tingui responc aquests perfils. No he anat mai jo, a les seies de Senjors, participar a una escursió. Tu has anat alguna vegada? Jo sí, però quan era molt jove. Ah, sí? Vaig fer, no, la marxa de regularitat. La marxa de la regularitat? Allò que es fa al marx. I ho vas perdre? Sí. Però si és molt fàcil, no? Sí, però em vaig perdre pel caràcter. No, era amb parella, amb una altra noia. Ah, anava a dir perquè, clar, potser et vas perdre especialment, depèn amb qui vas i dius, no, m'he perdut, ja. M'he perdut, vols veure la regularitat? No, em trobo al camí, però vaig arribar tard. D'altra banda, que un nou soci, és un noi que ve de Barcelona, i fa poques setmanes que és soci de les seies, va anar a l'Assemblea i tot. Ah, molt bé. I va proposar crear sortides familiars. Ah, molt bé. I es va dir que potser es faria un cop al mes, potser o cada dos mesos. Sí, perdona, ha de venir algú de fora, perquè ens deia les seies que hem de fer. No, perquè es parlava de quina manera pot atreure la gent jove. Llavors ell deia això, perquè d'aquesta manera, jo em vindria també amb els seus fills, per tant, els nens, des de més petits, ja tindrien el costum de caminar, però ja es ho has practicat, i si tu no ho has fet mai, jo o jo, que no ho hem fet tant, segurament a la nostra vida ens farà més mandra, quan tenim 25 anys a apuntar-nos-hi. No, però no passa res. Si ho has fet més petit, és diferent. Amb els fills i la canalla, d'aquí 20 anys que tindrem tots fills i filles, ja s'hi apuntarem. També hi poden anar els avis. I li en el perdis, tu tampoc. Bé, després de la tarda, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que ningú més informació. A partir d'ara mateixa, ràdio desverb.com i a la set, els senyors notícies, edició, vespre. Carme, continuem investigant, sobre el que ha passat avui tot plegat. Demà, és veritat que... que ho farem, no? Fem una pausa per la publicitat, i tornem d'aquí un moment amb la Núria Oriol, parlant de coaching, corrupció, i com no perdre els nostres valors davant de tanta desinformació. Fins ara mateix, a la Penya del Morro, va tardar. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullents de Sant Just, i també a la Penya del Morro. L'hi sent nobles, per la Penya del Morro o del Morro. Ràdio desvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, Penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La Penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Dos quarts de sis de la tarda, continuem el programa com cada dimarts d'aquesta hora. Sempre saludem a la nostra coaching particular, que ens ajuda a veure el món amb optimisme i amb il·lusió, malgrat les adversitats, que no paren de rodejar-nos per tot arreu. Núria Oriol, bona tarda. Bona tarda. A tots, i no deixes insistir les adversitats que ens envolten per tot arreu. Perdona, mira, ara fa un moment... Ara fa un moment aquí el programa justament parlàvem dels robatoris que hi ha hagut aquesta nit, els locals del Parador de Sant Just. Vull dir que ens ha trucat també una comerciant que estava preocupada i que estava nerviosa per aquest fet. La gent també... On és qualsevol plan de diari, qualsevol història, corrupció, everywhere, que diria un amic meu. Corrupció per tot arreu. Avui intentarem parlar també una mica de com poder prioritzar els nostres valors davant de tot plegat. Però abans, algunes notícies positives que hem trobat pel món... Més ben dit, ha trobat la Núria. Sí, ja ens les portes al programa. Ah, és veritat, les has trobat tu. Comencem parlant per aquesta, perquè 14.000 famílies de l'Aquador es beneficien dels circuits alternatius de compra-venda. Explica'ns què és això concretament. O sigui, és una dada molt maca, i, a més a més, vaig intentar la busca així, una mica del món internacional. Dic, home, sortim una mica de casa. Doncs és una dada molt maca que, amb el treball d'ons, fundacions i de cara al comerç just, han aconseguit a l'Aquador comptabilitzades, 14.000 famílies, puguin fer un sistema de compra-venda directa, sí, de manera que han sortit de la pobreza, són allà famílies més nombroses que les d'aquí, parlem de 6 a 8 membres de mitjana, i aquestes famílies, gràcies a que els ja n'han ensenyat, han recuperat, diguem-ne, mètodes tradicionals de conreus, de teixits, d'artesania, iniciatives innovadores fins i tot de les zones on viuen, s'han saltat tot el tema de la distribució. Per tant, vol dir que no hi ha intermediaris, i, per tant, s'abardeixen els costos, perquè no s'han de pagar terceres persones. Clar, i per isso, en canvi, el preu és molt just. Clar, clar, clar. I, aleshores, bé, que dona alegria veure que les estratègies que sumen, que van a sumar, doncs poden donar molt bons resultats. Tinc i tot quan les situacions són molt adverses, que qui ho són és adverses, però vull dir que a l'Aquador pobres, hi ha una eternitat, també, d'aquesta adversitat. És veritat. Ens alegrem per aquesta notícia, com també per la següent, perquè l'Ajuntament d'Ull de Cona i l'Empresa Mistral s'han unit per potenciar tots els temes vinculats al món de les oliveres, el que és l'oli, el turisme, la cultura, per potenciar el sector a les terres de l'Ebre. Sempre hi ha una notícia d'aquesta cultura, diguem-ho així, que la Núria és especialment llegada, i aquesta setmana és el tema d'Ull de Cona i l'Empresa Mistral per potenciar els temes vinculats amb les oliveres i l'oli i tot plegat. Per què les destques? A veure, la destaco primer, perquè és una notícia de la terra, és veritat, com entens, s'enganxada, eh? Sí, t'agrada, tu t'agrada, però... M'agrada, t'agrada també, sí. Sí? És que aquestes iniciatives, jo trobo que, en mitja d'aquesta adversitat, surgeix a moltes iniciatives innovadores, no? I és una cosa tan senzilla, que no vol dir que sigui tan senzilla de la pràctica, però de dir, escolta, recuperem el valor de l'oli, ja que el nostre país no només a les terres de l'Ebre, ja ho dic per endavant, es fa un oli boníssim, doncs recuperem-lo com a valor, com a producte de gran valor afegit, i tot el que pot envoltar aquesta cultura, perquè, clar, te'n pots anar des de l'època que era valorat en temps dels romans, pots parlar... Doncs pots fer guia tours turístics entorn de l'odli, ja sabeu, vaja, que fan degustacions d'oli, també. Els nostres olis estan guanyant premis internacionals superreconeguts. És a dir, es crea com tot una sinèrgia a l'entorn d'un aliment tan cotidiat, tan nostre, tan mediterrani, que penso que dius, que dius, estres, que bonic, no?, que bonic que passi, i que pot donar feina a més gent, que ens fa sentir orgullosos del valor del que nosaltres tenim i conreuem i oferim, etcètera, etcètera. És per això que la destaco, bàsicament. Per cert, Núria, crec que s'han arribat a catalogar fins a més de 2.000 exemplars de diferents arbres, no? Sí. A més a més que l'Oliver és sempre el símbol de l'art de milenari, l'art de la pau, i per tant, doncs penso que un país com el nostre, que té tantes i tantes oliveres, a més a més d'altres arbres, doncs mostra també un cert trenat del caràcter de molta de la seva gent, eh? Home, és veritat, aprofitem, no?, que a més... Som un país pacífic i no ens agrada cridar. Menys quan no ja no tenim més volta i ho fem. Sí, sí, sí. Per cert, que abans de passar el tema de la corrupció i com prioritzar els nostres valors davant de tanta desinformació, i informació, no tota l'hora, que no para de pareixar a l'últim moment els diaris que no sabem què creure, si hi ha una a l'altra, si hi ha el protagonista, el que explica la notícia. Atenció, perquè abans de parlar de tot això, tu aquí el guió has posat una prometa. Què passa amb Rajoy i el t'acompanyo en el sentiment de Rajoy? Explica'ns una mica de tot plegat, perquè què ha passat? A veure, és que he pensat que podia ser simpàtic posar la prometa que va ser notícia, eh?, ahir. O sigui, que resulta que el Departament de Comunicació de Presidència de Madrid, o sigui, del Govern de Madrid, volia metre un comunicat de pès amb per la mort del filòsof Eugenio Trias. Sí, sí. I aleshores resulta que es van equivocar i van dir que de part del president del Govern, el senyor Rajoy, doncs es donava el pès amb per la mort del senyor Rajoy i van anar directes en comptes per el falleciment d'Eugenio Trias, ens van posar per el falleciment de... Mariano Rajoy, no?Van carregar. Ostres, tu, doncs, jo crec que primer... Un parell de reflexions, la primera és que... A la Montcloa, que s'ha quedat sense feina ja, o sigui... Ja som els 4 milions o 5 milions de turats i dos que, ostres, no sé si s'ha fet especialment o no, però quina cantada, no?, perquè justament... Una cantada. T'acompanyo en l'amor, el sentiment del mateix Rajoy. De fet, és tan d'un fenomen paranormal, ja fa lluyo, eh?, que un mort fogui donar el pès amb per la seva pròpia mort. Sí, és veritat, eh? Jo també, quan em morir, ho faré també. Molt bé, gràcies. Exacte. Em gravaré un vídeo, que això també fa molt, eh?, i apareixeré per allà i diré, em dono jo mateix el pès. No cal que vinga... Exacte. Alguna cosa per l'estil. I acabem ja amb el que volem comentar, perquè si no la tindrem temps de fer-ho, amb això que comentàvem de la corrupció i de tanta informació que hi ha a tot arreu, que a dia surt alguna cosa nova. Justament avui em sembla que sabíem sobre l'Ajuntament de Súria, que també hi havia un implicat en una trama de corrupció urbanística. En fi, és un no parar, eh?, que a setmana, cada tres o quatre dies, com a molt, tenim un tema nou, nosaltres, com a societat, com creus que hem de reaccionar davant de tot això? Perquè clar, és que a mi el pensament de home, si ho fan aquests, per què no ho vaig a fer jo? I m'emporto aquí els fulls gratis de la impressora de la ràdio, per exemple. Clar, com... Sí, al tanto, vos fulls, eh?, que ja ho veig, que desapareixes. Sí, de n'hi ha els obres, també, va, que és un altre tema. Però, baixa, què hem de reaccionar davant de tot plegat? Com podem ser optimistes i conservar els nostres valors, Núria? Mira, o sigui, una recepta que serveixi per tothom, ja saps que no la tinc. Jo el que proposo, jo el que proposo és, d'entrada, que sàpiguem conviure amb la incomoditat, amb la indignació, amb la tristesa. Posem-li l'adjectiu que cadascú de nosaltres cregui convenient, que aquestes notícies provoquen, i sobretot, sobretot, no caiguem en la patia i en la indiferencia. Perquè aquest és l'arma més gran que tenen. Totes les persones que es dediquen, doncs, o que practiquen la corrupció, fan tractes de sonestos, etcètera, etcètera, d'alt escala i del nivell. És a dir, quan nosaltres, com a persona i com a ciutadania, et dic que hem d'en sentir indiferents cap un tema, aquest col·lectiu ja té guanyada la partida. És un dels factors clau per guanyar una partida, aconseguir la indiferencia d'un poble cap un tema determinat. Seria el mateix que la indiferencia cap al desnonament, o la indiferencia per les persones a la tu, o la indiferencia de les retallades de sanitat. Per tant, Núria, quan parles de conviure, et refereixes una mica, doncs, potser, a Sumiro? A Sumiro, sí, Cristina, exacte. O sigui, ser capaç de dir, m'indigno, em sento trist, ser que cada dia o cada dos o tres dies cauen notícies d'aquest estil, i a mi això em molesta, però vull mantenir la sensibilitat cap a aquest tema. No vull ser una persona que al final digui que un altre més fa tan fàstic que no vull saber res. Aquest punt, que és molt humà, de com a reacció és molt humana, jo diria que és la que no seria bona de tenir. Perquè justament l'altre pas per mantenir els valors és que tot el que estigui a les nostres mans de poder fer ho hem de fer. No pugui continuar endavant i creixent el contrari, el contrari i recoli. Per tant, indignar-nos, protestar, dir que, mira, està protestant, no? Sí, ella ja ha dit, és aquest tema, posant el procés... Ja ho veig, ja ho veig. Per tant, tot el que sigui protestar, mostrar el nostre rebuig, no sé, manifestar, que estem en contra de tot això, és positiu, no? És positiu, sobretot quan ho fem des del respecte, des de l'argumentació, que hi ha un sentit de solidaritat en totes les persones expoliades, en totes les persones damnificades. Quan hi ha tota aquesta mocuda, en què, fins i tot la nostra manera de manifestar la indignació, és admirable o es pot convertir en un referent, és molt positiu. De fet, a veure, encara que hagin tombat, de moment, la iniciativa, la patició, que la gent no se la desnoni de les seves cases, i tal, que, de moment, no han rebuxat el Congrés, amb uns arguments així, una mica civilins, no? Sí, era molt curiós. Ara us farem entrar per una altra cantona. Però, a veure, ja gairebé un milió i mig de signatures aconseguides. Gràcies a la batalla de molta gent. Sí, perdona, aquí també volia resaltar una cosa, que és molt curiós, que amb un milió i mig de signatures es rebutgi aquesta proposició sobre els desnonats i tot plegat, però amb 600.000, l'aferta Uri, que també ha afectat a Catalunya políticament en els últims anys, s'aprovi. O sigui, que és reflexionat, també, no? És curiós, que un milió i mig no poden enfront de banda de 600.000. Home, és una reflexió, a veure, molt per sobre, perquè ja sí que sempre anem curt de temps, però, a més a més, a veure, la magnitud dels temes, tu també vosaltres ja sabeu que jo sóc molt partidària dels animals, i vull dir, no m'amago de dir-ho, vull dir, jo no estic a favor dels braus, sincerament. Ho trobo, mira, una tortura per l'animal. Però, a banda d'això, dius, home, i les persones desnonades, aquestes persones, què són? O sigui, ja són un objecte, o sigui, encara menys que un animal. Ho dic així, ara, en plan bèstia, eh? No, no, no, no. Perquè com pots tu dir que... No, ja ho trobarem la manera, ho farem d'una altra manera, però, de moment que tirin davant-ho de les curses de braus, que, a més a més, significa tortura per l'animal, però no anem a tirar endavant aquell com que pot donar pau, donar més tranquil·litat, donar més serenor, a tants milers i milers de persones. En lloc d'ajuda a estabilitzar, ajudes encara a crispe més. Núria, no tenim més temps, acabarem amb un tuit del periodista Jaume Barbarà, que vam entrevistar aquí a la penya del Morrofà uns mesos del programa singular del Canal 33, i dius, mira, matrimoni, fa 20 minuts ho ha escrit, matrimoni de jubilats a Suïcida, a Mallorca, a Barça, a Sedes Nounats, el PP no accepta l'ILP d'acció de pagament, quin fàstic. Amb aquest tuit acabem la secció d'avui. Núria, moltes gràcies, vam deixar aquí, que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres, bona tarda. I, a continuació, a la penya del Morrofà, les bandes sonores de Clara Aguilar. Com que de setmana la Clara ens porta en profunditat, la banda sonora Clara, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Avui ens portes la banda sonora d'una pel·lícula que s'ha estrenat just fa d'altres setmanes. Per tant, molt recent, Django Desencadenado, en anglès, Django Encheine, l'última pel·lícula de Quentin Tarantino. Doncs si eres bastant art, res, el 18 de gener aquí a Espanya, i és una història ambientada a l'Amèrica Profunda, al sud, i ara descobrem la seva banda sonora. A mi em va agradar molt quan la vaig veure al cinema. S'ha estrenat fa menys d'un mes. És l'última pel·lícula, com deien, de Quentin Tarantino, després d'en Malditos Bastardos, que de fet, Clara, ja em vas parlar en aquesta secció, i és una pel·lícula aquesta que, en general, penso que ha agradat moltíssim. Jo crec que ha rebut bones crítiques. Va guanyar dos lobos d'or. El millor opte d'arabartiment, que és el Crystal Wolves, que és el que fa de cases recompenses. Que sortia també en Malditos Bastardos. Que és un crac d'actor, i també va rebre el globus d'or al millor guió. I, a més a més, està nominada, com era d'esperar, els Òscars, 5 nominacions, el 24 feu sabrem, i 5 més pels BAFTA. Ens ve molt de burra passar una mica la banda sonora de Django, perquè, com sempre, les pel·lícules de Quentin Tarantino molt ben triades totes les cançons de les diferents bandes sonores. Des que va començar quasi bé amb Richard Wardogs, Pulp Fiction, Kill Bill... També amb Malditos Bastardos, també. Totes les cançons molt ben escollides. Jo crec que no són perrestries a l'adjar, sinó que, a més, he escoltat que ells hi dediquen molt de temps a buscar-les, a provar moltes, i això, logicament, es veu reflectit després en la banda sonora. Unes bandes sonores que no costumen tenir un sol compositor, com John Williams, o Baja, o alguns que van del... són la madreta d'alguns directors, com en aquest cas de Steven Spielberg, John Williams, sinó que agafa cançons ja fetes de la història de la música i les va posant. Repassem una mica l'argument de Django, per qui no ho hagi vist, o per qui ho hagi vist, recorda una mica d'aquí a la pel·lícula. Doncs és la història de, com has dit, Django desencaïlado, que és el Jamie Foxx, l'actor que actua al passatge principal. És just abans, dos anys exactament, que es clater és la guerra civil. Llavors l'història és, diguéssim, que després que Django conèix el doctor King Shultz, que és un cassa, un cassador de recompenses, d'origen alemany que segueix la pista d'uns assassins, que són els germans Britel. Aleshores, per aconseguir el seu objectiu, busca l'ajut d'un esclau, que és el Django, se'l fa seu, i li promet que un cop capturat un cop resolant aquest assumpte, no se separen, ni el doctor King, ni el Django, i ell, a l'esclau, li demana al doctor King que l'ajudi a trobar la seva dona que va perdre, fa temps a la mercat d'esclaus. Quan dura la pel·lícula? És molt llarga, són 165 minuts. Doncs passen molt bé, eh? Doncs passen molt bé. Bé, doncs continuem repassant la banda sonora. Aquest és el primer tema que apareix al començament que es veu a Django, que va estar encadenat amb un 4 o 5 esclaus més pel desert, que es planos tipics així, de west i de western. Django! Django! Jo la canto, eh, quan estia a casa es comprant el pis vaig cantar en Django. Què passa? Està a punt de passar alguna cosa, eh? Sí, sí. Tanció. Tanció? Tanció de tensió. Oh, és que és mític, aquest so. Bé, com comentàvem la selecció dels temes de les bandes sonores de les pel·lícules de Tarantino demostren un director amb un bon gust musical. Molt bon gust musical, diria. A més, a més, aquest so no recorda ja antiques pel·lícules com Kilville, amb aquests vents. És un estil, realment. Sí, sí, sí. Justament crec que fa molt com voldria a l'Eno, que utilitza músiques preexistents d'altres pel·lícules i les incorpora a noves escenes de noves pel·lícules. Això després ho parlarem, que ell t'endeix això, utilitza cançons típiques d'en Genre de Western i les posa a les pel·lícules, però en aquesta pel·lícula en concret hi haurà una novetat que després ho explicarem. Com ha creat la banda sonora? És a dir, quin sentit dona a la pel·lícula? Que fa tant en Tino amb la música és que posar les pel·lícules no tenen un caràcter tan narratiu, sinó que és més aviat, una cosa estètica i emotiva. És això, que ell no fa, no utilitza la música per explicar, sinó per agradar. Jo crec que a més a més, anar al cine i veure una pel·lícula seva, si t'agrada la música, realment ho odeixes molt. I tant, i tant, i tant. I tant és així, que crec que gairebé podem parlar, com ho hem dit, que Tantino és una marca a les bandes sonores i ho tenim, exemple, com Pulp Fiction, com Kill Bill, com ho han dit els bandes, etcètera. Quin tipus de banda sonora és aquesta de Django? Com la definiries tu, Clara? Jo la definiria desencadenada. Ah, molt bé, eh! Com puc dir, no? Ara explico. I la banda sonora de Malditos Bastardos? Bastarda, no? La desencadenada. Amb això, desgancada, què vull dir? Que les diferents cançons que apareixen, que són gairebé 20, són molt diferents, la sentim una darrera a l'altra. Perquè diferents de pel·lícules anteriors, com Pulp Fiction, que hi ha més d'una drama a l'hora, a Django això no passa. Si en aquestes pel·lícules sí que hi ha històries diferents, que van passar al mateix temps, és la música, en aquest cas, serveix per diferenciar les històries i per contrastar-les. Això a Django no passa. Però tant mateix, la música sí que és molt diferent. És com si utilitza músiques molt típiques d'americanes amb músiques molt diferents. Pots posar un exemple d'això? Per exemple, hi ha una cançó, com la que es posaria ara, que és així, un estil molt caure entre molt americana, que és la Tuol, tothom del Verder Detch. Sí, perquè, a més, quan hi intentin, no fa el que li dona la gana. Sí, sí. Perquè a una pel·lícula de Western posar aquest tipus de música amb aquests baixos, tant... com molt moderns i tan electrònics... Però, evidentment, és marca de la cançó. No és una cançó, no és una cançó. No és una cançó, no és una cançó. Però, evidentment, és marca de la casa. Però, evidentment, és marca de la casa. I impregna amb el seu estil, per molt que estiguis a Western, a l'època medieval o a l'època troclodita. Fes una pel·lícula situada en aquesta part de la història de la humanitat. Ara, que és tu o tu de jo, encara pot quadra més amb les esceres d'aquestes de l'Amèrica Profunda, del sud, amb la guitarra, que ha un trici. Però, en canvi, quan posa cançons abans de sobre, el mashup vol dir que és una mezcla entre cançons que existeixen amb noves. Com la que és en Shane dels Gents Brown, masclada amb un rapero. I, a més a més, en aquest punt de la pel·lícula, quan sona aquesta cançó, si no m'equivoco, és quan es posa el vestit. Aquella de Rortera, de Colors, que es triella el vestuari. Si no tinguem res per la gent que no l'ha vist, perdoneu. Cristina, volies comentar alguna cosa? Sí, jo us volia fer una pregunta, perquè parlem d'això de les diferents músiques que hi ha. Si hi ha una trama i no hi ha diverses històries paraleles, els canvis de música no pot arribar a distreure una mica de la pel·lícula? Jo crec que et xoco una mica, que si estàs fent una mateixa història i és un ambient allò de western, en plan americà, del sud, et posen aquesta música de rap i us dius, ostres, què passa aquí? Estem a Nova York a l'actualitat, en plan... No, jo crec que genera com un... Ostres, com un xoc, l'espectador. Però seria negativa, per la pel·lícula? No, per res, per res. Vosaltres que l'heu vist. Jo penso que no, que al contrari... Li donen molt de... Té un toc irònic. I en aquell moment també li donen la pel·lícula que en sona, aquest tipus de música puja moltíssim. Perquè, bàsicament, no t'ho esperes, no estem acostumats, i aquest xoc que diu la Clara va a favor de la pel·lícula, perquè pel·lícules de western tots tenim el cap. És una música molt ricona i que també sona en aquesta pel·lícula. Però, clar, això... Jo crec que va a favor, al contrari, va a favor, perquè, a més, també, el tipus d'acció de llenguatge que s'utilitza és molt modern. És una realització, també, amb molt de ritme. I jo crec que, al contrari, va a favor. Suposo que, com ha dit la Clara, el desencadenant d'aquest, és una mica no la marca. Per això dius que realment va a favor. Seria una mica com la seva marca personal, aquesta pel·lícula que no sigui la típica de Wensberg, que hi hagi més gent o més públic que pugui anar a veure-la, i que ho deixi tant de la pel·lícula com de la música. De fet, Clara, no és una novetat que a Tarantino rescati joies dels anys 60 i 70? No, la Cristina Abans, aquest típic del director, crea escenes en què les interpretacions i música es converteixen, també, en tècnics videoclips. I rescata peces que han estat creades per altres pel·lícules abans. Però també podríem dir, com dèiem, al principi de la secció, que hi ha una novetat en aquest cas, en aquesta pel·lícula, i és que, per primera vegada, en la seva filmografia, gaudim de temes originals, composats exclusivament per la pel·lícula. Quins són aquests temes que s'han fet, especialment per Django? No ho sé, digue-m'ho tu. Encara aquí, que l'ha fet l'Italià Enyomorricone. Com a mític, també, de les pel·lícules i bandes sonores, com el Bono Fe i el Mal. Exacte. I aquest tema que es portem de fons, és el de Brian Mule, precisament, d'Enyomorricone, que comentàvem, que aquesta no és nova, sinó que sortia un espagueti western, que, de fet, també protagonitjava, o protagonitjava, a Clint Eastwood. Hi ha una sara dels anys 70. A part d'aquesta cançó que estem sentint, que és de Brian Mule, també hi ha altres originals, com la Corsa de Luis Vakalov, que és la que hem sentit al principi de la secció, i també hi ha un compositor clau en el gener que és l'espagueti western. I també hi ha una sara de cançó, que és el de Brian Mule. A més, el que hem fet és un espagueti western, i també hi ha un espagueti western, que és el de Brian Mule. I també hi ha un espagueti western, que és el de Brian Mule. I també hi ha un espagueti western, que és el de Brian Mule. Les pelles és on stems en aquest company qui farien la penya. M'hi faré, i jo fins i tot veig la penya del moro. L' classifyix sobre�을 et poses Boux直接. Per fer-ho, no? Tot aquestes idees que has tingut la pots aplicar al carrer Sotó de Sant Just. Ah, també, també. Pots liar tota la gent de la penya del Morro, i per això tots allò en plan... Ah, en ponis, pujats. I el Jordi Pindajango. És una molt bona idea, si no tenim ponis o cavalls de veritat, el que sempre podem fer com Monty Python, spamalot, o els cavallers de la Mesa Quadrada, que anaven en cocos, que feien co-co-co-co-co. En fi, clar, moltíssimes gràcies una setmana més i que vagi molt bé. Gràcies, bona tarda. I visc a les bandes sonderes, va, tarda. Visc a les bandes. I tots aquí et connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies general de les 6, i després a la segona hora tindrem el cara a cara entre el Dani Martínez i el Joan Chirivella, que és un de sol institut de Sant Jordes Bern. I, a més, també connectem amb el casal de Joves, com que a setmana per saber què xicou en aquest indret del nostre municipi. I atenció, Cristina, perquè, com sempre, tu estàs envoltada a misteri quan prepares accions, i avui ens explicaràs qui era Alexandre d'Aulufeu, que va néixer l'any 1903, va morir a Figueires el 78, i segons diuen és el nostre damos català. Ho sabrem a la segona hora del programa, fins ara. Bona tarda, parlem en el Carbajali Ramon Company, un matrimoni de sobilets de Mallorca, que s'ha suicidat a casa seva a Calvià, després de rebre la visc, que serien desnonats per impecaments. Segons han deixat escrit en una carta. Ho hem sabut la mateixa tarda, que s'està debatent al Congrés, una iniciativa, legislativa popular, que ha recollit prop d'un milió i mig de signatures i demana a fer possible l'adacció en pagament de l'habitatge amb caràcter retroactiu. La majoria del PP impedirà que la iniciativa prosperi. A tot això, la plataforma d'afectats per la hipoteca ha convocat per aquesta tarda mobilitzacions davant les seus del Partit Popular a diferents ciutats. En Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. No és possible aquesta comunicació, en qualsevol cas, en canvi, el Congrés, el PP, si és partidari de que prosperi la iniciativa legislativa popular per convertir, en aquest cas, els torus en ve d'interès cultural. El diputat popular José Manuel Alvendé han carregat de defensar-la, pelat a la llibertat i a l'igualtat que han detenit tots els espanyols per anar a dir o no a veure els torus. Como argumentos básicos de orden constitucional, la igualdad y la libertad. El principio e igualdad de todos los españoles ha recogido el artículo 14 de la Constitución y la libertad del artículo 10. Fundamento, fundamentan que cada español pueda ir o no ir a los torus, según su voluntad. Els diputats socialistes han optat, finalment, per l'abstanció José Andrés Torres és d'Alçoe. Esta proposición de ley no mejora la costumbre social. Por eso hemos decidido a tenernos de votarla. Si funciona, mejor no tocarlo. Así que si la mayoría de los ciudadanos está en una sabia y tolerante posición, mejor sería que aquí, en esta cámara de representación popular, frenemos las pasiones de las minorías de uno y otro signo. De la seva banda, Convergència ha denunciat que la iniciativa és una reacció contra la decisió de Catalunya de prohibir les corrides de torus i buidar de competències les comunitats autònomes. El govern ha aprovat la creació del Consell Assessor per la Transició Nacional, un òrgan format per un grup d'experts que assessoraran el govern durant el procés sobiranista. El Consell de la Presidència, Francesc Coms, ha dit que la voluntat és incloure el Consell el major nombre de sensibilitats tan civil com polítiques, i per aquest motiu obert la porta al PCC per què em formi part. Es fa amb voluntat que l'esperança migui, és més opinable, però li ben asseguro que la voluntat és que el partit socialista s'hi pugui acabar incorporant. I ha dit abans que es feia, la idea és amb voluntat de tenir permanentment la porta oberta. D'altra banda, després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi dit que està del tot convençut que Catalunya es mantindrà dins Espanya, el Consell de Presidència, Francesc Coms, i ha respost que si és així faci tot el possible per permetre la consulta popular. Us deiem en començar que la plataforma d'afectats per la hipoteca ha convocat per aquesta tarda mobilitzacions davant les seus del partit popular a diferents ciutats. Recuperem aquesta connexió. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, més de 200 persones convocades per la plataforma d'afectats per la hipoteca. Estem concentrades des de la fin de la tarda de la teva relació amb Barcelona i tallen el trànsit del carrer Urgell. Els concentrats criden contra el partit popular i contra la banca, i tenen intencions de seguir. Des del carrer, el debat sobre l'admissió de trànsit de l'AiA, la teva relació en pagament que s'està fent al Congrés. Un dels portaveus, Albert Siménez, ha excluït a la xarxa d'un nou crim financer. Creiem que és una certificació més dramàtica i més cruel de la crisi brutal a la que el Departament s'està matant la classe divisant d'aquest país. És lamentable que haguem de patir aquests crims, perquè nosaltres no entenem que s'hi existin, però altres són assassinats econòmics, assassinats financers. L'habla de forma considerada la concentració d'avui. El tret de sortida una campanya de mobilització que continuarà dissabte amb manifestacions a 40 ciutats espanyoles entre altres Barcelona. Bona tarda, us parla David Amador. El davanter del Barça, David Villar, ja ha rebut l'alta hospitalària després de patir a Ioncòleg Nefrític, l'estoria que demà ha reincorporat els entrenaments en gràcia dubta per jugar dissabte a Granada. D'altra banda, el Barça espera el compliment de la sentència que obliga l'anterior junta directiva presidida per Joan Laporta a avalar uns 23 milions d'euros. El protegeu de la Junta de Toni Freixa ha afegit que el Barça no renunciarà a obtenir una garantia que la justícia segons ha dit li ha aconseguit. En okay, patins, avui es disputa el Gruix de l'atv. 18, jornada de lligar a les 9 de la nit. 7 partits igualades a Sant Feliu, Noia Calafell, Blanes Vilanova, Vandrell Massanet, Reusbic, Bersalcoy i Lífior Lloret. La justícia es disputarà al partit entre el Lleida i el Vultraga. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquesta nit han entrat a robar dos locals comercials al paradós. Tracta del restaurant del Tàs del Sandro i de la Perruqueria Estudi Valerí. Segons els loïteris de la Perruqueria els han robat un ordinador però no s'han d'anar d'anar diners en metàl·lic. I, en el cas dels altres lladres enrencats als vidres per entrar-hi, han regirat el local. Els fets han passat cap a 4 o 6 de la matinada i han anat a una patrulla de la policia local i també dels Mossos d'Esquadra que han obert una investigació per aclarir aquests fets. El servei de mobilitat internacional de Sant Just amplia el seu horari de tensió al públic. El servei es tenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre i ara el servei es pastarà cada setmana en el mateix horari, el servei d'ocupació i innovació. En els primers 4 mesos de funcionament, 33 persones han fet ús d'aquest servei de mobilitat internacional. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55%. Han estat noies, prop de 7 de cada 10 consultes en el test de manera presencial i les demandes més frequents eren els dubtes sobre la feina, recerca de feina a l'estranger i pràctiques professionals a d'altres països. Per a una cobertura a aquestes necessitats, el servei de mobilitat internacional farà una xerrada que et dijous sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a d'altres països. La impartira de Vegoña Arroz, responsable del servei, es farà a les 7 de la tarda, al Casal de Joves. I acabem amb aquest vullet d'explicar amb vos, que la CES ja forma part del Consell Català de l'Esport com a entitat esportiva, una fita que es perseguia des de feia temps, i finalment l'entitat ja és una associació més d'aquest organisme, que va ser una de les qüestions que els membres de la Junta de la CES van comunicar a la vuitentena de socis que van assistir, i sap de l'Assemblea General Ordinària, una assemblea que també va servir per explicar els projectes de l'entitat per aquest any, per exemple, van parlar del concurs fotogràfic de la CES, aquest any se s'entrenarà en l'Ema Geni Montanya, i se seguirà treballant en el mapa topogràfic de Sant Just, com a projecte destacat també la CES, involucrarà en la remodelació del camí de Santacareu Dolorda, d'altra banda pel que fa el repte d'animal Joves en participa a l'entitat, van sorgir dues propostes concretes, d'una banda, estudiar els perfils dels socis més joves, per saber com són, i mirar de forma en grup, i d'altra banda, un nou socis per proposar crear sortides familiars. I de moment això és tot més informació de la CES del Sant Just Noticias de Lícia Véspera. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirantment musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Cuida't eggs a la monta! La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Sadón-Coll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oetón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. A la centre de la llaneria Berts, saludem a la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. A la centre de la llaneria Berts, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal, i feliç el 9. Què tal, com esteu? Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro, Cristina. Què tal, com estàs?Molt bé, jo. Atenció, bé, aquí fent el programa. D'aquí uns moments pararem amb el Dani i el Joan, que fan el cara a cara particular, com que a la setmana fan segons deso a l'institut, i avui debatran un tema molt interessant, que m'han comentat abans, però que agarret mateix. O quina ràbia, no recordo. Sí, les retallades escolars.Tens la raó, molt gràcies, Cristina. Avui debatran si les retallades escolars estan bé o no, que em sembla que molts debat no hi ha, sobre el tema, però en parlaren ells amb la seva visió des de nois de segons deso a l'institut. I a més d'aquí una estona, descobrirem qui era el Nosferatu català, segons diuen era el Nosferatu català, que va néixer el 1902, i va morir a Figueres l'any 1978. D'aquí uns moments a la penya del Morro Pro. Abans de tot això, com cada setmana, connectem amb el casal de joves de Sant Just desvern. I allà tenim l'Alejandro Fernández Alejandro. Bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Alejandro, què tal? Com estàs? Molt bé. Sí, molt enfeinats. Per què? Els dimarts són a tutti plenis. És veritat, teniu ràdio, no? Escolta, si us va bé, canviem el dia. No, ja està bé, eh?Ah, vale, vale. Estic així, les tres.Va, ho dic. Perquè clar, els dimarts és veritat, no? Com és que els dimarts és el dia de més treball, el casal de joves de Sant Just? No, però va a un ciutat que tenim totes les sales ocupades durant aquest horari. Avui què teniu, per exemple, així, que us estressi? Tenim el... bueno, tot funciona ja sol, eh? O sigui, nosaltres només estem... Hola, què tal? Passeu i... Hola, què has fet? Tenim una miqueta, però tenen els seus talleristes, eh? Sí. Tenim la sala de tallers al teatre social, que fan un parell d'hauretes de teatre. A la cellotopia tenim el taller de trapezi. Ara d'aquí una estoneta em vindran a l'espai Arroba a fer producció musical. I continuem amb l'exposició del... Controles? Controles, això mateix. És teu? Tot va bé? No? Això què fan? Que, per cert, una pregunta. Hi ha molta gent que passa per l'exposició? Sí, van passant. Funciona molt bé, perquè també estem treballant conjuntament amb l'Institut, a Lluís Sant Just, i just aquesta tarda també hem vingut al grup del Dani i el Joan, el segon de la ESOB. Sí, sí. I, bueno, van venint els grups i els s'hi fan xerrar a les hores de tutoria. I com responen els nois de l'Institut? Bé, bastant bé, perquè hi ha molts que no tenen molta idea de com... O sigui, saben el que diuen els amics dels amics, saps? Això és els bulos, aquests, de... Però, bueno, està bé que comencin a tenir informació sobre els riscos i com provenir històries d'aquestes. Clar, perquè això és una informació directa, no? De tot el tema de consum de drogues, de canavis, de tot plegat, no? Sí, sí, a part, ja ho hem comentat diverses vegades, però el vol de això és que hi ha com... la mateixa exposició està dividida en 3 parts. La que seria per menors, la que seria ja per joves, que hi ha mallors d'edat i una altra part també per pares i professors. Està molt ben enfocada i, en aquest sentit, sorten d'aquí amb coneixements, clar. I en el tema dels iPads, està funcionant bé la cosa o ha desaparegut algun? No, encara no. Encara no. I, bueno, tant de bo que no... Esperem que no. No, perquè ja hem dit que ja hem descobrit que la diputació posava un parell de noies cada dia, no? Com una mica guardianes dels iPads, no? Sí, sí, bueno, a part de vigilar els iPads i tal, són les profesions que acaben d'entrar en aquell espai. L'excusa, l'excusa és... La realitat és que vigilan els iPads, i això són tothom. Bueno, en fi, si voleu anar a veure aquesta exposició, ho podeu fer el casal de joves fins aquí un paio de setmanes, no em sembla? Sembla que fins al dia 8, si no... 18 de febrer? Sí. Doncs això és la setmana que ve, això és la setmana que ve, perquè... Ja portem des del dia 30, em sembla. Sí, és veritat, és veritat. Aquesta exposició sobre drogues, el casal de joves de Sant Just, que és molt recomanable. Per cert, que també és molt recomanable, veus com han lligat el tema, la web del casal de joves de Sant Just, que s'acaba d'estrenar, fa molt i molt, molt poquet. És també la setmana passada, parlàvem amb Alejandro, que no sabíem ben bé quan seria. I atenció, perquè ja tenim, o ja hi ha, nova web del casal de joves de Sant Just i sota casaldajobes.com. Bravo! Bé, Alejandro, esteu contents, eh? Sí, molt contents. I, de fet, just el dia després, de parlar amb vosaltres, ja, bueno, els nostres tècnics, la vam penjar... L'Àlex, no? Digue'm. L'Àlex. L'Àlex, sí, i el Marc. I, bueno, la veritat és que, molt contents. Bé, la tinc aquí davant meu, casaldajobes.com, si la voleu veure. Home, la veritat és que és fantàstica el començament. Hi ha allò, que hi ha com quatre fotografies o cinc, que són les que voleu, que apareix un mico a la primera. Sí. Això va ser idea teva. La nova gueta al casaldajobes està molt pepi, saps? Nens, sí. Ja, però això va ser idea teva, no? No, de fet, no. De fet, va ser de l'Esti. Sí, és veritat. Està molt pepi, nen, sense sort, eh? Una mica, allò sóc... Com piques això, com destacat. Com que sóc joves, no? Teniu aquest esperit. A més a més, també... Per exemple, vas anar vagant per la pàgina web, hi ha la programació, el punt d'informació, les activitats de 12 a 18, les activitats d'entitats, cursos i monogràfics, després els diferents serveis, com els books de sats, lloguer de sales, l'escaitting d'or, el servei d'informació jovenil... En fi, escolta, un munt de coses. Una web que és molt i molt xula, i que, a més a més, també, com comentaves, té especial atenció amb els mòbils, amb els Android, els iPhones, també les tauletes, no? Sí, perquè aquell era el handicap que teníem abans, que no es podia veure des de cap dispositiu mòbil ni tablet, i, bueno, hi tallava una miqueta el rollo, no? Atenció, perquè ja m'agrada molt la fotografia del concurs, aquest cartell del dia de la dona, que ja vam comentar la setmana passada, que és molt xula, no?, que es veu una dona, aquí, rollo popi, del popa rollo dels anys 50-60, però fent com ensenyar múscul, això m'agrada. És mig múscul, mig botifarra. Sí, sí, jo soc pacífic, jo veig aquí un múscul, no veig botifarra. I després, en fi, el tas de vins, que hi haurà la setmana que ve, que ja en parlarem, el 20 de febrer, dimecres 20, i també les noves cuotes anuals dels socis pels bucs de Satch, on qui tingui carnet jove té un 20% de descont de la cuota anual. En fi, totes les informacions del casal de joves a primera mà, cosa que us felicitem per aquesta nova pàgina web. Alejandro, molt bé, molt bé. Per cert, abans de marxar, parlem una estona del Carnestoltes. Sí, atenció, perquè avui és un dels dies importants del Carnestoltes de Sitges, per exemple, que és un dels més importants de Catalunya. Avui hi ha la Rua de l'Axtermini, el centre de Sitges, el carrer del Paca, tot allò, que és on anem a l'Alejandro, anirà aquesta nit, també a disfrutar una mica de tot plegat, però recorda... No, Alejandro? Sí, segur. Recorda que aquest dissabte hi ha la Carnestolfest, que, en principi, també organitza el casal de joves, però que es fa l'antigament anomenada, vacuneta i actualment anomenada equipament de la plaça de La Pau, justament a la plaça de Pau, al barri sud de Sant Just des Bern. Alejandro, què ens pots explicar d'aquesta festa del Carnestolfest? Doncs, en principi, bueno, com cada Carnestolfest té una temàtica, aquest, en principi, han volgut que sí com una visió de futur. Què vol ser de gran? Què vol ser de gran, sí. Bueno, com ens veiem d'aquí 20 anys o 18 anys, vale? Cadascú pot, com veus, és molt ampli, o sigui, tu pots ser una estrella de la ràdio, de la... Sí, escolta, tu pots anar amb perruca. Jo podria anar amb perruca, jo crec que ni amb melena. Sí, ja em va a la llet, aquest comentari, eh, perquè la gent que s'ha conegut a Alejandro sap que va pelat al zero. Sí, sí, però només tinc més llarg a la barba que... Sí, per dir-ho finament. No, clar, perquè no volia faltar, no volia faltar. Però, vaja, això serà aquest dissabte, i a partir de quina hora? A partir de les 11. Serà suposo que acabarà amb l'estrès, l'entrada és gratuïta, si véns amb disfressa, i si no, dos euros. Perdone, s'ha de ser mala persona, com deia aquell, i ruïn per no n'ha disfressat, no? Bueno, tot pot ser que algú li agafi treballant, i que li vi aquí just, i no pugui, i bueno... És veritat, és veritat, veiem fins. Però per dos euros, Jordi, tampoc passa res, no pagar-los. No, no passa res, però home, són les festes d'esfresses, qui no va disfressat sempre és lleig, no? Home, de si mateix. Va disfressat, però això no colla, hi ha molta gent que dirà, és que jo estic igual de quin temps, dius, no? Bueno, vera, ojo perquè l'edat passa per tothom, vale? Bé, doncs això serà el que Ernesto el fes, aquest dissabte, a la nit. I acabem, Sergi, si et sembla, repassant el que hi haurà aquest dijous al vespre, perquè el servei de mobilitat internacional de Sant Just, ampliat al... No, perdona, és que m'he confós, això és la xerrada, que per donar cobertura a aquestes necessitats dels joves que volen marxar fora i saber què és el que passa, aquest dijous es farà una xerrada sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a altres països, la impartirà la vaconya Aero, responsable del servei, i es farà a les 7 de la tarda el cas del de joves, no? Sí, senyor. Hi ha molta gent que ha vingut a demanar informació o que es pregunta si a l'estiu pot marxar fora a treballar? No tenim moltíssima demanda nosaltres, però sí que han vingut 5 o 6 persones demanant informació. De fet, clar, amb la situació que estem ara, hi ha molta gent que té estudis i que tenen idiomes i tal, i veuen que és una bona sortida, agafes experiència, i, bueno, l'unidó. Que tu, Alejandro, no sé si has sortit a treballar fora alguna vegada. Jo no, jo tinc la sort o la mala sort de que sempre he tingut treball i sempre aquí, a Barcelona. Ja fas bé de dir-ho, mala sort, potser perquè... O bona, depèn de com has mirat. Avui dia bona sort. Sí, però... Sí, és bona sort perquè mai m'ha faltat, no? Però, clar, l'estat també ha estat lligat, no? No, amb una feina no... És veritat. A veure, aquí crec que hem de diferenciar dues coses. La primera són les persones que es veuen obligades a marxar, perquè no troben feina, i les altres són les que tenen l'oportunitat, ja sigui per edat o perquè els hi donen la gana, anar a viure experiències a fora, no? I la veritat és que no sé el primer que potser no tant, perquè, clar, et veus més obligat, però sobretot en el segon, és una experiència increïble, no?, anar fora, és fer com vida nova, es porta molt últimament també... Londres ha sigut un clàssic de tota la vida, anar a Londres. Jo crec que amb qui més, qui menys coneix algú que ha anat una temporada a Londres a veure qui s'hi cau. M'imagino que tot això es tractarà aquest dijous en aquesta xerrada, el que és el de joves. Si teniu qualsevol dubte, doncs neue, prebunteu-li directament a la Begonya, que és qui porta aquest servei, des de ja fa setman. I, en fi, també estava pensant en altres tipus de països, que, per exemple, gran Bretanya i hem comandat l'Ondres a Escòcia, també últimament també s'està posant molt de moda. De fet, jo crec que, arreu d'Europa, menys nosaltres, tenen molt el costum aquest de acabar els estudis, diguem-ne, i abans de marxar a l'universitat o com fins i tot, anar a l'universitat, no?, a vegades un any sabàtic i fer com unes pràctiques o... Home, és que és una experiència molt enriquidora, eh? Sí, jo crec que sí. A mi, personal, t'ho veuré als ulls. I tant, i tant, bé, doncs queda dit. Si algú vol aquest dijous a la set al vespre, el casal de joves de Sant Just. Alejandro, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies, una setmana més, i recorre tota la gent del casal, eh? La Montse, el Sergi, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. 5 minuts, arribem al punt de dos quarts de set de la tarda, i atenció, perquè d'aquí uns moments descobrirem amb... Cristina. Sí, amb mi. Amb tu, però és que em mires amb una cara... És que tu ja em fas pujar. Per què? Sí, perquè hi ha... Ai, Jordi, no tot és misteriós. No, sí, sí que ho és. Amb tu, sempre. D'aquí uns moments descobrirem qui era el nostre damor o el nostre ferato. No, el nostre ferato és diferent. No te'n saberà el nostre damor, em sembla. Qui era el nostre damor català que va néixer l'any 1902 i va morir el 1978? Recordem el nom? Alexandre Dolufeu. Delufeu, com el jugador del Barça que parlàvem ahir, no? Bueno, jo hi atrem molt, a veure qui era aquest home, i les teves històries de por, Cristina. Fem una pausa i tornem ara mateix. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. Ràdio T'esper. Durant de 8.1. De dilluns ediventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. It's more jazz club. Cada dia de dilluns edivendres i de 4 a 5 de la tarda. No, malalt. Muth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. El cinema es fa ràdio. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Atenció, perquè ara mateix a la penya del Morro s'ha acabat el ja-ja i el Xixi, Cristina... Volem descobrir a veure qui és... No es riguis, perquè les seccions que sempre portes tu són misterioses. I no t'agraden a tu, Jordi? M'agraden molt. Atenció, perquè avui descobrirem qui era l'Axandre de l'Ufèu, conegut per molts com el nostre damos català. Algunes pinzellades per començar, l'Axandre de l'Ufèu i Torres va néixer a l'Armantera. L'any 1903 va morir a Figueres. L'any 1978 era polític i filòsof que va elaborar una teoria cíclica sobre l'evolució de les civilitzacions que el seu amic, Francesc Puigols, va batejar com la matemàtica de la història. Cristina, ja d'entrada era un home... Animàtic, no? Animàtic i complicat, no? L'Axandre de l'Ufèu, jo no havia parlat d'aquest home. Ha de ser molt intel·ligent, això, sí. De fet, d'aquests moments descobrirem aquesta teoria, però abans fem un petit repàs dels principals aspectes que composen aquesta teoria. Perquè ell era català i, com nostre damos, va pronosticar diferents fets. Anem a descobrir quins eren aquests fets. Comencem-s'hi, a casa, com has dit, fent un petit repàs de la teoria aquesta, que es basa en fer una equiparació dels cicles històrics i dels cicles vius. És a dir, si les persones a naixem vivim i morim, o quan hem nascut tenir una infantesa, una joventut i una maduresa, doncs les cultures o les civilitzacions també tenen fins a tres cicles, cadascun de 1.700 anys. Ah, atenció, atenció. Cada cicle de la cultura, la cultura romana, va caure a l'imperi romà, i, per tant, cada cultura, cada civilització, té 1.700 anys segons aquest home. Sí, cadascun dels cicles. Tres cicles, i s'ha de dir, cadascun d'ells, de 1.700 anys. Aquests cicles afecten diversos aspectes de la vida, com pot ser l'art, la ciència, la política o l'economia, entre altres. La primera fase tindria una durada de 6 segles i rep el nom de fragmentació demogràfica. És a dir, que el poder polític es troba dividit en petits nuclis. Per tant, aquest home el que va fer va ser una teoria, però no va encertar amb coses concretes... Ja arribarem, ja arribarem. Tinc nervis per saber què va pronosticar el nostre damos català. Després d'aquesta primera fase va arribar la donificació, que tenia una durada d'uns 10 segles, i apareixien l'imperialisme dins de les civilitzacions. El imperialisme començava amb una primera etapa federal, passant després de la depressió, i la darrera fase seria l'absolutisme amb la derrota militar, seguita de la conservadora per acabar amb la desintegració. Aquesta és una teoria d'aquest home sobre, com es diu això, nacimiento y caída de los imperios del mundo. Però aquesta teoria, que Dolofeu va fer al llarg de la seva vida, també anava acompanyada de nombroses profecies. Sí, arran d'aquesta teoria. Arran, ara anem, ara. Doncs arran d'aquesta teoria va acabar fent diversos pronòstics, o no, podríem dir d'alguna manera, i veurem ara si algun d'ells s'ha arribat a complir i quin no. A veure, comencem pel primer que té a veure amb l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial. Sí, perquè va dir que a l'Alemanya seria vençuda la Segona Guerra Mundial. Home, això ho va encertar? Evidentment, perquè recordem que això ho va dir abans que s'inicia la Segona Guerra Mundial. La gràcia dels pronòstics és fer-los abans del que passi. Home, evidentment, si no no. A principis de la Segona Guerra Mundial, comences a pronòsticar-ho, tot i que no se sabia encara el primer. Ho va encertar, eh? Aquesta de l'Alemanya. A més, un cop finalitzada a la guerra, va anunciar que uns 10 anys més o menys, aproximadament, la mateixa Alemanya es posaria al capdavant d'Europa. Ah, doncs... Bé, de moment, van passant més de 10 anys i a l'Alemanya... Continua. Està sent el capdavant d'Europa. Molt bé. A la mateixa hora que a l'Alemanya estaria al capdavant d'Europa, l'imperialisme francès i anglès estarien en decadència. Oh, això també ho va encertar, no? Estem, efectivament, de moment... Sí, sí, misteri, és el nostre damunt català. També tenien més prediccions sobre, per exemple, el cas de l'imperialisme espanyol. Ojo, que això... Ens toca més de prop, això. Què va dir sobre tot plegar que l'imperialisme era català? No oblidem. Cal avançar que l'any 2029 es compliria la mitjana de tot imperialisme, que estarien 550 anys. Això, segons tu, ho feu. L'imperi espanyol. Sí. A partir d'aquí ell va vaticinar que la monarquia espanyola et deixaria d'existir. Ah, sí? I, bueno, la data tenim aquí una data, però no sé si atrevir-me a dir-la, Jordi. Falta molt o poc? És propera. És propera. Quan deixaria d'existir la monarquia espanyola. Jo crec que l'haurien de dir, no? Sí, tu creus? Home, clar... Doncs seria el primer trimestre del 2014. Oh! Segons aquest home, Alexandre de Blufeu, el nostre damos català, polític i filoso, d'aquí un any, o sigui, abans d'un any, la monarquia espanyola desapareix. Exacte, Jordi. Això sembla el programa aquell... T'haurà de veure si ja s'acomple això, no? Correcte, correcte, correcte. Això sembla el programa aquell del Sebastià d'Erbó, que fa misteris. Bé, doncs aquest era un tema. I després també va parlar sobre Catalunya i la independència, no? Ui, tant, jo... Va parlar... Només faltava. Sí, sí. És més, va dir que Catalunya, finalment, s'independiria d'Espanya. Què dius? I seria fruit d'una conjuntura europea, d'una situació econòmica péssima, que és com la que estan vivint més o menys ara. Un cert en tot. I una majoria social clara. Oh! I això passaria entre el 2015 i el 2020. Què dius, ara? O sigui, Alexandre de Blufeu, el nostre damos català, i com és que ningú en parla? On has trobat aquesta informació, Cristina? Home, sí que es parla. Després de temps es va parlar ja d'aquest home, i ara més, perquè el seu nebot està començant a continuar les seves investigacions, i ja està continuant treient coses d'aquestes, donant a conèixer la teoria del seu avi, i va fent una mica. Del seu tiet, potser, no? Sí. De fet, de totes formes, Catalunya diu que serà independent entre el 2015 i el 2020. I sobre Espanya parlava d'alguna cosa, no? Sí, sobre Espanya diu que, bueno, que va viure en un període de decadència molt intens, i, bueno, acabarà, diguem-ne, desapareixent. Desapareixent? Que a Espanya... Jo aquí ja ho trobo, això, una mica més complicat. Perdona, que a Espanya acabarà desapareixent? Però què vol dir que va ser desapareixent? Doncs suposo que... el que són les comunitats autònomes, no? Sí, dependint de l'altre. Si hi ha alguna cosa així, ja de sé, perquè si no m'ho explico, és que no m'ho explico. I això justament passarà Jordi a l'hora que Catalunya tindrà per primera vegada una unitat política i un paper molt destacat dins de la Nova Europa. Bé, veurem si s'acompleixen o no, com a mínim, a aquestes prediccions que encara han de venir. Jo he apuntat la primera, la monarquia que desapareixerà, el primer trimestre del 2014, Catalunya, que serà independent entre el 2015 i el 2020, i per finalitzar que Espanya, tal com la coneixem ara, en els propers anys també desapareixerà i es desintegrarà, i que Catalunya serà una unitat política dins d'Europa. I això deia més o menys que era cap al 2029. I fer un apunt, Jordi, perquè m'he equivocat abans i era el seu avi. Ah, era el seu avi. Per tant, sí que és el seu net. El seu net. En fi, que curiós tot plegat. Alguna cosa més sobre aquest home, l'Alexandra d'Aulufeu? Bé, bàsicament dic que fins ara han certat bastants prediccions que havia fet, no?, i haurem d'esperar uns anys a veure si es compleixen o no, aquestes. Bé, veurem què és el que passa. Cristina, moltes gràcies per la teva informació. Jo m'ha quedat esperat, eh? No, perquè a mi, que és de coses, sempre em fa molt de respecte. Quan escolto coses sobre prediccions pronòstics... Després penso... Home, a veure si me'n recordo i ho parlem, d'aquí un any, amb el tema... Bueno, llavors hi veurem i, com a mínim, la primera, que és la Cada Caura, que és la monarquia espanyola i també el pronòstic i predicció, el primer trimestre del 2014. Cristina, veurem què és el que passa. Jo no crec gaire per aquestes coses, també t'ho dic. Fem una pausa i d'aquí uns moments parlem amb el Joan i el Dani, el cara a cara de la penya del Morro, fins a dalt. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé, i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de Cina 7, a ràdio dels veus. I a continuació, a la penya del Morro... El cara a cara del Dani i el Joan, bona tarda, nois. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jordi, bona tarda. Avui, que és el que porteu, ja saben els nostres ullens, que feu segons d'Eso a l'Institut de Sant Just Desbert, per tant, teniu 12, 13 anys, no? Sí, 13, 14. A punt de 14. A punt de 14, quan els feu, els 14. A 21 de febrer. Què dius, ara, el 21 de febrer? Escolta, saps que compleixes anys, el mateix dia, que el presentador d'un famós programa de ràdio que es fa Sant Just i que es diu La Penya del Morro? Jo també sent el 21 de febrer. Sí, farem una festa grossa, aquell dia, no? Sí, una coincidència. Dos setmanes, ja, no? Estàs nerviós pel teu aniversari, Joan? No. Jo sí, pel meu. Ja en parlarem de... Perquè tu ets molt especial. Avui, què és el que ens porteu? A veure, nois, expliqueu-nos. Avui portem la secció que, com sempre, es dividirà amb 3 parts. Primera part, quina és el millor record que tenim a Sant Just? Molt bé, i la segona part? El cara a cara, que tracta de les retallades escoles. Retallades escolars? Sí. Ostres, avui aneu forts, no? Sí, sí. El Dani està a favor i jo en contra, i la tercera part, activitats en Justenques. Bé, doncs escolteu, deixem-nos de xerrameca i comencem el combat de cara a cara, no? Però abans ens posaràs com la setmana passada la patata de la trinca. Sí, és la primera cançó que repetim en aquesta secció. Repatiu per algun motiu especial? Perquè ens vam quedar a la meitat la setmana passada, en aquest últim debat ens vam quedar a la meitat, i hem pensat que podríem posar la mateixa cançó per recordar-ho, recordar-ho... Per recordar-ho. Recordar la setmana anterior. Ah, com volien dir, aquí no passa res, continuem iguals, no? A veure, ho agrada la cançó de la trinca o no? Sí, va estar... La patata, la patata... Sembla extrapolària en aquesta traduria. Bé, us animeu ràpid a cantar a vosaltres? Sí, sí, tant.Moltíssim. Va, comencem per avui aquests millors records que teniu de Sant Just. Ens posem una mica a tendres. I-me-me... Records de Sant Just. Amb el Dani i el Joan. Bé, qui comença? Jo mateix, Jordi.Quin record vols recordar? Doncs mira, el que jo crec que és el millor record de Sant Just és el dia de reis que vaig poder pujar les carroces durant 3 anys. En remuntem a l'any 52, no?Sí, sí. Quants anys tenies, dius? 5 o 6.Sí. Vaig pujar 3 anys.Fa 7 anys, més o menys. Doncs ets un privilegiat. En la meva cocina i més gent del col·legi et va ser divertit. Joan, com ho vas aconseguir? Perquè hi ha molta gent que ho intenta enrere, i no aconsegueix plaçar les carroces, perquè és un club tancat. Perquè el tiet de la meva mare està dintre la comissió. Ah, mal, la mica. També recorda que aquí hi ha un regal del reis de ràdio. Sembla que aquest rei ja no... Esperem que el portin, no? Animem al nen o a nena que sigui aquest regal. El programa de reis que vam fer el 5 de gener a la tarda... Molt d'èxit.Ven trucar a molts nens i nenes demanant participar a la carta de reis de la ràdio, i lluny següent van aparèixer molts regalls dels magistrats del RISMAX que havien passat per la ràdio. I n'hi ha un que encara està aquí. És un regal una mica que potser la persona que va fer la carta o s'ha oblidat, o ja no el vol, però jo ja... Si el 25 de febrer no ha arribat, jo ja... Va, va, va. El que passa és que això que deia de les cavalcades, que no tothom pot accedir... Tu t'ho vas passar bé, aquests tres anys?Moltíssim. Clar. Per algun motiu en concret, t'ho dic, recorda? No, perquè em va fer molta il·lusió, va ser molt divertit, d'això de tirar carmels, i l'únic que trobo un convenient que ja passés molt de fred. Ah, bueno. Tancar les ulleres a la gent. Aquest el que volies, tancar les ulleres a la gent, l'esternón i tot amb els carmels, allà... A quina carrosa anaves? Vaig anar a dos anys al Ros i una al blanc. Amb el cor. En negre, no, eh? Perquè, si no, em tenen que pintar la cara i això ja no m'agrada. No, que ets molt exquisit, no, tu també. Home, és que pintar la cara és un incòrdia, però totalment. I, clar, ja no tornaràs mai més a pujar, no? No, ja no. Perquè avui ja ets gran, no? I el Dani, per això, no has pujat mai a la carrosa? No, jo volia aquest any, però resulta que ja soc molt gran i tal. Però jo veig infla en globus, com ja sabeu, veig infla en globus allà. Sí, jo també. I aquest any s'ha tarrit aquest any el Xirivella, el Joan... Sí. I venem globus amb el Manel Ripoll. Home, amb el teu company. També he conegut la col·laboradora de la penya del Morrú, que fa història senjors. Bé, atenció, següent record. En aquest cas, el Dani, segons tu, Dani, quin és el teu millor record vinculat a Sant Just d'Esvern? Doncs, com ja sabeu, jo soc un escolar aquí, Sant Just. Sí. I, bueno, doncs, per ser escolars, de fer la comunió. La paròquia, eh, escolar la paròquia. I quan vaig fer la comunió, em va agradar molt, perquè estàvem tota la família, vam sortir de la plaça, ens vam fer fotos, i va ser molt maco, va ser un record molt maco, quan ens va donar el primer cos de crisi al mossèn. Sobretot els regals, no? Allò és el que recordes més de la comunió. Sí, però... Però, home, també és maco, que durant la catequesi va estar maco, perquè coneixies la gent nova, també et donava una oportunitat... Això de la catequesi, a part de... de conèixer més a Déu, també coneixies més a... a gent nova i tal, i també estaves més interioritzada a la paròquia, a l'església... I ara, el que molta gent no fa, és que nosaltres, quan fèiem el corset de la catequesi, anàvem a cantar, sí, cantàvem. I ara ja no es fa. Us en recordeu d'alguna cançó que voleu cantar? Sí, però em fa molta vergonya, eh? No me va. 1, 2, 1, 2... Sant, san és el senyor Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosana del cel. Bueno, escuteu, no està malament. No, ho deia perquè al final ha fallat com una nota, no? Sí, bueno, sí. Perquè aquest tema, com es deia, o sana o... Sant, san, san, san és el senyor? Sí, san, san, san. És un salm. És una cançó que s'agostuma a cantar... Abans de venir-hi la taula. Quan estem venir-hi la taula, allà i tal, quan ja té el mossèn allà tot amb les vestidures que va venir el cos de crisi i la sang de crisi, a la mitja part d'aquesta pregària, diguéssim, un canta, aquesta cançó, el san, san, san. És una cançó que... Que mira, que es canta molt. És que l'està buscant, però no és aquesta, em sembla. No, no és aquesta, no és aquesta. I ara qui dirigeix el can és el Lluís Segura. Ah, és el director, eh, ara? Sí, ara sí, en les misses dels diumenges. I què tal, com va? La nostra amiga també, Maria Quintana, que també fa un programa. És veritat, com jo ho segura, que fa veus de la parròquia. Si en el fons us trobeu tot allà i... L'altre dia vaig venir a un programa de les veus de la parròquia que em van fer una entrevista també dels escolants i tal, que podeu escoltar pel podcast, sí, va estar molt bé. Bé, escolta, per tant, ja tenim el teu record, també, amagatgemat, que és el dia de quan vas fer la comunió, però s'ha acabat el jijijaja, nois, perquè com que a setmana s'ha acabat el bon rotllo i arriba, el cara a cara de la penya del morro. Que hi ha un programa que es diu Can Jiquipú i que no sé si... Sí, jo ara escolto molts dies, m'agrada molt, eh? Doncs l'altre dia em van dir que... Bueno, millor... millor escoltem-ho i... Sí, escoltem, escoltem-ho. Som-hi amb la primera queixa que és delguda, que la ràdio que reconeixereu en seguida. Hola, soc el Jordi Domènec, i el que em veu a queixa és que fa dies que no surto al Can Jiquipú. Bé, me'n vaig a fregar plats. Vinga, adéu. Adéu. Bueno, jo tinc una cosa a dir-te, Jordi, ara no surts tant perquè, com t'has endut una sexe del Can Jiquipú... T'has endut una sexe del Can Jiquipú... No, com t'has endut una sexe del Can Jiquipú i a la penya del morro hem cragut, que ja té l'efecte, saps? Tot i que t'he de dir que jo sí que el trec. L'únic que sembla que el meu espai no l'escolti, el de tweets, són molt els Jordi Domènec als tweets. A veure, què ha passat amb Jordi Domènec? Estan parlant de la penya del morro. I ara s'ha estirat reira perquè... Bueno, no és música de terror, no? Què passa? No, bueno, una de les seccions que més triunfa amb nosaltres, com és evident, que és el cara a cara, és evident que li surti seqüeles a les restes de programes de ràdio. I Jordi Domènec què ha fet? No seqüela del cara a cara. Ah, sí? He copiat, he copiat. Jordi Domènec. Això no pot ser, Jordi, això no ho sabia. A veure què diuen. Va, no fem broma. Va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va, va. No fotem que més... Fonem que en Jiquipuqui també, per demanar cada dijous del que farem al programa. Sí, sí, la prometerà. Arregla-ho. Ara, a veure una cosa. Ho heu escoltat bé, no? Sí, sí. Han deixat anar que la secció que fem, que és el cara a cara, és un plagi d'una secció que casualment es diu cara a cara, també. Saps? Que fan ells, el que en Jiquipuqui. Però nosaltres per començar abans. No, això tampoc és veritat, això tampoc no ho sé. Bueno, una mentira, però ja ho sabeu. Un moment, deixem dir-li una cosa. Puc canviar el missatge a la gent del que en Jiquipuqui? Sí, sí, oi-te'n, oi-te'n. Gent del que en Jiquipuqui, què tal? Us diré una cosa. Nosaltres, com a mínim, fem un cara a cara. Guapo. Xolo. No ens aplaudim encara nosaltres mateixos, perquè si no... I ric.I molt ric, sí senyor. I el nivell, eh, que s'ha de fer un bon cara a cara. Aquest no és el Jordi, que és la Cristina Ronaldo. No, no, és veritat, és veritat. Vull dir que queda apuntat. En fi, no patiu, perquè sempre que deu sortir el paraigües de la penya del Morro. Vull dir, hi ha altres que intenten fer-ho millor, però no pot ser. Que són els millors, sí. Quina ràbia, eh. Es conya, es conya, tot. Teníem el cara a cara, perquè ara sí que deiem que començàvem. El cara a cara sobre les retallades escolars. Sí. Sí, sí, jo, a veure, va. Jo estaré a... A veure, que ens hem ficat amb un altre programa, i nosaltres quedem a la pitjor. Jo estaré a favor de retallades i ell en contra. Ah. Bé, doncs per què aquestes... Comencem amb el que té les de perdre, que és tu, Dani. Per què et dones favor de les retallades? Val. Mira, com... Jo us explicaré la cosa. És que ell ha fet de secció sense mi. Avui aquesta setmana ha fet ell de secció. I s'ha ficat el que ell volia i el que li anava millor. O sigui, en estem defensant d'un programa que ens diu que copiem la secció i a sobre... Es quedan i tothom. Com t'has cabell de secció? Primer dic jo el que jo penso. Jo crec que això de les retallades ha anat molt malament a tots els instituts i a les escoles. Primer, perquè ens talla l'horari de la calefacció. Això és el més important, no? Sí. Segona. Ara passeu fred a l'institut o no? L'any passat encara han passat més que aquest any. Sí que és veritat que a l'altre edifici, a l'edifici vell, resulta que no els hi obren la calefacció. I allà... I allà resulta que sí que passa fred. Allà passa molt de fred. I no es pot estudiar amb fred. Segona cosa. La Generalitat no cobreix les baixes. Això és veritat. Ho has d'esperar 10 o 15 dies, no? Abans que arribi el substitut. Si hi ha 3 professors... Això ja ha passat, ja. Ara han canviat la norma. Si hi ha 3 professors, te l'envien els dos dies. Però, bueno, un drama, eh? Tot això, un drama. Després que els professors els hi baixen el sou i fan moltes vagues. Que perdem hores de classe. I fan vagues també als alumnes. I com que nosaltres no ens deixen. I això estic en contra, eh? Perquè igual que tots els altres cursos, nosaltres tenim dret a fer vagues d'estudiants. A partir de guardeço, primer i segon de batxillerat, també poden fer vaga, però primer i segon i tercer, no. No, sí. Molt malament. I si ho drets que els altres? Això és injust, perquè sincerament, si tots fessin vaga, només possible és que la generalitat o qui estigués a dalt de tot, poder s'escarmentaria. I poder el que faríem... Jo no estic dient que sigui veritat. Jo estic dient d'un poder. Però ens hem de riscar. Perquè i si surt bé, però i si surt malament, sempre amb la mentalitat de què sortirà bé. Com a mínim, tenia el dret de fer-vos escoltar. I ara us vull una anècdota que va passar un dia de vaga general. Els alumnes de segon véns, vam posar tots d'acord per no venir al col·legi, i no va venir ningú. Va ser l'única clàssic que no va anar ningú. Jo tampoc, jo tampoc. I a les altres classes van anar 1, 2, 3, 4, així. Per tant, era una mena de vaga encoberta, no? Perquè no us deixaven fer vaga, però, malgrat això, no ens ho vam plantejar nosaltres. Vam començar a dir, tu no véns a mà, jo tampoc vindré, i al final no va venir ningú. Perdona, tot això a través del grup de WhatsApp, també? No, no, això cara a cara. Ah, val, val. Com aquest programa, no? Sí, cara a cara. I els de Can Jiquipugui, que sabia que no els hi hem pres, eh? No. A veure, això podem fer una puny, és que jo, com a responsable del programa, puc dir que el Dani i el Joan van venir sense saber que Can Jiquipugui feien un cara a cara. I em van dir, escolta, podríem fer un cara a cara, nosaltres? Perquè nosaltres som... Com a l'Àngel i el dimoni. Nosaltres som com l'Àngel i el dimoni. I per això, una mica, doncs... Jo ets jo, em sona una mica el que es fa Can Jiquipugui, però és diferent, perquè vosaltres teniu 13 anys i no sou tan experts, no? I no tenim barba. Això és molt important. No tenim barba i l'Imanu López estones perdutats. En fi, nois, aquí deixem aquí el debat. Sí, el debat sí. Acabem amb els actes dels propers diaris en just. Sí. Com és, d'espera, parlem del Carles Tolte, aquest dissabte, a partir de quina hora? A la passemaregall de la darda, no? Sí. Per participar en el concurs de disfresses, s'ha de fer inscripció prèvia entre l'1 i el 12 de febrer. Podeu consultar les bases de participació i programació d'activitats? Sí, avui dimarts. Avui dimarts 12 de febrer és l'últim dia. Sí, avui sí. Afeineu-vos a fer l'inscripció i a enviar-la. Va doble, va doble, va doble, punt, s'han just puncat. I la Ruda de Carles Tolte? Quins circuit farà? Sí, arribarà a la plaça Camuapa, una esfera de la xocolatada, el ball i el lliurament de prems i la crema del rei Carles Tolte. Ah. Que Anguany ha estat elaborat per les persones de l'espai, de joc de l'equipament de la plaça de la Pau. Ah, molt bé. Que Anguany ha hagut com la vacuneta. Sí. I, finalment, a les 11 de la nit, ja ha prevista la carnota o les festes. La carnestolfest. Aixó. El casat de les joves, la festa de l'Aix Freces, temàtica adreçada als joves. Que la temàtica d'Aquí d'Anguany no se la sabeu, però és que vol ser de gran. Ah. I que organitza l'Ajuntament de Sant Justos Ver. Què voleu ser de gran, vosaltres? Jo, professor. D'un poco de todo. De primària, llavors. I tu, Dani, què vols ser? Jo, doncs, cuiner o professor de cuina, alguna cosa. Que tingui... Per cert que avui deixem comandar i compartir amb els ullents que ens ha portat un pastís. Ens ha portat un pastís. No és que estigui bo, no? És que està boníssim. Enhorabona, els dos, que hem pogut agostar, la gent també d'aquí de la ràdio. Que sàpiguen, que si volen pastís, veniu a la ràdio als dilluns i 10 euros al pastís. Com a mínim, eh? Un euro per trosset. Sí, de cas... bueno, hi ha un negociador amb ells, eh? Jo, d'aquí, la penya del Moro, no te res a veure. Però si voleu un mail, la penya del Moro, a robaigimail.com. Bé, ja acabem, ja, amb una última activitat. Dues, dues, dues petitetes. Expliquem que hi ha un ball de saló per a tothom, el dissabte 16 del 2 del 13, a les 11, a la sala municipal de la Teneu, organitza la secció de Valls de Saló de la Teneu. Per més informació, www.sanjus.cat barraentitatsbarralleure.actema. Ara acabaré d'explicar el Carnestol Fes, que ha esmentat el Joan. Disabte 16 del 2 del 13, a les 11, al Casal de Jóves, festa disfressa estemàtica per a majors de 18 anys. 16 anys amb confirmar. Preu un euro, i organitza Mai i Cineclub Utopia. Organitza també el Casal de Jóves. Per més informació, www.casaldejóves.com. Bé, doncs nois, moltíssimes gràcies, una setmana més. A tu, Jordi, ens tornem a trobar. Sí. I marx, que bé, eh? Recomano també la nova... La nova... La nova web. La nova web del Casal de Jóves, i recomano els nous capítols que fan el TV3... De Panaman. Ah, molt bé, doncs ja.Panamericana, que està molt bé. Aquesta és la línia americana. Que vagi molt bé, això, la setmana que ve. A tu, Jordi.Bona tarda. Bona tarda. Acabem el programa d'avui, com sempre, repassant. Se m'ha fet cura, el programa, Cristina.A mi també. Sí, repassant. Les coses surten bé. Es passa una bona estona, passa tot molt més ràpid. Acabem repassant, com deia, el bo i millor, i el pitjor del programa. Segons tu mateixa, Cristina, avui, amb què et quedes, el programa? El millor, doncs, la banda sonora de la Clara Quilar. Home, Django, i tant, de Quentin Tarantino. Que tu t'agrada, eh, Jordi?A mi m'agrada molt. Si no l'he pogut escoltar, ja sabeu que teniu el podcast per recuperar-la, perquè hem estat escoltant-la tranquil·lament i destriant-la als temes que surten l'última pel·lícula de Quentin Tarantino, que ens agrada molt el programa. Gran, gran, Django. I el pitjor del programa d'avui?Doncs els robatoris que n'ha hagut a Sant Just. És veritat, avui, a la plaça del Parador, aquest matí, ens hem aixecat a la notícia avui a Sant Just, que tant el Taz del Sandro com el Beauty Studio Valerie, que són dos locals, el primer de restauració i el segon, una parruqueria, han entrat a robar aquesta nit, una abraçada a aquests dos comerços i al comerç local de Sant Just, també, en general. Bé, doncs ja tenim això. Agradeix tota la gent que ha fet possible. A l'apena del morro d'avui, la Carme Verdo i a l'actualitat Sant Just, que la Núria, Oriol, el coaching de l'actualitat, la Clara Aguilar, les bandes sonores, a la segona hora amb el casal de Joves, i també el Dani i el Joan, amb el cara a cara. Tornem demà. Ah, i la col·laboració més especial de la Cristina Vargas. Cristina, moltes gràcies. Tornem demà, a partir de les 5, us deixem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verdo i el cap de van, que vagi bé. Moltes gràcies. Tornem demà. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, d'i març, 12 de febrer. Bona tarda, són les 7 del vespre.