#208 - La Penya del Morro del 13/2/2013

i l'ex parella amb de Jordi Pujol Ferrosola, on s'hauria parlat d'un cas de presunta frau fiscal. A la denúncia ho trasllarem, i nosaltres diem que tenim coneixement de que pot ser que hi haguessin més seguiments o que podem tenir constància, o almenys podem pensar que, davant del que ha subseït, poden haver-nos seguiments, i per tant demanarem que hi hagi controls a les nostres seus, als nostres domicilis, perquè no sabem si aquesta situació s'ha produït, de més en la meva persona o en altres. Això demanarem l'empara, el jutjat, que... perdó, a la policia, que en aquell moment no l'hi vaig demanar. Sánchez Camacho ha presentat les denúncies després que en seu parlamentari el president Artur Mas li hagi recomanat fer-ho. D'altra banda, també avui, l'ex secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha anunciat que presentarà una carella judicial contra els mitjans que han assegurat que va ser ell, qui va contractar l'agència amb detectius per espiar la conversa. Previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya. La clara Brosset, bona tarda. Bona tarda, avui hem tingut i, de fet, tenim cel, sere. Pràcticament tot el país treta de nou de la cara nord del Pirineu, on, si bé, durant el matí s'han obert nombroses clarianes, a hores d'ara ja tornem a tenir el cel tapat. Difícilment, però, es tornarà a produir precipitacions. I de cara a aquest dijous, la jornada serà molt similar, és a dir, de nou cel tapat al bassin nord del Pirineu. Això és sim precipitacions que es podran allargar. Fins a primers les hores de la tarda, diferència dels dies anteriors, però la cota de neu pujarà per sobre dels 1.400 metres a la resta del país, cel sere, o poc anogulat per alguns núvols als iprins, és a dir, en general, ambient assolallat. Pel que fa a temperatures avui, les màximes han pujat, fins a 18 graus de màxima terregona, i de cara a demà seguirem aquesta tendència, per tant, valors molt suaus al centre del dia. I atenció, malament, perquè avui encara bufarà amb força a cotes elevades del Pirineu i també a l'emportada. Un moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Kilian Giornet ha aconseguit la medalla de bronze a la cursa individual del campionat del món d'esquí i de muntanya, disputat aquest matí als Alps, el català entre tercer, superat pels francesos Mac Dion i Jaquemú. En futbol, l'exporter del Paraguai, José Luis Chilabert, ha dit a la xarxa que fitxaria iquer Casillas per substituir Víctor Valdés al Barça. Hay que ver la rivalidad, hay que ver la gente, si como lo acepta. Pero bueno, en el mundo profesional, Casillas también es español, ganó la Copa del Mundo con España, es un hombre muy carismático, y que es mejor también uno de los mejores porteros del mundo, que esté en la portería del Barça. En batterpolo ha jugat en partit avançat de la Catruzena, jornada del Lliga de la División de l'Honor Femenina, 3 quarts de nou del vespre, el Sant Andreu, sin que he clasificat rep al Sabadell, que continua invicta a la competició. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domena. Moltes gràcies, moltes gràcies. A més, avui en el dia mundial de la ràdio. Carme Verdo, bona tarda. Bona tarda. Felicitats, Carme. Sí, gràcies, igualment. Però... Què passa? Jo no recordo veure-ho celebrat cap any, i aquest any veig que tothom ho diu. Per què? Perquè estem en èpoques de vaques. Però mai s'havia dit... La bol festa és bona per sortir al carrer i celebrar. Per tant, celebra aquesta, que és gratis, el dia mundial de la ràdio. Gràcies, i ara estimatjo gent per escoltar-nos dia a dia, al cotxe, a la dutxa... O al podcast de ràdio d'Esvern, o fins i tot a la ràdio tradicional. També vosaltres... Ara em posaré una mica el folclòric, però vosaltres també feu possible la ràdio de buen dia. Sí, dit això, dit això... Ja està, tampoc no cal durar-li més de res, però avui començarem el programa parlant d'actualitats en Justenca. Per cert, també tindrem carretera reial amb el Pau Marcos, el Martí Ramírez, per saber què passa a Esplugues, i a Sant Faleu del Llobregat durant els últims dies, i el Calaix de Cultura, com sempre, amb l'aranxa Sánchez i l'Anna Rovira, per saber què passa culturalment parlant a Barcelona. I a la segona hora, avui, Oriol Jiménez, amb les noves tecnologies, Angel Cornéjo, amb els videojocs, i Núria Salvador, em diga-li com vulguis. Tot això, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas, Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, no te'n plareix la gent. Felicitats, també, avui. A tu, Jordi, a tu. A tu, pel dia de la ràdio. Per tu seranja aquí. Per tu, sí, sí, no, que m'ho recordi. Per cert, Jordi, et poses savantar de cala 1 o barrebra 16 quilos de cocaïna per arror a la seva seu de Nova York? Ah, no ho sabia. M'està dient que a Banqui Mun es va passar de la ratlla? La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, a mi, de més, penya que Morro. Bé, comencem la qualitat en Justenca, com sempre, parlant de les coses que passen al nostre municipi i reprenent el fil amb el que ens vam assabentar ahir quan ens vam aixecar i és que fa dues nits van entrar a robar dos locals comercials del Parador, en concret, a Beauty Studio Valeria i al Taz del Sandro. Vam estar investigant una mica, ahir, que és el que havia passat, i, finalment, avui ens hem pogut posar en contacte amb la propietària del Taz del Sandro, que sembla ser que es va endur la pitjor part. Tenim el telèfon, la Sandra Chiribas. Sandra, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Què tal? Molt bé. Per la part que us toca. Ah, sí, moltes gràcies, moltes gràcies. Em sap greu, però nosaltres no podem dir el mateix, perquè Déu ni d'oquina en surt us vam portar ahir quan veu arribar al Taz del Sandro, aquí al Parador, a obrir el local i a treballar, no? Sí, la veritat és que sí, perquè a part, bueno, com tant la porta com el de la vida, eren de seguretat, amb la porta no van poder, i van rebentar el vidre per intentar treure-ho tot. Com va sentar l'alarma, van rebentar l'alarma, l'alarma no va arribar a sonar, perquè ens van comentar les moltes científiques que segurament portaven un invidor de freqüència, perquè el YouTube-Studio tampoc va sonar l'alarma. Perquè ahorita teniu l'alarma al local, no? Exactament, sí, tenim l'alarma de seguretat directa, però ja et dic, o sigui, ells no van poder, van intentar primer obrir la porta, la porta estava molt senyalada, però a veure que a la porta no hi havia manera, i que començava l'alarma a donar els pitidos aquests que quan les ha posat el còdic, van rebentar el vidre, que, bueno, el vidre el diria que la venia i va dir que, bueno, que és 3x3, o sigui, que té un urso increïble, i que li hem tingut que donar-hi a moltes altres bandes, i se'n va a la porta. Recapitulem una mica els feits, perquè em sembla que a 4 de 6 o 4 de 7 de la matinada un taxista que va passar pel parador va alertar els Mossos d'Esquadra, vosaltres vau arribar, no sé si us ho havien dit, o que van intentar localitzar-ho. No, no, nosaltres, bueno, és jo que realment nosaltres tenim davant la paraula dels taxis, el taxista va veure algo raro, quan ell s'apropava, el meu marit arribava amb la moto, i aleshores, bueno, de seguida va venir la policia local, van venir els Mossos, i realment, bueno, en aquell meu marit no havia ni entrat, perquè no va poder obrir la porta ni res, la va obrir directament amb els Mossos, i van entrar cap a dintre, i, bueno, es van trobar, doncs, bueno, tot en l'aire. Es van endur, el que vam poder treure, pel furat que havíem fet a la porta, perquè el no obrir la porta, doncs, bueno, passava que sí que és realment, doncs, vam portar el TPV, ens vam trobar l'ordinador portat, i per allà tot tirat, perquè imagino que amb la correcuita se'ls va caure, se'ls va trencar, la màquina va sucs, una tele que havien comprat popos als partits, o sigui, el que van ensampar. Els Mossos ens van dir que havien vingut a buscar segurament maquinaria, però no puguem obrir la porta, que havien tret pel hueco el que havien pogut. Això te n'ha de dir perquè és una mica curiós, no?, que, per exemple, robin la màquina de sucs. Sí, perquè és que... No, perquè realment ell diu que segurament... Els Mossos ens van dir que segurament venien a buscar... A veure, que eren professionals perquè portaven nens milions de freqüències i tot. Que realment, doncs, bueno, que van obrir la porta, que haguessin obert la porta i haguessin tret, doncs, la maquinaria que haguessin pogut, després van un poesos d'aquestes, segona mà d'hostelleria, i ho venen tot. Però, com no ho van poguer, va emportar el que hauria pel hueco que van fer el vidre. I en efectiu es van emportar alguna cosa? En efectiu es van emportar molt poquet, perquè nosaltres, realment, cada dia ens emportem a l'efectiu, et van emportar la caixa sencera, o sigui, perquè és increïble. Fins i tot la clau, que nosaltres l'amaguem del calaix, la tenim nosaltres, o sigui, es van emportar el calaix sense... El TPU és el van emportar sense. Què és el TPU-V? És el TPU-V, que és un ordinador, que és tàctil, i tu tens sota una caixa i un tiquet, una tiquetera part tèrmica, i a les hores s'ho van emportar sense. O sigui, es van arrancar, bueno, van anar una mica a sac, no?, pel que comentes, i per com ho veu trobar, i els Mossos... Qui que us han dit, és freqüent, això, és una banda especialitzada, hi ha hagut altres robatoris semblants en les últimes setmanes per la zona? Es veu que sí, es veu que ens han dit que aquí s'han just... han entrat a diversos comerços, i la veritat és que nosaltres no ho sabíem, que, bueno, que han entrat, que han entrat a bona vista, que han entrat al místic informàtic, que han entrat a varios puestos, però que realment el que estan atacant són les cases, que això és molt més complicat perquè el vídeo no és igual. O sigui, a l'hora de l'altre dia està que entren i tot em gent dintre. O sigui, que realment nosaltres tot i això podem estar contents, perquè, bueno, et trobes al susto, ahir va ser un dia molt dur de trucades, de policia, dels Mossos, del segur, de no sé què, del no seguanto, però, bueno, per al menos, no estàvem, i al susto de les portes, però no hi havia ningú dintre, que mal no em pres. Teniu assegurant-se, us cobreix tot, com esteu? La veritat és que nosaltres tenim l'assegurant-se amb el Betia, i ho va ser increïble. Nosaltres hem obert avui amb tota la normalitat del món, sí que és veritat que ahir vam estar fins a les 7 de la tarda, allà recullint i fent tot perquè pogués obrir avui, però ahir ens van deixar el vidre posat, van arreglar la porta, i els Mossos que faltaven, doncs, bueno, amb un cistell estava un cobrant, perquè, clar, no tens CPU i no tens totes les coses que has de reposar, però, en principi, hem obert amb bastant normalitat. Per tant, heu intentat, m'agrad tot, continuar amb normalitat, avui obrir, gamar també, i m'imagino que vagi als clients i usuaris habituals del Taz del Sandro, que és un local comercial de vins, i no em vull equivocar, també de penaderia i brioxos, també comentant la jugada, i m'imagino que ha sigut una mica de... No, bueno, és que, si ja que te la digui, bueno, és que veu que ha sigut, jo no hi era perquè tinc dos nens, un de 8 i una nena de 20 mesos, i estan els dos amb el virus aquest, gripós que hi ha, i els dos amb febre, però el meu marit diu que, bueno, que la majoria del matí ha sigut visites i visites i visites de tota la gent del poble que la coneixem i que ve aquí, i que, bueno, que estaven al·lucinats per com havia sigut i com s'havia produït. Doncs, Sandra, una abraçada molt forta, tot el nostre suport, de qual cosa, també fem aquesta entrevista per si podem ajudar algú a advertir una mica també, malgrat això, el que passa, que si em dius que són professionals, que l'alarma tampoc no va servir de res. Efectivament, ens han dit que no hagués servit de res, o sigui, perquè realment, bueno, igual que van entrar a la valeria, van entrar a nosaltres, és jo que no van entrar més perquè no tenien més puestos a el que portaven per aportar-se a coses, o el que fos, però que, realment, si no, doncs entenem que som ser locals, doncs haguessin entrat als locals que no tenien reixa, doncs anaven fent. Clar, no, i a més m'imagino que d'origen ser més d'una o dues persones, perquè, clar, també venen amb un camió, una camioneta, perquè s'han d'emportar la màquina de sucs, i tota la maquinaria que troben, vull dir, que és una banda organitzada. Sí, sí, sí. En fi... No saben res, però, bueno, estan mandant, perquè ja et dic, que va venir el GRISOM, espleta científica, va treure ovelles, topet CCI, va venir... no va venir el GRISOM, però, bueno... Va venir el GRISOM de Sant Just, una mica, també. Sí, va venir, va venir, va venir la ovella, va fer fotos, va mirar-se tot, i, bueno, a l'espera estem. Molt bé, doncs, Sandra, si hi ha qualsevol novetat, ja saps que sempre ens ho pots comunicar, i nosaltres, si de cas, ja ampliaríem la informació. Sandra, moltíssimes gràcies i una abraçada a tota la gent del Taz del Sandro, i també de Beauty Studio Valeria i altres comerços que, malauradament, durant les últimes setmanes, han patit aquests robatoris a Sant Just. Que vagi molt bé, bona tarda, gràcies. Igualment, moltes gràcies. La vella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Sérgio. Bé, recuperem la normalitat, també, de l'actualitat Sant Just, que no acostumem a fer entrevistes, sempre han començat el programa, però, home, ja que teníem l'oportunitat avui ho hem fet, o sigui, Carme, el teu espai, gràcies per deixar-nos-el. Però ràpidament, parlem del Congrés, que debatrà l'adació amb pagament, perquè la Cambra va acceptar tràmit, l'iniciativa de la Cambra, i també la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra de la Cambra. Exactament, perquè la Cambra va acceptar tràmit, l'iniciativa de la legislativa popular, sobre l'adació avalada, per més d'un milió 400.000 signatures, entre elles 300 de Sant Just. Atenció, perquè l'associació de veïns de Sant Just també va impulsar, en el seu moment, la campanya al municipi, i per això també ens en fem ressò, Carme. Exacte, és una... o sigui, la de forma de factats per la hipoteca, amb el suport de sindicats i altres entitats socials, i el tercer sector ha presentat aquesta il·lepel-congrés, anem a parlar, doncs, des d'ahir, intensament, i també avui, que demana... M'agrada molt la de Colau, el Rojo Vivo, que l'han entrevistat aquest migdia a la sexta, i m'agrada molt del que ha dit. A mi m'agrada, sempre que la sento, m'agrada en general, i sempre em sorprenen, d'alguna manera o altra. Un aplaudiment per a la de Colau i l'associació de factats per la hipoteca. Hauríem d'intentar en revistar-la, l'últim dia. Clar, que ara no he d'utilitzar els cets. Demana... el Congrés demana la deció. Això, la deció en pagament retroactiva i una amoratòria de totes les execucions hipotecàries. El que s'ha fet ara és admetre a través d'aquesta ILP, això vol dir que més endavant es debatrà, i hi haurà d'haver una altra votació per saber si estirem davant o no. En tot cas, la precisitetana va condicionar aquest vot final del partit popular, i per això d'aquest matí hem parlat justament amb el president de l'associació de veïns de Sant Juls, que havien impulsat com dèiem també aquesta recollida, i es felicitava de com havia acabat tot plegat, perquè d'alguna manera la veu de la gent s'ho fet sentir. I tant, la veu de la ciutadania que ha entrat en aquell Congrés enquil·lusat, i una mica ja, bueno, en fi, amb l'altra realitat del que està passant a fora del carrer. Jo a vegades em poso nerviós amb tot això, saps, Carme? Aquestes notícies que apareixen, i per això també necessito... i això m'acuma molt aquí a l'esquena tot plegat, i és per això que segurament vagi a la conferència que hi ha avui a Mas Lluís sobre el benestar de l'esquena. La terepeuta Olga González parlarà de la necessitat de tenir una bona postura corporal per tal d'evitar molts mals d'esquena. A més, no des que estem fos-hi bé sentats tot el dia fent ràdio, serà avui a les 8 al local de l'associació de veïns del barri de Mas Lluís Carme. És una xerrada, doncs, que explicarà com s'origenen les molesties que podem tenir a l'esquena, també donarà consells sobre com eliminar-les, perquè amb un bon estirament de l'esquena les part de brales poden dissoldre aquests dolors que venen justament pel que comentaves tu, d'estar asseguts possiblement, o de diferents qüestions posturals, i també moltes vegades per l'estrès o per el ritme de vida. Profito ara per estirar, saps? Això sou que ho ensenyen aquesta tarda a Mas Lluís? Exacte. Doncs tot plegat se'n parlarà avui a les 8 del vespre. A més, també parlarà d'un curs que es titula cos, postura i salut, que es prepara pel mes que ve també a l'associació de veïns de Mas Lluís, que és l'entitat que organitza aquesta activitat, que, en principi, sobretot s'adreça a veïns del barri, evidentment tothom qui l'interessa, pot anar-hi. Això serà avui a les 8, al carrer Rosa de Luxemburg, número 14, de Mas Lluís. I acabem aquest repàs per l'actualitat senjusten, que parlant d'una nova exposició que, demà, sin augura, el celler de Can Ginestar, es tracta de la mostra cossos de Dolors Puigdemont. Són unes escultures aèries amb moviment transparents de gran taman, que juguen amb les llums i les ombres. Si n'agurarà a la set del vespre, Carme. Doncs sí, exacte. És molt interessant. Per entendre'ls, podrien fer el címil amb un mòbil d'aquests que menges l'aparet, però, clar, molt més gran. Un mòbil? Un mòbil d'aquests que menges l'aparet. Un mòbil d'escapè... El sostre, vull dir. No sabeu què és un mòbil? Sí. És una lòpida. Com una lòpida. Una lòpida. Una lòpida. No, sobretot des de nens petits, però jo ho he vist moltes vegades i en tinc a casa meva. Un mòbil, un mòbil, per exemple. O sigui, ho he dit per fer-ho fàcil, però en general, que ho estic complicant, però, normalment, és allò que hi ha un fil que penja del sostre i hi ha, doncs, quatre coses més. Ja veuràs, si poseu un mòbil sostre o alguna cosa així. En fi, no ets. En tot cas, aquí no té res a veure. Aquest mòbil no. No hi ha ni noig, ni res d'això. Però sí que el sistema pot recordar això, no? Perquè és una estructura que penja d'un sostre. En aquest cas són escultures d'aèries, que són molt més gran i juguen, sobretot, amb les llums i les ombres. També hi ha una instal·lació de llum perquè té un paví molt important. També està tot plegat connectat amb un motor que les fa moure. Oh, que bonic, no? I, per tant, sí, és interessant. Vull dir, jo m'he costat aquest mòbil que encara estaven a mig muntar, però val la pena. Són 8 figures que es perceben a més de manera diferent, en funció de l'espectiva, en què es contemplen. Totes estan penjades del sostre? Vull dir que t'has d'acabar amb el d'esquena, no? No, perquè tu la tens... No és que estiguis mirant malalt a tot, no és on hi ha llum, tu la tens davant teu, però clar, bé, de dalt, al lloc de venir de baix. No ho dic perquè està bé, perquè anirem a la conferència. Mira, la Cristina ho ha trobat. Anirem a la conferència avui, demà és llui, sobre l'esquena, per anar al poder de l'exposició tranquil·lament de l'esquena. Sí, es diu cossos, justament. I és... si n'aguràvem a les 7, el sellei serà fins el 14 d'abril. Que, per cert, per cert, per cert, a la Vall d'Avers, que la setmana que ve ja comença a arribar al nou número, que un d'aquests dies hem de parlar amb la Gina Tossas, perquè hem d'explicar què és el que portarà la nova revista. Parlen, justament, de la Dolors i Puigdemont. Sí, perquè fan una entrevista en general. Sí, sí, com a emprenedora i tal. Ja en parlarem de... Sí, perquè tenen molts projectes que aniríem parlant. Està molt bé. I, de fet, d'en cel·la, que al mes de març, ja planteja una taula rodona aquí en Genestar, en també d'aquesta exposició, amb diferents artistes de Sant Just, per plantejar, justament, el paper de l'art del municipi, també del paper de la ciutadania, i és una taula rodona que moderarà una col·laboradora de la penya del Morro. Ah, sí, quina? Clara Aguilar. Clara Aguilar, home, de la Vall d'Avec, també. Bé, doncs acabem aquí... l'espai de l'actualitat Sant Just, que, Carme, moltíssimes gràcies, de saber-ho, que teniu més informació de Sant Just. Ara mateix, a RàdioDesvern.com, i a partir de la set, el Sant Just notícia de Dició Véspera, com m'agrada aquesta cançó, i aquesta sintonia DTL Estaterrestre. Carme, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. 5.22. I l'elicap de Vila, al xat de RàdioDesvern.com, diu, ui, quede gente. Doncs sí, quede gente. ¿Por qué quede gente? Perquè ara, d'aquí, comença... l'espai que fa tremolar dos dels municipis més importants, que no els més importants a la comarca. ¡Que retire, reyao! Sí, perquè a RàdioDesvern i a la penya del Morro ens ocupem del que passa als altres límits de Sant Just, a l'Extrarradi, al Suburbis, una mica el que hi ha més enllà del polígon industrial. Per això tenim el Martí Ramírez, com cada setmana. Martí, bona tarda. Hola, bona tarda. També tenim el Pau Marcos, Pau, què tal? Hola, bé. Ara es despluga i s'enfaleu. Ara repassarem el que s'ha comentat en aquesta xarxa social durant els últims dies. L'Anna Rovira, hola, Anna. Bona tarda. Bona tarda, i Aranxa Sánchez, l'última. Hola, hola, hola. L'última, però no per això, no? És important. Va, no et deies com diuen els americans. Va, comencem, perquè tenim moltes coses avui, sinó no ens donarà temps a tot. Comencem parlant de carnes toltes, perquè també ha sigut un trending topic que s'enfaleu. Això que t'agrada tu, Pau. No ho posa, aquesta setmana. Ja ho dic jo, ja ho dic jo, ja ho dic jo. En fi, comencem amb els tweets de Sant Feliu de Llobregat. Què és el que s'ha comentat la capital de la comarca del Baix, el poble Vahí? Doncs fem un repàs de les celebracions de carnes toltes del cap de setmana passat. Martí, però comencem a veure'n. Doncs sí, aquesta activitat carnavalera s'enfaleu, s'ha pogut seguir sobretot gràcies al... Al Twitter, activitat carnavalera. És que el Carnaval ja ho té, això. És una festa popular, la gent ho diu, i parla del que li dona la gana. Gràcies al Twitter de l'Ajuntament, que ha estat molt activa aquesta setmana, s'ha pogut seguir quines han estat les comparses guanyadores del concurs de disfresses que es feia Sant Feliu. Qui ha guanyat o què podem saber? Doncs la categoria d'adults. El tercer premi ha estat per la Unió Coral i les seves disfresses contra la crisi que fa fantasmes. Ah, molt bé, molt bé. Una disfressa dels anys 80, no? Està bé, està bé, ben jugat, també. Les fantasmes eren les cares dels polítics. Ah, era molt graciós. Està bé, el Várcenes, la Cúpula del PP... Això també ha donat molt de jove, l'actualitat per aprofitar, i després cremar-los tots a la foguera. Qui més ha guanyat el carnes toltes de Sant Feliu? Doncs en segona posició han quedat els integrants de l'AMPA del Col·legi Gaudí, han perdidos en la ciudad, mentre que la primera posició ha estat pels amics del carrer Santa Creu i la comparsa Raíces d'Àfrica. Raíces d'Àfrica, eh? Perdidos en la ciudad, és una mica tot el mateix. Un programa de 4, no? Com anaven, vestits? Anaven amb plomes, l'enquí negre, era molt guap. Els de perdidos en la ciudad? No, els de perdidos en la ciudad anaven com si fossin tigres, amb cabells i xillarcs. Ah, ha vist una foto, se'n va? Se'n va, que molt bé. Se'n va, que molt bé. Pots ser? No. No. A priori, per com ho he comentat, no llueix molt. Estàvem parlant de Tongo. Sí, sí, lluia bastant. La gent es veu que va dir que hi havia Tongo amb el primer i segon, perquè es valorava massa la disfressa i no tan espectacle. Que l'espectacle era millor del de segon, és a dir, de l'AMPA del Col·legi Gaudí, que no el dels amics del carrer Santa Creu. La feina és un clàssic, eh? Jo us puc comentar que com a presentador de Carnes Toltes, aquest dissabte de Sant Just, que són molt especials, i anem ja una setmana tard, ho farem a la plaça Maragall, i ja van 4 o 5, la gent sempre diu Tongo, eh? I guanyi, qui guanyi, al final, quan ens reunim tota la plaça que moua aquí del barri sud, quan dius, ha guanyat aquest, o tal, o tal, com passa. Tota la resta, clar, que són majoria... Tongo, Tongo, no vull dir que és... Està feina que ho costuma passar mai, això. No, no, sou molt civilitzades. Perquè sempre guanya els amics del carrer Santa Creu. Imagina't si ja Tongo. Perquè se'n corren més, porten... La difesa està molt currada. En fi, Martí, més coses sobre el carrer Toltes? Bueno, doncs... Hem repassat la categoria d'adults, ara la d'infantils. Els premis han estat per l'ampa del col·legi Nadal, amb la comparsa Capicua. Capicua? Exacte. Que anem amb el Domino. Domino, després de Domino. Per què es diu en Capicua? No ho sé. Tu dius en Capicua? Bueno, no ho sé, coses de les comparses. Tots nens. Què més, Martí? Doncs per l'esplai diversitat l'údica amb els seus ninots, i els guanyadors van ser els de l'ampa del col·legi Salvador Espriu, amb la comparsa Espriu Époque. Bé, doncs ja sabeu que, a més a més, quan troba les fotografies de les 26 comparses, eh, a Sant Feliu, i de les més de 6.000... 1.600 persones que van participar... Home, això s'ha de dir, pau. Home, si dius 6.000, no. Però és que, en realitat, aquests números tampoc diuen gaire, perquè una comparsa, o sigui, dos números eren una comparsa. Perquè hi havia molta gent apuntada. Vull dir que es pot trobar a Sant Feliu.cat i a Flikers, de l'Ajuntament de Sant Feliu. Bé, atenció, canviem de tema... Perquè destaquem un tuit d'en Roger Carbó, que feia una observació sobre un nou indret del poble... No, no, no. Però ha tingut el seu ressò els últims dies a la xarxa social a la Twitter. Martí, què ha passat? Doncs no sé si els de Sant Feliuencs han passat molt per allà, però Roger Carbó deia, el pont de ferro de les vies de tren a la salut s'està convertint en un candau o drom a l'estil roma, però amb menys ciclamur. Sí, és veritat. Què vol dir candau o drom? Doncs suposo que és el lloc on tu, doncs... És un candau, no?, i escrius alguna cosa en el candau. Llavors és la clau a la via. És com el llibre de Ferdi Comotxa, de tu i jo tèrem tots al cielo. Oh, que romàntic, i que cursi, a l'hora, no?, però és molt bonic. I tu ho veuràs ja ho heu fet, no?, ara? M'han acabat de saventar que això està passant a Sant Feliu. Doncs està passant a Sant Feliu. Per això ho vaig veure, però és que és molt cutre. Bé, sembla que a Sant Feliu hi ha moltes parelles enamorades, perquè jo està fent un menjó, ja, no?, que... Són fungerals. Llavors ja estarà sotarrat el tren. Perdona, tu, amb tot el metal dels candaus i de les claus que hi ha allà, es fondreu i fer un pont nou que passi passant a la via, eh? És a dir, de la quantitat de candaus que hi ha. Alguna cosa més sobre aquest tema? Bueno, res més, això que sembla que l'amor a Sant Feliu... Ha arribat. Oh, que bonic, el tí! Ho dius amb aquesta gràcia, natural i neta, eh? Jo penso, ostres, que guapo, l'amor ha arribat a Sant Feliu. Bé, parlant d'una altra observació, que en aquest cas és un altre avai del poble, que en Manel deia això parlant de bàsquet, Martí. Deia Joan Carles Navarro, torna a posar Sant Feliu en l'hèrit del bàsquet nacional, recollint el títol de la Copa del Rei Partit Reivindicatiu. Molt bé, no sé si ho va veure el partit, però... Bé, vam parlar d'altre dia de tertulia esportiva, i la idea és que va ser un bon partit normal, però que el Barça va guanyar amb supereditat al quart-quart, i com que Joan Carles Navarro és de Sant Feliu, traiem pit, que això sempre passa. Però la curiositat és que en el partit de la final, Navarro no va fer cap punt i va ser valoració ser negativa. És veritat, és veritat, també vam comentar. I per acabar, els tuits de Sant Feliu, ens volem fer ressò d'un d'aquells tuits que ens agraden, perquè hem de desxifrar-hi entre tots. Per tant, també demanem la vostra participació, estimats joients, a través del chat de ràdiodesvert.com, per exemple, o a la penya del Morro a robajimil.com, o... A Facebook, o... A Twitter. Martí, tot teu. Doncs el feia l'usuari Piu Piu, que ja ha aparegut altres vegades. L'usuari Piu Piu, eh? Sí, sí. És com un pirulador mascarat, alguna cosa. És una font seriosa, eh? Sí, ja ho veiem, ja ho veiem. El senyor Equi de Sant Feliu. Sí, la font d'aquest programa, no? El nostre llibre de Capsalera, de Twitter de Capsalera, és el Piu Piu, a veure què diu Piu Piu. És la Ronxa de Oro. Què diu això? És la Ronxa de Oro. Perdona, la Ronxa és una amiga que li passa a Camacho, o a alguns entrenadors que suben molt i el diguis a totes les aixelles, se'ls hi posa tot el Camacho, és el que vull dir-te. Doncs sembla que hi ha un ex-alcalde de Sant Feliu que, bé, no té problemes de seguretat, potser. Ah, ara ho entenc. Sí, sí, sí. Fins aquí els tuits de Sant Feliu, vinga. Bé, passem ara als tuits d'Esplugues de Llobregat, com sempre enviem el nostre home cap a aquest indret, que és desplugues, però que tampoc no et noves enlloc. És d'ordinador de la ràdio. Un dia d'especial. Clar, ja ho busques, i tot plegat, perquè... Són els tuiters, clar, d'Esplugues de Llobregat, que, atenció o sorpresa, també comencen parlant de Carles Taltes. Un raió de sol, oh-oh-oh, Mica control, oh-oh-oh. Efectivament, Esplugues també ha estat cap de setmana de Carnaval, i també ha sigut l'Ajuntament, sobretot, qui s'han carregat de destacar-ho a través de Twitter, amb fotos dels diferents actes celebrats al poble. Els community managers dels diferents consistories locales de la comarca van de cul, aquest dia. Pau, què és el que podem destacar? O amb què t'has quedat, tu, del Twitter d'Esplugues i Carnaval? Jo no repassarem els guanyadors, perquè a Esplugues hi ha comparses per barris, hi ha diferents rues, i si hem de repassar els guanyadors, ens estaríem fins demà. I, a més, tenim un tema molt millor, per després, que sé que us apassionarà. Però ho deixem aquí, i després, així, ens es veig escoltant. Quins nervis, quins nervis. Segur que és la caldesa. Ah, ja està? Sí? No és la caldesa. Ah, xxxt, intriga. Ah, intriga, va, intriga, intriga. Llavors, què comentem de Carnaval? Diem que es poden veure tots els guanyadors dels diferents concursos a Esplugues, puntcat, i destaquem un fet curiós de la Rua, que ens apropava la Glorigusso. Glorigusso? Glorigusso, també gran font del Twitter. M'agrada, m'agrada aquest nom. Em vas on vas sonant a la Rua de Carnaestoltes d'Esplugues, lliurega. Perquè veig el nostre amic. Això va sonar a la Rua d'Esplugues. Però hi havia molta gent disfressada d'emvas on vas, perquè... Això és festa, eh? S'ha sigut un clàssic. De vas o de mames? No, de... De mames. De mames, ells fent, de mames. Clar, també és una... De Gagnam Style, també ha anat molta gent. És que d'home, Gannestai, dona aquest. No hi aniràs. M'agrada que siguis matat. De flugues. Bé, doncs... Sí, té raó, eh? Em vas on vas sonant a la Rua de Carnaestoltes d'Esplugues, lliurega. Per un bon what the fuck, eh? Això que es diu quan no s'entenen les coses. Que ara la gent diu what the fuck. I aquí a uns mesos s'ho tira tot arreu, com l'Ola que asse. Fa mesos que està allà per tot arreu, però... Fins que no va a treure un tuit la reia a l'acadèmia de la llengua espanyola, la diuen que a Ola s'escriu a Mac. Si no és una onada de mar. I a l'asse, a Mac, eh? I amb C, sí, exacte. Però, en fi, descobrim més coses, perquè, com deies tu, aquesta setmana, el Trandintopic desplugues, eh? Aquest sí que està, Trandintopic, eh? Aquest sí que t'ha agradat tu? Bé, té a veure amb una persona, amb una de les veïnes il·lustres d'aquesta bonica població que es va encarregar que el nom de la ciutat inundés Twitter per tot arreu. Pau, estem parlant de... De Mercedes-Bla. Home, a Mercedes-Bla! Ah, la Mercedes-Bla! Doncs la Mercedes, no sé si sabeu què diria on es va començar, gran hermano 64, més o menys. Sí, sí, sí. 14, ja, 14, eh? 14. Això no s'acaba mai. A tothom se'n recorda de les altres tres edicions molt, no? Sí. I de tots els que ens acursàvem. Tots, tots, tots. Tenim tots a la mena, ho sabíem molt. Doncs la Mercedes va aprofitar l'inici d'aquesta nova dici de gran hermano i va recordar quina és la seva ciutat d'origen, que és esplugues. Des de Twitter, molts usuaris se'n van fer ressò, i nosaltres... Perdona, ho va dir ell el programa? Sí, sí. Fet desplugues. És com l'Anna Simona Mollet, jo crec. Ara direm què va dir exactament, perquè a Twitter anava ple, eh? Jo va dir un moment que vaig dir, prou, esplugues i Mercedes, prou. Va ser Trending Topic, però mai més ben dit, no? Sí, sí. De veritat, hi havia molts. Que fort, esplugues, i en el mapa, per Mercedes, Milà. Doncs mira, comencem... Volem destacar uns quants tweets. Comencem, per exemple, amb el de la Mari López, que abans de tot, abans de començar gran hermano, ja deia... Quan tot tardarà a Milà, hem de dir que és desplugues. Doncs nada, ja, perquè els 5 segons ja ho veig. Però què passa, que sempre ho diu o què? Sí, a cada edició es veu que ho diu. A vegades, ens han propagat les paraules de la presentadora, que deia, los desplugues no tenemos frío. De jacuzza, Mercedes, hija... Pues yo estoy hela y vivo 50 metros. A ver, aquesta dona s'hauria de dir que viu... o que, com a mínim, és originària de Catalunya, no del país basc, perquè, clar... Ja em diràs tu, que t'he de veure que esplugues... Ja, ja, ja. No tingueu fred, no? Però vaja... Un microclima, o esplugues una cosa així. Asplugues, esteu en imatges últimament, eh? La Mercedes, Milà, el Milà, l'Aixaquí... Sí, tot queda dalt. No, està molt bé, està molt dalt. Mercedes, Milà, Milà... No, home, no. Comilas, eh? No, que no, no ho he vist després de mes. Pau, què més, d'aquest tema? Bueno, ara, si voleu, repassem uns quants tuits així seguits, i a veure què us semblen. Mercedes, Milà, sempre nombrant les plugues de Llobregat, que grande eres, coño. Ángel, hostilado, vaya Mercedes, despluga. Menudo canalillo y tan moreno. Ojalá se acabe ya. A ver, atención, la mil Mercedes, Milà, publicitas plugas, donde ella vivirá cerca de los alemanes. Fans de Espargaró, de Polespargaró, hacer zapping y ver a Mercedes, Milà, gritar, vivas plugas. Ja, ja, ja, dic que sí. Perdona, sí, moment, perdona, perdona. M'he parlat amb aquest tuit. O sigui, jo no entenc què fa els fans de Polespargaró dient... No, no, és una... Els fans, he dit, el fan. El fan, fan. Què fan? Els fans, fan. A veure, no ho entenc, he perdut. Fans de Polespargaró, què feu? Aquí, els fans de Polespargaró... Què pinten aquí? Va un pujar un tuit i he canviat de canal, i ara me'n encuentro a Mercedes, Milà. Però el seu nom de Twitter és fan Polespargaró. I ara ho entenc. I aquí no entenc, és perquè... No, un moment, és que tinc una pregunta. Per què fan un tuit de Mercedes, Milà? Perquè fan zapping i diu que... Però què fan zapping? Tots els fans? El fan fa un compte d'un admirador. Només ha de posar coses d'aquella persona. Vale, fans de Polespargaró, eh? Fins i tot, coles de Polespargaró. Perquè fan Polespargaró... No aprueba este Twitter. Una fan de Polespargaró no aprova aquestes. Clar, clar, clar, clar. Gràcies, ja pots tornar a... A San Boi, vale. Atenció, Pau, perquè hi ha algun altre tuit sobre els plugges. I Mercedes, Milà. Voleu Mercedes, Milà o passemia de Mercedes, Milà? El turista fora. Després de tot això, es feia difícil trobar una cosa més relacionada amb els plugges, no? També, m'imagino. Doncs sí, però encara hem volgut destacar el que deia el Josso Seger. Visto en esplugues una formoneta de reparto con un noipan para tanto chorizo en la parte de atrás. Ah, molt bé. Està molt bé. Perdona, què repartia? Repartia que chorizo, no ho sabem. Pan, chorizo... No ho se sap, molt bé. I també el Pol Cruz, que deia a l'escola dels legionaris de Cristo desplugues, organitzen uns campamentos de verano per a xicos força reflexius. Això ho ha acompanyat d'una foto on es ve un capellà, d'una missa així en un entorn rural, diversos nois, i hi havia una explicació d'ambient dinàmica i divertida per als xicos. Però la foto era autèntica o era trucada i anava despullat, per exemple? No, no, era autèntica, era autèntica. Per saber-ho, per saber-ho. Si no teniu res a fer, aquest estiu ja sabeu on està la festa. Campamentos de verano per als xicos, Martín, o què? Vinga, anem cap allà, va. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Bé, continuem en aquest espai, carretera reial... carretera reial! Per parlar del que passa al voltant de Sant Just d'Esvern, una mica espluga, s'enfaliu, i a continuació repassem la agenda pels propers dies de la capital de la Comarca, que és més amable la boca quan ho digui, capital de la Comarca, que és s'enfaliu del llobragat. Comencem per un concert que hi haurà aquest divendres, a partir de dos quarts de 10, a l'auditori del Palau Falguera, molt bonic, tot allò ho tenen, i actuarà Chano Dominguez. Doncs sí, doncs sí, Chano Dominguez. Vale, vale. Es confirma, sí? Es confirma. Ho confirmem, no? Ho confirmem. Molt bé, molt fartir. Chano Dominguez és un pianista que ha aconseguit una estranya barreja entre ritmes del flameny i del jazz. Ah, a veure, l'escoltem com és. De moment, jazz poc, i flameny menys. És africà, que no res? Sí, sí, sí. Ara. Doncs aquest concert de Chano Dominguez de Sanfaleu ho farà un solo de piano, i se'n registrarà en directe, i possiblement s'acabi editant com a disc. Atenció, si voleu anar a buicotejar el disc, i l'actuació en directe, podeu anar al Palau Falguera i fer a mig concert. Ué, mama, surto al disc! O alguna cosa per l'estil. Jo sempre m'he preguntat que els discos es graven en directe, en públic, se'n sent tot, no? I pujar una cançó, si vols. Que va, no se sent res. Perquè els micros estan punts perquè no se... Sí, no. Estimo o Carola, casa de mi. No, això no s'escoltarà. Si es diu Carola, no et pesa amb ella. Això no s'escoltarà. En fi, alguna cosa més sobre el que hi ha a Sanfaleu per els propers dies? El preu de les entrades són de 15 euros i de 11 anticipada. Molt bé. Per cert, que també hi ha l'enterrament del Ricard Nastoltes. No? Sí. Doncs això serà aquest dissabte. A la tarda es farà aquest enterrament del Ricard Nastoltes. Començarà a les 6 amb una concentració que es farà a la plaça de la Vila. A les 7 començarà un recorregut des de la mateixa plaça de la Vila fins a la plaça de la Salut. I a tres quarts d'avui hi haurà la cremada del Ricard Nastoltes, que es farà a càrrec dels Diàplers de la Salut, i Patardons i Patardones de Can Caldeç. Patardons i Patardones? Sí, sí. És una... Una caia infantil. Ah, va, va, d'acord, d'acord. De foc. Ah, perdona, aquí a Sant Just tenim un espai que es diu les golfes de Can Gynasta. Vull dir, que cada poble... Les golfes. A Sant Feliu ja no fotré que es diu Ferrilla. Veus? Cada poble ja de la seva... Aquesta de les testes. Que poble té les espatardones. Atenció, perquè passem ara a l'agenda d'Esplugues del Llobregat. Comencem per una conferència del Fibromialgia a Pau. Doncs sí, el cas del cultural Robert Brilles, i la conferència anirà a càrrec de Bea Triufuentes, de l'agada del Col·legi Oficial d'Infermeria del Vas Llobregat, i expert en Fibromialgia. Alguna cosa més per comentar a la gent d'Esplugues els propers dies? Doncs sí, mira, un teatre infantil de Titelles, el dissabte a les 6 de la tarda, hi ha programada en activitat pels més petits, s'ha organitzat, el teatre infantil de Titelles, l'obra al somni de les pantoses. Ai, que bonic, i també hi ha actuacions musicals, aquest diumenge. A les 6 de la tarda, a l'actuació de la Teneu Sanfaliüeng, la Coral Solving, la Societat Coral al Llesemí, la Societat Coral Recreativa, l'Oll Obregat de les Flors, al cas de la cultura Robert Brilles. I fins aquí la gent de Col·legues, d'Esplugues i Sanfaliü. Gràcies. A continuació, parlem... Si ara hem fet els altres límits, hem marxat una mica de Cent Jus, ara ja anem a l'exterradi, a l'espai citeral, i parlem del que passa a Barcelona. Anna, Aranya, repassarem l'agenda del concert d'aquesta setmana. A més a més, també l'obra de teatre t'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. O l'enginy de postguerra als microcoixes de Barcelona. No és pressió que l'Anna s'encarregarà d'explicar-nos de què va. Però abans de tot això, tenim un obra de teatre, una comèdia negra, que pot veure a la sala muntaner fins a aquest augment ja no al següent, 24 de febrer, titulada Cosmètica de l'Anamic. És un text d'una adaptació de la companyia pot de plom, de la novel·la, de l'escriptora belga Amelie Northom, que a l'any 2001 es va esgotar el 150.000 exemplars durant la primera setmana que va sortir el mercat, la novel·la. No havia escoltat mai aquesta novel·la. Com es diu, dius? Suposo que es dirà igual. Cosmètica de l'Anamic. Sí, sí. Fuert, és. Que fuert de veritat. Home, 150.000... Com una setmana és molt. Una setmana és molt... L'obra com comença? Comença amb un retard d'un bol a un aeroport. Jordi, saps enllà de tot, eh? Sí, sí, sí. Hi ha un home que per distreure es comença a llegir un llibre, però que acabarà sent còmplice i víctima dels remordiments d'un altre dels passatges que s'espera. Per tant, és una obra d'aquestes que passa en un... Un espai. Un espai, no? Aquesta, tot abans que entri al bol. Doncs el segon home, i romplar l'actura del primer, obligant-lo a escoltar el que li passa a la seva guia. Ah, sí, ja sé quina obra és, ja sé. Ara ja ho saps. Vaig veure imatges al TN de TV3 amb la Gemma Ruiz, que és qui porta l'espai de cultura, i va dir que era un obra que segurament era un dels éxits de temporada. Doncs sí, perquè està molt ben valorada. Per això... Perdona, per aquí està ben valorada. No sé si s'ha posat en quatre estrelles o... No, home, no, he llegit diferents llocs. Ah, va, va, d'acord. Jordi, m'he d'informar. Va, d'acord, no, no. No sé, els uents que ens escolten que s'apèguen, que tenen una font d'informació. Doncs, al final, els passatgers, el que acaben, és intercanviant, d'alguna manera o d'altra, els sentiments que tenen, una sent culpable, i l'altra, alliberat de qualsevol pecat. I tot això amb l'escenari col·locat al mig de la sala, i amb el públic pels quatre cantons, que van a l'aeroport. Què? No, no, molt bé, algunes que fan això, aquest tema. D'aquesta forma, el que volen aconseguir és estapar els traumes, les culpes i la venjança, o sigui, el costat fos de les persones, encara que al principi la conversa que tenen entre ells és una mica innocent, tot allà acaba d'arribant, amb el que acaba d'arribant. La directora de l'aptació és Magda Pujo, la traducció pedalamada Pablo Ley, i els actors són Lluís Soler i Xavier Ripoll, i els entrades valen entre 18 i 20 euros. La Pella del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio de Esber. Bé, atenció, perquè torna a Barcelona, un dels musicals que més èxit va tenir, durant els últims anys, d'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. Concretament, el teatre poliorama, baixant a les rambles, a Madrid, on fins al 28 d'abril, hi ha aquest musical, una comèdia molt recomanable, per cert. Doncs sí, l'obra explica, en clau de comèdia musical, les profunditats de la via d'una parella. Perdó, i ho fa d'una manera irònica i divertida, fer un repàs per les moments claus de la relació, com són el festej, el matrimoni, l'arribada dels fills, la crisi dels 40 o la mort de la belleza. El text és del Joey Di Pietro, amb la música de Jimmy Robert. La direcció és d'Elisenda Roca, Andreu Gallés és el director musical, i els actors protagonistes són Frank Abdet. Que ja hi estava fa uns anys fent el teatre Victòria. Mercè Martínez. Que també, i que és l'actriu de la Riera, que fa la Nora. Monsa Rius. No sé què és. Rius Vidal. I Jordi Vidal, perdó. Sí, sí, sí. Entre les cançons que es donaran al espectacle, trobem cantada per la primera cita, Mabrasa de nit, o el tema que dona el musical, t'estimo, ets perfecte, ja et canviaré. L'obra, com dius, ja està representat a molts països i en diversos idiomes. A Nova York va estar 11 anys seguit en cartell, i a Barcelona es va representar el 1999 en el teatre Zorrilla, Borras, Apolo i el Polioramon, altre cop. Però, en aquest cas, l'obra és una versió actualitzada, on es fan referències al WhatsApp i a les xarxes socials. T'estimo, ets perfecte i et canviaré. Ha guanyat la premi butaca i el Max, el millor musical de l'any. L'espectacle té una dura de dues hores, és en català, i els preus són de 18 a 28 euros. Bé, parlem ara d'una exposició en un lloc que fa poc en obert, que és el Fabra i Coats, l'enginy de posguerra micro-coixes, una exposició del Museu d'Història de Barcelona, que, com diem, es pot veure l'antiga fàbrica Fabri-Coats fins al 15 de març, Ana. I estàs entrada, com ve, diu el títol, en els micro-coixes que van sortir després de la Guerra Civil a Barcelona, més o menys que abans d'any 50. Però que els micro-coixes, que és com allò dels macromachins, a fer conellós. Potser és una mica més gran, Jordi. La gent hi deia que cabra a dintre, saps? Ah, i que van a dintre, perquè el pau apuntava que potser eren els de l'escalèstric, no? Doncs van sortir quan el teixit industrial de la ciutat com tal va haver de buscar-se maneres d'aconseguir vehicles per tal de mantenir la indústria a Barcelona en els seus voltants, perquè, clar, estaven a la post-guerra i tenien que van sortir d'aquí, no? El que es pot veure a l'exposició és la història dels petits turistes, els cotxes turistes que hi havia, i furgonetes, que funcionaven amb el motor de les motocicletes. D'aquí ve, suposo, que els micro-coixes, amb nom. I que la gran majoria d'ells estaven fent artesanalment en petits talls de Barcelona. Algunes de les peces que es poden veure són cotxes que es deien David, un triscúter, els cotxes júnior, els mismas, les furgonetes hispano, que són les més famoses, perquè van tenir més sortida i de la casa autonacional SL, els biscooters. Però el que va passar amb aquells cotxes va ser que va aparèixer el SEAT 600, i que va aparèixer com que va tenir molta tirada, que el cotxe va ser com quan els espanyols es van començar a... com es diu això? Bueno, el primer cotxe que van tenir, vamos. Autoritzar-se. Era una mica el cotxe autoritari de referència, el 600. Ara, escoltant-te, envia el cap a aquell programa. No sé si l'heu escoltat alguna vegada aquella. Remember when... Ens remuntem a l'any 54. L'espanyol mitjà sortia de la postguerra i volia un cotxe. En fi, i llavors... Al final, els 600 es van portar una mica... Sí, bueno, m'he desencat molts tallers d'aquests micropotxes. Molt bé. No era l'única ciutat a Europa que va fer això, perquè no. Perquè a Europa, ells estaven sortint de la Segona Guerra Mundial, i també feien servir micropotxes propis per tirar endavant. Ojo que no tornem als micropotxes. Està bé de poder aparcar superbé. Bueno, hi ha alguns cotxes que ja són com micropotxes, eh? Sí, bueno, el meu no. El meu és molt llargui, per això ho dic. Molt bé, com que es posa els plugges, veus la mallola? Sí, que la mallola té una limocina. És normal. Calla, milen, calla. Doncs gràcies a aquest dinamisme, Barcelona va tornar a ser la ciutat pionera de l'estat espanyol pel que fa a la producció industrial. I, bueno, sense menta, el motor i la història de Barcelona volen veure aquesta exposició, val 5 euros. 5 euros. 5 euros, sí, però una mica carinyo, eh? Sí, una mica car. Per cert, que cada vegada s'estàs tenent més, ja que estem parlant en aquest espai del calaix de cultura, una mica, de les coses que es fan a Barcelona, el fet de la taquilla inversa, que és això que... Sí, quan diuen del TN. I quan diuen del TN, justament... Doncs mira, nosaltres fa... No és per posar-nos medalles, però fa dues setmanes... La setmana passàvem de parlar, també. I fa dues setmanes, nosaltres vam parlar amb el producte de l'obra, eh? Que estàvem portant la sala de béquet. I ara la sala de béquet torna a fer un altre, on hi ha la taquilla inversa. D'aquí un tres setmanes, al Tantarantana, farà una altra obra de teatre de Darío Foe, que és molt interessant als temps que corren, que és una família que decideix no pagar res, ja. O sigui, diuen, doncs no ens estan donant per tot arreu, que no pagarem res més. O se'n van al super, roben les coses i tal. Molt lluny de la realitat d'actual. Una obra que es va estrenar fa 40 o 50 anys, o sigui que... És molt actual, eh? De Darío Foe, bueno, al fi, eh? Que no tinc per aquí el títol, però ja comentarem d'aquí unes setmanes quan s'estranya. En fi, tot això és el que ha donat de si l'espai dels... exposicions, leatres i tal, no? I tant, ara passem. M'he tingut una pregunta. A aquestes dels microcotxes no pots fer allò que ma mare em deia. Sí, fos nosaltres quan baixàvem a la cara amb uns 600 i que havíem set, eh? Pots fer la prova, d'això. És veritat. Jo crec que també l'exposició, hi ha una àvia contractada... Una mare, és igual. Està allà sempre fent la mateixa frase, una automata, no? Jo me'n recordo que aquí que havíem set. Jo els passes al seu grup. Jo me'n recordo que hi feia amb 600 quilòmetres. Però li has de passar una moneda, si no no ho dius, no? Exacte, pujàvem a Andorra i ara amb 8. Més que baixàvem de compra, ja vam. Ah, sí, va, passem a la agenda de concerts de la setmana. Què era això? Què és això? Què és això? Que són aquestes cores que t'has d'anar a tu de rap i tot això, no? Què va? Jo porto el qui, ja. La nit d'aquest divendres tenim a l'avant de Doki's Dead, a la sala Bicol. Des de Nordingham, reina un nit on es van formar el 2008. Sota ritmes pop. Robert Milton, Jones, Van Wilder, Daniel Hevey, Lawrence Cole i Rob White composen aquesta banda que té tres discos al mercat. The Zoo, Young, River Jordan o A Motel sonaran directe. Les entrades estan per 14 euros. A veure com són els gravats. Són per anar a fer la migdiada, eh? A mi m'agraden. A mi m'agraden. Jo no dic que no m'agraden, jo dic que jo em podria dormir perfectament. Perdona, és que és d'aquelles cançons, veus? És una cançó de pel·li de quan s'aparen les dues parelles i fan transicions, així, i aquestes coses. O quan s'ajunten, també. Que van corrent per totes les... El pont, recordant, quan es van fer el pató, no sé què. Quan posen el cantau, el pont. Jo ja he vist Mercè, és mirar corrent pel mig de Sant Feliu, anant cap al cantau. És d'aquelles cançons que comencen molt a poc a poc, però ara l'avançarem, eh? Fes el minut 4, a veure com... Perquè, clar, estàs fent el minut 4. Sí, sí, sí. Clar, perquè és que sí. Perdona, i tens a dormir. Clar, és que per el minut... Tu estàs tranquil·lament, no? I el minut 4... Espertes, d'acord. Què passa, no? És d'aquí, és d'acord. En fi, aquest divendres a la nit, a la sala Apolo, reben el grup Metz, que jo té... té nom de club de futbol holandès, no?, als Metz. No té nom d'una empresa que llevo a cotxes? No es diu així, una empresa? Doncs que hi ha un grup de... Per Pepe Carras, diu, eh? No. Hi ha un grup de futbol que es diu Metz. T'he vist allà molt ràpid, eh? Sí. Però, en aquest cas, sou una banda frozenent de Canadà, amb un so rock clàssic que, de vegades, té tocs pop-punk. Sempre posen amb raros. Sí. Es va formar el 2009, i al seu repertori podem trobar temes com Wested, Wet Blanket, Rats i Demiul. En el seu primer disc ha estat produït per Subpop, que és una discogràfica coneguda per haver donat suport a bandes com Nirvana o Soul Garden. Perdona, quan dius suport què vols dir? Que els anin menafecoses o que els han... No, que els han pagat per fer coses. No han copetat a l'esquena, molt bé. També hi ha un suport, per exemple, a Tina Turner, saps? Ja, però... A mi m'agradaria donar suport econòmicament. A mi m'agradaria que m'eldonés ella a mi. A mi també. És que m'ha fet molta gràcia. Les entrades per veure els Metz estan per dir-ho. De moment, la cosa està difícil, eh, per escollir un concert per anar aquesta setmana. Jo vaig portar en dos. Aquests volen ser grunx, però no, eh. El que vols tropils i digui, escolta. Som pop-punk, segons diu aquí. Pop-punk. Tu, pop-punk. Passem el segon. Pop-punk és antagònic. O ets pop o ja? Sí, ja, és que... És com dir, sóc clàssic. És diferent una cançó de cada. Reflexionem-hi, sóc clàssic. Atenció, perquè aquest dissabte arriba a la sala apolo... Titàric, no? Se l'indion, no? A veure, el problema és que ho encerti. Pangellis, no? Vivo en este mundo, todo el mundo peca. Sob uno más... Oh, vaya chusta. Perdona? No, és broma, és broma, és broma, és broma. És que se'n fot el contrapunt, jo, Vilfa. I van nieto, actua a la sala apolo. Nascuta Madrid, és un rapper que va començar a la música a principis dels anys 90. Va formar un grup amb l'home d'Arma Carme. Quan es va separar, va començar a la sala solitari. Perdona, perdona. Con qué rapé ha de hacer... D'Arma Carme... Si no no té marketing. Voca la loca, vinga. Nadie me enseña a vivir Madrid en la sangre, o mi gente no falla, sonarán al concert. Las entradas están para 11 euros. Perdona, pensava que a la rima de... No, no diguis la otoño en qué rima. Pensava que a la rima de dos o el madronyo anàvem a fer una altra rima, però vaig a dir que es repau. Tots els raperos que repegen... Repegen. No la mateixa veu, no? No, no té la mateixa veu. A veure, com de fumar, carajillo i tal. Bueno, aquest és el que fa els coros, que també és el guió. Cometa, peta. Aquesta no. Passem ara al concert d'aquest dissabte, també. Home, home, el Palau de la Música... Home, home... Això faig que farà molt negal i m'agrada molt, que ja està fent un tema i abans de dir-ho fa... Ah, home, aquell d'avís el guió, saps? És estrella morente que actua en directe al Palau de la Música. És una cantant de flamenc, nascuda granada. El mercat podem trobar amb 6 dels seus treballs, i en aquesta gira presenta els temes del seu nou disc autorretrato. 15 temes. Quins de temes? On trobem des de tangos fins a veneres, passen per ritmes exòtics o sevillanes antigues. Les entressen per 20 euros. Aquest tema també... Una pregunta. No, una pregunta no. És que el Palau va produir això, però és que estàs tranquil i de la teva volta... Volver! Aquest tema és molt bonic. Podries dormir-te i després el cap d'un minut i mig... Això em passa a mi també quan se'm canvia la cançó. Estic dormint, cançó i em desperto. Ara, la gent que feu CDs, por favor, podeu començar més tranquil. Si no, el track 3 sempre no serà per aquest desperte. Bé, doncs estarà el Palau de la Música, eh? Que bonica, aquesta cançó. I també la veu d'estrella Morente. Atenció, aquest dilluns a la nit, Salif Keita, que no sé si és familiar. Tant jugador de futbol com Barcelona, però visita el programa fàcil on les hi ha així. Però si es digués guacassos, seria... També. Si es digués igualit, no. Bé, doncs... Atenció, perquè arriba a la sala de polo aquest dilluns a la nit. És conegut com la veu d'Orda d'Àfrica. La va... la va d'Àfrica. Vale. Aquest cantant de pop africà va néixer a Mali, el 1949, i la seva música és una barreja de sons africans i l'altra és més europeus. I és conegut per les seves improvisacions, també. Té més de 15 treballes de mercats amb temes com... Madan, Yamue, Bobo, Dery o Kono, entre d'altres. Què rius? No sé, perquè em fa gràcia. T'has entrat a estar per 25 euros. Bé, doncs moltíssimes gràcies. Com sempre, Martí, Pau, Anna, Aranya, ens tornem a escoltar la setmana que ve amb més carretera reial i més concerts i més agent dels suburbis i els afores de Sant Just. Que vagi bé, bona tarda. Adéu. Adéu. Bona tarda, us parlem. Sonia Kerry, Ramon, company. El Departament de Governació ha convocat per demà una reunió d'urgència amb la taula de la funció pública. El Departament de Catalunya ha pres unes eleccions per la xarxa de la Generalitat, proposarà al sector públic descomptat de nou una paga extra i deixar de cobrir 3.000 places de funcionaris que abandonaran l'administració per jubilacions o baixes, especialment en l'àmbit de l'ensenyament. L'objectiu és estalviar aquest any 740 milions d'euros. En els dos, en darrers anys, ja han deixat de treballar per la Generalitat 6.000 persones. La presidenta del Partit Popular Català, Lícia Sanchez, ha viscut els teclats davant la policia i el jutge contra l'empresa de detactius Meto 3. Segons informacions difoses per alguns mitjans, aquesta empresa va enregistrar la conversa durant un dinar entre Sànchez Camacho i l'ex parella de Jordi Pujol Farroçola, on s'hauria parlat d'un cas de presumpte fràu fiscal. A la denúncia ho trasllerem, i nosaltres diem que tenim coneixement que pot ser. Que hi haguessin més seguiments o que podem tenir constància. O, al moins, podem pensar que davant del que ha subcyt demanarem que hi hagi controls a les nostres seus, als nostres domicilis, perquè no sabem si aquesta situació s'ha produït de més en la meva persona o en altres. Per això demanarem l'empara, el jutjat, que hagi perdut a la policia, que en aquell moment no la veig demanar. Sánchez Camacho ha presentat les denúncies, després que en seu parlamentari, el president Artur Mas, li hagi recomanat fer-ho. Per aquestes escoltes que vostè ha tingut, per aquest espionatge, vostè el que ha de fer és presentar una demanda. Jo, com he trobat en casos de guerra bruta, he presentat carelles, carelles criminals, contra gent molt poderosa, però les he presentades. D'altra banda, també avui, l'exsecretari d'organització del PSC, José Zaragoza, ha anunciat que presentarà una carella judicial contra els mitjans, que han assegurat que va ser ell qui va contractar l'agència de detectius per espiar la conversa. El govern espanyol està estudiant amb l'empresa concessionària a la rebaixa dels pHs de l'AP-7 als camions, perquè evitin la circulació per la Nacional 2, com a mesura transitoria, fins que la carretera estigui desdublada. Així ho ha explicat la ministra de Foment Anna Pastor, en la sessió de control al Congrés dels Diputats. Con respecto a los camiones, señoría, decirle que estamos estudiando con la concessionaria reducir los peajes a los camiones como una medida transitoria hasta que la Nacional 2 esté desdoblada, y para eso esperamos contar también con el gobierno de la Generalitat. De la seva banda, l'Ajuntament de Sils espera que aquesta vegada el Ministeri de Foment compleixi la seva promesa de reprendre les obres de desdoblament de la Nacional 2 entre aquest municipi i Masanet de la Selva, aturades des de fa més de 4 anys, i és que la ministra de Foment també ha anunciat al Congrés que els treballs es licitaran aquest mes de maig. Convergència i Unió i el grup socialista al Congrés han reclamat el govern espanyol que obri un mecanisme d'advidratge pels afectats per les preferents de Caixa Laietana. Ho han fet després de reunir-se amb una delegació encapçalada per l'alcalde de Mataró, Joan Mora, que ha reclamat solucions efectives pels 6.000 clients afectats del seu municipi. No podem permetre amb un estat de dret que aquestes coses passin i passin amb la impunitat amb la qual fins ara sembla que tot això s'ha anat desenvolupant. Aquí hi ha gent que té els seus estalvis bloquejats i té uns estalvis bloquejats que potser van posar-hi 10.000 euros i avui valen 1.000 euros. I això és una indignitat que els polítics d'aquest país no podem tolerar. Els afectats van canviar els productes i brits de Caixa Laietana per accions de bànquia que, seguidament, es va desplomar. El mecanisme de ritratge que es demana és el mateix que el Partit Popular i el PSOE van acordar el 29 de gener pels afectats de bànquia, Catalunya, Bank i Nova Galícia. Esports en xarxa. Bona tarda, els parles, David Amadran. Jo, que el partit de tenis taula entre el Mataró Cuadis i el Sant Sebastián de los Reyes, corresponent a la 14. jornada de la Superdivisió Mascolina, de moment caula equip català per dos a un. Recordem que el conjunt del Maresma és sisè a la taula, mentre que els madrilenys són quarts. En futbol, l'exporter del Paraguai, José Luis Chilabert, ha dit a la xarxa que fitxaria iquer Casillas per substituir Víctor Valdés al Barça. Chilabert també ha parlat de Messi. Por hacer y es un multicampeón, el número uno del mundo, lo máximo. Me encanta poderlo ver, disfrutar con él todo lo que hace dentro del torre del juego, en la velocidad que trae el balón de los pies como define. O sea, yo me doy el lujo de verlo por televisión. Y en el fondo me da placer haber abandonado rápido el fútbol antes de Messi, porque si no, me tenía que estar revolcándome por el piso. En gran futbol, la poble de Mafumet disputarà de Medijous a les 11 del matí. Un partit amistós contra el conjunt suís del Wagen Bay Alten, el rival del filial d'Alnàstic milita l'equivalent a la segona vi espanyola. També a la poble, el defensa Charlie, ha recidit el seu contracte amb el club de reuni. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La Sociació de Veïnsa de Sant Just celebra que el Congrés dels Diputats pugui debatre l'adació en pagament. La Càmera hi va acceptar tramir la iniciativa legislativa popular sobre l'adació avalada per més d'un milió 400.000 signatures, entre elles 300 de Sant Just Tengs i Sant Just Tengs. L'entitat veïnal va impulsar una campanya al municipi per recollir firmes perquè aquesta il·lapés pogués tractar el Congrés per fer-ho en caliant 500.000 a tot l'estat. Amb l'adació a l'agenda, l'adació a la ciutadania, a les cinc de l'apel congrés, amb la plataforma de defectes per l'hipoteca amb el suport de sindicats i altres entitats socials del tercer sector, han presentat l'apel congrés que demana la acció en pagament retroactiva i un amoratòria de totes les execucions hipotecàries, a més de la creació d'un públic d'habitatges en juguer social. Amb estirament d'una bona postura podem evitar molts malts d'esquena. És el que diu la Terepeuta Manual i Licenciada en Educació Física, o el que González, que aquest vespre hi parteix en una xarrada local de l'Associació de Veïns de Masluí sobre el vanestar d'esquena. González explicarà com s'origenen les molèsties que podem tenir a l'esquena i també donar aconsells sobre com eliminar-les. El fet és que, amb un bon estirament de l'esquena i de la columna vertebral, podem dissoldre aquests dolors. Un altre dels objectius de la conferència d'avui és justament percebre la nostra columna vertebral, com el punt, per on transcorre tot el nostre sistema nerviós per ajudar a lluitar tensions en l'esquena i per evitar contractures nous i molèsties. És important que fem estiraments de manera freqüent. De tot plegat, se'n parlarà avui a les 8 del vespre. El local de l'Associació de Veïns de Masluí és oberta a tothom, i, a més, també es donarà informació sobre un curs anomenat cospostura i salut que s'està preparant pel mes que ve. I ja acabem aquest mullet d'explicar amb vos que el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just amplia el seu horari d'atenció al públic. Des que es va crear el mes de setembre, només es tenia cada 15 dies, els dimecres de 5 a 8 del vespre. Ara el servei es prestarà cada setmana. En el mateix horari, el servei d'ocupació i innovació, els primers quatre mesos de funcionament, 33 persones han fet servir aquest servei de mobilitat. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i prop del 70% de les consultes s'han atès de manera presencial. Les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i les pràctiques professionals d'altres països. Per donar cobertura a aquestes necessitats, el Servei de Mobilitat farà també una xerrada de medi joc sobre les possibilitats de trobar feina a l'estiu a d'altres països. La impartirà Begoña Aro, que és responsable del servei, i es farà a les set de la tarda al cas del de joves. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set, els senyors notícies edició Véspera. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carret donant un número 3 de senyors i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oetón de Senyors per a la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i col·laborat. A el centre de la llaneria Verdes saludem a la penya del Morro. I continuem a la penya del Morro. Parlem ara d'una activitat que tindrà lloc a aquest divendres, perquè la secció de Cultura de la Taneu de Senyors organitza una tertúlia sobre els reptes polítics i econòmics actuals de l'Unió Europea. Cristina, que no són pocs. A més, serà amb Carles Prats, que és periodista de TV3, conductor del TN migdia i excorresponsal de TVC a Brussel·les i París, una cara molt coneguda, penso, per als respectadors de TV3. Carles Prats, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Gràcies per haver vingut al programa. En Llores, tu, a la teva època de corresponsal, quan estaves a París o a Brussel·les? Doncs no et puc dir que no, una miqueta, sí, que tinc boquets. Quan has viscut fora uns anys, sempre et quedo una mica a les ganes de tornar a marxar, estic molt bé a Catalunya ara, però sí que de tant en tant, quan hi ha una cinera, quan hi ha una cosa grossa, dius, m'agradaria fer allà. Jo, des de fora, ja et dic, no, no estic mai corresponsal, però sé que ser corresponsal de TV3 és una mica que toqui la loteria, no? Perquè, vaja, estarà fora, vull dir, fas poques peces a la setmana, és una bona feina... Efectivament, és una gran feina. Això de que fas poques peces de la setmana, no et discutiria, eh? Diguem que fas més hores conventilador, perquè, com bé saps, a banda de les seves tematícies, els corresponsals fan peces pel 3.24, que a mig 24 hores al dia. En el moment que jo estava a Brussel·les i a París, hi havia la nit al dia i feiem connexions a les 11 o 12 de la nit. És veritat. Després a les 8 del matí, els matins també demanen connexions, obviament, no?, i ho fas encantat, i és fantàstic. És, efectivament, una gran feina, però no pares, eh? I on et vas sentir... Ho fas de gust, eh? On et vas sentir més utilitzat pels diferents programes, eh, d'informatius de TV3, a París o a Brussel·les? No, pels dos... A les dues destinacions, vaig treballar moltíssim per tots els programes. Potser les temàtiques varien molt, òbviament, no?, a París té una vessant cultural, una vessant social, una vessant política, que molt pròxima pels catalans, que ens interessa molt i, per tant, permet que facis molts temes, i Brussel·les, per la seva importància política, econòmica, doncs també fa que no varis. I les temàtiques, potser, són diferents, però el moment de feina, si fa o no fa, no ha de ser comparable. Portes, Carles, uns quants anys no aquí fent de corresponsal, però ara que estàs justament presentant la notícia a TV3, què trobes que és més fàcil fer de corresponsal o de presentador de les notícies? Defèn del dia i a dies, de fet, són coses diferents, òbviament, afrontar una hora directa cada dia amb la dintre de temes, molt diferents, molt diversos, amb connexió en directe, durant altres notícies, té una complexitat tècnica, una complexitat de contingut, està al dia de tot, o el més intentat, no? En canvi, quan estàs de corresponsal, no pares en un altre sentit, has de profundir molt més en els temes, reescar les notícies, anar a buscar-la a molts fons, i després et tolja el digerir-ho i intentar explicar-ho de manera que la gent ho entengui, perquè, per exemple, la informació comunitària és molt tècnica, les unions dels consells de ministres, el procés decisòria de l'unió, com una direcció que ens passa des del debat, fins a que es converteix en realitats, doncs es passen molt de temps, no? I tu has de saber trobar les fases i explicar-ho bé, m'està gaire la informació, i això també té una complexitat. Perquè tu, com a corresponsal a Brussel·les, t'assabentaves de les coses que passaven? Perquè, a vegades, costa saber què passa al Parlament Europeu? Costa saber des d'aquí, si és veritat, però si un vol, realment, podríem dir que des de Barcelona, mateixa, es poden saber moltes, moltes de les coses que passen a Brussel·les, tant al Parlament Europeu com a la resta d'institucions, perquè, gràcies a les noves termologies, tu pots seguir en directe el plenari del Parlament Europeu a través del web, pots veure què diuen amb la teva llengua, de la dir que el català encara no és d'oficial, i, per tant, no en català, però sí que pots seguir amb la resta de les llengües en streaming, per exemple, tot el que és documentació oficial està penjat al web ràpidament. És una de les coses justament que em va sorprendre més de Brussel·les, l'agilitat a l'hora de transmetre la informació. El problema de Brussel·les no és tant en l'accés a la informació de les fonts, sinó la quantitat, el volum d'informació que hi ha. Perquè hi ha tantes institucions, hi ha tants actors en joc, hi ha les temàtiques són tan diverses, que és allà on hi ha la feina dura, de periar i remenar i destriar allò que creus que pot ser més interessant per als ciutadans del teu país. Clar, no sé si es produeix un efecte de boomerang, però hi ha tanta informació que al final no sé si tens la sensació que els ciutadans ja no els interessa el que es explica des de Brussel·les. Potser és veritat que hi hagi un cert desinterès als ciutadans el que s'explica a Brussel·les, però no sé si és tant pel volum d'informació, però el que s'explica al final, el que publica la premsa aquí, doncs jo penso personalment és una opinió meva, no és tant. Potser el desinterès rau, en el fet que són institucions que els ciutadans per Déu per mal perceben com molt llunyanes, les institucions que no sempre té la idea que hi ha una certa capacitat d'influència que manen directament dels ciutadans, com és el que el Parlament Europeu, no s'és prou conscient que el 80% de la legislació que nosaltres ens afecten en el dia a dia emanen justament de les institucions europees. Curiosament no en som conscients, però en el nostre dia a dia, gran part de tot allò que s'ha decidit políticament, té una visió a Brussel·les. Sí, però em sembla que tu passaves millor cobrint a Sarcosí. Home, certament jo vaig estar a París justament en l'ascensió de Sarcosí cap al poder. Quan Sarcosí era ministre de l'Interior, després va ser ministre d'Economia, després va ser president de l'OMP, i vaig marxar just quan estaven a poder fer les eleccions, però després vaig tornar a fer les eleccions, i sí que realment com a personatge polític, és el que ens recomana una bestia política, que és molt interessant de seguir de prop, no? És aquelles persones que han escut per la política, han escut per la feina que va fer. Ara bé, és aquelles que genera passions, tan a favor com en contra, com a periodista, com a observador, és molt interessant viure una etapa d'aquestes, no?, amb una d'aquestes persones. Però, com es va veure, es va cremant. Aquesta sobre exposició mediàtica el va portar a un reputx per part dels ciutadans francesos. I el Sarcosí és tan baixet com sembla, o encara és més baixet? Home, és baixet. Sabeu que porta fins i tot alces aquests talons una mica més alts a les salades per dissimular-ho. T'hi vas fixar, tu era algun meeting on algun esdeveniment que hi havia ells, i portava alces o no? Realitat, jo no m'hi havia fixat específicament. Tins que un dia, me'n recordo, que la premsa de francesa em va fer molt de ressò, i d'en fer algun tema, però no especialment, però sí que és veritat que és una persona més baixeta, i, clar, que per donar-se més importància, s'haurà d'agafar una intentativa a vostra sempre. Per cert, parlant de les corresponsalies i tot plegat, els corresponsals, pobres, sou, o vaja, eres tu també, són carn de zàping, perquè hi ha moltes vegades, que no depenen d'ells, el retorn, la qüestió tècnica, etc. Tu recordes el teu primer directe, com va ser? Doncs mira, sí que recordo el meu primer directe, i no va ser com a corresponsal, sinó com a enviat espacial. Va ser l'any 2000, a Islamabad, al Paquistan. De Unidó, no? Però ja veig, va ser, i jo vaig arribar al Paquí, que a més me'n recordo molt bé, perquè el 2000 és un any especial, el mes de setembre, molt especial, i jo vaig anar-hi el 19 de setembre, just després de les torres bessones, vam enviar una equipa allà, i vaig a Terrà, a Islamabad, i em va anar ràpid a l'hotel on hi havia totes les instal·lacions els directes, amb l'emergència, i recordo que estava tremolant. Sí, no va fallar re, ni tècnicament. És curiós, perquè a vegades ho comentem. Directes que fas des de l'altra punta del món, que sembla que hagi estat molt complicat, que arribes allà amb molta dificultat, i que tots són problemes, i surten perfecte, més enllà de la teva veu, doncs està més tens i més nerviós, i això, aquestes coses a vegades passen. És veritat, després te'n vas a fer una connexió. Una connexió, aquí estem a Sant Joan d'Espid, em vas a Sant Boi, i resulta que no falla, per alguna raó ben tonta, no? Això a vegades passa. I us fa ràbia quan tot està equivocant, o equivocant, no? Hi ha algun contratemps al directe, per exemple, ara que estàs al TN, i et treuen a l'APM, que em sembla que va sortir, no? La setmana passada, amb una informació d'última hora, que estaves llegint... Jo, els problemes tècnics, les entrem encara, és que poden sortir amb un directe, és mala sort, és el que hi ha. M'has de posar bona cara, dir-hi endavant, no tens de remei, és una teva feina, estàs exposat, i és veritat, doncs tens una intimora, està mig completa, i mira, m'equivoco. Doncs qui té bo, que s'equivoca, no passa res. A mi el que realment em fa molta ràbia és quan m'equivoco una cosa que podria haver previst, podria haver quedat. Aquelles coses que dius, això no podria fallar. Aquí no la podien cagar, una cosa tècnica, també. Un imponderable, doncs mira, mala sort. El que fa més ràbia és quan és una cosa que dius, però això ja ho sabíem abans que ens podria passar. De fet, la Núria... Les persones se'n fa de molt, sobretot amb mi mateix. Aquells que estàs lagelant de bona estona. Exigent, no? De fet, la Núria Soler, la t'acompanya, de partener dels mitjans, dels informatius, bastant nosaltres, aquí, a la penya del Morro, just ara fa un any, aproximadament, i ens va dir que, quan li surt alguna BF, o s'equivoca, pensa, ostres, en aquell moment, no? A tu també et passa i dius, ostres, tu, sé que això... M'estic equivocant i encara em poso més nerviós o ho controles. Bueno, depèn del dia i a dia, en què realment intentes tirar endavant i no has sigut res, però ja dius que no saps per què molesta, especialment, haver-te equivocat i, realment, sembla que t'encanyis. I tant de dir des de realització per l'orellera... Escolta, tira endavant, que no passa res. Clar, clar. Perquè sí que, a vegades, només una equivocació ben ponta, pot ser que resulti que després la resta del tenen o vagi bé. Clar, no sé si tens molta pressió en saber que el tenen mig dia, és l'informatiu amb més audiència de Catalunya. Home, al principi, el primer any ja és la quarta temporada. El primer any sí que realment teníem molt de respecte amb això i jo, doncs, certament, creu una certa inquietud, no? Ara, jo m'ho prenc al sentit que és una feina. Hem de ser el millor possible, ho dèiem als ciutadans, i si la fem bé, doncs tindrem la confiança als ciutadans, no? Si estem pensant en quanta gent ens mira, quanta gent ens deixarà mirar, no ens sortiràve la feina i no estarem pel que hem d'estar. De totes maneres... No pensaran tot això. De totes maneres, Carles, el primer any, suposo que els nervis eren inevitables, no? En principi, tens alguna tècnica de relaxació o alguna cosa per... perquè sigui més fàcil? Realment no espacialment, eh? No... Tocar la calva del Tomàs Molina, per exemple. No. Nosaltres, de fet, estem en Francesc Mauri, els meus dies han tomat el veïn menys, però no li toco el cap. Home, no, però vaig ser-hi donar... Tomàs Molina, que també va venir al programa, ens va dir que ell li posa més brillos que altres. Ah, veus? No, si m'amena, ja abans de començar, respirar fons i... vinga. Endavant, que ens queda una hora, en què ens han de entrecomar i despassar bé, hem de ser bona feina, i hem d'intentar explicar el millor possible les odis que tenim, no? Amb el Francesc Mauri, allò com parleu, no? Allò també és molt comentat, també és un clàssic dels TNs. De què parleu, quan la càmera s'allunya i esteu allà? A tu, a tu dius, per exemple, que ens hem acomiadat i hem dit, doncs, tenen més informació, el 324, etcètera, etcètera, i no l'hem mencionat en veïn, i quan... i quan re, quan hem sortit de plano, ja hem posat el pano general de la grua, li hem dit a la Francesc que avui no se'n mencionaria, perquè una mica de conyeta amb això. Cada dia parlem de tu i no t'hem dit res. El Tascarrillo, no? Sí, però són coses que, almenys, personalment, crec que tampoc val la pena sortir en directe. I quan fa més bon temps a la primavera, l'estiu, també fas com el Francino, que deien que anàvem vermudes? No, nosaltres veus amb els canvis de platós de Iara Faunzans i en els vídeos que ja no ho podem permetre. És veritat que esteu drets, que es veuria de trampa. Igualment, el caràcter ho poguéssim, jo sóc molt fredolíg i m'abrigo, no puc anar a patar amb pantalons, curso amb un plató, perquè, com que posen l'aire condicionat pels focos, són tots els que tenen molt fred, normalment. Molt bé, doncs, Carles, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Com diem, aquest divendres a les set, estaràs a la Taneu de Sant Just amb aquesta tertúlia sobre els reptes polítics i econòmics actuals de l'Unió Europea. Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies. Bona feina, Carles. I bona tarda. Gràcies, Carles. Us esperem. 6 i 23 de la tarda, d'aquí uns moments a la penya del Morro, parlem de noves tecnologies, com per exemple, que Apple té 100 persones treballant en un iWatch o de videojocs, amb el ben retrobat en el cornejo, fins a aquests moments a la penya del Morro. Bona feina, Carles. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Vale, una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bé, doncs ja estem a l'estudio número 1 de la ràdio, en aquesta taula octogonal. D'aquí una estona, per cert, hi entrem a la Núria Salvador, però al telèfon no vull dir-nos que està a un gimnàs. No sé què és el que fa, bé. Però abans saludem els més friquis del programa. Oriol Jiménez, bona tarda. Bona tarda. Passa el nord-reïmbrà. No sóc friqui. No sóc friqui. En Jacorrejo, bona tarda. D'aquí els moments pararem de tot això, que hem comentat, com cada pel té un centenar de persones treballant en un eye-watch, és a dir, un rellotge així guapo de pel. Però abans, el Sergi té una pregunta al chat i per tu, Oriol. Li vull fer una pregunta a l'Oriol. M'he comprat un de tablet, un Acer A700. I m'he baixat l'aplicació de TV3 no oficial. Molt bé, molt bé. De moment, la pregunta és un fet, no? Però imagino que anirà per aquí, perquè diu que per veure en directe a TV3, m'he de baixar el flash, però em diuen que no tenen disponible a la Play Store. Atenció, perquè això és un tema interessant, que amb molts Android, a l'hora de veure pàgines web amb flash o alguns dispositius, no poden veure flash. I en aquesta aplicació tampoc es pot veure. Quina resposta li donem al Sergi? És flash i ja no existeix per dispositius mòbils. Ni iPhone ni Android. A Adobe l'han donat. Aleshores, l'aplicació que és de TV3 no oficial... s'ha d'actualitzar, perquè han fet algun canvi als de TV3, s'ha de comunicar-ho i el directe ha deixat de funcionar. Molt bé, doncs... Jo conec el desenvolupador i en una setmana s'actualitzarà. I llavors, que l'ha fet... Abans del MW, em sembla que el gran llançament de la aplicació 2.0 de TV3 no oficial em sembla que es pot mauveu al Congrés. Que, per cert, també parlarem del MW, perquè ja s'estan preparant algunes de les hoves que poden venir. Aquesta aplicació de TV3 no oficial, que ja vam parlar en el seu moment, que va més ràpid que l'oficial, però té aquest problema al directe. Ara mateix sí, clar, perquè TV3, quan fa canvis, no comunica els desenvolupadors. És que hauria d'acollir per a TV3. Sempre que veiem igual. En fi, on ja ho has sentit, Sergi diu... I mentre estan, què? No, perquè no funciona amb els Android últims. Allà hi ha un... Mira, en TV3. TV3 és el mateix. TV3 de sobrevalorada. Mira, TV5. Atenció, perquè avui comencem parlant dels 10 Android més utilitzats al mercat. Són fabricats pel gegant d'on és? Samson. Corea, com el site. Igual. Són musins. Tothom ha de comprar alguna cosa sobre... Un son de comprar un Samson. No, ho comentava perquè també com t'encàvem la setmana passada, que Samson tenia aquesta audiència, el bon Android. I és curiós, també, m'agrada veure els 10... T'ho ha d'haver fons d'Android més usats, no? El Galaxy S3, que era d'esperar, el Galaxy S2, seria el segon. El primer era el Galaxy S3. Sí, l'Android més usat. Home, l'arrè, que va a sortir. Ara quan surti l'Isa4, que ara està l'UPR, ja veurem... però a l'S3, el Samsung S3 és el més utilitzat. Després a l'S2, després a l'Eix, que és de camamitja i també es veu bastant. I en poca broma en la quarta i la cinquena posició estan els nauts. Els telèfons aquests de 5 puljades i 5,3, que són gegants. Són perraperos, però són molt grans, no? Sí, però hem tingut... va ser un experiment i han tingut molt èxit i ja estan en posicions molt altes. Són com de pallassos, quan anàvem al sur de patir, feia, hola, què passa? Són molt, molt còmodes. És un zapatòfon. Però com es parla? Així? Però parla com... tu parles amb el mòbil. No, no, tenim un mòbil per jugar tot el dia a la vida. És sorprenent, però un truque, a vegades. Quan agafuis... volen vendre... marina, però... És culpa teva. No puc agafar amb un mòbil, ara. En fi, per cert, que el S3 també pregunta, diu el corrector que tinc el teclat de l'Android és en castellà i el català no està com a idioma disponible. Es pot baixar el idioma català? Sí, ja han teclats d'Android que tenen el català amb uns diccionaris i, per exemple, hi ha un que es diu multilingual, em sembla, a Keyboard i és un teclat amb el català com a idioma. Molt bé. En fi, tot això, seguit de conducta, també ens pot fer arribar a ser a pregunta a través de la penya del morroarrobagmail.com. Bé, atenció, perquè com dèiem, Apple està preparant, està treballant el seu nou invent del futur. A veure què passa, estem tot en l'espectativa amb l'iWatch, que vindria a ser com el rellotge d'Apple, un rellotge amb les merges funcions que un... com es diu això, un iPod, un OSM, un iPhone... Què sabem, de xeoriol? Pots. Això és una broma, no? No, no, no. Això és un robot. A veure, estem a la informàtica per vestir. És un dels següents pasos, i és un dels pilars de l'Aira Pòspect. Les ulleres, el rellotge... i se suposa que sí, que és un robot amb bastanta força, que hi haurien 100 persones, que no només seria una prova de concepte, sinó que estaríem treballant allò de debò. De fet, ja té l'iPodNan, no? Em sembla que ja té una pantalla, i com accessoris oficials té corretges. Hi ha un col·laborador de la penya del morro que ens va ensenyar que tenia un. Exacte. Seria això amb una volta més, amb aplicacions, que es pugui contactar amb l'iPhone. I també amb una pantalla de Note, no? Sí, és el rellotge de pallar. I per disparar-hi tot. Tu imagina't moltes vegades treus el mòbil de la butxaca, perquè t'ha vibrat, no sé si són whatsapps, potser no l'havies de... Potser el mòbil l'ha complementat amb el telèfon, a partir de que és l'última cosa que has de rebre. No és nova. Sony, per exemple, té un totalment funcional, però quan ho tregui a Apple ho haurà inventat. Què ha de dir? Sabrem les dates, quan serà això, més o menys? No, però jo crec que sí. Aquest any. Jo crec que sí. 400 euros de rellotge, ja ho veuràs. Com a mínim, com a mínim. El que sí ja sabem les dates són les del Mobile World Congress, que doncs, com que de dos anys, em sembla... Mira com va espiant la silla, l'assellada, el mío. Sí, però m'ha hagut apuntat. M'ha hagut d'escriure aquí, perquè no tinc ben apuntat. Atenció, perquè ja ens comencem a preparar algunes notícies que comencem a saber i que es presentaran, i que seran estrena mundial aquí a Barcelona, en telefonia, mòbil, primer, telèfons transparents. O sigui, benvinguts al futur. Això què és? Això de telèfons transparents? Doncs és un telèfon molt fàcil de perdre. És com no sona de celles ulleres. No, però... Ui, el porto posat. Però els chips són... Es veuen, no? És com un telèfons transparent. La carca... És allò com les torres, que hi ha una moda, que les carqueses eren transparents, que dius, que a mi no m'agrada. És una mena de paixera rara, no? No, però si no tenien peixos alguns, eren boníssims. Sí, sí, però els peixos morien... La carcaça de l'ordinador tenia una doble paret, i llavors podies tenir peixos, que clar, tu semblava que eren boníssims, com les plataformes. Però això ja és una mica de pigerió, no? Sí, oi? No, que va, que va. És malalt. Atenció, perquè també veurem telèfons plegables. Però els telèfons transparents són transparents tots, eh? És que... Tu res la caixa i està huida, en veritat. Es veuen fum. Un penjament. Tot arribarà, eh? Tot arribarà. Telèfons plegables. Sí, aquest se suposa que... Ja l'hem deixat entreveure a Samsung, té pantalles plegables, i llavors el telèfon seria un telèfon plegable. És superinteressant, perquè és un telèfon tablet, no? Tu penses, o sigui, amb la superfície que té un telèfon normal, si el fas una mica quadradet, i l'obres, pots tenir el telèfon i al obrir-lo un tablet a la butxaca. Llavors se suposa que se'n portaria. Perdona, seria com la Nintendo DS. No seria més fàcil mantar els capsules Coipoi? No, no, no, no. No seria com la Nintendo DS, perquè tindria pantalla plegable. O sigui, la pantalla seria... No és doble pantalla. No, no, no, és una pantalla. No es trenca? Pregunta-lo. Pregunta-lo tot el dia, eh? No es trenca? O sigui, si tens un telèfon plegable? Preguntaré Samsung. És possible que sí, no? És possible que sí, no? No, no ho sé. En fi, més cosetes que arribaran al mòbil... No s'entren molts, alguns, eh? Però... Exacte. Ens acaben de confirmar... Tu, la gent no sap res. Atenció, perquè parlem de les pantalles flexibles, les pantalles que es poden posar en qualsevol superfície. Exacte, és una de les aplicacions, és la del telèfon plegable, però, bueno, també podem veure les típiques pantalles aquestes com futuristes, que sempre veiem diaris que són pantalles i que es pleguen, enrotllables, també. O sigui, tu podries tenir, no sé com explicar-ho, un tub i treure una pantalla, no? Sí, després te la fumes, la pantalla. Els bolis aquests, no? Que tenen com una... Tira al costat, tu tires, no? Exacte, exacte. És com un paper... Exacte, exacte. Això era el mòbil, no? Seria? Podries tenir un boli, que fos el telèfon mòbil, i quan volguessis una pantalla, la podries extraure, i quan volguessis trucar només seria el boli. Clar, estarà a classe amb l'examen, i jo treus el boli, la pantalla... Perdona, jo estava pensant... Això, més que la fira del mòbil bolcovi, és una mica la feria de los inventos locos, no? Exacte. Sembla... No, però tot això és superpràctic. O sigui, les pantalla es facin simples, obren un... Jo crec que és una fida del cinema, i tot això és una pel·li. Posa música així, de los inventos locos, perquè atenció, continuem ara, amb mòbils resistents a l'aigua i a la pols. Això està funcionant, això és confirmadíssim. Resistents a l'aigua. Sí, sí, una mica. Per l'anar, hi ha més d'un noi que ha anat a la beboa amb el mòbil, i se l'ha caigut ell. Noia, noia, noia. Ja no ho sé, però... I mira, per què el noi? Perquè com esteu de peu... Com que la peu? Jo sempre pijo... I què passa, aquest? Ah, bueno, això és una altra cosa. I què passa, que quan tu pixes no tens un hueco? Home, però no totes de cames. Eh, un moment, no, no, no, no. No sé què ho falta, doncs és plau. El que passa és que les noies també se'ls cauen, no l'ins el batter, però, per exemple, pot caure el noia de les noies. A tothom, qui no coneix segur que se l'ha caigut a dins un got d'aigua, que hi ha el típic rumor de... Se m'ha caigut a dins d'un got d'aigua, i després m'ha funcionat igual, Oriol, això passa. Exacte, el pot d'arròs, també. Doncs arribaran telèfons de dintre d'aigua. Ha sortit un Sony, l'Xperia Z. O sigui, el millor Sony, diguem... O sigui, un Sony que no és... Ja hi havia telèfons que eren paraventurers, llavors ja eren resistents i tot. Doncs ara ja el Sony, el millor, diguem, el seu, la seva... No sé com dir-ho, ja és assistent a l'aigua i a la pols. I, de fet, en anunci del Sony, surt una persona que se li ha embrut una mica i li tira tota una... Com si estiguessis netejant la carmanyola, li tires l'aigua a sobre i el mantens, ja. O, com diu el Sergi Alcet, diu tirar-se, també, a la piscina amb el mòbil. Exacte. És una cosa molt típica. I, a més, te n'adones en el punt en què està saltant, encara no has arribat a l'aigua i no... Jo per això vaig comprar banyadors sense butxecs. Ja, però s'ha de ser idiota, també, tirar-se a la piscina amb el mòbil. Perdó, perquè quan vinim, això ja és de pensar. En fi, això ja no passarà amb el meu Watermobile Cogres. I acabem, ja, amb l'última cosa, que això ja no sé què són, que són, ja, no em raro, els fons pats i els pàtfons, que jo crec que t'ho inventes, Oriol, per quedar-te'n nosaltres. Exacte. No, és el mateix, continuem amb el mantendat amany. Aleshores, podríem dir que el Galaxy 9, aquests telèfons tan grans, són... Pàtfons, diuen. I ara, o sigui, són telèfons que quasi són tablets, podríem dir. I ara ja treuen tablets, que seran telèfons. Això és una cosa, perdona, això és... Acabarem, amb un telèfon mòbil, portar-lo en una maleta. Sí, com anticament. I anirem per aquella... els raperos, amb els iPads, aquí. Exacte, com els lloros aquells, no? Sí. Del 390, quan anaven a la platja i tal, serà una mica això. En fi, doncs aquestes són algunes de les pincelades que segurament arribaran al Mobile World Congress. Ja per acabar, i abans de passar a l'espai de videojocs amb l'Àngel, m'agradaria comentar amb tu aquesta curiositat, perquè diu que 4 grams d'ADN, que aquí ja fem un auto, aquí vol dir 4 grams d'ADN. És com 4 grams de coca, però és ADN. No et passis de la ratlla. A veure, 4 grams d'ADN es pot pesar, o sigui... Com va, sí. De pacitaria, almena. Aquel parador, les 4 nits, no? Pots vendre 4 grams d'ADN. Aquesta primera, per el titular, ja no entenc. O sigui, l'ADN pesa... Però pesa molt pocs, no? Sí, doncs 4 grams són molt... Doncs atenció, perquè en 4 grams d'ADN, i faig una pausa, perquè la gent pensi que pot ser això, podrien amagatjar-me, ara ve-lo fort, tota la informació del planeta. Oriol, qui pensa aquestes coses? No, exposa el problema. Els disdu's, que són la manera més normal d'amagatjar-me informació, ja s'està arribant al dímit. Es busca maneres, diguem que té un ratx que llegeix en el disdu, i abans, sí, tu m'ho hem imaginat un làcer, aleshores pot ser en diagonal, ara els feien en vertical per poder apurar una mica més els gerucis més juntets, diguem. Però s'està arribant a uns límits, saps què em vull dir, de físics en el que... Aleshores, els investigadors, hem de pensar en noves maneres d'amagatjar-me informació en espais més petits. La gent està com malalta, també, de voler amagatjar-me... Moltes coses, en cada vegada, amb coses més petites, no? És super. Bueno, clar, perquè... Hay que pierder los gigas. Clar, aquí pierdo l'ADN, no? L'ADN seré una aux. Per cert, l'ADN resisten a l'aigua? No m'ho responguis avui. Vull respondre la setmana que ve. Bé, atenció, en aquest espai de videojocs, com cada setmana, amb l'Àngel, avui parlarem d'una conferència sorpresa que la setmana que ve té preparada a Sony. Volem veure què és el que presenten. L'Àngel té una pista, ens ho explicarà tot de seguida. A més, també la nova Xbox 720, que és la substituta de la seva antesesora, que és actualment la que més triomfa, no? És la Xbox 360. Aquesta és la meva? Aquesta és la meva, també. Però abans de tot això, una història, doncs, diguem... curiosa, per dir-ho de forma finora, eh? Perquè un pare va contactar amb Bungie, que direu qui és Bungie. Bungie és l'estudi creador de la saga Halo. Eh? Halo. Que és aquesta de shooters i tal. Ja que volia que el seu fill tingués la recuperació d'una operació que li havien fet a l'hospital per un trasplant de fetge, molt més o mena, i sobretot divertida, ja que el noi era molt fan de la saga Halo. Tot el que va trucar l'estudi que va crear el joc i es va posar a suposar les relacions públiques, i què és el que va passar a partir d'aquí? Bé, l'estudi que, aparentment, jo pensava que no apareixeria, just després de l'operació del nen, quan surt del Kirofan, apareix una de les noies de l'estudi de los altos mandos de Bungie, amb una postal plena de firmes amb tota l'equip, de la que havia creat Halo, un casc d'un dels personatges de Halo Ridge, i dos samarretes exclusives. No sé quin valor pot tenir d'aquell casc, suposo que incalculable. No, no, és veritat, és veritat. Després tu que no us fricis. Les samarretes també, però el casc suposo que més. Sí, sí, sí. I, bueno, pues, logicament, per donar-li pel nen, llavors, en agraïment, el pare a l'estudi, ha creat un petit bloc on ha ficat totes les imatges de l'operació del nen, no es veu res per dintre, i les coses desagradables, si sou així insensibles, no mireu. Clar, el que passa és que tu aquesta notícia també la portes per comentar una mica fins a quin punt això és falsa... Personalment m'agrada molt. Falses solidaritat, no? Això mateix, personalment m'agrada molt aquesta notícia, més com fan de Halo que sóc, és com tot molt... molt preciós, molt bonic, però fins a quin punt tot això és marketing, perquè ara es parla molt bé d'aquest estudi, ara tothom aposta per aquest estudi, només per haver fet això, llavors és una mica... Tenim de totes formes la galeria que la penjarem al Facebook, després d'aquí unes tornes. No vols que la penjem al Facebook? No, s'han d'anar en compte. A veure, no es veu oberts, però la cicatrius... No ho deixem, només senzillament que... Un acte solidari d'una gran empresa, de videojocs, bueno, què he de dir? Atenció, perquè com hem comentat la setmana que ve, 20 de febrer, dimecres, pot ser un dia clau en la indústria dels videojocs, i és que des de Nova York, New York, Sony té preparada una conferència surpresa. Atenció, perquè tu aniràs a Nova York, com havia d'espais el peny del Morro, els tiquets ja t'has pagat, si de cas. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Jo vaig, jo vaig, després, ho passo, per dir que m'ho torni. Sí, sí, tu enviat el que vulguis, i després... I els dinars, els sopars i els festes de la nit també. i al final de mes passa a recollir-hi el sobre que tens aquí, que fa temps que no passes. No, a veure, atenció, les males llengües diuen que Sony presenta... La PlayStation 4. És possible que la setmana que ve per tant arribi la PlayStation 4. Atenció, aquí arriben alguns dubtes, perquè quan valdrà com serà la més potent del videoconsol que hi ha al mercat ara mateix? No sé si sap, ha faltat el microsoft també, no? A veure, què passa? Sí, diuen que serà molt més potent que la microsoft, però jo no sé qui ho diu, perquè ningú ha vist ningú de les dues, és curiós. Perdona, diu que el Sergi i el Xat, diu que no hi anirà ningú la setmana que ve a Nova York, perquè hi ha el Mil en Barça, té raó, la gent, altres coses a fer, no? Que anar a Nova York. Però, vaja, tots els rumors apunten cap aquí i vegem, en principi... A veure, què passa? Els primers rumors diuen que no es presentarà la màquina, sinó que es presentaran només les dades tècniques de la màquina. Ah, trobo una Photoshop. Fa un powerpoint amb 4 imatges. Ah, això mateix. 4 grafits, i ja està. Això és el que es diuen. També ho ve correcte, perquè si realment presenten una màquina i diuen també potser una data de sortida o de més, segurament el Nadal soni no vendria una merda de PlayStation 3. Això no l'interessa tampoc, vale? No la trobaran a les mans del Nadal. Rarament una consola que s'ha presentat, quan es presenta, tardament és d'un any en sortir a la venta. Ninguna consola ho ha fet. Ah, sí? És molt, no? Normalment més d'un any en tardat. Des que s'ha presentat, oficialment, una altra cosa és que hi hagi rumors, o que es digui que hi ha una Play 4 o una Nintendo DS, però en el moment que es presenta, sempre ha tardat més d'un any en sortir. Menys quan ha sigut una revisió d'una consola, és a dir, una DS, DS Lite. Això és una premsa molt, no? Tot el bombo que genera el present de la consola, que te'l perdis, no? Sí, clar, també, també, és que la gent està enfontant moltes expectatives i potser el dia 20 ens ensenya un gran defautor 6, exclusiu per la Play 3. Clar, és el que diu, per exemple, el Sergio El Chat diu, és com el típic treball cutre de l'institut, un powerpoint amb quatre positives i davant, no ho sabem. Per cert, que parlant de rumore rumore, ens hem de fixar en una altra, perquè és possible, és possible que la Xbox... M'informen que la Xbox 720 també arribi, però a les próximes setmanes, a les nostres pantalles. A les próximes mesos. Jo calculo més que cap al juny, quan sigui la 3, la fila més important de videojocs a Los Angeles, i es presentia ja la nova Xbox. També dic una cosa, fa des de 3 anys que s'espera que en aquest... S'espera que la presenti Microsoft i mai la presenta. Potser tampoc la presenta aquest any. Doncs queda dit, per tant, aquest 2013, que hi haurà renovació a les grans consoles del moment. També es diu que la Play 4 no es dirà Play 4, eh? No, Play 5, que dirà, no? No, perquè, lògicament, 3-Station ve del Japó, Sony ve del Japó, i el número 4, que es diu així, significa de me mort. Me'l rellue. No, no, no, fora conyes. Tu que has estat al Japó, si m'ho veurem mai, me t'has fixat per als hotels del Japó, les portes de les habitacions, no n'hi ha 1, 2, 3, 4. O sigui, n'hi ha 1, 2, 3, 5. La 4 sempre se la salten. Són molt que s'ho creuen. Jo també, quan vaig estar al Japó, estava Don Albert, que em van dir, jo ho sé, en anglès m'ho van dir, em va dir directament, dius ves en compte, dius perquè a la nit a vegades, si et mires la tele, dius apareix una noia que treu el braç per la pantalla. És la noia de la curva, no? És la noia de la curva, sí, de la curva jove, de Serrià. En fi, Serrià, estic en referents dels pericus, és que saps què passa? No entenc res, jo, eh? Jo m'he perdut, m'he perdut. És una altra cosa, la Diu. No patiu, no patiu, perquè és que tenim el telèfon a la Núria Salvador. A l'espai, digue-li com vulguis, amb Núria Salvador. Núria, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Escolta, ens enganxes que estem en mitja secció de videojocs? Sí, ja està el seguint. Ja. Avui, Núria, no has vingut el programa aquí en directe, per tant, tens menys minuts, això ho saps, no? Ah, no ho sabia. Sí, ja està, Núria, gràcies. Moltes gràcies a tots vosaltres, les semen acabem més i millor. Sí, segur, perquè menys és impossible. No l'he cagat amb tan poc temps. Ja, això és veritat, eh? Àngel, vols afegir alguna cosa més sobre el tema de videojocs? No, no me'l recordo, ja. Ha passat massa temps, ja. Teníem el tema que arriba un joc molt esperat, aquest 2013, que és el gran defautor. Que s'havia retreçat. A mi m'agrada molt el gran defautor. Vos has retreçat? Sí. Per coloradorar la vostra secció, que no tinc la meva, avui. Sí, aquí, endavant, cap problema. A mi m'agrada molt jugar quan ja s'ha acabat el joc i tot plegat, agafar el bazoca, per exemple, i anar a començar a repartir i a matar policies per tot el Nova York. Però, bueno, això és un... Però el gran defautor sí que no és el Nova York. Ah, no? Que és el Chicago? Los Angeles, no? Bé, allà ho deixem, com a... Nogualment, fins al setembre, doncs no es podrà aprovar. Tenia que sortir d'aquest maig i s'ha anat fins al setembre. Fins al setembre no arribarà gran defautor, sí, que moltes variacions tampoc tindran. Home, el que s'ha vist, de moment, té molt bona pinta. Es podrà volar amb una motxilla... Què és el que falta, ja, d'aquestes? De gent bona, amb una mena de... Va sortir un altre joc. Ja està el Sain Rao, que sí que pot fer. Exacte, no sé si és així, però que era molt caxando. Tu et fas una tia amb pilotes i la altra amb pilotes, o un tio, eh, i pots sortir amb pilotes. Recordo que podies posar-te un canó i disparar-te. Sí, tenies una embastó que disparava pulpos. Bé, al final. Fins aquí l'espai de videojocs amb l'Àngel Correfan. Moltes gràcies. No te'n vagis, perquè, com dèiem... Tenim la Núria Salvató, avui, al telèfon. Núria, com és que no estàs aquí entre nosaltres? Perquè m'has comentat que estaves a un gimnàs, potser. Sí, sí, sí. A veure, que estic molt ben vosaltres. M'agraden molt les instal·lacions de ràdio, i m'agraden el gimnàs, avui, mira. No faci la pilota, perquè cobraràs... Igual, a final de mes. Per què estàs a un gimnàs? Què passa? A veure, m'han dit que els gimnàsos, a part de fer l'esport, que és el que últimament es fa menys. Sí. El Ciber lligat molt. Has anat a un gimnàs? No, jo sóc professional i m'he desplaçat en un gimnàs per comprovar que això és veritat. Ah, a quin gimnàs estàs? De Barcelona o de Reus? No, de Barcelona. El Nova Icària. Estàs? Sí. I a quina zona dels gimnàs estàs? Doncs ara mateix estic a la part de dalt, perquè és que a la zona de la ja poca cobertura hi ha molt de soroll de màquines, i seria complicat. Ah, és que se sent... Se sent que estàs com molt sola, no? Vull dir que... No sé si és... No, clar, estic aquí al terrat, vull dir, que estic absolutament sola, això sí. El Xat pregunta si avui no estàs gravada. No, no, no, és en directe. Si parlem en directe... No, no, no, no, no, no, no. Ja, ja, ja, bueno, escolta, doncs tu mateixa, no sé, endavant amb la connexió. Bueno, et preguntaràs què faig el gimnàs, et preguntaràs per què he vingut, i ho vinc precisament això, perquè és miga molt i demà som el viat a Sant Valentí. Ah, amiga! I vull trobar alguna persona amb qui compartir aquest viat tan especial. Sí, sí, sí. Està molt bé, perquè els gimnàs es troben els amors de tota la vida, no? És una fauna, no? Una fauna increïble. Bueno, de moment he anat amb una sessió de 40 minuts de spinning i un noi, escolta, m'ha ajudat a col·locar-hi la bicicleta, m'ha explicat en què... Bueno, no, no, hem començat a agafar un feeling important. Els típics nois de gimnàs, que arriba a la noia nova, a fer els classes spinning i tot el volen anar, i jo t'ajudo, no sé què... No, no, en aquest cas només ha sigut un, eh? T'ha tocat el cul o no? T'ha posat el món de la bici amb les dues mans, ets? Encara no, encara no, però m'ha quedat més sessions, eh? Però bueno, tot el que venia a fer aquí, a banda de buscar parella per compartir el dia de demà de Sant Valentí, és que com el Tomàs Molina fa prediccions sobre el temps, jo faré prediccions de què succeirà demà dia de Sant Valentí. Està molt bé, aquesta música. Sí, és la de Love Boats, com es diu, el Barco de l'Amor, una meja... El Barco de l'Amor. I què és el que passarà demà, Sandro Rey, a veure, explica'ns. Bé, molt bé. Doncs, escolta'm, primer de fet hem de tenir en compte que els homes, que es preparin perquè es gastaran gairebé el doble més que les dones. Això segons uns estudis que s'han realitzat, preveuen que els homes de mitjanes gastaran uns 150 euros i les dones uns 80 euros. Aquest estudi... On l'han fet? A Can Melick l'han fet aquest estudi? És un estudi mundial de tot el planeta Terra. Sí, sí, de tot el planeta Terra, sí. És una festa que celebra absolutament tothom. Jo crec que com a catalana és molt més bonic Sant Jordi, però això hi ha d'agostos. Sí, però també té suq per la secció, vull dir que està bé. Per tant, 150 euros. Deixa'm fer un sondage ràpid entre la part masculina de la taula, Angel, tu et gastaràs 150 euros demà i un 0, no? Pots giro, estàs a la ràdio. I tu, Oriol? Jo agafaré un cafè amb el Matí. Un cafè, eh? 50 cèntims és el que ens gastaríem, però jo tampoc no em penso que has tingut duro. La Cristina què et gastarà? Cap cosa, tampoc. Cap cosa. És que la teva secció, aprofitant que tenim la música del bar que de l'amor, fa aigües per tot arreu, perquè ningú gastarà diners demà. I això és normal, perquè també un altre estudi explica que més d'un tèrte, els homes preferirien no rebre cap regal. I segons diuen, el 20% de les dones pensen el mateix. Vull dir que en molts casos es fan regals per cada avem la parella quan realment preferiries prescindir aquests regals. I a més ara, no? La economia no està per tot plegat. El Sergi diu que em compraré el diari si el bus no val regal. És una manera d'estar ben informat. Sí, però és trist. Que el dia se'n valenti, com a regal, revis un diari de la premsa. Com si tu dones una noia ben dotada... Ara caic amb un vídeo d'aquests virals que circulen per internet, d'uns nois que fan moltes bromes, que ara no me'n recordo com es diuen, però hi ha grups especialitzats i canals a YouTube que van sortir fa uns dies amb un ram de flors i una caixa de bombons. A mi m'agradaria que el noi anava a la noia que es trobava pel parc, i li deia que vols ser la meva valentina i amb una música així de fons posava. I la majoria de noies deia que sí i aconseguia els telèfons molt fàcilment. O sigui que a demà és un bon dia si esteu solters. Per exemple, no sé, anar per un parc de Sant Just, per Maragall, i si aneu amb una noia amb un ram de flors, donar-li una caixa de bombons, per exemple, i dir-li si vols ser la seva valentina, i potser lligueu. O sigui que hi van amb els seus crios a passejar el cotxet. Pot ser que n'hi hagi alguna de soltera. Potser, potser. Tens més coses sobre Sant Valentí? Sí, escolta, la secció és curta, però alguna cosa té més bé preparat. Una altra cosa que també és important de les taques, que segurament molta gent no tindrà roses, perquè durant aquests dies les flors augmenten aproximadament un 30% més del seu preu habitual. O no en rebran, o les rebran una mica pensides que hi ha en previsió de temps. Jo les vaig comprar fa un mes, per haver d'anar a això. Jo fins a l'anàdio era congelador. Congelador, congelador. De vegades poso microones, i en un moment estan llestes. És que les he comprat Amazon, i encara no m'han arribat. Es poden aprofitar les de Sant Jordi de l'any passat, perquè n'hi ha alguns que encara les tenim. Jo crec que sí, no? A més a més, també hi ha germinadures, aquestes amb forma de roses, plena de sucre. Ah, sí, això és perfecte. És un regal molt dol. La gent sempre ha dit que el preu feia Sant Jordi, però es parla igual de Sant Valentí. Sí, faig una les dues coses. La vostra, és festejar-les. Un dia romàntic. Aquí també per parlar, una mica de Sant Valentí, que per cert, no només els homes i les dones, en parell o solters, rebran regals, sinó que s'espera, que en tot el món més de 9 milions de mascotes reben regals per part dels seus amos. Sí, sí, els gossos, els gats, els canaris, absolutament tothom. Hi ha namos que se'ls estimen tant, que mira, per la seva mascota el que convingui. Al cert que... No, no, i tant. Hi ha gent que prefereixi un més amor a un gos, que el veí, per exemple, no? Home, jo prefereixo donar-li amor a un gos. També s'entén. Depèn de quin veí o quina veïna. Depèn de quin gos. Que per cert, damà el programa, com que és Sant Valentí, entrevistarem el Guillem Clua, que és el director i autor d'una obra de teatre que diu Smiley, on va de dos nois, que s'enamoren, i està molt bé, una obra molt xula, i que, damas, estrenen el teatre lliure. Veus, parlant de Sant Valentí de tot plegat. Núria? Està molt bé, si sí, no hi he, anirem. Escolta... No, alguna cosa més per acabar? Bueno, i ja he d'acabar, Jordi, te n'apartereixem. Sí, home, és que tampoc no... Sant Valentí tant de suc no té, no? O què? Home, té suc, té suc. Per exemple, segons Dures, una empresa fabricant de preservatiu, les ventes durant aquest dia augmenten, aproximadament, del 20 al 30%. I les ventes, el mes de mar, és el mes segons viuen de tot l'any, en el que es venen més testos d'embaràs. Però els testos d'embaràs... Sí, que haurien d'augmentar més, no, les ventes? Sí, els preservatius. Haurien d'augmentar més les ventes de preservatiu, o potser Dures no és tan bon preservatiu. Home, no, en principi sí, no? En principi sí, però escolta, per què tants testos d'embaràs? Potser és que no en tenen prou amb un paquet. S'ha de preguntar si la gent que compra els testos ha comprat Dures, que no ha comprat en altra marca. Clar, no sabem, això. Això és veritat. Sí, bueno... Ho estudiaré, ho estudiaré, ho estudiaré, ho estudiaré. Compre tota l'hora, tu, per preservatius i tenses d'embaràs perquè ja m'has fet envies. Perfecte. Hi ha alguna cosa més, ja, per acabar? No, simplement dic que, bueno, que si la gent, doncs, demà passa un mal dia, perquè estan solters i no troben remei a sentir-se acompanyats, jo en compromet per la setmana que veig una secció i explica consells per trobar parelles, si ets noi ser l'home perfecte, si ets dona, ser la nòvia ideal. I així que tothom estigui content, feliç, i almenys per Sant Valentí no han estat acompanyats, que per Sant Jordi puguin rebre una rosa o un llibre de la parella. Oh, molt bé, doncs, Núria. Moltíssimes gràcies. Pendrem nota que vagi bé i que tinguis un bon Sant Valentí i una bona setmana i tot això que es diu. Jo veig la classe d'Estefa, ara. Què? Bé, la classe d'Estefa. Ah, sí, sí, a la classe d'Estefa. A veure si trobes algun Sant Valentí, també. Vinga. Bona tarda, Núria. Gràcies. Acabem el programa, com sempre, el Boy Millor, que ha sigut avui, ho comentem amb la Cristina, per tu el millor de la penya del Morro, que ja acaba avui 13 de febrer del 2013. 13 del 2013, què és? Doncs que després de dues setmanes, més o menys, l'Àngel per a qui ha tornat a l'estudi. Ah, mira, Òngel. O un mes. Et cajaràs, eh. Aquí el col·laborador... És el preferit de la Cristina, no? Sí. Ha sonat molt natural. I el pitjor del programa d'avui, que hagi vingut. Tota l'hora, no? Continuï dient que les entrevistes són molt curtes. És veritat, és veritat. No fem el matí d'aquestes 5 hores. Però es poden retallar altres coses, no? Per exemple, què vols retallar? La sàxia de Google. Totes les sàxies que hi és de Google. I jo tallaria. No, retallem allò que està per final. El bo i el millor, per exemple. Mira, si és per allà allargar un entrevista. Tu faries. Una plena per la Cristina. Bé, agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui, la Carme Verdoia, la Qualitat Sant Justenca, i també el Pau Marcos i el Martí Ramírez, de l'espai de carretera reial, i també la lligues de l'Andrea. Qui és el primer que ha fet potser un units càrrecs, temes unes flugues o l'aranja Sánchez, i l'Anna Robira, parlant del que passa culturalment, parlant a Barcelona. A la segona hora, el conductor del TN, Carles Prats, que hem entrevistat i que podeu recuperar l'entrevista, si voleu el podcast de la penya del Morro. I també agraïm la presència de L'Oriol Ximény. L'Oriol Gràcies, fins la setmana que ve. Amb l'Àngel Cornejo, que hem parlat de vídeo i jocs. de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. Bona tarda. Fins demà a les 5, Cristina. Per cert, també agraïm la presència avui al chat de ràdio.esben.com. Sergi, que ens diu, gràcies. Ha estat molt bé el chat d'avui, molt de moviment. Sí, fa tot, perquè només es parla tu. Tornem demà, a partir de les 5, que us ha parlat l'acompanyat Jordi Domena, que ho deixem ara amb les notícies de les set, els enjusts, edició, vespre, que vagi bé. La Pella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio.esben. M'assobren paraules, aguia, fil de cos i tis hores estufa. M'assobren paraules, vermut, patates, olives, paraules molt curtes, pí, paraules molt llarges, esternòcles que m'estic i deu, paraules molt fàcils, mama, paraules difícils, obliquitat i jo ja sé. M'afalten paraules, per explicar què significa per jo. M'afalten paraules, uau, uau, uau, uau, uau. Els diccionaris són plans de paraules gratis i certes. Paraules de món, senzilles i tendres, ella tenia dues llunes en tota la tarda. Les obrien i les tentaven. I tenia les dues cares de se llunar. Una planta i salt rops curat. M'assobren paraules, però no tens res a dir. T'ha d'haver pitofó, m'assobren paraules. D'aquí, dos anys m'arratir, paraules molt lletges, n'hi ha. Paraules molt guapes, l'apís l'haig d'olivre. Paraules provisionals, em vaig aigir. Bona tarda.