#209 - La Penya del Morro del 14/2/2013

El govern català ha plantejat els sindicats de la funció pública una retallada salarial quantitativament equivalent a l'any passat, tot i que no ha concretat si repetirà l'eliminació de la paga del desembre. La secretària d'administració Maritxell Mesó ha reconegut que es radirà el nombre de treballadors per efecte de les jubilacions, però ha assegurat que el govern descarta acomiadaments massius. La voluntat del govern és preservar el màxim de llocs de treball. No hi ha cap voluntat de fer acomiadaments massius d'interins, i evidentment, molt menys en funcionaris, no és del tot possible, legalment. Els sindicats han qualificat de manca de ricor absoluta que el govern no hagi quantificat aquestes mesures i diuen que no entraran en negociacions a la baixa. Per a vigilar del temps, serveim meteorològic de Catalunya. Clara Brosset, bona tarda. Bona tarda, hores d'ara. Hem de destacar núvols abundants a l'Empordà. Núvols baixos que deixen el cel. Força de pati també la formació d'alguns núvols a punts de l'Ada Precios Central i al Prel·litoral. Aquí no esperem que deixin precipitacions per contra al Besson Nord del Pirineu. Sí que n'esperem algunes a llarg d'aquesta propera nit i matinada, amb una cota de neu, però que situarà per sobre dels 1.600 metres. A l'arresta del país serà el cel o poc anubulat. I de cara a la demà divendres, pocs canvis, de nou. A la Vall d'Aran, nord del Pallars, núvols abundants, en precipitacions, com deien, de matinada, i a l'arresta ha sol allat tret, però de punts de Prel·litoral i Prel·litoral central, on es formaran alguns bancs de núvols baixos que no esperem que deixin precipitacions. A destacar avui les 100 de temperatures màximes, hem tingut, per exemple, 20 graus al dober o 19 i tonat, doncs demà esperem que repeteixin aquests valors ambients suau, per tant, el centre del dia. De moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Christian Álvarez deixa l'espanyola. El porter argentí acaba contracte el 30 de juny i no ha arribat a un acord amb el club blanqui blau per renovar. Ho diu la xarxa, el seu representant Fabián Saldini. Christian tenía toda la intención de seguir, pero bueno, no llegamos a un acuerdo sobre la renovación de contrato y creo que Christian no lo veo en el futuro en el español. De la seva banda, el davante Huacaso encara no ha tornat a la disciplina espanyolista procedent de la Copa d'Àfrica. En futbol, el terras ha convocat una roda de premsa per aquesta nit i participaran el president Jesús Fernández i el capità Xavi Molista. El club podria anunciar novetats a la banqueta. I aquest vespre al Barça va escajar la pista del Maccabi de Tel Aviv quan passin 5 minuts de les 8. És l'últim partit dels blau granes a la primera volta del top 16 de l'eurolliga. I notícies en xarxa. En directe, amb atendis de Sant Jus d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món a través de ràdiodasvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Jus. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern.com. I tot el món també, perquè a través de ràdiodasvern.com i la seva webcam ens podeu escoltar i veure si veurà des d'on vulgueu. Buenas tardes. Bona tarda. Bé, atenció, avui al programa començarem parlant de l'equalitat de Sant Jus que passa per al carnes soltes d'aquest dissabte, on més de 500 persones ja estan inscrites i es preveu que vinguin a participar. Carme Verdoi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Carme. Mira la gent que estima com t'aplaudeix. Avui ens hem viscut al públic. Avui, de Martorell. De Martorell, ja hi venen a la vora del Piatge. Em paga tots un euro 50 abans d'entrar. Atenció, perquè també al programa parlarem amb la Gina Tosa, redactora en cap o no de la Vall d'Avers, l'única publicació mensual de Sant Jus, i amb ella parlarem dels propers temes que portarà la Vall d'Avers a partir ja de la setmana que ve a totes les llars Sant Justanques. A més, parlarem de Sant Valentí, perquè aquí a Catalunya no tothom ho celebra. De fet, la majoria de gent penso que no ho celebrem, però... D'on ve, Sant Valentí? Com celebren les diferents parts del món aquesta data senelada per molts amants de la Terra? Doncs avui ho sabrem, eh, Carme? Avui el Justanà forta també la leia que fa la història dels invent, que et deia l'altre dia, ens ha considerat que se'n valentira un invent, i també ens hem recorregut els orígens. És curiós, eh, la història? És curiós. Segur que som els únics problemes de ràdio, tant al matí com a la tarda, que hem fet aquesta història. Home, no la coneixíem, tu, tampoc. Tu la coneixies, l'origen. Jo conec l'origen de l'amor, però Sant Valentí, no ho sé. En fi, ho destacarem d'aquí una estona al dia després del dia postmundial, del dia de la ràdio. A més a més, avui, avui, el programa d'educació canina amb la Rosé Arts parlarem del Dungos, que és el labrador Retriever, eh, que avui aquesta rassa al programa. I a la segona hora... quina segona hora ens espera, perquè avui tindrem d'una banda a Guillem Clua, autor de Smiley, que es va poder veure fins fa unes setmanes a la sala Flyhard de Barcelona. I justament avui, dia de Sant Valentí, perquè m'he desunir una història d'amor d'intre dos nois, s'estrena a l'espai lliure del teatre lliure. Per tant, hores abans parlarem amb ell, perquè ens expliqui com va tot plegat, i també ens vindrà a visitar Carlota Torrents, que és la responsable del portal web de la Generalitat i de la institució de les lletres catalanes, que llegeix es puncat per fomentar la lectura. Tot això amb l'Ernau Cónsul, a l'asseixer de llibres, al final del programa. Bona tarda, benvinguts a la penya del Morro. Com sempre, amb la col·laboració... Ja m'ho agrada bé, eh? Amb la col·laboració, més que especial, de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Veig que tenim una tarda molt... de llibres, no, i així? Sí, molt cultural, no?Sí, sí. Doncs, a tirar una cosa, Jordi.A veure? Ernest Vincent Wright, saps qui és? No, sí, és de Sant Just?No. No, no ho crec, eh? És un novel·lista que va escriure una novel·la, que es diu Gapsi, que conté més de 50.000 paraules sense la lletra E. Eh... La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Avui la més penya que mosco. Bé, atenció, perquè més de 500 persones participaran del concurs de Carnestoltes, de Sant Just, aquest dissabte a la tarda. La xifra supera la de l'any passat, quan es van presentar unes 450. Segurament és perquè aquesta vegada també es presenta la comparsa del Barri, del nou Barri de Sant Just, de fa uns anys, més llui, que l'any passat no es van presentar. El dia gran del Carnaval, el nostre municipi, serà aquest dissabte, com ja sabeu, començarà al Parc Maragall, al Barri Nord, i acabarà a la plaça Camuapa, al Barri Sud. A la nit seguirà amb el Carnestolt Fest, a l'antiga vacuneta actualment, equipació de la plaça de la Pau. Carme Verdoi ha recollit més informació de Carnaval. Doncs, en l'augment de la participació, amb qui ha comptat el concurs, en els últims 8 anys, el que ha decidit l'organització és justament canviar el lloc on la desfilada... una sala de desfilada davant del jurat, ho hem comentat algun altre vegades. Tu, de fet, com que hi ets cada any aplaudies la idea, no? Jo sempre la col·lectiva, perquè és que davant del mercat, al carrer Bonavita, era molt petit, era molt petit. El començament, quan hi havia, no sé, dues persones fent el Carnestolt, estava bé. Però ja quan érem 300, allà no hi havia ningú. Doncs, com sempre, el que es farà és que començarà... Com sempre, no, perquè serà el Parc Maragall per primer cop, però el que sí que es farà és que a les 6 comença amb la desfilada per lluvir les seves disfresses dels participants davant del jurat que les puntuarà en secret. Després, representant-nos el col·lectiu de la plaça de la Pau, faran el pregoi, i tot seguit començarà la Rua pels carrers de Sant Just, amb l'acompanyament del grup d'Avercussió Bandanderà, això també és nou, almenys amb el que fa Carnaval, i la Rua s'acabarà la plaça Camuapa, on continuaran la festa, amb una xocolatada, un ball i alliorament de premis a les millors disfresses. N'hi haurà per la millor comparsa, la millor comparsa escolar, el millor grup i també per el millor individual. Segons explicava aquest matí el regidor de Cultura, des de l'organització estan molt satisfets amb la participació que tenen aquests anys. No ha volgut avançar tampoc que et disfressa el regidor de Cultura, ha avançat que ha preferit mantenir la incògnita. Sí, què anava a dir? Ha segurat però que la actualitat hi serà present, i que possiblement hi haurà algun toc de tensió, però a la classe política. Ah, pot ser, pot ser. De fet, un clàssic, també, d'aquestes disfresses arreu del principali de Catalunya, sobre la actualitat política. Avui, per cert, hem aconseguit aquesta operació Pokémon, Pokémon, de veritat, és que jo em poso molt... No sé quina és aquesta. No sé quina és la operació Pokémon. Et porto 4 hores sense sentir... Vull, doncs ho hem sabut ara a les 4, al bulletí de la xarxa. Sí, sí, ara busquem la informació, però la veritat és que, en fi, una vergonya més, com a ciutada... La indignació és poc, perquè és el que deia que cada dos dies apareix una cosa nova. I avui, amb les comarques de Girona... Ah, sí, sí, sí. I tot el president de la hipotècia de Girona... Sanilari i sanilari, és com continua, no? Un moment. Ah, perdó. Estava dient que no sabem quines són les disfresses d'engany de carnestoltes, però jo sí que sí que la sé. Jo també. L'estens aquí? No, no l'estic aquí. Ah. Però l'estic allà. Jo també. Però no l'estireu? No, no l'estireu. Jo no la sé. De fet, quan em parlava amb el regidor, que ell deia que també les tenia, no és perquè sigui la seva idea, però a mi el regidor està aquí. Però a mi no m'agrada desvallar-les. Està aquí el regidor? No, el regidor. Dic que era l'exemple, per a què es mantenir el punt de secret, no? I sobretot si són comparses de... Si vas de ballar-s'ho d'una cosa així absurda, és diferent, potser. Jo sé, per exemple, de què van guanyar l'any passat, que és la gent de la plaça de la Pau, per exemple. Jo podria dir-ho ara... Si vols, és un teu programa. Ara, jo no ho diré. Jo faco una cosa, com que tampoc no vull dir-ho així, perquè sí, com que veig que la situació està com està, jo accepto sobres. A partir d'ara, si hi ha alguna comparsa, que vulguis saber com va la competència, que això és l'espionatge industrial de Carles Toltes, perquè la gent perquè no ho diu, perquè diu a nom, si ho saben els altres, potser busquen una millor, o una idea diferent. Si hi ha alguna comparsa, que ens estigui escoltant ara mateix, i vulguis saber com va les altres, per un mòdic preu, o com estem parlant aquí de preus d'escavallats, rejuvàrcenes, una mica més ajustat a la realitat del municipi, de la penya del Morro, podeu fer-ho. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Obertament i sense complexes. No com els polítics d'avui en dia, que ho fan de nit, i amb la música. Bé, abans de canviar de tema. La música continua. Bé, perquè Carme, hem de parlar de com acabarà la nit, el dissabte, no? Sí, i ara la temàtica, el Carnastolfes, la temàtica d'aquest any serà que vulgi ser de gran, que els joves que hi vulguin anar, han d'anar disfressats en funció de com es veuen d'aquí 11 anys. No tan pensen en un ofici, no? Si no penses en com seran d'aquí 10 anys, o d'aquí 20 o 30, i deixes volar la imaginació i et disfresses. És el Carnastolfes, que es farà a les 11 de la nit, se'n llegarà fins les 3 de la matinada, i es farà a l'equipament de la plaça de la Pau, una festa gratuïta per qui vagi disfressat, i per qui no costarà 2 euros. I també volia comentar-te que a Sant Just es fan aquestes activitats de Carnastoltes una setmana més tard del que és habitual, i el que explica el regidor de cultura és que això té a veure amb els dies de lliure l'acció de les escoles de Sant Just, que les escoles de Sant Just considereix que trien justament el divendres anterior, i el dilluns després de Carnaval, dels dies de Carnaval oficial, ha passat aquest any i l'any passat. Tothom ho celebra aquesta setmana, i com que la gent està dispersa, ha sentit que tenen por de que no vinguin gent. Si no participen les escoles, el sabria greu, i no valen perdre aquesta participació, que hi ha molta participació de les escoles, però bé, la idea seria interessant, que les escoles també es plantejessin, llavors agafar aquests dies, en el tracat de setmana, i poder fer el Carnastoltes quan toca. Tens aquest dissabte a la tarda, Carnastoltes de Sant Just. Si he tingut disfressa, ja ho sabeu així, no? Doncs ara veus el carrer de diaris i vinga, tira, que te vas. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de mena. Bé, parlem del servei de mobilitat internacional de Sant Just, perquè avui donarà les claus per treballar aquest estiu a l'estranger. Fiaje con nosotros si quiere gozar. Serà una conferència en partida per la responsable del servei, que és la Begoña Aero, i que explicarà què cal fer per començar a buscar alguna feina d'estiu fora del país. Serà aquesta tarda, a les set, al cas del de Joves. S'adreço a Joves i es tractaran els tipus de feina que es poden fer, les eines per la recerca, la documentació necessària per treballar fora del país, i també l'elaboració d'un currículum enfocat per treballar a Europa. En els primers miros de funcionament recordem que aquest servei de mobilitat ha funcionat molt bé, s'han adreçat unes 33 persones buscant assessorament, i avui tot plegat se s'entrarà però en l'estiu. I s'explicaran quins tipus de feina es poden trobar fora d'aquí a nivell estacional, quins sectors hi haurà més èxit, i fins ara el d'estim és triat o més demanat per la gent que ha anat a aquestes sessions de assessorament al servei de mobilitat internacional que és la Gran Bretanya, sobretot pel tema de l'anglès. Sí, i a més a més a l'estiu, per exemple, es pot anar a treballar a molts festivals arreu d'Europa, com, per exemple, el Frins, que és el més important de teatre, que es fa a Dinburg, i cada any també hi ha molts catalans que es passen fins a aquesta bonica població del nord d'Europa per buscar feina. Bé, parlant d'Europa, sempre s'ha arreglat una activitat que tindrà lloc d'ama a Sant Just desvern, a la seta del Bespre també... Què era això? Ah, calla! És l'himne de l'alegria, que és l'himne de la versió... És una versió molt... Molt electoritzada. Molt nebot. L'hagi grava màgia a la gravadora de la ràdio, l'himne de l'alegria, que la posarem com parlem de la tertúlia de la mà del Bespre a la de Neu. Doncs toca bé, eh? És un càssiu, un càssiu tónit, aquells, a l'època. El periodista de TV3, Can Les Prats, serà el convidat. No sabem si entrenàvem aquesta música a dins de la de Neu, però jo, des d'aquí, ho proposo, clar... És l'himne de l'alegria, que és l'himne d'Europa. Això, poca gent ho sap, ja s'ha perdut, no? La seva feina, com ha corresponsat... Mira, ara és l'himne, va. Un moment de la intensitat. Sí, pot ser una enrere, m'agraden molt... Saps com l'arpeig, aquest... Canvia de to? Sí. Un moment que xafa totes les tecles de club, és com que el piano tampoc no dona més. Mira. Mira, ara. És el moment d'alluïment, eh? La seva feina... És quan entra Carles Prats. Aquest moment ja entraria Carles Prats, conductor del Teina, migdia de TV3, que a més ahir vam entrevistar el programa, i, com deia, amb la seva feina, com a corresponsar la Brussel·les. I París servirà per comentar els reptes de la Unió Europea demà a la set, a la Teneu de Sant Just, Carme Verdoi. Què més podem dir sobre aquest acte? Doncs que n'és el convidat pel seu coneixement de la política del nivell europeu, perquè durant molt temps va ser aquest corresponsal de la TV3 pública catalana, a París i a Brussel·les, on conviuen un nombre important d'institucions polítiques europees. A Brussel·les, un dels més destacats, o el més destacat de fet, és el Parlament Europeu, on es debaten gran part de les lleis europees, que ens afecten a tots. Segons Carles Prats, moltes vegades potser els ciutadans no són prou conscients de la importància del que es legisla a Brussel·les i de polítiques i economies, per ara, per tant, demà a la Teneu, que el Carles Prats conductor de la notícia és migdia de TV3 i és corresponsal a Brussel·les i París, a dos coses, de la viespre a la sala, piquet de la Teneu. Molt maco el Carles Prats, l'hem entrevistat ahir, i la veritat és que ens està explicant anècdotes sobre les corresponsalies, a fora, si porta vermudes o no, el TN, migdia, que va dir que no, perquè clar, des de fa uns anys s'atgequen a ensenyar coses al videowall, per tant, se'ls veuen les cames. Si voleu recuperar l'entrevista, m'està per nerviós, l'el·limina de l'alegria a Europa. Europa em posa nerviós. El titular, no? Sí, d'aquesta tarda. Podem treure-ho, per favor, això? Gràcies. Només dic que, si volem recuperar l'entrevista, ho pot fer a ràdio d'Esvern.com i als podcasts entrevistes de la penya del Morro, que allà trobarà totes les que... Bé, totes, algunes de les que fem. Per cert, Carme. Jordi. Cristina. Digues. Us informo, per si us interessa, que un noi i una noia de Sant Just, que van a l'institut, han arribat a la final d'un concurs de música i ball del canal Disney Channels. La sèrie es diu La gira, luces, càmera, acción. On es pot veure l'anunci dels finalistes i els correspondents vídeos, on, i a més a més, també hi surt el nom de la nostra estimada localitat, Sant Just d'Esvern. I no se'n veia en aquest vídeo des de Sant Just d'Esvern, que diuen a Madrid de vegades o són custos. Doncs és curiós. Intentarem localitzar... Ah, i què? És estrany per això parlar un directe, no? No te regres, que a més, per la penya del Morro, estaria bé els que tenen 13 anys, aquests nens, i sí, sí, serà possible. Que passa que ho hem intentat localitzar avui, estaran encara a classe, però hem parlat amb els seus pares, que és qui envia aquest correu. Molt bé. Però en que ho he arribat més justa, m'ho t'ho he explicat ara. No n'has tret d'aquest correu, imprez. No, estava allà, estava a la fotocopia. La imprez per tu, eh, de fet, o sigui, ja s'ha fet bé. Home, clar, és que aquí, qui no corre, vola. Doncs en fi, ja en parlarem demà amb ells, perquè ens expliquin això de la final del concurs... Home, està bé. ...de Disney Channel, sobretot això que m'agrada molt, que surt el nom de la nostra estimada localitat, que ens han enviat els pares, això. Volem veure per pares que ens envien coses. Doncs que ens agrada molt que la gent ens enviï coses i propostes d'entrevistes... A veure, no ens envien a la ràdio, directament. Bueno, és igual, on sigui, és igual. A l'Ajuntament. A l'Ajuntament ens envien als altres. Hi ha molts canals de comunicació, poden enviar-ho a l'Ajuntament, poden enviar directament a la ràdio, al correu tradicional, poden enviar-ho al casal de joves, al casal de joves també ens ho poden enviar a nosaltres, vull dir que serà per cosa. Si algú no vol ser famós, és perquè no vol, sobretot, a Sant Just Desvep. Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé. Recordeu que teniu més notícies a RadioDeservep.com ara mateix, a partir de la set. El Sant Just Notícies edició ves, però fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de l'aball d'avers i dels temes que treureu a la revista. La setmana que ve amb la Gina Tosa. Fins ara! Amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefàl·lic. Sí, podem evitar-ho. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o el dispositiu MOV. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. La penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Pella vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I com cada principi, de més, a la penya del Morro Cristina, parlem amb la Vall d'Avers, o el que és més o menys el mateix, una de les seves redactores en cap, que és la Gina Tossas. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi, bona tarda. Hola, bona tarda, Gina, benvinguda al programa de nou. La Vall d'Avers, un aplaudiment per la Gina. Una feina molt xula, l'única revista mensual que hi ha ara mateix a Sant Just, on parlen de coses que passen al poble i com cada mes, diguem, al començament, repassem una mica els continguts que portarà la revista, que a partir de la setmana que ve, començarà a arribar a totes les llars Sant Justenques. A més de 500 llars, no, eren, Gina? Sí, sí, a més de 500, gairebé 600. Gairebé 600, eh? A veure si, durant els propers mesos, podem dir que hem arribat a les 600 subscripcions. Perquè quanta nos falta en per arribar-hi? Doncs no ho sé ben bé, Jordi. Sembla amb filles amb les xifres que no les tinc per demà. No ho sé, però poques, poques. La gent que s'animi, per moment, ens sembla que eren 14 euros a l'any, no? Una cosa així. Bé, eren 17... 17, bueno, 17 euros. El que passa és que ara també ha pujat un euro, ara està 18. 18 euros, bueno, escolta't. 18 euros l'any, per saber què és el que passa al nostre voltant, i, a més, amb calma, també follar la Vall d'Avers, amb articles d'opinió, reflexió... En fi, comentem el que portarà la revista d'aquest mes. Comencem per un article especial sobre emprenedors Sant Justenques que heu preparat. Sí, sí, mira... El tema d'emprendedoria és un tema que ara està bastant... Vull dir, els mitjans en fan bastant ressò, i nosaltres també en volíem fer perquè Sant Justenques veien emprenedors i hi ha gent que està fent iniciatives noves. De fet, una d'elles és la que tu mateix... Sí... Sí, el que passa és que aquest emprenedor fa com ràbia, no? Perquè ja li vaig dir a la Clara quan em va venir a preguntar sobre l'afecte Walden i tot plegat, que, home, tothom fa coses, no? Vull dir, que qui més qui més és... Home, tothom és Jordi. Sí, però potser una persona ho fa pocs mesos i l'altra fa 20 anys. Però el ritme són diferents. Mira, la paraula emprenedor fa una mica com ràbieta, no? Perquè, com diu, la gent està molt de moda, aquesta etiqueta, no? A més, també per vendre una mica més i com el producte... I per tant heu parlat d'emprendedors, diguem-ho així, Sant Justenques. Exacte. Si vols, podem canviar el terme, no sé... De gent que actualment està fent coses. Clar, i tant que tu dius, és difícil ser cribe, no? Perquè hi ha molta gent a Sant Justenques que fa coses. Però bé, està clar que a la mesura del possible hem intentat seleccionar gent diversa i... Com, per exemple? Doncs mira, on ets tu amb l'afecte Walden i aquest programa pilot que has tirat endavant, i després hi ha dos nous joves que han obert una pizzeria al poble, que em sembla que és la única pizzeria que ara mateix hi ha al poble. La Genluca. Exacte, la pizzeria és la Genluca. Blanca i el Genluca. Que fa poc que han obert i... La Clara va anar a veure'ls, i us sugereixen també un menu especial per si voleu passar una nit italiana. Ah, molt bé. I després també un altre proposta, ja més artística, que és una exposició que va fer la Dolors Puigdemont, el celler... no, el celler de Can Ginestar. Sí, sí, sí. I aprofitant aquesta exposició, que es deia Cossos, també la Clara va parlar d'una iniciativa que es diu Artes S. Just, que és una iniciativa que vol aglutinar els artistes de Sant Just. Ah, sí? Perquè plegats puguin fer alguna cosa. És veritat que també, arrel de la Fira que van fer, no?, de les paradetes, em sembla que per Nadal, el paradot, i ara hem fet aquesta associació que ha agrupat els artesans i artistes de Sant Just qui vulgui anar. Bé, doncs aquestes són les temes principals. A més, també un altre que tracteu allò de debat a debat, no?, es diu, a la secció d'actualitat del municipi i de la Vall d'Avers, sobre el punt net. Sí, sobre el punt net. Bé, el punt net ja existia de fa temps. És el punt que hi ha que posen a cada dimecres en el mercadillo, en el mercat ambulant, que hi ha els dimecres al matí. I és com, diguem, el representant de la desagradaria, però que s'ha localitzat més al centre del poble. I llavors, el que a partir del gener s'ha fet, que és una iniciativa que qui porti alguna cosa al punt net, se'ls dona una bossa de compost. Una bossa de compost que, bueno, sabeu que el compost es fabrica amb un contenidor, que on s'hi posen restes de poda i restes orgàniques que es pot menjar, i el que surt és natural per les plantes. I vosaltres heu investigat una mica sobretot plegat, i, a més, heu anat a visitar gent que fa autocompostatge a casa seva, aquí a Sant Just. Exacte, ja que sortia el tema del compost, que aquest compost surt d'un autocompostador de la desagradaria, vam voler saber si el Quista va fer un autocompostatge a casa, i és que Sant Just ja és més descentllat que en fan. Déu n'hi do, no? Sí, sí, llavors ens va fer gràcia anar a veure com es fa, perquè la gent que tingui jardí, sobretot, és una bona opció per fabricar el seu propi adop i, a més a més, ser respectuosa amb el medi ambient. Home, és que Sant Just hi ha moltes torres, hi ha molts xalets, també Can Meli, una mica tot plegat, la Miranda... Bueno, en fi, veu una investiga per allà. També parleu de la Vall d'Avers, aquest mes, d'una exposició Païsatge i Tras, que es va poder veure a la sala... No m'he equivocat, eh? La sala piquet de la Teneu? Exacte, la sala piquet, sí. Sí, sí, també vam anar... És una exposició dels dibuixos que han aparegut en els 300 bolletins de la Seas, que, a més, la Seas va voler fer aquesta exposició que va aprofitar també per fer un homenatge a tota la gent que havia col·laborat amb els bolletins, aprofitant aquest número rodó dels 300, no? I bé, l'article està... Jo crec que és interessant, perquè qui va anar a l'exposició va veure els dibuixos, i realment són els dibuixos d'una qualitat increïble, i tots els autors es dien que ho feia de manera aficionada, ho dic, ningú és professional de la il·lustració, i sorpèn. I després, el que volia dir és això, no?, que l'article vam estar parlant amb el Jordi Gironès i ens explica algunes anècdotes de la història del bolletí, que potser a l'exposició no es veu ben bé, perquè no hi ha l'explicació d'aquestes anècdotes. A vegades a l'exposició ens falta una mica d'informació, no?, darrere de cada quadra, de cada obra d'art, pintura, digue-li com vulguis, una mica el making of, que algunes ja ho tenen, però en aquesta potser trobem a faltar. I què us ho van explicar? Doncs ens van explicar, sobretot, com van rampendre el bolletí després de la Guerra Civil, que va començar a les seves, i les seves i el bolletí sempre anaven a faig de la mà, quan hi havia seves, hi havia bolletí. I en aquell moment el Jordi Gironès tenia set anys, i llavors em sembla que era... A veure, esperat un segon, que no m'ho vull equivocar. Ah, sí, el Florentio Baños, que en aquell moment estava fent reviure les seves, li va dir el Jordi Gironès si volia fer el primer bolletí. Llavors, molt bien de fer, amb un ciclostil, que era el que hi havia en aquella època, en l'any 64, amb un ciclostil i de manera clandestina, perquè els imprimien català. Clar, clar, era l'època franquista, no?, no es podia fer això. Per tant, una curiositat de les seves i del seu bolletí, no?, en aquest cas, quan ho van reprendre cap als anys 60. Bé, doncs també ho trobarem a la Vall d'Haver d'aquest mes, i ja per acabar, comentar el Sergi Pons, que fa l'espai de l'esport Sant Justenc, i en aquest apartat, en guany, bueno, en guany, aquest mes heu entrevistat a l'Alberga Riga, que és de l'Envol Sant Just. Exacte. Sí, l'Alberga Riga és un jugador de l'Envol de Sant Just, i està amb bé l'entrevista, perquè reflexiona una mica de per què els nens d'avui dia no s'han aficionat a l'Envol, no?, que el que passa a Sant Just és que només hi ha dos equips en vol, i un és senior i l'altre, el senior B. Que els falta tot el que seria la cantera d'infantils, juvenils, caders... Clar, que són també una mica els més petits, no?, per tant, diguem que els de l'Envol Sant Just no s'han ocupat per aquesta continuació que pugui tenir d'aquí uns anys aquest esport al nostre municipi. Exacte, exacte. Llavors, a l'Alberga Riga parla una mica d'aquesta necessitat d'introduir l'Envol a les escoles, perquè diu que, clar, en moltes escoles hi ha el bàsquet i el fútbol, no?, que hi ha les canastes i les porteries de fútbol, però... Però l'Envol encara no està com integrat com un esport possible pels nens. De fet, a l'educació física poques vegades s'ha fet esfer amb vol, potser un dia a l'any, alguna cosa per l'estil, però tampoc sigui un esport molt implementat. En fi, doncs, aquestes queixes, en aquest cas de l'Alberga Riga, jugador de l'Envol Sant Just, que també queden recollides a la secció d'esports de la Vall d'Avers. Doncs, Gina Tossas, directament... Això està a la redacció ara, no?, ja acaben d'imprimir els últims... A la rotetiva, amb dents a la rotetiva. La Vall d'Avers, quan passa una notícia d'última hora, fan pares en les màquines, no?, i, llavors, pares en rotetives, i tal, en fila, a la redacció, que la teniu situada a la Teneu de Sant Just, que si algú vols fer subscriptor, només cal que passi per la secretaria, doni les dades, i, doncs, amb aquests 18 euros l'any, rebrà cada mes la Vall d'Avers, l'única revista mensual que parla de Sant Just del nostre municipi. Gina, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver-nos atès, i res, ens tornem a escoltar el mes que ve. D'acord, molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona tarda.Bona tarda. Quina reu més bonica, per cert, que té les ginatoses. Bé, jo és que també m'enamorzo molt fàcilment, eh. Tot, s'ha de dir, avui, estimats lluyents, contem a la penya del Morroc, 5 i 36 de la tarda, és el dia de Sant Valentí. I és veritat, a Catalunya no és que sigui una celebració massa estimada o massa celebrada, però jo, com que sóc així d'enamoradís, em poso a tendre. Cristina, perquè qui no ha estat, o està enamorat, qui no ha sentit aquesta sensació a la panxa, qui passigolles i papallones, quan estima algú, que no em truca, no em diu res! És com així, però bé, vull dir, qui no s'ha posat nerviós en veure aquella persona especial? Per tot això, i perquè ens agrada l'amor, sí, i fer-lo, també. Avui fem una especial de Sant Valentí al programa, perquè volem que sigui un dia especial. Tant si estàs sol, que també és trist, ja, però bé, com si... com si no estàs sol. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Efectivament, Cristina, avui descobrirem d'on ve aquesta celebració de Sant Valentí, com celebren diferents parts del món aquesta festivitat, i, de fet, moltes persones no festejant el dia d'avui, perquè creuen que això és un invent de les multinacionals, que és un invent de l'imperialisme, del capitalisme, del consumisme, per gastar diners i no per l'amor autèntic. No com Sant Jordi, per exemple, que és més noctrat i amb més sentiment. Llavors, per què celebrem o celebren, arreu del món, a la cultura també en us acciona, sobretot el dia de Sant Valentí, justament a 8 a 14 de febrer? Doncs, Jordi, com bé has dit, aquestes persones justament creuen que és una festivitat que s'ha originat a Randa d'una multinacional, que volíem comerciar amb aquest dia, i, bueno, moro una mica a l'economia, i d'aquesta manera que la gent es faci regals. I això és veritat o no? Com comença Sant Valentí? Clar, aquí ve la història. Aquesta festivitat, el seu origen, es remunta fins a l'època de l'imperi romà, és a dir, el segle III. Valentino, yo te saludo. Atenció, perquè tenim un nou col·laborador al xat de ràdiodesbern.com. Es fa dir Troll. Trolling everywhere. Diu, Sant Jordi és un invent del comerç local, sí. Del de Sant Junts, no? Bon principi, que sàpiguem, que sàpiguem, no? En fi, que el segle III a Roma és un comerç a tot plegat, per què? Bueno, el protagonista seria, evidentment, Sant Valentí, que era un cessardot. Ah, sí, eh? Sí. Però, al principi, però, finalment, es va fer cessardot. I ja passàvem. Doncs que cala dir que hi havia un emperador, que es deia Claudio Segón, que va decidir prohibir els matrimonis entre els joves, més que res, perquè creia que el solter sense família eren millors soldats que no pas la resta, no? Clar, perquè no tan per ells, no estan pensant en... Ai, mi amada, com el de Gladiator. Clar, i no se'ls va al cap que el val val les porres, no? Millor el solter, és molt bé. Aquest ens sabia l'emperador Claudi. El problema, bé, quan el cessardot Sant Valentí va trobar com injust, aquest decret, i va decidir, de manera una mica com clandestina, no? Celebrar aquests tipus de matrimonis entre els joves enamorats. Oh, que bonic, no, aquesta mà? Sí. El cessardot valentí. Diuen, mira, no... Es van valentinar i... Oh! Escolta, és bona, eh, Cristina? Es van valentinar. Atenció, perquè, clar, tot això... Va passar, com diem, al segle III, el que passa és que la història del poble valentí va acabar de la pitjor manera possible. Evidentment, l'emperador, quan s'avantava, que aquest home estava... bueno, se l'apren casaments entre els joves, va dir, a veure si jo he fet un decret, dient que no, perquè aquest home ve a contradir-me, que va fer el va cridar palau i el van empresonar. Finalment, el van executar el dia 14 de febrer de l'any 270. Que bonic, un aplaudiment, perquè... La gent els enamorats que sapigueu que esteu celebrant l'amor d'un home. Aquesta és una de les històries sobre les festivitats del dia de Sant Valentí, però n'hi ha una altra, eh, i és que l'Església va suprimir del calendari a partir del 1969 per dubtar de la seva identitat i de l'existència del propi sacerdot de Sant Valentí. O sigui, fa no fa ni 50 anys l'Església va dir que això potser no era tan així, no? Sí, això va ser més que res, perquè es veu que es van començar a sentir històries semblants d'aquest sacerdot Sant Valentí, no? Van surgir justament dos altres sacerdots, també, amb el mateix nom, Sant Valentí. I, clar, l'Església va començar a esbrinar una mica, a tirar dels fills, i, bueno, com que finalment no li van donar molta credibilitat, no? Doncs aquestes... ni aquesta primera història que hem explicat nosaltres, que en principi és la que més hem trobat... O sigui, no té res a veure amb Copido, les feixes... No, no, no. La Carina, allò que feia les feixes de l'amor i tot allò, no té res a veure, no? No, perquè potser això també era històric. En fi, sigui com sigui, el 14 de febrer és el dia dels enamorats, eh? Això no ens ho treu ningú, Cristina. Sí, Jordi, però no només dels enamorats. Ah, no? No. Perquè hi ha molts països on, bueno, en comptes de celebrar el dia dels enamorats, el que fan és celebrar el dia de l'amor, en general. El dia de l'amor, directament. Sí, l'amor i l'amistat. Ah, està molt bé. Sí, mira, hi ha països com a Colòmbia, Nicaragua o Perú, on no es diu el dia de se'n valentis, sinó que deien que és el dia de l'amor i de l'amistat. El dia de l'amor i l'amistat. Per tant, es regapferren que els entre amics es van fent coses. Perdona, i també dels pagafantes, una mica, per extensió, perquè, clar, on acaba l'amistat i on comença l'amor. Per tant, també vull una mica, també, segons algunes cultures, el dia dels pagafantes. Perquè encara continuï pensant que aquest dia és un invent del consumisme, no és necessari festejar-lo, comprant-ho a una rosa o fent un regal, també demostrant amor als altres, els qui tenim, però... Fins i tot els companys de pis, no? Clar, Jordi, perquè hi ha moltes maneres. Si realment la gent creu que és un invent del consumisme i encara ho continuen pensant, doncs no és necessari gastar-se uns calés per festejar aquest dia. Tot i que jo sóc conscient que tu ets de les persones que creu que les coses s'han de demostrar dia a dia. S'han de demostrar dia a dia, amb esforç, amb perseverància. Ja no val, però jo t'he creu un dia, però la resta de l'any què? Clar, doncs aquests petits detalls, però si no pots veure la persona en un temps determinat, doncs avui és un dia, no?, com l'excusa, no?, per quedar amb aquella persona i dir, va, ens veiem avui i fem alguna cosa junts, ni que sigui. ¿Quiere ser mi Valentina? Bé, Cristina, repassem ràpidament alguns detalls. Hi ha algunes pistes perquè la gent que estigui a casa pugui fer un regal adequat a les circumstàncies que ens envolten. És a dir, que ho tenim i en duro tots. I fer-ho al·laborat a mà, amb material que tenim per casa. Per exemple. Home, la carta típica de tota la vida. Una carta, no? Una carta. Escriu una carta a una persona de les que estigui a casa. És una carta. O bé, el pare, la mare, un amic. Quina bona idea. També es pot fer un marc de fotos. És una manera molt fàcil. Has d'agafar uns cartrons, ho retalles i fas un marc de fotos. Sí, depèn d'aquí, retallar-ho bé, perquè a vegades també estàs allà retallant i queda com el fet i queden com unes estries lleiges del cartró. O sigui que s'ha de fer, home, si ho estimes, que l'has de fer amb amor, no? No pot ser que regalis una carta i estigui mal escrit. Unes altres opcions són les polseres de fils, o un postre al·laborat a casa, que sempre va bé. Un postre? Ah, doncs sí, escolta, me'ls apunto, aquest exemple. I un altre camí m'agrada molt, molt, molt, Jordi, que els nostres ullens ho poden mirar al nostre Facebook, que hem penjat la foto. És un joc de cartes que representa un llibre on tu personalment escrius en cadascuna de les cartes 52 o 48 motius per què estimes aquella persona. Ah... Bé, doncs Cristina, moltíssimes gràcies per costar-nos una mica més el dia de s'envalentir. Tendré nota, eh? Prec nota de tot això quan arribi a casa, perquè fins a les dues de nit hem tancat en temps de fer-ho, si no ho hem fet, a l'última hora, no? Ai, és que es fa tot el dia per posar-te nerviós. Doncs també podeu fer-ho tres quarts de sis de la tarda, fem una pausa per la publicitat. I d'aquí ens parlem d'educació que anirem avui i de l'edicantor, que van aixecar moltíssima polèmica l'altre dia, quan va comentar que per ell els animals no tenen dret, ni a la vida, ni a la llibertat. Ràdio d'esper, durante 8.1. Ràdio d'esper, durante 8.1. El condensador de fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Tendències, entrevistes... Tendències, entrevistes, tallers... Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del Carretudona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga d'otó en de Sant Just, per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i mosat. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 5 i 47, recte final de la primera hora de la penya del Morro, i com que a setmana connectem amb el nostre educador o educadora, en aquest cas avui, la Rosé Ars Canina. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Who let the dogs out? Ella no és Canina, eh? Vull dir que és educadora Canina, que només ha passat fatal. Bona tarda! Bona tarda, una mica Canina també soc. Epa! Que per cert, Rosé, t'agraïm moltíssim que avui, especialment, estiguis amb nosaltres explicant-nos coses que parlarem de la raça dels labradors Retrievers, que ens envia també una fotografia que penjarem al Facebook, d'aquí una estona. Però abans, digue això, perquè estàs com més griposa, avui. Una miqueta, una miqueta, ja me'n notareu. Bueno, ja t'ho notem ara una mica, o sigui que per això... Sí, t'agraïm. Un aplaudiment d'entrada per la Rosé. Gràcies, Rosé. Mira, amb la música d'A Corubert, eh? A Corubert! Una mica... bueno, va fer una comparació amb el Montcaní, però no he trobat cap per fer de... Sí, agós obert, alguna cosa. No, no, atenció. No, no, no, vull posar-me seriosos per un moment, perquè... Seriosos, avui. Seriosos, ens hem de posar al començament, perquè m'hauria de valorar que és d'un nom a partir-se d'alguna forma que es fa dir Toni Cantó. Que és diputat de U-P-I-D! U-P-I-D! Sí, és el... Aquell home de l'APM, no? APM! U-P-I-D! Doncs es va lluir de glòria l'altre dia, perquè, entre altres coses, va dir que els animals no tenen dret a la vida, ni a la llibertat. Va fer el Congrés dels Diputats a Madrid, aprofitant, doncs, la iniciativa de l'Àgis... Jo greveixo, eh? L'agislació popular que es va portar al Congrés, perquè els toros siguin possibles a tot l'estat espanyol. I, entre algunes coses, va dir això. Vamos a permitir dos cosas en lo que estamos tratando hoy. Vamos a permitir que en el futuro hablemos de si se le debe otorgar una ayuda o no al mundo de los toros, pero yo creo que también lo que deberemos hacer aquí es hablar si realmente se debe permitir o no el mundo tauriano. Y nosotros decimos que sí, estamos a favor, vamos a votar a favor. Y yo, no sé usted, afortunadamente tengo un referente ético. Me siento muy contento de tenerlo. Voy a citar a Sabater, que me parece una persona bastante importante, porque el eje del problema es ese. Tienen o no, de eso es de lo que hemos de hablar. Tienen o no los animales derechos. El problema sería eso, si los tienen, y considerar además la defensa de sus necesidades y su bienestar de nuestras obligaciones morales. En principio, estrictamente, los animales no tendrían derechos a la par que tampoco tienen obligaciones. Nuestra brutalidad con los animales, ojo, y en esto creo que se está haciendo mucha hipocresía hoy, con todos los animales, no solamente con los toros, también con los que utilizamos y a los que sacrificamos en los mataderos, también incluso con los animales domésticos. Nuestra brutalidad con todos los animales nos hace menos humanos, nos predispone a ejercerla con nuestra especie, pero lo cierto es que ni los toros ni el resto de los animales tienen siquiera dos de los que son nuestros derechos fundamentales. Uno es el derecho a la libertad y otro es ese tan importante del que también estamos hablando hoy aquí. No nos olvidemos que es el derecho a la vida, no los toros, pero repito, tampoco las vacas, las carinas, los corderos, no seamos hipócritas. Si ho entenc bé, que em sembla que sí, aquest home diu que els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat, com acabem d'escoltar, i un dels motius principals és que diu que tampoc no tenen obligacions. Els animals no tenen obligacions. No tenen obligacions. En fi, Rosé, tu ets educadora, que nina, i hem pensat que quin millor espai, per comentar-ho, això del Toni Cantó. Si em permeteu, jo aquí preparat us llegiré des de la Declaració Universal aprovada al 78 per Neunesco i la ONU, que diu així. És un petit escrit de 6 línies que comença el text de la declaració en aquesta màqueta escrit. Diu... Considerando que el hombre comete genocidio y existe la amenaza de que siga cometiéndolo, considerando que el respeto de los animales por el hombre castado, el respeto de los hombres entre ellos mismos, y considerando que la educación debe enseñar desde la infancia a observar, comprender, respetar y amar a los animales. Això, una declaració de unes entitats, sense cap mera de la personalitat taurina o relacionades amb l'estanya, és a nivell universal. Només... només dir això. No vull ni comentar amb aquestes coses. Jo crec que ja no cal dir cap cosa més. Cristina, vols fer alguna cosa? Sí, que espero només que no tingui gust. Perquè amb aquests pensaments... Però mira, ni amb animals ni amb nens, et diria, eh? En fi, sí, les paraules de Toni Cantó, que ja quedem per la història, s'ha quedat retratat... No sé si hi ha algú a l'assessora, però de veritat, eh? Que s'ho faci mirar. En fi, ara sí, va, parlem de gossos i parlem de la raça que teníem pendent avui, perquè avui volem parlar dels labradors Retrie Verne. Sí, que per tant... Per qui no el colari és l'escòtex, el famós escòtex. Ai... És moltíssim. Ai, que bonita, escòtex. Ai, un abrazo, allò, com un set de peluix. Atenció perquè l'interessi, per tant, el grup 8 de la secció U, de la Federació Canina Internacional, que ja sabeu que agrupa aquesta Federació a les diferents races, i en aquest cas, el grup 8 de la secció U, estan els gossos cobradors de casa. Sí, correcte. Cobradors vol dir que agafen coses i les porten al guia, al amo, al bibliotecari. No vol dir que van vestits de frac, per exemple? No, no, no, amb la malateta, no... Per cert, aquí... No, no, no. No és el cas. Justament això és el... El gran tret discèntiu d'aquest gos, no?, que l'ha portat a ser el gos de treball per excel·lència, tot, i que avui en dia es treballa amb gossos de gosseres, treballa amb altres races, no hi ha problema, però sí que durant molts anys, aquest gos de treball, enrascat, el gos tigall, el gos d'assistència, en molts casos. Per tant, el gos amic de l'home per excel·lència, no? Podríem dir, quasi bé? Sí, d'alguna manera, sí. Ja ho sé que tots ho són, perquè clar, que em diràs tu, no?, però, en aquest cas, doncs això, no?, el treball ajudant en tota la sèrie d'activitats. Perquè l'origen d'aquest gos és anglès, no? És anglès, sí, però llegint la gina descobert que just l'antassassó d'ell, que és d'on t'atreu totes les particularitats, és de Canadà, de Lilla, de Newfoundland. Correcte, concretament. Sí. No te res parlant de la ciutat de St. John? St. John. Sí, no, és com que ho tinc al guió apuntat, no et pensis que ho sé. En fi, allà què passa? Doncs a la ciutat de St. John hi havia el gos de St. John, tot i ser resundant, era així, que aquest gos cooperava amb els pescadors de la zona, i el que feia era tirar les línies de xarxa per pescar, que sortien de platja, ells les pujaven, carregades, ajudaven els pescadors. Llavors, els anglesos, que són molt llestos i que estan molt ficats en el món dels gossos, quan van arribar allà el segle XIX i van veure això, van dir, calla, que aquests gossos ens aniran bé per la casa, eren molt aficionats a la casa. Llavors, se'ls van endur, se'ls van endur uns quants, i va anotar, entre uns quants criadors, van anar, doncs, allò, seleccionant, minucessament, aquells detalls del gos que ens anaven, i per obtenir, d'alguna manera, entre cometes, el gos cobrador perfecte, el gos que era capaç de cobrar una peça sense deniar-la, sense fer-li cap trau, sense... bueno, sense fer-la malbé, no?, i portar-la al lloc on era el casador. Que, per cert, això és a mitjans del segle XIX, però la història continua, perquè en les dues primeres dècades del segle XX, quan ja estaven establerts a Anglaterra, també, vaja, és com coneixem ja les... com es diu això, les bases morfològiques, per dir-ho d'alguna forma, de la rassa, no? En Anglaterra, van començar, no?, i a les primeres dècades del XX, com tu dius, ja està al escàndar, que es diu, no?, les bases morfològiques seria l'escàndar de la rassa, que coneixem avui, i ja n'hi havia uns quants registrats al Kennel Club, que vindria a ser com a la FSI Anglès, al Kennel Club. Que, per cert, algunes curiositats de la història de la humanitat amb aquests gossos van ser importants per als Estats Units durant la Primera Guerra Mundial, però sense gaire èxit. Sí, no van tenir gaire èxit, així com altres races, sí, aquesta no. Però després de la Segona Guerra Mundial, els mariscans el van començar a fer servir per la casa també, a veure que sí, que era un bon gos per la casa, i que, a més, tenia molt bon caràcter, i ja de pas, doncs, era molt maco, era molt agradable físicament, i el va... es va convertir, bueno, va tenir molta popularitat en aquella època, de l'esport de tota aquesta popularitat i les seines que realitzen. Tot i així he de dir, que això també ara em sap un punt, però és que té a veure, que la cria, la cria et ja gerada, i el fet que s'hagi creat de malament, això ha portat a que hi hagi una setmana de malalties que no hagués tingut aquest gossi, no s'hagués fet la cria de manera responsable, no? Com quines? Mira, l'any i la setmana passava, l'anterior vam parlar de la displàcia de Manuc, doncs és bastant típica, en els gossos, molt típica, i a la displàcia de Colso, també, que aquesta no la té en altres gossos, és molt típica del Labrador, alguns problemes de vista, i un de bastant curiós, i que té molt a veure amb l'home, és l'aubacitat, és un gos que s'ha d'anar a compte, perquè, degut a la seva genètica de treball, s'ha fet servir molt el tema del premi, del menjar, i són gossos molt goluts, amb el menjar, i tenen molta predisposició als seus besos. Tenen tendència a creixar-se, com jo. Sí, a mi em passa el mateix, també. Una de les lacres de lliure amb l'home. Ja, ja, ja. Per cert, avui en dia, el gos Labrador Retriever, per què és usat? Avui en dia, per un munt de coses, doncs mira, des de gossos de rescat i de recerca, quan hi ha, doncs mira, quan hi ha els tsunamis, o tarretreus, hi ha gossos de recerca, el gos pigaltític, segur que n'hem vist molts. De fet, dius que és un dels gossos preferits per als grups càcer, aquests gossos de... Els càceres són de recerca i rescat, sí, sí. Tot i que ja us dic que avui en dia això ha canviat una mica, perquè ara es fan servir moltes altes races. Sí que és veritat que sempre em veus algun de Labrador. A més a més, com a característiques físiques, quines tenen? Doncs mira, hem de remarcar el pelatge. El pelatge que haretem del gos de Sant Joan, que dèiem abans, que el protegia de les aigües gèlides... I una cua, que és... Si us fixeu en la cua de Labrador, és bastant gruixuda i acabada en punta, i que allà, a la feina... Són gossos que els agrada molt l'aigua, i fan servir la cua per nadar. És molt gràcies, veure'ls. Teniu oportunitats. Molt bé, doncs, què he de dir avui que arxivem, eh? El Labrador Retribert, ha quedat alguna cosa per comentar sobre aquesta raca? Està mirant... No, teniu clar que per pèl durant tot l'any. Tipus Boxer, i que està de l'espallar setmanalment. I poc més, que... poc més, ja està. Que els porteu a l'aigua, que els agrada molt. Fantàstic, doncs algú té algun tipus de Labrador Retribert. Doncs que els porti a l'aigua, que els agrada molt. I m'apunta també, per segon dia, tinc gos, jo. I un Labrador. Moltíssimes gràcies, que vagi bé i cuidat d'aquesta grip, eh? Tenim l'himona descans a reposa, perquè, noi... Això ho està passant moltíssima gent aquests últims dies. Que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies. I tot seguit, connectem amb la xarxa, per escoltar el bulletí de notícies generals. A vegades es poden ampliar una mica més la informació que coneixíem, justament, avui, sobre el cas Pokémon i Pikachu i tot plegat. Sí, riu, riu, però de veritat, és per agafar... I enviar-los tots a Pastafang. En fi, tornem a la segona hora, parlant de llibres amb l'Ernall Pònsul i de Smiley. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. L'agència tributària ha ordenat la detenció de 9 persones en el marc d'una operació derivada del cas Pokémon, anomenada Manga. La operació s'investiga una trama de sovorn entre polítics i empresaris per l'adjudicació de serveis públics dels 9 detinguts, 4 ho han estat a Catalunya. Són l'alcalde de Sant Tilar i Sacalmi, president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, un càrrec tècnic del mateix consell, Joan Carles Faliú i dos empresaris de GRS Arc Local, que és l'empresa que té la concessió de les gestions tributàries amb de la majoria de municipis de la Selva. Al marge de les detencions, agents del servei de vigilància, l'Ajuntament de Sant Tilari, el domicili de l'alcalde i la seu del Consell Comarcal. També s'han escorcollat dos organismes de la Diputació de Giron, es tracta del patronat de turisme Costa Brava i de Sherlock, l'organisme autònom que s'encarrega de gestionar els tributs dels ajuntaments que ho deleguen. La seva vicepresidenta i alcaldessa de Figueres, Marta Felip, explicava que no l'han deixat entrar a l'edifici que les dirigències judicials estan sota secret de Somari. Hi ha un ordre de registre aquí i a patronat de turisme de la Costa Brava, i he vingut a averiguar què passa i no em deixen entrar. I me n'he d'anar. És el que puc dir. No puc dir res més, perquè ni a mi, que em soc vicepresident, em volen explicar què hi ha. És una investigació, ens han dit, a la mar d'una investigació, sota secret de Somari, però que agafa amb tot més territori. L'operació Pokémon va néixer al passat mes de setembre, a Galícia, amb la detenció de nombreuses persones, per presuntes delictes de malversació de cabals públics i de capitals, entre d'altres. El PSC ha anunciat que Manel Bustós abandonarà l'executiva del partit la presidència de la Federació de municipis de Catalunya i no es tornarà a presentar com el caldable a les properes eleccions municipals. Bustós ha fet públic avui que deixa l'alcaldia de Sabadell després de 14 anys a causa de la seva imputació en el cas mercurí de presunta corrupció urbanística. Vull anunciar que he decidit renunciar a l'alcaldia de Sabadell. He pres aquesta decisió una vegada, ha quedat clar, que ni els meus companys, ni jo, tenien res a veure en cap trama de corrupció urbanística ni cobrament de comissions. Sóc conscient del moment polític que estiguin vivint. Sóc sensible al canvi d'actitud que la societat demana dels polítics. Bustós, que està imputat en el cas mercurí per trafic d'influències, amb el Barçaació de Fons Públics i delictes contra l'administració pública, mantindrà els càrrecs en derregidor i diputat a l'administració de Barcelona. El govern català ha plantejat els sindicats de la funció pública una retallada salarial quantitativament equivalent a l'any passat, tot i que no ha concretat si repetirà l'eliminació de la paga extra. Del desembre els sindicats han qualificat de manca de rigor absoluta que el govern no hagi quantificat aquestes mesures. Xavier Casas és representant de l'UJT en la funció pública. Com l'any passat de retallar l'importa equivalent a una paga extra de tots els tallors públics de la Generalitat, aquesta proposta ha estat una mostra d'extintivament i no econòmicament. L'ha fet sense cap mena de xifre, sense cap quantificació, ni sense cap pla econòmic fora de presopostos a l'ababalar, com dirien. L'ha fet perquè els hi va aquesta marxa. No saben fer una altra cosa que anar retallant d'aquesta manera, però sense cap rigor econòmic. De la seva banda, la secretària d'administració Maritxell Mesó ha reconegut que es redirà el nombre de treballadors per efecte de les jubilacions, i que el govern descarta acomiadaments massius d'interins o funcionaris. Bona tarda, us parla David Amador, una notícia luctuosa al futbol de casa nostra, perquè el president de la Unió Esportiva Sants, Vicent Vellidó, ha mort als 63 anys a causa d'un càncer a l'Hospital Clínic de Barcelona. Vellidó va arribar a la presidència del club, fa gairebé 8 anys, el Juliol del 2005, ho va fer amb l'objectiu de sanejar l'economia de l'entitat, com explica Vicent Pèret de Tudela, vicepresident del Sants, a Barcelona Televisió. Estic un president que estima molt l'entitat i que he fet tot el que ha pogut i més per què n'hi ha endavant. Amb un temps complicat i difícils com aquests, m'entens? Som l'entitat amb recursos limitats, com la majoria, i ell ha fet mans i màniques per què n'hi ha endavant. Encara, en futbol cristian Alvaret deixa l'Espanyola, el porter argentí acaba de contractar el 30 juny i no ha arribat a un acord amb el club blanqui blau per renovar. Ho ha confirmat a la xarxa, el seu representant Fabián Soldini. I aquest vespre, el Barça de Bàsquet, juga la pista del macàvi de Tel Aviv quan passi en 5 minuts de les 8. És l'últim partit dels blaurenes a la primera volta del top 16 de l'eurolliga. N'otícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Més de 500 persones participaran dissabte al concurs de Carnes Toltes de Sant Just. La xifra supera la de l'any passat, quan es van presentar unes 450 persones. Els participants es filaran davant del jurat amb les seves disfresses a partir de la 6 de la tarda. Un emplaçament que és una de les novetats del Carnes Toltes d'Anguany. Amb l'augment de la xifra de Sant Just, la xifra de la xifra de la xifra de la xifra de la xifra de la xifra de Sant Just. Amb l'augment de la participació amb qui ha comptat el concurs, els darreres 8 anys, l'organització ha decidit, que anirà a un lloc on es fa la desfilada davant del jurat. Tot i que començarà a la 6 de la tarda, després es farà a la Rua, pels carrers de Sant Just. Amb l'acompanyament de grupp de percussió va entendre i s'acabarà a la plaça Camuapó, on es farà, també, el lliurament de premis. Abans del concurs la Rua dissabteurarà un altre festa de Carnes Toltes del fet que el Carnes Toltes la temàtica d'aquesta anys s'arrab, d'aquest any serà què vol ser de gran. I l'entrada per a qui hi ha gent disfressat serà gratuïta. El servei de mobilitat internacional de Sant Just donarà avui les claus per treballar l'estranger a l'estiu en una conferència. La responsable del servei Begoña Aaro explicarà els joves d'entret d'avui i 35 anys. Què cal fer per començar a buscar alguna feina d'estiu fora del país? Serà avui a la seta de la tarda, el cas de les joves, una xerrada que explicarà temes com els tipus de feina que es poden fer, les eines per la recerca, la documentació necessària per treballar fora del país i l'elaboració del currículum Europas. En els primers quatre mesos de funcionament del servei de mobilitat internacional s'hi han adreçat 33 persones buscant assessorament. La majoria d'usuaris tenien entre 30 i 40 anys i més de la meitat, un 55% han estat noies. Les demandes més freqüents són dubtes sobre la recerca de feina a l'estranger i pràctiques professionals en altres països. Begoña Aaro ha explicat que el destí més demanat és la Gran Bretanya. I acabem aquest vullet explicant-vos que Cossos de Dolors Puigdemont és l'explosió que s'inaugura aquest vespre al celler de Can Genasta, unes escultures aèries de moviment que juguen amb les llums i les ombres. Cossos està formada per estructures de gran tamanho que estan penjades per uns fills i connectades a un motor que les fa moure. Una exposició que juga molt important amb la llum. Són 8 figures que es perceben de maneres diferents en funció de les perspectives amb què es contemplen. Les experiències personals dels unitans, segons l'artista, també poden influir en la seva manera d'entendre aquestes escultures, una mostra que s'inaugura d'aquí una hora a l'acet i que s'adarà al celler de Can Genasta fins al 14 d'abril. I de moment això és tot més informació a partir de l'acet als senjors notícies d'Edícia Vespre. ... Tendencies, entrevistes, tallers... ... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del Vespre, a Ràdio d'Esvern. Al Tetris ràdio d'Esvern. Un, un i un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un. Si, si, 10 de la tarda. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Des d'ara i fins a les 7, tenim un munt de coses pendents. Una entrevista amb el Guillem Clua, per cert, saludar l'Arnau Conso, que ja el tenim aquí a l'estu i número de la ràdio. Bona tarda, avui he vingut d'hora. Sí, m'agrada molt, però tens d'excusa perquè marxes d'hora, també. Però no calia. Ah, ja, ja, ja, ja. T'ho hauria de fer com el papo, me'n vaig i no ens entareu. Haig de tal, papa de Roma. A veure, ell sí que ho ha dit. Sí, que per cert, de papa de Roma també en parlarem una estona, perquè tu tens una inquietud... No, no diguis, perquè tens una inquietud sobre el tema de la guerra dels cardenals, la substitució del papa i tot plegat, que no s'han parlat gaire, però també... Però és que jo tinc un gan, en sèrio, benedictes nom de papa. Joan Pau, no. No. A mi em preocupa, doncs no sé, que a veure, que el següent papa, una de les coses que em preocupa, com es dirà? Home, tant de bofos, pius 14, no em diguis que no serà papa, això. Sí, això sí. Lleó 12. Tens raó. Ostres, lleó. N'hi ha hagut 10, 11 de lleons. I el de Polseres vermelles també es diu lleó. Sí, el protagonista. A més motiu, el papa es podria dir lleó. Però és com més informal, aquest nom. Però hi ha hagut 10 papes que hi han dit. Benet, que és molt papal, no? Benet també, i benet 17. D'acord. Per exemple, Joan ha quedat lleig, no? No sé, a mi em preocupa que no sigui Silvio I. Silvio, del mateix Berlusconi, vols dir que es pot presentar, però... Què, ha guanyat 3 vegades les eleccions i ningú sap com, encara? Ara repassarem alguns noms, que també t'ho dic ara, tots els diaris i totes les informacions, omplim-se la boca amb els possibles successors, i no sortirà cap d'aquests. És que m'ajugo el que vulguis, que no sortirà cap d'aquests. En fi, en parlem d'aquí una estona, també de llibres, com del pescador, perdó, que volia anar al país dels Blancs, de Patrick Lambert i Jordi Tomàs, amb un pròlec d'Albert Sánchez Pinyol, que també té història. De tot això en parlarem tot seguit, però abans de notícia, que ens... bé, ja... No és la gota que fa basar el got, però la veritat és que estem molt farts, i la ciutadania, penso que en general... Ja... és un perill que correm, no?, que les coses que passin amb el tema de corrupció política, ja ens sigui com igual, una cosa més, no?, com les notícies del Pròxim Orient. I això, sincerament, penso que és una vergonya. Per això hem canviat una mica l'escaleta del programa, perquè avui s'ho valia. Us volem comentar el que ha passat a Sant Llari de Sacalm, on han detingut l'alcalde per una trama de soborn per l'adjudicació dels serveis públics. Atenció, perquè els agents han escorcollat l'Ajuntament, el Consell Comarcal de la Selva, i dos organismes que depenen de la diputació de Girona en el marc de l'operació Pokémon, es diuen, eh?, Atenció, es diuen Pokémon, no sabem si... Els policies són uns caixons, o sigui... Potser perquè es diu així, això no sabem. Potser perquè el fill de l'alcalde... Tenia un Pokémon, no?, allà dins... O es va disfressar ara, aquesta manera. Els billets de... Estaven tots dins, esticant al Pokémon. O potser perquè el fill de l'alcalde anava disfressat de Picacho, aquest últim carnaval. No ho sabem. A agents del servei de vigilància duenera han detingut aquest dijous l'alcalde de Sant Llari de Sacalm, i, a més, també és president del Consell Comarcal de la Selva. Es diu Robert Faúria, de Convergència i Unió, dins l'anomenada Operació Pokémon. Una trama de soborn per l'adjudicació de serveis públics en Vapicentra a Galícia. Hi ha tres detinguts més. Un és el funcionari del Consell Comarcal de la Selva, i també dos empresaris de GRS, ARC Local, que és l'empresa que tenia la concessió, o que té la concessió de les gestions tributàries del Consell Comarcal. És a dir, qui recapta els impostos del Consell. A més a més, els agents han escorcollat sota les ordres de l'Agència Tributària, l'Ajuntament de Sant Llari, el Consell Comarcal, també les dependències del patronat de turisme, i la xarxa local de municipis, que es fa dir Xaloc, a Girona. És l'organisme que recata també els impostos de la Diputació, i és un dels embrions de la nova Agència Tributària de Catalunya, que es va aprovar fa pocs mesos. L'operació la porta al jutget número 1 del Lugo, per tant, això ve des de Galícia, que investiga aquest cas Pokémon. Els agents del Servei de Vigilància Duanera han sortit a les oficines amb capses plenes de documents, també han estat citats dos tècnics de recaptació. En fi, que avui s'ha tornat a destapar una altra presumpte trama, perquè fins que això no es jutgi i es produeixessin com de humana, hem d'utilitzar presumpte. Però, vaja, la veritat és que això ha indignat moltíssima gent, i una prova són la més de 50 n'ha de comentaris que a la publicació del diari ara han aparegut en les últimes hores referents al tema. La gent està molt indignada, està molt emprenyada, amb tot plegat, com, per exemple, el Jordi Serra, que diu que les diputacions són unens, molt poc ventilades, i haurien de desaparèixer, per exemple. No sé, un altre, per exemple, també diu òvinga, que vagin passant, volguin dir... Ara, sincerament, així, entre nosaltres, els uents s'hi volen participar, que participin. Algú em sap dir de què serveix la diputació de Barcelona, per exemple? Va a preguntar, va a preguntar. Té una cosa molt bona, que és l'ú de les biblioteques. Les xarxes de biblioteques és la diputació. I ja està, no? I d'acord, ens hem d'aplaudir per que la xarxa de biblioteques funciona molt bé, però, evidentment, això podria... A veure, també s'encarreguen una mica de tot això, el que són els residus urbans, és a dir, les deixalleries i tot això, també fan una bona tasca amb això. Per això ho podrien portar a la Generalitat i no passaria res. Clar, perquè és allò que diem, no? Dificitat de càrrecs, duplicitat de gestió, perquè el que fa la diputació ho podria fer, per exemple, una delegació de la Generalitat a Barcelona. Qui m'agrada, la diputació? Algú m'ho sap dir? Són preguntes que queden a l'aire, i algun dia intentarem respondre. Si algú la sap, ens pot fer arribar la seva opinió. A través del mail, lapenyaldelmurroarrovegimail.com o el telèfon 9332-366. Per exemple, el Pepretz diu, algun dia, deixarem de veure sortit merda de sota la catifa. N'estem molt i molt fars de tanta podridura. Regeneració política ja. Ah, hi ha una teoria, eh? A València la mèrdia s'acumula des que va anar Jaume I, eh? Ah, sí? La van acumulant, i, clar. Ostres. No, no? Sí, sí, també. Per exemple, un altre, aquest dia està una mica més cabrejat. Diu, la pròxima retallada que em facin... Però això no té a veure amb la retallada. És que la gent opina de qualsevol cosa, també, no?, sobre el tema. Quan t'engrees que ja ho piques tot dins. Si diu que fotin tots els corruptes de la gargola, hi podrem pujar el sou a tothom, a l'hora. Ah, també. Bueno, és com a teoria, no?, escolta. Sí, més val prendre-nos un cuenya o no, perquè sincerament hi ha per llogar-hi que dires. En fi, doncs ja està, només volem comentar una mica el que ha passat perquè, sincerament... No passa que... És cert. És cert que la gent està indignada, però jo tinc fins i tot la sensació al revés, eh? Hi ha tanta corrupció. Cada dos dies sabem un cas, que m'ha dit que és escenilar i, com que has quantat, jo no el sabia. És nou. Ha sortit ara fa dues hores. Ja quan l'has explicat, al principi he pensat... Hòstia, una altra. I després això he pensat, hòstia, una altra. És que jo crec que... ja està. Correm al perill, que ens passi com el que... Quan arriben les notícies del Pròxim Orient, no?, que ja... Sí, l'Àfrica, és una guerra, allà... Ja som insensibles a tot plegat, no?, i, com diu la Núria Oriol, i amb això ja acabem i parlem de llibres, perquè la nostra coaching particular és normal que la població i la ciutadania s'indigni, i una mica, en certa forma, mostri el seu rebutx de forma pública a tot plegat, perquè, si no, acabarà passant el que, malauradament, ja passa amb tantes altres notícies que no ens fa ni foc ni fa. En fi, passem a una cosa una mica més... més a mena, que aquí sempre és un refugi per nosaltres, per quan parlem de llibres. La pell de Balmorro, cada tarda de cinc a set, per ràdio d'esquerç. És que Arnau, el pescador que volia anar al país dels Blancs, és un llibre que és 999 de Trinca, acaba de sortir ara mateix al mercat de Patrick L'Àmbel i Jordi Tomàs, i amb el prolec d'Albert Sánchez Pinyol. Comencem per els autors. Qui són? Doncs mira, el Jordi Tomàs és un antropòleg de Barcelona, especialitzat en l'estudi d'una zona molt concreta d'Àfrica, que és la Casamans, que és una regió del Senegal, que, a més a més, també, com Catalunya, fa temps que mira d'independitzar-se, no tan per motius econòmics, que també, com, bàsicament, perquè són una etnia diferent, i, bueno, consideren que ells no són senegalesos, i punt. Però al costat d'això, té una base amb descriptor, ha escrit dos o tres novel·les, ha guanyat fins i tot algun prèmit, l'acte de l'Odissea, amb el Mar dels Traïdors, un llibre que més a més que està a punt d'assordir, que no s'ha publicat, i aquest, el pescador que volia anar al país dels Blancs, l'escrit, quan es diem col·laboració amb Patrick L'Àmbel, és perquè realment, no sé si la camera ho agafa, són els dos noms que estan a la portada, però la cosa és que un escriu més que l'altre. No ben bé.És un saudònim? Tampoc. Es tracta d'un llibre que no és una novel·la, és una crònica, es podria dir que un reportatge. Un reportatge sobre què? Doncs sobre això que a nosaltres me'l anomenem els caucos. En realitat, són piràgues, que són els barcos clandestins, o bargasses clandestines, que des de qualsevol bondàfrica intenten arribar a les canàries o directament a Gibraltar, a Andalusia, no? En Castellà-Pateres, també, no? En Castellà-Pateres, exactament. Doncs el Patrick L'Àmbel és el protagonista, és algú que un bon dia va decidir que feia aquest viatge, de fet, ell mateix el va com organitzar, construint la canoa, buscant gent que vingués, que s'hi apuntés, 80, 100 persones, que a 80, 100 persones per un viatge de 10 dies vol dir que s'ha de fer una provisió d'aigua dolça i de menjar indispensable, sabent que, evidentment, hi ha gent que s'hi queda pel camí, sabent el risc que corres de... que no arribis, que no, quantes pateres tenim notícia que els troben tombats prop de la costa, també ni deuen haver-hi moltes altres, que tomben al mar ningú, no sap mai més res. Ah, efectivament. Doncs el Patrick L'Àmbel és algú que ha fet aquest viatge 3 cops i les 3 vegades l'han enganxat, l'han de portat i l'han tornat a Senegal. Està basat en cas real. És un cas real, és la seva vida, el Patrick L'Àmbel, que conec perfectament perquè ha fet 3 vegades aquest viatge. Jordi Tomàs, antropola, que especialista en la zona del Senegal, va conèixer, doncs, amb un dels seus viatges, d'estudi al Senegal aquest home i va veure que, evidentment, aquí hi havia un llibre, que era, senzillament, explicar l'experiència de la patera, com tu dius. No des del punt de vista d'aquí, sinó des del punt de vista del Senegal, és que prepara el viatge, que fa el viatge amb una mentalitat de dir... Ens explicava i una anècdota. Des del Senegal hi ha dues maneres de referir-se, d'un viatge a aquest provoca dues coses. O Barzen, i Barzen vol dir el més enllà, o sigui, l'amor, o Barça, que vol dir arribar al país del Barça. I la visió que té des del Senegal, la gent que s'embarca amb una patera, és a dir, si arribo, és estar. O sigui, hi ha dos tipus d'acel. El més enllà, et morts, no va bé el viatge, ni a molts que els Barça, o arribes al Barça, que es vol dir, és el món. La visió que tenen ells del món és el paradís. És curiós que li diguis Barça, no? Aquí tothom és ric, perquè la gent que ells coneixen és, o els futbolistes, o la gent que va com el propi antropòleg, que va allí, té mòbil, porten ordinadors portàtils, càmeres per fer documentals... De fet, no és tan curiós, perquè la imatge de moltes ciutats africanes, on d'estar tot ple de parabòlics, els tarrats i les taulades, hi ha aquestes parabòlics que ensenyen. Com vivim a Europa, per exemple, o com es veu, que junts... En comparació, efectivament, si veuen el Barça... Després resulta això. El mateix Jordi Tomàs, que coneix molt bé, diu... Però, en canvi, ells tenen aquesta visió paradisica. Nosaltres, si féssim aquí la... féssim una enquestra i, bueno, posar àfrica, que la gent es mor de gana, no tothom, però a molts llocs sí, i, en canvi, és tot el contrari. Allí, si alguna cosa no passa és que la gent es mori de gana, perquè menjà n'hi ha per tothom. No hi ha ningú al Senegal que es mori de gana, impossible. En canvi, aquí, cada vegada més, hi ha casos de malnutrició de nens... També nosaltres tenim una sèrie de prejudicis i tenim una mala visió de l'Àfrica. Ve al llibre aquest, d'alguna manera, trenca aquest tòpic i, sobretot, explica el que és fer un viatge aquest amb tot el risc, sabent que tens un 50% de possibilitats de Barsen o de Barça. Que, per cert, el pròleg és de l'Albert Sánchez Pinyol i també té una història del pròleg. Doncs sí, perquè explica el Sánchez Pinyol o la seva història del seu crec que és el Besavi o el Rebesavi, el primer Sánchez morcià que arriba a Barcelona i que, d'alguna manera, funda la Nisaga, que, de la qual, deriva el Sánchez Pinyol, l'escriptor. Resulta que és algú que també va fer el viatge amb vaixell. Amb un d'aquests vaixells que sortia de la costa, diguéssim, Llavantina, passava per Guinea i desembocava a Cuba, on tornàvem al Cuol, i el tràfic a tres bandes, ja sabem que era Gafà Negres, ben dels comes claus i d'allí que fa productes per ben dels aquí. Doncs bé, el Sánchez Pinyol, la pregunta és, el seu avi era un negre, doncs, no, no, el seu avi era el grumet d'un d'aquests vaixells, vaixell que va naufragar i el bon home grumet va arribar nedant a les coses de Barcelona, sent un xavalet, evidentment, els grumets no tenien més de 12 o 13 anys, i des d'allà, va començar a viure a Barcelona, i doncs tot el que ve darrere. Bé, doncs, aquest és el llibre que ha sortit al mercat fa molt poc. Fa un partit de setmanes, i que es diu el pescador que volia anar al País dels Blancs, del Patrick Lambert, que és el Carreal i que... I el Jordi Tomàs, que és qui escriu, diguéssim, l'acrònica de l'altre. Doncs queda també apuntat a la nostra biblioteca particular de Novetatge de l'Apenya del Morro. Com també aquesta, que ens arriba, que és Estoner, de l'autor John Williams, no el compositor davant de sonores, sinó un altre, que és John Williams, en el món anglosexor, de ser com Pepe López. Jo suposo que deu ser una cosa així, sí. Com Pepe Garcia, aquí, o alguna cosa. El cas és que és un escriptor que aquí no havia tingut massa èxit, on tot cas no el coneixíem, Estats Unitsí, és un autor de culte, mora als anys 90, i pel que sigui de rebot, algun editor se li ha acut que... Pobliquem un llibre, aquest Estoner, d'un autor que ha estat Junitsi, és de culte, quinoa i tal, i ara, si mireu a Estoner, avui mateix a la venguària surt a la llista dels més menuts. No veu el deser, però és que fa setmanes, i no és cap B. Seller, però és que ha funcionat molt bé per boca o orella, i se'n parla moltíssim, i segueix venent-se. De fet, Estoner es diu així, perquè el protagonista és el nom del protagonista. William Estoner, és el protagonista. I de què va aquesta història? Una història, pràcticament, podrem dir, canodina, d'una persona gris, com és William Estoner, que és un professor universitari, d'una universitat que crec que és de Missouri, en tot cas, del centre dels Estats Units, professor de literatura, a principis de segle, i és la vida d'aquest bon home, que entra com a estudiant d'agricultura, però s'enamora de la literatura, segueix dels cursos de literatura, comença fent de vacari, acaba de professor, i acabarà fent de catàdràtic de literatura anglèsa a la Universitat de Missouri. A l'encriva del Mississippi, no? Crec que és així, exacte, a San Luis. No ho sé, per allà, no. Entre Missouri, sí, no es veuen bé... La música hi va bé, eh, la música va per aquí. Per fer l'emparada. La seva vida és grisa, perquè és la d'algú en què no li passa pràcticament res. Viu només per l'estudi, per literatura... Viu per l'estudi, per la literatura, però en canvi, llibre... Clar, per exemple, només començar comença la Guerra Mundial, la primera Guerra Mundial, i ell renuncia a Nari, cosa que és malvis, perquè tots els altres estudiants i vantes de llistar, d'anar lluitar tots els alemanys, que no sé què i tal... Ell tindrà conseqüències pel fet de no anar-hi. Clar, dius, home, però l'aventura és el que hi va. Doncs no, no, el llibre és d'aquest que es queda, però en canvi, és tal l'amor cap a la literatura, que, de debò, el llibre és un no parar de llegir, i no penseu que sigui un llibre culte, sinó que és un llibre que et reconcilia amb el fet de llegir, amb la lectura. És un cant d'amor, és una lluança a això, el fet de llegir, d'escriure, d'estimar la literatura. De debò, que és un llibre que sorprèn moltíssim, i és d'aquests que fa, jo diria, 8, 9 mesos que va sortir, i que per això que se'n diu el fenomen del Boca Aurella, s'ha anat venent moltíssim per sorpres del pròpia editor, l'edició en 62, que, de seguida, el que ha fet és buscar una altra obra d'aquest autor, que es diu August, i tornar-la a publicar. Una obra que no té res a veure, que es diu August, perquè és la vida de l'Empere d'August. Escolta, com és que es donen aquests fenòmens, la literatura dins de les literaturials del nostre país? Perquè, clar, tot això també va molt a moda, són diferents factors que convergeixen en un mateix punt, i ara, per ser corrents, no, però s'afanya, per exemple, en aquest cas, que això també costa passar a l'edició en 62, l'eitorial, a buscar una altra del mateix autor. Clar, de sobte l'autor, que és un autor de culte, aquí no s'ha traduït mai, doncs, clar, què passa? La bona literatura crida l'actors, és així de senzill. Quan tu públiques a Morralla, com veia, amb una entrevista aquest cap de setmana a l'escriptor Duart Márquez, és evident que no funcionen, és evident que els llibres no... Vendràs uns quants, però és el cas aquest, per exemple, que l'autora de l'ajut de Carraúling ha venut molts, perquè era bo, la sèrie del, com es diu, el Harry Potter. Ara ha publicat el llibre, per adults, el qual va vendre sovàstals. Han gastat centenars de milers de dòlars i d'euros, totes les editorals, per publicar-lo. S'està venent? No, perquè quan és nomatat, molta gent, la J. Carraúling, d'entrar al compres. Si és bo, es va venent, perquè la gent en parla bé. Si no ho és, i sembla que aquest no ho és gaire, el llibre va caient en l'oblit i, efectivament, l'amortarà de que s'han gastat amb aquest llibre no la recuperaran ni de casualitat, perquè 60.000 exemplars, és el mínim que hem de vendre per recuperar tota la inversió que han fet per comprar el llibre, doncs 60.000 dels exemplars són molts. Ha de ser molt bo el llibre, si no no els vens. En fi, a Stoner, un llibre que està funcionant molt bé, ja va aparèixer fa uns mesos, però que continua entre els 10 més venuts de l'autor John Williams, en principi desconegut a casa nostra, però que... Un autor considerat de culte als Estats Units. La feia vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esquerra. A punt d'arribar a dos quarts de set de la tarda, d'aquí una estona, per cert, connectarem en directe amb el teatre lliure de Barcelona, on avui s'estrena l'obra Smiley, que tracta la relació... Una perla, eh?, una perla molt i molt recomanable que les poques cosetes, eh?, que poden valer la pena si aneu al teatre de Barcelona, i ho dic sincerament. Això serà d'aquí uns moments abans, Arnau, tot avui quan has entrat a la ràdio, m'ha dit, m'agradaria parlar d'un tema, un tema que em té preocupat, i jo t'he dit, quin que et passa, Arnau? I tu, és el tema de la succesió del Papa de Roma. I jo continuo a dir, però, Arnau, és un tema que ha tractat tothom, ja. El tema de la guerra, dels cardenals, de la comunicació, ja n'han parlat, molts noms han sortit, però, però, però, Arnau, jo et proposo una juguesca. Sí, amant, davant.No sé si l'acceptaràs, però és que tots els noms, tots, eh?, que han sortit en aquests dies als informatius, els que puguis portar tu avui a la ràdio, a la televisió, a tot arreu, no sortirà cap d'aquests com a Papa de Roma. Perquè cada... Però cada any, no, però cada vegada tinc la sensació que és el mateix. Que apareixen 50 noms, fan les biografies... I després surt el 51.Aquest està ben posicionat, aquest no el votaria ningú, com a Eurovisió, dels Papes, no? Jo tot el que m'atreveixo a dir és que el Papa serà italà. Perquè a l'Itàlia, home, a l'Itàlia manen molt, a l'Itàlia... O sigui, en la llarga història del Papat, jo diria que el 75% dels Papes eren seus italians. Sí, però ni jo en fa el segon, oi? Però en canvi, els dos últims, en Papat molt llarga, en el cas de Joan Pau II, era polac. I a l'Itàlia comencen a estar, eh?, ja volien un papa italà, i deien que seria italà. Després de Joan Pau II, que va passar, italiat, al Prensfergui, alemany. Toma. Sí, el que tu apuntaves i llançaves al començament, potser no es capdontaria, Silvia Borlusconi pot, per exemple, canviar la llei del Parlament, que això m'acostuma a fer, i fer-ho subvenir de la segona manera... Amb principi dius no, escardenar el nostre invitari, però jo, a l'Itàlia... Jo tinc una cosa, si es presenta Borlusconi, jo el voto. No se'n s'ha de votar, eh?, perquè... Home, una renovació del Papat la tindries, eh? Home, de l'institució, diguéssim. Jo crec que sí, les dones entrarien ja. O sigui, això seria una cosa segura. Després totes les faldes llargues, i tota la vestiment de... Això s'havia canviat per tangues, roba interior, finíssima... El vermell es guardaria, no? El vermell, jo crec que es continuaria portant. Això sí, serien, com es diu això, les línies de roba interior, no?, i tot plegat. Cristina, et vull apuntar alguna cosa sensata, no?, a la tertúlia? Sí, sí, perquè... que molta gent està parlant de que no serà ni europeu, eh? Què dius, ara? Sí, sí, que sí. Són rumors, són rumors. No, és que jo no em crec res. És que Cristina no em cregui res d'això, jo. Jo crec que la Cristina, que passi, és que voldria el Velo Giorgio. Clar, que és un home que ha sigut portada al Bani Tifer. Guapòs, ni diuen el George Clooney del Baticà. Però què dius, ara? És l'assassor particular de Bani XVI, i molta gent que ha diut... porcades, directament, de Bani XVI i el Velo Giorgio. Home, si volen treure-te'n, encara, mira. En realitat, crec que no és cardenal i, per tant, no pot ser. Un papa guapò, d'estil George Clooney, no seria una mala idea. Perquè en aquests moments on la fe està baixant estrapitosament i les glèries estan perdent ateptes cada vegada més, recuperarà una mica, no? Però és una figura... No sé si coneix la Cristina al Velo Giorgio i què n'opina. Diuen que és guapo, i ara què diré. Jo no el conec. De totes maneres, jo he de dir una cosa. Amb aquestes robes que porten... Què? Que se les podrien canviar, no? Passa molt aire, no? Sí, però està molt tapat tot, no? Sí, no ho sé, és que són poc atractives. A moments com aquests, saps a qui trobo molt a faltar, jo? El Pepir Rubianes. Perquè Pepir Rubianes... El Pepir Rubianes tindria alguna cosa a dir? Sí, tu, textualment... De totes maneres... És a panda de maricones, que van tots junts! De color rojo vestido! Una cosa s'ha de dir a favor, de Benet XVI, i és que, home, això de dimitir... quan tens un càrrec de per vida, i sabent que dius, a veure, què s'ha dit sempre el vàtiga? O no, que allà els punyals van que... riuta de la màfia calabresa. Diuen que el següent papa segurament serà espanyol, perquè no es poden permetre que algú dimiteixi. Qui, el Rauco? No ho sé, sí. Home, els he dit el negoci en l'aire. Diuen que podria ser una mena de venta. O sigui, una... O sigui, hi ha tants punyals per sota el papa. Li hem tret tants draps bruts, tota la pederàstia, tot el cardenal aquest, que va treure els papers documentals, amb batílics... La banca baticana, que també està emmerdada, amb no sé quantes coses a Suïssa i tal, que la seva vengència ha sigut així, aquí us quedeu. Aquesta no es l'esperàveu, eh? Resulta que és una putesta que té el papa. Des del segle XV ningú feia. Home, perquè tu estàs allà, torn de senvera. És com d'estar pensant bé, eh? I viatges pel món, eh? Sí, no, no, gratis. Algú italià, per exemple, estava pensant així... Tercisio Bertone, és la meva aposta. Ho deixo aquí. Qui és aquest home? Mon senyor Tercisio Bertone. Home, és un dels que tenien molts punyals per sota, eh? No, no, no, no. Jo crec que en té alguns a comprar. No sé si ho visc la sèrie aquesta dels Borgia. No, no, no. Com se l'estirava, en clar, el segle XVI o XV. Si és algú italià, jo penso més per exemple... Però és que no és del món d'Astra. Jo busco algú que no sigui del món de l'Església. Ah, bueno, bueno. Des de fora jo penso, per exemple, Leo Bassi. Leo Bassi, eh? Que va fer un espectacle també molt provocador. Amb l'Església i tot plegat... I dió, dióste, ama. Se li va agafar el Leo Bassi. Anarquia, soy anarquico. Leo Bassi el veig per allà a mi. És que ara no tinc un programa de memòria. El director italià... Fa un any i mig... Roberto Benigni. Aquest no seria moment com a papa. M'agradaria, home, seria molt bonic, eh? La vida és vell, a principi és... Jo s'ho tenia a la mitjana de Sant Pere. I una pel·lícula fa un any i mig que es deia... Avem-us papa. I la teoria d'ajustament d'un papa que dimitia. És veritat. I tothom va dir que em s'ha passat, tres pobles. A veure si s'estava plenajat, des de llavors. El papa de Roma, que per la porta se soma, per veure el cine, per la porta. Escolta, aquesta pel·lícula... Bueno, en fi, Arnau, deixem-ho aquí. Perquè... no, d'acord, és que has de marxar, bàsicament. I nosaltres també hem de marxar perquè d'aquí uns moments, després de la publicitat que no teníem amb el Teatre, lliure de Barcelona, per parlar sobre aquesta obra smiley, que ha sigut una de les revolucions de la temporada teatre. L'ha estat a una sala molt petita, a la sala Flyherd, i ara ha anat cap a l'espai lliure i ha fet una mica el sal cap a la Champions del teatre. En fi, en parlem tot seguida. I, Arnau, gràcies, que vagi a fer la setmana que ve. Bona tarda. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. El condensador de fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esverns. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comercal.com. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia progut conduir el meu germà. I es veu que va emrelliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. I jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 6 i 40 de la tarda. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Directe final del programa, continuem en directe a la penya del Morro, Ràdio d'Esvern, una 8.0 FM. Ja sabeu que també ens podeu veure a veure, sí, sí, a través de la webcam de ràdiodesvern.com. I ara parlem de teatre, perquè una de les perles teatrals que s'ha pogut veure derriament a la cartellera de Barcelona, concretament a la sala Flyherd, és Smiley, escrita i dirigida per Guillem Clua, que, a més, és dialogista de la Riera de TV3, i tracta el Smiley d'una relació entre dos nois. A l'obra es parla d'homosexualitat sense complexes, amb molt sentit de l'humor, dels diferents perfils de gays, d'avui en dia, per exemple, també es parla del WhatsApp, de les noves formes de comunicació i, sobretot, dels sentiments i també de l'amor. I, justament avui, per s'envalentir, s'estrena a l'espai lliure, que no sé si és casualitat o no, però en parlarem amb el seu autor i director, s'estrena a l'espai lliure, del teatre lliure, i quin molt lliudia per parlar de l'obra amb el Guillem Clua. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, benvingut al programa. M'imagino que tot a punt parla reestrena d'aquesta nit a l'espai lliure. No crec que estiguis nerviós. Home, una mica sí, una estrena sempre posa nerviós, no? I estem aquí ara fent ràpids d'última hora i estem a punt d'esternar d'aquí, d'aquí un parell d'horetes o així. Però si heu estat a la sala Flyher, triomfan, a més, moltíssim, no? La Flyher era una sala molt petita, al barri de Sants, que només programa textos d'autors catalans. Com ha sigut aquest salt al pas de la sala Flyher al teatre lliure? Ha sigut iniciativa del teatre lliure, que té l'espai lliure que, no comament, ha estat tancat i el lloc és qual va tenir l'iniciativa de fer una xupluc, no?, de donar a la sala, s'ha dit, la sala de produccions que han tingut èxit, o que tenen un cert interès i que no morin en el poc temps que poden estar en cartell amb una sala molt petita. I així és com se'ns va oferir el fet de venir aquí. Perquè el Lluís Pasqual va anar a veure a Flyher a la Flyher? Sí, sí, sí. I, per tant, li va agradar i us agafa... No, no, vull dir que si no s'ha agradat. Una pregunta xorra, també, però és així. Quin creix que ha sigut la clau... Perdona, potser podria no haver anat el Lluís Pasqual i va ser un de ses col·laboradors, eh? Està molt bé que els grans directors artístics de les grans infraestructures teatrals d'aquest país vagin a les estrenes, que fan els seus grans teatres, però també que vagin a una sala de 40 localitats del barri de Sants i a moltes altres altres altres altes alternatives... Bé, fa teatre, això està molt bé. Clar, perquè, a més, la sala Flyher és molt, molt petita, no?, i veus molt les reaccions de la gent a això, us ho ha anat molt a favor, a Smiley? Sí, a la Smiley i a totes les produccions que es fan allà, crec jo. La sala és tan petita, que tens l'acte molt a prop, ja no hi ha lloc per la mentida, no?, el contacte amb la interpretació és tan fort que realment et fiques dins de l'obra d'una manera que no pots tenir amb un teatre tradicional, i això crec que ens va molt molt a favor. Quina creix que ha sigut la clau de l'èxit de Smiley? Crec que una de les claus és el fet que és una història de mort, una història és una comèdia romàntica, que sí que parla de dos nois, però que tothom s'identifica perquè, en el fons, que no hi ha cap diferència en absolut amb qualsevol altra història de mort que hem vist, i és aquest còdia de la comèdia romàntica tan amable, tan divertit, en el fons, que fa que la gent s'ho passi bé, i més ara, en aquests temps, on passen tantes coses xungues. I, a més, el món de les comunicacions que ha canviat una mica, no?, tot plegat... Avui el dia tenim molt més accés a la gent de comunicació, ens podem comunicar més que mai, en el segle XXI, però també, paradoxalment, és quan potser ens trobem més sovint. Tenim molts mitjans per dir-nos les coses, però potser ens endiem de menys importants, sobretot amb les relacions personals, això es nota molt. Podem dir que estimo de mil maneres diferents, de mil formats diferents, però gairebé, potser avui, és quan menys ho diem. És veritat, per WhatsApp, per mail, per Facebook... De fet, l'obra es diu així, perquè fa referència als Smilies, que aquí més que menys utilitza els WhatsApps. I, arrel d'això, com comentem, la comunicació ha canviat, perquè, fins i tot, amb una Smiley guillem, es poden dir més coses que amb les pròpies paraules, o no? Bé, sí, aquest és el cuit de l'obra, no?, de fet, l'obra es diu Smiley, perquè tot pipota al voltant de dos punts, un guionet, i un parent de si tancat, que és el que conforma la Smiley de tota la vida. Amb aquest missatge a l'obra, si veniu a veure'l, entendreu per què? Canvien moltes coses, només amb això. De fet, amb els Smilies, pots posar si estàs content, si t'has enfadat, si tens vergonya. I Cristina, tu has investigat bé una mica tot plegat, per saber quin és el millor moment per poder utilitzar els diferents Smilies en les converses, i, si tu guillem, que ets un expert en la matèria, ja veuràs que és l'obra, estàs d'acord, val? Molt bé.A veure, Cristina. Comencem, sí, de cas, amb el somriure. És el dos punts i el parent de si tancat. Perquè creieu que s'utilitza aquest. Home, jo penso perquè estàs content, no? Sí, perquè estàs content. Però, abans d'això, també s'acostuma a utilitzar molt, doncs, quan vols dir-li alguna frase, alguna persona, doncs perquè no s'entengui malament. Ah, ja. Quan parles amb una persona, tu t'entens i saps com tu està dient, però amb els missatges és una mica diferent. Tu has d'imaginar, doncs, per evitar que hi hagi malentessos, que és un somriure i... Perquè no són i borde, no?Sí, més que res per això. Això passa sovint, no? També, Guillem? Sí, tant que passa de vegades fins i tot quan has de dir una cosa amb sarcasme o amb ironia, no?, que potser està escrivint la cosa contrària, doncs poses una Smiley i s'entén que estàs sent sarcàstic. A més, justament això parlant de la ironia i de la complicitat, més que la Smiley, s'utilitza, bueno, el que seria el punicoma. El punicoma, el guinyo.Sí, sí, el guinyo. Exactament. Si és com per dir, no te'n fades, eh? Sí, per tenir una complicitat o també per una ironia. Es pot utilitzar per les dues. Guillem, els chats, si no tinguessin Smiley, serien molt freds, no? Ui, serien molt freds i la gent acabaria batallada, perquè... Tots utilitzem molt la ironia i el sarcasme constantment, a la nostra conversa, quan el traslladem el chat, si no fos pel de Smiley, no s'entendria res. Que per cert, també ja estem parlant d'aquesta obra que avui arrastrena a l'espai lliure dirigida i escrita pel Guillem Clú, amb qui ara estem parlant per telèfon, i aprofitant que avui es s'envalenti, també podem parlar de diferents mètodes per lligar, no?, a través del chat, del Facebook. Es lliga molt per Facebook, tu, que creus, Guillem? Jo crec que es lliga molt per tota la xarxa social. És que per totes, per Twitter, per Facebook, és el moment en què dues persones es poden comunicar per lligar. De fet, tenim més smileys, no, Cristina? Sí, podem continuar amb els típics sónriures de dos punts i una de majúscules, per fer saber algú que el que t'està fent riure o t'agrada. I després està la XD, més que una algú de per tothom, no?, jo crec que aquesta tothom l'utilitza, la XD, que és per dir que alguna cosa t'ha fet molt, molt de riure. Ah, l'ol, no?, allò, lot of love, una cosa per l'estil. En fi, parlem una mica més de l'obra, perquè, escolta, Guillem, fas una radiografia amb molt sentit de l'humor i molt curosa, també, dels diferents perfils de gays que hi ha avui en dia a la nostra societat. Aquests perfils, tu te'ls has anat trobant a la teva vida, o has investigat a fons per escriure l'obra? No, me'ls he trobat a la meva vida. Vull dir, tot és Miley, ja ho he dit mil vegades, és la meva vida posada sobre l'escenari, no?, de quina gent et trobes quan surts per la comunitat gay, quan estàs lligant online, són tot de prototips, que et pots trobar dintre de la comunitat, que són molt característics i que la gent els reconeix molt. T'agraeixo que sigui sincer i ho diguis, perquè hi ha molts autors, que no expliquen que el que escriuen a vegades són els que els ja passen a ells, no? Ui, no, no, totes les més pròximes són així, no?, vull dir. A més, les anteriors són com grans tragedies globals, no?, molt polítiques, potser molt dramàtiques. En canvi, aquesta és realment una història de mor a Barcelona, avui en dia, i que parla sobre gent de la meva lat, i vull dir que és una cosa molt reconeixible del carrer, no vull dir que no m'estic inventant res, he tirat de la meva pròpia vida, aquí sí que apunti clarament, si he escrit de la meva experiència personal del 100%. Perquè quant anys tens tu, Guillem, si no és molt... m'acusarà? 39, el mateix, 39. 39, eh, 39. A més, a l'Obra... Sí, molt jove. A més, a l'Obra utilitzeu molt vocabulari, que com dius tu, no està ficat dins el mundí Llogei, no té per què saber-ho, com per exemple l'aplicació Grinder, eh, que jo sincerament no la coneixia, però faré una cosa molt divertida, que són unes acutacions, trenquen, com diguéssim, la quarta paret, mirant el públic directament, i ho expliquen. Això va ser una necessitat que vas trobar durant els assajos, ja ho tenies clar, que ho explicaries? Tu tenia clar que ho explicaries. Va sortir durant l'escrip... Donant percentades moltes coses, de mecanismes, o de webs, o de rot de la comunitat gay, que jo tinc molt assumit, però de seguida vaig obre que potser hi hauria una part del públic que se'n sentiria desplaçada, i com que mai li hi ha moltes vegades que els actors interpel·len el públic, explicant-ho que el ci passa, doncs n'hi ha d'altres vegades que realment el que fan és parar l'acció i explicar als heterosexuals del públic certs termes que potser no són gaire familiars per ells. Clar, de fet, això de Grindr és curiós, perquè et permet buscar persones gays a prop teu i que vulguin sexe en aquell moment. Home, perdona, això ja està, Facebook. Això a Facebook també... Sí, la Jordi ho han parlat l'altre dia, hi ha una eficàcia de Facebook, que et permet buscar persones només per mantenir les sems sexuals. El que et fa és que et diuen les persones que estan a la vora, i que també estan disponibles amb la llum verda. La ordena per proximitat, és a dir, la primera que et surt a la llista, és la pròvia, et viu a quina distància. Escolta, Déu-n'hi-do, el mundillo gay, que no sé si té aquesta fama de promisco, i si això és cert o és només un estereotíg i un tòpic? És un estereotíg, vull dir, a tot arreu, hi ha de tot, amb el món heterosexual també. La gent que és més promiscua i que ho és menys, i no per això ja tenen cap etiqueta penjada. El que sé és que com que tots són en el món gay masculí, com que tots som homes, no és normalment... Mira, potser la cabra tira més al món tenon. Clar. I almenys hi ha de tot, com a tot arreu. De fet, hem estat investigant, perquè tu ets un home molt molt també a través de Facebook, Twitter, estàs molt activa en aquesta xarxa, i en el teu perfil poses, que això ens ha sorprès, diu guionista, dramaturg, viatger, esportista, republicà, fotògrafa, estones, culturalment dispers, i també poses gay. Per què poses que ets culturalment dispers? Culturalment dispers, de fet, és una expressió que va inventar el Marc Pastor, el novel·lista, que som amics, i quan li diuen que era un friqui, perquè li agradava Star Wars, Star Trek, i totes les pel·lícules de zombies, li he fet bé i tot això, que a mi també m'agraden molt, i li diuen, ets un friqui, ell diu, no sé, friqui, que soc culturalment dispers. Ah, va, va, va. Que tinc interessos molt amplis, que van des de la altra cultura, fins a la cosa més traix. I en va agradar molt, a mi, són molts els que utilitzem el terme, i hem de dir que l'hem inventatet. I això de ser, com dius tu, una mica friqui, et va servir per entrar els guions de la Riera, amb el David Plan, al capdavant, o no? Ui, no, clar, jo fa molt de... Vaig un telenovel, i vaig començar el cor de la ciutat, al principi del cor de la ciutat, escrivint guions, i, bueno, tot l'experiència que vaig estar allà durant anys, vaig també ser el director comantat de la Sery durant un parell de temporada, i a partir d'aquí va ser quan va ser després fàcil, també, a la Sery que va substituir el cor, a la Riera. De tota la teva carrera, quina és el guió o el treball que més destacaries? Que t'ha agradat personalment? Perdona, és que t'he perdut un segon. Dic que de tot el treball que has realitzat al llarg de la teva vida, quin és el que destacaries com el que més t'ha pogut agradar tu personalment? No em destacaria un, destacaria, potser, el teatre, com en general, no? He fet guions de tele, de cine, de diverses coses, però és... Mentre tot això jo crec que el teatre és el que m'aporta més satisfaccions. I perquè hi ha un component d'autoria, de d'artesania, i que al final ets tu, qui ho porta endavant, que no tenen les altres arts, d'alguna manera, en la televisió i el cinema, sobretot, ja tot el paper del guionista queda molt més diluït. I en canvi, el teatre no. El teatre és la teva obra i està allà defensant-la i dirigint-la, i fins a les últimes conseqüències, això és molt satisfactori. Com treballeu l'equip de guió, perquè jo no sé si tu ets dialoguista, que són les persones que s'encarreguen d'escriure el diàleg, pròpiament de les secuències, quan ja saben què és el que passarà, o també estàs dins de la trama decidint? No, ara mateix és dialoguista. En vorada passada, per exemple, la vaig fer a la Bíblia. Això va canviant, depèn de quin any. Ja som un equip de 10, 11, i com molt bé saps per el que expliques, ens tenim les feines dividides, ens fan els diàlegs, ens fan les escaletes, ens fan la Bíblia, i ara mateix estic en diàlegs. I quin és el personatge de la Riera que t'agrada més? Quin és el teu preferit? Home, la Mercè sempre és l'est de tota la sèrie. Sí, no. És que és capital, crec que, sense la Mercè, no hi hauria sèrie. M'imagino que tu, quan estàs escrivint diàlegs per la Mercè, sempre hi et trobo, ja des que... No sé si et surt sol, perquè te l'estàs imaginant a ella, o se suposa, al contrari, un esforç, perquè és la Mercè, no? No, en general, a veure, amb una sèrie de porcs 4 anys, escrivint pels personatges, evidentment, saps de quin peu cal, se n'hi els coneixes a la perfecció. Però en un cas més general, és a dir, saber que tu estàs escrivint personatges en concret, si en tele, si no en teatre, sempre està molt bé, perquè saps... No només com és físicament, sinó que saps quins recursos interpretatius té. Saps per on pots tirar, saps on pots apartar i en no. I això és sempre un regal per un ramatur, quan et diuen que et descriu això perquè t'ho he dit. Doncs Guillem, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé l'estrena, que la teniu ja, ja, ja, no?, d'aquí un parell d'hores a l'Espai Lliure, per cert, també felicitar els dos actors, que estan estupendíssims, de Smiley. I fins quan esteu a l'Espai Lliure? Estem a l'Espai Lliure fins els mars. I els actors estupendíssims són l'Albert Triola i el Ramon Pujol, que són maravallors. És veritat, gràcies per tirar-me al cable, perquè ara no tenia aquella informació. Guillem, gràcies, que vagi molt bé. I de debò, no es la perdeu, perquè és una de les perles, que afortunadament, com diuen, ens ha explicat el Guillem Lluís Pasqual, director de teatre lliure, va anar-la a veure i la va rescatar, perquè la pugui veure més gent. Perquè la sala de Flegert també és un dels problemes que té. És una sala molt petita i que, si una obra funciona molt de boca o rella, de seguida a seguida s'acaben les localitats, perquè a més vas per reserva, bueno, en fi. Una sala que està allà a Sants, també molt xula, i que, entre altres, s'ha pogut veure aquest smiley, que jo, sincerament, ho recomano, dues o tres estiran molt obres, que cada en cavalen la pena, aquesta és una d'elles. Guillem, que vagi molt bé. Moltes gràcies i bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. Bona tarda. 5 minuts hi arribem al punt de la set de la tarda. I atenció, perquè... Cristina, què passa? No, res. Que no vull que s'acabi el programa. Ah, ja s'acaba el programa. No, passo bé, aquí. Tot el que puja baixa, tot el que comença, acaba. I la penya del morro no és una excepció. Estimats ullens, aquí posem punt i final, el vol i millor, i el pitjor i dolent de la penya del morro. Tornarem demà, a partir de les... Mira, aquesta música m'agrada, perquè avui, a més a més, és en Valentí, també és una mica com deixar els ullens, que ara sí...En bon ambient. ...disfruteu de l'amor, encara que estigueu sols. És igual, la primera persona que trobeu al carrer, aneu a una floristeria, compreu un ram de flors, aneu de forma anònima i dieu... Disfruta de la vida que avui ens hem d'estimar. Perquè ho diu el cort inglès. Agraï tota la gent amb molt d'amor que ha fet possible la penya del morro, que arma verdolla l'actualitat s'enjustem, que també hem parlat amb la Gina Tossas, de la Vall d'Avers, que ens ha explicat quins seran els temes que sortiran a partir de la setmana que ve, i arribaran a través de la revista a totes les llars de Sant Just, a l'Educació Canina, que avui hem parlat del labrador Retriever, i també de les afortunadíssimes paraules del diputat Toni Cantó, sobre els animals, que, segons ell, no treuen dret a la vida ni a la llibertat. Com tu, Toni Cantó. També agraï el Guillem Clua, amb qui hem parlat fa un moment sobre l'obra Smiley, que ara estrena l'espai lliure aquesta nit, i es podrà veure fins a mitjanta març. I també l'Arnau Consul, parlant de llibres, del programa que ha sigut per tu, Cristina. Doncs a part d'aquí d'enving que estem creant ara, Jordi... Ah, veus? Serien tots, serien tots. Que em vols dir alguna cosa? T'ho la dic després. Bé, doncs escolta, deixem-ho aquí, perquè jo em poso nerviós. T'enquem, no? Directament. I demà tornem a partir de la set. Cristina, moltes gràcies. A tu i Jordi. I que vagi molt bé, bona tarda. ... La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. ... ¡Vamos a triunfar! Y mírame, mírase, míranos, la penita quedamos. Yo llevaba una espada encendida en una mano y un lírio blanco en la otra. Y un poquito de coca no era un plan, plan, plan, en meditador. Si no una bineufià, que assaltava la vista, que maríem molt amb tanta energia. La ràbia s'ha enjuç. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició dels Anjos Notícies d'avui, 14 de febrer. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre.