Ara escoltes ràdio d'esper, si tu n'hi t'esperes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just durarà un ràdio d'esper. Ràdio d'esper, durarà un ràdio d'esper. Ràdio d'esper, durarà un ràdio d'esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'esper, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món a través de ràdiodesper.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del món. Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amigues? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'esper. Nos parla i ho se n'ho de Jordi Romena. Bona tarda a tothom. Benvinguts a la penya del marrón. Avui al programa parlarem de les notícies de Sant Just amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Mira, feia temps que no sortia la teva catimita. Sí, ja ho sé, perquè segurament ha arribat tard alguna cosa per l'estil. Doncs sí, Carme, ja saps que quan no estàs al lloc, d'en surt la teva imitadora, ja ho sé, però m'agrada molt la persona que m'imita. Ah, sí? Sí. D'aquí una estona la Carme amb les notícies. Vinga, fins ara. Fins ara. Home, l'altre em dic a Carme, bona tarda. A més, també, d'aquí una estona, el programa perderem del Martí Figueres, no, amb ell. De què? Del Black Music Festival, un festival de música negra. Avui descobrirem molts grups catalans que són molt xulos. Rollo, que fa un dany que no n'hi havia, però ara comença a sortir de Pepper Potts i apunteu aquest d'excitements. El descobrirem avui a la penya del Morro. A més a més, també tindrem l'Albert Capapey, el nostre educador que n'hi para excel·lència. Ssh, calla! Sí, que avui precisament ens parlarà de gossos de jardí. Carme, tu t'ho has preguntat, què és un gos de jardí? Fins ara coneixies els Enanitos de jardín, però el gos de jardí és un gos al qual la major part de la seva vida queda apartat del núcle familiar. Vol dir que ha estat d'aquesta estona. Per exemple, a Camp Mèlic es dona molt aquesta circumstància. O m'ho invento, però podria ser un gos que el tenen allà al jardí de l'estona i mai li fan cas o mai rep carícies o mimos. I això pot ser perjudicial pel teu gos, Carme. I es diu gos de jardí, això? Sí, molt curiós, després hi ha el gos de piscina. Sí, dura poc, aquest. Perquè, clar, acaba ofegant-se, no? Guau, guau, guau, guau, guau, guau, guau. En fi, també, a més avui parlarem de cinema mut amb el Juan, que explitarà biografies de grans actors de cinema mut, i acabarem el programa amb el David Padrós, el nostre expert en esports extrems. Avui ens parlarà de la Ciclomaratons. Carme, tu saps què és una Ciclomarató? Jo tampoc, per això em parlarà el David Padrós. Bona tarda, i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i a més, penya com Morro. Eeeeh... Has vist quina efectesa, eh, dona? Sí, no sé què passava. M'apago el micròfon, jo dic a tota l'estona, i em vaig apagant el micròfon. A fora no et senten i potser millor. Què? A fora no et senten i potser millor. Ei, deixa'm saludar la gent que ens està veient a través de RadioDesbert.com. Que ara mateix, si no m'equivoco, em sembla que tenim rècord, una persona. Què et someteix? No, és la meva amaram. A part de qui arribes falsos, a veure si trobem gent que vingui de públic, no? Si voleu venir de públic a la penya del Morro, només que el canvia vomela la penya del Morro, a revegimail.com. Us portarem pastes. I, si no, us porten vosaltres. Vinga, va, Carme, comencem amb les notícies d'aquesta tarda, del dia d'avui a Sant Just Desbert. Anem... que se s'estàs batallant? No. No poc. Oh, que falsa. No sabies per què és ràdio. Per tant, és igual. El que no se sent no existeix. He girat. Ué, una persona. He girat la webcam. En canvi, ja són ganes d'uyens. Exacte. Oh, Carme... Continua amb les notícies. Començo, comencem parlant del Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Just. Què passa? Que dona suport a la vegada general, pel propè 29 de març, dijous de la setmana que ve. A les barricades, o què? Tinc matí. Saps què era això, Carmo? Sí. És el CNT de la Guerra Civil. Que deien, a les barricades, a les barricades, saps? I hi havia un que deia, no, jo, no. I un que no, però tots els altres sí, saps? En fi, el Comitè d'Empresa, que és una mica el representant dels treballadors i funcionaris, que no és el mateix. Compte, una cosa funcionari i l'altra ser treballador. Que és una broma. És un clàssic joc, però l'havia de fer. I què diu? Que sí, que calen de fer baca. Donant suport, i aquest matí han registrat el consistori, que ha escrit dedesió a la protesta, que exigeix el govern la retirada de la reforma laboral, que no servirà per crear ocupació i que facilita i aberteix l'acomiadament. A més, reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del vanestar. A banda d'aquestes demandes, també proposen l'Ajuntament que destini un import equivalent a la suma de les deduccions, de l'anòmina de tot el personal que s'assumi a la vaga, a la partida del pressupost municipal, destinada a juts d'emergència de serveis socials. Són canyeros al comitè d'empreses de l'Ajuntament, eh? En aquest sentit, també, convida a tot el personal que no pugui exercir el servei de vaga, que faci una portació econòmica equivalent a la remuneració d'un dia de treball, alguns dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Jos Solidari. Ah, va, va, va. Si algú no pot fer vaga, que pagui a sobre, o sigui... Ells conviden a que facis això. Tu dius, potser m'agradaria fer vaga, però crec que no puc, vull fer una portació econòmica a un entitat sense nens de lucre. Ells subjareixen això. Està molt bé, eh? A refereixen, tu preguntes, d'aquí, parlen. Doncs personal de la policia local o treballadors i treballadores, que van de complir amb els serveis mínims. Radios Bern, no. No treballem per l'Ajuntament directament. Hi ha una empresa que ho gestiona, una empresa privada. Això pot fer vaga, també, si vols. Pots fer vaga, si ho aclar. Sí, sí, sí. En fi, continuem repassant més notícies de Sant Just. Carme, tu diràs. Demà és l'últim dia per presentar els textos al concurs de presa i poesia en català per no professionals de Sant Just. I, eh, perdona, que talli un altre cop. Però és que ahir vam repassar alguns poemes, que potser no cal... Però la gent va dir que li agradaven molt, eh? Li venen agradant molt. Avui vam repassar-te el més antic de la història, el matí. El poema més antic de la història, i qui és? És un del 2000 abans de Crist. I què deia? Oh, oh, oh. Era d'una dona que era com una declaració de amor al seu estimat. Està marit, no? Encara no era marit. Era estimat? Era estimat, bueno, sovint casat, perquè deia, el meu pare i la meva mare estaven contents, tal, o d'incara. Era com que parlava de la seva família. Està bé, està bé. Però no era sonat ni res, no era una mica poesia, però... No, no, però ha estat bé, com a curiositat. Sí, sí, sí. Doncs hi ha, en aquest concurs, que organitza el servei local de català, aquest any també compta amb la col·laboració de la Teneu, hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Segons Marta Mossack, justament els nens i nenes de nou a uns anys, són els que més participen, animats per les escoles, i en aquest cas els guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los en llibres. Els joves són cada any la categoria més fluixa, però en adults torna a activar-se el nombre de vegades presentades. En aquests dos casos, els premis ja són en metàlic i contra el que es podria pensar, hi ha més participació en poesia que en prosa, que ha de ser en un màxim de 3 pages. Serà perquè Joan Margarit, que fa molts anys que viu a Sant Jordes Bern, té tirada, potser o què? Potser sí. Els poemes poden ser d'un desol o bé un recull breu, que hi capiguen dos fulls. En aquest cas també podria ser prosa poètica. Els textos, com diem, s'han de presentar, com a molt tard, de Màdi Vendres, i a temps fins les dues del migdia, on copes lliuren els premis per Sant Jordi, les obres guanyadores es publicaran a l'Ajuntament, on ara, per exemple, voldrà consultar les que es van endur els premis en edicions anteriors. Es fa saber tothom que el matí ha arribat a la vila del pingüit. Es fa saber tothom que a la tarda ha arribat a la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio de Sberri. Un quart de 6 de la tarda continuem en directe, i tot seguir repassem ja l'última notícia del dia de Sant Jordi. Doncs, si m'ho permets, farem un parell de punts ràpids, perquè són referents a dues notícies que hem comentat ahir, que avui ja han quedat una mica, però ja que hem parlat la pena, no ha repassat de com van anar. Per exemple, l'Atlètic... Sí, del futbol, com van anar a l'Atlètic, a l'Infantil de l'Atlètic Sant Just, que va jugar, recordem, contra el futbol club Barcelona... Ah, sí, el Barça. D'aquesta categoria, el camp de futbol, en un partit de mistors. Va guanyar per 3 a 2 l'Infantil de l'Atlètic a l'Infantil V del Barça. Oh! Increïble, no? Un moment històric! Oh! Vísca! Ahir, 21 de març, dia en què l'Atlètic Sant Just... No m'he de disfaltar d'això, també. Van guanyar el futbol club Barcelona, els infantils de la seva categoria. Recordem que l'Infantil de l'Atlètic Sant Just ha marcat més de 200 gols, ja, aquesta temporada, i que no ha perdut cap partit. De fet, els ha guanyat tots. O sigui que, des d'aquí, la nostra Nora Bona, el Carlos Cebrián, que era el director esportiu amb qui, ahir, van parlar el programa fent la prèvia, just 10 minuts abans de començar el partit, i també a tots els jugadors, evidentment, de l'Infantil de l'Atlètic Sant Just. No el podem en parell, sí, ni jo. De fet, a la primera part, el Barça va tenir més possessió de la pilota. Perdona, anem a veure un moment, para, para. Tinc informació que no saps... No, no, no, com... Qui controla la possessió? Algú ho va controlar, no sé. L'hi llegi d'una crònica de l'Atlètic Sant Just. Ah, no, que ell és el president del fútbol del Sant Just. Va començar guanyant els blaurana, i a la mitja part va arribar amb 0-1 a la mercadó. T'ha dit que perdia l'Atlètic a la mitja part per un gol en contra. Va remuntar. I a la segona part del partit, exacte. Van reaccionar, van aprofitar... De fet, aprofiten un còrner, es va fer l'empat, després l'Atlètic va remuntar, el Barça va aprofitar un altre còrner per fer el dos-a-dos, i, finalment, un gol de Sito, jugador Sant Just, tenc. Sito! Atenció, Sito, amb la pilota! Sol, per la banda dreta, xuta, i gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gol de Sito! Acaba de marcar! Sito, Sito, Sito, Sito! Ha marcat Sito al gol de la victòria de l'Atlètic Sant Just! Contra... una roma a l'Àrsa, l'Ola! Va fer... va fer bé, va fer guanyar. Va ser, no ho sé, suposo, va fer guanyar aquest equip Sant Just, tenc. La afició va animada a tot de l'estona, malgrat la bruixa, i durant tots els 90 minuts del partit... També van assistir al Camp de Futbol, l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyà, el regge de l'esports, Víctor Morillo i el tècnic d'esports de l'Ajuntament Rodolfo Sánchez. Caram, tu, la Flòinata, eh? Jo me'n recordo fa anys, eh, a la penya del Morro, quan anàvem a l'alcalde i parlàvem d'altres, a vegades. Te'n recordes, o no? Sí, sí. Que apareixia a l'alcalde i deia allò de... Bon dia, aquest alcalde. Hòstia, l'alcalde! Bona tarda! Com va tot, no? I sempre anirem allò, gràcies per venir al programa. Molt bé, i gràcies per invitar-me. No, a vostè, a vostè, i parlàvem de coses com, per exemple, si això ho féssim encara avui en dia, li preguntaríem com va anar el partit i si ell li agradaria jugar amb l'Atlètic Sant Just. Jo també avui. Sí. Jo també avui. Molt bé, doncs vagi... Si no va anar, no va saltar el camp, va ser perquè no va voler, no?, a... en fi. 65 habitatges, amb serveis, amb neteja, manteniment... Molt bé. I a l'arma, no sé què. Ui, ui, ui. Sí, feia temps que no l'escoltàvem. En fi, per cert, ja que el tenim aquí, vostè on està ara mateix? Està ocupat fent coses com l'alcalde, no? T'ho heu picat al costat de la benginera, perquè ens hi estic trobant 3 santos. Gràcies, que vagi bé. I gràcies per venir, l'alcalde, fins una altra. No se'ls ha de pregat tant. Sovint, aquest alcalde que tenim aquí. Adéu, bona tarda. Hola, bona nit, què tal? No, adéu, adéu. Gràcies i bona nit. Ah, sí, vinga, només adéu, bona nit. Adéu. Espera, espera, que volia parlar encara de poesia. Hi ha una altra notícia, encara, que per saber com va anar, no?, vam fer primera del futbol de l'Ètica, i ara fem el dia internacional mundial del món galàctic de la poesia, una mica. Sí, més d'una cinquantena de persones van assistir a aquest acte, en què una quinzena de persones van pujar l'escenari de la sala del cinquantena i de la Taneu per llegir poemes d'autors i catalans i santos-tens. Un moment, Carme. Fins una llegida ara, perquè vaig assumar tots els números que has dit. Incluent cinquantena. Més d'una cinquantena. Sí, sí, sí, no, no, tot, tot, tot. De persones van assistir ahir a la celebració del Dia Mundial de la Poesia de Sant Just, una quinzena van pujar l'escenari de la sala del cinquantena i de la Taneu... 115, ja està. Quants poemes van llegir? No ho sé. Ai, és curiós, eh? Mira, mira, aquest t'agradarà. És curiós, que en una notícia poètica es parli tant de... No s'ha acabat, eh? De números. Perquè l'acte va protagonitzar un poema titulat 4 paraules, que, nazis, com a dir, ha creat especialment per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. I que nosaltres vam llegir a la penya del Morro per ser el dilluns a la secció de llibres i no ho tornem a fer ara. Una poesia que alguns alumnes del servei local de català van llegir en les seves respectives llengües. És el primer cop que es va fer aquest Dia Mundial de la Poesia. I segur que no serà l'últim, perquè ha tingut molt bona collida a l'hora d'organitzar la jornada. Molt bé. Les entitats que van preparar l'acte de Sant Just tenen el centre d'Estoïs Sant Just Tengs, la CAL, el servei local de català, el projecte d'animació a l'actor de la Taneu i la biblioteca Joan Margarit, que han comptat amb el suport de l'Ajuntament i de Caralany que ve, una de les intencions és implicar també les escoles del municipi. Molt bé, Carme. Per cert, tenim algunes poesies més, perquè la gent ho demanava a Dia Mundial de la Poesia. Per exemple, tenim... No, no, no, ara no. No? No. Jo ho farem després. No, anava a dir que tenim alguns... Unes poesies, però no. Sí, però no, perquè no és fàcil. Sí, eren molts ordres. Mira, tenim 30 in tòpics el dia d'avui. Ah, molt bé. Sí, perquè no us llegim. Vinga. Anem a llegir els 30 in tòpics que ha preparat el nostre company, amic i millor persona, Juan. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Sí, de mena, no de merda, perquè no potser no s'entén. A veure, representant 30 in tòpics el dia d'avui, per exemple, Bando de la Huerta. Això què és? No sé, jo és com mires 30 in tòpics molts cops, no els entenc. Jo tampoc. Per això dèiem a Juan, que ens ho has explicat. Diu, el Bando de l'Orta, declarat festa d'interès turístic internacional. Ja són 46 les festes espanyoles que han rebut aquest reconeixement. I es veu que el Bando de la Huerta s'ha declarat festa d'interès turístic internacional. Quina és aquesta festa? No la conec. Però alguns comentaris. El Bando de la Huerta, ya es de interés turístico internacional. Bando de la Huerta, este año se intentará ir, digo, una altra, y digo, ha hecho enhorabuena por conseguir que el Bando de la Huerta sea fiesta de interés turístico nacional. Bando de la Huerta. Després, per exemple, atenció a que aquesta que t'agradarà, Carme? A veure. Sí, perquè es titula... Diu... Orgia Twittera. Per què m'agradava a mi? Per què t'agradava molt el Twitter, tu. A mi m'agradava. A mi m'agradava. Diu, la primera orgia en què tots s'entrenen vírgenes i s'altran igual. Són comentaris, són comentaris. Perquè la gent... Ja, ja, ja, ja... Aquesta és el Twitter, que és el que parla més la gent, però que no té un origen i la gent comenta coses. No té un final. Sí, orgia i Twitter, és com a aigua i azeite. M'endrà, això. Bueno, Carme, fos estrenentòpic, això. Vull dir quina tonteries. Tu, el Twitter, la veritat, el 70% del Twitter... És això. Després, per fi d'un tonentòpic, que té tot el sentidor. Gràcies. Orgia Twittera. Prou. Vinga, fem una altra, Photoshop CS6. Aquest potser m'interessa també. Diu, a dòvia acaba de llançar la beta pública de la nova versió de Photoshop. En el seu comunicat ha informat que la versió final sortirà en el primer semestre d'aquest any, tant per Mac com per Windows. No s'ha parlat encara res sobre el seu preu. Comentaris, tot el meu apolló, per exemple, els enfermos de Photoshop CS6. Bueno, acabo de provar Photoshop CS6. La veritat és que és impressionant. Salió la beta del Photoshop CS6, però jo le sigo haciendo el aguante al CS3. La gent que encara continua amb d'altres. Sí, jo et dic una cosa com el Pembrish, no hi ha res, també. I una altra. Trenentòpic d'avui és, per exemple, dia mundial de l'aigua. Avui és dia mundial de l'aigua, Carme. Diu, al món de setembre, perquè te guanya, avui és celebre el dia mundial de l'aigua. Bueno, abans aquesta frase, dius, alguns comentaris, oi és el dia mundial de l'aigua, apoya i ahorra l'aigua, correcte. Les meduses són 98% d'aigua, i oi és el dia mundial de l'aigua. Que regaliria això, hi ha una medusa. Jo, cafès de buceo. I després una altra diu, dia mundial de l'aigua, repara immediatament les fugues, 10 gotes de l'aigua per minuts, suponent 2.000 litres de l'aigua de l'any desperdiciador. Per tant, si teniu una gotera, com allò diu, ja ho anuncio, que fa molta risa. Betoline o mandoline? Enunciant. Enunciant un goteres, per això. Goteres a casa? Sí, per als goteres. Bueno, en fi. I ja per acabar, l'últim tendentòpic d'avui, Mercadona de Serrano. Què vol dir Mercadona de Serrano? Doncs es veu que l'esperança de Guirre ha inaugurat el nou Mercadona de Serrano, que és un barri de Madrid. Mola la gana, fent la compra. Diu que anem a comprar l'esperança de Guirre aquest matí. La presidenta ha dedicat una salutació als treballadors d'inter-economia que tenen el nou supermercat a pocs metres de la seva seu. Comantaris diu, oi, a més, Mercadona de Serrano se convierte en trenin-topping en España, en muchos medios se hacen eco de esta inauguración. En fin, exitazo. Largía Twitter se celebrará en el Mercadona de Serrano, relacionado con el primer hashtag en Comantar. Y grandes empresarios comiendo langostinos ha sendado. Esta es la España que nos deja Zapatero. Diu un altre al Twitter. Perquè Serrano, aquí vindria a ser com Pedro Alves o Sarrià. Sarrià, Serrano, ja va per aquí. Ja l'hi dic. En canvi, Raval i Callau, que també és un altre. I la Bafies. En fi, Carme, moltes gràcies, que vagi bé. Tingués bona tarda, a partir de les set, els senyors notícies, edició, vespre... I d'aquí uns moments, després de la pausa de publicitat, nosaltres amb el Martí Figueres parlem del Black Music Festival. Un festival de música que no es podeu perdre. Fins ara mateix. Adeu, bona tarda. Carme, bona tarda. Ah, perdó. No, no, bona tarda. Em sap greu, estava. Jo ho vull haver dit, no? Carme, bona tarda. Ràdio d'esper, 98.1. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant, el Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A mig dia els trobaràs per 12 i 16 euros en beguda inclosa. A la nit, per només 16 euros de dilluns a dijous. Gens malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant, el Nil, el que rei Josep Encel Clavé, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473458. Restaurant, el Nil. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Akbar de les aigües coincidint amb el dia mundial de l'aigua. Del 20 al 25 de març podràs visitar gratuïtament el Museu Akbar i el diumenge matinal de Jocs, l'aigua que mengem. Museu Akbar de les aigües al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, Museu de les aigües, Polcom. Aigües de Barcelona. Compromís amb les persones. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Camana, diuen que en Justos van al cel i també segueixen la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Vinga, vinga, haig portat joig que se m'ha fet la força a les mitges. Amics amigues, espero i ho desitjo que la penya de les galtes, no del Morro. Perdó, del Morro, tindreu la vida més plena que a la casa, de l'hosti en torna, i la penya del Morro de Sant Just d'Esvern. La penya del Morro de Sant Just d'Esvern. La penya del Morro de Sant Just d'Esvern. Plena que a la casa de l'hosti en torna, el matàs. Ho juro pel Llorónimo Stilton. Ai, porfa, quina vergonya. Soc l'Angelláser i la penya del Morro... Mira, mola, que vols que et digui. Si us envieu una salutació a tots a la ràdio d'Esvern, i aquesta penya del Morro, que tenim al Morro, és a vosaltres el pitgeu. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o, a mi, la més penya que m'ho agafo. Ja! Oh! Què tal, com esteu? Continuem a la penya del Morro. La vida és... Ai... No volem saber tots nosaltres. La vida és un festival... Ara sí, ara sí. La vida és un festival, efectivament, amb el Martí Figueres. Cada setmana, cada dijous, han visit el programa per explicar-nos el festival on ha anat aquesta setmana passada. Martí, sorprèn-nos on has anat aquesta setmana. Bé, bona tarda. Bona tarda. Ah, Martí Figueres, bona tarda. Bona tarda. Estàs llento o...? No, ho estàs llento. Tu ets educat, al contrari, tu ets educat, no? Jo et presento sempre. Martí, on has anat aquesta setmana? He repetit i ha anat a Girona. Ah, sí? Molt bé, no? Mira, tu a Girona què tens d'alguna cosa? Tens alguna casa o alguna persona especial? Un amor. Un amor per a Girona. A la ciutat de Girona. És molt maco, a Girona. Girona és preciosa. A Barcelona no contem. De les tres ciutats de capital de Provincia, a mi és la que més m'agrada, Girona. I la que... Menys... Girona també, considereix. Considereix la que més i la que menys. Ah, sí? Ahà. Bueno, en fi, Martí... Podem tirar una mica d'aquest fet, perquè és la que més i la que menys? És un problema, és un problema. Ara vols que el públic ho vols fer? Sí, una vegada vaig tenir un... Un amor... Amb una noia. A Girona vaig passar el millor... I el pitjor. Amb la Girona. Sí, amb aquell accent que tenen així, com obert. I t'ho prenen tot a l'hora. Vaig estar a punt de tirar-me al riu, a associar-me a l'unyà. A terra. No, no. A l'unyà. Ah, no és al terra el que passa per a Girona? Crec que no. Crec que és l'unyà. Ho sé bé, perquè vaig estar com 4 hores allà. Vaig estar a l'aigua, perquè jo no sé què era. Ah, no és per fer un nyany. No, perquè estava un metre, avui tampoc. No vaig a risc que gaire, però està com allà, com compungit. En fi, Martí, has anat a Girona fugint del centralisme, una mica? La idea, la dada. No només és aquesta la idea, no? Però és que sempre... Ha quedat tard a l'etat. Una mica, però crec que s'han de conèixer les coses que es fan més enllà a Barcelona. Hem parlat de Girona fa uns mesos, al Tampor a la Alta, a la de Lleda, de l'Animac. Ens falta a Tarragona. I anirem, ja anirem. Espero el bon temps, també. La gent truca molt, eh? Es queixa molt la gent que no va a Tarragona. Ho sé, ja. Molt. En fi, i aquí en festival has anat a Girona, Martí? Doncs mira, em poses música així, com arribar a Ivalital, i és un festival que té a veure... amb aquest tipus de música sent de fons, que és el Black Music Festival. Oh, aquest tema, si no mèrro, que em sembla que no, és de Mama Cass Elliot. Make your own kind of music. És a dir, fes o fabrica tu mateix la teva pròpia música, no? Que bonica, eh? Molt, molt, molt. M'agrada, és que me n'ho coneixia. És així com positiu. I pels fans de l'Ostri Perdidos, la segona temporada, el primer capítol de la segona temporada, comença amb aquest tema, quan està el Desmond a sota, doncs diu, quins és això? I es veu... No, no ho diem re. Algú que li toca allò, eh? Ah, ah, ah. En fi. Qui ets, a l'Ostri? Sí. Molt, encara continuo així. Molt bé. L'Ost, Perdidos. Jack, we have to come back, Jack! Vale. Bona tarda a l'Ostres, a la... Di toiletia, ja... Really, no estaria. Mitja ha suppressionat, eh? Home, aquest ritme no tindrem temps per fer de secció, Martí. El vaig far sortir un fum negre i en mia. Sempre devi't. Ah! Ja en tenim. Exacte, Jordi, que escoltes la secció. Sí. I saps quina és la primera pregunta que li vam llançar? No, no. Doncs li vaig preguntar, escolta'm, Jordi, plan agumat, com va néixer el festival? A veure. Nosaltres vam començar la programació de la sala de la Mirona, que era el 2002. Doncs vam fer una primera nit de l'ús, que em van denominar primera nit de l'ús de sala. I d'aquí vam veure que ens agradava aquesta idea i volíem portar-lo una mica més enllà, no? I vam decidir no fer un festival de l'ús així, el clàssic, sinó el programa d'uns tot el que venia al terreny de l'ús. El sud, el panquí, una mica, perquè era un festival de l'ús, on hi havia una llarga trajectòria, i en canvi d'aquest gestió no n'hi havia tanta. Bé, el Jordi Plan Agumà, per tant, director del Black Music Festival, que s'ha fet, no sé si continuarà durant unes setmanes, a Girona. Qui és el Jordi Plan Agumà? És un músic, principalment, que va formar un grup que es deia Ambant de Col, i que ja fa uns quants anys també és això de la gestió cultural i musical. I la veritat és que la feina com a director del festival fins ara ha estat molt bona. Cada any porta artistes de talla internacional molt potents, però sobretot l'interès rau amb la gent d'aquí, que fa música de real negre, i que realment ho saben fer molt bé i en propostes molt, molt xubles. Així que, d'any, el festival ha anat guanyant de públic, creant una petita xarxa de fans adeptes, que cada cop es va fer més gran, es va aixemplar, però no és una xarxa que es trencó a la tampoc, eh? És a dir, que no genera realment... No és un festival de massificacions, no et sents incòmoda, vull dir. Respires, respires en bon ambient, i una cosa molt xula, no? Tot en celles petites, no? Exacte, en celles petites, per exemple, en locals, en bars, al concert que parlem es va fer en la Tórmix, la sala més gran és la Mirona, però tampoc no és gran, gran, gran. No. Però és un festival que no permet grans agrumaracions. Si comparem des dels inicis del festival, si crec que és conglol, l'any passat vam superar per que jo era el gran i els partidors, tot i que tampoc creiem que sigui un festival de massiu i de grans congregacions. O sigui, estem parlant de que el festival té allò que fa a l'altre concert, evidentment siguem concerts que congreguen a més de 1.000 persones, però la majoria d'espais són l'espais d'avui, tenim espais per 200 persones, espais per 300, espais per un bar, doncs calen 50 persones, i és un festival més d'extensió que no pas de massificació i de quantitat, no? Tot aquest... Bé, per tant, el Black Music Festival no és només un esdeveniment musical. Des del principi els organitzadors van tenir clar, perdó, que calia fer un festival multidisciplinar, no? I que som, a tot, sobretot, el tema de fons, sempre fos la música negra, que castigues allà, volellant tot l'esperit, els diversos estils darrere el de música negra, no? Així, acompanyant els concerts, es programa un grup d'activitats paral·les que van des de les màsters clars dels artistes comirats, com, per exemple, Juan pot ser la màster clars de Tom Principato, fins a la projecció de pel·lícules, de monogràfics... Quants ho explica, Matei Jordi Palau-Nagumà? Aquestes coses que giren al voltant d'aquest festival pensen que ajuden tant el coneixement del festival com el coneixement dels estils musicals, dels que estem parlant, no? El cicle de cinema, per exemple, el que fa... És molt bo agafar-ho d'explicar moments concrets de la història de la música negra o moments concrets del que va ser un estil o un moviment social que va donar allò que un estil musical. El taller de gos creu d'una manera que hi ha gent pugui participar, no només com a públic, sinó que, a canvi general de la escenaria cantant i pugui participar al festival de més o menys diferents, tot això és un emvoltori que fa que el festival creixi en qualitat i que a gent sol faci una mica més seu comandant. I quins són els grups, Martí, en cartella d'aquest festival? Black Music Festival la Girona? Doncs els que primer sobresorten d'aquest bon cartell que ja ha produït el Jordi Pla Nagomà aquest any. Per exemple, tenim el trombonista Trompton Shorty, qui ja va oferir un recital brutal, segons els assistents, segons el mateix Jordi Pla Nagomà. També està el magnífic saxofonista Maceo Parker, o Maceo Parker, que actuarà de madivèndares de la Mirona, per aquells que els hi pugui interessar, ja poden anar tirant cap a Girona, perquè és un dels plats forts, però plats ben forts. Jo crec que ja no sols el festival, sinó de l'any musical a Catalunya, perquè és un gran, gran artista, el senyor Maceo Parker. Maceo Parker, un saxofonista... Maceo Parker. Que ha estat saxofonista de mano de grans i agentes del blues, de prins, moltes, moltes, moltes bandes. Molt bo, molt bo. Aquests dos, per exemple, se n'aniran els caps de cartell, però d'una línia més de vent, no? Perquè segons el director, hi ha dues línies. Seria la línia més de vent, com dèiem el Trompton Shorthy, o amb el Maceo Parker, o una línia més elèctrica, més de guitarras, amb artistes com Debrieu o el Tom Principato. Però el festival, el que pretén, és apostar per bandes d'aquí, que defensen la música de real negre de manera magistral. I realment som, que com diu el Jordi Plano-Gomag, és el director, són propostes realment magnífiques, eh? Home, guai, tenim grans propostes de gira a Catalunya, no? Tenim la Big Mama, que va actualitzar amb l'Original Javier Cristal, tallant músics, però també tenim, per exemple, la Tifasi, que amb la Girona Jazz Project, amb un concert, doncs, que serà exclusiu, o la Girona Jazz Festival, que s'ha preparat per la meva ocasió. Bàsicament, es tracta del both de que... que el festival tingui això sí, unes quantes horm reverses internacionals de referència, però que l'Oigtó Festival sigui de B distinctive. No poder en tingui! No podrà forçar! M'agrada molt, molt. Però té un rotllo Motown molt interessant, no, això? En fi, qui són aquests? Martí, són d'aquí, a més. Aquests que són, són Dixitements, una banda, atenció, catalana, però que bé podrien que, com ho has dit, tu podrien ser de Detroit, de la Motown o de Nova Orleans. Jo vaig xerrar amb el guitarra amb l'Adrià Gual, que em va explicar d'on sortia la banda, d'on es va generar Dixitements, aquesta banda brutal. Dixitements és, bàsicament, una banda del que diuen Rhythm & Soul, que és el principi del soul, però amb una influència molt forta de Rhythm & Blues, seria amb la tapa 59-63, per dir-ho, d'alguna manera, enllà d'aquest estil. I, bueno, en rates ho hem començat fa per ells, més o menys, no arriba. I el Dani i l'Aixista i jo veníem de tres bandes, de Rhythm & Blues, de garatge i tal. I, bueno, volem fer un projecte més seriós, amb més pes. I d'on dius que són? De Manresa, en vius? De Manresa, no. No, de Barcelona o de... No se sap. De Catalunya. De Catalunya. Som una banda, jo diria que sigui una creatge a Barcelona. Estem més sentint el disc, ara. Sí, el disc, el disc. Per amagar, tot tenim un Tide al concert directe, que ens pot fer una idea de com sona. Estarà a la intro. I tu, Martí, em perdonaràs, però és que té més qualitat al disc. No, va, sí, em perdonaràs. No, no, ja, ja, ja. Però, escolta'm, és que els vaig seris. No, però ja ho sé, què vols ser, ja ho sé. A mi no em va demosar res, Martí, jo ja ho sé, que em va destar. I, si no, escolta, no passa res, mira-me'n, ho m'ho canten. És una festa, no, al moment. A mi no em va demosar res, Martí, jo ja ho sé, que em va destar. I, si no, escolta, no passa res. Mira, m'ho canten. No, mira, mira, mira, mira, mira! És la festa, no, al moment. És espectacular, no? Espectacular, aquesta dona és brutal. El que volia dir, que a la banda d'excitements, que parlem, que són catalans, van contactar amb Peniment Records, hi van publicar dos singles amb un 20.000, després hi van publicar un EP, després un CD. I que ara estan preparant, ja, els segons dies, que amb temes propis, en el primer dia, és que hi havia temes propis, per això, també, amb inversions així. Sí, per una castellà, perquè ja sé que tenim poc temps, i no gaire per la reflexió, avui. Però és una mica amb el que va passar en el seu moment amb D. Pepper Potts, que torna una mica a aquest aire, o aquests aires, que a Catalunya no s'havia adonat mai, i en els últims anys estan apareixent grups que estan rescatant aquesta essència de sol, de sol en risc, que es diu, i que això és curiós, no?, a Catalunya, lògicament no som un país amb música anglosaxona, ni amb arrels africanes, ni res de tot això, no? En canvi, la música negra, que ara comença a fer arrel una mica al país amb molts grups, em saben les distàncies... Toni Manero, també fa uns anys, amb els bens i tot plegat, Rollo Faunqui, ha anat derivant, més enrere, encara, amb la música aquesta del 60, que a mi, personalment, m'encanta donar un ritme i una energia espectacular. Sí, i és curiós, perquè, realment, toquen tots els aspectes, tots els ritmes de la música de arrel negre, perquè Pepper Potts tampoc no és ben bé la mateixa proposta musical, perquè és una cosa més tranquil·la, és suprems. Sí, exacte, exacte, exacte. En canvi, això, com a referent, és una altra dona que, si em permets, em parlem ara mateix. Sí, home, que és la Coco Jean Davis. La cantant, la cantant és la Coco Jean Davis, i és que és la gran virtut del grup, no sols que no, la qualitat del so dels músics, sinó en qui és aquesta dona i la veu que té. I l'Adrià Agual ens parla una mica de... D'on l'havent treu, aquesta dona? Perdona, és la veu de... Coco Jean Davis, sí, sí. Ella la vam trobar en una anuncia. Elles n'escuda a Mossambic, adoptada per catalans que viuen a Mossambic. I, bueno, ella es va criar allà, després va anar a Estats Units a estudiar, va estar com un any al Brasil, i va anar a Barcelona, que és la sèrie d'on té tota la seva família, amb menys famària i els seus germans, però, bueno, la resta de la seva família va estar a Barcelona. I, bueno, va posar un anunci i, bueno... la vam trucar, encaixàvem el projecte, ja estava interessada. Bon. I a qui sàpiga, Coco Jean Davis? I la gent que vulgui escoltar d'examens a internet pot fer-ho a algun lloc? Està per Spotify. Sí, d'examens estàs per Spotify. No, no, és que és molt interessant. Molt, molt interessant. En recomanació de la penya del morro d'aquesta setmana. Parlàvem de la Coco Jean Davis, que si en directe és magnífic. Ha passat la morada a la seva veu. Agafa l'essència pura del sol, de la mutauna, del sol, del sol, del sol, del sol, del sol, del sol, del sol, del sol, del sol. És un volcà, és per sol. Hi ha molta gent que la compara amb Tina Tarnet. A Tarnet, a veure Coco Jean Davis, d'examens, en directe, hi ha dues gotes d'aigua. És mou i igual. És una bona comparació que la cantant fa l'Aga. Però que, d'alguna forma o altra, el bo de l'Adrià Gual, a la guitarra, l'intente treure a fer-los. Ella ja ho diu, ja m'agradaria, a mi. Bueno, sempre és bo que et comparem amb... Oh, mira, Mekna, xorro. A veure, aquesta música dona energia, pom-pam-pim, que s'ha de fer. En fi, Martí, alguna cosa més sobre... D'examens, que vas anar a veure en aquest Black Music Festival? Bueno, simplement recomanar-ho. I no... que tant. Van fer bastantes coses l'any passat, perquè tant, estan més a nivell internacional, toquen molt a França, ara, setmana i tal, i després aniran a Alemanya, i aquí fan poca cosa. Però, bueno, mai espéis, està tot. O sigui que s'ha de seguir aquesta banda, perquè val la pena veure'ls en directe. Spotify, és Spotify. Exacte. Però... però... El Black Music Festival segueix. Ah, sí? Exacte. Doncs diguem algunes dades, o quan estaran, o què faran, les pròximes setmanes. Queden dues setmanetes, em sembla. Per exemple, demà teníem l'Imprescindible, en Màcio Barker. Demà a divendres. Exacte. Disabte. Això, perdona, la Mirona a Girona. Ah, sí, el com, Màcio Barker, em sembla que és la Mirona, si no, d'acord. Bueno, la Mirona, com a Barcelona i Hospitalet. Sí, és a la costat. Andréa Mottis... Andréa Mottis i... I en programa aquesta gent arrasa... L'Andréa Mottis i el Xamarro. Exacte, recordem que el Xamarro hi fa un any i mig. Però si es prim més. Ah, és broma, eh? No, però quasi. Al segon, sí. I no. Hi ha un programat, un segon concert. Fixat, eh? Sí, sí, per final de mes. Tot això a la web. Mira la web i seguir la... És el blackmusicsfestival.com, alguna cosa per l'estil... Exacte, sí, més o menys. Si no busquem el Google, Black Music Festival a Girona, i ho sortirà tot en la informació d'aquest festival, que és molt xulo, ja t'ho dic ara. Molt. Tens alguna salutació avui? Bueno, ens deixa un record per la ràdio d'Adrià Guàal, aquest senyor... Bueno, era tan eloquent, depèn de com. Adrià Guàal, dels Excitements, i saludo a la penya del Morro de Radio Desfer. Doncs gràcies, Adria. Ben volgut i ben trobat. Companys, gràcies per saludar-nos. La setmana que ve, Martí, on te'n vas, els festivals? Doncs anem a Badalona, a cobrir el blues i ritmes. O sigui, que seguim una mica per la... los mismos derroteros. Doncs Martí, que vagi bé, menja d'agost... I mou les caderes, els festivals, en nom de la penya del Morro. I tant. Buena tarda, Martí, fins la setmana que ve. Bona tarda, Martí. I la nit ràdio d'esper. Vull la nit un punt. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esper. Rèc de final d'aquesta primera hora del programa, a punt d'arribar a la ciutat de tarda, abans, però, com cada setmana, parlem de gossos amb els nostres educadors canins particulars. Tenim el telèfon ja a l'Albert, cap a Pell. Albert, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Com estem? Molt bé, molt bé. Avui volem parlar d'un tipus de goss, que no és que sigui d'una rassa en concret, sinó que per al seu entorn i per les seves circumstàncies el podríem anomenar goss de jardí, no? Sí, correcte. Què és això d'això? És que viuen al jardí, vaja. I són gossos que viuen als jardins de les cases, no? Però que no tenen relació amb les persones, quasi bé no surten mai del jardí i estan allà com en una mena de presó, no? Sí, més aviat, un presó igual no podríem considerar, perquè els seus propietaris consideren que viuen millor, que queden molts gossos, perquè no estan al carrer, i estan molt bé menjant cada dia. Però, vaja, jo crec que inclús és perjudicial. Al fet que estiguin així, tancats. Sí, eh... Albert? No em sento repetit, ara. Ah, et tens repetit? Sí, em sento com a doble. Què dius, ara? Has de mirar la webcam alguna cosa? No, no, no, no, no. Em fa com un retorn, rano. Sí, exacte, com a un segon o dos. Ah, sí? No valles igual. Vos escoltar, vols que penja i me'n tornam a trucar? No, no, no, no, no. Jo amb mi em porto molt bé. Sí, va, l'home, t'escoltes dues vegades, com el retorn aquell que hi ha als com es diu, quan fan les connexions amb satèl·lit i tot això? Exacte, sí. Ostres, Albert, em sap molt de greu, no sé, si vols que... si em molesta molt, ho intentem solucionar, va? No, tranqui, bueno, ja et dic jo amb mi em porto bé. Sí, sí. Si tu et quedes barri una miqueta, ja ho veurem. Això és el que fan, perdona, ara que estem amb això, el idiotitzador de l'Hormiguero, que no sé si l'has vist alguna vegada, que es veu que es posen ells mateixos amb un delay, amb un retard de dos o tres segons, o sigui, avui tu fas la secció una mica amb l'idiotitzador, per tant, tinguem un cop de... Això per començar, i per continuar, els gossos de jardí, estaven dient que són, efectivament, gossos on els seus amos creuen que el gos és feliç. Però això pot portar problemes a mig termini? Pots portar molts problemes, i tant a curt termini com a llarg. És molt freqüent trobar-nos quan passegem pel carrer, amb els gossos sense gos, dependent. Anem pel carrer i els gossos que estan tirant a la porta de casa a bordar, i que si poguessin es menjarien, i escopeixen, i pràcticament, és la seva vida, l'únic que poden fer, la relació amb els humans. És veritat, és veritat. Jo he fet aquesta prestació, però moltes vegades, si passes per cases, per organitzacions, o llocs on hi ha jardí, molts gossos estan com rabiosos, i borden a tothom qui passa. Aquest és un exemple del que podria ser, un gos de jardí, i això que ho transformen en aquesta ràbia, l'està sempre allà i no sortir tot plegat. Aquesta ràbia, bé, seria el fruit de l'estàs i tancats. No seria el contrari, no seria l'inverte. Seria el fet d'estar tan tancat, i no sortir a passejar, no tenen contacte amb altres gossos i més persones. Ells comencen al seu servei, comencen a tirar de funcions bàsiques, i quina és la funció més bàsica que té un gos? El gos està creat o està dissenyat pràcticament... Volem fer-ho així, per defensar la casa, per visitar les ouelles... I també, el seu servei va anul·lar en funcions, i a més és que aquesta se li reforça. El fet d'abordar la porta i tornar-se com un boig, automàticament se li reforça que comporta bé, perquè la gent passem de llarg a la casa. El gos acaba entenent que soc molt bo, perquè quan em poso comunister i qui burdo, la gent marxa. Clar, el que no sap el gos és que ningú es para, perquè continuï amb la seva vida. Exacte, que això no explica ningú el gos. I llavors, si algú n'està escoltant i té un cas semblant, o coneix algú que li passa, què és el que pots fer? O quin consell podem donar a la gent que pugui sentir-se reflectida en aquest exemple i que pugui tenir un gos de jardí, que dius tu? Jo el que li aconseguo, i de fet és un dels problemes que m'he subit al troba de domicili, que és el fet que el gos ha de fer vida amb la família. No serveix tenir el gos a un jardí, com si fos un nan de jardí, que està allà i només menja. El hem de fer vida amb el gos, hem de fer que visqui dintre de casa nostra, i clar, molta gent l'excusa que posa, pràcticament, la contrària. Diuis que jo no puc posar el gos a dintre perquè m'ho destrossa tot. Clar, i si és un gos que porta dos, quatre o vuit anys al carrer, i no sap qui són les normes de casa, és habitual que el primer dia que entri, a l'altre, a algú trenqui, no sabrà on està, no sabrà quines són les normes. Clar, això passa més sovint del que ens podem pensar a priori, no? És a dir, un gos que no trepitja mai una casa. Exacte. Hi ha gossos que consisten en por a trepitjar la superfície brillant. Tot el que són rejoles, tot el que són superfícies de dintre de casa, o actores... Ah, i el que se li ha ensenyat d'una manera molt bruta, que no poden estar dintre de casa. Ah, i el gos recondueix aquest després que li provoca el fet de no poder entrar a casa amb la gent que el vol. Clar, el gos és un animal social, vale? Aquí partim d'una base molt... molt clàssica, podem dir, perquè aquí tots ensinistradors, educadors i demés, podem estar d'acord en què el gos és un animal social. Si aquest animal social el posem com en aïllament i a fora, normal que el gos comenci a tenir problemes de conducta. No, no, és que... És després i li genera ja et diuen. És tot un peix que es mossega la cua. No, és molt curiós, tot això. Sincerament... M'imagino que una de les possibles solucions, perquè clar, aquí ja estem parlant de reeducar el gos, canviar-li la conducta que ha tingut durant els últims temps o anys, l'educador que ni, no? Perquè això tampoc pot ser... Però això és molt més senzill que podem pensar. Ah, sí? Sí, el gos està encantat, tot el que sigui tan positiu, que és cap a ella. Això és una escala, és com pujar una escala a nivell de vida. Passar a viure fora, a viure dintre, el gos n'estarà encantat. Sí que potser tenim un temps que s'ha d'adaptar i hem d'acostumar-lo a determinades normes, però ja et dic jo que el gos posarà tot per la seva part per complir aquestes normes. El fet que hi posa més és canviar la mentalitat de les persones. Clar, clar, és diferent. El gos és un animal que s'adapta fàcilment? Molt. Molt més del que ens esperem, perquè això et dic quan un propietari li diu que el gos ha de passar a viure dintre i et diu, no, perquè el gos n'estrossa tot i tal. I a la setmana, els 10 dies, parles amb ell i dius, que tinc un gos que no fa més que dormi a casa. No és tan gèdia el canvi per el gos. Bueno, sí que és gèdia, però vull dir que és cap a positiu. És un canvi que de seguida es situem com les persones. I, per exemple, que nosaltres fem un canvi per millorar, de seguida ens adaptem. Sí, sí, no, clar, això és veritat. Ja pot ser el canvi, el dràstic que vulguis, no? Que si estem millor, escolta, ens oblidem ràpidament. Tu no has de treballar mai més a la teva vida i tens una casa, i tens això pagat i tal. Ja que et suposarà una miqueta d'extre, val en el moment de dir que faig amb la meva vida. Però segurament tindràs una vida molt millor. Tu molt ràpid, ja t'ho dic ara. Albert, quan dius que m'ho faràs, això, tu? Quan dius que m'ho faràs, això? Però em toca la loteria, ja. Hòstia, què guai, Albert, que guai, què enrugit. Llavors teniu un problema, perquè no jugo. No. Ostres, llavors... M'hauré d'adaptar a assumiar que algun dia passi. En fi, Albert, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquesta qüestió? Bueno, perquè mira, just abans d'entrar a tocar, en parlant d'aquest tema al Peyu, he vist uns quants comentaris que m'han posat, perquè també hi ha persones que, per el que sigui, són propietaris d'aquests que tenen els gos fora, un veí que ha dit, ostres, és que li puc fer algo al gos perquè està tot el dia abordant, i els propietaris tancen rodó. Són gent que, per un tipus d'amantaritat més tancada, perquè no volen canviar, i l'únic que ells diria a totes aquestes persones, és que la qualitat de vida del gos, del gos del veí, o del davant, o de la que sigui, jo no demanaré permís, perquè segurament, si tu li vagis un propietari d'aquestes característiques, i li dius això, poc o menys que t'enviarà la merda. Jo ja sé el que faig amb el meu gos, és com amb els nens. Jo és la que em dona la gana, tu qui és per dir-me res, no? Jo directament el que aconseguiria és que si algú coneix a casa així, em sembla que a Barcelona per això està prohibit de tenir el gos de la terraça. Sí, potser. No ho sé, desconnecta la normativa. És que estava pensant que ho hem de deixar aquí mateix, Albert, perquè connecteu amb la com. Fins aquí dues setmanes. Bona tarda. Bona tarda. Adéu. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6.00. Parlem alverses i Marta Patricio. La Junta Electoral Central ha ordenat el Ministeri de Treball, i el vídeo sobre la reforma laboral que ahir va penjar al YouTube. L'autoritat electoral ha dit a dictat que no es torni a metre, fins que no s'hagin celebrat les eleccions astúries i endel·lusia que es fa en aquest pròxim diumenge. La Junta Electoral Central dona doncs la raó al PSOE, que ahir va denunciar el vídeo perquè el seu entendre interferia amb la campanya electoral d'aquestes dues comunitats. Una trantena de delegats sindicals de l'escola concertades i d'aquestes tres territorials d'ensenyament de Barcelona, el Carré Casp, en protesta, parles retallades. Joan Puntí, de l'UGT, ha explicat a com ràdio que avui els han comunicat una nova titzurada. Un dels temes que aparellava, que era el premi de fidelitat, que és un complement que cobrem a partir dels 55 anys, els treballadors i treballadores de la concertada, ens va comunicar a la consellera que això no havíem de patir, que no es tocaria, que en tot cas se'n modifiquen en algunes condicions, però que no es tocaria, doncs avui ens envien sobre el term, i lateralment han decidit deixar de parar aquest complement, i en el cobràvem deixen la pilota al terrat de les paternals, perquè siguin elles les que s'estabilitzen. La mesura afectarà els 35.000 mestres i professors de la concertada. És previst que aquesta hora comenci una concentració davant l'edifici en suport als que s'han tancat. Un grup terrorista vinculat a Alcaida s'ha atribuït l'assassinat de 4 persones a aquest dilluns, a l'escola jueva Tulosa de Llanguadoc. L'autoconfer és d'aquest atac i de la mort de 3 militars francesos més a mort. D'acord, avui d'un tret al cap, durant l'operació policial que volia capturar-lo. Òscar Sánchez ja ha arribat a Catalunya. El veï de Mungat, que s'ha passat gairebé dos anys a una presó italiana per un delicte que no va cometre, ha denunciat que durant aquest temps va patir maltractaments físics. Pel que falta el transit d'un accident a la ronda litoral, a l'hospitalet de Llobregat obliga a tallar en aquests moments dos carrils en direcció a Martorell. Aquesta incidència provoca també 3 quilòmetres de retencions. El president del Gremi d'Hotel Jordi Klós suporta la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de prohibir la prostitució als carrers. Klós ha dit sentir-se d'agradat quan veu prostitudes i clients practicant sexe en públic a la ciutat. A mi, baixar les rambles i veure el que a vegades passa allà, no m'agrada. Jo no vull entrar si a la prostitució sí, sinó no. Jo crec que són coses que escapen a la meva... Jo no soc més curt que tot això, és dir, no entraré en la filosofia, si els drets humans... Ara, si això podem evitar que estigui al carrer, si això podem evitar que estigui públic... Klós ha recordat que molts altres països europeus també han optat per prohibir la prostitució al carrer. El centre de documentació castellera de Catalunya i la coordinadora de Colles han signat avui avall, gelal Camp, un conveni per treballar de forma conjunta en la compilació d'informació i documents relacionats amb aquesta tradició i destinar-los al fons del futur museu casteller. On avall Ramon Font, bona tarda. Bona tarda. L'Escola s'adierà per a que l'Escola s'adeixin material al fons documental del museu, de la seva banda, el centre de documentació, catalogarà la informació recollida, sent el dipositari fins a la construcció de l'equipament avall. Ana Guàscar és presidenta de la coordinadora. Que l'Escola sàpiga en que aquí hi ha un centre, a on s'ho poden aportar tot el seu documental, sigui escrit, sigui fotografies... En aquests moments veiem que encara que no hi hagués el museu, veiem que tota aquesta tasca ja es pot començar a fer. Tot i que el museu casteller encara no existeix des de 1983, ja s'està arxivant documentació de temàtica castellera, tasca que s'ha continuat fent de forma molt més rigorosa a partir de 1998, quan es crea avalls al centre de documentació, que ja disposa de 80.000 unitats documentals. On avalls per a Comradiu? Comradiu es pot. Bona tarda. El ciclista colombia de l'equip SkyRigoberto Urana, guanyant la quarta tapa de la volta a Catalunya, de 199 quilòmetres entre Trem i Escó, mentre que el suïs del Green Edge, Miquelé Albacini, ha mantingut el liderat a la prova. En futbol espanyol juga aquest vespre al camp del Betis, amb l'objectiu de sumar 3 punts que el permetin mantenir-se en zona europea. Podreu seguir el partit a Comradiu a partir de dos quarts d'avui. L'entrenador del Mallorca, Joaquín Caparrós, en paraules a Comradiu, és molt complicat treure punts al Barça en el partit de Lligar, de dissabte a Terres Balears, que Caparrós també ha parlat de Leo Messi. Que Messi cada 2.000 lòteas hace una cosa distinta. O sea, mejora lo último. Si es grande lo que hizo en Sevilla, es más grande lo que hizo el otro día. Y está por eso que va a superar lo que hizo el otro día. Bueno, este chico es algo especial, es algo único, y por lo tanto, bueno, yo creo que es lujo verlo en nuestro Lligar. I amb Àscar, aquest vespre al Barça, vol sumar la segona victòria consecutiva contra l'únic casant en la sèrie de quarts de final de l'Euroligar. Comradiu. Notícies. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El Comitè d'Empresa de l'Ajuntament de Sant Just dona suport a la vaga general del propè 29 de març. Aquell matí hem registrat al consistori un escrit de desi o la protesta de la reforma laboral que no servirà per creucoopació i que facilita i aberteix l'acomiadament, segons diuen, a més reclamen els serveis públics i les polítiques socials com a fonaments bàsics de l'estat del vanestar. A banda d'aquestes demandes, també proposen l'Ajuntament que destini un import equivalent a la suma de les deduccions de l'anòmina de tot el personal que s'assumia a la vaga, la partida del pressupost municipal destinada a juts d'emergència de serveis socials. En aquest sentit, també, el Comitè d'Empresa ha convidat tot el personal que no pugui exercir el seu dret a vaga, a que faci una aportació econòmica equivalent a la remuneració d'un dia de treball, algun dels projectes de cooperació i desenvolupament que es fan des d'entitats com ara Sant Josolidari, a refereixen a la personal de la policia local o els treballadors i treballadors que han de complir amb els serveis mínims. I demà és l'últim dia per presentar els textos al concurs de Prosa i Poesia en català per no professionals de Sant Jos, del servei local de català, i aquest any compta amb la col·laboració de la Teneu. Hi ha diferents categories i premis en funció de l'edat. Segons Marta Mussack, responsable del servei local de català, els nens i nenes de nou a uns anys són els que més participen, animats per les escoles. En aquest cas, els primers guanyadors rebran entre 45 i 70 euros per canviar-los per lliures. Els joves són cada any la categoria més fluixa, però en adults torna a activar-se el nombre d'obres presentades. En aquests dos casos els premis ja són en metàl·lic. El servei local de català a l'Ajuntament de Sant Jos. Podeu trobar les varies completes al web municipal 3vidobles.santjos.cat. I acabem aquí amb el que vull explicar amb vos, que el restaurant El Mirador de Sant Jos participa en la nova campanya gastronòmica del sabors de l'Orte del Bad Llobregat d'aquest any. 39 restaurants de la Comarca participen en aquesta campanya, que té com objectiu promoure els productes locals i de proximitat. De fet, aquests establiments ofereixen durant tot l'any les cartes diverses proposes culinàries amb els productes que es cultiven a l'Orte del Bad Llobregat, doncs productes que gaudeixen del distintiu, producte fresc del Parc Agarària. I això és tot de moment més informació d'aquesta set de set del Sant Jos Notícies, edició Vespre. I això és tot de moment més informació de l'Orte del Bad Llobregat. I això és tot de moment més informació de l'Orte del Bad Llobregat. I això és tot de moment més informació de l'Orte del Bad Llobregat. I això és tot de moment més informació de l'Orte del Bad Llobregat. I clicka, regga-lo. Com estàs, bona tarda? Amb la penya del morros xegonial. I'll slap shots, we're going through the motions into the air. I'm leaving you, down kind of air. D'aquí una estona ens visitarà el David Pedros amb el seu espai de l'esports extrems. I avui parlarà de la Ciclo Maratons. Però abans de tot això, parlem d'una altra història. Tenim amb nosaltres, jo ho sabeu, fa un parell de setmanes al Juan, que és del projecte Conecte. Em sembla, Juan, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs, Juan? Molt bé, molt bé, gràcies. Molt bé, molt bé. M'agradaria un molt. Ell fa cordeço, està a l'Institut de Sant Just i als primars i dijous. Bé, i està aquí amb nosaltres, doncs, vaja, mirant com funciona el tema de la ràdio i tot plegat. Joan, ah, Joan, Juan, primera pregunta de la tarda. Com estàs veient ràdio d'Esvern, en general, què t'agrada més, què t'agrada menys de tot plegat? Doncs, bueno, ha sigut un... El poc temps que porto és una bona experiència i m'han donat que, bueno, que el món laborable no és gens fàcil. No és fàcil el món laborable, eh? Perquè aquí, com que tots tenim molta mala llet, mala personalitat, tots són crits, és broma... No, no, no. No, no. Perquè no véns el matí, perquè, clar, aquí a la tarda no hi ha control. Però el matí, és bo que... No, és broma, és broma. No és fàcil, no? Clar, tu fas cordeço i el món laboral no és fàcil com ho veus. T'ho imaginaves així, com funcionava la ràdio, per exemple, o què? Bueno, la ràdio sempre ha sigut una mica d'insertidumbre, no... bueno, no sé, no me l'imaginava així, però... No sé. Bueno, no pateixis, Juan, perquè avui, quan han vingut, què faig, què faig? No pateixis. Perquè ja sabeu que una de les pel·lícules que va triomfar més als Òscars, tarà al cinema, Juan... Sí. Sí. Doncs una de les pel·lícules que més va triomfar als Òscars és The Artist, que no sé si l'has vista, és una pel·lícula... Mira, la banda sonora de The Artist, magnífica, una pel·lícula amb blanc i negre, feta l'any passat, francesa, i que va guanyar a l'Òscar en millor pel·lícula, en millor actor pel gent d'Ujagdon, entre altres Òscars. I la veritat és que és una pel·lí on no hi ha diàleg. Tot és banda sonora i no hi ha efectes de sò, ni res. Per tant, és una pel·lícula com feien abans muda. I llavors nosaltres hem pensat avui a la penya del Morrú, per què no parlem una mica de les pel·lícules que es feien abans muda, de les pel·lícules on no hi havia sò. I li hem dit, Juan, ja Juan diu, què, què, què? Què et sembla? I ell diu, sí. I ell diu, per què no podem buscar algú sobre un dels millors actors de cinema mud que hi ha hagut a la història del setè art? I jo dic, home, dic Juan, em sembla una idea brillant, em sembla una idea boníssima, i diu... Doncs avui parlem de Charles Chaplin. En fi, Charles Chaplin, què diu d'ell, no? Juan, repasseu una mica la seva vida. A veure, qui era Charles Chaplin? Doncs, mira, Charles Chaplin és el clau universal, la seva figura reconeguda i el seu cinema immediatament compres per millons de persones de totes races i continents. El seu nom i la seva fama s'ha mantingut des d'abans de la Primera Guerra Mundial. Home, la veritat és que sí, eh? Charles Chaplin, el clau universal, m'agrada molt aquesta definició. Quin any va néixer a Charles Chaplin? Doncs... no se sap molt bé, però ell mateix diu que va néixer el 16 d'abril del 1889. A on va néixer? A Eastland, World Wars, Londres. A Londres? Mm-hm-hm. I, bueno, doncs això sempre s'han tingut una incertesa, perquè no hi ha cap document que certifiqui on va néixer, realment. Clar, estem parlant de final del segle XIX, eh, poca broma. I què era, sap, de quan era ella petit, els primers anys de la seva vida? Sabem alguna cosa de Charles Chaplin? Sí, el que és cert és que va passar els primers anys al sud de Londres, al barri Canington, on el seu pare es va fer cantant de music hall. I per això, ell i la seva família vivien remunablement bé. El que passa és que un parell d'anys després, els seus pares es van separar per els problemes d'alcohol del seu pare. I, bueno, lamentablement, els 12 anys va morir el seu pare. El seu pare va morir quan Charles en tenia 12 anys, sí, no? I, bueno, des de llavors, la senyora Chaplin va tenir cura d'ell i el seu germà gran. Bé, de fer d'una família a pobra, no?, perquè podem deduir, una mica d'un barri, així, popular, de Londres, de finals del segle XIX, tot i així, va començar a triomfar-hi amb molt aviat, no?, o com a mínim ja se'l li veien alguns d'ots superdòra. Sí, eh, i va substituir un cop a la seva mare quan tenia 5 anys al teatre i... Com a un idò, eh, amb 5 anys substituir la seva mare? Va ser la primera aparició en públic. Clar, ja Charles Chaplin ja se l'inotava, de petit, ja tota aquesta història que portava. 5 anys també va passar una cosa molt curiosa. Sí, i va ingressar un grup de 3 juvenils, que es deia els 8 troupers, no sé si ho dic bé. Els 8 troups juvenils, no?, segons sembla això, que és com una manera de trobar, no?, potser. Jo m'ho imagino, a veure, no tinc ni idea, eh?, però m'ho imagino com així, com un rotllo circ amb volant, on hi ha un grup de nois i noies, i artista, així, com de circ, podria ser, podria ser. Podria ser. I, bueno, a cap del temps, Charles Chaplin s'havia convertit en un destacat còmic. I en una ocasió, en una gira per a Estats Units, li van oferir un contacte de treball per un any. Ah, sí? I s'incorporà amb un altre artista, Sennet, a Califòrnia. I allà, a Califòrnia, Hollywood va començar a contactar amb les productores, el cinema, el món del satèr, però, segons sembla, no va ser fins la seva segona pel·lícula que va començar a destacar. Sí, perquè a la primera pel·lícula es va criticar molt la seva vestimenta i no va ser fins la segona, quan va agafar més fama. Que és curiós, eh, l'avestimenta de Charles Chaplin, que és el critic, que no sé si anava encara o en aquell moment, anava vestit com se'l recorda, eh, amb el típic barret... De funk, sí. Exacte, una mica també el bastó i tot plegat, una figura mítica i el seu caminat també tan especial... I el bigòtic. Sí, efectivament, de Charles Chaplin, no? I, bueno, després dels 22 anys següents, el personatge va ser desenvolupat i perfeccionat. Chaplin es va passar tot el 1914 a Kingston, on va aprendre l'ofici i va rodar un total de 35 pel·lícules. Caram! No n'hi do, no? A partir de la dutzena va començar a participar en la direcció, i després de la vintena va dirigir A-Sol. Bé, avui estem repassant la vida de Charles Chaplin, un còmic humorista que ens queda una mica lluny, la veritat, però que va ser un dels primers còmics de la història a nivell mundial, a través del cinema, no?, amb la seva forma de caminar les seves expressions pel·lícules mítiques, com el gran dictador, el temps modern, per exemple, i un infinit de pel·lícules. El que passa és que a l'estiu del 1916, Charles Chaplin va fer diana, podríem dir, amb el tema dels diners, no? Sí, sí, va ser anar al contacte més lucratiu de tota la història del cinema fins al moment. Imaginat. Va ser amb la Mutual Company, i li va reportar 10.000 dòlars setmanals, una prima de 150.000 dòlars, i el ple control creatiu de les seves pel·lícules. Oh! Digue-li tonto, eh? No deia res a les pel·lis, perquè no hi havia son, però ho deia als espatxos. De la Mutual Company. I segons el contracte, havia de fer 12 pel·lícules, la qual va trigar 16 mesos per les. 16 mesos han fet 12 pel·lícules, eh? Imagineu com anava la cosa. Avui en dia una pel·lícula, si més o menys, el que triguen a fer-se, des de la preproducció fins al muntatge final i estrena, pot passar tranquil·lament un any, tranquil·lament. I ell en va fer, amb 16 mesos, no en va fer 12, per tant, era prolífic on els n'hagi, i va fer un munt de pel·lícules, no? Potser una de les millors pel·lícules, quina seria, Juan? Quina és la que t'agrada més a tu? Doncs seria l'immigrant. Ja t'hi ha, encara jo, que t'agradava l'immigrant, a tu. Probablement la millor de totes les pel·lícules, i en la qual va demostrar a tot el món el veritable talent de Charles Chaplin. Bé, a partir dels 30, a Charles Chaplin, amb 40 anys d'edat, va reduir-hi dramàticament la seva producció. Ella va baixar una mica de capa queiguda, però va ser a Charles Chaplin, igualment, no? Sí. Va fer pel·lícules anomenats a la seva joventut, als Estats Units, i, bueno, i una de les seves últimes pel·lícules va ser una agradable comèdia romàntica, titulada La Comdesa de Hong Kong. Sí, les també les recomanes, no? Que també et va agradar molt, et va inspirar, amor... Clar, és que més a Charles Chaplin tenies, i molt. Tenia... Ho he de molt entrenar a pla, no?, amb els seus personatges, i amb les històries d'amor, i tot plegat. Bé, si s'hi vin... Tens alguna cosa més per acabar de Charles Chaplin? Sí, per finalitzar, volia dir que va treballar durant 80 anys, als 4.62 les va dedicar al cinema. I això és un rècord que serà difícilment superable. Jo tinc un somni que és un dia fer radio muda, però encara la tècnica no està prou preparada per tot això. No, no, no, no. Escolta, Juan, molt bé, eh? Escolta, l'hora bona, l'hora bona. Sí, home, sí. Moltes gràcies per haver vingut. Bona feina, felicitats, i tornem a trobar entre nosaltres el dimarts. Dimarts, que, com ja sabeu, el Juan, és d'aquest projecte connectat, no?, o connecte? Connecte. Connecte. No he tornat connectis, que es connecten coses, i llavors el Juan estarà aquí amb nosaltres a la ràdio durant aquest mes de març i d'abril, si no m'equivoquo, uns quants joves de l'institut, que això també... Escolta, ara que no escolta ningú. Quants joves sou de l'institut, que esteu repartits per diferents empreses de Sant Just? Doncs serem entre 8 i 9 persones. 8 i 9 persones, eh? I a part de Radidesbern, saps algun d'altres llocs on van els teus companys? Sí, al casal de joves. Aquest casal de joves, ja ho veig. Què fa, el casal? Doncs no ho sé, la veritat, mai m'ho viu. No t'ho diu, parla poc. Sí, un altre està a la brigada, i altres estudiant i desengràfic. Escolta, podríeu venir un dia a tots aquí, no?, o què? No ho podria ser. Així que ho posem una mica, eh?, compartim el primer contacte amb el món laboral que tenen alguns joves Sant Just Tengs, que estan a Guardesso, a l'institut de Sant Just. Vinga, Juan, bona feina, felicitats, i ens tornem a veure de dimarts, que veig. Bona tarda. Sí, sí, 22, d'aquí una estona, el David Pedros, que és el nostre esportista extrem. Ja ho sabeu, ens parlarà de les ciclomaratons. Què és això de les ciclomaratons? Només ho sap ell, i ens explicarà d'aquí uns moments a la pell del Morro, sí, i fem una pausa per la publicitat, i tornem tot seguit fins ara. Saps on pots menjar uns bons calçots? On? El restaurant, el Nil de Sant Just. El Nil podràs degustar una bona calçotada al millor preu. Tenen menús diaris. A mig dia els trobaràs per 12 i 16 euros en beguda inclosa, per només 16 euros de 11 dijous. Gens, malament. A més a més, tenen menús de cap de setmana per 20 euros i menús especials per grups, a banda dels diaris. I on dius que he d'anar per provar tot això? El restaurant, el Nil, el carrer Josep Encel Clavé, un de Sant Just d'Esvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 93473458. Restaurant, el Nil. Aigües de Barcelona obre les portes del Museu Ácbar de les Aigües coincidint amb el dia mundial de l'aigua. Del 20 al 25 de març, podràs visitar gratuïtament el Museu Ácbar i el diumenge matinal de Jocs, l'aigua que mengem. Museu Ácbar de les Aigües, al centre de Cornellà, a 5 minuts del metro, ferrocarrils i trambaix. Més informació, Museu de les Aigües.com. Aigües de Barcelona, compromís amb les persones. Més informació, Museu de les Aigües. Més informació, Museu d'Esvern. Més informació, Museu d'Esvern. Més informació, Museu d'Esvern. Més informació, Museu d'Esvern. Més informació, Museu d'Esvern. Més informació, Museu d'Esvern. Bona nit, aqui. Un fort i carenlloso per a tota la tropa de la penya del Morro. Hola, soc el Xomabal Agaró, una salutació molt forta per tots els ullens de la penya del Morro. Hola, soc l'Iquí, el Boyarín, saluda la penya del Morro, mucha suerte, mucho trabajo y buen 2012. La penya del Morro, cada tarda, 25 a 7, a ràdio d'Esquerra. Té una mica per dos quarts de set de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, i com t'ha dit ja us teníem entre nosaltres. Bueno, bueno, l'Oma, és l'Oma David... No facis la pilota, eh?No, no facis la pilota. No, com sempre. David... David, Pedro... Hola, bona tarda, Jordi Domènec. David, Pedro. Un home, un rínxols... Un... un bis amb col diuet. Un bis, un bis, no, no, vi al ret. Sí, sí, segur, ho intuereixo, ho intuereixo. En fi, també a més i a més, amb la campanya, el Juan, eh? Juan, bona tarda, nou, que ja saps que David, que és un dels joves que està en el projecte aquest de Conecta, està aprenent com funcionem el Molde Boral, saps? I l'han enviat a la penya del Morro, saps? Per veure com funciona. Vols dir que aprenen, aquí? Bueno, jo crec que no ho sé. No, és no ho sé. David, tu què... quin consell l'hi donaria, això? Sí, sí! Sí, no sé de res, de totes aquestes coses. Però vaig emplaçar sobre el xampú, el cabell, per tenir... Per això t'he de veure amb el tema de la ràdio? No, però ja que tenim aquí tots aquests rínxols així tan junts... Què et poses, tu? Hòstia, volem fer... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. No és el tema, Jordi, això no és el tema. Però podem... Hòstia, per la gent a vegades s'ho pregunta, eh? Fem una nova secció, Conequem David Tazós. Són seccions teves, aquestes, que no estan al guió, això, eh? Hola, amics, amics. Bona tarda. Això és la penya del morró. Conequem David Tazós. David, hola, hola, cuqui. Mis secretos de palleta. Exacte. Quins, quin és el teu secret? Que guapo que estàs. Com m'ho fas, per res? Gràcies. Gràcies, Podet. Sí, sí senyor. Molt bé, que sí. Sí, molt bé. Pobre Joan, no sap de... no, pobret. No, no. Que eres com la Marujita Díaz, així de jove. A veure, un moment. Ara no vull fer-me el rotllo, però l'Audet va morir. Ja ho sé, ja ho sé. Ah, va, va, va. No ho sabia. Ah, va, va, va, va. Potser encara de la mateixa edat, que la Marujita... Bueno, no sé, però... Home, era una dona molt gran, que durant molts anys. Sí, hi ha un programa. No et veig, eh, Juan? Sí, sí. Duran molt rent. Va estar a les tardes de... les tardes de dret. Jo al final feia... perdona, deixa'm dir una cosa. Un record molt especial per l'Audet Pinto, perquè jo vaig anar al programa que feia aquí, a Canal Català. Quan Canal Català, de Marlo, de fa 5 anys, encara estava a Sabadell, ella feia un programa que feia. Diu, menys de Sabadell. Sí, sí, sí. I jo vaig anar com a convidat, eh? Què dius, ara? T'ho juro. Jo saps per què ho coneixia, per l'Arús? Ah, perquè l'imitaven. El Força Barça, sí. I a les retransmissions dels partits, jo vaig sortir a l'Audet. Bueno, l'Arús que l'imitava. Sí, que tenia allò, si tu me dices... no, no, era molt l'Audet, això, eh? Sí, bueno, sí, el que tu diguis, Jordi. Escolta, no em traguis com un full. No em traguis com un lòcomi, eh? No, que va, sobretot traient aquests temes, no. Que va, tan interessant. Home, per estar bé, eh? Estan al Juan, perquè si estan al món de ràdio, són els grans mites i les grans persones. I l'Audet Pinto va ser una d'ells, i... I tant, sincerament, eh? Vull dir, bastant... Home, molts anys, cada tarda, a la ràdio. Bueno, en fi, escolta'm, una pregunta. Això que diuen d'una salutació, la penya al morro, sóc del nostre fill. Hola, amigos, aquí, Luis Tossar, i mando un saludo fuerte y careñoso para toda la tropa de la penya del morro. Exacte. Què passa? No t'agrada la gent en salut, eh? Que sí, que sí, que sí. Luis Tossar, qui és aquest? Qui el coneix? Mala madri. Fela, sí, sí. És veritat, no coneix que quasi ve ningú, i quan la gent escolta això, els col·laboradors, no sé qui teniu com una dèria, em volem també contribuir. Vols fer una salutació, no? No, no, ara... Que orgullós, perquè el que altres també ho ha dit, també... Va, David, fes una salutació, que et posi una... No, ara no. Que et posi una sintonia... No, no. Va, vinga, va, vinga. Hola, soc el David Pedrós, una salutació per la penya del morro. Sí, bona! A veure, Juan, fes-te una, també. Jo? Sí. Doncs... Has de dir el teu nom i dir... Sí, saludar la penya del morro. Dic això, que Juan, de l'institut, sí, saludar la penya del morro. Hola, soc el Josep Esteam, de l'Institut i a Sant Just, i dono un salut de la penya del morro. Va, molt bé, penya, gràcies. Ara també volem saludar la penya del morro. Ens podeu trucar, 9-3. A partir d'ara posaràs el Juan i a mi saludant, no? Sí. El meu cor. El 9-3-3-7-2-3-6-6-1 és el telèfon... Sí, que no ha gravat res. Per si podeu trucar al programa i saludar-nos. Per què no ho feu, tonto, us truqueu? Ja veureu que ho passem una bona estona. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. La penya del morro espera la teva salutació, huyent o huyenta. Passaré a viscòria. Escolta, un dia, gràcies. Ens ha parlat amb el tècnic, amb el director musical, la penya del morro, perquè l'últim és... S'està descontrosant, eh? T'has de passar-me aquestes cançons. Què? Hola. Hola, Amigos. Jordi, sempre que vingui et poses a decidir romantic on? No. Sempre no, sempre no. Però aquesta setmana... No, jo crec que és la primavera. Ha començat l'Amigos la primavera. I a tot això portem 5 minuts de secció i no sabem... No sabem de què vols. No sabem quins embutulitzes. Quin que? No ho sé. Has volat ni marques? No, no ho sé. No ho sé. Mercadona. Mercadona, eh? Rènxols que s'han de cuidar molt. Què passa? Vinga, David, avui vols parlar de la Ciclomaratons? Correcte. Però què és això de la Ciclomaratons? Ja em canso només a sentir la paraula. Ho dic? No, és el que la paraula diu. És una marató sobre la bicicleta. No, no. És veritat, és veritat. Que en les definicions no es pot dir... No es pot tornar a repetir les paraules que... Sí, escolti, sí. El que no pot fer és allò de... és quan... No pot definir la cosa dient... és quan. És quan. La costa de sol, és quan... no. Vale, 10 anys. Ciclomarató. És una ruta, una travessa... Bé, no ho vaig a dir, amb bicicleta, però d'una distància considerable. De cas, sobrepassant a la... O de 200 o de més quilòmetres. Vale? 200 quilòmetres amb bicicleta, eh? No, i més. I, llavors, t'explico. Sí, em deixo d'explicar. Tens una mica el monomèdio sobre teu, eh? Min, mono, amèdio... I jo, sí. Espera't. David, vols que fem una pausa, oi? Sí, fes una pausa, sisplau. Som una pausa. Sí, soluciona, soluciona alguna cosa. Que jo, mentrestant, vull parlar amb el Juan. I li... Espera'm el que vulguis. Tu fas esport o no? Perquè ja que estem en l'espai d'altres esports extrems... Sí, tu fas esport. Alguna cosa per l'estil. D'extrem, no sé si tindria molt, però, bueno, m'agrada el boxa. Ah, t'agrada molt la boxa? De debò, eh? Ostres, mira, ara que més són els de Tiger, eh, Rocky. És clar, sí, sí. Sí, t'agrada les pel·lícules de Rocky i la boxa. A veritat, mai n'he vist ningú, però m'agrada el boxa. Però, i què li diries a la gent que considera que la boxa no és un esport? Que ho provenen. Que provenen de boxa? Hòstia, tio, Juan, jo he vingut pel leon, eh. Tu tens quants de boxa, a casa i tot això, o no? Sí, en tinc dos països. I has fet boxa alguna vegada, no sé... Clar, no de gimnàs, però amb els meus amics, que també en són un feliç, d'això. Sí, però a veure, Juan, perquè jo... O sigui, on aneu al carrer, a fer-ho? A fer-ho, o què és així? Anem a casa d'un amic o sinó al carrer mateix. I té un espai? D'acord, ets alguna cosa per l'estil? No, només es necessita un espai i un parell de... A veure, una cosa. Tot és molt xulo, tot és molt xulo, però no teniu ningú que us ensenyi realment com funciona. Us inventeu vosaltres? No, nosaltres ens informem a internet el que podem. O sigui, vosaltres us informem a internet i anem amb uns guants de boxa i us comenceu a pagar... És això, entre... Aquesta és la filosofia de vida. Bé, de vida, no, perdó, d'esport, de boxa. Sí. Home, de vida, eh? Bueno, hi ha regles que no es pot donar al nas, per exemple. Ah, vale, perfecte. I per sota de la cintura. Sí, és que... David... David Padreus, ben tornat. Hola, què tal? Com estàs? És que m'he quedat una mica es faraït, perquè va ser jo de Juan, perquè diu que ell li agrada molt el boxa. L'interal de quina es portes fàcil i diu que li agrada molt el boxa. Ostres, no discutirem bé, eh? No, jo tampoc. Està patint el mateix. I diu que es reuneix amb els seus amics, però que ho fan a casa d'un, amb guants sense... Un club de la lucha. Sí, una mica, sí, sense entrar a donar ni... ni res. Bueno, està bé, eh? Està bé, no? Sí. Per reportar-li a un contrari, llavors, sí, exacte. Lo que digui ell per mi està bé. Està bé, està bé. Bueno, doncs... Algun dia vas provar-te una secció de boxa. Vinga, vinga. David, ho hem parlat del cicloturisme o què? Cicloturisme, ciclomaratons, sí. Perdona, perdona. No, és que t'ho volia explicar una mica, pel fet que és una mica el meu calendari, això, la ciclomaratons, aquestes. I el meu objectiu... Bueno, en tinc dos, aquest any. Un és el 26 i 27 de maig, hi ha la Barcelona per pinjar Barcelona, que és això, la ciclomaratons, es caracteritza... Sí. Perquè és una travessa o excursió, com li vulguis dir, però és non-stop. És a dir, en aquest cas, el 26 i 27 de maig, que el que s'organitza la Federació Catalana de Cicloturisme, organitza la Barcelona per pinjar Barcelona, que consta de 606 quilòmetres... Amb això què es fan? Què es fa aquí? 45 dies o...? Et deixen 40 hores màxim, per fer-ho. 40 hores màxim. M'ensoren 38. Sí, t'ensoren les quantes. No venen a ser dos dies. A veure, sí. Bueno, 40 hores... Un dia una mica més, gairebé dos dies. Sí, un dia i mig. Aleshores se surt des del balaudrum d'Orda. Hi ha gent que es queda enganxada. Exacte, ja es queda donant voltes allà, fins a l'endemà. David, jo... Següent paciència, però... No, no, però està molt bé, està molt bé. Gràcies. Hi ha una sèrie de controls, cada x quilòmetres, normalment cada 80, i en allà tens que anar fitxant. Llavors tu pots fer com vulguis. O sigui, et pots administrar aquestes 40 hores com vulguis. Però pots estar, jo què sé, si vols 24 hores dormint i la següent 24, pots fer-ho, fer el 600 quilòmetres. És el que deiem, que mentre ho facis dins les 40... Exacte, exacte. Però, clar, llavors potser segurament perds, si fas això. No, és que no és qüestió de perdre, és qüestió de fer-ho. Ah, ja està? No, no, no. Hi ha el teu temps, arribaràs tu amb un temps, però no hi ha classificacions. Això és el que té aquesta mena de... Per tant, és allò que tu t'agrada. Que és competir contra tu mateix, no? Ah, correcte. O sigui... És que poses la musiqueta aquesta. No t'agrada? Saps què és o no? No, la volta des de Clista o alguna cosa. En Goku i els seus amics. Ah, va bé. Un moment de bola de drac. Tu qual l'hi sabies, no? Sí, clar. Bueno, el que t'estava comentant és això, no? Que, bueno, és una... Li diuen que és una... Això, no en stop, una ciclomarada no en stop. Sí, sí, sí. Tens cada x quilòmetre, un habituallament o control. Ehm... I llavors, clar, una mica no et quadra, això. Estàs clar, com ho fas, això? Doncs són... Sí, bueno, no està clar. 300 quilòmetres al dia, o 400, o els que el vulguis fer. I llavors, rodes de nit. Tens que portar llums, homologades. Tens que portar el xeleco reflectant. Hi ha una sèrie de normes, també, d'aquestes ciclomaratons. Aquestes normes estan emitides per un club francès, que és a l'Audax Club Parisien, que aquest va ser el que van iniciar tot a nivell europeu. I el recorregut està marcat, o tu pots anar pels Pirineus i tornar? No, exacte. No, no, no. No, no, està bé, està bé. És que a vegades us preneu que ets en Déu, i jo faig preguntes de la ignorància total. Està molt bé que facis aquestes preguntes, perquè està marcat. Ells ja d'entrada et donen un recorregut i et donen uns parcials i et diuen... Doncs mira, d'aquí, a l'Odrom d'Orta, te'n vas amuncada. D'amuncada, carretera a la roca, passes pel coll de Perpès i enganxes per Mataró. Sí. Es pot anar a GPS o com això? Sí, últimament, sí. Pots anar tirant. Tens que portar 4 o 5 bateries, perquè el GPS es menja la bateria del mòbil. Però jo he vist la gent que, a vegades, genera energia per ensenyar la bombella de la bici amb la pròpia roda. És la Dinamo, aquesta. No sé si es podria fer amb el mòbil. No ho sé, el mòbil és màrfon. Es podria enganxar una dinamo i que carregues el mòbil. Correcte. Podíem inventar un sistema, no? Sí, l'oficina en casa. I vas pedalant i vas carregant el mòbil. I vas carregant el mòbil i altres coses. Bueno, en fi... Tu has participat, això, no? Aquesta la vaig fer fa dos anys, sí. Ah, David, és que... Ho dic com si... Sí, la vaig fer com qui va comprar el pa. No, David... Tornar a posar la música de fer maratons. Va. David, un aplaudiment pel David. Ja sé que tu ets poca mà, d'això. Sí, no, no. És que si no te'ls faig jo, qui te'ls farà, David? Si no te'ls faig jo, qui te'ls farà? No. Exacte. Quin em va ser el moment més difícil? Fem una mica d'entrevist. A veure, jo... Abans... No vols parlar, d'això. Sí, el moment més difícil. En el quilòmetro 400 era de nit. Vaig arribar de nit a Banyoles. Era un dels controls. I ja tenies per dormir en el pavelló d'aquell de Banyoles. M'he quedat mig estirat intentant dormir, que no vaig poder dormir, i vaig dir, mira, per estar aquí donant voltes i no... Me'n vaig. Jo te'n vas anar? Jo vaig seguir la ruta, cap a Barcelona. Te'n vas anar a la platja o a Lloret? No, anar d'una mica al llac de Banyoles. No, llavors vaig sortir d'allà i me'n vaig anar a la direcció Santapau, i tenies que anar cap a Ullot. Cap a Ullot, les preses, tot això. El programa que hi ha de Banyoles, cap a Santapau, tota aquella zona, és un sota bosc. Quan és nit, és negre nit i no veu res. A més, se m'havia acabat la bateria de la llum. La bateria, bueno, les piles, que llavors no portava una llum així, una mica escassa i deficient. I sí, sí, sí. I clar, amb el cansament que portes, la son i tot això, doncs qualsevol sorollet ja et penses que és jo què sé, ahir el monstro llet i o qualsevol cosa rara, no? Sí, sí. Aquesta és la gravació que ens ha passat el David abans de... Perquè estava cagat, estava cagat, però no trobes la gravadora, saps? I això no era el que estava escoltant. I aquí hi havia... Home, hi havia d'un ídols, però aquí hi havia. Són nosaltres participants. Com es diu, el atretzo? No, no es diu això. El atretzo? No sé què és, el atretzo. El atretzo és el decorat. El vestuari. Sí, bueno, sí. El atretzo era el decorat, la cel·la de la teoria, una hora de teatre, una pel·lícula, per exemple. Doncs sí, David ho està per allà fent cosa rara. Sí, estem fent allà. Però et vas cagar una mica per la peta bajó. Home, la meva mitja, la mitja, diguem, de quilòmetres, va augmentar considerablement durant aquell tram. I també escoltaves portes que grinyolaven i sobriu... Bueno, no, portes no perquè estaven ple bosc. Ja, ja, ja. Ostres, l'he unidó, David, i me'l grat tot. Perdona que et digui, però hi ha molts paratges de la Catalunya interior, que fan molt de caca a la nit. I un d'ells m'imagino que és allò, no? No, bueno, de fet, quan vas de nit i no veus res, no veus ni... Vas sense llum, doncs hi ha qualse... És el que et deia, no? Comences a muntar les teves històries i, a més, amb el cansament. A mi no m'ha arribat a passar. Jo he de tenir paranoies i visions, però sí que ser la gent que t'explica que quan està tan tremendament cansat, comença a tenir visions. Bueno, com un naufragó, jo, que veu... No sé, un oasis o el que sigui, no? Doncs comença a tenir visions pel cansament, i llavors l'element li comença a jugar amb les passades. Mira, escolta això. M'has vist molt. Potser això, no? Estàs fent... no sé... Estàs per llagosa. Amb bicicleta? I de què vols dir? Ostres, sento alguna cosa, i potser és un altre. Però sí que amb una ocasió, amb una d'aquestes de la París Bres, aquesta que vaig fer amb un any, en el 2003, sí que amb un tram, també de nit, que anava cap a una població que es diu Tinteniac, sí que vaig sentir com si em perseguís un gos que sortia dels matorrals, i llavors passava per una aldea d'aquestes. Perdona. No, era més farotxat. Sí, era més farotxat. Què és farotxat, ja? I realment, en aquell moment... Gos menjant, home. Ah, vale. Ah! Aquest era tu, no? No, era el que anava arredment. Ja corria més. Però en veritat, no et perseguia cap gos? No ho sé, en aquell moment. No em vaig per comprovar-ho. Però sí que, realment, el que diem, quan estàs cansat, és com quan estàs molt cansat, que tens somnis, o pasadilla, o malsons. Explica'n aquestes coses, animes molt a la gent. A anar i fer coses amb ciclomaratons. Però tu m'ho has preguntat. Quina és el moment que va ser més, però a part d'això... Fem-ho revés, el moment més guapo. Hosti, molts, molts moments. Realment, a veure, és com el que disfruta, jo què sé, muntant a cavall, anar amb cotxe, jo disfruto d'anar amb bici. I hi ha moments, evidentment, que tens bessons, i pujades d'ànim, basades de... bueno, de lo que sigui. I... però, realment, la satisfacció que et dona l'estar... Jo què sé, veient paisatge. Jo, amb la bici, he descobert Catalunya, i, bueno, per exemple, quan vaig fer la París Bres, o jo què sé, te'n vas a fer una marxa cicloturista sabinyànico, i és com, realment, conec... I, sobretot, fent les proves a aquestes de llarga distància, aquí, a Catalunya, realment, i conegut molts paratges que no coneixeria anar amb cotxe. Bé, doncs aquestes són les aventures del David Pedrós, he quedat tant, tant, així, ja ho veieu, amb piquipala, vaig traient perquè, si no, és no... I una altra cosa. Què passa? Amb una de què? Amb una d'aquestes proves, que vaig anar amb uns companys dels gimnàs, i era una prova de 300 quilòmetres, va, i anàvem per allà per la Provincia Ayeida, però no sé per on anàvem, i un dels que anàvem a mi diu, però sí, aquí, és on vaig jo amb la meva dona amb el cotxe a buscar l'oli. O sigui, ja havia arribat amb bici i dius que sí. Si jo anant amb cotxe em deia, ho trobava molt lluny, doncs imagina't, i el tio m'ho deia, i el tio em deia, ho sent passant pel poble, em vaig a buscar l'oli. Clar, que curiós. És curiós, no? Perquè t'imagines que està superlluny, ho has arribat amb bici. Llavors, aquest era... Sí, sí. Aquest és un dels objectius, d'un dels objectius. Però per fer aquesta Barcelona per pinjar, mínimament has d'haver fet una de 300. Una prova de 300, que aquesta la tinc el 14 d'abril. Sí, que jo pregunto, David, que jo puc participar amb el bici? Sí. Bueno, vera, amb el bici podries participar. Acabar-lo, no sé si l'acabaries. Vaig fer des de la pròxima universitat fins a la triomf. Això no és així. No, però això no està homologat. Ah, no està homologat. No, no, no. Llavors, tinc una cosa. La ruta estrenca està homologada. Però deixem fer una queixa, si em permetis, és el teu espai. Però a l'Ajuntament de Barcelona, la gent que gestiona el bici, no hi vas trobar cap habitualment entre plaça universitat i ara de triomf. I això em sembla molt malament. Les fons, no? No, estan tancades. El que veia a mi em guanya com animantes. O sigui, això del bici, tu pagues un, tens un, estàs pagant una quota i no tens habitualment. Jo tinc habitualment. Molt malament, eh. A veure, un moment. Senyor Xavier Trias, Ajuntament de Barcelona, si ens estàs escoltant. Volem habitualment el bici. S'ha acabat. Estàs aquesta sintonia? Què, és a l'editor? Bueno, aquí ja entrem en discussió, eh. Ja ha d'abat, aquí ja ha d'abat. Jo et dic de qui és, jo et dic de qui és. Es diu Jerry Goldsmith. Sí, senyor. I és de Desafió Total. Al final de la pel·lícula, El Schwarzenegger, de Desafió Total, sura aquesta cançó. Sí? Busca-ho. Com es diu en anglès, de Desafió Total? Jerry Goldsmith. Busca de Desafió Total, ja està. No, perquè... Jerry Goldsmith. Jerry Goldsmith. Et dic una cosa. A Total Recall, es diu en anglès. Correcte. I tu parles que l'última de la pel·lícula és aquesta. Potser és la mateixa, eh. És aquesta. Ah, no, aquest, quin és? Això què és? Això és Total Recall. No, però a veure-ho. Aquesta. Pum. Pum. Pum. És la que utilitza aquest canal per als... El dia es pres, no? Atención, buenas noches. Desde las gaunas está a punto de empezar el partido entre... És o no és? A veure, escoltem la que va. Ara escoltem la que teníem. L'has posat en un moment que era aquesta. Sí, de mi te irá. Tendrá, tendrá, tendrá. No, no, no. Quan m'estàs tocando i jo cançons de pel·lícules que soc fan dels Schwarzenegger, jo, abans que fos governador, amb aquella pel·lícula que vas comentar, que l'has vist 50 vegades júnior, amb el Dani de Vito. No, aquesta no l'hi veig. Sí que l'hi veig. Però, per a mi, conen el bàrbaro, terminator, per favor. Mítiques, eh. Incluso aquesta, desafió total, que està bé. Saps que ara fan un remake de desafió total? Sí. És una que l'actor no m'ho diria equivocar, però és aquell irlandès, si no el diré per no equivocar-me. I té bona pinta, eh. Ara fan una... Com es diu? Que hi ha la... El Schwarzenegger, em sembla, que ara ha fet una pel·lícula amb aquesta... la filla del Puma, de Rodríguez. Ah, sí? Sí. Saps el Puma? És el cantant. José Luis Rodríguez del Puma, la seva filla, que fa col·lebrons. Ara, bueno, ho feia. Bueno, sí, no ho sé. Sí, és aquest. És aquest, sí. De l'album 15, i si te'ls deixo, si te'ls dius el Puma. Doncs la filla ha fet una pel·lícula. Em sembla que és el Schwarzenegger, no ho sé. A mi m'agrada molt dels Schwarzeneggers. M'estrenen, ara. Mentires i resgades. Ah, molt bona. Amb la Jamie Lee Curtis. Sí, senyor, true likes. Sí, sí, dirigida per James Cameron. No, la dolenta, qui és? A veure, el Puma, com cantava. Deixaré tema per la semaga, bé, perquè veig que no acabarem. Perdona, David. No, no, no. Ja el deixo per la semaga. És una mica, és que ara que li veig la cara, i sento el Puma, que no l'he d'escoltar mai. D'aquí d'on ja estaríem parlant? Això ho saps, tu, del Puma? Aquesta? De 20 anys? És una mica el Tom Jones sudamericà, no? Sí. La filla ara és famosa. La filla és famosa fa colabroja allà sudamericà, no? No, no, i fa pel·lícules ara així. Rollo Hollywood, sí. La última que treta ara, home, demà l'estrenen. La filla del Puma, que és la Leona. No està mal, és bastant de Leona, sí. Epa, i epa. Molt bé, David, tenim pocs minuts, per tant, acaba el més que com tu vulguis. Vale, queda molta cosa en el Tinter. Llavors sí, perquè tinc que parlar també... Sí, home, a la Ciclomaradons jo em puc arrollar el que vulguis. Et puc fer tots els programes fins al mes d'agost. Què dius, ara? Potser no caldria, però si vols, em demana. Però sí que em queda per dir algunes coses per la setmana que ve, sí. Perquè, a més, us parlaré d'una altra repte, a part d'aquesta de la Barcelona-Perpinyà, que tinc en ment, però després m'ha sortit una altra. 14 d'abril, l'he dius que ho faràs, això? No, el 14 d'abril és la de 300. Ah, perdona. És la de 300 que servirà com a clasificació per fer la de 600. Que no pots venir a la costella de la ràdio per estar allà, no? Ja això t'ho vaig comentar. Però jo et vaig dir que ja vindria jo amb l'AVH. Amb l'AVH o amb l'AVH? Amb l'AVH, sí. A portar-te a muntar per les costelles que s'ha de dir. I després, el 567 de Júriol, un altre que s'organitza a la Federació, també... No va bé a mi, eh? No et va bé, no? Que surt des de Vilagrassa i a Ida, al costat de Tàrrega, i va fins a Santiago Compostela. 1.000 quilòmetres. M'ha nascent, a tornar. Un cop de vici. No, només anar. No, per això et volia dir que això és un altre... I també ho faràs, això? Ho intentaré mal liat, mal liat vilment, però... Sí, com ets liat, oi? Sí, sí, però... No, no es que em deixin liar. Saps el que passa? El problema que tinc és que no sé escollir els meus amics. I llavors, els hi proposo una cosa, i sempre hi ha algun sensecriteri que em diu... Ah, jo m'apunto, ja està. Ja l'hem cagat, però llavors hi tinc que anar. Tu ho dius com per fer... Tinc que quedar bé. Sí, per fer-me el xulo, i després hi ha un... I ara, mal liat, i ho tinc a fer, no? Ja ho explicaràs. Ja us explicaré tot això. I això se'n diu el camí de Sant Jaume, que és el... Ah, clar, home. Ah, vale, vale. El camí de Sant Jaume és aquí, no? Exacte, el camí de Sant Jaume. Però es pot sortir des de varios punts de Catalunya. Correctíssim, correctíssim. Però bueno, en parlarem ja... i així també m'ho estudio millor. A la setmana que ve. David, moltes gràcies per vosaltres. Deixa'm que me'n comio també del moment. Juan, merci, fins dimarts de nou. I... i res. Per cert, abans d'acomiadar-me, vull agrair tota la gent que ha fet possible apenyar el Morro avui, el Martí Figueres, els festivals, l'Albert Capapell, la secció de Benestar Animal, avui parlem de Gossos, el gos jardí, que és un tipus de gos que no surt mai del jardí, i que això pot... Aquest no el podria tenir jo. Pots provocar un pis, perquè no és un jardí, no? Després hi ha el gos parquet, que és un altre tipus, que ens parlem un altre dia. Aquest el podria tenir, doncs. I David, també, merci a tu per haver vingut. A vosaltres, gràcies. Coneixis? Una noia francesa, ja que... Així que una cançó francesa, ja que parlem això de Barcelona Perpinyà, que es diu As. Avui la tornem a escoltar. Perfecte. Gràcies. A vosaltres. A vosaltres, gràcies. Gràcies. A vosaltres, gràcies. A vosaltres, gràcies. A vosaltres, gràcies. Gràcies.
La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.