A l'escoltes, pràdio d'esper. Si tu anis a l'esper, pràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Pràdio d'esper. Durant el 8.1. Durant el 8.1. La ràdio d'esper. En directe, amb atindis de Sant Just d'esper, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'esper.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Aquest, el bona tard, amics i amics, com esteu? El saludem d'afectivament, efectivament. Des de ràdio d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. benvingut al programa de les tardes de la ràdio. Això és la penya del morro. Gràcies. Gràcies per escoltar-nos, qui us parla. Des d'ara fins a les 7. Avui el programa començarem repassant les notícies de Sant Just. Amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. També tindrem amb nosaltres el Martí Figueres, que ja sabeu que a la setmana va un festival diferent. Aquesta setmana va anar al festival Emergència. Diu que és un festival que fan a l'Hospital Brogi. No. És un festival que tracta i que donen veu, es fa al CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i donen veu de diferents grups emergents del mercat i del tema de música i tot plegat. Ens explicarà d'aquí una estona amb Martí Figueres. A més, també avui el programa Benestar Animal amb l'Albert Capapell, el nostre educador caní particular a la penya del morro. Alguna vegada us heu trobat que heu cridat el vostre gos i no us fa cas. Doncs mira, avui, per què no ens fa cas el nostre gos quan el cridem, és el que tractarem amb l'Albert Capapell. Vine cap aquí, vine! No fa cas. Doncs ell ens explicarà per què i com ho podem solucionar. A la segona hora parlarem amb el Sergi del Casal de Joves, que el cineclop utopia, l'associació, a la qual per tany està preparant el Carnestolfes d'aquest cap de setmana dissabte a la nit. I, com cada dia, estem repassant una sèrie de televisió dels anys 80, perquè la temàtica del Carnestolfes d'aquest any és dels 80. Avui repassarem el cotxe fantàstic, amb el Michael Knight. Michael, Michael... Ja acabarem amb el David Padrós, amb els esports extrems. Bona tarda, benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya que morro. Carme, comencem amb les notícies?Sí. Doncs vinga, tu diràs, però on comencem? Comencem parant del ple municipal, corresponent a la Més de Fabri, que es fa aquesta tarda l'Ajuntament de Sant Jordi. És veritat, és veritat. El ple de l'Ajuntament de Sant Jordi, sala de plenes. A dos quarts d'avui del vespre?A la set de la tarda. A la set de la tarda?Sí. El que passa és que no hi ha plens on hi hagi molts punts a l'ordre del dia. El tema més destacat és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. Per no?Una parada del mercat municipal, que estan disputa entre unes quantes persones? No, en principis, unes clàusules d'aquesta parada, però no és que hi hagi una discusió pel que tinc entès. Si no ho dic, t'ho explicaré demà. Clàusules, qüestions de...Què passa, cara? Jo crec que és més qüestió administrativa. No és que hi hagi tot això, no? D'altra banda, també es donarà compte sobre la no renovació de l'adesió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de les ciutats saludables. I després d'aquests temes... Perdona, no som una ciutat saludable, o què? Potser no.Potser no. No, si no ens adarim. Serà... És una cosa política. És per què diu ciutat espanyola? Si fos ciutat catalana saludable...No, no, les xarxes espanyola i catalana. Què passa, que no volem ser renovables? Estàvem al cas de què vol dir, amb aquest punt. Escolta, aquí hi ha moltes incògnites al ple de Vuller, i tu després dius que no és un ple per anar. Avui és un dels més misteriosos de la temporada, no? Clàusules del mercat. Per què no volem ser una ciutat renovable? Això, avui, a la seta de l'Ajuntament de Sant Just. Sí, exacte. I després també s'hauria d'anar al Torun de Precs i per preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. Sí, sí, misteriós total. Serà a partir de la set. Ja està? Sí. Arriba't ara aquesta música de misteria. Repassem una altra informació, Sant Justenca. Per cert, d'aquí uns moments repassarem també els tuits de la penya del Morro. Ja sabeu que comentem tot el que hi ha en aquesta xarxa social sobre Sant Just desvern, i hi ha uns tuits... També inquietants, d'última hora, ja els ensenyaré. Carme, per on continuem? Doncs mira, la Taneu acollera de Malvespre un col·loqui sobre l'experició... Carme, és que avui no t'ho com més lenta. No sé, parles com... No és veritat. Sí, és veritat. Doncs perdó, perdó. No, que ens demanem només un comentari. La Taneu acollera de Malvespre un col·loqui, si vols, vaig ràpid. Ja saps que a mi, per la ràpid, se'n donava bastant bé. Acollera de Malvespre un col·loqui sobre l'experició... Per què ho dius, això? Perquè és veritat, és una característica. La Taneu ha de discutir els efectes que té i jo vaig més ràpid al compte. Per què et fostiques, avui, ara? No, perquè ha fet la broma, jo l'he continuat amb Rik, de mi mateixa. La Taneu acollera de Malvespre un col·loqui sobre l'experició... que 16 en Justencs i 16 en Justenques van fer el més de gos passat... al volcà més alt del món, el Ximborazo, a l'Equador. El Ximborazo, eh? M'agrada molt el nom d'aquest volcà. És de l'Equador, a més d'explicar els assistents... que van fer l'experició als expedicionaris, també es projectarà un vídeo... i s'ensenyaran fotos sobre aquestes scents. Ah, molt bé. Els que ho van fer van començar aquestes scents, van ser... Josep Arpinyar, Ramon López... Perdona, Josep Arpinyar no és l'actual alcalde de Sant Just. Sí. I va pujar el Ximborazo. Ximborazo. Ximborazo. El set que van fer aquesta expedició... eren Josep Arpinyar, l'actual alcalde, l'exalcalde de Ramon López... Ramon López, també. Vicente Castillo. La cúpula del PCC. Toni Valls, German Català, Montserribarola... També, del gabinet d'alcaldia d'Ajuntament. De tot set, només, German. Perdona, un moment. Ara parlo molt seriosament... Sort que no va passar res al Ximborazo. Ximborazo, com es digui, perquè si no, ja em mires tu. Jordi. No. D'aquest set només, German Català, va poder fer el cim del Ximborazo... amb una alça de 6.314 metres. Oh, no van en poder o els altres? No van acabar. En principi és una expedició de tots i de equip. I bé, és el primer cop que aquests expedicionaris... s'enfrontaven al repte de fer el cim d'un vulcà... i va ser, explica'ns, una bona experiència. Demà, a partir de les 8, es projecta aquest vídeo, i es fa aquesta tertúlia, a la sala del cincuantenari de la Teneu. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus? Són originals de meta. Vinga, parlem una mica del Twitter... No, no. Què passa? No acabo, després. Sí, fem-me sí, per això, aquestes coses. Per cert, que hi ha alguns comentaris al Twitter sobre Sant Just, ahir vam preguntar si ja havíeu decidit amb quina disfressa... anireu al Carnestol fes d'aquest dissabte de Sant Just d'Esvern. No hi ha hagut cap resposta? No passa res. No passa res, ja ho tornem a preguntar. Avui és el que té el Twitter, que ha quedat passant ahir. Ja ha estat per tot l'univers. A més, per exemple, sense barret. Es pot ser més simpàtic a la recepcionista dels certificats mèdics desplugues i ens posa una menció a la penya del Morro. Ah, sí? Sí, sí. És el Ferre Martorell, el sense barret, que és nou tècnic de ràdio, de això. No t'hauríem dit, segur que no. Segur que ens pot ser més simpàtic, eh? Després, per exemple, Calimocho 32. Aquest sí que ens vam preocupar, perquè a la nit, a dos quarts d'onze, van escriure aquest tuit. Diu, estamos sarai 92 y yo perdidos en Sant Just d'Esvern. Si algú no es puede llevar a Plaza Catalunya, és en serió. A veure, cosa, Calimocho 32. Ja tens nom, ja, de... De que vius la vida bé, i tu sarai 92, eh? A veure, cosa. Tampoc és tan difícil arribar a Plaza Catalunya des de Sant Just. No sé, dic jo, eh? Només cal que agafeu un dels autobusos, com el 63, que parà a Plaza Universitat o amb el 157, feu transbord, baixeu a Plaza Espanya i agafeu el metro després. Espero que estigueu bé. De totes formes, nosaltres els irem resposts. Conseguistes que ara, al final, encara estàs perdut per Sant Just. Si encara estan perduts per Sant Just, anirem amb el Twitter, perquè potser ve de saber. Estan apenyant el moro, allà, amb les restes llibres, m'ho has de fer. I gravant un documental amb càmera en mà del mòbil, rollo vivent. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Va ser perquè plaudiu. En fi, i res, aquestes són les coses del Twitter. Carme, m'acabem ja amb les notícies de Sant Just. Vinga, acabem... Amb què? Explica'n-vos que demà s'acaba el període per fer les preis-cripcions, per participar als premis de tabals de recerca de batxellat 2012, a Sant Just. És una frase molt llarga. Oh, s'acaben les preis-cripcions... drama. Doncs sí, és dramàtic, perquè hi ha molta gent, que potser no ho sap, i anirà dissabte... No, hem anat vient. Sí, però no tothom m'escoltarà de res, ni la mira, ni la sent. Tot i que cada dia, amb més a prop. Doncs bé, si algú vol fer-ho, encara ho pot fer demà. Per representar els treballs al concurs, s'ha de fer aquesta inscripció prèvia a l'Ajuntament. Recordem que són els premis que convoca el Centre d'Estudis en Just Tens i l'Ajuntament per reconèixer l'esforç dels alumnes de segon de batxellat que presenten els seus treballs de recerca a aquest curs. De només dos instituts. El de la Miranda i el de Sant Just d'Esber. Per tant, si esteu a un altre institut, no hi ha cap drama per vosaltres. Hi ha altres premis. Ah, sí? En altres ciutats, no? Quins? Doncs altres. Per exemple, tu només veuràs entrevista a una noia que havia guanyat un premi de Barcelona o de Catalunya. Em sembla un premi de tràil de recerca. Sí, és veritat. Doncs n'hi ha més. És igual, perquè parlarem per la gent de Sant Just. I bé, doncs ja... Perdona, esperem molta gent de Sant Just, que no val l'Institut de Sant Just, o no val la Miranda. Però no és culpa nostra. Clar que no, però per això mateix parlem per ells, però... No sé, no sé. No passa res, que no. Doncs bé, d'entrar a aquesta música dramàtica, per aquesta notícia, es trobo com poca dient. No, perquè un cas acabava d'anar a les prenscripcions i hi havia aquest drama. Ah, vale, vale, vale. Hi ha un primer premi de 250 euros segon de 152 d'accessits de 50 per cada categoria, i bé, fins demà es poden fer aquestes preinscripcions a l'Ajuntament i els travals després ja seran de llobrar abans del 20 de març. Per tant, tampoc queda tant de temps. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que tu de la informació de Sant Just la teniu ara mateix. Un sol clic. Una frase que no us ha utilitzat mai per promocionar una web. RadioDesvern.com A més a més també, ja sabeu que a partir de la set del vespre teniu els anjos notícies, edició vespre, amb tota la informació de Sant Just. És a dir, si no us informeu de Sant Just, és perquè no voleu, perquè teniu la petxorra de dir... Ah, a mi és igual, què passa al meu poble. O sí. Carme, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Adéu. Nosaltres fem una petita pausa, i quan tinc petita vol dir que només tenim un anunci per la publicitat, i d'aquí uns moments tornem amb el Martí Figueres a la feina de festivals. La setmana passada m'ha comentat abans que se'n va anar fins al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, allà al costat del Magba, al centre, allà al Raval i tal, per veure el festival Emergència. Fins aquests moments, a la penyola del Marrón. RadioDesvern. 98.1. RadioDesvern. 98.1. RadioDesvern. 99.1. I on dius que he d'anar per provar tot això? Al restaurant, al new, el que rei Josep ens hau clavé. 1 de Sant Just Desvern. Pots fer la teva reserva al telèfon 9373 4058. Restaurant, al new. The Hill of the Leves. Every afternoon from 5 to 7. A RadioDesvern. Què fa? Vostè m'ha dit que el volia aixins com a internacional. No li he dit això. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més, el començament? The Hill of the Leves. Hill, muntanya. Penya, penya, una penya. I lips? Lips, llavis, morro. Com esteu? Continuem a la penya del morro. I quan sona aquest tema, que ja ho sabeu, si sou habituals del programa, és perquè ens visita una persona molt especial. La vida és un bestial. Martí Figueras, bona tarda. Això d'especial. No, et dic especial, perquè la setmana del meu aniversari... Estigueu-sí com content. Sí, sí, sí. Home, i tant. Ja m'ho ha dit, ja m'ho ha arribat. Sí, sí, sí. Moltes, moltes, moltes, moltes. No m'has portat cap regal. No m'has portat cap regal. Jo, jo sóc el teu regal. Aquesta sexi és un regal. Ja t'he vist amb un llacet al costat de l'orella i tal. Ja us he dit jo que el Martí és molt especial. Avui hi ha el programa a la secció de festivals, com sempre, parlem d'un festival, perquè Martí, on has anat aquesta setmana? Doncs hem seguit... aquestes coses de parlar amb plural quan sóc jo, però... Tinc una cosa, Martí. Aquí, a l'Apenya del Morro, també ho fem. Sí. Fixa't-hi, també ho fem. Exacte. Ja és així, és així. Ara, però és que l'Apenya és l'Apenya. Sí, exacte, exacte, exacte. En fi, doncs, he seguit amb la tònica de la setmana passada i he anat de concert. Ah, sí? Quants en total has anat? Bé, no els vaig veure tots, però eren un total d'avui. Home, Déu-n'hi-do, no? Les festes de moscòpiques que ens porten a la setmana passada amb un dossonor. Exacte. Gratis. Reina Republicana. Les bones noches. Jo sóc l'Eona. Home, així d'entrada no em sonen. La Reina Republicana m'agrada el nom del grup, però no em sonen. Doncs... Va estar a força bé. Et vaig veure d'altres, però com molt de lluny, dels que realment vaig estar allà avancem aquests grups. Aquests són... principalment són artistes emergents. Ah! Això es diu molt, eh. No té per què ser joves. Perquè sembla que, a vegades, quan dius jove, desprestigia el que estàs fent. En canvi, si dius emergent, ah! Ah, emergeix. Però saps per què dic emergent? No. Perquè, precisament, per això, van ser programats del festival Emergència. Ah! Jogant amb el doble significat de la paraula, no? Exacte, exacte. Per què són aquests, eh? Som molt bona gent i fan un festival molt ben perill. És un festival que ja arriba a la quarta edició, un festival de música que ocupa durant més de 6 hores el CCCB, en dos espais. El Hall, és a dir, l'entrada, el Convaix, el que trobes aquell espai govern. I després l'Auditori. Oh, tot això. El centre de cultura contemporània de Barcelona, clar, amb 6 hores de concert, és normal que hi hagi molts grups, no? Perquè, de fet, amb 6 hores, si casco que un grup fa una cançó, hi haurà de festivals que amb molta cara i molta patilla. No era el cas, no? No, no, no. Estaven ben programats, anaven una temps de... No arribava una hora cada escunt, per 3 quarts d'hora, sí que tocaven, no? Molt bé, molt bé. I vam parlar amb una dels organitzadors principals, el director o co-director, que és el Sergio Silva, i la primera pregunta que li vaig fer, com es podran notar, realment, se la sabia de memòria. Una emergencia nace de querer poder mostrar al público cómo está el panorama underground, musical, emergente, tanto nacional como internacional, en la actualidad, ¿no? De fet, aquest festival ha portat a Barcelona noms tan consegrats, posteriorment, com... Pony Bravo? Mujeres o Dent May, eh? Em permets? Sortim a un moment del guió. Mira, si t'agrada el nom de Pony Bravo, et recomano que busquis per Google, perquè, a més, són uns autèntics artistassos amb els cartells que fan per promocionar els seus concerts. Quan vam venir aquí, justament es va publicar un cartell on es fusionava el careto del senyor Michael Jackson, que, per llavors, encara estava viu, era un verge de la setmana Santa de Sevilla. I era un cartell amb blanquinegra? No, era en color. En color, eh? Molt bé. Molt bo, molt bo. Uns artistassos. Pony Bravo, que, a més, són així, poca broma. I mira, mira, mira. Està molt baix, em sembla, a mi. Està molt baix, eh? Mira, s'anima, això. En fi, a part de Pony Bravo, mujeres o d'Enmai, que per cert, qui és d'Enmai? D'Enmai també, un magnífic artista que vaig veure fa dos anys, un artista americà que toca a l'Ocalelé, que va venir i va aconseguir un soldau del festival, un festival tan petitó... Tot benut, no? Tot benut. Com que en parles amb el nou idioma, és amb Twitter i això d'aquestes. Hashtags. Nosaltres ens soltau. Clar, tenim una jerga, sóc creatiu musical. Fulin. Ets creatiu musical. Des que em coneixo ja amb la gent del món de sonor. Bé, com definiries l'emergència així en general? L'emergència és un... el millor que m'agrada més és el nom, no? Perquè, com a bé apuntaves abans, té un doble sentit per una banda de nota, una emergència per anar a algun lloc, per conèixer algú, i, per altra, parla de, precisament, que el com emergent, que emergeix de la profunditat cap a la superfície. És a dir, com va dir el director, el Sergio Silva, corre, no et perdis un nou artista que despuntarà dintre d'un temps. Aquest és el sentit, una mica de tot plegat del festival. Ja, o sigui que si anem allà és possible que clar, amb tants grups, perquè dius que hi havia més de 6 hores de concert, doncs algun d'aquí un temps l'escoltem en un altre lloc més amunt, no? Més amunt, s'ho ha de pugui sonar... Com més resoma, mediàtic... Com més amunt, es costa el lloc que li vol, també, però... Exacte, però fixem-nos una mica en el cartell d'anguany. Primer de tot, per exemple, teníem Gratis, que és un grup de hardcore du, que també parli abans d'estar a Mussergo, una noia, un artista que fusionava música tradicional basca, amb sintetitzadors i lups. Perdona, una pregunta, Gratis era Gratis? No, el festival no era Gratis, tot i que i jo lògicament. Per tant, Gratis s'havia de pagar. El festival s'havia de pagar. I si t'ho volies veure, Gratis... Ja està, fins aquí la meva portació del dia. Això de fer anys i no et prova, eh? No, això va de cap a caiguda d'una manera estrepitosa. O, per exemple, un dels artes artistes era Pegasus, un grup d'electrònica per fer una mica de balleruc, que hi ha al final de la nit. Tot aquests, per exemple, aquests 3 artistes que he nominat, el que demostren és un cartell realment més eclèctic que mai. I és un fet buscat de l'hivar a la ment, perquè el Sergio, com diu, no es casa mai amb cap estil a l'hora de muntar la programació. Cuando acabamos la edición pasada, mi compañero y yo nos planteábamos esto. Oye, es que, realmente, nunca nos hemos planteado el hecho de marcar por estilo de ser el festival. O, pues, montar un festival que sea de pop, de rock, heavy, jazz, folk. Nosotros, en este sentido, nunca nos hemos marcado ni nadie nos ha dicho nada. Y dijimos, ostras, ¿por qué no? Podíamos montar, traer grupos de heavy o de electrónica. O sea, que nadie nos dice nada. Es que, realmente, estamos hablando de mostrar el panorama actual, o sea, el underground. El underground pasa por ser heavy o por ser metalero o por ser... Ya sé, ¿no? O sea, en este sentido no nos cerramos puertas. Entonces, este año, que quisimos darle un toque más ecléctico, ¿no? Como tú dices. Don Mido, tiene una distorsión de guitarras, ¿no? Es gratis.Aquests són gratis, precisament. Que, per cert, no estan a la Spotify, eh? Que ho buscà, ho haurà buscat. No te n'han dit.No te n'han dit. No, no, no, no. Que expliquen.Sí, ¿y qué son gratis? Gratis, es un grup de tres homes, un dels grups més puntets de la escena Hardcoreta de Barcelona, del final dels 80 i principi dels 90. Perdona un moment, un moment, perdona. Tot d'això no és així?I més. I més, eh?I més.No deu estar bé. Tenen lletra, o no?Sí, mal capaç que... Sí, però calia saber, cridant una mica, no? La distorsió de les guitarras és el que té, no? Va, va, va. Un grup que es deien Conflakes, aquest grup de... Una gràcia com els cereals del matí, no? Exacte, exacte. I que van, en el seu moment, molt de racó, no? Què va passar amb Conflakes i amb tota aquesta movida? Doncs, bueno, va com tot, tot estil, en certa manera, a la seva època, i acaba passant una mica... Obrint nous oritzons i nous estils musicals. I, en el cas d'aquests nois, es van haver de separar. I a feia 15 anys que no es reunien, fins que el Segei Becore els va cridar per fer una actuació l'any passat per celebrar la festa del 20è aniversari de la discografia de Becore. Ah! I, quan es van reunir, es van retrobar, es van... L'otípic, no es van sentir com ho destucant, i es van decidir, però es torna a fotar l'Icanya, agafant un noi, el Lluís, com a baixista, i, apa... Vas parlar amb ells, tu, per cert? Vam parlar amb ells, vam parlar amb ells. I, bueno, vam parlar amb la Bel, que era el cantant que havia sigut també organitzada també al festival, i per això també era un poco amiguismo per aquí, que igualment van estar molt potents i molt bé, no? Perdona, el que et talli, però un incis. O sigui, fa 15 anys que no es reunien, i encara no han tret disc al bar de cadet? No, perquè diguéssim que ells tenen una altra dinàmica, no? No tenen pressa per agradar. Ens trobem també en un panorama molt diferent, el que hi havia abans, la dinàmica del lloc d'un grup, era primer intentar gravar una maqueta, després intentar buscar bolos, després de que es fa un disco, i ara ens trobem amb una dinàmica en què les maquetes i els discos són lo mateix. No val la pena gravar discos, ja. Què hext de fer? Collons, trobem directe. Llavors, la història és que guai, no? Si jo ara que ens haguéssim de plantejar una carrera al qual la vam començar aquest món, fem una maqueta, per veure si fem un disco, per veure si fem directe, i tal, probablement no haguéssim començat. Doncs trobem també en un panorama molt diferent. Bé, canviem completament de grup, i ara passem a la reina republicana, no? Sí, això ja és una cosa més... més accessible, més tranquil·la, més pop. Aquests sí que estan a Spotify, eh? Això que escoltem de fons són ells en directe. D'acord, sempre una qualitat de 320 o 420 kbps, allò que posa el Winem, una guai enorme. Si no fa res, potser ho podem escoltar directament des de Spotify. Ara veu que tenen... De fet, això em sona, em recorda algun grup i no sé quin. Potser, potser, potser, entre altres influències, potser podria recordar a los planetas... Los donetes, doncs sí. Per què? Perquè un dels integrants és un ex-membre de los planetas, i també de Half Food Outsight. Half Food Outsight. Que és a l'Ismael. I, bueno, potser, los planetas es más... Té un altre sol molt més indie, i aquest és més pop. A veure com sona. Sí, però són una mica més tranquils que, potser, a les planetes. Sí, sí, sí. Però, bueno, també tenen el seu moment així, més cujat, no? Com a crític musical, com els definiries, tu, Martí? Doncs és un grup, no sé, o sigui, entre melodies més tranquil·les, i també t'hi toques de bossa nova, i amb un amic, un soft rock guitarreró, es veig que ha quedat. Home, escolta, fantàstica. Que tinguessis preparat, tu. M'hi continués escrit. Bé, vas parlar amb un dels caps de la colla d'aquests de la reina republicana. Amb qui has parlat? Amb l'Ismael, l'ex de los planetas, i em vas explicar una mica quin era la línia musical que segueixi amb el grup i sobretot el disc entre ells. A veure. En general, la línia que mantiene el disco és pop. Pop, pero en todo su amplio significado. Hay canciones pues más ruidosas, otras más clásicas. Pues no sé, nos gusta mucho grupos de los 60, como La Ronés o The Crystals, y luego pues también hay canciones más ruidosas de... como Jesus Almerichain o My Bloody Valentine. Poco hay... Hay una cosa con la otra, pero no metemos en la batidora, y es como hace... sale el sonido que hacemos. I aquí anem empalmant una amb l'altra. Aquests ja no són els de... Home, hem de fer ritme mateix. M'encanta el ritme de la nova estació més. Sí, sí, sí. Hem canviat ara de la reina republicana. Passem a un altre grup que ens sembla que són en de lusos, que són els de Les Buenes Noches. Hi ha una bunda amb els ukeleles, i que per mi és de l'Omeliego es va poder escoltar allà, i que escolta, escoltem de fons, perquè sona molt bé. Jo crec que l'Ukelele ha tingut com una segona primavera, no?, en els últims anys. Un instrument que està així com mig perdut pel foc, que s'ha recuperat en l'àmbit pop, també. I tant, absolutament. M'ho sé, des de... Aquí a casa... Manel, Manel. Manel, sobretot. Però no, no. La instrumentalització, en general, als grups pop, vull dir, avun d'anar als ukeleles, als... els tèremins, la... No sé, hi ha... Guitarra. I bateria, no. Ara hi ha moltes coses més, el pop. Sí, per cert, a Les Buenes Noches, que es diuen així a aquests nois, o no ho sé, no els podem... No estan als petitfeins. No estan als petitfeins, però bueno... Tu me'ls recomana. Jo els recomano molt. Sí, sí, sí. Com havies apuntat abans, són provenents de... d'Andalusia, de Sevilla, i és que allà hi ha molt una fantàstica sena índia andalusa entre la ciutat de Sevilla i la ciutat de Granada, sobretot. De fet, el cantant de Les Buenes Noches és el germà del cantant del grup que parlàvem abans, els Pony Bravo, que és el Michael Jackson. Tot queda a casa, no?, en aquest festival. No te'ls vam demanar venir, però si traies a l'Esponi Bravo, també. Però és que tot té el seu sentit, és que el noi, el Sergio Silva, tot i que ja porta uns anys a finca d'aquí, treballant aquí a Sevilla, llavors... També està una mica enterat de tota la moguda índia andalusa que es mou per allà. Vas parlar amb ells, de Les Buenes Noches? I com se'n va, els hi vaig demanar una mica, quins tipus de música feien. Molt bé, allò que els irà de tant, eh? Definir-se, i tu, això. Musica con instrumentos peculiares, con instrumentos acústicos, procesados... electrificados, digamos. Y todo junto se reúne como reunir vacas de diferentes sitios del mundo, de tal en un corral común, vacas, cabras, ovejas... Sois pastores, entonces. De nosotros mismos. Bueno, emergencia nace... Bé, emergencia ja l'hem escoltat, no? Què passa aquí? S'han colat els tracs... Ah, espera't, que ara teníem un altre grup per escoltar, no? No. Ah, no? No, no, no. Perquè són... Deixa'm comentar, deixa'm comentar, deixa'm comentar. Dia, dius, dius. No, no, carem-nos amb això, amb l'últim que ha dit. Ells són pastors, val? És un grup que també es poden definir com a pastors. Però sobretot, per mi, és un grup que es pren en les coses amb calma, tenen un ritme de treball tranquil. I atenció, també, amb la referència culinària que utilitzen. Llavors, aquí, hauríem d'escoltar-los a ells, no? Exacte. Avui el tècnic de so, una mica perdut, em sembla. Vols tirar-ho, ja, d'una vegada, per favor? Nosotros tenemos unas cadencias muy tranquilas. O sea, muy tranquilas, unos ritmos lentos, más que cadencias tranquilas. Yo creo que dos veces cada estación del año. Y básicamente no tenemos ninguna prisa, ningún objetivo estresante. Hacemos lo que nos da la gana, cuando nos da la gana, y de la manera que nos da la gana. O sea, que es un placer. Si la buena noche es por un plato tradicional, sería un plato que se le está a cocer lentamente, eso está bien. Li ha preguntado al padre del dueño. Sería una amiga, probablemente. Yo creo que una amiga de la sierra. Es un marco en el que cabe muchas cosas. De hecho, tienes migas y pastores. Migas y pastores. Està preguntant, el pare del Miguel no serà del grup... Perdó, no serà del grup de les migas. No, llavors ja seria, ja. Ja ho diríem. Les migas que vam venir l'ha impassat el programa. I que vam fer les seves coses. I tant. I tenen el seu públic allà. No va cantant. No alegrem molt. En fi... Tenim dos grups, no? Un. Molt bé. Són mallorquins, i per mi és una de les propostes de... Indyfolk més ben fetes a casa nostra. I que, com ve, ja em despuntaré que donaré a parlar molt. La veritat, què diuen? Tu apostes per a un sol leon, eh? O apostar per a algun grup dels que va tocar... O sol leon i les guanar margens. Sí, i les guanes noches. És possible que d'aquí uns mesos o temps els podem veure... Sí. Absolutament. En el cas de sol leoni, sol leone, se'ls compara amb grups com Kings of Company, els radioheads, i tant. I tant. I tenen un gran futur. De moment sols tenen un disc... Com un disc, o sol leoni, o sol leoni, o sol costa. O sol leone, per ser-hi. No em diguis que els has preguntat, si... Ja, ja, ja. I no es van saber massa definir. Bé, em van dir la seva definició. Som de Mallorca, i faim... No sé què dir. Faim música per posar així... Un pic per a les plantes. Sí, cap per a les plantes. Sí, faim música per a les plantes. Ara, en sèrie, a Polk. La base... La base pot ser folk? Sí, suposo que és perquè hi ha guitars acústiques. Però, en realitat, nosaltres no ho veiem com folk. Tenim referències múltiples, sí. M'escolten moltíssima música, ja sigui seratrònica, música més contemporània, no sé, tot. I música gran. I ara, els temes que hem presentat avui, nous... Per exemple, no s'avou tant de folk, perquè és l'incorporació d'una nova base rítmica, l'octapat, més... Les guitarres elèctriques, nom, vilets, curtes... Sí, tot més... Sí, més mínim. És també perquè, a l'hora de lesses influències, abarquen totes les sèries musicals possibles del món, no? Ja ho feu el pan... Clar, no, jo us agradaran a tothom. Us anem, clar. I ja per acabar tens algun... Bé, amb això ja... Em vaig sentir ja satisfet, saps? Jo vaig dir, després d'Ausoleone, ja està. Perfecte, escolta. Fantàstic, doncs escolta. Em sembla bé, Martí, em sembla bé. Ja, és que hem d'anar acabant. Tens les salutacions, no? Tenim salutacions als grups, sí, sí. Et sembla si la descoltem? Vinga, va. Moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa, que vagi bé i veia a Vidorra que et pegués tu de festival a festival cada setmana. Sí, no, no. Doncs això, però això no t'ho treu ningú. Per cert, la setmana que ve ja tens festival pensat o no? Parlarem d'una cosa més petita, d'un cicle de concerts. Els concerts per què sí. Concerts per què sí? Per què sí. Ostres, així del nom ja m'agrada... I presentaré un artista que... Què digues? Jo crec que hagués pogut estar en aquest festival i hauria d'estar en molts festivals, perquè... És una nova troballa, Petrus de Mallorca. Martí, fins la setmana que ve. Hola, soy Sergio Silva, director de emergencia, y mando un saludo a la gente de la Peña del Morro. Hola, somos Mike de Israel, de Reina Republicana, y queríamos mandar un saludo para los oyentes de la Peña del Morro. Más toda la Peña del Morro de Ràdio d'Esvern, un saludo a los gratis, de la Bel, del Montse, del Lluís... Asturna va a veure, segur. Peña del Morro, os saludamos, somos las buenas noches. Que vaya todo muy bien, tenéis un gran nombre. Mejor que el nuestro. Y saludamos a la Peña del Morro. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies a tots plegats. 3.45 de la tarda continuem a la Peña del Morro. I ho fem amb el nostre, un dels nostres educadors canins, perquè l'altre és la Rosé Ars, com cada setmana a la Peña del Morro. Parlem de benestar animal, d'educació canina, si teniu gust, us agradarà aquest espai amb l'Albert Capapé i Albert. Bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Com va tot? Molt bé. Avui no estàs a València, ni a la carretera, ni... No, no, vull que estigui parat aquí, a Vilafranca. Ah, a Vilafranca? Sí. Perquè tu s'ha aprofitat també la setmana de Carles Tolte. Sí, ojalà, ojalà. Perquè, home, aquella zona, aquesta... Sí, de Vilafranca. Sí, l'Agarraf Connection, aquesta que hi ha entre cites. Vilanova, tu saps bé, això ho saps bé, eh, bueno, del costat, de propèl, però, vaja, ja faig de la cara com que puc. Has anat a algun garnestot d'ara, aquesta any, o no? Sí, al darrere. I què tal, la Rua? Molt bé, molt bé. Molt espectacular, molt divertida, sobretot. Sí, sí, sí. Hi ha una festa... bueno, és diferent de lo que pot ser així, per exemple, que és molt espectacular, i és molt vistó, i tal. Vilanova també, però és més de pel de carrers. És més de rues petites i entre nits. Sí, no, vulguis o no, també... Jo no he estat mai a Vilanova, però per què diuen? És un dels millors carnestoltes i rues que es fan a Catalunya, no? Per la proximitat a aquesta... Jo vaig entrar d'aquí d'això fa uns dies, i no sabia també, perquè hi ha tres carnavals patrimonis racionals. Sí, sí, sí. Perquè és l'únic d'una aprènquima que van continuar. Van continuar, sí. Bé, doncs, queda dit... Ara no sabia com empalmar-ho amb el tema dels gossos, però, vaja... No, estava pensant, clar, perquè si vas amb el carnaestoltes amb gossos... És igual, no cal. Mira, no és mala pregunta, perquè després hi havia gent amb gossos i molt bé. Ah, veus? I la gent també disfresa els seus gossos o no? Sí, sí, sí, veur-hi-dó, eh? Hi ha molta imaginació. Algun gos així que te'n recordés alguna disfresa, que dius... Mira, vaig veure aquesta disfresa d'agost. Curiosament vaig veure un que estava de la lleó. Així no portava molta cosa a sobre, i no portava així una perruca molt espectacular. I els propietaris i propietaris m'anaven també d'animaló a la cel·la i anaven una miqueta conjunt. Clar, clar. Ostres, està bé, està bé. De fet, hi ha un gos, que ara no recordo quina rasa és, de quina rasa, però que ja té com una pinta de lleó. Em sembla que és japonès, eh? Sí, sí, potser el que té la llengua al llit, el xou-xou. El xou-xou, sí, el xou-xou. Sí, que és com un peluig, a mi m'agrada molt. En fi, a veure, parlem del tema d'avui que comandàvem fa un moment, que és per què, quan a vegades quedem el nostre gos, el nostre gos passa de nosaltres i fa com que... Em veig nova la cosa i no ve. Què passa, aquí? Jo, principalment, és per dos coses. Una pot ser pel gos i l'altra pot ser pel propietari. Clar, ja veuràs que és molt fàcil, no cal. Clar, una crida. O l'altra, no, clar. No hi ha dos parts. És molt fàcil, perquè el gos, si és un gos per allò que no ve, és probablement perquè té algun entreteniment. A veure, està jugant amb gossos, està olorant alguna cosa que li interessa molt, està jugant amb persones, pot ser moltes coses. Clar, perquè això últimament també... Tu has notat que preocupa bastant, no? Que vas, la gent crida el seu gos i també fa consultes a l'educador que anir preguntant... Escolta, què passa que quan el crido no ve, no? Sí, sí, inclús en cursos de militats, que la gent s'apunta amb el seu gos per ensenyar-li diferents habilitats, que es segueixi, que es dona la poteta i tal. El que em distan d'una en compte és que la gent li preocupa més al fet que no pot deixar el gos al part perquè no ve. I deixa una miqueta de banda, el tema de si dona la poteta o no la dona, deixa de ser tan important. Per tant, què vol dir amb això? M'estic perdent, jo ara. Perquè hi ha gent que s'apunta a cursos per ensenyar... Doncs això, complet, és la poteta que es segueixi. I quan ja tenen aquestes coses, es dona en compte que diuen... Doncs igual l'havia d'haver començat al principi, que era el fet que jo cridi el meu gos i vingui. Clar, és una cosa tan senzillera que a vegades la gent no hi cau, no? No, perquè es dona molt el fet que hi haguen a portar el gos, el gos per detectar a venir quan se'l crida. Clar, i de fet això és un error com una casa, no? És a dir, que el gos sempre em farà casa a mi de tot el que digui jo. Sí, sí, és el concepte que tenim, perquè com és un gos ho ha de fer. I clar, i no és així, no? Llavors anem al comandós del començament. Per què quan cridem amb un gos no ve? Mira, la majoria de vegades és culpa nostra. No és culpa del gos, és a dir, que el gos pot estar jugant o pot estar fent qualsevol història, però està encantat de venir. El tema és que, normalment, quan el cridem, no cridem tampoc una vegada. El cridem mil, dos, tres vegades. Com no ve de la primera, ho cridem una altra copi. Com no ve, el tornem a cridar. I ens anem enfadant, perquè continua sense venir i el gos encara ve menys. No la trobem ni l'estrat, la tabalem una mica, potser, també, no? Exacte. La prioritat del gos, de qualsevol gos, és evitar conflictes. Si veu que el seu propietari l'està cridant i s'està enfadant, el seu gos, el que farà és... Jo no vaig cap a tu perquè estàs enfadat, no sé per què, que no relaxis, jo no vaig cap a tu. I fan una sèrie de moviments lents, intenten fer com que no ens assenten, i aquesta és la seva manera de dir-nos, no, relaxa, tio, que jo així no vaig. I ens hem de preocupar molt si el nostre gos no ve? No, no. O sigui, ens hem de plantejar per què no ve. Doncs ens hem de preocupar quan tinc gos de jugallet, tinc gos que no... que està sort, que també m'ho han comentat. És més el fet de què és el que estem fent malament, perquè el nostre gos... el 100% del gos l'hauríem d'estar encantats de venir amb el seu propietari. Moltes vegades també passa que el gos està distret amb una acció, amb una activitat o està allà a la seva bola, per exemple. Exacte, per això també comentava el moment de cridar-lo. No és el moment, tampoc, quan veiem que els gos està jugant i està passant sobé o està donant algú molt interessant per ell, no és el moment de cridar-lo. Clar. Després és molt més efectiu i el gos ja el cap i ve sense problemes. Llavors, quan ho hem de fer? Llavors, quan l'hem de cridar? Quan sigui un moment, a veure, el cridar podem cridar amb embolgent. A veure, hi ha vegades que jo per temps he de marxar, el que he d'anar a treballar i el gos ha pogut a jugar i tal, i hem de marxar. Però jo sempre prefereixo que sigui un moment en què el gos estigui molt més tranquil, que no estigui molt atabalat amb gosos o persones, que estigui una miqueta al teu rotllo, però sense perdes de vista. Perquè si tu comences a caminar, per exemple, hi ha vegades que estiguis en espais on el gos pot anar sense corretge. I el gos no et segueix i ho fas com la trampa? Això també ho fa la gent, eh? Sí, no, mira, això és una bona eina. Per començar a treballar, el que seria la cridada. Quan ja la tenim una miqueta atariurada, hem de fer-li entendre el gos, que quan el cridem és perquè marxem. I una de les maneres d'aquesta, una manera... Si no et cridem bastant de cara a ell, el gos pot ser que ens miri, però si no et cridem bastant de cara a ell, jo no vaig. Perquè en el seu llenguatge està a casa. Vol dir que dirigeixo-te allà. Una manera molt eficaç és girar-te, no cal anar corrents, però ens girem i anem cridant-lo. I el gos, quan ens vegi, ens senti i vegi que estem marxant, dirà que ara hem de seguir-li. I ens seguirà sense problemes, en principi, no? Hauria de seguir-nos. I a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més, a més. I altres metodes per fer... Perquè el gos et faci cas? Doncs, mira, el principal és... Si ja tenim... ja hem arribat a alguna que el gos no ve, o no ve o no pensem que és que són, i tal... I hauríem de començar a treballar des de casa. Hem de començar a garantir, a treballar una cridada que garantissi l'èxit. Jo sempre li dic començar des de casa, que és un entorn controlat, de dintre és igual. Cridar el gos i premiar-lo per venir, sempre. Aquests premis... Que si amb un troc de menjar, amb una carícia, amb una joguina, sempre ha de tenir un premi. I clar, aquests premis, com dius tu, poden ser... donar-se galetes o qualsevol cosa, no? Sí, sí, sí, de fet. Alguna de les coses que em planteja molta gent és... Va, a casa sí que ho puc fer perquè tinc de tot. Tinc menjar, tinc pins, tinc galetes... Però per això un comento, no és només donar-li menjar al gos. El premi pot ser una carícia, una mirada, un somriure, algú que el dos vegi i dirà de més en té. És una comunicació. Exacte, bé, són els consells de l'Albert K.P.P. per si... T'havies notat que últimament la gent també et preguntava molt sobre això. Ai, el meu gos no em fa cas, passa de mi. Bé, doncs tot clar, s'ha de saber. I, segons... El que comentes, no? És important fer-ho quan el gos no estigui fent cap activitat. Si hem de marxar realment, per exemple, a aquell moment, fer-ho començar a caminar cap enrere o cap a la direcció. Sí, perquè tens que el que es dona és al revés. Quan tenim pressa i la gent que el gos no ve, el que fem és anar a l'arrere i veure què podem agafar. Anem nosaltres cap allà, no? El gos està fent la cridada a nosaltres. Mira que divertir és això, ja controlo el meu propietari. Clar, exacte. I llavors ja comença a jugar amb nosaltres, ens posem nerviosos, no? El gos està allà que ja s'ho està passant bé, no és que abans furem més nerviosos, cosa que, molt hògicament, doncs... És un cercle que es va retroalimentar. Sí, un cercle visiós negatiu, en aquest cas. I també un altre aposet que ja passen en compte, també. D'acord, cridem el gos al 90% de les vegades per lligar-lo i marxar. També és un punt que hem de tenir en compte a l'hora que el gos associï molt ràpid el seu nom amb la cadena i amb el marxar cap a casa. També s'hauria de trencar aquesta mania que tenim, de cridar-lo només per quan ja el joc i no el tens cap a casa. Molt bé. Doncs Albert, queda dit. Moltes gràcies, una setmana més, per haver-nos comentat aquests consells, que jo crec que són molt pràctics. Si algú vol algun tipus d'informació més o vol demanar visita amb tu, què és el que pots fer, com a tocador que n'hi? Pots dirigir-se la manera que ho correu o directament el meu telèfon. El que jo els comentaria, perquè bàsicament el sed d'una altra zona, seria que es podessin en contacte amb mi i jo depèn de la zona que siguin, doncs ja deriveria a un company a la zona. Mireu, si n'esteu escoltant, podeu enviar un mail a la penya del Morro, a robajimeil.com i nosaltres ja us passem en contacte amb l'Àver Capapell o la Rose Arx, els nostres educadors canins a la penya del Morro. Albert, moltes gràcies, que vagi bé. Bona tarda. A tu, Jordi, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. 5 minuts hi arribem al punt de les 6 de la tarda. Continuem a la penya del Morro de Radio Esvern, que us aprengueu. El cotxe va, poc a poc, el cotxe va, però jo ja m'hi estimava. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. I fer l'amor costa molt. Sí, vull fer-ho amb tu. Twisteixat, oh, twisteixat. Twisteixat, oh, twisteixat. L'arralles del banyaró. L'arralles del banyaró. Són com tu i jo, cada un calom d'un color. I ens trobem tant, tant, tant. Ens trobem tant, tant, tant. I ens trobem tant, que al final ja no se'ns fa estrany. Twisteixat, oh, twisteixat. Twisteixat, oh, twisteixat. Twisteixat, oh, twisteixat. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I un regal per Nadal. I ja és normal. I cantem tant malament. I cantem tant malament. Però cantem tant que al final ens queda normal. I ningú creuen tu només tu. I ningú creuen tu només tu. I ningú creuen tu només tu. I ningú creuen tu només tu. I ningú creuen tu només tu. Bona tarda, són les 6, us parlem Carina Vallvé i Marta Patricio, la borsa espanyola que ha agafat per sorpresa la previsió que ha fet la Comissió Europea i la previsió de crecimiento. Rejoí ha anunciat que presentarà els pressupostos després de la selecció europea. Rejoí ha anunciat que presentarà els pressupostos després de les eleccions a Andalusses el 30 de març i que incorporaran les previsions europees. La Unió Europea ha més a obert la porta a revisar l'objectiu de l'eficit d'Espanya després que el govern presenti els comptes. Els treballadors d'autobusos a transports metropolitans de Barcelona veuen difícil poder arribar avui a una cora amb l'empresa que permeti descombocar la vaga de la setmana vinent. Treballadors i direcció continuen reunits des de fa 3 hores. Unitat Mabel de Comròdio Barcelona, Raül Quadrado i Sandra Valén, bona tarda. Bona tarda, representants dels treballadors d'autobusos. S'han reunit durant una hora i mig amb la mediadora exercida per la Generalitat i després d'un recés ara ho faran amb la direcció de TMB. La negociació continua estancada. Els sindicats no accepten una congelació salarial fins al 2015. Miguel Angelàries, portaveu del Comitè d'Empresa. A dia de hoy pesa más la falta de credibilidad de la dirección de la empresa, la falta de transparencia, que a lo mejor es lo que es la negociación. Pesa más eso. Es que hay desconfianza. Hay un convenio firmado en vigor que no te respetan. ¿Qué garantías hay de la empresa que hace meses te respete el convenio colectivo? Tot i això els sindicats diuen que la tarda és llarga, que aquesta és la tercera jornada de negociació i que va ser també la tercera jornada i de matinada quan TMB va solir un acord amb els representants dels treballadors de Métro, com Radio Barcelona. L'alcalde de Torra d'en Barra, el Tarragones, per donar al 80% de les multats del radar mòbil que va sancionar més de 4.000 conductors entre el juliol i l'octubre de l'any passat, la plataforma d'afectats, però critica que això representi només una part dels multats. Tarragona Marro, vira bona tarda. Bona tarda. El termini per trobar solució s'acaba a Valu de Març i l'Ajuntament de Torra d'en Barra, Vía Decret, ha decidit modificar les velocitats de les 3 vies afectades pel radar, les quals passaran a 70 i a 90 quilòmetres, ja que estudis tècnics del consistori i del RAC confirmen que aquestes no tenen aparència de biórbana i, per tant, podrien induir l'error. Per la qual cosa, l'alcalde del municipi, Daniel Massagué, ha anunciat que les multes d'entre el juliol i l'octubre de l'any passat seran retrospectives. Això comportarà que, personalment, un 80% de les multres quedaran accentes i un 20% que s'han fet ofrigir en la velocitat, en una manera que aquells quedaran multats, però també els hi variarà en funció de que el pujar als límits també baixarà l'assemció. Aquesta solució no s'ha de disfarar a la plataforma d'afectats que solicita la condenació del 100% de les multes. De moment es manté convocada a la manifestació de dissabte, fins que aquest vespre, en assemblea, ratifiqui el contrari. Com radio Tarragona? El tètre de sala del Gironet es trena avui una adaptació lliure de Cúriola de William Shakespeare. L'obra està adaptada i dirigida per Alex Rigola i l'actor Joan Carrera es nés al protagonista, el text planteja un debat al voltant de les bondats i les contradiccions de la democràcia. Un tema que, segons el seu director, és aplicable als nostres temps. En aquests dies, fins i tot, amb judicis populars ens ho hem tornat a plantejar, és qui ha de poder decidir el futur de tots nosaltres. Qualsevol persona pot votar? L'obra es podrà veure el tètre lliure de Barcelona a partir del 8 de març. Com ràdio es pot? Bona tarda, us parla David Amador. L'exporter para Guaiar José Luis Chilabert ha assegurat a com ràdio que Víctor Valdez és el millor ara mateix, sota els tres pals. Chilabert, nomenat tres cops, millor porter del món, ha criticat les paraules de Maradona, que t'hi llavat de dolent el futbolista de l'hospitalet. Víctor Valdez, que no li ha de ser el Maradona. No saben nada de futbol, que Valdez es el mejor del mundo para José Luis Chilabert, porque es la capacidad que tiene el manejo y la tranquilidad que muchas veces necesita un equipo y él lo transmite cuando el Barça lo necesita. A l'espanyol, el defense Ernesto Galana ha parlat, com ràdio també, i s'ha mostrat dolgut pel Xiolets, que ha rebut aquesta temporada a cornellar el Prat amb bàsquet. El Barça pot certificar la primera plaça de grup al top 16 de l'eurolliga si guanya a la pista del Benet Cantu. El partit es disputarà a tres quarts de nou del vespre. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La teneu a coll de Malvespre on col·loqui sobre l'expedició que set Sant Justencs i Sant Justencs es van fer el mes d'agost passat al Volcà més al del món, el Ximborazo, l'Equador, a més d'explicar als assistents com van viure l'experiència als expedicionaris es projectarà un vídeo i s'ensenyaran fotos sobre aquest assenys. Els expedicionaris que van iniciar aquest sim van ser l'alcalde de Sant Just, Jure Perpinyar, Ramon López, Vicente Castillo, Toni Valls, Germán Català, Montserribarola, Iana Torrella, de tot set, només Germán Català va poder fer el sim del Ximborazo al Volcà més al del món amb una alçada de 6.314 metres. Demà a divendres es farà un col·loqui amb els expedicionaris que compartiran la seva experiència al Ximborazo amb tots els assistents. A més es projectarà aquest vídeo amb imatges i explicacions de les quatre gran muntanyes que van fer per adaptar-se a l'altitud. Tot plegat serà a partir de les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de la Teneu. I aquesta tarda fa celebrar el ple municipal, correspondint el mes de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. El tema més destacat de l'hora del dia és l'aprovació del plec de clàusules per la concessió d'una parada del mercat municipal. Des d'aquí a l'altre banda es donarà comptes sobre la no renovació de l'adresió de l'Ajuntament a les xarxes espanyola i catalana de ciutats saludables. I després d'aquests temes, s'obrirà el torn de preis i preguntes per part de regidors i regidores i del públic assistent. Les acció planàries farà a partir de la set de la tarda a les sales de sessions del Consistori. I acabem aquest vulletí explicant-vos que, dissabte, Josep Maria Marqués deixarà de ser president de la Teneu. Després de 10 anys, el que et devan a l'Assemblea General Oridinària de l'entitat s'ha de renovar a part de la Junta Directiva. Només s'ha presentat una opció per agafar el relleu en cadascun dels càrrecs de president, secretari i vice-secretari. L'Assemblea de dissabte haurà de donar el vist i plau a aquests nous representants. Albert Macià serà el nou president, Manel Ripoll, el secretari, i Anna Vilanova, la vice-secretària, si l'Assemblea ratifica aquesta opció. Per tant, no és una innovació total de la Junta, perquè els estatuts de la Teneu marquen que es mantenen dos membres al Consell Executiu. D'aquesta manera entrarien 3 persones noves i continuarien Vicenç Rodríguez com a vice-president i com a tresoré Francesc Gallart. I això és tot de moment més informació a partir de la set, els senyors notícies d'Adícia Vespre. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. S'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant. A l'Àfrica s'està llançant.