#222 - La Penya del Morro del 7/3/2013

i el final els veïns parlaran. Actualment, a l'Ajuntament de Badalona, el PP té 10 regidors davant els 9 del PSC, 4 de Convergència Unió i 3 d'Initiativa per Catalunya Bèlgica. La recerca de l'home de 69 anys i nacionalitat francesa que va ser vist per última vegada i a primera hora de la tarda, cada ques a l'altre, empordar-se a centrar al mar. La principal hipòtesi que tenen els cossos d'emergències és que l'home va caure a l'aigua rossegat per una onada mentre passejava a Randa Costa, a la zona de l'Alqueria Petita. D'altra banda, aquest matí també s'ha inspeccionat la costa a l'altura de Vilassà de Mar al Maresme, a la recerca d'una possible persona desapareguda, amb dos helicòpters, endels bombers i dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions terrestres i una barca de la Guàrdia Civil. I han treballat, però el dispositiu s'ha donat per acabat perquè no consta cap denúncia per desaparició. Per viatge del temps servei meteorològic de Catalunya, Manuel Álvarez, bona tarda. Bona tarda, avui les temperatures s'han enfilat força i, en general, han fregat dels 20 graus o, fins i tot, a algun punt, com Castell i Disbal, s'han arribat als 22 graus. Tot i això, el nord és el Pirineu, han quedat una miqueta per sota. Els núvols són abundants ara mateix, arreu del territori, amb algunes clarienes al nord és, hi ha alguns ruixats que ja comencen a afectar punts de les comarques de Lleida i Tarragona i que no es descarta que els llars de la tarda també puguin afectar altres indrets de Barcelona, de Girona, però de manera molt més allà d'aigua dispersa. Aquesta nit es mantindrà aquest risc de ruixats, però serà amb poca importància i de caràcter feble. De moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. Avui s'ha obert el període d'inscripcions per la mitja marató que es farà a l'Agarroxa el propè 14 d'abril. El director de la prova Jordi Domenec ha explicat que esperen arribar als 750 corredors. Com més complicades i com més duros són, més de molt d'esposa, la veritat és que anys enrere eren 200, 300, i estaven contents. I ja hi ha vingut prou gent. Aquest any hem posat un llistó a 750, i espero poder-hi arribar. I l'any passat ens vam acusar aquesta xifra. I 750 és una xifra molt maca, que si podem arribar-hi, consolidarà molt la nostra mitja. La mitja marató de l'Agarroxa se'n dinsarà a la Vall d'en Bas i creuarà el centre de la ciutat d'Eulot. En motor el pilot d'aigualada Jordi Viladons ha explicat a la xarxa que busca equip per la pròxima temporada. Enokei Patins, el jugador dels Reus Deportiu, Jordi Molet ha denunciat el club del Baix Camp per impagament. El Molinenc va quedar fora de la convocatòria per disputar la Copa del Rei el passat cap de setmana, i assegura que el tècnic dret ordres de la directiva per no convocar-lo. I en futbol la Unió Esportiva Sant Andreu juga a dos quarts de nou del vespre a l'anada de les semifinals de la Copa Federació de Futbol. Esqueta, avui al Barça, busca la pista de l'Olimpíacos, el Vuitet Triomf, consecutiu a l'Eurolliga. Una victòria als blaugranes permetria despenjar l'equip grec i donaria pràcticament un pas als blaugranes als quarts de final d'aquesta competició. Notícies en xarxa. Txarxa, txarxa, txarxa, txarxa, txarxa. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com es feu per ningú del programa de les tardes de ràdio d'Esvern? Us parlo i us saluda Jordi Domènec des d'ara. Gràcies. No, vosaltres. Gràcies. Des d'ara he vist la set del ventre, això és la penya del morro. Al·ludem a l'equip habitual del programa Carme Verdo i a l'actualitat Sant Justenca. Bona tarda, Carme. A més a més, també avui tindrem les 10 seccions dels amics de Júlia a Esmelha, que em vindrà amb la Celia. Per avui en dia heu fet 10 seccions. A un programa de ràdio és un rècord. Per tant, ho celebrarem amb la Júlia. A més, també tindrem els moments per enmarcar del canji qui pugui i les acció de gossos amb l'Albert Capapeia, avui parlant dels gossos pastor. I a la segona hora parlarem amb el col·lectiu Arte Just de la veu de la Dolors Puigdemont, que és una de les seves integrants, perquè dimarts hi ha un debat que Angina està oberta a tothom qui vulgui, amb el títol. Què creiem passa amb la cultura a Sant Just? Bé, és un provocador. Em parlarem de tot plegat a la segona hora. I també tindrem l'Arnau Consul per parlar de llibre. A la feina del morro, com sempre, amb la col·laboració més caspcial al Twitter i al Facebook de la Cristina Barga. Cristina, bona tarda. Per cert, avui continua a ser en Trending Topic, Nicolás Maduro, el vicepresident vanesolà. Ho vam avançar i justament perquè continua a ser notícia l'amor de WhatsApp. I, per tant, avui sí que ha de destacar com a Trending Topic, que el hashtag, Nicolás Maduro. Molt bé. Es veu que el vicepresident vanesolà apreix el poder, del càrrec, i ha signat el primer decret. En principi, és això el que sabem fins ara. Ha estat un dels Trending Topics i, per tant, hi ha hagut milers de comentaris pel fet d'això que comentaves justament ahir. Jordi, de si era legal, diguem-no, diguem-no, d'alguna manera, que el vicepresident posa el substitut. Sí senyora, sí senyora, efectivament. Per cert, avui també ha sigut Trending Topic en modo avion? Sí, ara t'ho explico. T'he dit això abans, però exactament no és així. El vicepresident de Topic, un hashtag que es diu, has bebido suficiente, es tracta de posar coses que, normalment, tu no faries o no diries, però que fa molta gràcia, i que acostuma a dir a la gent si en algun moment ha begut. I podem destacar alguns com... Si mantines una conversa seria amb tu, perro, mentre la braça s'hi preguntes per què no t'he contestat. Ja, això és aquestes estranyes. Sí, això és per a l'Albert Capopeia, d'això que anima, no? Ens podria il·luminar. I aspecte d'això del meu avió, un, en concret, del Emili Miao, ha ficat, has bebido suficiente si corres a la paret i grites, en den 9 i 3 quarts. I en aquest cas, el del modo avion seria... Ah, el de Harry Potter, no? Sí, això de Harry Potter. I en aquest cas, un altre dia, has bebido suficiente cuando pones el mòbil en modo avion i empieces a preguntar per què no despega. Per què no despega? I això fa referència a una broma telefònica. Exacte. Que no sabem qui la va fer, no? Hi ha moltes persones que han fet aquest tipus de broma. És una broma... La podem sentir? Sí, a veure, escoltala. Això no és cap ràdio ni res. Són uns que truquen perquè volen, no? Sí. A veure, aquesta broma telefònica, que és un gènere que pensava que s'està perdent, però no, s'ha recuperat telefònicament parlant. A veure. Moda avion. És el típic noi que s'avorreix, fa una trucada a una companyia de telèfon, de moda avion, i ara se suposa que parla amb un telèfon operador. A veure. O sigui, per una moda... No pones en el clàssic com cap a ajudar-me. Hola, buenos días. Mira, usted es una pregunta ya... por un móvil que ha conseguido un nuevo. ¿El nuevo? Es una pregunta de un móvil que ha conseguido un nuevo. Sí. ¿74? Sí. El son no es gaire bolso, ¿eh? Estem aquí... És un negoció d'aquestes castigues. Sí, va, va, va. Es que no he activado... esto hay en cobertura, pero... el móvil nos despega. Sí. Es modo avión. Se está pijando a riure, eh, l'escap. No. Pero me lo he pasado con el móvil. Que no despega. En móvil tiene que despegar, ¿no? Estan descollurant. No saps què dir, l'altre. Està buscant... El telefonista, l'operador, està buscant. L'ordinador no despega, perquè és el que fan. No. El telefonista, l'operador, està buscant, l'ordinador no despega. És el que fan quan... Tu creus que s'ho despega? No, no, no. Com no despega lo que me voy a hacer es bloquearla en la línea por hacer este tipo de llamadas de broma. Oh... ¿Qui me voy a bloquear la línea por hacer este tipo de llamadas de broma? S'han fadat, eh. Como no les despegas móviles por tener un modo bueno, modo avión. Me voy a bloquear la línea para que no pueda usar el móvil. No se llama nada ni para hacer nada. Y aquí despego de todas formas. No, no, yo quiero que el móvil... Despegue el modo avión. No se va a que funcionen. ¿Cómo se sirve para este tipo de broma? Yo de aquí, me voy a bloquear la línea. S'ha caigut, eh, el teleparador. Sí, en aquell moment... Oh... Bé, s'ho passa per fer bromes, no? El que passa és que jo crec que no... No li faria, no, en veritat. Home... En fi, gràcies, Cristina. Avui és un tòpic amb broma telefònica enclosa. Comencem repassant l'actualitat s'enjustem que parlem ara de les seves. Les seccions cursonistes de la Teneu de Sant Just que demà farà una nova conferència. Una conferència titulada de... No, perdona. És una conferència per parlar del món hibert dins del cicle del paleolític a la romanització. L'arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona, David Garcia, que remunterà al segle VI. Es remunterà al segle VI. M'agraden molt aquesta expressió. Com ho fa? Amb una màquina del temps que s'ha instal·lat a Can Ginestats. Doncs, efectivament, es remunterà al segle VI abans de Cris, doncs els hiverns van viure a la pel·línsula l'any... Bé, l'any, des del segle VI, com deies, fins l'1 abans de Cris. I per tant, són més de 5 segles, són 500 anys, en què van resoldre un llegat important al material com territorial, que, segons David Garcia, no el tenim gaire en compte, de vegades. L'esperança havia durat en aquella època, doncs, era de 35 o 40 anys. Per tant, hi va haver moltes generacions, i des de llavors a Catalunya ens han quedat amb bona part de la seva toponímia, i amb molts jaciments hiverns. Un exemple ben a prop nostre és la penya del mort. La penya del mort, que a molta gent li diu la penya del morru. Sí, exacte. És un morru, eh? Exacte. És un dissimen hivern. Allà hi ha el dissimen hivern, que hi ha les cambres mortuòries, tot allò que explica el Manel Tripoll, quan ve el programa que fa història de Sant Just, i després també hi ha una torre d'Aguaita, que aquesta torre d'Aguaita que hi ha no és dels restes hiverns, correspond a una fortificació que es va fer segles més tard, segle XIV o XV, que servia per guaitar, per mirar, a veure qui venia. Doncs, de fet, això, cada dia, a més, es descobreixen els aixements i troballes arqueològiques. De tota manera, segons el Conferenci Ended Amar, creu que aquesta poca difusió es deu també, en bona part, el poc interès de la classe política i els ciutadans, però justament pel desconeixement d'aquell període de la seva importància, i també fer-ho autocrítica per part dels historiadors. Per tant, tothom, qui tingui interès, ha de descobrir una mica més de tot això, que també forma part de la nostra història, al local de les seves, a la Teneu. La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberto. Atenció, pares i mares, que ens estigueu escoltant. Avui arrenca un tallet pràctic al casal de joves per aprendre a posar normes als vostres fills, que són uns gamberros i que... no, perdona, si no... Fuets, no. Però que són uns gamberros, n'hi ha molts que sí. Els vostres fills no us fan cas. A la taula Manel, no em dona la gana. Doncs què passa? Avui hi haurà 3 sessions, durant 3 dijous, seguits, perquè els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars i convivència a casa. Que desperis la taula aquí! Són 3 sessions, des d'avui, també dijous que ve, i l'altre dijous. S'hi han apuntat una trentena de persones. Vull dir que, en principi, la gent que no ho hagi fet ja no hi pot participar. En principi, hi ha molta gent que vol saber com posen normes als seus fills. Sí, sí, sí. I l'objectiu principal és que els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars i la convivència a casa, que és important. És un taller participatiu i per tant que la gent pugui identificar i desenvolupar habilitats educatives per millorar el control sobre els fills. Una activitat que organitza la rejuíderia d'acció social, que s'adreça a famílies amb fills entre 12 i 17 anys, i es treballarà, per exemple, la comunicació interpersonal, les normes, evidentment, els límits i també la gestació de les emocions. El dirigirà la neuròloga Amparo Junquero. Política local. Atenció perquè avui la secció local del Partit Socialista, a Sant Lluís, organitza una xerrada sopar per aquest vespre. El convidat és el jutge José María Fernández Ceijó. Ceijó. Així de primer es potser no et sona el seu nom, a mi tampoc, però sí que t'explico que va aconseguir que el Tribunal de Justícia, la Unió Europea, aturés-te amb probablement altres donaments, segurament et sembla tot bastant més interessant. Home, sí, la veritat és que amb molt més... La seva patícia va fer que el Tribunal dictarien... Que vols que vagi?No, perquè s'haurien de comprar tiquets. La seva patícia va fer que el Tribunal dictarien. Però és interessant, i com que no n'hem parlat, doncs va la pena dir que es fa avui a Sant Just a les 8 del vespre. La seva patícia va fer que el Tribunal dicta miners, que la llei hipotecària espanyola té claus les abusives i que les protegeix la població. Un sopar que es fa al restaurant Sant Just, el carrer de la font número 17, i ja no es poden comprar aquests tiquets per assistir-hi. Perdoneu-me la ignorància. Hi ha un restaurant a Sant Just que es diu Sant Just? No, no, no, no... No ens hem parlat, em sembla. Hauríem de trucar perquè ens convidin a sopar i valorar si hem de parlar d'ell. Jo no us faig de plenar. En fi, 5 i 17 de la tarda. Continuem a l'Apanya del Morro, Carme, moltes gràcies. No te'n vagis si no vols, perquè arriben els moments per al Marca. Allò que fa la gent del canji qui pugui, program a mítip d'aquesta temporada, a Ràdio desvern, i que se met els dijous de 9 a 10 del vespre i que el fan l'Imano López, la Clara Aguilar, l'Adrià Calvo o la Clàudia Barbaram. Avui a les 9 del vespre. Ja hem fet la promo, i ara escoltem els moments per enmarcar, que és una mica les cagades de la ràdio. Segur que... no sé, segur que està la Carme per aquí. Però potser estic jo, també, eh? Que no ho sabem. Això s'ha tret el forn, que m'ho acaben d'enviar amb mateix, eh? Moments per enmarcar. Passen 12 minuts de les 10, un moment de saber l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Buenos días, princesa. Hola, bon dia. Et vaig molt contenta, avui. Som-hi, muy feliz. Sí, bé, és... digaus, fa sol. El xipidón, todos los días are el sol, el xipidón. No és digaus, eh? És dinicràs, roman. Ah, fenomenat. Sí, te lo hace más feliz, pensar que es digaus. No, però és que ara començaré parlant d'una notícia que té a veure també amb digaus i, bé, el subconscient. Sí, clar, clar, clar. Parlem del que toca, de... Parlem d'actualitat i de la calçotada d'esquerra que es fa aquest dissabte. Sí, segur. El diumenge. Sempre igual, sempre igual. Diumenge, l'acompanyi, dimarts, digaus, acompanyi, dissabte. Volien dir la... I és moment de parlar del temps amb el Carles Hernández Rios. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Veig que portes documentació? No, no, és un paper d'un programa d'ISI. Sí, de l'UAT, de demanació, és un paper d'ISI. Bé. Tendem-sies, entrevistes, tallers. Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. Informatiucomarcal.com La penya vol morre cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Finalment el vídeo m'ha quedat net, de course i bol Silent Nights Trucker. M'amag Crown faig en meravelleria. Continuem en directi al programa. Cadascun cada setmana tenim amb nosaltres a Júlia Pagatarda. Però, per cert, a WE, No! Tens la celebració a la secció de Julià Embrèller. La primera secció que jo conec de ràdio, que a les 10 seccions celebra alguna cosa. O sigui que, Julià, una bona, banderret, felicitats... Mua, mua, mua... Gràcies. Has portat algunes pastes o alguna cosa per celebrar, que ja fa 10 seccions, 10 convidats, que estàs amb nosaltres... No... Me'ns faig cara de... No gaire, no? Crec que no. Bé... És ben, és ben, ho porto. No has portat cap regal, ni res. Sí, he portat un regal. No he portat tres regals. Has portat tres? Sí. He portat tres... Bueno, quatre. Quatre? Coma? Escolta, tu, això va creixent a mesura que va ser... És que quan acabem tindrem 10, eh? Sí, sí, sí. Clar, un parquet de home, un parquet de les seccions. El primer regal que has portat. La Sèlia. Home, Sèlia, bona tarda. Bona tarda. Home, tarda, que ja va ser una de les convidades, no? Una portada al ministre de les Amics de Junià Embrèller, parlant de futbol femení. Sí, sí, sí. Ah, molt bé. Que has caprat tanta gent aquí, que ja... Casament m'oblidava, no? Gràcies per venir, Sèlia. De res. Molt bé. L'altre, doncs, te'n recordes de aquella noia que va venir la Sandra? Sí. Que va portar aquelles alts marcials, que... Sí, sí, sí. Te'n recordes, no? Sí, que me'n recordo. El podem veure o escoltar el regal que tinc? Ah, que s'ha fet com un... els millors moment de la secció. Sí, he fet com... Sí. Ah, The very best. Vale. The very best of Juli Embrèller and her friends. Doncs per tant, la Sandra López, quan vas d'aquí al programa. Sandra, què és això del Cuxo? Doncs són unes alts marcials coreanes. Ah! Tu fas alts marcials? Bueno, feia. Ah. Veig que avui estem parlant més de moda, que... Sí, no? No, no, però per què no, eh? Vull dir que... També està bé, no? Sí. Què et poses, per les puntes? Què més et poses? Et poses de condicionador? Recapitulem, o sigui, el shampoo. Ara, condicionador. Suavitzant. La mascareta. Protector de la planxa. Zero. Quantes coses que es posaven, eh? Vam començar a parlar amb el Juli Embrèller. És un art marcial que encara no hem definit. Ho vaig estar escoltant i havia cada versió que tu deies. Una que deia jo que ho deia la Cristina Comerà. Cuxo, no sé com ho deia. Era un nom complicat, amb què és fàcil fer judo, per exemple, eh? Que és fàcil d'entendre com coneix. En fi, vam acabar parlant del que es poseu al cabell. La moda, clar que sí. La moda del cabell, que també em sembla que va ser en aquella secció, de que avui en dia totes les noies... Sèlia, nosaltres d'acord amb nosaltres, també, que veig que sí, perquè porteu al cabell totes molt llargs, no? Ah, sí, sí. Totes les noies. Vosaltres que teníeu 17, no?, més o menys, 8... Vosaltres de totes les noies, de 15, de 16, de 17, 18... Escolteu, totes teniu el cabell superllargs. Em venia un problema amb el cabell de la Sèlia. Sí, sí, jo el tenia més llarg, encara. Més llarg que encara el tenies, i era perquè el portes tan curt. Perquè me'l batalla a la Júlia. A casa. Sí, li vaig... Jo, va, no?, ser perroqueres, una vegada així... No, perquè es volia tallar les puntes. Ah, te l'estallo jo, no? Sí, i vam tallar una mica més del compte. I per què...? Això fa molt, les noies, Jordi, perquè jo també ho vaig fer quan era més jove. Jo ho feia altres coses, que tampoc no calen detall amb els meus amics, quan tenia 15 anys. De totes formes, jo us vull preguntar si, Sèlia, tu has descobert per què hi ha aquesta moda de tenir el cabell totes, el cabell tan llarg. I llis i llarg, no?, llis i llarg. Sí, no ho sé, no tinc ni idea. No ho sabem, no? Queda com més sexy. Oipa... Queda més sexy. Clar que sí. Podria ser, podria ser, podria ser. En fi, tenim més talls d'aquestes. Sí, tinc més regals. A veure, un altre regal. El teu, el teu. El meu, ai, moltes gràcies. Que és el dia que em vas voler fer una entrevista a traïció. Sí, m'ha quedat molt bé, no? A veure, escolta'm-ho. Home, tu... Jo? Però què dius? De debò. Avui em portes a mi. Segur-ho, gens, que jo no el sabia. Quina sorpresa, Júlia, no m'ho esperava. Sí... Té ningú, Jordi. Jo què t'he fet, com de convidat, no? Clar, de tot el convidat, ara porto jo el programa. Ah, portes tu? Exacte. Vinga, doncs, bona tarda, bona tarda. Què, com va, bé? Bé, mira, aquí estic. Vols acomiadar un espai d'una pas a la publicitat, Júlia? Vinga, anem-hi. Com et surti? Ara d'aquí uns minuts tindrem l'esos d'Arcs per parlar sobre el Boxer. I, bé, no ens faci mala publicitat, no? Molt bé, molt bé. Molt bé, Júlia. M'ha quedat molt bé, eh? Sí, molt bé, jo vaig passar-ho molt bé, aquella secció. T'estaves com un to maca. Sí, m'agrada moltíssim, bé. Home, com oblidar-ho. Sí, sí. I també, el tercer regal, has dit que el quart hi ha últim? També, te'n recordes la Txènia, que on teniu com un estrictis imaginari? Te'n recordes? Perdona, aquí hi ha la penya del món. No, això deu ser d'altra prova, o alguna cosa. Aquí a la penya del món, hem tingut un estrictis imaginari. Allò que te'n recordes, que ens va explicar que va tenir un problema amb el ballador? Ah, sí que me'n recordo, que era la que jugava a Waterpol a Femení. Exactament. Que aquella setmana ha passat, ho hem passat l'altre dia. Sí, sí, van sovar. Van sovar contra les primeres i no van anar bé. Fàcil de llobrar, que, en fi, una abraçada a la Txènia Font, que ens explicava... re, un petit etal que va tenir quan jugava a Waterpol a un dia. Sí, sí, a mi m'han tracat el banyador més d'una qüestió. Veus? Te'n tracat el banyador més de una qüestió? No ho veus? Què fas, què fas, quan t'ho deixis tota l'aigua amb el banyador? Imagina't que hi ha passat que hi ha l'entrenador per fer un canvi o alguna cosa. No, és que, almenys has sortit algun dia de la piscina. Com ho has fet, Txènia? Què ha passat? No cal que hi sortis a la piscina, perquè se'n va veure tot. Se'n va veure tot? Sí. I va ser aquí a la piscina? Pobre, no, ja. Jugant? Sí, sí, tot. Però amb un recàmbit de banyador o alguna cosa, no? No, perquè era al final del partit, i llavors... Ah, sense, és igual. L'entrenador em va dir que no em canvies el banyador. Perdó, no m'has trobat? Li heu de portar molt. Home, no, o sigui, mig trencat. Tens trencat, jo no vull dir res, però... I quan vas sortir, que no... Aguantant-me'n com el podia. Tens un moment, més tens. I tant, i tant, i tant. Quina escampació, em sent. Aquí, ja ha passat. Perdona, perdona, aquesta història ha fet fortuna, perquè l'hem explicat més d'una vegada al programa, re el que va venir la Xènia, i ens ho va explicar. En fi, per cert, Julià, volem iniciar una nova etapa, no?, a la secció dels amics i les amigues de Júlia Atenella, i cada setmana, si portes algú, jo tinc una idea, a veure què et sembla, parlar de si tu veu aigua, parlar dels diferents oficis que es poden fer a la vida, i arreu dels Covid i del que volen fer els convidats, parlar una mica de les diferents carreres, com arribar a aquella professió, que s'ha d'estudiar i tot plegat. Potser la gent, 15, 16, 17 anys, 18, que s'està tornant a fer una carrera, l'hi n'hi era bé saber, quines possibilitats té el món laboral, i si vol treballar d'allò... Suscriptat, Jordi! Bueno, però escolta, l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, Julià. O sigui que, malgrat tot, cada cosa està... Està molt difícil, eh, Jordi? Cada dia no s'ha esmorralit en més a nosaltres, jo crec. Sí? Us diuen coses, els professors? Sí. Diuen que estudiant durant molts anys perquè això... Que estudia. Va per allà, no? Sí, sí. I entre vosaltres, perquè vols fer un segon de patxillerat? Sí. I comenteu, entre vosaltres, de què estudiar, de les opcions de futur, de feina i de treball? A veure, la gent... És que veig que la vostra cara ha canviat de cop de porta. No vull entrar en mal rotllo, però... És que a veure, es comenta... A veure, bàsicament es comenta això, no? Que vols estudiar i tal, però... del tema feina i així... És que està tot tan difícil que dius... Quan acabi, marxaré, tothom diu que vol marxar. Tothom vol marxar. Si ara mateix la gent de primera i segon de patxillerat vol marxar fora a estudiar l'any que ve, o quan acabi a la universitat, no vol marxar, no? Sí, és el que et diuen. Tu ho estudia, però estudia per marxar, no et quedis aquí perquè no trobaràs res. Bé, no sé si és el cas de la nostra convidada d'avui, que repeteix, que és la Sèlie Bernal, Sèlie bona tarda de nou... Tu vols marxar? Sí, jo vull marxar. I marxaràs o no? Sí. A on? Estats units. Estats units. I quan marxaràs? A l'agost, per finals. I com és que marxes? Per estudiar. L'anglès. Sí, sí. No, si l'anglès ja el porto bé. En general. Sí, en general. Vaig fer segon de batxillerat a Estats Units. Sí. I com a intercanvi, o és que et vas a una casa de collida o com...? No, vaig jo, sí. I no ve ningú. Vaig tu sola? Vaig sola. Sense família ni res? No, sí. Sola, i allà amb una família estaré. Buscar una família que sigui del meu perfil. Què va dir del teu perfil? Home, jo demano que si potser tingui germans, si potser que estigui en un lloc més fred, que no faci gaire calor. Tu buscan segons. No ho sé. No m'ho estan escullint. Quina tens pensada, tu? Escolta, és Ordi. Sí. La que em vas dir l'altre dia? No, m'agradaria molt Chicago, però... Chicago, home. Està molt bé, Chicago. I a l'Àscar. A l'Àscar... amb la Sara Palin. Mira, em va dir un dia... No, no, sí, jo me'n vull a l'Àscar. I jo... Home, allà a l'Àscar, que ja foques, no? No, però es passa fred. Està molt al nord, no? Està molt al nord, a l'Òscar. Per què t'ho diria més, per exemple, a Costa Est, Costa West? Chicago està molt al centre. És que m'és indiferent. Mentre es m'envagi a Amèrica... Tu vols més fotre el camp ràpid, no? Per què? Sí, devut a la situació que hi ha aquí, perquè tu penses que, realment, jo què sé, ha passat alguna cosa que no cal que ens expliquis. I vols pirar? No, sí. Vaig bloquejar un munt i ho vaig deixar. I jo no volia tornar a començar a la segona batxillerat aquí, perquè sabia que no podria, que m'estressaria un munt, i vaig dir, doncs me'n vaig fora, que tinc la motivació de si estudies, et quedes allà i llavors te'l treus. És la única solució per treure-me així, i ha començat a fer una altra cosa. Bé, doncs t'esquiem moltíssima sort, i no sé si... ja has anat a què voldràs estudiar després. Però, clar, una cosa del batxillerat, que allà tampoc no sé... em quedo a ser, no, nines, o i l'època... De li faré el tema. És el grau 12. El grau 12. I després hi ha universitat i tot plegat, i què t'agradaria estudiar a la universitat? No ho tinc clar. Però me'n vull anar cap a Udivisuals, Imatges i Socs... Ah, mira, una mica com també tu i Júlia. Sí, sí, sí. Avui seria una bona idea parlar de si algú vol estudiar, per exemple, a comunicació Udivisual, en alguna universitat catalana, de les sortides professionals, quines signatures es donen a la facultat, et sembla o no? Sí. Jo he mirat així una mica per sobre, perquè, clar, també estic buscant jo per anar a estudiar. I he mirat... M'he sentat a la universitat que potser... no sé, a la Pumpeu Fabra, que potser és la que et demanen més nivell, o t'exigiran més, no? I he estat mirant això de les sortides professionals, i la veritat és que... A l'Udivisual em sembla que es pot estudiar a l'Aubic, per exemple, a la de Barcelona, a Vallaterra, a l'Autònoma... I també a l'Aubé no em sembla que no, però crec que no, però... Sí, sí, sí, sí. Ah, sí, també a la de Barcelona, també. Sí, perquè la nota de talla és molt més baixa que... O sigui, per les de la zona de Barcelona, les notes de talla et demanen... Crec que era a la de Barcelona un buit i algú, ara de Vallaterra un nou i algú, i ara a Pumpeu Fabra un 1028. Sobre què? Sobre 14. Sobre 14, que a la meva època era sobre 10. Sí, ara també. Quan has dit un 1028 he patat. Aquí m'ha d'haver empatat el baròmetre. Aquí m'ha d'haver empatat el baròmetre. Aquí m'ha d'haver empatat el baròmetre. Aquí m'ha d'haver empatat el baròmetre. Si hi ha l'autònoma seria un set, però no un 6 i pico, i l'altra també seria un 6. Quines són teves professionals? Té comunicació a l'Udivisual. Jo li he per cert... Per què t'agradaria estudiar a comunicació d'Udivisual? No sé, perquè és que tampoc... Dintre del camp de la branca social humanística, no que és el que estic fent social jurídica aquesta. A veure, respecte, jurídica aquesta. La ciutat, és el que has escollit. Com a mínim no hi ha números i física i coses. Clar, hi ha números i faig mates. No comparem, eh? Ell estava bé als científics. Tot per als científics? Les mates als científics són més complicades. Les del social són bastant... Escriu-les, mates, portem. Va matar. Doncs això, no? Dintre d'aquesta branca, potser és el que més m'agrada, també, des de fa temps que havia pensat en això, perquè el meu cosí també havia estudiat. I no sé, les sortides que té jo també m'agraden bastant, no? Perquè són, no sé, com realitzadors de tele, o directors de cine, o productors també de cine, de tele, de ràdio, de tot això. O també llavors pots fer de guionista, o design d'interactius, que això encara no he sapigut el que és. Espera, en design d'interactius... Que no sé, les webs, no? Suposo que hi ha això, no? Potser, i quina sortida professional hi ha, en principis històries de comunicació i visual? Per exemple, també pots fer de crític investigador cinematògrafi, que hi ha això d'audivisual, o, evidentment, professor d'audivisuals estudiat. Un cop acabes, no? Suposo que hi haurà bastantes més que, en realitat... De fet, tu, Cristina, vas a la teva comunicació o periodisme? No, jo, periodisme. Jo vaig fer el grau superior abans de fer la carrera de producció audiovisual, ràdios i espectacles, i televisió i tot això. I jo, personalment, per la meva experiència, sí que recomano fer un grau superior. Sobretot per la gent que vulgui fer comunicació audiovisual, perquè jo vaig aprendre molt més en dos anys de productora, sí, com fent de producció, que no passa a la carrera en quatre anys. Sobretot de coses tècniques d'aquestes, és a dir, a la televisió. Moltes vegades, a l'home del temps, utilitza un croma, per donar el temps i ensenyar els núvols i tot això. Doncs, a la carrera, en periodisme, almenys, no sé a comunicació, però a periodisme mai hem fet un croma. I jo em vaig quedar una mica subta, que no t'expliquin realment com utilitzar una mica la taula i com fer un croma o fer coses d'aquestes quan sí que tothom estan explicant un grau superior. Clar, però dius-me, potser sí, per comunicació audiovisual, segur que ho expliquen en algun moment. No espero que ho expliquin perquè sí, no? De fet, quines són les assignatures? No, perquè igualment, això que estava dient la Cristina, que també li vaig preguntar a l'altre dia al meu cosí, ja em deia que ell també en deia alguna cosa similar, que potser no prens tant fer la carrera sinó fent pràctiques, o sigui, amb l'experiència, perquè la carrera et preparen, però més teòricament, no? T'expliquen les coses, però no et diuen el que et trobaràs després. No clar, i a més, el fet de donar a Julià, però, per exemple, de venir aquí a la ràdio cada setmana, doncs ja et donarà punja. Ai, de qui ho ets? Amb una història diferent. Les assignatures que podríem trobar a comunicació audiovisual, en aquest cas, la pot veure febre. Febre, sí. El que m'està agafant amb mi només hi ha d'escoltar assignatures, perquè jo fa anys que ja no estudio. No he agafat un recull poques, eh? Sí, a veure. Per exemple, la història del cinema, la història de la televisió, també es fan tallers de fotografia o com fer un guió, i llavors fan tallers d'il·luminació i tallers de so, i, per exemple, de muntatge audiovisual. Són algunes de les assignatures que ja et pots trobar, suposo que, després, aquestes són... entre diferents cursos, no? I llavors, per exemple, la història del cinema i de la televisió és el primer any, i després tallar de fotografia, crec que també és el primer any. Però com fer un guió i el d'il·luminació i so, crec que és el segon i el tercer. Perquè les coses més pràctiques costumen estar en el cap al final. Sí, sí. Julia, tinc una sorpresa per tu, que no t'esperaves. Sí, mira, mira, ara què, ara què? No, perquè tenim una persona que no estava escoltant d'aquí de la ràdio, que ha fet després la barbella, tranquil·la, dona. Té una persona que és la Carme Verdoi, que ha fet comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra, precisament, i ens podeu explicar una mica més... d'això que ens explicaves. Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Escolta, estàs molt... bona tarda, Carme. Bona tarda. A veure, quina valoració fas tu de comunicació audiovisual a la Pompeu Fabra? Ui... Com a carrera a la Pompeu Fabra, sí, com a resultat no està malament. Que passa que crec que és una carrera que s'hauria de millorar bastant. Sí, en quin sentit? Perquè, clar, per exemple, la Julia està aquí indecisa, no sap si... si ens crius allà o no... Bueno, jo crec que és massa poca específica, potser, que vol avarcar com moltes coses, perquè pretén que puguis dedicar-te a moltes coses diferents, i llavors, també, el que fa és que molta gent, que potser li interessa el cinema o l'interès del periodisme, el convents indienli que s'apunti a fer comunicació audiovisual, i en realitat vol fer cinema i hauria d'anar a escac, o en realitat vol ser periodisme, i hauria de ser periodisme. Llavors, si a part d'això sí que t'interessa, la ràdio, la tele i el món del guió, llavors jo crec que pot ser interessant si saps encabinar-te també i triar, doncs, a més d'enllà del que fas a la carrera, podré fer coses com això, van en la ràdio o si t'agrada fer curs, i intentar fer sempre alguna cosa més que el que et doni a la carrera, que és molt bàsic, crec que podrien aprofitar-hi molt més. Per tant, pel que dius, el que fan és un test molt ampli, dins del sector audiovisual, però, clar, com dius tu, ja de tot, des de redactar notícies, fins a fer, fins a tot un curmatratge, que no té res a veure, una cosa amb l'altra. No, i a mi t'obliguen a fer-ho tot, però vull dir que sí que llavors, que això té la pompeu i està molt bé, i llavors pots dir, mira, doncs jo, per exemple, després no m'hi he dedicat, però vaig fer un projecte de guió, d'una tele sèrie i tot plegat, i llavors triar una mica el que et t'interessa i triar més de signatures per aquí i dedicar-t'hi més. Però la sensació una mica és que et sents una mica les taulletes. Clar, vas fer un curmatratge a tu, no, a la pompeu? Sí, algun. Un que sorties tu, Jordi. Clar, per això. Sí, tens raó, aquell era bastant... Un curmatratge amb 8 mil·límetres. Sí, sí, era un curmatratge... El candidat hi ha un Òscar, eh? Per cert, tu, en aquell curmatratge què feies, Carme? Jo feia direcció artística, si no equivoco. Pot ser. Sí, pot ser que tenies els sobres per allà i tot, no? I producció, suposo, llavors. Molt bé, d'acord. Sí, producció, molt, molt. Julia, si vols preguntar alguna cosa, fes-ho ara, perquè és de moment. Perquè és això el que estava pensant, no el que deia ella, que és una mica de tot, no? Que no hi ha res que et prepari, específicament, per fer una cosa, no? Perquè tampoc hi ha algun... Per exemple, si volgués dedicar-me a fer guions, tampoc hi ha cap carrera, no?, que tu... que t'hi porti. No, que passa que... Si... aquí et donen... Jo crec que per fer guions sí que tenen algunes bases, però que tu has de fer molt tu a fora, tot. Que això, en el fons, tampoc és tan dolent, suposo, però clar, jo crec que quan tens 18 o 19 anys, costa molt de veure les dues de fer allà, i no sé quants llibres, i fer-ho de coses tot el dia. Julia, tu vols fer guions? No sé, no... Ho dic perquè a l'escola de descriptura de Taneu, de Sant Just, per exemple, podries anar a fer encurs, o sigui, allà... Veus? Però ja li estàs dient que faci coses fora de la carrera, és això, l'esperit. Clar, sí, clar, és això, no? És anar fora de la carrera a buscar-te la vida, perquè si no no faràs res. No, a veure, també hi ha coses que estan bé. I hi ha una naturada que em peu, per exemple, o almenys, perquè em vaig anar jo, que estan molt bé, per exemple, els arguments universals, que fa poc la setmana passada o l'altre, us va recomanar un llibre, l'Arnau Consul, els dijous, que era d'arguments universals, doncs els que han escrit el llibre fan una segonatura allà, que va justament d'això, i està molt bé, o hi ha segons natures interessants. Què passa, que són molt curtes? Carme, t'agrada el nou rum que ha pres la secció de Julia, que és parlar d'oportunitats... Sí, sí. ...al món universitari, per després dedicar-se a les professions diferents, perquè hi ha gent que, clar, t'ho dirà perquè estarà molt laboral, i en principi ja ho hem passat d'això, però hi ha gent que està posant escolta, que està indecisa, de 15, 16, 17, 18 anys, i diu, què volia fer? Doncs mira, a partir d'ara, cada dijous, amb la Julia parlarem d'una carrera diferent a les universitats catalanes. Sèlia, volies fer alguna cosa? Sí, vull fer-li una pregunta. Si pots tirar enrere, tornes a fer universitat o te'n vas a un cicle? Jo? Sí. Doncs no tinc clar si tornaria a fer comunicació civil visual. Ah, va. Que passa que a un cicle tampoc no crec que n'hi hagi cap que trobi concret, però la comunicació civil visual, jo crec que... Perquè després m'he dedicat molt al periodisme, i és potser millor fer una carrera concreta, tipo cintes polítiques o economia o humanitat, i després el periodisme. Perquè, per exemple, tu, Carme, que ara has estat co-dejant amb grans redaccions, a part de la ràdio d'Esvern, com la de RACU, eh, alguns estius, allà la gent que té periodisme, comunicació civil visual... Allà, és pràcticament periodisme, i gent que, per exemple, ens ha fet abans polítiques, potser econòmiques, i quan dius que fas comunicació civil visual, em miren fatal. El miren malament? Què dius ara? Totes les periodistes, eh, no passa res. La redacció de RACU, si dius que has fet comunicació civil visual, em miren malament. Home, diuen, ah, sí, com és, que tal, quan... Oh, com em despreci, no? Miri'm, guanyós, miri'm, dies. És una periodista, aquest, el meu cumo. En fi, Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé, i endavant amb la carrera, eh. Tu pots, vinga. Adéu, fa tarda, adéu. Ho hem de deixar aquí, Júlia, moltíssimes gràcies per venir una setmana més, enhorabona per les teves seccions, felicitats. I ara fem aquest canvi, la setmana que ve, portaràs un ciutadre, una convidada, que ja no seràs tu, la gigant, per parlar del que vols fer, sinó del que vol fer ella i a veure com està el mercat laboral i tot plegat. En fi, i també agraïm a la Celia Bernal, que s'hagi passat una altra vegada pel programa, Celia, gràcies per venir, i que tingui... En good luck, eh. Next year, que vagi molt bé, bona tarda. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat, i tot seguit a la penya del Morro. Parlem dels gossos, pastor, amb el nostre educador, que ni particular, l'Albert Capaper. Fim d'ara. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, que no havia el meu germà, que va amb relliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre, a casa. Jo vaig ser gots a tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. A l'obertament.org. 3, 4, 6 de la tarda, continuem a la penya del morro, i ara arriba una de les teves sensacions preferides. Cristina, no m'enganys. Perquè sí, però ja sabeu la cara, que t'agraden els gossos. I, com cada setmana, nosaltres parlem amb un dels nostres educadors canins, que es van tornant una setmana, sí. Una setmana no, la Rosears i l'Albert Capapella. Avui és el torn de... a veure qui serà. Hola, bona tarda.Bona tarda. Home, Rosears. Sí que és constipada, l'albert i aquesta... Sí, home, l'albert. Albert, què tal? Avui que, per cert, que t'enganxem entrenant i passejant, no? Correcte. Sí, ara fer una pausa, justament, però sí. Sí, t'agraïm que hagis aturat les teves activitats per atendre'ns la trucada, perquè, de fet... Moltes altres, home. Avui parlem d'una rasa... Bueno, no és una rasa concreta, sinó que són tipus de gos, no? Que són els gossos pastors. Sí, vam estar parlant fa... Sembla que un mes, una cosa així, que podria haver estat una miqueta l'origen del gos, no? La diferència, aquest pas, entre el joc i el gos. I per ser una miqueta en aquesta línia, també m'agradaria parlar d'una bona, un bon grapat de races, que són els gossos pastors, en general, que ara estan molt habituats a viure a les ciutats, a les cases, amb la gent, però tenen una història i un arrel molt... molt interessant. Jo ho considero molt interessant. Jo pensava que els gosos pastors només vivien on, efectivament, hi havia remat, és a dir, el prepirineu, pirineu, i a les muntanyes, però clar, ara estic pensant que, per exemple, jo moltes vegades, quan vinc aquí a Sant Just, hi ha un tros que és el de... No sé com explicar-ho. On surten... La Isabel de Villena, l'escola Isabel de Villena, hi ha com una mena de jardins que han fet allà... per agafar la PC, la sortida de la Diagonal de Barcelona, com si anessis cap al col·leig alemany, tota aquella zona, i allà, a vegades, trobo ramats de vents que estan agafant i aprofitant i menjant-se les herbes. Per tant, tampoc estan tan lluny. Com són els gossos pastors? Realment, són bastant diferents com són els d'originaris, d'alguna manera. Els gossos pastors, com comentaves, que podem veure per aquí els voltants de la ciutat, o dels pobles que venen a menjar herbes, són gossos que estan molt adaptats a viure en el nostre entorn, en el nostre medi, per dir-ho d'alguna manera. En veritat, l'origen dels gossos pastors té la base en la gran migració del pastoreig, en la transomància. I aquest és un problema perquè Espanya, des de l'any de la decada del 50, no existeix la transomància com a tal. Des que van agafar i van posar els vents als camions, van deixar de tenir aquesta migració, que també forma una miqueta de la cultura del continent. Clar, perquè ja no travessen grans camps ni grans muntanyes per anar a buscar a menjar, sinó com dius tu, els puja en camió en tràilers i els porta en altres llocs on està directament el menjar. Exacte. És una miqueta, potser, més productiva, per dir-ho d'alguna manera, de cara a l'industrial, o de cara prou bastant menys jo, que soc un romàntic, i que m'agrada una miqueta del d'origin, perquè nosaltres, d'això, hem perdut aquí una gran història, hem perdut una gran part de la història. Aquí ens hem quedat veïats. Pensa que, per exemple, a països, com la migració que es fa des de Grècia fins a Macedònia, parlem de voltant de migracions d'entre 600 i 900 quilòmetres. Home... A peu. Sí, no, no, és espectacular, no? De fet, aquests gossos pastors, avui un dia, per tant, com són? Com els podríem definir? Estan bastant grandots, aquí, per el que puguem conèixer d'aquestes grans migracions, que avui encara és d'una terma, són gossos grans, però són gossos grans per a diversos raons. La principal és que, per dir-ho d'alguna manera, de mirar del pas d'un gos gran, el pas que fa el gos és més gran. Llavors, pot recórrer més quilòmetres sense cansar-se tant. No. Si guava, per dir-t'ho de l'extrema més heavy, un quilòmetre igual havia de fer un milió de passes. Un San Bernardo per 100 quilòmetres, potser amb 100 i entre prou. A veure, amb el conseqüent gasto energèlico, que això comporta l'estalviament del San Bernardo, aquí seria important. Però, precisament, el San Bernardo no és una de les rares idònies per parlar d'això. Perquè quan parlo de que són gossos grans, són gossos tipus grans, no parlo, precisament, de tan grans com San Bernardo. Això ja es podíem dir que són gos gegants. Parlo de gossos tipus pastors alemanys. Hi ha el que podem estar habituats de veure, en realitat, els gossos d'aquí a la ciutat. No són tan diferents. En qüestions físiques, com sí que són molt diferents, en qüestions de comportament. Qualsevol gos pot ser un gos pastor? Sí, no hi ha rares ni idònies ni perfectes ni millors ni pitjors. En veritat, el que fa que el gos sigui un bon pastor és quincreixament té aquest gos. A part que tenen percentatge, com podríem parlar, de qualsevol història a nivell ensinistrament, que té un percentatge genètic, per dir-ho d'alguna manera, però té molt a veure, molt més a veure, amb com es crida aquells gos, en quina enviència està criant, com creix, quina és la seva idea de la vida. Perquè no deixem de parlar d'un depredador natural. Gos és un gos que és un animal que, per naturalesa, aniria a caçar aquells remats. Però la manera en què s'ha criat aquells animals han creat el contrari. Hem vist que l'ideal és protegir aquells remats. És una història fàcil de aconseguir. No, no, no, clar, perquè, com dius tu, la tendència és anar... Potser, a veure què passa... A vegades, al llop i al gos, en un gos pastor trobem el comportament pràcticament distant, completament distant. Perquè un llop que és a prop d'un remat d'ovelles té unes intencions completament contràries a les que té un gos. Molt tant. Si vols fer alguna cosa més sobre els gossos pastor, perquè, si no, jo tinc preguntes per fer-te sobre altres temes. Jo, mira, com m'ha d'haver curiositat, perquè jo, quan m'ho vaig veure, em vaig pressionar una miqueta, la migració aquesta que comentava, precisament, la de Grècia a Macedònia, pensa que es poden ajuntar entre, aproximadament, unes 500.000 ovelles. Per fer-nos una idea, una expansió bastant gran. Home, són moltes ovelles, de 600.000? Sí, sí, ràpids, però són moltes, eh? Doncs, aproximadament, hi ha 350 morres. Que és el que es diuen. Són remats, però allà en les seves llenguatges diuen morres. I això suposa, aproximadament, 1.000 i 1.000 de gossos pastor. Això, quan parlava de lo que estem perdent aquí a Espanya, agafant els vents i posant-los als camions, hem perdut bastant, en aquest sentit. Clar, sí, home, és un fet més fàcil. Però vols dir que avui en dies podria fer, en totes les carreteres, totes el trànsit... A mi m'agradaria poder fer. Mira, un dels privilegis que tenen per precisament en grats migracions és que els pastor no tenen una nacionalitat, que no necessiten un passaport per passar un país a l'altre. No passen per les fronteres. Tenen molts privilegis en aquest sentit, que jo no crec que fiquin privilegis, sinó que és el que sempre s'ha fet, i que s'hauria de fer. Pràcticament tenen idiomes propis, tenen una cultura molt diferent, a la que tenim en general. És bastant curiós, el fet que... i el fet que ja no tinguem aquí, sí, és un problema. Jo considero que sí que tenim una gran perda. Bé, la veritat és que és un altre servei, una altra utilitat, que podem trobar els gossos avui en dia, amb els gossos testos. Crec que tindrien bé incendis, també seria un tema tan incontent. Ah, sí? Home, tu et penses que per allà on van passant van atajant. Clar. Bé, jo he estat bé dit el tema dels gossos pastor, però jo volia preguntar altres coses, Albert, perquè, per exemple, no sé si... Aprofitant que l'Albert és educador caní, no sé si serveu estimats urgents, que us podeu posar en contacte amb la penya del Morro per comentar-nos qualsevol problema que tingueu amb el vostre gos, demanar consell o qualsevol història. I, per tant, volia preguntar-te, ja que tenim Albert, quins són els problemes més freqüents pels quals et truca la gent? Doncs els més freqüents són com, a vegades, en parlant, de problemes que tinc al passeig, en la corrella, que el meu gos s'està fent gran i tira molt de la corrella, que són el que fa incontrolable. A vegades, a la junta, que són fein controlables, sembla que es volgui menjar als altres gossos, comença a ser agressiu o té comportament una miqueta que no ens agraden, i també per un altre banda, ballar, si tenim idea o tenim la noció que el nostre gos és agressiu en persona. Quan ja veiem que el gos... o ensenya les dents a un veí o ensenya les dents a un nen, ja de seguida posem el crit del cel i truquem algú. Per tant, aquests problemes són els més bàsics i més comuns i es troba la gent quan demana l'ajuda d'un educador que n'hi, els problemes en la corrella, els comportaments, o, per exemple, l'agressivitat desmesurada o de cop i volta que poden tenir els gossos cap a altres gossos o cap a altres persones. I també hi ha una categoria que és... que jo, amb una categoria, em recometa, que seria quan el gos ens destrossa la casa. També és una cosa... Sí, esperem pensar que són tres grans categories, també si em recometa, però que, en veritat, són com la punta de l'exerc, d'alguna manera. Clar, i... Nosaltres veiem més molest, tant en la convivència. I com es poden solucionar aquests problemes? Realment, una primera visita, si tot és viable, efectiu, no estem parlant d'un cas extrem, d'agressivitat extrema, alguna primera visita, normalment, es poden fer molts bons avanços i donant la informació a la quadra, donant unes pautes, que, a vegades, haurien d'adaptar una miqueta a l'individu, no? Hi ha un... un estàndar, una... Un furum perdut d'alguna manera, algo... Però hi ha una tàctica, no? General per tothom? Com per exemple, alguna general, però, més o menys, encara que no sigui per a tothom. Què més dius, per exemple? Perquè, quan li preguntes a la persona, en sí, per què tira de la corretja, un percentatge altíssim no sap per què tira alguna cosa de la corretja. Llavors, la meva misió, simplement, és dir-li, d'intentar averiguar perquè el gos tira d'aquella corretja i començar a solucionar un problema. No podem solucionar un problema si no sabem per què passa. Clar, potser el gos a què vol, és una capa... El gos, potser, fujo d'alguna cosa, vol anar cap a un lloc, vol anar a sumar, no? O per l'emoció, excessiva emoció, que tenen... Moltes vegades és perquè tinc ganes d'arribar al parc, a on anem cada dia, perquè així veig els meus amics i tal, i estic no estona de jugant. Però a vegades també té molta relació amb alguna por, amb alguna fòbia, amb alguna ansietat. Perquè hi ha molts gossos que, si passegen un cop al dia, el moment ideal és el moment del dia. Clar, estan molt nerviosos, no? Perquè per ells és com el... Fes-te grossa, sortir a fora, per exemple. No faig re en tot el dia, només que es farà que hi arribi el moment de sortir al carrer. Per cert, quin protocol utilitzes tu? Quan un cop arribes a una visita d'una família... Faig com una separació, perquè faig com un interrogatori d'alguna manera a propietaris, si puc, abans de conèixer l'agost, sense tenir jo la referència d'algú, a vegades és possible, a vegades no, perquè si estan convivint, no sóc jo ningú per dir tant que algú. Però si es pot fer, preferiré sufer-ho, a vegades sense algú amb presència, i després ja passaré a veure algú. Però m'interessa molt la versió que em donin els propietaris, perquè a vegades és clavada la que després et diu algú, i una d'altres vegades, per a les meves masses, no coincides en el que et diuen els propietaris amb el que et diu algú. Jo sé que algú no m'enganyarà. Si ho faig al revés, si primer veig algú, i després vaig a la versió del propietari, començaré a jutjar si m'està dient la veritat o no. Clar, i potser no t'interessa, no? Ni que sigui per respecte, per dir-me'n. Exacte, però no m'interessa estar posant cares o... Si m'estàs enganyant i jo ho estic, jo ho sé, jo no puc enganyar-te, la meva cara també és evident. I t'has trobat en casos que hi ha els propietaris de molts de gossos, que et diuen una cosa i després tu vas i tu veus que amb el gos és una altra? Sí, però és que de vegades ell tampoc són conscient. Per això m'agrada que primer ho expliquin ell de bona fe, i després hi ha alguns de la reacció que tingui, un cop jo li dono la meva versió i el que jo he vist i el que s'hauria de fer, segons veig la reacció és el que després em dirà, això té bona pinta, té bona por, no sé què li diem o no. Sí, però si a tu un propietari t'enganyo i sobre un comportament o alguna cosa, ets la que sigui, tu després no li dius, escolta, m'has enganyat o sí? No, en principi no, jo no estic allà per jutjar ningú. Jo estic per fer d'advocat entre un demediador, per dir-ho d'alguna manera, entre el gos i ell. Si ell m'està intentant enganyar, és com si tu tinguessis un advocat i l'enganyessis també l'advocat, seria un problema. Clar, clar, evidentment. En fi, és un tema molt interessant, però jo, Albert, et proposo, perquè clar, m'he quedat amb el dubte de quin és l'interregatori que fos als propietaris. Clar, sí. Quin entorregatori, per alguna forma, o què preguntes al gos i com avalues el gos, no? Perquè, clar, el gos no parla el nostre llenguatge, però sí que... No, correcte. Té altres tipus de llenguatge que pots expressar i que tu també saps detectar. Llavors, jo... És tan clar que no t'enganya, aquest llenguatge. No, Albert. Correcte. Ja sabia jo que és... Pasa tonto. Mira, Albert, llavors, com que estem a punt de connectar amb la xarxa, per escoltar el vullet i de notícies generals de les 6, tan plaço que el proper dia que parlem, si et sembla bé, parlem d'aquest interregatori que... Bueno, interregatori, em conversa. Sí, sí, que sembla que... No, un té el test aquest que fas. Les preguntes que fas als propietaris i després també què és el que fas exactament amb els gossos que tu visites com a educador que n'hi ha. Et sembla bé? Perfecte. Doncs mira, d'aquí dues setmanes en parlem. Gràcies, Albert. Bona tarda. Bona tarda. Que vagi bé. I efectivament, d'aquí, un segon es connectem amb la xarxa, i a la segona, ara parlem amb la Dolors Puigdemont, del col·lectiu Artejús, que prepara un debat la setmana que ve a Can Ginestar sobre la cultura s'enjust. Bona tarda, us parlem, Sonia Queri i Ramon Company. Les obres per extreure les més de 700.000 tonnes en de llots tòxics, en del fons del Pantà de Fliix, a la Riviera d'Ebre, s'iniciaran, finalment, aquest divendres, tot i l'oposició que han manifestat els alcaldes en dels municipis Riuavall, perquè encara diuen no se'ls garanteix l'abastament en cas d'accident. Devan les veus contràries als treballs, el conseller de Territori Sostenibilitat Santibila, assegurat que s'han fet les actuacions necessàries i ha demanat pragmatisme. Només puc agrair la comprensió que han tingut els alcaldes. Segur que no és el millor dels esquemes possibles, però és un esquema raonable. Jo els hi he agraït personalment, perquè en definitiva hem de combinar fidelitat al territori, compromís amb els nostres ciutadans, amb els veïns, però també un sentit de responsabilitat, un sentit de pragmatisme. Segur que es podrien fer moltes més actuacions, però insisteixo. Les actuacions necessàries queden garantides, i així va fet el ministeri. Nosaltres ens hi hem avingut. La majoria d'aquestes ciutadans seran en dos anys i costaran 165 milions d'euros, que en gran part finançarà la Unió Europea. Aquesta serà la major obra d'aquest tipus fet a Maia Espanya. Els opositors de la macroplanta de residus que es vol construir a fora allà que el vagi a emportar presenten d'aquí una hora un estudi que demostra que el projecte està ple d'irregularitats. Segons el grup ecologista que lidera la protesta, el projecte preveu activitats contràries a la llei europea de residus per al medi ambient. Girona, Sònia Tobert. El projecte de la macroplanta de residus de fora allà que inclou 6 instal·lacions per tractar diferents tipus de residus, però grups ecologistes i veïns de la zona creuen que més endavant s'hi afegirà una incineradora. Avui presenten un estudi elaborat per un grup d'experts que demostra que les plantes tractarien residus altament contaminants. Un dels autors de l'informe, Jordi Vigues, ha afegit que també es volen fer activitats prohibides per la Unió Europea. Com ara, convertien combustibles el contingut dels contenidors de recollida selectiva de paper i envasos. En aquest sentit, nosaltres demanem a l'administració catalana com a resum que diguin no el projecte i que actuen en una altra direcció. A més, la planta es vol construir en un indret els clots de Sant Julià declarat bé cultural d'interès nacional. Els opositors han convocat una manifestació diumenge al migdia fora llac per expressar el seu rebutge al projecte. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiola, ha desafiat els grups de l'oposició a tornar-se a veure les urnes, les properes eleccions municipals en el cas que pactin, presentar-li una emoció de censura. Si al final els perdadors es posen d'acord i hi ha emoció de censura, si els veïns em fan confiança i també me la fa el meu partit, en el 2015 ens veurem a les urnes i al final els veïns parlaran. Avui, el líder de Convergència i Unió de Badalona, Ferran Falco, ha anunciat que començarà negociar amb el PSC iniciativa la possibilitat de treure de l'alcaldia Xavier García Albiola. Falco ha afegit que no es pot abordar encara una emoció de censura i aposta per un govern de transició amb una alcalde que no hagi estat cap de llista a les endarreres municipals. Aquesta primavera es preveu complicada per les persones alèrgiques a Barcelona, les baixes temperatures de l'hivern i les intenses pluges dels últims dies han reduït molt la polinizació del Xiprè, però han creat les condicions idònies per augmentar la del Plataner, que són els arbres més présents a la ciutat. Teresa Garriga, membre del Comitè de Malalties Respiratòries de la Societat Catalana de L'Àrgia i Monologia Clínica, explica quines prevencions cal prendre. Habitar l'alarger, això és el més important, però amb molts cops, sobretot en el cas dels polens, això és impossible. Llavors, aconseguirà posar tractament antistamínic. No ha de ser només quan el pacient té síntomes, sinó que també es pot donar de manera preventiva uns dies abans, quan el pacient vegi que realment els nivells de polen de Plataner estan començant a augmentar, doncs ja veig el tractament antistamínic com a prevenció. I a vegades, amb això no és suficient, s'ha de passar fins i tot a la immunoterapia, a la vacuna. Però la vacuna sí que hauria de ser uns mesos abans. A Catalunya, 1.5 milions de persones pateixen al·lèrgies, que en un 40% dels casos provoquen els polens. Bona tarda, us parla Eduard Cabrer. El jugador dels reus de portiu d'oca i patint, Jordi Molet, és el club del Baix Camp per impagament. El Molinenc va quedar fora de la convocatòria per disputar la Copa del Rei el passat cap de setmana i assegura que el tècnic rep ordres de la directiva per no convocar-lo. L'entrador, doncs, sap que passava a ser una negació perjudicar la meva persona, i hi ha coses extesportives, moltes coses extesportives, que han influenciat a l'entrador, perquè per salvar-se i dir-se amb el seu cap, doncs han perjudicat a mi. Molet ja ha anunciat que deixarà el club rotgi negre, quan acabi aquesta temporada, i l'Unió Esportiva Sant Andreu jugarà dos quarts de nou del vespre. La nada de les semifinals de la Copa Federació de Futbol, el rival, és el Tenerife B. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. La seva es farà una nova conferència demà dins el cicle del paleolític a la romanització. L'arquiola, qui professor de la Universitat de Barcelona, David Garcia, remuntarà el segle VI abans de Crist per parlar del món Íbar. Els Íbar es van viure la península des del segle VI abans de Crist, fins al segle I abans de Crist. Per tant, més de 5 segles en què ens van deixar enllegat tant material com territorial. L'esperança de vida durant aquell període era de 35 a 40 anys, i per tant, en 500 anys van existir moltes generacions. A Catalunya ens hem quedat amb bona part de la seva toponímia. Hi ha molts aciments íbars. Un dels exemples, el que tenim més a prop, Sant Just és la penya del moro. La xerrada serà demà a partir de les 8 del vespre al local de la CES. I avui comença un taller pràctic a Sant Just per aprendre a posar normes als fills i filles. Són 3 sessions durant 3 dijous seguits a Casal de Joves, i s'han apuntat una trantena de persones. Els pares i mares puguin millorar les seves relacions familiars i la convivència a casa, és un taller participatiu, que pretén que les persones assistents puguin identificar i desenvolupar habilitats educatives per millorar el control sobre els fills, l'activitat organitza la regidoria d'acció social que s'adreça a famílies amb fills d'entre 12 i 17 anys. Es farà avui i el dia 14 i 21 de dos quarts de 6, de dos quarts de 8 de la tarda, al Casal de Joves. Acabem aquí a un llet i explica amb vos que els gossos seran els protagonistes d'aquest diumenge al municipi. Un any més, la Reial Societat Canina de Catalunya torna a organitzar una exposició canina puntuable pel títol de millor gos de Catalunya en 2013, una prova més del circuit català i poden participar únicament de dalt, però també hi ha altres proves de les quals podran participar tots els gossos, no només els que tinguin pedigri, una serà a nena amb gos, o també la de Bon Ciutadà Camí, que ni les inscripcions han de fer el mateix diumenge abans de l'exhibició, entre dos quarts de 10 i les 11 de Banda de Casal de Joves costa 15 euros per gos. I de moment això és tot més informació que els senjors notícies a Dície Vesprà. I també tenim les nostres ideologies, videojocs, llibres, i així es concesa el cinema. El condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del Vesprà a ràdio d'Esvern. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vesprà a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic, del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i posant. Al centre de la llaneria Verdes saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Què tal? Bona tarda, amics i amics. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro, com que a tarda, entre la 5 i la 7, el 9,8 FM. És a dir, a ràdio d'Esvern. A més, aquests dies estem d'aniversari a la ràdio, perquè hem celebrat els 29 anys. Fixa't, 29 anys. Felicitats a tota la gent que ens escoteu. Sí. Perquè sense vosaltres, tampoc no podríem fer els programes. I també els quasi bé uns centena de col·laboradors que fan tota la programació de ràdio d'Esvern. L'any que ve farem 30 anys. Cristina, què celebrarem els 30 anys a la ràdio? Alguna cosa especial. Sí, com que ja també hi ha molts diners, que està molt segur que alguna cosa serà... S'ha de fer coses sense diners. Quins nervis. Alguna buscarem, segur. En fi, no sé si a Twitter ens donen alguna idea sobre el tema, però el que sí que és segur és que a Twitter hi ha els trending tòpics, els temes que més es parlen ara mateix a la xarxa. I Cristina, per on comencem? Doncs mira, Jordi, parlant justament d'això de la celebració que parlaves, no en aquest cas per nosaltres, però sí que podem comentar que està com trending tòpic ara mateix, el dia de la dona. El dia de la dona? Sí, el dia de la dona. A Twitter és abans, no? Sempre és abans. Sí, sempre s'avança això. Twitter és tan jaia i tan actual que s'avança molt. Doncs a un munt de gent està penjant ara mateix les activitats que es poden trobar a diferents indrets de Barcelona, de Catalunya, que es poden fer i podem trobar fins i tot regals, que diuen que es poden fer les dones com galetes, roba interior, més sensual... És un regal per ella o per ella? Clar, és que si tu regales, no? Home, per dos, no? Aquí ja s'enjurs, ja sabeu que el casal de joves d'ama durant tot el dia, sobretot a partir de la tarda, hi ha totes les activitats que ja n'hem parlat i que podeu trobar també a la pàgina web de ràdiodesverb.com. Cristina, abans de passar a l'entrevista que tenim tots just aquí, tenim un altre trending tòpic. Sí, te'n recordes que vam parlar d'un que era el hashtag Bonomor? Sí, aquest sempre és triomfant. Home, aquest ha de triomfar, sobretot a la Núria Oriol, que segur que li agrada molt. És veritat. És un trending tòpic. Suposo que ja porto uns dies i continuarà uns quants més. I podem trobar codits com... Per què els homes van nedant pel fons de la piscina? Per què els homes van nedant pel fons de la piscina? No ho sé. Perquè en el fons no són tan rucs. Ai... Molt bé, moltes gràcies. Què és impatio, és la Cristina. Home, el dia de la dona, no? Doncs mira. D'aquí una estona més i més també parlarem amb l'Arnau Consul, que ja sabeu que és de l'escola d'escriptura de la Teneu de Senjús, en la seva secció habitual de llibres, en el Morro, però abans ens ocupem d'una altra sumta. Perquè aquest dimarts, dia 12 de març, a les 7 i fins a dos quarts de 9 del vespre, és a dir, de 7 a 8 i mitja, hi ha un debat a les golfes de Can Ginestar. L'organitzat del col·lectiu Art Ajust, que es va crear fa 5 anys i que formen una vintena de persones, sota el títol Què Caram Passa amb la Cultura a Senjús. Per parlar una mica de tot plegat i què és el que es debatrà, i per què s'ha fet, tenim una de les seves integrants, que és la Dolors Puigdemont, el telèfon Dolors. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvinguda al programa. Gràcies per participar. A veure qui sou... Comencem pel començament. Qui sou el col·lectiu Art Ajust? Bé, vam... Per certes, que l'Ajuntament ens va convidar a fer una exposició quan es va a Can Ginestar després de l'hora d'anar a l'Hospitalet, i a partir de llavors, s'hi ha anat ajuntant més gent, i bàsicament som artistes plàstics, també hi ha algunes persones que fan diga i que escriuen, doncs que fent les exposicions, que han tingut una bona, s'han fet el Palau Felgueres, després el Robert Villes, hem fet arbres de Sant Just. I sou de Sant Just tots? Bueno, hi ha dos o tres que treballen a Sant Just. Ah. Però no viuen. No hi viuen, però treballen. I tu, Dolors, ets de Sant Just també o no? Jo sóc de Sant Just fa uns 28 anys que tinc relació. Home, sí, ja podem dir que ets Sant Just. Que sí, home. Sí, home, i tant, i tant. Bé, el títol que ens ha sorprès, molt provocatiu, sobre aquest debat que hi haurà a les golfes de Can Ginestar aquest dimarts a les 7 aquí a Sant Just, què que ara em passa amb la cultura de Sant Just? Per què et decidiu... Sí. Bé, abans de dir que Sant Just és un poble, on la cultura és una cosa... Perdona, un moment, és que sembla... Bueno, sembla no, és evident que tenim algun problema de connexió, perquè es queda tant en tant si no sé què passa, si és el mòbil o què, però es talla. Tens un telèfon fix a prop? Sí, tinc un telèfon fix. Doncs mira, fem una cosa, fem una pausa ara mateix. T'agafem les dades, no pengis, i et truquem el telèfon fix, perquè així, d'aquesta manera, jo diré que la comunicació serà millor, et sembla? D'acord. No és culpa de ningú, eh, senzillament que es copa el telèfon, que va... Vas fer analogies, que al final tan bona... Sí, les nostres analogies, que es van tallant i tot plegat. Fem una pausa i tornem ara mateix. No pengis, dolors, que et agafem el telèfon, gràcies. Fem una pausa i tornem ara mateix. El condensador de fluzó. El programa menys paradoxes temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a ràdio d'Esvern. La pell de Balmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Hola, ja tornem a ser aquí. A veure si hem solucionat el problema. Dolors, bona tarda. Bona tarda. Ara sí, eh? Clar, avui en dia, on ja n'hi ha ningú utilitza, el telèfon fixa. Però, vaja, té la seva utilitat, com podeu comprovar. Gràcies, dolors, i perdona, que està molt hòstia. Estàvem parlant de com és que li heu posat el títol què que ara em passa a la cultura a Sant Just en aquest debat obert, que hi haurà aquest dimarts a les golfes de Can Ginestar. Bé, doncs li hem posat aquest nom, perquè alguna vegada, en tant en tant, les coses es tenen que repassar una miqueta, no? Ens vam trobar el grup d'art d'ajust, que vàlies persones components d'aquest grup, doncs, estan donant classes a l'escola d'art de Can Ginestar. I va haver-hi un petit xutrac quan van voler canviar d'empresa. I llavors van pensar que, doncs, moltes vegades, en un poble on la cultura és molt important i està molt preuada per la gent, per exemple, a nivell plàstic, la soledat sants va crear el Carreu Blau, ja pràcticament deu fer 30 anys, i tants nens van tenir aquesta... Van estar treballant i tenen ara aquest poç, o diguéssim, cultural, de nivell plàstic, com la teneu, que teves donant classes de dibuix o classes de música, després d'aquests mateixos cursos que et fan a Can Ginestar. Tot això fa que hi hagi... Doncs un ambient cultural molt maco, no? I, en canvi, ens podem trobar, en un moment donat, que hi hagi un dalt a baix. Van estar a punt de perdre uns profes, tindre uns altres... Si tu fas referència al que va passar durant el trimestre passat, durant la tardor, quan els cursos d'art plàstiques que es gestionaven des d'aquest equipament, que hi ha a Can Ginestar, van canviar d'empresa. Però, finalment, el que ha passat és que s'ha tornat a fer un altre concurs, i, finalment, qui portaven durant 20 anys, 100 professors i professors aquí als talls d'art plàstiques, han tornat a donar classe, i, per tant, el que podríem dir és que s'ha perdut un trimestre de classe, perquè ara continua tot com estava l'any passat, correcte? Sí, el que passa és que l'ambient ha canviat. En quin sentit? Què vols dir, que ha canviat l'ambient? Home, en sentit d'aquest clar, doncs... Ha perdut aquest trimestre, no vol dir només ha perdut un trimestre, sinó l'ensur que van tenir els alumnes, de pensar que tindrien un canvi de professorat, doncs, evidentment... Ara m'imagino que els professors han tornat a reconduir el bon ambient que hi havia abans, però va haver-hi un moment que no va ser el mateix, no? I, llavors, davant de futures retallades que hi puguin haver-hi, que més o menys seran obligatòries, si cada vegada es dediquen menys diners de cultura, bé, no ha sigut el cas d'aquí, però amb poblacions veïnes, doncs passen coses, de cada cop es batalla els horaris dels espais o... En quines poblacions ha passat, això? Per exemple, a Sant Feliu, a les sales d'exposicions, doncs obrien matí i tarda, ara pràcticament només obren de 6-8, i després al 17 i al domení del dematí... Això és veritat, en sembla que el Palau Falguera, no? Exacte, això, per exemple, amb el Palau Falguera, estic parlant, no? Abans obrien, quasi bé cada dia, com dius, matí i tarda, i ara, al moment, dos o tres dies de setmana, no? En sembla que potser de 6... Ara ho dic de memòria, però potser de 6 a 9, vol dir que si no et va bé passar aquella hora, ja no pots anar a veure l'exposició, no? Clar, i aleshores em diuen, bueno, abans de que passi alguna cosa, doncs ajuntem-nos i, bueno, i estiguem... estiguem al loro, no? Clar, per tant, si ho entenc bé, és una mena de toc d'alerta. Pujadu, anem en compte, a veure què ens podria passar, no? Això, per un costat. I aquí li voleu donar el toc d'alerta. Els qui estan gestionant, per exemple, clar, des de l'Ajuntament, no? Els recursos econòmics i també culturals, a la ciutadania, no sé, als mitjans, aquí, a tothom, a vosaltres... Bueno, una mica a tothom, sobretot desolego als mitjans, desolego l'Ajuntament, que és el que posa empreses que després, doncs, té que anar... O sigui, el cap de 15 anys, torna a fer concurs, altres empreses, a buscar-ne una altra... Això desequilibra una mica, a vegades, les coses, sobretot, sobretot, quan en un poble hi ha una tradició i hi ha uns professors que ja ho fan bé, i llavors ens trobem amb el cas que ens vam trobar a l'agost de l'any passat, no? Però no és només això. A vosaltres, des d'art de just, ja havíem parlat de que si les persones de les diferents entitats fessin trobades i estiguessin comunicats amb xarxa, si alguna vegada uns, per exemple, fan una exposició de plàstica, doncs poden convidar, un dia, a gent que ara llegeix poesia, a fer una lectura de poesia o fer un recital de música a dins de la mateixa sala d'exposicions, o enterar-nos de quan hi ha un recital o quan un grup de teatre fan una representació, doncs de poder-hi anar, inclús, no sé, perquè no fer-li un cartell o fer-li una sanografia, vull dir que hi hagi una mica d'abertabració entre un grup i els altres, no? Sí, el que es diu, fer xarxa, sobretot, ajudar-se, les entitats, unes amb les altres, fent tercambis d'activitats. Ajudar-te perquè aquesta ajuda, suma, no només l'ajuda amb si, sinó que fa que hi hagi molta més gent d'un altre grup que no és l'habitual fent una activitat que gaudessi d'aquesta activitat perquè hi van el grup seu. I, llavors, interpreto que aquest dimarts hi haurà diferents entitats en aquesta trobada, en aquesta reunió? Esperem-ho, que si no hi ha les entitats, hi hagin persones de les entitats i les persones estiguin unides entre elles, perquè, a vegades, anar a trucar a una entitat, doncs és una cosa que no sé, a vegades, hi ha vergonya o tens por de tenir molèsties, o perquè aquella persona no saps de quina hora trucar-la. En canvi, si truques no als directius, sinó a membres que puguin ser amics o que hagin donat el telèfon o el vist i plau en què hi haurà un intercambi entre un grup i l'altre, llavors les coses flueixen i és més fàcil. Clar, perquè jo, a vegades, tinc la sensació que no només s'enjuus, sinó en general, suposo que deu passar, però que se s'enjustenc, el coneixem més perquè el tenim més a mà, però que hi ha moltes entitats que són de perfil conservador, en el sentit que potser no es deixen ajudar, però fer aquests intercambis, o aquestes coses. Això també tindrà aquesta sensació, tu? Bueno, nosaltres ens passa. Vull dir, quan feien les exposicions als d'art just, doncs costava molt que... bueno, que hi hagués aquest intercambi, no ho vam intentar, ens va anar bé, alguna vegada hem fet alguna cosa, me'n recordo, a Sant Feliu, va haver un grup de música que van venir, però és complicat, és complicat perquè no saps a qui demanar-ho, a qui dir-ho, si una persona té un amic, doncs no sap fins a quin punt aquesta amic es vol implicar a fer-ho, i bé, en canvi, amb l'oficial que és, tenir una colla d'amells, i que, de vegada que es vol fer una cosa, directament, envia una amella a totes aquestes persones, si més no és una cosa que... que està bé. Per tant, a banda d'una mica de batre a tots aquests aspectes d'aquests punts, suposo també que és com un punt de trobada, amb les entitats, amb un objectiu, potser, de fer pinya i fer algun tipus de col·laboració. O sigui, és fer pinya, fer xarxa, abans, quan es tenia que fer pinya, es trucava per telèfon. O s'esperava d'anar al lloc on habitualment anava la gent i anar allà per parlar. Avui en dia es pot fer d'aquesta manera, però una altra de les maneres que hi ha és fer-ho via a ell. I la idea és aquesta, o sigui, de crear una xarxa de correus electrònics, de manera que tant si es necessita, perquè, en un moment donat, es banqui un cop de mà en un problema que pugui surgir, com per una col·laboració, com per invitar la gent a assistir un acte. Estem parlant amb l'Adolespoig de Mont, que és integrant del col·lectiu Arte Just, i que, com comentem aquest dimarts, amb tot això que estem parlant, m'imagino que anirà sortint durant aquest debat, que hi haurà les golfes de Can Ginestar, a les 7 de la tarda i fins a dos quarts de nou. El títol què encara em passa amb la cultura de Sant Just, i que, a més a més, hi ha diferents punts a tractar, on som, on volem anar en l'àmbit cultural, i, a més a més, hi ha un altre tercer bloc, que és el de què farem d'immediat amb propostes concretes. Ja sabeu què és el que voldreu fer? Sí, hi ha persones que ho tenen més o menys clar, però tampoc ningú es vol imposar ningú, i el que volem és veure la resposta i veure entre tots quines necessitats tenim. Per això també no volem concretar... Fins que no arribi el dia on estigui tothom, no? Exacte. No volem que siguin les idees d'una persona, no? Sí, a principi hi ha alguns artistes, no? Sant Just Tengs i altres sectors i àmbits que estan convidats a venir, que ja han dit que eren com la Marta Balada, el Marcel Camps, la Xita Camps, l'Antoni Marcadé, la Cristina Moreno, la Maria Teresa Pisonier, el Nolask Riva o la Genira Romero, per exemple. A més a més, tot això serà moderat per la nostra companya i l'elaboradora de la penya del Morro i també de Can Jiquipugui, la Clara Aguilar. Això serà aquest dimarts, a partir de les set, Can Jina està. Doncs, Dolors, no si vols refegir alguna cosa més, perquè, clar, qui pot anar tothom, qui vulgui? O només artistes? A veure, qui pot anar tothom, qui vulgui? I sobretot tothom, qui estigui? No sé, que estigui a l'Orfeo, estigui amb el grup de gent que fa poesia a la biblioteca, quantsevol àmbit, o sigui, les barres són just, i a nivell personal, vull dir, hi ha gent que no està al lloc, però que es mou a dins del món de l'ara a nivell professional, doncs bé, també hi has convidat. Vull dir, no som exclusius, vull dir, i acceptem a tothom, i les finalitats són aquestes. Està comunicat entre tots, en primer lloc, per dir, o sigui, per organitzar coses, i segona, perquè, si alguna vegada una gestió per part de l'Ajuntament, o un tractament inadequat per part dels medis, en el sentit que no ens hagin entès, o així, doncs, immediatament, això es pugui parlar en primer lloc, i després, doncs, es pugui actuar d'alguna manera. Molt bé, doncs, Dolors, jo crec que ha quedat molt clar, segur que l'interessa aquest dimarts, com comentem, a les 7 de la tarda, les gulfes de Can Ginesta. Què que ara em passa amb la cultura és en just. En fi, Dolors, moltes gràcies, que vagi bé, i molt bona tarda. Vale, esperem que vingui molta gent, i que arribem a un acord. Ah, segur que sí, segur que sí. Si no arribeu a acord ja vosaltres, ja anem malament. En fi, Dolors, gràcies, que vagi bé, bona tarda. Vale, bona tarda. Dos quarts de 7 de la tarda, i atenció, estimat, Jullens, perquè ara, a la penya del Morro, ens ocupem de preguntes, que potser us havíeu fet alguna vegada, que us les faig sovint, del cos humà. Deixeu-me que saludi, però, a l'Arnau Consul, que ja s'ha incorporat amb nosaltres, d'aquí una estona amb l'exerció de llibres. Arnau, bona tarda.Bona tarda. Que, per cert, no sé si és tingut, em sembla que no, oportunitat d'escoltar l'entrevista que acabem de fer-li a la Dolors Puigdemont, que és del col·lectiu Art Just, i que fan una exposició, bon, exposició, no, un debat, aquest dimarts a la set, cangin estar amb el títol què que ara em passa amb la cultura de Sant Just. I, sí, sí, i relacionat, una mica amb el que ens explicava, que un toc d'atenció a tota la part de les institucions, també una mica de ciutadania, i també una mica de fer xarxa i ajudar-se entre les entitats Sant Justenques, perquè no passin com han passat altres municipis, com podria passar en sentit de retallades, o perdre una mica en aquest àmbit cultural. De moment s'estava esperant alguna moguda important, aquest mes de març, algunes mogudes important. Tu ja saps alguna cosa? Jo sé que, per exemple, aquest dissabte hi haurà un recital amb tasc de vins. Ah, sí? A la Teneu, a l'Esset de la Tarda... En part per una mica fer de celebració el dia de la dona, que és el dia abans, i vindrà un actriu, li dirà Naïs Nin, una poetessa de fa... Hi ha morta de fa un temps franco-americana, però Nin és un nom català, perquè tenia una àvia catalana... Quin actriu vindrà? És un actriu que es diu Numiret. Numiret. A gent que ha de colar la falca del dissabte, però que està bé. Però s'està moviment, també, el dia mundial de la poesia. Això és amb col·laboració amb diferents entitats. Sí, és el 21 de març, el dia mundial de la poesia. Sí, senyor. Tinc un mercat amb rotx forjat a la meva agenda. Però això serà aquí una estonda, quan parlem de les llibres. Ara, ja us convido a que he dit, perquè amb la Cristina, Cristina, bona tarda. Bona tarda. A mi m'ha agradat que busquis algunes qüestions sobre el cos humà, perquè ens interessen a tots, Arnau, com per exemple, perquè a vegades respirem instintivament pel nas i no per la boca. No t'has preguntat mai això. Jo m'ho pregunto sempre, a vegades, no? Si no, jo a vegades m'ho pregunto. O perquè faig altra cosa. O perquè hi ha, per exemple, que aneixen amb els ulls blaus i amb els ulls negres. No t'has preguntat mai això. Jo sí, jo molt. Amb els pares, ni un ni l'altre. A vegades m'ho pregunto. Com és això? És qüestió genètica. Bé, doncs ara que tenim... M'han carregat unes quantes preguntes sobre aquest tema, una mica a l'Oponset, també, eh? Cristina, per exemple, perquè els nadons ja que aneixen amb els ulls blaus, com, per exemple, l'Arnau console. Sí, és el seu cas. En veritat, tots els nadons neixen amb... Això ho heu fet per tu, Arnau, eh? Dedicat a tu. En veritat, Jordi, tots els nadons neixen amb els ulls blaus. L'únic que, en els primers mesos, se'ls canvia de color i se li queda el color definitiu. Això succeeix, en principi, perquè naixem amb la malenina, que és un pigment que dona el color de la pell, el cabell i els ulls, i quan naixem, aquesta malenina no s'ha acabat de depositar completament a l'iris, i per això tenim els ulls de color blaus, en aquest cas. Quan s'acaba de depositar la malenina, és quan canvia el color. Pots ser bé o per aquest motiu, o perquè encara no se'ns agin en posquit, ha degut a l'exposició de la llum ultravioleta. Que fort! A partir d'ara, quan vagi a visitar algun amic, que ha tingut algun fill a l'hospital, m'hi fixaré. Si tenen els ulls blaus, i els diré tot això, i em quedarem per ells. I els que ens quedem amb blaus és perquè la malenina... Què passa de tot? Que l'afegin, que la malenina és una proteïna que està determinada pels gens, i que, evidentment, una gran disposició de que els nostres ulls tinguin un color o un altre, ve determinat pel color dels ulls que tenen els nostres van passats. En principi, és a dir, si tu tens uns avis que tenen els ulls de color verd, és molt probable que el teu pare o tu, o els teus fills, tinguin també els ulls de color verd, tot i que pot ser d'un altre. Arnau, ens hauràs d'explicar alguna cosa, perquè el pujo, que no s'hi coneixes, el xat de ràdio d'Esvern, t'acaba d'escriure, diu, l'Arnau de Vuit Mugrons, com un trujo. No ho entenc. Tinc una cosa a veure, que se m'escapa a mi o no s'entén. És un altre d'aquests que la melanina li va passar de llarg, i clar, des de saber. Li va quedar entre tot el que és, el corte cerebral... Ah, sí, els ulls blaus i tal. Per cert, més curiositat sobre els nadons. Per exemple, l'altre dia, mirant en la revista Cristina, vaig descobrir que els nadons tenen 300 ossos als nadons, però hi són de goma. Jo pensava que només tenien dos. I els adults, atenció, 206. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra. O sigui, hi ha 94 ossos que s'han perdut pel canvi. No, Jordi, precisament és molt fàcil. Tots tenen una explicació científica, evidentment. A veure, en principi, un humà, una persona gran, en principi té entre uns... Un humà. Entre 206 i 208 ossos. Els nadons, què passa? En principi, clar, per sortir, no? A veure la llum, per dir-ho d'alguna manera. Sí, molt fina, ha estat molt fina. No, clar, aquí. Necessiten que els seus ossos, sí, molts més petits, molt... diguem-ne que estiguin separats. És a dir, neixen amb els ossos, amb un o separat... Sí. Oss, oss, amb accent obert. Potser algú us pot confondre... Els ossos d'animals, no. Ossos, clar. Què estem fent, aquí, ara, algú pèdia? Fem una mica de tot, eh. Una mica... Sí, una vicarista mejídia m'ha sortit ara. Perdó, perdó. Doncs el problema és que estan enganxats amb un tipus de cartíleg, no molt prim, que després, quan a massura que van creixent, s'ajunta i es forma l'os complet. Per això, quan som més grans, tenim menys nombre d'ossos. Ah, va. Ossos, d'acord, d'acord. Sí, Jordi, que no em surt. No passa res. Demà, amb una gravadora, 50 vegades. Ossos, i ja està. Bé, és molt curiós tot plegat, eh. De fet, m'ha vingut el cap la meva infància, ara, quan estan parlant de tot això. Jo diria que quan era petit, tenia alguns sentits més desenvolupats que no passara. Això és possible? Sí, avui tenc que sí. Potser en el cas del gust, per exemple. Potser que saboreixis abans un sabós que ara potser no no t'estan al gust, no? Has notat això, en algun cas? Sí, sobretot en alguns tipus de sabors concrets, per exemple. Com quins? Com, per exemple, no sé, amb les olives, per exemple. Sí, abans amb les olives, a mi em passava que jo notava més sabora oliva, i ara no tant. Ah, però això, perquè no ets un producte de tot desenvolupat. Jo, les olives, encara les... Va, no. A una illa deserta, què t'endories, olives? Sí. No pateixis, Jordi, perquè ja et dic una cosa. És molt normal, això, que ara no saboreixis tan les coses. I això és de gust, perquè quan són més petits, sobretot a l'hora de néixer, tenim papiles costatives per tota la boca. Ah! I a mesura que anem fent-nos més grans, doncs... No es perdent, no? No, no es perden, però es concentren cap a la llengua. Ah, és diferent. I si és sobre fumes, ja... Encara pitjor. Jo, de moment, encara noto moltes olors, però és possible que també hagi perdut una mica. Amb el tema de les olors, també va per aquí, tot plegat o no? Sí, és una mica diferent. Fins a 50.000 tipus, olors diferents, no? 50.000, perdona, 50.000 tipus? Sí, sí, sí. Jo, sí, amb quatre, ja em conformo. Bueno, som capaços de percebre fins a 50.000. Una altra cosa és que siguem conscients, que és molt diferent, no? Aquí la cosa és que el problema que el nostre servei s'acostuma a habituar-se, no?, fins i tot a les pitjors olors de totes. Això és veritat. Què passa, que llavors, doncs com que... El que podem olorar per un... En un primer moment sí que el notem, però quan olorem aquella mateixa cosa, doncs, una cincuantena de vegades, doncs com que ja ens hem fet una mica més amb aquest olor, no?, i com que acostuma a ser més dèbil. I per això tenim la sensació que estem perdent una mica el sentit de l'olfacte. La conclusió tot plegat és que estem més ben preparats, no?, quan neixem, que no ho pas a mesura que ens fem grans, perquè ja anem perdent l'oïda, el tacte, la vista, el gust, el sabor... Vull dir, a fer-se gran, com deia, llançant amb la secció de llibres, al mític Josep Pla li van preguntar què era per a usted llegar a la vejez, i va dir, nada, lo más triste del mundo, es llegar a la vejez, ¿no? Això és un pop-un-set, ara, eh? Sí, sí...S'ha ficat en el paper. No, nada...No, no hi ha més així. En fi, no sé si vols... Sí, de casa acabem amb un ràpid a punt, Jordi, de com podeu conservar una mica l'oïda, la vista i el gust, en concret, per tu, Jordi, que són els tres que més t'he vist així que anaves. Interessa, perquè jo estic fatal d'això. En el tema del gust, si de cas podries començar... Com? Com? Podria ser de cas, això, de fumar, que no estaria llegint malament i probablement notaries, començaries a notar més el sabor diferent, i a detectar, fins i tot, nous gustos i experimentant noves... Noves...noves textures, no? Textures de salut. A la boca, sí. Després, la vista, perquè jo de la vista... Mira, en el tema de la vista, que utilitzar ulleres de sol bones, i no d'aquestes als chinos que fan mal, recomano menjar pastanagàs. Ah, menjar pastanagàs. Sí, perquè les pastanagàs, bueno, tenen algunes proteïnes i alguns ingredients que faciliten veure quan està tot més fosc de l'habitual. I després, crida habitual, ara, és que perd una mica d'oïda. Per l'oïda què recomanes? Doncs mira, en comptes de tenir el volum dels auriculars tan alt, com t'alfiques normalment, doncs baixa-lo una mica. Ah, baixa-lo l'olum. Perquè així no... Entre el noves textures de la boca i la pastanaga menjada i el pensant... Que paure ens fan irà les seccions. Clar, clar. Aquests consells m'interessen molt. M'agrada més tu, els consells que em dones que el doctor. Cristina, moltes gràcies. Moltes gràcies. I, de fet, a continuació, parlem amb l'Arnau Conso, que avui, Arnau, ens parles de macbets o m'ho ha semblat a mi, això. Sí, passa, i jo ara voldria d'entrar a trencar-hi els esquemes. Què dius, ara? Sí, sí, sí. Mira, jo em sap molt greu, el Jordi Oroca em perdonarà, ell és l'encarregat de cine, però jo hi vaig anar al cine, no és que no ho faci sovint, però és que ahir vaig quedar molt molt xocat, i jo avui vaig a la ràdio i ho dic. Què vas anar a veure? Vaig anar a veure searching for sugarmen. What the fuck searching for sugarmen? Sí, sí, sí. Es podria traduir com buscant pel sugarmen. El sugarmen és el nom que li donen a un, i el sugar no va bé amb el sucre, però tampoc ho diré. En tot cas, és un documental. Un documental que ha guanyat diferents premis. L'últim, de fet, l'Òscar, el millor documental. Ara fa una setmana i mitja. I escolteu, és senzillament una meravella. Una meravella, et va agradar molt, eh? Em va agradar molt, molt, molt, molt. Si ets ràpid i busques, per exemple, Spotify, i busques música d'un tal Sixto Rodriguez, és un músic que no coneix ni Cristo, reu del món, menys a un país que és un ídol de masses. I el país... Bueno, jo des d'ahir. Des d'ahir, evidentment, no el coneixia de res. Sixto Rodriguez és un músic que a Sud-Àfrica és un ídol, però quan dius un ídol, vol dir que per ells hi ha tres grans grups del món, que són els Beatles, Simon & Garfunkel i Sixto Rodriguez. És aquest que es conec. És aquest que escoltem de fons, a veure si estan mita o no. Una mica a Bob Dylan del 70. Sí, senyor, li deien un Bob Dylan que no se sap molt bé per què, perquè ell no és Sud-Àfrica, ell és de Detroit. I té la pinta, si busqués alguna foto, m'has aviat d'indina Bajo o d'ISPA, a Mèxicà, però no va triomfar gens. Paral·lel, perquè això va sortir al principi dels anys 70, a Bob Dylan, però no se sap per què no va triomfar. No explicaré res més, no explicaré per què a Sud-Àfrica sí, i a Estats Units, de debò, no el coneix ningú, ni a Europa, evidentment. Jo, ahir, no en sabia res. Ara t'has enamorat d'ell? Absolutament. Primer, perquè ja veieu que no és músic qualsevol, realment sona bé, val la pena, i el documental expliquen el misteri d'aquest home, que té tota una llegenda darrere, que val moltíssim la pena, i que, de debò, si el documental va guanyar l'Òscar, el millor documental del 2012, no és gratuïtament. Per alguna cosa serà, no? És un documental que fa emocionar. Jo hi va haver moments que se'n va posar... Saps allò que s'ha posat aquí, la gola, que dius, si dic algo, ploraré, i tot el cine es girarà dient, bueno, xaval, no... De debò, d'aquest nivell, d'aquest nivell, eh? I, a més a més, rius i atacades emocionant, i acabes, bueno, sortint fent el que jo he fet avui. És que jo, avui, me'n vaig a comprar tots els discos. Recordem com arreu el documental? El documental es diu Searching, que sigui buscant Searching for Sugarman. I és molt curiós perquè a l'espadi-file només hi ha un tema. Què és aquest? Aquest és el que es va repetint durant tota la pel·lícula, però se'n senten molts altres, perquè és una mica el que fa... El tema, no? Vaig creuar-me a ell vespre després de tornar al cine absolutament emocionat amb el Florent Ferrer, que viu aquí s'enjust, és un expert en música, i ell havia vist el documental abans, abans de veure el documental no tenia ni idea, i ara ell ja s'ha comprat els tres discos que pot comprar aquest home, perquè he fet dos discos i ara que hem fet de la pel·lícula. Per tant... Va córrer a buscar-ho... Amb l'òmens que ens escolteu i que s'haurà de dir la música, i el primer a veure el documental el fan al Verdi Park, i crec que també el Renard Floridia Blanca potser algú altre, jo vaig anar al Verdi Park, i després, en tot cas... Mireu, des d'aquí, des de la penya del Morro, el Jordi, que és el director del programa, us tornarà els diners de l'entrada si no us agradi. Sí, sí, tot el diners, tot el diners que no us agradi, i jo veniu aquí que... No, ei, escolta, confia en mi. És que no hi haurà ningú que et digui que li tornis els diners de l'entrada. Sí, també, no, perquè et passes la pilota a un altre... Com ets el director, Jordi? Farà l'estaf del programa, el qual m'incloco, però... No, no, no, escolta, jo no... Mira, tinc una cosa, perquè veigis, jo no he vist el documental, però em crec tant la teva paraula, perquè crec tant amb el teu criteri que aposto la lloguació. O sigui, que em sembla que... Bé, 677 a la tarda, recte final del programa d'avui, i parlem una mica de llibres, va. I avui comentem la novel·la al retorn de Macbeth, de Francesc Puigpalat. A veure, qui és aquest home, Francesc Puigpalat? Francesc Puigpalat és un escriptor de balague, en tot cas, no hi viu, viu a Sitges, i, bueno, es va fer famós fa ja una colla d'anys, perquè va venir el premi Carlemany amb una novel·la magnífica, que es deia Els Llops, molt llegida, se'n va fer bastantes edicions, va tirar com 15 o 20 mil exemplars. Després ha anat traient altres novel·les, sobretot de caràcter històric, per exemple, Roger de Fló, una que es deia La Segona Mort de Jesús de Natseret, una altra sobre Ramon Llull, n'hi ha d'altres. L'última que havia tret, es deia Faust, el terrorista, i imaginava un ex terrorista de Terra Lliure, que es quedava d'alguna manera sense feina, entre cometes, i el que feia era anar-se'n cap al nord d'Àfrica i entrar en contacte amb Alcaeda. I, a partir d'aquí, començava una segona carrera com a terrorista. En tot cas, aquest retorn de Macbeth... Ja es veu que aquest protagonista o aquest personatge, les idees les és igual, el que volia era matar. Faust, faust, algú que es ven el diable, i, a partir d'aquí, les és igual, ja, no? Doncs aquest retorn de Macbeth no enganya el títol de Dutot, ve a ser la segona part de Macbeth, el gran drama de Shakespeare. De fet, el primer segon és com fer-se l'autor, la primera intenció era posar-li Macbeth II, que tenia un doble joc, perquè podia ser el rei Macbeth II, com els Macbeth de llengües, o el fet de Macbeth segona part. Perquè tal com ell, l'argument de tots els dramas de Shakespeare, Macbeth és l'únic que permet una continuació, inclús una precoela i una següela, sobretot una següela. Bàsicament perquè no mor, no? O sigui, Macbeth mor, Lady Macbeth, que és la gran protagonista, també, però, en algun moment, Macbeth és aquell... Sí, però, llavors, si es podia fer precoela i següela de tot... Sí, normalment, els dramas de Shakespeare moren tots, però amb Hamlet mor tothom, ja està, no podries fer com d'ales. Diuen, no, era tot un somni, i, a més, amb Hamlet, això segur que em funcionaria. No, no, no, però, clar, Macbeth és aquell que comença amb les bruixes, fent una profecia, dient, els fills de tal seran rei i no sé què. I una de les coses que diu és que els fills de Banco seran rei. Banco és un del secundari que surten per allà, i en algun moment, l'Ecvidi Macbeth parla de un fill que no surten cap moment, però com si estigués embarassada, o deixa caure. No està compartit allà. I, finalment, l'altre drama s'acabe, i ni els fills de Banco són reis, ni se sap res de si han escut o no, o si es fa caval de referència a aquest possible fill de Macbeth. Llavors, Francesc Puigpalat, el que faig recollir... I li dic, ja que hi ha aquestes dues puntes, que Shakespeare no l'estanque, doncs ho faig jo, m'atreveixo amb Shakespeare i fer una possible continuació. S'ha de tenir valor, eh? S'ha de tenir valor. S'ha de tenir valor, més d'un amic seu, escriptor, li deia, estàs com un llum, ell també ho creia. De fet, personalment, Francesc Puigpalat, el que puc dir amb tot el carinyo del món, està una mica com un llum. Sí, el que passa és que... Va guanyar, però, el premi ciutat dels ira amb aquesta novel·la, que s'acaba de publicar. Té moltíssim ritme, no cal haver-se llegit Macbeth, perquè fa gràcia llegir-se la banca i recuperar-ho. Això és una novel·la, evidentment. Macbeth de Shakespeare, evidentment, és sobre teatre. I és una novel·la que passem una sola nit, un personatge que s'identifique com a fill de Macbeth, arribem a un castell on sembla que mana el fill de Banco, i, a partir d'aquí, començaran a recordar una sèrie de fets que, evidentment, no explicaré i que, d'alguna manera, expliqui aquest títol i el fet que això sigui, efectivament, la segona part de Macbeth. De fet, Arnau, tu que estàs molt en contacte amb els tallers d'escriptura, que n'has fet molts, i que aquí, a més a més, també hi ha l'escola d'escriptura, te neu... Això també és un exercici, no? De fet, és la meva aposta, si me l'accepten, pel proper club d'electora, un cop d'aquí, un parell de setmanes al dia de Sant Josep, que és el dia 19, que l'any és 19 al dia de Sant Josep, que ha o en dimarts, farem la sessió corresponent a la novel·la Javier Marías, que l'am recomana la setmana passada, que ha de ser un tan blanco, i vull proposar que aquest sigui la lectura, inclús amb la possibilitat de l'o millor convidar Francesc Pujperat a que vingui a participar de la sessió, i fins i tot de dir, escolteu, podria ser una doble lectura, una obra de teatres, l'hagis ràpid, i, si no, trobareu versions de pel·lícules que s'han fet, la mireu en un parell d'oretes, i es refresqueu amb tots aquests personatges, si podeu, i si no, llegiu la novel·la. Sí, però jo l'exercici tant com per... Ah, no era que? Perdó, eh? No, però jo... Què parli? M'agrada escoltar-te. No, era més que l'exercici de què passaria, si hi ha un personatge d'una obra o d'una novel·la, es trobés amb tal situació, no? Aquest exercici, dic que si es fa en alguns tallers o escoles d'escriptura, d'agafar un personatge que ja existeix, com, per exemple, en aquest cas, el que deixa anar a córrer, que és el... Possible fill de... Possible fill de... El possible fill de Macbeth, què passaria si es trobés, no? Un cop ja ha passat tota la història de Macbeth. Vull dir, qui diu això? Si no es fa, no es fa, perquè em mires amb cara... Aquestes coses no es fan. No, jo crec que sí que es fan, eh? Sobretot en exercicis, però clar, el problema és que puguin acusar de plàgia. Aquí, Shakespeare, jo crec que no diga res. Com a molt li pot passar francès pux pelat que si es traduïs a l'anglès, a sortir-se'n als acadèmics anglesos i traguessin aquesta espesota que hi ha a la portada del llibre, i li vulguéssim tallar el cap, però, evidentment, acusar-lo ni de plàgia, ni de no-no, clar, els drets de Shakespeare han vençut, per tant, fes el que vulguis. Sí que és un exercici que es fa, evidentment. Hi ha molts escriptors que s'inspiren, i aleshores aquella frontera s'oblida d'inspiració, és un homenatge... Sí, però això no es plagi. Això és crear una altra història a partir d'un personatge i a partir d'una història que ha passat. Passa que ho has de justificar molt. Perquè, clar, si no és d'allò de dir, el que fas és basar-te en un personatge que ja està creat i dones una altra vida... No sé, és com si podríem fer una altra aventura de Sherlock Holmes, sí, evidentment. Perdona, García Huafé, amb dos nassos, Huafé. Sí, passi clar, dius, és un homenatge... Madrid Days. Clar, a Sherlock Holmes és molt famós, i per tant, dius, no només ho ha fet ells, sinó que ho hem fet molts. Hem fet una sèrie situada a un Londres futurista. Sí senyor. Però, clar, hi ha un personatge no tan universal, el que sí, la Colometa. Clar. Algú s'atreveix a fer una altra novel·la amb la Colometa de protagonista, que sigui la preqüela de la Plaça del Diamant. És lícid fer-ho. Sí, sí, agafant Manalik, no? Manalik, per exemple. Terra baixant del Gimara, que acaba... Ara no sona el nom, el Sebastià és el nom que ha mort al llop, però acaba el Manalik amb la... te'n recordes? Sí, amb aquella. Com es diu? No en surt. El Manalik... Sí, no sé com es diu. Doncs el Manalik i la dona, què passaria ja vivint junts, per exemple, al mas? Sense llops. Sense llops, clar. Clar, sí, sí, no, no. Seria una possibilitat, no? Imaginar-los ancians, de dir... Clar. No, han tingut fills, o no? Potser és. No han pogut perquè un dels dos era estèril. Ara que parlàvem d'això que ha vençut els drets d'autor, Arna, tu, que estàs molt al dia, quan vencen els drets d'autor? Jo diria que són uns 50. Un 50 anys després de la mort? Després de la mort de l'autor. Parlo de memòria, podrien ser més, però jo diria que són uns 50. I llavors ja no s'han de pagar drets, ni res. Ni la família, ni res. Segur vol agafar, no? Per exemple, la dret de Shakespeare, no s'han de pagar drets. No, vol dir que per representar un obra, el nacional, o qualsevol dret no ha de pagar drets. I això també passa amb música, em sembla. Les dues obres clàssiques no es paguen, no es paguen, doncs. En el cas del teatre o de l'obre literari és més complex, per clar, si la fas amb anglès no hi ha cap problema. Però si la fas en català, algú altre l'ha traduït. Aleshores hi ha uns drets de traducció. No pots tan lliurement agafar, no sé què, facis una nova traducció. Escolta, que ja ens ha arribat el nom, ja sabem com és, el Menelik. És un nom molt català, molt nostrat, molt de la Terra. Ja veuràs què et sorprendrà. Marta. Ah, sí? Marta, no em pensava que fos tan... Jo em pensava en Rosaura, no sé per què. En fi, en qüestions... Doncs no en vivis, sí, sí. Bé, Arnau, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar la paredeta. Recorda que ja s'ha obert, des de fa dos dies, una exposició sobre volantio, que es diu Arxiu volantio, al CCCB, dintre del Cosmòpolis, que és la setmana que ve. Però, en tot cas, l'exposició ha començat abans. En fi, per tots aquells fans, a l'obra d'aquest escritor xile, que va viure més de mitat de la seva vida a Catalunya, a Barcelona, a Girona, a Blanes... Crec que val la pena, perquè hi ha molts papers inèdits, es posen els seus quaderns on ell tenia i apuntava idea sense parar. Vaja, és una d'aquestes exposicions que un literat no s'hauria de perdre. Cristina, el millor del programa de l'Apanya del Móorro. Per tu, avui ha sigut... i l'entrevista, perquè s'ho ha currat amb els talls, i m'han agradat molt aquests millors moments de les teves seccions de la Júlia. De dues seccions, eh? Han estat molt divertides, sobretot l'entrevista que et va fer a tu, Jordi. Sí, sí, com us agrada. He recreat-vos, m'ho fa molt bé. Que agraït tota la gent que ha fet possible l'Apanya del Móorro d'avui, la Carme, les qualitats en Justenca, la Júlia, et mella, i també amb la Sèlia, amb la Sèlia que ha vingut al programa, l'Averca, paper i educació canina, que no és puig de món parlant sobre aquest debat, que hi haurà aquest dimarts a Can Gina, amb el títol Que Caram Passe amb la Cultura de Sant Just, i a tu, Arnau Consult, gràcies i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Cristina, demà tornem a la cinc. Bona tarda. La Panya del Móorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La Panya del Móorro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. I like my town with a little drop of poison, nobody knows. They're lining up to go insane, I'm all alone. I smoke my friends down to the filter, but I feel much cleaner after it rains. And she left in the fall, that's a picture on the wall, she always had that little drop of poison. Did the devil make the world where God was sleeping? You'll never get a wish from a bone. Another round goodbye, and a hundred sales. That deep blue sky is viral, and she left in the fall, that's a picture on the wall, she always had that little drop of poison. I'm all right, always knows when it's in with weasels, yeah you lose a little every day. Bona tarda, són les 7 del vespre, comencem una anàlisi del Sant Just Notícies d'avui, dijous 7 de març.