#224 - La Penya del Morro del 11/3/2013

que es va fer el 27 de febrer i s'ha acusat Sánchez Camacho de mentir en això i quan afirma que ell va aparcar el seu cotxe davant la casa del director de l'agència de detectius Metodo 3, d'abans de ser detingut per la Policia Nacional. La resta de formacions polítiques també han valorat aquest migdia la decisió de Camacho de renunciar els escortes del cos dels Mossos. Des de la conversió, Josep Antonio Duranilla, ha dit que la presidenta del PP català és poc responsable i assegura que la decisió respone una estratègia a la investigació del seu dinar amb l'experèixer de Jordi Pujol. No ho fa per raons de seguretat. Ella mateix reconeix l'escrit que li dirigeix el conseller d'interior que no té cap queixa sobre la seguretat, que li ha garantit els Mossos d'Esquadra, sinó que ho fa per raons polítiques. I quan es preuneix una decisió de aquests tipus per raons polítiques, obviament és recusable l'actitud que està mantenint la senyora Camacho, perquè per raons polítiques no de seguretat opta per una policia i no per l'altra. El síndic de greuges, Rafael Ribó, alerta del creixement de les queixes per qüestions de drets socials i també de la creixent desafecció dels ciutadans envers les institucions, tot plegat a la seva compareixença aquesta tarda davant la Comissió Parlamentària. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, Rafael Ribó, ha explicat que les actuacions de la institució han crescut. L'any passat un 40% en conjunt i que les queixes per qüestions socials s'han multiplicat per dos els dos últims anys. Rafael Ribó, alerta que si continua les retallades, els drets socials quedaran molt tocats. Vull advertir sodemnament. Per l'encarre que tinc de vostès i de l'estatut. Si anem a les reduccions que s'anuncien de déficit públic, trocejarem drets socials a Catalunya. No són paraules, són fets, i a la institució en tenint totes les proves que vulguin. Som el límit de tocar el cor del sistema de drets socials a Catalunya. Ribó també ha lamentat la manca de diàleg entre el govern català i el govern central a l'hora de resoldre qüestions com l'atenció farmacèutica o la reducció del salari dels treballadors públics. Avui comença la prenscripció escolar pel curs vinent les famílies que vulguin escolaritzar els fills en centres públics o haver concertats a banda de presentar la documentació entre avui i el dia 22. El curs vinent s'oferiran 6.200 places més a l'etapa de primària i en total s'oferiran més d'un milió 66.000 places repartides arreu de Catalunya per garantir així l'escolarització de tots els infants. La de ballada de la natalitat però farà que s'aliminin gairebé 3.400 places de P3. És a dir, el primer curs d'educació infantil i això obligarà a tancar més de 120 grups a tota l'etapa. Bona tarda, us parla David, amador al Barça. S'entrena d'aquí una hora a les 6 de la tarda d'acara al partit de Malcam Nou davant el Milan, en la tornada als vuit anys de final de la Lliga de Campions. Els blaurenes han de remuntar al 2-0 en contra de Sant Siro en ciclisme. Joaquim Purito-Rodríguez és tercera a la General de la Clàssica de Barcelona. I també hi ha la Càrrega de la Càrrega de la Càrrega de la Càrrega i la Càrrega de la Càrrega de la Càrrega de la Càrrega de la Càrrega. La Clàssica Tirré-Adriàtica a 37 segons de líder Vicenço Nívali. Avui, Victòria, preseguen demà última etapa, una contra-rellotge de 9 quilòmetres. Ja hem bascat dirigents del juventut de Badalona i el jugador Toni Gafni es reuneixen a aquest vispre després que el nord-americà es va negar a viatge. Recordem amb l'equip aquest cap de setmana per uns deutes econòmics pendents. Notícies en xarxa. En directe, amatint des de Sant Josep, el 98.0 de la FM, i a tot el món a través de ràdio desperd.com, comença un programa. Avui, amb l'ajuntament de la Càrrega de la Càrrega de la Càrrega, es posa la llum. El 98.0 de la FM i a tot el món a través de ràdiodesvern.com comença un programa. Com? Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del Morro. Què tal? Molt bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Radio Desvernos. Parla i un salut a Jordi Domena des d'ara i fins a la set del vespre. Això és La penya del Morro. Bona tarda, Jordi Domena. Salutem a l'equip habituat al programa amb la Carme Verdoia, el capdavant de la qualitat Sant Justenca, que repassarem d'aquí uns moments que, Carme, bona tarda. Com t'aplaudes al públic, com sempre, avui ha vingut molt guapa. A mi m'ha sigut molt elegant, Carme, que d'aquí una estona el podrà veure la gent que ens vegi a través de radiodesvern.com i la webcam que tenim instal·lada. A més, també, avui repassarem un capítol més de les escoles a la història de Sant Justesvern. Avui l'escola Montserrat, de començament de la primera meitat del segle XX, i una mica més enllà, i també tindrem el David Ávila, això ho farem amb el Manel Ripoll, per cert, i també el David Ávila per parlar-nos de televisió i, a la segona hora, la tertúlia esportiva, avui amb el Rafacano, el Sergi Ponle, el Edu Rodríguez, els seves alias. Tot això a la penya del Morro. Bona tarda, i avui hem vingut al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro de penya. Avui només penya el Morro. Bé, comencem repassant alguns tuits d'avui, i Trending Topics, Cristina, que tal com estàs, bona tarda. Hola, bona tarda, Cristina. Anem al tema perquè, si hi ha hagut en aquesta xarxa social, temes molt destacats, com per exemple, els Mossos, avui han sigut Trending Topics, perquè... Exacte. Doncs han estat en Trending Topics, ha hagut la polèmica aquesta que hi ha hagut amb el director general dels Mossos d'Esquadra, el Manel Prat i la presidenta del Partit Popular de Catalunya, l'Elicia Sanchez Camacho. Que l'ha escoltat, Jordi. El que ha passat, les declaracions d'una i altra part. Per això ha sigut Trending Topics, els Mossos. Exacte. A més, podem dessegar un Twitter de la presidenta del Partit Popular, l'Elicia Sanchez Camacho, dient que... L'Escritella o el seu equip... Això ja no ho sabem. Suposem que el seu equip, que és qui li porta, normalment acostuma a ser. No ho sabem. Para Copama, quan escriu ell, fa B-O. Durant, també. Quan el fa ell, posa durant. Si no, no passa durant. En aquest cas, únicament ficava... Los Mossos d'Esquadra no se merecen un director general que miente. Per això pido su dimisión inmediata. Atenció, perquè avui també ha sigut Trending Topics, 11 a Emma, perquè justament avui fa 9 anys de l'atemptat a l'estació de Totxa. Exacte. Va morir prop de 200 persones, ha hagut aquest atemptat que comentaves, Jordi. I encara avui, des de Barcelona, a través de Twitter, molta gent està enviant missatges de suport cap a les víctimes i cap als familiars. Bé, doncs gràcies per aquests Trending Topics. Passem a l'actualitat s'enjustenca. Comencem amb el procés d'aprenscripció pel segon cicle d'educació infantil primària d'educació secundària obligatòria que ha començat avui. El període per solucitar plaça pel proper curs 2013 a 2014 s'acaba el dia 22 de març. Els criteris per assignar la puntuació que els de res cursos, el Carme? Sí. Tenir, per tant, germans esclaris dels centres segueixen el criteri que més punts a torga l'hora de fer el varem, que dona, per tant, 40 punts. També la proximitat del domicili habitual comta i pot durar entre 30 punts i l'estal a l'àrea d'influència del centre i 10 punts si és el mateix municipi del centre sol·licitat en primer lloc, però no en la seva àrea d'influència, aquests matisos. També es manté el requisit que va entrar en vigor fa un parell d'anys, si no recordo malament, que és que també donava 5 punts. Si hi ha més de germans, doncs el pare o la mare han estudiat també el centre, del qual es presenten la sol·licitud. Tots aquests criteris es poden consultar al web del Departament d'Educació i de la Generalitat. 3 visibles punts ja han catpuncat i es poden fer per tant per les escoles a Montseny, Montserrat Canigó, també Madre i Sacramento, aquí s'han just. I també per això, el Batxillerat i el primer cicle infantil és més endavant, ja anirem parlant també de les dates i de tot plegat. Bé, inaugurem una exerció titulada Programes amb nots, amb estrany de l'Ajuntament de Sant Just. Sí, perquè aquestes empreses s'han acollit al programa Pofi. És el programa a través del qual l'Ajuntament paga el 50% del sou que arribin els treballadors que contractin les empreses del municipi. Aquest matí han tingut una trobada amb l'alcalde i el regidor d'ocupació. Carme, com han anat tot plegat? Doncs no sé si recordareu que hem parlat des de l'octubre que estem parlant d'aquesta proposta que l'Ajuntament volia intentar proposar aquesta mena de conveni o aquest projecte que vincula tant sector públic com sector privat. Programa Pofi. Sí? Sí, sí. I que sembla que s'ha portat en marxa i de moment s'hi han acollit aquestes 6 empreses. És un programa que vol arribar, en principi arribar a un nombre a l'imitat de persones, perquè també hi ha un pressupost concret per tot plegat. En principi seria per una vintena de persones, d'acord, durant 6 mesos. De moment, si ja han pres i ja s'han acollit aquest programa. I bé, aquesta iniciativa es vol servir per ajudar a trobar feina també a persones aturades a Sant Just en empreses del municipi o que desenvolupen la seva activitat al municipi. Per tant, de fet tot plegat ha fet que... Perdó, la crisi ha fet que tot plegat hagi fet canviar el perfil de la gent aturada aquí a Sant Just. Parlàvem aquest matí que potser fa uns anys, fa 4 anys, l'atacça de Sant Just era molt mínima, era un 4% en canvi ara, ho vam comentar la setmana passada, s'ha arribat el màxim històric d'aturats, amb engins crits també a Sant Just, que és 826 persones. Això també fa que hi hagi un perfil de persones sense feina, en llarga experiència professional i amb bona formació, cosa que facilita justament l'interès de les empreses potser per aquesta proposta. A parlar-nos una mica més sobre aquest tema. Tenim el nostre esperes, tónes perdudes en economia, que és el Manel Ripoll. Manel, bona tarda. Vols refegir alguna cosa sobre el programa Pofi? A part del nom que és molt graciós. Sembla nom de gos. Hauríem de saber les sigles, a què corresponen, perquè suposo que correspondran programa, oficina, fofito i miliki. Pofi. Manel, què volies? Però no sé si ho sap aquí la Carme, però sí que sí. El primer, quines empreses són les que es pot treballar? I segon, quins són els requisits exactes? Perquè quan ho va presentar l'alcalde, semblava la panacea, sense ni criticar ningú. Però quan han presentat els requisits i les empreses que hi són, em verta si la panacea sembla una broma de mal gust. Les empreses, en principi, això està oberta a qualsevol empresa, en principi l'empresa s'hi ha de poder acollir, hi ha un màxim de sou, i una de les empreses es n'entena produccions, per exemple. Les empreses que s'hi ha acollit. És la que eren 1.200 euros, el que hauria de ser el sou. Les altres que vaig veure, semblaven com empreses... No sé com explicar-ho, com que fossin de l'Ajuntament, però sense ser de l'Ajuntament. O sigui, empreses externes, però que prestem serveix a l'Ajuntament. És a dir, entre cometes, com que ningú vol fer que sigui obligat a aquestes empreses que tenen convenis a l'Ajuntament, a fer-ho. Era aquest pla concret o era el tema dels plans d'ocupació? Era aquest programa. Doncs, de moment, en principi... Tu tens els noms de les 6 empreses? Només tinc aquest, com exemple. Però, en tot cas, en principi, està obert, i encara una empresa que vulgui pot anar a bromoci econòmica i demanar-ho. Qualsevol ciutadà pot anar allà, però de moment, les 6 empreses que hi ha, són aquestes que l'Ajuntament han d'haver dit. Faig això. Sense ànims de prendre ningú. Constructiu. Bé, passem a una altra qüestió, també s'enjustenca, perquè el col·lectiu Arte Just prepara un debat per demà a la tarda, sota el títol què que ara em passa amb la cultura s'enjust. S'organitza en motiu de l'exposició Cossos de Donors Puigdemont, que, de fet, ja es pot visitar al Sergi de Can Ginesta, i que l'altre dia ens va atendre molt amablement el programa al dijous a la tarda. Carme, què ens fas? Fas explicar de tot plegat. Com el passat del present i de futur en la midculturals, els espais, els llocs i activitats dedicats a la cultura, i també propostes concretes i immediates pel que fa a l'art. Una de les propostes, per exemple, per al futur de l'art i la cultura s'enjust, és el treball en xarxa entre entitats, de manera que entre tot es portin a terme i idees conjuntes. És una manera per t'endabar-te l'art i la cultura aquí al municipi, i també el treball entre entitats. El debat de demà serà a la set de la tarda, a la col·laboradora de la penya del Morro? Ja no, perquè demà acaba l'últim dia. Doncs de la terminal. Ai, la terminal no. Demà és col·laboradora de la penya del Morro, però a partir de dimecres no. Per tant, això ho fa com a col·laboradora de la penya del Morro. I participaran Marta Balada, Marcel Camps, Xita Camps, Antoni Marcadé, Cristina Moreno, Maria Teresa Pisonier, Dolors Puigdemont, Nolask Riva i Genira Romero. Ara, en quanta gent ja s'ha parlat totes l'hora? La clara o modregarà, no? Sí, té feina. Doncs això serà demà, a partir de les set, a les golfes de Can Ginestar. Un quart de 6 de la tarda. Carme, moltíssimes gràcies per aquestes informacions. Ja sabeu que en teniu més, ara mateix, a radiodesvern.com. A partir de les set, els enjuus, notícies, edició, vespre. Carme, moltes gràcies, bona tarda. Gràcies. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de men. Un quart de 6 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro de Radiodesvern. I ja l'hem escoltat fa un moment. Aquí, poll, el nostre historiador predilecte de Sant Just. Manel, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Manel, abans de començar amb la secció, hi entrarà fons amb el proper capítol d'escoles de Sant Just, que avui repassarem la història i l'inici, origen una mica de l'escola Montserrat, sobretot. M'agradaria que ens parlessis d'aquesta pàgina web que corra per Sant Just, que és la història de Sant Justdesvern.tk. Aquesta pàgina web la portes tu i què et penses allà? El temporada passant, vam parlar una mica, estava under construction, diríem, els experts. Ara ja no està under construction, ara està en construcció de veritat. Abans estava sota la construcció. Ara està acabant-se de perfilar. I allà, el que de moment es pot trobar, són els temes dels que hem de parlar en el moment d'aquesta segona temporada i l'inca directament al podcast de la ràdio, perquè el projecte final és tallar només la secció i pujar-la, però de moment, com que això demana temps, poden escoltar tot el programa sencer, tallar el morro o avançar a altres històries, si els agrada la història. Escolten aquells 20 minuts que fem, de la segona temporada, perquè fiquem els dies i d'aquí hem parlat. Si els agrada un dia d'aquells, entren el podcast de la ràdio, i escolten el trossec que vulguin, quan ells vulguin. Tot això que anem fent d'aquests fascicles, els poden escoltar quan vulguin, els donin la gana, a través del podcast de la ràdio, tot això a través de la pàgina web Història de Sant Just Desbert.teca. A més, estàs content, perquè tu poses la pàgina i el centre d'estudis han posat un link a la seva web. Sí, la setmana passada vaig anar a veure, i els hi vaig estar proposant diferents acords de col·laboració, amb l'història d'un cap de Sant Just. Què és?Jo. T'he agradat, eh? Sí, m'ha agradat molt. L'història d'un cap de Sant Just va anar a proposar els acords de federació. S'estan posant els fums des que fa la sanció Manel. Tu sabràs, tu sabràs. Simplement els hi vaig anar a dir que ells a la Vall d'Avers fan uns escritos d'història, i els hi vaig dir que si volen, com que jo tinc tot això escrit, si algun dia volen que col·labori, els puc ajudar. Perquè, per exemple, el president del centre d'estudis, qui és?Perafon Grassa, desconeixia que hi havia hagut una batuda de llops de Sant Just. Home, com no pots saber això, no? Si és el president del centre d'estudis, que sap moltes altres coses. Però que és el centre d'estudis ho sabia. Maria Quintana, quan ho vaig dir, va fer veure que mirava cap a una altra banda. Volien dir... En fi, doncs, Manela. I això és el meu un dia en veieu allà. Sí, està molt bé. I, a més a més, també... Estem treballant en el programa fent això. No, perquè veig que aquí també volies començar, que és el que és interessant, també, sobre uns mails amb noms d'historiadors, que és això. Això és veure com que, a vegades, els ullens endavant tenien molt sentit, no? O sigui, jo parlo, parlo, parlo, parlo. Però sempre senten la mateixa veu? Aquí se n'hi deu haver ningú més que sàpiga. Dic mentida. No, perdona, perdona. Que abans que jo... Nosaltres també diem que hi ha Jordi Amigo, per exemple, al darrere, col·laborant... I al centre d'estudis darrere. Quan hi ha qualsevol informació que tu desconeixes, t'adreces directament a l'Arxiva Municipal, per exemple. Però sempre senten la meva veu aquí parlant. Llavors, per trencar una mica el gel i fer algunes altres coses, tenim dues persones, que durant la temporada, segurament passat setmana Santa, quan hagi concretat data amb ells, vindran aquí a la ràdio i ens aportaran un punt de vista diferent al meu. Ens explicaran, per exemple, tenim dues persones, una és Baida Sant Just, que és el senyor Julio Choa. Julio Choa, seria com el meu mestre? Un aplaudiment per Julio Choa. Julio Choa. Però, com que no hi és, no ho diria. I el segon? El segon és Olga Sbert. Comencem parlant pel segon. Ella és historiadora i està investigant un tema que aquí a la temporada passàvem a parlar i va ser bastant interessant. M'hem parlat aquí de la misteriosa desaparició d'aquell mosaic grumà principis de segle XX. Jo l'influència que vaig trobar era d'una misalània d'algú que havia fet unes indegacions. O sigui, havia entret la pols dels primers papers i n'havia parlat. Era un museig rumà que estava a dins d'una finca i que el van traslladar a un museu de Barcelona a començament del segle XX. Aquest museig es va trencar tot durant el trasllat i després ja mai més s'ha sabut res més. Però les fotografies que hi havia allà i que havien parlat donaven a entendre que algunes fotografies semblava que s'havia tornat a reconstruir. I era estrany que s'hagués esmiculat tot i que s'havia de reconstruir. Que no estava del tot clar. Jo el Gasbert s'està dedicant ara a recopilar més informació. No només mirar la primera cap, sinó anar més enllà i estar treient tota una sèrie de documentació que és el que li va poder passar aquest museig rumà. Això en què no està publicat, perquè ja està fent el treball, però molt amablement accedit a venir un dia aquí i explicant-se per on apunten les seves investigacions sobre aquest tema. Molt bé, per l'Òlga. La gent que ajuda a que la secció Història de Sant Just de la Penya del Morro tiri endavant. Doncs ja en parlarem quan sigui l'ocasió. Ara, però, ens entrem en el que ja havíem obert la setmana, fa una setmana, estem en el capítol amb els blogs d'Història de Sant Just parlant de les escoles que hi ha hagut al nostre municipi. Van parlar de les escoles... Estàvem situats a mitjans del segle XX, més o menys. Perquè si anem endavant, anem endarrere. Sí, perquè parlem de diferents escoles. L'última que vam parlar va ser les escoles nationals, que eren les que havíem posat les del regim franquista, les joventuts de l'Afalange, i no sé si volies comentar alguna cosa més sobre les escoles nationals per rematar-ho? No, no, no la rematarem. Avui ens dediquem a les escoles nationals, encara. Sí, perquè diríem que de totes les que hi ha aquí és la que més anys va durar, perquè us vaig comentar que les van construir l'any 25. Aquest llibre de l'emissòdania que estem pensant per parlar de la pàgina 65, que es veu la fotografia d'aquestes escoles nationals, i aquí, en aquestes fotografies, veiem sobretot, que és pel motiu que continuarem parlant-ne, perquè el que sempre fem últimament és... El primer dia que parlem d'una escola, parlo de la història d'aquesta escola, i el segon dia parlem de les imatges, que ens han quedat perquè les imatges parlen per elles soles. És més important la història que t'expliquen les imatges, perquè ara mateix mirarà la pàgina de ràdio d'Esvern.com, on tenim la webcam, anirem posant les fotografies que comentis tu, Manel. Comencem per aquesta de la pàgina 65, com dius tu, on hi ha la vista de les noves escoles de l'any 1925. De fet, d'aquí 12 anys farà ser... Aquest edifici farà cent anys. Aquest edifici, si algú avui en dia passeja pel carrer de la Creu i passa per aquesta cantonada, carrer de la Creu, amb carrer a Teneu, això és la cantonada, i aquest carrer de la Creu, de Teneu, d'avui en dia. Aquest edifici és exactament com el veiem aquí. La façana és la mateixa. Aquest edifici s'ha conservat, perquè és l'edifici de les escoles de tota la vida. Però si us hi fixeu, no hi ha res més construït aquí. O sigui, almenys en 125, això era l'extraràdio del poble, quasi. Està buit, està buit. La cera d'en frente, que hi hauria les escoles, no hi ha res, hi ha un camp, és tot term. I més avall d'aquestes escoles és tot term, l'any 25. I van decidir que hi fiquem unes escoles, però no hi havia res més. Jo ho vaig aguantar. Sí, i també el que ho estava veient, tot de terra, evidentment, no estava empadrant ni molt menys. L'únic que s'havia empadrat era la carretera reial, perquè passaven els carros que m'heu explicat aquí un dia, i la tracció motora, però la resta de carrer, si volies d'en cotxe, com si anessis per Collserola. Segona fotografia, continuant parlant una mica i tot això, aquí veiem les fotografies, això ens parla molt. I veurem el tema que a l'any 26, la primera fotografia que tenim aquí, que és la següent, passant pàgina 67, tenim que el 1926, que és la primera imatge que tenim, imagineu-vos, aquests nens avui en dies eren els nostres avis i avis de la meva edat, serien els meus avis que estaven aquí en escola. Recordo que tots els fotblores ara mateix per la webcam de ràdiodesbert.com. Aquí el que veiem sobretot, el que vam explicar a l'altra dieta, en els estudis vells, com aquí, en aquestes escoles, veiem totes les nenes de l'atx més pàtites de 5-6 anys, fins a 15-16 anys, 14-15-16 anys, totes anant juntes a una mateixa classe, i sempre, com veiem aquí, les nenes amb la seva professora, ara hi ha aquí la mestre en Gràcia, donant la lletra s'havia jubilat, i si passem pàgina, veurem els nens a la pàgina 73, perquè la primera foto que tenim dels nens és de l'any 30, o sigui, hi ha 4 anys que pel que sigui, no hem estat capaços de recopilar fotos de nens, hem de pensar que aquesta foto era una foto l'any, i no tots els nens la podien comprar, perquè no tots els nens tenien els diners per comprar aquesta fotografia. D'acord? I aquí veiem els nens, també, des de 5-6 anys. Trobo que això del 1927 van tots amb el mateix pantinat, és fixat. Van com les mamzels que fan allò d'en bas on bas. Era l'estil de l'època, que van tots vestits igual. I la roba també no era un tipus d'uniport. El problema que tenim aquí amb les fotos és que ho veiem clar, i no sé els tons. Pots ser que fossin tons diferents, però ho veus clar o ho veus fos, que és el que té la foto en blanc i negre. Anem repassant més fotografies, perquè anem a unes quantes avui. Avui ens espectem una mica amb això. Quin és la següent? Avancem ara fins a la pàgina 79, més que res pel que ens fica el literal del peu de pàgina, potser no cal ensenyar la foto, perquè és igual que la que hem vist abans, però de l'any 34 el peu de pàgina és molt interessant, perquè es diu la mestra, senyoreta Montserrat, amb les seves 72 alumnes al pati de l'escola. És a dir, una sola mestra amb 72 nenes. Avui en dia els mestres es queixen amb raó, que els hi sobrepoblen les aules de 25 a 30. Imagineu-vos l'any 34, d'acord que l'educació era diferent, però una sola mestra amb 72 nenes. 72 d'onidó, eh? Segurament tenia alguna altra ajuda. O sigui, devia tenir algú que ajudava, però tenir 72 alumnes, doncs segurament... I d'edats diferents. O sigui, és una mateixa classe on hi ha nenes de 5, 6, 7 anys, fins a 11 i 12, eh? Clar, sí, sí. Això és avui en dia, sí que es fa, jo tinc algun coneixement d'això, i avui en dia es fa en les escoles rurals, però les escoles rurals hi ha 10 nens. Hi ha 4 de 5, 6 anys, potser, 3 que tenen 8, 9, 12, vale, amb 10 nens, això és positiu. Tu fes això, tu fes allò, tu fes allò i més o menys controles. Imagina't amb 72 alumnes. Sí, una mica complicat. Més que mestres, eren herois d'ensenyar tanta gent a l'hora. Continuem repassant aquestes fotografies, que traiem, com diu el Manel, d'imatges de grups escolars de Sant Just d'Esvern, a un llibre del Pere Brull i l'Angela. I per on continuem, Manel? Ara ens centrem ja a la foto que hi ha a la pàgina 81, que aquí el que veiem, perquè és curiós, fins ara hem vist fotos sempre dins del centre escolar. Ara comencem a veure fotos de les excursions que feien aquells dins l'època, avui en dia quan acabes 4 d'ells o suposo, o quan acaba 6 de primària fas la gran excursió, te'n vas, no sé si avui en dia ja se'n van a Mallorca, aquestes edats o se'n van a Portaventura, a l'època, l'escursió de l'any 1933, 1934 d'aquest curs, era anar al Tibidabo. Què dius ara? I no hi anàvem, com ja aniríem nosaltres, anem a Portaventura amb què anem? Amb autocar, tots amigats, aquests nens... A peu. Exacte. Tenien 5 o 6 anys fins a 14 o 15, tots, des de Sant Just, amb el mestre, i algun monitor que acompanyava, a peu d'aquí fins al Tibidabo. Per la carretera de la bona aigua? Sí, sí, sí, correcte. Anàvem per la carretera de la bona aigua, arribaven fins allà fins al Tibidabo. És un bon tros, és un bon tros. Era un escurs del dia, també, de tenir en compte, perquè això jo a vegades ho parlo amb gent més gran, i em comenten que avui en dia no tenim l'hàbit aquest de caminar tant, però ells a l'època la meva mare a vegades també m'ho explica, i gent de les mateixes edats m'ho explica, que a dos per tres anaven caminant d'aquí a Colblanc, a Colblanc, aquí caminant, en l'autobús era un luxe, i anaven caminant d'aquí a Sarrià i de Sarrià tornaven. Ens hem tornat més sedentalis, no? Bastant més, el cotxe ha portat moltes facilitats, però ha fet que no tinguem aquells fons físic o aquella capacitat d'anar caminant amb un juicons nens, o sigui, avui en dia et diguessin, els nens aniran en el Tibidabo. Ah, molt bé, Mautogar, no caminant, els teus mojos els voleu matar, que voleu que ens tornin morts. O sigui, seria impensable que es pogués fer aquesta excursió. Físicaament, potser, que els nostres van passats. Ens hem... ens hem assedantats. Sí, sí, sí. Ens hem acudat molt. Bé, repassem més fotografies d'aquestes escoles nationals i el seu pas per Sant Justes Bern, Manel, però on continuem? Doncs anem avançant una mica més, i si passem a la pàgina 91, mentre anem a ensenyar aquesta altra fotografia, que també veurem gent anant al Tibidabo, en aquest cas, i veurem les nenes, perquè no només com hem vist a els nens, anaven al Tibidabo, sinó que als nens, i anaven atrantant, fent la seva excursió al Tibidabo. Aquí no són 72, són menys, aquí, eh? No, aquí són menys, perquè són les més grans, també. Les nenes, sí, que potser les nenes de 5 o 6 anys, no podien igual tenir aquesta capacitat física per anar-hi, els nens també hem vist que eren més grans, segurament els de 5 o 6 anys tampoc hi eren, allà, els nens. I aquí veiem les nenes d'una edat més avançada, segurament aquí haurien de ser 12 o 17 anys, però bé, no. Però anaven dies diferents o el mateix dia separats? Jo crec que anaven dies diferents, eren activitats diferents. En aquelles èpoques hem de pensar que els nens estaven en una naula, les nenes en una altra, i dubto, no ho sé per què no ha vist imatges, i hauria de preguntar a algú que hagués viscut l'època, però dubto que inclús el pati estiguéssim barrejats. No ho sé, eh? Estem parlant també que aquestes són les escoles públiques de l'Ajuntament. O sigui, això no són les escoles religioses, vale? Això són les públiques, aquestes són les progressistes, però tot i que les progressistes separem nens i nenes perquè l'època aturgava això, que nens, per una banda, nens per una altra, perquè rebien educacions diferents. Vegem la pagina següent, la 93, una fotografia de unes nenes que estan fent una taula de gimnàstica en una excursió a la salut de Sant Feliu de Llobregat. Estava pensant que evidentment no s'anaven a portar aventura, primer que no existia, però no s'anaven molt lluny, sinó que s'anaven els llocs on tenien a la vora. Sí, en llocs on poguéssim anar, clar, caminant-la. Era impossible que l'any 42 farà 39, 44 anys que s'acaba la guerra civil. Quan s'havia acabat la guerra civil fèiem 4 anys, no pensis en llogar o no tocar, si hi havia una descripció de tot, era impossible, llavors la excursió que era. Aquí no van anar ni a l'activitat d'Avo, on se'n van? En plena època de post-guerra. Se'n van a la salut, un dia, a fer una excursió, i aprofiten a la salut que estan a l'aire lliure, i tenen un espai molt gran per fer una mica de gimnàssia. Imagineu-vos l'època, anaven a la salut, a caminar, a passejar, i després t'ha fotrat la caminada, perquè si vas tu ara d'aquí s'han justat la salut. No trigues 5 minuts a arribar a la salut, i quan arribessis allà, tu volies sentar i descansar. Que et diguin, ara fica't a fer gimnàssia. Clar, esclar, però estaven molt... Estaven molt en forma. Molt en forma i molt preparades. Anem repassant més fotografies, Manel, però on continuem? Comentar-vos aquí amb aquestes fotografies, que moltes d'aquestes fotografies que us hem ensenyat per aquí, si algun dia les voleu veure en aquesta miserània, i busqueu què és el més divertit, buscar els noms de la gent. Jo ho vaig estar buscant i he trobat el meu avi, he trobat el germà del meu avi, i he buscat si ho trobaria d'omènecs, trobaria... Sí, jo no he trobat un domènec abans. Jo trobo ripolls que són cosines del meu pare. Freixes, mira, pillar freixes. Potser et trobes molta gent rosarina, campressiós, trobes tot de gent, tu ets originari de Sant Just. No, del carrer Freixes. Tu no tens familiars de Sant Just, no podràs trobar ningú. Però la gent que sigui d'aquí Sant Just, si busca, dirà, mira, aquesta és la cara que feia el meu avi quan tenia 10 anys. És graciós. Unes avi sempre de grans, que estan a les fotografies d'aquest llibre, estan tots els noms posats de totes les fotografies, perquè hi ha més hi ha desenes i desenes d'alumnes dels diferents anys. Però on continuem, Manel? Continuem avançant amb les fotografies, aquesta fotografia de l'any 95. Perdó. Com que ens hem anat tan ràpid a lo del tibidabo, tirem unes fotografies enrere, perquè hi ha una persona que, com que ens hem animat amb això del tibidabo, m'he oblidat jo de parlar-ne, la foto de la pàgina 85, tenim el professor Manuel Pardo Palahí, i a la foto anterior a la 29, tenim la professora Carme Pérez Bardú, que si les mireu les cares d'aquestes professors, professor i professors, són molt joves, aquests professors. D'acord? Estem just abans de que esclati la guerra civil. D'acord? Estem l'any 35, són amb dues fotografies, en 35. D'acord? Doncs aquí veiem, si és la noia, és la Carme Pérez, si és el noi, és el Manuel Pardo, és el noi, més Manuel Pardo, aquest noi que esteu veient aquí, i que havia entrat a aquelles escoles, tot rejuvenint l'esperit d'ensenyament, i fent un ensenyament, estem en època republicana, més progressista, un ensenyament diferent del que es venia fent abans, que hi havia hagut l'època de la dictadura de Privo de Rivera, i que van intentar rejuvenir l'ensenyament a les escoles de Sant Just, el noi aquest, al cap d'un any, el cridaven a files, van deixar de tenir-lo, aquest mestre, perquè era jove, tenia edat d'anar al bàndol republicà, i el van cridar a files, aquest mestre, ni que fossis mestre, ni que tinguessis una obligació, com era, ensenyar els nens i la teva feina, en aquell moment de la guerra, es para tot, naixem l'educació, l'important, és tothom qui tingui edat de combatre, a files. Fes una mica de cara de collonit, eh? No, no, ja ho devia veure, que, curs 35-36 diu d'aquí res, se m'acaba, això. Sí, sí, sí. En fi, doncs també tenia en compte el mestre Manuel Pardo Palaí, que estava amb aquests alumnes al bàndol de l'escola. De fet, ens ho fiquem aquí, curs 36-37. El mestre Manuel Pardo Palaí, durant la Guerra Civil, poc abans d'incorporar-se a files, aquí deu ser l'última fotografia que té amb els seus alumnes, perquè d'aquí se'n van a files. Jo torno a posar la foto, però passem a la següent, Manuel. Sí, sí, sí. Canviem de tema i hem oblidat de parlar d'aquest tema. Algunes de les altres fotografies que tenim per aquí, la veritat és que són totes fotografies de les escoles nacionales. Clar, aquí va avançant molt el tema, pàgina, i va avançant, per exemple, l'any 43. Tenim una senyora molt més gran, d'acord? Pàgina, Manuel, pàgina. Ai, 97, perdó, 97. Sí, sí, de l'any 43. Pàgina 97. Sí, veiem aquí professors més grans, i més que ara us ensenyo aquesta fotografia, perquè se'ns va a quedar alguna cosa per explicar l'altre dia, i no molt després d'aquesta fotografia, perquè això és l'any 43, i us estic parlant de l'any 48. Podem buscar una foto de l'any 48, a veure si la tenim? Aquesta fotografia era la maestra senyora Júlia. Correcte, sí, sí. Envolta dels seus alumnes, el pati d'interiors de l'escola. L'any 48, estàvem en si tenim alguna fotografia, però ja no la tenim per tant, però segurament aquestes nenes, l'any 48, continuaven a l'escola, d'acord? Doncs, a l'escola nacional, de Creu de la Creu, aquí ens comenten els historiadors que ja no era una escola en sí, sinó que era complementària el que s'havia edificat a la planta baixa del carrer Montserrat. És a dir, aquí tindrem els origens de l'escola Montserrat, d'acord, l'any 48. En l'època franquista, un còpia entra als nacionals de Barcelona i es fan amb el domini de tot el bàndol republicà. L'any 48 és evident, la guerra s'havia acabat, hi havien guanyat uns i no hi havien guanyat els altres. Aquests edificis de les escoles nacionales del Creu de la Creu, juntament amb la planta baixa del que serien avui en dia, les escoles Montserrat, que han estat rebatejades a balon de les escoles, per aquest motiu, perquè des de l'any 25, allà hi han estat sempre escoles, es va passar a anomenar ja Nostra Senyora de Montserrat. A tots els alumnes que haguessin anat a l'escola Montserrat que saben que l'origen de la seva escola és de l'any 1948. De les actuals, que avui en dia hi ha, perquè tot i que s'ha traslladat d'edificis segueix existint, és la més antiga de les quatre que ens queden, és l'escola històrica del poble, és l'escola de la gent... A mi no m'agrada clasificar la gent, però més endavant... No, no, m'ho diré amb molt respecte, perquè després em diran que piso fora de test, però aquesta és la meva opinió com a historiador amateur. La gent que va anar a les escoles nationals era la gent amb menys recursos econòmics de Sant Just, com la gent que avui en dia va al Montserrat, al Montseny, al Canigó, i no va a escoles de pago o a escoles concertades. Que no vol dir que tinguin pocs diners, que es agrada aquest tipus d'educació. Sí, exacte, potser molta gent és lliure i opta, perquè no pot escollir, però hi ha gent que escollir i fins i tot portar a la pública igualment. La gent que tenia menys recursos, o que preferia aquest tipus d'educació no religiosa, era una educació laica, no religiosa i pública, els portava aquests llocs. Posteriorment, en propers programes, parlem de la Teneu, que va tenir la seva escola. Aquesta escola es pagava, i es pagava bastant més del que es pagava aquí. O parlarem de les escoles núria, en unes escoles religioses, que hi anava la gent que tenia més diners i més recursos i que podia portar i pagar aquest tipus d'educació, jo no diré ni millor ni pitjor. Era més cara. Diguem que les escoles nacionals eren les escoles posades per l'Ajuntament, per el règim, en aquell moment franquista, i per tant, eren les escoles públiques, que evidentment... Si algú volia anar a un altre tipus d'escola, havia de pagar una mica més, perquè no era públic, avui no té més misteris. Com avui en dia? En fi, Manel, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre les escoles nacionals, però anem a tancar el tema ja. Diguem adéu per tant a les escoles nacionals. L'únic que hi ha curiós, si vols ficar a la pàgina 107, que vam parlar la setmana passada d'aquest mestre, el Josep Graç Baixurto, que vam parlar que era un mestre si és molt estimat, com el senyor Rivalta. Aquí són un gran anaveig, eh? La fotografia, el que passa és que tots aquests mestres... No, no, és un mestre i els seus alumnes de grans. Com? Els mestres i els alumnes de grans. Sí, sí. Aquí algú el millor reconeix el seu avi, que estava només amb els mestres. La setmana passada vam parlar que el Josep Mestre, el mestre Josep Graç Baixurto, va estar molts anys aquí a Sant Justi, que quan ells se'n van esplugues, molts alumnes se'n van a capellar, perquè era un mestre estimat, com va ser el doctor Rivalta en el seu moment, mossèn Antonino, una d'aquestes persones amb personalitat al poble. Quan es va jubilar l'any 54, els alumnes que havia tingut de petits li van fer com una festa, com un recordatori, i es van trobar en ell, i aquesta és la fotografia de l'any 54, senyors ja feia com 30 anys que havien deixat d'anar a l'escola. No teníem per què fer-li aquest reconeixement. I van quedar amb ell perquè de lo bé que els havia ensenyat, de lo bé que s'havia portat aquest mestre amb els seus alumnes l'any 54. Qui és el mestre d'ells? Josep Graç Baixurto, que vam parlar la setmana... Qui és de tota aquesta colla que hi ha aquí? El més gran de tots que porta ulleres que està al mig amb les mans plegades, que se'l veu més gran que els altres. Aquest senyor que porta cavam ulleres que està al mig vestit de negre amb corbata, fosca, el senyor és el mestre de Josep Graç Baixurto, i tots els seus alumnes a l'època, per exemple, el meu avi, el seu mestre, havia estat aquest. El mestre del meu avi era aquest senyor d'aquí. Molt bé. Bé, bé, Manel, doncs tot molt bonic, eh? Molt reenjustament tot plegat. Sí, no? Fem poble. Fem poble. I aquesta, per tant, les escoles nationals que tanquem la carpeta d'aquesta escola que hi va haver a Sant Just, i la setmana que ve ja obrirem una altra escola que potser no sé si ens és més familiar, com dius tu, amb les escoles Núria o... Primer entrarem amb les escoles de la Taneu, perquè aquestes són les grans desconegudes, com anem jo, desconeixia que la Taneu havia tingut unes escoles i van durar molt poc, van durar des del 4 de febrer de l'any 1924 que es van inaugurar, i per tant, fem bastant la competència a les escoles nationals, són 4 ànies, i només va aguantar fins l'any 33. A partir d'aquí va deixar d'existir aquestes escoles que van estar aquests 9 anys, doncs em parlem d'elles perquè mereixen tant respecte, com totes les altres escoles... Evidentment, això serà la setmana que ve, que parlarem d'aquestes escoles que hi havia situades, on actualment hi havia la Taneu de Sant Just. Manel, moltíssimes gràcies, no marxis, perquè m'ha dit un ocellet que et quedes a la tertulia esportiva, avui també, que t'espero a la segona hora. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el David Ávila per parlar de televisió, fins ara. Les voltes radio d'esper, sintonitzes radio d'esper, la ràbia Sant Just, de la David Poliu. Radio d'esper, durant de 8.1. La ràbia Radio d'esper, de la David Poliu. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. You're always in my heart, you're always on my mind. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. You're always in my heart, you're always on my mind. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esverns. Sóc Jaume Salón-Coll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga o tont de Sant Just per la penya del Morro de la ràdio i que tot vagi molt bé. El centre de la llenya d'Esverns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. 5.43 de la tarda, tot seguit connectem amb el David Ávila per parlar de televisió. I em sembla que ja el tenim al telèfon, David. Bona tarda. Bona tarda, què tal? Hola, bona tarda. Bé, molt bé, avui la veritat és que estem millor que mai, perquè fa solet i després dels últims dies que hem tingut pluja, jo ho noto, eh, que la gent està com més relaxada, més simpàtica, menys tu, David. Doncs gira, gira el temps. Demà torna el mal temps. Ah, sí? Sí, sí, demà diuen que una altra cop baixa les temperatures i torna l'hi. A part de s'experia en televisió, també ets metanològic. Una mica, una mica. Per fer, quan pur que m'hi tornes, o? Harlem Shake de la ràdio. I Jordi? Sí, ja ho vam dir o que ho faríem, però no crec que ho fem mai. No, però ja vam fer-ho els de la segona hora, ja de recú, ja del fet ells, ja delegem el Quim Morales i companyia. Bé, David, parlem una mica de televisió. Comencem la setmana parlant de Cracòvia, que ja té la mirada en el partit de la Champions. Escolta'm el tràiler d'aquesta setmana. Un tren sale de Vigau a 100 km per hora, i otro de Barcelona a 120. ¿Qui en llegará primero el Bernabéu? Sí, porque vamos 116. No os ha hecho gracia, por la valoración tampoco. Sergio, felicitados. Muchas gracias. Y encima he marcado yo, para que después digan que solo tengo la cabeza de adorno. Sí, Sergio, pero era panal o no era panal. Mira, como dice Hunter, que narti o no venarti. Esta es la cuestión. En fi, això era de la setmana passada, si anirà encarat cap al partit de dama del Milan. Sí, però es faig un regal de cara a la segona hora de la tertúlia de futbol. Tinc el nou hymne que preparen els de Cracòvia. Home, doncs escolta, em sembla que els respectadors d'esport 3 el van poder veure i escoltar l'altre dia, també en primísia. Què ens l'enviaràs, o no, David? Sí, ara mateix, quan acabem, us el pas. A la segona hora de la tertúlia, que és una mica com s'avants de totes les distàncies, aquell Copa... Lliga i Champions. Copa i Lliga i Champions, efectivament, no? David, que van fer uns anys. Sí, efectivament. I ara han intentat fer una cosa semblant, però només amb el partit del Milan, no? Sí, es dirà, ens fotrem 4 al Milan. Bueno, ja veurem, ja veurem, això és el que diu la cançó. Ja demà, ja veurem, bueno... Hi ha una versió del Water Feeling, de la Caipiris, que també va... Water Feeling, Water Feeling, no? Sí, que també és una cançó molt nova, aquesta, eh? Bé, atenció, perquè Tele5, com ja veu, es trena aquest dimecres el seu programa de piscines. Una setmana i mitja més tard, que ha entenat res, ho farà amb Jesús Vázquez i Marta Simone. David, què ens pots explicar del programa, on també es trenen a piscina, però a Tele5? Sí, bueno, us explico. En aquest programa, que és una còpia d'un format americà, aquest format americà avifarem si a Val d'Antena 3 els famosos els hi feien diverses proves, però a Tele5 ha sigut que no, que només els farà tirar-se d'una piscina. Aquesta vegada, per diferenciar-se a Val d'Antena 3, s'haurà d'anar amb parelles. És clar, serà... Ah, i digues, digues. Això que ho han decidit pel fet que no van poder estrenar-ho al mateix dia que volia estrenar-ho a Antena 3? Hi ha una història aquí al darrere. Sí, sí, sí, volem, volem, a veure, explica, explica. Ja està passant. El divendres 1 de març, José Javier Vázquez va anunciar en directe el Salvador Medellux, que se'n matria aquest dimecres. 3 de març, el programa de piscines. I en Antena 3 va anunciar a contrallum que se'n matria el dilluns passat, el programa de piscines, quan no estava ni gravat. I el van haver de gravar al diumenge. Si ho van gravar, ràpid i corrents, perquè ho havien anunciat i ho volien fer abans de Tele5. Sí, però Tele5 tampoc ho havien anunciat d'una manera falsa, perquè en Antena 3 es confia i ho ha matès més tard, i ho ha matès els primers. La jugada els va sortir malament, i en Antena 3 va ser al programa aquest dilluns, amb un 26% de coota de pancata. Això t'anava a dir? Perquè els va sortir molt malament la jugada a Tele5, perquè en Antena 3 va ser tot un èxit, com dius tu, amb un 20% de mitjana i arribant a punts de 40%, que això és una autèntica bestialitat avui dia en el món de la televisió. Quin va ser el moment més esperat, el de Falet? Sí, la gent fa moltes bromes a Twitter, arriba el tsunami, Falet... Va ser fred d'intòpics, fins i tot. Efectivament, efectivament. I us puc avançar, ja us ho puc dir ara, que Falet sortirà en totes les gales del programa. A totes les gales sortirà Falet, no? En totes, això les explotarà aquesta nit ja surt, t'estigarà amb la Toni Salazar, i aprofitaran aquest nou fenomen. Veurem, perquè a principi, alguna diferència del programa de TV5 amb el d'Antena 3, és que salten a l'hora. Amb parella. Lídia Lozano i Raquel Mosquera. Antonio Rossi, el periodista, i la model Mónica Pón. L'actiu Nathalia Millán i l'ex-mís d'Espanya, Verónica de Galgo. La concursant de Hombres i Mujeres i Víceres, Satan Maragorro i el tertulia Nacho Montes. El Ginet, el bromunyós escassi i la presentadora Sonia Serrer. La regidora del poble... Ah, sí? Sí, olvidos. ...i Alessandro Liby, de Gran Hermano 12M1. El cantant Dobus Sortu i Dani, de Gran Hermano 12M1. I Beatriz Trapote i Víctor Geneiro. Per cert, Beatriz Trapote, un company de Fórmula TV, ens va passar unes declaracions, ens va passar a habitatges. I la revista Car 할게요. La gran sensació que tenim de fer aquest spilled l'aconsellàvem, que hi podíem explicar en el portafoisit entre la dies i les setembre. Si no, són misteris de la tele que no s'entenen. Aviam, a veure què passarà i què no passarà. Jo crec que els famosos més importants els tenen a l'Antena 3. Jo també ho penso, eh. Així, mal que escoltava el càsting, pensava que era millor que al moment tenia més suc pel públic, en general, el d'Antena 3, veurem què passa. En aquest concurs hi ha el coach, hi ha el corredor de borsa Josef Ahrand. A veure què passa. En fi, doncs això serà aquest dimecres, el programa de saltar la piscina de la tele 5. Passem ara a parlar d'una sèrie de Walking Dead que s'estrena la tercera temporada, aquest dijous a la sexta, i atenció perquè arriba amb tres mesos de retard per als amants d'aquesta sèrie de zombies. Com és que s'endarà nit tres mesos? Per coses de les cadenes que decideixen a metro, en el GD i tal, però a les Foxes va ser anar a l'octubre, a la Foxes, a Espanya. I que després la gent es queixa, després els directius de les cadenes es queixen, es descarrega la sèrie... Escoltem el trailer. ¿Qué os parece? Es impresionante. Esto es muy romántico. ¿No echamos un polvo? Udo Walking Dead, este lunes, estreno de la espectacular tercera temporada. Jo ja he dit una cosa, David. Ja he vist la tercera temporada, aquest set de capítols. Sí, aquí l'hem vist allà, però a mi m'agraden molt, la tercera temporada. Molt intriga i molts canvis. M'agrada tant que la quarta no m'està agradant. Imagina't si m'agrada la tercera. La tercera hi ha un canvi molt xulo. No diem res, però la gent que l'hi ha vist, jo crec que li agradarà la tercera. A més, al final, Jordi, no creus que són més enganxadors que no pas de la primera? És que sí. Això serà aquest dijous de Walking Dead amb la sexta. Alguna cosa a comentar? Voscom la curiositat que la sexta l'havia d'haver estrenat, estava anunciat pel dilluns passat. Però com que va a veure que se s'ha d'anar al programa de les piscines, no li volien treure audients al programa de les piscines, i van dir que les frenarien aquesta setmana. Bé, parlant de l'altra programa que també s'estrena, la nit d'aquest dijous, Discover i Max, on podrem evitar els perills de la xarxa, David. Un molt bon programa que ja es pot veure a través de la xarxa, però la cadena Discover i Max ha pagat per fer un programa de producció pròpia, on Antonio Ramos i Mónica Valle són els carregats de mostrar-nos que en aquest món, on tot passa per internet, hi ha més perills dels que ens pensem. Aquest programa durarà unes 8 setmanes, i ens ensenyarà estar molt més segurs a l'ordre d'anar per internet. Molt bé, doncs queda dit. Per cert que José Luis More, ha anunciat que possiblement tindrà el seu propi canal de televisió? Bé, sí. Ho va anunciar l'altre dia, i segurament alguns dels rumors que acorden és que interaconomia està passant una de les situacions més crítiques de la seva història, es podria dir que el productor es podria agafar les freqüències d'aquesta cadena i quedar-se amb una llicència. Intreaconomia et desapareixeria del tot i arribaria a un nou canal que aprofitaria pels canals i pels multiplis i tot això de les llicències de TDT, on va ara la interaconomia? Sí, però això és un dels rumors que corren. Què es diria, Moreno TV o què? Quilo Sa, quilo Sa. De moment el que ha anunciat el que està preparant és un reality que ha gravat el Teatre Musical de València per veure com es porten a tenir-me tot els espectacles que està fent. El José Luis Moreno, us explico una safarderia que em va donar permís per explicar-la. Qui te la va donar permís? Un percent convidat que vam portar a la penya del Morro. Sí, què va dir? Es va dir que... us en recordeu que fa poc va dir... Algú molt important de la televisió em va dir que no em volies. Sí, sí, el José Luis Moreno. Era el José Luis Moreno que va començar a dir... No vull aquest altre. El que no? Doncs mira... Sense motiu ni res. Sí, el José Luis Moreno no es plegaré res, que no es sàpiga, però no té molta bona fama dins l'ofici i la professió. Doncs mira, va fer això, i mira que amb el Cristian Galvez, vam ficar un tall de mostres i tot plegat que hi havia molta amistat, i el José Luis Moreno es va dir que no. El José Luis Moreno es va dir que no. S'insultor va anar amb una cambrera del... amb una cambrera del motel, que hi ha prou... Sí, a l'hotel on estan allotjats molts dels convidats que venen a agravar els programes aquí al Polígon. Doncs també va dir que tampoc la volia veure. Tampoc la volia, tu. A veure, aquí vol, aquí vol, aquí en guires. En fi, doncs ja veurem el que passa. Per cert que no volem marxar sense parlar abans d'aquesta caient-ho, que ens vas dir que era un programa que començaria aquesta setmana a la Sexta, presentat per Ana Morgade, i també a més amb els del Minori Absoluta, que tu tenies entrades per anar al pilot. Sí, però la Sexta l'ha suspès. Vaita, sí, dijous, dijous. Em van trucar i em van dir això, que s'havia suspès per falta de pressupost. I que de moment quedava a la nevera. Aquests programes van comptar com a ensurats. Berto Romero, Keke, Yolanda Ramos y José Mayurste. A més, va tenir com a presentadora la Ana Morgade. Per cert que l'altre dia em van dir... No se'ls pot dir això, ara. TV3 ha comprat un format d'uns monologistes amb jurats. Et sona alguna cosa, tu? Ostres, doncs ja miraré, ja me'n veurà què. Investiga, això és fresc d'aquesta setmana, David. Ara no sé si es podia dir això. Bueno, Xavi, ja vols dir. Ja vols dir. Ara que dius de monologista. Faig un regal. Regal 5 entre les dobles, a totes les persones que vulguin, que truquin el programa de la penya del Morro, o a canvi en un correu, per anar a publicar un programa pilot presentat, que tindrà com a presentador o com a col·laborador, el Xavi Franck és o el Dani... Rubira? Doncs 9.3.3.2.3.6.1. La penya del Morro a robajimeil.com, si voleu. Envieu avui mateix, perquè demà ja no. Per quants serien les entrades? Com? Per quants serien les entrades aquestes? Per Dinecres, a l'antiga fàbrica d'Estreledam, i com a regals pel públic, hi haurà moltes serveis. Ah, molt bé, està molt bé. Allà fan moltes coses a la fàbrica d'Estreledam, perquè demà alguna fuente i a l'Albert Tom haurien d'anar a la fàbrica d'Estreledam. Hi ha una fàbrica de conferències conjunt, parlant de diferents històries que ja no tinc aquí a mà. Per això que faran diferents conferències, diferents sigles, i ho presenten demà a la fàbrica d'Estreledam. Mira, s'ha acabat l'activitat, i ara hem d'aprofitar aquella... A tothom arriba allà, no? Bé, cert, una cosa, a quina hora serà això dels monòlegs? Perquè la gent que sàpiga que vulgui trucar, que sàpiga que haurien d'anar. A les 8 del vespre. A les 8 del vespre. David, més cosetes. TV3, tanca. Les delegacions de perpinyà, els pilineus, l'Ebre i el Pallars per la crisi econòmica del sector, i també les repallades del pressupost de la televisió pública catalana. Doncs sí, ja ho has dit tots. És exactament això. I a per acabar. Perdona, no vull tot, perquè des d'aquí una salutació que s'hi espera acudonyant, per exemple, que jo crec que els respectors de TV3 li tenim molt de carinyo, que sempre es fa les cròniques de perpinyà, li han tancat la delegació, per tant, s'ha quedat sense feina, o també la Eva Clousó, que també estava en una d'altres delegacions de televisió catalana. En fi, què volies comentar per acabar? Que el festival d'Europisiò, i la copa de l'Heredipà se'l dirà, i no considera amb d'Europisiò, i que el sony de morcell està amb el tema contigua, amb la posició número 30 del 39. Vull dir que no pinten massa, massa bé l'escoltes. Però què vols dir, que ja han començat les votacions d'Europisiò? Les porres, les porres... Ah, les porres d'Europisiò i tot plegat. Quin dia serà això pels amants d'aquest festival? Doncs això serà pel final de maig. Ah, falta, falta molt, pels punts de maig. Bueno, ja en parlarem quan arribi. Posarem el tema, segurament serà el 25 de maig. Escolta, doncs investigues sobre el pilot aquest, a veure què ha passat amb TV3, que diu que són monologistes amb aters, i que hi ha un jurat especial, que és com un reality de monologistes, que no sé si és ja de cara a l'estiu o no sé quan. En fi, ja veurem. En fi... Sí, investigueu, David, he tingut un ganchó. Au, que vagi bé. Sí, felicitats, David. Nosaltres hem de fer una pausa per connectar amb la xarxa, i tornem després a la segona hora amb la tertulia esportiva. Fins ara mateix, bona tarda, David. Bona tarda. Bona tarda. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sònia, Keri, Manel Carvajal. El conseller d'Economia, Andreu Mascolé, ha advertit que és impossible elaborar uns pressupostos en un déficit d'en l'objectiu del 0,7%. Mascolé, li ha demanat un acord, perquè el govern espanyol no acabi actuant com un vice-reï de Catalunya. Perquè una cosa és afrontar les dificultats de la crisi, que hi ha un altre fer-ho sota l'afegit d'actituds coercitives i disciplinàries per part del govern central. El govern central ha de saber que ja sigui per disseny conscient, ja sigui per accident, es pot trobar fent d'una manera declarada de vice-reï de Catalunya. No ens agradaria que s'arribés en aquest punt, i evidentment no ens agradarà si d'arriba. I ens sorprendria que fos agredós a una tensió per al govern central. De la mateixa manera el conseller ha reconegut que no té sentit elaborar uns comptes públics que no tinguin en compte l'objectiu de déficit, ja que actualment tresoraria i pressupostes confonen i l'únic finançador de la Generalitat és el tresor públic. Convergència i unió podrà aprovar aquesta nit el pressupost de l'Ajuntament de Girona gràcies a l'abstenció del partit dels socialistes. D'aquesta manera s'ha evitat la qüestió de confiança que l'alcalde Carles Puigdemont ja havia inclòs en l'ordre del dia del ple. Han declaracions a la xarxa de comunicació local, portaveu del grup municipal de socialistes, Pia Bosch, ha explicat per què han canviat el vot. Finalment i dedicaran 300.000 euros a polítiques d'ocupació, 200.000 al pla de xoc contra la pobreza infantil, reduiran a un ters la despesa per a nosaltres totalment superflua d'ellums de Nadal, reduiran els diners que estan dedicant a informes externs que nosaltres no entenem de cap manera i per tant aquest canvi, en allò que finalment afecta els ciutadans, és el que nosaltres ens ha portat a canviar el vot. Pia Bosch, ha culpat l'equip de Governe no haver tingut la voluntat de negociar els pressupostos fins a l'últim minut. La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alicia Sanchez Camacho, ja utilitzaves corta de la Polícia Nacional abans de solicitar el canvi oficial de cos policial. El director dels Mossos, Manel Prata, ha confirmat aquest migdia que agents dels Mossos van identificar el passat dia a 22, dos agents de la policia que protegien el líder del PP català quan acompanyava el seu fill a l'escola. Prat diu que la sol·licitud oficial per canviar de corta es va fer 5 dies després. Es descobreix a les imadiacions d'un lloc on la senyora Sanchez Camacho hi assisteix amb el seu fill i veiem que hi ha aquestes persones que estan seguint la senyora Sanchez Camacho, les identifiquem i aleshores resulta que ells es presenten com a membres del cos nacional de la policia, simplement això. De la seva banda, Sanchez Camacho ha demanat la dimissió de Manel Prat per la seva actuació en la trama d'espionatge. Camacho diu que qui menteix és ell, la líder dels populars catalans no creu que fos casualitat que Prata reunís amb una periodista que el mateix dia s'havia trobat per la seva detenció. I la previsió del temps, servei meteorològic de Catalunya, Francesc Figueroa, bona tarda. Hola, bona tarda. Hem de parlar d'un temps certament complicat i que aniran en augment aquesta complicació, sobretot de cara i dimecres. El que queda d'avui dilluns, arribant no volades pel Terzoespa, també pel Terzo Nord, que de manera aïllada deixarà alguna tempesta en conjunt d'intensitat feble, només en aquests sectors, de cara a demà. Tot el Pirineu, Prepirineu, comarques interiors de Girona seran molt anul·lat tota la jornada amb precipitacions intermitents, amb roxats que aniran caient aquí i allà, d'intensitat feble, però de nou podran repartir-se alguna tempesta i també alguna calamarsada. La resta de Catalunya de matinada passa un front, alguna precipitació és possible i regular, però el centre de la jornada farà un bon sol. Això si tornaran a augmentar els nuls i ho faran encara més, sobretot dimecres. Això és el servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadoral. Barça s'entrena aquesta hora de cara al partit de demà al Camp Nou de Benalmílain. La tornada dels vuit anys de final de la lliga de campions, els blauranes han de remuntar el 2-0 en contra de San Siro, el tenint Barcelonaista Jordi Raurà, confia en passar quarts de final. Raurà ha dit que cal esperar l'evolució de Xavier Nandet per saber si pot o no jugar. Recordeu que el Milan té la baixa del davanter Pazzini, lesionat. I a l'espanyol segons ha pogut saber la xarxa, el club blanqui blau, ja ha iniciat converses amb el mig campista Joan Barça. I també hi ha una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa, una xarxa. I a l'espanyol ja ha iniciat converses amb el mig campista Joan Bardó per renovar el jugador de Barcelona. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Tret de sortida del procés de prenscripció va segon cicle d'educació infantil, primària d'educació segundària obligatòria pel proper curs 2013-2014. Hi ha temps per demanar la plaça fins la setmana que ve el dia 22 de març i els criteris per signar la puntuació són els mateixos que els últims cursos. Per tant, tenir germans esclaritzats al centre continua sent el que més punts dona a l'hora de fer el verem, un total de 40. La proximitat del domicili habitual també compta i pot donar entre 30 punts o 10. I també es manté el requisit de 5 punts si el pare mare o germans han estat esclaritzats al centre pel qual es presenta aquesta solicitud. Tot plegat es pot consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat. 3 i dobles punts s'han just puncat. Comença avui, com diem, les llistres publicaran el 11 d'abril i a partir d'aquí començarà el període de reclamacions. L'oferta definitiva de les places publicarà el dia 17 de març i l'estat de mesos, el dia 24. L'alcalde de Sant Just i el regidor d'ocupació i innovació han rebut aquest matí a les empreses del municipi que formen part del programa Pofis. El programa que l'Ajuntament es va començar a plantejar l'octubre, a través del qual el consistori pagarà el 50% del seu carrer i els treballadors que contracten les empreses al municipi. De moment, 6 empreses s'hi han acollit. És una iniciativa que pretén servir per ajudar a trobar feina a les persones aturades de Sant Just en empreses del municipi o que desenvolupin la seva activitat a Sant Just. De fet, amb la crisi, el perfil de persones que han perdut la feina ha canviat molt, ha canviat més gent amb l'experiència professional i amb bona formació. Aquest procés, per acollir-se al programa Pofis, encara és obert, si voleu més informació, es podeu adreçar l'oficina de promoció econòmica de Sant Just al carrer Campedrosetes sense número 1. I acabem aquest vullet i explica'ns-vos que el col·lectiu Artes Just prepara un debat per demà a la tarda sota el títol que ara en passa amb la cultura de Sant Just. Organitza motiu de l'exposició Cossos de Dolors Puigdemont que es pot visitar al celler de Can Ginestar es tracta en diferents temes, com el passat, el present i el futur en l'àmbit cultural, els espais, llocs i activitats dedicats a la cultura i propostes concretes i immediates pel que fa a l'art. Una de les propostes és el treball en xarxa entre entitats de manera que entre tots es portin a terme idees conjuntes. És una manera de vertebrar l'art i la cultura i el treball entre entitats al municipi. Tot plegat començarà demà a les 7 de la tarda a les ales golfes de Can Ginestar. Moderarà Clara Aguilar i participaran també Marta Balada, Marcel Camps, Xita Camps, Antonio Mercader, Cristina Moreno, Maria Teresa Pisonier, Dolors Puigdemont, Noelas Boliva i Janira Romero. I damunt això és tot més informació a partir de les 7 del Sant Josep Notícies, Alicia Vespre. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Josep. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preferable. La solució que veig és que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, sí, qui estigui davant. Si em falten els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. De veu a una. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguida actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador, el dispositiu MOP. informatiucomercal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofranià. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org jenne.org ked수.org jenne.org cegueix lizard A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, som originals de merda. I com que a dilluns tenim la tertulia esportiva, des d'ara i fins a les 7 del vespre, saludem l'equip habitual de la tertulia, Manel Ripoll. Bona tarda, Manel. Hola, bona tarda. Eugur Rodríguez, bona tarda. Bona tarda. Els seves aliés que tenim aquí, Sebas, bona tarda. Molt bona tarda. Per les vostres cares, de moment, ja la cosa és... Veig aquí pessimisme. També tenim el Sergi Pons, Sergi Pons. Molt bona tarda. Bona tarda, totes content. Optimisme absolut. I la Cristina, bona tarda. Bona tarda, què tal? Que comencem repassant trent dins tòpics, perquè atenció, ara mateix, Gerard Piqué, o Fomoclo Barcelona, s'entren dins tòpics. Per què això, Cristina? Doncs per una banda, Gerard Piqué, per unes declaracions que ha fet, que ha portat per de l'afició, i confiant en que poden superar el darrer partit, el proper partit, contra el Milan. I passat xàmpions. Ho comentarem, si de cas aquí a la tertulia esportiva, o per veure que em pensen els col·laboradors. Evidentment, no, ho comentem ja mateix, perquè a mi m'hauria de preguntar-vos les sensacions que teniu una mica al partit de demà, i sobretot després d'haver vist el partit contra el Deport, el Camp Nou, amb el qual va guanyar el Barça 2 a 0. A veure, ràpidament, sensacions per demà, que amb 24 hores, una mica més de 24 hores, ja estarà sonant l'Índia de Champions. Pell de gallina, eh? Com ho veieu, a veure? Home, no sé, jo crec que hem de ser optimistes. No queda un altre. Jo crec que tenim jugadors per creure en aquesta remuntada, i jo veig que demà pot ser un dia històric pel Barça. Encara que el dissabte ha viscut el conegut com se mantiri la Urana, que li diuen així, el Camp Nou, crec que el Barça té una zona, no? Unes zones, sí. Però ells es referien a tot el Camp Nou. Després ho veureu, ho parlarem. El parlarem pel tema de l'agrada d'animació, però jo us pregunto per les sensacions del partit de demà. Jo soc optimista 100%, crec que passarem. I tu creus que passarem, eh? El Barça recordem que va perdre 2 a 0 contra el Mila al partit de demà, per tant, demà, si el Mila marca un gol, s'ha de guanyar per 4-1. Això ja ho tenim clar. Amb un 2 a 0... Sí, això ja ho sabíem. Què tens, és que ara se deies a Sòdria? No, ara ja no. Ara canvi d'opinió. És una informació pels agents que segur viu a Mart i no s'entén aquests dies del que passa, doncs ja l'hi expliquem. I després, també, que, per exemple, si arribem clar, 2 a 0, durant tot el partit anem a Panals, això també queda clar. En fi, em serveix, tu quines sensacions tens per demà? Estarem al Camp Nou, en cas de pròxima roba i penals. El Camp Nou tirarà l'equip endavant. Jo soc optimista fins a ser punt, veient l'equip com està, no ho sé, no ho sé, però jo confio en la remuntada. Confio. Si no, bé. A veure, aquí veig molta cara de circumstància, molta resignació als comandants... Veient els últims partits... No us veig gaire animat, jo em pensava que aquí us... Edu, tu què creus? Jo crec que després d'aquests partits, demà l'equip sortirà a part totes tot el que li ha sortit malament o tota la sort o potser falta actitud en algun partit que ha tingut, demà ho trobarà tot endavant i, com ha dit el Sergi, pot ser una gran nit històrica i jo crec que passarem. Incluso passarem sense cap problema. Ara també et dic una altra cosa, crec que passarem, que quarts ens tocarà al Madrid i ens fotran fora. Ara, vinga. Jo penso que... no sé per què, jo tinc les sensacions, és que jo penso que demà no passem. Perdoneu que us ho digui, és que... Jo penso que no passem, perquè és que... I després ens diuen a nosaltres, a mi i al Sergi, que som pessimistes aquí a la Tertura. Home, veu veure el partit del dissabte com del Deport. I a la primera part, va fer més ocasions l'equip, que no n'has tres o quatre partits anteriors. I en si, substituts. Va fer bastant allà, estima de dissabte al Barça. A la primera part, no va ser. Jo crec que si ens vas amb la lògica, demà és bastant difícil remontar. Vull dir, veient com ha jugat al Barça els últims partits, i quina és la tendència, i quina és el resultat que porten de Sant Siro, demà és bastant, bastant, bastant difícil, per no dir que tenen impossible remontar l'aliminatoria. Ara bé, mira, sempre ens queda l'esperança, no? Jo prefereixo anar demà a l'estadi, pensant que remontarem, que no pensen que ens eliminen, perquè per si hem quedat a casa. Vull dir, és més una cosa d'acord que de cap. Jo pensant amb l'èpica, perquè si pensem de forma racional, no n'hi ha ningú a l'estadi demà. No, és veritat. Si ens passem amb els últims partits, de l'últim mes o estirant des del camp de la real societat, si estirem aquests últims partits, perquè a part del que t'ha fet, tot ha anat bé, no, lo següent, doncs ens hem de mirar des del punt de vista, des del punt de vista de l'èpica, i de que tenim uns jugadors que són capaços de fer el que vam fer a Stamford Bridge, d'acord que és el Camp Nou, el problema és veure remontades al Camp Nou, perquè l'equip molt més bo que, per exemple, l'equip del Macanudo Pizzi no seria costa, ni a la sola de la sabat aquest, i va ser capaç de remontar. Sí, però aquell equip va remontar un partit, no un eliminatori. No és un eliminatori, copa, del rei. Sí, però un partit que se li va posar 0-3 i ho va acabar guanyant. Vale, vale, però va remontar. I penso que passos de remontar, que jo estava veient avui aquí, un partit època pangal, amb Cleaver, Figo Rivaldo, i Dani, va marcar Dani. Si va marcar Dani aquell dia, aquest dia pot marcar Lexis tranquil·lament fent el gol de la remontada. De fet, jo, un dels temes que volia proposar a la taula, em sé que el tens apuntat en el guió aquest que té passat, te'n fotré, que et passo cada dia. Teu eren la remontada o no? Sí, volia preguntar una mica remontades històriques que recordem, per agafar moral del partit de la mà. Sí, jo no recordo cap. Sort de Barça TV que aquests dies han estat passant totes remontades, contra el Got, el Bor, el Pizzi, el Onso... No hi ha cap que t'emocioni, quan me recordis, que posi la pell de gallina. El Barça no ha sigut un equip de gran remontades. El Barça... no ho ha fet. Fora de casa, sí. A pròymes, a casa. Fora de casa, ja que a Sherlauten, que vam fer aquell gol a l'últim moment, i ens va permetre seguir endavant... Jo tampoc era una remontada. Jo et dic una cosa, gran remontada. El gol dini és tot l'últim minut, no és una remontada, és un gol a l'últim minut. Jo recordo les situacions. Jo recordo que és una remontada. Remontes un resultat adverts que t'has demanat? No, no, remontada. O, per exemple, a la final de París, per a vosaltres, és una remontada. Jo estava... Però reclaro... Jo entenc remontada com un dia que has de sortir a fotre un 3 a 0. Per exemple, un Got de Bor, per mi, és una remontada. El Got de Bor és una remontada. L'últim precedent diria que és aquest que has comentat. Tu, Manuel, que és el... 5 a 1, el Chelsea, la pròrroga. Perquè venien d'una partit de nada, desastròs. La remontada a l'últim precedent és l'any passat contra l'Arsen. Fa dos anys que ve de perdre dos a una camp de l'Arsen, i el Barça li fa un 4-1 aquí a casa. Això és una remontada. No, dos a dos. Vam perdre camp de l'Arsen, el dos a un, i vam remontar 4-1 a casa. Sí, segur. Aquella nit de van per si... Sí, que va marcar en dos minuts a l'Arsen, la remontada. De totes formes, Mireu, a Cracòvia, ja fa uns anys van treure allò del Cop al Lliga i Champions. Ens en recordeu, per donar moral. I guanyant els tres títols. I aquesta vegada han fet la cançó de la remontada exclusiva pel partit de demà, que en exclusiva l'altre dia van passar esport 3, i que el nostre company David Ávila, d'expertant televisió, ens ha fet arribar. La cançó de la remontada. És una versió de la Iquota Feeling, de Black Eyed Peas, i que fa així, del Cracòvia, que sonarà aquesta nit a TV3. Ja anem malament perquè la cançó ja està... És vintage, aquesta cançó, ja. La cançó de la remontada. Ja comença el passimisme, que es pot trobar un gol. La cançó de la remontada. La lletra no varia molt, tampoc. La remontada. I els intèrprets tampoc. La cançó de la remontada. M'he vist de millors, eh? Hem estat fluixos últimament. Però contra el milen no ens frena res. Una cosa, si això ha de ser la cançó de la remontada, i a tu cara, què no ho passem? Amb tot el carinyo del món, company de Cracòvia, TV3. No... no va res, això. No m'anima. No m'anima, no m'anima. A més, a Iquota Feeling. Això és el que hem fet de la Cracòvia, i l'ambient que jo estic veient que hi ha un ambient de mà... La gent no té clar. Quina és l'última remontada que recordo, jo? Quina? Un café que vam guanyar 5-2 aquí i anàvem a perdre 4-0. No se'n recordeu d'aquesta? Això no calia, sí. Allò va ser una de remontada, va ser més clar. Va ser una remontada. No volíem fer optimisme aquí, no vull. Això... No, no, no, és que jo us dic una cosa. Veig la gent molt acollonida, i ho dic de veritat, eh? Veig la gent que sí, sí. No, no, aquest bar se'ns ha donat molt, i ara no podem dubtar d'ells més que mai. Això és una cosa, ara, però en el fons... La gent pensa que no passarem, i veu que no passarem. El Barça és molt capaç de passar demà, i té molta qualitat per passar demà. Jo crec que... És veritat que ha tingut uns mal partits últimament, però no s'ha de perdre la confiança en aquest aquí. No, no, un és segur que demà... Jo estic segur que passarà o no passarà, però demà faran partides, el Barça. Jo crec que no, perquè veient la tònica i l'actitud dels últims partits, això no és una cosa que vagi d'un dia per l'altre, el tema de l'actitud, no és una cosa que diguis, doncs el 31 de desembre estic a tope, i a l'1 de genet tinc un bajó, o al revés. Això és una cosa que va a poc a poc... Però el partit del Madrid, que és el més proper, el partit del Madrid de Copa, hi ha una gran diferència, és que el partit del Madrid l'equip no ha de sortir, ha de remuntar un eliminatori, i al minut 13 et fan un gol, i això afecta suficientment a l'equip, que ja no té ni temps de reaccionar, i quan li fan el segon és quan l'actitud baixa. Demà han de sortir per totes. No, no, però és que això és evident. El Barça per molt que vulgui sortir per totes, perquè contra el Milen també, per exemple, el primer atac que els arriba és gol. I això està passant amb els últims partits importants. I clar, això és que no pot ser, perquè això és desesperant. I llavors jo, demà... Tant de bo m'equivoqui, eh? I tant de bo vagi per un altre ambient. Però jo crec que demà costarà molt, demà crec que es patirà molt, i crec que no serà un partit gens plàssic pel Barça. I tant de bo arribem al minut 30 de primera part, sense cap gol encaixat del Milen, perquè és que, si no, crec que la gent no acompanyarà, perquè a més jo he estat també com espectador al camp, els últims partits, i la gent està nerviosa. És que la gent... És un altre tema, eh? Quan la toca Pinto, hi ha aquells rons rons. Quan la toca Alexis, quan la toca Cesc, per exemple, i no és broma, perquè quan hi ha cagades d'aquest jugadors, o pèrdues de pilota, o malts controls, la gent està nerviosa al camp. I ara és així, és així. Ara que parleu de Pinto, després de 14 partits encaixant gols, amb Pinto es va deixar la porteria a zero. No creieu que hauria de jugar contra el Milen? Aquest era el debat, no? Deport-cueda Lliga, quants gols ha fet el Deport-cueda Lliga? Ha fet Pinto sense Riqui. Ha fet 17 gols. Només que és faltat que haguessin marcat. No fa ni mig gol per partit, pràcticament. Només que és faltat que hagués fet gol al Camp Nou al Deport, llavors sí que paga i va, monos. No, però tots els que has dit no jugaran de mà. Ni Pinto, ni Cesc, ni Alexis... Jo en aquest sentit... No sé si vaig acabar d'entendre... D'una banda, els tècnics havien de reservar els jugadors titulars, però a l'altra banda, si era realment un partit per agafar confiança, que no sé si ho veien així, des de la banqueta, clar, si poses tots els jugadors suplents, els titulars no ho guanyaran gaire de confiança. I els suplents no crec que juguin. Jo crec que la lectura positiva que es pot fer és que, de fet, l'aliminatòria està perduda. Si es perd l'aliminatòria es dirà que la van perdre allà. Per tant... El trobem res a perdre, no? No, però es tracta de l'actitud de demà. O sigui, avui encara es poden fer coses, perquè això depèn dels jugadors. I jo et dic, o es posen les piles, o no hi ha res. I jo no trobo cap indicador, ni cap indicatiu, que em dic que els jugadors demà s'ho tiraran amb les piles posades. Jo crec que demà és la gran nit de Messi. Fugint de les lògiques, Messi ha estat fora en aquests últims partits importants. I, llavors, demà és quan ha de donar un cop sobre la taula de mostrar que és el millor jo del món. De fet, avui llegia que Messi, aquests dies, ha estat entrenant no amb els titulars, sinó amb els equips teòricament suplents del Barça, perquè no estava el seu estat òptim, i el suplent del Barça fa un tipus d'entrenament que li anava més bé a ell per demà... Bon dia al màxim. És una evidència, els jugadors del Barça, des de fa equips partits, han fet un vaixó, jo crec que és físic més que moral, és un vaixó físic, jo crec, i han estat intentant, sobretot des de l'aliminació amb el Milan, d'aquells jugadors claus i un era Messi perquè ha sortit aquí, però estic segur que a mi ni éste, estic segur que amb Xavi que estava tocat, i amb altres jugadors amb Piqué, que també l'he vist últimament, bastant lent, que els han estat fent entrenar com ficaven amb Messi, amb aquest equip suplent o amb aquest altre tipus d'entrenament, potser més físic i menys de pilota, menys tàctic, perquè demà... jo no dic que estiguin al 100%, però estiguin més del que han estat aquestes últimes setmanes. Bueno, què és el que passa? També un altre tema important, que m'hauria posat sobre la taula, el tema del públic, perquè ara escoltàvem, per exemple, a Piqué, que era trendintòpic a Twitter precisament, perquè demanava el compromís del públic. Com veieu el Camp Nou, que reaccionarà demà? Com sortirà? Perquè la gent va al Camp i compra la seva entrada, que val una pasta. Sí, però la gent no és igual. O sigui, us faré una pregunta més clara. Jo l'entens. A tu ho s'entens, no? Sí, que demà la gent... Que demà, jo crec que a passar dels partits últimament i de la trajectòria de l'equip, demà al públic, jo crec que s'oblidarà una mica de tot això, i s'ho juguem pràcticament tot a una nit, a un partit, i jo crec que el públic estarà, des del minuto, des del minuto 90, amb l'equip, passi el que passi. Jo no ho crec així. Jo crec que si veiem un gol del Milan, o l'equip segueix jugant, com últimament, el públic començarà aquells run run habituals, aquells tribuneros que estan a l'esquena. Això les crec que l'afició s'equivoca i s'equivoca greuament, perquè l'equip ha donat molt i no pot ser que en un mes l'afició passi de creure que l'equip és el millor del món, ser un cementiri com ficava a la pancarta, i totes les opinions són respectables, però jo crec que això és un error de l'afició. Ara bé, és que la gent del Barça, o com anem la meva generació, igual no tant, però les de després estan com mal acostumades, que aquí es guanya sempre, i si no es guanya la Champions, és un fracàs. Vull dir, arribar a 8 anys de final de la Champions contra el Milan, no és el millor Milan de tots els temps, però arribar a 8 anys de final d'una copa d'Europa i perdre-la, això és avui en dia, és el panostre de cada dia, però recordem que hi va haver 20 anys del Barça, els anys 70, fins l'any 74, no van guanyar res, guanyaven de tant en tant alguna copa del rei i alguna recopa, però no guanyava res. Perquè no es especificava el primer, per la lliga de champions. Sí, sí, evidentment, però era una recopa no cada any, que ara volem la Champions cada any, ara, això és impossible. No, clar, però després quan la jugues vol guanyar. No, però jo què volia dir? El tema aquest de l'afició, jo cada vegada penso més que és una mica una necessitat que es crea... És com un artifici de la gent de pensar que l'afició té un paper vital, perquè el futbol és un espectacle on l'aficionat es vol sentir part participativa de resultats del seu equip. La gent té un equip i vol participar d'alguna manera en els resultats del seu equip, i llavors hem de creure que demà, si el camp està ple i animem molt i d'això, doncs potser l'equip remonta i haurem remontat entre tots, però jo crec que cada vegada té menys influència, això, la veritat. Només cal repassar, quin diriau que és el partit de la temporada, de cada temporada on el públic està més al costat de l'equip? Jo recordo. A Madrid, els últims anys, quants partits s'han guanyat al Bernabéu i quants s'han guanyat al Camp Nou contra el Madrid? Sergi, jo encara me'n recordo del 5-0 al Madrid, al Camp Nou, que l'estadi era collonoi. I el 2-6 contra el Madrid, al Bernabéu? Són completament diferents, el partit contra el Madrid i el partit de la mà. Són completament oposats. Sí, però jo t'estic dient. Però parlant d'afició, no? Oico, veus que el partit contra el Madrid és un dels que l'afició... Sempre es diu que l'afició al Barça és molt passiva i només en les grans cites és una afició que està sobre l'equip. Un despartit de Madrid, per posar un exemple d'un partit que repeteix molt sovint, jo veig que contra el Madrid això passa i en els últims anys, en els últims 10 anys, per dir-te alguna cosa, s'han guanyat, potser, més partits al Bernabéu que amb nou, si realment l'afició fos tan important i tan decisiva, això no seria així, no? Bé, parlem un moment de l'afició, en general, perquè jo també penso que no té res a veure amb l'ambient que es va viure, per exemple, aquest dissabte, en partit lligat contra el dèport, amb l'ambient que hi haurà demà, el cap nou, és que res a veure. Però quina influència creus que tenen al resultat, tu, en l'equip? Jo crec que al Barça poca o normal, perquè jo ho parlàvem l'altre dia, que ja el tenim al telèfon, al Saludem, que és el Rafa Cano. Rafa, bona tarda. Hola, bona tarda. Això parlàvem l'altre dia amb el Rafa, que el públic del Barça és un públic reactiu, és a dir, que reacciona el que veu. Per exemple, si al Barça genera un cor, n'arro una ocasió de perill, la gent s'anima i comença a cridar Barça-Barça, però fins que el jugadors o el que passa al camp no hi ha alguna cosa, el públic no reacciona, és un públic reactiu, en lloc de ser un públic actiu, com, per exemple, els de les aficions britàniques o d'Anglaterra, que no paren d'animar des del minut 0, i abans que la pilota es posi en moviment. Això és així, és el públic del Barça. I llavors, per què tenim el Rafa Cano aquesta setmana, a part de parlar de l'Espanyol? Perquè, Rafa, tu vas viure una experiència una mica en camp contrari, mística, aquest cap de setmana, no? Sí, una mica diferent, perquè, clar, vaig estar al Camp Nou. Vas anar al Camp Nou, Rafa? Sí, m'ha convidat una persona. I com estàs? Estàs viu o què? Ja me'n recolliràs plomes? Estic viu, bueno, una mica senyalat, però bueno... Sí, i tens... Mercat, millor dit, mercat, una mica mercat, però bueno, és igual. I clar. Ja marxarà, ja marxarà. No, això marxa amb sabó. Sí, tens una crònica des d'un punt de vista pericor del que em va anar tot plegat? He fet una crònica una mica peculiar, que volia començar-hi així, però... Escolteu atentament. Vinga. La crònica d'un pericor al Camp Nou aquest dissabte de la nit. A veure com surt, això. Aquesta setmana, com que a 15 dies em preparava per anar al futbol, però aquesta setmana no era l'estat de meus amors. Aquest dia vaig visitar l'amor d'altres, al Camp Nou. Us preguntareu què fa un pericor en el camp de l'equip rival de la ciutat. Una gran persona i millor locutor i actor en banc comida. En banc comida. Qui, qui, qui? No es diu al revés. Sí, jo també ho he dit. No el talleu, que això m'ha agradat. A veure, continua. Vaig fer-me el meu bocata. Vaig agafar els auriculars i una barreixa de fruit sex. I ara, a veure colers a dosiu. I sabent que en aquella hora el meu equip, el dels meus amors, li va caure un ratllo a Vallecas. Vaig fer... Va, va, va, va. Sí, perfecte, sí. Va, va, va. Va, va, va, va. Ja faig la resum del partit, eh? Sí, sí. Vaig fer dia cap allà. Sí, sí. Vaig agafar el tram. Amb mi anava aquell 10% que tots sabeu. El tram estava ple de gent estranya. Tenia por. Em descobriria i pensava... que és el millor paper de la teva vida, Rafa. Avui ets l'enemic infiltrat en zona contrària. L'espia. Vaig col·locar-me els auriculars en el forat d'auditiu. I vaig sintonitzar una ràdio del règim, Catalunya Radio i el Pujal. Tenia que fer el meu millor paper. Poc després llegiria, propera parada, zona universitària. Baixava del vagó, caminava cap al camp i baixant, des d'allà es veien les seves entralles. Entre obres i molts culers, encantava no tocar a ningú. I la marella blaugrana augmentava exponencial. Rafa, para, para, para. Per què estaves? Entre hordes de zombies o què? Rafa, què dius? Jo m'imagino aquí com si fos aquí... Escoltar la ràdio del règim. Estaves quedant zombies. Què estava allà? Va ser igual, totes les gent volia... Va, continua, continua. He accelerat però és igual. Ja em perdonem. Després d'una caminada vaig arribar al punt de tornar a trobar-la. En el que trobaria la gran persona i millor locutor i actor. Qui és? No sé, no sé. Arribava en temps. Unades i tsunamis culers passaven al meu costat. La veritat d'allò vaig quedar impressionat, això sé que és veritat. Impressionadíssim. La veritat, la veritat. Això era molta credibilitat a les històries. La frase d'això és veritat. No, però a l'Espanyol què passa? Que tanta gent no va? No, van 20.000. 20.000, clar, això eren, clar, 40.000... Sonamis de 40.000 persones, clar. I això que dissabte hi havia molts guiris, eh? Sí, sí, però era la veritat, ja t'ho dic jo. Bueno, bueno, perdona. La parícu era barbar. És molt més llarga la crònica? No ho saps. Una mica, una mica. No passa res, no passa res, vinga, va. Això són 5 minuts, ja ha sigut ràpid, si no, si m'han tallat... És veritat, la culpa és nostra. No t'agrarem més, vinga. 10 minuts després va arribar l'actual ocultor i persona. Qui, qui? Per la ràdio deien que avui farien els curcois. Molts semblants als dels aeroports. Van passar la primera boca i res de res, bastant normal. Van fer un minitur pels voltants del Camp Nou. Van veure que s'ansaven els culers, les zones pudents de l'estadi, el pont que unia aquesta zona, on el meu guia recordava una història amb el Ronaldinho, i una visita flash a la tenda del cul i seu culer. Em van marcar per entrar un celler que encara porto. Passo de rescar-me la mà, només faltaria que em sortís una ronxa. La tenda, molt chula, molt culer, però molt chula. Teníem de tot. Vos teníeu una vida completa i culer, o completament culer. I ara entrava l'estadi, ens van escurcullar. Ens vas curcullar, perdona, una rosa amb botos al xavi. Pava per la bossa, a l'actual ocultor, persona, i sorpresa. Va treure els casotets suals i més uns bitxons. Para, para, para, para. Qui és l'actual ocultor? Rafa, però... Quires or dibuçaderes? No, però és una crònica amb molts pèls i detalls de tot. Sí, sí, clar. Són que encara no han començat el partit. Continuo. Continuo. Tinc els mesos mitjons, com el mac que treu algun conill. La seguretat ens va deixar caure el terra. I jo vaig agafar-los pensant que era la fonda del casc. Això és veritat, eh? Ramboro que tot aquest tient... Com ho saps, tu? Perquè jo soc el locutor. D'acord, tinc res a ferides. T'hi has espatllat la sorpresa. Va emriure i vam anar a serure les localitats de l'actual actor persona Icachondo, que ocupa des de fa 20 anys. Per resumir el partit, agafaré una paròleg... No, que sí, que fa més de 20 anys, però és veritat que sí. Per resumir el partit, agafaré una paròleg al savó del diccionari. Trenyo. Molta crítica constructiva dels socicolers. Sobretot d'un senyor, un parell de fileres més amunt. I molt de guiri. Al costat nostre van ser uns nois d'algun barri obrè de eslanda. I a la foto, amb el flamant, no ho mòbil d'aquell moment. Doncs no ho fa mai el camp de espanyol, o què? Actor i locutor. I després nosaltres, a ells, molt maca. Molt maco tot. Semblava que estiguessin tots de visita a la sardà de família. I per cert, aquests portaven una ampolla de cervesa. On els va parar la rosa. A l'estadi més segura a tot Europa, suposo que després del moment que el sudet va quedar inoperativa. A la mitja part, visita familiar, bocata i segona part. Els de Belfast ja no hi eren. Jogades impressionants dels cracks, el millor puyol, quina entrega, un deport d'apo, i amb la sortida de més sinistra i busquets, un salt de qualitat espectacular al joc culé. L'afició, amb un tant percent molt elevat de guiris, com el partit, apagadíssima. Va acabar el gran partit, ens van acomiadar i cap a casa, a recuperar el meu paper vital, el de Perico. Encara que espero fer aquest paper alguna vegada més, encara que la meva filla pida em digui, però papa, on vas al Camp Nou? Tu no és de l'Espanyol. Bravo! Bravo! Bé, doncs aquesta és la crònica de Rafa Cano, Perico, per tercera o quarta vegada anaves al Camp Nou. Rafa... Tercera, quarta. Tens preguntes dels periodistes? Si són preguntes, jo més que res li volia comentar dos coses. Una és que jo sí que per un dia et faig la contracrònica, perquè jo acostumo anar al camp de l'Espanyol de Tarantan, i la meva nòvia acostuma a venir al Camp del Barça de Tarantan, i és molt exagerat el que has fet. Jo dos coses només, una positiva del camp de l'Espanyol, que ara que parlem de la feixió nosaltres no tenim, i és una vergonya, és el fet que el camp de l'Espanyol deixin entrar a la curva jove, tota una sèrie de gent, que el Camp Nou no deixen entrar, jo no dic que el Camp Nou hagin d'entrar, que no han d'entrar, estàs equivocat? Primer deixen parlar i després segueixen. He anat al camp de l'Espanyol, també vull dir una cosa, que això ha sigut una crònica en plan humorística, i ja està, de manera que pesa molt sèrio. He anat al camp de l'Espanyol, molts cops, i tenen dos coses molt bones, una, una afició que anima com el Camp Nou no anima tan sa vida, perquè tenen una curva jove que anima com el Camp Nou no sap què és animar, jo com vaig allà, no soc de l'Espanyol, i a mi se'n fica la pell de gallina com animen, perquè sembla un camp anglès. Això és perquè l'està de tant, és perillós. Això és perquè ells se'n animen i nosaltres no. I dos, tenen una seguretat, que el Camp del Nou és una broma, perquè jo cada cop que vaig al camp de l'Espanyol, m'escurcollen de de la baix, perquè ja soc col·lè, però els curcollen de d'on per igual, et miren a tot arreu, i l'altre, que el Camp del Barça van dir, que farien el gran escurcoll, em van mig tocar, però com si tinguessin por de mirar si portava alguno, quan el Camp de l'Espanyol els importa 3 pitos i et miren a tot arreu. Això ho tenen, que nosaltres no ho tenim, però això depèn de la zona, no? No, no, vaja. Jo, el Camp de l'Espanyol, entro al lateral, i el Camp del Barça, entro pel lateral. I el Camp del Barça, normalment, ni em toquen, em miren la bossa, o em pregunten què porto la bossa, em diuen que porten un treball o sí, diuen que passi, diuen que gràcies per creure'm, portar allà dintre una vengala, o podria portar un ganivet, o una intrapada, o una llima, no? Una intrapada, una llima. A veure una cosa, és que el Camp de l'Espanyol, que entren unes 40.000 persones com el Camp 9, que entren unes 70, 80.000 de mitjana, és que és impossible escurcollar tothom, de forma com s'hauria de fer, si realment es volgués fer-ho ben fet. Els aeroports també passen moltes eines, i els escurcollen a tots. Sí, però jo no sé si entren... Però per fer-ho s'haurien d'obrir les portes 3 hores abans. Clar, el Camp de l'Espanyol no, perquè no és tanta gent que hi van. El Camp del Barça, si volessin escurcollar tothom, haurien d'obrir 3, 4 hores abans, per tothom que passi per cada porta. Jo no és possible. Jo no dic que escurcollin tothom, perquè el aeroport és de forma escurcollada, que passen milers de persones durant tot. Jo no dic que escurcollin a tothom, però jo dic que, com a mínim, aquell, que vegin que té una pinta X, s'ha mirit una mica. Això és una altra rona. Això és una altra tema. Per primer cop a l'estadi amb 25 anys, em van escurcollar. Per primer cop a la vida. Per què? Perquè a mi em van veure cara de nano jove, o cara de nano no tan gran, i em van escurcollar... Això és el que vols passar. En canvi, el meu pare, que va arribar junts a aquest cop, ell portava la motxilla que jo sempre porto, i li vaig dir, tan oberta la motxilla, papa, ho hauran fet a tothom, i m'ho han fet a mi. El meu pare diu, ni me n'has escurcollat la motxilla, sempre m'han preguntat, què porta la motxilla? Li dic que els entrepans i ni me n'han fet obrir. No, em sota molt de ràbia. Li vaig amb el meu pare molt sovint, i com que és veritat que els joves els escurcollen més, tots els temes que entrem legals els porta el meu pare, i jo entro primer, amb una motxilla on no hi porto res, me la miren, només porto a n'entrapar, i de ser entrar, i amb el meu pare, després amb tot l'escenal. Molt bé, molt bé. Sergi, aquesta gravació que sap dius, els Mossos d'Esplugues, que estan escoltant. Rafa, ara parlarem de la grada d'animació perquè hi ha hagut polèmica amb el verset oplegat, però res, que gràcies per aquesta... Però puc fer una petita observació? Ah, sí, home, i tant, i tant. Jo, bueno, me'n recordo d'aquí, de tota la manera, el tsunami, tot el rotllo aquell que el desgentava i tal, i l'entrada va ser molt suau, cosa que el camp de l'Espanyol no passa mai. Ni amb 15.000 persones. Jo faig cua sempre que entro al camp. Sempre que entro al camp i l'Espanyol faig cua, sempre, perquè és el que diu, vei, ja has curcois i em miren tot, és que no pots passar ni una empolla d'aigua, et va tapar el cap i tot el rotllo. És bastant, no sé, és un tema que com és nou, la gent és nova també, treballa molt millor, i al camp del Barça, com a que estan tot més relaxats. Home, jo porto molts d'en Genanti i a l'experiència que el camp nou, el que fan, és a totes les bosses que hi ha, que se'ls escapi, perquè, clar, potser a vegades entren a l'hora amb 4 o 5 bosses, i només hi ha 2 o 3 per vigilar. Lleun que s'escapa i se'n va, és així perquè... Llavors, a totes les bosses, el que volia dir és que totes les bosses les miren, totes les bosses. I després també et fan treure el tap, de les empolles d'aigua. Una petita apuntorització també, i això acabo. Jo vaig al camp, a l'estadi, vaig al camp de l'Espanyol, bueno, vaig al futbol, vale? Tot a l'estadi, tot a l'estacionat de l'Espanyol, ha animat el espanyol. Amb curva, sense curva, amb el que sigui, sempre. I una altra cosa, a Montjuïc es van tancar la porta número 8, i allà van tancar la gent radical de l'Espanyol, o sigui, els virals blanquiblaves. Després es va fer una agrada animació que és l'agrada jove. Les virals blanquiblaves no estan a l'agrada jove. Això que quedi clar, perquè la gran majoria de capullos que estaven allà estan barrejats amb la gent. I per això a l'estadi hi ha problemes amb aquesta gent. Perquè si trobes una estalada o una bandera, o una senyera, o el que sigui, aquesta gent que va amb la bandera d'Espanya són els problemàtics, els que creen els problemes. A l'Espanyol no estan tots junts, sinó que estan dividits per tot el camp de cornella. No, però l'agrada jove no té ni l'han posat una barrera perquè no tenen cosa. No són radicals, aquestes gent. Anima a l'estadi, a l'estadi, a l'estadi, a l'estadi, a l'estadi, a l'estadi... No parlo de l'agrada jove. Jo parlo d'aquests que tu m'estaves dient que ja estaven de forma... Gràcies, gràcies. Aquests, el que tenen prohibit és ser grup. Si tenen la possibilitat d'entrar a l'estadi no poden ser grup, no poden agrupar-se. Estan repartits per l'agrada. Estan repartits per l'agrada. Va ser el que va fer una mica el Barça amb els bossos. És que això hauria d'estar privit. No van desentrada, els que eren socis. Hi havia alguns que entraven sense ser socis perquè eren entrades de la junta. Aquests no podien entrar, com qualsevol persona normal que no és sòsia, i la resta entraven normal, com qualsevol altre socis, però... De fet, això ens porta a parlar d'aquesta agrada animació que ha portat tanta polèmica, sobretot els últims dies, i que crem aquests múltims minuts de la tertúlia. Rafa, moltíssimes gràcies, i que vagi a l'espanyol 2-0 contra el Rajó. Rafa, gràcies, que vagi bé. Adéu, adéu, bona tarda. La penya vol morro. Cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Bé, Sergi, com comentàvem ara mateix, l'agrada d'animació està portant polèmica. Posa'ns una mica en antecedents, que és el que ha passat fins a aquest dissabte passat amb tota aquesta grada. També aquest projecte, que volia iniciar el Sandor Rossell, va firmar amb diferents grups d'animació del Barça, entre ells alguns membres dels boixos nois que tenien antecedents penals, i que fa 4 o 5 dies el Club de la Mitjanit, en Pere Escobar del Cadabant, va treure la llum i va fer públic aquests contractes. Quina és el que ha passat més o menys? Això que has explicat tu. Ja està. No, va, Sergi. Diríem que aquesta grada d'animació existeix ja, que de fet no és una grada d'animació, però la gent que està en aquesta zona s'anima, que són els almogaves, doncs s'han vist agrausats una mica per aquest tema i per el fet que la grada d'animació sembla que no tira endavant. Aquesta grada d'animació havia d'estar ubicada on estan els almogaves actualment, que és el gol sud, per la primera agradaria, o sigui, darrere de la portaria del gol sud. Llavors, han anunciat una treva d'animació que durarà de moment tota la temporada amb l'excepció del partit de la MA, perquè ells diuen que és un partit que s'ha de donar suport a l'equip, però suposo que tampoc s'ha de perdre. No van anar al del Deport, que és l'últim. Si passem a Quarts... Si passem a Quarts, vindranos a l'excepció. A mi m'agradaria parlar també que opineu sobre els propers de les mitjans de comunicació, en aquest cas, el club de la mitjanit en Pere Escobar, el capdavant de Catalunya Radio, que posa a la punta de l'Horaca, senyalana Sandro Rossell, publicant aquests informes i aquests contractes, contractes... Per al seu treball. El que passa és que... He trobat una mica sensacionalista, sincerament, el paper de Pere Escobar, perquè un dels punts principals, i que vaig estar llegint el document atentament, era tolerància zero amb la violència. Sí, el que va és que el Barça va donar unes entrades sense saber a quina van aparar. I això és una mica el que va entreure la llum. Per tant, a mi em sembla que és de justícia que també faci transparència amb aquest tema, i si no ho fa la pròpia junta, per cert, Sandro Rossell, la única cosa que ha elevat la gestió de la porta, la única, va ser la tolerància zero amb els radicals, i ha sigut entre ell i tornar als problemes. Per tant, senyor Rossell... Home, la veritat és que això a mi m'ha semblat fatal, perquè sembla que el Rossell... Tinc la sensació que té ganes de carregar-se tot el que ha fet a la porta, i que es digui violència zero, ja es digui un altre tipus de qüestió. Jo espero que s'hagi que aquest error que comés, o sigui, el Fagi creix com a president, i el Fagi, a partir d'ara, veure que hi ha coses que s'havien fet molt bé, i jo estava molt content de quan ara a l'última època de la porta anaves a l'estadi, i jo estic a l'altre el primer aprot de gol nord, cada gol sud que hi ha els almogables. Però hi havia tots els bogos, i tota aquesta gent tan pesada. I aquesta gent a la porta les va treure durant molt de temps, no hi eren, i allà tu podies estar veient el partit animant de forma normal, sense problemes, i de sobte, des que va començar la temporada, o des que va arribar el Rossell, no tant en tant, no sempre, veus apareixen certs individus que dius, i aquest paio, com és que entra, si en principi tenen prohibit a l'entrada, i ningú deia res, i clar, eren aquestes entrades que, a més, a 10 euros, entraven, clar, si a mi em dóna la entrada a 10 euros, també porto un amic meu, que per a 10 euros tots portem amics que animaran el 200%. Això, clar, a 10 euros, el que no pot ser és una broma, que això és qui són els Mossos d'Esquadra amb el Barça, que entre gent al Barça, que tenia la prohibida a l'entrada, i després que tenien tassadents, penals, i judicis pendents, i fins i tot que tenien permís penitenciari. És que és molt fort, és que això no pot ser. Una persona que ha sortit a la presó cap de setmana, i va l'estar. Una cosa bona que s'havia aconseguit en aquest club, que era a radicar la violència, ara sembla que s'està escolant mica en mica, i jo penso que això no pot ser, i tothom està d'acord, vaja, i no entenc aquesta postura de Sánor Rossell, i la directiva el que ha d'abans, permetent això. Jo no acabo d'entendre-ho, perquè hi he pensat, i no ho sé. I és més, la directiva sempre que una de les promeses electorals va ser aquesta grada d'animació, i que segons diuen, ells mateixos no s'ha pogut a cada fe mai, per reticències dels Mossos. Sempre van venut, com a nosaltres ho tenim tot molt ben pensat, però els Mossos són molt exigents amb les Mossos de Seguretat, i no ens deixen tirar on davant. Doncs escolta, vista el que s'ha vist, o ve per als Mossos, tu. És que si hagués fet la grada d'aquesta animació, aquests que ens entrem van infiltrats a 10 euros, guessin estar allà liant-la, que els Mossos deien que no. Era una grada d'animació encoberta, clar, clar. No, és que era una animació on els Mossos deien que molts noms que s'havien presentat a llista de gent que tenien de sedents, i que això no podia ser. I a més a més, molta grada d'animació però van perdre, que diguéssim si haguéssim guanyat, doncs mira, almenys van animar bé. Jo continuo sense entendre i potser una de les possibilitats sigui que Sandro volia guanyar fos com fos, les eleccions, i va pensar si signo aquest conveni abans de les eleccions amb diferents grups d'animació, que ells també arrosseguen molta gent i són socis, segurament ho tindré més boig. Ara s'ha trobat entre l'espasa i la paret, perquè evidentment no li pot donar més peixet a tots els grups violents i a tota la gent violenta que havia firmat, però per altra banda tenia un acord previ. I per tant, també és una gent que sincerament no m'agradaria a mi, tenir tractes, perquè doncs la porta, les amenaces que va rebre per telèfon, les pintades, els fills de la família, clar, Sandro Rossell, és que és l'única situació que puc entendre, que Sandro Rossell es traient a l'espasa i a la paret, perquè per una banda ha firmat un contracte amb uns violents i delinqüents, no tots, alguns només, dels que estàvem abans de les eleccions, i l'altra és que, clar, els homosos li diuen que no pot ser, que tornin entre gent que té antecedents i ens el cap. A mi em torna una mica de situacions preterites. A mi em son record una mica anys de nunya, anys de gaspar, on això estava a l'ordre del dia i... Perdona, allò era pitjor, eh? Allò era pitjor, perquè els bolsos nois tenien un esclaus amb una habitació a dins del Camp Nou on guardaven les banderes, els bombos... De fet, guardaven coses que allà, jo tampoc no vull dir... Això i el Trespenya se demanen, la grana, per exemple. Sí, jo m'heu estat clar. El que passa és que, clar, que també no sé si tenien vengales o tenien qualsevol tipus, que allà la directiva, en aquella habitació, ni entrava ni sortia. I que, a més a més, el cap de seguretat, en aquell moment del Camp Nou, estava el corrent de tot això, que per això després es va destapar tot l'efer dels micròfons, quan va entrar la porta a la nova Presidència del Barça i tot plegat, perquè hi havia una trama que volia... És que sí, podem fer fora els violents, s'han de fer fora els violents, però el que vull també és una agrada animació al Camp Nou, i no m'agraden el Camp, com vaig anar a aquest dissabte, i em vaig trobar que ningú animava i el Camp Nou... Sí, però això va amb l'ordina de la gent. Tot el que sigui artificial no funciona, perquè fa uns anys van intentar canviar l'himne del Vots per tu, del Barça, amb la porta, que el posaven abans del partit, cada dos per tres, ningú cantava, la gent s'enreia i tot plegat. Tot el que ve de fora o imposat per la directiva o que és artificial, que no surt de la gent, no funciona, no funciona. Per exemple, jo estic a la segona agradaria al gol nord. Allà comencen totes les onades, quan el Barça va guanyar en 3, 4, 0, 5, 0, 6, 0, comencen allà, perquè hi ha un tio, que és un beixet, m'he tracissat, em dic el tio, que es posa dret. Un home! Mirant el públic, ell sol és capaç d'agafar centenes de persones i començar una onada, i ell és el que comença. Això, la gent ho compra, és una cosa que és una espontània, està molt bé i tot això que és una espontània, la gent també... Estic totalment d'acord. Intentar posar una grada d'animació, intentar que ara aquest és l'himne de la remuntada, ara aquest és l'himne... Estic totalment d'acord. Tot això no funciona, perquè és que ve de dalt, el que no és un espontàni del públic, el públic ho rebutja. Sí, estic totalment d'acord, i a més a més, crec que hem d'acceptar una mica quina és el nostre talent. No vull dir, tampoc no, ja som un públic fred. Som un públic fred, i que només respon en les seves ocasions. Jo quan vaig al camp... Tampoc no passa res, no ens hem de fustigar per això. Sí que és veritat, que sempre es va intentar fer so del boig per tu, que era un imnasó, va sortir fatal. Es va intentar fer com a els camps anglesos, que diuen el nom dels jugadors. Bé, doncs aquí fem una altra cosa, que és cada cop que diuen un nom, la gent diu... Serà més soso, però és el que fem aquí. El que fa últimament ara, que això està bé, per exemple, que és que donen la primera frase de l'Imna, i després la gent continua a capela, quan surt. Això està bé, és una mena d'una bocalón, pell de gallina... Està bé, està bé. Ara, tot i així, jo estant una mica amb la sintonia... Als seves. No té que ser el nou, eh? Estant amb la sintonia del que diu els seves, d'acord que el trenen al Barça és aquest, i jo l'he viscut sempre, i només sento que animen a una final de copa, i el que no ho veus és així, molt silenciós. Però no és tan... Crec que no hauria de ser tan complicat, si un camp com l'Espanyol... Perdó, no veieu que torni allà, però és l'exemple que tinc per comparar. Són capaços de tenir un paio amb un micro i uns bàflers a la porteria, que diu la cançó que s'ha de cantar, i la comença a cantar tota la curva, i després tothom l'està discontant. No crec que fos tan complicat tenir 100 persones, que seguides per un, i les persones canten, i 14.000 les contagien, que es pogués fer el camp nou. Però això ja passa, perquè quan comença, és una onada que arriba des del gol, quan no comença. Quan hi ha la... Però a vegades surt d'aquests grups d'animació, estan tot al rato cantant, i la gent no s'enganxa moltes vegades. Vull dir, jo crec que hem d'admetre que una mica és el trenar. No passa res. Jo tinc una teoria, no sé si no tenim temps. Molt ràpidament. El camp nou, com el Bernabéu, són camps molt grans. 90.000 o 100.000 persones. Jo no sé si el Bernabéu passa, que estiguin animant també tot d'estona. Hi ha tanta gent, que a vegades és molt difícil que 90.000 o 100.000 persones es posin d'acord amb una cosa. Però a Wembley no són 90.000. És molt gran. Wembley, que són 80.000. Wembley juguen finals. En fi, ho hem de deixar aquí. El David ha avilat i ha alxat. El tema de l'himne del boig per tu. Hi ha una història al darrere que si voleu l'explico. Bueno, ja ho sé, que és un altre dia en l'expliques. Agraït tota la gent que heu vingut a fer la tertulia esportiva. Meneu Ripoll, moltes gràcies. Moltes gràcies. Gràcies a tots que ve, Edu i Rodrigues. La muntarem. Tenim l'himne de la Champions, per aquí una por ràpida. Passarem o no? Passarem. Edu. I tant que passarem. Sergi. Jo què sé si passarem o passarem. Cristina. Jordi. En fi. Fins la setmana que ve, que vagi bé. Bona tarda. Us deixem amb l'informatiu vespre i la Carme Verdoj al capdavant. Que vagi bé. Fins la setmana que ve, que vagi bé. Fins la setmana que ve, que vagi bé. Fins la setmana que ve.