#225 - La Penya del Morro del 12/3/2013

perquè no té pressupost. Parlament, el Berger, sí. Bona tarda. Bona tarda. Dolors Gamats retreu el govern de la Generalitat que no tingui pressa per presentar els pressupostos d'aquest any, una situació que el seu entendre genera incertesa. Dolors Gamats ha mostrat a sèptiques sobre els resultats de la cimera anticrisi i de dissabte, entre d'altres motius, perquè els agents socials no hi són convidats, i creu que la cimera s'hauria de jornar. El nostre grup és més que sèptic sobre la celebració d'aquesta cimera i emplaçaria amb el govern, però també a la resta de grups, que potser ara no és el moment de fer una cimera d'aquestes característiques i per d'anar a jornar una cimera, fins que, com a mínim, tinguem pressupostos i propostes concretes del govern de la Generalitat, perquè, sinó sincerament, no sé què hi anirem a fer. Pel que fa a la declaració sobre el dret a decidir, que s'aprovarà demà, Gamats ha donat la benvinguda al partit dels socialistes i ha proposat que es discuteixi en comissió. De la seva banda de la CUP ha anunciat una abstenció incrèdula perquè no creuen el diàleg amb el govern central. Els farmacèutics decideixen avui si es tornen a mobilitzar contra els impecaments de la Generalitat. A llarg del dia votaran també si reclamen interessos de demora i si fan una manifestació unitària. La votació es farà per internet, excepte a Lleida, on es farà un assemblea. Els resultats però no es conèixeran fins demà. Avui el conseller de Sanitat, Boy Ruiz, ha reiterat que no sap quan podrà pagar el deute. Nosaltres el que puc garantir és que estem treballant intensament, ens hem reunit amb els panocèutics per veure com podem paliar aquesta dificultat de tresoèria. Per tant, jo podria dir una data concreta, però no podria garantir. Per tant, m'estimo més no donar una data concreta i continuar amb allò que hem agafat com a compromís amb els farmacèutics, que és intentar, al màxim possible, en primer lloc donar resposta o casals i deu, i intentar que les polvides mensualitats caiguin amb el dia correspondent. La Generalitat té un deutat de 300 milions d'euros amb els farmacèutics. Tot a punt, perquè comenci oficialment el conclava per escollir el nou Papa 115 cardenals estanquen a la capella Sixtina del Batí Cap Artrià, el successor del Papa Benet XVI. Si els cardenals decideixen fer una primera votació aquesta mateixa tarda, cap a les 8 del vespre, es podria veure la primera fumata que, previsiblement, serà negra. La qual cosa vol dir que encara no hi haurà acord. El temps ha de canviar a les pròximes hores. Servei meteorològic de Catalunya, Francesc Figuero. Hola, bona tarda. Afectivament ha de canviar, sobretot de cara de mà d'imecres. Avui, encara dimarts, esperem ser molt anubulat, el Terps Nord, on cauran alguns ruixats d'intensitat entrefer, però moderada. I encara es pot escapar alguna tempesta. A la resta de Catalunya, cel poc o mitja anubulat, però sense conseqüències. Això sí, a partir de la matinada, de mà d'imecres, els núvols aniran en augment i deixaran el cel molt anubulat o cobert, arreu del país, tota la jornada, o bé, fins a la mitja tarda, perquè a partir de les hores començaran a trencar-se una mica els núvols. I és que aquests núvols deixaran precipitacions gairebé arreu del país, o almenys al quadrat nord-est. Però, sobretot, a la meitat sud del territori. I el litoral i el peritoral cauran amb intensitat. Per tant, han fet un avís per intensitat. També cauran amb tempesta. I la quota de neu, atenció, perquè aquesta perturbació farà que baixi d'uns 1.000-1.200 metres de matinada, fins als 600 metres, aproximadament. Això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda. Es parla David Amador, el ciclista català Joaquim Purito-Rodríguez, acabat en el cinquè lloc final a la clàssica Tirrea Adriàtic. El de parets ha perdut el tercer lloc per només tres segons. La victòria ha estat per a l'italià Vincenzo Nibali, per segona inconsecutiu. El podi, el complet en Cris Froome i Alberto Contador. L'última etapa, una contra rellotge de 9 quilòmetres, ha estat per al campió del món de l'espacialitat Toni Martín. En futbol, el Barça busca avui remuntar el 2-0 en contra, davant el Milen, el Camp Nou, a partir de 3 quarts de nou, a la tornada dels vuit anys de final de la Champions. El mig campista blaugrana, Xavi Hernandet, Jatela Alta-Mèdica. I el jugador del nàstic de Tarragona, Xisco Campos, ha patit una fractura del cincadit de la seva mà, com han confirmat les proves mèdiques al Defenses Valaciona, en una topada durant el partit contra l'Àl·letic Balear, si el jugador ha estat immobilitzat amb una fèrula. Notícies en xarxa. En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FMA, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya, amb moltes ganes de fer-ho. Fem una xarxa, amb moltes ganes de fer-ho. En directe amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FMA, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya, i molt de morro, la penya del morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de la tarda de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saludé Jordi Domènec des de... Gràcies, no, no, a vosaltres, a vosaltres, gràcies. Des d'ara és 27 del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Avui, amb la Carme Verdó i el cap de banda de la qualitat Sant Just, que Carme, passarem d'aquí uns moments. Carme, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, avui, mira, t'aplaudeixen, com sempre, la gent molta criteri. Doncs bé, avui, la gent que ens acompanya de públic, que l'estic número 1 de la ràdio. D'Acastell de Ferra. Ah, molt bé. Ben a prop, comparat amb altres vegades, que, per exemple, venen de Villella, per exemple. Avui al programa també repassarem algunes notícies positives, i, per exemple, parlarem amb la Núria Oriol, la nostra coaching particular, de com prendre correctament decisions. Que això és molt important. Amb el temps que corren, que avui en dia, estem una mica perduts tots i no sabem ben bé què hem de fer a la nostra vida. A veure, més també, amb la Clara Aguila, avui última secció de la Clara, perquè ens abandona, i farà la banda Nora de Transpoiting. I a la segona hora, connectarem amb el casal de Joves de Sant Just, que, per cert, avui sobra el període d'inscripció al casal de Satmana Santa, en aquest equipament del nostre municipi, i, a més, també tindrem amb nosaltres el Dani Martínez, fa segon deso a l'Institut de Sant Just, i avui ens porta la Melissa Rodríguez, una noia que fa 3 mesos que ha arribat del Salvador, i que és companya de classe, i que ens explicarà com ha anat tot plegat. Si tot això avui, a la penya del Morro... La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya com el Morro. Dit això! Cristina Vargas, bona tarda. Espera, que és el meu cop de fonover. Cristina, bona tarda. Sí, Cristina, bona tarda. Repassem alguns temes que han estat trendintòpics avui a Twitter, com, per exemple, la paraula Milen. Sí, Jordi, així és perquè...Per què serà? Home, no ho sé. Tu aniràs, suposo. Sí, home, sí. Doncs, com aquesta tarda estarà el partit entre el Barça i Milen, la majoria de barcelonistes estan fent comentaris, apostes, i cal destacar que hi ha molt de positivisme. Moltes gent creu que el Barça podrà remuntar i guanyarà el partit d'avui, i marcar els 4 vols que necessita. Il·lusos. No calen 4, no? 3 vols ja està. Si marxi el Milen, marca un gol, s'han de fer 4. Per què pensem que el Milen marca un gol? Perquè no pot ser que vingui el Milen i no marqui un gol. He sentit molts cops de l'1 a 4, i per què no parla de 3 a 0? Tant de bo us escolti el papa de Roma. Bueno, ara no hi ha papa de Roma. És igual, algú que us escolti i sapiguem què passarà. Ara, jo penso que no... no passarem. Però no vull trencar la il·lusió de ningú, perquè s'han tirat a sobre. Sí, bastant. I després també ha sigut trent d'intòpic. Mira, parlant del papa de Roma, el papa també ha sigut trent d'intòpic? Sí, perquè ara mateix, justament, els 115 cardenals es troben a la capilla Sixtina, doncs per triar el successor del papa Benet XVI, que va dimitir ja fa uns dies i vam comentar aquí Jordi. En aquest moment podem avançar que estan fent el jurament, posant la mà sobre l'Avengèlic, que està situat al centre de la capilla. Com que és Benet XVI, potser posa la mà un altre lloc. I una vegada que acabin, t'encaran la capilla amb clau i començaran les votacions, a veure què passa. Molt bé. Per cert, abans de... I avui hem escoltat el bullat i ara de la xarxa, que ho comentaven, que segurament hi haurà fumeta negra, perquè és molt difícil que es posin de d'acord a la primera de canvi. És com una reunió de l'escala de veïns, que al primer quart d'hora no podes d'acord. Veïns, senkins de veïns. Sí, senkins de veïns, una mica tot plegat. Per cert. Parlant de l'actualitat en Justenca, ara l'atequem, com és de gut, però des de la nostra posició, des de Can Gine, està... Ja sabeu, ràdio d'Esvern, estem situats aquí. Veiem com la Sanyera, i no és broma, de la penya del Moro, que van posar ara per la festa major. No, per l'11 de setembre. Sí, però la van posar la primera de totes, la primera per Sant Joan. No és festa major, de Sant Joan, clar, és que fa molt de temps. En fi, que la senyora que hi ha a la penya del Moro està... esviaixada. Està trencada. I des de la nostra posició veiem com jo com una mena de furat al mig. En fi... Doncs sí, és així, ha d'anar exactament, exactament, mitjany. Mitjany, sí. Perquè es farà a sigut 11 de setembre, i avui és 12. Ara l'estic veient, des dels vidres de ràdio d'Esvern. Jo l'estic veient i està onajant, però, clar, passa aire. Puc estar bé. Que no, que no, que hi ha un furat al mig. A l'aigua. Per favor, si alguna persona ens està escoltant i s'ha fixat en la senyora de la penya del Moro, avui, o les últimes hores, veurà com hi ha com una mena de furat en mig de la senyora. I recordo exactament com si fos ara les paraules de Marèl Ripoll, que fa la secció Història de Sant Just. Fa un parell o tres setmanes diuen que la senyora, el pal estava oxidat, la tela també estava esguinsada, i que després, si passaven una sèrie de coses, no fos un mal major. I Manol López, per exemple, del Can Jiquipugui, està aquí i ho ha confirmat. Diu que els del Can Jiquipugui investigaran aquest dijous entre les 9 i les 10 que ha pogut passar amb la senyora de Sant Just. En fi, jo només volia deixar aquesta dada... Jo no veig prou bé des d'aquí. Si alguna persona t'està escoltant i creu també que ha passat el mateix, perquè potser sóc jo... No li val anar? 9-3-3-7-2-3-6-6-1 9-3-3-7-2-3-6-6-1 El telèfon de l'esperança de la senyora. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 a ràdio de Svefn. Casals de setmana santa. Afectivament, avui sobre el període d'inscripció el casal de setmana santa del casal de joves de Sant Just. No puc dir més casal, ja, amb menys poques paraules. Es farà del 25 al 28 de març i comptarà amb activitats de cuina, manualitats i llibertat. El casal de setmana santa és el casal de Sant Just. No puc dir més casal, ja, amb menys poques paraules. Es farà del 25 al 28 de març i comptarà amb activitats de cuina, manualitats i llibertat. Es farà del 25 al 28 de març i comptarà amb activitats de cuina, manualitats i llibertat. Us hi podeu apuntar fins al dia 22 de febrer. Carme Verdoi té més informació. Doncs, per exemple, els dies 25 i 26 de març, hi haurà el curs de mones de Pasqua. En ràdio de matí, per 5 euros. També hi haurà d'all amb classes de sens o d'ans, com veu parlar l'altre dia, em recordo. I de bòlimut, això serà el dia 26 del vespre. Per majors de 16 anys, aquesta activitat és gratuïta. Ah. Sí. I d'altra banda hi haurà un curs de manualitats per fer... Has dit que per majors de 16 anys és gratuïta. No, és gratuïta l'activitat. Ah, per tothom. La que hem dit abans és per 5 a 5 euros i és per la meva tira 12. Home, a doni d'olla, els anys que fa... que el caral de joves fan tallers de bòlimut, això vol dir que funciona molt la cosa. No et tens apuntat, tu, Carme. No, a mi no se'n donarà gaire bé, em sembla, al ball. Per què no ho has provat? En general? Sí, en general. Podries ballar per la web de ràdio.com i la webcamp. No crec, no crec. Si posem una mica de música, no? No, no. Així, música de bòlimut. D'altra banda, per cert, podries preguntar amb el casal de joves, i acabar que fan tants balgis, això? Sí. M'ho dic perquè ara a Barcelona està bastant de moda el swing. Sí, s'han plantejat tallers de swing. O sigui, encara no ha arribat a Sant Just, aquesta moda. Doncs és una bona idea. Això d'una banda. Llavors, cursos de manualitats per fer un totoro, que és un personatge de dibuixos... Carme, vols que ens apuntem a fer... Va, dona'm la mà, cap allà. Ara cap a la dreta. Ara cap a l'esquerra. No, Carme, m'has de trepitjar. Bé, en fi, potser necessitem un barill de classes més, eh? Això serà el dia 27 de març, al matí. El totoro, eh? També és gratuït, sí. Serà amb guants i mitjons. I llavors també hi haurà activitat de dins i fora de l'equipament, com ara l'esquet per Utopia. Ja es faran jocs a taula i digitals, campionats de Mario Kart, tenis taula, i una sortida per jugar al laser tag. Això que agrada molt i que funciona sempre, a la meva època era el kioser, i ara és el laser tag, que és com una mena de paintball, o de bales d'aire comprimit, però amb un laser, eh? Tu portes un escut que és on t'han de donar. Bé, canviem de tema ara. Parlem de Sant Just, però d'actualitat cultural. Què que ara em passa amb la cultura a Sant Just? Aquest és el títol que aquesta tarda, el col·lectiu Artes Just, prepara Sant Just. Recordament, a les golfes de Càngine s'organitza en motiu de l'exposició Cossos de Dolors Puigdemont i tractarà el passat, el present i el futur de l'art i la cultura al nostre municipi. Home, és un títol inquietant, eh? Què que ara em passa amb la cultura a Sant Just? És provocador, no? Sí. Provocatiu? Sí, m'agrada molt. En fi, Carme... I aniràs, Jordi? No crec, què et puc explicar? Serà la set de la tarda les golfes de Càngine. A poc ja se'n va a bord d'ara, però no crec, perquè... Per futbol. No, no, per futbol. És que jo acabo programa a set, tinc reunió de postproducció dels guionistes i del contingut de demà, i no que m'hi afini les noves de la nit, que quan surto de la ràdio, eh? Doncs, al debat del moderador Clara Aguilar. No puc anar. I participaran també Marta Velada, Marcel Camps, Antoni Mercader, Cristina Moreno, entre uns quants d'altres, exacte. I es tractaran aquests teves que heu comentat, també, sobre els espais dedicats a la cultura aquí al municipi, a les nostres concretes i imadiates, per què fa a l'art, i tenen en compte, també, tot aquest context econòmic actual, que condiciona el panorama cultural. Effectivament, perquè la secció de Cultura de la Teneu, parlem ara d'aquesta entitat mítica de Sant Just, un managerat i vendre de Salvador Escriu. L'entitat prepara una passejada per la vida i l'obra del poeta de la mà, d'Isabel Pijuán, algun la recordareu com a professora de català de l'Institut de Sant Just, i també d'Andreu Segura, que no sabem si té relació amb l'actriu clara. Coneixadors de la vida d'Escriu, els dos. És una conferència que conmemora el seu centenari, i que, a més a més, se celebra aquest any, i que hi ha alguna altra activitat preparada sobre Escriu, a Sant Just, per les pròpies setmanes. Sí, però ja en parlarem quan arribi. Parlem ara d'aquesta passejada per la vida i l'obra del poeta, Salvador Escriu, que no sé si s'anirà a Cinera, és a dir, arenys de mar. No s'anirà a Cinera. No es farà aquí, Sant Just. I la professora de l'Institut de Sant Just i del Pijuán. Perdona, no vull falta ningú. Però si és una passejada per la vida i l'obra del poeta... Passajada en un sentit metafòric. Ah! És una conferència en un lloc tancat. És una tertúlia a la Taneu, però no és una passejada com la de l'Escriu. Passajada literària, allò que... Aquí tenim la plosa. Ara fa fred. Doncs la professora de l'Institut de Sant Just i del Pijuán, que també, a més de ser professora de Sant Just, de l'Institut és experta en Salvador Escriu, va fer la seva tazina i tazia doctoral sobre l'escriptor, i és autora de l'Antologia, Salvador Escriu. Perdona, el diari ara va regalar fa 3 o 4 setmanes... Més, més. Fa 3 o 4 setmanes més, el diu Menja... Sí, no el regalava, però sí. Un llibre escrit per a l'Isabel, sobre... És aquest Salvador Escriu, una relativa a teatre i poesia. I l'Andreu, segur, el que farà és aportar experiències personals viscudes amb el poeta. Molt bé. Serà dos quarts de no del vespre. Com per exemple, un dia vam anar a fer un cafè. El dos quarts de no del vespre a la sala Viquet de la Taneu. Bé, doncs aquestes són les activitats que hi ha preparades de cara a aquests propers dies a Sant Just d'Esvern, hem fet una mica d'agenda, perquè la gent diu que no passa res a Sant Just. No passa res, perquè no t'informes. Carme, moltes gràcies. De res. Ja sabeu que tenim una informació ara mateix a radiodesvern.com i, a partir de les set, els enjuus, notícies, edició, pestra. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments la Núria Oriol, que ens parlarà d'un llibre que acaba d'escriure, juntament amb el senyor Benito i no és broma, i també de com prendre les decisions de forma encertada, d'aquí uns moments, a la penya del Morro, fins ara. Radio Desvern, durante 8.1, radio Desvern, durante 8.1. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. El cinema es fa ràdio. Cinema sense mesures. Infinis de la tarda, fem una mica de coaching. I don't know. Cristina, no sé si el passa el mateix, però és escoltar aquesta partió dels Monty Python. Always look on the bright side of life. És a dir, sempre mira al costat posidor de la vida. Però ja com que tenim és una mica més, no? I si a sobre saludem a la Núria Oriol, que arribo d'aquella manera. Núria, bona tarda! Bona tarda! Bona tarda a ningú del programa. Què? En Cins ha agafat també el cantor, perquè saps que diu quan riu d'aquella manera i ja està automàticament, és una reacció automàtica. Tintueixo, perquè ja és com si et sentís, ja riure des de casa, no? En fi, la Núria, que ja sabeu que és coaching i que si alguna vegada estima a Juliens, voleu una mica de consell o aconseguir els vostres objectius, la Núria us ho pot fer possible i nosaltres també es posem en contacte amb ella, de la penya del Morro, a robagmail.com. Veus que bé, tot així. Sí, avui que volem començar deixant... bueno, no vam deixar la setmana passada, que parlàvem sobre com prendre bones decisions. Doncs en recordes, Núria? Sí. Val, perquè no sé a real de què venia sincerament, perquè ja no ho recordo, però vam dir, la setmana passada parlarem de com saber prenent una bona decisió. No tothom pren les decisions de la mateixa manera, ni amb el mateix ritme, ni de la mateixa forma, però el tema de les decisions és una cosa que sí que està present a la nostra vida, des que neixem, fins al dia que morim, no? Perquè cada dia estem... És veritat, cada dia estem decidint coses, ja sigui. Doncs què demanar al bar, com si volem tenir un fill o no? Que aquí és, clar, hi ha un ventall molt gran, no? Per tant, Núria, no sé per on vols començar, parlant sobre les decisions i tot plegat. Mira, m'agradaria començar parlant de que si tenim o no tenim un mètode per prendre-les. Ah? Sí, perquè mira, si una persona diu jo, tinc la impressió que cada vegada pren les decisions d'una manera diferent, doncs ja és un mètode, el mètode depèn de les de manera diferent. Però després hi ha persones que et diuen, no, no, jo necessito fer determinades passes per poder prendre una decisió. I aquí és on podem mirar una mica, perquè... Si hi ha una manera generalitzada per aprendre, o sigui, hi ha un tant percent de gent que utilitzi més un mètode que un altre? No, tant així com per dir-ho, uf, generalitzat. Potser quan la gent ja parla de prendre decisions, diu que hi reflexiona. O sigui, hi fa una reflexió sobre la decisió que vol prendre, i llavors finalment la pren. Aquesta seria potser la resposta més generalitzada, però dintre de la manera de prendre decisions, doncs hi ha de molts tipus. Ara aprenem nota, comencem. A veure, a veure, mira, hi ha la persona que diu... jo ho faig quan sento que ho puc fer, és a dir, per intuïció, mira, doncs, escolta, és aquella persona que té mal davant a escollir, i de cop i volta té com un nap. Un impuls. Sí, i diu, mira, per aquí ja ho fa. Clar, però si aquest impuls no és o vaja, és d'aprendre una mica també de les intuïcions del que ho sent, però si t'has llevat amb el peu esquerre, que vol dir aquell dia, potser ho prens, les decisions que aprengui no estaran gaire fines, no? Això és cert, però és el perfil. És un perfil intuitiu, a vegades una mica impulsiu, però encara que ens soni allunyat del tema reflexiu, perquè ho és, evidentment, no necessàriament s'ha d'estar equivocant més que els altres. Però és una persona que fugi que vulguin, com, sistematitzar-li el mètode de prendre decisions. Clar, jo crec que no hem de dir si està bé o malament, perquè jo crec que aquí no parlem d'això, si no estem parlant, per exemple, després que et puguis empanadir, a l'hora d'haver pres la decisió, si ho fas d'aquesta manera, per exemple? No. Fas d'aquesta manera o ho facis d'un altre, ens en podem empanadir, Jordi, perquè el mètode fiable el 100% no hi és, perquè no tenim el control de totes les variables de la nostra vida, de totes no, només el que hi ha a les nostres mans i d'algun concepte més que coneixem, és a dir, el lloc on ens trobem, les persones que s'envolten, la gravetat o no gravetat del problema, o sigui, tenim... Podem, a partir de les coses que sí que coneixem, intentar encertar d'una manera més o menys definida, però no ho tenim més 100% assegurat. Val, això és un... No, no, és important, el tema així com un intuitiu, d'acord? No, no, i el tema de totes les decisions. I el tema de totes les decisions és a dir, que fins i tot, utilitzant un bon mètode per prendre decisions a vegades, potser el resultat no serà com voldríem, o senzillament serà un resultat que nosaltres mateixos direm que no ha estat positiu per nosaltres. Però vaja, vaja, això només és perquè en la vida, diguem-ne, el màxim repte és l'aprenentatge. Clar, per això... Encara que ens equivoquem a prendre, no? Dels errors, per exemple. Sí, encara que jo entenc, sempre ho he dit a la consulta, que hi ha errors, que es paguen molt cars, però no per qui jo ho estigui jutjant, sinó perquè veus les conseqüències sobre una vida, no? I és molt dur dir, a partir de quin emè, iniciar un aprenentatge perquè l'altra persona vèncer, doncs, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do la que em queda, no? De dretes maneres, Núria, hi ha diferent tipus de decisions, no?, en principi podrien haver unes decisions que acostumen a repetir-se més a la nostra vida diària, i d'altres que potser són més subtades, no? En el cas d'aquestes que estan com partitles d'alguna manera més programades, tenim un major marge d'acert? És que... és que depèn. Per exemple, si estem molt acostumats a agafar el transport públic per anar a la feina i veiem que ens triga molt el bus i decidir canviar-nos el mètreu, doncs seria una decisió encertada d'aquestes molt habitual, molt casolana, i potser estaríem content, però com a aquell dia hi hagi una aturada en el metro per una qüestió tècnica, pensarem que ens hem equivocat totalment. Juguem una mica amb aquest contrast, amb l'ú de les decisions, un altre. Si agafes el cotxe, en aquest cas, perquè és molt necessari, i utilitzes una ruta que hi ha molts semàfores que no van ben coordinats, que s'acumulen els cotxes amb una hora determinada, fer un canvi, introduir un canvi en aquesta ruta, serà una decisió encertada, segurament. De fet, el tema de la reflexió és important a l'hora de prendre decisions? Jo diria que sí. O sigui, fins i tot, fins i tot, jo que soc una persona, ho he dit perquè hi ha persones que no ho creuen, que sí que li dona valor a la intuïció, la reflexió crec que és important. Sí, però a partir de la reflexió sí que existeixen molts metods, també, perquè hi ha gent que, per exemple, s'aigua una estona i pensa, o sigui, va pensant sobre aquell tema... Sí, hi ha gent que pensa molt i no acaba de decidir. Això també passa. Això també pot passar. Res, una empanteta i que es decideixi. Clar, no, perquè ha escut el seu ritme. I a vegades, un per prendre una decisió, ho té molt clar, i ja ho ha pensat prou, i altra gent potser està anys i anys sense donar el pas endavant ni decidir-se. Sí, jo diria una cosa. Quan triguem massa a prendre una decisió, també ser que mostrem certa inseguretat davant la vida, i manca de confiança a nosaltres mateixos. És a dir, voler-li dir que la decisió presa fos la correcte, correcte, correcte, habitant, habitant, habitant, qualsevol cosa que després es tradueixi, amb error, amb fracàs o que ens faci mal. Que veure que, en principi, tots ho desitgem, però aquestes persones que no s'acaben de decidir ho tenen molt més accentuat. I caldria que prèviament treballessin doncs més autoconfiança i més confiança en la vida, no? Perquè, clar, triga tant a prendre una decisió. Potser quan l'aprens, doncs ja ha passat el moment. Clar, clar. No hi ha repitjor que et passi això, eh? Doncs això sí que pesa, tu vén asseguro. Parlant justament d'això, no?, de ser una mica indecisos, jo, a veure, personalment, tinc el meu propi mètode, no?, per... Ah, molt bé, quin és? Pots compartir-nosaltres o no? Bueno, va, Jordi. Que comparteixi, home, jo... A veure, tot depèn del tipus de la situació, no?, en què et trobis, però, en principi, jo dic, val, he de fer això o tinc alguna cosa, no?, em miro totes les opcions o totes les sortides que puc tenir, les analitzo totes, a partir de totes, intento pensar una mica les conseqüències i les coses positives, que em pot donar cada escuna, escullo la millor i la practico i prou. Molt bé, molt bé, eh? Aquí està molt bé, i no sé si ho poses per escrit o no? No, mentalment. Posar-ho per escrit és una altra mètode d'algunes persones, a les que es dediquen a reflexionar o no, ell ho fa mentalment i altres persones, en el seu procés, posant-ho per escrit. Com un llistat, sí. Mira, jo treballo amb un altre llistat. Si us la semblos, el dic. El sistema MMI. Perdona? El sistema MMI? Sí, escolta, això de les sigles, que era interessant. M'he quedat bocabadat, què és el sistema MMI? Ja, el va catalogar el doctor Edgar Bono, que és un professor genial, psiquiatre i especialista en creativitat. I ell va dir, escolta, la gent fa molt els pros i els contres, diu, però si volem anar més enllà a la nostra vida, a la nostra rutina, diu, perquè no faci una tercera columna, i la tercera columna seria la columna d'interessant. És a dir, no és positiu ni negatiu, és interessant. I aquí sí que podem fer anar a l'imaginació que tu, un cop ho llegeixis, pots dir, això és una bestiesa, com una casa, o bé dius, escolta. Ah, doncs està bé. Doncs podríem estar bé. Si això ho decidís o ho fes així, m'interessaria això, per exemple. O jo sortiria... no, per aquí la cosa. Exacte, i llavors tu veus que pesa més si el positiu o negatiu. Home, si pesa més les valoracions negatives, seria aconsellable repensar-la. Clar, però tu m'ha imaginat que et surt una decisió que t'han ofert una feina, m'ho invento, és igual, un cas, no? I tot és negatiu, però dius, home, és que a mi aquesta feina m'interessa. I per què t'interessa si tot és negatiu? És que ets masoquista. No, però per què potser a partir d'aquesta feina pots arribar a tenir un altre lloc de treball que t'interessa més i és com un mitjà, una via per... Jo anava a fer trampa i anava a posar els diners directament. Clar, això és fer trampa, hi ha molts diners... Però això ja és positiu, no? És una cosa positiva que tu valores. Sí, però és l'única que hi ha, és l'única. L'única. Sí, en fi, no, que casco... I al darrere serien desastrosos, la feina no s'agradaria, al lloc que estaria lluny, el companys molt mal ambient... Ara cobraria molt. Cobraries molt, doncs escolta... L'agafo, què? No, escolta, jo et diria, la decisió l'has de prendre tu, però recorda que passaran els mesos i veurem què et satisfa, què et compensen els diners. Si tu et dius, a mi et compensen, fantàstic, però com tingui símptomes d'estrès, tu hauràs de fer mirar i gastar-te els diners, fas començar a venuar les tres... És veritat, és molt bo això, és molt bo. No, és per acabar de fer brometa, per anar ràpids, perquè si tinguéssim temps ho valorarien de debò, perquè si de debò és una estratègia per assolir un lloc de treball millor, el que passa és que això a vegades és un per any, perquè aquí, com a coach, ho hauria de dir. I si aquest lloc de treball que espires el nou, el següent, no l'assoleixes. I si amb aquest camí et quedes com enganxat, atrapat, precisament per la gran quantitat de diners que guanyes, i quan arriba a l'altre lloc de treball guanyaries molt menys, i llavors dius com redueixo el meu nivell de vida, et faria unes preguntes una mica actuant, de veu de la consciència, perquè veguessis que t'està jugant molt amb aquesta decisió. Ara, si finalment diguéssim si jo l'accepto, doncs tu l'acceptes amb totes les conseqüències, clar. De totes maneres, Núria, ja pot ser en el tema de la feina o qualsevol altre tema, no? Moltes persones, davant de prendre una decisió, doncs poden estar una mica indecisses. Seria convenient o adient a consultar-ho amb alguna persona propera a tu? Aquesta és una altra tècnica? El millor potser és reflexionar-ho tu mateix i prendre la decisió. No, no, jo soc partidària de consultar, sobretot, perquè moltes persones, no dic totes, però coneixem persones que tenen molta més experiència, que tenen més vídeo que nosaltres, sobre aquell tema en concret, no? Jo sí, jo soc partidària de consultar. De fet, fins que et dic, quan es veu una consulta de coaching, es fa una consulta, però on vull anar a parar, eh? Però al final la decisió la prendràs tu. És a dir, consulta, però pren tu la decisió, eh? Que no la prengui una altra, l'altra que t'ho orienti. En fi, ha quedat clar. Jo, d'aquesta conversa que hem tingut ara amb la Núria, he après que la pròxima decisió que faci posaré un llistat de coses positives, coses negatives, i després coses interessants. Això m'ha agradat, eh? Amb el mètode MMA. Sí senyor, sí senyor. Per cert, Núria, abans de marxar, no ho podem deixar a l'ocasió per comentar, que demà, dimecres, 13 de març, a la set del vespre i al casal del carrer Naples número 137. Entre cas, pigrembia, mira com riu. Hi haurà la presentació del llibre, Héroes coaching per a ser feliç, que a més a més també hi haurà a part dels autors, que ara parlarem del director de la Fundació per la Pau, que és Jordi Armadans, de la recaptació d'aquest llibre, va destinada a la Fundació per la Pau. I qui és l'autora d'aquest llibre, us preguntareu? Doncs l'autora, la tenim al telèfon, que és tu, Núria, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Abans de res, enhorabona i felicitats per aquest llibre, Héroes coaching per a ser feliç, que demà es presenta i ja acaba de sortir del forn, i que a més a més també tenim un bon amic del programa, que és col·laborador, que és el senyor Benito, Eduard Benito, que ha fet les il·lustracions. Explica'ns, perquè jo no he tingut ocasió de llegir-me llibre encara, de què va, i què és el que explica, doncs, i per què són herois, no?, els que són el títol i tot plegat. Mira, el llibre l'he plantejat, que pogués tenir frases destacades, que puc induir-s'hi a la reflexió, és a dir, que fossin una mica com un coaching, perquè així no hi hagi armes tant, tant, tant, tant, sinó que provocar que surgissin algunes respostes espontànies a dins nostre. Per què, herois? Perquè és que penso que les persones que avui en dia se superen, es marquen objectius. A més a més, doncs, tenen en compte els altres, tenen en compte els temes essencials de la vida, vinculats a la fraternitat, a la justícia, a la pau. Jo vaig pensar, és que fer un llibre de coaching, però que no el vinculem a la pau, pel nostre planeta, doncs per mi em semblava un contrasentit, perquè clar, el coaching és com individual, individual, individual, però és que té una dimensió d'impacte col·lectiu. I ho he volgut unir, unir igual que diverses eines que s'utilitzen al llarg de les sessions, explicant-les, aleshores també, amb la base científica, i el que és el que fa a la ciència, és que no es pot fer una cosa que no es pot fer, però que s'hi dona suport. Això que anava a dir, perquè fas moltes referències, per exemple, a la neurociència, o a altres disciplines científices. Sí, saps per què? Perquè és que abans, quan s'explicaven, mètodes com d'afirmacions, visualitzacions i tal, hi havia persones que deien, molt bé, això estaria pel filòsof, està una mica bé, però la neurociència ja demostra el que s'ha explicat abans i que s'ha explicat de molt lluny. Aleshores, el suport d'aquesta base científica, jo crec que dona com més rigorositat algunes explicacions. Això és el meu punt de vista. I l'Unió, llavors, amb temes més simbòlics, units als arcatips, doncs jo diria que és, si més, no, novedors. L'Unió, perquè per un cantó s'han escrit llibres, d'arcatips, d'arquitepologia, i per un altre llibres de neurociència. Home, perdona, és que... I ara ho hem unit una mica, eh? Sí, sí, no, no, perquè és que, a més, hi ha disciplines tan diverses que tu les uneixes, com dius tu, com la filosofia, la neurociència, l'arcatipologia, la psicologia o la meditació. En principi, tot això, que són disciplines diferents, tu com ho relaciones i quina és la teva teoria per relacionar-ho tot plegat? Doncs a poc a poc. No, la meva teoria és que enllaçen. Realment enllaçen, és a dir, que la persona que ve per assolir un objectiu doncs passarà per diverses fases de canvi, al llarg del treball que faci, no? I en aquestes fases es recorrirà el que et digui, que visualitzacions, afrazes, a treballs de reflexió sobre un mateix o una mateixa, el fet que també un pugui doncs connectar-se millor, sentir-se més centrat, connectar-se millor amb un mateix, relaxar-se, i aquí entra en que hi ha moments, en que proposes que la persona pugui relaxar-se, que potser ella no et demana objectivament a prendre meditat, però sí a prendre un sentit de relaxació que després és una porta que li va facilitant fer les afirmacions o els exercicis que se li demanen d'una manera més àgil, després li facilita fer connexions simbòlices a través dels arquetips, perquè aquests moments de connexió es produeixen quan hi ha calma, i és per aquest motiu que ho he anat unint tot al llarg de l'experiència, i també dir-te que alguns directius amb els que he treballat, a vegades em demanaven iniciar la sessió, meditant tots dos junts, és a dir, em deien, mira, anem a fer... o sigui, no relaxació, meditació, 20 minuts junts, perquè s'incrementa la calma que es despren, quan hi ha dues persones juntes, i si fos 3 i si fos 4, i després tractem el tema que hem de tractar, fos el de direcció o el que fos. M'ha dit una frase de la nota de premsa que diu que no només s'apren però hi ha un camí d'evolució personal, si, a més, em fa segueixes al llibre, i els exercicis i tot plegat, sinó que també hi ha la capacitat per transformar el planeta. Això és molt ambiciós, Núria. I complicat. I complicat, perquè és que saps què passa? També dic que la gent entra en el coaching amb molta gent baixa, pensant, causa efecte, objectius de solir i felicitar. I la veritat és que és el principi, del principi, i faràs coaching que vol dientrenar. Tant si et trobes bé com si et trobes malament, com si ets tan incòmode com moltes coses, que és dur. És dur, també, encara que hi hagi moments fantàstics i esplèndits en el procés. Llavors, el que s'hi està clar és que el nostre gra de sorra és la gran contribució que podem fer, perquè el món sigui diferent, perquè mira, és també com una creença pròpia, no? Que el nostre potencial, si estàs bé, contribueix d'alguna manera que el món sigui diferent. És a dir, el fet que existin nosaltres no deixa indiferent a ningú. I per aquest motiu, jo crec que val la pena que desbaixi el propi potencial i el dels altres, i també val la pena que el món no ens deixi indiferents. És a dir, la nostra vida no deixa indiferent, doncs jo et faig un propós que el món tampoc ens sigui diferent a nosaltres. Bé, la veritat és que té bona pinta. Ero és coaching per ser fèl·lit. És veritat, si voleu demà dimecres, a la set, al casal del carrer Nàpols, 137, entre Casp i Gran Via, que hi haurà tu, com autora, Núria. A més a més, també m'imagino que el senyor Benito, com a il·lustrador, i també hi haurà el Víctor Béjar, que és saxofonista, per ambientar una mica la batllada. Atenció, pregunta important, hi haurà càtering? Ja m'hagués agradat, però noi, és que ho poseu difícil, heu fer-hi tant, però hi haurà molts somriures. Ah, va, si ja somriures, escolta, o ja hi somriures, que s'aparteix el càtering. Exacte, que s'aparteix el càtering. També volia dir que les il·lustracions a l'Eduard a mi em van agradar molt quan me les va presentar, me les va començar a proposar amb esquema, perquè les vaig trobar dinàmiques, molt original, molt del seu estil, molt modernes, però diguem-ne modernes, i al mateix temps que pot anar passant el temps, s'hi poden permaneixar, perquè és que hi té un estil molt propi, com a grafista, i tenen molta qualitat, i com que hem pensat que el paper fos de qualitat, jo crec que destaquen, i que a vegades, mirant-les, també t'ajuda a comprendre millor el que s'ha escrit o a respondre-te alguna pregunta, que et ronda pel cap. Doncs queda dit, Núria, moltíssimes felicitats, una vegada més, que vagi molt bé la presentació de demà. T'estarem enviant la nostra energia. Acabem a la set, al programa, nosaltres, i comences tu la presentació, que vagi molt i molt bé, i rei, ens explicaràs com a la setmana que ve. D'acord, gràcies. Bona tarda. Bona tarda. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I tot seguit a la penya del Morro, les bandes sonores... Avui l'últim dia, amb Clara Vila. Clara, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Avui l'últim dia, perquè la Clara ens abandona, però no marxarà com alguns jugadors del Barça, per la porta darrere, marxarà per la porta gran. Clara, com és que marxes i ja no faràs les bandes sonores amb nosaltres? Jo t'ho he dit abans, Jordi, és que no tinc temps. Però no marxo del tot, perquè estic a Can Jiquipugui. Ah, i sempre quedarà Can Jiquipugui, eh? Els dijous de 8 a 9 del vespre. De 9 a 10. Per cert, avui, Clara, ens portes la banda sonora de la pel·lícula Transpoiting. Doncs sí, pel·lícula d'Anne Boll, de 1996, hi ha una banda sonora que és molt interessant per conèixer tot el que va passar musicalment als anys 90. De fet, Transpoiting és una pel·lícula britànica de l'any 1996 dirigida per Dani Boll i basada en la novel·la Dear Wings Welles. Exacte. I, a més, si parlem de la banda sonora, podríem dir que són dues, perquè hi ha l'original, diguéssim, de la pel·lícula, però després de l'èxit de la pel·lícula i també la banda sonora, has de fer un segon CD on es van afegir algunes cançons més. De fet, l'argument de la pel·lícula, per qui no l'hagi vist, quin és? Doncs, a veure, és l'història d'un grup d'amics de Edinburgh, que es costa, que estan enganxats o enganxats a Disney, per no tenir una altra cosa a la heroïna, i tracten de buscar una mica com poden sobreviure, com es muntar la vida. Entre aquests qui destaca, doncs, el protagonista Mark Renton, protagonitzat per Ewa McGregor, després amics seus, també, el personatge de Frankie Bigby, un alcohòlic violent i una mica psicòpata, després de l'esput, que és un desesperat adict de la heroïna, el sick boy, que és un home així, el més guapo, el que té... el que és una fortura de les dones, i, finalment, el Tommy, que és un noi més senot i és un seguidor incondicional d'aquest home que se'n sentim, de fons que és Iggy Pop. Una de The Passenger. De fet, la banda sonora de Transporting no és una banda sonora on hi hagi un únic compositor, no? No, exacte. És una mena de megamics, de les vegades, aquí a la penya del Morro, i tenim des de, doncs, de Iggy Pop, fins a música, també del House, dels anys 90, amb grups com Underworld. Clar, la pel·lícula és del 1996, però es va fer, doncs, entre el 93, 94, 95, i fins que s'estrena. Per tant, ens trobem a mitjans dels anys 90, i, per tant, què vol dir això? Que estem en plena esplendor del Britpop. Aleshores, director i productor, no? Comencen a buscar noms, qui seran, doncs, David Bowie, que es troba en Elizabeth Pop, que diu que sí, i, a partir d'aquí, ja venen altres noms, com Lurrit, Palp, etcètera. Doncs, clar, la banda sonora, en aquell moment, o sigui, saps què semblava? Algo més gros que la pel·lícula. Però jo diré que igualment l'impacte que va tenir cultural, la pel·lícula, és tan gran que ni música, ni pel·lícula, ni pel·lícula en si les imatges es poden anar separades, jo crec. Jo crec que tothom, més o menys, encara que no l'hagis vist, la pel·lícula Transpoiting, si tu et posen la cançó de Last for Life, segur que et ve al cap, perquè potser és i per allò que tampas del vídeo, el YouTube, o algú l'ha penjat al Facebook o qualsevol cosa, que és aquella introducció que el personatge diu, tria la vida, tria una ocupació, tria una carrera, tria una família o tria un televisor que t'hi cagues. Això de fet que sentim, són els primers minuts de la pel·lícula Transpoiting, en què el protagonista comença corrent i es sent la seva veu que acaba fent una oda a la vida que ella ha triat. I és la vida de ser un eronòmen. Exacte, ell comença a fer una llista de triar una cara, conversar un gust, casar-se. Va fer una llarga llista de coses típiques i tradicionals, i que dient tot això és una merda, i el que vull és drogar-me i passar-m'ho bé. Aleshores, aquest tema de Iggy Pop, jo crec que és un començament molt anècdic que comença molt de rem a la pel·lícula, i que, de fet, aquesta escena dels corrents, fugint d'uns bar de seguretat, es torna a repetir llarga de la pel·lícula, en aquest cas, amb la cançó de 5, de Blur, que és 5, que clar, la diferència és avismal, perquè la música, la banda sobrecaquistria, és totalment diferent. De fet, l'argoment i transporting és una pel·lícula totalment políticament incorrecta. Això també ha estresat en la banda sonora, que, de fet, és molt estrident, però com una mena de xute d'adrenalina, en molts moments com l'efecte que ocasionen les drogues en el cos dels protagonistes. Aquests són Blur. Primavera Sound. Ai, ets com que ets una pop. Com definiries el tipus de banda sonora, per això, tu, Clara? Aquesta vegada crec que és difícil, no? La pregunta no podem dir l'hermònica o tensa, perquè és un recull de diferents grups. Jo crec que és com una espècie de mirall del que va passar als anys 90, amb tot tipus de grups, des de la música més pop, passant per música més electrònica, etcètera, no? Per exemple, tenim el Ziggy Pop, tenim Blur, tenim Lurrit, que són, diguéssim, cançons més relaxades, més pop, i al final, al final de la pel·lícula, com si fes un procés del que va passar als anys 90, acabem amb temes com, per exemple, en Born is Lipid, als Underworld, que representa un dels clàssics temes del techno del haus, que van dominar, absolutament, als anys 90. A més a més, clar, a part de guitarrers i sintetitzadors i coses d'aquestes, també faltava una sonitat típica, d'aquella deca del Brian Eno, i fa una composició en una música escatològica i surrealista, que, de fet, apareix en un dels moments més bèsties que és quan el reentona el protagonista es suma al vàter per recuperar la droga. De fet, es refereix al tema de Blue Day. Quina psicodèlia, no? Sí, no? Quina oràgina... Com sigui sota el mar, com sota l'aigua, no? Sí, allò... Com dius tu, no? Per l'aigua del vàter, també, tot plegat... La psicodèlia, les drogues... Les drogues, tot això... De fet, anem al que deia amb el començament de la secció. No sé si totes les cançons de Tripoting són cançons que ja existien prèviament, ja hauran fet com aquesta mena de col·laix per la banda sonora. Totes les que hem posat, sí, gairebé totes sí que existien abans de la pel·lícula, però van haver-hi dues que es van composar exclusivament per la pel·lícula. La primera és Closet Romantic, que és una nada d'olla del músic Demon Alvern, que s'utilitza els credits de la pel·lícula a l'acaba, i l'altra és Atòmic de Blondie, que aquestes van negar a utilitzar la cançó original i la van reinterpretar el grup Slipper. I què diré de Demon Alvern, el responsable, una mica coordinador, d'escollir els diferents temes de la banda sonora? Doncs per qui no el coneguis, el líder de la banda hip-hop, Blur. Bàsicament s'ensocia aquest grup, que, com ha dit abans, qui sigui un fanàtic exclusiu podrà veure el festival Primaveraça, d'aquí uns mesos a Barcelona. Tu hi aniràs, Clara? De moment no. Però m'agradaria anar, no? Clar, que m'agradaria anar. Quina pregunta! Una pregunta. Però també el podeu haver vist treballar i és un dels components d'un grup totalment diferent, com és Goriles. És el grup que va reir una mica de hip-hop. Fa uns videoclips que em sembla que no apareixen mai ells, són molt xulos, són dibuixos, em sembla. Jo els he perdut al fil, aquests de Goriles, però és més poc començar amb Blur i després va passar molt amb Goriles dels 2000, 2000 i altres. Quin canvi, no? Mira, estrany, aquest noi. Estem repassant avui la banda sonora en detall de transporting per acabar, Clara, alguna cosa? Doncs jo faria una cançó que no hem sentit de la banda sonora transporting, que és un tema a zones que es pot dir aquí, però és un tema que podem dir que si una cançó es va veure beneficiar d'aquesta banda sonora, va ser Bon Sleepy, el tema final que tanca les últimes imatges de transporting. De fet, com dius tu, temazo, no? Sí. De fet, en el seu moment va ser una bomba pel final de la pel·lícula i va ajudar més la cançó a la pel·lícula o la pel·lícula a aquesta cançó, Bon Sleepy, d'una seconeixa. Diguéssim que la pel·lícula va ajudar la cançó, perquè és un tema que es va llançar als Underworld, que va tenir poc d'exit, però després de la pel·lícula va tenir un boom que era com la cançó que més escoltava a Edinburgh i a Londres i no us va parar a sentir res més que aquesta cançó, ja que començàvem amb el haus típic de la cançó, que allà a Brescarag, quan avança la cançó, es torna més ràpid. És bastant bèstia. Per acabar, una frase del protagonista d'aquesta pel·lícula que hem fet avui, que és Transpoiting, diu el sobrebonista, Marc Renton, d'aquí a mil anys... Perdona, perdona un moment, perdona un moment. Aquesta és la teva epitàfia a la penyola del Morro. Ho he dit perquè, clar, com que acabes, la teva singladura de moment. Si vols, sí. És la teva epitàfia o no? Va, doncs, amb això ja acabarem la teva incursió de l'espai de bandes sonores, aquesta temporada, com a mínim, a la penya del Morro, perquè, com has comentat, la Clara, l'Àstima Jullent ens abandona, ens deixa per a altres, perquè fa molta feina, i totes aquestes coses, i avui és l'últim dia. Per tant, aquest és el teu epitàfia. Ho llegiràs i ja t'acomiadaràs de la penya del Morro, aquesta temporada. No és que jo ho pensi, però simplement, com que té aquesta pel·lícula, que és una de les més típiques que són, d'aquí mil anys no hi haurà ni homes, ni dones, sinó només gilipolles. Vaja, per acabar, està bé, eh? Clara, moltíssimes gràcies per a totes aquestes bandes sonores, que n'hem repassat un munt aquí al programa, que vagi molt bé, i recordeu que, si sou molt fans de la Clara, la podeu continuar escoltant els dijous de... No riguis, els dijous de 9 a 10, el que ens equipo, i Clara, que vagi bé. Gràcies, Jordi.Moltes gràcies.Moltes gràcies. Dos minuts, hi arribem al punt de les 6 de la tarda, i dos hores i 45 minuts, i arribem al punt del partit del Barça Milen. Nervis! Emoció! Jo ja estic començant a notar alguna cosa al Nou Estómac, i no és que hagi dinat amb aquesta ceba. Atenció, perquè el Milen és el rival amb qui el Barça s'ha enfrontat més vegades a la Lliga de Campions. Els blaurans han jugat 14 vegades contra els italians, amb un balanç positiu per als colers, 6 victòries, 4 empatx i 4 derrotes. De fet, la història dels afrontaments del Barça en aquesta competició deixa el Chelsea com el segon equip que més vegades ha jugat contra el Barça, mentre que el Madrid, el Galata Sarai i el Dinamo de Kiev serien els següents amb 8 duels, comptant l'antiga Lliga de Copa d'Europa i l'actual Champions League. El primer partit entre els catalans i els italians, del Milen, data el 4 de novembre del 59. Precisament! Aquell any és l'única vegada en tota la història en què els blaugranes han sigut capaços de guanyar el Milen. Però és la música que hi acompanya. Com més èpic millor, per més de dos gols d'avantatge. Estem parlant de l'any 59. Va ser en l'enfrontament de tornada el Camp 9, el 25 de novembre, en el qual el Barça va guanyar per 5 a 1. I jo et dic, Cristina, t'imagines que al Barça avui guanya 5 a 1 el Milen. I jo et dic, Cristina, t'imagines que al Barça avui guanya 5 a 1 el Milen. Aquí, l'Osa! Parem una pausa per reflexionar, sobretot, plegat i veure com estem, que ja t'ho dic ara, que estàs enfatant de nervis. Escoltarem el bolletí de la 6 de la tarda, de la xarxa, i tornem a la segona hora amb el casal de Joves i el Dani de l'Institut, fins ara. Bona tarda. El govern català exigeix a l'Espanyol una rectificació pública i urgent per haver donat veracitat al suposat informat policial que atribuïa com t'assuís a les famílies Mas i Pujol. El govern central, com és un error monstruós, ha fet un paral·lelisme amb la inquisició. Resulta que per alguns tot això estan com a 400 anys enrere. On venien uns senyors, feien unes denúncies anònimes davant de la institució de la inquisició, i la inquisició es dirigia al denunciat i el denunciat havia de provar que allò que se l'acusava, un anònim, era mentida. I si no acreditava que allò era una mentida, doncs el posaven a la foguera. Avui, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha admès que l'esborrany policial no era un document oficial. El Partit Popular de Catalunya reitera el seu suport a la presidenta en l'afer de la seva vigilància carreg de la Polícia Nacional i lamenta que ningú dels Mossos s'hagi interessat pel seu estat anímic. Parlament, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. El portaveu del PP, Santi Rodríguez, ha assegurat que la seva formació no té cap problema amb la política de la policia. Rodríguez ha reiterat la petició de dimissió de Manuel Perat com a director dels Mossos i ha lamentat que cap membre del govern s'hagi preocupat per l'estat anímic. Sánchez Camacho Arran de l'espionatge d'aquí ha estat objecte. Han ocupat d'acusar-la, però no s'han ocupat en cap cas de quina era el seu estat anímic per haver estat objecte d'aquestes escoltes i legals. El PP ha recomanat el conseller d'economia, que plegui si no és capaç de fer els pressupostos, mentre el portaveu de Ciutadans, Jordi Canyes, ha apuntat més en un i ha reclamat directament la dimissió d'Artur Mas per aquest mateix motiu. El conclava per escollir el nou papa ha començat ara fa mitja hora a dos quarts de 6 de la tarda. S'han tancat les portes de la capella Sixtina del Bàtica que quedarà segellada mentre duri la votació. L'únic català que participa de l'elecció feia el seu jurament. Com sembla, els cardenals decideixen fer una primera votació. Aquesta mateixa tarda, cap a les 8 del vespre, es podria veure la primera fumada que, previsiblement, serà negra. El que voldrà dir que encara no hi ha un acord. A Badalona, Convergència i Unió acondiciona el suport a l'emoció de censura contra l'alcalde Xavier García Albiol el debat sobre l'alcaldia. Així és desprender la primera reunió que han matingut els grups de Convergència al PCC iniciativa i que deixa entreveure que l'acord no serà fàcil. Escolta'm, el president del grup municipal de Convergència i Unió a Badalona, Ferran Falco. Un primer contacte cordial amb algunes qüestions de fons que ja hem començat d'abordar, però que tenen més a veure amb les coses que ens uneixen en el sentit de les coses que creiem que cal fer a la ciutat, que no passen el que és la estructura de govern. I aquí hi ha el moll de l'os de la qüestió com ha de ser aquest govern i com s'ha de liderar aquest govern. Els tres grups PCC o iniciativa han fet una valoració positiva d'aquesta primera trobada. Bona tarda, us parla David Amadora. I més amb el PSOE d'E 86 i l'A�네 d'Aixxar. Bona tarda. És un company que va dedication山rest ahir cèl·lo del PSOE, cansant al Balc Dollar Christian Martí bessar un historió i Beverly Hills Mar streak i el llibre és el Jaume Ponsarneu. Copia molt plen sense Lo único es que hay que salir con la confianza que puedes marcar 3 goles. El Barça ya hizo un montón de veces en los últimos años. También hay que tener esa idea que se pueden marcar 2 goles en 90 minutos. Yo no veo el problema y después de meter un tercero en 90 minutos, es posible. Al mig que han vist a Blau Grana, Xavier Hernández ja té l'alta mèdica i pot ser titular contra els italians. D'altra banda, la direcció tècnica del centre d'esports a Badella ofer la renovació al defensa d'Arlaquinat Víctor Espaçandín. El defensa que va ser operat el passat 21 de desembre del trencament d'Underdó a la Camadreta està en ple procés de recuperació i s'espera que, en el termini de dos mesos i mig, pugui començar a incorporar-se a l'equip. Segons ha informat el Sabadell, el club vol donar total tranquil·litat al jugador perquè es pugui recuperar, volíem dir, a plenes garanties de la seva lesió. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tardada, són les 6 i 5. El col·lectiu Artes Just prepara un debat aquesta tarda que ha passat al títol que encara en passa amb la cultura de Sant Just, organitzada en motiu de l'exposició Cossos de Dolors Puigdemont, que es pot visitar al Sergi de Gengenestà i començarà d'aquí a onora. Es tractaran diferents temes, com el passat, el present i el futur, en bicultural, també els espais, llocs i activitats dedicats a la cultura i propostes concretes, immediates pel que fa el món de l'art, una de les propostes pel futur de l'art i la cultura del municipi, i és el treball en xarxa entre entitats de manera que entre tots puguin portar terme idees conjunt. Està plegat serà abartit de la set de la tarda d'aquí onora les golfes de Gengenestà. I el cas de les joves també obre avui les inscripcions pel cas de la setmana Santa, que es farà del 25 al 28 de març de l'equipament i oferirà una sèrie d'activitats per joves de Sant Just durant les vacances. El procés acabarà el dia 22 i els dies 25 i 26 organitzaran curs de monos de pàscua en orèria de matí per 5 euros. També hi haurà ball amb classes de sens o el dents i bòlibut, en aquest cas serà el 26 del vespre. Serà gratuït i s'adreça però a joves a partir de 16 anys, d'altra banda hi haurà curs de manualitats el dia 27 al matí i també més activitats, com l'esquetpark o els jocs de taula i digitals, i també hi haurà una sortida per jugar al laser tag. I acabem aquest vullet d'explicar amb vos que la secció de Cultura de la Taneu prepara una passejada per la vida i l'explicarà el vespre a la professora de l'Institut de Sant Just d'Isabel Pijuán, conduirà l'activitat que comptarà també amb la presència d'Andreu Segura, portant experiències personals viscudes amb el poeta. Aquesta activitat se celebra en motiu de l'any espriu que conmemora en guany el seu centenari. La passejada serà aquest divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala piquet de la Taneu. L'Apenya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarràbia i també parlem de televisió, esports, bandes conorats, o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Fem un caràcara amb l'oig de segon d'Eso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim la vostra analogia, els videojocs, els llibres i la gent de concerts al cinema. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cubles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar per a plègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure. Sí, podem evitar-ho. La penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Efectivament xizi, 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora del programa en directe des del 98.ufm, ràdio d'Esvern. Això és la penya del Morro. Per cert, que durant aquesta segona hora tindrem el dànima de l'Àfrica. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. La penya del Morro. A l'Història de Segona Hora tindrem el Dani Martínez, que fa segon deso a l'Institut de Sant Jus. Avui ens porta una convidada que només fa 3 mesos que ha atarrat el nostre municipi. És la Mellissa Rodrigues. I ha arribat des del Salvador. També fa segon deso a el Dani. Hi han d'explicar les seves experiències des que fa tres mesos. Que és aquí a Sant Jus d'Esvern. I ha anat a l'Institut de Sant Jus. de la penya del morru. I allò que diu... Un home. Unes idees. Uns colors. Unes exclapes a la barba. Connectem amb el casal de joves de Sant Just, perquè allà hi ha Sergi Arrada, Ruiz. Hola! Hola, tardes. Sergi, home, Sergi, bona tarda. Quanta temps! Quanta temps! Sí, la veritat és que els nostres agents ja saben que durant les últimes setmanes hem estat preguntant per tu quan fem les connexions amb el casal de joves. Cada dimarts el programa, i bé, hem sabut que ha estat una mica malaltor. Com estàs? Estàs bé, ja o no? Estic bé, sí, bé. I ja torno aquí en plen rendiment. I amb molta ganes de tornar a parlar amb vosaltres. Home... No ha sigut re greu, perquè què passa? Un dia també la gent li passa al Sergi. Dèiem, no, no, està bé una cosa una mica mal d'esquena. I ja està, però vaja, a fer repòs. I això és el que compta. Bé, un cop aviat he fet aquesta... la xafarderia del dia, Sergi. Sí, sí, sí. Repassem una mica què és el que hi haurà el casal de joves de Sant Just pels propers dies. Per exemple, aquest divendres hi ha una xerrada de la banca ètica a càrrec de l'Isabel Sánchez en aquest cas de Triados Bank, no? Sí, fem aquesta xerrada, com tu dius, de la banca ètica amb l'Isabel Sánchez, que és la directora territorial de Triados Bank, i aquest divendres a la seti mitja de la tarda, aquí a la sala d'Ovidi Munyó del casal de joves. De fet, no és la primera vegada que feu una xerrada sobre aquest tema, aquí al casal, no? Sí, bueno, organitza Justici Pau, que ja vam fer aquí la xerrada amb l'Arcadi Oliveira fa fa uns anys, i, bueno, vam venir aquí a documentar-nos si volíem fer aquesta altra xerrada, i nosaltres estem sempre molt interessats en fer el titular d'aquest tipus, i, bueno, aquest divendres, per a tothom que vulgui venir, és obert al públic, així que, bueno, t'esperem. I per què el casal de joves esteu interessats en aquest tipus de bancs de banca ètica, i no per exemple, amb la caixa de pensions, o no sé, o banc sabadell. Home, a veure, el banc sabadell, ja el coneix tothom, tothom sap com funciona. La Julia Otero surt últimament, per banc sabadell, i Lluís Figo. I amb la banca ètica, hi ha molta gent que no sap exactament com funciona i en què consisteix, i ara que està molt de moda, i que la gent parla molt de la banca ètica, de lo que hauria de ser i no és i tal, portem aquí una de les més conegudes, i que expliquin. De fet, cada vegada més hi ha gent que té la seva nòmina, o vaja, el seu compte corrent, a un compte de banca ètica, i això també es va crejant exponencialment. Per això, i com que és un tema molt interessant, i que el jovent estava tan interessant en aquesta història, i que el jovent s'havia de fer aquí, doncs que millor que fer-la aquí. De fet, això també és una altra... Potser estaria bé entrevistar a l'Isabel Sánchez, un dia que ets abans de la xerrada, perquè ens expliqui, per exemple, si el perfil és més de gent jove, que no pas de gent de mitjana edat, perquè jo penso que això és una cosa que ha relat més entre els joves, que no pas a partir dels 50, per exemple. Bueno, hi ha una mica de tot, però sí que és cert que la gent jove ha relat molt més, la gent gran, que sempre és com... I costa més canviar la nòmina d'un banc a un altre, no? Bé, doncs aquest divendres, si algú té interès en saber una mica més, el que és el de joves a dos quarts de vuit del vespre has comentat, oi? Sí. Perfecte, l'Isabel Sánchez, que és de triar dos bancs, i que farà aquesta xerrada de la banca. Tinc atenció, intentarem posar-nos en contacte amb ella per parlar, sobretot, plegat als propers dies, i també, atenció, perquè avui hem sabut que han començat les pre inscripció... Les pre inscripcions, així dic bé, això, del casal de joves per setmana santa. Sergi, no és la primera vegada que es fa, eh? Quants anys porteu ja fent o oferint per setmana santa uns casals al casal de joves de Sant Just? És la primera vegada. És la primera vegada, què dius? És que em pensava que funcionava. És una vegada que he fet molt menjarat d'aquí... Perdona, doncs mira, més liat, com que feu casals per Nadal. Hem fet un de Nadal, hem fet ja el de l'estiu... El de l'estiu, i el de la setmana santa. I el de la setmana blanca també feu casals, que... La blanca va ser un any. Va ser un any, només va, d'acord. Mira, m'he equivocat. Doncs és la primera vegada, no? Però les activitats sí que algunes repeteixen, com per exemple... Algunes repeteixen i d'altres són noves. A veure, les que repeteixen, per tant, són les que van funcionar en altres casals, ja siguin el Nadal o l'estiu. La sortida del l'acer disc, aquest, no? Si la sortida del l'acer tag la fem sempre, perquè va agradar molt, s'ho passen molt bé, doncs també ens s'ho passen molt bé, molt divertit anar allà al l'acer tag, suem tots molt i fem molt l'acessí, sí que jo ho necessito, que m'estic fent gran i hem quedat clavat a la canvi, i si tornem al l'acer tag. Molt bé, doncs queda apuntat. Quines altres són les... Els campionats, no? Del Mario Kart 8 i de ping-pong. Ah, molt bé. Jo et veig a tu més fent Mario Kart 8 que ping-pong. Sí? Sí, potser això. Estàs més quiet, no? Més tranquil. Jo el l'acer tag disfruto com un enano, eh? Sí, però hi aniràs, això? Ah, hi aniràs, eh, vale, vale, d'acord. És l'acessari pre inscripció prèvia per totes? I ara per els campionats és menys indispensable, però sí, sí, perquè... clar, si no s'arriba un nombre a miniscripcions, el taller s'anula, o la sortida s'anula. Mm-hm. I sí que tanquem, en una setmana de marge, tanquen inscripcions. Més tallers, per exemple, alguns nous que no repeteixin i que siguin una invenció? Un minicurs de la cuina, que farem mones. Ah, eh, de reposteria. Sí, utilitzareu el forn, per tant, o no? Sí, el forn no s'apaga d'aquí al casal. No parlem de fer coses. Va ser arribar el forn i tu vas poder-te malalt. Té alguna incidència, Sergi? No, no té cap incidència. Segur, eh, no hi ha cap relació ni dir, no? És que potser vas menjar massa, que durant els tallers de cuina que es fan el casal... Ai, mira, hem fet això, proveu, a veure què tal. No, no, no, no, no, no, no donen a provar que era meu mai. Ah, no? Doncs perdona, en Alejandro, que hem parlat també alguna vegada al programa. Us he dit que sí. Perquè en Alejandro és un enxufau. Oh, vale, vale. Dic que no sé, que un cupcake o una cookie de les que fan s'ha de xip�ar d'aquí. Ah, veu, que el cupcake no s'ha de xip�ar d'aquí darrere de l'esquena o alguna cosa i s'ha de xifetar d'una cosa. En fi, més tallers, més històries... Estem en un taller de manualitat. Tu saps el que és un totoro? Totoro? Sí, home, perdona. És el protagonista del viatge de Chihiro. No, és el protagonista del meu vecino, Totoro. Ah. I és el símbol de l'estudio Ghibli, que és l'estudi que va fer el viatge de Chihiro. Però el totoro és l'animaleta que és raro, que surt a totes les solapes de les pel·lícules de la Ghibli, i és l'icona de l'estudi. És com el Mickey Mouse de l'anime. Sí, una mica, és com el Mickey Mouse japonès. Una miqueta més grasa. Sí, però com a símbol de jo, eh? Una mena lacunil raro. Totoro, eh? Doncs farem un taller de totoros amb guants i mitjons. Però què vol dir això? Que ha de venir tots els totoros que ells en dius que vinguin cap al casar o com va això? No, la gent la porta mitjons i... no, ja tindrem guants i mitjons. Sí, sí. El taller és gratuït, tothom que vulgui fer totoros s'ha de venir aquí, s'ha de portar... Per tant, és com una mena de patchwork. Sí, és patchwork. Ah, que guapo. I amb els mitjons i tant, i amb els guants, doncs farem totors de diferents mides, diferents colors, diferents... Ojo, que a mi m'interessa això, perquè és un detall que sempre quedes bé. A mi m'he fet el totor. I a més, és una persona. La va superguai. Clar, sí, l'agrada l'anime ja, bueno, ja l'acabes enamorant, no? I aquest taller, quan es farà? El dia 27 de març. Només un dia. En un dia ja pots aprendre a fer totors? Bueno, perquè s'explicarà com es fan i aprenen com es fan. El que doni temps a fer allà ho faran allà i després ja que les cuo a casa seva. Vale, vale. Home, però, a més, tenen una hora i mitja per fer-ho? Bueno, aquest serà, tindrà una mica més de temps. Doncs per tant, si cals i dona temps, Jordi... Depèn de la mida del totoro, si vols una mida del totoro. De 4 metres no tens temps, però és una cosa petiteta, per posar guants. Si es fan amb guants i mitjons, la 4 metres... Sí, és veritat, és veritat. Amb feltre i tal. Aquest taller és nou, eh? I com és que us ha donat per fer, per provar el taller totoro? No pot tenir més èxit el que us penseu, eh? Mira, jo, si pogués, m'apuntaria. Doncs apuntat? Jo estic treballant. Home, doncs és que jo m'he apuntat 27 de març. A quina hora? Pel matí. Ah, mira, fantàstic. Bé, bé, bé. Doncs queda apuntat. Més taller, així que vulguis comentar, Sergi? Bueno, i de tallers estarien. És que et pensa que són 4 dies. És de dijous a dijous. Bé, tenim la sortida, tenim dos campionats, tenim dos tallers, bueno, tindrem també un tasc de ball. Tendrem una sessió monogràfica que faran bòlibut i sensual dents. Ah, molt bé. I després, si funciona i la gent s'ha ingrescat i tal, doncs tindrem ja un taller trimestral de bòlibut i una altra de sensual dents. Molt bé. Ah, molt bé, perquè va triomfar, eh, el sensual dents. Veig l'altre dia que vam entrevistar... El dia de la dona, sí. Sí, la Julieta vam entrevistar. Va ser tot un èxit. Perdona, Violeta. Violeta. Sí, que va venir i ens va posar una mica tontos, perquè, clar, la ràdio és molt d'imaginació, a vegades, no? I ens explicava els passos i els balls. I, clar, era l'última hora de tarda, de divendres... Per cert, Jordi, vas practicar això de la porta treient el cap i la cama? No, perquè Sergi ens va dir que els nois també tenim la nostra per sexi, apunta i treu llibreta i voli... Agur. No, no, no, tot amb bé, tots, tots. Perquè, fins i tot jo, diu... Això és el que diu ella, potser ho fa per agafar clients, no? Però diu que podem fer rotllo... rotllo felins, els homes. Això és perquè no m'ha vist tot aquest mes amb la bata. No, que sí, que sí, que diu que tu et poses darrere d'una porta i agafes la porta i treus com el cap allà... Miau. I llavors treus una mica la cama, també, eh? No feu una classe de sensual dents, el divendres per ràdio. Molt xula que podeu rescatar el podcast de la penya del Morro, si voleu aprendre, i per les noies també, eh? També d'explicar coses. Doncs mira, si tothom que vulgui provar-ho en la seva persona, el 26 de març a la tarda, a les 7, farem aquest monogràfic, aquestes, de bany, i, bueno, si la gent s'ha ingrés, que ja et dic, de cara a abril metjunt, farem el taller trimestral. Que per cert, aquest divendres va ser el dia de la dona, el casal de joves de Sant Just, no sé si estaves per allà, Sergi. Estava en ànima. Estaves en ànima. Va, va, va, va. Preguntate com havia anat. Molt bé, molt bé, molt bé. Això sí que ho sé. Sí? Sí, sí, sí, va ser un èxit d'assistència, de participació i de tot. Tu creus que hi hagués un taller de sensual dents? Va fer pujar una mica... La temperatura. La temperatura i l'assistència del públic, no? I aviam moltes petites coses, no? Sí. Que cadascú venia per la seva cosa, interessada a la seva cosa, no? I, al final, la llestra a tota la salut d'opia plena. Molt bé. Ui, perdó. Doncs, escolta, Sergi. Moltes gràcies per haver-nos atès. Estem molt contents d'haver-te retrobat. Mira, la gent que em destima. Un aplaudiment pel Sergi. I re, ara, a tope, con la copa. A tope, a tope. Vale, vinga, Sergi. Bona tarda. A tope, que vagi bé. Adéu, adéu. Que maco, que maco, que és el Sergi. Sergi 24 de la tarda i contenta haver-lo recuperat, eh? I tant, ens agrada molt també Alejandro, la Montse, que és el de joves de Sant Jordi, i amb ells que a setmana fem aquesta connexió. Com comentàvem, fa una estona, repassem els trending topics que hi ha hagut en els últims minuts a Twitter, també durant tot el dia d'avui. Cristina, ha sigut trending topic Splash 2, que fa referència al programa d'Antena 3, que al dilluns de la nit, ahir també va fer record d'Audiència, o va ser líder o no? Va tenir una miqueta menys que el dia de l'estrena. Esclar, és que era exactament el mateix, eh? Ja no té gràcia, això, jo. A més, a la secció de televisió ens va comentar que Faelete tornaria a saltar. Suposo que, bueno, la gent ja va veure al principi, no?, que era el salt més esperat de Faelete, i va baixar una miqueta a l'Audiència. De totes maneres, hi ha molts comentaris a Facebook, sobretot, Faelete continua a ser trending topic d'aquest programa, perquè tal com ens va comentar el David, va saltar amb la Toni Salazar, i, bueno, comentaris sobre la gravetat i coses d'aquestes, de la diferència de pes, etcètera, etcètera. Sí, bueno, lo típic, en fi. Doncs Splash 2 també va ser trending topic. I atenció, perquè proposta mosaic cam 9 també ha sigut un dels temes més comentats de Twitter, fent referència al partit d'aquesta nit de Champions. Sí, avui tothom està esperant a veure què es trobaran avui al Camp Nou, i moltes persones estan fent propostes, no?, d'un tipus de mosaic. No sé a tu, Jordi, quines et podrien agradar, però si et sembla, mira, l'Alexa Aix ens comenta que fica una pancarta que digui, Sandro, gràcies per tornar-nos als temes de Núñez. Eh, com volem dir, el tema boxo i tot plegat, no?, clar. Què més, perquè clar, perdona que et talli, però últimament estava pensant que el Camp hi van amb banderetes. Sí, les regalen molt, sí, sí, sí. Que no és un mosaic ben bé en el que posen ànims, campions... No, però a banda de les banderetes, aquestes moltes vegades també, Jordi, tu saps bé que hi vas al Camp Nou, i donen aquests papers que has d'aixecar i fas com un tipus de mosaic. Doncs suposo que esperen que aquesta nit a l'estadi doni alguna cosa similar o als agents que l'escup pugui trobar aquests cartells o aquestes coses per fer un tipus de mosaic. Quins ara no ho sabem encara, però les propostes són moltes. Un altre que podem destacar si de cas és la del Mar Pallarés, que diu, com els terroristes. No sé si està fent una proposta de Harlem Shake al Camp Nou. Harlem Shake, 600.000 persones fent Harlem Shake, va. Home, seria divertit i curiós, eh? Encara falta una estona... Però cada vegada menys, cada vegada menys, eh? Mira, ara ja... Com van els nervis? Bé, normal. Dos hores i quarts. Dos hores i quarts pel partit. Atenció, perquè avui també hem sabut que, per exemple, Xavi, ha rebut l'altre després del darrer entrenament del Barça al Camp Nou. La darrera sessió avui ha començat a les 12 del matí sobre la mateixa gespa del Nou Camp, eh, que diuen dos menolos. Els jugadors han arribat a l'estadi a les 11 i 25, i els convocats han treballat amb normalitat. El cost tècnic està apendent de l'evolució de Xavi, convocat, malgrat sortit d'una lesió, i dubte per al partit contra els italians. Al final del entrenament, de fet, els serveis mèdics han comunicat que el migcampista de Terrassa ha rebut l'alta mèdica. Xavi, doncs, podrà jugar contra el Milan aquest vespre. En fi, veurem què és el que passa. Cristina, què vols afegir? Afegir, a banda d'això, que Carles Pujol, en principi, apunta a ser suplent. Què dius, ara? Però qui ho ha dit, això? O està sortit a diversos mitjans de comunicació, Jordi? Ah, sí? Sí, sí. Diuen que a diverses fonts, estan apuntant que Carles Pujol no serà titular aquesta nit. Però quines fonts? Voleu saber la veritat? Qui ho diu, això? En principi, si entres a Mundo Deportivo... El Mundo Deportivo diu... M'està dient que Pujol, el que apuntarà al Barça, serà suplent a la banqueta, però per què? Mira. Tot apunta a que, en principi, sí, estarà Valdés, Masquerano, Piqué, Alba, Busquet, Sabi, Niestamessi, Albes o Pedro Villaléxis. No sé per qui van les coses, però en principi Pujol no... A veure, jo et dic una cosa, eh? Jo ja tenia poca esperança, ja ho sabeu, perquè és la meva opinió, però ara saben que Pujol no juga. Mira, escolta el que et dic, eh? A la primera que arribin, els del mil en Saragol. Bueno, no sé què plodeix la gent, però... Ah, si el Pujol és la nostra encina darrere, eh? L'home seguir... Jo no ho entenc, fins que no ho vegi, no... No m'ho creure. En fi, fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments, amb el Dani Martínez, que avui, amb una convidada molt especial, amb Melissa Rodríguez, que és del Salvador, i fa tres mesos que està vivint Sant Just Desvern, i que, a més, també va a segon d'això, a l'institut. Fins ara mateix. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suor. 100% música relaxant. Smooth jazz. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. I don't matter. L'smooth jazz club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. En el cinema es fa ràdio. La penya del Morro. Cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadón-Coll. Afermeixeu-t'hi del carrer Tudona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro de la ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. I a continuació, a la penya del Morro, els debats amb el Dani Martínez. Què tal, Dani? Bona tarda. Bona tarda, Jordi. Com estem? Benvingut al programa, una setmana més. Avui, sense la presència del Joan... El Joan avui està estudiant. L'agrairem aquest estudi, no?, algun dia. Sí, home, sí, home, no, mai tant. Perquè veig estar d'exàmens a l'Institut. Recordem que feu segons d'Eso. I cada setmana ens porteu un convidat, eh, a algú amb qui parlar en aquest espai. Avui, què ens portes? Bueno, doncs avui porto una convidada molt especial, que es diu Melissa Rodríguez. Bona tarda, Meli. Bona tarda, Dani. Hola, Melissa. Bona tarda. Hola. I per què duus que és molt especial? Perquè, bueno, ve del Salvador, i és una noia que no fa gaire que ha vingut aquí a Catalunya. Ah. I, bueno, ens farà un programa molt cultural i molt interessant del seu país, amb una entrevista, uns debats... Bueno, ara us explico. Molt bé. La sessió tractarà, com he dit ara, una entrevista de 5 o 6 preguntes, i posteriorment farem un debat... de... Bueno, sempre tractem de debats diferents, no? Semblen de tractar de les cerdanes, doncs avui tractarem dels menjars. Menjars, jo... jo estaré a favor d'un menjar a Catalunya, i ella estarà a favor d'un menjar del seu país, al Salvador. Clar, en principi, aquí hi ha marca l'Orient, no? En fi, doncs comencem... Puc avisar els ullens, una mica, perquè estiguin atents, que sentiran que la Melissa no ho farà aquesta aquí, però no en castellà algú parlant català, però... Bueno, Melissa, tu parla com a gent més còmode, eh? Vale, castellà, no. I tant, que em venen de problema. En fi, per on comencem? Perquè tu, quan fa que estàs aquí a Sant Just, Melissa? Casi 3 meses. I com és que has vingut? És que mis padres estaban acá, en este país, y bueno, yo estaba con mi familia en el Salvador, y pues, claro, mis abuelitas ya estaban un poquito enfermas, y tuvimos que venir. És el primer segon d'Eso, no? Sí, sí, somos compañeros. Doncs jo es coneixeu amb el Dani, i aquests 3 mesos aquí, a l'institut, què tal? Com els portes? Pues muy bien, muy bien, este... bueno, notas? En las notas, muy bien. Molt bé. Algú mate, pero... Las mates van un poquito mal, pero bueno, todo bien. M'han dit que tu rius molt a classe. Ui, sí, muchísimo. Sí o no? Sí, sí. Bueno, Dani, tu mateix, la teva convidada, eh? A veure què li preguntes. De moltes preguntes que tinc aquí, et preguntaré, ¿quien és el teu lloc preferit per visitar en el Salvador, en el teu país d'Arrel? Pues, mi lugar preferido para visitar en el Salvador són les playas, porque son unos lugares muy turísticos de ese país, y ya que como el Salvador está ubicado en la zona costera, o sea, el Océano Pacífico, las olas son muy bonitas, ¿no? Sí, entonces es muy visitada por los turistas y tal. Y claro, otro lugar que te recomendaría bastante son las ruinas. Claro, los lugares que aún se conservan de los mayas y eso. Vale. Y que haya pirámides y todo eso, ¿no? Sí, sí, está todo súper bonito. Al mig de la jungla o no? No, no, están las pirámides como en unos cerros. Están súper bonitos. Perdón que no lo entienden, ¿no? En unos cerros, como en montaña. Ah, en montañas, d'acord. Se conservan súper bien. Bueno, doncs, ¿estás a gusto aquí en San Just? Sí, me la paso más de bien. Sí, en serio. Sí, bueno. Clar, jo no sé si tenies melissa por a l'hora de venir unes setmanes abans, d'ostres, haig d'anar a un país amb gent que no conec, però em sembla que t'has adaptat de fàbola, no? Sí, sí, sí, todo, todo, todo bien. Bueno, jo ara et faré una pregunta una mica curiosa, que aquí mai havíem fet en aquesta secció. Jo soc un turista. Sí, sí. I vaig al Salvador, al teu país. Digue'm un bon lloc per disfrutar de les meves vacances. La playa. I si quiero ir a comer, por ejemplo... Te recomendaría los lugares donde está la comida típica. Los lugares donde preparan la comida típica. O sea, que no me dirías, ves a una pizzería, porque no es una comida típica. Ya, ya, sí, sí. Me dirías, ves a comer un plato. Un plato típico. Para que los empieces a conocer y tal. Com per exemple, no? Pupusas. Pupusas, què són les pupusas? A ver, las pupusas son una maíz, no? La masa, el maíz, són frijoles, una ya, que parece que son alubias. Sí, sí. Con queso, frito, y con salsa de tomate. És la comida típica típica. Després ho espantarem una mica en el nostre debat d'avui. Bueno, ara, com la pregunta que t'he fet abans de si estàs a gust a Sant Just, ara preguntaré, què canviaries de Sant Just? Què canviaries tu? Lo que canviaria de Sant Just. Sería un poquito la limpieza con lo de los perritos. Claro, las mascotas. Explica un poco, explica un poco. A ver, qué pasa. Es que, si te fijas, las personas tienen sus mascotas, y si te fijas, hacen sus necesidades y tal, pero no lo limpias. Ningún racull, no? Ni els propietaris. El 50% sí, el 50% no. Yo tengo un gozo y un racull. Tu racull, no? Molt bé, Dani. No, no, jo no. Però Dani no quiere su perrito. Ah, no? No, no lo quiere. A mi m'agraden els animals, no? A mi m'agraden els animals, no? Però els gossos... A mi no m'ha acabat convençat tenir un gos a casa. No m'agrada les responsabilitats, perquè ja tinc moltes responsabilitats, i més endavant ja tindré més. I esclar, és un... Sí, però clar... Vols dir que ara ja et fa mandra, no? Baixar el gos, passejar-lo i tot plegat. Dani, em s'ha de fer, no? Perquè és com un membre més de família. Malauradament sí. Vols fer-li més preguntes a la Melissa? Sí, dos o tres, vinga, li farem. Com... com tu fas per dominar-te en el català? Perquè els nostres ullets no ho saben, però a l'institut Sant Just, ella domina bastant bé el català, però... Malament, però va. Home, els exàmens i d'aveu alta ho fa molt bé, però... Especió oral, no? Sí, digues com ho fas per fer-ho, també. Ah, bé. Visca Bertha, visca El Salvador, visca Catalunya. Integració, no? Sí, ha sigut una frase molt... molt bona, eh? Sí, sí, sí. No venia la pregunta que jo deia, perquè de ella... Digue'm com saps tan bé, bueno... Doncs, estimats ullets, si vosaltres sabeu... Voleu saber què més del català? Heu de dir, visc el Barça, visc Catalunya i visc El Salvador. Ja, ja veig. T'ho van explicar per integrar-te bé, no? O què? No, pues... Això li he explicat fa dos 5 minuts a ella, que ho digués que quedaria molt bé. Ah, va, va, va, va. Fue planiado. Amb el català, algun tipus de problema, per això... L'entens bé des del primer dia o t'ha costat? Com el portes? Sí, me costó un poquito, pero ya luego todo... Sí. Ahí estoy con el brazo arriba, preguntando alguna palabra, pero bien. Clar, que no sembla classe, imagino que ho preguntes de professora. Com el col·lega que a la part està traduciendo-me todo. Ah, sí? Tu l'ajudes, Dani? Molt bé, Dani, molt bé. Jo ara et diré una frase i vas a traduir-la al castellà. I després ho farem al revés. La meva casa era molt maca i tenia dos torres i un bon jardí. La meva casa era molt bonita, tenia dos torres i què? I un bon jardí. I un bon jardí. Jardín, jardín, jardín. Jardín és jardín. Ara el revés. Molt bé, Melissa, molt bé. Jo te la digo en castellà i tu me la dices en català. Vale. Us comporteu com al gat i al gos. No, us comporteu com al gato i al perro, perdó. Us comporteu com al gat i al gos. No ho has dit jo. No ho has dit jo. Ho sento, que m'he equivocat. Estàs nerviós, eh? Última pregunta. Què trobes tu afaltada al teu poble d'Arrel, al Salvador? Mi familia, mis amigos... Bueno... El Jaime. Ah, calla't, el col·leio. Sí, pero... Sí, he echado mucho menos a mi familia, que todas allá, bueno, aquí solo estoy con mis padres. Gràcies, no ho hem explicat ara, però, com ve de ja ara la Melissa, allà té tota la família. Aquí només s'ha portat els seus pares... Los tíos, els tietres, els cosins... Clar, clar, està molt bé. Doncs escolta, Melissa, jo t'agraeixo molt que hagis vingut el programa. Gràcies a ustedes. Dani, ens hem preparat una altra part. Per parlar ara dels menjars d'aquí, dels menjars del Salvador i tot això. Oi tant. Ara farem un debat que... Bueno, de menjar. Més endavant ja farem més, perquè ja comencen a venir les èpoques del bon menjant català. Però ara mateix ens integrarem en aquest debat. Com ve has dit, el teu menjar preferit és el... Pupusses. Pupusses. Ens mentes una mica del que has dit abans. A més, els menjars menten les pares més importants, per un bon pupusses. Com es fa? És el del maís, la massa, amb frijoles, bueno, frijoles a los d'Alvadoreno. Acá serien alubias. Sí, sí, sí. I queso, però és un queso especial. És un queso... bueno, allà és quesillo. Que és molt fort. Sí, sí, queso de cabra. No, no, de vaca. Ah, de vaca. Entonces, eso va como en una... ¿Cómo te podrías decir? Una tortita, ¿no? Sí, sí, sí, sí, una tortita con las mexicanas esas. Sí, sí, sí. Exacte, exacte. A las fajitas, también. Bueno, entonces eso va frito y luego, si tú quieres, con la salsa del tomate y si no, pero bueno. Molt bé. Sí, escolta, i tu, Dani, tens algun... El teu menjar preferit quin és per fer aquesta intercambia cultural? Sí, jo tinc molts, no? Avui es mantaré... Pantomàcat. No. L'escudella i els canalons. Toma, ja... Saps què és l'escudella? Doncs ho explicaré pels nostres ullens i per la Melissa. L'escudella és la sopa. És una sopa catalana. Que porta, doncs, això, verdures, pollastre... Més o menys, això, no? El verdure és el pollastre, després, quan ja està tot ben amb aigua, també volint, quan ja està tot ben volit, li treus tot el que pots, les verduretes i el pollastre, i llavors li fiques els galets. I els galets ho fas i ho menges. Després, també la pilota, no? Jordi, tu t'agrada la pilota? Sí, la carn, no, m'aclar. La cançalada, la botifarra negra... Tu saps què és la pilota? Amb totes les carn que t'han sobrat de l'escudella, les trinxes bé, amb el trinxador, i fas una mandonguilla, saps què és una mandonguilla? Com una... com... És com una mandonguilla gegant, no? Carpicada, sí. Una bola, una bola de carpicada. Una boleta de carpicada i una mandonguilla. Però la mandonguilla està feta de carpicada. M'ha passat la receta. Ja, sí, la trobo per algun lloc i la trobo així. Si no, per internet poses escudella catalana i ja està. I els canalons, saps què són els canalons? Sí, sí, sí, sí. Els canalons, per esmentar una mica, és la massa, no? És com una masseta així... quadrada, no? És molt rectangular, que les poden trobar en els súpers. Jo no la faig, jo, la compro dels súpers. I llavors, també es pot fer amb la carn que t'ha sobrat de l'escudella, o un dia, quan ve tota la gent, dius... Ei, anem a comprar pollastre, ja n'has! Som-hi, comprem, ens els mengem, però sempre sobrarà molt. Sempre sobrarà molt pollastre. La Melisa fa cara de no entendre, eh? No, sí que l'entrenen. I llavors, amb aquests pollastre, el piques... També el piques, l'ajuntes tot i el fiques en el canaló. Després, en el canaló, es fa el que es diu la beixamel. Sabes què és la beixamel? És que amb queso i amb manteiga, podem? Sí, sí, però jo amb pollastre fico una mica a fora d'això, eh? Això, llet, llet fonamental. La beixamel, sinó també a Google, eh?, a la receta. Sí, sí, sí. O el YouTube segur que ha sortida el carroso aquí, ja no hi ha... Bueno, bueno, bueno, hoy nos vamos a explicar cómo se hacen los canalones. Eh, doncs, has dit-hi, Melisa, dir-hi. És que a mi cara se devia a la comedia que és el Dani. El Dani, tu que el veus més que jo, és una mica comadiant, no? No, però... Un moment, Dani, que estic parlant de la Melisa. Jo em separes? És una mica comadiant, el Dani, no? Estamos en clase de matemàticas y empieza. Equaciones, ecuaciones... Sí, Dani. No me recuerdo, eh? Bueno, ecuaciones, ecuaciones, ecuaciones... He cantat acústios, ecuaciones, ecuaciones. És que és una cançó... Però no es fan fora, acústios, per això. Però jo és que... És que jo crec que això deu ser la gira mundial, no? La cançó. Equaciones, ecuaciones, ecuaciones, ecuaciones... No la conec, no la conec, Dani, no la conec. Jo crec que sí, eh, que ha sortit de gire tot. Bueno, en fi, Melisa, moltes gràcies per venir. Que vagi molt bé. I també els exàmens i les notes, no? Que teniu ja l'institut, a tope... Jo dir, perdó. Volia posar una cosa més. Estic comiant d'aquí de la convidada i m'estallat. Però, Melisa, gràcies per venir. Digues, Dani. Doncs jo ara volia dir que tothom, si té l'ordinador home o si no, en un altre moment, que busquin en Vimeo o a YouTube i poseu l'efecte a Walden, que surt el nostre servidor, el Jordi Domena. Sí. Quan hi ha un nostre servidor, vols dir el nostre presentador. Sí, el servidor que està aquí, el Jordi Domena, que sortiran en un capítol pilot protagonitzat per ell i per més companys. És d'un noi que... No, ja està, Dani, ja està. Ja està, ja està. Ja no ho entens. No cal dir res. Dani, gràcies. Dani, ciao. Adéu, Jordi, que vagi bé. Gràcies, Jordi, que vagi bé. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costarà res fer un gest de posar-se un cinturó, no costarà gens cordar-se un casc i tampoc costarà res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Ho vaig cantar simbònicament. Ràdio d'Espèl, 98.1. Ràdio d'Espèl, 98.1. Rec de final del programa, Cristina, jo ja estic nerviós, perdut, eh? Ja t'ho diré. Sí, sí, sí. I això, Jordi? Home, pel tema del Barça Milen, Cristina, ja saps que estic una mica... estic tocat. De fet, no tornem a tenir tertules portives, estava pensant fins i lluny que ve, i, a més a més, el Yago fa una estona, m'ha dit que ja està tan nerviós que no vindrà a fer el programa, a fer la secció, això ja és un despidvorre. En fi, no sé, aquí, a explicar les meves preocupacions, estic una mica, no sé, malament, malament. Tinc barcelinitis, com... Sí, sí. Què és això, Jordi? És el que anomeno el que em passa quan tinc mals pressaigis amb el Barça. Ja. Saps quins remei et podria anar molt bé? No. Crec que, a veure, podríem sentir, potser, la cançó, no?, aquesta dalt la remuntada? La cançó de Cracòvia. A veure si tenim-ho. No sé si és el millor antídot per la gent que estem nerviosa, i pensar que no anirà bé la cosa avui a escoltar la cançó de remuntada. Això és el que va fer i el Cracòvia, no? Mm-hm. Ja. Cançó bonistes. Ui. Ui. Diffutrem quatre gossos en milen. Diffutrem quatre gossos en milen. Diffutrem quatre gossos en milen. En milen. Bé, aquesta és la cançó de la remuntada, però, a mi, sincerament, no m'anima gaire, Cristina. No, és una mica fluixa, no, potser? A mi em sembla que no m'inspira allò com per remuntar un partit. Home, és que jo crec que no és el mateix, que jo sóc fer una cançó per a una remuntada, que ha fet la cançó que acaben fent de la Copa Lliguet Champions, que aquesta ja estava tot guanyat, era molt més fàcil, home. Home, doncs no facis res, ja està. Clar, de totes maneres, Jordi, he pensat una cosa. Ara que estàs parlant i tal, com saps que jo porto les xarxes socials, aquí, al programa, doncs estava mirant i llegint una miqueta, tot això, i he vist un hashtag que potser t'interessa. Ah, quin és? Mira, es tracta del hashtag la remuntada. Ah. Sí, que hi ha molta gent i, de fet, això ho hem anat comprovant també les últimes hores, sobretot gent jove, que creu que avui al Barça pot passar, i, a més, amb els uns tancats. O sigui, que hi ha gent que ha anat comentant el hashtag la remuntada. Remuntada, només, de fet, eh? Sí, remuntada. Amb català i amb bu. Per exemple, tuits, en aquest sentit? Tenim un munt de tuits. Un, per exemple, seria el Xavi Freixes, que diu 3x3x3, i, més si el seu aire garantia de 3x0, força barça remuntada. No el que m'entendré, que voli 3x3x3, i, més si el seu aire garantia de 3x0. Bé, en fi, per exemple, quins morales, home, quins morales de segona hora de recor. Diu, més que la remuntada del Barça, jo confio en la recaiguda del Milan. Ah, irònic, pujint, com sempre. Tenim més. Sí, de totes maneres, hi ha molta gent que confia en aquesta remuntada, i aquest és el cas del Víctor, que diu que aquest equip ens ha donat massa per no creure-hi. Aquesta nit, a part totes, demostrarem el camp que encara som els millors. M'ho estic començant a creure, Cristina. Sí, de debò, Jordi, podem continuar, a veure si tens més ànims a l'hora del partit. Sí, per exemple, diu el Mosès Trullàs, diu, mireu si en Piqué Dímicres mateix no ha d'anar al registre a canviar-li precipitadament el nom al seu fill, serà una bona senyal. Sí, eh, bueno, potser sí. He trobat un que potser t'agrada, Jordi. Has dit un Marcos Custo i diu, és nostre dia, nostre moment, no serà fàcil, però hay que morir en el campo, dejar el alma en cada jugada. Oh! O, per exemple, l'Alessito, que diu a Twitter, l'únic equip que pot evitar que el Madrid guanyi les champions és el Barça, per tant, la remuntada amb pit i collons la podem fer. Oh! O, per exemple, Jorge Alvalleros, que aquí ja més clar, política... Aquí ja es va regeure tot. Diu perquè Catalunya no és d'Espanya, per Sant Jordi, per la independència i, principalment, partito, jo crec, en la remuntada. Oh! La gent emocionada, el Twitter, també, amb aquest hashtag... El Josep I Cantabella diu, l'única lucha perdida és la que s'abandona. Oh! Ojo, que aquí la gent té molts ànims, té molt interès, eh, guanyat? I acabarem amb el Xip i Mugados, que diu que l'escòrsea des de ja una caldera que se reciba a el equipo como se merece remuntada. Oh! Bé, doncs, amb aquest ambient ho hem de deixar, Cristina, moltes gràcies. Estàs més animat per això, Jordi? Eh, no. Home! Home! No, no ho sento, no m'agrada. No has estat contagiat, una mica, els ànims de la gent. No, no, no, és que jo tinc molt clar que no passarem, però, bueno, és la sensació que tinc jo, ja està, no passa res, però és així. Amb aquesta actitud segur que no, eh, Jordi? La Núria Oriol segur que t'ho haig dit. No, et dic una cosa, jo vaig al camp. No confongueu, eh, jo animaré com el camp és avui, eh. No, perquè ja m'ho conec, això. En fi, Cristina, moltes gràcies. També gràcies a tota la gent que ha fet possible l'apena del Morro d'avui. La Carme Berzo i la qualitat s'enjustenca. La Núria Oriol, el coach i la qualitat. Les bandes sonores de Clara Aguilar avui amb Transpoiting. L'últim dia que ens hem vist de la Clara. El Sergi Arrada, que ja l'hem recuperat per fill des del casol de joves de Sant Just. I el Dani Martínez i la Melissa Rodríguez amb el cara a cara. També em prenen la col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook de tu mateixa, Cristina. Ah, gràcies, Jordi. A tu, a tu, per una mica de tarda. Per cert, avui, el millor del programa que ha sigut per tu. Com no podria ser d'una altra manera la presa de decisions de la Núria. Sí, perquè li agraeixo molt, perquè jo crec que ens anirà molt bé a tothom que ens ha pogut sentir avui, no? A l'hora de prendre algun tipus de decisió que tingui complicada. Sí senyora, i a més a més, recordar que demà, dimecres 13 de març, el set del vespre estarà al casal del Carre Napols, presentant el llibre que ha escrit héroes coaching per a ser feliç. Tornem demà, a partir de 5, que vagi molt bé. Bona tarda. La feia vol moro, cada tarda. La feia vol moro, cada tarda. La feia vol moro, cada tarda. Tu i jo hem surpat en bons restaurants. Tu i jo hem ballat a la llum d'un final. Tu i jo volàvem en un fort fiesta groc. Tu i jo hem cantat a la vora del foc. Tu i jo hem buscat coses similars. Tu i jo hem tingut el cap ple de por d'als. Tu i jo de la Núria. Tu i jo i la nostra història. Tu i jo no ens hem banyat mai al mar. El mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar, el mar. Donem les tuballoles, convido a un gelat, juguem a pal agrega, escriven passejants, a l'horitzó es divisen les meles, d'uns nens cap en optimist, que a la cara d'un costat al monestor ara que bufa la mare.