#227 - La Penya del Morro del 14/3/2013

i el vessant sud del Pirineu, allà les amades seran més febles. Fins i tot algun rexat s'escapa també a la zona de l'alarm portar amb cota de neu, que arriben alguns flocs fins al 100 o 200 metres. Però un conjunt, jornada de solellada, i això sí, molt bandada, atenció al vent, perquè ho farà encara fort la jornada d'avui dijous. I demà a divendres tindrem un dia similar al d'avui, amb domina a la meva solellat i arribada a alguns núvols altes i prims, al final del dia per l'oest del territori. Els núvols baixos del vessant nord del Pirineu t'endiran a desaparèixer. I les temperatures demà, les mínimes baixaran, però les màximes s'enfilaran i encara persistirà, tot i que en menys força, la tramuntània amastral, els dos extrems del país i també en el Pirineu. Això és tot doncs del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amadoran. Ok, patitza, la nova femenia ha canviat d'entrenador. Jordi Costa ha dimitit i deixa el seu carrer que Jordi Mier fins ara tècnic del filial i juvenil masculins. Costa ha explicat les raons de la neu. Jo veig que l'equip no es juga malament, genera ocasions de gols, genera... Però li falta algú, li falta aquell punt de la frescura, de claredat, i arriba al punt que tu fas que ho estàs fent tot, però a vegades no saps si tot el que tu estàs fent és el suficient per l'equip. Ja les dinàmiques, els famoses dinàmiques, s'han de trencar. El Vilanova femení és avan penúltim de la lliga, dos punts de la permanència, i encara queden deu jornades per acabar la competició. En ciclisme, el català David de la Cruz és baixa per la Volta Catalunya, que comença aquest dilluns a Calella. El corredor de Sabadell li han detectat un virus a la sang, que l'obligarà a descansar com a mínim. Un parell de setmanes de la Cruz ja es va haver de retirar de la clàssica Tirrer Adriàtic. En directe, a Mattins des de Sant Just d'Espfeeding, el 98.0 de la FAM i a tot el món, a través de ràdio, no es preveu per la chantillonera de Traffic o vaga. Il·legera de commerce, i el Nici de l'Espanyol, a través de ràdio d'Esvern.com. Comença un programa amb molta penya i molt d'amorro, la penya del Morro. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parla i us saluda Jordi Domena. Gràcies, dones-nos-nos-nos. Ei, a vosaltres. Benvinguts a la penya del Morro. Des d'ara i fins a la set del vespre, saludem l'equip habitual del programa Carme Verdo i el Cap de Van, de l'actualitat Sant Just. Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, avui la gent que ens acompanya, que ja aplaudeix com a bojos, que dissennen les mans i tot de tant aplaudir, donc venen Carme? De Vila de Caballs. És la segona vegada que ve de Vila de Caballs des dels últims dos mesos. Vila de Can, no és Vila de Caballs. Vila de Can, Vila de Gossos, Vila de Caballs, Vila de Caballs. Bé, avui, a més a més, el programa repassarem moltes coses, com, per exemple, els gossos ancians amb la Rosé Arcs a l'espai d'Educació Canina, i, a més a més, també ens visitarà la Júlia Atmella amb una amiga seva, la Paula Maranyón, que vol estudiar direcció hotelera. Per tant, atenció, tots els nois i noies que ens escoltin, i que vulguin, és igual, tothom, que vulguis ser director d'un hotel, avui l'interessarà la secció, i, si no, perquè s'aprenen coses noves cada dia. A la segona hora, ens visitarà un grup de música avui, l'Àlex Agüera i l'Òscar Emperador, que són Berkain, Berkane, no sé com s'ha de dir això, i els preguntarem com vinguin, Berkain Music. A més a més, també tindrem la Gina Tossas, que ens explicarà des de la Vall d'Avers, quines són els temes i els continguts de cara al proper número, que ja començarà a arribar a les diferents cares de Sant Just. La setmana que ve ja acabarem el programa, i jo us parlam de llibres amb l'Arnau Consul a la secció de llibres pel Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, o era més penya que Morro. I tot això, com sempre, amb la col·laboració, més que especial, el Facebook i el Twitter de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola. Repassem alguns trendint tòpics del dia d'avui. Per exemple, avem-us papa o papa de Roma, que per la Porta Soma ha sigut també el més comentat en aquesta xarxa social. Què s'ha dit? Ja tenim papa, ja el coneixem, es diu Jorge Mario Bergoglio d'Argentina. No ho sabia, no ho sabia, no ho inventaran. És a més conegut com Francisco. Aquell ha hagut polèmica, eh? Francisco, Paco, Sisquet, Francesc, Paquirrin, Cesc, Quico... Però hi ha hagut polèmica perquè... Hi ha hagut polèmica justament perquè fins i tot el Twitter del Baticà li havíem ficat Francisco primer. I, realment, no serà primer fins que no hi hagi un segon papa, que sigui Francisco o segon. Ah, per tant, és Francesc. Doncs de societat humund de comentaris, des de, bueno, podem trobar queixes per la fumeta blanca, algun que diu si jo fos el nou papa Francesc primer, que no seria primer, el que faria és encarregar un paleta que foti una xamanella, com Déu mana, i no aquesta de barbacoa. Hi ha una mica patideta, no? Sí, suposo que sí, aquesta seria la queixa. També hem trobat altres comentaris relacionats fins i tot per la seva nacionalitat amb el futbol. Comentaris com el dios del futbol és argentino, ara també en lo és el papa. Que per cert, volia comentar que els catòlegs estan molt contents d'aquest nou papa que tenen. Depèn de quins, clar. La gent que volia una mica d'obertura sí que sembla que... Almenys aquest matí, una d'artúlia, que ha coincidit que justament la gran majoria eren catòlegs, ho veien amb bons gens. Els catòlegs i cristians de l'avui del món estan com més contents, més euforis pel carrer. Un altre tendentòpic del dia d'avui, relacionat amb la televisió, es va estrenar el programa Mira Qui En Salta, que és com l'esplaix, però a Tele5, i que també ha suscitat algun tipus de comentari. Exacte. S'han fet comentaris de tot tipus, des dels fitxats que s'han fet. En concret, destaquem un d'Alexandro, que és l'ex-concursant de Gran Hermano, que es veu que ha decebut una... Ai, no ho sé, fa la darrera un parell d'edicions, no ho sé, Jordi. Però es veu que era el típic italià guapo i amb un bon físic, i ha decebut una miqueta el fitxat del banyador. Ai, ho veus? Això ens passaria molt. Que la roba enganya, no? Que la gent es pensa que guapos que són, i després ens anem amb banyador i no som tan guaposats. En fi, passem a l'actualitat s'enjustenca. Gràcies, Cristina, i comencem parlant d'economia i de diferents xerrades i activitats que hi haurà el nostre municipi. Ah, molt bé. Parlem d'economia, i per això posem Moni, Moni, Moni, del grup Mític Ava. Està bé, ben ligat. Atenció perquè el sistema econòmic i financer ha d'abat a Sant Just Desbert. D'una banda, avui l'exconsellor d'economia de la Generalitat, Antoni Castells, protagonitzarà l'Onsè Dialak per la independència. Van fent diàlegs, però arriben a una conclusió. Perdona, on és allà? Es van parlant de temes. I serà a la Teneu, parlant d'economia i el país. Vull imaginar-ho, Antoni Castells, entrant en un vestit així com dels anys 80, empota d'elefant, la Teneu de Sant Just aquesta nit, Moni, Moni, Moni, hi ha una perruca rosa rotlloava, però no és l'únic que parlarà d'economia, perquè demà la banca ètica també serà present en el tema d'una xerrada de debat al casal de joves de Sant Just. Carme Verdo i també és informació i en explica més coses dels dos actes. Doncs avui al vespre hi ha aquesta activitat, on jo era exconsellor d'economia i finança de la Generalitat, fins l'any 2010. Es va prima molt. És veritat, no recordava. Em sembla que les imatges últimes que hem vist ja s'havien normalitzat. Ha trobat recuperar. Una mica sí, però és que va ser com molt de cop, aquella primera de sí, ben raó. Interessant, la punta de la notícia, perdoneu. Doncs que reivindiques que no se simplifiqui el debat de la independència a Catalunya, per això parlarà de com funcionarien els números en una hipotètica catalana independentista i sobretot de com adonar el país a partir d'ara. I bé, per exemple, parlarà del model econòmic català, molt basat en la indústria i capacitat d'exportació, dues característiques que afavoreixen de les finances catalanes. I el turisme, no, també? Sí. Després parlarem de les direccions hoteleres i hotels. I també del sistema finance català, que recordem que el model de la Caixa sempre ha estat la seva columna vertebral. Ara això ha desaparegut pràcticament tot el sistema de Caixes, però tot i la complicada situació que es viuen, doncs hi ha bancs de la Caixa, que continuen tenir un pes decisiu, tot plegat parlarà d'això també, de la gestió de l'actual conseller d'economia, que és difícil, tampoc no és... Antonio Castells, que tampoc si vol ficar, i de tot plegat se'n farà una mica aquest vespre a les 8 a la Teneu. Que per cert, Carme, tu vas entrevistar-lo ahir, no? I què tal, l'home?Molt bé. Per telèfon?Molt amable. Tenia algun consultor, algun assessor al costat o directament ell? Va passar a la secretària. A mi m'agradaria escoltar i destacar, així que dius, mira, doncs aquest tall podria estar bé escoltar-lo. És conseller, l'hem picat a la ràdio. Doncs sí, podríem escoltar, per exemple, el dos. Què diu? Doncs que els catalans han de saber els avantatges, i també els desavantatges vinculats a la independència. Des de Madrid tots són amenaços, tots són anuncis de catàstrofes, una batalla independents seria impossible per homes comercials, perquè el mercat està nou, perquè no sé què, ens en sortiríem i tots disbarats. Però des d'aquí també t'endim a presentar les coses com si tot fóssim fòssi diòlegs, i no exigents, veritat, això. A Catalunya independent hi ha unes grans dificultats econòmiques, i jo crec que el que no ens podem ni plantejar és una Catalunya independent fora de la Unió Europea i de la zona euro. Bé, doncs aquesta nit, eh, que em parlàvem... M'espera, m'espera, m'espera, em parlàvem més profundament. En aquest onze diàleg per la independència la teneu de Sant Just. A quina hora, Carme?Vull. Has parlat de la banca ètica de demà? Ara.Ara mateix, encara, no? Doncs parlem, no?, perquè demà, com diem, el que sol de joves també hi haurà una xarra de debat sobre la banca ètica a càrrec de l'Isabel López, em sembla? Sánchez, sí.Isabel Sánchez, que és de Triodos Bank, Carme. Exacte. La intenció és que la gent que hi assisteixi pugui participar també d'un debat al voltant de tot aquest tema, d'aquesta banca ètica que pertén administrar els diners dels seus clients, d'una manera responsable, segons diuen, econòmicament, també socialment i mediambientalment. A l'estat espanyol hi havia la transparència i expliquen als usuaris on i en què inverteixen els seus diners, que és un tema que va sortir bastant, ara en del 15M, la gent va començar a protestar per on s'hi invertien els estalvis de la gent en la gran majoria d'entitats bancàries. Triodos Bank, per exemple, una d'aquestes entitats que és banca ètica, ha crescut només el 2012, com a bank ha crescut un 60%, pràcticament, i en nombre de clients, aquí a l'estat espanyol, aquí, i a l'estat espanyol, ha augmentat un 73%. Uuuuh! Molt bé, Carme, doncs moltes gràcies. A les 8, eh? De les 8, el que és el de joves. Si voleu més informació sobre la banca ètica i Triodos Bank, aneu al que és el de joves, que us informaran més detalladament. Per cert, inaugurem una nova subsecció a les notícies de Sant Just. Nous equipaments de Sant Just! Moltes gràcies. Una reflexió que parlem de nous equipaments de Sant Just d'Esvern. Concretament, ara, de les escoles que començarà a funcionar després de la setmana Santa. Diuen que són moltes, i no, només és un equipament, però té un nom plural. La idea és que les entitats que tindran la seva ubicació en aquest edifici ja estiguin instal·lades a principis d'abril. A finals de mes es farà l'estrena oficial. Les escoles que la gent ha estat de ritjosa a Sant Just. Què passa amb el nou edifici, què passa amb el nou equipament? Les escoles, oh, my God, it's here. Un nou equipament que collirà l'escola de persones adultes, el servei local de català, els tallers de música i Sant Just solidari. I Radio Esvern? No. Serà el segon equipament més utilitzat de Sant Just. Què dius, ara? Cangin Està? No. L'Ajuntament? No. L'Ajuntament és un equipament... Home, hi ha molta gent que treballa. Hi ha funcionaris i el treix que treballen. No ho sé, Carme, quin és? Et rendeixes? A veure, equipaments que hi ha. L'equipament de la Passa de Pau, anteriorment anomenat la vacuneta. Després hi ha l'equipament de la Passa Maragall, que és el cintre civil. Hi ha molts. Si anem així, no acabarem. Quina és? A Walden? No. No és l'equipament de Walden. El complex esportiu municipal de l'Albonai. Bon dia. Està l'Escola. La presentació oficial es farà a finals d'abril. La idea és que hi haurà una festa, portes obertes, el lliurement d'aprèmits del concurs de presidia i poesia. Coincidin amb Sant Jordi, però abans, a principi d'abril, la idea és que hi hagi poguer anar la gent que la ha de fer funcionar. Enhorabona a totes aquestes entitats. Ja farem un reportatge especial des de Ràdio d'Esvern, que n'hi faré un reportatge amb tants de veu de tothom, i doneu dues hores de durada. Pot ser això? Segurament. Va bé, guai, guai, guai, guai, guai. Conferència de Sant Just! M'agrada, m'agrada d'aquests tants perquè així la gent sap on estem. Efectivament, parlem d'una conferència per plantejar, que es farà aquesta tarda, per plantejar les famílies contractant la sexualitat de l'escolta de Sant Just. La impartirà Noel i a Caballero i se'n marquen les activitats de la setmana de la salut que fan les escoles. El nou equipament no, els centres educatius de Sant Just. Exacte, Escola Montseny, Canigo i Montserrat. De fet, fa 9 anys que l'escola l'organitzava, però que ha fet conjuntament amb les 3 escoles públics de municipi, també amb la col·laboració de l'ambulatori de Sant Just i l'ajuntament. No només escoles, sinó incloure altres col·lectius també. De moment, però, ha sigut pels centres escolars, es tracten qüestions vinculades amb la salut i els nens. S'han fet tallers a llarg d'aquesta setmana pels alumnes, per pares i mestres, per mestres, volia dir, i aquesta setmana, aquest dijous, us vull dir, perdó, es fa aquesta acte dirigit a pares i mares amb famílies que tinguin els seus fills a primària per plantejar com tractar la sexualitat. No és un tema fàcil, perquè cadascú recorda, segurament, per primera vegada, la sexualitat, una mica en general, també, amb el propi cos i tot plegat. Jo sempre tinc la imatge quan es parlen d'aquests temes d'Americampai, recordes la pel·lícula, on el pare és molt obert, i sempre vol parlar amb el fill de coses de sexe, i clar, el noi no està tan al·legat. Llavors, la pregunta és, els pares han de prendre exemple del personatge d'Americampai que fa de pare i que és molt obert amb tot i que... Fins a cert punt, no? Perquè potser és molt agressiu. Carme! Moltes gràcies, que sabeu que teniu més informació ara mateix del que passa a Senjús, a RadioDesvern.com i a partir de la set, al Senjús Notícia Radició Vespre. Per cert, un moment, un moment, un moment! Abans de marxar, sí, sí, sí, ja ho hem vist, un moment, un moment. Que hi ha hagut un... hi ha hagut un carrer... Sí?...que ha estat allat. Inagorem la secció, passen coses a Senjús! Efectivament, perquè a la pingüa d'industria, a baix de tots, amb el Walden, sí, ha estat allat... Però fa un segon? No, no, és que ha sigut... Jo acabo de passar. Està obert, ara? Sí. No he sigut entre les 4 de 4, 4 de la tarda, a les 4 de tarda. A les 4 de tarda ha sigut, i hi havia protegeu civil, els bomber, els mosso, la Guàrdia Civil, l'Equipó-A, l'Equipó-A estaven tots. I no, és bo que, pel vent, que avui hi ha unes rausses de vent molt fortes, ha hagut un arbre, es veu, i han tallat tot aquell tros, i, clar, tots els autobusos, els haurem hagut de desviar, que és la part final de la pingüa d'industria, entre la rotonda del Ninot, de Paseca Moapa, fins a la parada del trambaix del Walden, per entendre'ns. Tot aquest lloc de pingüa d'industria, perquè allà entra moltíssima gent, per entrar per la banda norres en just, i per entrar per la banda sud. En fi, ja només aquest apunt, ja que he dit. Carme, moltes gràcies. Bona tarda. Continuem en directe a la penya del Morro, i d'aquí uns moments amb la Júlia Esmeria, i la seva amiga, la Paula Maranyón, que ens explicarà què hem de fer si volem estudiar Direcció Utalera. Tendències, entrevistes, tallers... Tut un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 avui. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crànioencefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va enrelliscar, i venia un cotxe de cara, i un mort, i l'altre, a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. Va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però no va ser. El condensador de fluzó. El programa amb menys paradoxes temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a ràdio d'Esvern. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Són jocs de l'oncoll, el farmacèutic, del carret d'Odona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga d'Odona de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. Al centre de la llaneria Bergs, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 5 i 23 de la tarda, passem ara a la secció els amics i les amigues de Júlia etmella. Què passa? No hi ha sol? Posa'l, per favor. Ah! Júlia, bona tarda! Hola, bona tarda! Hola, bona tarda! Com sabeu, la Júlia cada setmana ens porta una amiga seva, perquè ella fa segon de batxillerat, per explicar-nos el que volen fer, i el que es volen dedicar a la gent de 17, 18 anys, avui en dia, i amb aquesta excusa coneixem noves professions de futur. Avui, Júlia, aquí han esportat. Avui tenim uns altres de Paula Maranyón, que també és estudiant de segon de batxillerat com jo, i ella vol estudiar direcció utalera. Que aneu juntes a classe? Sí. Hola, Paula, bona tarda! Treuen els notes, la Júlia? Sí. Sempre fas la mateixa pregunta, Jordi. Et preveixes veritat o no? Se m'enganyen o no? En fi... Benvingut al programa, Paula, diu la Júlia que tu vols ser directora utalera. Sí, bueno, en principi sí. És el que més o menys m'agrada ara. Per què? No sé, bueno, és que està admira'n totes les carreres que puc accedir a partir del meu batxillerat, i és una de les que més en crida l'atenció. I aquesta carrera, tu creus que té moltes sortides professionals? Ara és una mica complicat saber quines carreres tenen sortida, i quines no, però jo crec que és una de les que més sortides pot tenir a nivell, o sigui, de què Espanya... Bueno, el turisme i això, o sigui, té molta sortida aquí a Espanya, però jo ho veig més com de cara internacional. I com portes els idiomes, llavors? Home, important, no? Saber també conèixels? L'anglès bàsic, no? Sí, molt important. L'anglès, francès també... I la relació amb la gent? Potser et trobes molts alemanys o molts belges, queixant-se a l'hotel... Allà vermells, com una gamba. Això és un pal, no? Això com portes? Tens paciència? O sigui, pobre, m'aguanta a mi. Que paciència et dic que tinc per aguantar l'acil·lit. Doncs hem estat mirant... ui, que se'm cauen una recada. Sobretot parem el programa, que es cauen una recada. És que és tan clau que m'escascos i me'ls he de treure, i ara se'm queien, ja està, ja paro. Ja està, és que no s'havien deixat res. L'altre dia vaig escoltar que van repartir... Van donar els premis Goya i els Òscars i tot plegat, per segon dia us donen una estatueta, un consell, i és que es veu que posen molt nerviós quan et donen el premi, per exemple, et donen el premi, i el tens a la mà. Llavors vas a fer el discurs, llavors el que has de fer és deixar l'estatueta a sobre de la tril, com si diguéssim, i ja comença. Perquè si tens l'estatueta a la mà tota a l'estona, es veu que, al pèr, estàs nerviós i tot plegat, en canvi, poses l'estatueta a sobre de taula i ja estàs més tranquil. Tu es posa la raca de sobre de taula i ja estàs més tranquil. Bé, calma. Doncs això que dèiem, que he mirat algunes sortides professionals i algunes d'elles són doncs empreses, urbanitzacions, i és a dir, direcció d'utels, de paradors, de centres dos, i catering i d'activitats així. Ah, si estudies direcció d'utelera. Exacte, són les sortides que pots tenir. Tu pots tenir entitats de restauració o empreses relacionades amb l'oferta complementària, doncs com, per exemple, la... com es diu aquesta? Una casa rural. Sí, o... ahir no em surten agències de viatges. Agències de viatges i tot plegat, no? Perquè tot això on s'estudia? Ho saps tu, Paula? Sí, bueno, aquesta concretament és una carrera de l'autònoma i també la pots fer gironòs, però no siguin només en aquestes dues opcions, l'autònoma o la girona. I quines assignatures hi ha, per exemple? Doncs com economia, dret, també màrqueting, estadística... Paciència amb els guiris, no? Sí, molt infinitiu. Perdona, crec que és una assignatura troncàl, no? Sí, no és una troncàl. Mataria com una de totes les variants, no? No, però hi ha coses interessants amb aquest tema de l'autolòria, jo penso que igualment, quan estàs allà a la direcció, suposo que començaràs per la recepció, quan vagis a treballar? Sí, primer el primer any em van explicar perquè l'altre dia vam anar a visitar l'autònoma i em vaig anar a aquesta xerrada, que t'emplicava el que feies cada any, i tenen un hotel dins de l'autònoma que tu pots fer les primeres pràctiques al primer any. Perdona, aquest hotel, tinc molta curiositat, hi ha gent que està instal·lada de veritat, és com a l'hotel crugera. No ho sé, perquè el costat tenen les residències, però l'hotel no ho sé. Jo sé que l'hotel de l'autònoma s'utilitza pels actes de graduació, això sí, i sí que estan els estudiants d'això de direcció total era, que sí que fan pràctiques allà, i de vegades quan es fan actes o qualsevol cosa, sí que hi participen i són els encarregats de portar els convidats i de fer diverses tasques, això sí, i no només es fan els actes de graduació, sinó també que fan altres actes xerrades i... Però hi va algú allà, realment, a passar a la nit o...? Sí, les festes i les urgies que munten, els estudiants... Home, jo suposo que si hi ha alguna persona que fa una xerrada i conviden alguna persona que no és d'aquí o és d'afora, sí que es queda a l'hotel, però... Perquè pensant-ho bé, tan poc els estudiants estan fent pràctiques, tan pocs estaran parlant-hi, no? Depèn, depèn, a la suite estàs molt demanada. Clar, és un tema investigat, eh? L'hotel de l'autònom, que jo m'imagino allà, que deus ser, clar, si ho gestionen els propis alumnes... No, Paula, això deus ser divertit. Però no és un hotel gegant, tampoc és molt gran, és una cosa... Sí, és com has dit que està al costat de la residència. Sí, sí, sí. Molt bé, i què té d'aquesta xerrada? Hi havia molta gent? Sí, em va sorprendre, perquè està molt a part de l'autònom, està més cap amunt. Quan està al costat de periodisme, eh? Per això que està al costat està la facultat de medicina, la de comunicació o periodisme i tot això, i al costat està el que són les residències i l'hotel. Tampoc està tan lluny. I com es diu, hotel estudiantil, Vallaterra... Això ja no... I què es volen explicar, la xerrada? Primer ens van dir totes les sortides que tenia, i ens vam explicar com funcionaven tots els cursos, que havies de dominar idiomes, del que el primer any era obligatori per l'anglès, després feien escollir entre francès i alemany, i després una altra llengua estrangerà. Però, principalment, havies de prendre bastants idiomes, perquè també pots estudiar altres universitats que tenen entre ells factors... Intercambis, això, o on eres, o alguna cosa d'aquestes, per anar i aprendre a adquirir idioma, també. Molt bé. I d'aquest, t'agradaria treballar estudiant això? Principalment, d'hotel. Com a directora, no? Comença per dalt, no? Després ja... Per provar una miqueta, després baixis una mica i ja tornaràs a pujar. Sí, però principalment m'agradaria treballar en un hotel, més que en una agència de viatges o una cosa així. Perquè dels hotels que has estat tu, no sé si has estat a molt, però els de fora, com a mínim, quins són els que més t'agraden? Ho has pensat, això, els de Barcelona? Per exemple, hi ha un clàssic, el rei Juan Carlos I, el primer interés de Sofia, que es veu que són uns clàssics. Has entrat alguna vegada algun d'aquest hotel? No, però estaria molt bé treballar-hi allà. L'Hotel Vela, l'Hotel Vela. L'Hotel Vela, home, això és increïble. Que jo conec molta gent que va fer cafès i tès, perquè depèn de quina ja se'n va els 5 o 6 euros, un cafè o un tallat, els restaurants de l'hotel, perquè dius que així em dona glamour, em dona classe. Sempre queda amb gent. A veure si trobes algun ric per allà, no? No, però no va sol. Quan ha de quedar amb algú en lloc d'anar al típic bar bareto de Frankfurt, per exemple, el hall de l'Hotel Plaza, al Pla d'Espanya. La gent està amb silenci. Dona, no sé, glamour a la vida. És el cas olleres d'aquestes postides, no? Home, el geogològic sí, és un empresari que queda molt bé. És que jo ho faig, això. Ah, tu faig Jordi? Perquè així... Ai, Jordi, es veia més buem. Quan ens convides, Jordi? Jo, com vulgueu, però no és una tonteria allò. Quan, per exemple, has tegut pel centre o en algun lloc, no sé on anar, què fem? L'Hotel, i que no el miraran encara rara, perquè el restaurant està obert sempre a tothom, i la cafeteria també. Fa uns dies vaig anar a la recepció i al bar de l'Hotel Barceló Sants, que està a sobre de l'estació de Sants. És espectacular, aquell hotel. Això sí, ens ho han cobrat 4 euros per un poleumenta, que ja em diràs tu. Sí, sí, clar, són de 5 o 6 estrelles. I, bueno, però estàs allà... que jo, si hagués sigut que de tancar, no hagués anat. Home, sí que una cosa positiva dels hotels, és que quan vas al bar o al restaurant, els ceïns són diferents, no? Que una cafeteria no són les típiques que diràs aquesta... Estàs allà? Perdona, estàs més tranquil. Tens el cambrer o la que et ve a atendre a tu, de forma personalitzada. Sempre hi ha algun guiri o alguna guiri amb la qual pots lligar, no? Esclar. Acabes de fer una crítica als cambrers de Barcelona? No, no. Perquè, per exemple, està de la barra. Sí, ja vols, ja molt de bien i molt de soroll. Ja tens 40 persones per atendre. Això és guai, no és... No, no. És l'edat, ja, que m'estic a burge. Sí, sí. En fi, Paula, no tens curiositat per entrar als diferents hotels? Sí, sí, sí. M'agradaria... Per tant, assignatura abans de la carrera, de començar-la, recorda els hotels de Barcelona, no? Jo crec que m'agradaria. Però jo comença allà, en el que passa en Feliu, que viu allà, entrar al City Park, s'enjura, em sembla. En el que sí que està. El City Park, s'enjura. Ah, i què tal? Aquí, en aquest hotel, venen molts convidats dels programes, dels platós que hi ha aquí, al Polígon Industrial, d'ells musics, tu sí que vales, tots aquests programes, sempre venen per allà. I també, a vegades es concentren equips de futbol, quan venen a jugar contra el Barça o contra l'Espanyol, també estan allà situats. Com a dada, ho veig aquí. Ja saps on anar a prendre un cafè o alguna cosa, no? Sí, oi? Però és que no entenc per què qui s'enjust. No m'he acabat d'entendre mai. Perdona, perquè s'enjust té un clamor, s'enjust. Estem a 5 minuts de Barcelona. S'ha apel·liut el bé. No, s'enfelia són 7 minuts. Al costat de Colxarola... Clar, les vistes són més... Hi ha bon ambient, hi ha bon rotllo entre la gent, s'enjust és especial, no ho descobrirem ara, tampoc. Vale, gràcies. Llavors, el que estàvem dient, ens hem anat una mica al tema, no? Dèiem que la nota de tall d'aquesta carrera és un 5, però és un 5 per a una raó, perquè és un centre escrit a la UAB, i llavors jo volia prendre un terreny a la Pau, i què vol dir que és un centre escrit, perquè no acabi d'entendre? Diguéssim que és com privada la carrera, perquè escrit vol dir que està associada a l'autònoma, que és una empresa que ofereix aquesta carrera, aquest grau, i llavors la nota de tall, o sigui, serveix, és com perquè la demanda hi ha 90 places, i si aquestes places, o sigui, són plen, hi ha més demanda de les places, del nombre de places que hi ha, llavors la nota de tall serveix per saber qui entra, i qui té nota més alta, entrarà més fàcil que no, qui té una nota més baixa. Clar, qui no entra i també pot anar al taller, que és l'altre on està, no? Hi ha una que era una mica més lluny, però... De fet, la universitat concretament es diu Escola Universitaria de Turisme i Direcció Talera, no? Sí, perquè ho faràs les dues carreres, tant turisme com Direcció Talera. Llavors, mirant abans també la web, i veiem que és molt cara, era aquesta carrera, perquè penso que eren uns 80 i pico d'euros al crèdit. 88 al crèdit, cada any. Clar, és que surts per un... Bastant, però bueno. Però jo penso que si és el que tu et vols dedicar, o sigui, val la pena, perquè prefereixo pagar més diners, que no fer algú que no m'agrada i vaig incòmoda, estan tants anys estudiant una cosa que no m'agrada. Per tant, tens clar que vols treballar d'una cosa que t'agradi, no? O sigui, jo ho veig més important que no fer algú, perquè crec que hi ha més sortida de allò, però si no m'agrada, no sé, jo penso que tu trobaràs sortida... Que t'ho treballa. ...de tots els que t'agradis i mostres interès i tal, doncs jo crec que podràs... Sí, sí, jo penso que el mateix, que tindràs més èxit en una feina, si realment t'agrada que sí... Sí, perquè si has d'anar a fer algú sense ganes ni res... Sí, perquè molta gent és això que diuen, perquè té més sortides i no sé, és com molt... Bé, repassem una mica també les assignatures, per exemple, si algú ens està escoltant i digueu, doncs mira, m'interessa estudiar aquesta opció de ser director d'utel. Quines assignatures concretes hi ha, Júlia, perquè hem fet un treball d'investigació, que és anar a la web i copiar-ho, no? Per tant, a veure, Júlia... Sí, quines assignatures hi ha? Doncs algunes de les moltíssimes assignatures que hi ha, per exemple, que hi ha la Paula, això, de les 4 o 5 llengües, i a part hi ha estadística aplicada, dret, alimentació higiene... i seguretat alimentària... Sí, perdona, això d'alimentària, això per la cuina, no? No l'estàurà ni tot plegat... Això d'estadística aplicada, per exemple, què vol dir, per exemple, quantes tovalloles ens han robat? No... Molt difícil... Ho podrien fer, ho podrien fer... Perdona, la pregunta és... Com que comptabilitzar-ho a les pèrdues? Jo compro d'això, jo crec que sí que ho compten. Quals clients que hi ha hagut a l'any, els comptes han de fer d'alguna forma, no? Per exemple, la Paula, tu ha robat alguna tovallola d'algun hotel? No, al Sabon, sí. No, al Sabon, sí, la pasta de dents. La pasta de dents... Sí, clar, clar... Jo he robat una tovallola... El cuixí del llit, també. Que et posen perquè te l'emportis. I el llit, també. Però el sabó i totes aquestes coses que et venen així empacatades i t'ho fiquen molt bé, això sí, perquè t'ho emportis, no? O perquè ho gases allà, realment. Ja, però tu normalment ja portes les que les coses de casa. Per això és que no m'ha acabat d'entendre mai, això. S'ha d'oblidar... S'ha d'oblidar portar-te el respecte de dents o la pasta... O alguna cosa, doncs t'ho fiquen per això, no? Jo penso que això s'ha agafat de la gent amb diners, que anava a hotels i no se'n portava res perquè li donessin tot, i suposo que els altres hotels ens ho hauran copiat. No ho sé, però jo crec que haurien d'especificar. Per exemple, posar... Això és per robar. Comet vermell. Això no és per robar, per exemple, no? Doncs la tele, per exemple. Home, és que més d'un és que... Més d'un entra a una habitació d'un hotel amb les maletes buides i surt amb les maletes plenes, perquè s'emporta... En tres maletes més, no? La flasada, el cuixi, la tele, l'escriptori... I la bíblia, si molt m'apures, també, que amb els hotels ja... El teu hotel hi hauria bíblia o no? Primer calaix, que això és un clàssic, també. No ho sé. Paula, no ho saps. No, això que millor t'emporti cadascú. No, això que millor t'emporti cadascú. No, això que millor l'equiventri no és religiós i l'importa de la bíblia. O si no, el corant, la bíblia... No, llibertat, llibertat. Llibertat budista, ja està molt bé. I un de dies, no hi poso res. Perdona, podríem dissenyar el teu hotel, Paula, per exemple. Hi hauria wifi gratis i això és molt important. Segur, eh? Sí, però que gratis gratis, eh? Sense haver de ficar cap clau ni a cap web rara, que moltes vegades et faran una web i ficar no sé quina contraseu, no, si és gratis és gratis. Per cert, la Ellie i la Cartavilla ha dit el xat, i és en Minivar que no saps que es pot tocar i que no. El Minivar és un altre tema important dels hotels, no? Què hauria... El Minivar ideal per tu, Paula? Què és el que hi hauria? Soc de tronja, de tronja. Aigua, aigua també, de cola... El funcionament del Minivar també és molt curiós, no? Superata, sí, això sí. El Minivar com funciona? Tu marques el que t'emportes com de bona fe, no? Sí, sí. Segur, però jo crec que... Jo no ho sé, Jordi, avui dia jo crec que no n'emporta. Que ho ajudes per ells en estapes, no? És que és una mica... no ho sé. Els kit-cats també, que hi ha molts kit-cats, molts... Molt bé, molt bé, no està bé, vull dir que anem fent. Alguna cosa més, Júlia o Paula, que volem comentar sobre tot aquest tema de la direcció, de l'era i dels hotels que avui estàm parlant? Jo crec que quan a Paula tingui un hotel ens ho vindrà a explicar. I t'has convidit, sí. No, com... no sé com... que es simplificaria per el Minivar, o que se'n porta la gent. Paula, aquesta ja tens deures per aquesta nit, que és el meu hotel ideal. Un truès. A veure llibreta i llavors amb un dibuix i tot. I llavors, per aquí, la recepció. I jo faig un dibuix, aquí estic jo manant els cambrers. No sé què, no? Amb els projectes comencen així. A la suite està la Júlia. Molt bé, doncs, noies, moltíssimes gràcies per venir, i re, Paula, que vagi bé. Quan ja siguis directora d'hotel ja surtejarem a la penya del Moro. Alguna estància gratuïta. Aquí m'ha començat tot plegant, clar que sí. I re, Júlia, ens veiem la setmana que ve, amb una altra amiga teva que ens expliqui a veure què vol ser la gran. Home, home, eh... No haurem de buscar algú, perquè... Sí, té amics. Som una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments parlem de l'espai d'educació camina dels gossos ancians, dels gossos ballets. Smooth jazz. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. El just de la fusta. Parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. Molts petonets, des de la botiga on de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia de Bristol i Diomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kate, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Svern. Quinze minuts arribem al punt de la 6 de la tarda. Parlem ara de gossos a l'espai d'educació canina. I per fer-ho, tenim cada setmana la Rosé Arx o l'Albert Capapell. A veure qui hi haurà avui. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Obre, Rosé Arx. Rosé Arx, és una refredada. Una mica més, què era l'Albert? Jo sóc una broma, però m'heu enganxat. La setmana passada ja vam fer la broma contrària, però l'Albert no va fer el veu de tu. I jo vaig dir, hola, Rosé, què tal? Però totes formes el sentit de l'humor, que sempre impera en aquesta secció. I el programa també. Si ens treuen el sentit de l'humor, què ens quedarà? Doncs re, re, re. Bueno, senyora, tenim sempre. Avui volem parlar a la secció dels gossos ancians. Parlem de gossos ancians. Quina raça és aquesta, no? Algú enciam. Algú enciam. Ni enciam, tampoc. Potser no veieu allò que enciam després de les notícies s'anys. Algú enciam. Els petits lladrucs són poderosos. Una mica sí, perquè clar, efectivament, parlem dels gossos una mica ja vellets... Els abueletes. Els abueletes. De fet, també podem parlar una mica de l'envelliment, no? Els gossos, concretament, els canvis que es produeixen durant aquest procés, que, per exemple, provoquen una reducció progressiva en la capacitat de l'animal per adaptar-se al seu entorn. Una mica com ens passen nosaltres, també, no? És més o menys el mateix. M'he centrat una miqueta, ara explicarem de què van. El síndrome de la disfunció cognitiva, que ve a ser la nostra demància senil, o inclús els casos greus, són bastant similars a dels diners nostres. No sé si s'està passant aquí, perquè no tots passen episodis tan extrems, però perquè sàpiguen reconèixer, si tenim un gos ballet a casa, si tot això ens passa i com podem fer-ho, perquè ja es trobi més a gust, perquè, conforme passen això, com a les persones que són molt grans, ja se senten una mica desplejats, també, o no se donen ben bé què hem de fer, o no sabem què necessiten, i avui ho explicarem una miqueta. De fet, també tot parteix una mica de l'estudi Horwitz, que es va fer l'any 2005, realitzat sobre 26 propietaris de pacients canins senils, que ja eren grans. Què explica aquest estudi? Aquest estudi, bàsicament, el que volia era veure quines eren les queixes, on tenien els conflictes, però es van treure coses molt interessants, perquè es van anomenar tots el síndrome, i es va veure que podia ajudar, i es va començar a prendre una mica de consciència de que el gos és gran, també es feia bé. Clar, clar, evidentment. Per exemple, hi ha alguns síntomes que els podríem englobar. Si això li passa o això li passarà segur el nostre gos? No cal que sigui, no sempre són tots. De fet, en podem tenir algú, però el gos està no sé de generatiu, o sigui, simplement es feia el gos. Però seria, doncs, la desorientació, confusió, el no s'ha d'haver endè un testant, llocs coneguts, de cop i volta, això és una mica estrany, allà. La manca d'emfòbia, n'hi ha una cosa molt, molt... l'inturés que dels hi passes és que quan... una porta per l'acampassat sempre, de cop i volta, no saben per quina banda s'obre. Mirant per l'acampassat de la visagra, imagina't com s'han passat, si és de la casa on te viuen. I aquest símptoma que li passa a tots els gossos, és generalitzat o no tots? No, és això que et deia. Alguns sí, alguns no, uns els tenen tots, d'altres en tenen algun. Mira, el canvi de personalitat, que no és exactament això. El tema és que són un gos que sigui molt afable, de cop i volta, potser es torna una mica més irritable, i no li agrada tant estar amb la gent, o estan més alterats si eren tranquils, o inclús tenen certa patia. Algo sembla una depressió, estan com desganats tot el dia, trastorns de la son, gossos que dormen tot el dia, i després de la nit, de n'envolen per casa. I això per què passa? Això passa perquè... Exacte, perquè l'organisme es la fem bé, i arriba un moment que les connexions synàptiques del cervell, per on te passa la informació de les neurones, es van apagant o es van fent malbé, això ens passa a tots, a nosaltres també. I és com tot, quan més els fas treballar, dins d'uns paràmetres no, o amb dublidat que tenen l'edat que tenen, i que ja estan jubilats, si tu els fas treballar, doncs això ho vas mantenint. No pots curar-ho, perquè és generatiu, no té cura, però sí que pots mantenir-ho, pots remetre una miqueta que la generació aquesta l'hagi tan ràpid. I també tremolós, per exemple? Sí, mira, jo la gossa que tinc jo, que surt a la foto que he penjat, si no ho saps fer per Facebook, aquesta no té gaire símptomes d'aquests, a l'hora és una mica de desorientació i té tremolós. Perquè quan dorm li agafa un tremolós bastant fort. I quan li passa això, per exemple, què és el que s'ha de fer? Jo, quan tens tremolós, el que faig és sense espantar-la, sense voler despertar-la o una intenció de no despertar-la, acostar-me i que no tingui contacte, perquè amb el contacte baixa bastant el tremoló també. Si està dormint, doncs me sento el seu cantor, i em poso re, que només és la cama amb el seu llom, que tothom té una miqueta i ella es va baixant, es queda més tranquil·la. Tot aquests símptomes que has anat comentant, la desorientació, la confusió, la manca de memòria, tot això que has comentat, conformen el que es denomina el síndrome de disfunció cognitiva, o també la demència senil. Demència senil en gossos, sí, com nosaltres. Són vells i ja està. I una altra cosa interessant, que era l'últim punt dels símptomes, que també alteren els comportaments socials. De cop i volta un gos que els hauria caigut sempre bé, o es poden secar cacas i pipis que no se n'havien fet mai a casa, que potser són excessives, que no pot qualsevol cosa els fa abordar. Tot això que diuen és molt generalitzat. Repeteixo, pot ser que en tingui algun, pot ser que els tingui tots, o potser que arribi a la belleza, hi ha persones que arriben molt lucides també a la belleza. També és important saber-ho, perquè potser algun t'estigui escoltant, o que tingui gos, ja fa molts anys, i no sap ben bé per què li passa. El gos està fent vells. I com podem ajudar-los, si estem convivint en vells? Doncs mira, hi ha diverses cosetes que podem fer. El que s'ha de tenir clar, la clau més important és que el benestar, és que no hi hagi gaire escambis. La rutina sigui molt estable, horària, tant en menjar com en sortides, que l'ambient, l'entorn que tingui a casa sigui tranquil, que tingui hores de silenci, que nosaltres també ens anirà bé això. I en lloc de posar la tele, doncs agafem un llibre. Això podria anar bé, o ens posem els auriculars, no sé, facilitar-li en aquest sentit. No vol dir que estiguem tot el dia pendents, jo també ho entenc, que la gent té coses a fer. Però és interessant que no hi hagi massa xivària a casa quan són tan grans. Independent d'això, en els passejos seria interessant que fossin rics en els tímuls olfactius. Hem parlat algunes vegades del tema de l'oliscet, que són els que fan fora la gestpa, de portar-los a zones que dins de canviar en de ruta, un dels passejos del dia, dels passejos que sigui diferent cada dia, que tinguin coses noves colorar, i gossos maus que hagin passat per l'altre, és interessant que es trobin amb gossos, però que no hi hagi molt desbaremment. El que passa amb els gossos que són tan grans, és que una punta d'estrès es pot durar molts dies com un gos més jove, que la pot passar fàcilment. Per tant, pel que dius, és buscar una mica de tranquil·litat en tots els àmbits, coses així molt mogudes i tot plegat. Que torno a dir que és molt interessant que s'haguessin movents. El tema passejos és molt important que baixem la durada, si el feien de 1 hora, el feien de 20 minuts, si el feien de 20 minuts, el feien de 10, també augmentem la freqüència, que hi hagi més passejos al dia. Si hi ha una amicció molt exagerada, també evitem que ho faci a casa, li donem l'opció que pugui fer-ho fora. Tot això sí, pel que fa a l'hora de sortir. A dins de casa, aquest ambient tranquil, com el podem aconseguir? Ara hi podem fer més coses. Hi ha una cosa que estic convençuda que t'agradarà, posar el cediment a l'hora. Un ambient tranquil, no? Exacte, no sé. Jo pensava en els meus gustos, jo poso vegades ple o bossa nova. Una mica d'opera? O pera també, perquè m'agrades. Home, és molt bonica l'estampa. Música que sigui armònica, jo crec. No entenc gaire la musicoteràpia, però ho deu tenir a veure amb les connexions que fa el cervell. M'imagino allà amb el gos, llegint el diari, per exemple. Escolta'm, madame Butterfly, que són així de fons, i amb una allar de foc. Llosa corrucant li diu... Ai, Sam, tu i jo... Jo sóc l'únic que acabaràs per ningú. Sam, tu i jo, què hem viscut tant? I aquí estem, i peta una branca de la allar de foc. Una mica recordant tots els passejos que hem viscut. Sí, i per cert, sobre el menjar s'ha de canviar... Havia de ser, és molt interessant la pregunta. Més important, abans del menjar, que tingui un espai en què hi estigui el llit, el llit, el jazz, o un... Un cuixí on ell pugui dormir i estigui tranquil, i sigui una zona de la casa, si nosaltres hem de fer coses que sigui tranquil, i ell estigui a gust. Llavors, en quan a menjar? El dia és bastant interessant que no el tinguem. Perquè el tema d'agradament sisenil, el que fa vegades és inapatència. A nivell de menjar. Llavors, el fet de tenir el plat tot el dia acaba avorrit. Aquest plat, no? Els acaba avorrint. Si tu poses el plat en el moment que toca, i tenen unes hores, i ells ja saben que ve, allò és com més... Dóna més ganes, de que mengin... A partir d'això tots els gossos, o sigui, de generin o no de generin, a partir d'entre els 7 i els 9 anys, el goss ja compria entre el que és la bellesa, ¿vale? I llavors, aquí s'ha de començar a incorporar algun pinso amb aportacions d'oligolaments i de diferents nutrients. Energètiques, no? Potser no tan energètiques, mira, ja no la meva, per exemple. Vos adequades a les que puguin tenir el gos? Per exemple, té artritis en la cadera, d'acord? Doncs menja un pinso amb contraprotactors, que ajuden a tot el que és l'articulació, doncs no s'ha generat tan ràpid. De fet, jo he notat millora. I ella s'hauria caigut com a placada, i ara torna a córrer, i torna a tenir activitat. Seria encara més interessant, si tenim el temps, que no sempre el tenim ni per nosaltres, fer menjar la casa. Realment, sense sal, sobretot, no el salem, però, pràcticament, com conec per nosaltres. Arroz, pollastre, o caldo, verdura, fruita... Tot això em pot menjar. I està molt bé tirar un ratx d'oli cru, que ja hem dit algun cop que ajuda el cos, és bastant neteja, neteja l'oli cru, l'oli d'oliva cru. Avui hem treballat altres. A la secció d'educació que anirem, de Rosears, que estem parlant dels gossos quan es fan grans, són ancians, com els podem cuidar millor. Hi ha molt greus, també hi ha fàrmacs o medicina? Sí, de fet, són necessaris. El que passa és el que dèiem al principi. No deixa de ser un tractament palliatiu. No és un tractament on l'objectiu sigui curar. L'objectiu és donar benestar i donar més confort. Treure dolor, alguns són estimulants, perquè hi ha gossos que es queden més apàtics, els que es veuen més els donen més tranquil·litzants. Hi ha tot un tractament que els veterinaris ja coneixen, que el donen molt bé. Tot i així ja sabeu que a mi la branca natural... Si algun cop algun dels ullens s'havia sentit a la Mercè, la noia que feia abans de la secció, ella segur que ha parlat dels complaments. I els complaments automolecolars, que són aportacions naturals, fer-ho, són coses que hi ha a la natura, que no són càpsules naturals, que no és químic, i que també ajudarà. Sempre que puc recomanar natural, recomano natural. Hi ha vegades que no es pot, perquè tot això, tots aquests trançors que van sortir, aquests símptomes, tenen molt a veure amb la degeneració neurològica. No és que algú es vegi a la vejila olla i faci un tractament no, és que el cos poc a poc va perdent funcions. Hem preparat el menjar, hem fet els passejos, hem fet tot amb el gos, el fet de jugar es pot o...? És molt interessant, sí, i molt important. El fet de jugar el que farà és mantenir l'aprenentatge. Hi havia molts gossos, el que deien de la pèrdua de memòria. De coses que s'obliden de coses que s'havien fet, el que podem fer és tornar a recuperar aquests ensenyaments i tornar-lo a ensenyar amb calma, temps molt curts, sessions de 5, 10 minuts d'entrenament, per dir-ho així. I el que fa un entatge és mantenir-hi la memòria, que la memòria no la generi tant. I, a part, si el fem moure i el fem treballar, doncs el fem amb la puteta, el fem tot i tal, el que fem, també, és mantenir activo tot l'aparell locomotor, que també amb la vellesa, ja sabeu que es va atrofiant poquet a poquet. Ja per acabar, quins conciligenaris així en general? Conclusions, quan el nostre gos es vagi fent gran, arribar al final de l'etapa de la seva vida, lògicament, com ho podem fer, a veure? Home, jo crec que és una qüestió de sentit comú, de molta paciència, perquè costa arribar i cada dia trobar-se amb el caca, o que estiri dues hores bordant cada tarda, tot això costa. Però paciència, molta paciència, perquè tots arribarem a ells i molta empatia. Al posar-se un moment en el lloc, igual que no sé, jo he treballat amb avis, també, i s'han de tenir tots aquests valors, però no arribes al lloc. Sí, sí, no, està claríssim. Ens ha quedat una mica més clar avui, és un tema més que ens quedarà pendent a la secció d'educació canina, perquè hem parlat de moltes cosetes i també de quan es fan grans, que els hem de cuidar. Jo pensava que no ha sigut una raça, perquè ja portava molts dies, ja el retomarem, no? Sí, home, i tant, està bé de tant en tant, tornar una mica també a parlar del gos en general. En fi, Rosé, moltíssimes gràcies, records a la Mercè, que esperem que l'hi vagi molt bé, que si us veieu enviem molts petons, i també l'Albert. Bona tarda i fins la setmana que ve, gràcies! Bona tarda! Adeu! Nosaltres, tot seguit, connectem amb la xarxa per escoltar el bulletí de notícies generals, i a la segona hora ens visiten Berkain Music, un grup que venen de cornellalles plugues i que segurament tocaran en directe d'aquí els moments d'aquí a Espanya del Morro, fins ara. Bona tarda! El govern espanyol ha assumit que caldrà modificar la normativa hipotecària per complir la sentència del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, que ha declarat que la llei hipotecària espanyola és abusiva i contrari al dret comunitari. Des de la plataforma d'afectats per la hipoteca, la seva advocada Eva Corredoria ha avançat alguns dels canvis que comportarà aquesta sentència. La llei permetrà que els afectats puguin declarar quines clàusules que suspenguin el procediment fins que el jutge decideixi si les clàusules són abusives o no. N'hi ha moltes, la sentència parla d'unes quantes, però es parla sempre que només són una mostra, que ni poden haver moltes més. El cas que ha generat aquesta sentència té l'origen en una denúncia de fa dos anys d'un veí de Martorell al Baix en Llobregat a qui van desnonar. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha decidit desconvocar la cimera econòmica i social d'aquest dissabte perquè no veu predisposició dels grups a arribar a acords. El president català temia que si hagués mantingut la trobada, s'hagués pogut convertir en un escenari de confrontació partidista, però sense possibilitat d'arribar a acords transversals. Mas ha pres la decisió després de parlar amb el primer secretari del PSC Pere Navarro, que va ser qui va proposar la reunió d'una última campanya electoral. Navarro li ha transmès que estava d'acord que la desconvoqués. El Parlament ha aprovat aquest dijous una emoció que demana la substitució de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, per la seva actitud hostil i manca de respecte envers les institucions catalanes. En concret, es critica les seves actuacions contra els municipis que s'han declarat territoris lliures i sobirans. Marc Sanglàs és diputat d'Esquerra Republicana i Manuel Reyes, amb del Partit Popular. En diplomàcia hi ha una màxima, i és que els representants que estan en un territori han d'intentar contribuir a la bona entesa entre governs, i no al contrari del que ens està passant aquests moments amb la senyora de la delegada del govern, que l'únic que es dedica és a generar conflictes en el territori quan el que hauria de fer és estar-se més tranquil·la i calladeta. Usted ha caído en lo más bajo. Usted ha venido a darnos a clases de diplomacia porque resulta que usted debería recibir clases de educación y de respeto. Señora Rigao, aquí tiene un nuevo candidato para P3 en esos colegios que quiere cerrar. A favor d'aquest punt han votat convergència, Esquerra iniciativa i la CUP, mentre que el PSC s'ha abstingut i el Partit Popular i Ciutadans han votat en contra. El conseller d'Interior Ramon Espadale ha donat a conèixer aquesta tarda les noves identificacions que lluiran els Mossos d'Esquadra. Barcelona, Amunt Carvajal, bona tarda. La CUP té un número de 495 agents de la Brigada Mòbil. I, més endavant, els 903 anti-valors dels Mossos d'Esquadra portarà un número identificatiu a l'esquena. De fet, és un còdic que combina 9 números i lletres. El conseller d'Interior Ramon Espadale, que ho acaba de presentar, ha argumentat que va a l'esquena i no davant, perquè la majoria de països europeus ho fan així. Aquest còdic no és el tip que acompanya cada agent tota la seva vida professional, sinó un número que portaran només mentre siguin de la Brigada Mòbil. El conseller d'Empresa i ocupació, Feliput, ha advertit que la Generalitat podria sancionar els comerços que decideixin incomplir la llei catalana d'horaris comercials mentre duri el litigi amb el govern central que aposta per la liberalització d'horaris comercials. La interpretació que em fa el govern de Catalunya, d'acord, també, amb el sector, és que avui és d'aplicació la llei catalana i la llei catalana. El conseller d'Empresa i ocupació, Feliput, ha advertit que la Generalitat podria sancionar els comerços que decideixin i que sanciona la llei catalana. El conseller d'Empresa i ocupació, Feliput, és que avui és d'aplicació la llei catalana, la llei de l'any 2004. I, per tant, respectant que pugui haver-hi algun empresa, algun gran operador que pugui tenir una interpretació contrària, nosaltres la desrespectarem. Però, en qualsevol dels casos, és evident que, quan aquest conflicte es resolgui, també prendrem les nostres determinacions. La norma catalana limita 72 hores setmanals l'obertura de comerços. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. El davanter de l'Espanyol Simao Sabrosa ha estat operat amb èxit de l'operació ambulatòria en un tendual pulsa de la madreta. El portugès ha aprofitat que estava sancionat d'acord al partit davant el mal agar per submetre aquesta lleu intervenció. D'altra banda, el pilot català Marc Marquez ha tornat a ser el més ràpid. La segona sessió d'entrenaments de motogp, que es disputa en Austina a Texas, al de Cervera, ha superat Dani Padrosa, segon, i Jorge Lorenzo III. Per ser el pilot català també, Pepe Oriola, volíem dir, fet al millor temps, a la sessió d'entrenaments al circuit de Monsa, a Senari de la primera cursa del Mundial de Turismes. El campionat comença el pròxim 24 de març. Té 12 aprovades i acabarà el 17 de novembre. Oriola, de 18 anys, es va proclamar l'haig passat subcampió del món en categoria d'independents. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'ex conseller d'economia, Antoni Castells, és el convidat de l'UNZE Diàleg per l'independència, que es fa aquest vespre a la tana de Sant Just. Castells va ser conseller d'economia i finances de la Generalitat fins l'any 2010 i reivindica que no se simplifiqui el debat de la independència de Catalunya. Rebutja tot la possibilitat que Catalunya pugui sortir de l'Europa i la zona euro en cas de proclamar-se la independència. D'altra banda, Castells és segura que el fer el referèndum aviat, però és partidari de fer les coses ben fetes i per això considera que pensar en la independència abans del referèndum és anar amb massa de pressa i que això no garanteix bons resultats, que és precisament el que creu que està passant amb les mesures dràstiques de reducció del déficit. Té tot plegat, se'n parlarà aquest vespre. En aquesta xerrada que organitza la Sexy Local de l'Assemblea en la Catalana, s'han just per la independència. A les 8 del vespre la teneu sota el títol de les xerrades que han fet els números. I també aquest vespre es fa una xerrada per tractar la sexualitat amb els fills en el mar de la setmana de la salut. L'activitat es farà a Casal de Joves, s'adreça a Famílies de Primària, l'impartiran oèlia, que ballero la setmana de la salut, s'està desenvolupant a les 3 escoles públics del municipi amb xerrades per l'Umnes, mestres i aquesta dirigida a pares i mares. Però aquest any s'ha fet conjuntament amb l'Escola Montseny i Montserrat, a més de la col·laboració de l'ambulatori de Sant Just i l'Ajuntament. La de avui s'enfoca per plantejar la manera de tractar la sexualitat en famílies amb fills fins a 12 anys. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que l'equipament de les escoles començarà a funcionar després de setmana santa. La idea de l'Ajuntament és que les entitats de l'Escola Montseny i Montserrat siguin instal·lades i assentades després de les vacances de setmana santa, principis d'abril, el nou equipament acollirà l'Escola de Peixones Adultes, el Saber Local de Catalunya, els Fallers de Música i també Sant Just Solidari. D'aquesta manera es convertirà en el segon equipament només utilitzat del municipi, després del Compleq Esportiu Municipal, la bona aigua, la persona oficial es farà de cara a Sant Jordi. I damunt això és tot més informació a la set, el Sant Jordi s'hi ha d'edició vespre. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, llavors va relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia, tot va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com Ràdio d'Esberm 98.1 Sí, sí, 10 de la tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Ràdio d'Esberm 98.1 FM, a més a més també a través de la webcam de Ràdio d'Esberm.com que veieu que som una bona colla, a més hi ha una guitarra. Per aquí d'aquí els moments explicarem què és el que passa, però abans, Cristina, bona tarda, no. Expliqueu-me alguns trending topics que hi ha hagut en les últimes hores a Twitter per saber què és el que es parla. El que més es porta. Comencem per Premios, TV i Novelles. Sí, són uns premis que es fan, en concret la cadena de Televisa, es premien i es guardonen els actors, actrius més famosos i coneguts de les TV Noveles, i sembla que a Barcelona es veuen bastant, Jordi. Podem trobar diferents Twitters de gent donant suport a diferents actrius, com el cas de Maite, que és un actriu de TV Noveles. Jo només viro a Riera, no sé. Unicament, no, Jordi? La resta, no. Doncs milers de Twitters de persones que van donant suport al seu guardonat. Per cert que també, Dani, el ves, és trending topic? Sí. Doncs es veu que s'ha canviat el pentinat. Ara va d'arrots. I, bueno, hi ha dades que apunten que va ser per una promesa que va fer si remuntaven al Milan. Ah, molt bé. Dani, el ves sempre tan discreta, amb aquelles ulleres, que surco a l'entrevista... El seu pentinat és trending topic a Twitter. Millers de fotos penjades, qualsevol que vulgui, pot entrar a Twitter i veure les fotos. Millers de fotos. Sí, segur, home, hi ha moltíssimes. Tothom està penjant fotos d'ell. Ha retuitejades i apareix amb el cabell ros i amb les seves ulleres. Si voleu buscar-lo, Dani, el ves a Twitter. Sí, sí, tot de la tarda. Ara veu això. Fa uns dies es van posar en contacte amb nosaltres dos joves que tenen un grup de música i que volien presentar-nos el seu primer disc, Palabres Distintes, són de cornellar i esplugues de llobragat, pobles veïns d'aquí de Sant Justo, les esplugues l'Àlex Agüera i l'Òscar Imperador. Bona tarda, nois. Hola, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, del programa. Sou el grup Vercain Music. Vercane. Vercane. Sí, es quedaríem un problema abans de la redacció, perquè no sabíem si seria Vercain, Vercane. Bueno, pues es un tributo que hemos querido hacer a nuestros familiares, porque tanto él como yo somos del sur, nuestra familia viene del sur, y bueno, hemos querido hacer un tributo con esta palabra así un poco... ¿Dónde concretamente? Pues concretamente creo que era de ganada, ¿no? Sí, porque tenemos la familia un poco revuelta, vos. I Vercane, ¿qué significa? No, es un pueblo. Però clar, aquí ho escriviu amb K, o sigui, és amb K. Sí, sí, tal com ho escrivessis. Ostres, clar, no havia d'intentificar com a poble, no? Com va sortir la idea, abans de res, gràcies per venir al programa. A vosaltres ho podeu invitar, no? Com va sortir la idea, a més en tal i com està tot, avui en dia, que tots són inputs negatius, no fes això, avui està molt difícil de fer aquest duet i posar-vos a fer coses, perquè la lletra i la composició de la música també es vostra, no? Sí, sí. Bueno, pues, todo nace hace muchos años, yo conocía a Oscar más o menos a los 16, y ya teníamos esa inquietud de querer hacer nuestra música y expresarnos nuestras historias. Y entonces, pues, estuvimos un par de años componiendo canciones, muchas de las canciones que suenan ahora, estuvieron compuestas, por ejemplo, la que está sonando ahora, estuvo compuesta hace muchos años. De hecho, yo ya le tenía manía y no me gustaba. Que este buscaré. De fet, aquesta lletra, aquí l'has crid? Sí, la lletra diu, te buscaré, donde vayas, te buscaré, y me pasaré toda la vida detrás de ti. La pregunta, ja l'has trobat, ja. Bueno, un poco sí, ¿no? Un poco sí, un poco sí. Bueno, esta canción parece un poco de amor, pero es un poco metafórica, porque yo me la imagino en dos partes. Una es la parte romántica que todo el mundo asocia y que todo el mundo tenemos, pero a la vez también es un poco hacia sueños, hacia familiares que ya no están y que han significado mucho para mí. Como la canción Mi Abuelo, ¿no? Sí, esa ya es directamente solo en ese aspecto, ya, de golpe. Pero bueno, esta es... Te buscaré todo lo que pasa por mi cabeza. No es solamente... un amor o una persona, ¿no? Seria també encarata de reptes, somnis que tens o cosas a cumplir, en la teva vida, una cosa més així. Han aconseguit els objectius, que per cert, un dels objectius era fer un CD, aquest que estem escoltant, amb la cúpula Música. Com heu arribat aquí i ha trobat un CD a postir per vosaltres? Pues mira, me hemos tenido bastante suerte, porque yo he estudiado dos años de microfusa, y entonces he tenido la gran suerte, llámale destino, llámale... Tenía que pasar... de estudiar la especialización de estudio de grabación, con un gran productor que se llama Charlie Chicago, que yo le doy un gran abrazo desde aquí, y entonces, pues nada, escuchó de tanto... de tenerme en clase, pues yo era el que iba a la cabina, cuando necesitaban un guitarrista para hacer unas prácticas, pues yo me metí ahí, daba el coñazo a todos mis compañeros. I el músic del grup. No, no, no. Bueno, en aquella especialización solamente habían dos. Y entonces, pero yo... El otro era un poco más músico vergonzoso. Yo no necesitaba, entonces, la cabina de ellos. Lo de estar en la cabina, grabar, crear y todo esto, yo lo necesito. Entonces, yo era el que estaba ahí dentro. Entonces, mi profesor Charlie va escuchando siempre mi música y tal, hasta que al final, pues yo le dije, pues, que quería grabar un CD, y tal y pas cual, y al final nos ofreció esta gran oportunidad. Y estamos súper, súper, súper contentos con él, con su trabajo y... On ho ha gravat, això? Hemos grabado en el título de Records, que está en Barcelona, al lado de la Plaza de Catalunya, y hemos grabado... Se llama el disco, se llama el capítolo 1, porque si os habéis fijado, os daba 4 canciones primero. Y ahora en mayo grabamos otras 6. Para ir haciendo un plan de marketing un poco... Para no salir todo... Esporta molt això, perquè si ho treus tot de cop, passa una setmana, la gent s'oblida, i el que es fa molt és anar-ho traient poc a poc i que vagi perdurant en el temps. Volia preguntar que vosaltres esteu dins d'un estil, tampoc això de ticatar, casco, en el que vol, però com una mena de rumba pop rock, més o menys, quins són els vostres referents? Jo tinc moltíssimos referents, perquè a mi família una part está enamorada de la rumba, pero también está enamorada de Led Zeppelin, de Supertramp, de ACDC, entonces tengo... ACDC y rumba. Tengo un campo muy amplio, ¿sabes? Yo te podía decir muchos, porque yo no tengo uno... Una canción mía se puede parecer a esto, pero de repente tiene toques de muchos. Pero bueno, yo no sé... Podríamos decir que él tiene toda la parte popera, así decirlo, y yo me encargo de la parte flamenca rumbera. Jo crec que esta fusión una mica... Yo soy más de caña y con cuernos, y lo que pasa es que también tengo ahí la sangre, pues eso, lo que son las cuerdas de una guitarra española, y entonces por lo fusionamos de la mejor manera que podemos, y es ésta. Home, jo crec que un exemple seria, perquè veig que Carles... Ahir, Òscar, perdona, has portat la guitarra, podríem tocar una cançó? Com ho veuré, claro. Pujau cap a l'escenari d'Apenya del Morro, que estan pujant cap a l'escenari. Quina cançó ens tocareu? Doncs per nosaltres la te buscaré, ja que l'han escutxat gravant en un estudi, per veure com la defendem, per veure com la defendem senagústico, que també té... És molt important, també, avui en dia, als músics, de la venda de CDs, que a més ha disminuït moltíssim en els últims anys, i que, a més a més, també la vostra música es pot trobar de forma gratuïta, per exemple, a YouTube, no? Vull dir que també ho he apostat per donar-ho a Amidia. Sí, nosaltres hem colgat tot, de forma que qualsevol persona pugui escoltar aquesta música, tant en Spotify, en Group Shark, en iTunes, en Google Play, en YouTube, i... lo tenemos todo al placer de cualquiera que lo quede a escuchar. Clar, doncs el que deia és això. El que havia de fer després és que també potser es fan els quartos, avui en dia, a part d'aquestes plataformes, és en directe i a l'escenari. Per tant, doncs, si voleu tocar, vosaltres mateixos... Encantado. Buscaré Berkani, endavant, nois. ¿Cuántos días juntos tiene el metro? ¿Han valido la pena? O eso creo yo. Voy a comprarte un piso en la luna, pero no te daré la dirección. Voy a comprarte una estrella ciega para que pongas en ella mi corazón. Y estoy cansado de amores que vienen y van, mueren en un desband, a que les saques polvo un poco me conformo. No sé dónde estás, no sé dónde vas. Si quedas con otros ya a mí me da igual. No sé qué es lo esencial de las vidas poder soñar. Que yo me quedo loco en mi mundo de ti, un barton donde no existen colores, donde mueren todas las flores, donde yo me creo superman. Que yo me quedo loco en mi mundo de ti, un barton donde no existen colores, donde suenan saxofones solo a mi compás. Te buscaré donde vayas, te buscaré. Y en mi sueño o en mi mundo yo te buscaré. Y me pasaré toda la vida detrás de ti, buscando un camino para ser poco más feliz. Poco más feliz. Bergane, en directe a la penya del Morro amb l'Àlex Agüera i l'Òscar Emperador de Cornallà, esplugues que, per cert, comenceu ja a fer concerts, i vols, per exemple, a Cornallà, o el primer festival solidari de Trinitat Nova. Com van aquests directes amb el públic? Pues muy bien, la verdad. En el asalto a Riquitown hace un... On és, a Riquitown Town Town Town Town? Está en Cornallà, donde estaba antigamente el cine Pisa, justo detrás. Y estuvimos hace un par de semanas o tres, y la verdad no fue bastante bien. Y el concierto de Trinitat Nova, que es un concierto benífico para coger dinero para alimentos para niños pobres, se iba a hacer esta semana, pero al final han habido problemas con ayuntamientos y con sponsors y tal, y se ha aplazado, pero yo creo que en un mes o dos lo haremos, porque tenemos ganas de contribuir en esta causa. I després, tenemos un concierto en junio en Rasmataz, que tenemos mucha gana y estamos ensayando muchísimo. Rasmataz, ojo, es para los mayores, ¿no? Y después nos presentamos también el día 3 de mayo para los que quieran venir al concurso de Plugas para tocar en las festas mayores, y esperemos que estén todos muy invitados y que venga y que ganemos y que toquemos. Clar que sí, la gente puede votar mes a mes o a través de... Hi ha un jurado. Y lo que pasa que ahora mismo me pillas en blanco, no sé cómo va el tema de votaciones. Si no, que es busquen el Facebook, no? Bercane Music. Exacto. I con B. Per cert, no sé si ja teniu llest allò que deiem els videoclips, perquè també esteu gravant videoclips. Què tal, tot això? Bien, la verdad es que sí, hace ya como un mes, un mes largo que grabamos los dos videoclips, porque lo grabamos del tirón, y estamos esperando a que lo terminen de editar y cuando lo tengamos, lo lanzaremos a las redes sociales, porque la verdad es que tenemos ganas bastante. I ja per acabar, què espereu de tot plegat? Perquè porteu molts mesos ja treballant, ara començau ja a recollir els fruits, d'haver-ho gravat, d'haver compro les cançons, després de tants anys i tot això. Què espereu a partir d'ara? Yo espero poder tener la gran suerte de poder dedicarme a lo que de verdad siento, y se hacer, porque yo necesito poder explicar historias a la gente, no por quitarme las de dentro, sino por alegrar a la gente con historias, o hacer llorar, no siempre es alegrar, pero yo necesito la necesidad de contar lo que me pasa, y me gustaría poder dedicarme a lo que me gusta en mi vida, y la verdad es que llevo toda la vida intentándolo, y pues ahora parece ser que estamos empezando a caminarse. De fet, hi ha un tema que es diu mi abuelo, que sona així i que em sembla que és una cançó molt especial. Escoltem la lletra i després en parlem, si et sembla bé. Yo veo la vida de otra forma, me vuelo con poquito se conforma, y si la guerra es que si no hay vino, que han crecido mucho los sobrinos, y no hay pan para comer, se sienta en su butaca y a gustitos se siente. ¿Dónde es esta canción? Es una canción dedicada al teu avi. ¿Això o com va a sortir tot plegat? Realmente esta canción va a dir a mis dos abuelos, porque casi toda la canción habla de mi abuelo Miguel, y la segunda parte habla de mi abuelo Aurelio, en igualdad de condiciones, que no se me enfade nadie. No, esta canción, mi abuelo Aurelio, porque gracias no está entre nosotros ya, pero todo surge porque mi abuelo Miguel, hace poco, tiene al feimer, y estamos pasando un poco mal de esta situación, y la canción esta surgió, pues mi abuelo siempre ha sido muy alegre, muy de hacer bromas y tal, y a mí el hecho de que tuviera al feimer y que todo fuera completamente diferente, como yo estoy acostumbrado, pues me impactó bastante. Entonces la historia es que yo creo reflejar, aparte de hacer una pequeña oda a mi abuelo, sería también más reflejar la canción refleja que... no sé cómo explicarlo en un momento. Jo crec que és molt bonic també, perquè és el fet de dir-me una cosa que és negativa, que és una malaltia, que a més, tota la gent que sempre ha patit o té un familiar, explica que és una de les coses més difícils de portar, que té una persona que està tota la vida amb tu, i de cop i volta no reconeix o per la seva personalitat, i com transformar aquesta negativitat en aquest homenatge cap a ells. Jo crec que és una cosa fantàstica, i, per tant, des d'aquí a l'extremet, felicitem, per canviar aquesta energia negativa amb energia positiva. Mira, la segona part que té aquesta cançó és que jo volia fer una pequeña oda a que, per exemple, l'estribió diu que el meu abuelo, Miguel, volia ser cantador de flamenco, i que no pudo serlo, però que jo ho sóc per ell. És una pequeña oda a que els nostres abuelos o nostres antepasados por cosas de la vida, de la vida, guerras i tal, no han podido ser lo que ellos han querido. Entonces, es como que he querido decirle a mi abuelo que ya que yo puedo más o menos, dentro de unos límites, elegir lo que puedo ser, que como mínimo luchar por ello, y mando un mensaje a la gente que no se conforme, que hay gente que se conforma con ser lo que todo el mundo es, o sea, lo que tú sientas que quiere ser lucha por ello. Moltíssimes gràcies per haver vingut amb aquesta reflexió final, que estem molt a favor aquí al programa, o sigui que t'agraïm també cada tant. Ho anem recordant perquè és important saber-ho, amb aquests inputs negatius que arriben a tot arreu, com dèiem abans, les notícies... Hi ha dies que em apagaries la tele, els diaris i tot plegats, trobar-nos una mica nosaltres mateixos per anar a la nostra i no deixar-nos influenciar, per este mundo loco que vivim. Àlex, Òscar, moltíssimes gràcies per haver vingut. Moltes gràcies, Òscar. I si volem seguir-vos, Berkane Music al YouTube, a Facebook, a tot arreu. Perfecte. Queria dar un pequeño saludo a un colega mío que está en Brasil y nos está escuchando. Que se llama Alberto Crespo y es un gran fan de Berkane. Que está en Brasil. Quina ràbia que està Brasil. I que hi ha caipirinhas en la playa i tal. Ara està treballant, està treballant. Queda saludat i que vagi molt bé. Un abraçada, nois. L'Apenya del Morro, cada tarda de 5 a 7 a ràdio d'Esvern. Segueix l'Apenya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus, som originals de mena. I com cada mes, a l'Apenya del Morro, dediquem uns minuts per parlar l'única revista mensual que tenim a Sant Just d'Esvern. Estem parlant, evidentment, de la Vall d'Avers. I per parlar una mica del contingut que ja a partir de la setmana que ve començarà a arribar a totes les cases dels suscriptors que tinguin i que siguin de la Vall d'Avers. Tenim la Gina Tósar al telèfon. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda, Gina. Directament des de la redacció de la Vall d'Avers, ens comentaràs alguns temes que tracteu a la revista que va des del 15 de març fins al 15 d'abril. Exacte. Comencem per la portada. Un dels grans interessos sempre és la portada de la Vall d'Avers. Aquella fotografia que representa diferents activitats del nostre municipi durant aquestes últimes setmanes. Aquest més, a què va dedicada? Doncs va dedicada al Carles Tolte, perquè vam considerar que, com que aquest any va tot rècords, hi havia una màxima participació amb 515 persones. Sí, hi havia moltíssima gent participant en el concurs de disfresses, com a la Rua, amb les comparses. I la veritat és que va ser una cosa... Un any, d'any, ja es va creixent, i aquest any, realment, sí, va ser tot un èxit. Sí, llavors a la portada hi ha una fotografia del cit de Montseny, que va ser una de les comparses que va guanyar. És veritat. I surten ells a la fotografia? Fem què? Estan a la passamaregall, o estan a la Rua, quan ja n'ha arribat a la passacamuapa? No, estan a la Rua. Els veus caminant i desfilant. I que et devien ser el moment de la Rua. Molt bé, per tant, la portada dedicada a això. També en parleu a dins, amb algun article, o no? Sí, sí, la Clara Aguilar va fer la seva crònica, i després també ho va aprofitar per parlar amb el Carles Tolfest, que és la versió per joves o per menys més. Aquest any va ser per màjors de 18 anys, i també hi ha moltes fotografies, aquesta revista és molt gràfica. Molt bé. Home, la Vall d'Avers, últimament, aposta molt, no, i també les fotografies i també les instantànies de la Sant Just? Sí, bé, creiem que la imatge, en general, en els mitjans estava prenent bastanta importància, i nosaltres també ens ve de gust anar-ho incorporant, i bé, jo personalment, sempre que faig un article, me n'aduc la meva càmera i em ve molt de gust, no? Ara practicant i anar fent les meves fotos, i després publicar-ho, clar. Que per cert, ara fa uns dies, vuit de març, dia de la dona, en parleu, a la Vall d'Avers, del proper número? Sí, sí, sí, sí que en parlem, i, de fet, volem fer un reportatge especial, que li dediquem bastantes pàgines, i volem entrevistar a sis dones de Sant Just, que estan al capdavant d'alguna entitat. Com, per exemple? Com, per exemple, hi ha la Lícia Casals, que està al davant de l'Assemblea Nacional, de la Secció Local de l'Assemblea Nacional, la Candida Nevado, que és la presidenta i fundadora de l'Associació de la Gengran, o la Núria Jiménez, que és la nostra dona, i a la Núria Jiménez vam estar parlant del paper de la dona a l'Església, que també és un tema confictiu, és un tema que jo creia que era necessari parlar, per fer un ventall ampli per parlar de la dona, que és que havia d'haver una veu que parlés de la dona a l'Església. En general, si ho entenc bé, per exemple, el que ens ha dit és que aquella dona s'ha de fer una reportatge a rellet del dia de la dona, de 8 de març, de diferents dones, que s'enjús en algun carreg important en algunes de les entitats del nostre municipi. I, més o menys, què havia de dir el reportatge? Amb el reportatge, diguem que el que hem fet és es sadil·ladeu aquestes dones... Hem d'alguna manera ens les hem entrevistat, i les opiniions són les que elles ens donen. La lisa casals és enginyer industrial, s'ha mogut en un món majoritàriament masculí, doncs ens dona la seva opinió de com es donen aquest món de l'enginyeria. I la Camila Nevado, que de petita no va tenir una educació i que va estudiar després de 50 anys, ens dona també la seva opinió. Totes les dones que m'escollit ens donen la seva opinió a les seves experiències sobre la dona. I reflexionen de quins deures cal fer a la societat o què és el que s'ha aconseguit fins ara. De fet, al moment ens parlaves sobre, per exemple, el paper de la dona a l'església. I em sembla que en aquest nou número de la Vall d'Avers també parleu de la renúncia del papa, però des d'un punt de vista local. Què és el que ho fet? Doncs, mirem, volent entrevistar el mossèn Joaquín Rius aquí de la paròquia, que ens onés la seva opinió. No ho vam pensar que seria un expert i que s'hauria de dir-nos el que pensava, no? I què penses sobre la renúncia del papa? Bé, doncs, el mossèn Joaquín Rius creu que el Benet XVI... Sí, bé, per una part, és veritat, que és gran i que ha volgut renunciar perquè no es veien forces. Per una altra banda, el mossèn creu que ell, el Benet XVI, va voler el que ell em diu, remoure per a curia, no? Com remenar i anar al Parlament Bàtica, com ordenar i donar certes ordres de certs col·lectius que potser no hi estava d'acord com es feien les coses i va voler canviar alguna cosa allà dins, però el mossèn, al final, això l'ha vençut. Clar, per tant, no és tant que ha perdut l'energia o la fe, de continuar, com s'ha dit, sinó pels problemes del cas de batíl·ligues i tot plegat. Apunta per aquí el mossèn de Sant Just. Sí, apunta per aquí. I després també li vam preguntar què és el que esperava el nou Pava. Aviam que aquesta setmana se'n sabrà. I bé, és això, que on ens va dir que ell esperava que sigui una persona de ment oberta i que tornés a recuperar una mica la base, que arribés a la gent i que escoltés a la gent. I ja per acabar, sobre el nou número de la revista de la Vall d'Avers, que ja arribarà d'aquí uns dies a totes les cases de Sant Just, parlar a la secció d'esports amb el Sergi Pón, on ha entrevistat el Ferran Pujalté, que era ex-entrenador en Duquei Patins, del primer equip del Barça, i que ara està en Loquei Sant Just. Exacte. Sí, l'he volgut entrevistar perquè, clar, diguem que és com un humor, que en Sant Just pugui comptar amb un professional de l'esport que va ser a la resta de la presó. I llavors el va entrevistar i va una mica la història del Ferran, és que ell va venir a viure a Sant Just fa quatre anys, i el seu fill es va voler inscriure al Loquei, ell va veure que aquí el Sant Just es treballava bé, i el va inscriure, no? I la setmana passada, la junta, li va demanar que si volia col·laborar com a director tècnic, i llavors el tenim com a director tècnic. Home, és un orgull que Ferran Pujalte hagi dit això, i hagi acceptat, a més a més, el Loquei Sant Just, que porta el seu fill, precisament, amb tot el que això comporta, i digui, doncs mira, el Loquei Sant Just, s'està fent bé les coses, és un bon club Duquei, i la veritat és que això també ens fa sentir una mica orgullosos, com a Sant Just Tengs, o sigui, fantàstics. En fi, ho hem de deixar aquí, Gina, moltíssimes gràcies. Unes setmanes més i ens trobem ja d'aquí 3 o 4 setmanes per parlar sobre el proper número de la Vall d'Avers, no? D'acord. Molt bé, Jordi. Que vagi bé, gràcies. Bona tarda, adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esberdo. Són jocs d'oncoll, farmacèutic, del que retodona el número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga o a ton de Sant Just, far la penya del Morro, i la penya del Morro, que és el que fa a la penya del Morro, que és el que fa a la penya del Morro. La penya del Morro, que és el que fa a la penya del Morro, que és el que fa a la penya del Morro, i que tot vagi molt bé i costat. Al centre de Llanería Verdes saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bones pasques, bones pasques. Rec de final de la penya del Morro. Bona tarda. Cristina, aquest, com estàs? Bona tarda. Va bé el Facebook, el Twitter, tot plegat. Tentem que hem tingut record d'aliència avui a l'entrevista, però una d'ugena de persones mirant al webcamp... Sí, ho anava a comentar. Amb els Berkane. De totes formes, ara, canviem de terres i parlem de llibres, perquè, com cada setmana, tenim el nostre col·laborador habitual, que és de l'Institut Ramon Llull, També és de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Justes Bern. És obliterat per excel·lència. Què és l'Ernau Consul i el tenim al telèfon? Bona tarda. Bona tarda. Vem-us, lliure's, eh? Vem-us, lliure's. Bona tarda. A una mica lluny. Fumata blanca, com és que no estàs aquí amb nosaltres, avui, Ernau? Doncs mira, tinc una presentació, a veure, tinc que de molt així és possessiu, m'han convidat per no una presentació d'un llibre, una poeta que conec fa temps i no he pogut dir que no. Què és el del cor del món, del Jordi Pàmias? Sí, senyor, el lliberté a l'aire. M'ha dit que heu provat de la feina i una mica... És el que no tens, que ens hi veu arguments per dir que no, saps? Ja, ja, no, no, és l'últim pic. Aquí no té un amic poeta que presenta un llibre i ha d'anar sí o sí a la presentació. És una cosa que passa a tothom algun dia, no? Els nostres agents t'entenen perfectament, no pateixis... Sí, sí, de fet, mira, jo plego normalment cap als cinc quarts de sis, la presentació de quarts de vuit, és el que dius... Tinc unes ganes terrible sempre de quedar-me dos hores més a la feina. Clar que sí, home. I és el que estàs fent, eh? Clar, com a tothom. Ara us mirava. Us mirava aquí a la web-cam, per això... Ah, i què tal? Ens ho veu, no? Estem guapos? Bueno, us moviesis de mica, eh? Possible que el programa que tingui no cabe de ser... Això és lo teu, malament. És una connexió dolenta d'internet. Podria ser, podria ser. Bé, si algú vol veure'ns també a través de ràdio, com pot fer-ho. Entrem en matèria i parlem d'aquest llibre... A més a més, també ens servirà una mica d'escurs per parlar del dia mundial de la poesia, que, o sorpresa, és dijous que ve, justament quan fem les accions de llibres, que ja ho vam buscar així al començament per dir... Quan caurà el dia mundial de la poesia? Doncs caurà el dijous... Doncs fem les accions de llibres, que, com ja sabeu, el dia mundial de la poesia, a més a més, també cau... És que, clar, tot és molt bonic i molt romàntic, no? Quan comença la primavera, que és dijous que ve, 21 de març. I algun acte... Ara parlarem del llibre, però, en general, de cara al dijous que ve, hi ha algun acte preparat per tot plegat? Sí, sí, un acte gran que és possible que m'impedeixi i tornava a venir a la penya del morn directe. Oh! I on estaràs? On estaràs? Això és el que ja havíem previst, no? És una connexió directa amb els últims verbius i assatges que s'ha d'anar a tenir-ho desenjust. Per, bé, justament entrevistar els lectors que estaran allò amb els nervis, la gent que va arribant, la gent que posa les cadires a punt... Em corratgeixen... Perdona, em corratgeixen... Com es diu aquest, Carles Hernández? Sí, mira, precisament... Si hi ha aquest clar, tots els actes també li podreu preguntar. Precisament, ella em corratgeix i em diu que la primavera arriba el dimecres. No dijous, eh, que és el 20 de març, que, per cert... Et dius, compte com el primer dia del tot, saps el que et vull dir? Jo ja m'entens, però sempre hi ha el tiquis micis de... Que comencem a viure, doncs el 20. De totes formes, jo volia preguntar-te... Aquí, assenjuts, què es farà pel dia de la poesia? Doncs es fa un recital que jo crec que pot estar molt i molt bé, no perquè sigui cigat, eh? Estarà bé, perquè estarà bé. És una iniciativa de la regidòria de Cultura, en la qual hi participen bastantes associacions d'assenjuts, i, d'entrada, hi ha la lectura d'un poema, que és el poema oficial que és tan de steig, el dia de la poesia, i que es llegirà assenjuts. Hi ha tots els pobles de Catalunya on t'han indecidit celebrar aquest dia. Quin poema és? És un poema que s'han carregat a Zorai de Burgos, que és una poeta de tortosa. L'any passat, per exemple, n'hi havia un de Francesc Parcerides, cada any demana un poeta català que faci un poema especialment en el tema lliure, per dedicar-lo al dia de la poesia. I, aleshores, és un poema que es tradueix ara, no diré tots els idiomes pel món, perquè seria difícil, però a molts idiomes. I, aleshores, els llegirà en català, i després, doncs, en 7 o 8 idiomes. D'on, d'on, d'on? Qualsevol lloc escallar a Francesc Anglès, està previst llegir-se amb xinès, amb àrab, amb ukrainès. I després, amb idiomes més coneguts, com... Sí, coneguts, que són més propers, que pot ser l'italial, alemany, l'anglès... L'esperanto. I el castellà. L'esperanto ens ha fallat. Això serà la setmana que ve. El mateix dijous a la Teneu. El mateix dijous, dic, a la Teneu. A la Teneu, exactament. I el mateix dijous. El mateix dijous, l'acte començarà a les 8 del vespre, aleshores no hi podreu connectar en directe, però sí amb els preparatius. I abans, de moment, preglar, aquest any 2013, sabem que Danyes Priu va a explicar en directe un programa aquí, però l'Anna Danyes Priu és el centenar d'un munt de poes descalants, alguns més coneguts que altres. Serà Maria Villangó, més no coneix massa gent, por és un poema que val la pena, un poeta que val la pena, Joan Peixisot, tampoc el coneix massa gent, por és un poeta que val la pena. I després, fa 10 anys de la mort de Miquel Martipol, per què t'hi has conegut. És el cent... Crec que és el 25è aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellet, també és més conegut. I tant. En total, sumen 7 o 8 poetes, perdó, que aquest any, al llarg des d'ara i fins al de desembre, s'han actes de tot Catalunya, es coincideren una mica els poetes que es de celebrar en aquest any, també Joan Arraspall, per exemple, n'escuda l'any 1913, i que encara no s'ha mort, per tant, 300 anys, i que li vol Sant Feliu. Sí, que fa un parell de setmanes li van fer un homenatge, que va anar la consellera Rigau, em sembla, d'educació aquí a Sant Feliu al costat, a fer-li un homenatge a Vaja, perquè, a més, em sembla que la biblioteca de Sant Feliu també li volen posar... Crec que li volen posar Joan Arraspall. En fi, que aquest 2013 hi ha simulats actes de poesia, no? Hi haurà lectura de poesia des d'aquests poetes, i, a més a més, dels banyadors dels premis de Sant Jordi, de l'any passat, en Jordi Sant Justen, i que hi ha, doncs, categories infantil, juvenil, júniori, i adult, per entendre'm, hi ha quatre banyadors, i sortiran també a llegir. Per tant, és una hora de lectura de poesia, hi haurà música en directe... A Caixuló. Hi haurà homenatges de poetes centenaris, i lectures de poesia més, també molt coneguts, evidentment, d'Espriu, de Miguel Martí Pol... Pots ser una acte de força reivindicatiu. I, a més, amb idiomes, eh? Clar, sí, sí, no, amb idiomes, ja ho hem... Qui farà la versió del poema en xines, la teneu? Doncs un xines que es diu a Sant Just, o que estudia català a Sant Just, perquè tot això ho vincula a l'escola de català de dults que porta la Marta Mossac, i que és ella que ha buscat el fet d'avui lectors en idiomes diversos que faran aquestes versions del poema de Zaraida Burgos. Tot això serà, digueu-us que ve, a la teneu de Sant Just, per commemorar i celebrar aquest dia mundial de la poesia. A quina hora serà, Arnau, i s'ha de pagar per entrar? A la sala del 50, ara, i tot això és gratis, i s'està buscant algun sponsor que podria ser Jovey Camps, perquè, a més a més, hi hagi una copa de cava. Això no el digueu a ningú, perquè, al final, no hi ha copa de cava, la gent em vindrà a reclamar. Sí, no, tranquil, no. T'has d'acord, doncs escolta a ningú. No ho digueu a ningú. Doncs això serà, digueu-us que ve, t'agraïm que ens hagi explicat tot això, perquè tu, en qüestió de què estàs a l'organització... En funció de l'escola d'escriptura de l'Arnau. No, no, per saber-ho, és que potser fan una notícia als informatius de ràdio d'Esvern, i potser treuen algun tall d'aquests i t'esmenten. Parlem d'aquest acte que anaves a comentar fa un moment. I que començarà, com diem, a dos quarts d'avui, que es fa a la llibreria Laia de Barcelona, que es presenta El cor del món, un llibre de poesia de Jordi Pamies. Què hi ha d'aquest llibre, d'aquest poeta? Doncs, a veure, el poeta ha dit que va néixer a Gissona, allà on va néixer l'àrea, que tothom coneix. Bona carn. Va néixer de ser una ciutat amb passat romà, doncs hi va néixer aquest poeta, que era que era sagista, que és professor a la Universitat de Lleida, i que és un dels poetes potser poc coneguts, però en canvi més reconeguts per la crítica i per la gent lectora de poesia del país. Va guanyar el premi Carles Río a l'any 78, o sigui, fa molt i molt temps, amb un llibre que tenia flauta del sol, va guanyar el premi Vicent Andrés Estallés, del premi Miquel Martí Pol. És un poeta realment conegut per la gent a qui li agrada la poesia i la segueixi i busquem poetes de allò de fons. Potser no fàcils de llegir si algunes lectora i tot el de poesia, però en canvi molt i molt recomanable per algú que hi hagi anat entrant i que busqui una miqueta més. Fins d'àrea, realment. La seva temàtica, quina és? De què parla? Parla de la vida, parla del món, parla de la mort, parla de tot allò que és susceptible de ser reflexionat en la vida d'un poeta. Evidentment pot ser... pot ser tot i pot ser res. A més, Jordi, també podríem afegir que ha fet altres coses també de cara al teatre, com el camí de mort, i un altre assaig a quadres de tres estigos. És a dir, que també toca altres temes, no només això que parlàvem ara. I crítica literària i assaig. Que per exemple, tot un assaig sobre un autor llei d'ataques, Joan Barceló, un autor de literatura infantil i juvenil, que es comença a ser molt reconegut, però el que tenia 32 anys i es va morir, diguéssim que ell mateix va decidir morir, i el d'hora ens va privar probablement d'un futur escritor molt bo, com que era llei d'ataques, tenia molta amistat amb Jordi Pàmies, i, bueno, li va fer tot un homenatge en un llibre publicat ara fa uns 20 anys, no? I a banda, quadrem de tres estigos, o, des de la Foscó, un dietari dels 60, en què li expliqués les seves experiències, d'un poeta, en català, el 60, a Lleida, no era precisament el lloc més... més indicat i més adequat, eh? Més indicat d'intentar-lo a Ternona... Sí, de fet, el 60, qualsevol cosa en català no era el lloc més indicat per estar a l'estat. Per cert, Arnau, això serà, com dius, a la llibreria Làgia, que és aquella llibreria que té cafateria, i que és com així, molt moderna, i que queda així, que queda molt bé si tens una cita literària o vas a llegir un guió, per exemple, si anem a... Làgia ha sabut, justament, convertir-se dins de Barcelona en una d'aquestes referents. Jo crec que si hi ha moltes llaries que tanquen, una que jo crec que no tanca mai de Làgia, perquè sempre ha tingut el segell de llibreria bona, on hi trobes llibretès que saben recomanar llibres, i, a més, sempre hi és tot, i, sobretot, té un cafè a dalt molt agradable, on, com tu, has dit, queda molt bé. Si és que ets amb algú o allò que ets amb un cafè i saps el llibre, li agrada el jiu-sé, que és mal Làgia. Jo vaig anar un dia ara... Sí, senyor, és que, mira, ho estàs encertant, perquè, mira, vaig anar una vegada a la meva vida. Va ser, potser, un mes i mig una cosa així. I aquí vas veure?Vaig veure. Primer, a l'Adam Martín, periodista, que aquesta a la xarxa em sembla fent algun programa, i estaven fent unes connexions en directe, i no sé si fent el programa en directe des d'allà. I després també hi havia un dels amics de les arts, que és aquest grup català, que estava parlant, també acabant de llegir alguna cosa. I jo, per no desentonar, vaig anar a llegir un guió d'un curmatratge. Per fer una...Què és això? Si vas sol, has de treure un llibre o... Sí, senyor, i si no et portes ulleres, pots donar-te unes gafes de pasta o alguna cosa per l'estil. Clar, l'ambient és l'ambient. Sí, és una americana, és molt rústic. Si no, directament queda amb algú, i si s'aprota el cambrer, parla de llibres. Sí, senyor, sí, senyor. No, no, no. Escolta, de veritat, està molt bé. El nou ateneu barcelonès contemporari, eh? D'alguna manera, en petitet, eh? Sí, sí, sí, perquè... És evidentment obligat ser un passeig per baix, o allorar els llibres, comprar-los, no cal, no són car. No és que ningú compra mai, ja ho jugui. Sempre és allò, allorar, que vol dir passar per l'hi, no només amb el nas, sinó agafar-ne un, follar-lo, tornar-lo a deixar. Sí, sí. Mira, l'Eli Capdevila en recomana una cafateria que hi ha davant de la Lai, precisament, que està a Pau Claris, amb uns...Com? No diguis, diguis, que diu l'Eli Capdevila. Amb uns pastissos i uns tests, dues espectaculars, eh? Exactament. Per si la Lai està plena, podeu anar davant, que vostè la plena. També, també, també. S'està posant de moda, com a alternatiu, a la Lai, no? L'he de dir, ai, la Lai, ja està superat. Ah, sí? Exacte. També, perquè si algú no hi ha anat mai, que sàpigui, que és una mica kitsch, en el sentit de que, d'entrada, un, el primer que veu, és una mena de carta de circ. El sostre. Després hi veu uns bolets llegants, i després veus uns quadres que d'entrada dius, mira, retrat del segle XVIII, però com un cíc si més ben, com tots hi veurà aquells homes, aquells cabelleres, arrincholades i tal. Són gossos. És un lloc curiós que... és per a alternatiu que pots anar-hi si hi ha la Lai ho tens superat, però d'entrada... Ojo, eh? Sí, de fet, no, jo anava a dir que ara he comentat amb què la Lai és, això és el que passa amb les coses modernes, que quan hi ha molta gent ja, i quan és molt modern, ja ha de deixar de ser modern. I llavors ha de buscar una altra cosa on no hi hagi molta gent, i llavors ara ja comença la Lai, a ser una cosa desfasada i vintage, que s'ha vulgaritzat i s'ha analitzat, quan fa uns mesos o uns anys era modern, i ara el que és modern, que és el de davant, eh? Clar, tots aquests dos menys que s'ha obert i han tingut molta vista, jo crec que són els mateixos de la Lai, eh? Sí. I van dir, mira, obrim una altra, no? Sí, clar que sí. No sóc una agafa-pasta sense agafes, bueno, és que... Tentra buscar noves tendències. Sí, les agafa-pastes és l'esperit. Exacte, l'esperit vital. Clar, bé, doncs... Escolta, Arnau, que vagi molt bé. Aquesta presentació del llibre de poesia del Jordi Pàmias, que es diu El Cord del Món, i que es presenta d'aquí mitjoret a la llibreria Laie, i re, en retrobem la setmana que ve. A veure la trucada. No estarem en persona, però et trucarem, perquè estarem els preparatius del dia mundial de la poesia, i que també celebra aquí a Sant Just amb un altre... Podem allò com a... A partir de les 8, molt bé. Arnau, que vagi molt bé, moltes gràcies. Un abraçada a vosaltres. Bé, ja acabem ràpidament, Cristina. El millor de l'apenya del morro per tu avui ha sigut... L'actuació bercani. Ah, t'ha agradat que vinguessin atuant directes. És que sempre això anima. He agraït tota la gent que ha fet possible el programa de l'apenya del morro, la Carme Verdo i a l'actualitat Sant Justenca, la Júlia Atmella i la seva amiga, la Paula Maranyón, que ens han parlat avui de la direcció hotelera, i dels hotels, en general, també la Rosa Arx, parlant de com els gossos es fan vells a l'educació canina, i com els podem ajudar que estiguin millor en aquesta etapa de la seva vida, com deia la Cristina a l'Àlex Agüero, i a l'Òscar Emperador del grup Bercane Música. Avui ens han vingut a tocar en directe molt macos. La Gina Tosses, que també ha col·laborat des de la Vall d'Aver, ha explicat quins són els temes i els continguts que sortiran a la revista, que ja començarà a arribar la setmana que ve a totes les llars de Sant Just, i ara l'Ernau Cónsul, que el teníem parlant de llibres, i del dia mundial de la poesia, i de la llibre i de la llei, que serà la setmana que ve dilluns 21. Cristina, moltíssimes gràcies. Bona tarda, Jordi, fins demà. Ens trobem a partir de les 5 de la tarda. Fem un aplaudiment cap davant de l'informatiu, però que us ha parlat Jordi Lumenta. Fem un aplaudiment cap davant de l'informatiu. Fem un aplaudiment cap davant de l'informatiu. Fem un aplaudiment cap davant de l'informatiu. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui. Dijous 14 de març. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El sistema econòmic i financer ha debat a Sant Just. D'una banda, avui, l'exconsell de l'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, protagonitza l'11 diàleg per la independència, l'economia i país, cerrada de debat al casal de joves. Amb aquesta notició, obrim l'edició avui i resumim altres informacions destacades en titulars. L'equivament de les escoles començarà a funcionar després de setmana santa. L'idea és que les entitats que tindran la seva ubicació a l'edifici ja hi estiguin instal·lades a principis d'abril. A finals del mes que ve, es farà l'estrena oficial.