#228 - La Penya del Morro del 15/3/2013

Va bé! laptopo significa que la vida no s'ha En directe amb atendis de Sant Jus d'Esvern el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Jus. Què tal? Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Bona tarda. Gràcies, perquè no m'espero mai aquest aplaudiment. I per mi sempre m'agafen com de sorpresa. Benvinguts a la penya del morro des d'ara i fins a la set del vespre. Avui començarem parlant de la qualitat Sant Justenca i no oferim amb la Carme Verdoi o sorpresa. Tenim amb nosaltres un altre empresista del servei informatiu de ràdio d'Esvern, Andrea. Bona tarda. Que per cert, avui a la Carme sempre li preguntem d'on ve la gent que ens acompanya de públic, que ha estat laudint com a locos. D'on ve, avui, la gent, Andrea? Avui del Papió Alto. Doncs vinga, gràcies, la gent del Papió Alto. Bonica població, conegut, sobretot pel seu viatge. Avui el programa parlarem de cinema amb el Jordi Roca, amb l'Eli Capdevila, que també ens acompanyarà i ara tindrem l'Èric Pomar a la gent de jovenil com cada divendres. I també parlarem, atenció, ja és que el fan motor de cara al Dia Mundial de la Poesia, que és dius que ve. Hem convidat el Toni Romero, conocido en el mundo entero, per ser el Mario Romero. Aquest era un altre, fa molts anys, eh, l'Abro Rivero. Doncs el Toni Romero ha fet un CD que és excollaborador de la penya del Morro i com el senyor Benito feia una tertúlia una mica així, com Galàctica Surrealista, i ha fet un CD de banda sonora i poesia. És una cosa que no és molt original, i d'aquí una estona ens explicarà per què ho ha fet i com sona tot plegat. A més a més acabarem el programa parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'Eli Capdevila. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. I no me la deixo, no? Perquè amb la col·laboració, més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Repassem-me ràpidament alguns trending tòpics del dia d'avui, que hi ha hagut a Twitter, perquè Vuggies no sempre em fas una ullada ràpida, i saps què és el que es porta en aquesta xarxa social. Per exemple, avui el ple BSN ha sigut trending tòpic a Barcelona, al ple de l'Ajuntament. Exacte, destacat per qüestions que s'han decidit, com per exemple que Convergència només pactarà amb el Partit Popular les inversions de Barcelona, o altres aspectes, com que l'Ajuntament s'opassionarà el 50% de la quota dels autònoms a nous emprenadors. A veure, quan el ple SennJus, que és un hashtag utilitzat a vegades, Andrea, com... Els plans de SennJus d'Esber, de mitjament, esteu en un tòpic a SennJus, com a mínim. I també avui ha sigut trending tòpic del Bosque, el seleccionador espanyol. Ha sortit en rodada premsa i ha donat el nom dels jugadors del Barça, en concret, que estaran convocats per jugar als partits contra Finlandia i França, podem destacar si de cas que jugaran a Ciutatabaldés, Piqué, Alba, Sergio, Xavi, Niesta, Cesc, Pedro i Villa. Bé. En principi, seran aquests? Ahorades per a veure si juguen o no. Que per cert, avui també hem sabut que parlant d'esports i de futbol, Andrea, tu ets el Madrid per això, no? No passa res, és que no et pot ser perfecte. El Madrid jugarà contra... Gràcies, Dani. Ui, que difícil! Tenint tòpics, Jordi, a Twitter? Tenint tòpics, també, no, clar, i el Barça jugarà contra el Paris Saint-Germain, que... Perdona, no, perdona. És més complicat el Paris Saint-Germain que el Galatasaray. Menys que la de Juventus o... Sí, sí, no, clar, i menys que... No, l'internó, el Bayern. El Bayern, el Bayern, no? La Pella vol morre, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esber. Bé, comencem l'actualitat s'enjustem, que repassen activitats de cara al cap de setmana, que hi haurà el nostre municipi, és a dir, Saint-Germain. El cas del de Joves, avui, es debatrà sobre la banca ètica. També es parlarà de Saint-Germain, avui, sobre Salvador Escriu a la Teneu, però, i aquest cap de setmana, hi ha teatre i col·laboració extremenyo de la Casa Regional d'Extrema-Dura, diumenge, aquestes dues activitats. Per tant, hi ha activitats per a tots els gustos. Sí, i d'entrada ens haurem de dividir avui, si estem interessats, tant en la banca ètica com en Salvador Escriu, perquè la conferència ha debat sobre la banca ètica i concretament sobre el trio dos bancs que es farà avui a les vuit. A la mateixa hora? La conferència de Salvador Escriu serà a dos quarts de nou, mig d'hora més tard. Sí, és veritat, i segurament no haurà acabat, tampoc, a dos quarts de nou. Per tant, ens trobem en un altre cop, en una altra activitat que solapa a un altre s'enjust. No plou diment, no plou diment. Poques activitats que ja s'enjust, només falta que assolapin les unes o les altres, o és que no hi va mai la gent, clar, si les poden totes alhora. No passa res, tampoc, perquè la gent es queixa molt i tampoc s'ha de fer un drama. Si a Barcelona, o si només haguéssim de fer activitats soles, doncs no ho faríem. De la banca ètica avui, a les vuit del vespre, al carrer de Joves. Sí, amb la directora territorial de la zona ES del Tríodos Bank, que és un banc sostenible, i la Isabel Sánchez ve a parlar d'això, de la banca ètica, dels fonaments que calen per implantar una nova economia. És una conferència que organitza Justícia i Pau. L'objectiu de la banca ètica és administrar els diners dels seus clients de forma responsable, tant econòmicament, com social, com medi ambiental, i parteris al principi de la transparència dels vuit avui al casal. Però, a dos quarts del nou, com dius, també hi haurà una altra activitat cultural i parlant de literatura, de l'autor Salvador Espriu, perquè d'aquest any és l'any Espriu. I avui se'n parlarà a la Taneu de la mà d'Isabel Pijuán, que és professora de l'Institut de Sant Just. I és expert en Salvador Espriu, perquè va fer la seva atesina, la seva tesi doctoral de Salvador Espriu, i és l'autora de l'Antologia Salvador Espriu, narrativa, teatre i poesia. Ens assegura que portarà experiències personals viscudes amb el poeta. Això serà a dos quarts del vespre, la sala Piquet de la Taneu, l'organitza a la secció de Cultura. Una conferència per fer una passejada per la vida i l'obra d'aquest autor. Atenció, una altra activitat, teatre. Aquest cap de setmana ens visita un grup furani de fora, un primer de la sala de la Taneu, no ho sabem. La sala del cinquantanari. La sala del cinquantanari. La sala de la Taneu ha anat a la petita, perquè potser la gran... no sé si l'ho implanten. Qui són i quina obra faran? La companyia es diu Sala Cabanyes, i faran una obra que es diu EER Actrius, que és una reflexió sobre la vida de les actrius a partir de les converses d'un estudiant jove de teatre, amb tres actrius, una diva internacional, una estrella de televisió i una directora de doble atge. És una obra de Jose Maria Beneti Jornet, i la companyia Sala Cabanyes dintre en diumenge a les set, a la sala del cinquantanari. I aquí hi ha una obra d'en Agostín Agostín, que és un actrius amb l'anelisaran, i la Silvia Munt, em sembla. No, Silvia Munt no, eh?, qui hi havia? Eren els grans actrius. La Sardà em sembla que també hi estava... Sí, per un fet. Per tant, l'obra de teatre es podrà veure aquest diumenge. I acabem amb una altra activitat! La Casa Regional d'Extrema Dura! Efectivament! Perquè aquest diumenge ja ha cocit extremament. Sí! Hi ha una de condiment que no veig, eh? El que passa és que ja no us ho hi podeu apuntar. Perquè ja no t'encanta la presència, però té una idea. 270 persones. Perdona, et poses el cosito a la boca i ens el treus, no? Home, sempre podeu anar allà a olorar. Quantes persones s'han inscrit, dius? 270. Allà davant del cas. Allà davant del cas. Serà diumenge a dos, quatre, tres de la tarda, l'experiment del cas del de Joves, i hem pogut parlar amb el Manuel Zapata i ens explica el president de la Casa Regional, el cosito s'ha de morcillar amb carmes. Ha parlat avui a la ràdio? Sí. Podem escoltar algun tall del president que ens expliqui una mica què és el que porta el cosito? Si com que ja no puc apuntar, potser el faig jo la meva, aquest diumenge. Si el vols buscar, es diu cosido Casa Regional. Sí, cosido. Original. No. Casa... Comença per T. T, sí, però no... Ah, sí, sí, sí, perdona. Garbanzo, patatas, costillas, pilazos... Tercer do, casi lo porta todo, menos las pezuñas. Morcillas, chorizo, tocino, carne... Normalmente se hace todo junto, pero nosotros, porque eso es una comida muy fuerte. Nosotros lo que hacemos es que la morcilla y eso la cocemos aparte. Y entonces la hacemos aparte y los garbanzos quedan un poco más suave. Más suave, sí. Sort que els garbanzos queden más suave, perquè, escolta, amb tot el que hem escoltat, en fi, això serà aquest diumenge que, com diem, ja no hi ha places disponibles, però sempre, com dius, tu no, Cristina, o no. Andrià es pot anar a olorar. Amb això ja t'alimentes. Passem ara a la subsecció... No, no, aquesta no és la música. Té una cosa. El documental del mes! Efectivament, aquest dilluns toca documental a la sala cinquantanari de la Taneu de Sant Just i es tracta de Cuccio, que es projectarà dilluns al vespre i tracta de la lluita del col·lectiu homosexual Uganda, que es farà gràcies també a la productora Paral·lel 40. Andrià, què més ens pots explicar d'aquest documental? Ha de ser un documental molt dur. Segons ens han explicat també, des de la productora, perquè Cuccio és el terme que s'utilitza a Uganda per definir el col·lectiu gai, l'ésbic, bisexual i transexual. I és un documental que explica l'experiència de l'activista ugandès David Cato en la seva lluita contra l'homofòbia i a favor dels drets de les persones homosexuals. I diu que, de fet, el 95% de la població d'Uganda està en contra de l'homosexualitat. El Parlament també, evidentment, fins i tot. I el documental també parla d'un projecte de llei que es va presentar al Parlament d'Uganda l'any 2009 i que encara s'està debatent, que demana la pena de mort o cadena per pètua pels homosexuals. Deu-n'hi-do. La veritat és que des del nostre punt de vista, amb la societat que vivim aquí a Europa, ens queda tan lluny en això, tan lluny que sembla mentida que pugui passar, però, evidentment, passa. Alguna cosa més sobre aquest tema? Doncs recordar que la projecció del documental serà dilluns a dos quarts de nou a la sala del cincuantanària en versió original amb anglès i ganda, que són dels diomes d'Uganda, amb subtítols en català, i l'entrada general són cinc euros, però pels socis de la Teneu, doncs tres euros. Bé, comencem a escalfar motors, canviem de tema, i comencem a escalfar motors també deia, de cara al dia de la poesia, que ens ha agradat molt aquest any aquí a la penya del Morro. Ahí parlàvem l'Ernau, avui ens visitarà el Toni Romero, que ha fet un cede de poesia i van de sonores, i també ara em volem parlar, perquè estem omplint una mica el 8 que ha deixat i que té faima. Veu la professora de la Generalitat de Catalunya, que parlava de cultura, amb tot el que feien, llavors l'hem d'omplir una mica nosaltres, que aquest mes es toca a ràdio d'Esvern. Sí, doncs vam passar per les diferents ràdios de Catalunya, que van de parlar de coses culturals, i nosaltres ho fem aquest mes. La setmana que ve és el dia de la poesia, i serà un dels actes més destacats de Sant Just, el que hi haurà, em sembla que és a les 8 del vespre, a l'Ateneu. La regidoria de Cultura ha encapçalat aquesta festa, però, al darrere, hi ha la col·laboració i participació de nombroses entitats del municipi, no, Andrea? Sí, com era l'escola d'escriptura de l'Ateneu, hi ha el centre d'estudis Sant Just Tengs, i, com deia, l'acte central es farà a l'Ateneu. Dijous de la setmana que ve, és llegir el poema que es dedica a aquest any al dia de la poesia, perquè és una obra de la poetesa de Tortosa, Zora i de Burgos. En vull llengües, llegirà, eh? Sí. I s'ha traduit de fet amb molts més idiomes, però aquí, Sant Just, es llegiran aquestes llengües. Hi ha molta gent que quan ja comença el cinès ja s'atgegarà i parxarà, no? Potser l'han sentit abans en català o en castellà. Segurament, ja ho ja s'hauran d'anar parlant. Perdó, perdó. Durant l'acte del dia de la poesia, Sant Just es llegiran també poemes d'autors diferents, entre ells de Salvador Espriu, ja que aquest any és Priu, l'any del seu centenari, de la banda de Salvador Espriu, també hi ha molts autors catalans que són protagonistes d'aquest any i que estan passant una miqueta de desapercebuts. Com, per exemple, la Joan Arrasfall, que aquest any fa cent anys i que encara és viva, i que viu aquí sent feliub, i molts més autors. Doncs també es dedicarà a algun espai d'aquest dia de la poesia per parlar dels autors. El nostre, Joan Marguerit, benvolgut. No sé si celebrar algun aniversari important, però fa res ha publicat un altre llibre, potser també... Has llegit alguna cosa, no? M'imagino. Doncs això serà dijous a les 8 del vespre. En el llibre t'aneu? Vinga, Andrea, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Viva les Vegas, que és una mica ja el resum de... que ve aquest cap de setmana. Viva les Vegas. Voleu estar més informat del que passa sent just? i a partir de les set, els enjuus, notícies... Adició, bé, es prendré, bones tardes. Bé, sí, aquí vinc, continuem en directe a la penya del Morro, i tot seguit, de fet, ja està entrant ara mateix, l'estuïn número 1 de la ràdio, el Jordi Roca, per parlar-nos de cinema. Que m'he acompanyat avui d'Eli Capdevila. Jordi Roca, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Jordi, com estàs? Molt bé, molt bé.Avui la gent està contenta. Jo no sé si serà el sol, si és que ve el cap de setmana, però és diferent.És la primavera, aquella poc d'hiàres. I també teníem nosaltres l'Eli Capdevila, Eli, bona tarda. Molt bona tarda.Hola, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. I, a més, d'aquí una estona, repassarem la secció Història del Cinema, Cristina, els invents que hi va haver abans del projector. És molt... Sí, serà molt interessant. Sí, sí, molt... Molt curiós. Com a hi ha molts coses, eh, per parlar?Per això et dic bé. Comencem la destra de setmana amb la pel·lícula Anna Karenina, que és una adaptació, lògicament, de la novel·la mítica de Jordi Lautó. De Tolstoy, home.De Tolstoy, clar, era per veure si estàs més atent. Que es pot explicar d'aquesta pel·lícula? Que no tens preparat el tràil, per això estàs aquí sent temps. Que es pot explicar d'aquesta pel·lícula, va. A veure, com t'ho has dit, és una nova adaptació de l'obra de Tolstoy, que en aquest cas la dirigeix el director Joan Wright, que és el... per qui no sabia qui és, el director de la pel·lícula Orgo y Prejuicio, que les de la sauca ho sona, no? Li han donat perquè va fer Orgo i Prejuicio i van pensar que l'època és més o més la mateixa, vols fer-ho tu. En aquest cas, per qui no s'hagi llegit l'obra, en situa a Rússia, una dona d'altra societat, que és la interpretada per la que era... Knithley, és que, a mi, el cognom aquest no em surt mai. Jo dic Knithley, però no... Si era Knithley, és molt complicat, és molt complicat. Què vol dir? Home, pirates del carifre. Ah, vale, vale. Doncs aquesta dona està casada, que és de l'altra societat, amb Karenin, que està interpretada pel Jutlow. Aleshores, aquest home treballa com un funcionari, i espira pujant l'escala de poder del govern ross. Què passa? Que el germà té... Jo sé que aquesta part no vaig arribar ja. Home, et vas quedar aquí, no vaig quedar aquí, i et penses, uf, què val, que a mil pages no s'encara. No, el que passa és que el germà de la Ana Karenina té problemes maritals amb la seva dona, perquè li ha sigut infidel. Aleshores, la Ana Karenina es sofareix voluntària a intentar solventar aquests poders. Vols que escoltem el taller?Sí, va. Sí, ja... Uf... Esto es amor. ¿Crees que dejaría que te llevaras a mi hijo? Eres una temperpada, una mujer sin honor. Es eso lo que quieres. ¿Acaso sabes lo que quieres? Bueno, en fi, si us agrada que en dia això no aneu a veure aquestes pel·lícules, perquè és el contrari, no?, del divertinatge sexual d'aquests programes. Vull dir, aquí tot és com recatat, d'on mentalitat s'encara de conservadora. A veure, és una mentalitat recatada, però ells, precisament, no, és a dir, perquè la protagonista se'n va per intentar ajudar a solventar els problemes maritals del seu germà amb la seva dona, perquè és infidel. I ella, finalment, en aquest viatge, per parlar i arreglar aquests problemes, li acaba també sent infidel al seu marit i enamorant-se de veritat d'un home. Home, divertinatge hi ha el que passa que la societat, en aquella època, no parmatia. El canvi de segle, el canvi del 19 o el 20, és precisament una època bastante loca. Ah, vaja, doncs que... No estàs al cas.No, no, perdona. Escolto una, és que per l'amor és sufrimiento, l'amor és passar-lo val. Dic, bueno, doncs escolta't tu. Bueno, però també diu, ai, ai, és tu l'amor. Ara m'interessa això. Aleshores, això, jo crec que és una pel·lícula que està molt ben feta, que ha de tenir molt de pressupost, perquè el nivell d'imatge està molt i molt bé, però, sincerament, jo crec que es podrien haver esforçat més en la profunditat del guió, que sí que té en canvi la novel·la de Tolstoy. Per tant, no les recomanes, no? Home, és entretinguda, està bé, es pot recordar una altra vegada d'aquesta obra, però jo, sincerament, com a argument... Home, queda una mica fluix. Passa'm a la següent pel·lícula, que també s'estrena. Wee, Jack el caza gigantes. Oh, my God. Estàs aquí. No. Para, para, para. Ara, para, para. No, Jordi, pasala. Latines, home, és un homenatge al papa francès primer, que és latí, no? Clar. És francès primer. Jo la dic francès primer, perquè si els altres es van deixar dir primers, aquest també, no s'ha d'agafar. Però perquè hi havia un segon i un... Va haver-hi un, ara no me'n recordo. Per arrosse, sí. Temp, temp, temp. Una cosa que passa. Què no ho dic? Veient el percat que s'ha originat amb tot plegat, prefereixo que escoltem el trallet. En versió aquest, llatina? Vinga, va, llatina, més igual. Ah. Vinga. Estàs aquí. Estoy bien, Jack. Al comandant i al farzamentet també. Yo estoy ganada. ¡Están listos, hermanos! Vamos a cortar dos empedazos, ¿cierto? ¿Conozco una sanidad? Haces que todo suene tan simple. Soy un simple granero. Para nada. ¿Quién eres? Soy Jack. No es parro, per això, ¿no? No, no es Jack es parro. De eso sale mejor de lo que esperamos. Bueno, pinche, wey, no mames. Esto que es un pendejo. Sí, un film de aventura fantástica dirigida por Brian Sanger. ¿Sabes, así parran así? Sí, que parran en llatí. I de què m'ho vols dir? No és llatí. No és llatí, perquè el llatí és el que el va ticar l'altre dia i va sortir doblegat. El que parlaré és espanyol-americà, que se'n diu. Llatino-americà. Espanyol. En fi, com català la lleire, doncs espanyol-latino. I de què va estar a Muvi? Si tots heu vist el clàssic conte de les mongetes màgiques, saps quines, doncs és això. És una adaptació una vegada més d'aquest conte. En aquest cas, el protagonista és Jack, que és un renger i s'haurà d'enfrontar al món dels gegants, que fa molt temps havien concarit la Terra. El que passa és que els van expulsar i ara tornen a intentar concarir de nou la Terra junts el que haurà de fer el Jack és parar-los i ho veurem si ho aconseguirà. Recomana aquesta pel·lícula o no? Per què la recomana? És una pregunta trampa. Per què la recomana aquesta pel·lícula? Home, jo aquesta pel·lícula la recomano, però un poble que s'havia infantil, preadolescent, fins i tot, però bé. Doncs jo aniré a veure-la. Va a cercar el protagonista així més conegut de la pel·lícula, és Iwan McGregor. Ah? Sí, molt bé. Pasem a la següent pel·lícula, que és el xico del periódico, el trailer, que serà amb... Un idioma, bueno, esperant-ho. Un esterió, un esterió. Recoge los cosas, nos vamos. No quiero vivir. Espanol Neutro. El Charlotte está por voluntad propia. Tengo que sacarla de keyword. Si vuelves a ponerme la mano encima, te pasaré. Nadie enterrajará el culito. Venga, que has venido. Tengo lo que quieres. Jack, és tan així que l'he jodido. Te cacan de provocarme o te quitar o rechijo de puta. ¡Vamos, vamos! ¿A dónde vas, chico del periódico? No podrás escapar. Aquest és un trailer dirigit per l'Idaniels, que, en el seu dia, va estar nominat a l'Òscar com el millor director pel film prejuició, no? Sí, exactament. En aquest cas, la protagonista és la Nicole Kidman, em sorprèn una mica en aquest paper i jo crec que no estem... Així com de Barbie, un poco de radio, no? Sí, està bé. O sigui, un actriu que ja té un recorregut en el món del cine, que estem acostumats a veure-la fent, en aquest cas crec que aconsegueix variar, i això sempre és un punt positiu. Jo no sé l'Elli, però a mi aquesta pel·lícula... És una mica inclassificable, una mica extravagant. Sí, jo crec que és una... bueno, no... No, no, no, digues-ho mal, Eli, digues, digues. Jo crec que és una pel·lícula que potser... té com molta expectativa, el director crea molta expectativa, perquè és el de preixos... i en els actors que també creen tens com expectativa, certes, no? I després resulta que el guió et deixa absolutament fred, penso, que et deixa així una mica descol·locat i que no sé si, al final, acaba sent tot el que esperaves. De fet, la pel·lícula ha tractat un periodista del pastijós diari Dead Miami Times... No sabia que era tan pastijós, però... Sí, a la pel·lícula sí. Ja en sent que acaba d'abandonar els estudis universitaris. Jordi? Sí, i viu en una altra ciutat, aleshores, el que passa és que per investigar una mica el que passa en aquella ciutat, el seu germà periodista torna una altra vegada al seu poble i li demanen al seu germà petit, que és el Zac Efron, el de la saga de Hacker School Musical, que, Revy... Pobre, està fatal, en el món del cine, el Hacker School... Sí. Jo només el conec com... És l'ex de Demi Moore? Ex de Demi Moore, el que és el cotxe. No, no, no, no. És el cotxe. Però s'assemblen una mica, no? Són així, de l'estil? No, home, el Zac Efron, jo diria que és el teenager, i l'Aston ja té 30 anys, és de l'altor dia. Cristina, gràcies per tirar-me un cable, però vaig que no... No duraré això, eh. Cada perfil són semblants. Home, si hi poden, de perfil, i amb poca llum, s'assemblen. Aleshores, el que passa és que el noi aquest, rebrà la Nicole Kidman, que és una dona que intenta escriure cartes i salva els homes que estan al corredor de la mort. A partir d'aquí, neixerà una història d'amor, un triangle amorós complicat, que em sembla que acabarà amb un final una mica tràgic, però bé. Final, no se pot decir. Home, perdona, si hi ha una que està condemnat al corredor de la mort, segurament acabarà amb un final tràgic, segur. Mmm! En fi, passem a la següent pel·lícula, que també es estrena. Avui, Hermoni Corine, ens presenta un drama adolescent. Atenció, aquestes sé que t'agradaràs especialment, Jordi. Me llamo Alien. ¿Y qué haces aquí? Os voy ahí dentro. ¿Pareceis buena gente? ¿Te expulses d'ormelles? ¿Por qué nos fíais? No se entén, ¿no? Los joves. Actos. Tengo dinero de sobra. He hecho todas las cosas ilegales a vidas y por haber. No te conozco. No sé lo que quieres de mí y de mis amigas, pero te dirías dejarnos un poco. Tengo un mal presentimiento con todo esto. Venga, ¿estáis de vacaciones? ¿Estáis piradas? ¡Al suelo, hijo de puta! ¡Al suelo! ¡Mira, qué juguete! Va, monosa, que en dia, Jordi. Ja està. Aquest trailer que hem escoltat de la pel·lícula Spring Breakers... Perdona, és aquell cartell que passa en quatre noies. Sí, sí, sí. Exactament, és una pel·lícula en les quatre noies passant pràcticament tot el film en bikini, i on tenim el guapudetón, que en aquest cas és el James Franco. Per tant, ja tenim el reclam per anar a veure la pel·lícula. Com t'ho ha dit? Per la part d'ú. Com que paro per mi. El reclam, quin és? Els dos. El cartell en quatre bikis. Per aquells que volem veure les noies d'Espollàs. Tenen les quatre perquè volguin veure el noi guapo. Tenen el James Franco. En aquest cas, tu, com tu ho has dit, és un drama adolescent, en el que quatre noies que miren cap al camí de la delinqüència per intentar recaptar diners per anar-se a la gran festa de la primavera, que és Spring, es diu així. Aleshores, allà... Perdó, perdó, perdó. Per tant, de cop i volta de terra. No dic això, dic que l'argument és, per anar a la festa de la primavera, anem a robar quatre corretes. Sí, exactament. Però això és el principi de la pel·lícula. Arribar a l'espí forre... Ja és quan es queden en bikini. Exactament. Després, fins aquell moment, res, deu minutets. Ah, valdor. Per allà arribar a l'escena crucial. Aleshores, arribaran a aquesta festa, el que passa és que la policia les atindrà a pertinència de drogues. Un cop allà, el James Franco, les salvarà, les conquistarà i les portarà per lloc més salvatge que et pots imaginar. Bé, doncs aquesta pel·lícula... Bé, a veure, perdona. A veure què passa. Que el lloc més salvatge que et pugui imaginar és molt salvatge. Per això, a veure si està la teva expectativa. No, jo crec que no. Per això passa una pel·lícula que també s'estrenarà... Per cert, que les actrius... S'anarà millor, eh. Les actrius que també són de la sagaja qüestió musical, entre elles, la Selena Gomez. S'han fet grans en aquestes noves, no? I ara passen aquest tipus de pel·lícules. Passa molt, no? L'actriu adolescent, que ha estat Rony O'Honna Montana, de Walt Disney, i després ja arriba l'època de les drogues per elles i tot plegat. De fet, aquesta de Harry Potter, ara també està fent una pel·lícula que s'estrenarà d'aquí a no res, que també fa de xica supersexi i, bueno, de un i dos. Sí, per cert, que en Mawatson, al final, que hauríem la setmana passada, ha renunciat a participar a la nova pel·lícula de Cinecienta, per tant, sí que és veritat que abans cap aquest camí. Bé, atenció a pel·lícula Amor i Letra. Avui, el protagonista de Com o Conocia Vuestra Madre és el director guionista i també protagonista d'aquesta comèdia romàntica de la setmana. Escolta'm el trailer Amor i Letra's Love and Letters. ¿Qué coño estás haciendo? No lo sé. Nadie se siente adulto. Ese es el secreto. Nunca he conocido a nadie en que en confiar. Hasta ahora. Tengo 35. A mí no me importa. Me importa. No me pongas una armadura a ese corazón blandengue que tienes. Lo que me gustaba de estar aquí era sentir que todo era posible, que saldría de la universidad y podría suceder cualquier cosa. Luego sales y lo que pasa es la vida. ¿Me estás diciendo que me prepare para fracasar? No, una carrera de letras solucionará tus problemas. Gracias, emocionada, eh, amb la pel·lícula de la comèdia romàntica de la setmana. Sí, Amor i Letra's. El protagonista, com t'ho has dit, és el Josep Radnor, que és el que coneixia vostra madre. L'argument, a mi, és molt fluix. En aquest cas, ell és un treballador, com qualsevol altre, que té un futur insèri, i decideix tornar a convidar pel sopar de prejuvilació del seu professor, preferit de la universitat. Allà coneixerà una noia de 17 anys i s'enamorarà. I a partir d'aquí començarà una estrella romàntica complicada, perquè la diferència de data és considerable. Els trailers de les pel·lícules romàntiques són igual, i estan fets igual des del mateix patró, des de fa anys. I per què no t'espistis? Quan vas a la cinema és car, i llavors tu, quan sents això, ja dius pel·lícules romàntiques. Vols veure aquest tipus de pel·lícula? Doncs ja ho tens clar. Passem a la següent estrella d'avui. Pequeñas voces, pequeñas voces. A mi m'he costat a veure cuando mi papo añada a los marranos porque los empiezaban. Espera, abans de que diguis res, ni una burla, eh? No, no, no, no. És una cosa molt seriosa. No vols que burla? És un documental. A mi m'he costat a veure quan mi papo añada a los marranos porque los empiezaban a brincar y a correr. ¡Oh! Ui, marrolló, eh? Jordi, què documental de què va? Jo no m'he parcat de gaire, eh? Amb els tràilers, ja t'ho dic ara. Com els tràilers han de ser l'arromàntica i que l'has vist de seguida? Sí, jo ho he vist. Jo estava aquí l'espectativa al final i no va passar res. Home, si ha passat, ha canviat la música, ha sentit un silenci... Bé, en aquest cas és un documental del director Jair Eduardo Carrillo, que ens presenta la història... Jo diria bastant tràgica de com és la vida a l'interior de Colòmbia i com, a través de la història de deu nens, han tingut que migrar per la por, la violència i les armes cap a la capital. Aleshores, ell ens ho presenta d'una manera molt afable, perquè ho fa a través dels dibuixos amb el que han fet els nens, però, poc a poc, es va desenvolupant una història real que sorprèn negativament a tots. De fet, dius que és una pel·lícula del documental d'animació. Sí, sí, sí, perquè ja et dic que està fet a través dels dibuixos, dels propis nens que són els testimonis de la pel·lícula que són nens d'entre quatre i deu anys. Ve, doncs ja sabeu, aquestes són les estrenes d'avui. Si voleu una, quina recomanes Anna Karenina, ja que el caza gigantes, Amori Letras, pequeñas buses, Spring Breakers o El Chico del Periódico? Home, jo penso personalment, és una opinió, com sempre, molt subjectiva, que aquesta setmana la cartella és una mica fluixa. Si jo m'hagués de mullar, potser ho triaria. La Anna Karenina potser és El Chico del Periódico, no sé de res. I tu, Ellie? Jo, Spring Breakers. Les expectatives són baixes i, llavors, sempre et pots sorprendre. I tu, Cristina... Amori Letras, no? Amori Letras, eh, Amori Letras, molt bé. Tant baixes, ni res. I això és el bo de la cartella. Bé, passem ara a les notícies de Hollywood. Comencem parlant de Colin Treborow, que qui és aquest home per la gent que no... Jo sí que sí qui és, eh, però per la gent que no sàpigues. Qui és? Qui és? No, per si t'ho pregunto. No, però si tu saps qui és, qui és. Ah, per si t'ho pregunto. Per això resalto el nom d'aquest director, perquè ningú el coneix. És un director novel·li independent, que només de moment porta una pel·lícula de les seves esquenes, que va ser Safety Not Guarantit, però bé, no la coneixerà ningú perquè no està dins dels circuits comercials. El que s'ha fet famós o el que serà famós d'aquí pocs dies és perquè a un nivell serve pictures l'ha contractat per fer-se càrrec de la quarta entrega de Jurassic Park, un film que rodaran 3D i que s'estrenarà el juny del 2004 a les sales norte-americanes. Clar, jo em plantejo les plantes. Potser és una mica inaccessari a una quarta part de Jurassic Park i dos per tots els amants de les 3 primeres, un director com aquest, no ho sé, si estarà a l'altura. Si poden haver-hi diverses d'estàrguers, perquè no ha d'haver-hi una altra... Jo no estic a favor de la que hi hagi diverses d'estàrguers. No, però mira-te que les majors tiren a explotar tota la pasta i a tirar de les grals... I els que funcionen, de les de tota la vida. Que passi, clar, contractar un director novel·li independent per a un film que, en teoria, té tant d'est, no ho sé... És baratet, no, perquè per ells és baratet, i aleshores així risquen poc en aquest sentit. Es gasten pocs quartos amb això, i aleshores poden directament arriscar més amb els efectes visuals o amb el que sigui. Potser la treuen en vídeo també directament. Ah, sí, també pot ser. Aquestes coses també passen. Jo no sé si aquestes altures de la vida a Jurassic Park... fan proves d'aquelles, es veuen que el públic no funcioni, i te la treuen en vídeo. En fi, més notícies. Verónica Mars, a petició popular. Sí, que està molt bé, això. És a dir, que Hollywood sufa si mirar i estigui molt atent a aquest tipus de propostes, perquè Verónica Mars és una sèrie molt popular de la televisió, que fa anys que intenta estrenar la seva pel·lícula com a punt i final a la sèrie. El que passa és que no trobava finançament per tirar-ho endavant. Aleshores, el director de la sèrie la protagonista, a ell mateix, van treure una campanya de crowdfunding per recaudar 2 milions de dolors per poder tirar endavant la pel·lícula. Sí, bueno, sí. No, no, escolta'm, és que ja els tenen. Ja els tenen, sí. Dos mil i un to de doles. Ja hi ha pel·lícula, ja està confirmat. Aquest mateix estiu es comença a rodar. Tenim un expert en crowdfunding, el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Vostè, com valora que... El crowdfunding, clar, si no ho esperes. A mi m'he quedat amb micromassanatge i tot plegat. És la hora que des d'una web ha gent recaudat 2 milions de... Més, ja. Més de 2 milions de dolors en pocs dies. I aquí, per exemple, algú que vol fer una obra de teatre, i per fer 1.000 euros, les massa putes. Parlen clar. Com ho valora, com ho valora? Jo ho valoro força positiu, a mi. És una cosa, una iniciativa que hem pres des de... Però què dius? Què dius? Escolti, escolti, escolti. No volia anar a un accident nacional. No, no, no. Ja m'he equivocat. Passem més notícies. Warner Bros, prepara un film sobre l'Amstron. Sí, molta mandra. Molta mandra. Perquè la majora contractada a G-Rouge para que dirigeixi un projecte se'n treta en aquest escàndol del dupatge, de l'Amstron. El que passa és que, justament, para Montpixos ja està treballant en un projecte sobre la mateixa història, sobre un piòpic de l'Amstron, sobre dos i mai millor dit de l'Amstron. Escolta'm, si d'ara, que anem fets 23, si se n'acaba d'estrenar una ara, perquè... És que s'estrenaran les dues a la mateixa hora, que fa... I en Ifienta, també, i en Blanca Nieves, no? Escoltant, doncs l'Arral, també. Qui farà d'Opra? Se'n sabe allà o què? No, encara no se sap. Perdó, perdó, perdó. Volia dir... Volia dir Whoopi Goldberg, volia dir. Perdoneu, perdoneu. Jo la fitxaran amb ella. Diu que el crofònding d'això de l'Amstron la fan els camells. Vinga, passem a l'altra pel·lícula, que també... Em parlem, que és Calli, que és David o Russell. No, és la pel·lícula, és el director. David o Russell. No, són dos, no. És un és un. Repeteix-ho fórmula, no? Sí, és molt curiós, David o Russell, que va estar nominat als Òscars en aquesta passada d'edició, com a millor director, per la pel·lícula de Bueno de les Coses. Ens hem entrat avui que el seu nou projecte ha contractat els dos mateixos protagonistes que ja van optar a un Òscar per aquesta pel·lícula que ell va dirigir, és a dir, de Jennifer Lawrence, que finalment va guanyar, i el Bradley Cooper. És on de l'escola, si una cosa funciona, no la toquis. Exactament. A més a més, que la pel·lícula ell pretén que s'estreni el desembre de l'any que ve, així que el millor es repeteix als Òscars. Perdó, el desembre d'aquest any. Ah, va, això et diria una producció ràpida. Atenció, parlem de Walt Disney. No, no, no, no. Era per si algú estava... Dormins, eh? Vostè sap com tocar la fibra. Exactament. Disney continua rentabilitzant el seu... L'Encari, a més a més. No, l'Encari és ja a l'abastrana. Ja arribarà a l'altra, sí, espera. Però bé, la versió oscura de Peter Pan... No, no, no, no, no tenim cap versió oscura. És tot molt neutre, sí. En aquests que farà una segona part, ja, ja ho ha anunciat de Oz, un món de fantasia, perquè en aquest primer cap de setmana ha regaptat 149 milions de dòlars, cosa que no és captuntària, no es va dir per tant, des de Disney, ja han dit que hi haurà una segona part. Han anunciat, a més a més, que faran un remake de Centicienta, i també que pretenen fer en 3D la vella i la bèstia. I la part de la bèstia fan en 3D. Tota. Parlant de bèsties, Pedro Almodóvar ha triomfat aquest cap de setmana amb los amantes pasajeros, perquè m'agrada la crítica... Se l'han carregat. Se l'han carregat de la veja. El públic sí que... I els del Pronto l'han deixat dir. I els de la Ola, no? Ja em diràs tu. La secció crítica de Disney de la Ola és una referència per a l'espai d'aquest programa. Ha fet molt de taquilla, dius, les amantes pasajeros. Ha batut el seu record en un primer cap de setmana, per tant, la crítica de tots els crítics de cinema, sembla que el públic sí que l'ha recolzat. En aquest cas, en el seu primer cap de setmana, el públic ha recaptat 1,86 milions d'euros. I, així superant el seu record, que va ser el 2006, amb Volbert, amb 1,75 milions. Bé, i acabem parlant de Steven Spielberg i la saga que ja ha començat de Tintin, perquè es prepara ja la pròxima entrega. Doncs sí, dos anys després de l'estrenada les aventures de Tintin, el secret de l'unicorn, que també, com que va ser un èxit de taquilla, hi va recaptar 373 milions de dolors arreu del món. Ens ha fet ver cap a mi. Sí, sí, sí. El director de la cinta, que és Steven Spielberg, ha dit que ella no serà el director, si serà el producte executiu, però que ja es prepara per al voltant dels Nadals del 2015, aquesta nova pel·lícula que intentarà fusionar dos dels llibrets o dels contes de Tintin. Quins són, això se'n van? No se'n van, diuen, per la xarxa, que seran les set voles de cristall i el Temple del Sol. Ah, home, clar. I ara una història. Sí, una història, que primer hi havia 700 difícils que estaven com mig bojos, no? Intinòlegs, no? Els hi tiràven una boleta de cristall. Sí senyor, sí senyor. Que els hi donava un... Home, perdona. Amb uns dolor. Hi ha molt de sucar la trama, sobretot amb el capitajador i les llames del Perú, que hi ha molts gags recurrents. Molt gracs. Hi ha un espot que hi ha aquest gat. Ah, sí? Sí. La Xama queixama. No, és un d'un cotxe. El mateix treu el tema i se'n volia com un altre tema. Els dius teus! No ha vist un espot que és d'un cotxe, que surt un que diu... A partir d'ara només tindrà una mascota, no sé què, i la mascota és una llama. Ah, sí? I la llama li fot un escopinada. És veritat, això és d'erger. Però com sempre, la publicitat vostè serà millor que ningú, però la publicitat és plena de jocs comuns i cuopis. Jordi, alguna cosa més sobre el cinema aquesta setmana? La setmana ja està bé. Molt bé. Doncs Jordi, moltes gràcies. Ara passem a la secció Història del Cinema. Per Jordi. I és que, des de la setmana passada, amb la Cristina Vargas... Cristina, bona tarda. Bona tarda. L'havia vostè, senyor Vítor, que no ho sabia fer a la secció. No, ara... Jo li dic que vigili, perquè igual que vostè diu d'història, jo ho vaig veure d'estrena. En fi, jo li demanaria, senyor Vanito, que sigui respectuós amb la secció i amb la Cristina. Molt respectuosa. No, però em pot ajudar, Jordi. Ah, sí? Tu m'he deixat un. Jo ho faré per defensar-te. No, no, ui, tu sabràs on els triques. Vaig conèixer el cinema mut. Avui encara no arribarem al cinema mut, perquè a partir de la setmana que ve, ja començarem amb les primeres pel·lícules i l'inici de Hollywood, però avui repassem una mica els inventors que hi va haver abans d'arribar el que s'anomena cinema. Comencem per un dels primers invents, que va ser... Les pel·lometres. No, que va ser la Cambra Obscura. No vull broma, senyor Vanito, ja li dic ara. Per què és això de la Càmera Obscura? Si us en recordeu, la setmana passada vam parlar una miqueta dels tapisos aquests que es feien en diferents tel·les i colors, que es reflexaven a través de la llum i de les ombres que es podien fer amb les mans. A mi, invent, diguem-ho d'alguna manera, seria la Cambra Obscura. Es tracta, en principi, d'una capsa totalment buida, tancada, que té només un petit forat, per on pot entrar la llum, i si fiqueu davant qualsevol objecte, un aparell o qualsevol cosa, aquest dibuix o objecte es reflecteix a la banda contrària de la capsa d'un telforat. Però la curiositat és que... La màgia del cine, no? Sí. La curiositat és que es reflecteix de manera reduïda i invertida. Mmm... Aquest va ser un dels primers invents que van surgir, podríem dir, del cinema, que qui vulgui, pot entrar a la nostra pàgina de Facebook, Jordi, perquè ho tenim penjat, les passes de com es construir-ho. Ah, com construir-ho? Sí, és molt interessant. És una dels invents més fàcils, per què? Perquè la resta ja comencen a ser una mica més elaborats i complicats. Per fer una família, també. Hi ha l'iPad i el mòbil, i potretes fer coses artesanes. Sí, sí, sí. Perquè un dels següents invents va ser el panorama. Què és això del panorama? Aquí entremgeu una miqueta en el que seria la fotografia. Seria com un tapis gegant, que em voltava tota una sala, amb dibuixos. Va tenir molt d'èxit, sobretot als Estats Units, perquè ho van fer de manera que tingués moviment. Ah. Per tant, ara, si continuem una miqueta més endavant, podríem passar a la llanterna màgica. La llanterna màgica? Sí, que seria una combinació entre la càmera obscura i el panorama. Ah. A data del segle XVII, i és el primer aparell, diguem-ne, que transporta una imatge cap a l'exterior. Bueno, el seu nom ja ho indica, no? La llanterna màgica, més o menys, va per aquí per les teves. Però no anava amb piles, aquella època no hi havia piles. Només faltaria, Jordi. No ho sé. Seria el mateix que la càmera obscura, que es tracta d'una capsa, no amb un focus de llum a l'interior, que permetia projectar imatges fixes. En un primer moment va ser una única imatge, però posteriorment van incorporar dos o tres imatges de l'hora. I llavors, més endavant, sí que van aconseguir, no? Doncs que aquestes imatges tinguessin un moviment. I ja podríem començar que serien els primer passos, no?, per el que seria el cinema, telecomal, coneixem ara. M'agrada molt un invent que ve a continuació, que es diu el Sotropa. Pel nom, o...? Pel nom, pel nom, perquè no sé què feia, però pel nom ja dius. Igual que la productora del Francis Ford Coppola. Es deia Sotropa? Sotropa. La productora venia d'aquest invent. Aquest invent, Cristina, de què tractava? Va ser de la capsa a un cilindre. Seria un cilindre amb diferents forats, on anirien ficades diferents fotografies amb moviment. T'explico, perquè això dels fotografies amb moviment, suposo que us despisteu una mica. Us imagineu una persona corrents, no? Sí. Quan corre una persona, fa diferents moviments. Doncs si fas, diguem-ne, 12 fotografies per segon, captures que descunden els moviments. Ah, sí, com les de les fulles. Hi ha diferents dibuixos, i quan les mou les fulles, veus el moviment, doncs seria una cosa molt semblant. Això és a les botilles dels museus, com el que es mou caixa. Hi ha tot de coses d'aquest estil. Segurament, si aneu allà i pregunteu per uns o tropos, no sabran què és, però si dieu... És allò que passes pàgina ràpid i és el moviment. I diuen, ah, val, tens d'allà, al costat dels cilindres. No pots allà anar. Quan aquest cilindre rodava, era capaç de fer l'efecte òptid que les imatges tenia moviment. El mateix que has dit tu amb les fulles i les mans, de passar-ho, però més elaborat, evidentment. D'aquí podríem passejar si de casa el praxinoscopi... Home, i tant, per favor. Qui és el mateix, l'únic que tenia miralls. Ah. Sostituien les renures per miralls. De manera que aquests miralls reflectien les imatges cap a l'exterior. No confondrem el calidoscopi, senyor Benito. Una cosa és el praxinoscopi, i l'altra és el calidoscop. Quina diferència hi entra, un i l'altre? El calidoscopi vol dir veo formes boniques. Veig formes maques. És calidosco... Bé, calidoscopi. Si que són les 3 o 14 maneres... 3 o 14 maneres de veure-ho. Maneres de veure-ho, eh. El calidoscop és aquell tubet, que pot ser l'ull, vagirant... Hi ha uns mirallers, hi ha uns trossets de vidre, uns avalors... Sí, sempre és algú que s'ha trencat, no? Sí, és alguna cosa. Algú que s'ha trencat a dins o per un maluz. Si de casa arribem ara al màxim exponent del cinema... Per anar més a dir, el màxim escopi, digues-t'hi. No, Jordi. És el praxinoscopi per on gran. Passem al 1896 amb els germans Lomíez. Home, i germans el ve. Un aplaudiment, no? Un aplaudiment. Perdona, però s'ha deixat abans el kinematoscopi. El kinematoscopi? És un... No s'inventi, ara, eh. Què és el kinematoscopi? És el que va següent d'aquest casí. Si la Cristina ha decidit no posar-ho, és perquè tan important no era. Anem al tema dels germans Lomíez... Vostè, perdona, aquí. Perquè els germans Lomíez, com el seu nom pròpio, m'heu dit que eren germans, i es diuen Lomíez. I van fer el cinematògraf. Però abans de fer el cinematògraf, és el que deia el senyor Vanitu molt correctament, que va aparèixer al kinetoscopi. Li donem un punt positiu. I el senyor Vanitu. Jo aquí intento defensar-te, i vaig quedar al final. Aquí va fer, per cert, el senyor Vanitu, el kinetoscopi. Ara, ara, ara, ara. Aquí ja ha venit, no? Doncs va ser Edison. Edison, eh? Sí, sí, sí. Ha sigut que és bonica. Home, ho acabo de dir, diuen Edison. Bonito. Pensava que... Per donar-hi una precisió, ho dubto. Perquè Edison és la persona que més patents ha fosallat a la història de l'humanitat. I què vol dir, això? Que vull dir que era un mangui, un pirat, el tio s'aprofiava a tots els inventos. I ha passat com a gran heroi, eh? Jo sóc més atès la, això sí que... Bé, en fi, Cristina, parlem del cinematògraf dels germans Lomíez, que va ser l'any 1896, com deies, completament, que és el que van fer, i perquè han passat a la història del cinema, com als inventors del cinematògraf, és a dir, del projector i del cine. Acabem un moment, si, de casar amb el quinetoscopi. Jordi, perquè tal com feia la puna al senyor Benito, evidentment, Edison va ser qui va patentar, no? Descrivint com era aquest model de màquina, que utilitzava una llarga tira de pel·lícula que passava d'una bobina a l'altra. I això permetia, doncs, veure les imatges del moviment. Tot i que no va ser ell qui la va construir, sinó Dixon, que la va portar a terme al 1991. I va rebre aquest nou. I, de fet, Carles Cú podia veure de forma individual, no? Ja que cada persona li posava d'una màquina, no? On et ficaves i podies veure únicament tu, la pel·lícula que acostumava a metre. I quan costava? En principi, eren uns 20 segons de pel·lícula que costaven 5 centaus. Això van ser els inicis. Per les pel·lícules d'avui en dia? Ja per aquí són 3 hores, 20 segons, ja són els 10 euros. És una millor que el migos d'avui en dia. I Carles, també, que es van començar a veure uns petits fragments d'actuacions de pallassos o balls, i també alguns espais de... diferents indrets del món. Bé, ara sí, arribem al cinematòref. Exacte. German Glumier. 1.896. El cinematòref! Vinga. Explica'ns que estem lletres i llors de saber què és el que és i com va anar tot plegat. Bueno, cal dir primer de tot que August i Luis Glumier eren, recordem, uns fabricants d'articles fotogràfics, que van ser els primers en aconseguir un sistema satisfactori, per captar-hi i reproduir imatges de moviment, a sobre d'una tira de celològia. Per tant, crec que tenen gran mèrit, no? I destaca-s'hi de cas que el 1895 va ser quan vam presentar el cinematòref i la primera exhibició en públic que vam fer, en general, va ser a París, on la sessió durava uns 30 minuts i es reproduia en unes 12 pel·lícules, més o menys. Que sempre hi ha l'anècdote aquella, que hi havia un tren arribant a una estació, i la gent va fugir. I la gent va fugir. Era amb l'anècdote que no entés mai, perquè si era amb l'anècdote, ja es veu que no és real. Perquè la gent, o sigui, no havia vist mai imatges de moviment, però sí que sabia que era... Però devia ser frapant, per algú que no ho havia deia mai. Això de cop i volta algú venint cap a tu, que no existeix, que no és real. És veritat, que sí, amb l'anècdote negre, no? És igual, sí. Que el destaca-s'hi de cas que aquesta primera proyecció o aquest primer passi, no caldrà fer-ho. No caldrà fer-ho. No caldrà fer-ho. Aquest primer passi, no caldrà fer-ho a París, es van arribar a recaptar les 3 setmanes de començar a amètre-les, uns 2.000 francs diaris. La pel·lícula més... M'ha recapto això de la història. Ja t'arren, eh? Ja t'arren, eh? Evidentment, no? Va ser tant l'èxit que després va exportar-se cap a Europa i Amèrica, i es va arribar per tot arreu. Aquí els temes de la pel·lícula, en aquest cas, eren de caràcter més argumental, eren processions, carreres de persona corrent, de tot tipus, és a dir. Clar, clar. Jo volia fer la punt que era la pel·lícula que més havia recaptat de les hores de la història del cinema, però perquè era l'única també que hi havia en aquell moment. I alguna cosa més per acabar el tema del cinema? Li van donar l'Òscar, també. No, m'ha quedat bé. No hi havia premis, encara. No confongui allò gent. No hi havia premis, encara, aquella boca de cinema, clar. No, no, encara no. Els premis arribaran més tard. Arribaran més tard. De totes maneres, cal dir que van ser moltes persones les que van agafar un gran interès, van intentar fer plagis, còpies d'aquests aparells, es van estendre per tot arreu, i tot i que no hem parlat avui dels primers fabricants dels rotllos de pel·lícules, no sé si són aquí, va ser un dels primers. És una marca que és coneguda, eh, avui dia. Com, què diu, què diu? Què he dit, què he dit? No, què he dit, què he dit? No, què he dit, què he dit? És que vostè és molt xulo. Vostè és molt xulo. No, no, digue el que he dit. Volia ser Ísman Kodak. No, no, no, no, no. Kodak. Molt bé, molt bé, bravo, bonito. De fet, va tenir l'acte. Sí, és veritat, és veritat. Ara és un xisté que no entès. No, no, no, ni tinc ganes d'entendre'l. I fugir film, també. I han estat, en principi, els invents més importants de la història del cinema, que més endavant sí que es van anar perfeccionant, evidentment, fins a arribar al que tenim avui, de totes maneres, ja s'hi ha de cas d'atacar a la propera setmana, no? Continuarem explicant com va arribar aquí a Espanya, i en concret a Barcelona i a Catalunya, perquè també tenim dates i aspectes a destacar. El malinclit fructuatge de verte. Pioner de la cinematografia catalana. I podem tenir el senyor Benito per fer els acompanyaments. I també parlarem... També parlarem, si de cas, una miqueta, de l'enlaixement de Hollywood i de tot el que coneixem ara, una cosa més propera. Molt bé, doncs aquest espai, eh, que fa que l'Apanya del Morro el divendres sigui més cinematogràfica que mai, eh? I més cinefila. Moltíssimes gràcies, Cristina. Un programa de pel·lícules. Ho deixem aquí perquè hem de connectar amb la Xars i escoltar el bolletí de la 6 de la tarda, i tornem d'aquí uns moments amb més coses. Jordi Roca, moltes gràcies. Fins la setmana que ve. La segona hora parlarem de poesia amb el Toni Romero, que ens presentarà el seu cd. Van de sonora i poesia. L'ànima dels somnis, l'antiagenda del cap de setmana. Què no hem de fer amb l'eli cap de vila? I, a més a més, també, l'agenda familiar amb l'Eri Poma, tot això d'aquí una estona després de les notícies. Fins ara mateix a l'Apanya del Morro. Oh! Bona tarda, us parlem. El consell de Ministres ha aprovat diverses mesures per allargar la vida laboral i performant l'envelliment actiu, és a dir, que les persones de data avançada puguin continuar treballant després de jubilar-se. Amb aquestes mesures, el govern espera estalviar-se uns 4.500 milions d'euros, la meitat del que costen actualment, les jubilacions anticipades i parcials, un cop s'ha implementat completament el 2027. Així ho ha explicat la visa presidenta Soraya Sainte de Santa Maria. Por eso esta reforma tiene tres objetivos fundamentales. Avanzar la sostenibilidad del sistema de pensiones, impulsar el envejecimiento activo, y, por tanto, el mantenimiento en la vida laboral y luchar contra la discriminación por razón de edad en el empleo, es decir, promover que los más mayores continúen en su vida laboral hasta que cumplan la edad correspondiente de jubilación. Els sindicats ja han posat el crit al cel per aquesta nova reforma de les pensions, que consideren una burla al pacte de Toledo. Diuen que es torna a utilitzar la situació collontoral per fer una retallada injusta, innecessària i excessiva, i lamenten que es promogui la falsa idea que els prejubilats són persones insolidàries que abusen del sistema. La defensa del màxim responsable dels bombers en l'incendi d'Ortega de Sant Joan, l'anomenat Delta Zero, ha qualificat de just el sobreceiment de la seva imputació. L'advocat Xavier Melero insisteix que l'actuació de càrresfons va ser heroica. En aquesta falsa d'injustament, per seguir d'anar molt de temps, ha hagut de suportar una pressió extrema quan el seu comportament d'anar al dia de l'incendi jo m'atreveixo a calificar-lo com taròic i atnegat, i que finalment hem tingut educació de com a tribunal de prestigi pugui valorar les evidències i posar les coses al seu lloc. Melero ha recordat la pressió extrema, que s'ha sotmes el seu client des del fatídic atrapament dels bombers graf de llei del juliol de l'any 2009, i ha dit que fa una notícia satisfet però impactat. En aquell incendi recordem en morir 5 bombers. El diputat del PSC, Daniel Fernández, ha deixat aquest migdia totes les responsabilitats polítiques que tenia el Parlament i el Partit, després que el Tribunal Superior de Justícia l'hagi imputat, en el cas Mercur, i Fernández, però, manté l'acte de diputat. T'anell, com el primer secretari dels socialistes catalans, per a Navarro, han defensat la presumció d'innocència. Les informacions que tenim per part dels advocats en aquestes imputacions ens destaquen la inocència, que per altra banda existés la presumció d'innocència, per tant, ens destaquen aquest element d'innocència, amb les informacions que tenim, tot indica que aquestes persones no han fet res irregular, i per tant nosaltres confiem en això i confiem en la seva inocència. I torno a dir, a ser imputat, no vol dir ser culpable. A Fernández se l'investiga per tràfic d'influències, en concret, per si va pressionar, perquè es contractés un ex al càrrec del govern tripartit per l'Ajuntament de Mucadirreixac, sense passar per les oposicions al càrrec. A partir de dilluns vinent els vehicles amb dos ocupants podran circular pel carril busbà o de la C58. Fins ara el mínim d'ocupants era de 3, però a partir de dilluns es flexibilitzen les condicions per així fomentar-los d'aquesta via d'entrada a Barcelona. Aquest no és l'únic canvi que entre en vigor dilluns, ja que el carril serà sempre d'entrada a la ciutat com tal, menys els divendres a la tarda, que també serà de sortida, i no tancar els migdies, com havien fet fins ara. Bona tarda, us parla David Amadorant, jo que el partit d'oque hierba entre l'elèptic de Rassa i el club de portiu de Rassa, el derby Agaren, corresponent a la 14ª jornada de Lliga i a jornat al seu dia. De moment el descans empata a zero demà, les disputarà el partit entre els dos conjunts, també a cansar-les en categoria femenina. En futbol, el Paris Saint Germain serà el rival del Barça, el quart final de la Lliga de Campions. El partit d'anada es disputarà dimarts 2 d'abril, a l'estadi francès, al part dels prínceptes, i l'ha tornada 8 dies després, dimecres 10, al Camp Nou. Richard Dutruell, exporter dels dos equips, valora els sortets en declaracions de la xarxa de comunicació local. Claríssimo, favorito. Lleva años dominando el fútbol español, el fútbol europeo, y por eso es favorito. La resta d'enfrontaments d'aquests quarts de final de la Lliga de Campions són Málaga, Borussia Dortmund, Rayal Madrid, Galatasaray i Bayern Dominic Juventus. A l'espanyol Javier Aguirre ha donat a conèixer la llista de convocats per al partit de diumenge al Camp del Málaga, tornen vaent a Longo i Cristian Gómez, són Baixa Simao i Javi López per a sanció i Tegera i Cristian Alfonso per a decisió tècnica. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5, parla Andrea. La banca ètica és a sumar aquest vespre a debat del casal de Joves, la directora territorial de la zona ES, del banc sostenible Trió dos bancs Isabel Sánchez, i impartirà una xerrada al casal sobre la banca ètica i els fonaments per implantar una nova economia. La intenció és que les persones que hi assisteixin puguin participar d'un debat al voltant d'aquest tema. L'objectiu de la banca ètica és administrar els diners dels seus clients de forma responsable, tant econòmicament, social com medi ambiental. És a dir, per te és el principi de la transparència i explica als seus usuaris on i en què inverteixen els seus diners. Isabel Sánchez, doncs, invertirà aquesta xerrada avui sobre la banca ètica al casal de Joves a les 8 del vespre i després serà el torn del debat amb els assistents. I una altra activitat per aquest vespre, la secció de Cultura de la Teneu prepara una passejada per la vida i l'obra de Salvador Espriu. La professora de l'institut de Sant Just Isabel Pijuan conduirà l'activitat que comptarà també amb la presència d'Andreu Segura, aportant experiències personals viscudes amb el poeta. Aquesta activitat se celebra en motiu de l'Anny Espriu, que commemorarà el seu centenari. Pijuan és professora de llengua literatura catalanes i experta en Espriu. De fet, va fer la seva tazina i tesa doctoral sobre l'escriptor i és l'autora de l'antologia Salvador Espriu, narrativa, teatre i poesia. Aquesta conferència serà avui a dos quarts de nou a la sala piquet de la Teneu. I un últim apunt per recordar que el celler de Can Mata farà dimecres un tas de formatges, maridat, àmbit i cervesa. És l'última degustació que el celler fa aquest trimestre al casal de joves, però ja han programat altres sessions a partir de l'abril. Estarà en un set formatges i s'acompanyarà amb dos o tres vins i una cervesa. Les persones que assisteixin podran provar formatges molt variats amb cervesa i vins, però no s'acompanyarà amb una cervesa i cervesa. La cervesa s'acompanyarà amb una cervesa i cervesa. La cervesa s'acompanyarà amb una cervesa i cervesa. Els podran provar formatges molt variats amb cervesa i vins de diferents tipus. El tas serà dimecres a les set de la tarda al casal de joves. Per participar-hi cal inscripció prèvia, perquè l'aforament màxim és de 20 persones. És imprescindible ser major d'edat per assistir-hi. El preu és de 8 euros. Aquest trimestre ja havien fet un tas de cerveses i un altre de vins i pels propers mesos faran un tas de caves i altres escomosos, un tas de foa maridat amb vins i un nou tas de cerveses. I, de moment, això és tot. La informació local tornarà a menys d'una hora més amplia dels sancions notícies d'edició vespre a partir de les set. Mentre estan, ens podeu seguir al web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials. Que vagi bé. Bona tarda. I les dues de la tarda a una activitat gratuïta per a tota la família per descobrir com és l'aigua de la xeta que utilitzem a casa. Estem a 5 minuts del centre de cornyallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. El just de la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de veu a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és vits. Vits, molt més que nits electrònica. Ara, de divendres, de 7 a de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí. Podem evitar-ho. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio desvern. Sóc Jaume Sadón-Coll, farmacèutic del carret ho dona a número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. I bones pesques, què tal? Bona tarda, benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona sabrem que és el que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'elicap de Vila a més a més també tindrem amb nosaltres el senyor Benito, que ens explicarà què és la poesia, perquè avui tenim un convidat il·lustrat, Toni Romero, que poeta, que acaba de treure un CD titulat, band de sonora i poesia l'ànima dels somnis. L'escoltarem algun fragment, i a més a més també el tenim aquí, perquè hem d'explicar tot plegat, hi ha escalfant motors de cada dia mundial de la poesia, que és dijous que ve. Però abans de tot això... Ai, hi passa, l'Èric Pomar també. Bona tarda. Bona tarda. Que no m'oblidar. Es creu que hi ha tants esports que t'han contingut, que ja perdo la noció del temps i de l'espai, i que d'aquests moments repassarem la Fira de l'Ambutit, que, l'Èric, és l'activitat que ens proposa aquest cap de setmana. Però abans de tot això, Cristina... Hola, Jordi, què tal? Hola. Repassem els trending-topics que ha llegut les últimes hores a Barcelona, com per exemple, ho tinc per aquí, ojalá, pagar en por. Sí, es tracta de posar coses que t'agradaria per les que et paguessin, bàsicament. Aquestes són els tòpics xorres que surten a Twitter i no s'entén gaire. El mussol hi ha acudut i ho fica, i la gent s'acostuma a anir. Se n'anima i va... Pagar-ho monetariament o...? No, se s'imposa com unetariament, no crec que ningú... O que et tostin. No, home, i què diu la gent, Cristina? Doncs destaca, per exemple, ojalá mi pagaran por la cantidad de veces que miro el mòbil. Seria milionaris, jo crec, la majoria de persones. Ja és que jo tinc aquest fet instintiu, t'agafar el mòbil, mirar en centre... Cada dos per tres, oi, Jordi? Diuen, són la ciutat, ja val. I continuen. Exacte, i continuen la teva vida. Unes altres diuen, ojalá me pagaran por la cantidad de fotos que tengo de mis ídolos. Ah. O, ojalá me pagaran por ver al Madrid porque sus partidos aburren. Bé, aquests són alguns exemples d'ojalá pagar en por i també felicidades malú, estrendint tòpic. És evident, no? És el seu aniversari. Sí. Hi ha hagut un munt de felicitacions des de club de fans, persones individuals, fins i tot famosos, com és el cas de Pastora Soler, que li ha dedicat una cançó especial i l'ha penjat a Twitter. Molt bé, Cristina, moltes gràcies. Bé, Eric, ara sí, eh? Bona tarda, Eric. Bona tarda. Repassem la Fira de l'Ambutit, que és l'activitat que ens portes de cara a aquest cap de setmana. Què és això de la Fira de l'Ambutit? Doncs una Fira d'Ambutit. Molt bé. De diferents embutits. Gràcies, Eric. Fins la setmana que ve. Home, no. A veure, on la fan? Comencem per aquí. La fan Aulot, en el carrer de... del Recinta Ferial, d'Anaillà. Molt bé. Doncs compta amb un centre, uns 90 i 100 expositors de productes alimentaris amb un espai diferenciat per als embutits, formatges, cerveses, elaboració pròpia, xurrissos... Sí, té bona pica, eh? A més, els embutits d'Aulot, no? Sí, sí. Jo el xurrissos està de moda, no? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. La cosa política, molt bo. Doncs, en un any d'estaca, també la participació d'un nou formatge aiazàbal de la que prové del País Basc, com a convidat i un espai de venda d'oli a certes anys, són Esteve. I, com he dit abans, la Fira es fa el passeig blai d'Aulot. El carrer, normalment, es concentra en les fires. I compta amb una variada d'ofertes d'activitats. Per exemple, tallers de botifarres, per fer-les. Què més? Tastos i demostracions de cuina, marxa popular i matança i rostia del porc. Sí, hi ha matança del porc? Sí. I desquartitzar-lo, també. Molt bé. És que t'ha agradat aquest tema, eh? Sí, tant. Una mica agressiu, eh? Però, vaja... Escolta, casco... Tots els cobis. I alguna cosa més d'activitats que hem de saber, Éric? Doncs això, que es fan tallers, es fan barbacobes, naturalment. També, com a aprendre a cuinar bé el porc i el xai, a fer-los que et quedin bé. Molt bé, senyor Benito, vostè, ja està aquí apuntant. Prenota, eh, ja, que cada setmana, eh? Ja saps què vol dir, seria jo. Doncs això es fa, com deia, a Aulot. Segur, vol més informació? I alguna pàgina web on contactar, Éric? Doncs sí, per consultar els horaris d'activitats i moltes més coses, a Aulot.cat, que es podeu baixar en PDF, al... Al poet del programa. Exactament. A Aulot.cat. Molt bé. Doncs, Éric, moltíssimes gràcies. Gràcies. Que vagi molt bé. Bona tarda. Adéu. Bé, un quart de set a la tarda, senyor Benito, prengui nota i escolti atentament això, si us plau. Casafón, la Vall d'Hora, solsonès. Feia fred, molt fred. Plovia. Era una pluja tenua i suau. De boscos antics, dolor de terra mullada. Gent, força gent. I nosaltres tres, per primera vegada. Desconeguts, i amb dos dies, per endavant. Una taula llarga. Les parets, amb la poresa de la pedra. Una matinada d'òcil. Afora, ben i molt sa. La cuina plena de somriures i de dolces converses al voltant de la llar de foc. Poesia i música. Música i poesia. I somnis. Sempre somnis. Aquella nit, va començar el viatge. Els orígens ens van marcar el camí. I ara, l'oritzó ens ofereix el somni. El de tots tres. Som a Casafón, al cel. Des d'aquí, és més fàcil tocar-lo amb les mans. Aquest és el primer tema d'un CD molt original, que barreja bandes sonores i poesia. I, a més, tenim l'honor i el goig de tenir el seu autor i poeta, que ha escrit les lletres. I, a més, també és el lletre. I, a més, també és el lletre. I, a més, també és el lletre. I, a més, també és el lletre. I, a més, també és el lletre. I, a més, també és el locutor i el rap soda. Hauríem dit, de molts dels seus poemes, que és Toni Romero, m'ha atardat. Bona tarda. Que, a més, mira, ja ha arribat ell. Ja ha arribat el clima... També enlla celestial. Tuquem el cel, com diu ell. Tenim molt d'estima, perquè hi ha molt de carinyo, perquè va durar molt de temps venint a l'Espanya del Morro, a la ràdio d'Esvern, fent una tertúlia psicodèlica, amb vostè mateix, senyor Benito, intentarem... Ha vist com progressa la gent ben jo, eh? La gent fa coses i projectes, i vostè es queda aquí. De totes formes, donis aquesta idea de fer aquest CD de poesia, perquè, a més, hi ha 22 o 23, no? Sí, sí. I un videoclip, a més a més, al final, de poemes, musicats, que estan musicats d'una manera diferent al que estem acostumats, no? Sí, el que volíem era trencar una mica el tòpic de la poesia musicada, de posar un parell o tres d'instruments darrere d'algú resident, i el que volíem era, quan vam començar a parlar d'aquest projecte amb el Ramon Pujol, que és el que ha fet la composició musical de tot el disc, era intentar fer petits casaments entre els textos i les peces, la composició musical. I, a més a més, el que vam fer és deixar que s'enamoressin, és a dir, deixar que aquests textos trobessin les seves cançons, i, a partir d'aquí, intentar, doncs, això, elaborar petites escenes d'una banda sonora, que, al final, aquestes 23 peces acaben composant. La veritat és que, a més a més, va haver-hi una presentació fa un parell o tres setmanes en la Gràcia, en la qual vam tenir, també, la sorda, Poderia Assistiu, i tot molt solú, ben empaquetadet, no? I, de fet, jo et volia preguntar... No, és veritat, eh, m'agrada molt, senyor Benito. Sí, sí, molt bé, està molt bé. Els canapés, sobretot. Sí, els canapés i tot plegat. Toni, com veus la poesia que es fa per tu? Tu ets poeta. Vaja, intentem fer el que puguem, però no sé si de firme com a poeta, però sí, si més no ens agrada escriure, i, en aquest cas, escrivi poesia, sí. I com veus la poesia en el panorama actual literari català? Vaja, el panorama literari català fa molt goig, i especialment la poesia, perquè d'uns anys en sa... Vaja, tenim veus molt potents, veus que reclamen la seva presència, som un país amb una tradició poèdica espectacular, per ser un país tan petit, tenim grans espases i grans plomes. Oh, perdona, estàs a Sant Just, que Joan Margarit... Exacte, correcte. Fa 25 anys, Premi Nacional de Poesia, el Ministeri de Cultura, amb el que va ser el 2010 o 2011, el Premi d'Hor dels Etres Catalanes, també. Sí, senyor, i la biblioteca que hi ha aquí a Can Ginasta porta el seu nom. Tu veus que estem en un bon nivell, sense dubte. Sense dubte, i Joan Margarit és un dels pioners, per dir-ho així, dels que ens han obert molt camí, en aquestes noves fornades que venim darrere. En el llibre CD hi ha un parell o tres de citacions d'en Joan Margarit, perquè és clarament un dels referents de la poesia actual. Per exemple, els orígens ens marquen el camí, o aquesta no és seva? Diria que no. A mi m'agrada molt, els orígens ens marquen el camí, que a dins del CD diu, i l'horitzó, ens ofereix el somni. Està parlant d'independència a Catalunya o...? Estem parlant de somnis, i per tant, si la independència de Catalunya és un somni, doncs englobem-lo aquí també, sense dubte. De què parlen els poemes que escrius, Toni? Perquè són un tema molt diversos, no? Sí, potser perquè la vida també és molt diversa, no? Parlem de, com a poesia, parlem de mort, però també de mort. Parlem de les coses que ens preocupen, i que ens fan riure i que ens il·lusionen, i parlem de la vida, sobretot de la vida, perquè en el fons és aquest viure quotidiant, que la polsió que té el viure quotidial, el que ens fa remoure consciències, el que ens permet... Doncs això, experimentar sensacions i emocions que nosaltres intentem plasmar en paraules i que compartim entre tots plegats, per tant... Hi ha un tema que a mi m'agrada especialment, que és Dins meu. Podem escoltar-lo? Sí, de fet, aquest sí que té una citació d'en Joan Margrit, que és el Dins meu on ara és ella, i aquesta sí que és una frase seva preciosa. Dins meu, on ara és ella. Mirar el cel com has fet sempre. Atrevir-te obria aquesta bella llibreta, tancada des que se'n va anar. Sentir que recuperes la infantesa cada cop que tornes. Notar-los tan a prop quan reneixes, com durant aquelles nits, ha segut el seu costat, el sofà. Pel pal silenci que t'ofereix l'ànima dels arbres, enyorar-la més que mai al vostre llit, escoltar la nit i creure-te-la com vau fer sempre. I tornar a respirar el somni, el bosta, com cada nit. I viure, sempre viure, i arribar al final del carrer. I haver après a regalar-te el somni. Aquest és un fragment d'en Dins meu, que estem en repassant amb el Toni Romero VIII, sobre aquest cd que heu tret. Van de sonora i poesia l'ànima dels somnis. Com heu arribat a crear? Tot això és un procés que, a més a més, em sembla que no sé si des del 2003 que aporteu amb això. El 2003 és quan ens coneixem la Clara, jo i el Ramon Pujol, que ha fet tota la composició musical, i a partir d'aquí, suposo que són aquelles persones que hi ha sincronia per una banda i sincronia per l'altra, i allò queda l'aire que algun dia hem de fer alguna cosa junts. No és fins al 2008 que ens tornem a trobar. Ens havíem anat veient, però vaja, sense parlar del projecte. I al 2008 en parlem una mica seriosament, i és ara fa dos anys, sobretot des de fa dos anys, que la cosa ens la plantegem seriosament, i comença a agafar l'empargadura que acaba tenint, perquè havia de ser una cosa relativament petita, i han acabat intervenint una vintera de músics. Clar, aquesta banda sonora ha anat creixent amb aquests dos anys, amb aquestes col·laboracions de músics d'estils molt diferents, i, per tant, acaba sent, doncs, això, una banda sonora com originàriament volia el músic, el Ramon. I el procés, com ha sigut? Perquè no sé si els poemes o els textos ja els tenies escrit, o t'has anat escrivint la mesura que escoltaves les seves composicions, ha sigut un tome i daca, o com ha anat? Ha sigut una barreja. A la feina dels poemes estaven ja escrit, algunes de les peces músicals també estaven fetes, i llavors amb aquestes intentàvem, era això, aquests petits casaments harmonics que dèiem, intentar casar-los, i d'altres les hem fet expressament, és a dir, tant la Clara com jo escrivia un text, i a partir d'aquí el musicava, o la inversa. Ens passava una melodia, una petita peça, o una idea que ell tenia, i, a partir d'aquí, intentàvem treballar en algun concepte que pogués tenir, doncs això, un teixit darrere que ens permetés explicar una història. De fet, m'imagino que això és el que fa, perquè a l'altra premsa es deixa molt clar que no és... un CD habitual de poesia musicada, no? Intentàvem de fugir una mica d'això, intentàvem de fugir-ho perquè, vaja, la voluntat era... intentar això, aconseguir aquesta banda sonora, perquè volíem transmetre que cada poem expliqués una història, que permetés conformar un nous i un desenllàs, i que tot plegat fos una pel·lícula amb una banda sonora musical de fons. Clar, perquè a l'hora de gravar-ho també s'havia d'anar amb la música. Com ho va gravar? Això també és un dubte que ara m'està plandejant. Primer la música, i després tu a sobre, o els que em posava la beua a sobre, o tot a l'hora, com ho va fer això? Els poemes que va recitar la Clara els va gravar ara deu fer dos anys. Per tant, les seves veus fa molt de temps que estan gravades. Bàsicament perquè havia de ser mare per aquelles èpoques i vam dir, gravem-la ja, perquè si passa alguna cosa, l'exacte. Llavors el que vam fer és, si més no, amb les seves peces, afegir la música, afegir la música. I en el meu cas va ser en algunes igual, i en altres les vam fer en directe. I depenia d'alguna cosa, perquè veig que aquí no hi ha hagut... una mena de procés... És que quadra les agentes d'una mitjana de músics és molt complicat, i per tant ho anàvem fent a mesura que podíem. Si aquell cap de Sant Man el quartet d'acord de pot, aprofitem per gravar algun en directe amb el quartet d'acord, i llavors a sobre, i afegim, no ho sé, la bateria o el piano, o anem a afegir instruments, en funció de la disponibilitat que tinguin. I a partir d'ara, perquè clar, jo tinc aquí a les meves mans, que m'has atrat a felicitar, perquè ets un ceder molt xulo, a més a més, sí, a dins hi ha els textos dels diferents poemes, vull dir que la veritat és que està molt bé, i jo volia preguntar que... i ara què? Perquè, clar, m'imagino que ha sigut un procés... És que un procés llarg, complicat per arribar aquí, però no sé si teniu pensat fer alguns tipus de volos, o moure'ho i fer espectacles de... fer un espectacle de poesia, vaja. L'objectiu és aquest. Ara estem fent, com molt bé deies, les festes de presentació, vam fer una alleida, vam fer una gràcia fa poques setmanes, em farem una manresa i em farem una sancogat, de moment aquestes són les que estan previstes, i a partir d'aquí, el segon estadi del projecte és començar amb els músics, tornem una mica endavant, amb els músics que puguin i que tinguin disponibilitat, doncs intentar treballar per presentar-ho en format volo. És a dir, sabem que no podem presentar exactament la globalitat de la sonoritat que té el disc, perquè 20 músics dalt de l'escenari no els podrem portar, i llavors ho farem en funció d'això. De moment estem treballant amb el quartet d'acorda i el piano, i a veure si podem portar per fer volos a diferents llocs. Depèn del format de l'espai, farem una cosa o una altra. Bé, jo et presento el senyor Benito, que el senyor Benito ja es coneixeu. Senyor Benito, senyor Benito, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. El senyor Benito, des que va marxar vostè, senyor Romero, s'ha dedicat... Sento una mica orfe, ja ets a dir. Ja ets a dir que em sento una mica... Ja em fa cara d'orfe, ja. S'ha dedicat, sobretot, a buscar temes, a recarcar de les coses importants a la vida, i buscar una mica matisos. Històries de temes importants. Per exemple, el primer dia, va venir a explicar la història del paper de batter, per exemple. Com, a través de la prehistòria i al llarg dels temes, ha evolucionat aquest invent. I avui, aprofitant la vinentesa que venia vostè, i que, a més, també ho hem fet quadrar tot, perquè aquest dijous és el dia mundial de la poesia. L'hi vam dir, senyor Benito, investigui sobre la poesia. Què és la poesia? Per què serveix la poesia? I avui, que tenim un poeta de veritat, ja ho entenc. Perquè, normalment, vostè aquí fa la seva, i llarga aquí, i ja està. Avui tenim la veu. Però, clar, avui tenim una persona... Podrà dir tot el que explica vostè, és veritat, o no? O, bueno, jo crec que sí. Toni, et sembla... Pots quedar-ho? Tens 5 minuts? Sí, sí, sí, perfecte. I tant, que sí. Si jo li demanaria que es quedés, m'ajudaria una miqueta... Clar, a veure... A les meves, aquestes... Aquests buits de coneixement que jo tinc... El vaig cuivit avui, eh? Avui, sí, avui et sento cuivit. Què passa? L'imposa. Cosa que nosaltres no, Jordi. Clar, un altre... No, però... Jo també em sento cuivit. El fet de tenir un poeta al costat és una cosa colpidora, eh? És una cosa que diu... Bueno, noi, ja és això. Comencem pel començament. A veure, què és la poesia? Deixa'm que el feliciti, el seu gran treball que ha fet. I, a més, he sentit el CD, i li puc dir que són dos rapsodes excelents. Cosa que, a vegades, no es diu, perquè el creador o el poeta, després, quan recita els seus poemes, és una fase. És una cosa que diguis a plorar, però no pel poem. Si això, Toni, passa molt sovint, no? Passa de vegades, sí. Fins i tot hi ha poetes que, és a dir, ells mateixos diuen que no volen recitar les seves creacions, perquè saben que no ho poden defensar, no? I això, per exemple, abans parlàvem del Joan Margrit, el Joan Margrit és un excel·lent poeta i, a més a més, és un excel·lent respoda. Per tant, vaja, la combinació idònia. Sí, sí. Com tu, Toni? Eh... Senyor Maridó. Va, anem-hi, anem-hi, anem-hi. Vostè sempre et despista, senyor Jordi. Què et la poesia? Senyor Jordi, senyor Jordi. Senyor Domènec, veu, ja estic jo despistat. Va, comencem, comencem. Les dues preguntes que les farem al final, perquè la pregunta cruciala de la que jo començo, la meva posició, és què és la poesia i per què serveix. Per això jo he portat un poeta, en aquest cas, el senyor Romero, i ens ho explicarà ell. Que millor que millor. No voldria confondre-me. Ja posem trampes al convidat. O que sí que li puc dir, que nosaltres ja hem fet una sèrie, saps, des del nostre cintre d'estudis, que ho he comandat pel senyor Elmer de Seca, he fet una sèrie d'investigacions que era la poesia. D'on ve? Perquè, clar, hi ha moltes coses. Em parla molt de la poesia. A principi, la poesia era una cosa oral, de tradició oral, dels pobles, aquell de senyor... L'Omer, aquell que va dir-lo de la Odise, etcètera, etcètera. Poro, poro, un dels nostres experts, el gran investigador de l'Eastern Islau, Pinto Parets, ha descobert que l'home prehistori ja feia poesia. I el seu rastre ha quedat en les pintures ropestres. Ah!Sí senyor. I això...És una cosa novedosa, perquè vostè imaginis un poema fet a les parets, no? Van començar el Tamira i van acabar jo, que sé. Aquest moment no hi havia la paraula, perquè és la prehistòria. No, clar, ho feien amb dibuixets. Això es van copiar després, els d'Egyptis. Ah!També. Els putes dels d'Egyptis van dir que aquests tios que foten aquí. Toni, de moment, tu vas... Vaja, anem per la direcció correcta. Sí, sí, sí. D'acord, d'acord. Està treballant i va descobrir... Va anar fent un seguiment de les pintures ropestres, i va descobrir que aquells dibuixets era un tipus de rima enassonant. Ah!Una mica cantalluda, però assonant. Els dibuixets de les panets, eh?Clar! Aquest vison, què és? Diu, hòstia! Mira, rima, rima, amb l'home, aquell... de les coves aquelles que hi ha al sud de França, és un sud del món, ja li diré un dia d'aquell. I amb els de l'abric romaní. L'abric romaní cap allades. Que és una estama prehistòrica? I amb els de tapuerca, aquells de tapuerca, ja, es veu que hi ha algú. Súmon. I ella ha descobert que, mirant els dibuixets d'aquest, ha descobert d'uns certs poemes, que eren un repertoris, ja bastant... I els té aquí, els poemes? Bueno, els títols. Ell ha pogut construir els títols. A veure, com eren els títols. Hi havia un que deia Adeu Mamut. Que era un naoda, eh? Que feien tots els que marxaven del fred, i s'anaven i cantaven aquest Adeu Mamut. Tot una migració d'un poble de l'est, que va venir cap a les... Plenures. De l'est, però, no, no. Més a l'est. Més a l'est, encara. Adeu Mamut, que clar, no hem sabut. Ens hem sentit el títol, no? Però no sabem... Clar, estem treballant sobre això, eh? L'investigació ens hem almentat. Hi ha altres títols que s'han descobert a través de les pintures ropestres? Aquest, concretament, ja és d'aquí, de la Península Ibérica, i diu, Vissonte, no fumaràs pas. Els que tenim una certa edat, sabem la broma, els que no, no. Era una marca de tabac, eh? Ara... Però, bueno... Com eren la prehistòria? Ja es van avançar, ja? Ja es van dir... Aquí hi haurà uns macerenes que faran tabaco, que et dirà Vissonte. I van fer el dibuixet i tot, eh? Hi havia un que, mira, era el dissenyador gràfic d'aquell tema, de patapant. I després, ja, bueno, hi ha molts, eh? Sí. Clar, un altre, que és Altamira, Ciutat Povilla... I Altamira, Ciutat Povilla. Sí, eren odes. Oda, Altamira, no? Oda, què tal? I així podria seguir, però el català, que és extens, i jo no ho vull avorrir. No, no, no. La prehistòria i la poesia ja és pro-coneguda per tots. Jo, que li diria que no. No cal la bandana una mica. Ovidi, no? Ja vindria Ovidi. Cato, Catul, Tiberli, etcètera. I permetim una cosa, dir... Catul va ser... Catul és reconegut com un dels principals poetes de la poesia al·lírica. M'equivoco, la gia eròtica. Era un dels primers que va... És un dels primers que es posa a ell en el poema, eh? Fins ara els poemes sempre havien estat, parlant de terceres, etcètera, etcètera. I és el primer que es posa a ell en el poesia, seria. No, no. Ell experimenta. Això tu dirà el senyor Romero. És el primer que parla del jo, jo. Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo... Què parlava de sexe, diu, i de amor? Sí, era... Tenia una gran reportera i una gran creació de poemes. Clar, això diu, abans d'escriure s'ha de provar, a veure bé. S'ha de provar una mica. Gafa les noies, perquè en aquella època, com que ja tot, molt salvatge, els bamuts... Els bamuts, eh? A vegades es comença, o diu, ets amor, no sé què, em dius què és això i... És el primer en el que es posa a ell. És una bona excusa per lligar, aquesta. No mires que ets escriure un poema i ets a saber què se sent i ho hem de fer. Això per un tio, el senyor Romero, que... Per això m'ha agradat respondre la pregunta de... Vostè és poeta, no? Però escolti, és veritat que els poetes lliguen molt? Els poetes de la mateixa manera que n'hi ha alguns que no volen recitar, n'hi ha alguns que no volen lligar. Però, sense voler... Pim, pam, pam... Tu vas amb una reunió, eh? I dius, no, jo sóc poeta. Ostres, senyor, molt bé. Si ho diu amb aquesta veu, si ho diu amb l'aveu del senyor Benito, imagina'm. Clar, encara més, eh? Vostè va amb una reunió i diu... No, jo sóc... porto un programa de ràdio. Exacte. O diu, no, jo sóc actor. A canvi, tu dius, no. Sí, hola, em dic Jordi i sóc poeta. Oh, aquí la gent. Escriu-me algú, no? Escriu-me un versi, un sonet, a tu. Seré la cara com un sonet. En tanto que de rosa ya se lo hace. No se n'hi ha, ni se n'hi ha. Escolta, alguna cosa més sobre tot el tema de poesia i tot plegat? Bueno, jo no sé si ara... No cal, no cal. Vostè ho ha vist? Sí que ho ha vist, no cal. Ho deixem aquí? Què és la poesia i per què serveix la poesia? Senyor Romero. Què és la poesia? Jo no m'atreviria a respondre-ho. Em sembla que és més... És a dir, de la mateixa manera que... Tota explicació del senyor Benito. En el fons és la capacitat de veure ballesa a tot arreu, no? Vull dir que de vegades és més... Els ulls amb què et mires les coses, que no pas la ballesa de les coses en si, no? Senyor Vada, poesia eres tu, no? És la resposta que és una tio, però no m'ho he preguntat. No, va, sí. Però m'agrada molt aquesta definició. Clar, és el qui mira... Doncs, com a lloc, tot depèn dels ulls amb qui mira. I el que per una persona potser no és ballesa per una altra, sí. És la forma de reaccionar davant de les coses. Exacte, i per això tots ens podem identificar amb els sentiments de la poesia. Perquè tots, com a humans, experimentem tots aquests estats ànims, totes aquestes emocions, i, per tant, ens podem emocionar amb tot això. Doncs, Toni, moltíssimes gràcies per haver vingut a un programa. A vosaltres, un plaer. Ho hem de deixar aquí. Si vols quedar-te d'aquí una estona, perquè ara passem a la publicitat, parlem amb l'elicap de Vila, que ens farà l'antiagen de l'altre. Perfecte. El que hem de fer, jo et convido. Fem una pausa i tornem d'aquí uns moments amb l'elicap de Vila, el senyor Benito, la Cristina. Bé, feta final del programa, la penya del morgo de vi. Moltes gràcies. Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu òqver de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. A més, us convida el diumenge 17 de març, entre les 11 del matí i les dues de la tarda, a una activitat gratuïta per a tota la família per descobrir com és l'aigua de la xeta que utilitzem a casa. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i d'altra... Museu òqver de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser que quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Cervei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu.mop. informatiu comarcal.com. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esverns. Soc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Todona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. A la centre de la llaneria Berts, saludem el que fa a la penya del Morro. Bon Nadal. 6 i 42 de la tarda, tot seguit, parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antiaigenda de l'Eli cap de Vila. Eli, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Eli. Bé, Eli. Bona tarda. I el saludem abans, ara ja. Per tota l'emoció. Per això ho hem fet, això. Perquè, a mi, com que m'agrada tant, quan ho saludeu, anem a... Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiaigenda. A veure, Toni, tu sabés la primera vegada que escolto l'espai, no et pensis que... No és la primera vegada que escolto l'espai. Ah, va, va, va. No, perquè amb aquesta excusa parlem de coses del cap de setmana. No és que anem a saco contra les coses que es fan a Catalunya, que he dit clar. Parlem de... Monacàlia. Sí. La Fira de l'Ebat. També parlem de Brunyols, caldires i embutits. Aquest era el titular d'avui. Comencem parlant de la Fira de l'Ebat, què és això? Com aquesta setmana ha estat tot el tema aquest de moda, Catalunya no podia ser menys. Ah, la foto de Roma. I a les hores hi ha la Fira de l'Ebat, Monacàlia. Monacàlia. És la primera vegada que m'escolto la meva vida. Ja ja havíem parlat a l'antiaigenda, algun any d'aquesta Fira. És la primera vegada que... Que escoltes la, que escoltes l'antiaigenda. És la primera vegada, per això. Monacàlia. Monacàlia, sí, sí. I la qüestió és que, de fet, ara és una Fira típica, tòpica, com totes, no us espereu que hi hagi... per allà visbes, corrents, amunt i avall. Per seguida. No, no, no, no. És com el Mobile World Congress, però amb sotanes. No us espereu que és una cosa així. El dia que hi hagi una Fira així, ja us avisaré, perquè ha de ser molt espectacular. Ara, ara, ara, ara, ara, ara, ara. El nombre del d'hòstia. Les hòsties, els nous gustos de l'hòstia. Aquí la cosa és que la gent del monestir, del món sanbanet, han aprofitat per muntar la seva Fira i fer una jornada gastronòmica espectacular. Home... Això va bé, això va bé. Perquè una cosa no, però menjar i veure... Aquests porten bé. Aleshores, tenim dues activitats que m'agradaria destacar especialment, el rebòs del monestir, on hi ha tot de... On hi ha tot de dolços espectadors... No, no, no, no, això no, això no. L'arriera, que avui no hem parlat de l'arriera, per cert. No hem parlat. No, però allà que hi ha el rebòs de l'arri... Allà hi ha el rebòs, allà sí que hi ha el rebòs... Niquit, niquit, tracat, tracat. Estava sol sovint l'arriera. Ah, sí, però això no hem parlat. Era de trac, era de trac. I sense la Carme, no és clar. I això, què és, el rebòs del monestir? Sí, bueno, de fet, a part de la fila on podem trobar fruites confitades, xocolates... I més aviat tot el que és el tema d'olsos. Sabeu que els monestirs s'hi fan molts d'olsos. Mm-hm. I després, també, hi ha tot un espai que es diu El Refactori del Monestir. El Reflectori del Monestir. Refactori. És el menjador. Ah, menjador. Que és l'espai on es digna una sopa i demés. És a dir, que ja us dic, és una trobada simplement per anar a fer tiberis. A banda de les altres activitats que hi ha, per fer sapó, fan tot unes... Deies també d'espelmes i coses de cases, però jo crec que, bàsicament, el que val la pena, aquí, del tema monacal, és l'estómac. I l'haurà de treure... Hi ha més cap al vispre, ja, és la cel·la del bon jub. Bé, escolti... El resupó. Allà, l'resupó. Quan toca en vispres, ja... Què fa, vostè? El monestir no ens interessa. Eli, hi ha l'escena, aquesta teatral, de quan Sant Benet va passar de pèndol de Sant Pons de Tumeres. Sí, fa... Així, així, com m'ha venut el cap, ara, eh? Sí, sí, no, no, veig que t'has il·luminat. He relacionat coses. Res, el grup de teatre que simplement fa una dramatització del moment aquest, ja està. Jo ja saps que el tema de l'antiagenda, per mi... El teatre, les coses... Estan molt bé, eh? Són il·lustrades i tal. Però on hi hagi Tiberi, de monestir, jo... Estreia el de més. Com, per exemple, a la Fira del Brunyol, de l'Empordà. A Figueres, a l'Empordà, que serà, doncs, demà, dissabte... Com s'ha de dir, que de la Brunyol o Brunyol? Així, de l'Empordà és Brunyol. Ah, és de l'Empordà de Brunyol, eh? D'acord. Són una mica diferents. Són aquests que no tenen forat, i que, com deia el senyor Benitovans, que estàvem parlant del tema, són vampiros. És a dir, tu també en menges unics, que ets absolutament xuclat des de dintre. El no tenir forat, allò ho porta molt a caloria. Allò ho porta allò, va, a tot fer, eh? Se'n repartiran mitja tona. Jo sé que us agraden les xifres. Per persona. Per persona. Per persona. Per persona. Per valiente que vaya. Per aquí. Mitja tona. Mitja tona, en total. Són 500 kg, eh? Està mal. Tots són 500 kg de Brunyol. Tu què és això? 500 kg de Brunyol. Entre 500 i 550. No ho s'han pillat, hem fet allà. I, a més, una de les activitats més estupendes és que volen fer el World Record Guinness del Brunyol, i faran el Brunyol més gran del món. El Brunyol més gran del món. Sí. Que pot ser com aquesta taula. Jo crec que... Bueno, si fos com mitja taula... Jo crec que Brunyols grans no en deuen haver-hi tants. Té pinta de capítol del Robert Simpson. Per final, acabes absolutament no engolit pel Brunyol, eh? Sí, senyor. Com diu ser aquest Brunyol? Perquè, a més, dic una cosa. Deu ser una activitat que ja deuen... fa temps que deuen fer, i caranyes van superar els mateixos. Perquè són els ulls que fan Brunyol. Això dic que potser no fa falta que sigui molt gran, perquè sigui el més gran del món. Hi ha concurs de pubilles, que també sé que això us interessa. Oh! Sé que això us interessa, i hi ha concurs també de pubilles. Brunyol i pubilles... Perquè, sempre, quan parlem de concursos de pubilles, ens hem de posar així, d'aquesta manera. Tendres, eh? Sí. Una cosa nostrada, catalana, una tradició. No, oi, tampoc. Perquè sempre va pensar el mateix. A la reixa de la pubilla. A la reixa que porten aquí. I els punys d'aquells que porten a la pubilla. Jo m'imagino una escola. Vols dir? Que tenim un convillat. Ah, sí, clar. I poeta. Per favor. Hi ha concurs de pubilles, eh? No, aquí. No, he estat buscant aquesta setmana, i tinc una coseta especial, que no és exactament una. Estan despistats. No, no, no. Es trobaran, es trobaran, però més endavant. Fem ja tota la llista. Hi ha una trobada de trabucaires. De dones trabucaires a l'hospitalet. Ui! Aquesta no l'he posada a l'antia de gent. Jordi, com ho saps, això? No, no, perquè estem fent la llista. Ara, per exemple, cap grossos... No, però jo preguntava si... Ella preguntava si hi havia gegants a la fira, que és tot el tal buñol. Aquell que tenim són pubilles. Ens han de repartir les peces. Si també hi havia, per exemple, trabucaires, a la fira del buñol, o el ball de la burbassa, ball de gitanes, ball de cinta... Tenim el... De fet, jo m'aguardava pel final, perquè hi ha que surt, a la fira de l'envotit... Neulò... Sí, de fer l'envotit. Sí, hi ha un ball que a mi m'ha cridat molt l'atenció, perquè, a més, he buscat per internet, i no he trobat exactament la llegenda. I he pensat... La setmana que ve ha de fitxar aquí... I és el ball del porc i el xai. És un gegant amb cap de porc, que porta un xai a les esquenes, a la espatlla, però molt català. I, aleshores, el voltant hi ha uns ballets ballant amb un... per tallar la carn, aquella... No és com seria això. L'espatlla fan greslles. Però gran, gran, com si fos una de l'estrada, allò plaç, eh? Vinga, doncs 4 o 5 ballets ballant al voltant del por que porta el xai a les espatlles. Què relaciona això amb el tema de la matanza al por? Però qui passa del teoria és bona. Jo li documento. Ara poso en marxa els meus investigadors. El típic gegant amb cara de porc. Sí, sí, sí. Jo no he vist mai cap gegant amb cara d'animal. És la primera vegada que ho sento, també. Ja pots entrar i allà la web està documentat. Hi ha diverses fotografies sobre el tema. Una mica bizarro, també, un gegant. Fins i tot hi ha una composició musical expressament per fer aquest ball. Perquè això sí que ho he sentit. Però diguem-ne que la història en sí no l'he pogut trobar enlloc. Ni la buquipèdia, ni la bicipèdia, ni res. De porc i desgegant, són més de mena. Bé, en fi, ja que has comentat el tema d'Olot, que se'n llevenito, com diu la Dita... Vale. La del Vicari d'Olot? Sí, sí, sí. Parlem de la Fira de l'Ambutit, que, de fet, es fa de les poblacions, comencem per la capital de la Garrotxa, que és Olot. I també parlarem de... Vescanó. De fet, més o menys, és a la mateixa història. El que passa que a Olot el que han fet és un maridatge amb l'Idiafable, amb el país basc i fan folclore basco. Ja estem una mica cansats d'això. Comença a ser una mica com les Fires medievals, eh? Sí, ja, el cansa, no? Això de maridar i portar els bascos aquí, que tallin troncs i això. I portar tot allà en troncs. Sí, era normal. Tendran xacolí. Aquí sempre ens queixem de les Fires medievals. Sempre ens queixem de les... No s'ha quedat allà bé. És que m'agrada molt la gent que... Sí, sí, sí. M'agraden com que sí. M'agrada molt, però aquí sempre ens queixem de les Fires medievals, que són un clàssic, ja, de la tradició catalana, a tot arreu i a totes les poblacions. Però què proposaríem? Com a substitut de Fires medieval? En lloc d'una Fira medieval, perquè, per exemple, hi ha algunes poblacions que fan Fires modernistes, que dius, bueno, ja és una altra cosa, no? És diferent. La Fira dels Pirates, no? Que fan, per exemple, amor. El Marésmo. La Festa Ibérica. La Festa Ibérica... La Festa Ibérica... Tots amb pells, no? Tots amb pells. Unga, unga. La primera Fira Ibérica són justes, ja ho veig, això, eh? La penya del Muro. Sí, el penya del Muro. Doncs costarà que puja la gent allà, ho haurem de fer, i la fem a la planta. A la planta, són justes. A la vall, més bé. Bueno, escolti, senyor Maritu, alguna cosa... Ai, senyor Maritu, Eli, alguna cosa més sobre el tema de la Fira de l'Embutit? Té bona pinta. Sí, té bona pinta, però no deixa de ser el de sempre, eh? Simplement, barcelonins i zona colindant, que us vulgueu anar a vestir d'Embutit. Ja sabeu que aquest cap de setmana hem d'anar a l'ot. Sí, sí, sí. A aparcar, veniu, exacte. I anar allà a comprar. Ja, bascano, perquè també ho hem comentat, que és capital de... No és capital, és una població del Gironès, perdó. Dèiem que també fan una cosa semblant, no? Sí, però bascano, em penso que és una miqueta més rural, perquè el que faran és barrejar-ho. Ells hem fet una barreja una miqueta més estranya. Hem fet una cosa amb tractors d'època, i cotxes d'època, i motos d'època. Però què? Això què té a veure? Bueno, és multisactorial. Ja saps què ho diuen, això és una fila multisactorial. Hi ha poca tradició del camp. Mira, no sé, la qüestió és que agafen... Jo, pel tema del tractor antig, no toco, però sí que sé que hi ha diverses trobades al llarg de l'any de tractors antics. És veritat. Igual que hi ha cotxes antics i gent... Van parlar l'altre dia del Ràlic Itges, però suposo que també... Hi ha interès pel tema del tractor antig, no sé. Bé, ja acabem parlant del mercat de l'Olla i la Caldera. Això és bonito, això, ja sé que aquí... És el lobo pel final. Atenció, perquè a Caldera, a Montbui, que està al Vallès Oriental... Jo sempre vaig recordant la comarca. El tio m'ha dit que la gent no sap moltes coses comarques. Tot i que arribarà... Quan arribarà les vagaries i tot això? Arribarà algun dia o no? Teniu, tu que estàs més... Diria que de moment altres problemes hi ha. Però estaria bé, estaria bé recuperar vagaries, perquè en principi era allò... la distribució més genuïna, no? Més genuïna, més autèntica, no? Més pròpia. Bé, doncs quan arribi ja veurem, de moment, a Caldera i a Montbui, Vallès Oriental, el mercat de l'Olla i la Caldera, d'aquest cap de setmana. El Lema és fer embolir l'Olla. Com volguem dir? Està treballat, el Lema. Jo m'ho veig. Farem màquines, farem màquines, tot. La meva pregunta és on s'ha d'estudiar per ser assessor cultural i d'eslògans de les coses populars? Ja està, fins aquí la queixa? Fins aquí. No, no, no, no. És la pregunta, és la pregunta, perquè dius que estic meravellat. Escolta, miri, aquesta capacitat de lligar coses, eh? Un bullilolla... Com titularia vostè el Lema? D'on és l'Olla, no pongas l'acció. Sí, ho hem pensat, però vostè ho ha de dir. No ho ha pensat vostè, jo no ho he dit. Jo només dic que si, per exemple, aquesta filla Ibar, que estava impulsant ja per fer-se en just aquest mes de juliol, quin Lema hauria de tenir, vostè és tan llest. No, jo el contrari. Alguna cosa relacionada amb l'Apell, no? L'Apell, sí. L'Apell. Va, va, va. Pili de la llengua. Pots venir sense de pilar. Bé, doncs, no? Ibar, parlem del mercat de l'Olla, la que el dirà ràpidament, que hem d'anar acabant. Sí, la qüestió és que posen allà un olla enorme, on caben 1.600 litres d'aigua, d'aigua termal, i fan 4 sopes al llarg de tot el cap de setmana, una, que és la de cigronets, el dissabte al matí, una, que és la de sopedall, dissabte a la tarda, diumenge al matí fan una escudella estupenda de castell terçol, i diumenge a la tarda, perquè, si no ho ha dinat bé, fan xaicuita amb llenya a la plaça, acompanyat de vida mel, pat d'aigua termal, la romana a l'espiga d'or. Aquest cap de setmana s'hi fan totes les activitats que ha proposat. Jo crec que acabarem una mica... Ha fet footing tota la veritat. Ja anem acabant. Cristina, el millor del programa per tu, avui, a la penya del Morro? Les propostes del cap de setmana i poder sentir i escoltar B, C o poesia l'ànima dels somnis. Ep, molt bé. Cristina, amb el Taïr Romero, que hem tingut aquí, que per cert, no bon dia d'això, però d'on deixem poder adquirir les bessones tiendes, no? A les millors cúrriques. A la pàtida web. Toni, gràcies per venir a vosaltres. Què et sembla, després de tants anys i tornar al programa? Com és que s'ha anat? Em feia tants, eh, tampoc. Jo ho vaig deixar de venir. Feia un parell d'anys perquè vaig deixar de venir, perquè vaig ser pare i ara el Linus té dos anys, per tant, deu fer un parell d'anys, un parell de temporades. A veure quan ve el Linus, també. A veure, sí, per què? Com que li agrada parlar... Ja parla, ja parla. És aquest, és aquest. A veure, que se'n conversa amb vostè. Per nivell pot venir. Gràcies a tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui. L'Andrea, bueno, a la qualitat s'enjustenca. Jordi Roca, el cinema, l'Eric, la mare, l'agenda juvenil. Senyor Benito, ens veiem amb els divendres que ve. Gràcies per explicar-nos els origens de la poesia, eh. Tot el que ens ha explicat. I també, doncs, Eli, gràcies per l'antia agenda, com que s'admana. Fins divendres que ve. I amb la col·laboració més especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Ho deixem aquí. Tornem dilluns a partir de les 5. I ara a continuació de Radio Desbert. L'informatiu vespre amb l'Andrea Bueno, els senyors notícies. Que vagi bé. Adeu-siau. Gràcies per escoltar-nos. Gràcies. El que t'han ensenyat. I mentre tu no canvies, el teu món ja ha canviat. Però ets tu que dius adeu a l'Andrea, i saps que el temps no pot tornar a començar. Però creus que sí que tot serà igual per ser de mà. Pots fer tot el que vulguis. O caure dins del fang. Pots trencar-te i ferir-te. O pots mirar el voluntat. I ets tu que dius adeu a l'Andrea. Gràcies per escoltar-nos. Gràcies per escoltar-nos. Gràcies per escoltar-nos. Gràcies per escoltar-nos.