#232 - La Penya del Morro del 21/3/2013

i es va fer un avançament. I va ser el que va fer l'esquerra. Deixeu-nos-hi els segons. Joaquim Rodríguez, Nairo Quintana i 47. Davant Jürguet, van der Brug. Daniel Martin és el nou líder de la Volta. En d'atrimet de Alejandro Valverde, que ha hagut d'anar a caure camí de la seva urgència. En general, Martín té un avantatge de 10 segons. Sobre el purito Rodríguez. 32, davant Quintana. 36, sobre Agüiguinz. 39, davant Escarponi. El Pallar sobirà i Lleida, de 150 quilòmetres. En futbol, els entendreu, busca la classificació per a la final de la Copa Federació. Els de Piti Belmonte, jugant a les Canàries, deven anar al Tenerife, bé. A dos quarts de 10 de la nit, hora peninsular. Els Andraüengs, que defensaran el 2-0 de la nada, al Narcissala, tenen les baixes de Pàrrem, Melo i Prats, mentre que s'arremitxa Xavi Jiménez i Christian, en cada para de la llista, part de si jo tècnica. Notícies en xarxa. Ara escoltes ràdio d'esper. Si et donis ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just. Durant l'8.1, ràdio d'esper, Durant l'8.1, ràdio d'esper, Durant l'8.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'esper, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'esper.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. Bona tarda, Sant Just, què tal, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'esper. Gràcies. Bona tarda. Gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui el programa parla de l'actualitat de Sant Just, que passa pel dia muntada de la poesia. També ens visitarà la Júlia etmella i una de les seves amigues, l'Andrea Martina, que vol estudiar ingeniaria biomèdica. Atenció a la gent que vulgui fer aquesta carrera. I també els amos, quan arriben a una casa, i demanen el seu servei. A la segona hora, connectarem amb el Sergi Arrada, perquè és el nostre home dels festivals de cinema. Sabeu el Sergi, per col·laborar amb nosaltres els dimarts, fent la secció del Casal de Joves. Avui, sinó una nou festival, el primer festival de cinema on-line d'Espanya. Ens explicarà una mica de què va tot plegat. És la tercera edició que es fa, una de les pel·lícules que es projecten en aquest festival, que pot veure gent de tot el món. I acabarem el programa parlant del dia mundial de la poesia, perquè tenim el nostre infiltrat Arnau Consul, que fa la secció de llibres, des de la Teneu de Sant Just, on celebrarà l'acte principal del dia de la poesia a Sant Just Desbert. Tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya comorco. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Què riu, ja? Gràcies, com ho diu, Jordi. Ja sabem que portes el Facebook, el Twitter del programa, i que, a més a més, repassem alguns trending tòpics del dia, que ens han encorusit, com per exemple, avui no podia ser d'altra forma. El dia mundial de la poesia ha sigut trending tòpic, imagino que tothom fent versos a Twitter. Et sorprendràs, perquè sí. Hi ha molta gent que s'ha animat a pujar versos a la xarxa, que cal remarcar que no és el compte oficial del govern. És un d'aquests que se'n diuen fake. Sí, i diuen així. Tu m'he preguntat què és poesia. Poesia, eres tu. No? Una mica... Bueno... Els típics, quan vius canyons per banda, vint un pop a to de vela, etcètera. D'acord, molt bé. Algú que vulgui remarcar de vers que t'hagi agradat, diguis... Mira, això estarà bé tenir un compte. Hi ha un en concret de Tenea, que m'ha fet molta gràcia, perquè és un d'aquests que has fet tu com ara, Jordi, que diu, agua de pinya, agua de coco... Si tu no me quieres, yo tampoco. Està molt bé. També avui ha sigut Trending Topic, el grup de Valencià i d'Escà, Obrim Paz. Després de 20 anys de recorregut, el grup de música Obrim Paz ha anunciat aquest matí que fa una aturada indefinida, en principi, i ho faran acomiadant-se amb dos concerts acústics. Hi ha molts tuits aires que són seguidors d'aquest grup, i hi ha hagut molts comentaris sobre tot... Ha sigut Trending Topic, Obrim Paz. Jo pensava que ha passat amb Obrim Paz. Potser l'han liat amb alguna cosa, no? De forma, de moment, indefinida. Doncs això, Jordi, hi ha molts tuits aires que estan molt decebuts per aquesta aturada indefinida, en principi, i podem destacar el comentari de Patrick Boulenyós, que diu, escolta, el nom d'Obrim Paz, si pujar-me la boca a un gust de vegudes indígenes i adolescència. Que molta gent els va descobrir per primera vegada que el fill lip-dap ja fa molts, que es va fer per la independència avi, que amb milers de persones, i que utilitzaven aquest tema la flama d'Obrim Paz. No és la seva millor cançó.No és la seva millor cançó. A veure, Carme, tu et dius per de Nobrim Paz. No, no sóc un experto. Aquesta és la que se posa sempre. Jo no els conec gaire, però hi ha alguna de les altres de les típiques. Per exemple, la vida sense tu?No, una altra. Si tanques els ulls, coratges, seguirem, som, no tingués por... No me'n recordo, no recordo. Prenia una altra de típica, que no recordo el títol, que no és la flama, que a mi m'agrada molt. A mi m'agrada la flama, a mi també m'agrada. Un cançó de repetició, no potser. És la de lliure sense tu, aquesta que has dit. La vida sense tu, aquesta. La vida sense tu és aquesta.M'agrada. És de pujar els vermells.No, és una altra. La vida sense tu, aquesta. La vida sense tu és aquesta. La vida sense tu és aquesta. La vida sense tu és aquesta. La vida sense tu és aquesta. No, no. Uuuuh! Bé, doncs una abraçada a la gent de València, que ens estigui espocant. Comencem repassant l'actualitat s'enjusta en cada dia d'avui, 21 de març del 2013, parlant del dia mundial de la poesia. Efectivament no ens en lliurem, perquè avui s'enjust aquest vespre a celebrar un acte que comptarà amb la participació d'un bon nombre d'entitats del nostre municipi. A més, també es llegirà el poema conmemoratiu i es recordarà destacats d'autors s'enjustencs i catalans. Carme, explica't més coses sobre aquest acte. Doncs és un acte que es va fer per on hi ha cop el municipi l'any passat, aquest any es torna a fer, i que funcionarà a banda de recitar diferents poemes per part de les diferents entitats, d'altres diferents entitats. I altres coses, com hem comentat aquests dies, per exemple, el fet que llegiran els seus previs poemes del premi de Prosa i Poesia de l'any passat, també, en principi, i això la idea és posar en valor la poesia de s'enjust, i d'altra banda, també, llegirà la poesia que es dediquen guany al dia de la Mundia de la Poesia, que és hora de la poeta de tortoses, hora i de burgos, que es llegirà en 8 idiomes diferents. A més a més, també, de llengües que... Aquesta és la part que té més ritme de la gala. De llengües que són de gent que, per exemple, estudia els cursos de català d'aquí s'enjust, i, per exemple, saben xinès, o són, justament, no sé, ara recordo alemà en xinès, no recordo altres llengües, però entenc que és una francès. Sí, francès. Sí, però hi havia una més exòtica. Esperant-ho, esperant-ho, esperant-ho. No, no, més hem d'alimiar aquesta de més curiós, que no els habituals d'aquí el municipi, també. Que pot ser curiós. Sí, és un espectacle Made in Germans Consul, perquè l'ha dirigit i l'ha creat al Roger Consul i l'Arnau el presenta. Aquest vespre, i no es connectarem amb l'Arnau. Una hora abans dels preparatius, allà, a les sales 50, ja teniu una mica com els Òscars, al·legal abans parlarem amb el presentador. Bé, canviem de tema. I és que aquest vespre, també hi ha altra activitat a Sant Just Desvern. Està molt bé, que tot es consideri a l'hora. Aquí hi ha rende en els diàlegs santjustangs. Es tracta d'uns diàlegs que convocarà, periódicament, la secció local de Convergència Democràtica, en què es convidarà a dos santjustangs per reflexionar sobre el poble. Avui es debatrà sobre el comerç. Carme, explicaràs més informació sobre aquests diàlegs de Convergència. Doncs mira, la idea d'aquests diàlegs és que es facin un cop al mes i volen generar debat i conèixer les opinions de la gent de Sant Just en envits diferents com el comerç, en aquest cas l'educació, la família, altres temes generals. I ja està previst que es facin, com dèiem, de manera mensual. El primer és la teva compra del teu poble i serà amb els santjustangs Just fa salva i Enric Puig, molt vinculats al comerç Sant Just. L'acte l'organitza a Convergència, el fa el seu local, que és a carribador número 12 a l'Esbuit, però és un acte obert a tothom i l'objectiu és que els existents puguin conversar i dir la seva sobre el tema que es planteja. Repetir l'hora. A l'Esbuit. I aquí, on? El local de Convergència, que és a carribador número 12. Molt bé, eh? La Pella vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bé, parlem ara de l'ONG i també en Tita Sant Justenca. Sant Just Solidari, però una mala notícia planeja sobre aquesta entitat, perquè les retallades de la Generalitat fan trontollar un projecte de Sant Just Solidari a Camuapa, el poble germanat de Centra Amèrica amb Sant Just d'Esvern. Es tracta del programa de millora de la capacitat productiva de petits i mitjans camperels. D'altra banda, estan avançant molt en educació i en sanitat. Carme, què més han explicat la gent de Sant Just Solidari? El projecte concret del que ha fet és un programa de millora de la capacitat productiva de petites i mitjanes empreses de camperels i cooperatives a Camuapa, un projecte de desenvolupament que havia de finançar l'agència catalana de cooperació, però la Generalitat ha eliminat el pressupost que aturava l'agència catalana de cooperació. Tot i això, el que fa Sant Just Solidari és que s'ha de posar en aquest projecte i milloren a l'altre, sobretot en aquests dies que deien en educació i sanitat, que és una mica el que es va parlar, sobretot a l'assemblè que va tenir lloc aquest dilluns, perquè recordem que la inversió de Sant Just Solidari, llavors, el que ha passat és que la inversió de Sant Just Solidari en aquest programa de millora ha estat més gran que altres anys i per això l'entitat ha augmentat les despeses. De tota manera, es confia en aquest projecte, i el que es va tractar també és de ser conscients que cada cop més segurament el tema de finançament serà més complicat. I per tant, el que, des de Sant Just Solidari, estan enganyant a plantejar, és ser conscients de tot plegat i intentar buscar mecanismes diferents, o intentar trobar alguna manera de tirar endavant, però a menys diners, que és el que cal que s'havien tingut fins ara. Un dels events més importants d'aquest any, o que es farà aquest any 2013, és veure un hospital de Camuapa, que és per primer cop els habitants del poble de Sant Just, tindran assistència uftalmològica, a prop de casa, gràcies a un acord amb l'Institut Català de la Ratina. Per tant, també hi ha bones notícies, i que a Sant Just Solidari han llegat també un projecte nou, a una escola de nenes i de noies a Calcuta, a l'Índia, conjuntament amb una altra entitat solidària. Com sempre, ens agrada molt la feina que fa Sant Just Solidari, des d'aquí l'hi durem sempre tot el nostre suport, una de les organitzacions més importants que tenim a Sant Just, i, de fet, podem escoltar algun tall d'algun dels protagonistes de Sant Just Solidari, que ens explico una mica més sobre aquest projecte, per exemple, que volen iniciar. Del projecte aquest d'uftalmologia, doncs podem sentir Lluís Casals, president de Sant Just Solidari. Amb un acord amb un partner d'aquí, que és a l'Institut Català de la Ratina, que desembarcarà en un hospital de Camuapa, amb un equip de metges, cirujans i amb equipaments, tothom que tenia problemes de visió, tenia que anar amb en aigua. No n'hi havia ni a Boà, ni a la central del departament. I, en aquest moment, comence per primera vegada hi haurà assistència oftalmològica, a través d'aquest acord que arribem a l'Institut Català de la Ratina. Una bona notícia, una bona notícia d'aquest dia. Per cert, que també Sant Just Solidari és una de les entitats que traslladaran al seu local el nou edifici de les escoles. Ah, això t'anava a preguntar abans! Perquè hi vaig passar per davant de l'edifici de les escoles, de l'entrada, que no és al carrer de la Taneu, sinó que és al paral·lel, per sota. Està allà a l'entrada. Té molt bona pinta aquest equipament i aquest edifici, molt nou, molt modern. Hi ha com una petita plaça allà, només d'entrar, i una reixa molt alta, també des de fora, de color gris, metàlic, molt bonica. Doncs asseguren que el local els agrada, que cobreix les necessitats de la gent que treballa i que col·labora, i que cada cop, a més a més, és més gent que col·labora. Aquest any, Sant Just, té 215 socis, i ha hagut 12 altes per tant que queda compensada. Que d'equilibre, té molt bé Carme. Moltíssimes gràcies, ja sabeu que teniu més informació. No podem parlar gaire molt bé. Ja sabeu que teniu més informació ara mateix a radiodesbert.com, de les coses que et vagin a Sant Just, o si no, per les notícies, edició, vespre. Gràcies, Carme, que vagi bé, va tardada. Fem una posa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlarem amb la Júlia Atmelha a la seva secció, les avíes de Júlia Atmelha, que avui ens porta l'Andrea Marquina, una noia que vol estudiar Ingeniaria Biomèdica. Qui és això de l'Enginaria Biomèdica? Ho sabrem d'aquí uns moments a la penya del Morro. Fem una posada per la Júlia Atmelha. amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Moseu a Aguard de les aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. TOT UN MÓNDA MODA, amb Mireia Redondo. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada 10 jocs d'8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, d'Abristol i Diomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5.22 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern, i tenim nosaltres com cada dijous a la Júlia etmèlia. Bona tarda, Júlia. Bona tarda. Bona tarda, directament, des del caliu del Llobregat, amb la seva bufanda, la seva mochila, la seva cellira de sol... I el jamón. També portes una mica per fer pica, pica. Algun dia es portaré, va. Sí, ja toca, eh? El teu aniversari, quan és? El setembre. Avui, Júlia, en el teu espai de les amigues de Júlia etmèlia. Avui parlem amb l'Andrea Marquina, que és una estudiant de segon de bachillerat de la Moderilitat Scientífica. De la Moderilitat Scientífica, eh? La tenim al telèfon, Andrea. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? De ningú del programa. Gràcies. Com és que l'has convidat, Júlia? Doncs perquè sempre ha de convidar algú, no? No, però no tinguis d'això. No, però espera, que... No, no tinguis d'això. No, perquè... No, per exemple, perquè vol estudiar... No va ser t'acabar, és ordre. Perdó, perdó, perdó. Torrem, torrem, torrem. Júlia, com és que has convidat l'Andrea avui? Doncs perquè ha de convidar algú, i avui havia pensat en ella, perquè vol estudiar Ingeniaria Biomèdica, i em sembla molt interessant. Ah, molt bé, molt bé. A l'Andrea, sí. Sí, molt bé, molt bé. Doncs, Andrea, com és que vols estudiar, comencem, per aquí, Ingeniaria Biomèdica? Bueno, pues... No has estat fàcil triar la carrera, perquè hi ha moltes opcions, i ja estava entre unes quantes, però, bueno, em va cridar l'atenció... l'enginyeria biomèdica. I per què et va cridar l'atenció? Bueno, em va estar informant, i em van explicar que un enginyer biomèdic és com el punt d'unió, de comptar que entre un metge i un enginyer, totes les professions parlen llenguatges professionals diferents, i el que un enginyer biomèdic fa és que es poden comunicar tots dos. És a dir, fa com de comunicador, no?, entre un enginyer i un metge o com va a aquí? Sí, sí, permet, doncs, introduir les noves tecnologies en l'àmbit sanitari. Per exemple, els equipaments, que hi ha un quiròfan, i que van sortint cada dia o cada mes les noves tecnologies, en aquest sentit, doncs, com poder-nos aplicar a la medicina, potser, no? Sí. Però què seria, com un comercial o...? No. No seria el que fabriquen, o el que les ideen, o sigui, el que les creen. La persona que fa els utensilis, no?, m'he dit, en principi. El que els dissenya, o alguna forma o...? Sí, bueno, sí, com reparar-los, com reutilitzar-los, també, quins materials han d'utilitzar, no?, perquè en materials que poden afectar la salut de la persona. Clar, tu estàs convençuda, perquè així d'entrada t'he pintat de ser una carrera complicada, no? Sí. Bueno, convençuda, si et va sent, no. Bueno, però quasi, quasi. Però que tens clar, ho tens clar, no? Ho dic perquè, Júlia, tu has buscat algunes assignatures que es fan en aquesta carrera d'ingeneria biomèdica, que, per cert, a quines universitats ja es fan? Doncs es fan a l'UPC, la fan, i a l'UB, diria que també. I a la Pumpeu, també, crec. A la Pumpeu, també, eh? Sí. I quines són les assignatures que hi ha a la carrera, Júlia? Doncs, algunes assignatures són química, biomecànica... Perdoni, un moment, ja vaig a interpellar l'Andrea. Andrea, com portes la química? Bueno, la química, bé, però hi ha assignatures de la carrera que jo no he donat. Com, per exemple? La biomecànica, jo no... i tecnològies, que jo estic fent el científic, i la tecnològia no la toco. I, bueno... Però jo suposo que començaran des d'un nivell més baix, no? O... o què és que... Home, sí, poc a poc, poc a poc. Més assignatures, Júlia? Doncs, més assignatures són modelatge d'òrgans i sistemes. Modelatge d'òrgans i sistemes. És una mica festigosa. Jo fa púpita. A veure, què pot ser això? Ho sabem o no? Andrea? Doncs no. No. Ens ho trobarem. És el misteri de totes les carreres. Quan comences a estudiar una carrera, hi ha assignatures que tenen un nom molt estrany que l'has de fer. I fins al primer dia, o vegades, has acabat l'assignatura i tampoc t'ho cantaràs. No saps que anava aquella assignatura. Potser és el cas de modelatge d'òrgans i sistemes. Potser. Però no. Aquesta n'hi ha una que té un nom també complicat, no, Júlia? Sí. Que és fisiopatologia. Sí, és més estrany, encara, la definició de la carrera de la assignatura, no? Sí. Diu que és etiologia i patogènia, però valés. Sí. Aquest dia no crec que és ni clar. És de parlar de malalties inflamatòries, infeccions, malalties neurològiques, cardioescolars i càncer, no? Mm-hm. Això, suposo que deu ser d'estudiar les patologies que pot patir la gent i saber com arreglar-les, no?, d'alguna manera. Com poder tractar-les, i tal, sí. D'aquí diu també, si és complexes i malalties, gent i patologia, interpretació... Vaja, en fi, aquesta carrera, com ve veiem, combina, doncs, la medicina, l'estudi del cos en general, no? La medicina de tota la vida i també l'ensenyaria. A tu què t'agradaria inventar o aportar en aquesta carrera un cop legis acabat, Andrea? Doncs no sé, m'agradaria treballar més en l'àmbit sanitari, perquè també es pot treballar en l'àmbit comercial. Mm-hm. És a dir, investigació, recerca, per exemple, doncs, com facilitar la feina als metges, no? Sí. A més d'això, Jordi, es pot també treballar en empreses farmacèutiques, en serveis clínics d'hospitals, universitats, com moltes altres carreres, empreses d'equips de diagnòstic, monitoratge, teràpia mèdica, entre altres coses. Jo estava mirant aquí per la web, perquè m'ha criat una mica l'atenció a aquesta carrera professional, perquè realment crec que no l'havia sentit mai. És una estant nova, penso, perquè està mirant abans des del nostre detall. I crec que era només directament l'any passat, no pot ser, Andrea, que fos... que és utilitzat ara. Doncs aquí a la pàgina de la Universitat de Barcelona fica alguns requisits per si vols fer la carrera aquesta que li podríem preguntar a l'Andrea, a veure si ja els compler. Sí, és una bona idea, és com una mena de test. Sí, després la Júlia li farà el seu, però ara jo li faré aquest, a veure. A veure, dispara. S'ha de tenir interès tant per l'enginyeria com per la biologia i la medicina. Et correspon això, Andrea? Sí, més o menys. T'agrada la biologia, per exemple, tot el que són les malalties tropicals, no? I la natura... Sí, que m'agrada, m'agrada. Això t'agrada, eh? T'agrada sortir a la muntanya, per exemple? Sí, i que et veguin els mosquits, els bitxos, ai... Estudiar bitxos, estudiar bitxos, no? Una altra recomanació és que tinguis facilitat per les matemàtiques, la física i la informàtica. Amant, Andrea, fas el tecnològic. Sentífic. Ah, científic, perdona. La informàtica no... no la fem, però les altres sí. Però el word sí que s'ha de utilitzar, no? Sí. Ja està, ja està. De moment tot va bé, a veure, què més? Es necessita capacitat de raonament lògic. Bé, s'intenta. És molt lògic el que diu, eh? Sí, no? Sí, sí que té, sí. I ara la més potser difícil de trobar que és capacitat inventiva. Entens? Capacitat inventiva? Bueno, si estic inspirada, pues... Sí, sí, crec que sí. Avui és el dia muntada de la poesia. L'última, últimament. No, la veritat és que no. Potser aquesta faceta de la creativitat s'ha de donar una mica, clar, perquè és el que diem, no? Has d'empescar-te-les, no? Intentar com crear un equipament o alguna cosa d'altra tècnica. Però això les universitats t'ho desenvolupen, eh? Perquè jo vaig anar, per exemple, l'altre dia a la Pumpeu i deien, o sigui, només que sàpigueu dimentides, nosaltres ja aquí traiem tota la creativitat i ja està, tu, però... Com, perdona, expliquen d'això? Sí, sí. Què va passar? Ens van dir, a mi em van dir... Tu vas anar a Pumpeu l'altre dia, a fer què? A fer comunicació d'usual. A mirar com a... A mirar la carrera, a fer una xerrada, una ruta, no? Sí, sí. I et deien que aquí només que sàpigues mentir, o sigui, per crear una cosa, a partir d'una mentida, pots crear una història, no? Sí. Pots dir-ho en això, que només que sàpigues mentir, ells ja et desenvolupen la creativitat i tal, i acabes d'explicar una història que no se creu tothom. Per tant, la gent que és falsa és més creativa, la gent que diu mentida és més creativa. Que no vol dir que la gent creativa sigui una falsa. Tampoc. Ah, va, va, va. Però és d'això, no? És de gràcia, no?, que allà... O sigui, tu tens un gun de creativitat o... És això, no?, que tu entres amb la base i allà la carrera que ens et deixen desenvolupar els teus, les teves qualitats. Home, però suposo que és més fàcil, no?, crear una història, o alguna cosa així, que no pas algun utensili o alguna parella, moltíssima iniciativa, no?, són això dels, com es diu ara, els empresaris, els emprenedors, no?, has de tenir emprenedoria per poder fer alguna cosa gran. Andrea, com ho veus, tu, tot això? Bueno, complicat, però... De fet, Dúlia, també t'has preparat les sorties professionals, no?, que... Sí, més o menys... Més o menys el que té a veure amb la Cristina, no? Com, per exemple, això, treballar a les universitats, en la indústria, en hospitals i instal·lacions de recerca de les institucions educatives i mèdiques, i també es pot treballar en l'ensenyament i en agències regulatòries, que no sé què vol dir... Agències regulatòries, doncs segurament són les que donen els permisos, les que regulen, no?, Andrea, una mica tot el tema mèdic, etcètera, etcètera. Sí. Dic jo, eh? Clar, l'Andrea diu sí, sí, que faci parlant, no?, l'Andrea diu sí, sí... Home, una cosa, té bastantes sortides, de totes maneres, aquí, la Universitat de Barcelona diu que és una... de les enginyeries amb més ràpid creixement i que té un ampli ventall de sortides professionals. Jo suposo que serà cert, però complicat, en té pinta, eh?, que sigui. Clar, és que és això, no?, el ser nova, doncs, encara potser no s'ha inventat les professions, no? Jo crec que és difícil, no, també, perquè tampoc s'invertixen molts diners en aquestes recerques, com està la cosa, William. Escolta, però no començis la carrera desanimada, ja, eh? Pobre, sortiré d'aquí canviarà de carrera, ja veuràs. Jo, en sèrio, jo més un dia dic que mòbren la finestra que un tiro. No, no, no, que sóc atutfistes, eh?, i dramàtiques les assegurem. Home, però és que, en Jordi, arriben tots els inputs negatius, és que també així, com... És que és això, és que realment ens estan inventant molt malament a l'escola, com si vas a tot arreu, és que et diuen, no sé què passarà després, perquè, Andreu, una pregunta. Què opina els teus pares de que vulguis estudiar això? Ingeniaria biomèdica? No, ells em van dir que jo volgués, és a dir, la cosa que jo ho faci. I tu ets conscient, potser, que has d'estar dedicant-hi moltes hores de estudi, de treball i de tot? Sí. Per tant, t'agrada, també, això? Ets bona estudiant? Bueno, sí. M'està dient la Júlia que sí. Bueno, et treus bones notes, no? Sí. M'esforç, jo crec que tot es pot aconseguir. Bé, de fet, estàveu buscant, també, un altre font del programa, que és un clàssic, és la Biquipèdia. La Biquipèdia, sí. Allà també hi ha un pos sobre la Ingeniaria Biomèdica i explica, per exemple, que ja es va desenvolupant el seu moment en el camp de l'instrument... dels instruments en imatge-nologia, que es diu, que són el tema del tractament de la imatge que serveix per després diagnosticar les malalties o els diferents problemes que pot tenir un pacient, efectivament. I diu que des que es va descobrir el ràdgics per Roig Nguent, l'any 1895, fins a la seva primera aplicació en biomedicina, que va passar justament una setmana, és com un exemple del que també pot servir, no? És a dir, això que dèiem. El ràdgics, en el seu moment, també van ser un invent de medicina, en aquest cas, el diagnòstic per pacients, no? Andrea? Sí. Va bé. Molt bé, l'Andrea, perquè sempre dic qualsevol cosa, i fa... Sí. No m'amilliurem. Vostè ja va millorar, no? I és això, el que tracta anar millorant i anar fent... Perquè tu, Andrea, has visitat hospitals fa poc? No. No. Bueno, sí. Sí, sí, que em vaig lesionar jugant a futbol. A part, la gent ha jugat a futbol? Sí. Que greu o no greu? No, no. Unes guins o un... No va arribar a ser guins. Ah, no va arribar a ser guins, bueno. Molt bé. Tu has de consultar d'urgències amb el metge, i tu ja anaves veient els aparells i dius, això ho canviaria, jo, no? Això ja... O què? Aquesta maneta, no? Clar. No, però em fixo, la veritat és que sí que em transmet curiositat, no? Per exemple, quan tu arribes a un hospital, amb què et fixes, per exemple? Quina és la teva curiositat? Com? Tot el que utilitzen, els metodes que segueixen. Jo, per exemple, tinc una petició, des d'aquí, si acabes la carrera i poses el treballet oplegat, el martellet, aquell que utilitzen... El genoll, no? Per mirar el reflex, el genoll. Si pot ser una mica, no sé, més divertit, perquè és negre i llavors se l'has d'anar com el... Però com el vols fer, divertit? Com aquells de la Fira que fan sorolletes. I que li vol incorporar música o alguna cosa altra. També, això ja l'Andrea ha d'aprendre de la realitat. Però, per exemple, jo, mec, mec, un d'aquells de com de juguina... Seria més divertit, és que les hospitals són molt seriosos, no? Sí, són molt seriosos. No, l'Andrea, no és molt seriosos, els hospitals, a vegades. Sí, però els nens sí que són més... utilitzar altres tècniques, no? Clar, sí. Home, de fer l'Hospital de Sant Joan de Déu, allà, per exemple, i a més ara que han obert el Centre de Nomància, és diferent, no?, perquè ja està pensat en l'Hospital Infantil, i en aquest cas sí que les parelles estan decorades de colors, hi ha més colors per a tot arreu, no?, i tot plegat, molt bé. Doncs, Juli, no sé si vols preguntar més coses, perquè tot és personal, també, no? Una última pregunta que tenia, no? Sí, sí. Perquè està mirant... A part d'això, està mirant una altra tall i té la E. Va des d'un 11,2 a un 10... És a dir, depèn de l'universitat, no?, potser un 11,2 o un 10,6 i l'altre és un 10,9. I la màxima quina era, perquè ara no ho recordo, ho vas dir la setmana passada, però... La màxima nota és 14. 14, d'un i dos. O sigui, un 11,2 és molt... És molt... tres bones notes, no?, jo ho heu dit, això, que sí. Sí, sí, sí. Per això, a partir d'aquesta nota de tall, no volia preguntar-li que d'aquell li agradaria treballar fent aquesta carrera, que és molt, no sé, especial, no? Sí, bueno, és un cop, doncs, ja he entrat de la carrera, ja m'obriran més portes, però en l'àmbit mèdic m'agradaria. En hospitals. Sí. Més que està bé, això. Bueno, però com ja se sap, normalment, comences la carrera pensant una cosa i acabes després dient una altra. Sí, sí, sí, canvies l'opinió de la meva. Que quan veus altres coses, després... Tampoc m'importaria marxar fora, per exemple, treballar. Sí, és que seria... Tenim ja dues persones, potser és possible que ha portat la Júlia que vol marxar fora. No, però és una tendència que es porta molt, avui en dia, no? Entre els joves, la gent que està fent batxillerat, que té clar que un cop acabi la carrera, o vol fer un erasmus, o vol marxar fora a provasors, perquè aquí pinta embastos, Andrea. Sí. I on t'agradaria anar? Doncs no ho sé. Però alguna preferència o és indiferent al país? Europa, Amèrica... A Alemanya, eh? Sí. Té la bola a Alemanya últimament, eh? Sí, estem veient, estem veient. A més d'ahir també llegíem uns tuits a la secció de carretera reial, parlant d'esplugues, que l'Ajuntament d'Esplugues feia una xerrada als propers dies, perquè els estudiants que volguessin anar a Alemanya a fer-ho, a treballar, o a provasors d'aquí uns mesos, feien també una xerrada d'aquí uns dies. Jo penso que per anar a treballar a algun país de fora, és molt millor anar-hi ja amb la feina, diguéssim. I primer, saber que t'han contractat i tenir la feina, que n'hi ha sense res, no? Perquè vas allà sense res i és com si estiguessis aquí, no? Suposo, si no... Bueno, l'únic que et demanen és saber l'idioma, però... Clar. La desaprenen i marxen molts enginyers cap a Alemanya. I troben feina fàcilment? Bueno, fàcilment, no ho sé, però... Però sí que han marxat molts. És que jo suposo que moltes persones, també quan marxen, no? És això, que van, en principi, a voler treballar del que han estudiat, no? Però que, finalment, per sobreviure, acaben treballant de qualsevol altra cosa mentre busquen la feina que volen, no? Clar, realment no sabem aquí quin és el percentatge de gent que va treballant del que hi ha estudiat. És això, que si marxes, marxes ja amb la feina, amb un contracte que tinguis d'aquell país, perquè si marxes sense res, que acabes d'això, no? Alguna ministra del govern diu que els joves marxen a l'aventura. Sí, a l'aventura. A l'aventura, molt, molt. En fi, no sé si vols preguntar alguna cosa més, però jo tinc una pregunta per tu, Julià, perquè m'ha dit un ocellet, i l'Andrea m'imagino que també, perquè si aneu juntes a classe... Sí, una altra classe, però. Una altra classe, però, a fer de segon de xerrat al mateix institut, jo podria preguntar per aquests dies teus exàmens, no? Sí. I què tal, com està portant aquest període... de crisi? Sí. Com van els exàmens? Perquè, clar, jo ja fa molts anys que no fas cap exàmen. Jo tinc molt abandonat. Ja t'ho he dit, és avui que volem abrir la finestra. Sí, o sigui, tu ja no pots més, ja, no? Però sou de les que estudia durant tot el curs, o els dies d'abans fa l'esprint final de l'esprint? Ho acaben de respondre. No, no, jo crec que... Sí, depèn de la assignatura, no? Hi ha algunes assignatures que dius, mira, és que hi ha algunes assignatures que te les has de deixar, que no pots anar l'obligatòriament perquè, si no, és que no pots amb les altres. Per exemple, l'assignatura és que dius, mira, això m'ho deixo per final, perquè, escolta, la menys important, potser. La que hi hagi possibilitats de canviar el dia a l'exàmen. La que hagi de canviar el dia a l'exàmen. Però això existeix, eh, és que hi feu pressió a classe per canviar el dia a l'exàmen. Ahir vam per ser aquí una professora, perquè ens canvies el dia a l'exàmen, de fet. Sí, ens va canviar. Molt bé. Felicitats. I què és el que li vau dir? L'hi vam dir durant la classe, i després, quan es va acabar la classe, vam deixar passar dues hores o així, i vam tornar a baixar a buscar-la per seguir repels pressadissos per demanar-li que ens canvies a la Cristina. Home, això és persistència. Quina assignatura era? Literatura castellana. És que ens havien de llegir el llibre, i hi havia gent que no va pel capítol 5, i era molt... Quin llibre era? Tormento. Tormento, home, un clàssic de la tuta castellana, Tormento, ara és l'últim president, però és... Benito Pérez Caldón. Sí senyora, sí senyora. De fet, m'imagino l'estampa. El vostre institut, la professora Cristina, anant a la professora, i amb tot lluny al costat, al seu voltant... Per seguir-la. Com a mosca, és dir, no, canvia, per favor, el examen. De fet, va entrar a la sala de professors, i els tenia a tots així mirant per... Hi ha com un vidre, no? Mirant pel vidre. Sí, li canvia. Fins que no va sortir, ens va dir que sí. Però, escolta, jo va ser un èxit, enhorabona, eh? Felicitats. Foleu guardar, en lletres d'or, aquest dia de la vostra vida estudiantil, el dia que una professora us va canviar la data de l'examen. Doncs, Andrea, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Tu has passat bé?Sí, molt bé. Molt bé. Ja saps que pot venir... Perquè, clar, tenim el telèfon, però pot venir quan vulguis. Clar que sí. I que vagi molt bé aquesta carrera de biomedicina, no? Enginyeria biomedica. Enginyeria biomedicina... Ja, ja, ja, ja. Sóc de lletres, jo ho veig tot igual, saps? En fi, Andrea, moltes gràcies, bona tarda, que vagi bé. A vosaltres. Adeu, adeu, adeu. Juli, moltíssimes gràcies. Que tinguis una bona setmana a Santa. Nosaltres fem programa a la setmana que ve, que ho sàpigues. Però tu tens pinta de Martí fora, no? Sí, me'n vaig a Alemanya. Ah, te'n vas a Alemanya? Sí. Què dius, ara? A buscar feina o què? Home... Si m'enjuven de bé, li quedo. Et quedes allà, sí? Sí, no? Sí... Ja farem la conferència per videoconferència, no? És gairebé el llibre. Vinga, au feetersent, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu. Veig la penya del Morro a Twitter i Facebook. La, la, la, la... La, la, la... La, la, la... La, la, la, la... La, la, la, la... Un ambient molt virulès. Com t'agrada, Jordi, aquesta cançó? Sí, m'agrada molt, però ha sigut també per ambientar, que la Julià se'n va a Alemanya tres quarts de sis de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro i continuem parlant d'educació canina. Who let the dogs out? Who let the dogs out? Perquè Cristina, com saps, cada dia jo us tenia amb nosaltres, o a l'Albert o a la Roser, que són les nostres educadors canins particulars i que ens informen i ens aconsellen sobre com tractar millor i també poder estar millor amb el nostre gos o gossa. A veure què hi haurà avui, això m'agrada molt. La sempre sorpresa, a veure. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Albert? Correcte. Quedem un sorbel a veure de la Roser. L'altre dia la Roser ens va fer una broma, no és si vols escoltar-ho, però, sí, avui qui tenim diu, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Volia fer passat per tu, però no va colar, ja li vam dir. Bueno, no, no, una mica... Jo ho vaig dubtar, eh? Tu ho vas dubtar. Jo crec que també hi havia trampa, que algú sabia. Ja, és veritat. Per cert, fa un ball de setmanes que no parlàvem amb tu i ho vam deixar quan... si te'n recines recordes, perquè tu et educador caní. Llavors hi ha gent que a vegades et demana, sobretot la teva feina, perquè ho tenen un mal comportament o, de cop i volta, en canvi, els seus àvids estan una mica perduts, i tu vas dir que això ens va interessar molt, que tenies una mena de test que feies tant el gos com l'amo o el propietari d'aquell gos o gossa per saber què és el que realment passava sobre el seu comportament. I vam quedar que el següent dia que parléssim és a dir, avui, quedàvem emplaçats a parlar d'aquests testos, correcte? Correcte, completament correcte. Doncs comencem parlant del test que fas, perquè per on comences? Vam dir que començaves pel gos, no? Correcte, començo pel gos, però tot i abans d'arribar a la visita, abans d'arribar al domicili de la cita on hem quedat, el que faig és arribar a 5 minuts, de manera provocant una situació de retrat. Ah, això ho fa sempre? Sempre que m'ho puc permetre, perquè hi ha vegades que els horaris no m'ho permeten, perquè no és que jo arribi tard per sistema, sinó que jo el que faig és arribar 10 minuts abans a la zona, a la direcció que m'han comentat, llavors jo aparco el cotxe i estic 10 minuts fent un tom per veure el voltant de la situació que em trobaré. Ah, que curiós, no? I per què és important l'entorn? Perquè moltes vegades l'entorn influït molt en el problema que després s'expliquen quan el parc és que et tenen al costat de casa, les obres que li han sortit, tenen un col·legi i els costa problemes amb nens. L'entorn, amb molta freqüència, té més a veure amb el que... A vegades no és tan directe, però té molt a veure, influït molt. Per tant, si contracteu o aviseu a l'Albert, perquè us vingui a ajudar i ve 10 minuts abans, i el veieu al voltant de casa, no patiu, no s'estudien per robar-vos. Aquesta fent és un mecanisme, com diu-hi, per estudiar l'entorn. Llavors tens l'entorn estudiat, perquè, com dius, també genera... pot generar influència al gos, i un cop això entres a casa, no? Exacte, entro ja com prèviament i he vist al propietari o a la família que vaig a l'habitat, que si el gos no pot estar durant la primera estona de la visita, si poc estaria d'anar, al moment que tenen jardí, o que tenen un quart on el poden deixar tranquil en un monòs, i llavors sí que faig una entrevista amb persona. Truques a la porta, no? Correcte. Perfecte, aquí. I aquí, normalment, hi ha el primer conflicte. Perquè què passa? Qui val gos, obrir o... Surta el gos. Primer de tot, sense gos. És només habitual, és com... L'efecte que he de posar és el mateix. Tiques, i els 3 segons, o el segon i mig, hi ha gos del gos. Llavors... Exacte. Ja tenim això, molt bé. I llavors què passa? Mani, qui és l'espola persona, no? Llavors, jo ja sé, una miqueta grau de complicitat que podríem tenir amb aquestes persones. Perquè ja m'estan dient... És una de les coses que, per això, i habito que quan entri jo el gos estigui, perquè el timbre normalment activa el gos i pot activar perquè pot ser una visita agradable, però el normal és que és un gos tan bé revit com estrany. I una visita que ja ve al taran el gos, tampoc és algú que m'agradi trobar-me d'entrada. Depèn del timbre que sigui, també pot al taran el gos, no? Sí, de fet, ja és que si el gos ja té problemes amb les visites, que a vegades és un dels principals problemes, ja anem sobre vi i ja quedem amb... Si no jo no pico el timbre, de cas que faig un truc de telèfon, o 5 minuts abans quan arribo, ja està la cosa preparada. O sigui, perquè, per exemple, hi ha timbres molt forts... Això ja... Això ho fa patir a mi tot, eh? Això ho fa patir tu, no? Aquí hi ha algun que jo, eh? Clar, és que és una mica friqui, la gent que té això, d'acord. O les melodies, aquestes, que es ficuen cançonetes, també. Tito, tito, tito... Exacte, sí, hi ha timbres més agradables, igual que per nosaltres, també per ell. Llavors, un cop aquest primer pas, ja, que és la benvinguda i tot plegat, a veure, què és el que fas? Fiquin el problema en sí. Les 3 o 4 primeres preguntes van dirigida al problema en sí. No m'interessen, en veritat, que comenci a explicar la història del gos sencera, sinó més aviat el grada que perquè soc allà. Després, això, l'altre, ja anirà sortint, conforme anem parlant. Mm-hm. Però necessito saber el per què. I després comenten el problema principal, que pot ser, com qui diu, la punta de l'iceberg, que el gos tira de la corretja, que el gos burda la gent o que el gos fa de determinar activitats. I llavors ja començo a extreure dades. I una de les primeres preguntes, que sí o sí, ja en funció del problema que em comenten, però sí o sí que sempre es fa és l'edat del gos. Quina edat del gos? L'edat del gos és molt important. Perquè aquí, si que és una edat completament objectiva, no poden falsificar-la. I si que... Entrem al joc perquè si em diuen que és un gos cadell, jove, d'entrada, jo ja saberé que moltes coses ja no s'ho posaran un problema. Estem veient que és un test raonablement fàcil de contestar, no?, de moment? Sí, sí, és que és un del que em misteri. El test que li faig a les persones és bastant senzill, perquè el que faré després és comprovar una miqueta amb el que veurem el gos. Ara arribarem al gos, però llavors preguntes, l'edat, què més? Quant de vegades surt del dia rutines de passeig? O de sortir de l'edat? Routine, si hi ha molta gent convivint a casa d'entrades i sortides, hi ha algun tipus d'horaris en què la gent estigui a casa, i d'altres que no hi hagi ningú, perquè també va molt en relació als problemes que nosaltres veiem, però hi ha problemes que, si la casa quan es queda huida, els animals se m'hi tenen vida, i si no tenim veïns que ens ho diguin o càmeres que ho gravin, també tenen una vida bé. I quantes vegades ha de sortir al dia, més o menys, eh? El recomanable és 3.3 vegades al dia. Dos de 3 vegades al dia, sí, sí. El matí, migdia i nit, no?, potser? Sí, els horaris, com ens venen, com ens venguin millor, en veritat, però el migdia és... tampoc cal que siguin 3 estrictes d'aquest horari. El ideal és que siguin mínim de 2 i 3, de tampoc gaire, eh?, tampoc una hora, dos hores de passeig, sinó igual 30 minuts estaríem molt bé. I suficient perquè el gos, més que per temps, el que hauríem de mirar és quina necessitat d'aquell gos, conforme també el té una edat, o sigui més jove necessitarà una determinada manera de passejar-lo, per això comentava... Si la edat ja em diuen que el gos és més jove de dos anys, i m'estan comentant que el primer principal és que tira molt de la corretja, ja no sóc posat en problema tan greu com si m'estan dient que un gos de 12 anys tira molt de la corretja. Molt bé, llavors, per tant, preguntes l'edat, quantes vegades surt el dia, alguna pregunta més, fa? L'alimentació, potser, és important? Les vegades que menja el dia i com menja el dia. Hi ha gent que té per costum, o perquè per vides, o per el que sigui, determinat javis, o bé posar-li 3 vegades al dia o una vegada al dia, retirar-li el menjar les tantes estones, no? Hi ha manies, per dir-ho d'alguna manera, que cadascú anem aquí dins, que ens va dient un veí o ens van dient... I també és un tema important, perquè l'alimentació és una cosa que no deixa de ser fisiològica, el nostre comportament també va en funció de la nostra fisiologia. I quantes vegades han de menjar els gossos al dia? Jo soc partidari i el que faig amb les meves és que tinguin menjar. Menjar sempre? No vull dir que tinguin el menjar per sempre tot el dia, sinó que ells no tenen problemes, que si jo estic a casa i passo pel costat de... i se la vei distribuint durant el dia, d'alguna manera. A part que va reben coses extras, que li van donar vegades o alguna coseta, però jo ja sé, jo calculo, i sabent aquella ració, la vei distribuint. Però pot anar a agafar del pot quan vulguin? Ells? Sí, sí, sí. El que passa és que tenen per costum acabar-s'ho. Quan jo els hi poso de menjar, s'ho acaben. Els hi poso de poc a poc i hi regulen. Molt bé, ha anat, les vegades que surt a passejar el gos, quantes vegades menja el dia? El que passa és que menjar el dia és important de cara a l'enciedat que pugui tenir el gos, perquè si menja el metri a primera hora, una vegada al dia, i surt a passejar a les 9 de la nit, és probable que el gos, si surt amb gana, sorti una miqueta més reactiu. Molt bé, doncs això és el que preguntes el propietari, no? Sí, això és, diguéssim, la base de part. Perquè, clar, després aprendreu si el problema és la agressivitat, si és algo sèrio, si és algo més... Però això és per dir la base de totes. Anem a què m'inventaràs, què preguntes el gos? Sí, el gos li preguntarà. Sí, sí, clar. El gos em dirà bastant si... Tot el que li he pogut estar preguntant als propietaris, té relació amb el que em diu ell. Si és veritat o no, si t'han enganyat o no, no? Exacte, perquè d'alguna manera és bastant comú, també, que tinguin, per exemple, així, perquè el meu gos tinc un problema que és molt dominant, i és molt valent, i es vol menjar el món, i te'l pinten com una gira que és supervalent i tal. I després només veure el gos al gos, intenta esquivar-te de tota manera possible, no vol... S'estira cap enrere quan li apropes la mà, i el que tenim davant és un gos completament contrari, un gos amb por. Sí, però tu, aquest test que fas al gos, aquestes preguntes, aquestes sensacions, com vulguis, tu parteixes del que t'ha dit el propietari, o ja desconfies i ja tu penses que el propietari ja no t'ha dit la veritat? No, normal, jo m'ho crec, jo m'ho crec, per això. Tu ets bona persona. Clar, clar, clar. Jo la versió, si ho estiguis veient al moment, diguéssim, el gos i la persona a vegada, és diferent, perquè ja sí que és un contraste, diguéssim, que és el moment. Però prefereixo fer-ho de manera separada, perquè si tinc jo, m'ho he de creure, com a professional, el que m'expliqui m'ho he de creure. Albert, ho fas de manera separada, però quan veus el gos per primera vegada estan els propietaris davant o prefereixes que no? Sí, sí, sí. O el fan-pass a on estem nosaltres, o ve a si hem de sortir de passeig, anem a fer un passeig amb ell, ens coneixem amb una situació còmode. Clar, perquè sempre estic allà, no? Si no el gos pobre està sol, clar. Amb un animal que tampoc és meu. Però no és possible que potser els propietaris també influïixin d'alguna manera l'animal? Sí, molt probablement, però també m'interessa aquesta visió. La segona mirada que fa el gos, el moment que entre l'habitació no estic jo bastant tots, és cap al propietari cap a la seva referència en aquell moment. I tu també entens tenir el propietari també a la teva vista, no? Perquè que no es posi darrere teu a fer-hi senyals al gos. Sí, és una bona manera, el que passa, que no tinc gaire costum de fer-ho, gravar també. Si es demana per mi, si és una situació que es dona, gravar la visita en sí. Perquè pots treure molta informació després, visionant el vídeo a casa, i la pots fer servir per comentar-li als propietaris, de mira, això que no va a veure en aquell moment determinat, perquè estava girat, hi ha moments que són molt interessants, després de veure-ho. I el test al gos, hi ha alguna cosa curiosa o sempre sobre sensacions? No sé, per exemple, tu l'ensenyes un dit i saltes, no sé, cosa així, eh? Jo no tinc molta imaginació, també. No, però té molt a veure, perquè si és un gos que, per exemple, la gent diuen que és molt obedient, és el tipic gos que et fa al cas de tot i tal, i de cop, quan estàs tu allà, no li fa cas, perquè està molt preocupat per la meva presència, i no ho vol assentar, realment també t'estan dient que tens una visió diferent del teu gos. No estem veient el mateix. Normalment el problema sempre el té el propietari o l'amo o el gos? Sí, no, és una comunicació. El problema normalment és de comunicació, de interpretació de la situació. La vida real entre nosaltres. És difícil entendre entre la persona s'imagina amb un animal. Amb un animal jo estic convençut que és més fàcil del que pensem, eh? Nosaltres tenim el punt de si podem ser sinceros o no. Ells tenen la virtut de que no poden mentir. Clar, els gosos són honestos sempre, són sinceros. Correcte, ells en un moment els agrada que els facin una carícia vindran i si no els agrada pots fer marxar. En canvi, les persones no sempre. El gos agrada molt el compte amb això. És molt més difícil a una persona, sí. Però a vegades costa, no pot ser una mica entendre què demana en aquell moment o quines necessitats té? Jo crec que costa més a vegades assumir que no voler on és el gos que t'anima la cap, idealitzat a tota la vida, o bé és una cosa diferent i al principi ens costa acceptar que potser tenim un animal, no tenim un germà per dir-ho d'alguna manera. Tenim un molt bon amic, però no tenim una personeta petitota a quatre potes. Perquè sobretot hem de ser conscients que és un animal, no? Que no és una persona... És l'hàbitut que tenen, que els animals tenen tota la capacitat de la nobleza de l'animal, de qualsevol, en veritat, de la naturalesa. I una vegada, a partir d'aquí, depenent de suposo de la persona, per qüestió de la persona o de l'animal, treballes de tècniques diferents? Sí, sí, sí, de molt a veure amb el que em trobi a la situació. Per exemple, si és un perfil de matrimoni gran, tindré una manera diferent de relacionar-me amb una parella jove, de 30 anys o una parella mitjana d'edat amb adolescent. Estarà pensant... No sé si tens algun anècdote o alguna curiositat que t'hagi passat darrere a casa d'algú, no cal que diguis qui... Però què dius? Mira, l'altre dia em va passar això molt curios, quan vaig fer una visita. I, a més, veur-ne bastant amb el que a vegades considerem que tenim un problema en funció del que tenim a casa. Ah, sí? Què va passar? Perquè era un domicili que... Ells tenien un problema de que el gos tirava de la correig i, clar, no podia passejar-lo al fill, precisament, un adolescent. I a casa, quan vaig anar a fer la visita, tenien els jardins esprossats, tenien una part que era només del gos de la casa. El gos tenia una bona situació. El gos tenia molta poder i tenia molta força, a part, no? Sí, era un gos fort, era un gos, diguéssim, gran, d'acord? D'acord, d'acord. I tenia la seva pròpia vietna fora, el jardí. I sí, bueno, és que... És una miqueta... bueno, sí, fa de les seves i tal, però em preocupa que el gos em tiri de la correig, perquè, clar, no el puc passejar. Clar, això era el que el més li preocupava, no? No, però que passejava, el gostris de la correig, sí. Sí, però és que tampoc era que el jardí estigués destrossat. El gos li estava demanant amb lletres majúscules i de foc... Ajuda, sisplau, perquè ja no era... No li estava favorint a l'entorn, per mi, d'alguna manera. I l'únic atisme que tenien d'aquesta situació era que el gos intentava estirar de la correig, però el gos li estava muntant un circ a casa. Clar, clar, clar. No, per mi, no sé, per... No veia que ell no era normal, no? Sí, però com a vegades no consideraven ells, que el jardí podia fer el gos el que volgués, no era un problema. Llavors no li feia patir, però em dirà el gos. Va agrair molt després, al fet de... El jardí també ho agraï, que va poder creixer. Albert, ho hem de deixar aquí, perquè ja són els pitos i hem de connectar amb la xarxa. Bona tarda. Bona tarda, us parlem, Sonia Ceri Ramon Company. El conseller d'Economia Andreu Masculell ha dit abans d'entrar a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que se celebrarà aquesta hora a Madrid, que està convençut que s'obrirà la porta flexibilitzar els objectius de déficit a les autonomies. Creiem que avui suficialitzarà que haurà una participació en les comunitats autònomes, en el relaxament que s'anticipa que faci Europa. Això vol dir que a partir d'avui negociarem amb el govern per concretar la xifra correspondent a Catalunya, que ha de ser una xifra significativa i de l'ordre, com a mínim, d'un terç de l'objectiu global que quedi fixat per Espanya. La reunió es produeix després que hi el ministre Dizenda, Cristóbal Montoroat, mateix, la possibilitat que les autonomies tinguin un objectiu de déficit diferent en funció dels esforços que hagin fet. Els treballadors de la planta del cròs afligi a la Ribera d'Ebre han rebutjat l'última proposta de la direcció que rebaixava a 60 el nombre de comiadaments. L'oposició a l'oferta ha sumat 100 vots per només 59 a favor. La plantilla considera que no és garantia d'estabilitat dels llocs de treball. Ho explica Sergi Fernández, treballador i regidor a l'Ajuntament de Frig. No ens asseguren que fins al 2018 aquesta empresa estigui en marxa. Llavors no entra cap ment que posen sobre la talona a rebaixar de 10% quan l'empresa està tenint dificultats econòmiques. Això li representaria un salve virus. Llavors, si en va això no ho assegurem, no ho ha d'anar bé, no ho fa malpensa, és que l'empresa el que vulgui és tancar. Ara, el cròs podria aplicar l'ero inicial que preveia a suprimir tota la línia de producció de clor aflig. Un restaurant de terrassa al Vallès Occidental serà el primer on es pot pagar amb diners o amb temps. El local anomenat la Trobada servirà cada dia 70 menús per dinar 35 per clients convencionals i 35 per clients enderivats en de l'Ajuntament Càrites o de l'Associació Local d'Entitats per la Inclusió. El gerent del local Xaviacases explica les tasques que hauran de fer als clients del temps. Doncs la neteja del local, hem d'entendre que també és un local que té vida a la tarda, és un local gran, és un local que està en una primera planta, per tant té molts metres quadrats per netejar, per tant aquesta seria una feina, l'altra feina és posar i treure les taules a servir-les, i també col·laborar a dins de la cuina. Els clients del temps podran estar tres mesos treballant i menjant al restaurant. El restaurant n'obre les portes a aquest divendres. La Comissió d'urbanisme de Girona ha aprovat definitivament el Pla General de Porqueres, el Pla de l'Estany, que permet aixecar 613 habitatges en 12 anys. El director general d'urbanisme també ha anunciat que revisarà l'autorització per fer obres per fer obres de la cuina. La comissió d'urbanisme ha donat llum verda al Pla General de Porqueres. La tramitació d'aquest projecte va començar el 2005 i preveu aixecar uns 600 habitatges en 12 anys. Ho ha explicat el director del servei territorials d'urbanisme, Girona Jordi Domena. Partim d'uns 4.491 habitants actualment a Porqueres, i amb previsió de 12 anys, es preveu un creixement d'uns 1.767 habitants. Per altra banda, el director general d'urbanisme, Gusti Serra, ha anunciat que es revisarà l'acord de la comissió que va autoritzar les obres del xelet de luxe de Can Junquedella, de Lloret de Mar, i que el Parlament va aprovar-hi que s'aturessin. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. S'ha disputat la teva reina de la Volta Ciclista de Catalunya. En final, a l'estació de Porta Iné, el Pallar Sobirà, Victòria en solitari, per Daniel Martí, que ha entrat 36 segons per davant de Joaquim Rodríguez, i Nairo Quintana. Martí és el nou líder de la Volta en detriment d'Alejandro Valverde, que ha hagut d'abandonar, que haurà camí de la Seu d'Urgell. La General Martí té una avantatge de 10 segons sobre el Purito, 32 davant Quintana, 36 sobre Wiggins, i 39 davant Escarponi. El Pallar Sobirà, Lleida, de 150 quilòmetres. En futbol sala, el Gironella i els Santellas ja preparen el dèrvi de dissabte a la 23è jornada de la primera divisió femenina. L'entrenador, el Santellas Blancadiet, parla a la xarxa de comunicació local. Afrontem el partit, com tots els que hem fet aquesta temporada, amb la il·lusió de treure-te una vegada els 3 punts, i la motivació suposo extra que tinguin un altre equip català amb el que a petita casa ben puntuar. Per tant, no vol dir que sigui fàcil, tot el contrari, serà molt difícil, perquè precisament elles encara són més motivades per l'empat que van tenir el nostre camp, però amb aquesta il·lusió de puntuar i treure-te 3 punts. El Santellas té la baixa de la portera Cristina Pippó amb una lesió dels lligaments creuats. Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són la de 65. Avui és el dia mundial de la poesia i Sant Just suma a la celebració amb un acte de la Teneu, aquest vespre. Per segon en consecutiu, la reajudaria de cultura en capsala aquesta festa, però al darrere hi ha la col·laboració i participació de nombreuses entitats de municipi, com l'escola d'escriptura de la Teneu, el centre d'Esto i Sant Just Tens, la biblioteca Jó Mararit, la Càlia, consorci per la normalitació lingüística. Una de les lectures serà la de la poesia, que es dedica a guanyar el dia mundial de la poesia, a obra de la poeta de tortoses Araide Burgos, que es llegirà en uns 8 idiomes diferents. Durant l'acte es llegirà en poemes d'autors diversos, entre ells serà l'escriu, perquè aquest 2013 se celebra també el seu Sant Teneri i també hi haurà més autors catalans protagonistes aquest any, com ara la Sant Feliuenca Joan Arrespall. El dia de la poesia es celebrarà avui a les 8 del vespre, a l'acte de Sant Just Teneri de la Teneu. I la sexil·local de Convergència Democràtica de Catalunya arrenca aquest vespre al cicle de conferències diàlegs Sant Just Tens. Es tracta de convocar diàlegs públics amb, com a mínim, dues persones rellevants a municipi, que tinguin punts de vista diferents. La idea és generar debat i conèixer les opinions de la gent de Sant Just en àmbits diversos, com el comerç, l'educació o la família, i estarà vist que es facin de manera mensual. L'acte d'un acte obert a tothom i l'objectiu és que els resistents puguin conversar-li la seva sobre el tema que es planteja. El primer dia a la Sant Just Tens serà aquest vespre a les 8, a la seu de Convergència Democràtica, que és el que arriba a dò número 12. I acabem aquest vullet i explica amb vos que demà s'acaba el període per fer la premscripció escolària dels alumnes de segon cicle d'educació infantil primària, i és el període es va obrir la setmana passada, i divendres és l'últim dia en què es poden presentar les sol·licituds pels alumnes de P3, està previst que hi hagi dues línies a l'escola Canigou, una a Montserrat, i la ràdio que marca el departament d'ensenyament és de 25 alumnes per grup. L'Ajuntament calcula que amb aquesta oferta n'hi haurà braus perquè tots els nens i nenes de Sant Just puguin tenir una plaça al municipi. Els criteris per assenyalar la puntuació són els mateixos que l'any passat i es poden consultar al web del Departament d'Educació de la Generalitat. I les listes es publicaran el mes d'abril, l'oferta definitiva al maig, i les matriculacions seran de fer el mes de juny. I de moment això és tot més informació a partir de la set de Sant Just Notícies d'Edició Vespre. Encara no coneixes el Museu òkber de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu òkber de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu òkber de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Tendències, entrevistes, tallers. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va amb relliscar, que venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig cercar els tenis menys culpa, perquè jo no conduia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Informatiucomarcal.com Ràdio d'Esvern Durant de 8.1 Ràdio d'Esvern Durant de 8.1 La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Suatgeu-me-s'adoncoll, formaseu-t'hi del carrer Tolona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i mosa. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Sí, sí, totes gràcies per aquesta salutació, del comerç local de Sant Just, i totes de la tarda benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona connectarem amb la sala 50 Nari de la Teneu de Sant Just, Cristina, perquè allà tenim l'Arnau Conso, que ja sabeu que és el col·laborador habitual dels dijous, que fa la secció de llibres i literatura, perquè avui és el dia mundial de la poesia, i ell és l'encarregat de presentar l'acte que commemorarà aquest dia. Aquí a Sant Just d'Esvern, a la sala 50 Nari de la Teneu, està acabant de preparar-ho tot, i d'aquí una estona connectarem amb ell. Però abans de tot això, parlem de cinema. Perquè justament avui comença l'Atlàntida Film Festival, que és el primer festival online que es fa a Espanya, és la tercera edició Anguany, i tracta de, es poden veure, en aquesta plataforma internet, pel·lis que mai s'han estrat a Espanya. Per parlar-nos una mica de tot plegat, perquè potser és una mica confús. Tenim nosaltres el nostre expert en festivals, que és aquí, aquí a altra. Sergi Arrada, Ruïd, Sergi, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hola, bona tarda, Sergi. Comencem pel començament. Explica'ns què és concretament el portal d'Internet Filming. Filming punès, és el primer portal d'Internet. Primer dic perquè és el més gran d'Espanya. Com pots veure pel·lícules i series online. Pagant. Sí, pagant, però pagant un petit preu. Pots pagar, depèn de la pel·lícula, per veure una pel·lícula en altra definició, o pots subscriure't per un mes, per un any, per un trimestre. Un saccés a totes les pel·lícules i a totes les sèries que tenen el català. Per tant, tot això és legal, no? Sí, sí, és completament legal. De fet, tenen el suport de moltes distribuidores, com Avalon i Cameo, i ja fan estrenes, també, de pel·lícules. És allò que deia, que fa uns anys deia, algun dia arribarà el videoclip a Internet. Ja ho tenim. Per streaming, és filming punès. Bueno, i això que acabo de dir, que també fan estrenes de pel·lícules. Per exemple, la pel·lícula del Paco León, la de Carmi no revienta. Sí. Es d'estrenar, simultànie, el cinema, es va posar a la venda en DVD, i la plataforma filming també podries pagar i veure la casa. Ah, i el preu era similar al del cinema o...? Per 2 euros 95, de fet jo la vaig veure a casa, per 2 euros 95 la podies veure en altra definició. Ah. Molt clar. De fet, és una mica també el que reivindicaven, des de moltes plataformes, el fet que es pugui veure amb qualitat a casa i que no costa repagar 1 o 2 euros en lloc de pagar els 10, que per exemple, el cinema... Sí, a més que si vas al cinema, segur que fas les trispetes, la pel·lícula... Sí, però tot això està molt bé, però com a mínim que els usuaris tinguem o la gent tinguem l'opció de decidir. I llavors a partir d'aquí arriba l'Atlàntida Film Festival. Què és aquest festival? Doncs l'Atlàntida Film Festival, com tu has dit, aquest any és la tercera edició, va començar fa dos anys com una plataforma dintre de filming de pel·lícules que mai s'havien estrenat a Espanya, es poguéssim veure. Tenen dos seccions, una són com joies d'altres festivals que han guanyat premis a d'altres festivals o han tingut molt bona impressió a d'altres festivals i després mai s'han estrenat a Espanya. Perquè no en troba distribuidora, perquè no ha arribat aquí aquest mercat. Exacte, són pel·lícules, sobretot, són pel·lícules independents i per el que sigui no s'estrenen, o les distribuidores no creuen que tingui sortida una pel·lícula aquí i no les trenen mai. És un exemple, el cas de l'eclopotopia de demà a les 11, que es projecta Miloco Erasmus a les 11 de la nit. Sí, Miloco Erasmus es projecta amb el Casal de Joves i, de fet, Miloco Erasmus està a competició en secció oficial. Ah, bé, doncs això és interessant. I, a més a més, quan hem sabut que l'any passat hi va haver més de 16.000 espectadors o 16.000 usuaris, que van veure alguna de les pel·lícules de l'Atlantida Film Festival, doncs m'imagino que d'arreu de l'estat la cosa ja m'agafo una mica més de volada. A veure, si algú vol apuntar-se, què és el que ha de fer? Doncs ha d'anar a la plataforma Filming, i allà pot triar entre diferents maneres de veure una pel·lícula. Pot triar de veure tan sols una pel·lícula dintre el festival en plan, tan sols m'interessa aquesta, o no vull comprar tot un pack o el que sigui, i tu pagues, no sé si són dos euros o tres euros, i tens una pel·lícula del festival, que la pots veure en versió subtitulada en castellà o en català, depèn de la pel·lícula, té diferents subtítols, depèn de la pel·lícula, pot veure una qualitat o una altra, però sempre és en altra definició, però jo en pel·lícules que pots triar una pitjor qualitat per veure-la i que vagi més ràpidament, ja ens trenen, sí, històries. I a més també, perdona, digues, no volia tallar. Sí, o tens un pack de 10 pel·lícules, no perdona, de 5 pel·lícules per 10 euros, o un pack de 34 pel·lícules per 20 euros. No. El festival em sembla que dura un mes, perdona, ja tens per veure 34 pel·lícules durant les próximes setmanes. Sí, i a part, unes setmanes santa, que si algú es queda en casa, perquè no el coneix, i a part 20 euros, tens 30 pel·lícules. Clar, i a més a més, en principi, tu que estàs una mica més ficat en això, la qualitat de les pel·lícules, doncs, és interessant o hi ha de tot tipus? A veure, és un festival, com en tot els festivals, hi ha de tot tipus, no? Però mirant tot el programa de totes les pel·lícules, i en pel·lícules molt interessants. De fet, hem parlat de la secció aquesta, que eren com joies d'altres festivals. L'altra secció va sortir per promocionar les pel·lícules espanyoles, o espano-parlants, o latines, que tampoc tenien distribució d'Espanya. Això són projectes espanyols o sul-americans. De fet, moltes són produccions de pel·lícules molt independent, que no tenen manera d'arribar a les grans carteleres, i tenen aquesta secció també perquè la gent les pugui veure. I si una pel·lícula s'ha estrenat, ni que sigui una setmana, un cinema petit de Barcelona, ja no pot participar? Clar, no entraria dintre. O sigui, i no que eren els muls, va tenir una projecció a Sitges, però pel·lícules que passen per festivals, i després no s'estrenen sí, però si estrenen una setmana ja no entrarien dintre de la programació. De fet, tu em coragiràs, però potser són la majoria, les que van a festivals i després no tenen distribució? Bueno, les pel·lícules de grans productores, que també passen pels festivals, que s'estrenen segur, les altres, de vegades, pel·lícules que guanyen com 4 o 5 premis a un festival, a mi ho triguen dos anys a n'estrenar-se. Bueno, s'estrenen mai. Sí, sí, depèn de cada cas. Parlem una mica de les pel·lícules que obriran el festival d'en guany, perquè això no sé si comença avui o demà. Clar, és una cosa que és internet. Demà. Demà comença, eh? I com que no és físic, a vegades... Vam despistar una mica. Quines són les pel·lícules que s'esperen que tinguin més èxit de cara a demà i els propers dies? Bueno, les pel·lícules... Bueno, una de les pel·lícules d'inauguració és la darrera de pel·lícula Michel Gondry, el director que ha oblidat de mi, de la vida... de... ara m'he quedat bloquejat. Si no pateixis, però vaja, que escolti, que casco-ho busquis, no que posin algú al Gondry ja ho trobaran, no? Per tant, s'estrenen una d'aquestes pel·lícules demà. Sí, Michel Gondry, on és, que és un director de culte, té com 6 pel·lícules ja, i la seva darrera pel·lícula no s'ha estrenat encara a l'Espanya i estarà dintre de... és una de les pel·lícules d'inauguració, que són dos. Per exemple, la primera pel·lícula del fill del Fernando Trueva serà la pel·lícula que els sura. Després, bueno, l'actriu i directora Sara Poley, no sé si la coneixeu, era una actriu... és una actriu dramàtica bastant... de cinema independent, de la vida sinó de l'Adissabel Cochet. Sí, sí, sí. Aquesta, des de fa uns anys, s'ha passat a la direcció, i la seva tercera pel·lícula, que és un documental basada en la seva vida i una mica especial, també s'estrena dintre aquest festival. Bé, doncs aquest festival, filmin.com, estarem atent, Sergi, perquè comença demà i tothom qui vulgui pot fer-ho amb els diferents packs que hem vist. És una mica novetat, per això també t'agraïm que ens ho expliquis, perquè no sé si tens la sensació que a vegades tot això costa una mica d'arrancar, perquè, clar, amb les plataformes internet, noves tecnologies, queda una mica lluny dels que són els mitjans habituals. Sí, però bueno, és que el cinema en streaming, que la cop és més habitual i et dic que la cop hi ha pel·lícules que ja pensen en estrenar-se mitjançant internet. Aquest any, a part, pel públic, hi ha un premi que tothom que vegi una pel·lícula d'aquest festival, o que compri un pack o el que sigui, puja a Instagram, a Twitter o a Facebook una sèrie de fotos amb el hashtag de AblantiDanyCasa i sortejaran packs, abonaments gratuits, anuals, dinastrals, per la gent que participi. És molt interessant, clar, perquè a més que desco, ho rebeu de la seva manera, a casa, potser un ordenador més petit, l'altre pot ser bono a tablet, l'altre pot ser conec de la televisió, que vol. I com s'escollia el guanyador? Suposo que ho trigaran la mateixa plataforma a fer-li, però l'interessant és que el premi no és tan sols per la persona que ha pagat la pel·lícula. Perquè tu pots convidar els seus amics a casa, per fer com si fos un festival, però que l'estàs fent a casa teva. Ah, que bo, i poses la catifa vermella al passadís i tal, no? Sí, i la persona principal que participa, que és el que ha pagat la pel·lícula, i tocaria un abonament anual a filmi, però per tres amics seus tindrien un abonament trimestral també gratuït, dels que surten a la foto. Bé, la veritat és que és increïble, com va avançant tot això, i ja estem aquí, ja ho tenim allò que potser era molt impensable, un molt lluny, fa uns anys aquests festivals, que, per cert, també recordo que hi ha altres portals on es poden veure també pel·lícules pagant, algunes també gratuïtes, però clar, són potser més descatalogades, o fa anys, com fa uns mesos ha aparegut wakipunt.tv, que també és un altre portal. Van aparèixer en portals d'aquests. Sí, cada cop hi ha més. Hi ha una, de fet, que crec que està com una mica mig patrocinada per cinès, una cosa així, i, clar, és una manera de creure més rendiment econòmic a una pel·lícula que el millor... Tu has dit una pel·lícula que s'esperen durant una setmana, clar, i en pel·lícules que duren molt poc a la cartelera. Sí, és veritat. No sé, després el mogó va respirar dos mesos. Aquella pel·lícula s'ha acabat. Una pel·lícula, per exemple... És que jo recordo el cas que el tinc present ara, el cas de Rugges, la pel·lícula que va guanyar, no sé si algú hi ha d'animació, sembla que no sé si hi va estar molt poques setmanes, i, a més a més, una pel·lícula que era una petita joia, que m'imagino que no és un exemple, perquè s'ha estrenat, però que hi ha moltes pel·lícules d'aquest estil, que són molt bones, fins i tot més interessants de les que podem trobar al cinema comercial i que estan filmant en aquest Atlàntida Film Festival. Exacte. És això. És donar-li una oportunitat a pel·lícules, que d'altra manera no les podries veure a casa legalment. Molt bé. Clar, sí, sempre legalment. Aquí hem trobat uns furats. A més que la qualitat no serà la mateixa, probablement. No, clar, perquè moltes vegades tu veus una pel·lícula d'aquestes que està penjelant un servidor, que anomena aquestes pel·lícules i legals, i pirates, i, clar, la càmera està ficada a l'última fila. Passa una persona pel mig, que se sent malament al sol. Home, val la pena, eh? Val la pena, pagant, i que sigui 1 o 2 euros per veure-ho millor. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. Ens ha interessat molt aquest tema. Si et sembla bé, la setmana que ve podem tornar a connectar amb tu els dijous, per exemple, els quatre dijous que dura el festival, perquè ens vagis informant una mica de com va evolucionant, perquè és aquesta l'antida Film Festival, aquesta plataforma internet, a través de filmin.com, i el món real, que és la penya del Morro. Què et sembla? Jo, per mi, perfecte. Perfecte, Sergi, moltes gràcies. Vinga. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sergi, hem repassat els trending topics d'aquesta segona hora, la penya del Morro. Cristina, del Bosque, és trending topic, no? Sí, te'n recordes? La penya del Morro. No recordo ara quin col·laborador era, si el David Ávila, que ens va comentar que hi havia una entrevista de Mourinho, fent unes declaracions sobre que trobava que havia hagut com una mica d'etongo a l'elecció de millor entrenador de Vicente del Bosque. Doncs s'ha fet aquesta entrevista pública, diguem-ne, i ha estat tota... Hi ha molta repercussió per a totes les xarxes socials, ha estat trending topic, i en comentaris de tot tipus, a tant de tractors, com de fanços, tant de Mourinho com de Vicente del Bosque. Si acá es podem destacar un, que diu del Bosque es todo lo que no es Mourinho, sentido común, comportamiento ejemplar, buen fútbol. ¿Qué gran error cometió el Madrid al echarle? A més a més, aquests dies que no hi ha lliga, perquè hi ha seleccions, clar, els informatius també s'endumplin. Alguna cosa necessiten, no? Mourinho ha dit que hi va haver-hi tongo a l'elecció de millor entrenador del 2012, amb els vots que se suposa, per certament, no corresponen, els que van votar a l'esquivot en el millor entrenador. Que per cert, Vicente del Bosque ha sortit per Twitter, també, ho ha qualificat que era com una tonteria, un joc de nens. Aquests comentaris, aquest riffrafe, que es portaven Mourinho. Però, bueno, mira, de totes maneres s'haurà d'esperar a veure com acaba la cosa, si realment ho consideren una tonteria o no. Molt bé, hi ha alguna altra trending topic, així, que tinguem l'última hora? Sí, pre. Ah! Última hora, Última hora, no, però sí que vagaran notícies. La gent a notícies s'ha sabut que es veu que es crearà el fons de solidaritat, que, a més, no es tocaran els depòsits per sota dels 100.000 euros, i que l'Església ofereix tot el seu patrimoni per salvar la banca de Xipre. Bé, doncs això també ha provocat moltes reaccions, fins al punt que Xipre és trending topic, també. Cristina, moltes gràcies. A tu, Jordi. D'aquí uns moments, per cert, connectarem amb la Taneu de Sant Jordes Ver, per saber com estan en el dia mundial de la poesia i tot plegat, i també fa uns dies, no si recordes, que parlàvem del pastís de xocolata, que també va ser trending topic. Pastis trending topic, sí. L'Ikea, no? El pastís de xocolata de l'Ikea, perquè havien detectat substàncies facals, i per això aquesta empresa havia decidit retirar aquest pastís o aquest postre de tots els seus establiments a Espanya i a Europa, vaja. En parlarem de tot plegat d'aquí uns moments a la penya del Morro, fins a dalt. Encara no coneixes el Museu Akbar de les Aigües? Coincidint amb el dia mundial de l'Aigua, el Museu Akbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Jordes. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. 2.47 de la tarda. Continuem en directe a Ràdio d'Esvern, a la penya del Morro. Fons dies parlàvem del pastíset xocolata que va ser tren d'intòpica a Twitter, perquè havien detectat substàncies facals. Aquesta, de fet, no és la primera notícia, i suposo tampoc que no serà la darrera, sinó que no serà la darrera. Tindrem substàncies aliments que podríem qualificar de menjar ràpid. Aquestes coses només passen amb el menjar ràpid. De fet, anem una mica enrere. Uns dies abans de conèixer la notícia del pastís d'Ikea, ens vam assabentar que molts aliments d'alguns supermercats contenien carn de cavall. Això ja és una polèmica que va sortir fa uns dies. Clar, jo pregunto, Cristina, tu que has investigat una mica sobre el tema. Què passa amb el menjar? T'han arribat totes de cop, i no sé si tenen alguna relació entre elles. M'agrada, Jordi, que em facis aquesta pregunta. Ah, sí? Aleshores faig les preguntes que agraden a la gent. Doncs, justament, volia parlar d'això, del menjar, perquè realment, com tots sabem, hi ha molts tipus d'aliments que poden arribar a ser perjudicials i es fa un consum abusiu d'ells. En aquest cas, el menjar ràpid no és necessari fer-ne el consum d'ell per tenir els mateixos efectes que siguin adversos de qualsevol altre tipus de menjar. És probable que algunes persones desconeguin els components i editius que contenen els aliments del menjar ràpid. Home, jo t'heig de confessar que vaig estar treballant durant un mes a una cadena de menjar ràpid. De fet, vaig estar, i t'asseguro que són els restaurants, o com vulguin, locals de restauració, on més controls de sanitat passen, perquè, clar, quan tenen aquest estigma i aquest murmuri, estan molt a sobre de les autoritats sanitàries i de control alimentíci. De totes formes, també se reconeix que a mi de tant en tant anar a menjar un lloc de menjar ràpid m'agrada i està bé. De tant en tant coneix. Una vegada l'any, potser. Fa molt que no vaig. Això és molt raonable, però hi ha persones que van una vegada a la setmana. Home, això ja és una mica més abusiu. Home, en principi no. Està bo, ho tens a l'abast. Això és una de les coses perquè es diu menjar ràpid, el típic fast-food conegut, que és que el tenim a l'abast i és fàcil d'adquirir. Una de les altres raons d'aquest tipus de menjar que el podem qualificar així, és que a diferència d'altres tipus d'aliments, no contenen tantes fibres, proteïnes, vitamines, que no pas altres. En canvi, aquest sí que contenen greixos, salts i sucres, doncs que estic molt a les ganes de menjar. Jo no sé si tu saps això, Jordi, però es veu que el menjar ràpid conté que fan que t'entrin més ganes de veure, de consumir i de menjar encara més. Sí, em sona alguna cosa. De fet, quan parles d'això, em passa pel cap, per exemple, les hamburgueses, les companyes empatates sempre, per exemple, o les pizzas. Tot això és menjar ràpid, no? Sí, seria considerat menjar ràpid i aquest justament són els que et comento en concret, que aporten aquest tipus d'editius, que justament ens fa, si anem a menjar una hamburguesa o alguna cosa així, que ens entri potser més set o alguna cosa així, i ho hagim de complementar amb alguna beguda o alguna cosa, que ja també t'ho donen a la base, evidentment. Perquè tens més ganes en aquell moment i llavors pagues més, i llavors tot entra dins de la roda. De totes maneres ja et dic una cosa, aquest no és l'únic problema del menjar ràpid, sovint no sabem de què estan fets els aliments. Mira que el cas de l'Ikea, que el pastís de suposadament de xocolata, no sé ben bé si era tot xocolata o... o quina part tenia de xocolata. A més a més, tots hem escoltat històries rara sobre diferents tipus d'hamburgueses, o fotografies que apareixen per internet. En principi són de vaca, o no? Bueno, se suposa, també hi havia determinats tipus de carn i després contenia cavall que es va trobar. En principi, sí, diuen que és 100% vacú, però jo no sé si poden haver barreja d'aquestes que poden arribar a fer. De totes maneres sí que podem dir, que com tu has comentat abans, aquest tipus d'establiments tenen un control molt més alt. Per què comentem això, Jordi? Perquè realment sí que hi ha hagut molts mites i moltes coses, moltes històries, respecte a aquest tipus de menjar ràpid, i amb aquestes empreses. I tu has buscat històries i mites anècdotes que circulen per internet o per la xarxa. Exacte. A veure què ens portes, tu, ara, Cristina. Si et sembla podríem començar a parlar amb una molt coneguda, quina et ve? Macdonals, macdonals. Home, conegudíssima, no? Doncs evidentment macdonals és una de les marques més afectades per aquest tipus de rumors, i per tant és una de les més vigilades, no? A veure què has trobat, tu. Una de les agentes que podem trobar és que la carn estava feta de cooks. Va, va, no, home, no. Va haver-hi un rumor durant molts anys, i ja fa temps. És el que has trobat, això ho has trobat. No, però va haver-hi un rumor i arran d'aquí... Va ser quan van començar a fer aquest tipus d'investigacions, i es va començar a mirar tot això. Però molta gent va deixar de consumir aquest tipus de carn, la del macdonals concretament, perquè pensava que portava els cooks. Va, carn de cooks. Tot era per aquí, això? No, bueno. Això és cert que l'empres, suposo que no es va sortir a dir alguna cosa, o passa d'això? No, en aquest cas sí que ho va desmentir. En aquest cas podem dir que no és cert que era un rumor que ens van inventar. No sabem si la competència o aquí per... Clar, és que hi ha el joc de... Sí, sí. Però bueno, de totes maneres es tracten d'històries, d'aquestes rumors, com hem dit, que circulen per la xarxa, i evidentment, tant l'empresa com les autoritats, van desmentir aquesta notícia en el seu moment. De totes maneres sí que hi ha altres coses que sí que ens són certes, i que es poden comprovar en les noves tecnologies. A mi m'agradaria dir en internet, Facebook, aquestes coses. Això que diem, eh? Sí, doncs amb això. Jo crec que les noves tecnologies han fet molt mal, perquè la gent comença a penjar fotos a la feina, coses d'aquestes. És veritat, perquè s'ho troben mentre estan menjant. És el cas, per exemple, del que li va passar a una persona quan va anar al Kentucky Fried Chicken. A veure, Cristina, què és el que va passar? Mira, és el cas d'una noia que es veu que va començar a treballar, com tu, vas estar també en una d'aquestes companyies, doncs va començar a treballar al Kentucky, i doncs es veu que estava un dia amb un amic, i s'avorria, suposo, i què va fer? Tenen un aliment que és del porer de patates, i amb el company de feina, doncs no se li va córrer una altra cosa a la noia, que ell la parlo. A tot això l'amic li va treure la foto mentre ell el llapava. Home, però perdona, això és molt llet. I a tot això ho van penjar a Facebook. I després van vendre aquest porer de patates? Espero que no. Home, jo no sé si van tancar el local o alguna cosa... Mira, et dic una cosa, a Randa que va aparèixer aquesta fotografia a Facebook, es van fer resoldre molts mitjans de comunicació, evidentment va ser un escàndol molt gran, on centenars de persones i usuaris van criticar la companyia per no seguir de prop les mesures d'higiene del seu treballadors. Evidentment els dos implicats, diguem-ne, en la fotografia i en l'acte en qüestió. Comiatats com a mínim. Evidentment, van ser comiatats tòtiques, van justificar assegurant que quan ho van fer el local estava tancat. De totes maneres, per molt que el local l'hagi tancat, jo no trobo adient que s'hagi de fer això. No és escura, no és escura. De totes formes, m'agrada aquests casos i rumors, jo penso que el menjar ràpid no es deixarà de consumir mai. Home, suposo que no, suposo que no, perquè és una cosa que existeix fa moltíssims anys i estic segura que continuarà. Però, per sort, cal apuntar que Espanya, una dada perquè sàpiga el Jordi, és el país que menys gasta en menjar ràpid de tot el món. Ah, sí? És segons un estudi de la EIA Busines School, que diu que els espanyols mengen una mitjana de tres menús a l'any. Ah. Cal destacar tot això, que això és Espanya, evidentment, però a Catalunya és una de les comunitats dins d'Espanya, és a dir, dins del país que menys consumés de tot el món en menjar ràpid, Catalunya és una de les que més, però s'ha de tenir en compte també la població, que té cada comunitat. Ah, clar, clar que sí, clar que sí. De totes maneres, Jordi, una punt, si de cas, de cara al proper any, i és que calen en compte perquè hi ha previsions ja que apunten que n'hi hagi un augment del consum de menjar ràpid de cara al 2014. Haurem d'anar en compte, amb el que mengem, no només pel que fa el fes fut, sinó també els supermercats una mica en general, perquè a vegades, quan apareixen aquestes notícies, hi ha com fòbia a tot arreu, però també s'ha de dir una cosa, tampoc no que l'armar genera alarmisme a la població. No, de totes maneres. Perquè hi ha els sistemes que passen als diferents països de l'Unió Europea, sobretot, molt estrictes en aquest sentit. Mira el que va passar a Ikea, per exemple, que van retirar aquest producte, encara que s'hagués només trobat a un país, a tots els països on servien, no? De totes maneres, el que comentava Jordi, hi ha molta vigirancia ara respecte a aquest tipus d'aliments, i respecte a la pregunta que m'has fet al principi, sobre si és igual el menjar ràpid i l'alimentació que es pot trobar en un supermercat, per exemple, dir-te una cosa, i és que amb tanta vigilancia, respecte al fes fut, i que cada vegada més els supermercats ofereixen també aliments que es poden cuinar de manera ràpida i tot això, no hi ha tanta diferència, Jordi, t'he de dir. No, en quan els valors nutricionals i les coses que aporten és a dir, els hidrats i totes aquestes, no hi ha tanta diferència. Per tant, que he de dir clar, s'ha de menjar de tot, però sense abusar i sempre amb mesura. Soc Augustina Ribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí, una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Encara no coneixes el Museu Ácver de les Aigües? Coincidint amb el dia mundial de l'aigua, el Museu Ácver de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. Us hi esperem. Museu Ácver de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Fa uns dies m'agradava la meva veïna. També. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ah, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. I avui, 21 de març, és el dia mundial de la poesia. Què faríem sense els poetes? Qui et descriuria per nosaltres els nostres sentiments? És que no n'hi ha prou amb dit estimo. És molt millor fer-ho. Quatre versos explicant el que realment sents. Avui ja sabeu que Sánchez commemora el dia mundial de la poesia en un acte, un repte al poeti, que es farà a les 8 del vespre, és a dir, d'aquí una hora... 17 minuts. Exactament. A la sala cinquantenari de la Teneu de Sánchez d'Esvern. I aquest acte està creat i dirigit pel Roger Consul i el seu germà, que és l'Arnau, i que ve cada dijous a la presó. El seu germà, que és l'Arnau i que ve cada dijous a la penya del Morro, a parlar-nos de llibres, serà el seu presentador. I el tenim allà perquè està acabant d'últimar els preparatius com en Fitrió, mestre de cerimònies d'aquest recit del poètic del dia mundial de la poesia Sánchez. Arnau, bona tarda. Hola, bona tarda. Que estàs nerviós? Bueno, una miqueta. Estic allà en la punya d'all, cinc pipi, aquestes coses. Diuen que va molt bé, mela amb llimona. Ara vaig al bar perquè m'ho faci. Sí, fa unes quantes respiracions abans, però, escolta, tu tens experiència amb això, perquè ja vas presentar l'any passat. És el dia mundial, no? Cada any és el dia mundial, perquè ja vas presentar-lo l'any passat, no? Bé, l'any passat només em van deixar llegir un poema. Ah, va llegir un poema. Però, bueno, que estan acabats de cops de cols, de llegits, he aconseguit ser presentador i ara sí que una mica ginyat. Però bé, no, que anirem molt bé, home, anirem molt bé. Més si no, sempre he fet quatre acudits de polítics i sempre ha agradat molt. Ah, també. Saps aquell polític que llegia poesia? Ah, ah, ah. Diu jo tampoc, perquè no existeix. Doncs mira, és un bon... que anirà així, legat, una dima moment per l'esatge, per donar ànims, i estava l'Arnau acabant de lligar-ho tot. Doncs mira, parlant de polítics, ja ho veurem. Quin drem? Polítics llegint poesia. Ah, sí? Sí, sí, sí. No ho puc dir perquè és una sorpresa. Al regidor de la cultura, no? No ho sabem, no ho puc dir. Música en directe, eh? Què tocarà? Sí, sí, sí, sí. Una sacracla interactiu, perquè tindrà vídeos. Ah, molt bé, molt bé, perdona. Estic avançant coses que potser m'ho germà, ara que no em sé, em pagaria, eh, però a veure si així ho aconseguim algun més, eh. L'entrada és gratuïta? L'entrada és gratuïta. Ja està, això ja ho he entrat un guanyant. Ja està, molt bé, fantàstic. Amb català, evidentment, amb castellà, amb àrab, amb xinès, amb italià... Ah, només falta que em digui amb rus. I amb rus. Oh! De fet, la empoesia de Zorai de Burgos, que és l'encarregada, no? La que li han encarregat el poema de l'any, diguéssim, cada any, cada dia s'encarrega un poeta que faci un poema especial dedicat al dia mundial. Però això què ho han carregat, la conselleria de Cultura, de la Generalitat? La institució de les lletres catalanes. Ah... Sí, em sona, em sona. Ara ja sí, ara ja sí, eh. A més a més, també és llegint... Però s'encarrega, i altres, què li paguen el poeta? La traducció amb 20 idiomes del seu poema. Home, mira, doncs... Que dius, home, pues francament, no? Escolta, no tothom pot dir que té un poema traduit a 20 idiomes. Això te n'ha de dir, clar, a més als poetes... Això ho posa al currículum, eh? Sí, que anava a dir als poetes, com que no són materialistes, perquè estan tot el dia amb els seus pensaments a les coses... No necessita... Polica és un llibre, deu, té poesia traduint al xinès. No necessita, clar, no necessita... Un poema és poesia, no? Sí, per cert, Arnau, que també hi haurà lectures de poemes, textos de poemes, sobretot, espríeu, per exemple, per aquests anys espríeu. Sí, és dels poetes que aquests anys són centenaris, nascuts al 1913, per l'altra exemple, Salvador Espríeu, però també Joan Taixido, Maria Villangó, Roser Lló, Pòrcel... Respall, Estallers... Respall, efectivament, i després, poetes que aquests anys fa, diguéssim, una xifra rodona que va morir. Per exemple, Vicen Andrés Estallers, que va morir el 93, fa 20 anys. I el Martí Pol, que encara que no ho sembli, ja fa 10 anys, de la sèrie del 2003. Sí, sí, com passa el temps de ràpid? Ja fa 10 anys que va morir el poeta en Miquel Martí Pol, de Roda de Ter. Una dada que sé, deixa'm colar-la. No, no, que jo t'anava a preguntar, si els lectors... Bueno, qui llegirà, bàsicament, no? Per on anirà...? Per aquí hi ha gent de moques d'associacions i institucions enjustanques, per exemple, uns quants pastorets de Sant Just. Ah, molt bé. Per exemple, gent vinculada al centre... Ara... Al centre de l'estudi Sant Justencs, per exemple... Sant Justencs volia dir la caldria, i no em sortia... La coordinadora d'associacions per la llengua. És que sé que ho he dit malament. També del consorci en normalització lingüística, evidentment de la Teneu... Jo m'he quedat inquieta, en allò que he dit que algú de l'Ajuntament, algun polític... Regidor o més amunt de regidor? No, més amunt tampoc. Ah, més amunt tampoc. Va, va, va, l'acord, era per curiositat. De fet, aquest espectacle, com hem comentat, està pensat i dirigit pel teu germà, que és el Roger, i jo no sé si ens pot explicar alguna cosa més, com han anat tot plegat, si hi ha, no sé, un leit motiu, un fil conductor comú, o és una mica... Sí, entre el meu germà i jo estem pensant que aquest any no ho hem... No ho hem sabut fer, però volem vendre'ns com els Coen de Sant Just, no? Va, era això que em preguntaves? Eh, bueno... Teniu guió? Tenim guió, sí, sí, sí, sí, hem fet guió. Tenim el Carles Hernández, per nos... Tirant, conxant-nos música, conxant-nos vídeos, conxant-nos diapositives... Sí, de tot, de tot, molt bé. Doncs això serà avui... Exactament tècnica. A les 8 de la sala 50 de la Teneu. Quant durarà? Un horeta, potser menys. Ah, molt bé. Perquè, atenció, a banda podrem llegir els 4 Sant Just Tengs, Sant Just Tengues, per ser més precisos, que van guanyar els premis de poesia de Sant Just 2012, de l'any passat. Ah, que això està molt bé, és la primera vegada d'aquesta, clar. Jo mai tenim des del guanyador infantil, categoria de 9 a 11 anys, fins al guanyador o guanyadora, de la categoria d'adults, 4 guanyadors que sortiran a llegir el seu poema, i home, doncs els Sant Just Tengues podran conèixer la seva obra, no? Clar, no, jo t'ho dic tot això, que està molt bé, que a més a més també que se sàpiga i que es faci una lectura pública dels guanyadors de l'any passat, d'aquest concurs de poesia... Si no, al final queda pels 4 dels jurats... Clar, i no sabem, no? Una plaquet que crec que es fa, però que al final acaben tenint els 3 dels covins, i bueno, sí, lot de llibres que crec que et donen, no? Però bueno, està bé que els Sant Just Tengues, si més no els que vulguin acostar-se, i per tant que els interessi la poesia, doncs quan anem sàpiguen que, escolta, s'ha fet una obra. Bé, doncs això serà d'aquí una hora i 10 minuts ja, eh, quan passen els teus ràpids, a les 8 del vespre... No va anar molt bé, a la sala 50 d'Ateneu dels Sant Just Tengues. Per cert, abans de marxar, Arnau, tens alguna... i aquest tenim aquí, eh, hem de complir amb l'expedient del programa, tens alguna recomanació d'algun llibre? Just avui estava acabant de llegir una novel·la, que hi ha un moment, just a la quasi beca del final, que diu, podia confiar en els poetes perquè no els podia donar el que volien. Un emparador pot oferir els homes corrents als mitjans per obtenir una riquesa capaç de païbagar l'afet més extraordinària pel luxe, i pot concedir a un llibert, un honor i una glòria tan formidable i tot el cònsul es veuria obligat a tractar-lo en deferència, però no pot comprar un poeta. És veritat, que les poetes són... Que això! Això ho diu l'emparador August. Ostres! Perquè ho trec de la novel·la August, de John Williams, una novel·la que acaba de sortir fa poc, en realitat publicada els anys 70, l'any 73... No és el compositor davant de sonores, no? No, no, no. Aquest acudit me'l va fer ja, eh? Ja, ja ho sé, és que sempre que hi hagi un John Williams, faig el mateix acudit. El dir-se John Williams faig aquest. Si es digués per exemple... De fet, me'l va fer perquè fa 3 setmanes o un mes vaig recomanar un llibre que es deia Stoner, i tu vas ser acudit. És el mateix, John Williams, o no? Sí, però tu, quan vaig dir Stoner, vas dir que hi va d'un corredor de motos? Sí, ja ho he trecat de ferents. Paca, avui estaries, no, no. Va recomanar aquell llibre Stoner, d'un professor universitari, i, a l'Àmrica d'entre guerres, d'Àmrica profunda, que m'havia agradat molt, em va agradar tant que vaig anar a decidir llegir el següent que m'ha publicat d'aquest autor, que aquí és molt desconegut, però en canvi, a Estats Units, és considerat un autor de culte, i de fet, aquest llibre, a August, va guanyar al National Book of War, al 1963. I el llibre no enganya el títol August, i l'aportarà que li hem posat, que és una de les famoses estàtua, en part d'August, que tots tenim, alias Sanyalan, com si fos Colom, i és la història que probablement molt de nosaltres en sabem per la sèrie Joe Claudi, que en l'August, en la gent, en Lídia, aquella zona... Que dolenta, la gran dolenta de la sèrie Joe Claudi, que si els més joves que no estan escoltant no l'han vist, val la pena. Ara que tenim setmana a Santa, i molta gent no anirà a la universitat o estudiar, perquè això sí que és un col·laborot, s'ha de tenir paciència, perquè els capítols estan realitzats a la manida dels anys 60 i 70, clar, un per la BBC... Però tot no per les vigències, realment. No, perquè és que realment... És molt teatral, sense sensació més de veure una obra de teatre, però és bàsic, no? Hi ha un avanç i un després de Joe Claudi... Sí, sí, sí, perquè explica tot... La carrera de la BBC... Joe Claudi em va marcar molt a mi. Allà vaig aprendre com poden arribar a ser dolenta les dones. Escolta, cadascú... Home, Jordi, perquè ja n'analitzes. Bé, no totes, algunes. Ara sí, ara sí. Les romanes, no? Que no, que estaven a l'època de l'emperador. Doncs sí, la novel·la és aquell període. De fet, comença abans, quan algú us té petit, i ell se'n va a fer l'Emili per entendre'ns i fer allà una sèrie d'amics, i amb aquests amics que es fa, un dels quals és Marc Agripa, que també surt de la sèrie, un altre és Messena, que és el que dona la paraula Messena. Quan avui encara es diu... És un Messena, que vol dir que dona diners a la cultura, surt d'un amic d'August, que era poeta, com a poeta, no era macabó, però era molt ric, i el que es va dedicar és a fer conèixer Augusti, per tant, a donar a molts calés gent com Virgíli, Orassi, Ovidi, els grans poetes que van ser amics de l'emperador, surten en aquell llibre les trobades que tenen, les converses, les cartes que s'escriuen, i bé, la novel·la d'això és la vida d'August, a través de les cartes que la gent li envia, o del diatari que Marc Agripa fa, quan és gran, les memòries de no sé qui, la seva filla que està exiliada, perquè havia fet una mica de barjaula, això també surt de la sèrie, i llavors l'exilien amb una illa, i clar, ella des de l'illa es posa a recordar que ha tingut una vida molt feliç, molt disoluta, i es posa a recordar. Molt bé. Aquesta manera tenim la vida bolíèdrica d'August, molt bo, molt reconeble. Molt bé, doncs ho tindrem en compte, a més la música que ens acompanya, que és el tema d'amor de Benurbs, que no té res a veure, però mira... Però no tens aquella de l'Azerp, amb aquella de la principi tararida, i al darrere sortia una Serp, que es movia per un mosaic, jo o Claudi. Ara hem fet buscar-la, i ho hem de deixar aquí perquè sé que has de marxar, que has d'anar a fer ames, i t'ho he de plegar. A veure si començarà l'acte i no serà el presentador. Sí, ara tindrem la responsabilitat que, per culpa nostra, no comença l'acte. Si busques per un lloc, fer que hi ha una carpeta que es diu algo així, com Osvaldo Daní i tot el que aprofita, per l'hi havia una musiqueta d'aquesta, que hi posa jo, Claudi, i un dia ho vaig veure allò, estar al despistat, i estaves jugant... Sí, sí, sí. I ni estais tan forbrits, no et trobo ara. En fi, Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé l'acte d'aquest vespre, d'aquí una hora. Bueno, si ho dients, teniu una hora. Sí. Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i molta sort, que jo veuràs com aniran molt bé. Bona tarda. Bé, i acabem al final. Sí, jo també. Avui acabem el programa, arribem al final. Gràcies. Gràcies per el vostre suport. Vinga, va, tontos, va, tontos. Repassem el millor del programa, segons la Cristina. Cristina, per tu que ha sigut el millor del programa avui, que estàs com fosca, ja ho has vist, no? Sí, no hi ha llum. Hem vist el dia llum, i hem de dir que a partir d'ara ja mai més posarem llum. Per sort que tinc el portàtil aquí de banca, que m'agradaria ara mateix. Doncs avui, mira, abans del dia mundial de la poesia, crec que el fet d'aprendre com treballa una educadora bocaní. Ah, això està molt bé. A veure què va fer i ho hem après a la primera vegada. Sí, perquè a mi m'agraden els animals i els gossos i tot això, doncs jo crec que és molt interessant i també tu pots anar mirant, quan vagis a caçar d'algun amic si té un gos o alguna cosa. M'hi faràs també un test per veure si et diuen la veritat. Molt bé, molt bé. A vosaltres. Fins demà a les 100 de la tarda. I agraï també tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui, la Carme Verdoia, l'agualitat s'enjustenca, la Júlia Atmella i l'Andrea Marquina. Avui parlant d'Ingeniaria Biomèdica, l'Albert Capapè, justament a la secció d'Educació Canina. Sergi Arrada, parlant-nos d'aquest festival que comença demà, el primer festival de cinema on-line a Espanya, que es pot veure a través de la plataforma filmin.com i l'Arnau Consul, que està nerviós, nerviós, perquè d'aquí un moment es presenta l'acte del Dia Mundial de la Poesia a Sant Josep Verna, a la sala 50 Nàric. No us ho perdeu, perquè si ho heu escoltat els últims minuts ens ha explicat que serà molt i molt xulo. Us ha parlat Jordi Romena. Tornem demà a partir de les 5. Que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.