#235 - La Penya del Morro del 26/3/2013

Lo está haciendo una representante del gobierno, alguien con conocimiento de causa, alguien que sabe que lo que está diciendo es falso y que lo que está diciendo es muy grave, porque es uno de los delitos más graves que están recogidos en el Código Penal, además de que está banarizando con el sufrimiento de las personas afectadas por la hipoteca, pero también de las víctimas del terrorismo. Está utilizando políticamente algo tan grave como son los atentados terroristas. Colau també agraït la implicació del personal dels jutjats. Previsió del Temps, la Reima Teurològic de Catalunya, però també no li hagi oblit les que han escrit el concepte. Ho documentem iahuà 여�ant, l'exsociació final ch wynogiófull, d' spatid queHz. La declaració discs de la егоferència, per a les dades de la presònia, de l'alผnat, per a la feridària en 15 minuts. Però a la independència no hi ha cap objectiu per a la pel·lículia. Ma fundraising serà que posaplegui les cór mur聯 Faro 11, no desapareixeran del tot. Les temperatures avui es mantenen altes al sud del país. Tenim ara mateix 20 graus a la ciutat de Tarragona, 19 graus a la Mella de Mar, i també a Lleida, en canvi, en baixat a la zona del nord-est i també a l'àrea del Litoral Central. Tenim 14 graus a la ciutat de Barcelona i 16 graus a la ciutat de Girona. Això és tot de moment des del servei metàrlogic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadral de Mantés, i la Tanibra Himoïts del París Sant Germain podré jugar els dos partits contra el Barça en els quarts de final de la lliga de campions. La UEFA ha rebaixat l'ascensió sobre el PSOE que ha un partit que ja va a complir davant el València. L'expleurana, per tant, podrà jugar contra els de Tito Vilanova, també en el partit d'anar a París al pròxim dimarts 2 d'abril. L'exjugador del Barça, Igor Kornayev, analitza el conjunt català. Barça està en un molt bon moment, precisament després del partit contra Milán, ha remontat el marcador que ha sido difícil con un equipo que juega desde defensa, digamos. Pero bueno, está muy animado el Barça, creo, y está por buen camino. Kornayev va a marcar un gol davant el PSG en les champions del 95. Per cert, Tito Vilanova ja és a Barcelona. El tècnic hi ha arribat aquest matí, procedent de Nova York als Estats Units. Vilanova sabrà que discepta la banqueta blaurana al partit d'alligar balaïdos davant el Celta de Vigo. Notícies en xarxa. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el bit pel cul. Ràdio d'esper. Durant el bit pel cul. Ràdio d'esper. Durant el bit pel cul. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FAM, i a tot el món, a través de ràdio d'esper.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just. Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'esper. Nos parla i ho saluda Jordi Domena. Gràcies, gràcies. Benvinguts a la penya del morro des d'ara dins la set del vespre. Calodem a l'equip habitual del programa Carme Verdo i al capdavant de l'actualitat de Sant Just, Carme. Bona tarda.Bona tarda. D'última hora, Sant Just.D'última hora, no. D'última hora, és d'estar al matí. Ja ho parlarem d'aquí uns moments. Per exemple, la biblioteca Joan Marguerit ha patut records l'any 2012 d'assistència. Em parlarem d'aquí uns moments a la secció actualitat de Sant Just. A més, també tindrem avui a la Núria Oriol, que és la nostra coaching particular. I que, en aquests temps de vacances i de crisi, la gent no ho sé si us heu fixat o us passa, però marxem cada vegada menys a fora. I si abans anàvem cinc dies de fora, ara potser marxem només un. Però això no deixa una cosa negativa, necessàriament. Ens explicarà d'aquí una estona a la Núria Oriol. A més, també tindrem avui al programa una connexió amb el casal de Joves, com cada setmana per parlar-nos de les activitats i també dels tallers dels casals que fan durant aquests dies. I avui tindrem els gunis de Sant Just, capítol especial, amb el Dani i el Joan, que han portat els seus pares, perquè ens expliquin coses sobre la família, els fills, els pares... Serà molt curiós, serà divertit. I acabarem el programa avui parlant amb la Patricia Font, que és la directora del capítol que es va metre ahir, de Polseres vermelles, i que, a més, també ha dirigit alguns capítols en aquesta segona temporada. En fi, bona tarda i benvinguts a l'Apenya del Morro. La penya del Morro, un programa tan més morro que penya. Oirò més penya com morro. I, com sempre, amb la col·laboració, més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Repassem alguns trending topics d'avui. Per exemple, es top de sauciós, es top d'esnonaments, ha sigut trending topic. Per què? Perquè la plataforma d'afectats per la hipoteca en principi presentarà avui els principals jutjats de l'Estat, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per tal de sol·licitar l'anolició dels processos que, en principi, estan en tràmit de desnonament. Algú en Twitter, per exemple, del que ha comentat la gent? Comentar-ho en aquest cas del Rafa Mayoral, que diu, sinceritat, el Govern no té un problema amb la plataforma, té un problema amb la veritat, els drets humans i la democràcia. Algú altre, així, que tinguis per aquí? Sí, de cas, seria el cas de subversivos, que diu, los de sauciós se disparan, van a saco la polaritat de sátira i el dolor, basta. Avui també ha sigut trending topic, aquest tema musical que estem escoltant de fons, es diu Tres a Rampell i és el nou single del nou disc de Manel. Som una cançó amb aquell joc, el començament. No m'agrada quan ha sortit. Tres a Rampell. Doncs ha sigut trending topic, imagineu-ho, si la gent ho ha comentat i ha arribat a tot arreu, a través de Twitter, Facebook, les xarxes socials... Es pot trobar a YouTube aquest tema i ja porta quasi bé unes 6.000 visites. Què ha dit i què ha comentat la gent sobre aquest nou treball de Manel? Doncs, com has dit Jordi, el primer single del nou disc Athletes baixant de l'escenari, que es pot trobar a YouTube o adquirir a través de l'itunes per ser 1 entre 9 euros i comentaris al cas de la Clara Nervión, que diu fancy haters de Manel. Aquesta és la cançó que avui us unirà en una sola veu. O, si de cas, com tenim amb nosaltres, una de les Twitter aires, que ens expliqui ella mateixa el seu tuit. Sí, que és Carme Verdoia, he fet un tuit d'això. Sí, Lídia, entre Carme. Carme, que què has posat a Twitter? He posat molt primer baral. Molt primer baral, 3 a rampeller. De fet, és un nom així, com molt català, eh? I com que diu això, sí. A 3, no? El món de Manel i, a més a més, també una altra cosa, que l'album es diu Baja Athletes baixant de l'escenari i fa referència a Athletes baixant de l'escenari mítica frase que va dir Constantino Romero a la clausura de les olimpiades del 92 a Barcelona. Què et trobes, que es diu això d'avís que l'amor o el que ve l'amor? A veure, a veure com recorda la primavera. A veure. Que bonic, que bonic, que bonic. T'imagina't ara en concert d'aquest vestiu, no? Fes-t'hi, va, l'ambient bonic, tothom canta en això. Oh! Som gafapastes, però hippies, en el pot, també. Una història molt urbana, no? Explica, doncs, efectivament... Què explica la història? No he escoltat tota la cançó, jo, ja tindré temps. Una dona que es treu la rampell i fa coses per la ciutat de la carca. Si es treu la rampell i suposo que el que es veu és que està enamorada, a partir d'ella part de l'amor, que es veu a la gent. No ho sé, també l'he escoltat boquets. Bé, doncs ja tindrem temps de fer-ho. El disc quan surt la setmana que ve, em sembla. 16 d'abril. Sini, uns de la tarda passem a parlar d'actualitat s'enjustenca i ho fem amb la mítica... Ah, no, no, que no és mítica secció, ara. Ah, sí, sí que ho és, sí que ho és. No, no, perdes, m'he conforçat, m'han tret preparat una cosa. Jordi! Ja ho tinc, ja ho tinc, ja ho tinc. La mítica secció, entitats i equipaments de s'enjust. Avui, la biblioteca de Can Ginestar. O sigui, la biblioteca Joan Margarit. Efectivament, parlem d'ella, perquè hem sabut que ha batut records l'any 2012. L'any passat va ser l'any en què es van fer més préstacs, tant de llibres com de CDs i DVDs, i en què va tenir més usuaris i usuaries, pràcticament la meitat dels s'enjustencs, tenen carnet de l'equipament. A l'abri, la biblioteca farà 10 anys. No sé si tenim dades, també, dels llibres no retornats. I si s'ha fet record, l'any passat, una cosa que sempre... No tenim aquesta dada. És veritat que és interessant saber. Carme, què hem dit, sí. El que sí que hi ha és que l'any passat la biblioteca va rebre més de 45.000 visites, que suposa unes 178 visites diàries, i com dèiem això, 7.195 persones de s'enjust ja tenen aquest carnet de la biblioteca. També, d'alguna manera, des de la biblioteca ho atribueixen, d'una banda, la recerca d'ossis gratuït per part dels usuaris, a renda la crisi, que gasten menys, segurament, en totes les coses. Per tant, ho aprofites i també... La nova competència dels videoclubs, les biblioteques, en general. I també la inversió justament de l'equipament en l'adquisició de nou material, tant pel que fa llibres com a CDs i DVDs. El 2012 es van prestar a prop de 54.000 documents, que són uns 212 documents cada dia, i hi ha varietat, perquè per exemple d'aquests, un 35% eren de la secció d'adults, sobretot llibres, el 31% infantil i el 28%, per tant, molt repartit, música i cinema. Sí, sí. I bé, l'any passat, per exemple, van arribar 1.800 documents nous, van passar a formar part d'aquests fons bibliogràfic, i un augment que és possible a banda de l'aportació documental de la Diputació, també per la persupost que destina cada any l'Ajuntament i que es fa de 8.000 euros. 8.000 euros per la biblioteca? Sí. Trobo poc, trobo poc. I de fer la Diputació, per exemple, ha reduït la meitat del persupost que destina la xarxa i, en principi, ni a menys que altres anys. Perdona, trobo 8.000 euros de l'Ajuntament per la... Clar, és la opinió meva, ojo. Sí, sí, trobo un any. Trobo poc, eh, trobo... pensava que era més, pensava que era més. I un altre servei que ha augmentat molt, curiós, els últims mesos, és l'ús de wifi. Ha augmentat un 19% l'últim any. No passa res, sobretot dels veïns i de la gent que veu el voltant de la biblioteca. I després ja ho comentarem, però recordàvem que el 27 d'abril encara queda més d'un mes, o exactament un mes, es farà una festa. Què dius, ara? La festa del deseniversari s'ha aprofitat que coincideix en un dissabte, que també obre la biblioteca, es farà una festa amb activitats per nens, també una hora del contespecial, xocolatada, inflables, aquí fora que en gent està. I Joan Margarit, que la biblioteca porta el seu nom, també hi serà i farà una actuació cantant una cançó de Bertín Osbornes. No, això no està confirmat, eh, però home, és un regal de Joan Margarit que fa la gent. En fi, quin dia serà aquesta festa? 27 d'abril. 27 d'abril, molt bé. Canviem de tema, parlem ara del ple municipal, parlem d'actualitat política de Sant Just, perquè aquest dijous hi ha ple. La sessió correspon el mes de març i tractarà, entre altres apunts, temes mediambientals i de gestió de residus. A més a més, també es debatrà l'ajut de la Generalitat pel funcionament de les escoles brassols municipals de fa dos cursos, eh, Carme? Sí, l'hor del dia ha constat de 7 punts, i un dels més destacats és l'acceptació d'aquest ajut aturat per la Generalitat pel funcionament de les escoles brassols municipals pel curs 2010-2011. Doncs, a més d'una emoció que presenta grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema d'evolució dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a ECO-MVS, que el coneixem ara tots, per retribuir les recollides selectives. Per tant, estarem al cas d'aquesta emoció, i en parlarem també, doncs, a un cop sagí aprovat, si és que s'aprova, o si és tot, també en parlarem. Aquest dijous al ple que es tancarà amb el torn de prics i preguntes, tot plegat començarà a la set, a la sala de plens de l'Ajuntament. Tenint en compte que divendres és festa, crec que serà un ple àgil i ràpid, o...? Crec que serà ràpid, perquè hi ha set punts, només, per exemple. Per tant, no són d'aquells plens necessaris per... Jo crec que hi haurà 20 minuts. És la meva aposta, eh, perquè potser es debat molt l'emoció, i, evidentment, si hi ha prics i preguntes, això no es pot saber. Per tant, serà un ple d'aquells ràpids, que, si no heu anat mai, tampoc no cal que aneu aquest. No, que no són d'aquells... Aquesta emoció és interessant. Quina? L'emoció aquesta del tema de com hem vist... Cambiem de tema, parlem ara de la senyora que hi ha a la penya del Moro. Perquè aquest llunç que ve es canviarà el drap de la sen... Perdona, el drap? Però... Què diu aquest titular? Es canviarà el drap home, el drap de la senyora... És una pena. La roba, no? Però qui diu... Què? La roba? La roba, però és la senyora. Però no és la senyora, no és canviar el drap. L'hi diem la senyora. La senyora de la penya del Moro, dir-li drap, és com un tros de roba. Què és la senyora de tots els catalans? La senyora de tots els catalans. A la roba, no? El pal i tota la història. Ja, a la roba. El drap, el drap, eh? Si molt mepures, la balleta. La balleta que hi ha allà dalt a la penya del Moro. Per cert que hi ha la balleta... o altres utensilis que aniran allà i faran xxxxxxxxxxxxx. Sabeu què va fer de underwear cristals? Limpia balletes. Jo crec que no és un drap. És una pesada, va. Però la manera en què s'ha dit... Jo no és i ho he dit directament a Roger Cónsol, aquest mateix quan em parlàvem, eh? Potser quan surti, l'Escolta va veure si ho ha dit ell. Ho fem equivocant. Des de la Semb 220 catalana diu un drap a la senyora. Potser m'equivoquen. A veure, tal que avui Roger Cónsol, perquè això... Senyera. Senyera, només n'hi ha un, eh? Ja ens havien dit des de les poblacions que en tenien, que més o menys el DRAP, pel que és la bandera de l'Òscar, ho anaven menys tot l'any. Ja deia jo que... El que passa és que el lloc on ens ha posat, i toca molt de vent, aquest que hivern ha fet moltíssim, i molta pluja, tot plegat, i realment està el DRAP molt malment. Insisteix. Insisteix. Insisteix, sobra. Però ja que ho han sol de l'Assemblea Nacional Catalana, això ho sap Carme Forcadell? No, no, no. D'acord. L'Èlica de Vil·la diu el Xat. Això passa perquè, com deia Robianes, parleu molts idiomes nenes. Diuen francès, bandera és... Ah... Sí, se coneix molt que el Roger Consultz és mig francès. En fi, va, perquè segons va avançar, que això és una hora de molt, la penya del Morro, en el seu moment, gràcies al Manel Ripoll, que el DRAP, el DRAP que hi ha allà dalt, en quatre barres, està una mica fet pols. I aquest dilluns no canviaran. Les condicions meteorològiques dels Terres Mesos l'han anat fent malbé, i per això membres de Sant Just per la Independència pujaran dilluns a la tarda per tal de canviar aquest tros de tela que hi ha allà dalt. Sí, és això, de fet, a mesura que s'ha anat deteriorant, més d'una persona havia visat ja del seu mal estat. La senyera que hi ha ara, es va instal·lar a l'11 de setembre, fa una setmana, justament, com veu, comento això amb el Manel, vam dir que feia mitjana exactament que hi era, i l'edat dilluns, per això, no serà una pujada institucional, sinó una pujada per canviar aquesta bandera. El que passa és que es fa amb un acte obert, i si es obreu a apuntar, el punt de trobada és la 6 de la tarda a la cadena. La cadena? El DRAP. En fi, són nous items que ens hem d'anar acostumats. Carme Verdo, i moltes gràcies. Ja sabeu que tenim més informació ara mateix a radiudesband.com de la Qualitat en Justenca, i a partir de la set, els en Just Notícies, edició vespre. Nosaltres fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la Núria Oriol de com no ha de ser negatiu, no marxar a fora tants dies com fèiem abans per setmana Santa. Tornem d'aquí uns moments a la Pany del Morro. Radiudesband.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Tornem d'aquí uns moments a la Pany del Morro. Tornem d'aquí uns moments a la Pany del Morro. Tornem d'aquí uns moments a la Pany del Morro. Van morir i ell va patir un traumatisme crènio encefàl·lic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra el llacció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell, que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que arribo dona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i mosat. Al centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Bon Nadal i bones pàscues. 5 i 23 de la tarda continuem el programa. Cristina, tot bé, el Facebook i el Twitter. Perfecte. Cada... bueno, com que sempre. Per cert, Jordi, cala dir que ahir vam tenir un record de m'agrades. A totes les publicacions hi havia almenys un m'agrada. Ara és les rotatives. En el Facebook i a la penya del Morro. Hi ha hagut totes m'agrades, molt bé. Normalment és un m'agrada, però hi ha alguna publicació. Totes les publicacions tenien almenys un m'agrada. Hi ha algunes més, fins i tot. Clar, perquè nosaltres, el Facebook, el portes tu, Cristina, anem posant tot el que anem fent durant el programa i així també la gent encara que no ens vegi per la web, que en un escolti sap que aquí fem coses. Perquè ja està escoltant. Com a mínim, hi ha constància que fem aquestes coses. En fi, com deia, cada dimarts a aquesta hora connectem amb la Núria Oriol per parlar de coses positives. És la nostra coaching particular. I com que a dimarts la tenim al telèfon. Núria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Com va tot? Sí, i per a vosaltres. Bé, molt bé. Molt bé. Molts likes, molts likes, eh? Bona. Sí, molts likes. I per cert que a tu també et fan molts likes al llibre, no? Doncs sí, la veritat és que sí. Gràcies per dir-m'ho. Home, és veritat. Bona felicitats també. Per cert, parlem ja d'alguna... ens trobem en matèria, eh? Parlem de notícies positives. Com, per exemple, que cada què és, tindreu un nou sistema de retorn d'embasos seguint el que ja vam comentar aquí fa unes setmanes, Núria, sobre Alemanya i com ho fan allà, no? En què consistirà això per la gent que viu a cada què és? Doncs mira, que quan compri una jauna o un embast de plàstics, pagarà 5 cèntims de més en aquell moment. Però també quan el retornin en el lloc on mateix l'hagin comprat, rebran aquests 5 cèntims de retorn. Ah, o sigui que a totes les botigues de cada què és... Que s'apuntin el programa. 5 cèntims més i després l'hora de tornar a 5 cèntims de saura. Clar. Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, de fet és a dir, tu no perds res, però el que, sobretot, garanteixen és l'hàbit de devolució, però devolució amb l'Elisien de Dicaray. Si jo no el retordo, sí que perdo els 5 cèntims, però si ho retorno, és com costa 0. I a part d'això, l'objectiu quin és? O sigui, què es fa amb aquesta consciència? Conscienciar de cas, conver reciclar, sobretot, amb cash, perquè això en millora de gualtes, i què situ이라고. Nosaltres inflationem pels pares i els pares als bougers, a més de la troma, i potser a nivell latròpic. Hi ha una pèqueta dins delapers, algunes de les mesures que methods os han portat de manera tan replica, A més, mira, que es reciclava més amb aquesta iniciativa que no amb grans campanyes de publicitat. Per exemple, l'Adam Basson Basson. En Basson Basson va pobret, eh? Ens acabes de tot, aquí. Ens ha traumatitzat una generació. No, no, no. Això no, això no. No, que per cert, és que estava buscant perquè la teníem per aquí, l'Adam Basson Basson i no... És necessari, jo. No és igual, no cal. No, no és necessari exacte. Volia posar perquè les noies que cantaven, són de Màmzels, eh?, que és un grup que canten i fan les seves coses. Avui, justament, estrenen, al teatre Pau Liorama, la seva obra de teatre, que no té res a veure amb els embasos, ni res de tot plegat. No t'agrada que us ho diguis per reculsar-los. Moltes hores la seva nova obra de viatge. Avui anirem, una delegació de penya del Morro, i properament entrevistarem algunes de les noies de Màmzels, i parlarem una mica, com ja toro passat, com han viscut tot plegat, i sobretot del seu espectacle, que avui l'estrena, és un musical, perquè, més clar, les noies canten de fàbola, i són bones actrius, i tracta de tres noies que es converteixen en prostitutes del luxe. I és una mena de cabaret que es fa al Pau Liorama, a l'horari Golfo, a partir de les 11 de la nit, i que s'estrena avui, ja explicarem... L'horari a la mida d'activa. Per això vaig, per això vaig. Jo no vaig mai al nacional ni al lliure, perquè sempre fan les obres 8 o 9 del vespre, és massa d'hora per mi. Jo sempre vaig a tot el que és a partir de les 12 de la nit. Bé, doncs què li he dit, eh? Cada que és ja aquest nou sistema de retorn d'envasos. Canviem de notícia. Parlem ara de noves tecnologies, sense que se'n faci l'Oriol Jiménez, que és el nostre expert dels dimecres... Espero que no. Perquè parlarem de les impresores 3D, perquè ja comencen a arribar aquí, perquè Telefònica ha invertit, o està invertint en aquest tipus de noves impresores per fer, no sé si és el seu prototip, o ben bé què, Núria. Doncs mira, resulta que és un sistema d'impressió que es veu que, a base d'un teixit de fils de plàstic, farà que surti en els objectes de les impresores. I això ja... O sigui, ja està a punt a punt d'arribar de manera massiva. És a dir, tot el que són les proves, ja han estat superades. I fins i tot en algunes empreses selectes ja en tenen alguna. De fet, amb l'Oriol hem anat fent un seguiment de com està el mercat, i en setmana, res a setmana, ens han anat explicant que a Estats Units ja es poden comprar per iber i també a Telefòn, en via a casa, que les més econòmics ja estan per 2.000 euros, més o menys, i que depenen molt també del tipus de laborants que són, del tipus de material que utilitzen, perquè... No és alguna vegada que hem penjat alguna foto al Facebook o no, perquè és un tema que anem parlant d'aquí al programa, és que és molt interessant, perquè l'Oriol té una teoria, que és que fins i tot podries enviar una impressora d'aquestes a la lluna, i ja pots crear una civilització, perquè ella mateixa va creant totes les peces necessàries per fer una base, per exemple. O imprimir els coets. Exacte, això només vol fer. Pots agafar un plànul de la... Sí, sí, de la NASA, te'l debatges en PDF, i llavors el poses a la sala de l'empresora. I llavors pots fer-te el teu propi coet, el teu jardí, amb diferents peces, que va imprimint la impressora. I a part d'això, coses més bàsiques com, per exemple, pels nens, peces de Lego, per exemple... Juguines, tot això, sí. Vull dir, qualsevol tipus, o, clar, o per exemple, hi ha una... no sé, hi ha una empresa que fabrica pomps de porta, o bisagres, ho invento. Al cap d'uns mesos et pots baixar nous models d'aquella bisagra i te la fas tu a casa teva i te la poses. Vull dir, aquest és un mercat que està amb expansió. Sí, sí, ja veurà, anem a veure. Entre les possibilitats, ja haurà segurament poder generar una mica menys de residus. També té aquesta part, sí, té la part creativa, té la part d'innovació, i té una part que jo crec que podria ser interessant en aquest sentit. Ara, al principi, serà... sí, serà caralt, eh? Sí, sí, sí. Passat que l'Oriol diu... Vés a portar el xat, diu, content que m'esculteu els dimecres. No t'acostumis, Oriol, només un dia. Diu, podem, fins i tot, imprimir residus. Amb allò que dèiem abans també es pot fer. Impresa el residus per ja portar-lo a l'embas que toqui i retornar-hi als 5 cèntims. Exacte, diu. A veure si surt més econòmic, imprimir-lo i retornar-lo. Això m'està molt bé, ja veia quines trampes, ja, de cadascú, que vulgui. Ja pensem en la trampa abans que ens arribi la tecnologia, imagina't. Sí, la gent... Aquí som així, aquí som així. Bueno, canviem de tema, perquè el 8 d'abril arriba el nou oli d'Oliva amb una nova imatge mundial o què ha passat? Perquè sempre tenim la notícia agrícola que t'agrada tu, Núria. M'agrada, i és que resulta que ens està donant una font inesgotable de bones notícies. O sigui, és un sector que, en el moment que t'estàs mirant el panorama de les notícies i estàs allà remenant a xacant pedres i tal, sempre et donen bones notícies. O sigui, d'una manera o d'una altra te l'acaba donant i m'encanta. Explica'ns això, que l'odi d'Oliva, nostra, d'aquí català, arriba o tindrà una nova imatge mundial. Sí, és a dir, que han volgut realitzar un embast i una presentació de segons els tipus d'Olives, que ja saps que n'hi ha quatre de bàsics, no? Quins són? Va, perdó, perdó. No, espera, és que me n'en recordis. Com que t'he vist tan convençuda, he de sentir-ho per aquí, no? Sí, ho haig al davant, però hi ha quatre bàsics. Extraverge, verge, això no és. No, no, això seria l'altre, no? Però es van parlant del tipus d'Olives a segons l'Oliva, no? No et preocupis, ara ho estem buscant. I llavors, això, dius que arriba una nova imatge de l'ambast, no? Sí, de l'ambast, i sobretot a veure de l'impacte com a... saludable, elegant, i una mica com un tot de sofisticació, però no per fer-ho inaccessible, sinó perquè la gent es convenci que realment, tenir oli d'Oliva, nostra taula, és com tenir or líquid, no? Com es deia en l'antiguitat, per recuperar-me aquest valor. Per tant, posar-lo una mica a lloc on mereix també relacionat amb la dieta, no? I el que s'utilitza a la cuina mediterrània. És que té tantes aplicacions i tan bones, en el sentit de que no només és bo per la salut, i en la nostra alimentació, sinó que, a més a més, pot utilitzar-se de base d'alguns components estètics, i tot això, doncs, és molt interessant. Molt bé. Doncs queda dit, això serà a partir del 8 d'abril. No sé si veurem notícies a la tele, o als diaris, o a alguns llocs, però vaja, si no, ja ens hi fixarem o buscarem, a veure com és aquest nou embàs de l'oli d'Oliva amb aquesta nova imatge mundial. 5.33 de la tarda, per cert, Núria, tu marxes aquests dies, a fora, per setmana santa? Doncs no. No, no marxes fora, no marxes fora. Seré alguna sortida puntual. Jo he d'anar i tornar, però estic per aquí. No, ho dic perquè és que jo em trobo, jo primer, que cada vegada sortim menys quan tenim setmana santa, per exemple, perquè fa uns anys allò era un despipor. Tothom s'anava a les canàries. Per santa, tothom s'anava a les canàries. Avui en dia ja no connecten de gent que ho faci. Hi ha dos destinacions, Jordi, o a les canàries o a l'esquiar? L'esquiar, eh? I ara ja... A mínim, si surts abans això, anaves tres o quatre dies fora, i ara potser una o dos, eh? I gràcies. Núria, de totes formes, tu que ets positiu així de mena, això no ens hauria d'afectar, no? O sí, perquè hi ha molta gent que diu, que aquí no sé què fer, estic avorrit, i, a més, es queda pensant... I deprimeix una mica, no? Clar, per això, es queda pensant, estic deprimit, perquè no marxo fora, però no necessàriament és una cosa negativa, no? No. O sigui, estem parlant ara d'una situació... que sempre estem esperant que sigui transitoria, i diguem-ne de famílies que han fet un pressupost, o sigui, que tenen pressupost tranquil·lament per arribar a final de mes, però diuen, mira, no em permeto a marxar fora, perquè això sí que no m'arriba, eh? Parlem en aquest context, ho dic, perquè si parlem del context dramàtic, semblaria una mica frívol, el que dic. Però en aquest context de que sí que arribem, però no podem marxar, o fins i tot hi ha limitacions de que una persona està més delicada de salut o el que sigui, doncs la veritat és que a vegades aprofitar per rediscover llocs de la nostra ciutat, que donem per fet, per descontar, que estem aquí i de tota la vida, doncs arriba a ser una experiència molt interessant, perquè aquells racons, allò de dir, m'apunto una ruta que m'ensenyen i no vol dir Barcelona, vull dir, penso també en Girona, penso en Tarragona, penso en Geida, no? Que la ruta de nit per descobrir, doncs, la Girona Antiga, o la Barcelona és veritat, medieval, o apuntar-se, doncs, a sessions literàries, o aprofitar per anar tranquil·lament, potser, no tens el pressupost de marxar fora, però sí, i llavors de regalar-te a veure una obra de teatre, o un concert, perquè dius, sí, fa molt de temps, i que no deiem que no ens ho podíem combinar, però ara una cosa d'aquestes me la puc combinar. O passejar pels parcs, també, que són gratis. Exacte, passejar en aquest moment d'explosió de la primavera, perquè a les tardes diu que plaurà la major part dels dies, doncs, tot això és una mica de valorar el que tenim, i a sobre de redescobrir-ho amb ulls nous, com diem nostres, les possibilitats que dona el nostre entorn. Parlo de ciutat, però també si ens haguéssim de quedar en municipis més petits o en poblet, doncs ser capaç de dir, mira, no em vaig a fora, però llavors, si estic en un poblet, sí que em vaig a la capital més propera part i fer la opció que t'agradi més, no? I sobretot... Perdona, també, perdona que t'hagi... No, no, però estic pensant que, per exemple, aquests dies hi ha molts espectacles cerimònies religioses, relacionar-nos amb la setmana santa, com, per exemple, el que ens comentava el Manel, aquí, a Sant Vicent dels Orcs, que, justament, avui fan aquesta sortida dels armats, que es besteixen tots els romans i van per la vila i pel poble, i això vol dir-ho, no? Doncs també fa gràcia, aquest divendres, per exemple, al Raval, el Raval, aquest divendres... Un moment ja ha passat, aquest divendres, a més, també, per exemple, hi ha el Via Crucis de Sant Antoni de Sacalm, no parlem del que està passant al seu balcalde aquests últims dies. No, no, no, estem parlant de la cerimònia religiosa, que, a més, com mínim, una vegada la vida s'ha d'anar, perquè sembla que és una patrimoni... Home, i la famosa... Dança de l'amor, de Berges. Dança de l'amor de Berges, que... Però ja, si no, si estàs una mica tranquil i vols tranquil·litat, vés-hi, no és allò gran. Les clares, com són, no és el gran espectacle de piroteinia i de foc, com el Via Crucis de Sant Ilaèrica. Ah, aquí cap a mun, cap a bal... No, eh? Perquè jo vaig anar i vaig emportar una mica una desil·lusió. Però, en definitiva, hi ha activitats per tothom, no? I per tots els costos i tots els dies. Això sí, això sí. Per passar més temps amb la família, per dedicar-te més als teus fills, depenent de la que tingui, però si són petits, s'ho fareixen un gran ventall d'opcions, i llavors, si us mires, saps què? Podran gaudir més de pitelles, podran gaudir d'espectacles crobàtics, podran... podrem fer cosa junts, o senzillament, fer passejos i, al final, prendre alguna cosa maca que, en un lloc cuco, que ens faci il·lusió tot, cosa que altres dies no podem, perquè hem d'anar corrents cap aquí, hem d'anar corrents cap allà, ara no em va bé, ara jo vaig a quedar treballant a casa... Mira, l'Eli que em perserca una apreciació, perquè l'Eli diu al xat, home, que jo, d'una processó, no em diria espectacle. Ei, com ho he dit tu, eh? Sí, sí, no ho he dit jo, perquè això depèn de cadascú, eh, i depèn de com ho miris, l'opinió, i amb el que creus, i amb l'efecte plegat, però, logicament, tot és molt respectacle. Respectacle. Que hi ha gent... Hi ha gent que ho sent molt, això dels viacrucis i els passejos, si no ho dic que no, el que passa és que a mi sempre m'han ensenyat que quan hi ha un espectador, allò sempre... Si un espectador canvia des de fora, sempre es pot considerar espectacle, però, lògicament, sense ofendre a ningú, i sempre respectuo, es vol dir, que cadascú que cregui el que vulgui. Potser si algú no ho creu, també ho va veure com a espectacle. Ojo, eh? Exacte, exacte. No, no, amb això... Això és molt íntim, i cadascú porta sa manera. És molt íntim, i crec que aquest mateix col·lo que les coses del seu joc. És a dir, tu pots estar-hi participant des d'un punt de vista religiós o espiritual, i una altra persona ho veu més com un espectacle, però si acosten, també té un respecte, perquè si no vagis, se'n van de seguida. Si no han de ser respectosos amb el que estan veient, clar, sí. No, és que això fa anys i anys, és una tradició centenària que es fa aquí a Catalunya, vull dir, que també s'ha de tenir en compte. En fi, doncs mira si hi ha coses que podem fer durant aquests dies. I sobretot valorar-ho, perquè ho donem per fet. I ho donar-ho per fet no és que no ens ho mereixem. Clar, que ens mereixem moltes coses. I dret a vacances, i dret a visitar llocs que ens agradin, evidentment. Però, diguem-ne, amb uns temps excepcionals, redescobrir el que és essencial, que en definitiva és estar bé amb nosaltres mateixos i amb les persones que estimem. I que, a vegades, per estar bé així, ho tenim tot molt a prop. Sí, és veritat. Tens raó. Un aplaudiment per la Núria. Sí, m'agrada molt deixar-ho molt més. Doncs, Núria, moltíssimes gràcies. I, a més, també hi ha moltíssimes webs, on donen molta informació de coses que es poden fer gratuïtes, com, per exemple, la web de bcn.cat, que és la d'Ajuntament de Barcelona, on, a vegades, costen de trobar les coses, però hi ha una agenda del que es pot fer cada dia en els diferents barris i de diferents activitats i de tot plegat a Barcelona. En fi, Núria, moltíssimes gràcies, una setmana més, i que tinguis una... Bona setmana santa. Sí, aquests quatre dies que hi estiguis per aquí. Ja, exacte. Bona tarda, gràcies. A vosaltres. Adéu. Adéu. Adéu. 5.40 de la tarda. Per cert, Cristina, que ara que comentàvem això de setmana santa, moltes persones tampoc no tenim temps de planejar què fer, no sabem on podem anar, i, com deien amb la Núria, sovint, les vacances de setmana santa, es converteixen en un repte per tots nosaltres. Alguns tenen viatges preparats, si això és veritat, com que hem comentat els més religiosos també, es poden desplaçar, veure processons, i altres, potser encara no saben ben bé què fer, no? Sí, Jordi, a més, em fa molta gràcia, perquè portem molts dies comentant el tema de les processons, d'aquí arreu, de Catalunya, també d'Espanya, no? Sí, sí, però no ens en recordem de les persones que potser tenen algun viatge preparat, i l'altre dia, pensant, em vaig en recordar que la Núria Salvador justament va parlar d'això, de com lligar... Si una persona per setmana santa, s'anava a l'estranger, no? És veritat, és veritat. Doncs per què no parlem avui una miqueta, si de cas als restaurants, ara aquesta setmana santa? Restaurants, o sigui, ara hem...peculiars. M'agrada perquè fem dues opcions pels uïns, no? La que hem parlat amb la Núria, si ens quedem aquí, i ara, per la gent que marxa fora, a quins restaurants pots lluitar? Està molt bé, o sigui, ja per tots els... Escolts, un país, te'n vas, i si està solter, doncs mires a veure si pots lligar i de quina manera, no? I, a l'hora, doncs mira, saps on portar la noia que lliguis, doncs algun restaurant... El tema ha d'agradar, t'ha agradat, eh? Sí, mira, és que... Va ser curiós. Perquè, va ser, què són això dels restaurants extrems? Doncs és una nova modalitat, doncs, que els restaurants estan optant ara molt per... per buscar innovacions, coses diferents, no?, per atreure el públic i la gent. Hi ha molts tipus, no?, i es tracta de que sigui un repte. Un repte en quant a ubicació, i també en quant a gastronomia. Ah, allò de fer sentir noves experiències, a part de la culinària, als clients dels restaurants, no? Sí, sí, seria una cosa així, Jordi. Doncs comencem per un restaurant que està a Filipines, Cristina, que és el que té de peculiar. Perquè segur, se'n va a Filipines, ho tenim en compte. Doncs s'haurien d'anar a Filipines, si passen per la província de Quezon, i hi ha un restaurant cascada. Ah, molt bonic, això, eh? O sigui que mentre es va menjant, et cauen l'aigua... No, home, no, ja que ho tenen calculant. No hi ha pensat perquè no hi passi. En principi es tracta d'un restaurant que compta amb una cascada, no?, al costat de les taules. El que permet el restaurant és que tu estiguis menjant, no?, amb els peus en remull, mentre es vas degustant algun plat típic filipí, no? A més a més, Jordi, a l'hora, tu saps que això de sentir com caur l'aigua relaxa molt, no?, i gaudeixes d'aquesta manera més del que estàs menjant, en aquell moment. Sí, eh? O sigui, tu ets de dia menjant, i tens un ambient allà tranquil·lament i tal, que ets molt de... Sí, m'apunten, també, que com sé que ara no sé si ho trobaré, però, clar, molta gent també aprofita, per exemple, si no podeu anar a Atalàndia, a les Filipines, podeu anar al vostre bar, al vostre bar, per fer-ho allà, eh? Igual, és igual. Sí, és millor anar al frànfor a la tasa del vàter. Molt bé. De totes maneres, Jordi, que l'afegir, que per si un cas, les persones que hi vagin, que tu estaves dient que esculli una taula que no estigui molt a prop de la cascada per si un cas. Ara, l'idea ja és anar al vàter de la cascada d'aquest restaurant, menjar-te el fotó que allà. Cascada i vàter, a tota l'hora. Bé, com veiem, passem de Filipines ara a Atalàndia, un altre país exòtic d'Àsia, que també has trobat un restaurant curiós. Sí, es tracta del tritop dining. Tritop dining? Sí, és un serveix que ofereix l'hotel Sonneva Quiri de l'Illa Cocu. Sí, home, que no coneix l'Illa Cocu. Home, de tota la vida. I, bueno, tot i que sigui d'un hotel, pot accedir a qualsevol persona. És a dir, no has d'estar necessàriament registrat a l'hotel. Dius que el restaurant es diu tritop dining, tridàrbara. M'imagino que tindrà alguna cosa a veure amb els arbres. Sí, no ho has malament encaminat. Doncs no sé si alguna vegada potser t'hagués agradat ser com un tipus d'ocei. Jo, sí. Potser per veure les coses, des de un o... Sí, sí, molt. Una oraneta. Jo sempre he pensat que és una oraneta. Perquè les oranetes tenen com un punt, així, elegan. Tenen un tras de... No sé, jo què sé, una oraneta. Bueno, doncs sí, en aquest cas t'has identificat alguna vegada o t'hagués agradat ser com un ocei. Aquest és el teu restaurant sense ocell. Ah, sí? Per què? Es tracta de que tenen com un tipus de cabines situades a les copes dels arbres. I allà tu pots esmorçar, dinar o sopar. Oh, que deu ser econòmic, també. Un restaurant a les copes dels arbres. El problema d'aquest és que qui tingui una mica de por a les salsades no hi vagi directament perquè està situat a uns 5 metres d'alt terra. No, tampoc és tant, eh. Em pensava que m'imaginava jo les sequolles aquelles gegants a Califòrnia, els arbres centenaris amb milers de quilòmetres de metres d'alçada. Però 5 metres tampoc és tant, però sí que... Però d'un i dos, sí caos. Sí caos, te'n portes un bon maco, això sí. Doncs són com tipus d'anius, que tenen una capacitat al principi per 4 persones. I l'atenció, perquè s'accedeix utilitzant un sistema elèctric de politzes. És a dir, per pujar no has d'escalar ni coses d'aquestes rares, sinó que ho tens fàcil, i a més a més... Estar bé perquè, perdona, quan arribes a dalt estàs cansat i tens ganes de menjar. Perquè quan finis és com una... Menjar o dormir, no ho sé. O dormir. No és un restaurant. És un hotel, calla, és un hotel. Sí, és un servei que ofereix un hotel. Però que suposo que si vols menjar i fer alguna vacaina o alguna cosa... Que romàtic també, eh, que això també és a Catalunya. Em sembla que a prop de Vic no em voldria equivocar. També t'ofereixen dormir a les estrelles. Mirant al cel. Dormir a les estrelles? Sí, sí, dormir a les estrelles. Ah, mirant. Dormir i mirar a les estrelles. Mirar al cel, a unes copes dels arbres també molt xulo i molt romàntic, també, eh. Sólo per a parelles. Per a parelles. A enamorades, efectivament. Doncs en aquest cas, en els nius aquests que parlaven, a més de gaudir de la vista, del paisatge i de la zona en concret, els cambrers fan una mica d'espetacle, perquè els pots veure saltant d'arbrenar-bra. Ah, rotllo terzant. Sí, i amb equilibris per... perquè el menjar no caigui, no? Perquè, si no, no sé com menjaràs al final. Molt entretingut, plegat, sobretot, si és a la nit, eh, i et desperten allò... De totes maneres, cal afegir Jordi que no està permès a l'entrada als nens petits. Suposo que per qüestió de seguretat, més que res. Segura bé, segura bé, molt bé. Veig que estàs parlant de diferents restaurants, hotels, si curiosos i estrans, només falta ja que en parlis de restaurants que estan sota de l'aigua i es poden menjar sota l'aigua. Aquests t'agraden a tu? Perquè són els més típics, no? Que tothom s'ha sentit? Sí, molt, molt. Que crida l'atenció, home, Jordi, és increïble, eh? És molt, molt. No, és que venia per aquí jo, llavors, he intentat colar-ho com... com el millor que puc. En fi, hi ha restaurants sota de l'aigua, no? Exacte, es tracta d'un restaurant que és a les Illes Maldives. El restaurant forma part de l'hotel Hilton, aquest sí que et sona, no? Sí. I, bueno, és un restaurant en Sumària, en principi. El restaurant es diu Itaí, i es troba uns 5 metres sota el nivell del mar, empleusa, indica. Ah, molt bé, molt bonic. Sí, seria com una paixera humana, més o menys, no? Clar, però això t'ho anava a dir. Tu ets allà dins de l'aigua, no mar, no? Menjant, però estàs com en una mà capsula. Sí, home, clar. No seria el que menjis. No. Perquè a vegades jo... Com una paixera. A vegades, a torre d'en Barra, quan era petit menjava... Menjava el mar. Menjava un tot de pauma, per exemple, o després de dinar. No és el mateix, no és que menjis el menjar sota l'aigua. No, home. Has menjat tu sota l'aigua? Sota l'aigua no, però jo, que vas al riu, per exemple, te'n vas a l'excursió... Sí, però no té res a veure. A veure, tenen com una plataforma que et permet accedir a sota l'aigua, empleusa, indica, i que allà tenen, doncs, ubicades a unes... Si no recordo malament, són... Unes 10 taules, o no sé quantes, ningú crec, però hi caben unes 14 persones. Ah. Sí, i et permet, doncs, tenir una visió del fons marí, de 270 graus. Per tant, jo crec que tens una bona visibilitat, no? En principi pots arribar a veure, doncs, tota la fauna marina que hi ha, no, allà? Clar, esclar. Cal dir una cosa, els preus oscilen entre els 90 euros per el que seria l'esmorzar i uns 200 euros al sopar. Molt bé. És una experiència única. Però ho pagues, ho pagues. Perquè no hi ha res millor, que està menjant, i que et passin un pisall al costat. Pense que estava pensant, ara, els xinesos, segur que també tenen algun restaurant peculiar que has trobat. Com no, no podia ser d'una altra manera. Els xinesos, evidentment, que tenen alguna cosa especial. Jo, perquè en seccions d'aquestes tipus... Mai falten. Sí, repassem com a rares del món, sempre hi ha algun apartat xines. En aquest cas, què han fet els xinesos? Doncs com no podia ser d'altra manera, els xinesos també han fet un tipus de restaurant. En aquest cas, es tracta del Penguin, que és un restaurant a la vora d'un precipici. Ah, molt bé, un aplaudiment per aquests impulsors. Aquesta idea... Era un restaurant en un precipici. T'has adonat avui tot, Jordi, per una mica d'alçades, no? Sí, bueno, és que és una mica... Potser a l'aigua és una mica els contrastos aquests. Ja ho ha dit tu, una mica restaurants extrems. Sí, sí, sí. Són restaurants on menges i si... Va, anaves fent una cosa que en perfeixi això no fer-ho. És millor, no la diguis. Doncs, en aquest cas, en el restaurant Penguin, és un restaurant que està a la vora, com he comentat, d'un precipici, que permet degustar el menjar local de la provincia de Lluixuan, que està caracteritzat per sabots picants. És a dir, si no us agrada el picant, directament millor que no hi aneu i proveu una altra cosa. A més a més de poder gaudir de les vistes de l'adrenalina que suposa estar a la vora d'un precipici i de degustar aquest tipus de menjar picant típic, no? Doncs també us ofereixen altres activitats, com pot ser l'electora de poemes, assajos, o gaudida a sals que faran els costuristes des d'una plataforma que hi ha sobre el precipici. Molt bé, perfecte. Tot això va molt bé per l'alimentació. Sempre menjar en aquest tipus de llocs t'ajuda, que tot es digereixi. A digerir millor. Sí, molt, molt. Per cert que l'Eli diu que aquest tipus de menjar que has comentat ha de menjar vingut del mateix inferme, aquest dels sabors picants, que et dona el fet. Per cert, sí, Cristina, acabem parlant d'alguna cosa que podem fer més a prop. Ho dic perquè, clar, això queda una mica lluny i hem de ser realistes. No sé si tothom que ens estigui escoltant, per no dir ningú, potser ha de marxar d'una als propers dies en algun país d'aquest. Home, jo estic segura que moltes persones tenen ja algun viatge preparat, algun país d'aquest, segur, segur. Però de totes maneres, com hem començat parlant i de tot i que moltes persones ara ja coneixen d'aquestes que poden marxar, doncs ja coneixen què poden fer, on poden anar com lligar i on poden anar a menjar, doncs... Perquè t'agrada el tema del lligar, eh. Sí, mira, m'ha fet molta gràcia. Se'n va cada gravat, les tàctiques d'aquestes. Home, està bé saber-les, no? Per si un cas. Jo et vaig veure a tu apuntant i prenent notes. Sí, sí, està molt bé. Doncs justament ara, si de cas, podríem parlar d'alguna cosa que es pot fer fins i tot aquí a Barcelona. Aquí a Barcelona? Sí. A Barcelona. Es tracta del diner in the sky. Diner in the sky, que és menjar el cel, que és bonic, també. Però estem parlant d'agafar l'avió i és la marat de Catalunya. No, no té res a veure. A vegades per anar a comptes. No té res a veure, absolutament res. Doncs es tracta d'una taula que està sostenuda per una grua i està a uns 50 metres d'alçada que contenen uns seients amb cinturons de seguretat. Ho vaig veure a la Plaça Espanya, això, fa uns mesos. De debò, o no? Sí, sí, sí, sí, clar. I què hi havia al damunt? De la grua. Hi havia persones dinant o...? No, hi havia una grua d'aquestes com d'obres, d'aquestes que tenen com... No sé com dir, algun pal, no entenc, una estructura de... No sé, potser, 30 o 40 metres. I llavors penjaven una taula amb els diferents comensals on estaven lligats per arnesos. Doncs això és exactament el que és. Com acabes de comentar, hi ha una taula que disposa d'un servei central pel cuiner. Hi ha un cuiner i dos ajudants. En principi, un dels ajorns seria un cambrer i un animador, per anar fent una mica més divertit. Per fer-la broma, no? Basta molt bé, clar. Perquè, a més a més, això també requereix preparació. Vull dir, em demanarà permís a l'Ajuntament, ens ho hauria d'entrar a la ciutat, han de portar la grua, però, clar, l'experiència, doncs mira, deu ser única. Ara, una cosa, el servei està disponible per un màxim de 22 persones. Està pensat, en principi, per gaudir de dones vistes, com pots imaginar-te impressionants de tota una ciutat. Clar. A més a més, els sellents giren 180 graus. És a dir, que si tu estàs dinant i de cop i volta et ve de gust, veure el que tens a un costat et gires una mica, i et permet veure tenir una visió més àmplia, que no pas clar que seria quan estàs dinant, que tens el cuiner davant que t'està fent el menjar, i si mires una miqueta a cop al costat, veus una mica potser el paisatge, però no arribes a veure tot. Doncs, d'aquesta manera, sí que et permet. Aquesta proposta també és interessant per aquelles empreses, sobretot, que sí, saps aquestes empreses que utilitzen estratègies de comunicació pels treballadors, les relacions... Sembles treballadors a fer paintball i coses d'aquestes. Exacte, doncs coses d'aquestes. Aquesta també és una molt bona proposta, per aquest tipus d'empreses, per tal de fomentar les relacions entre els treballadors. Sí, per donar relacions a mi, que és una pressió també, perquè clar, allà de 30 metres altra. T'has d'anar a gaudir, no a patir, per patir no hi vas, no? Jo crec. Bueno, però sí, clar, si has d'anar perquè t'obliga el teu... El teu jefe, perquè t'obliga a fer aquestes estratègies de comunicació, que per cert, l'Eli diu que el menjar ha de ser lleugeret, lleugeret, perquè entre l'alçada i el gil de 180 graus... Ara té una cosa, si trobes malament, si has anat tot, ja està, també, no? T'ho he dit. I ja està, ara, mala sort, si pas algú a sota. Molt bé, Cristina, alguna cosa més sobre això? Doncs afegir, en principi, els preus, si t'interessa, si vols, Jordi. Mira, els treballadors, en principi d'una empresa que hi anessin, serien uns 8.000 euros, unes 8 hores. 8.000 euros, 8 hores. Sí, és una mica car, però com seria... 8 hores penjat allà dalt? Sí, sí, hi ha la possibilitat de llogar-ho 8 hores i estar penjat. Potser és massa, eh, jo... Jo crec que sí, de totes maneres, jo he calculat, i he fet el càlcul perquè no he trobat els preus, però suposo que sí, tu vols anar amb alguna persona, no?, a una hora. Serien uns 45 euros, aproximadament, que ja està raonable, no? Normalment, per l'Ina, estàs unes dues hores més o menys. Fical-li, no? Serien uns 90 euros per persona. I pots anar amb algun acompanyant i viure l'experiència. Molt bé, doncs, Cristina, moltes gràcies per aquesta feina d'investigació que has fet, sobre aquests restaurants extrems, que ara me n'adono que tampoc es menja tan malament a casa, tranquil·lament, si preparen de tu les teves coses. I és més sa, no?, a un restaurant normal i corrent, sense canvena de pressió. En fi, acabem aquesta primera hora escoltant el que ha sigut l'intòpic d'avui, i és el que ens agrada molt el grup Manel, i que ja que ens ha dit un nou tema, hem pensat, posem-lo, perquè sí, l'escoltarem. Teresa Rampell, de Manel Cristina, fins ara, gràcies. Fins ara, Jordi. Fins ara, Jordi. Que soni un roc en roc, que baixin les parcianes tots els comerciants. Que hi hagi una conversa tonta, sota una luna clara. El barri d'Oran, tranquil·lament, hagi arribat el dia gran. La cara de la Teresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara, ve de cara. Uns macarres ho saluden al semafor i somrius, i mentre arrenca el més xup, abans que se'l mengin la nit, admina'ls uns i juraries camí. Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exercit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendri forestal. Tres arrenpelles, avui d'amor, a partir retorna la ciutat. La mina decidida entre billars, tres arrenpelles, detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula. Desplaça tot el teu talent, conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus menuts, el balanceig de les arrecades. I ja no importa tant, ni semblen tots els desastres que hagis fet. I passa una anemica i feu les pauses ombrindis de cubates. I mentre et cantem i les dones al món amb la merda de passeig, assumien en trobar una dona amb la teva cara, amb la teva cara. Aquesta és la història de tres arrenpelles. Connectem amb la xarxa de la segona hora. Entrevistarem a Patrícia Font, directora de tres capítols de la sèrie Potseres, Bermelles i del que es va a metre. Fins ara. Bon dia. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, i portaveu del govern francesc homes a reuneix amb els 4 presidents de les diputacions amb l'objectiu de planificar la política exterior catalana. Bona tarda, Joan Ranyer, Joan Giraud i Josep Poblet, els quatre presidents de les diputacions catalanes, signaran d'aquí a uns segons un acord per col·laborar en l'àmbit internacional i coordinar la estratègia europea. L'acord se sustenta en tres pilars bàsics, que es dona suport a la internacionalització de l'economia catalana, dona conèixer al món la realitat econòmica catalana i traslladar les aspiracions del dret a decidir. El govern català no considera que sigui necessari fixar una data exacta per la consulta sobiranista. El portaveu Francesc Coms diu que l'indispensable ara és fer la feina necessària perquè el referèndum es pugui fer l'any 20 i com està previst. En aquest sentit ha respost al president d'Esquerra, Oriol Junqueras, que l'acord d'estabilitat ja fixa la data del 2014 i també ha contingut de la pregunta tal com reclamava el república ahir per entrar al govern. Aquest és el... com a mínim s'entén que per part del govern això és el que és prioritari. Puc entendre i puc comprendre que aquells que no tenen responsabilitat de govern estiguin fixant-se amb el dia de la consulta. Puc entendre perfectament, però finalment no hi arribarem mai en aquest dia de la consulta si no fem la feina prèvia. I la feina prèvia, insisteixo, la teníem perfectament identificada i, com els demostrava i de fet els fets ho avalen, l'hem estat fent i l'estem fent. Homs, també ha recordat Esquerra Republicana que sense pressupostos no es podrà arribar a la consulta. El fins avui, el calde de Sant Ilari Sacalma, a la selva, Robert Fauria, ha presentat aquest matí la renunci al càrrec segons anunciat en declaracions el programa La Tarda de Girona, de la xarxa Freqüència Girona. Sí, he fet efectiva, tal com vaig dir, fa aproximadament un mes que jo renunciaria a tots els meus càrrecs públics i així ha set. I avui aquest matí l'he fet efectiva a l'Ajuntament de Sant Ilari i, automàticament, fer la renunci a l'Ajuntament de Sant Ilari, doncs la renunci és també el que és el Consell Comarcal. Fauria estar imputat dins l'operació manga per presumptes i regularitats en l'adjudicació de serveis públics. Des d'aquests migdies, estan serveixant el nou enllàs de l'autopista P7 Girona West Sangregori. El nou enllàs són una part de la circunvalació gratuita a quatre carrils de Girona on entronquen la P7 i la 2. El director general de Berti, Josep Lluís Jiménez, ha avançat que l'estiu preveu en inaugurar l'enllàs de Fornells i a primers del 2014 ha completat tota l'obra de la circunvalació amb Vila de Muls. Fornells està previst que es posi en marxa per l'estiu. És a dir, el mes de juny, jo crec que la obra ja estarà completada i es posarà en marxa. I Vila de Muls va una mica més enrederit, com sempre, però esperem que vegi que a final d'anys, amb molta sort, si no dins del primer trimestre del 2014 estarà acabat, completament, tota l'hora ja complerta i definitiva. La posada en marxa del nou enllà suposarà que els vehicles que entren a la ciutat per domeny gairebé es multipliquin per 3, passant de 8.000 a 22.000. Bona tarda, us parla David Amadoran. En vola el Freikin Granuller i juga dos quarts d'avui del vespre. La tornada dels quarts de final de la Copa del rei i a la pista de l'Atlètic de Madrid. El conjunt ballasà de Cap Gira a l'aliminatòria, ja que va perdre en el partit de Nadar per 25 a 30. El Barça rep de Malaragó a l'esnou de la nit, amb una renda de 4 gols per als blauuranes. També hem sabut avui que el Barça amb Vols s'enfrontarà amb l'Atlètic de Madrid, precisament als quarts de final de la lliga de campions. Els de Xavi i Pasqual són caps de sèrie i jugaran a la tornada del Palau Blaurena. A mi em sembla que l'Atlètic és un rival duríssim, que ho estem veient des del principi, que cada vegada que ens enfrontem amb ells, sabem que no tenen cap tipus de reflexió ni cap tipus de, diguem, de paràmetre als partits anteriors, que tots els partits són dificilíssims, i que el que sí que espero és que cada cop que anem a vist alegre ells posen 13 a 14.000, espero veure el Palau aquell dia a rebentar. En futbol el davanter és l'Atani Braimovic que cogim a l'estiu 2020 del paris en Germen. Podré jugar als dos partits contra el Barça a l'escorps de final de la lliga de campions. La UEFA ha rebaixat l'ascensió sobre el suec a un partit que ja va complir contra el València. L'Ex Blaurena pot jugar contra els de Tito Vilanova, també en el partit d'anar de París al pròxim dimarts 2 d'abril. Per cert, Tito Vilanova ja és a Barcelona, el tècnic hi ha arribat aquest matí, procedent de Nova York. on s'ha estat tractat durant dos mesos de la seva malaltia. Vilanova sabrà aquest dissabte a la banqueta blaurana al partit del Lliga Balai 2 davant el CELTA de Vigo. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. El 2012 ha estat un any de rècord per la biblioteca Joan Margarit. L'any passat va ser l'any en què s'han fet més préstecs des que es va inaugurar a fa una dècada i em van tenir més usuaris i usuàries. Els motius bàsics són la recerca d'oci gratuït per part dels usuaris a causa de la crisi, la inversió de l'equivament, l'adquisició de nou material, tant llibres com CDS i DVDs. La biblioteca Joan Margarit fa 10 anys, aquest 2013, és un dels serveis públics més utilitzats del municipi. L'any passat la biblioteca va rebre més de 45.000 visites, que suposen un 178 visites diàries. A més, pràcticament la meitat dels Sant Just Tengs, un 45% tenen carnet. L'any passat es van presentar prop de 100.000 visites per estar a prop de 54.000 documents, és a dir, uns 212 documents diaris. El 35% formava part de la secció d'adults, el 31% era en d'infantil i el 28% era en música i cinema. L'any passat, uns 1.800 documents nous van passar a formar part del fons bibliogràfic de la biblioteca, que per cert el proper mes d'abril celebrarà el seu desaniversari ferà una festa al dissabte 27 d'abril, justament quan farà 10 anys després de la seva inauguració, el 27 d'abril de 2003. La festa serà aquest dissabte al matí amb activitats dins i fora de l'equipament. Dilluns que ves canviant a la senyera de la penya del Moro, el fred, el vent i la pluja dels últims mesos, l'han anat fent malbé i per això a membres de Sant Just per l'endemàndia s'apujaran Dilluns de Pasqua a la tarda per canviar el dret de la senyera. Mesura que s'ha anat a triar amb més d'una persona havia visat del seu mal estat, la senyera que hi ha ara és la que es va instal·lar l'11 de setembre, la tercera després que robessin la que es va penjar per Sant Joan i per festa major. L'acte de Dilluns no serà una pujada institucional, sinó més una pujada únicament per canviar aquesta bandera. Tot i això, tothom qui vulgui, si pot apuntar, el punt de trobar des de les 6 de la tarda a la cadena, l'accés al part de Colxaralò per la plana Bençoleig. I acabem aquest vullet explicant-vos que aquest dijous se celebrarà el ple municipal corresponent el mes de març de Sant Joan, l'hora del dia té 7 punts, i un dels més destacats és l'acceptació de l'ajuda d'Hurgat per la Generalitat pel funcionament de les escoles braçol municipals pel curs 2010-2011, a més d'una emoció del grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a ecoembes per retribuir les recollides selectives. El ple està encara amb el torn de preus i preguntes per per als regidors i del públic, i l'assassió començarà a la set de la tarda a la sala de prems de l'Ajuntament. I de moment això és tot més informació a partir de la set de les notícies d'edició Vespre. I els dimarts de 8 a 9 del Vespre, quan el cinema es fa ràdio. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. És una quarta molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat, feina, i veus que són gent més o més preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar una solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre s'ha atacost a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja ho esperan, si s'ho ha fet. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Diseny nobles, per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí, una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 11 de la tarda continuem a la penya del Morro. Per cerca d'aquí una estona tindrem la Patrícia Foll, que és una de les directores de tres capítols de la sèrie Fulceres vermelles. I que, a més a més, ahir va dirigir l'últim capítol on van passar coses importants com, per exemple, pels fets de la sèrie, que ja ho sabeu segurament, però que el Yao, que és un dels nois protagonistes, s'ha complicat el càncer i té un 3% de possibilitats de sobreviure. És un dels capítols importants de la temporada. Aquí una estona parlarem de tot això amb la Patrícia Foll. Però, a continuació, parlem amb el casal de joves de Sant Just i ho fem amb l'Ale Alejandro. Bona tarda. Hola, mare. Bona tarda. Ai, que sentim molt baixet. Alejandro, bona tarda. Hola, bona tarda. Ara. Sí, però per què? Sí, ja fa sol i fa bon temps. Jo sé que sí, de raro. Perquè això, com que falta una mica de pèl, allà dalt... Sí, segurament serà això. Tota posar un gorrer. La primavera i l'alegra o alguna cosa. Bé, Alejandro, què tal el casal de joves? Com va estar anant aquests casals que esteu fent de setmana santa? Doncs molt bé, ho tenim aquí, a tope, eh? Sí, tots els tallers plens, o no? Sí, aquesta vegada hem fet només dos, o sigui, hem fet un curs de mona que ha durat dos dies i hem tingut unes 17 persones, em sembla. Molt bé, ja ho hem aprofitat al forn que teniu o no? Sí, home, tu ja saps que tot el que fem aquí ha de passar pel forn. Com t'agrada, tu també, Javi? Perdona, és que per primera vegada, després de 10 anys, era hora que el carrer de joves tingués un forn, no? Des de fa uns mesos sempre estem parlant del forn, del casal, que hauríeu de fer una foto, ja us ho he dit, i no em feu cas, com sempre. És que molt a més el rollo de que vingui la gent i... Ja, a veure-ho. És que el dia que feu una foto ens l'envieu, la penjarem al Facebook, perquè tothom vegi el forn del casal de joves. Quan et penji, la faig. Mira, l'Eli diu, ui, foto del forn, ja. Clar, la gent hi ganes de veure el forn. El que passa és que potser molta gent es desdil·lucionarà, perquè, clar, tampoc és un forn molt gran, també et s'ha de dir. No? No, és petitó, eh? És una miqueta més gran que un micro. Sí. Ah, és un micro de la ràdio, digues-t'hi, que ara passa que és fora de lloc. Bueno, en fi... Un nanoforn. Un nanoforn, sí. Un nanoforn. Però fa la utilitat, no? Clar, clar. Doncs ja està. Hem penjat aquesta tarda les fotos del curs de Montes. I què? Com han anat les Montes? Hòstia, tu. Quines han fet? Bueno, hem fet com un pastís, un bizcoig normal. Però l'han... Untat, untat, eh? No sé si ja està ben dit, però... Sí, ja t'entenem. Ple de nutella, ple de sucre d'aquest azúcar glacé... Jo heu fet la mona del Messi o no? Que és un típic? No, no, no, no. Han fet uns nius amb palets de... com saps, els palets d'aquests. Com si fos un micados. Sí, sí. Doncs han banyat una miqueta així amb xocolata, han fet un niu, han posat ous de xocolata a petitons... I heu posat pollets, que a mi m'agraden molt, pollets d'aquests així grocs. I carnets, no? De les Montes, que això serà dilluns que ve, i que m'imagino que molta gent se la guarda per dilluns, o us l'heu menjat tot allà, al casal? Bueno, jo, els que han vingut aquí, jo crec que se l'han menjat ja segur. Se l'han menjat tot, eh? Sí, perquè estàvem tots aquí. Molt bé, molt bé. Doncs Alejandro, no sé si vols afegir alguna cosa més sobre aquests tallers que esteu fent al casal. Avui tampoc no tenim molt temps. O sigui, que tu mateix... Mira, em faig un esprint de coses. Vinga, va. Demà farem un curs de manualitat, que farem el Totoro, de la pel·lícula aquesta de mi amic Totoro. Sí senyor. Doncs és un curs que es fan amb mitjons i guants i pedres i tal, es fan en els Totoros. Ja ho tinc ple, només ho anuncio perquè ho sàpiga la penya, però... Moltes persones, sí seran. Ara mateix crec que són 13. 13 persones, eh? Sí, i el grup tancàvem en 15. Si algun despistat ve de mà, l'agafaré, però, si no, en principi ho tinc tancat. Aquesta tarda també fem d'aquí una estona el tast de ball, que farem un tastet de bòligut i de sensual dents, aquest que t'agrada. Eh... Que me'n coneixes, eh? Que me'n coneixes. Per cert, Jordi, has practicat ja això que... A tu t'ho diré. El tigre, aquella, la posició felina, que parla a la porta... A tu t'ho diré, a tu t'ho diré. No, en fi... Alejandro, moltes... Sí, sí, va bé, va bé. L'únic, no, és que vull dir això. L'únic que volem fer una miqueta més de promo del cabaret, que farà d'aquí dues setmanes... Sí, perdona, aquí a la ràdio vam fer unes notícies, anem seguint, una mica promo, em fem molt de dalt. Que tothom que vulgui actuar ja us encarregareu vosaltres, ha dit que és el cabaret quan empatgeu, ¿vale? Sí. No, però vull que... Sí que és veritat que ahir justament ho comentàvem, eh? El titular dels en just notícies, ojo, amb el tema. I, a més, anem parlant amb el programa. Vam entrevistar l'Elisa també fa unes setmanes, i també no parlem de recordar que si algú vol informació, es pot adreçar, per exemple, el que és alt de joves, i allà direu què és el que s'ha de fer per participar, si algú vol apuntar-se a aquest cabaret artístic, que això ens anirà el 26 d'abril... El 13. El 13 d'abril, perdoneu. El 13 d'abril, eh? El que és alt de joves, cosa que ens alegra molt, també, perquè recupera un cabaret que s'havia adonat per perdut i per mort fa uns mesos. O sigui que està molt bé. Si algú vol actuar, s'ha de dir si el que és alt de joves. Si no, el cabaret artístic s'ha enjust arrobat gmail.com. Ah, veus? Molt bé. Està especificat nom i l'actuació que vol fer. Tu hi participaràs, Alejandro? Jo no. Per què no? Perquè està pensant... Es pot fer una actuació amb el forn en directe, per exemple, o no? O sigui, posarem el forn a l'edat de l'escenari i fem alguna cosa amb el forn. I participaràs tu, Jordi? No, jo ho pregunto. Jo m'ho he pensat, si el forn potser m'ho pensi. Bueno, ara li faré una foto i la penjo. És clar. És que a veure l'Eli diu un forn que, home, hem viscut des del moment dels seus embalats, pràcticament, un forn. És tan nostre com el del casals, ets? Vull dir que ens el sentim molt pròpi. Tant pròpi que algun dia vindrem a cuinar i a fer-nos... Si voleu, ja ho sabem. Teniu les portes obertes. Fantàstic. Alejandro, moltes gràcies. Vinga, un abraçada. Que vagi bé, moltes gràcies. Sí, sí, 18, i abans de passar a la sessió dels Gunis de Sant Just, amb el Joan i el Dani, que fan sabontès sobre l'institut, que som una mica com els Gunis de Sant Just, avui que porten els seus pares, parlem dels trending tòpics d'aquests últims minuts. Per exemple, ha sigut trending tòpic és maó, per què? Trending tòpic mundial, eh? És maó, de la ciutat mallorquina. Sí, ha estat trending tòpic com a resposta a l'espanyolització del topònic menorquí. En principi es veu que l'Ajuntament de Maó pretén espanyolitzar el topònic de la capital menorquina, i per això s'aposta per fer una suposada consulta ciutadana. Li volen dir maó, a partir d'ara, no? Exacte, Jordi. Doncs, evidentment, hi ha hagut una revolució a les xarxes, i hi ha hagut comentaris de tipus. Per exemple, el de Ricar Goma diu contra el genocidi cultural del PP a les illes. Avui i sempre, és maó. O Jordi Borràs, que diu canviar el nom de Maó per Maó Maón, polítiques prioritàries del Partit Popular per sortir de la crisi econòmica. Per cert que el Sergi diu el chat, hola, què ha de ser? És maó o què ha de ser? Bé, ja acabem amb un altre trending tòpic de l'Ena Filiu. Què és l'Ena Filiu? Saps l'empresari francès de l'Ena Filiu, que és aquest empresari que té l'empresa de ulleres? Aquestes, Jordi, s'hi anuncia molt. Però no sé qui és. Escolta, jo no ho sé tot. No ho sé jo, eh, ben bé. De vegades sembla que sí. Doncs, justament, es veu que té un avió privat, no? I que han trobat uns 700 quilos de cocaïna. A partir d'aquí, a les xarxes socials, hi ha hagut un munt d'acudits i bromes a partir d'aquest fet. Per exemple, podem desdecar el cas de l'Àlex, que diu negociar redondo de l'Ena Filiu. Primer ho poneixi a la gent i després les vén d'unes gafes. O el cas del nostre col·laborador, el Llegua Alonso, que comenta, en el avió de l'Ena Filiu, tot està decorat amb tonos blanco cocaïna. Ah, molt bé, eh, xin-xin, avió ple de coca. Bé, doncs ho deixem així, gràcies, Cristina. I a continuació, a la penya del Morro, els guunis de Sant Just. Fan segon d'Eso, a l'Institut de Sant Just, d'Esvern, i com cada setmana els tenim per fer-ho. Fins ara. Bona tarda, Jordi, com estem? Bona tarda, molt bé. I Joan Chirivella, cocorilla, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bé, avui què és el que portem, a veure? Bé, doncs avui portem a dos convidats molt especials. Ah, sí? El Joan Chirivella, bona tarda. Bona tarda. Que és el pare del Joan. I la Ramona Cortés, que és la meva mare. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui la cosa és que queda molt en família. He portat els vostres pares. I us heu deixat enganyar, vosaltres? Sí. Una mica, sí, no? Papa, anem a menjar gelats. Com és que heu portat els vostres pares? Cosa que em sembla molt bé, ja us vaig a dir d'entrada, us felicito tant als fills com als pares, perquè hem vingut a la penya del Morro, a passar una estona amb nosaltres. I per què ho heu fet, això, Dani? Mira, avui hem pensat que la secció seria del tracte d'una entrevista sobre els fills, i posteriorment, una opinió que els agradaria que fossin quan siguem grans. Ah, o sigui, que fem una mica de teràpia, no? Sí. Amb el testimoni de la ràdio i també d'aquest espai. Doncs no sé, és com vulgueu. Aquí tenim els vostres pares. Haig de dir que fa encara d'estar una mica acollonits, parla una miqueta, només. Un sí, una mica, només. Parla en clau i català, no? Perquè els no saben les preguntes que teniu, no? Sí, sí que les saben. Les se les saben preparades. Ah, va, va, va. Era amb aquesta condició en què veníem. Nosaltres fem com als polítics, venim preparats. Ah, va, va, doncs les han solit tot plegat. A veure, Dani, per on vols començar? Què és el que vols preguntar? Per quina raó... Nosaltres ens integrarem en el tema dels pares, no? I la primera pregunta és per quina raó volia ser pares, no? Ramona? Bueno, doncs perquè ens semblava que era una cosa natural, i que, bueno, si estàvem casats, doncs no normales tenen fills, no? I el Joan? Bé, bueno, quan tens una bona convivència amb una persona en la teva parella, és un pas natural. Bona respostes, bona respostes. Clar, clar, són els vostres pares que ho ha de dir. Ja, ja, són bones respostes, les dues. Ja, ja, ja. Joan? Esteu orgullosos d'aquest fet? Per quins motius? A veure, és una pregunta trampa, aquesta, no? Totalment, eh? Volem saber una mica. No, hem de dir que estem orgullosos. Estones, eh? Ah, sí? Estones? Jo també faré preguntar als vostres pares. Sembla? Com són el Joan i el Dani? Com es porten, a veure? Home, es porten força bé, eh? Són molts nens, són molts nens, sí, sí. Estudiosos? Sí, una mica moguts, però, bueno, ja ho tenen molts. Molts. Tenen molta curiositat. Jo els conec quan venen a les dones, quan venen al programa, però tenen moltes inquietuds, no? Sí, sí. Sempre estan amb mil coses, sempre estan cap aquí, cap allà. Sí, sí. Com dic jo, moltes vegades, que la meva mare s'apunta en un bombardeo, perquè és veritat, eh? Allò que surt, allà que van de cap. I com ho gestioneu per no acabar vosaltres amb la vostra salut? Perquè, clar, és que cap aquí, no? Papa, cap aquí, mama, cap allà. Jo, almenys, en el cas, fem detecistes, anem portant-nos a tot arreu, i el pare del Joan també, perquè jo sé que també. Quasi professional, eh? Sí, sí. Quan els vots tenen una edat, es canvia de professió una mica, i a més és que és taxista, a la vida, no? Sí, portem bé. Sí, portem bé. Jo n'he fet preguntes, eh? Sí, sí, com tu vulguis. Us hauria agradat tenir més abundància de fills? Home, home, avui amb abundància. No és una ONG, això. Com la família Pujol, que són 7 o 8, no? Bueno, però ells no tenen problemes de finançament. Jo sí que m'hauria agradat, però és això. El tema econòmic és hàndica. Molt, sí. Sí, sí. I per saber el que és separat, un llet és més que suficient, eh? Sí, sí. Perquè, llavors, ja que hi estem, la gent ho sabrà també. Dani, tu tens amants? Sí, sí, la Anna, que ja ha vingut moltes vegades al programa. Quina pregunta també, Anna? I tu, Joan? No. Tu no, eh? És l'únic, molt bé. A veure, més preguntes. Qui dispara ara? Avui els fills pregunten els pares, eh? Sí, sí. Qui preferia un nen o nena? Ramona. No, són preguntes. Sí, sí, sí. Jo sincerament preferia una nena, perquè a casa meva... A casa meva tots... tots han tingut nens. Tots els meus germans són dos nens, dos nens, dos nens. I jo, clar, hauria de tenir una nena. Tu no va venir d'ell, i després va venir de la nena. La persona va dir perquè la seva germana també ha vingut. Sí que a la nena també l'heu tingut, no? Ara has caigut vagi. No, no, jo diré que et penso. I el Joan? Jo volia un nen. Sí? Sí, sí, el primer moment. La meva senyora no volia una nena, i es va encadar amb un nen. Molt bé, content. I en el cas del Joan, que fos una noia, que no ho li havíeu pensat de posar-hi? Jo no havia pensat que... Jo sempre havia tingut clar que seria un nen. Sí, sí, tenia coi avall, no sé per què, però... La Carme m'ha dit altres coses, eh? La Carme ha dit de moltes coses, però... La Carme m'ha dit que si anàveu a tenir una filla seria Marta. Però no t'ha dit que si era un nen posava jo el nom, i si era una nena la posava ella. Això no m'ho ha dit? Ah, veus? Vosaltres com ho veu fer, a l'hora de decidir a posar els noms? Els noms, si era un nen, el decidia jo, i si era una nena, el decidia jo. Sobretot ja des de bon principi. Des de començament. Sí, sí. Si és nen, el poso jo, i bé. I tu, com ho veu fer per curs? Bé, nosaltres vam posar d'acord entre els dos. A les dos ens agradava Daniel. A mi molt, des que ja fa molts anys, i Anna, perquè m'agrada molt, també. I el papa estava d'acord, doncs... I si no hagués sigut Daniel, qui n'hauria sigut? Home, m'agrada Oriol, m'agrada... Arnau. Arnau encara, Oriol. Passem la cara de que Oriol no t'hagués agradat dir-te. Oriol, clar. Això dels noms també és una cosa molt curiosa, perquè tenim el nostre nom. Però estem acostumats al nostre que tenim, no? I tampoc no em faig la idea si em dius d'una altra manera. Això és de sempre. Teniu més preguntes per vosaltres? Sí, sí. Us agradaria tenir nens? Per quina raó? Home, escolta'm, això és una cosa que no depèn de nosaltres. Això ja va a començar, no? I després, bueno, jo em considero una persona jove, encara. No t'hi veig. En el futur. No tan jove com vosaltres, ni com tu. Sí. Perquè vols fer un segon deso, no? Sí. En el futur. Tots els companys de classe pregunten els seus pares de segon deso, si volen tenir nens. No, però ha sigut una pregunta així... Trampa. El futur dius que sí, eh, Joan, tu? Sí, sí. Jo suposo que sí, que en el futur també. M'agradaria, sí, tant. Per emalcliar-los. No? Les àvies estan per això, no diuen? Per emalcliar-los. Vinga, s'ho vull preguntar. Si no poguéssiu tenir fills, que hauríeu fet? Hauríeu adoptat algun? No, no, directament no. No? Sí, jo sí. Tu sí que hauríeu adoptat algun? Jo sí que m'ho hauria agradat adoptar. Una pregunta... Aquestes preguntes ja ho heu preguntat a casa, no? No, no. Que passera, avui ets de comentar que heu portat bunyols, no? Sí. Bunyols, no, rosquilles, que no és el mateix. Ah, en rosquilles, en català? No, són rosquilles... Ah, són rosquilles de Ciutadreal. Però les hem fet nosaltres. Però no és el mateix, perquè els bunyols és la boleta. Els bunyols no tenen forats. No tenen forats. Estan molt bones, eh? Enhorabona, qui les ha cuinat, tu i Joan? I el Dani. La parina del Dani. Molt bé, perquè últimament estem acostumant aquí, que cada vegada és mal acostumat. Salutacions a ella també, la meva parina. A la Pepa. Què més vull preguntar als vostres pares? Aquesta és una mica forta, però bueno... Ui, ui, ui, ui, ui, ui... Si un dels vostres fills sí que és homosexual, què faríeu? Home, acceptar-lo. Quins rebells, no? A veure, no és cap malaltia ni res. Vull dir, és una condició que... Que si és així, sí, ja està. Ja, ja, ja. Bé, bé, no l'ho matéis. Molt bé. No hi ha cap problema. No hi ha cap problema. Però si això sí que fa 20 anys... Fa 25 anys era més... M'hi era més complicat, per a tothom, eh? Per a la gent de vostra generació, potser. Però vull dir, jo també tinc... No tinc la sensació que és així, o vaja, crec que és... Que no té un amic o qui té un pare. Exacte, no? Sí. Que més, continuem. Nois... Bueno, doncs... Ja estaríem, ja estaríem. A l'entrevista ja estaríem. De l'entrevista ja estaríem, sí. Molt bé, molt bé. I per on continuem la secció? Bueno, doncs mira, ara faríem una... Com ha comentat abans el Joan. Una petita opinió... de... Què ens agradaria que els nostres fills, els 4, eh? Direm opinió dels 4. Fem un petit debat, no? A tots els fills, en general. Què ens agradaria que els nostres fills treballessin al futur? La majoria que... Va, comencem a mullar amb vosaltres, però... Sí, mulleu, mulleu. Però Jordi, abans de tot... Has sentit una mica d'ambientillo. Ambantillo, voleu? Ambantillo, del Miguel Bosé. Però si jo pensava que això ja era anti per a mi, per a vosaltres ja, ho deu ser... Com és que la poseu? El que avui és, si voleu tenir... Ah, sí. A mi m'agrada el Miguel Bosé. Ah, d'acord, bé. I fem una petita introducció. Si volíeu tenir fills nosaltres d'aquí, tenim a fer-ho. Yo seré un viento que va... Molt bé, Dani, molt bé, Dani. ...navegaré a mi oscuridad... L'únic era, okey, de la peña del morro. Tu eres rocio... de... sofrio... Va, Dani, sembla el que podrien fer. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Seré... un viento de amor... Tu amareas... Abrestras los dos... Tu... rocio... ve... sofrio... No? No, digues que no. No, digues que no. T'ha ensajat molt, eh? Seré tu amante, caotivo, caotivo... Seré tu amante, caotivo, caotivo... Pasión privada, torado enemigo... Ramona, eh? Ja està, ja està, ja està. Molt bé, molt bé, una aplaudida pel Dani, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé Dani. Gràcies, gràcies, gràcies, cop públic. A casa també ho fa, això? Sí. Tot el dia cantant... Al final un dia li vaig dir que m'agradava molt la cançó, que m'agradava molt. Un dia cantaré a l'Àsca i dinarà molt. Penso a Jordi que a la seva germana li vam agafar els papers perquè no cantés, eh? Per què no cantés? I només... Què et dius, era ella? Me caches en la mar? Només Miguel Bosé o... No, no, no, i l'Àsca... A l'Àsca... Es va ser a la lletra d'Internet, es posa el videoclip i les va cantar una vegada. A veure si coneixeu aquestes. No, no, no, que tenim més temps, Dani. No escandalons. Dani, no tenim més temps. Hem d'acabar amb el que havíeu proposat vosaltres, que és parlar una mica sobre... Què us agradaria que... Un corazón marido. Els vostres fills fessin en un sector. A veure, sí. Per parlar-vos d'altres, què s'agradaria, sí, que fessin? Bueno, jo... El que sí que li dic sempre és que faci el que li agradi. Dona igual el que sigui. I un cop tingui clar el que vulgui fer, que es prepari a fons. Jo, igual, també. Hi faci feliç, que faci el que realment li agradi. La cuina, la cuina. Bueno, la cuina. La cuina o la ràdio, perquè... I que... El diu que farà programes de televisió de cuina. Com que li agrada tot això, doncs... Ah, molt bé, molt bona idea. Jo dic que sí, que es prepari bé, perquè hi ha molta competitivitat i té que anar preparat, perquè, si no... I ja has d'estudiar més, Daniens. Ah, ja has d'estudiar més. Jo no t'agradaria això. I els meus fills m'agradaria que també estudiessin cuina. Que també estudiessin cuina, no? Si no cuina, doncs el que ens agradés, però la cuina seria la meva especialitat i es podria ajudar més, no? Molt bé, i tu, Joan? Doncs a mi m'agradaria ser metge o professor. Molt bé. Però jo també dic que el millor és estudiar. I els dos fills ja que som, ja acabem el debat aquí... Mira, metges m'agradaria que... Metges, molt bé, molt bé. Adéu, Jordi. Jo no sé, jo ja no sé ni què faré demà. Jo què sé, jo què sé. En fi, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. Gràcies. Gràcies, Dani i Joan. A vosaltres pares també. I... res, escoltau la secció, a vegades? Sí. I què us sembla, la secció? Bé, bé, tenen voltades en voltura. Sí, sí. Un pàjaros, uns peces, uns peces. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs, nois, que vagi molt bé, que vagi bé. Bona setmana santa, a tothom. La penya del Morro, cada tarda de cinc a set, a ràdio d'Esber. Avui passa per la penya del Morro una dona que ha sigut l'encarregada de dirigir alguns dels capítols d'aquesta segona temporada que s'està matant a TV3 de pulseres vermelles, com el que es va metre, justament ahir, per exemple. De fet, el d'ahir va ser un capítol important, perquè per una banda ens vam assabentar que el Llaó se li ha complicat encara més alcances, i ara només té un 3% de possibilitats de sobreviure, i, a més a més, se li apareix com una mena d'anysa al final del capítol, un angel de la guarda, que li ofereix l'oportunitat de viure la seva vida com si no tingués càncer. Què passaria si el Llaó no hagués tingut el càncer, com seria la seva vida? Patrícia Font, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Benvinguda al programa, Patrícia. Ens fa molta il·lusió que estiguis aquí. De fet, el capítol d'ahir potser és un d'aquests capítols que marquen temporades, no? Sí, bastant especial, sobretot, per aquest gir final tan important. Per tant, el 3% és, bueno, un cop molt fort per Llaó i per tothom. De fet, no sé si vosaltres llegiu els comentaris de la gent al Facebook o via Twitter. Jo sí, sempre. Tu llegeixes, i com ho portes? Perquè a vegades diuen que és millor no fer-ho, perquè, clar, la gent també opina de moltes coses i tan diverses. Com ho portes, tu, tot plegat? És que a mi m'agrada molt llegir-ho, perquè ho trobo molt divertit. A vegades hi ha coses que no t'esperes. A vegades sí, però és molt interessant. Tant si són bons com dolents. La sèrie de fet està dirigida pel Pau Freixa, i té algun realitzador, els directors de capítols per d'ell. Allà, comenteu el que diu la gent, feu cas o no gaire, els negatius us afecten, els comentaris negatius? No, en general, o m'ha de veure, jo puc parlar només per mi en aquest tema, de la veritat, és que ara que ja els estem amatent, ja no estem tots junts al rodet, ja no ho podem comentar. Però jo crec que, en general, si que els mirem, potser jo més, no ho sé. Però, no, els comentaris negatius, en el fons, moltes vegades t'ajuden a veure què és el que no funciona, i, doncs, intentar corregir-los. Si et sembla, escoltem aquest moment tan important del capítol d'ahir quan el Jaúl i comenten als metges que el seu càncer se li ha complicat. No ha baixat de mida, el càncer és de fetge. Diríem que ha augmentat, i que ha passat a una fase difícil de controlar. Què vol dir una fase difícil de controlar? Vam aprofitar el TAC per estudiar altres zones adjacentes. I què vols dir amb altres zones adjacentes? Altres zones del cos. Ja ho sé, però quines zones del cos ens estem preparant? De l'estómac i del testicle esquerre. S'estesa dues zones més. Però també ho tractarem. És el mateix tipus de tumor, això és bo. El tinc a tres zones del cos, per drets collons. No crec. Intentarem que no perdis cap part del fetge, ni de l'estómac, ni dels testicles. Encara queden moltes proves per fer. Pot ser que perdi un collons, sí o no? Pot passar. Es pot tenir només un testicle i fer una vida sexual perfectament com si intentessis dos. Ah, sí, tu que ens entens, una o dos? No, no, no, que m'ho digui. És que m'ho diu tan confiat que sembla que en tingui un. Tens un collon o en tens dos? Eh? Quants en tens? Contesta'm que n'estic dient una pregunta, hòstia! En tinc dos. Doncs no em diguis que es pot fer una vida igual amb un collons, hòstia! No m'ho diguis! A veure, si tot l'infern de químio, de ràdio i d'operacions, que em puc fer, funciona bé? Quines són les meves possibilitats de sobreviure? És difícil de dir-ho, depèn de... Doctora, quines són les meves possibilitats de sobreviure? Un 3% més o menys. Un 3% més. Aquest és el moment, ahir, totes les llars catalanes amb la llagrimeta. Aquest és el supermoment, sí. A mi sempre em toca, mira que l'he vist moltes vegades. El trobo, a mi m'encanta, aquesta secuència. De fet, aquesta secuència, no sé si li vau dedicar més temps a preparar-la, sabíeu que era una de les secuències importants d'aquesta segona temporada de pulseres o no? Sí, home, de cara al que és dintre del capítol, sobretot, jo almenys la tenia molt present com una secuència que s'havia de fer bé i amb temps, però en el fons es va rodar amb el temps que es feia per una mica per mitjana, igual que les que teníem per resta de la sèrie, i res especial, el que passa que sí que aquí a l'Àlex potser li vaig demanar més de lo normal, potser. Què vol dir més de normal? Més repetició de les secuències o més assajos? En realitat, recordo que a l'Àlex l'hem fet tres vegades, per tant, no és molt de repetició, és normal, però més de parlar amb ell per preparar la secuència, perquè estigués més en situació, i el que sí que recordo com anècdote acaben fent va ser que les dues primeres tomes eren bones, i jo ja li vaig dir, ja les tenim, i li agradaria que fessis una que... Li vaig dir, literalment, que s'ha d'anés l'olla, directament. Fes el que vulguis, Àlex, li vaig dir, crida, plora, em fa de fer el que vulguis. És igual, si no val, ja tinc l'anterior, i ara, a veure què surt. I veu escullir la tercera? I la que hi ha muntada, és la tercera, que és la que està permista brutal. Clar, de fet, jo també volia preguntar que aquests actors, que són joves, crec que no han passat situacions com les que reflexen els seus personatges a la sèrie, i això comentaves, ara, que des d'una base de direcció, com, què els diuen els actors? Es prepara alguna manera, ells no ho sé, han tingut experiència amb gent que ha tingut càncer? Ells, experiència amb gent que han tingut càncer, sí que ja des de la primera temporada van tenir assessorament amb algun malalt que havia passat per malaltia semblant, o inclús també la RIM, per exemple, aquesta temporada, amb el tema de càncer del pit, però no és una cosa que estigui present al rodatge, constantment. No, és més de preparació, i el que sí que hi ha una feina molt important aquí amb aquest tema és amb les coachs que tenim de la sèrie, que, bueno, que, bàsicament, preparen des de zero de sequències amb els nens, tant pel text com per l'actuació, de manera que quan arribem a rodar, com que és un ritme de rodatge, que és molt, molt ràpid, ja tenim tot això fet. Per què, quantes sequències rodeu el dia, o quan estava en rodatge, feiau, o que sessió? Jo diria... Més que sequències, la mitjana seria unes 10 pages al dia, que tant poden ser 7 sequències com 8, depèn de la llargària. Per què com es prepara un capítol de pulseres vermelles? Des del començament, que escriu el guió, fins al final, per exemple, el d'ahir, que se met per televisió, quin és el procés? Doncs quan arriba al guió, te l'estudies per veure... Bueno, per fer-te'n una mica... A veure, com t'emprintes això? Per tant, primer escriu el guió de temporada sencera, no? Sí, estan escrites tots els guiós de temporada, quan comencem a preparar la sèrie. Que això no vol dir que no vagi en canviant, igualment. A mi de que l'anem fent, i anem modificant, i canviant, i surten idees, i entreiem... És tot un procés molt viu. El que a mi, en el meu cas, com a directora d'un capítol concret, quan agafes el que et toca, el parles amb el Pau, que és el director de la sèrie, amb el guionista, etcètera, de l'estudi es ve per fer-lo... per intentar fer-lo el millor possible, no? Clar, clar. I quin és el procés? Doncs després, ja, a l'hora de rodar-te'n, és una mica... Per exemple, cada capítol, quants dies comporta de rodatge? Doncs ara mateix no me'n recordo. Crec que potser eren set o així? Una setmana per capítol. O sis, eh, potser. I després s'ha de muntar, m'ho imagino. Sí, muntar-te'n a part. El que passa és que és difícil fer una mitja, perquè els vam rodar tots barrejats, eh. Ah, sí? És a dir, no tots barrejats a l'hora, però gairebé. I a mi de que es complicava el rodatge, també s'anava complicant més. No és allò que dius, aquesta setmana rodo aquest capítol. No, no, avui rodo, el dos, el quatre i el set. I demà el tres i el vuit, així. Doncs ja estem veient que els respecteus és de casa, veuen un capítol, potser, coses que s'han rodat amb setmanes de diferència. I tant, sí, sí, sí. De fet, clar, de fet, al final d'ahir, per exemple, veiem que allà ho es mira al mirall i té cabell. És veritat? De moment. Això, quan ho hem rodat, doncs, al principi... És la planificació del rodatge i tot plegat. De fet, voldria parlar també de la realització, perquè és una realització, no sé, pel meu gust, que opines, molt americana, amb diferents cançons, en cada capítol, com si fossin videoclips. Això ha sigut també la tònica general de la sèrie, des del capítol número 1 de la primera temporada. Ja estava planejat abans, va ser idea del Pau, per la realització, venia de guió... Jo crec que és una mica seguir l'estil del Pau. Ell, des de la primera temporada, ja va establir, tant amb el tipus de música com el de realització, i el que hem fet a aquesta segona temporada és seguir la mateixa guia. Tu has dirigit alguns capítols d'aquesta segona temporada de Pulseres vermelles, que són 3 o 4, més o menys. A la primera temporada no van estar dirigits en cap capítol. No. I què feies a la sèrie? Estaves a la sèrie per això? Estava a la sèrie. I què feies? Script. Sí. I vas passar de script a directora. Com va anar aquest capítol? És una història interessant. Sí, és interessant, no és normal. Doncs perquè el... Que permetem que digui i acoti que el script, perquè si algun uent que no ho sàpiga, és la persona que s'encarrega de la claqueta, i d'apuntar una mica les seqüències, les preses que es fan i tot plegat o no. A veure, sí, la claqueta no la faig jo. Jo el que deia era el que diu l'escrip, és quin pla no toca el que s'escriu a la claqueta. Però, bueno, això és una mica una mica res. En realitat, el que fa és, com canto el que tu dius, els partes que van cap als muntadors. Clar, perquè quan arribes a la muntatge, sàpiguen quina sàpiga, l'arribatat de material, que allò d'haver-hi una ordre, és la persona que posa l'altra. Exacte. Quants preses hi ha, quina persona que ha passat, quines són bones i què no, i tot allò. I després el que portes és la continuïtat. I com vas passar de script a directora de 3 capítols o 4 de segona temporada de Pulses vermelles? Doncs perquè va ser idea del pau. El mateix no... A mi no... Me'n va donar la sorpresa un dia per l'altre, sense haver-me avisat ni que ho estava pensant. Senzillament, ha de decidir a aquesta segona temporada comptar amb dues directors noves, que eren per un cantor la Marta Paisa, que era la seva jovent de direcció de la primera temporada, i jo també de l'escrip de la primera temporada, he d'onar-los l'oportunitat de les dues de començar per aquí. I com vas encarar aquesta seva temporada? Clar, no és el mateix anar a un rodatge, com a script, que sent la directora d'un capítol. Vull dir, és com allò agafar el timó de la nau de Pulses vermelles. És totalment diferent. I, a més, amb l'èxit que havia tingut durant la primera temporada, senties pressió, no? Com ho vas viure els primers dies? Senz la pressió de saber que és una sèrie molt esperada, la segona temporada, que fa dos anys que et decara volen veure, saps que hi ha molta expectativa per perdre a tot arreu, i sents la pressió més afegida, que és la teva primera vegada, amb aquesta gran responsabilitat. És la primera vegada que dirigeixes alguna cosa, tu, Patrick? Jo havia fet direcció a l'Escat i havia fet curmatratges, per nivell professional, no. Era el primer. I, bueno, al principi... Al principi, i al final, ha sigut molt emocionant tot el procés. Jo, com ho he encarat, doncs, amb moltes ganes, molta energia, i també molta por, però tires endavant i tensors. Algun moment difícil, del rodatge d'aquesta segona temporada, que et toquis viure i vas dir, aquí no sé com ens en sortirem, però ho tirem endavant, eh? No. Així, un sol. No, és que cada dia era una batalla molt important, perquè és el que et dic, que el ritme de rodatge era tan ràpid, que era constantment un repte a arribar, a fer el que havies de fer en un dia, i amb la qualitat que tenia que estar. No, en realitat, no hi ha un dia en especial, que sigui horrorós. Jo ho tinc tot ara mateix, que amb el temps que ha passat, a la ment, com una experiència molt bona. Molt difícil, però molt bona. De fet, encara ara esteu muntant, o ja ho ha acabat del muntatge, tots els capítols? Mira, avui, per exemple, tanquem el capítol 13. No, ja està tancat de muntatge, però les quatre coses de postpo que s'han de fer a posteriori, i ja s'ha empiat cap a TV3. Fa un moment que comentaves que hi havia molta gent que estava esperant, aquesta segona temporada de polseres vermelles, llegir alguns comentaris que han aparegut avui, del capítol, d'ahir, de tot plegat. Per exemple, la Mònica Ramirez, que diu, pobre Lleó, però estic amb molts espectadors i fans. Aquesta sèrie m'agrada perquè, per mala sort, expressa la realitat de molts joves, i penso que aquests últims capítols, i els que ve, se'n va del guió de la sèrie. Massa fantasia, si us plau, que recuperi el Lleó. Clar, això també va a gustos de la gent, no? Sí, però a mi, per exemple, ja vaig veure molts comentaris pensant això de massa real o massa fantasia per final aquest de l'Àngel. Però és que el que jo penso és que polseres, des del capítol 1, ah, capítol 1, tampoc avui ja existia l'Àngel, i ja hi havia fantasia, hi havia un nen en coma, una piscina. Que parlava amb... Que parlava amb el Toni i fantasia, polseres n'hi ha hagut sempre. En realitat, potser en aquesta segona temporada, ha entrat més tard del normal, però... No crec que estiguem sortint tan de tot. Però, bueno, és que, clar, és un gir tan important que et trobaràs si en caligradis o no. El Cristian, un amigo, sempre ha dit el argument, ja me pareció muy forzado al principio de esta segunda temporada. Y encuentro que la serie se está desviando mucho de lo que era la primera. Con mi punto de vista, tal vez, para alargarla, se tendría que buscar otro argumento. La serie, pese a esto, encuentro que está bien, pero no tanto como antes. Algú comentari? Llavors, l'hi agrada o no? Home, el diu que potser l'hi agrada més, perquè jo entenc, eh, la primera temporada que has hagut. Ja. Ja hi ha hagut més drama. Hi ha més drama. A veure, el jo que passa és que la gent que esperava que la que fos com la primera temporada no li agraden, perquè hi ha un canvi de tot important, els nens ja no són nens, ara són adolescents, i no pot seguir explicant trames de nens petits, digue, canviar, i són més madurs, i, per tant, també els arguments són més de madurs i les trames. Si la gent prefereix la primera temporada o la segona, bueno, és que havia de tenir una evolució, això. No ens podem estancar, no? Això, clar, parlant de sèries i de tot plegat, que, a més a més, els americans també en saben molt, no? De tot això. És veritat que les temporades van canviant, i que l'aire que ha tingut la temporada, potser la setmana temporada no te la sabeu, perquè tot evoluciona, no? Exacte, home, si et pares a pensar, tu t'imagines el lleó, amb 18 anys fent el que feia la primera temporada, no ens ho creuria. Després, la Montserro Vira diu... Crec que l'Àngel, que és la part de la fantasia de la sèrie, que és aquest personatge que li ofereix el lleó de viure, que ja veurem el segon capítol de què passa, perquè molta gent diu, no, serà un somni, serà veritat, a partir d'ara la sèrie ja canviarà del tot. Tu no pots dir res, no? De què passarà, a partir d'aquí? No, no pots dir res. Crec que l'Àngel és la part de fantasia de la sèrie, ja que també la veuen nens, i és bonic, que no només vegin desgràcies. La nova vida del lleó, una manera de fer-li veure que tot ja està malalt, té gent que l'estima molt, tot i que crec que no és real, és una visió de la fantasia, que té la sèrie, diu... O el 3% de les possibilitats que té de viure, la crua a realitat. Un dia tens càncer a la cama i els mesos les tens a diverses parts del cos. El càncer és així, la vida és així, feia aquesta reflexió. Déu-n'hi-do. Bé, són alguns comentaris de gent que ha anat opinant, el Facebook de Polsès Vermelles, hi ha tot un fenomen a Twitter, Facebook, arriben molts comentaris, i hi ha molt de... molt de feedback. Acabem ja, Patri, hi haurà tercera temporada de Polsès Vermelles? No ho sé. No ho sabem. No ho sabem. Ho sento, no t'ho dic, no t'ho puc dir perquè no ho sé. Però hi ha negociacions, banca a mi... Tot el que et puc dir és que no ho sé. No ho sé. Però, per exemple, que això també és important, a l'hora d'establir noves temporades les sèries, i com estan les coses actualment, com ha anat l'Audiència aquesta temporada? Estan molt bé. Estan funcionant superbé. Fins a... de fet, crec que no sé quina és la mitjana, però vam començar amb un 25, després va... crec que va anar un 23. No me'n recordo. Els números han anat a partir del tercer quart o cinquèf, fent una mica de més de muntanya russa, però estem molt contents. Tenim els famosos a l'aigua, els rillons a la nit. Sí, ens està passant una mica de tot. Ahir vam tenir la Bíblia... La Bíblia i l'Aïtor també. I, de fet, ahir vam fer un 16%. 16,2, que és la Bíblia o un 22. Exacte, de fet, ahir va ser el capítol de menys d'Audiència. Fa ràbia, això, que és el capítol... potser per d'argument més important de temporada, tingui menys d'Audiència, a part de que l'hagis dirigit tu. Bé, només que ràbia, fa pena. Perquè, en concret, justament perquè el vaig dirigir jo, li tenia molt carinyo i li tinc molt carinyo, i crec que és molt capítol i fa pena que el vegin en gent. Sí, però jo crec que la gent el veurà igual. El que passa és que... Bé, bàsicament, perquè hi ha altres a la carta... Es pot veure, i tant. Es pot veure, segur que ho veurà, ho veurà. Jo crec que en aquest sentit, avui en dia, les audiències són molt relatives a les de la tele. Doncs Patrícia Font, directora d'un capítol de sabat amb por de polseres vermelles, moltíssimes gràcies per haver vingut fins al programa i fins a Sant Just, i que vagi molt bé. Per cert, tens algun projecte tu, personal, a part de polseres, els propers mesos... Sí, jo estic escrivint, ja m'agradaria fer alguna coseta, però no hi ha res que tinc encara a nom. Molt bé, doncs, Patrícia Font, moltes gràcies, que vagi bé, bona tarda. Moltes gràcies a tu per invitar-me, Jordi. I bé, de res. La penya vol morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Per cert que aquest tema de la segona temporada principal de Polseres Vermelles, fil de llum d'Andreu Riffer, 5 minuts d'erre amb el punt de la set de la tarda puna en què acabem, Cristina... Ara fa el sovidor, o no? Sí, m'agrada molt aquest tema. És bo, és bo. A mi m'agradava més per això a l'anterior. Quin? El que feien abans de Polseres. El de... sense tu? Sí. Però és un karaoke, Jordi, ara? Home, l'hauries de fer. No, ja hem tingut prou karaoke, avui. Com ha presentat-ho, l'hauries de fer. No, ja hem tingut prou karaoke, avui, a la penya del morro, em sembla. A veure... És molt maca, aquesta. És molt tendre, és molt tendre. Per cert, el Sergi diu, bon programa, avui. De veritat, seguiu així. Gràcies, Ernest, gràcies. Sí, sí. En fi, Cristina, què t'ha agradat més a la penya del morro, avui? Doncs conèixer aquestes coses de la directiva i com es fan i com es preparen aquests capítols de Polseres vermelles i no puc oblidar-me d'estacar el karaoke. El karaoke, eh? Elemente vendido que ens ha cantat el Dani, avui. Sí. Però no l'animem, perquè ell, segons ell, m'ha dit abans que ho voldria fer cada setmana. Ah, mira. A tu t'agradaria, com que la setmana... Jo m'apunto a veure, per això. No ho sé, no ho sé. En fi, moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible a la penya del morro d'avui. A la qualitat, en Justenca, la Carme Verrol i el Colsin de l'actualitat, la Núria Oriol. A més a més, avui hem rebut a l'Alejandro, del casal de Joves, el Dani Martínez i el Joan Chirivella, els nostres gunis particulars de Sant Jord amb els seus pares i, com sempre, amb la col·laboració... Ah, bueno, la Patrícia Font, eh? D'acord, d'un dels capítols de Polseres vermelles i segona temporada, amb qui hem parlat fa un moment. Cristina, moltíssimes gràcies també a tu. A vosaltres. Per la col·laboració més especial a Twitter i a Facebook. I qui us ha parlat, Jordi Domena. Tornem demà a partir de les 5 de la tarda. També agraï la gent que comenta i que n'està veient a través de la webcam de radiodesert.com, com el Sergi o l'Eli Capdevila. Que l'Eli diu, sí que ha estat bé l'entrevista, sí. Ah, molt bé. Ai, que bé. Gràcies, Eli, que vagi bé. Bona tarda a les 5. I us deixem ara amb l'informatiu vespre. I la Carme Berger, que vagi bé. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. En una frontera, la mentida no hi té lloc. On es creuen els camins dels sadis i els rencors i els destins de les nacions. Sobtero és la Catalunya, la terra on és por el sol, més àngel, o la multifarra encara es fa de ser veïçant. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra i Fang. Com veus, sou originals de mena. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra i Fang. Com veus, sou originals de mena. Com veus, sou originals de mena. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra i Fang. Com veus, sou originals de mena. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra i Fang. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra i Fang. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra i Fang. I la nota plena fa el camí del Vianant per indrets de Pedra. Com veus, sou originals de mena.