#237 - La Penya del Morro del 28/3/2013

Amb una altra oferta, també molt especial, es tracta d'un recorregut pel Museu Episcopal, acompanyat del trio instrumental format per Miquel Casals, Jordi Macaia i Lluís Soler, en aquest cas, es fan dos passis, una a la cinc i l'altra a la set de la tarda. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amadoran. Amb molt a dos quarts de set de la tarda de l'esportiu castell de Fels, rep el Castro Hordiales de Cantàbria, en partit de la Divisió d'Honor Feminina, el tècnic de l'equip de la veja obregat, Fernando Barbeito, reconeix que, si no guanyen, poden dir adeu a la categoria. Que sí o sí hem de guanyar. Diguem que no hem aconseguit la permanència i continuarem a estar enlluitant per aquesta permanència, però sí que és cert que no podem estar d'esquena, que si perdem, lògicament, tenim un 90% o un 95% de possibilitats de complicar la cosa i que si està bé baixat. En futbol a l'etral esquerre de l'espanol victoral, l'estat espanyol ha viscut la plantilla i s'ha demostrat molt satisfet després de signar un contracte professional amb el Club Blanc i Blau fins al 2017. El president espanyolista Joan Collet ha visitat la plantilla per tranquil·litzar-la, per retar-te en el pagament de les fitxes, pendent d'un crèdit sindicat que segons ha explicat, està molt avançat. El llei d'esportiu és 5 que el seu grup de segona ve després de guanyar el Camp del Baracaldo per 0, un amb gol de Caccio a tercera, una jornada al grup 5, a partir de les 6, pobles a Mollà, un quart de nou del vespre, Gramanet, Terrassa, a les 9, Repitenca, Figueres... I al Barça al mig, que han vist a Javernadet, confia en Cedimars a París per jugar davant el PSG a la Champions, tot i la sobrecarga que pateix el Bíceps, fa moral de la cama dreta. El jugador de Terrassa, però, és baixa recordem per jugar en lligar aquest dissabte davant el Celta de Vigo. I notícia és en xarxa. En directe, amatint des de Sant Jus d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Jus, què tal com esteu? Saludem des del 98.0 de la FM, que és d'ara fins la seta al vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, demà. Saludem a l'equip habitual. Avui, dijous Sant, 28 de març del 2013. Carme Verdoi, el capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Bona tarda. Bona tarda. Avui parlarem del ple municipal que hi ha a l'Ajuntament de Sant Jus d'aquí, un parell d'Oretes. A més a més, també avui al programa, sabrem coses sobre el cicle de les famílies de Gossos. Sí, a l'educació canina, amb la Rosé Ars i a la segona hora. Avui entrevistarem el Dani Rifa, que és cantant de Tremendamenté. Són de Vic, ja fa 10 anys, que van fer bolos per aquí per allà i celebren aquest deseniversari la setmana que ve amb un concert especial a la sala Apolo de Barcelona. Parlarem amb ells perquè ens expliquin i per descobrir-los, perquè mai és tard per descobrir un nou grup de música. Jams, trons, pistes... Sí, aquest tema és molt repè, però tenen d'altres que no us són gens i que són més aviat... Rumba, rumba, tarumba. Però, vaja, d'aquí una estona en parlarem amb ells a la penya del món. A més a més, també tindrem amb nosaltres el Sergi Arrada, parlant de l'Atlant i de Film Festival, com cada setmana i mentre duri aquest festival, el primer festival online que es fa a través de filmin.com a l'Estat, i a la segona hora també acabarem avui amb els llibres de l'Arnau Consul. Bona tarda i benvinguts a la feina del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya, oi de més, penya en comú. Cristina Vargas, bona tarda. Com ja sabeu, la Cristina està al Twitter i al Facebook i està enganxada al Twitter de mala manera. Sempre repassant els trending topics i avui, atenció, l'Egion, l'Egion, eh, amb 3 Gs, ha sigut trending topic. No sé si vull saber per què, però vaja, Cristina il·lumina. Doncs perquè es veu que aquest matí ha traslladat el crís de la bona muerte des del port de Malaga fins a l'Església de Santo Domingo, un acte que ha congregat milers de persones, unes 9.000 en concret, i a Twitter es poden trobar tot tipus de comentaris, per exemple, al de Lobo, que diu, un any o més, la legió impecable, com sempre. I d'altres, com és el cas del Toni Rajó, que diu, i siguin empenyados en obligarme a que me sienta orgulloso de este país, los cures, los reyes y las peinetas. Bé, opinions de tot tipus i per tots els gustos de Twitter. Avui també ha sigut trending topic al poeta Miguel Hernández, fa anys de la seva mort. Exactament, 71 anys, i per això es commemora l'aniversari de la seva mort i comentaris de tot tipus al Twitter. Uns han ficat fotografies de la seva juventut, fotografies del seu nínxol, fotografies de tot tipus recordar la seva vida, els seus actes i els seus poemes, i d'altres han decidit escullar algun fragment per commemorar-lo. Per exemple, una gota de pura valentia vale més que un oceano cobardé. Una gota de pura valentia vale més que un oceano cobardé. Ah, doncs sí, té tot el món, no en d'ofeguem ara, la valentia. Algú altre? Per exemple, llego con tres heridas, la de l'amor, la de la vida i la de la mort. I què passa al final? No ho diu. És un micro poem de fet que no sap què passa. Molt bé. Doncs gràcies, Cristina. Comencem repassant la qualitat de Sant Just parlant del ple municipal que hi ha avui, l'Ajuntament, com que és final de mes, Últim Dijous, acostumen a ser per aquestes dades. El ple municipal tractarà avui l'aprovació de l'ajut de la Generalitat per l'Escola Abraçol Municipal Marrex de fa dos cursos. És un dels punts més destacats de la sessió, que començarà a les set. També hi ha més a més esdevatrant temes mediambientals i de gestió de residus. Aquesta és l'aprovació sobre aquest ajut i aquesta aprovació de l'ajut de la Generalitat. És un ajut d'això que deies ara, eh? Justament no corresponant d'aquest curs, sinó que és del que va funcionar o del que pertany el curs del 2010-2011. Per tant, exactament, fa dos cursos. I ara s'accepta aquest ajut perquè aquestes coses ja sap que arriben cada cop més en retard. També es devatra una emoció que presenta el grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, d'indicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn, i també la reclamació d'un preu just a ECO-MVS per atribuir les recollides selectives. El pla és tancat amb torns de preus i freguntes per part de residus i del públic. I la sessió començarà a la set de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. Recordem per cert que avui l'Ajuntament fa serveis mínims. Per què?Perquè és dijous Sant. Per què?Perquè és dijous Sant? Jo he vist que hi ha molts comerços que no obren, algun. Sí, de fet, avui...I a poc canviem pel carrer. Hi ha un ambient diferent. Operació sortida aquest vespre. Tothom està fora? Menys qui? No, hi ha gent que està treballant. La penya del morró. Perquè tenim tot l'Ajuntament. Hi ha una persona en alguns departaments. Ah, va, va, va. Ara l'Ogi t'encanta les dues. Per tant, millor que no aneu a fer tràmits. Si voleu, aneu al... Com és que no fem serveis mínims un altre de penjar el morró? En lloc de dues hores podem fer una. No? Serveis mínims, també. No sé si hi haurà molta gent al pla, que a vegades també hi hagi un de l'Ajuntament. Clar, avui el pla és a veure festa. No hi haurà ni un... No s'hi podrà cabre, no? Com es diu allò? No hi cabran ni una colla. Bé, doncs ja... Més vacances, la gent que se'n va, que es queda... En fi, però nosaltres... Aquí estem. El servei d'un poble. Per entretenir tot un municipi. La penya del morró no marxa, ni en va aigua calenta. La penya del morró, cada tarda de 5 a 7, per ràdio 2 gas. Alguna cosa més sobre el pla de l'Ajuntament, o passem a la següent notícia, perquè aquest vespre l'església prepara la missa que conmemora l'últim sopar de Jesucrís. Sudes. Algú de vosaltres. Em faré un petó. Ja em digues que us imagina el petó, també, com et dona la gana. A partir d'aquí se celebraran més activitats de setmana santa als propers dies de Sant Just, i a més la venda de mones de Pasqua ha començat també a les pastisseries de Sant Just, però amb poca força. Carme Verdoi, té més informació sobre la setmana santa, perquè també és una dona molt espiritual. Avui a les 8 del vespre, com és tradicional, hi ha la missa que conmemora l'últim sopar de Jesús amb els 12 àpòstols. Demà divendres a les 5 de la tarda, es farà l'ofici de la passió, a les 7 i hora el vi a Crucis, i dissabte a les 8 del vespre tindrà lloc la Vella Pasqua, a més recordem també que tant demà com dissabte, hi ha una cosa que a tu t'agrada molt, Jordi, a les 9 del matí, que és lectura de pregàries i laudes. Home, sí que m'agrada, m'agrada laudes, sobretot, les cades pregàries, però bé. Doncs això és el que fa una mica els actes principals o els actes més destacats de la setmana santa i vell religiós, i d'altra banda el que deies, que la tradició també marca que hi ha dilluns, els padrins i padrines regalen les mones, els seus fillols i filloles, i ja s'enjust les pastisseries, ja porten dies treballant de valent per fer dissenys i receptes originals o les clàssiques, també. Tot i que el dia de més moviments dilluns, normalment hi ha reserves, el que passa aquest any sembla que les vendes són una mica més fluixes, almenys de moment. Teniu fillol? O fillola, vosaltres? Ah, no sabeu què és això, eh? Tu saps què és, Cristina? I ja tens la mona preparada o no? La tinc a casa. De què és? Del Barça. Del Barça, un clàssic, mai falla. Pel nen, pel Barça. I la meva? La mona Ramona. La meva és de Pepapic, la Pepapic, que me l'ha demanat el meu fillol. Doncs justament, sembla que ens ho hem preparat, perquè el que us no explica continuació és que ha d'anar de la xocolata a la protagonista de la mona és la figura, i aquest any explicava en aquest matí la Marcela i el Cel·les, tots dos, a més a més, de la pastisseria Trilla i Pastisseria Cel·les. Cel·les, no? Cel·les, que serà... Que les figures d'estrella són... No, no, no, no. Exactament. Celes, Carme. Cel·les. Que les figures d'estrella són, com heu dit vosaltres, la Pepapic, els angribir, també, i... Angribirits, també. I també tot el que tingui a veure amb el Barça. Molt bé, doncs un clàssic que mai falla. El Barça sempre funciona, i després hi ha altres coses que van variar. En aquest any n'és la Pepapic, que jo no coneixia. Jo també. Això m'ha fet gaire cera. Fa dos anys era el Bob Esponja, per exemple. I l'any que ve, què serà? Nooo... En fi, un quart de sis de la tarda passem ja a la mítica secció. No? Nous equipament de Sant Just. Les escoles! Efectivament, després de setmana santa, ha reencarat l'activitat a aquest nou equipament, aquest nou edifici, que donarà lloc al servei local de català, als tallers de musics, i Sant Just Solidari. Tot això, l'acte inaugural es farà... Tot i això, perdó, l'acte inaugural es farà el divendres 26 d'abril. Carme, estem ja emocionats per aquest dimarts que podem anar ja a tafanejar. Fem veure que som, per exemple, del servei local de català a demanar informació. No, mira, és que vinc a demanar informació, són els cursos, i llavors m'he d'estar netevinat per ell. Si no, el divendres 26 és una jornada de portes obertes. Perdona, ja no ho fem, això. Però abans envíem un responsable a gent de Sant Just. Envia algú... Amb el telèfon mòbil el primer dia. Qui, qui ve a dimarts? Ja ho pensarem. Els nens venen. Estan gravats. A veure, coses que encara no m'he explicat sobre les escoles. L'equivament compta amb 4 bucs de sacs i 12 aules. Per 4 bucs de sacs de música. Fent la competència el que salta jo. Clar, clar, clar. I el claustre d'interior... Perdó, no plau dir-ho, que era... que tenia tota la lògica. El claustre d'interior, originari de l'edifici, es podrà destinar activitats públiques en petit format. Ah, com per exemple anar llegit... De moment. A més, també, del que t'estac en des de l'Ajuntament i n'estan contents és que la ubicació de diferents serveis i entitats dedicats a la formació també facilitarà sinèrgies, que és aquest concepte que agrada tant. Sí, perquè... Entre activitats i... Hem de fer xarxa, per exemple, del servei local de català els diuen els tallers de músics. Podeu venir a tocar una cançó en català pels nous vinguts que aprenen i els tallers de músics. Doncs no, ja s'acaba aquí, s'acaba aquí la sinergia. La rehabilitació de la Difícil de Carre Montserrat ha costat 1.474.000 euros d'aquests. A vegades que això era un tema que et preocupava, jo volia dir-ho. D'aquest total, sí. No ho havíem dit encara. No havíem parlat de l'escola, no havíem parlat de quan ho havia costat. D'aquest total, però 900.000 euros s'han finançat amb una supensió del pla ònic d'obres i serveis de Catalunya i la resta en fons propis de l'Ajuntament. I les escoles formaven part d'un projecte urbanístic que també preveu l'enderrocament de l'edifici del carrer Majom Salvador Espriu, on hi havia fins ara els tallers de música, i dels edificis del carrer de la Creu, que donaran més obertura que a Palataneu, que em sembla que Manel Ripoll em vol parlar. Em vol parlar, em vol parlar. Aquest mes d'abril em parlarem de tot plegat, perquè és un dels edificis més antics. Em sembla que és el més antic que el carrer de la Creu que volen tirar a terra d'aquí uns mesos, i em sembla que passarà per aquí gent de l'Ajuntament, també gent del centre de l'estudis, donant la seva versió, i opinant els dilluns a la penya del Morro. Aquest no, perquè és festa, però a partir del proper. Ara ja tenim les escoles aquí, possiblement l'últim equipament que veiem en peu. Te'n recordes quan triaven en l'OM? Es podia dir la campana, eh? O Marga, Miró i col·lé, eh? És veritat, però finalment les escoles... A mi m'agrada això. A mi també. Doncs si a tu t'agrada i a mi també, ja ho tenim. Bones vacances, no? Sí, veig que ja t'he quedat gaire a la part xarxa, eh? No te'n vas lluny o no? No. On te'n vas? A la Costa Brava? Pots ser, pots ser. Carme, que vagi bé, guapa. Adéu, bona tarda. Ja sabeu que teniu una bona informació. Ara mateix, a ràdio desvern.com, i a partir de la set, els anjos notícies, edició vesc. Cristina, fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments, com que fa dies que, per cert, no fem una secció paranormal d'aquestes que tu t'agraden... I que tu t'agraden, Jordi. D'acordes, estranyes, tipus... D'acordes, ara és que passarà al món, no? I avui en parlarem... Exacte, això que t'agrada tu. I avui parlarem d'opnis i històries verificades de gent que ha dit que ha estat abduïda i que ha vist extraterrestres, i després ho ha explicat i ho han dit, no? Exacte. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut el meu germà, ja es veu que va emralliscar, i venia un cotxe de cara i... Home, un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altra, però jo perri no va ser-ho. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Són jocs de l'oncoll, el que retodona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga o tont de Sant Just, per la penya del Morro de la Ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Bergs, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. 5 i 20 de la tarda a la penya del Morro. Avui parlem d'Omnis. Cristina, per on vols començar? Tenim alguns casos, com per exemple Betty Bernie Hill, que és el primer cas reconegut d'abduxió, també el d'Armando Valdez, de l'any 1971 a Chile, o Prospera Muñoz, però abans de tot això, Cristina, explica'ns una mica què és això, del fenomen de les abduxions i dels omnis en general. A veure, per començar, tothom, qui no ha sentit alguna vegada alguna història sobre un omni? Jo crec que tothom, no? Si no és per alguna persona que t'ha explicat, que l'ha viscut un amic d'un amic, lo típic. Jo tinc un amic, jo tinc un amic, i és veritat, no sóc jo, eh? No sóc jo, tinc un amic. A Montserrat van sortir d'excursió. Per Sergi Gerritona vas, no? Montserrat? Hi ha hagut alguna vegada, va ser un altre capítol, i va veure, estàvem en una excursió, vam veure com una bola de llum que passava pel bosc a les 3 o 4 matinades, perquè s'havien perdut. Però muntatge o real? Ell m'ho ha explicat, que és una cosa que no ho han entendut mai i que no ho ha entès. És una bola de llum que va veure passar de dret a esquerra, estàvem com entre els arbres de nit, a la ball de Montserrat, i estàvem fent com una excursió, i no sé què els havia passat. Estàvem buscant la sortida, o no sé què, i vam veure de dret a esquerra, passava una bola de llum amb colors blancs, blaucel, tronges, i amb 3 segons. Amb 3 segons. Tot es va il·luminar de cop, i després va tornar a desapareixar. I no veu veure cap cosa més? Jo no vaig anar, no vaig anar. Bueno, els teus amics? El meu amic no em va dir que no, que això és... Però a mínim m'ho explica, no? En fi, què vols comentar, Cristina? De totes maneres, a moltes persones, com el teu amic, en aquest cas Jordi, segur que han viscut algunes experiències similars, però no són tant de ja les que han estat abduïdes. Ah. Sí, fins ara només sabem que la majoria dels suposats abduïts d'arreu del món expliquen les mateixes experiències i descriuen, d'igual manera, els suposats extraterrestres. Sabem això gràcies a Tomas Boulart, que és un estudiós que va fer un anàlisi de 300 nou casos determinant un 84% d'aquests, deia que tenien un cert ordre als episodis. És a dir, que tots explicaven la mateixa història amb una igualtat, no? És a dir, en principi patien una captura, els feien un examen, hi havia una deliberació, els feien una excursió als extraterrestres, un viatge a altres mons, una teofenia, un regrés, i després patien unes conseqüències. Bé. Doncs, en rel d'aquest estudi, tu, Cristina, has començat a buscar casos particulars i concrets, aquí que la casa es culpa et creu el que vulgui. I ara comprovarem a veure si, en aquests casos, es compleixen aquests... aquests passos, no?, que en principi pateixen els que són abduits. Bé, comencem pel cas de Betty Bernigill, que és el primer cas reconegut d'abduxió d'una persona a un omni, no? Sí. Doncs, ens hauríem de remuntar fins al 20 de setembre, de 1961, quan hi havia una nit fosqueta certa, això acostuma a passar molt, en el cas d'advocacions, doncs, Betty Bernigill era una parella que viatjàvem per New Hampshire, de sobte es veu que vam veure com un objecte en forma d'empanadilla, o una mena de plat, no?, amb dues fileres de finestres, doncs volava, per aquí, un moment, per la zona on ells eren. Barri, que era el marit, en aquell moment es va espantar i va voler deixar enrere, doncs la carretera per la casa circulaven. Bueno, va tirar cap a una altra banda i en arribar, no?, mira, en cap enrere, a veure si ho deixaven enrere, enrere, enrere, es va donar cada cop i volta, per l'altra cantonada on apareixien, tenien a uns 20 metres al suposat omni. En aquell moment, espantat, van voler fugir, però el que va passar és que el cotxe va començar a vibrar. Bueno, de cop i volta es va sentir un soroll molt fort, que mai abans havien sentit ells, i es van veure envoltats d'una boira molt estranya. Oh, tu imagina't què passa, això, eh?, clar, jo començo a cagar. I com va continuar la història? Ells van arribar a casa i es van adonar que els seus rellotges s'havien aturat durant dues hores. Els rellotges dels dos? Sí. Clar, aquí ja va dir, passar alguna cosa estranya, no?, no entenien molt bé per què havia passat això, i per què no eren capaços de recordar el que els havia succeït durant aquell temps? És a dir, tenien un lapsus de dues hores. No era com aquest dissabte que fan el canvi d'hora. No era el cas. No volia. No tenia res a veure, Jordi. Va, d'acord, d'acord. No tenia res a veure. De totes maneres, a més a més, d'això dels rellotges, també durant els darrers dies, els dos es veu que van patir amb els sons, i van decidir, al final, d'on s'ho etmetres a una sessió inòtica, sí, de regressió inòtica, aquestes per veure si es recordaven, i intentar esbrinar el que havia succeït en aquell moment de dues hores, perquè és que no ho entenien de cap manera. I a quina conclusió van arribar, després de fer hipnòsis? Es veu que en aquesta sessió van declarar, a veure que van pujar-te a la nau, que els van portar uns cèsars d'un metre i mig, una cosa així, amb els ulls una miqueta resgats i de color gris... I, a més, ho van dir els dos. Sí, els dos. Vam concidir. Sí, sí, sí. Clar, clar. A més, la dona, en aquest cas, va recordar també que va ser examinada per als suposats extraterrestres i que li van introduir una agulla pel malic, que era per fer-li com un tipus de prova d'embaràs. A més a més, Jordi, és que ara aquí ve... el més curiós, és que va afegir que li va mostrar un mapa de zeta reticuli. Zeta reticuli, això és una mica, perdona, que em rigui, però... Sí, reticuli, no? Ja, a mi també m'han recordat. Això ja creu credibilitat, ja tot. Fins aquí ja m'ho creia, però ja zeta reticuli... De totes maneres que l'afegi, que primer va ser aquesta experiència que hem viscut perquè és del 1961 i, si no recordo malament, crec que l'Oda Chiuchiu reticuli neguet va ser posterior. És veritat, és veritat. Doncs, abans d'això, se suposa que zeta reticuli era el lloc d'on procedien els suposats extraterrestres. Segon cas, Armando Valdez, 25 d'abril de 1971. Xila. Bé, atenció, perquè aquí hi ha l'exèrcit de permís, perquè 8 soldats vigilaven la zona del cap d'Armando Valdez Garrido. Correcte? Exacte. Estaven en aquella zona, no? Destinats. En principi, estaven els 8 soldats, no? Es trobaven per allà, doncs, cercant la zona. Entre els 8 soldats cal destacar Armando Valdez, que és en aquest cas el protagonista d'aquesta història. Es veu que ell i els seus companys van veure un llum molt potent durant tota la nit, no? Ja hi som, ja hi som. Si veus un llum com el teu amic, et sobta i de cop i volta arriba un moment que dius, anem-hi, a veure què hi ha i què passa aquí. No sabien de què es tractaven, no? No tenien ni idea, ni gens ímica. De totes maneres, van decidir apropar-se l'allum, i un cop van arribar, vam veure que cada cop l'allum començava a descendir i que es feia més potent. I també es van acabar veient... No era una llum només, és a dir, n'hi havia com dues, que hi havia una darrera de l'altra. En aquell moment, Valdez, quan estava més a prop, va decidir crida en direcció a aquestes llums i va demanar que s'identifiquessin. Bueno, en principi no va obtenir resposta, evidentment, i llavors va decidir avançar, avançar, avançar, apropar-se aquesta llum, i de cop i volta, a mig de la boira, va desaparèixer. Qui, l'home, el Valdez? Sí, Armando Valdez, va desaparèixer. Així ho testifiquen els seus companys. També testifiquen que va estar durant uns 15 minuts en aquesta estrella boira, que no els permetia veure'l, i que, per tant, per ell s'havia desaparegut. Bé, això, clar, va haver-hi un moment en què hi ha això, que hi ha entre els soldats, i 15 minuts després que hagués desaparegut, els companys de Valdez van sentir com una mena de crits entre la boira, la espesa i l'uscuritat de la nit, no? Sí. Què va passar? Van estar els 15 minuts esperant, evidentment, a veure si d'això, perquè jo crec que cap d'ells s'atrevia a entrar-hi, a veure si on era el seu company, i al cap d'uns 15 minuts, una cosa així, van començar a sentir-ho com uns crits, però els crits no venien d'on havia entrat en aquesta boira. Els crits venien de la part de darrere d'ells, on hi havia tota la foscor i tota l'uscuritat de la nit. Que fort! Clar, es van quedar així una mica com espantats, i a mig dels crits es van adonar i van poder sentir i reconeixen la veu del seu company, Armando Valdez, i demanant su cor i ajut. Bueno, en principi, clar, es van quedar així, quan es van adonar que era Armando, en aquest cas, doncs van decidir anar a veure, ni era i què passava, i per què hi havia per escutallar, si estava per l'altra banda, en principi no tenia cap sentit. Doncs en Artivari, què va passar? Justament quan van arribar i el van trobar, en aquest cas, Armando, va perdre la consciència. Va perdre la consciència? Sí, totalment, va perdre la consciència i al cap d'unes hores es va aixecar a l'enfermeria. El protagonista, aquesta història, en principi, com la resta dels protagonistes, assegura que no es recorda res del que va succeir durant aquells 15 minuts, en principi, que va entrar a la boira, i molt menys, evidentment, com va acabar la part de darrere, a la foscor dels companys. De totes maneres, sí que tant ell, com la resta dels 7 soldats que hi havia, van constatar que el calendari del Ràdio de Digital, que tenien a la base, s'havia avançat un perill de dies. Una cosa molt estranya, no? I, a més a més, van poder certificar que en aquest cas, el nostre protagonista, l'Armando Valdez, li havia crescut durant aquells 15 minuts, la barba, una cosa d'un perill de milímetres, una cosa així. 5.30 de la tarda, continuem repassant casos d'abduxió, molt a dintre d'avui, setmana santa, dijousant... Sí, coses misterioses. Se neu de viatge. Parlem ara de Pròsper Amuniós. És el cas de dues nenes de 7 i 11 anys que va passar, a Jumilla, un poble petit de Morcia. Quan va ser? Doncs això va ser durant un migdia d'estiu, quan les dues nenes es veu que estava dins de casa seva, i van veure com de cop i volta t'arrabava a un objecte discuidal, van aparèixer dos estrans sèrs amb les mateixes característiques que els anteriors, entre un alçada d'1, 20, 1, 50, de color gris i amb els ulls rescats. Els anteriors que hem parlat nosaltres, no? Sí, evidentment, els anteriors que ja estem parlant dels casos. I aquestes nenes es deien Pròsper Ayana. Sí, exacte. Doncs les dues nenes en qüestió van veure com els sèrs entraven a casa i es comuniquaven amb elles telepàticament. Com es van comunicar? Els van demanar un got d'aigua, que finalment no es van veure, perquè el got el van demanar, però es va quedar allà. A més a més, es van interessar molt per un calendari lunar que hi havia. Posteriorament van decidir marxar, però abans que aquests sèrs marxessin, els van fer saber a les nenes que havia tornarien a per una d'elles. Oh! Des que van marxar de la casa, els sèrs van començar a succeir coses estranyes. Per una banda, les portes es bloquejaven, el menjar es feia amb el bé, i també les nenes patien per algunes nits amb els sons i coses d'aquestes. De cop i volta, uns quatre dies més tard, de la primera aparició dels suposats extraterrestres, van tornar. Van tornar, o sigui, aquestes nenes pobres no guanyaven per disgustos. Doncs van tornar i, en aquest cas, ho van fer de nit. Ho van fer de nit. I, com ja els van avisar, aquestes dues nenes se'n van dur a una d'elles. En aquest cas, a pròspera. Bé, tot això són testimonis, en aquest cas, les dues nenes que van explicar qui sigui. De fet, tot això està documentat... Això ho disperdona, per l'home, aquest, que és el Tom esbular. Exacte. Això ho ha documentat aquest home. A més a més, Jordi cal afegir pels nostres ullens però ha sortit en mitjans de comunicació i, en aquell moment, tothom es va fer molt ressò d'aquestes històries. Perquè podíem dir que són les més conegudes i les més sonades en el cas d'abduccions d'homnis. Si de cas seguim parlant de pròspera, perquè, bueno, un cop va ser abduïda, com tots, la nena va assegurar que no se'n recordava de res. Mica en mica va tenir la sort que, amb el temps, va tenir petits fragments, no? I va anar recordant i va recuperar partits fragments de la seva experiència. I què va dir? Va començar a explicar que, en arribar a la nau, li va mostrar una pantalla gegant amb imatges de la seva família d'aquests dies anteriors. També va declarar que... Perdona, que a la nau, amb l'OMNI, hi havia imatges de la seva família. Sí, li van posar una pantalla gegant i van aparèixer imatges de ella, la seva germana, els seus pares i tota la família, que havien... Suposem, ha estat enregistrada segons la nena, donant aquests quatre dies que havien passat des de la primera visita fins que se la van amb tu. La van examinar?Sí, també, Jordi. La nena va declarar també que va ser examinada i que, a més a més, li van plantar com un tipus de microcàpsula a la part darrere del coll. Després d'allò només va quedar el silenci. O sigui que després la microcàpsula, aquesta, que no se li va quedar després en vida. Com va continuar, com va tornar de l'OMNI i tot això? La van investigar, el problema d'això és que sí que moltes persones tenen aquesta microcàpsula, s'ha intentat trobar, en alguns casos s'han trobat alguna petita partícula d'aquesta suposada microcàpsula, però amb molts altres, no són les persones que detecten o intenten cercar aquesta càpsula que és implantada al coll de les persones que són suposadament abduïdes, doncs no són capaços d'encontrar-la. És a dir, no apareix per enlloc. Bé, i acabem amb l'últim cas. També ha archivat per la història, que és la famosa abducció de Livingston a la ciutat d'Escòcia. Eren dos quarts d'onze del matí, divendres. Divendres Sant? No ho sabem. El protagonista de la història és Robert Taylor de 61 anys, un guarda forestal que es trobava al bosc en direcció a uns arbres a l'autopròp de l'autopista i hem avuiut que comunicava a Daimburg, que vagi a comunicar, a Daimburg amb Glasgow. Què és el que va passar, Cristina? Doncs aquest home, Robert Taylor, en concret, anava acompanyat del seu bosc quan anava a inspeccionar alguns arbres que estaven aquí a prop de l'autopista, aquest que acabes de mencionar. De cop i volta va veure també com un objecte se sostenia en un clar del bosc i estava suspès a l'aire més o menys a prop d'una illera on es trobava. Sí, veig que en aquests casos no tots són iguals, perquè n'hi ha alguns que, per exemple, veuen l'OMNI, d'altres no, per exemple, la parella, aquella venerable, d'en Oscon, si no, no sé on era, amb l'espesa de l'aire i tot plegat, vull dir que depèn. Ara, si veus un OMNI, vés en compte perquè potser... I no t'apropi, sí. Sobretot. No, com una guia pràctica, per si veiem un OMNI, els propers dies de festa se'n van a sentar. A més a més, en aquest cas, Robert Taylor, a Fegeix, que les dimensions de l'objecte eren d'uns 6 metres d'amplada per uns prop de 4 metres d'alçada. A més, donava detalls de com era l'OMNI, no? Sí, sí, sí. També va dir que era quasi-espèric. Per la banda inferior es veu que era d'un color com més obscure i que donava la sensació que estava intentant amagar-se mitjançant aquesta boira que estem parlant tota l'estona. Poc segons després va decidir apropar-se una miqueta més i va poder veure com dues petites esferes se separaven de la part interior de l'objecte i van anar a parar les seves cames. El van començar a estirar fent que se li esgarrapés el pantaló i se'l van emportar a la suposada nau. Home, això és una mica violent, perquè jo fins ara havia sentit que tot era bastant plàssit, que vinguin unes petites esferes, si se t'emportin, t'arrosseguin cap a la nau. Va perdre la consciència, l'home? No, és a dir, quan són abduits, en principi no perden la consciència. El problema és que després no ho recorden. Però sí que, en principi, ell en cap moment ha declarat notar o sentir cap tipus de dolor o cap cosa. Sí que va dir, d'altra banda, que a l'hora de... quan el van començar a restreure cap a la nau, hi havia una olor molt forta, no? I, bueno, després va entrar. Quan va tornar en si mateix, ja no hi havia res al seu voltant. Això no el que declarava, només el seu gos, que estaven molt alterats. Exacte. No hi havia res al seu voltant, al seu gos, únicament, no? I el que sí que va començar a patir són aquestes tipiques conseqüències, de les que parlàvem, i és que quatre hores més tard tenia molt mal de cap i tenia molta set. Aquesta set, justament, li va durar un parell de dies, fins i tot. Bé, hi ha investigacions fetes per l'associació britànica, per la investigació d'opnis. Què és el que va determinar? Exactament, van anar justament en aquella zona del bosc, i van determinar que l'existència, de, en principi, un suposat objecte, era certa, perquè hi havia unes marques que corresponien amb l'objecte, en principi, que aquest home havia d'escrit. A més a més, també van extreure-li el text que portava. Van començar a examinar una mica les esgarrapades que tenia, i també van determinar que no eren les esgarrapades normal que es podia fer una persona, o per un animal, o per caures, o per qualsevol altra cosa. Molt bé. És el cas d'aquest home. Robert Taylor, de 61 anys, que va ser abduit. Què explica ell després? Com acaba aquesta història? Doncs l'associació també, evidentment, quan hi ha un cas d'aquest tipus, decideixi investigar una mica l'entorn, de les persones més que res, pel fet que, si una persona aquella nit, en principi, pot haver begut algun tipus d'alcohol, pot haver ingerit alguna substància, alguna cosa, doncs també se'l pot haver imaginat. Com acaba la història? De totes maneres, van determinar que no era un home que ni va bé, ni tenia malalties maltals, ni de cap tipus. De totes maneres, no va haver-hi cap tipus de testimoni que certificés que aquest objecte hi era el vos. Per tant, no sabem si aquest objecte va aparèixer de forma miraculosa, o es va tractar d'algun fenomen natural que, en concret, el Taylor aquest, no va percebre, no? De totes maneres, la majoria de casos que s'han pogut resoldre s'ha contestat que són, normalment, una broma de persones que... Ah, tot això és una broma? No, no. La majoria dels casos que s'han pogut constatar, i es brinar més a fons, s'ha sabut que és una broma perquè la gent no ho sap preparar. De totes maneres, de la resta de casos, sí que no són aquests, que, en principi, es creuen, que són veritat, no se tenen ni dades, ni saben encara res. A YouTube també, busques... Vistaments, topnis, no? Sí, apareixen humors. N'hi ha molts que es veuen que són mentides, que no s'aguanta per enlloc, però n'hi ha d'altres que diuen, que no podria ser aquesta llum. Per Sergi Rí, una pregunta. No va aparèixer per qui un omni, també, a Can Ginestar? Sí, un fa uns dies. Cristina, moltes gràcies. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem amb la Rosé Arx, d'edutació canina, avui, les femelles, i el seu ciclat. És misteriós. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa un segon. Jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un barça a Madrid. Pots quedar classificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. 5 i 42 de la tarda. Continuem en directe a l'Apenya del Morro. Parlem ara de gossos. I gosses. Bé, de fet, avui, sobretot de gosses. Perquè tenim el telèfon, la nostra... A veure, m'ho ve de així. Jordi, ha sonat molt malament, això. Perdó, perdó, perdó. Rosé, Arx, bona tarda. Què t'he de dir, ara? Bona tarda, Rosé, digue-li alguna cosa. Perdó, perdó, però és que... Vull dir que avui parlem de famèlies, perquè parlem del cicle de les famèlies. No que perquè tinguem mal arrossars al telèfon, és que... No és malament, Jordi. M'he parat a temps, he reaccionat, i ho he vist, perquè si acabava la frase... Has estat ràpid, aquí, sí. Aquest ha sigut un moment per enmarcar. En fi, Rosé, problemes a banda, tu vols radicar a parlar de les famèlies, de les gosses en dues seccions, no? I avui parlarem... Sí, perquè tinc molta info, i llavors vaig pensar que per donar-la tota de cop i donar quatre pincellades, i que no quedi clar fer-ho amb dos cops, i així queda més clar. Bé, de fet, vols parlar de cicles i embaràs, concretament, no? Sí, més o menys el que seria per al ciclo sexual de la bossa, el primer gel i després, com cada quant, i tot plegat, que és el gel que passa, que hi podem fer, i alguna conseqüència de la perill reproductor, com la seva gestació, i trocarem també una miqueta el tema de l'esterilització per acabar, i llavors ja ho deixarem preparat per la següent secció, si us sembla bé, que parlarem de, bueno, del que és tota la gestació, el coit, i què hem de fer, com ho hem de fer, i tot plegat. I les primeres setmanes, un cop ja ha parit la gossa. Per què és interessant saber pels propietaris de gosses això dels cicles? Home, primer anem per prevenir, per evitar, doncs, conflictes, per evitar un embaràs que no sigui desitjat a casa, o inclús alguna infecció, per saber que estem parlant, si tens una gossa a casa, és igual que nosaltres ens cuidem la nostra intimitat, no? Doncs elles també han d'estar netes, han d'estar cuidades, i s'ha de saber què fer. Molt bé, per on vols començar, pel despertar sexual, per exemple? Vinga, som-hi. La pubertat seria l'essència del gos. N'hem parlat algun cop. Vam parlar de les etapes, si us en recordeu, que hi havia una cap als set mesos, que era el despertar sexual justament. A set mesos ja desperten, eh? A set mesos el cos es comença a preparar. No vol dir que vingui els gels en les famílies. El primer gel pot tardar fins als tranquil·lament, 14 o 15 mesos, depèn de la gossa, els gels més grossos, els els més tard, i amb grasses més petites, i abans. I després té molt a veure, que jo això no ho sabies, una curiositat que he trobat aquests dies informant, no? Resulta que els animals que donen el carrer, arriben a la madrassa sexual, i els gels abans, que els que viuen a casa. I això per què? Doncs molt probablement no sap bé, de moment hi ha estadístiques, però sincerament pel que sé jo i pel que he pogut llegir, penso que és pel tema de supervivenció, no? Hi ha molta menys capacitat de supervivenció fora que dins de casa. I com podem saber que la nostra gossa està en aquest procés de despertar sexual? Bé, d'entrada la començarem a veure una mica més moxa. El primer gel, he de dir que, bueno, que el principi depèn de la gossa, hi ha gosses que no hi ha problema, hi ha gosses que et diguin una miqueta més, té bastant a veure l'entorn, una casa que sigui més desbarada, li vindrà el gel més tard, perquè l'estrès afecta en el primer gel, sobretot. I una casa més tranquil·la, doncs, ja anirà tot més normal. Però mentre vingui el primer gel, cap als 14 mesos, està bé. Llavors, en qualsevol que passen els gels, els gels té 3 etapes, té 3 etapes, va bé? 3 etapes té. La primera, que seria la proestre que es diu. Perdona, un moment, el gel, en general, jo crec que ho sé, però vaja, per segur no ho sap, és quan tenen ganes de tenir gossets, no? Bueno, el gel va ser una... Seria com la menstruació, però no exactament. És tot el cicle lunar, és tot el cicle sexual, va bé? Perquè les gosses també tenen menstruació? Sí, clar. I porten cassetes? No tenen les mateixes etapes que la nostra, però s'assemblen. Però és que, a més, també, per exemple, com les dones? No, mira, va, comencem pel principi, ja fas bé, de dir-me això. Perquè jo ja vaig perdut, ja, amb les dones, només hi han faltat les gosses. Tens una gosseta a casa i te la desagafes joveneta i estàs esperant. Bueno, notaràs que està per venir perquè la gosses comencen a atajar més. Tota la zona vaginal, vols? Llavors, molt probablement també estiguin una mica més moixes, amb ganes de més carícies, estan més tontaines, saps? Sí. Les ganes el tenen. Ara la Cristina dirà quina sort. Només dues vegades l'any. Sí, sí, quina sort, la veritat, eh? Sí. Més o menys en precises, no ho mesos bé. Per això hi ha algunes que en tenen dos i algunes que en tenen un i i casi, no? Val. Però, aproximadament, són les dues vegades l'any. I quan els hi dura? Els hi dura gairebé un mes. La mitja són uns 20 dies. Hi ha gosses conèmicament i gosses conèmicament. Potser no te'n veig, eh? No sé. Dic jo. Jo firmava, eh? Doncs com l'any, un mes, ja està, ja m'ho trec de sobre. Però és molt temps, eh? No, però, aviam, és el que diem de les 3 etapes. Dins d'aquests 20 dies hi ha les 3 etapes. Llavors, durant la primera etapa, el que sí que veiem és que s'inflama la vagina una miqueta, val? Llavors ja veiem. Hi ha elles que també comencen a netejar-se, comencen a perdre una mica, també. Hi ha gosses que, com m'ho has dit, porten els hi posen la calceta perquè no t'aquin. Jo he tingut 3 de gosses en tota la meva vida, i de les 3 només una realment m'havia de preocupar. Les altres són tan netes que s'han ocupat elles. S'autogestionen elles, no, tot això? Pràcticament no te n'adones que el tenen. Sí, depèn de la gossa, eh? És com tot això, però depèn de la gossa. És a dir, que tot i que trauen els mascles en aquesta època, en aquests primers són uns 10 dies, 8, 10 dies, la primera part. Elles no els deixen muntar, els hi encara, perquè el cos no està preparat. Llavors la natura és molt sàvia, i elles també, i saben que no poden fer res, llavors no els deixen, els rebutgen. Important a tenir en compte amb aquesta època, sobretot no confondre que si de cop veiem senyals d'azel, i no és època d'azel, podria ser una infecció. Tenir un compte, perquè és bastant habitual, també. Llavors una mica d'antidiòtics, si ho enganxem a temps, no hi ha problema. Si veiem una mica de sang, ens podem confondre, és lògic. Sí, fan més tipi, també. Es vol treure una miqueta... El que deia amb els avis l'altra setmana, sortir més vegades menys temps, si cal. Però treure les més, perquè tenen més ganes de fer tipi, i poca cosa més. Tu creus que, normalment, la gent que té gosses sap tot això? Home, jo no ho... Si jo he tingut gosses i fins que no m'he posat a formar-me, no m'he salentat bé de tot això. Jo crec que hi ha coses que les vas aprenent sobre la marxa, amb el mestrilla de parque, que es diu, les altres que te les explica el veterinari... El mestrilla de parque, que és el típic que us sap tot dels gossos. Sí, sempre hi ha algú al parque d'aquests. Hem de fer cas d'aquest tipus individu, o individu, o no... Jo soc partidària de que no, però a vegades també ho parlem amb l'Alberta, dir, hòsties, que amb moltes vegades, igual som nosaltres, sense ensabolaros, amb els senyors del parque, també, ja. A vosaltres també ho feu el mateix, al parc, quan anem a vostre bus. Jo procuro no fer-ho, poques vegades. La gent, quan estic al parc amb els gossos, sap que em dedico a això. Si et pregunten i et venen, si ara tu el que no faràs... Perdona, és que la correigue la portes malament. No cal, no cal, no cal, no cal, no cal, no cal, no cal. Per saber-ho, per saber-ho, per saber-ho. Doncs això, una altra cosa. Hem dit-lo del Pipi, justament, perquè decidirà també sempre aigua fresqueta. Això sempre, però segurament no t'hem de veure més durant la primera etapa. I el menjar? En menjar menys o...? No, depèn. No, depèn de la bossa. No té per què haver-hi un canvi en el menjar. Si no hi ha gestació, en principi, si només és del gel, no hi ha més canvi. Estàvem parlant d'aquesta primera etapa, que la bossa... Si no us deixa tocar. La segona etapa dels... L'estra, que dura uns 8 o 9 dies i gairebé és el final. Com es diu? Estra, i el pro-estra, l'estre i el diestre. Dona-la a l'acord, això són de científiques... És la primera fase, la segona i l'última, per dir-ho així. La segona fase, el tanto, perquè aquí sí que la família es deixa fer cosetes. I ja! Va, perquè és una bossa, va. Si no ens ha interessat esterilitzar i no ens interessa que se'ns quedi prenyada, doncs molt de compte el parc amb els gossos. Baixem-la a hores que hi hagi pocs gossos o que sapiguem que els gossos que hi ha en aquell moment estan esterilitzats i, si no, doncs tenir un compte. Clar, perquè ella no dirà que no. Clar, aquí està. En aquesta època el cos preparat per això, i llavors no... No diuen que no, no és que no diuen que no, és que si pot... És que van a buscar que hi ha veus, eh, que va al tema. Hem de dir que en aquesta etapa ja no hi ha pèrdua, eh, ja ha parat la pèrdua. Escolta, com a propietari, amb la gossa, si tenim una gossa, i la veiem que el parc vol i té ganes, com ho podem fer per salvar la situació de la millor manera possible i que ningú surti perjudicat? Jo crec que en aquest cas la millor manera és prevenir. El millor que pots fer és deixar que acabin. Ah, sí? Sí, clar. Però ja estàs terriscant, o no? Ja parlarem, la sembla que bé. Ai, Jordi, que t'interessa aquest tema. Home, no, més que re, clar, jo em poso en la situació. Jo no tinc goss, ni he tingut mai, però amb aquesta secció em serveix. Passeu una vegada en tinc que fer. I això és un dubte que, doncs, tenia. I ara, quan estàs parlant del tema... Si penso que hi ha una... hi ha una història de pressió muscular i tal que s'ha de deixar passar, llavors el millor que pots fer és deixar que passi, i si no vols que es cregui embarassada, una de les opcions que ja has portat hi ha una injecció que te la posen amb dues vegades i ja estàs assegura. Aquest també tenen la pell d'una del dia després? Algú semblant. L'enjecció del dia després. Algú semblant, jo no ho recomano, perquè estem parlant de temes hormonals. Quan parlem d'això, si podem previndre, sempre millor. I en aquests casos, què seria recomanable? Si succes d'això, picar-li la injecció aquesta o deixar-la...? Depèn de les teves prioritats. I aquí s'ho troba i diu, vinga, no m'ho havia pensat, però tinc lloc per col·locar-los i m'empoca d'algú, doncs vinga, va, que la deixem, que gesti... I aquesta... Pildura aquesta, el veterinari, no? Imagino. És una injecció, sí, que es posen dues vegades. Una de la posen al poc d'haver passat i l'altra al cap d'un mes. D'acord, deixem-me enrere d'aquesta etapa, perquè ja hem vist que la que més... La que més jo donava... I anem a l'última, no? Anem a l'última, que és la més avorridota, o no? Sí, és la més curta. De fet, durant pocs dies és quan passa tota l'evolució, que és quan s'ha deixat... es deixa muntar, venen els dos o tres últims dies, que encara són al final dels vells, però que ja no ho perd, i ja torna a rebutjar-la a muntar un altre cop. I llavors he de dir que aquí sí que hi ha un canvi significatiu amb nosaltres, que el cos de la gossa, quan passa el gel... O sigui, gesti, o no gesti, o no quedi la concepció feta, el cos es prepara igual per gestar l'ambió, d'acord? I llavors, què? És un embaràs psicològic? No ho és, no sé, que tingui conseqüències. O sigui, el cos sempre... Cada gel que passa la gossa, el cos es prepara per ser fecundat, d'acord? O sigui, o no. Llavors, el que sol passa és que potser algunes gosses s'agraeixen una miqueta més i veiem que la mama, el que és el tip, creu una miqueta de llet. En principi, això... Que això passa una vegada que el x molt llarg no passa res. Si veiem que la nostra gossa es propensa això, sí que pot portar problemes, i aquí sí que estem parlant d'una solució que seria l'embaràs psicològic. I com s'ha d'actuar davant d'això? Aviam. Bueno, tenim diverses opcions, si no passen molt sovint, va ser un cop l'any o un cop cada dos anys, que no passa cada gel, podem mirar de canviar rutines. Canviar rutines a nivell de guardar jovines que li puguin crear una mica de carinyo, perquè el que fan és com fer de mare, agafen pelutges, o agafen la piloteta que de les que elles juguen més, i se les guarden i les cuiden i ningú s'hi pot acostar, i és com si fos el cadell. O events de repessió, vinculades de la fuels de tutllo, Excyi, examinedes qüestions de si no hai estat acapar amb la caometa, pel que pateu en els fotents i versatges d' Dimang chocolates o per nostre parody. Tant com si no tinguéssiu pensament i era demelodit el Mhm Noill, i t'haguessis d'acabar a Seeing the seen in le i remicar-ho damunt d'aquest robat myself. Passem quatre wartíforta deressants per anar al per Tomatoes i hunts. I després també poden portar alguna infecció. Passa, Rosé, no, no, perdó de tallir, però ja que estem parlant de tot això, ens quedem 3 minuts. Jo vull preguntar-te si hem d'esteralitzar o no els gossos i gosses. Mira, ja fas bé, perquè aquí anàvem. He dit que podíem canviar rutines, sinó l'opció que ens quedes veterinari. Una d'elles, són medicació per parar el temps, i la resta de la gent que no hi hagi gossos, i l'altra és l'esteralització, d'acord? A nivell d'esteralització, a veure. Jo no estic ni a favor ni en contra, però tampoc hi ha dades empíricos que diguin que l'esteralització sí és bona o dolenta. Depèn del cas, depèn de la gossa i les prioritats. Per tant, que de cara és diferent. No podem dir una cosa genèrica. Seria una decisió de cada part de la gent que no hi hagi gossos? Clar, jo el que aconsellos això és fer una valoració, ser molt objectiu, en llarg plàstic, pensar en les prioritats que tenim, i quina vida de portar aquesta gossa, i si realment convé o no convé. Jo el que sí que us poc digui és que molts veterinaris sí que ho aconsellen a nivell preventiu. Pel que dèiem, temes d'estrès, en la salut de gestació, el fet de no poder dir-ho en cadascun, perquè no poden... no poden dir-ho en cadascun, perquè no poden... manifestar el comportament sexual de manera natural, problemes de convivència... Bueno, jo no m'hi he trobat. En tinc una d'esterelitzada i una que no. Pot ser, és el que dèiem, depèn. Jo també penso que tornem al mateix, parlem de temes hormonals, i tallar els fucs hormonal tampoc ha de ser massa bo. Ja, però i les conseqüències pel gos o la gossa, quan s'esterelitza, quina són? Efectualment, s'engeixen, s'engeixen bastant, són gossos que ja tenen un sobrefès, encara que tinguin un control de la dieta, i... bueno, poc més. No veig massa més, però... Val, val, d'acord. S'esterelitza. S'estiu que hi ha gosses que, si són més esperades, doncs es relaxen, igual que el veig de caràcter. Però sí, però no es diu, es diu. Tot el que m'he trobat és es diu. No és una cosa que, com dius tu, que si empiri que hi hagi proves, hi hagi dades i dobles. No, no hi ha dades, no hi ha dades, no. Vull esterilitzar-se de coses molt bones, de fet, amb tot el tema de les protectores i dels gossos que l'han donat, la recomano en aquest sentit, si ara estem amb un gos de protectora que vagi esterilitzat per evitar problemes, però... El teu cas personal, jo ja intueixo la resposta, però tu tens les teves gosses esterilitzades? És el que deia, una sí i l'altra no. I la que està esterilitzada ho està perquè, de gran, va patir una infecció a la matriu bastant grossa, i la va anar bé de guiar. Doncs no tocava un altre. Rosé, volem deixar aquí moltíssimes gràcies, una setmana més, avui, sobre... molt interessant, eh? El tema dels cicles i dels elts, sobretot a les gosses. Per cert, que la setmana... Bueno, aquí dos setmanes, quan parlem, parlarem de l'Embaràs. Sí, l'Embaràs tot des del Coit, fins a les primeres setmanes de tenir els cadells, tot el procés. Molt bé, doncs, Rosé, moltíssimes gràcies. Que vagi bé, i que tinguis una bona setmana a Santà. Bona setmana a Santà. Adéu, a tarda. Adéu, que vagi bé. Bona tarda, us parlem. En general, segueix la fluïdesa les carreteres catalanes en aquesta segona fase de l'operació sortida amb la setmana a Santà. Servei català de trànsit, finarà. Que bona tarda. Bona tarda, doncs, en aquest moment... Estàvem que la ronda litoral, encara un accident, un camió concretament, que s'ha accidentat aquest migdia, a l'altura de la Barceloneta, talla un carril en sentit tritat i provoca 5 km de retenció. En aquesta mateixa via, a la V10, hi ha circulació lenta en el mateix tram, a l'altura de la Barceloneta, com deien, en sentit llibregat. També destacarem que hi ha circulació intensa a la Nacional 340, a l'altura del Vendrell, en uns 33 km, sobretot en sentit de Ragona, i que, com a conseqüència d'una petita llau que hi ha hagut aquesta tarda, a primera hora, a la C28, a altures del Port de la Bonaigua, se circula a través de pas alternatiu. De moment això és tot, molt bona tarda. El president de la Generalitat, Artur Masas, va reunir amb el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, en una trobada discreta, en la qual va explicar-li el contingut de la reunió que va mantenir amb el president del Govern central, Mariano Rajoy. Aquesta trobada entre Mas i Junqueras va ser hores abans, que es conegués la reunió de Rajoy amb Mas, que es va acordar flexibilitzar l'objectiu de déficit. El portaveu d'Esquerra, el Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, que ha rebalat aquest dijous, que els republicans coneixien la trobada entre els dos presidents, després i no abans, que tingués lloc. Per cert que tan convergència com Esquerra ha negat que la reunió entre Mas i Rajoy hagi escardat el pacte de governabilitat. A Catalunya deia que s'espera una ocupació talera del 80% de mitjana, entre demà i dilluns, unes dades semblants, a les de l'any passat tot i que la crisi ha fet escursar els dies de vacances. Les coordinacions de muntanya són les preferides. En ràdio Berga, Jaume Figuls. L'ocupació al Bergadà no arribarà al 100%, però les expectatives són prou bones a hotels, campings i cases d'agroturisme. El turisme rural registrarà un 90% d'ocupació als dies festius d'aquesta setmana Santa. És un bon percentatge, però comparant-ho amb 3 o 4 anys, hi ha hagut una forta de ballada ja que s'omplia tot. Les reserves es feien amb molta més intel·lació i les estades eren més llarges. Escolta'm Anna Niuvo, que és la majoria de les reserves de l'Associació d'Agroturisme del Bergadà. Hi ha arribat molts anys, el 100%, i les reserves es feien amb molta més intel·lació que els que es fan ara. No és motiu de queixa, perquè hi ha hagut una bona ocupació, però s'ha de tenir en compte que s'ha ocupat, perquè s'han fet ofertes últimament i s'han treballat preus. El perfil de turistes que faran estar del Bergadà són, principalment, famílies amb nens procedents de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ulésa de Montserrat celebra aquest dijous i vendre-se en una de les tradicions més antigues del municipi del Baix Llobregat, als misteris. Les cases d'Ules exposen figuretes que representen escenes de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús. Ulésa, ràdio, Eduard Samartí. La setmana Santa Ulesana viu aquest dijous i vendre-se en els dos dies més intensos. Passió al margen, umbrosos Ulesans i Ulesanes, uns per tradició i altres per fer. Es vol que, en el manteniment, d'una de les tradicions més antigues del municipi, diverses cases i edificis del poble acullen els misteris. L'exposició d'imatges talles de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús, que des del segle XVI es venen a Ulésa, i ho fan guarnines amb flors, siris i grillats. Unes plantes que, des de fa mesos, es cultiven en la més absoluta foscor, per garantir que, a partir d'aquest mateix dijous, lluiran el seu blanc més característic. Saraballs és president del col·lectiu Misteri Ulesa. És una tradició molt antiga, que ha sigut tant com la passió, que no era tan coneguda. I són unes imatges que representen la vida, la passió i la mort de Jesucrís. Per donar conèixer aquesta tradició més enllà d'Ulesa, el col·lectiu ha creat Anguany, la web Misteri Ulesa, puncat. On tot visitant, pot descobrir aquesta centenària de tradició ulesana. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. En futbol es disputa en partits de la Trantena Jornada, el grup cinquè de tercera divisió. El grup segon de segona ve, després de guanyar el camp del Baracaldo, per zero, un emgol de catxo. D'altra banda, el Barça Potabet ha tancat el fitxatge, del jove porter del Villarreal B, d'Adrià Hurtolà, de 19 anys. Amb bàsquet, l'entrenador del Barça Riga, el Xavi Pascual, ha reconegut que la baixa de l'Elèpid Michael, però el que queda tan porada, és un cop dur. Però que encara és d'hora per buscar-ho. El Barça potabet ha tancat el fitxatge. El Barça potabet ha tancat el fitxatge. Que encara és d'hora per buscar-li substitut. És un cop dur, sense dubte. És un cop que hem d'encaixar tots bé. Per un cantó hi ha tota la part personal, que és lògicament la part d'afectiva, la part del cor, del que et sap greu, que un jugador com una persona pugui estar vivint una situació com aquesta, i que tingui en aquest moment que deixar-nos. Anem vol a dos quarts de ser de la tarda, d'aquí a mitja hora, l'esportiu Castell de Fels, re pel Castro Hordiales de Cantàbria, en partit de la divisió d'onor femenina. Si el Castell de Fels no guanya, pot d'hiadeu a la categoria. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Jord. Bona tarda, són les 6 i 5. De quina hora se celebrarà el ple municipal? Correspondent al mes de març, l'hora de la línia constat de 7 punts, i un dels més destacats és l'acceptació de l'ajut atorcat per la Generalitat pel funcionament de les escoles braçols municipals pel curs 2010-2011, a fa dos cursos. A més, demés debatrà una emoció del grup d'iniciativa a favor de la prevenció de residus, la reivindicació del sistema de devolució, dipòsit i retorn i la reclamació d'un preu just a ECOMVS per atribuir la recollida selectiva. El ple estancarà amb el torn de preus i preguntes per part de regidors i regidors del públic. La sessió començarà a la set de la tarda a la sala de plens de l'Ajuntament. I a Sant Just les pastitaries ja porten dies treballant de valent per tenir enllestides les mones de Pasqua per fer dissenys i receptes originals que agradin a tothom. Tot i que el dia de més moviment i de més venda serà dilluns, els elements ja han començat a vendre mones. Aquest any, però, les vendes van una mica més fluixes, sobretot a causa de la crisi, a banda de la xocolata. La protagonista de la mona és la figura. Aquest any, les estrelles són la Pepe Pic, els Angriberts i tot el que tingui a veure amb el Barça. Les pastitaries ja estan fent res i les perdilluns. Sobretot pel que fa a les mones de xocolata. I acabem aquest vullet explicant-vos que dilluns es canviarà la senyera de la penya del Moro, el fred, el vent i la pluja dels últims mesos. L'han anat fent malbé i per això a membres de Sant Just per la independència pujaran dilluns de Pasqua a la tarda per renovar el dret de la senyera. A mesura que se n'aturaran més una persona havia avisat del seu mal estat. La senyera que hi ha ara, recordem, que és la que es va instal·lar l'11 de setembre, la tercera després que robessin la casa penjada per Sant Joan. L'acte de dilluns no serà una pujada institucional. Tot i això a tothom qui vulgui, si pot avuntar. I el punt de trobada és la 6 de la tarda de dilluns a la cadena, a l'accés al parc de Gollserola per la Plana Vellsoleig. I de moment això és tot més informació a partir de la set, els senjors notícies. I de moment això és tot més informació a partir de la set, els senjors notícies. I de moment això és tot més informació a partir de la set. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure algun d'aquests grus més de casa, moltes oportunitats, molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. La penya del Morro és un programa de ràdio que fa una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, bandes conorats, fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Fem un cara que ara no és de segon d'això, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim les tecnologies, videijocs, llibres... Instrumental ¡Adiotes Ver! ¡Durante, 8.1! ¡Adiotes Ver! ¡Durante, 8.1! Si si, 10 de la tarda benvinguts a la segona hora de La Penya del Morro! Cristina, estem tranquils avui a la ràdio. La gent està com... mig festa, mig no és festa, en altres se n'estan fent programa. I atenció, perquè a continuació, m'agradaria que escoltéssiu atentament això. És home de mà, no sabeu on va, no l'espanta. Llambs, troncs, tempestes, tio, el mal tiempo bueno a cara i riu en carcajades, mentre sentim-se a la mar. Ells són tremendament té i ja porten 10 anys els escenaris i celebraran aquesta fita entre altres. I ara, a l'esquadra, els escenaris han de fer una feina de l'esquadra. I ara, a l'esquadra, els escenaris han de fer una feina de l'esquadra. I celebraran aquesta fita entre altres, la setmana que ve a Barcelona, a la sala a Polo. Són David, i per parlar-nos del grup i de tot plegat, tenim el Dani Rifà, que és el seu cantant, el telèfon. Dani, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. L'he vingut al programa. Abans de res, enhorabona, per aquests 10 anys, perquè avui dia he celebrat 10 anys en alguna cosa. I, a més, amb el tema de la música, sembla molt difícil. Com ho hau fet vosaltres? Amb molta passió. Molta passió i ganes. També creiem que ja és una manera de viure. De fet, des de l'any 2003, que va sortir el vostre primer disc, tremendament, després, 4 dies més, més de 1.000 concerts d'Unido, no? Tens que porteu animant, m'imagino que ha de les festes majores a tot arreu. Com valoraríeu aquests 10 anys per la gent que no us conegui? Com us presentaríeu vosaltres? Bé, oi, tremendament, que va néixer així una mica del casualitat, un viatge de búsqueda personal que vaig fer a Sud-Amèrica el 2002, i, al final, això, al cap del 2003, acabava... O sigui, vas marxar a trobar-te una mica. Exacte. I et vas acabar trobant o no? Jo crec que alguna cosa ho he trobat. Llavors, vaig començar això, un viatge personal, i t'heu com un diari de viatge que el vaig anar musicant. I això va acabar sent el primer diari, tremendament. Llavors, durant 6 anys, ja ha sigut molt nòmode. No he estat quiet en un lloc, agafava músics d'aquí, agafava músics d'allà, gravava en món disc, gravava amb temes d'aquí i temes d'allà. I ara, des de fa 4 anys, que estem com una banda, ja, som... Saps? Som 4 músics fixos fatems i, pel dia de l'apolo, serem 6. De fet, durant aquests anys, heu tingut la col·laboració de músics com el Joan Garriga, el Pemí Fortuny, el Cris Juanico, o gossos. En quin sentit han col·laborat aquests... Aquests artistes de casa nostra, amb vosaltres? Doncs de diverses maneres. En Cris Juanico, ja t'ho diré, el primer disc, em van ajudar ells a gravar-ho, o sigui, a nivell tècnic. Mm-hm. I llavors, a part, en Cris, és el sagell discotràfic, és el seu, amb el que traiem els discos. I llavors, en Temi, els gossos, bueno, part de Cemix, que ens han ajudat molt, havien fet uns concerts que deien tremendament acompanyadors, que venien ells i feien cançons seves i cançons nostres. Vostè també feien de banda, i ells cantaven també col·laboràvem de temes nostres. A més, aquesta gira, que esteu ara fent pels 10 anys, coincideix amb el vostre últim treball, que és el Punto, que això és curiós, perquè és un disc llibre de receptes, que, per exemple, llegint els títols de les cançons, tu agafes la cançó, Gaspachito, Pada Pajés, l'escatxorretat, Canalons a la mare, Pollastre amb salsafins. Què és això, ben bé? Doncs són receptes, són receptes, com el seu títol l'indica. Sí, sí, però... Nosaltres vam... El disc anterior aquest, que es deia Soñar Bien Despierto, un amic que es va posar a fer el Gaspachito, una estrofa de com fer un Gaspachito. És una cançó d'estiu, d'un estiu que vam passar meravellós, i el Gaspachito, evidentment, és molt important, el distiu. I una vegada es troba i de la recepta el Gaspachito. Vam dir, sí, perquè no vam un disc de cuina, i vam fer un disc de cuina. Llavors vam entrevistar 7 cuiners, un somèlier, un forner, un carnicet i la meva mare, i tots ens vam passar una recepta, i les hem musicat, nosaltres. I la intenció, una mica, quina seria fer com un tipus de viatge o transmetre aquesta gastronomia a les persones que senten les cançons? Sí, bueno, una mica... El disc està pensat, o sigui, vam entrevistar la gent, i ens vam passar una mica la recepta, i vam parlar de coses de la vida. Llavors, cada plat li hem donat una mica la personalitat de cada persona. La seva esperala, els que ens va dir, no només la recepta en sí, sinó el salero que ell hi posa, les seves paraules, la manera d'expressar-se de cadascú. Per exemple, la cançó del vi, perquè, a més, la majoria de cançons tenen una intro, que a mi això m'ha agradat molt, que expliquen coses. Com vaig emplar aquest tema? Per mi, un vi és un producte especial, les condenatura, conduït per l'home, que porta sabors, i que està fet a partir d'experiències vitals, d'interpretacions, a partir de la natura, de les interpretacions del clima, de l'aspecte del que pot ser l'intervenció de l'home des de les ordines, primedat, o de les exigències del mercat, amb molts colors, amb moltes intencions, i amb molts discursos diversos, amb agudes dispersos i amb agudes diversions. Amb una besant forta d'aliment, una besant forta de costumisme, i una besant forta de cultura. On va néixer la idea, Dani, de posar aquestes intros de les cançons explicant el que després s'explica la cançó, no? Això són les entrevistes que van fer els cuiners. Vam anar a cada lloc, ens van explicar el seu plat, i els vam gravar, llavors són els fragments de les gravacions. Abans de fer aquestes entrevistes i gravar-ho, ja teniau en ment posar-ho a cada cançó del disc, o va sortir després a... Van anar a fer les entrevistes, i a partir de les entrevistes van muntar el tema. No estava previst, o el que faríem. Josep Roca, per exemple, no... Clar, jo va dir que una recepta no te la puc passar d'alvir, perquè jo no... Aquest era el Josep Roca, del Sergi Aragán Roca. Sí, sí. I em va semblar molt interessant com a xerri li vaig dir, va, no t'entrevist tu, i després veiem si hi ha alguna cosa, però interessant, que evidentment estava seguríssim, que és molt interessant. I llavors, a partir d'aquí, vam fer el tema. Aquest no és una recepta, aquest és un tema per acabar de rodonir el disc, perquè un bon vi sempre va bé per acompanyar un bon menjar. I qualsevol cançó i qualsevol música és bona al costat d'un bon vi, o no? També, també, tot ajuda. Tota ajuda. Bona companyia, bona música, bon vi, bon menjar... Home, jo no us conec personalment, però teniu pinta de passar-vos-ho bé, vosaltres. I sobretot tu. De gaudir de la vida. La pinta que em veus per telèfon, no? Sí, de gaudir de la vida. Ja, l'aire, les cançons... Em sembla que serà una bona festa, la que es viurà a la Polo, perquè, a més, no esteu sols la setmana que ve, no? Sí, exactament. En uns altres, que també els diràs de divertir-se. Venen les oques gràcies, que s'ho diran foc, i després nosaltres, i a més a més, vindran en Joan Garriga, de la Troba Confú, el que col·laboraven aquest tema del vi, també. Vindran a la Caral Laod, de poques luces, que també canten l'esquetxerrotat, els diàpols rapcriu, que són un grup de rapero, i ens fusionem tots, una mica. Estem tocant una rumba i de cop rapegen ells. Jo et volia preguntar que en aquests moments tan complicats que estem vivint, que ens arriben inputs negatius a tot arreu, les notícies, els diaris... Tu veuràs que, per exemple, en aquest sentit, la rumba que també toqueu i canteu, és un bon entit, perquè és un tipus de música que... Escolta, l'accent, i et comencen ja a ballar al costat. Marta Té i tot, sí, sí. Nosaltres veiem el que intentem sempre una mica, que és donar ritmes alegres per al cos, i lletres uniques reflexives, no? Que avui dia ens agrada el caixondé, oi dit tonteries i jocs de paraules, però també hi ha coses que s'han de reflexionar, dia a dia, no? Per cert, ja que estem parlant de menjar-hi tot plegat, el teu plat preferit, quin és? Uuuh, que difícil. Ho dic perquè, clar, aquí hi ha tot, tortilliters de camarones. És del disc o del meu plat preferit de la... Jo t'ho preguntava en general, però, si vols, del disc també, perquè també hi ha el pa de pagès, cuït, bizcocho, pa torpes, eh, que també és clar, està bé. Home, a mi m'agrada molt el magret d'Ànec per dir-te alguna cosa, ara, però això no hi és en el disc. El disc el vam fer una mica més de... Més cuina de casa, diguem, tradicional, no m'ho... Ens ho vam estar plantejant, si hi havíem quins cuiners entrevistàvem, i no era la idea de fer un disc així d'alta cosina, no? És un disc que la gent a casa et poses el disc, i a uns canalons els pots fer, un pastís, un biscocho pa torpes i coses senzilles de fe i barates. Clar, si vols fer un escatxarrotat, també et posa la cançó, no? I vas fent l'escatxarrotat. Jo crec que jo, amb els coneixements de cuina, es pot fer. I també hem posat una adreça al puntoarrobertremendament.com, que el que ens tingui algun dubte ens pot consultar, i el d'arrivem en el cuinem qüestió, ens cliquem nosaltres, sí. Clar, perquè tu deus haver après molt, o ja ho sabies, tots aquests coneixements culinaris? A mi m'agrada molt cuinar, ja fa temps, i experimentar i provar coses. És una mica com la música, també. Comences amb una base, i vas provant coses, i proves un ingrés i dius, no m'ha quedat bé, això no queda bé. Sí, perquè, a més, que hi ha rumba, hi ha rap, que hem escoltat el començament, ho dic, escolta, et toques una mica tots els pals. Sí, sí, ho hem provat. I, a més, Jordi, només fa música, perquè també tenen alguns vídeos fets. Sí, també. No és així? Ja he fet algun videoclip d'aquest darrer últim disc vostre, o teniu algun videogravat, o teniu pensat fer alguna cosa? De l'últim vídeo tenim el trenem de Tiramisu, que és un defensor del disc, que hem fet un videoclip. Que apareix un cuiner, no? Sí, som nosaltres cuinants, bàsicament. És com cuiners, som nosaltres cuinants. I el rodatge del videoclip, com va anar? Perquè, clar, a tothom després s'havia de menjar, no? Clar, no, la veritat és que aquest dia no ens va quedar el disc. Aquest dia no ens va quedar el Tiramisu fet. Com que anàvem fent tomes, ara tenia massa mareta, o no sé què. O sigui que al final va quedar una pasta allò, que no hi... Sí, però sí que el vam fer en el mateix escenari d'on hem fet el videoclip, que és a Barcelona Reiki, que han col·laborat en el disc, també, en el Parc Pagès. Quan vam fer la presentació del disc de cuiner, que vam fer d'agustacions dels plats, vam anar a cuinar allà el Tiramisu, el Petito i tot això. Els vostres bolos i concerts també cuineu en directe del de l'escenari? O sigui, ja seria massa, no clarament? En alguns ho hem fet de cuinar i que la gent venia d'agostar aquest dègue, va fer l'antiga fàbrica de l'Adam, va venir un petit salsetes, que va fer una esquetxa rotat, que era una onna, llegant allà fora, i la gent havia hagut una verdura. Si no havies una verdura, no podies entrar al recinte. Ah... Amb la verdura vam fer un escuduli, el que va sobrar ho van portar al vent dels aliments. Que de fet, sí, va fantàstic. Si algú es pregunta què és l'esquetxa rotat, doncs és això. Les codelles, un bol, no a mena morelles, que on es dipositava, unes llasques de pa torrat o sec, i es sobrevàven a parar els ingredients, que podien ser ingredients caldosos, o ingredients, per exemple, salsats, ingredients amb salsa. Això a l'època de Diabala era molt corrent. Troca que anava per allà dintre. Posa-hi fes codelles. Tots els països del món fan molt il·loia. Tots els països del món de diferent manera i gràcia. I que es escudella et diu, o bé, que et xeruda? O escetxa rotat? Potser pensava que sí, tipo... Jo veia aquí a una rumba catalana, allò, allò, escetxa rotat, allò. Allò, escetxa rotat, allò. Allò, escetxa rotat, allò. Allò, escetxa rotat, allò. Allò, escetxa rotat, allò. Allò, escetxa rotat, allò. Allò, escetxa rotat, a... És bo, escudella de la diversitat, no? L'escacharotat. Eh, l'escacharotat. Aquí, al cuiner, ja us va dir que aquí veia una rumba catalana. Ens van donar les trivilles ja, l'endió. Sí, sí, és fantàstic. Doncs, escolta, Dani, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. La setmana que ve, divendres 5 d'abril, a la sala Apolo, eh? A les 8 de vespre. A les 8 obren portes, les quarts de nautes, Gràcies, i les quarts de 10, tremendament. I, a més, també, el 25 de maig, l'una del migdia, el centre cívic de Baivitriera. Afecte, mira, que són ja els últims bolos d'aquesta gira que heu fet per aquests 10 anys de tremendament. Enhorabona, i, per cert, també n'acordes que hi ha una pàgina web, que és tremendamente.com, on la gent pot descarregar-se i també ha escoltat totes les cançons del disc gratuït. De moment es poden escoltar, descarregar no encara, però es pot escoltar tot però descarregar de moment no està molt bé. Avui en dia ja saps que tot el que sona per a la xarxa amb un programa d'aquests de grau... De convertir i agafar, sí, sí, sí, sí, correcte. Però, a totes formes, si algú vol, tremendamente.com, a més, amb una web molt xula, que l'has fet tot tu amar, una mica. Sí, no l'he fet jo, però és l'ample dels de Call of War que treballen molt bé. Moltes gràcies, que vagi bé al concert, que no era bona per aquests 10 anys de tremendamente. Bona tarda, gràcies.Bona tarda. Bona tarda. Ho sento, la gallina i l'allegum al inici. Tot seguit a uns calits i verdures. Primer les més dures. Després les més toves. Després l'arròs. Els fideus. I, al final, la botifarra. Que comenci la farra! L'esqueixar ha arrotat. L'esqueixar ha arrotat. L'escudella. Ve de la gent que passa'n en contra de la cosquera. L'esqueixar ha arrotat. L'esqueixar ha arrotat. Ah, l'esqueixar ha arrotat. L'escudella de la diversitat. Aquests són els tremendament... Mira, jo sincerament no els coneixia, i el grup a l'Apenya del Morro, que tenen molta energia, molta vitalitat... I molta ritme. I que, a més a més, el seu director deus espectacular. 6 i 26 de la tarda continuem a l'Apenya del Morro i canviem completament de tema... Perquè, a continuació, com ja vam començar, a parlar la setmana passada amb el Sergi Arrada, que és el nostre especialista en festivals cinematogràfics, parlem de l'Atlàntida Film Festival, el primer festival on-line, i que es pot veure a través de la plataforma Filming.com. No sé si tenim el Sergi. Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, Sergi. Bona tarda. A veure, com ha anat aquesta setmana? Perquè ja s'ha estrenat, ja ha començat el festival, que, com diem, és el primer festival que es fa l'estat espanyol a través d'Internet i on-line, on la gent pot veure les pel·lícules que li donin la gana amb diferents bonos, que jo vau comentar la setmana passada. Quines pel·lícules has vist últimament, Sergi? Doncs, primer, una petita puntualització. El portal és Filming.com. Ah, perdona, Filming.com. Jo veig Filming.com. D'acord. Sí. Queda dit, queda dit. Quines són les pel·lícules que has vist últimament, Sergi? Bé, doncs, bueno, vaig començar veient les pel·lícules d'inauguració del festival, una parca de secció, que ja vam explicar la setmana passada, que hi ha dos. La pel·lícula d'inauguració de la secció... oficial era Posternebres Lux. Posternebres Lux. Sí, del mexicà Carlos Raygadas, que es va poder veure una sessió especial al festival de Sitges aquest any, que jo no vaig poder veure perquè vaig preferir veure la pel·lícula sorpresa, no? I també es va veure la Festival de Cans, que va guanyar el premi al millor director. I, bueno, la veritat, me n'alegro molt de no veure la vis al festival de Sitges. Ah, sí? No et va agradar gaire, veig. És que la vam programar l'últim dia, com a les 8 de tarda, una cosa així. I jo crec que jo la veig al festival de Sitges i directament moro. Com a última pel·lícula del festival, però per què? Perquè era una pel·lícula que no et va agradar, perquè no estava a altura. Què passa? Eh... És una pel·lícula bastant especial. No sé si coneixeu el director Carlos Raygadas, que les seves pel·lícules no són fàcils de veure. I aquí, clar, si a mi per separat les pel·lícules crítiques, crítiques, aquestes que no deixen molt la del que passa... A mi m'agraden, a mi m'agraden. Per un altre cantó, les pel·lícules aquestes que van veure com creix la hierba, també m'agraden. És que tot també és raro, dones. Però, clar, quan una pel·lícula és crítica... I a més, és de... Si veus com creix la hierba... Si la hierba no s'entén reia, no? I dura dos hores la pel·lícula. Déu-n'hi-do. Jo és que pel títol ja he pensat, uf, pues, tenebres looks. De fet, aquest és un del risc que es corre en aquest festival, no? Recordé que són pel·lícules que no troben distribuidora i que, per tant, no es poden veure els cinemes convencionals, Sergi. Sí, les anteriors pel·lícules d'aquest director s'han estrenat a Espanya, eh? Jo suposo que aquesta pel·lícula d'aquí uns mesos segur que també s'ha acabat estrenant, té els seus seguidors. Jo he vist un parell de pel·lícules seves més, però... Per exemple, aquest acongruïdament de les pel·lícules looks... De què tracta, de què va, o sigui, què passa? No sé, encara que no tingui cap sentit, què es veu, què surt? Doncs... Ara no hi ha l'argument, què surt? Clar, és que un argument és complicat. És una família mexicana que viu com a la muntanya, però que amb els seus gossos, els seus animals i tal, de tant en tant apareix com un matxocabrio per allà, i també s'intercalen amb escenes... que és com... bueno... Santàniques? No, una família amb més looks i tal, després una escena com en un quarto escur que hi ha en intercamís de parelles, i estan cardant allà. Molt rara. Perdona, Jordi, en principi s'hauria de terror o de quin gènere? No, no, és... drama. No, però pel que tu dius és d'aquelles pel·lícules que estaràs parant tot d'estona, ara ho entendré. Ara m'ho explicaran, ara vindré aquí tot el que ho unirà. Passen 10 minuts, passen 20 minuts, passen una hora, hora i mitja, acaba la pel·lícula i tant vas del cine, on aquest cas, com que estàs a cràtiga veient la pel·lícula, on hagis d'anar, i encara no saps i no te n'has explicat què ha passat. Era així, Sergi? Sí, una mica. Vaig haver, després de consultar per internet, jo, bueno, a veure, m'ha quedat volant tarant, m'ha quedat la pel·lícula, no? Això és fatal, això és fatal, això és fatal. En fi, d'aquesta és la primera pel·lícula que comentem, post-tenebres, looks. La següent pel·lícula, Sergi, espero que ja tingui una mica més de... que sigui que s'entengui una mica més, la que ens comentis. Sí, sí. L'altra pel·lícula de secció Atlas, que són com perles d'altres festivals i tal, també hi havia pel·lícula d'inauguració, era The Wee and The Eye, vale? Sí. Els nosaltres i el jo, no? Sí. Del Michel Bondry, que l'havíem introduït una miqueta la setmana passada. Sí, persona, què té, aquesta pel·lícula? Què va? Aquesta sí que m'ha agradat. És l'últim dia d'escola a un institut com d'Albrón, sobre una cosa així, i és el viatge de tornada en el bus de Mogollón d'alumnes. Sí. Fins a casa. La pel·lícula és a dins de l'autobús, tornant a casa a tots els alumnes. Sí, i és del microcosmos que tenen allà dins de l'autobús, i hi ha una noia que feia com tres mesos que no venia a l'institut, que sobta apareixen a l'autobús que es puja allà, no se sap què hauria de fer. Què ha passat? Estan els que estic amb els més petits, no sé què tal, una noia que és el seu universari, que està preparant com la seva festa, i hi ha com un microcosmos allà a l'autobús, mentre tornant cap a casa la gent va baixant, no sé què tal, cada cop queden més menys a l'autobús, i també es van llegir imatges de coses fora, de plens de flashbacks i coses així, o coses que podrien passar en un futur. Bé, com a mínim, si t'agrada l'argument, no m'apinta bé, després de veure com es realitza tot plegat. És una pel·lícula molt fresca. De fet, els sectors són no professionals, i es viuen igual que la realitat, els germans, els que fan de germans són germans en veritat, es viuen igual, sí, sí, sí. Això es porta molt, també vaig veure l'altre dia una obra de teatre, Sòmnic, que feien a la seca, i que era una adaptació lliure... Lliure, no, però una versió del somni d'un art d'estiu, de William Shakespeare, i els actors es deien ells també iguals. O sigui que... Algú pilot de televisió, Sergi, també passa això, que tots es diuen com es diuen en veritat. Bé, doncs aquesta pel·lícula, The Week and the Eye, més pèl·l·lis que hagis vist últimament, Sergi, aquí a l'Atlantida Film Festival, que estem comandant amb el Sergi des de setmana passada, i ho farem cada dijous per parlar d'aquest primer festival on-line, que es fa a Filming.es, no? Sí, a Filming.es. Que si volen, poden agafar un abonament per 20 euros, i poden veure com 34 pel·lícules. Sí, que tu... M'ha dit un osallà que he descomptat el Dolbisurra un dia per veure-ho amb l'ordinador, no? Clar, l'Atlantida en casa és el hashtag que la gent que s'agafi l'abonament, i després ho puja a Twitter o a Facebook o a lo que sigui, i li pot tocar un abonament gratuït de tot un any. Ah, i la gent em veia la vida de fotografies, de com segueix el festival, que, de fet, no m'hi he fixat, però tu segur que ja has fet algun tuit... Jo he fet algun tuit, però encara no he pujat fotos ni res, perquè, bueno... Estàs esperant, eh? Estàs esperant. Sí, el home Sajnamam està d'acord. Home, si està bé, tens punts, Sergi, tens punts, tens punts. Més pel·lícules. Més pel·lícules. Una pel·lícula espanyola, que també està pendent de distribució, que és dirigida per dos membres del grup de música Manos de Topo. Mira, jo també n'hi hem parlat amb de Manos de Topo, que actúen aquestes setmanes a Barcelona. Ens sona la Cala Salàpol, no em vull equivocar, però ara que són aquells grups que parlen així d'aquesta manera, no? Sí, que sembla que estigui plorant. I la pel·lícula que han dirigit també parlen així tota l'estona? No, no, no. L'han dirigit dos membres del grup. Diu Jor-Los Memories, i és una pel·lícula que, a priori, o sigui, ja és l'argomèndia, et sembla molt interessant, després la pel·lícula no està massa aconseguida. No vols que dura molt poc, dura una mica més d'una hora. Home, això, com a crítica, no? No vols que dura poc. Home, si és dolenta, no? És interessant, eh? A mi no em sembla tan poc dolenta, però fa un temps un dels membres va crear una web que es deia també Jor-Los Memories, que es encarregava de la gent que trobava cintes de superbuits en plan que no eren seves, que almenys anaven a un mercadí i es compraven una càmera segona a mà i es trobaven una cinta allà dintre, o coses d'aquestes que jo què sé. La vida dels altres, no? Una mica. Que anava a saltar a Los Encantes i trobava cintes. La gent podia mandar allà les cintes que trobaven que no eren seves, ells les arreglaven, les pujaven a internet, i la gent els podia veure i podia dir, jo conec aquest casor en el vídeo, o això està gravat a prop de Casaméva, i buscaven els propietaris d'aquestes cintes i se'ls hi tornava. Ah, molt bé, molt bé. I quina feinada, també, no? Sí, sí, una feinada grossa. Clar, perquè tu busca, busca, busca. Doncs sota aquesta web, després hem fet l'argument d'una pel·lícula, i és que resulta que el creador de la web té un accident de cotxe i per la memòria. I, bueno, la seva nòvia l'ajuda molt, perquè no s'acorda de la seva nòvia, i m'endem com tot un drama, i juguen una mica de la ficció dels altres, si vol fer la seva realitat, i fa com una cinta de records, que no són seus, per tenir records. Sí, sí, no, no, és curiós, curiós. El que passa és que la idea és bona, i el resultat no t'ha quedat convenciment. No, que era una mica... no, a mi no em va acabar d'enganxar. Sergi, tenim temps per un parell de pel·lícules més. Per què quan te n'has vist aquesta última setmana? Portes el compte, o no? Encara no he vist moltes. Tenia la sort que hi havia diverses que hi havia vist a l'altre festival. Ho dic perquè tu, com que tu... És que una cosa així és que et coneixem, que ets un malalt, i que veus 6 o 7 cada dia, com a mínim, però aquí tu et penses més en calma, no? Sí, perquè com que veus a caixa, ja no és en plan... Si tens 10 dies, aquí tens un mes. També tu pots prendre més tranquil·lament. Clar, és veritat. També tenia la sort que hi havia 4 o 5 pel·lícules que ja les havia vist. Tens alguna pel·lícula d'aquestes que hi hagis vist i que també hi estigui a l'Atlàntida Film Festival? Bueno, ja vam parlar també la setmana passada del Bilóco Erasmus. Sí, és veritat. Que la vam passar després al Casal de Joves. Que la Jove de Quedas en just, la proyecció de Bilóco Erasmus... Hem tingut un petit problema. Ai, què va passar? No, perquè amb el sexe hem tingut problemes, i no podem convidar la gent als nostres aces d'arribaments. Doncs jo rebo invitacions. Però és de següent. No ho sé, però alguna se'n rebut. Aquesta setmana hem tingut problemes. Vem ser un canvi de dia, de dissabte i d'endres, i molta gent no es va encar. Bé, problemes de comunicació. No, suposo que vas saber greu, perquè em sembla que venien l'autor i tot, no? Sí, sí, sí. El protagonista i un dels guionistes, que és el Mirac Alcarab, va venir allà, també va muntar quadres que surten a la pel·lícula, va vendre setmanretes que també surten a la pel·lícula. Bé, m'ha quedat molt familiar tot, no? Sí. Bé, Sergi, tens alguna pel·lícula més o deixem aquí, avui? Bueno, nombra 3 o 4, que ja van veure... Bueno, podem nombra una, que no la vaig veure així, que ja l'havia vist a mi prèviament, que a mi em va agradar molt. Perfeccents. Perfeccents. Està protagonitzada per l'Iguan McGregor, i és una pel·lícula anglèsa, i l'Eva Green. És curiós que aquesta pel·lícula, per exemple, amb l'Iguan McGregor i l'Eva Green, que són coneguts, no trobin una distribuidora i s'estrènia aquí, no? Bueno, la pel·lícula de fet és del 2011. I... És una mica espacial el seu argument, eh? Recorda molt l'ensenyó de la Federa de Saramago. Sí, eh, amb un gran llibre, i la pel·lícula... Bé, clar, si és l'ajuda al llibre, ja sempre passa el mateix, no? Que es queda a mitges, però que també va sobre la gent que de cop i volta es queda a cega sense motiu aparent, i hi ha una persona que hi veu o com va? Aquí donen més a sacos. I, paulatinament, tota la població mundial va perdent els seus sentits. Tot els sentits, eh? Sí, sí, sí, sí. Crec que comencen per la huida, després el gust, el tacte... La vista, eh? La vista és l'últim. Un mal rotllo, eh? No, però... Ho presenten també amb una parella que es coneixen, justament, un ex cuiner, i es coneixen, justament, quan comença a passar tot això i s'enamoren, i és... Encara que la pel·lícula és una mica trista, et presenta molt la capacitat que té la humanitat. Sí. Sergi, perdona, és que ara t'escoltem una mica diferent. Has canviat el telèfon o la posició o alguna cosa? Ara millor? Sí, ara millor. I llavors què expliques? Deies que l'éssaro humà com la capacitat d'adaptació que té el medi o què? Sí, sí, sí. I de sobreposar-se a tot. O sigui, esperar el gust. Vale. El principi és com tot un drama, però la mica en mica supera, no? I després el tacte. Després l'olfacte, no sé... És una mica com la vida mateixa, no? Quan reben cops d'ús a la nostra vida, també en reposem poc a poc, i mira, ho acabes acceptant i t'adapta, si no? Exacte. I també doncs... Malament. El punt de vista d'aquesta parella, que s'acaben de conèixer, i van arreglant tot, a mesura que passa, fins que finalment ja han perdut la vista, i és com... ja ni es veuen. Com es diu aquesta pel·lícula? Perfect Sense. Perfect Sense, això. Té bona pinta. Doncs Sergi, amb aquesta última recomanació, que per cert, algú ha de tot plegat, és que el Sergi ens explica aquestes pel·lícules, i aquestes pel·lícules es podem veure aquesta nit, si volem, perquè, a través d'aquesta plataforma, film imponès, podem veure aquest primer festival on-line que es fa a l'Estat, i que és la tercera edició, ja, de l'Atlàntida Film Festival. Sergi, moltíssimes gràcies, i la setmana que ve, parlem una mica més. Et sembla?Molt bé. Que vagi bé. I Cristina, nosaltres havíem de parlar i de rebre a l'Arnau Cònsul, que fa la secció de llibres, però atenció, perquè... no ha pregut. Serà que un omni l'ha abduit? Serà que... No, és la mena santa i s'ha oblidat que té secció a la penya del morru? A mi no em fa tanta gràcia, això, ja. Bé, en fi, ara el trucarem, i sabrem la veritat de tots plegats. No sé quin llibre també ens volia recomanar, però... Home, per setmana s'entena que necessitem un llibre, no? La bíblia. Bé, ara parlem... Una altra parella, ja, ja, ja. Tens entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Smooth Jazz De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Radio Tespel Durant de 8.1 Radio Tespel Durant de 8.1 3.45 de la tarda, Cristina. Sembla que hem trobat l'Ernau. Bona tarda. T'havies oblidat a la secció, digues la veritat. No, perquè estic comprant pintura. Estàs comprant pintura? M'enganxes comprant pintura, aquí, en mig d'una botiga, decidint si massilla, no massilla, aquestes coses. L'última hora, clar, tens una pot de pintura i aprofitaré el pobill o d'aquest i no. Ja veiem que no t'havies oblidat. No t'havies oblidat gens que estàs a una tenda a pinturar. M'ha dit que em trucaran. M'ha sent rundant per la massilla, però ja està. Jo deia que sí, de massilla. Per cert, hi ha molta gent que aprofita la setmana santa i aquests dies de festa, per molts, per fer reformes al pis i fer coses d'aquest tipus. Jo crec que hi ha dos tipus. La gent que se'n va, la cansa, o el pis de la costa o la casa de la muntanya, i la gent que domina, saps què? Va a pintar l'habitació que fa set anys. Això passa molt, passa molt. Ja veiem que tu ets de l'altra classe de persones. Avui ens proposaràs llibres de bricolatge, per què veig? Sí, sí, sí. A veure, aquí al final sí, no? Hi ha un llibre de bricolatge, perquè a la botiga on estàs tenen llibre o no? Perquè, per exemple, les grans empreses i botigues majoristes no, els paus, l'Eloi Merlin, sempre tenen com un catàleg de coses, no? Que clar, jo... Aquí els catàlegs són tots de pantones, el que veig. Ah, pantó. O sigui, hi ha molt de color. Sí, que és un llibre interessant, eh. Tu agafes un pantó, no és allò que dius. Taronja més o menys groc. No, no, no, no. Té 0,28. D'acord. Que de fet, si a l'APM, alguna pregunta més, a TV3 pregunten la televisió i escultura, jo et pregunto, aquests catàlegs són literatura. Bueno, en un temps de literatura especial, jo més que literatura em diria... bé. Catàleg, clar. Escolta, Arnau, no vull protagar-hi, però... Pel tema d'avui, clar, no sé si tenies pensada algun tipus de... Sí, sí, sí, sí. Avui climent. Avui climent? Sí, sí, perquè de fet és un tema que... No m'has preguntat més d'aquests altres dies, però jo recordo un dia que vam tenir una interessant discussió sobre els noms papals. Noms... Noms fàtals? Recorda-m'ho, que ara no hi caig. Els noms dels papes, no? Ah, els noms papals. Perdó, avi entés fàtals, avi entés. Els noms papals. No, no, no, no. Recordo una discussió aquí sobre els papes, l'equip no m'exposaria. Sí, senyor. Sigredoris, benedictes, si el que sigui. Sí. Al final francès. Sí, senyor. Doncs bueno, són molt bé. I aleshores dius, bueno, francès, que està molt bé, tothom m'hi ha dit moltes coses, no? Li agrada el futbol, que és de Sant Lorenzo, que a un especial d'Arts se passà francès. Caleu Messi. No és ni primer, perquè és bo que això des... No es pot dir. Si és el primer papa... Si és el primer, no ho poden dir. Quan hi hagi un altre francès, a l'hora d'aquest passarà a ser primer, perquè l'altre serà segon. Que vol veure... Ja, ja, ja. No, aleshores, clar, em va quedar, aleshores he trobat un llibre, que és bastant... Bueno, que és del tot nou, diguéssim. Sí, sí. És una nova edat d'ara, que és un climent. Clar, climent, és un nom papal. Jo em penso que anirà bé 12 de papes climents. I mira, vull dir, és que no vaig fer la relació, vaig dir que allà el compro. I, bueno, no va de papes, però és una novel·la que està molt bé. Sí. És del Jordi Maria Funolleres, periodista, col·laborador de l'avui, del periódico, d'aquest column diària, un gironí, molt del cercle que és d'escriptors de Girona, que reivindica molt el fet de ser de Girona, la novel·la, una part per ser Girona, una altra a Roma, que va sense calla. Però no, no hi ha papes, eh? És una història molt curiosa. Representar-se en un grup d'amics, no? Dels quals s'anamor un, un grup d'amics allò de tota la vida, i que, bueno, vostè no sé, s'han tancat, s'han totes comodats, un és metge, l'altre no sé enginyer, ho hi estan, eh? Tenen bé. Hi ha algú que sempre surt una mica la novel·la descarreada, que sempre promet que es queura una novel·la, no? Que és el tio així, el típic, el de lletres, el grup, i, bueno, una mica el mot, no? I aquest és molt... Van de viatge a Roma tots, això ho fan des de tant en tant, aquest desfideix que a Roma, si queden uns dies més, els altres es pensen que és la típica cellipollada, que sol fer aquest del grup, i el cap d'un mes o així se s'ha d'entendre que és mort, no? I, clar, per a tu d'aquí, demanen a un escriptor que remeni els papers d'aquest amic, l'amic que es deia Climent, i intenti escriure la novel·la que l'altre no va escriure mai, no? O sí, o fins a quin punt? O... Què hi havia exactament darrere? És una novel·la pusle sobre els papers que formen part d'aquesta novel·la, les vivències d'aquest escriptor que han llogat els amics, perquè, bueno, se'n vagi a Roma, perquè remeni els papers, són papers que són plens de cites, que alguns s'entenen, altres no, i després hi ha les trobades d'aquest amic, d'aquest escriptor quan es troben els amics, i la història d'amor d'aquest escriptor, que va parlant de la seva Sara, i la història d'amor té un paral·lelisme amb la història d'amor que aquest Climent tenia amb la seva dona, no? I llavors es van embolicant, es van liant i tot plegat. Una novel·la pusle molt interessant, que sobretot parla de l'amor i de l'amor d'ostanes clàcics, que, en fi, sempre funcionen, però que sort tot, sort tot... Si algú... Bueno, ho podria ser, no? Que llegits habitualment els fonolleres del periódico, els articles que fa l'avui, no? Sí, sí. Sabrà que és algú que escriu molt bé aquests que realment fa frases que agraden molt, que llisquen molt bé, que s'agrada, que ejectivem gràcia. Molt bé, doncs... I llavors és això, és una novel·la que es llegeix molt bé, i bueno, pot agradar més o menys, són capítols molt curts, i vas llegant l'estòria una mica com pots, no? És una dificultat, però també la gràcia. És la recomanació d'aquests quatre dies de festa que ara venen, per si algú ho vol. No arriba 200 pages, perquè realment en aquests quatre dies, no la llegeixen. Climent del fonolleres, eh? Climent, aquest és el títol, sec. És el Maria Fonolleres, publicat a Amsterdam Editorial. Molt bé. Doncs escolta, Arnau, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, que tinguis una bona setmana santa, i ja s'ha acabat d'escollir el color de la pintura, o no? Bueno, estem entre el Malva, però el Malva clar, eh? I estem amb el Pedra. Escolta molt el Malva. El Pedra, sí. Colors suaus, veig, eh? Sí, diran que pas suau, però a l'habitació metida tampoc li fotràs un clofós, que se t'entràs allà i acabaràs sent por. El gos no hi voldrà entrar. Jo buscaria un fucsia o un verd així estrident? Verdi-saccio, això es porta, eh? Verdi-saccio és veritat. La veredora ens va dir que era un verdi-saccio i em pensava... És que, mira, és que tenim una paret que ja és bastant groga. Sí, és que no cal, eh? I no ho sé, aleshores ens ha mirat amb càrrega de dir... Ai, hi ha gent pel món que tindrà gossa, volgosa. És tot un món, això de les pintures i dels colors. En fi, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Bona setmana santa, disfruta. Que vagi bé. Bona tarda. Bé, ja anem a acabar el programa. Cristina, recordem els Tren d'intòpics que ens hem deixat pendents. Avui també ha sigut Tren d'intòpic. Inventa tu cofradia relacionat amb la setmana santa. Exacte, Jordi, com estem, de setmana santa, de processons i de tot plegat. Doncs es veu que alguna persona s'ha inventat aquest hashtag, inventat tu cofradia... Que té bona pinta, eh, perquè la gent és molt ingeniosa. Aquí està el tema, no? Les persones acostumant a ficar cofradies que els hauria agradat que existissin. Exemple, doctor Culler diu, hermandat de la terna dècima i tenemos nueve champions. Ah, bé... Un altre, per exemple, Juan Distinsson diu, la cofradia de nostre senyor el rei de les fiestes. Sí, bueno, aquest dia és... Típiques, no? I acabem si de casa muna de Culler en republicana, que diu, el Cristo del buen recorte, el Imperio Mariano no quería, però les circumstàncies l'obligaron. I també avui he sigut rendint tòpics, songs I will always love. És a dir, cançons que sempre m'agradaran i estimaré. La gent, aquí, clar, diu el que li dóna la gana i el que vol. Algú, un exemple? Jo no sé si, perquè la costa santa, potser la gent s'acostuma a sentir més cançons i s'anima amb la música, i també amb les llibres, també. Doncs, per exemple, Blaiset ens aconsella el sueño de una noche de verano. El sueño de una noche de verano, en la cançó aquesta? Em pensava que era una obra de teatre de William Shakespeare. Doncs tenim altres, al cas d'Elena Blanco, que ens diu, en el mundo genial de las cosas que dices, de maldita nerea. I, per exemple, acabem amb Lightweight, que diu, cada una de les canciones de Adele, por los siglos de los siglos, amén. Bé, doncs ho deixem així. Cristina, el millor del programa avui per tu ha sigut? Doncs avui, el descobriment d'aquest grup de música, tremendamente. Tremendamente, eh? Que no m'ho esperava i m'ha agradat. Sí, no t'ho pensaves, eh? No t'ho pensaves, sí. Són de Vic, que ja porten 10 anys, i la setmana que ve, celebren aquest desig aniversari amb una festa molt especial a la polo de Barcelona. Gràcies. Ara, i tota la gent que ha fet possible l'apenya del morro d'avui. La Carme Verdoia, l'actualitat, ens justenca. A la Rosé Arcs, a l'educació que anina, el Dani Rifa, justament el cantant del qual parla mare mateix, el Sergi Arrada, parlant de l'Atlantida Film Festival, i l'Arnau Consul, amb la secció de llibres. Avui recomanant-nos Climent de Josep Maria Funulleres. I, com sempre, Cristina, també, gràcies a tu. Avui hem estat fent un programa no-mano, eh? La gent ha anat per telèfon i t'ha plegat. Ja sabeu que el Twitter i el Facebook, ho porta la Cristina, ens veiem al dilluns. No, dimarts! Buenas tardes. Igualment, Cristina, que va aquí molt bé. Us deixem ara amb l'informatiu vespre. La Carme Verdoia, el capdavant dels senjors notícies. Nosaltres tornem, com diem, dimarts. Que vagi bé i bona setmana santa. Adéu, adéu. La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. I heu escoltat, com que eren, la noia de la feia. Una de les 4 xarxes s'ha de dir, venc i veig, i heu vist, i heu viscut, una quarta porca. Hi ha un home, anant a prendre nens. E ר en l'es resó. And he decides who to free, an who to blame. everybody will be treated all the same, molding on gole to the retter reaching down. At the terror in each sip and in each suck. Will you partake of that last offered cup or disappear into the potter's ground? When the man comes around. Hear the trumpets, hear the pipers. One hundred million angels singing. Multitudes are marching to the big cattle drum. Voices calling, voices crying. Some are born and some are dying. It's Alpha and Omega's king and come. And the whirlwind is in the thorn tree. The virgins are all trimming their wigs. The whirlwind is in the thorn tree. It's hard for thee to kick against the pricks. Tilarmageddon, no shalom, no shalom. Then the father hen will call his chickens home. The wise men will bow down before the throne. And at his feet they'll cast their golden crowns. When the man comes around. Whoever is unjust, let him be unjust still. Whoever is righteous, let him be righteous still. Whoever is filthy, let him be filthy still. Listen to the words long written down. When the man comes around. Hear the trumpets, hear the pipers. One hundred million angels singing. Multitudes are marching to the big cattle drum. Voices calling, voices crying. Some are born and some are dying. It's Alpha and Omega's king and come. And the whirlwind is in the thorn tree. The virgins are all trimming their wigs. The whirlwind is in the thorn tree. It's hard for thee to kick against the pricks. In measured a hundred weight and penny pound. When the man comes around. And I heard a voice in the midst of the four beasts. And I looked and behold, a pale horse. And his name that sat on him was death. And hell followed with him. L'abraeu de Sant Just. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui a 18.00, 28 de març. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició vespre. El ple municipal tracta avui l'aprovació de l'ajut de la Generalitat per l'escola de Bressola Municipal Marrex de fa dos anys, un dels cursos, un dels punts volien dir més destacats de la sessió, que comença ara, aquesta hora, a l'esset. També es devadran temes medi ambientals i de gestió de residus. Amb aquesta notícia obrim, l'edició avui resumim ara altres informacions destacades en titulars. Aquest vespre, l'Eglésia prepara la missa que commemora l'últim sopar de Jesús. A partir d'aquí es lebran més activitats de setmana Santa al sorbest Dias. També la venda del món es de Pasqua ja comença de fa... Aquest vespre a l'església prepara la missa que conmemora l'últim sopar de Jesús. A partir d'aquí es labran més activitats de setmana santa als sorvets dies. També la venda de Montes de Pascua ja ha començat a...