#240 - La Penya del Morro del 4/4/2013

Els procés només som. Per això hem administrat un distrescamentель. Vostè gesta moltes declaracions amb intel·ligència de litteralой hipnòtica. Treballaràwaita, rem railway a la cinc i pam тебя. que va puntualment acompanyat amb calamarça petita. Temperatures avui més baixes, al voltant dels 14 graus, volten els termòmetres d'aquesta hora. Hi ha Barcelona 13, a Girona 12, a Tarragona 15, i a Vinebra, temperatures més altes, fins a 17 graus. Demà tornarem a tenir un dia protagonitzat pels núvols i les precipitacions se centraran al Pirineu, prè Pirineu, a les comarques de Girona i al nord de Barcelona. I la situació no serà més tranquil·la fins diumenge, sinó quan ja s'hi imposarà el sol. I d'un moment no deixem aquí, des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amadora. Marxa, estan a punt de començar els primers entrenaments lliures del gran premi de catar de motociclisme, primera prova del Mundial. Només una sessió de motogp i dues de moto 2 i moto 3. Hi ha un total de 13 pilots catalans. Jorge Lorenza de Nipadrosa i Marc Marqués, a més de Valentino Rossi, estan a entrar els favorits amb motogp amb moto 2 i destaca a Póles Pergaró, mentre Maviric Vinyalés és un dels favorits a moto 3. En futbol, l'exjugador del Barça Rafa Marqués en declaracions a la xarxa de comunicació local ha recomanat el Defensa de l'Espanyol Héctor Moreno, també a Màxica, que canviï d'aires. Sí, la desquí, jo que ja va sento el tempo i emigré a un equip més important i ojalá que le vaya también como lo está haciendo el español. En aquest sentit, Marqués creu que el seu compatriota té nivell per jugar al Barça, el de Michoacán, també ha dit d'altra banda que faria jugar de central el blaurana Sergio Busquets per resoldre els problemes en defensa de dimecres vinent contra el PSG. També en futbol, a les 9 de la nit, el Sant Andreu juga el camp de la Olla, l'Orca, a Múrcia, a l'anada de la final de la Copa Federació. En directe, amatèndiz de Sant Jos d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Jos, com esteu, benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Aquí una estona, començarem el repàs de l'actualitat de Sant Jos Tenga. Avui parlarem de moltes coses, com, per exemple, del trio de jazz Marco Mesquida-Trio, que actuarà de patiment dres a la teneu de Sant Jos. Avui el programa parlarem amb una amiga de la Júlia etmellia, concretament la Cristina Maedero, que vol fer i vol cursar comers internacionals. Avui parlarem de l'agressivitat que anirem amb l'Albert Capapè i el nostre educador Canina. Avui parlarem amb l'Albert Capapè i també tindrem l'Arnau Consul per parlar de llibres, com la Cristina Vargas. Bona tarda. Bona tarda. Ja sabeu que la Cristina està al Twitter i al Facebook del programa i com cada dia comencem repassant alguns dels temes que han estat tendència a Twitter. Com, per exemple, avui el príncep Felip ha sigut trending topic. Per què ha sigut trending topic? Es veu que ha estat avui la primera intervenció pública del príncep després de conèixer la imputació de la infanta Cristina i ha estat ni menys ni menys que la cerimònia d'entrega de despatxos dels nous jutges que se celebra cada any a Barcelona. Molt bé, tot quadrat. Sí, sí, sí. El millor dels guionistes. A més, a banda de felicitar-los, doncs els ha demanat prudència en aquests temes difícils, impartialitat i respecte cap a les lleis. Molt bé. Algun tuit així ha destacat l'agenda de Twitter? El príncep Felip és el carranca de la Zarzuela. És el carranca de la Zarzuela, volguin dir, que surta per l'EI, quan potser hauria de sortir una altra. Ah, està molt bé, moment. A part ser, també sobre aquest tema, Jaume Torras, per exemple, diu, el príncep Felip hacienda entrega en Barcelona de los despatxos a la promoción de la carrera jurídica el dia després de la imputació, és de genios, això que dèiem, que ni al millor guionista ho hagués preparat. És cert, també avui ha sigut Trending Topic, Brian? Sí, és el nom del primer fill de Pedro Rodríguez, que han escut a primera hora d'aquest matí. Pedro Rodríguez, qui és? Del Barça. El jugador del Barça. El jugador del Barça. Ha sigut pare i el mateix Pedro ho ha ficat a Twitter, està Trending Topic, el nom, felicitacions per Twitteres com és el cas del Víctor Palacios i burles per part d'altres com és el cas de Cowboy Emparo, que diu, Jaume, no té Brian Rodríguez, acabes cantant de salsa, jugant del béisbol o en la silla elèctrica, no hi ha una altra. A mi m'agradaria molt saber quan es reuneixin tots els fills del Barça. Milen! Brian! Ens veiem amb el Milen! Bé, Cristina, gràcies. Passem ara a l'actualitat s'enjust. Tenc Carme, comencem parlant d'activitats d'agenda, perquè el trio de jazz, Marco Mezquida, actuarà demà divendres a la Taneu de Sant Just d'Esberna. És l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'entitat. Si més no, de moment, servirà per presentar el primer disc del trio My Friend, Marco. Per la Taneu també ha passat Toni Solacuartes, recordem Mariona Verona Quintet i Diego Broders solo. Em van fer uns brothers. Em van fer molts noms que tenen els obres de jazz. Quartet, Quintet, Trio, solo. Jo soc més de solo. Sí? Doncs Marco Mezquida, de fet, és una formació encapsulada pel pianista Marco Mezquida. Abans has parlat del seu web, està interessant. Un dels músics joves emergents més rellevants del programa jazzístic actual és de Manorca i l'acompanyen Marco Loicari al contrabaix i Carlos Falanga a la bateria. Falanga? Sí. Sí, sí. El jazz que fa a Marco Mezquida, Trio, té molt protagonisme al piano, en dit que el líder d'aquest grup és pianista, i segons explica de mi gómez, que és un dels organitzadors d'aquest cicle, la música d'aquest grup és diferent a l'altre, doncs per justament l'absència d'instruments molt vinculats amb el jazz com serien instruments de vent com ara els saxos. A més, a més, el concert de demà també serà molt especial, perquè el Trio presentarà el seu primer disc com a grup Mayfrem, Marco, i el presentarà aquí abans que la sala Jambori, per exemple, de Barcelona o alguna sala més d'aquestes importants a Terrassa, importants pel jazz. Les entrades, com sempre, costen 10 euros pels socis, 12 pels que no ho són, ja es poden comprar anticipades a la secretaria de l'equipament de 6 a 9 del vespre, i el concert serà demà a les 10 de la nit, de moment s'ha acabat aquest cicle de jazz i espera, potser, tornar-lo a rebatir els europeus al mesos, tot i que encara no hi ha res acordat. L'organitza l'Ateneu i saxonmagazine.com Quant de gent hi va, els concerts, estan contents a l'Ateneu amb aquest nou cicle que han fet? A l'Ateneu estan contents de com estan en tot plegat, el que passa és que si ve el primer concert que va ser fent el desembre i el segon, a final de gener, a més, s'estava molt content de la resposta, perquè hi havia molta gent, l'últim concert, avui també ens explicava Demi Gómez, que ell és la responsable de saxonmagazine.com, m'ha fet una miqueta fallida. El que passa és que va ser l'últim divendres de febrer, que no sé si recordareu que va anavar aquella nit. Un dia que plovia, feia fred, no alguns que m'ajudava exactament, veurem si aquest divendres amb aquest concert, que és una molt bona proposta, s'anima una mica tot plegat. Bé, canviem de tema, parlem ara de vi. Pulsat, eh? No, no és pulsat. Aquest és l'ambient que hi ha, el celler de Can Mata a tot hora. I el primer brindis va per companys i companys. Efectivament, el celler de Can Mata farà diverses activitats durant el mes de vi. Per tant ja anem-nos per les apresents. Són diversos testos. El primer es farà aquest dissabte i es degostarà un vi ecològic acompanyat de conserves. La setmana que ve tocarà TAS literari a la Taneu de Sant Josquerm. Aquest ens pot explicar de tot plegat perquè, com sempre, té molt bona pinta. Doncs que a aquests tres primers dissabtes de més, és a dir, aquest dissabte, el dia 13 i el dia 20, hi ha TAS al cell de Can Mata, t'has gratuït, i TAS tradicional. És a dir, com el feien abans de fer aquestes activitats combinades que han ensotrat aquest any, no hi haurà doncs ni llibres, ni serà el cas de la jove, sinó que serà directament al cell de Can Mata. Aquest dissabte, com deia serà... Ro del món i torna al celler. Un vi ecològic, que és un verdejo, que marida molt bé amb diferents plats per ser un vi fresc. Això t'anava a dir? Deu maridar molt bé per ser un plaer fresc, oi? I la setmana que ve, el cell ha organitzat un nou TAS literari, divendres 12 a la Taneu, intervindran una poeta i una biolinista, i llavors hi ha un parell d'activitats més, que seran una nova saciota d'acostació. Carme, què t'ha passat? Què t'ha passat, el governament? Per al programa. Carme, què et passa? T'has perdut? Estàs dient coses que potser no s'haurien de dir? No, sí que s'haurien de dir, però volia dir una altra cosa. Quina cosa volia dir? No ho he simulat bé. Que part d'això, i dos dissabtes més. Carme, és que això ja va cap als moments per enmarcar. Carme. Estimant-te com t'estimo. Mira com apunta la Cristina. Sí, sí, sí, jo bé. Clar, és que ara els hi passem, els cants i qui pugui. Ja tenim el de avui o no? No me l'han passat. O sigui que a algú no li passarem. A veure, a veure, tornem a recuperar. Total. Aquest dissabte TAS, Talsallé. La setmana que ve, divendres TAS literari. Molt bé. A part d'això, el dissabte de la setmana que ve, i l'altra també a TAS, Talsallé de Can Mata, i, a més a més, també hi ha activitat, doncs, amb el cas de les joves, el dia 17 d'abril, estaran diferents tipus d'acades. Molt bé, al Talsallà Can Mata, que posa moni per aquestes notícies. Que són activitats que es fan els anjos, no? Un quart de 6 de la tarda passem ara a l'espai nostrat edificis mítics de Sant Just. Avui... El Balden, Walden, Baldenite. Efectivament, parlem d'aquest edifici emblemàtic. Atenció, Waldenites, perquè hi ha una nova proposta per millorar la separació de residus en aquest edifici de Ricardo Vull, fet als anys 70. L'iniciativa es presentarà aquest mes a la comunitat de veïns de l'edifici Walden 7, o Balden 7, per als més puristes. Carme, què ens pots explicar tot plegat? Què estàs fent? Estàs fent punts, eh? Què ens pots explicar tot plegat? Doncs que l'objectiu és reorganitzar aquesta recollida de residus perquè la separació sigui més efectiva. Ara, en cadascun dels 7 espais de contenidors que hi ha dins del Walden, hi havia un covall d'orgànica i 3 de rebutx. I per reciclar, amb vasos, paper i vidre, s'han de fer servir els contenidors del carrer. Llavors s'ha detectat que el covall d'orgànica es fa servir molt poc i que els de rebutx, en canvi, s'hi barreja de tot. I llavors, des de l'Ajuntament, estan plantejant una nova reorganització. És una campanya que ja té títol, es diu Millor i Més Fàcil. Millor i Més Fàcil, m'agrada molt el nom. Millor i Més Fàcil. Però s'endurà properament els veïns i veïnes del Walden després que l'Ajuntament de l'edifici ja l'ha acceptat. Consisteix en recollir l'orgànica, el paper i els envasos en els espais que ara hi ha habilitats a cada planta, és a dir, el que no reciclava gaire, i, en canvi, el rebutx i el vidre són els contenidors del carrer i, en principi, la idea és que rebutx i vidre, potser, hi vas menys cops a la setmana, menys viatges. Trobo que parlem poc del Walden, el programa. El Walden hi viu en unes 800 persones, em sembla. Sí, tanta gent. Sí, és una comitat molt important. Podries dedicar un espai. És una secció, no? Que es podia dir l'afecte de Walden. Ah, no. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Fem una pausa per la publicitat i, d'aquí uns moments, amb la Júlia Etmelya, que, per cert, encara no ha arribat, Cristina. Tu l'has vist entrar, no? Encara, no. Encara, no, jo tampoc. Per tant, estic... Esperem que estigui bé. Estem a l'espectativa. Ara truquem a veure què passa. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ara truquem a veure què passa. D'aquests moments, a l'Apenya del Morro, parlem de comerç internacional, en principi, amb la Cristina Moë Dero i la Júlia Etmelya, si es que apareix. Ràdio d'esper. Durant de 8.1. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Ràdio d'esper. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Tentències, entrevistes, tallers... Tentències, entrevistes, tallers... Ara escoltes Ràdio d'Esvern. Sintonitzes Ràdio d'Esvern. La Ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esvern. Durant el 8.1. La Ràdio d'Esvern. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Las redes goesos. Continuem a la peña del Morro, a Ràdio d'Esvern en directe al 9.8. H enthal. Elbert, bona tarda. Molt bé. Vols passar per aigua? Sí. On estàs ara mateix? Ara mateix a casa meva, asseguda calafell. asseguda calafell? Sí, correcte. I està plovent molt aquella zona? Bé, l'estona, però quan plou, cau fort. És això que sembla que no, però de cop i volta comença a caure, inclús, febre, que ha caigut una miqueta. Ho dic perquè, clar, tot això després vindrà cap aquí, perquè si ara està allà va bé tenir-te com enviat especial, meteorològic, perquè d'aquí una estona tot això vindrà. Possiblement. Possiblement. El vent va caure a Barcelona. Sí, per això. Les provisions indiquen que aquesta tarda plouria i el cell ja s'està aquí enfosquint de mala manera, sent just, veiem les nostres vistes a la penya del Moro. En fi, això serà un drama i una tragèdia aquesta nit a Barcelona. Però per a aigües. Un paraigües ja està, no? No d'aquestos que es compren a les cantonades quan plou, que porten aquestos a Sant Josep. Sí, perquè aquest es trenca molt ràpid, no? Durant 15 minuts. Durant el que dura la pluja. Ja està. Estan fet ja només per això, som molt productius. En fi, parlem de gossos i avui, com cada setmana, amb l'Albert, parlem una mica de tot plegat, però avui tenim un tema que és l'agressivitat canina. Ojo, que és un tema que a vegades hem parlat de rascis, però avui volem parlar-ne una mica més a fons. A veure, per què un gos, comencem per aquí, perquè un gos ataca a vegades sense sentit o té un comportament i una actitud agressiva sense motiu aparent? Per què? Per què passa això? El primer que hem de pensar, sempre que veiem un gos amb un comportament agressiu, el que hem de pensar és que tot neix de la por d'aquesta emoció que tenim tots els animals, i és un mecanisme de supervivència. És una història que ens costarà molt, si no en tenim el problema de per què el gos ataca, ens costarà molt fer-li entendre allò. Llavors, partint d'aquesta base, tota agressió parteix d'una emoció de por, d'una sensació de inseguretat. A darrere d'aquí podem arribar a diferents maneres, o diferents tipus d'agressivitat. Perdona, perdona que talli, però jo estava pensant, per exemple, quan hi ha un gos que està agressiu, i això vol dir que té por, per tant, l'hem d'ajudar a calmar-nos, perquè a vegades a mi em passa que jo soc un orant del món que n'hi he usat, i veig que no, que un gos es posa agressiu, i jo també em poso agressiu, i em poso tens, i això és pitjor, encara, no? Sí, perquè és una miqueta retroalimentar aquest cercle. Retroalimentar el cercle d'un individu de l'altre, i comencem a fer una miqueta de l'escala de comportaments, de les confiança que passem a incomoditat i de incomoditat, és probable que el cap a l'agressiu. Si com podem ajudar el gos, per què no tinguis por? Hauríem d'entrar entre dos tipus que a mi m'agrada diferenciar dos tipus d'agressió, dos tipus de comportament agressiu, no d'agressió, sinó de comportament agressiu. Un seria per defensar un recurs, diguéssim, una persona que va passejant pel carrer, que podria ser tu tranquil·lament, i jo vinc amb la meva goseta, que té un pal a la boca, i tu vols anar a acariciar la meva goseta, i la meva goseta t'ensenya a les vents. Aquest és el primer... Però com que té un pal, com pot ser qualsevol cosa que hi hagi el seu entorn. Una lluina o el que sigui, que porti? Exacte, o nosaltres mateixos. Si has quedat al gos, ens protegeixen. Nosaltres som un recurs pel gos. Però això és una mica com marcar el territori, no? Més que marcar el territori, és una llei bastant, no només dels gossos, és una llei bastant natural, bastant animal. El que jo tinc, el que estic utilitzant és meu. Si no ho estic utilitzant, pots agafar-ho, pots fer-ho servir. Depèn del caràcter del gos. Però si tinc alguna cosa a la boca, o estic jugant amb alguna cosa, és meva. Però en normalitat, els gossos, quan jugues amb ells, si tenen una pilota a la boca, la pots treure, tornar a jugar, i tot això, i no... Jo li dic... Ho permeten sempre quan algú hagi tingut una socialització mitjanament bona. Jo no una socialització perfecta, però sí que que hagi tingut un contacte suficient amb els humans per veure que no són cap amenaça, per veure que qualsevol humà pot comportar-se com el seu propietari. Aquesta és la situació que puc mentir, Cristina. És molt comú, que és molt freqüent amb propietaris. A mi la meva gosset em pot deixar la pinya, em pot deixar el pal que porta la boca, i probablement no li deixi la persona amb la que estigui parlant en aquell moment, que la deixarà a mi, perquè és el vincle que té la relació que tenim ella i jo. Això us fa molt gos, ara d'aquí, a donar-li a qualsevol persona que és relativament senzill. Perquè un gos, quan té por, el primer que fa és voler fugir, per exemple, o quedar-se, o què fa? Exacte. Com les persones, vale, els serveis té 3 mecanismes de defensa davant d'un estímul que li fa por. Un estímul pot ser una persona com un camió, com una tempesta. Llavors, la primera opció que valora el servei és fugir. És apartar-te d'allò que et fa por. Per naturalesa, per supervivencia, el que et fa por... O que s'allunyi l'altre o allunyar-nos nosaltres. Si la primera possibilitat és allunyar-nos nosaltres, millor. Però què passa? Que la majoria de gossos van en corretes. Això t'anava a dir perquè no poden fugir? Exacte. I, de fet, per estadístiques, un percentatge altíssim... No dic un número perquè no igual t'enganyaria, però un percentatge altíssim d'agressions es donen amb les corretes, amb un gos lligat. I és perquè ja, directament, el servei, quan el gos va lligat d'algullar, el servei ja no es planteja la primera opció. Ja no té la primera opció de fugir. Llavors li queden les altres dos, que són. O ve a atacar o ve paral·litjar-se. Esperem que es paral·litgin. Si ataca... Depèn del gos, hi ha gossos que és molt senzilla, que de seguida són gossos que tenen una miqueta d'inseguretat i de seguida es paral·litgen. Però hi ha gossos que són més decidits i un cop es veuen en una situació de vida o mort i quan ve de mort i tira endavant. Llavors no és gaire recomanable provocar una situació d'aquest tipus. Bé, avui estem parlant, com veieu, de l'agressivitat que Nina... Hem parlat que els gossos majoritàriament reaccionen de forma agressiva, perquè tenen por. I estàvem parlant de com poder ajudar i si també una mica aquesta agressivitat es pot prevenir. Exacte. És el millor que podem fer, en aquests casos, prevenir l'agressivitat. O prevenir qualsevol comportament que pugui ser molest de cara a la convivència. I això és tan senzill com el que parlàvem ara de tenir una bona socialització cap al gos, de tenir cura, de que tingui una relació a l'equada amb les persones que estan al seu voltant, amb la gent, amb els gossos, amb la gent... amb els gossos que s'ajunta al parc. Una miqueta que faci aquesta vida social, no hem d'obliar que el gos és un animal social. Necessita que ets establir llassos amb el seu entorn. I com podem veure que un gos comença a posar-se agressiu? És a dir, hi ha alguna senyal o alguna posició del cos que ens indiqui que... que està com disposat a atacar o alguna cosa? I tant. I tant que n'hi ha, Cristina. Hi ha molt bona pregunta, perquè és un seny que no ho tenia puntat per comentar-ho, però és una molt bona pregunta. Hi ha una sèrie de comportaments que es descriuen en llibres i tal de comportament que n'hi ha, ho descriuen com l'escala d'agressió. L'escala d'agressió és... descriu una sèrie de comportaments que van des d'un lleuge moviment d'ull, un mur als ulls d'una banda a l'altra, fins a arisar el cabell, ensenyar les dents... Això ja seria el més obvi, el més visible. Però abans d'ensenyar les dents, un gos, té una sèrie de comportaments com això. Tensen els músculs del cap d'aquí del front, entre orella i orella. Arriba un moment que, quan algú els incomoda o els preocupa, aquells músculs es pensen i creen unes arroquetes, que depèn del cabell que tingui el gos, els veu més o menys. També hi ha una sèrie de comportaments facials, com pot ser aixecar una miqueta, ja no ensenyar les dents, sinó aixecar una miqueta els llavis, moure una miqueta els ulls cap a la banda. Això vol dir que, per exemple, a girar una miqueta el llet estic mirant de front, i girar una miqueta el cap cap a la dreta, però no deixo de mirar-se amb els ulls. I es creen el que, a nivell que anir, es comenta com la mitja i una blanca de la creació. Que és el fet que un gos mai se li veu la part blanca de l'ull, molt poques vegades. Llavors és una eina que ells utilitzen, perquè quan estan desconfiats davant d'un espímul, mostrar aquesta mitja i una blanca ni dirà la xifra que realment li preocupa. O sigui, quan veiem un gos que li veiem la part blanca de l'ull, ojo, que aquí pot haver-hi un problema. Desconfia o, com a mínim, desconfia de la situació. No del gos en sí, sinó de la situació, perquè potser que hi ha algú que hi hagi que no quadri. I com podem ajudar el gos en aquests moments? Hi ha una frase molt interessant que va llegint-ho fa gaire, que veia algú així com que la por ni es premia ni extingés. O sigui, ni la pots reforçar ni la pots extingir. És com l'energia. És com l'energia, no? La por es consola. El que hauríem de fer, quan localitzem un comportament agressiu en el nostre gos, és intentar esbrinar per què d'on neix aquest comportament? De quina por? Exactament. De quina por parteix aquest comportament? Potser que comences un dia determinat amb la por al espatard. El Sant Joan és molt freqüent. El president Sant Joan és molt freqüent, que gossos intentin atacar altres gossos o persones. Però potser que, en un moment determinat, que no és una por i després sí que realment és que ets com a presa. És una resposta natural, és el que deia més, per sobrevivir. Llavors, si jo he après, en un moment determinat, que aquell xuroll tan fort fa por, jo ja començaré a anticipar aquella situació. Potser, dos o tres dies abans de Sant Joan, jo ja estaré nerviós i haurem d'estar al tanto, no sigui que em cregui amb algú, que no m'agradi i m'ho seguim. Perquè, per exemple, abraçar... Abraçar el gos, per exemple, com a manera de consolar-lo... No seria una massa bona idea aquí, però no per res, eh? No, no, no. No per res, Pran. Clar, digues, digues. Hem de pensar que nosaltres som venim dels primats, de ficos. Tenim un llenguatge i una morfologia completament diferent a ells. A una situació tensa, li poses una mà sobre el gos, ja no dic una abraçada, la abraçada és encara més invasiva. Però posar una mà sobre un gos quan està tens és intentar jugar a la loteria d'aquest musei. I que el gos sigui el teu gos, i t'estimi molt. I no és que l'hem de deixar estar allà, o què? És simplement intentar oferir-li una referència de calma en aquell moment. Jo he d'intentar-se'n l'entendre, ja que hem arribat a una situació incòmode per ell, intentar, partant-nos una miqueta del jo que li està fent por, si podem localitzar-ho, i intentar transmetre-la amb el nostre estat emocional, una tranquil·litat bastant natural. Això li faran entendre de dir, que el seu propietari està tranquil davant d'aquest estímul que em fa por, serà que tampoc és tan preocupant. I aquí començarem la teràpia. El gos vegi que el seu propietari potser és un bon referent. Aquí comença la teràpia, perquè el gos començarà a fixar-se en la reacció del seu propietari. Per tant, hem d'estar tranquils, si tenim un gos, i veiem amb por o agressió, tranquils. Una cosa que sempre dic a moltes persones que han vingut en casos de gos agressius i tal, és que hem de vergonyir, de tenir un gos, que intenta mossegar a una altra gos o a una persona. No és social ni és... Sí, perquè la reacció potser típica és fotre-li bronca el gos. Jo he trobat en situacions en les que m'han arribat de dia a mi, amb les meves gosses, que perquè jo no li estava fotent bronca la meva gosa, perquè es van tenir una petita baralla al parc. Bueno, el que t'han arribat a dir, Albert. Això m'interessa, però clar, dir-li a un educador que ni, el que ha de fer pel seu gos, tu ja suposo que vas treure, perquè justament l'altre dia amb la Rosé parlàvem d'això, no? Quan aneu pel parc, doncs tampoc no se'n porteu la feina al parc, diguem, i encara que veieu mal comportaments altres propietaris d'emgossos, no aneu allà i dieu, portes el gos malament. Però sempre hi ha alguna persona que no és el típic ofer. En aquest cas intento ser una miqueta més gos, que és el que fan ells. Jo no intento ensenyar a ningú, però sí que el que faig és intentar predicar en l'exemple. Llavors, a tu, quan et va passar això, que et van dir, no? És que per què no atures la teva gossa o la... Aquesta va ser una situació molt divertida, perquè li vaig preguntar per què li havia de castigar. Ja em va dir, ostres, és que s'han barallat, es fan discutits, ja, però i per què? No ho sabia dir, no em va saber dir. No sabia que t'ho hagués atucat o que ni, no? No, no, que va, que va. No, no, que va, que va. I llavors, com va acabar la solució? No, la solució va ser que jo vaig marxar amb les meves gosses, al meu costat i l'altre senyor va marxar, donant-li tirons a la seva pobre gossa, i encara cridant-li una miqueta més perquè la gossa volia quedar-se. Perquè una situació de conflicte, que també és una cosa interessant, que el conflicte no és gaire... jo què sé, per dir-ho gaire greu, és un petit conflicte entre gossos de parc. Possiblement, si els direixem, ells ho solucionin després. 30 segons després ja seran amics. Una pregunta, es pot curar l'agressivitat? Es pot mitigar aquesta agressivitat. Curar com a tal, no, perquè no considero que sigui igual una enfermetat, sinó que és una espècie d'un comportament derivat d'alguna emoció, però sí que es pot mitigar i es pot intentar suavitzar, perquè parlem de la mateixa, és un tema de por, d'emocional. Llavors nosaltres no podem ser gaire, el que sí que podem és intentar reunir un grup de gossos avients, a la quarta, el nostre pacient, en recoman, en aquest cas, i buscar entre 10 o 15 gossos que li puguin ajudar. Perdona, ara ja sé que aquest exemple no t'agradarà, però jo això ho he vist a l'encantador de perros. No, però mira, precisament és una... Moltes vegades ho comento, de l'encantador de perros, hi ha cosetes que sí que se'n poden salvar. Ah, a veure, que és per exemple quan es porta ell a la granja, no? No ben bé. No, perquè jo no faria mai el fet d'endur-te el gos d'algú, cap a la teva propietat, amb els teus gossos i tal, no és aquesta la història que jo volia plantejar. És una mica... Jo conec a molta gent que, o bé he tractat jo el gos, o hem trucat en algun moment determinat per fer-ho una activitat, amb els gossos importants. I en un moment determinat, sé que a un gos amb una determinada por li pot venir bé el gos d'aquell, del fulano, que era un gos gran i tranquil, el gos de l'altre, i ajuntar un grup de gent i gossos per tractar un gos. I arribes a ajuntar una quinzena de gossos? Correcte. I on ho faràs això? El parc més proper que tens a casa? No, el que faig és anem a un terreny que tenim aquí a la muntanya, tranquil·lament aconit, que és un terreny privat, i allà els gossos poden estar sueltos, poden córrer, hi ha un terreny que està prohibit a casa, no s'espantaran de cap tret, i tenen molt més espai, tenen llibertat, diguéssim, si volen fugir en un moment determinat i apartar-se una miqueta del grup ho poden fer. Però són realment sessions molt, molt interessants, perquè els gossos, entre ells, s'ajuden, tenen cap complexe. Molt curiós, eh, molt curiós d'això, perquè també els gossos, emmanada, com es comporten, un fet que no és habitual, perquè lògicament els gossos viuen, a no sé què hi hagi, un o dos, a la família, o tres, vaja, però que són casos molt concrets, viuen de forma individual, no? Això és perjudicial pels gossos, pel seu instint animal? En realitat, és bastant perjudicial. Jo, de fet, m'he d'una conta que amb la meva gossa era bastant més social fins fa uns mesos, la meva gossa de coquer que tinc, perquè vivia sola, vivia amb humans, però com a espècie de canina, només estava ella. Llavors, introduir una nova indivídua canina a casa ha despertat, d'una altra cop, a la meva gossa, a nivell social, estic dient. Estic parlant de comunicació, a nivell de que no es troba sola durant moltes hores, perquè té una companya i es fan acompanyar mutuament, a nivell de paciència guanyen moltíssima. A més, pensa que la gossa que va entrar a l'última és sorda, llavors és una al·licient més, perquè ella ja sabia comunicar-se entre cometes amb gossos huyents, però no sabia comunicar-se amb un gossor. Ara s'ha hagut d'aprendre, amb 8 anys, ha hagut d'agafar-se una altra copes llibres d'escola, i ha dit que ara depèn d'una altra idioma. Val, o sigui que això demostra clarament que ajuda a estar en companyia o que els gossos també són socials, i necessiten estar... Es fan molt més tolerants com nosaltres. Quan vivim a casa amb els nostres pares, estem molt bé i molt còmodes, però a la que comencem a convivre fora amb altres persones, i amb emparella, amb amics i tal, comencem a fer-nos més persones en el sentit de més tolerants, entre cometes, més pacients... De fet, sí, sí, sí, sí, no, no, que sí, eh? A més, que ja tenia el... està pensant... Jo prefereixo no parlar d'aquest tema, perquè vaig la gent... Sí, que parlem de gossos, perquè volia acabar... Avui recordem que estem parlant de l'agressivitat, amb l'Albert, que és educador que n'hi ha, que per cert que algú no està escoltant, o per preguntar-li, o fer-li la cura consulta directament a l'Albert, sobre el seu gos, comportament o qualsevol cosa relacionada amb el món que n'hi pot fer-ho, a través de la penya del Morro, a robajimeil.com, i que ens expliqui el seu assumpte, i nosaltres li passarem. Volia acabar parlant d'un tema una mica espinós, Albert. I és que... Sí, sí, no, hi ha gossos, com que avui estem parlant de l'agressivitat, no? Hi ha gossos que a vegades han matat un altre gos. Sí, correcte. Això passa. Sí, tant que passa, i tant, més freqüentment del que ens agradaria molts, però passa. Però això, en tot tipus d'ambient, en l'ambient de, per exemple, els parcs de Barcelona, a la muntanya... Sí, però és que sembla més que quan parlem d'un gos que ha matat un altre, sembla que estiguem parlant quasi d'un caníbal, d'un gos que ha anat a parlar un moment de la seva espècie. Ningú se escandalitza quan diem que un gos ha matat una rata, o ha agafat un ratolí petit, o tenia un ocell i estava jugant amb ell, i l'ha matat. No ens escandalitzem tant, no ens posem tant de mal, que hi ha gent que presumeix una miqueta de tenir un gos que ha matat un ratolí a casa seva. Pot rehabilitar-se un gos que ha matat un altre gos? Perquè, en principi, aquest és un comportament natural, no és natural, com ens hem d'enfrontar? És en funció del context. No hi ha una resposta ni afirmativa ni negativa rotunda, cada gos és un món i és un context diferent. Imagino que cada cas on un gos ha matat un altre és diferent. Com ha aficionat el comportament caní, estic completament segura que si algun gos que ha matat un altre ho pogués haver evitat, ho hauria evitat. Si fos per ell, d'unic que quan ja no els hi quedes, el que parlàvem abans, quan un gos defensa la seva propia vida, no li podem demanar tampoc, que vagi amb cuidado de que no li faci mal a l'altre. Per tant, tu afirmaries que la majoria de casos on un gos ha matat un altre gos és perquè estava defensant la seva vida i no perquè sí? Exacte. No hi ha cap gos que ha d'aquí, perquè si de fet l'enfermetat de la bogeria, el cervell del gos, no es contempla. No tenen el sistema contenint-nos d'un sistema racional i unes dades de neurones molt complicades. No hi ha un enfermetat mental en el gos. Llavors no podem parlar que un gos de bona s'ha secat de la siesta i ha agafat d'algú i ha dematat. Clar, clar. De que hi ha un comportament, no? Potser ha sigut pare o ha sigut mare fa por, com ara a un cas que ens va arribar fan o gaire a una protectora. D'agoceta que havia sigut pare, i que havia sigut mare, perdona, amb el cabell de 4-5 dies al voltant, van passar una sèrie de gossos i propietaris del seu gos costat, i la gosa es va veure amenaçada, ella i el seu cabell. Era una rock bailer, l'altra gos era un bitxón. Un bitxón és un gos que no arriba ni als 10 quilos. Una rock bailer de quasi 40, defensant el seu cabell, el que ella creu que és lo natural, pot arribar a fer-lo molt de mal. Jo estic segur que el cap d'aquest gos o gosa no passava pel cap matar aquest bitxón. Com va acabar la història? Va acabar amb el bitxón malter, els braços del seu propietari, la rock bailer, a terra, amb part del bitxón, em sang a la boca, i avui molt. Va, va, va. Però és una situació que jo la gosa la conec, i des del primer dia que hem tingut tracte amb ella, és una gran gosa, una gosa perfecta de companyia. Però en un moment determinat de la seva vida, qualsevol mare, qualsevol pare, jo crec que farien una situació tan lana. Molt bé, doncs, Albert, moltíssimes gràcies. Aquest apartat, aquest tema ampli de l'agressivitat canina, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, i ens trobem d'aquí un parell de setmanes. Molt bé, que us ha encantat. Que vagi bé, Jordi. Bona tarda, Cristina. 5,42 de la tarda, i ara sí. La Júlia Edmella, que ja està més tranquil·la, que ja ha arribat, i a contactarem amb la seva amiga, la Cristina Maedero, per parlar dels estudis de comerç internacional. A quines universitats estan, quines sortides professionales té, i què és comerç internacional exactament? En aquest moment ho descobrim amb la Júlia Edmella, fins ara. Tendències, entrevistes, tallers... Tut un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja, avui. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir, i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i ja es veu que va amb relliscar, que venia un cotxe de cara i un mort, i l'altre a casa. Jo vaig acercar a tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però jo perri no ho sé. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. A l'Òscar Agustín Arribas, sobre el graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmòbles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5.44 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. Júlia Esmella, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, Júlia, què ha passat? Que t'esperaven per fer la primera part d'aquesta primera hora de la penya del Morro. I has arribat tard. El tram m'ha deixat plantada. Perdona? Que el tram m'ha deixat plantada allà al mig del carrer. Com plantada? He anat corrent a agafar-lo i ha baixat. Tu vences al riu? Ja ha passat. Doncs que he anat corrent a agafar-lo i anava a donar-li el botonet i he marxat i jo valia un petadeu. I he begut d'esperar fins a 5 que vingués al bus. I, a més, és tot això plovent i malestant, no? Sí, hi ha uns llams que queien, bueno. No m'entensis! A veure, la pregunta trampa. No plovia. No, però sobre el semafús. Saps allò que quan tens pressa a tots els semafús en vermell, els de pas avianants, els de la carretera... És una bona excusa, aquesta. Jo la compro. M'ho he cregut, Júlia. No, no, en serio. M'ho he cregut, és una bona excusa. Faig tard, també, diré. És el tram. Vinc en moto, saps? O jo ja la tinc en moto, eh, mira. Els amics de Júlia de Mella! Bé, ja sabeu que la Júlia cursa segon de Batxillerat a un institut de San Felido en Llobregat, i que cada setmana ens apropa una nova professió de futur o d'ofici, o gent que també fa segon de Batxillerat, i que, per tant, té la selectivitat ara ja. En tu cas, sí. Tant nerviosa, Júlia, això. Però bé, que... I cada setmana ens portes algú que vol fer un ofici i una professió diferent. Exacte. Qui ens portes? Cristina Maedero, que és una estudiant de segon de Batxillerat, que, en comptes de seguir els pasos dels últims entrevistats, que era estudiar una carrera universitària, ella ha decidit estudiar els anomenats mòduls o formació professional. Ah, molt bé, molt interessant, la tenim al telèfon. Sí, Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. Gràcies. Tu, a tu. Per cert, has agafat el trambaix, també, avui, i has arribat tard a algun lloc o no? No, jo no, perquè estic malalta i no sóc de la cosa, avui. Oh, que estàs malalta! Sí, t'has arribat. Però què et passa? Ah, re una mica de febre i tal, però res, creus. Has anat a l'institut avui o no? No, avui no. És un favori especial, això. A Espanya ens t'agraïm molt, que estiguis aquí amb nosaltres. Sembro el Jordi González, eh? Agraïm molt, que estiguis aquí amb nosaltres, avui, al programa. Parlem una mica de formació... la formació professional. Tu per què has decidit fer formació professional i concretament comerci internacional, no? Que és el que voldràs cursar. Explica'ns. Sí, i abans d'un primer moment, tenia pensat, des de sempre, fer una carrera i tal com la resta de la classe. Però no sé com no tenia clar quina volia fer. Nos vaig pensar, vaig mirar, i vaig veure que hi havia altres sortides, a parlar de carrera hi vaig veure com a modus, doncs serien interessant, perquè així en dos anys que tenia un títol, podria continuar després formant-me i fent una carrera, tenir un títol llama, i a sobre, doncs, em convalidava en assignatures i crèdits, i no sé, és una altra sortida i una altra manera de poder continuar formant-te i fent el que t'agrada. De fet, diuen que en formació professional hi ha més sortida, a vegades que fan-hi tot, a la pròpia universitat, no? Perquè tens un títol, ja, no? Això diuen ara perquè, a les empreses, el que busquen és gent ja més qualificada professionalment, no tant amb títols, sinó que ja estigui especificat l'ofici, no? Clar, que és... Una carrera superior, i tu pots continuar fent i estudiant, tant i anar al gra superior. Però el que fa això és especificar també d'un àmbit, i en un... I de manera més pràctica, no? Sí, jo no tinc aquí les dades, de gent que surt de formació professional amb feina, és molt més elevat que no passa amb títol universitari. Em sembla, em sembla. Jo també he escoltat això i sí, és cert. Sí, sí. Cristina, quan hagis d'acabar els dos anys de formació professional, t'agradaria anar a la universitat a fer alguna altra carrera, o... de seguidories treballar? Jo tinc pensat en fer al grau la formació professional i després continuar estudiant. I en quina carrera? Jo em sembla empresarial, que seria la continuïtat de comerci internacional, fer empresarial alguna de l'àmbit, també, així. Bé, de formació... No, anava a dir que d'estudiar de formació professional, n'hi ha de molts tipus, no? Hi ha molts, sí, sí. De molts oficis, des de tecnològics, fins a comunicació... Tu per què has escoltit o per què et trau el comerç internacional? Sí, hi ha moltes branques, i jo perquè, clar, jo estic de màxima testica en l'àmbit del social, i mirant així, doncs, de la meva branca, hi hauria comerci-marketing, i després hi ha administració i gestió, per exemple, i a mi m'agrada més la branca, aquesta, de comerci-marketing. Perquè el comerç internacional, concretament, què és? El comerç internacional. Doncs tu estudies per... Perquè, a veure, tu aprens a planificar, gestionar tots els processos d'importació, de l'exportació, de les mercaderies... O sigui, i a mi m'agrada perquè té sortir externa, no? És a dir, o sigui, la gent... No sé, té sortir de l'exterior. Has d'aprendre idioma d'Itàlia. Això va anar a sortir de la tensió bastant. Home, jo, Cristina, no hi entenc gaire, però et veig molt posada. Sí, a mi tant. Doncs mira, bé, això, ja ho veig, que estàs convençuda. Sí, sí. Home, és que, realment, el comerç internacional t'ha sortit a l'hora de trobar feina, perquè és un grau nou, no fa poc que ha sortit, i, realment, ara, amb tot això de que la gent marxa a treballar fora i tal, i si saps idiomes, doncs tens molta més sortida fora, que, realment, aquí, no? Jo he començat l'alcohol a l'hora, doncs sí, que és veritat que l'alcohol internacional va... No sé. Clar, perquè en aquesta carrera et prepara... O sigui, t'ensenyen... Quantes llengües t'ensenyen aquí? O sigui, en aquesta carrera, no. En el mòdul, quantes t'ensenyen llengües o no? Sí, bueno, t'esfacifica més carrers, o sigui, per exemple, a l'anglès, no es fa com una llengua tècnica, igual que va xerat, sinó que t'esfacica més l'àmbit, t'esfacifica més... a les converses que es detenia... A la llengua tècnica, sí. Sí, més en llengua tècnica, això. Però només t'ensenyen l'anglès o t'ensenyen altres idiomes? No. I després, segons l'escola que tu acueixis, doncs et fan una altra llengua tècnica que es faria al francès o a l'amany. I quines escoles es pot estudiar, aquest mòdul? Hi ha moltes, depenent d'on vulguis fer-ho, hi ha tant escoles privades com públics, hi ha moltes. Tu, on ho faràs? Ja ho has mirat? I he mirat d'haver-ho a la salle, a la salle Gràcia. Sí, hem intentat entrar aquí... al ordinador de la ràdio, al web de la salle, però no t'ho ha deixat. Perdona, m'estàs... Per què? O sigui, tu... Intentem anar a una web i l'ordinador de ràdio desvert de la redacció. No t'ha deixat? No. No! Per què no t'ha deixat? Què ha passat? Perquè és aquella web de filters, no sé quantes... Està filtrada? Sí, també. Deu ser l'única web filtrada als ordinadors de la redacció de ràdio desvert. Perquè no, a totes les altres, van superbé. Sí, he finit tot un dia i no és broma. Em sembla que la web del pròpia ajuntament s'han just puncat. També estava filtrada. I no es podia entrar. M'han pensat més d'una vegada. Si quan feies esplàctiques a l'estiu, o aquest any o ara també... Aquella a la ràdio. Allò que volia entrar alguna i em quedava una cara de basura... No puc entrar. Potser volies entrar a una pàgina eròtica. Sí, això mateix. Doncs escolta, Júlia, no ens havíem adonat d'això. No ho sabíem, ja farem alguna cosa. Per cert que, Júlia, tu t'has mirat les sortides professionals que pot tenir comerç internacional, tot i que la Cristina, ja ho sap, recordar-ho una mica. A veure, quines sortides professionals té? Algunes de sortides són... Industries, comerç i agricultura, és a dir, el Departament de Comerç Internacional, a la banca, el Departament d'Exterior... Estan empreses intermediàries en el comerç internacional... És que no em sortia. En agències comercials, empreses d'assassurament comercial, o agències de douanes. Tu, Cristina, ja has pensat en quina empresa t'agradaria treballar, per exemple, a la Coca-Cola? No, sí, no tinc ni idea, però sí que m'agradaria una de aquestes grans, però clar. Però en quin àmbit? No tinc ni idea, no sé, a mi el que... Ni idea. Transport aeri, marítim... Alimentació, clar, hi ha moltes empreses, no? A més a més, avui en dia tot està molt connectat, no? Sí, realment. Clar, és que és així. Tot és molt connectat, i no ho sé. Sí, sí, sí, un familiar meu, està fent màrqueting a la Leviss, a la directora de màrqueting. Els texans? Sí, sí, sí. I realment és superinteressant, perquè cada dos parters ha d'anar als Estats Units, i ara li van oferir la feina. Crec que tanca el departament d'aquí, li han ofert la feina a París, o sigui que... Tu que vols, Cristina, és viatjar per la cara. Ja, però... Ah, ja t'he empitllat, ja t'he empitllat, no? La veritat és que sí que m'agradaria fer alguna cosa així. Sí, sí, no, realment està molt bé, i és una bona... A mi m'agradaria, també, o sigui, el que passa és que jo, els idiomes... Però tu i jo d'enquadar, que... Clar, has de saber en anglès i francès, com a mínim, no? Per això, jo... Comunicació, ja està. Clar, em porto alguna llengua aquí, per exemple, a l'anglès, que tinguis una bona base d'anglès. Clar, sí, sí, no. Aquí, a nivell d'anglès, sí que tinc, però, clar, per exemple, a francès, no m'he desfet un trimestre, primer d'éssim, no me'n recordo de res, i clar. Com és que tens una bona base d'anglès? Has fet classes extrescolars, alguna cosa? Jo, des de petit, ja anava fent extrescolars d'anglès. A on? A Sant Feliu? Sí, a Sant Feliu, a l'Elison. A l'Elison, vaja. I quantes hores fas, a la setmana d'anglès? Doncs ara faig tres hores als dissabtes farmàtics, i ara començaré divendres per la tarda, també, perquè m'estic preparant per fer-ho, i començaré, també, a fer una hora i mitja, dos hores per la tarda de divendres i tres hores dissabtes. Home, diuen que l'anglès és el llenguatge pels business, pels negocis, i el francès és el llenguatge cultural, el llenguatge més diplomàtic, no? Sí, sí, sí. Què passa, Julià? Què m'ensenyes? No, que m'estan trucant. No, que m'estan trucant. És que m'estan trucant. Però qui truca, qui truca? És un noi. És un noi. I un altre jefe. Ah, sí, però... No, el de patinatge, m'estan trucant. No sé què voler, després li parlo. Gafa, gafa, gafa. No, no, li ha penjat. Ai, ha penjat. No, perquè dic, a veure, aquí, per un moment, és per vermella i tot. Ai, és que... Ai, el Jordi de patinatge, que m'ha trucat, i no l'he pogut agafar. I ara, quan acabi... Ai, cae, cae, cae. A veure si és les notícies. El trucaré. Cristina, ja veus que aquí dels malalts sembla que siguem nosaltres. Però estem bé, estem bé. En fi, no sé si vols fer alguna cosa més, Julià, sobretot això, o Cristina, sobre el comerç internacional? No, jo crec que ja... Jo crec que ha quedat bastant clar, no?, que és el comerç internacional. Sí, jo crec que sí. Has visitat alguna empresa o algun lloc, Cristina, últimament, per informar-te una mica més a tot plegat, o vas a la loco? No, era a la loco, sí. Però a la salle de Gràcia sí que hauràs anat, com a mínim, no? No, tinc cara... És aquest mes la visita. O sigui, m'he informat per internet, també ja que vam fer de... no me'n recordo com es diu, al salari d'enfenyament també m'he informat bastant, i ara aniré a l'escola a veure què tal. Molt bé, doncs, comerç internacional, que, clar, a més, hi ha tot tipus de funcions, d'un organigram, d'una empresa, que puguis fer de comerç internacional, perquè m'imagino que deu ser des de comercial, representant... No ho sé... Tu has pensat en quina especialitat t'agradaria? A mi, més de ara, marketing i tot aquest tema, no ho sé. És clar, que ara no tinc... No, clar, ja ho veuràs, no?, quan facis els dos anys de formació professional. Doncs, Cristina, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, que vagi molt bé, i res, ja parlarem d'aquí uns anys quan estiguis a París o a Londres... I que ens convidis, oi? Sembla així, quan estiguis a l'alcoholicola, convidem-nos, com a mínim, a alguna cosa, eh? Vale, Cristina, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. Bé, Júlia, ja acabem aquesta primera hora. Moltes gràcies, què passa? No em dic que m'he ficat vermella perquè m'ha fet vergonya, i un truc que és ara, no ho sé... Ah, però no remes, no? No, no. És el jefe, no? El jefe. Tu fas patinatge artístic, dius? Sí, de professora. Ah, és veritat, és veritat. Les que li van fer el dibuix, no? No, a mi no me'n van de dibuixos. Ah, és veritat. Per Agus, ara això no fan dibuixos, eh? Perquè si veig aquesta cara, t'estàs escoltant. Com es diuen les teves alumnes? Ui, espera. Ui, que no saps. Em tinc 12, Jordi, t'he de dir 12 noms. Doncs Paola, Irene, Aina, Clàudia, Emma... Bé, doncs una altra notació, aquestes 4, i a les 8 també que falten. No tinc dues Clàudia, t'he de dir 2 en una. No et facin dibuixos, sí, no saps ni com es diuen. Però vaja, Júlia, moltíssimes gràcies. La setmana que ve amb una altra amiga o amb el teu amic... Hauré d'aportar algun noi, no? Porta el noi, perquè la balança està molt desequilibrada per saber a veure què volen estudiar els jocs d'avui en dia, i de cara a l'any que ve i les suïcions professionals. Júlia, que vagi bé, bona tarda, gràcies. Adéu, adéu. I nosaltres, tot seguit, connectem amb la xarxa per escoltar el vullet i de notícies general. I després, a la segona hora, amb l'Arnau Consul, parlarem de llibres. I, a més a més, també llegirem algun article que ens ha agradat de la Vall d'Avers, el Lucas Font, concretament un punt de trobada. Avui aquest mes volem dir... Ha parlat del Mercat Municipal de Sant Just. D'aquí una estona a la penya del Morro, fins ara. Bona tarda, us parlem. Sonia Kéri Ramon, company. Un grup de 22 camions cisternes encarregarà de suministrar aigua de boca els sis municipis que veuen de l'Ebre i no disposen d'abastaments alternatius en càssit d'emergència a les obres de descontaminació de l'enversament de Fliix a la Ribera d'Ebre. Jordi Aurí, director general de Protecció Civil. Nosaltres, els escenaris que tenim dibuixats per els estudis científics, ens dibuixen escenaris de dos, tres dies, dos màxims, però nosaltres estem prevíent escenaris més llargs. Per tant, la resposta que estem donant és amb aquests escenaris més llargs, i aquests escenaris estan garantits, ja sigui pel consum de boca i ja sigui també per als consums que s'hagin de produir per exportacions romaderes o sector agrícola. El pla d'actuació elaborat per la Direcció General de Protecció Civil preveu mesures per garantir l'aigua potable sense restriccions durant quatre dies al 78 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El conseller d'Interior Ramon Espadell ha defensat la tasca dels Mossos davant el que ha qualificat d'atacs, que volen malmetre la seva imatge i professionalitat. Des de Solsona, on s'ha celebrat l'acte del Dia de les Esquadres a la Regió Central, Espadell ha afegit que aquests atacs són un reflex de la pressió que pateix Catalunya. Jo desigiria, evidentment, que s'acabessin aquests atacs, però tot apunta que hi ha una inèrcia de pressió respecte al conjunt de Catalunya, i els Mossos d'Esquadra són una part essencial del nostre país des de la respectiva institucional. I, per tant, són objectes d'aquesta pressió d'aquests atacs. Espadell també ha defensat la professionalitat del comissari Sergi Pla, ex-responsable dels anti-disturbis, que va dimitir després del cas d'Ester Quintana. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, ha fet una crida esquerra republicana recordant que l'aprovació dels pressupostos és urgent. Ho ha dit després que el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, hagi assegurat que, encara que finalment el govern central fixi l'objectiu de déficit per Catalunya en lui mig per cent del PIB no avalarà els comptes. Bona tarda. Bona tarda. El conseller Andreu Mascolell no ha volgut avançar cap xifra concreta ni confirmar els 3.200 milions d'euros de retallades en els pressupostos que aquest matí ha apuntat Oriol Junqueras. El que sí que ha advertit, en al·lusió Esquerra, és que Catalunya necessita, malgrat l'austeritat, aprovar aviat els comptes. Serà un pressupost que no serà gust de ningú. És a dir, serà un pressupost que no ens agradarà. Un govern amb un mínim d'efectivitat de funcionament i un govern que pugui impulsar les diferents agentes del govern necessita un pressupost. Mascolell ho ha dit a l'entrada de la comissió d'ensenyaments i universitats que es fan aquests moments al Parlament i on el conseller ha confirmat que els matriculats en màsters no es poden fer. El pròxim ple de l'Ajuntament de Girona votarà una emoció per deixar de reconèixer Felip de Borbo com a príncep de la ciutat. La emoció presentada per la CUP recull que la monarquia espanyola és una institució desfasada, anacrònica, antidemocràtica i que costa molts diners als ciutadans. La emoció també critica l'existència de la Fundació Príncep de Girona i proposa reconvertir-la en una altra fundació de l'Ajuntament de Girona. A l'Ajuntament de Girona es pot fer un projectiu a ajudar els joves de l'escomarca Gironinès en la seva formació. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. En basca, el juventut de Badalona ha convocat a l'accions a la presidència del club per al pròxim 15 de maig. A l'Ajuntament de Girona hi ha tres possibles rivals, el Real Madrid, l'Efes Pilsen de Turquia i el Panat Inaicost, també de Grècia. Els laurens estan ganant avui el top 16 davant el Maccabi de Tel Aviv, abans del partit de retrar un homenatge als jugadors que van guanyar la primera Eurolliga ara fa 10 anys. D'altra banda, en Butter Polo, la selecció catalana femenina absoluta, juga el seu primer partit. A dos quarts de set a la piscina San Sebastià de Barcelona, la selecció s'estrena a frontar-se a la Gran Bretanya després. A dos quarts de nou es disputa un altre amistós entre el Barceloneta i el Proreco d'Itàlia, per com amorar el Santenari del club marini. D'altra banda, tornant al futbol a les 9 de la nit, el Sant Andreu juga al Camp de la Oya l'Orca, a Múrcia, a l'anada de la final de la Copa de Federació. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El trio de jazz, Marco Metski de Trio, tu ara demà divendres a la Taneu. És l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'entitat i servirà per presentar el primer disc del trio com a formació, que és Maïfren Marco. Marco és el primer disc que es fa a la Taneu. És l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'entitat, que és Maïfren Marco. Marco Metski de Trio és una formació que encapçala al pianista Marco Metski, d'un dels músics joves emergents més rellevants del programa Jazzístic Actual. L'acompanyen Marco Loicari, el contraveig i Carlos Falanga a la bateria. El concert de demà serà encara més especial, perquè el trio presentarà per primer cop el seu primer disc com a grup. Les entrades costen 10 euros pels socis de la Taneu i 12 pels quinaus són, i ja es poden comprar les entrades a la Secretaria de l'equipament, per el concert serà demà. A les 10 de la nit, a la sala, 50 a Nari de la Taneu. El celler de Can Matadona l'ha ben vingut al mes d'abril i a la primavera, amb la programació de diferents testos. D'entrada, aquest dissabte organitza un test al celler d'un vi agulògic, un verdejo que marida molt bé amb diferents plats per ser un vi fresc, que s'acompanyarà a un test de conserves. La setmana que ve s'organitza un nou test literari. Serà el dia 12 de la Taneu, intervinant una poeta i una violinista, i una altra de les activitats per aquest mes, és Serà mitjans d'abril, una nova sessió de degustació que es farà el cas de les joves per testar diferents tipus de caves. A més, els propers dies s'organitzarà un altre test al celler per degustar un vi de gratallops en la presència de la seva vida i cultura. I acabem aquest vullet explicant-vos que es presenta el veïnat del Walden a una campanya per facilitar i millorar la separació de residus. L'objectiu és organitzar la recullida de residus, perquè la separació sigui més efectiva. Ara, en cada un dels set espais de contenidors habilitats, hi ha un covell d'orgànica i tres de rebuts, i per cicle amb vasos, paper i vidre, han de fer servir els contenidors del carrer. Ara s'ha detectat que el covell d'orgànica es fa servir molt poc, i que el de rebuts s'hi barreja de tot, i per això des de l'Ajuntament planteja en reorganitzar-ho. Consisteix la campanya en recollir l'orgànica, paper i amb vasos, en els espais que ara hi ha habilitats a cada planta, mentre que el rebuts i el vidre seran de baixar els contenidors del carrer. I de moment això és tot més informació a l'A7, els senyors noticies a l'Edició Vespa. El condensador de fluzó. El programa menys paradoxes temporals. Cada dijous de 8 a 9 del Vespa, a ràdio d'Esverns. Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. Gràcies. La penya vol morro. Cada tarda, de 5 a 7, per ràdio 2B. Segona hora del programa, 50 minuts, és ara i fins a les 7 del vespre. Cristina, comencem repassant alguns trending topics del dia d'avui, com per exemple, com la de l'Ajuntament, com la de l'Ajuntament, com el del dia de dia d'avui, com per exemple... Ignacio González. Per què ha sigut treint un topi, aquest bon Home? Perquè el president de la Comunitat de Madrid ha dit avui que és necessari establir uns Límits en segons quines publicacions de la mitjós de comunicació, perquè es veu que poden arribar perjudicar persones i institucions. Ho ha dit en resposta a una publicació que ha fet al Diari El Mundo, on apareixia el president de l'Aixunta, Alberto Puñez-Peiho, en un vaixella amb el narcotraficant, Marcial d'Orado a mitjans de la Inuranta. Comantaris. Doncs, l'albanodante Fachín diu... E, Ignacio González, ven a fijar los límites de lo que puedo publicar en mi revista Sida Treves, l'Histillo. Te espero. Aquí la Safián, la Genya, per Twitter. Alguna altra sobre límits d'informació. Seria el Jesús Maranya, que diu... Ignacio González, el velàtico del lujo, quiere poner límites a la información, antohirónica. Bé, avui també ha sigut Trending Topic, Museu del Fútbol. Què és això del Museu del Fútbol i per què ha sigut Trending Topic? Doncs ha estat Trending Topic, aquest hashtag. Ben bé, no sabem si és que s'està tenint la intenció de fer un museu virtual, però la gent s'està sumant molt a fer els comentaris d'aquest tipus. Clar, és allò de si hi hagués un Museu del Fútbol, què pondries? Evidentment. I què diu la gent? I la gent fa les seves aportacions. El cas de la Conxi Sánchez diu Museu del Fútbol. El gol de Tamudo a Toni és la final de la Copa del 2000. Molt bé. Dani Crespo, en canvi, diu la camiseta de Cúbala i César Rodríguez. Molt bé. O la Esteban Gómez, que diu un gest del fútbol ingles en massa celebrant un gol. Doncs Cristina, moltíssimes gràcies. Tot seguit, parlem de l'Atlantida Film Festival. El primer festival on-line i que podeu veure a través de la plataforma Filming.es. I tenim el nostre corresponsal al sofà. La casa seva, Sergi Arrada. Bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Hi ha tercera connexió, tercera setmana. Per tant, la setmana que ve, si no tinc valentera, em sembla que és l'última de l'endemà. Encara queda, encara queda. Sí, perquè la primera connexió va ser prèvia. Ah, és veritat, és veritat. Clar, perquè això és un festival que, pels ullens que no ho sap, és el primer festival on-line que es compren diferents abonaments a través d'internet i que es pot veure tot en Streaming a través de Filming.es. I és l'Atlantida Film Festival. A veure, Sergi, comentem algun parell de pel·lícules que hagis vist últimament. Recordem també que totes les pel·lícules tenen una peculiaritat, és que no han estat estrenades en els cinemes convencions, és a dir, que no han trobat una distribució comercial en les diferents sales de Catalunya i d'Espanya. A veure, Sergi, alguna pel·lícula que hagis vist últimament. Començons. Doncs, Sergi, continuo amb la secció de Joies d'Altrestactival. Sí. I, bueno, he vist una pel·lícula americana que es diu Keep the Lights On. Keep the Lights On. Què vol dir? En sent la llum, no? Continuem en tenint la llum encesa. Exacte. És una història d'una parella gay, d'una parella d'home. Crec que se basaran en fets reals durant molts anys, des del 98 fins a l'actualitat. Un és drogadicta i l'altre és addicta al sexe. Déu-n'hi-do. Una parella explosiva, no? Sí. I és tota la seva relació destructiva, no? Sí, això te n'ha de dir. No té pinta de ser una comèdia romàntica. No. La veritat és que no. Des de que comencen fins que s'acaben. S'acaben moltes vegades, però la pel·lícula no. Ja. Com la Valores, perquè d'entrada és una història dramàtica, que a mi, sincerament, ja em tira una mica enrere. Doncs és bastant avorrida, la pel·lícula. Molt bé. Espera, que estàs sonant un altre telèfon. És que avui no estic al sofà de casa. Ah, no estic al sofà de casa? Ah, agafa'l, agafa'l, no? Estarà al canal de jove, no? Bé, què diuen, ara? Estarà al canal de jove, no? Bé, què diuen, ara? Supresa, supresa, ens pensàvem que el dius a la tarda era el teu dia de festa. Estem en torns de vacances, i tal. Ah, o sigui, que està al casal de joves de Sant Just, quan has pensat... És cert. A més de casa creativa, amb un volt de crispetes, mirant totes les pel·lícules de l'Atlantida Film Festival. Per cert, hi ha alguna novetat, hi ha alguna cosa, aquí, al casal, que vulguis comentar? Acabo de pujar un vídeo de les vegades que es van fer pel dia de la dona, al YouTube, al Facebook, també, i tal. Perdona, m'estàs dient que hi ha Sensual Dents? Sí, hi ha una escena, la... Epa. Epa. Ells ja el mirarà. Sí, ja el mirarem. El poso ja als més preferits del món apagador. Sí, això és un no parar, eh, de trucades. Vols que parem la secció? No, no, no, mai. De show mal go on. Va, va, perfecte, perfecte. A veure, parlant d'aquesta pel·lícula que no et va deixar gaire bon sabor de boca, una història de dos gays molt dramàtica, on les depressions d'un i les edicions dels dos fan que la convivència i tot vagi cap a una bola de negativitat i de dramatisme i de por sense sortida, no? Sense sortida, sí. A part, el protagonista és bastant inexpressiu i la història no acaba d'enganxar. Bueno, sí que fora, eh? Keep the light off, no? No, hauria de dir finalment. Va guanyar el Premi, el Premio Teddy, que són el Premi de millor pel·lícula gaire, o l'Èsvica, al Festival de Barlín. Ah. També va estar seleccionada a Sandence. I, bueno, va tenir bastantes nominacions als Premis d'Espírit Awards, de cinema independent. Però, bueno, fora de la netota gaire, no té mal interès. Per cert, ara que parles del Sandence, m'imagino que tu... no sé, vam comentar-ho amb tu. El Searching for Sugarman. No, a mi no, però l'he vist i em va agradar molt. Sí, ens ha agradat molt a tots. Sempre que tinc una oportunitat, intento colar-la. Llavors, he sentit Sandence i he pensat que si no heu vist el documental, Searching for Sugarman, crec que l'hauríeu de veure, eh, des de la meva opinió. Sergi de Sugarman, has vist-ho? Sergi de Sugarman, no, Searching. Ah, vale, vale, vale. Hi ha gent que ja em comença a dir que estan amb aquelles fins als nassos de Rodríguez... De tot el boom, no? Sí, de My Wonder, de Sugarman i de tot plegat, eh. Espera que quan s'aprofi el primer d'haver assaut. Això serà increïble, quan s'aprofi, ja. Jo per un moment pensava que estàs parlant dels que em volies enviar, ja. No, no, jo sí que vull enviar, però no hi ha diners. Però vaja, clar, no fan un Sandence online, no? Perquè triomfaria molt. Home, triomfaria molt. En fi, continuem repassant més pel·lícules de l'Atlantida Film Festival Online, mentre tenim el Rodríguez aquí de fons. I ho fem ara parlant de la següent pel·lícula. Quina és, Sergi? Per què no la tinc? Doncs aprofitant també les lleis d'aquestes festivals, es poden tornar a veure pel·lícules que van fer de les més comentades el darrer festival de Sice, i que les tres no han trobat distribució espanyola. Com va, exemple? La que jo estava parlant de més és una pel·lícula independent americana, que es diu Compliance, i està passada en fet reals, i és brutal, la pel·lícula que em va encantar. Com Compliance? I què vol dir Compliance? Complices? No. Compliance i... No ho sé, ara busquem. Ara busquem què vol dir com Compliance. De totes formes, de què va aquesta pel·lícula? De què va aquesta pel·lícula? Sí, a veure, anem al gra. Vale, el resulta que va haver-hi una moda a les estats Units, que va passar moltes vegades, que trucava una truca d'anònima a cadenes de menjar ràpid, va, em va donar el total, i bueno, estiguem passant per policies, deien que un dels seus... No vam tenir preguntes, una mica, que la persona que agafava el telèfon l'anàvem direccionant una miqueta, i acabàvem dient que un dels seus venadors havia robat alguna persona dels clients i tal, i els oblidàvem a tenir-los allà en un tant cap en una habitació, i la cosa anava més. Els mateixos empleats i treballadors de les cadenes de menjar ràpid. Per l'encarregat, en pla... Ah, sí, sí, sóc jo. Hola, vostè, no té una venadora rosa, no? Ah, sí, sí, la no sé qui. Sí, aquesta, precisament. Doncs saps, començaven així, i és un joc de poder, de com es pot ser tan tonto, també. I la pel·lícula és molt forta, no surt re fort, eh? Aquesta pel·lícula és compliant. Em sembla que Cristina, hem buscat i hem trobat alguna traducció? Sí, seria conformitat. Sí, dius, doncs bé, tu dius això, doncs m'ho crec. I llavors, clar, això dius que està basat en fets reals, i la veritat és que... Què passava, després, un cop tancat, allà dins i tot plegat? Bueno, buscava... busquen que la sumateixin a la treballadora de, bueno, la veja i tal de diferents maneres. L'obliguen a treure-li la roba, a veure si té els diners a sobre, però que sempre dius... Però clar, són policies falsos, no són de veritat. Sí, sí, i mai es presenten allà per telèfon, en pla del que li ha agafat diners d'una bossa a una clienta. Mira, mira, a veure si entre les seves posesions encara té els diners. No té res, doncs les puja-la, i després obliguen a un home. Home, és molt violent i molt incòmode, i la veritat és que els americans, home, són la hòstia. De qualsevol desgràcia... Això és el sistema capitalista, que se'n diu. De qualsevol desgràcia, després fa una pel·lícula, llavors ho rendebilitzen tot. Sergi, alguna altra pel·lícula que vulguis comentar, per exemple, de les que tu vas veure a Sitges, Sí, mira, una altra, que també em va agradar força, es diu Barberian Song Studio, no sé si et sona que la van comentar en la pel·lícula independent per al Regne Unit. Ja, es que van comentar tantes, Sergi, que no em sona. És una vaig veure tantes. Aquest any, no, però l'han passat per fer récords, va ser la persona que més... Aquest any vaig fer el récords. Aquest any també, eh? Sí, sí, sí. La persona que més pel·lícules ha vist al festival de Sitges, més que Jaume Figueres i Jorina, eh? Sergi Arrada. Aquest any, com que no em van treure a parlar de TV, em sentaran més feliç. Cada any et va superar, però arribarà un moment que ja no podràs fer més. Sergi, calma't, ja ho saps, això, no? Sí. Aquesta pel·lícula que he comentat... Barberian Song Studio és un homenatge al cinema d'atarrò d'Itàlia, que li deia al Giallo, que el director més conegut era el Dario Argento. Eran pel·lícules molt visuals, molt contrastos de colors, el so era molt important, la música... Pel·lícules tan intenses, visualment. I, bueno, aquesta pel·lícula és d'un tècnic de so, que el contracten per treballar en una pel·lícula d'atarrò d'Italiana. I ell no s'ha acostumat a treballar en pel·lícules de por, molt bon tècnic. I, bueno, és... La pel·lícula és tota la seva estació, molt de les diferents estacions, ell treballa dintre d'aquesta pel·lícula, com m'has començat a patir per la pel·lícula, creu que estan passant coses a l'esquí, és una pel·lícula bastant obsessiva. Bé, a mi, personalment, això va gustos, però, normalment, les pel·lícules que parlen de com es fan les pel·lícules o de rodatges, a mi m'agraden molt. Doncs aquesta és una mica especial, d'acord? I, visualment, el dit i el so és impressionant de la pel·lícula. Molt bé, doncs, Sergi, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies. Ja sabeu que, si voleu, filming.es, on hi ha aquesta... Bé, aquest festival online, la primera vegada que es fa un festival, ja és la tercera edició, a l'Estat d'Espanyol, Atlàntida Film Festival. I tenim el nostre enviat especial, com diem, al sofà de casa seva, perquè, clar, això es pot veure des de casa. Per cert, ja t'has fet fotografies? Crec que sí, perquè he vist algun al Facebook, amb el teu home cinema, i com m'estàs veient el film festival. Atlàntida, o què? Atlàntida, o el carano. Però amb el faré, amb el faré... M'has de fer, perquè has de participar al concurs, que és allò d'enviar les fotografies des de casa teva, com estàs veient el festival. Clar que sí. Sergi, ja ho veurem. Gràcies, que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. 6 i 23 de la tarda continuem a l'apenya del Morro, i ja sabeu que nosaltres som molt fans de la Vall d'Avers, que és l'única publicació mensual que hi ha a Sant Just. I, de fet, també som molt fans d'un dia qualsevol, que és la crònica de Lucas Font de diferents punts de Sant Just. Alguna vegada hem llegit, doncs, per exemple, quan va estar aquí a Can Ginestar, i avui, amb el permís del Lucas i també de la gent de la Vall d'Avers, volem llegir la crònica, l'article, un punt de trobada que està dedicat i situat al mercat municipal de Sant Just d'Esvern. I la crònica diu així. Corria l'any 1922, quan es va iniciar la construcció del mercat municipal de Sant Just. Des d'allavors, aquest emblemàtica difícil del nostre municipi ha sufert diverses remodelacions. Tot i així, el que hi passa dins no hi ha canviat massa. Avui, de fet, el mercat no està massa ple. Som a mig matí d'un dia feiner i la parada, on es veu més moviment, és la peixateria de la glòria, que atén els clients o clientes, en aquest cas, amb la màxima rapidesa possible. Mentre esperen el seu torn, les dones conversen entretingudament. Aquest és un mercat petit i familiar, afirma la glòria després de despatxar tot a la clientela. Aquí no només es ve a comprar, sinó que també tenen sabentes dels problemes de la gent. Es fa molta vida social. Les parades, a més, no canvien de mans molt sovint. La glòria fa 30 anys que porta la parada de peix i marisc, i aquí tothom la coneix. I aquest és, en part, l'encant del mercat. Amb l'aparició del supermercat, si les grans superfícies fa la sensació que el mercat ha perdut ser protagonisme. Tot i així, segueix tenint moltes virtuts, que el diferencien d'altres establiments, com la qualitat del producte. Els grans supermercats compren el producte en grans quantitats, i quan s'acaben demanen més. Aquí tot és fresc i de primera qualitat, i tot i que els preus són més elevats, surta com t'assegura la glòria. A la rosa, avui, li toca treballar, habitualment només treballar els caps de setmana, a la parada d'embotits i formatges, però aquests dies li toca substituir a la propietària que ha estat mare fa poc. S'enjust és diferent d'altres municipis, afirma la rosa. El ser preguntada per l'afluència de gent. Aquí hi viu molta gent, que no fa vi del poble, i, per tant, no ve al mercat. També hi ha gent que viu lluny i que no puja fins aquí la menta. El mercat obre les seves portes de dilluns a dissabte al matí, i els divendres també a la tarda. Els dies feiners acostumen a venir gent gran, i els caps de setmana també ve gent jove, ja que molts d'ells treballen entre setmana, afirma la glòria. Es va inventar intentar obrir a la tarda, però a moltes parades no el sortia rendible. I és que, amb la crisi, l'afluència de gent al mercat s'ha vist marmada. De fet, la rosa assegura que molts dies es gasta més a tenir la para d'oberta que el que s'ingressa amb vendes. Molta gent prefereix pagar menys, encara que el producte sigui de menú qualitat. I, en aquest sentit, les grans superfícies hi surten guanyant, tot i que, a mi, no m'agraden gens. Reconeix la rosa amb certa rencúnia. Els caps de setmana solen recuperar les pèrdues d'altres dies, tot i que mai se sap. Afirma, mentre prepara una safata de llibrets. Potser, després, ens quedem amb la safata plena. Però, tot i les dificultats, no hi ha ni una sola parada tancada. I això no deixa de ser un bon senyal. El mercat és un punt de trobada on només l'entrari es desperta en tots els sentits. Colors, olors, textures... Aquests són els culpables de que cada vegada que hi entris, surti amb alguna cosa sota el braç. A més, d'un bon sonriure. Ho firma el Lucas Font, a la pàgina 11 d'aquesta edició número 371 de la Vall d'Avers del mar 2013. El seu article, Un dia qualsevol. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments, a l'Apenya del Morro, amb l'Ernau Conso, parlem de llibres i també de les vagudes. Fins ara mateix. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara en mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de public, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. Tant d'èxit de public. El condensador de fluzo. El condensador de fluzo. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a ràdio d'Esvern. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Dos quarts de set de la tarda. Ara ja no hem fet el programa. Està bé. Bon dia. Continuem a la penya del Morro. No és tona amb l'Ernau Consul. Que ens visitarà per parlar de llibres com cada setmana. Però abans... Vull comentar una cosa. Fa uns dies va ser el Dia Mundial de l'Aigua. Va ser trenentòpic. Ja sabem fer l'importància d'aquesta beguda. Una persona pot arribar a sobreviure sense menjar. no sense beure. Godoy tenia una frase mítica que deia los camellos pueden estar ocho días como era yo trabajando sin beber y yo puedo estar ocho días bebiendo sin trabajar. Però quan parlem de veure, en referim a qualsevol beguda, ja sabem que l'aigua és bona, però és igual de bones altres begudes, com per exemple la coacola o Red Bull considerades begudes energètiques. O amb gas, sí, sí, Jordi. Podem parlar d'això, si ja et sembla, perquè bueno, tots sabem que quan arriba el bon temps, tot i que avui no faci un dia molt solejat, comença la calor i a tots ens ve de gust veure algun refresc que ens faci treure aquesta calor i estar una miqueta més activs. Doncs això és el que aconsegueixen determinades tipus de begudes com és el cas de la coacola. I és que quan obrim una ampolla o una llauna de coacola i la ingerim, no sé si saps, però arribem a introduir al nostre cos l'equivalent a 10 culleres de sucre, sí, sí, és el mateix, és a dir, tot menys 10 culleres de sucre i seria el mateix que veure una coacola més o menys. Porta molt de sucre a la coacola, jo ho sabia, però tant, és molt gràfic aquest exemple. Doncs justament per aquestes 10 culleres de sucre, al cap de uns 45 minuts, aproximadament que ingerim la beguda, augmenta la nostra productivitat de dopamina, que és la que fa que estimuli el centre de plaer del nostre cervell. Ah, o sigui que allà va, allà on fa mal, no?, a la dopamina. Clar, que seria en un equivalent el mateix que faria l'eroïna, més o menys, per entendre'l d'alguna manera, no? Ataca el centre de plaer del cervell. Ah, totalment, no? Sí, sí, sí. Per molta gent la coacola és com una droga, hi ha molta gent... És molt adictiva, sí, sí. I que només veu coacola a la seva beguda. Fins ara, de fet, hem vist com la coacola ens activa, però això de treure l'acet i la calor, jo tinc entès que no hi ha res millor que aigua, perquè jo recordo de petit que sempre hem de dir-ho. Quan tu tinguis molt de calor, ho posa a taigua, o veu aigua, o posa taigua aquí fins i tot a fora del cos, a la nuca. L'aigua és la millor opció? Sense dubte és la millor opció, no?, de totes les maneres, hi ha moltes persones que asseguren que una vegada amb gas aconsegueix reduir aquesta sensació de calor i d'acet. Però resulta que no és l'únic que aquest tipus de begudes aconsegueixen reduir, Jordi, perquè aquí ve el curiós. Són nombreuses les persones que asseguren que han fet aquest tipus d'experiments, per dir-ho d'alguna manera, amb la coacola, i que han utilitzat aquestes begudes per realitzar altres tasques. Ah, sí? A veure? Alguns exemples. Podem dir que a Estats Units les patrulles de camins porten uns partits de coacola al seu cotxe i el que fan és treure la sang del paviment quan hi ha hagut un accident de cotxe. Ah, o sigui, altres maneres i altres utilitzacions de la coacola. Perquè la coacola clasen que ens infosa, i segurament per treure la sang, que és com una mena d'acit o què? Sí, sí, porta acit fosfòric, si no recordo malament, és acit fosfòric, és una substància que porta... és un component que porta aquesta beguda. Si ens quedem, per exemple, a casa nostra sense... com es diu això de targent o per fregar i per treure les taques... Serveix. O coacola utilitzem. Sí, serveix perfectament, perquè a més de treure la sang de la calor i d'aquestes taques de sang, justament és el que tu dius, si estàs a casa i a l'ababo i tens alguna taca, què pots fer? Doncs és tan fàcil com buidar una lleuna de coacola dins del vàter, deixar-la actuar més o menys durant una hora i després tirar de la cadena. Ah, perquè hi ha molts productes d'aquesta neteja que serveixen per buidar les canyaries, les caronades, en català, que justament hi ha al lavabo, sota la taça. I amb la coacola pots fer-ho. Seria perfecte, sí, sí. Tu buides una lleuna de coacola. I més econòmica, eh, i tot. Sí, al lavabo, a la taça, i després deixes d'on està una estona, i després tines la cadena i allà neteja tota la coacola. No sé si el paral·lel és més adequat o no, però és el que passa també amb el nostre cos. O sigui, la coacola, quan passa per l'esòfac i fa el recorregut digestiu i per l'intestí i per l'estómac, també neteja les canonades del nostre cos. Més que netejar, jo crec que seria una cosa una mica més perjudicial, no? Sí, potser sí, potser sí. Més que netejar, no ho sé, suposo que són bastant diferents, nosaltres dels lavabos i d'altres aparells. Més utilitzacions de la coacola? Si et sembla, parlem de vehicles, perquè també pels vehicles és un... També la ve, per vehicles? Sí, sí, sí. Si tu necessites netejar, per exemple, les taques d'òxid dels cotxes, doncs és tan simple com respellar amb un tros de paper d'alumini mullat amb coacola. Ah, molt bé. I les treu perfectament. Jo pensava que anaves a dir que substituïa la benzina... No, home, això ja no. Tot arribarà, eh, per això, però... Perdona, tu has vist la pel·lió que la regressa al futur? Sí. Hi ha un moment que li posa com una... no és coacola, és cervesa. Com es diu el doc, li posa una mica de cervesa. En fi, més història sobre la coacola. Continuem parlant amb el cotxe, perquè ja que estem amb el cotxe amb les taques d'òxid, si, per exemple, ballem que ja està corruïda la bateria del cotxe, doncs no ens hem de preocupar tampoc, perquè si tirem una miqueta de coacola per damunt, les bombolles, doncs, traurà en aquesta corrosió. A més, si després de tot això ens hem taquet la roba amb creix, o l'otípic, que estàs treballant i a taques, només hem d'anar a la rentadora a introduir la roba i volar per sobre una llawna de coacola abans d'enjagar la màquina i agafar-se el seu cicle. Molt bé, o sigui que la coacola, escolta... De sabers per tot, menys per veure, veig que s'utilitza per moltes coses. Tant, et treu la calor com que et dissolt un clau en quatre dies. Ah, sí? Sí, sí, és capaç de dissoltar un clau en quatre dies. També, de separeix un tros de carn, si el fiques en lleonat amb coacola, l'acaba fent de separeixa. Bé, molt bon rotllo, eh? Sí, sí. A mi també molt de gust, ara, veure coacola. Sempre s'ha parlat del tema, però també passar amb altres begudes, no només la coacola, pobra, que sempre s'emporta tot el dolent. Sí, suposo que és la més coneguda, no? Per això sempre és de la que més es parla. No és l'únic, perquè també les altres begudes amb gas contenen més o menys els mateixos components químics i les mateixes substàncies, no? Per exemple, redbull. Redbull és un cas a part, perquè és una beguda energètica, no? El cas de redbull és una mica especial. Redbull, com hem dit, és una beguda energètica que va ser, en principi, creada per estimular el servei de les persones que estaven submeses a un gran esforç físic o estressada. Per tant, en principi, no era una beguda per ser consumida com un refresc normal. Tot i això, segons el seu creador, és una beguda que augmenta la resistència física, agilita la capacitat de concentració i augmenta la velocitat de reacció. A més de, bueno, aportar energia i millorar l'estat d'ànim. Ah, o sigui que, de priori, no hi ha coses així... Bueno, això és, en principi, el que diuen. Tot i això que la dic als seus components serien la cafeína i la taurina, que no sé si saps què és la taurina. La taurina era un rumor, això. No l'hem desmentit amb tu, ja. Amb algú vam desmentir. En principi, la taurina es diu que és un assit orgànic que prové del toro. El que passa és que això és mentida, eh? Sí, són rumors que circulen per la xarxa. De totes maneres, tot i que, en principi, es diu que compté la cafeína aquesta, com també ho compté la Coca-Cola i altres vegudes, no? Cal dir que no està aprovat que aquestes vegudes produeixin energia. Sí que produeixen potser un cert nerviosisme i coses d'així, t'activen una mica més, però no arriben a produir energia. És a dir, si et veus una Coca-Cola, un Red Bull, no pots córrer 100 metres lliços o qualsevol cosa... No sé quants segons, no. Tot això, veus que desconeixíem sobre aquestes vegudes energèptiques amb bombolles, no?, que es diu, vull dir, que... Amb gas, amb gas, això, amb gas. I energèptiques. L'únic que ha d'afegir... Evidentment, hi ha molts rumors, com aquest que acabem de comentar, també com aquestes pràctiques que hem fet abans, que s'haurien d'aprovar per veure si són certes o no. Sí? Ho has provat, Jordi? No, no, però m'ho crec, perquè això també és el documental que posaven a veure com es generava diferents productes... Jo volia aprovar a casa, però no m'ha donat temps. Ja ho provarem, jo ho provarem. De totes maneres sí que es comentaves. Tot i que no sabem si són certes o no, s'hauria d'aprovar això per veure si és veritat que la Coca-Cola, o el Red Bull, o altres vegudes energèptiques o amb gas, poden tenir altres usos, sí que cal afegir això, que són addictives. Si sigui 40 de la tarda, gràcies Cristina per il·luminar-nos sobre aquest tema, amb nosaltres tenim l'Arnau Consul per parlar-nos del llibre. Arnau, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui no tinc jo, no tinc res... No, no, no, a més, hi havia promes d'arribar abans, i no ho puc fer, però estic una gent d'edat no ocupada. Tots jo sóc una gent amb potes... T'acabes de reunir amb altres esferes de l'Ajuntament de Sant Just. Moltíssimes, però altres. Com el que hem dit? De què parles, Arnau? Explica'ns-ho. Un llibre que tu t'interessa bastant, perquè tu que ets home de teatre, hi ha un obra de teatre que es va fer, o no sé si s'està fent encara, que es deia El Vall, el Teatre Nacional de Catalunya. Mira, no em sona, t'ha dit de veritat, sóc sincer, i què han fet? És un llibre? Doncs és un llibre de fa bastant temps, escrit per un escriptor d'Uirene Mirovski. Tot i que el nom sona rus, juraria que és hongaresa. Ah. I, en tot cas, l'original és el llibre, que és dels anys 30 o 40, i n'han fet una adaptació per veritat, perquè, de fet, és una novel·la molt dialogada. I, de fet, encara et diria més. És una novel·la ideal per ser recomanada amb aquesta secció, amb aquest programa, que pel que sé, pel que m'han dit, sobretot, hi ha molta audiència jove. Sí, pot ser. Però el que pensa que el millor llegeix poc depèn. Depèn, no ho sabem, no ho sabem. Qui t'ho ha dit això? No, són coses que jo em faig. No sé si el xer i aquestes coses les tens estudiades, però... Fa un dany va sortir un estudi d'Audiència, que la ràdio, en general, no cap programa en concret, l'escoltaven una mitjana de 2.000 persones cada setmana. Però és una conclusió estranya, perquè què vol dir que cap d'un mes són 8.000 persones, no? Sí. Amb el període de temps de dues setmanes hi ha unes 2.000 persones. De totes formes, l'Audiència de Penalmorro no sabem com és. Està allà a l'altra banda. Home, és cool, és hipster... No ho sé, s'ha enrotllada. És que no t'ho sabria dir, perquè és un programa eclectic. Ah, veus? I llavors, com que hi ha moltes coses diferents, no tenim una audiència homogènia. Tot i que, en principi, hauria d'anar destinat a la gent jove. El programa del matí que va a la gent gran i el programa de tarda, a la gent jove. Per anar trencant tòpics o llançant llances d'aquestes cregades, es diuen, no? Posa'm que aquest sigui un programa per a gent jove. Posa'm que, a més a més, es diu... No crec que sigui el tot cert, però ara hi ha la tendència, si els joves no llegeixen. És veritat. Teòricament, estic aquí per intentar animar-los, però no sempre ho aconsegueixo. Però si jo no recomano un dels millors llibres de la literatura europea, què només té 71 pàgines? Home, l'hem de llegir, no? En unes hores s'ha llegit, això. Jo crec que això s'ha llegit amb una tarda, si ets lent, és una tarda i el matí següent, o dues tardes, o fins i tot aquests que s'hi posen, amb una nit. Poses al llit i les tres encara hi ets, però les tres les he acabat. Home, això coincideix molt amb el que dius, no?, que és una peça malgrat estar narrada i hi hagi molts diàlegs, molt teatral, perquè les obres de teatres, el que tens, o sigui, les llegeixes en un hora i mitja, dos hores o tres, amb el que dura l'obra de teatre, no?, o sigui, que això també. El ball d'Irene Mirowski. Irene Ne Mirowski. Irene, que és Irene, i Ne Mirowski, que és el cognom. Una autora d'una vida interessant, tant interessant que, de fet, es va fer una novel·la sobre la seva vida, una novel·la que diu, justament, Irene Ne Mirowski, que en el seu moment va publicar Proa. Una novel·la, perdó, sobre la seva vida. No. Algú va escriure una novel·la sobre la seva vida, perquè és una autora jove, i que, doncs, clar, els anys de la Segona Guerra Mundial, diguéssim, i de tota la pujada del nazisme al poder, no va passar massa bé. De fet, va acabar a Auschwitz, internada, i, per tant, d'alguna manera és un paral·lel, tot i que potser no era tan nena, a la arxi famosa Anna Frank. Ella era més gran que l'Anna Frank, quan hi ha tot el dilema, evidentment, tot el conflicte dels anys 30 que portarà la pujada de Hitler al poder. I el ball, de fet, sí que la protagonista és una nena que viu a París, i que pel que sigui la família a la qual pertany es fa rica de cop, això que en aquest país em viscut últimament tanta gent, últimament, vull dir, fins a fa quatre anys, no? I hi havia allò que em deien els nou rics. Els nou rics ja existien els anys 20 i els anys 30. Els pelotazos ja existien, i llavors és un tema universal. Diuen que a l'època dels romans també hi havia gent que de sobte es feien rics. Però els pelotazos és una cosa de la qual se n'ha fet molta literatura. Crec que en aquest sentit és bastant adient, no sé, l'Ordangarín ja era ric perquè jugava a Humboldt, al Barça, però no a fons, no? Seria un cas d'aquests. Algú d'aquests que diu, pum, de sobte em faig ric de cop, es diu el ball perquè presenta, des de l'òptica d'aquesta nena, un ball que fa la seva família, que s'ha fet ric de cop, i que el que fa és presentar-se en societat com a... Som rics, ara anem a invitar a casa nostra per mostrar la nostra riquesa a tota la gent que ja és rica. Per tant, es presentem en societat com a bunt de la Cristina. Això que ve a la nena...Això que ve a la rosa de Aurora. Quin problema hi ha, que a la nena, que és una manera, la protagonista, aquí han de presentar en societat, però que és l'excusa per presentar més o menys, eh? És que aquí està la...Estaria aquí, eh? El conflicte de Nova, la nova, que si no no hi hauria... Passa que un que és francès seria la Xoni. La Xoni. En tot cas, clar, el conflicte esclatarà, en principis petit, quan a la nena, a la qual presenten en societat, però és l'excusa per presentar la riquesa de la família, li encici pel ball, no, perquè el ball és per adults. I ella diu... I a partir d'aquí diu com? I bé, i amb aquest com, amb aquesta pregunta que es fa la nena, amb aquest conflicte, són 71 pàgines i és més. Fots aquells que la llegeixin, que sàpiguin que, en realitat, estan llegint dues novel·les, en una, en 71 pàgines. Es pot entendre de dues maneres diferents. Hi ha dos conflictes, i que se'ns estem situant al París, dels anys 30, prot de la guerra, els nazis que estan pujant, i tu saps que, evidentment, els nazis acabaran arribant a París. La pell el vol morre, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Fem una mica d'agenda literària, perquè es presenta de Daniel de Foe, el capità Carleton, no? No ho sé, efectivament. Ara m'ha sorprès, eh? Què li ho ara, què? L'editoria de la Mansarda, el Museu d'Història de Catalunya, i la revista Sapiens convidant aquesta tertúlia d'història que tindrà lloc, el dijous que ve, a l'Asset del Bespre, a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya. I un ocellet m'ha dit que s'ha de fer un lloc a l'agenda, perquè és un llibre de Daniel de Foe, sobre la guerra de successió. Sí, senyor. De fet, hi tinc part una miqueta amb aquest llibre, i per això em fa molta gràcia que treguis el tema. Sembla que ens haguem posat d'acord, però, de fet, ara em sorprèn. Arnau, que tingueu el teu Facebook obert. No, no, esclar, esclar, que el teu Facebook obert. Ho confessaré, mira, jo... d'aquell llibre, doncs... jo he escrit una mica el prolec, eh? Què dius ara? Em fa molta il·lusió, és com una petita publicació. Ah, no era bona. I, per tant, l'acte d'aquest dia, una miqueta, i participaré, també. Sí, o sigui que estaràs allà i farem connexió una mica a 20 minuts abans. Clar, clar, clar, clar. Serà just dijous, i, per tant, ja hauré, just abans de començar, podré estar allà, i, quizà, per la millor, podríem entrevistar amb algun dels participants, potser a la directora de la revista Sapiens, Clar, Pujol... Estaria molt bé. O potser el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí del Covert. Home, això seria fantàstic, eh? Dijous, que bé, intentarem lligar-ho en directe al programa. De totes formes, comencem pel començament. Comencem. Qui és aquell llibre? Per què no sap? A la Guerra de Successió, a l'Història de Catalunya, què és? És on van perdre veus i esquelles, eh? Això que tothom prepara, i diu, és que ara, el 2014, han de ser independents. Per què? Perquè farà 300 anys. 300 anys de què? Com a 300 anys que vam deixar de ser-us independents. Perquè el 1714, 300 anys endarrere, van perdre la llibertat com a país. Fins el 1714, Catalunya, no només Catalunya, sinó tot el que era de Corona de Dragó, Catalunya, València, les Illes olears... I el que és avui Aragó, la comunitat d'autònom de Dragó, doncs era una corona a part. Teníem el mateix rei que Castella, però és no sé, és com la reina Anglaterra, també és reina d'Australia, són dos països diferents, per entendre'ns. Però el nou rei, com que aquí se li van posar tant en contra, va dir-me que ara s'ha acabat. Ara, un sol rei, ja no sóc rei de Castella i d'Aragó, si no sóc rei d'Espanya, ara tot això es diu Espanya, apunto, final. Fins llavors, Espanya era un concepte, com avui en diríem, península i bèrica, diguéssim, no inclòia Portugal, però, per entendre'ns, és una realitat física. Aquí baix, ja, les Espanyes en deien. Quan es parlava de les Espanyes en plural, en part, una mica és de Portugal, i en part es parlava de la resta. Hi ha diferents països, Navarra era una cosa part, Castella... D'Andalusia se'n parlava una mica com volíem dir, allò que els moros van estar fins a l'últim hora, els árabs, parlant de correcció política. I a partir de llavors, el rei, Francesc, Felip V, va dir una de prou. A més, jo us havia jurat fidelitat, vosaltres, al final, vau decidir que anàveu a favor de l'altre pretendent, Carles d'Austria, que, finalment, guerra a succesió, perquè es mor un rei, no té fills, i llavors hi ha una guerra entre dos que el volen succeir. Carles d'Austria, alemany, i Felip V, Francesc, net del gran rei Lluís XIV. Molt amic de Catalunya, eh? És aquest, eh? És aquest. És aquest. És gran amic de Catalunya. I al principi, Felip V havia dit, bueno, va, vinga, què voleu, no? I els catalans no ho van acabar de veure clar, després d'escoltar-lo, vam dir, no, ens agrada més l'altre. I clar, això, Felip V no li va agradar gaire, va dir, ah, no, ja veureu, si guanyo la guerra, soareu sang, i, bueno, encara sensual. Sí. Per tant, en aquells moments, els catalans o les institucions catalanes van voler donar suport a Carles d'Austria... Sí, senyor. ...en detriment de Felip V, i això es va pagar car després. No va pagar car per què? Perquè en un moment de la guerra, Carles d'Austria, que anava guanyant per entendre una guerra llarga, va durar, això, com, 14 anys, i cap al 1710, més o menys a la meitat de la guerra, Carles d'Austria anava guanyant, perquè tenia l'ajut dels anglesos. Els anglesos eren poderosos. I, en el fons, hi ha la lluita sobre les dues grans potències. França, que lluitava pel seu candidat, i els anglesos, que el que volien era putejar França. Però els anglesos a l'última hora van dir que tenien coses a fer. Els anglesos, però també se'ls ha d'entendre una mica. Perquè, clar, primer, tenien coses a fer. I, segon, va passar que Carles d'Austria es va morir el seu germà. El seu germà, aleshores, que era l'emperador, o havia de ser l'emperador d'Àustria, de l'Empèria d'Austria, clar, es va morir, i de sobte, ell, de rebot, es converteix en emperador. I, clar, aleshores, en Glaterra, va dir, home, ajudar a França mai, però ajudar aquest ser emperador i vol ser rei d'Espanya, tampoc. Per tant, ens retirem. O sigui que, vai, vai, està otro retrito. Va, va, està otro retrito. I jo, sense Anglaterra, no sé si puc lluitar en França. A més, clar, és allò. En el fons, clar, l'Empèria era... Vindria a la Alemanya. I de l'altre costat, ja a França, que sempre han sigut amics, per no tant, amics, però a vegades en amics. I, sobretot, han intentat, tot i que no sempre l'han aconseguit, bueno, si podem, no ens fem mal. És l'acudit aquell del dentista, que el dentista comença a obrir, l'altre li agafa els ous i no ens farem mal, oi, doctor? Doncs la situació és aquesta. Per tant, ens van deixar una mica la mà de Déu. L'Àri va dir, bueno, Anglaterra no m'ajuda, i jo ara lluitar sol contra el Lluís XIV, que és un senyor rei, potser tampoc, eh? Per tant, el Carles D'Austé va dir, bueno, jo me'n vaig, i, si de cas, us deixo l'Emperadriu, la meva dona. Ah, molt bé. I tracteu amb ella i tal, però poc a poc, quan la retiran les... Les tropes... Això sí, hi ha bé cartes, eh? Hi ha bé cartes a les institucions catalanes, i, Ei, estic molt content. Estic amb vosaltres, eh? Estic a tope. M'agrada molt tot el que feu. Formalment, jo mai acceptaré el rei. Vale, vale, el rei francès, volia dir, eh? Exacte. Però... I la setmana. I al final, què va passar? Doncs que l'últim any ja quedaran els barcelonins i els de Cardona, que encara més animals que els de Barcelona, i van dir no a nosaltres, no. I l'altre va dir, bueno, ja cobreu. Un any i mig de 16 i al 11 de setembre, doncs era el documental aquest de Cardona, no? 16 a Cardona... Cardona, de fet, és això, tenent l'honor de dir... Sí, sí, Barcelona va caure al 11 de setembre. Però nosaltres vam seguir fins al dibuix. Bé, doncs, eh, tot això és el que explica... D'alguna manera, Daniel de Foe fa convictus, eh? La gran fa novel·la, que ja em van parlar i tant, xef Pinyol, en què el protagonista és un enginyer que fa muralles i tal. Aquest també és un enginyer, però és un enginyer anglès. Aleshores, bueno, va seguint, clar, l'estil de la novel·la no és com el d'ara, sinó com el que fa de Foe, no? Robinson Crusoe, una novel·la del segle XVIII i tal, bueno, aquest, doncs, va vivint diferents batalles i tot plegat, és bastant més curta. I al final ha acabat Barcelona, però, clar, quan s'acabe la guerra pels anglesos? El 1713, eh? Perquè, mentre està en el 1713, ara fa 300 anys, ja el tractat d'Utrecht, que és aquestes grans paus, en el fons és com el 1918, el 1945, és d'aquells anys en què hi ha una gran pau, no?, en què s'acabe una gran guerra. Bueno, per tot el món, la guerra de successió va acabar el 1713, i l'anglès, que és el protagonista, se'n va i aquí s'acabe. Per tant, sobre el 11 de setembre i el 1714, a la novel·la no passa res. Hi ha altres batalles que passen a Barcelona, a Catalunya, a València, però no que és l'última, perquè per l'anglès s'ha acabat, i per tant, la novel·la s'acabe, quan s'acabe la guerra. Els pringats, que d'alguna manera van seguir lluitant, vam ser nosaltres. És com si, perdó, però com si a Filipines haguessin seguit lluitant en 1946. No, no, xato, ja, però va, nosaltres ja hem pactat la pau. Clar, per això el 1114 no coneix, arreu del món. Perquè ja es va acabant. És com un rebels, no?, que quedaven allà. Sí, hi havia els serrells d'una gran pau, que havia costat moltíssim de... Amb moltes potències d'allòs, sí, hi havia aquell J, i a Anglaterra van sortir uns escritos d'Inaïa, molt bé, aquests catalans, eh? Per cert, ara em sap molt greu, però... Mira'm el teu Facebook, i em sap molt de greu, perquè jo ahir no et vaig felicitar. Però no pateixis, perquè m'estava reservant per fer un directe i al final de la secció. Arnau, moltes felicitats. Gràcies, gràcies. 29, si ho pregunteu. Sí, sí, 29... Acada. Acada, capa. Arnau, moltes gràcies. La setmana que ve tindrem el telèfon al Moral d'Història de Catalunya. Sí, buscaré alguna figura allò que ens digui. Sí, home, estarà molt bé, molt... Ja saps que sí, o sigui que moltes gràcies, fins la setmana que ve. Molta tarda. Gràcies. Cristina, el millor del programa. Per tu, avui, qui ha sigut? Doncs avui coneixer els signes d'agressivitat dels gossos, perquè a mi que m'agrada molt Jordi, acostuma a tocar tot gos que passa pel carrer, i dic, mira, a veure si un dia així... Deixa anar amb compte amb l'Albert Capapè i el nostre educador caní. Doncs agraï tota la gent que ha fet possible l'apella del Morro d'Avoí, la Carme Verdoia, l'actualitat s'enjustenca la Júlia Atmella i la Cristina Maedero, avui parlant del Comerç Internacional i també l'Albert Capapè, que justament ara ho feia amb l'educació canina. El Sergi Arrada amb l'Atlantida Film Festival i el Tuarnau també, gràcies, per les accions de llibres i, com sempre, amb la col·laboració, més que especial de la Cristina embargada al Facebook i al Twitter. Gràcies, Cristina. A vosaltres, Jordi. Ens veiem demà, a partir de l'estring de la tarda. I ho deixem ara amb la Carme Verdoi, per aquesta que vagi bé. Bona tarda. I you carry, jumpers, coke, sweet Mary Jane. Sugarman met a farts friend on a lonely dusty road. Lost my heart when I found it. It had turned to dead black holes. Silver magic ships you carry, jumpers, coke, sweet Mary Jane. Sugarman, you're the answer that makes my questions disappear. Sugarman, cause I'm weary of those double games I hear. Sugarman, sugarman, sugarman. Sugarman, you're the answer that makes my questions disappear. Sugarman, won't you hurry? Cause I'm tired of these scenes. For a blue coin, won't you bring back all those colors to my dreams? Silver magic ships you carry, jumpers, coke, sweet Mary Jane. Sugarman, you're the answer that makes my questions disappear. I'm tired of these scenes. Sugarman, you're the answer that makes my questions disappear. El trio de jazz Marco Mezquilla trioctuarà demà divendres a La Taneu. És l'últim concert del cicle de jazz que es fa a l'entitat. Si més no, de moment. I servirà a presentar el primer disc del trio Mai Fren Marco. Per La Taneu també hem passat Toni Solacuartet, Mariam Verona Quintet i The Diego Bredar. Amb aquesta notícia obrim la edició avui s'ha acompanyat l'albumi però d'altres informacions destacades antiturals. La turba jazz en just el mes de març per primer cop en...