#241 - La Penya del Morro del 5/4/2013

de que validerà durant gairebé 20 anys l'impacte econòmic del festival Alacumarca es calcula en uns 20 milions cent d'euros. Previsiu, ara del temps, servei meteorològic de Catalunya. Estel Figuera, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Avui tot i a la primavera hem tingut un dia com d'hivern. Les temperatures han baixat acusadament. Hem tingut no graus a Barcelona, no graus a Girona, també. Onze graus a Viella, i, perdona, un grau positiu a Viella. I, de fet, tenim una banda de precipitacions que afecta a punts del litoral i prelitoral amb una cota que volta als 800 metres i està deixant enfernyades com, per exemple, a prades. Amb el pas de les hores aquesta precipitació anirà minvant i s'anarà restringint el sector central del litoral de manera més dispersa també podrà afectar a punts de Girona i, sobretot, també al basant nord del Pirineu, on s'esperen navades durant tota la jornada. Demà guanyaran pes les clarianes, sobretot a Tarragona, i els precipitacions m'embaran tot i això encara quedaran alguns ruixats febles a Girona. Diu menys sol en conjunt, i d'aquest moment això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. Avui juguen els dos equips catalans de la lliga, l'Eport de Bàsquet, la plantilla del Força a Lleida. Finalment, no fa vaga i visita avui l'obrença a partir de l'esnow de la nit. L'entrenador de l'equip del Sagrià, Joaquim Prado, diu que l'equip arriba bé, tot i la setmana complicada que han viscut els seus jugadors. El equipo ha trabajado muy bien, a pesar de las circunstancias ha trabajado muy bien durante toda la semana, físicamente todos los jugadores están bien para disfrutar del partido, y creo que llegamos bien al partido, esperemos que las circunstancias no nos afecten a nivel mental, sinceramente creemos que no, y bueno, vamos a intentar competir el partido lo mejor posible, conscientes evidentemente de la importancia clasificatoria que tiene. De la seva banda, el Barça Bé se'n fronta a Lleida, al River, al dos quarts de 10 de la nit a Andorra. I en OK Patits avui també es discute un partit avançat de la jornada 22 de l'OK Lliga a l'esnow de la nit, Moralla, òptica Planes, Moritz-Vandrell. Notícies en xarxa. No En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esverns. Parla i ho saluda Jordi Domena. Des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvingut. Saludem a l'equip habitual del programa Carme Verdoi. Bona tarda. D'aquí un moment en por repassarem la qualitat Sant Just Fenga. A més a més, avui el programa, com que és divendres, tenim el Jordi Roca per parlar-nos de les estrelles de cinema. I avui també amb la Cristina repassarem els inicis de Hollywood a història del cinema. Per tant, com ja fa unes setmanes, aquesta primera hora molt cinefi a la penya del morro que ha de divendres. A partir de les 6 i 10, la segona hora del programa, l'agenda juvenil amb l'Èric Pomar. Les coses importants de la vida amb el senyor Benito. Parlarem de la Riera avui també i el que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de la penya del morro amb l'Elisenda Capdevila. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. A mi, tenia el comú. Cristina Vargas, bona tarda. Com sempre, amb la teva col·laboració, més que especial, el Twitter i el Facebook del programa, i repassem els 30 intòpics d'avui, perquè, per exemple, Miquel Roca, el pare de la Constitució, és una frase que no s'ha dit mai, avui ha sigut 30 intòpics. Per què? Doncs es veu que l'advocat defensarà finalment la infanta Cristina si no prospera els recursos que avui han presentat en contra del seu imputació. A més, els comentaris de Twitter, evidentment, no s'han fet esperar, i podem veure comentaris com el de les Terbives, que diu, el rei encarga Miquel Roca la defensa de su hija. Toma ja. Molt bé. Toma ja? Sí. Un altre, per exemple, el del Max Pradera, que diu, Roca jugarà un papel higiénico en defensa de la infanta. Ah, com volèm dir, com que és de l'abobo Roca. Suposo que per aquí. Algú altre, Cristina? Bueno, hi ha més dels comentaris de... No, no, eh? No, sí, hi ha molts Jordi, home, de Twitter. Hi ha moltíssims, no tenim més de comentaris de la gent, però sí que els mitjans de comunicació no paren d'actualitzar cada moment tota l'informació i totes les novetats que es pensaven del cas. Per cert que avui també ha sigut en un tòpic. V-C-F, què és això? Què vol dir? València Club de Fútbol. Ah, València. Per què? Doncs es veu que el seu president Llorente ha dimitit avui, i davant la notícia podem trobar comentaris com el de l'Ivan Jiménez, que diu Llorente dimite com el president del València Club de Fútbol, esperem que hi hagi algú que continue amb l'objectiu de rebaixar la deuda i no tengamos problemas. Molt bé, doncs aquests són alguns dels tuits referents a aquest tema. Que passem ara a l'actualitat senyostenca. Avui ha vingut l'alcalde de senyost. Josep, per filla. Feia dies que no venia. Feia dies que no venia l'alcalde. Ha passat per la ràdio i hem tret algunes notícies de les seves paraules. L'any passat es van obrir més empreses que les que es van tancar. Tot i així els números són més elevats en tots dos casos que l'any anterior. Per aquest 2013, però, l'alcalde és més optimista, i asseguro que ja hi ha projectes empresaris, hi ha els potents que inclou inversions al municipi. Carme Verdei, tens més informació. A més, tu has parat amb ella, aquest matí. Doncs el 2012, van obrir 52 empreses senyors. I, en canvi, també van tancar, com deies, més negocis que l'any anterior. Em van tancar a 28, en concret, i la gran majoria vinculades amb el comerç. L'alcalde, Josep, per filla, però destaca que aquestes xifres tenen un punt de vista positiu també, perquè ha augmentat el nombre d'empreses que hem començat aquí al municipi, i també punt d'aquestes noves inversions, són tancades i, per tant, no hi ha res concret, però que semblaria que podrien apostar pel municipi. El que deia, els negocis que han patit més la crisi, són els petits comerços, n'hem parlat també altres vegades, el sector que va comptar amb més tancaments el 2012 a Sant Just. L'escoltem, si et sembla, parlant d'aquests tancaments? Sí. Principalment són activitats comercials. Això és veritat que el comerç és potent a Sant Just, però pateix, és evident que pateix. El consum ha baixat de forma molt significativa. Jo estic en compte, en aquests moments, de seguint aquesta obsessió del control del dèficit, o baixar-la després d'estar portant en una situació dramàtica, no creixerà l'economia amb aquest camí, ja n'hi ha prou. Potser ja hem fet aquest esforç, no es pot fer més. D'altra banda, no sé si recordareu que la setmana... No, aquesta setmana fa un parell de dies, comandàvem que el Llorenz Riu des d'Essiu... Llorenz Riu. Llorenz Riu des d'Essiu. Apuntava això pels moments per aparcar. Apuntava fa dos dies, més o menys, que reclamava la finestreta única a l'Ajuntament. És veritat, t'ho vam recordar? Doncs l'alcalde... creu que... És una bona idea? Sí, està d'acord, però que ja diu que aquest tipus d'atenció sí que s'ha reduït només a dues persones, que segurament et met que hi ha coses que es poden fer millor, per millorar i agilitzar els tràmits perquè eren empreses al municipi, però que almenys diu que sí que s'han fet alguns passos. A veure la visita de l'alcalde avui a la ràdio. Sí, però és un altre titular. Ah, és un altre titular, d'acord. Ara passem al següent titular. Per cert que ja tenim confirmada l'assistència de l'alcalde també a la penya del Morro el dia 15 d'abril d'aquí un parell de dilluns per parlar a la secció Història de Sant Just amb el Manel Ripoll sobre l'enderrocament d'un dels edificis històrics de Sant Just situat al carrer de la Creu. Perquè dilluns a més a més també vindrà un veí del poble que va fer un article a la Vall d'Avers. No em vull equivocar, però em sembla que és el centre d'estudis de Sant Just. Sobre com es podria evitar aquest enderrocament. Em parlarem al mes d'abril, el trim monogràficament parlant aquest tema a la secció d'Història de Sant Just. Pisos. Sí, posem aquesta música perquè la promoció dels pisos de protecció oficial del carrer Violeta Parra es complica. Aquest carrer està al mes llui, no, Carme? Sí. Les negociacions que promunsa mantenia amb una entitat financera part tal que els concedís un recurs de crèdit per poder-los construir s'han refredat en els darrers dies i encara no tenen una resposta oficial. Carme, què hem sabut d'aquest tema? Recordem que, inicialment, per si algú no ho recorda, era bànquia que s'havia compromès amb promunçar per durar aquest crèdit per tirar endavant la promoció dels pisos del carrer Violeta Parra, 8, 10 i 12, des de la comissió europea, però els va negar la concessió de crèdit d'aquest tipus, com a mesura de control sobre les entitats financeres espanyoles. Recordem que, a partir de les hores, que això era el febrer, va començar a buscar un altre finançament, un altre entitat. Al principi, doncs en va, que sí que hi havia una entitat disposada a finançar aquesta construcció a través d'un crèdit, però les converses s'han refredat i, per tant, encara no se sap si es podran construir aquests habitatges de protecció oficial, tot i que Josep Perpinyà, si vols, podríem sentir que l'ho s'ha mostrat pessimista, el respecte. El Calda conveni...No, Violeta Parra res. Res, n'hi ha dos de res, eh? Res-ho. Una situació complicada per tirar endavant aquesta promoció. Jo et diria que, si m'ho diguessis la setmana que ve, et diria que estem més a prop de deixar-ho córrer que de continuar. Perquè només hi havia un banc en aquests moments que ha fet un esforç considerable, que fins i tot semblava que signava en promunse el crèdit aquest, evidentment també amb l'Ajuntament al costat, i això s'ha refredat en les últimes hores. Doncs una mala notícia pel que fa al tema d'habitatge públic, que s'enjust, no sé si vols ampliar la informació, Carme. Doncs dir que Josep Perpinyà, segura que no és just, que hi hagi administracions sanejades que vulguin tirar endavant aquest tipus de projectes i que no ho puguin fer, i espera poder tenir resposta aviat per part de l'entidad financera amb qui es mantenien aquestes converses. I, d'aquesta manera, des de promunse, l'Ajuntament podrà decidir si finalment es construeix o no aquesta promoció de virus del carrer Violeta Parra. La veritat és que és un dels temes que més preocupen els senjors tanks. Un quart de 6 de la tarda passem ara a l'agenda d'activitats de cara als propers dies de senjors. Bé, comencem repassant que... Comencem repassant que... Això està molt mal dit. Sí, sí, sí, no, és que no existeix, no? Ja, una mica, un gest dels titulars, dins un guió... És veritat, que us dic que llegeixi, no? No, és que no. Comencem repassant que el cap de setmana s'enjust. Aquesta nit, el trio de jazz, Marco Mesquida, actuarà a la Teneu i, demà i diumenge, tornaran les caramelles als carrers del nostre municipi. Propostes per tant d'estils radicalment diferents? Si no plou també, hi haurà caramelles? Sí, sí, ben preguntar-ho. Si no plou, evidentment. I si plou... I si plou... Això no podria anar pels moments, per a marcar. Gràcies, gràcies. Vale, vale, ja, ja. I si plou... A veure, si és el diluvi universal, no es faria, però l'altre dieu que 40 anys ens han dit que si plou, que siga amb algun paraigua, si cal, i a més a més, segons el que expliqui de Carles, no serà un diluvi. El meteoròleg de Ràdio... El moment màxim de pluja serà aquesta tarda, i ja veiem que tampoc està diluviant. Potser si algú no ho diuen, diu el Carles. L'hem sentit alguna vegada aquí el programa. Sí, però la gent no escolta que ha dit el programa. Total, aquest vespre ja ja és. Ja ja és, vinga, va. Ja és a la Taneu. Deu veure l'entrada pels Sòl 6 i 12, pels Quinausón, i es farà la sala del 50 d'anari de la Taneu. És la manera d'acabar aquest cicle de ja es, i actuarà aquesta formació, aquest trio, que encapçala de pianista Marco Mezquina, un jove, música, emergent, molt relladant, del panorama jazístic actual. Molt bé. I l'acompanyarà un contrabaix i una bateria, i és curiós també aquest grup, perquè la diferència d'altres informacions de jazz no té saxo ni cap altre instrumentament, cosa que també ho fa peculiar. Aquest estil de música hi presenten, és el primer concert que fan de presentació del seu primer disc com a grup, que és Mayfren, Marco, i després passarà per naltres sales, com la Sanlajambori o a altres llocs de la cena jazística. Això serà aquest vespre. A les 10 i d'altra banda, de mai diumenge Caramelles, de tres de dos quarts d'onze fins a dos quarts de dues del migdia. Què és això? Núria Feliu. El tema en les Caramelles. L'esquerra millor que ens ens alegres d'entrar al bruxi. Que ens ens alegres d'entrar al bruxi. Això és el que hi haurà, que ens ens alegres aquest cap de setmana. Però Núria Feliu no vindrà, per no confondre la població. Per d'apartament serà bastant variat. Per exemple, es veu que estrenaran una versió del New York-New York de Francinetra. Amb tot de Núria Feliu, no? Núria Feliu. Tot son home és el cor, el bon de flors. Recordem que és un cor masculí. I que demà faran 7 parades en diferents punts del municipi i diumenge també en 7 llocs diferents. Demà començarà a dos quarts d'onze, al carrer Bonavista, davant les pastisseries cel·les, començaran el centre social milenari. Per en dos recorreguts diferents, tan dissabte com diumenge, i diumenge s'acabarà a dos quarts de dues, a la Taneu, que és una reunió en els cantaires per fer el seu dinar de germà nou. Per cert, com es diu aquestes setmanes? Aquest que de setmana es diu el primer d'abril. No, les caramellles normalment es fan per Pasqua, que és la segona passada. Doncs Jordi Ferrer es explica que es feien aquestes setmanes, tal qual es fan justes, el secretari del cor, la pom de flors. Diu que potser no tothom coneix el Jordi Ferrer. Doncs va explicar que són les pesquetes. Ai, les pesquetes, que bones. Aquest tema és el del pònder calís passada de caramellles. Tinc l'ambient que també es veurà aquestes setmanes. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Tinc més informació ara mateix a RadioDesert.com. I a partir de les set també, els senjors notícies, edició, vespre. La penya del Morro amb la cultura popular catalana. I a continuació, com cada divendres, teniu amb nosaltres el Jordi Roca per parlar de cinema. Jordi, bona tarda.Bona tarda. Avui hi ha diferents estrenes, per exemple, posesión infernal, efectos secundarios, tesis sobre un homicidio, un amor entre dos mundos, una barbara i, després, notícies de tot plegat. Escolta'm el trailer de la primera pel·lícula que ens vols comentar, que és aquesta de posesión infernal, que ja fa una mica de mandra en tantes pel·lícules de posesión infernales i d'exorcismes. Vamos a morir esta noche. He leído un pasaje de ese libro. He liberado algo maligno. ¡Adiós! ¿Por qué coño has hecho eso? ¿Por qué coño has hecho eso? Es un film de terror dirigit per Fede Alvarez. ¿Qué te ha de peculiar comparat amb altres pel·lícules del mateix gènere, Jordi? Realment, de peculiar, no entenc res. Es tracta d'un remake d'un clàssic del Sam Raimi, que aquesta vegada no dirigeix a preclo, però sí que reescriu el guió. L'argument és exactament el mateix. La mia és una jove d'uns 20, 25 anys, que és a dictar les drogues. Aleshores, per tant, d'intentar superar aquest repte, marxar de viatge amb quatre amics més, i no se li ha corregit una altra cosa, que marxar a una cabana solitària al mig del bosc no hi ha ningú. Està molt bé, jo. Per què te n'has d'anar sol al mig de la nada? Regla número 1. És allò que passa. És allò que troba allà, el llibre dels morts i el llegir. És una mica de zombies, també. Per tots aquells que li ha dit aquesta tàmetica, la poden anar a veure. El noi aquest comença a llegir aquestes coses, i a la mia li passarà algo que ve. No sé si acabaran gaire bé o no. Bé, a mi ja em fa amandre. Però per què? Perquè són iguals d'aquestes pel·lícules. Això no estic d'acord, i els grans fans de les pel·lícules de terror no t'acceptaran. I ja em diràs tu qui són els grans fans de les pel·lícules de terror. Home, jo. Va ser la següent pel·lícula que també es trena. Avui canviem radicalment de tema. Arriba a les sales el nou film de Stephen Soderberg, director d'indomable, per exemple, Efectos Secundarios. Todo se irá aclarando. Tendrás que cargar con esto toda la vida. No sabía que estaba pasando esto. ¡No me importo más medidas! Tú le mentías a ella, él me mentía a mí. Y aquí de no ser poste. ¡Quiero recuperar mi vida! Sabes que no estoy loca. Todo el mundo lo sabe. Emili, ¿estàs despertada? Destrúyelo antes de que te destruye aquí. Bé, evidentment és un thriller. Ja ho hem vist. On els protagonistes són Emili i Martin. De què va aquesta pel·lícula? Sí, a veure, és un film bastant interessant, fins al final, i l'atenció, cosa que agraïm sincerament. En aquest cas, Emili i Martin són una parella en New Yorkina Normal i Corrent, que de cop i volta ella comença a patir una sèrie de trastorns i acudeix a un psiquiatre que li doni una medicació experimental. Tot va bé, que aquesta medicació sembla que la cura, que se li passa la depressió que té, però, però, però, tindrà uns efectes secundaris i n'esperats i aquí és on està la gràcia de la pel·lícula. No es pot dir ni el que passarà ni... No es pot avançar més, però... Jo crec que sí, jo dic, sobretot, perquè al final es manté fins al final. Que es converteixen amb zombies. No, no, no, no, això era l'alterior. No, no, no, perquè hi ha zombies a tot arreu avui. A més, el personatge masculí del psiquiatre és el jutlo, cosa que ja sempre és una garantia de que la pel·lícula pot estar bé. El personatge principal és el Jason Estatham, és el noi guapo, el reclama publicitari, però, bé, jo crec que pot estar bé i també hi participarà C Repassem més pel·lícules que també es trenen avui. Per exemple, Tesis sobre un homicidio. I aquest és el trailer d'aquest thriller nord-americà argentí. No? Com que posa aquí? Ah, per l'Argentí argentí, no, no, els que hem vingut. Argentí dirigit per Hernán Goldfried. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Potser no és així. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí. Per l'Argentí argentí.