#243 - La Penya del Morro del 9/4/2013

Vull destacar, sobretot, les temperatures màximes que han arribat amb els punts del litoral i del prelitoral als 22, 23 graus, però és que al sud del país, especialment a les terres de l'Ebre, han arribat, per exemple, el dobeu o l'aldea fins als 25 graus. I encara han de pujar més els propers dies als termòmetres. No potser en aquestes zones, on el vent deixa a l'oc, farà que quedin les temperatures màximes una mica més curtes, però sí que poden pujar tant demà com demà passat, especialment a l'interior de les comarques gironines i també cap a l'àrea de punent. Demà, un dia tranquil, protagonisme del sol, algun novel·lar, el poca cosa en definitiva, i durant la tarda sí que ho veurem arribar més novel·lades per l'únic del país que al final del dia deixen al cel una mica més tapat en aquests sectors i més variable també a la resta de comarques. Com dèiem demà, màxims més altes, amb un vent una mica més reforçat de component sud i sud-oest a la zona litoral. Ho deixem aquí de moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. La plantilla del Força Lleida ha descomocat la vagar prevista per divendres davant el Ribera Andorra a la Lliga-Leport. Hi ha hagut un pré-agor econòmic entre el club i el jugador. Escolta'm el capità i portaveu de la plantilla Miquel Faliu. Se simila més o menys el que havíem pactat, tots hi perdrem diners. Jo crec que hem de ser conscients que ells també han fet un esforç molt important, però nosaltres havíem de fer la pressió per defensar el que és nostre, que és el qual ells han fet la pressió per defensar el que era seu. Hi ha d'haver un responsable d'això o un responsable, i a mi m'agradaria que aquesta gent que comença el seu dia a posar negligències, doncs que pagui per això que ha fet. Encara em va escatar el Barça comença avui la sere de quarts de final de l'eurolliga contra el Panatina i Coss, i en futbol el Barça rep demà el PSG a la torna de quarts de la Champions, després de l'empatadors a París, i amb el dubte de Messi, Andrés i Niesta que va de dir que es prenen l'enfrontament com una final. Durant a 88.1, la veritat i el costat Durant a 88.1 En directe, comencem el programa amb molta penya, i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvernos per la justa Lluida Jordi Tomena, que és d'ara i fins a la set del vespre, i ara venim amb el Morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Salutem l'equip habitual amb Carme Vergoll, el capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Bona tarda Carme, avui dono bé la gent que ens acompanya i no para d'aplaudir fins que li surti sang a les mans a l'estuït número 1 de la ràdio. Del Mas Nou. Ja fa! Meresma, avui estem Merezma. Merezma! Avui, el programa part de l'actualitat Sant Justenca, també parlarem amb la Núria Oriol, que parla sobre notícies positives que ania a la qualitat del món mundial. A més a més, durant aquesta primera hora rebrem el Marc Holmes, que és un dels actors davant l'Empire, juntament amb la Riarenca, perquè va sortir a la Riera, Míliam Tortosa fa aquesta obra al Teatre del Raval i que es va estrenar fa qui jo us ha passat en aquesta sala de teatre de Barcelona. Em veig parlant d'aquí una estona de tot plegat. A més a més, també a la segona hora, tindrem el Casal de Joves amb el Sergi Arrada, que ens expliqui com va aquest equipament del nostre municipi, el Dani Martínez i el Joan Xirivella, els nostres gunis particulars de Sant Just, que avui entrevistaran com a convidada la Montse, que és la coordinadora d'Esso, a l'Institut de Sant Just d'Esvern, i acabarem amb el Llego Alonso i el seu món. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro! La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o mira més penya com un. Ah, no ho sé mai, no ho sé mai. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. El Twitter i el Facebook, i com sempre passen alguns trending topics, el més comentat en aquesta xarxa social, el Twitter. Comencem per José Luís San Pedro. Sí, perquè ha mort avui l'escriptor i economista als 96 anys, i a Twitter han aparegut milers de comentaris, i la majoria d'ells ha fet referència al dol i a la pèrdua d'aquest gran home, comentaris com el de Ramon Lobo, que diu, de todos los muertos recientes, este es el que más me duele. O al d'Alberto Garzón, que diu, ha muerto José Luís San Pedro, una de las mentes más lucidas que he conocido, un economista comprometido y una enorme fuente de inspiración. A més a més, avui ha sigut Trending Topic Empleo. Sí, és un nou Trending Topic, que es veu que fa referència a anar ficant als Twitteres noves ofertes de treball. Sí, podem destacar que és la de JobTweetsIs, que diu, urge incorporar 10 persones per nova apertura. Waterlife is Pain, Barcelona. Van demanant gent que volgui trobar feina, i que necessita una feina, que és molt bé. Si a Twitter ho faràs feina, no? Si podeu Empleo, per exemple, doncs podeu trobar feina. Sí, sí, un altre si a casa seria Costa Perroquer, que diu, oferta feina per directora de botiga a Manresa. En canvi, també podem trobar si a casa el Javi Martínez, un dels altres ciutadans que ofereix un ofert de treball, que diu, necessitem-ho si té programadores senyors que sepan de juegos. Tot això a Barcelona, eh, Jordi? Molt bé. Doncs gràcies, Cristina. Passem ara a l'actualitat s'enjustenca. La feina del voto, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Parlem del cabaret artístic de Sant Just, que torna a aquest dissabte. De moment hi ha una quinzena d'actuacions programades, però encara hi ha temps per apuntar-se a fer algun espectacle. Gairebé un any després de l'últim cabaret, el repren Elisa Linares amb el suport del cao, el casal de joves, l'ajuntament i la penya del Morro. Eh, que també... Sí, hi ha molta gent que t'agrada. Carme, amplien aquesta informació perquè teniu ganes que sigui dissabte a dos quarts d'onze de la nit, i aniràs? No, no puc. Jo sí. M'agradaria anar-hi. Actuaràs o no? No. Potser he de ser actuar aquella mateixa nit. Potser sí, perquè fins a l'última hora es pot fer. M'ho estic pensant. Exacte. Aquesta n'hi haurà poc actuació de circ, que era una de les que altres vegades havia triomfat més. Doncs aquest any sembla que hi ha poca cosa de circ, però en canvi, doncs sí que hi ha música, ball, recitals, una mica de tot. Sortir a aquell noi que es va despullar i va ensenyar l'amigna? No ho sabem. Es pot enviar un correu electrònic. Jo conec aquest noi, eh? Sí. El Raül és molt maco. Un aplaudiment pel Raül, que és la primera vegada que venia el cabaret ja sent just, i es va despullar del tot. Si algú l'interessa, apuntar-se en temps, apuntar-se en temps, pot escriure... Si algú l'interessa, el Raül. El cabaret artístic sent just, a roba jmail.com. Començarà puntualment... Només ens ho han recalcat, a les 11 de la nit. A les 11? Per tant, el que demana l'organització és que la gent hi vagi a dos quarts d'onze, per anar seguint, agafant posicions... Sí, sí, estarem allà a les 9. A les 11 començarà puntualment. A principi segueix la línia que marcava abans el cabaret i l'organitzada en les noctàmbules, que ha començat amb aquesta hora, tot i que potser es planteja en d'altres edicions fer-ho més d'hora. I bé, doncs això que hem comentat, finalment no serà Imanot López, representador, perquè l'ha dit l'altre dia. Sí, és veritat que m'ho va dir l'altre dia. El final no ho faig, i per què no? Imanot, Alcàngic i Pugli. No, perquè estic amb una altra cosa. Saps què hi serà? Qui serà? Ponegut per la canya del Morro. Et diu Sergi? Bastant conecut, no. És col·laborador? No, no és col·laborador, però és un recurs fàcil... És un recurs fàcil per entrevistar. Just... Fosalva! Oh! Fosalva i una altra, que és altra noi, que ara no recordo. Carlos Garcia, que sempre van de la mà. On és el cao i l'altre de l'esplai? Podria ser, perquè hem dit un nom... no ho sé, m'estic inventant. Vull dir, hem dit un nom de Pila i no m'he quedat amb el nom. Caldria un entrevistat? Ah, però fa ja uns dies, no? No, aquest matí. Aquest matí? Sí, clar, per anar a escalfar una mica... Un teva molt jovenil, del Justa de la Forta. Escolta, és una novetat. Sí, per això. Ja, i al Justa de Forta no. Molt bé, això serà aquest dissabte, a les 11 de l'ànim. Alguna cosa més sobre aquest tema, Carme? Ja està. Fem la següent informació de la tardada. Ecoembe es vol rebaixar l'aportació de les administracions locals per la recollida d'envasos argumentant que l'activitat productiva a l'estat també ha baixat. L'Ajuntament de Sant Just reclama un preu just a l'entitat per finançar la recollida selectiva al municipi. És un tema que explica més coses que ja em deleixo de saber d'aquest tema. Això és el que hem comentat la setmana passada, que es va presentar en emoció per la iniciativa. Te'n recordes que reclamàvem aquest preu just? Doncs ja que tenim la informació ara que hem parlat amb el regidor, no ho expliquem una mica més. Què és, perdona? Ecoembe. Sí, per la gent que no ho sàpiga. Mira, per explicar-ho fàcilment, suposo que recordareu la campanya d'envas on vas i tot plegat, no? És el que hem anat per Ecoembe, no? Doncs Ecoembe és aquesta empresa que s'encarrega de recicletes d'altres productes que tenen el punt verd, que és aquell indicatiu que són les dues platxetes que indiquen el reciclatge. Per això el que demanaven aquesta campanya era que no llancessis els altres productes de plàstic que no tinguessin aquest punt, perquè, en principi, pel que ells fan, no els funciona, perquè els productes que tenen aquest punt de retorn sí que paguen un taxa i els altres no. Doncs això d'una banda sembla que Ecoembe és a començar de negociar amb l'agència catalana de residus, el conveni que permet finançar justament la recollida d'envasos que tenen aquest punt verd que deien. Aquest conveni permet a les administracions públiques finançar part de la recollida selectiva i ara aquests diners arredoiran en un 13% aproximadament. Oh! Tampoc es converteix des de l'Ajuntament de Sant Just, de les administracions públiques s'hagin d'adaptar a les necessitats de Ecoembes. I per això el ple va tenir endavant, doncs, aquesta emoció, que també demanava avançar en una forma alternativa del tractament dels envasos, és a dir, no només amb Ecoembes, aquesta planta que han dit que s'han carregat aquests productes només amb el punt verd, sinó també, principalment, del sistema de devolució, dipòsit i retorn. Suposo que potser ho heu vist en altres països, per exemple, l'Alemanya estava desenvolupat, que és que un sistema alternatiu o la recollida pública... Hi ha una pagada amb la Núria Oriol, que, per exemple, s'ha portat en marxa a Cadaqués. Això funciona a Cadaqués, paga'ls dos o tres anys més, però després, si retornes l'ambass... El torna al supermarcat o el sigui. Hi ha unes màquines especialitzades que et tornen als diners. Això és el que es demanava també en aquesta emoció, que es va provar el mes de març, l'Ajuntament de Sant Just. Bé, i atenció, perquè a continuació... Deixem aquest tema, parlem ara de concursos! Bé! Pongretament... del concurs de narració breu i micro-narració... És una paraula ja massa llarga, micro-narració, que convoca la plataforma de micro-mesenatge, també en massa llar, per el que és Masenics.com. Els guaiadors i finalistes veuran els seus textos públicats. Podeu participar-hi fins al 15 de maig. Carme, què és aquesta nova iniciativa? Ens imaginem que surt d'algú de Sant Just. És una plataforma del Baix Llobregat. Ah, del Baix Llobregat.Tant ens queda una mica prop. Del Baix Jo.Exacte. És un concurs que convida escriure... Hi ha 5 categories, volien dir. S'editarà més un llibre amb els guanyadors i els nous finalistes de cada modalitat. I llavors, això, recordem, per si algú no ho sap, que és el micro-mesenatge, que es basaria en invertir diners, en projectes culturals, artístics o els que sigui, depositant confiança en aquestes iniciatives per fer que puguin tirar-se endavant. És coneguda molt, coneguda d'haver cami, no? Sí senyor. Doncs ara hi ha aquesta messens.com, que és la primera plataforma del país de micro-mesenatge i edició, i aconsegueix editar el 75% al menys dels llibres que de moment s'han exposat. Ara es convoca aquest concurs. Hi ha 5 categories. Narració breu de tema lliure. Narració breu sobre un tema predeterminat, que en aquesta edició seria la gran corrupció. No, per exemple, corrupció. Corrupció. No és un poema, eh? Fas molta pudor. És un relàntic, però és breu. Narració breu, que ha de començar amb la paraula cantàbria. Per exemple, cantàbria cantàbria. Cantàbria una vegada, eh? M'agrada, m'agrada. Narració breu de format epistolar. Epistolar estimada cantàbria. Com t'enyoro. I narració breu de tema lliure. Quin clogui, però 100 paraules justes. I avui no vull parlar de tu i tinc moltes coses a dir-te a apuntar. Llavors, aquí ja ve n'hi ha totes les paraules, no? S'ha de tenir més de 16 anys per participar-hi, i ja tens per fer-ho fins al 15 de maig. S'han d'enviar els textos a l'adresa infoarroba.messenix.com o per correu ordinari. Trobaré les bases al web de messenix.com. Carme, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies a tots i a totes les informacions que vulgueu. A partir de les set, els enjurs, notícies, edició... Fem una pausa per la publicitat. Tornem d'aquí uns moments parlant de les notícies positives de la vida. Amb la Núria Húria, fins ara. Adéu. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva. Cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Tots els dimarts de vuit a les vuit a les vuit a les vuit de la tarda. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar caminant a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'escola. Allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic, del carret d'Odona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro de la ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Sí, bon Nadal, i bones Pascua 5 i 21 de la tarda. Continuem el programa, i tot seguit, com cada dimarts, rebem a la nostra coaching particular positiva, on les hi hagi i positivista, també, Núria Oriol. Núria, bona tarda.Bona tarda. Hola, hola, hola, hola, hola, bona tarda. Cada setmana, ja són els nostres ullens, que intentem buscar i les trobem, eh, i conversatament les busques i les trobes tu. Les notícies positives que ens envolten. Avui parlarem de bioritmes i de creativitat. Doncs sí, i tant. Doncs mira, ens anirà molt bé, perquè ara justament hem parlat d'un concurs de narració breu i micro-narració que es convoca aquí al Baix Llobrecat, a la pla de forma en masonics.com, i a més a més també arriben els premis de literatura, el Sant Jordi, vull dir que hi ha concursos de literatura per tot arreu, i, clar, la creativitat és molt important, no? Perquè, a veure, apòs davant del full en blanc, que justament el Sant Jordi l'altre dia en parlava, i, sí, i llavors no saps qui s'esperarà a tu o anar a fer una volta. Sí, perquè vols... Com enfoquem això de la creativitat i els bioritmes, avui, Núria? Mira, doncs, allò que havíem començat a explicar en la sessió del dia anterior, que havíem dit, mira, és qüestió d'observar, cadascun de nosaltres, quines els moments en què sentim que estem com més plens d'energia, més capaços de concentrar-nos, més capaços de generar noves idees, de ser més precisos en les accions. I si ho observem, ens s'adonarem segurament que hi ha dues tendències molt marcades, que, després, es poden subdividir en dues més. Una és la persona que és matinera, és a dir, ageva sense cap problema, millor que sigui d'hora, si és possible. Saps allò, 6, 7, 8 del matí fins i tot, eh? Sí. I ja està plena d'energia, es posa en marxa... Gairebé et diria que ni necessita el cafè. Gairebé, eh? Et diria que ni el necessita. Gairebé no vol dir que no el necessiti. No, però sí que és gent que el 6, 7 del matí... Vinga, què s'ha de fer, què s'ha de fer? És un moment tranquil, per favor. Per favor, si jo l'esqueta encara dormo, teus, m'ha pas deixat dormir, sisplau. Deixa-me estar, per favor. I és gent que es lleva que no li calen, allò que comentàvem l'altre dia, que no li calen dues o tres hores per allabar-se, sinó que ja, des del primer minut, ja està amb una energia espectacular. Això ja apèn, com dius, dels bioritmes de les persones. Perquè aquesta mateixa persona, passat un cicle d'unes quatre hores, farà un vaixon, i ella ho sap. Sobretot si s'ha observat ho sap. Farà un vaixon, que aleshores és quan necessita, generalment, un kitkat, que és anar a prendre alguna cosa, menjar una mica, desconectar de la feina... I, a partir d'aquí, torna a engegar, i torna a tenir un bon nivell de rendiment en tot el sentit, fins a es pot dir l'hora de dinar. Aleshores, aquesta persona no vol dir que a la tarda no pugui fer les coses bé, les fa bé, però per ella ja no és el mateix. Sobretot després de suposar que li apaga la pila, però absoluta, és el vaixon. I ja ni programes, ni lectures, ni música, o sigui, definitivament, a desconectar, perquè ja no pot més. Però si tu li dius, escolta, necessito que em presentis una feina, una bona idea i tal, ella et dirà que lleve més d'hora, i que ho fa, i que t'ho entrega, abans que digui que s'ha quedat fins molt tard a la nit. Clar, per això és important saber quin tipus de bioritme tenim nosaltres, no? Sí, exacte. I és tan senzill com observar aquests moments, o sigui, la tendència de que un tendeja està més concentrat, té més bones idees, perquè el bioritme del matí tendiràs a tenir més idees, a fer més precis, a tenir ganes de fer coses a les primeres hores del matí, i després del kit-cat, fins a l'any de dinar, més o menys. Molt bé.És bastant senzill. Molt bé, doncs això està bé, eh, ja per començar-nos a conèixer nosaltres mateixos. I després, ja, les persones que és al contrari, que són les persones que començaran a tenir molta energia cap a la tarda, que és quan elles, sobre les 5 o 6, 4 o 5, és quan comencen a activar-se, podríem dir, i elles poden tenir molta energia, passades unes 4 hores o així, fan el kit-cat, també, i poden tenir molta energia fins a les 12 a l'una o les dues. Sí, això t'anava a dir, després, ja, els actors... Sí, t'anava a dir, després hi ha un altre tipus de professió, que són els actors que, a partir de les 12 o 1 de la matinada, ja es comencen a activar, també. No, s'han activat abans, perquè han actuat molt bé, la majoria d'ells, però després, esclar, pensa que els hi passa una cosa, eh? De fet, hauria de lentament desactivar-se, però, clar, venen de fer un esforç molt gran, i és veritat. És clar, els ja... els ja ha fet pujar molt en nivell d'energia. És veritat. Vaig a més lentament que els altres. Vaig a treballar a les nits, no?, als teatres, i és veritat. Home, i si reben l'aplaudiment, reben doncs un plus, eh? O sigui, hi ha una petita excitació, que es posa a les nits de la paraula, que els fa estar engegats, fins les dues, les tres o les quatre. És molt bonic, rebre aplaudiment. Per això l'Apena del Morro, vulguis donar-ho de tant en tant. Aplaudiu una mica. Jo també, clar, ens anim a gràcies, gràcies. Ja fem el programa amb un pujadot. Cada fet, també volies parlar avui de l'any mundial de la Quinoa. Sí.Què és això? Vull parlar d'això, i si em permets acabar el tema d'abans, Jordi. Ah, sí, acaba, acaba. Correm, correm, però... És que les persones que tenen el bio-rima matiner es diuen a l'Osa, i les persones que tenen el bio-rima nocturn es diuen mussols. Jo sóc una mica mussol, em sembla. Sí. Jo crec que sí. Si tu, Cristina, que ets, tu ets mussol. I tu, Núria? Doncs jo crec que sóc una mica a l'Osa. Escolta, però a l'Osa és un animal, també, o no? Sí, és un animal. Sí, sí, sí. En castellà, com es diu? Perquè ara... Està malament perdut. Ara has pirat a l'Osa una... Una l'Osa. Segur que ho sap. Ens ho pot fer arribar, també. No, segur que ho trobeu amb el translator del Google. Ja ho busquem. Ara sí, parlem de l'any mundial de la Quinoa. Sí.Que no de la Quinoa. A veure, què és la Quinoa, sí. És un cereal. Però és el més complert que existeix. Ah, sí?Sí. És un cereal. És un cereal. És un cereal que es conreua al... Sobretot a Bolívia i a Ecuador. Aguanta temperatures que van des dels 4 graus sota zero fins als 30. Per tant, té l'aventatge que es pot conreuar tant a nivell del mar com a les grans altiplants dels Andes. I, aleshores, doncs, és un... El cereal que porta més proteïnes, més oligualaments, més minerals essencials per a l'Eixarumà. Hi ha diversos tipus. És un cereal que, sobretot, té molta tradició en l'entorn indígena, però ens arriba tant a nosaltres. Gràcies a les tendències d'una alimentació més equilibrada, també més ecològica. I té un... entre altres avantatges, perquè és el més complert. Hem dit a nivell de vitamines, oligualaments, que això és fantàstic, perquè ve a moltes persones que pateixen restricció alimentària doncs els resulta un plus, encara que només estiguin menjant aquest tipus de cereal. Té un altre valor afegítis que, de moment, no s'hi han pogut ficar pel mig, les indústries que creen els transgènics, i, per tant, es continua plantant, llavor, reda, llavor, i això dona molta llibertat, permet el comerç just a les comunitats que el conreuen. Perquè en el moment que s'entra, en una producció, això ja ho sabem tots, de cereal transgènit, ja sabeu que cada any s'han de tornar a comprar la llevos per poder semblar i ja no ho pots treure del cereal que tu has conreuat la propera cullita. I això és un gran parany, pel desenvolupament, pel comerç just, etcètera. Doncs aquí no resulta que reuneix qualitats tan nutricionals com de cultura, clar, dels indígenes, sobretot d'Amèrica del Sud, però hem dit concretament a Ecuador i a Bolívia, com després la qualitat associada al comerç just. Perquè la Quinoa, aquest serà el que jo... La vida és que et seràs la primera vegada, que l'escolto. T'has convidut a estar-ho, perquè et sé que t'agràs de tot el que és exòtic. T'has convidat amb molta manera. Sí, per això t'ho he tornat a preguntar. On es pot comprar aquí a Barcelona? O no ho podem aconseguir? I quin tipus de menjar es fan amb la Quinoa? Mira, es pot comprar a Barcelona, segur que a veure, botigues de dietètica, segur. Després potser en algun establiment de mercat, que tingui molta varietat de cereals, dels mercats més típols de Santa Catarina, més potser el de... a veure, Santa Catarina, segur. És molt bonic el mercat de Santa Catarina, eh? És aquell que està al costat de la plaça de la Catedral, la Villa de la Iatana, amb aquells sostres, així, tipus modernistes, amb aquelles zones de colors. M'agrada molt, a mi. A mi també m'agrada, eh, que realment el Sastra ha volgut imitar les escames d'un drac molt interessant. Ah, sí? Sí. Ah, no sabia jo això. Ah, m'ho guardava per dir-ho pel dius en Jordi, però se m'ha escapat. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Molt bé en el drac de Barcelona. Perquè té una mica modernista, no? A l'estil Gaudí, amb la natura, les cames. Exacte. I llavors, no, es pot anar trobant, eh? Hi ha petites botigues que també tenen molta consciència d'aquest tema. Vull dir, quan dic petites botigues, és que ens podem trobar de sota com el nostre barri UT i nosaltres. No hem anat a anar ni lluny, ni a la casa de dietètica, ni enlloc. El resulta que aquesta botigueta també ho té. I el podem cuinar de moltes maneres. Ah, sí? Com una manida freda, més tipus estofat, més tipus per acompanyar carn o pollastre, o... És a dir, que ens ho podem inventar, i així que prefereixis vegetariana, doncs que no es barregi amb aliments com la carn o el pollastre, no? I aleshores prefereix posar-hi més autòfus i les verdures. I podries fer com una mena entre cometes, eh? Guardant les distàncies, tipo paella amb quinoa. Sí, és a dir, aquí ja comences a fer volar la TV imaginació. Això ja depèn, ja, de cadascú. No tinguis res en contra de la pell, per favor, que no has volgut dir això. Només dic que té possibilitat de cuinar. Clar, això ja depèn de la creativitat de cadascú i del bioritme. Si és que cuini pel matí o per la nit. Una mica que ho decideixi. I a banda de fer tot això de la sopa de quinoa o quinoa amb rúcula i per massar i coses així, també hi existeix la farina de quinoa. Que es poden fer galetes amb aquest tipus de farina. Exacte, i també pots arribar al dol. Perquè combina molt bé tant amb dol com amb salar. Bé, doncs mira, la quinoa, tu, que és l'any mundial, no? L'any mundial, i home, hi és una manera també de rendir un menatge a totes les comunitats indígenes que l'han anat cuidant des de famílies d'anys, aquesta llavor, i que ja li van descobrir les propietats que tenia. I és ara, ara, vull dir, potser fa 30 o 40 anys, que a Occident s'ha descobert el seu valor. Molt bé, doncs queda dit, si algú vol més informació, també, que potser on poder comprar, per exemple, a quinoa, al Google, a Barcelona, i llavors allà ho podrà trobar. Canviem de tema i passem ara a la comarca del solsonès, perquè la transformació de la indústria de la fusta ha arribat en aquesta contrada bonica paraula de Catalunya. A veure, Núria, explica'ns una mica més que és la notícia agrària de l'espai. Sí, que tu t'agrada molt, això. Però, a veure, sempre ho insisteixo. M'agrada perquè va vinculat a la nostra terra, a la nostra planeta, però m'agrada perquè resulta que d'allà surten bones notícies. Perdona, és que a mi em sembla molt bé que t'agradia. No t'ho veus com una ironia, vull dir, que a mi m'agrada, perquè mai parlem d'aquestes coses, i llavors tu tenim, Núria, que ets mig pegesa, no?, i llavors t'expliques aquestes històries. A veure, parlem de la fusta del solsonès. Què passa? Doncs mira, passa que sabeu que hi ha un problema molt gros, perquè s'estan dancant, s'han dancat baixes, que treballaven tot el tema de la fusta i han deixat a gent a la torna, a la comarca, però en canvi, el nivell de domini de treball sobre la fusta, el nivell d'installacions que tenen, les possibilitats de coneixement que tenen d'aquesta matèria, és tan alta que justament, a pesar de que ara és un moment molt crític, sobretot per la gent, que s'ha quedat sense feina, s'estan implicant, però també sector privat i sector públic, per intentar trobar una solució en quin sentit, en què hi ha tant nivell de domini i tanta maquinaria, eina, personal humà, una capacitat per treballar a la fusta, que creuen que poden donar el tom de la situació crítica, de manca de feina i de manca d'industria, reconvertint algunes instal·lacions per poder acabar consolidant el tema de la biomaça, entre altres. Perquè estan considerats que la majoria d'habitants a Solsona són treballadors experts en manipulació de fusta. És a dir, ho de la biomaça ja han pensat de seguida, perquè pensen que pot ser la sortida, com més ràpida, a la situació crítica que viuen, perquè hi ha una demanda concreta, una demanda que és a nivell internacional, aquesta demanda existeix, i pensen que ells poden entrar ràpidament a cobrir aquest tipus de demanda amb la seva oferta. Però després també s'estan plantejant altres tipus d'activitat, perquè veuen que són experts en la matèria, i aquest coneixement adquirit després de molts anys, a l'estan aprofitant per donar un tom, i un tom que, vist des de fora, és un tom de molta fortalesa de futur, perquè qui s'hi ha d'invertir i s'hi ha d'implicar és la mateixa gent del Solsoner, i significa que en principi hi ha un compromís, una responsabilitat cap a aquesta feina molt alt, que s'estan tancant com algunes empreses han fet que tenien també capital estranger tot s'ha de dir, i han dit que no els hi resultava compte mantenir l'explotació allà, no? Per tant, és una mica... sé que la situació encara és difícil, però els passos que s'estan donant i, a més, molt ràpidament, estan molt ben pensats, i omple d'il·lusió veure que d'una situació realment de crisi i d'una situació trista i capesa, com és el tancament d'unes industries concretes, de seguida es troba la sortida i es troba una sortida intel·ligent, amb visió de futur, i perquè no dir-ho sostenible, perquè, en realitat, han acabat els biocombustibles, doncs si es fa ben fet, si es fan cura, si es fan planificació, és una opció molt interessant. En canvi, personalment, penso que voler perpetuar els models de si trobar explotacions a gas, trobar explotacions de petroli està totalment desfasat. Vull dir, la transformació, la capacitat de transformar-nos, i fins i tot això, d'anar cap a una dimensió de futur, m'ha semblat que és una gran promesa i un gran potencial, pel seu sonet, jo volia dir. Doncs em sembla fantàstica, ho facis Núria i és que tens llibertat sempre d'explicar el que vulguis, que una persona em diu... Escolta, la Núria mai parla de futbol o del Barça, i mira que a vegades hi ha notícies positives. Sí, però saps què passa amb les notícies que penso que surten molt sovint, jo encantada, si vols, de parlar de diostres, doncs el Barça va tornar a guanyar. Però és que al Barça se'n parla. Però que el Barça guanyi no és notícia. No, però jo, per exemple, estava pensant en el cas de Vidal, amb el cas de Tito Pilar Nova, que justament aquest cap de setmana van tornar al Camp Nou, al seu tractament de càncer i també del transplantament de fetge. O sigui que... Mira, com a mi, el futbol també serveix per això, no? Perquè es vegi que també es pot tirar endavant, i com l'esforç, en aquest sentit, també té la seva recompensa al final. Ei, et vas descontant. Com ho veus tu? No, i a més a més, et diré una cosa, és que quan tens la possibilitat de treballar amb equips, són persones d'àmbit públic. Per exemple, el que tu dius l'esport, el Barça, és que això és notícia segura, i els dos casos que has anomenat són importants, perquè és veritat que han tingut els seus abans els recursos necessaris per poder-se curar. Però si no hi ha l'actitud adequada per acceptar-ho bé, per viure fons la situació i saber que ho vols intentar, que vols tornar a començar, passi el que passi, perquè, de fet, et diuen, estàs curat, però ningú et dona el 100% de garantia que ho estigui, però tu actues com si ho estiguessis. Això sí que, realment, és molt bo aprofitar-ho, esmentar-ho, i ser com un transmissor d'esperança de dir, mira, et facis, et sotmetis el tractament que et sotmetis. Si de debò diuen que existeixen possibilitats, si estàs amb bones mans i a sobre tens persones al costat que et recorden, tinguis tu l'actitud, l'actitud adequada vital de continuar, perquè segurament d'això, a més a més de que és molt probable que et curis, ens sortiran la teva experiència personal, molt enfortida, molt més sàvia i molt més profunda, i, si no, ens fixem-nos en el comportament de la vida a l'hospital del Tito Vilanova a partir d'ara, que no vol dir que abans no fos un comportament maco, però ara tindrà un posit diferent, perquè li donaran valor a altres coses de la vida, però segur, fixa-ho. De fet, l'Èrica Avidal vindrà a Sant Just, em sembla que amb mitjans o... no sé si 22 d'abril, el dilluns 22 d'abril, que vam comentar-ho ahir, ja fa uns dies que també ho hem comentat, aquí a Sant Just, per donar suport a la fundació Joan Petit, que lluita contra el càncer, i em sembla que vindrà també... no sé on ven bé del municipi, però estarà el dilluns 22 d'abril, aquí a Sant Just. En fi, moltíssimes gràcies, Núria, una setmana més que vagi molt bé i molt bona tarda, i a descansar. També t'agraïm, sí, que tu ets una losa, no?, hem dit, i que clar, tu estaries més còbua d'un programa de matí, però t'agraïm que vagi l'esforç i estiguis a la tarda amb nosaltres. Ei, gràcies, moltes gràcies. Espera que ara vam venir a la universitat a fer una classe al vespre. Ah, escolta, i de què dones classe a la universitat? Doncs de comunicació, lideratge, motivació d'equip, suratòria... i redacció per als mitjans. Ah, molt bé, Núria. A quina universitat és? Doncs és l'escola superior de protocol. L'escola superior de protocol que està situada a... El carrer Monner número 10. I també poden anar a alumnes com Augents o no? Doncs jo crec que sí és a la meva classe, i motiuen o pamita, bé, sí. Ah, molt bé, clar que sí, Núria, clar que sí. Doncs segur que vol anar duent, que es posin contacte amb la penya del Morro. Jo ara 20 persones, jo, jo... No, però per anar a veure què passa, eh? Perquè les aules són molt grans o no? Home, bé, estan bé a veure una persona nova, ara aquestes alçades del curs canta com un acabant d'això. Quantes persones hi acaben a una aula? 35, 40. Fem un lloc perquè potser venim uns millors de Sant Just, eh? Exacte! No, els he convidat amicament. Ah, efectivament, efectivament, molt bé. Seré open-vingut. Núria, gràcies, que vagi bé. Bona tarda! Bona tarda! Camica per 3.45 de la tarda, fem una pausa al programa, i d'aquí uns moments d'entrevistem l'actor Marc Homs, que, juntament amb l'actriu Míriam Tortosa, estan al Teatre del Raval amb l'obra davant l'Empire, que es va estrenar dijous passat. A més, també com a novetat, també ho comentarem amb ell. Sortegen un viatge a Nova York per dues persones, per tota la gent que compri entrada per anar a veure l'obra. En parlem de tot això, d'aquí uns moments a la penya del Morro. Fins ara! La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies em van dient nosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. La Pella vol morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Avui a l'Apenya del Morro parlem d'un obra que es va estrenar la setmana passada al Teatre del Raval. Va guanyar el premi popular de la 17a mostra de Teatre de Barcelona i està protagonitzada per l'actor Marc Homs, que potser el recordareu per el seu paper a la sèrie Ben del Pla, i la Miriam Tortosa, que recentment ha fet un dels personatges de la Riera de TV3. L'obra es diu davant l'Empire i tracta de la relació que estableixen dos veïns que comparteixen tarrat amb vistes a l'Empire de Nova York. Per parlar-ne tenim el Marc Homs, el telèfon Marc. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Benvingut al programa. Abans de res, enhorabona per aquest premi popular de la mostra de Teatre. Jo no sé si us l'esperàveu quan vau començar el cessajos i tot plegat. Home, bé, va ser una sorpresa, però també vam aconseguir omplir la sala per la mostra de Teatre, i la veritat és que la gent va sortir bastant contenta. Jo crec que en el forn tampoc no és casualitat, perquè hem estat treballant durant molt de temps, perquè abans l'Empire brillés com havia de brillar. Perquè la mostra de Teatre, per qui no ho sap, com funciona? Bé, els últims anys es desenvolupa el Teatre del Raval. Anteriorment s'havia fet en altres espais de Barcelona, però ara ja es fa, si no m'equivoca un parell d'anys, que es fa el Teatre del Raval i es organitza. En aquest any, la metodologia era... Hi havia 15 obres seleccionades, hi havia una funció cada dia diferent d'una de les 15 obres. I llavors hi havia diversos premis. Doncs hi havia un premi del jurat, el millor espectacle, i després també hi havia el premi del públic, que és el que vam guanyar nosaltres, en el qual el públic el sortia a l'espectacle, valorava una mica, doncs, puntual de l'espectacle. I aquest va ser el que ens vam poder endur nosaltres. No sé si per tu és el millor premi, el que realment vota la gent, el públic? Bé, no sé, el Teatre el fem perquè arribi el públic, no? D'alguna manera, jo penso que és un premi important i que hem de valorar molt. Com va començar aquest projecte davant l'Empire? Com va començar tot plegat? Bé, doncs això va començar amb la Mònica Ibar, la directora, i l'Octavi Gea, l'autor. Ells dos es coneixen de fatemps, i bé, i llavors vam... M'ho va comentar, la Mònica Ibar som... ens coneixem des de fatemps, va comentar que hi havia aquest projecte, que tenia aquest text que li rondava, i vam decidir, doncs, arrancar el projecte una mica els tres, no? I llavors va ser quan ens vam intentar començar amb unes lectures dramatitzades, i per intentar trobar algú que li pogués interessar, i finalment vam decidir embarcar-nos i muntar-ho. Llavors vam buscar un actriu, i vam contactar amb la Miriam Tortosa, que és una fantàstica actriu, i bé, doncs, vam començar els quatre a sejar, i llavors vam començar després a buscar, doncs, una cenògrafa, l'Adrià Pina, que va ser una cenografia fantàstica, el David Munyins, que ens ha fet les músiques, el Sò i les llums, i el Victor Genestar, que ens ha fet un vestuari preciós i una caracterització brutal, que fan que l'espectacle agafi molta volada, no? Bé, de fet, enhorabona ja només per aquesta iniciativa, perquè tal com estan les coses avui en dia, embarcar-se en un projecte d'aquest tipus, sense saber què passarà, cap a on anirà, és tota una aventura, no? Bé, és una aventura, en aquests moments, que ha estat tot tan complicat. Per això vam decidir començar amb el tema de les lectures dramatitzades, per intentar buscar gent interessada en un projecte o una sala, però sí que és veritat que avui en dia, amb la quantitat de companyies que es llencen, per sort, tenim moltes companyies que encara tenen ganes de crear coses, encara que no ens les deixin fer, llavors vam veure que la única manera de poder tirar endavant el projecte era muntar-ho, no? Llavors va sortir l'oportunitat de la mostra, que sí que és un aparador que et permet anar evolucionant, vam poder presentar-ho a la mostra, i a partir de la mostra guanyar el premi, i el Tepra del Raval també confia en nosaltres per programar-nos tot el mes d'abril. Bé, parlem de l'obra, perquè ella és perroquera, l'aixa del seu nòvio. Perquè ell és un escriptor d'obres de teatre de Love Broadway, força enamoradis, i a partir d'aquí l'espectador veu com va evolucionant aquesta relació de veïns que comparteixen tarrat en vistes a l'Empire mitjamorosa, on els dos personatges es van trobant en diferents moments al llarg dels anys. Però Marc, no sé si coincidiràs amb mi, és un tipus de relació d'aquelles llarges, que perduren en el temps, però que tampoc no s'acaben de trobar mai. Bé, bé, és això. Jo de fet sempre dic que a mi m'ha passat. A vegades en les relacions humanes, o inclús en les relacions més enllà d'una amistat, o que hi ha una certa atracció entre dues persones, hi ha vegades que no saps per què que és impossible coincidir en el temps. I que en un està totalment entregat, l'altre persona ja s'ha n'ha desit, i després canvien els papers. Bé, bé, és el que passa una mica a l'Empire, una sensació de que sempre es troben en moments diferents, però que la seva relació entre ells és imprescindible d'alguna manera, encara que sigui una amistat o una amistat molt forta, o d'alguna manera necessita l'un de l'altre per continuar endavant, a llarg del temps. I la teva experiència personal t'ha servit per fer el personatge? Jo penso que el text sempre ho comentava amb l'Octavi, amb l'Octavi G, que és l'autor. Potser la història no és especialment pretensiós, no t'està explicant un gran fet, està explicant les relacions humanes, i ho està agafant un fragment temporal de una relació entre els personatges. Sí que és veritat que a mi m'ha ajudat, i en molts moments, sobretot al principi, primer cop que la vaig llegir, ja vaig dir que aquest personatge té tantes coses de mi. Em sona. Vaig sentir plenament identificat. I després, amb el públic, també, quan surts, amb els quals m'identifico. I, per això, la gent... jo penso que surt més o menys contenta, perquè sent plenament identificada en aquesta relació dels dos personatges. I no sé si en el teu cas, aquesta relació llarga, va acabar més o menys bé o no, o aquest tipus de relacions ja és evident que ja no s'aguanten mai per enlloc. A veure, aquest tipus de relacions, al meu cas, van acabar bé perquè conservo l'amistat amb aquesta persona, i continuar sent, ben bé, com els hi passa, el boy a la jo, que són els dos personatges, una relació imprescindible, encara que lleguessin moments de que no et trobessin o que no ens trobessin, sí que hi ha aquesta sensació que va ser, o és, una relació especial i que ho seguirà sent al llarg del temps. Sí, de fet, hi ha moments com espectador que dius, digueu-vos que us estimeu, i feu vos nòvios, ja, home, s'altaries a l'escenari, diries, però digueu-vos-ho, perquè, clar, hi ha moments que passen. Hi ha gent que no és capaç de dir-ho. Hi ha gent que potser, i també, com la història està ubicada als anys 50, a Nova York, i jo no sé, les relacions abans no eren com són ara. És a dir, ara, a l'actualitat, no sé, a la gent jove tenim aquesta capacitat de poder dir, mira, hi ha això, o hi ha això altre. Però potser en aquella època no era així, jo crec que hi havia una idea més romàntica realment de les coses. Sí, sí, a mi em posaven nerviós com a espectador d'allà, però va, vas, eh, feu-me fer, vés-la. A més a més, també, una altra curiositat d'aquesta obra, és que assorteja un viatge per dues persones per anar a Nova York. Això explica molt bé, perquè com ho ha aconseguit? Entre els espectadors que hi vagin, assorteja un viatge? Sí, sí, sí, sí, això ho hem hagut de lluitar moltíssim, feia temps que pensàvem a veure quina manera, també, per poder treure més gent, perquè pogués gaudir de l'obra, i llavors ens va acudir, entre moltes altres coses, se'ns va acudir la bejanada i l'absurda idea, gairebé, de aconseguir algú que vulgués participar i col·laborar amb un viatge a Nova York. I què vau trobar, una agència de viatges o alguna cosa? Sí, la agència de viatges viatgi, que estan a Ronda Universitat, aquí a Barcelona, doncs, des de l'inici, van estar molt interessats, després de trucar a moltes agències, però des del primer moment viatgi va voler apostar per això, amb la col·laboració de TAP Portugal, que és l'agència que gestionaria els vols, l'empresa, l'aerolínia. L'aerolínia, sí. I va voler apostar perquè primer era una idea completament nova, jo penso, potser ara m'equivoco, que no sé si s'havia fet mai en teatre, que s'havia fet de sortejar un viatge com a mínim, fins a tan lluny... A mi no em sona, perdona. Un viatge a Nova York... No, no, és que... És que és molt bona pinta i és molt seriós, no? Per tant, com funciona? La gent que compra l'entrada ja participa directament o com va? Mira, exactament. El que vam parlar és que ens agradaria que les dues persones, com és un viatge a Nova York per dues persones, volíem que les dues persones, que els eduques al viatge, vinguessin a veure l'obra. Per què? Perquè jo m'imagino aquests dos espectadors que aniran a Nova York, i pujaven al mirador de l'Empire State, i pensaran en aquell moment... Mira, estem aquí, gràcies a que un dia vam anar a veure aquella obra, que ens passarà de mes, on és va de menys, però l'hem d'oldir junts i ara estem aquí, no ho dic des d'un punt de vista romàntic, pot ser dos amics, però gràcies a anar a veure el teatre del Raval davant l'Empire, ara estem aquí a Nova York. I llavors d'aquesta idea, el que ens va fer és com fer que fessin dues persones que haguessin vingut de públic. I el que fem és que, de dos entrades comprades per l'espectacle davant l'Empire, es dona un número per entrar als sortets. I llavors, al final de cada... de cada passe, de cada funció, de cada dia es selecciona un finalista. Per tant, com tenim de moment programades quatre setmanes, doncs al cap de 16 funcions tindrem 16 finalistes, i l'últim dia de funció entre els 16 finalistes estiguerà el guanyador del viatge. Oh, que de fet... I és un reclam, i el publicitari, molt interessant, no? Perquè avui en dia també s'han de fer aquest tipus de xarxa per atreure el públic al teatre. I tant, i tant. Ja sabem que la situació dels teatres està molt complicada. Des que ens han pujat l'Iva, la cultura s'està convertint, o volen convertir-la en un luxe. I penso que nosaltres, com a creadors, volem seguir treballant, volem seguir mostrant la nostra feina. I ens hem de reinventar, també, i buscar noves maneres de treure públic. Perquè és evident que les últimes dades que han sortit és que el públic segueix, després d'un temps que ha anat pujant, s'ha reduït dràsticament. I llavors, bueno, nosaltres tenim ganes de seguir oferint les nostres creacions i seguirem lluitant per fer-ho, encara que no ens ho deixin fer. És una mica el que expliqueu al final de la funció, llegint un manifest a favor de la cultura. Exacte. Exacte. La cultura s'està començant a moure. Hi ha diversos moviments, com Maria Roja, que tenen ganes de moure, de lluitar, perquè realment ens estan posant les coses molt difícils. I per molt que tinguis les ganes i l'empenso de voler-ho fer, si no t'ho deixen fer, al final això... Ho hem mobilitzat o acabarà fent una cosa disfressòria, no? Per cert, Marc, ja que tenim aquí per acabar, que tu vas ser un dels personatges fixos a vent del pla, mítica sèrie de TV3, com recordes aquella època? Home, doncs... Va ser una experiència... Pensava ser el meu primer personatge, diguéssim, una mica potent en l'àmbit audiovisual, i va ser una experiència superbonica, perquè, vera, treballar amb monstres de la cena catalana, com jo què sé, m'habilitarà saura, molt medaula... Doncs que em podries dir molts pep-crus, bolis-ruïts... És igual, un fotint d'actors que són monstres, doncs et fa prendre moltíssim, i després, doncs, que jo estava més acostumat a treballar en teatre i treballant una altra mitja, doncs, també et dona moltíssima experiència. I la fama, que de cop i vol de la gent et comença a reconèixer pel carrer, què tal? Bé, a veure, és un dels efectes secundaris de treballar a la televisió. La televisió té molt de poder, i la imatge treu molt, i és una de les coses que has d'assumir. A mi, personalment, no em desagradava. Soc una persona comparativament sociable i m'agrada conèixer gent. I mira, sempre qualsevol excusa és... Era bona, no? Per, mira, per conèixer algú o algú altre. Molt bé, doncs, Marc, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Devant l'Empai, al Teatre del Raval, em sembla que fins a finals d'abril, per tant, teniu 3 setmanetes... Fins el dia 28 d'abril. Fins el dia 28 d'abril, teniu 3, 4 setmanes per anar-hi, que ens estigui escoltant en el mateix, si va i compra l'entrada i veu l'obra, sigui qui se'n vagi a Nova York d'aquí unes setmanes, uns mesos, perquè això ho decideix ell, no? En teoria, sí, el que passa... Els vols són flexibles, però sí que havíem de ser en temporada baixa, però ens aniríem quasi a finals d'any. I podrien això amb l'agència es pot parlar i acordar les tates que l'espectador li ha més millor. O sigui que, a més, hi ha flexibilitat absoluta per anar-hi quan l'espectador vulgui. Fantàstic. I tant, i tant, i tant. Fantàstic, Marc, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Bona tarda, Nora, bona per la feina, que vagi bé. Molt bé, gràcies, bona tarda. Un minut i mig arribem al punt de l'assist de la tarda. Cristina, avui hem sabut, hi ha rumors, diuen que Andreu Buenafuente podria estrenar-se a 4. Segons vanitatis, el popular presentador podria presentar un nou espai a la franja d'Access Prime Time en aquesta cadena. Andreu Buenafuente podria estar negociant la seva incorporació a 4 segons la pàgina Web Vanitatis, després que fa dos anys Pablo Motos passés a Antena 3 amb el seu popular, el Ormiguero. La cadena ha intentat lluitar sense èxit contra la dura competència de l'Access Prime Time amb programes com Freakillix, El Cubo, les notícies de les dos, o WhatsApp, que no es va arribar ni a estrenar. El grup Mediaset podria haver apostat per Buenafuente, una cara coneguda i consolidada, capaç de liderar una franja a la qual tampoc no estem gaire habituats a veure'l. Si no recordo malament Jordi, ben parlar aquí amb el David Ávila, que Andreu Buenafuente en principi començaria a TV3. Potser si comença a 4 hores, jo no sé si... Jo crec que no, que les dues coses no et poden fer. El programa diu que podria estrenar-se durant els propers mesos, però això sí, a 4, per procurar no entrar en contradicció d'una altra crítica que ha mantingut el presentador davant el seu principal grup, que és Tele5. Per tant, rumors que diuen que Buenafuente fitxa per Mediaset, i que se'n va a 4. Ho haurem d'esperar per veure què passa. Connectem amb la xarxa per escoltar l'informatiu de les... El volia tirar de notícies general de les 6, i tornem a la segona hora de penjar el marro. Són les 6. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajali i Ramon Company. Els menors de 14 anys només podran ser presents a les festes tradicionals amb ous en qualitat d'espectadors. El govern ha aprovat el reglament que desplega la llei de regulació d'aquestes festes i que té per objecte el fet de garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i els espectadors, així com la protecció dels animals. Francesc Coms és el portaveu del govern. Amb la aprovació d'aquest reglament i l'aplicació de la llei, es pretén disposar d'una ordenació millor sobre aquesta matèria, que respecta les tradicions dels diferents municipis, s'inspira de fet amb 3 principis bàsics, la seguretat de les persones, la conservació i el respecte de les tradicions locals i la protecció dels animals. La protecció de menors es veu garantida amb la prohibició de la participació, si tenen menys de 14 anys, els espectacles de festes tradicionals amb ous, i les condicions per als organitzadors que no ho compleixin. Els alcaldes de les 4 capitals catalanes han reclamat el govern central una reforma en profunditat de la llei putacària i la aprovació immediata de mesures contundents que aturin l'actual xacre dels desnonaments. Tots 4 han coincidit a destacar que una de les principals apostes de futura ha de ser la creació d'importants, penseu, parcs públics d'habitatge de Lluquer, a preus molt assequibles, adreçats sobretot als joves, Angel Rosés, l'alcalde de lleida. Totes les polítiques, per mi, s'han d'orientar amb una situació preventiva. És a dir, hem d'evitar que s'arribi a desnonaments. És a dir, el dret a l'habitatge ha de garantir que no es produeixin situacions de desnonament i que en el dramàtic cas que es pogués produir, hi hagi, des del sector públic, alternatives a l'habitatge que, en un moment determinat, no es pot atendre. En aquesta trobada, Puigdemont, Trias, Rosi i Ballesteros també han valorat la llei de governs locals que prepara el govern i han destacat l'esforç que es farà per reduir duplicitats. Tot i que no veuen massa clar la limitació de sou dels alcaldes i dels regidors, ja que consideren que en general la seva és una feina mal pagada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat definitivament el Parc òlic de la Serra del Tallat situat entre l'orgell i la conca de Barbarà. La sentència que no es pot recórrer perquè és ferma comporta que el parc no s'hagi d'anar derrucat al comprevell. Hi ha una altra sentència del maig de l'any 2011 que obligava a tombar 25 de les 33 torres que hi ha a la Serra des de l'any 2006. La denúncia la van interposar a l'entitat ecologista Ibsena i la plataforma Salvem al Tallart. El partit popular ha valorat la reunió que diumenge van mantenir el turmàs Alfredo Pérez-Rubalcaba i Pere Navarro, dient que posa de manifest que convergències a ser enofegada amb el pacte amb Esquerra Republicana, i que això el porta a buscar alternatives. El Parlament no el veig, Garcia, bona tarda. Bona tarda, el portaveu del PP Enric Millo, considera que la reunió entre Artur Mas, Alfredo Pérez, Rubalcaba i Pere Navarro denota una gran confusió inexplicable, que ha dit tot i això Millo respecta, que m'has buscat alternatives a l'actual pacte de govern amb Esquerra, que el seu entendre l'ofega. Nosaltres respectem el dret que ha titulat me'n reunir-se i a buscar alternatives, no? Perquè el que dona la impressió és que el senyor Mas s'ha sent absolutament ofegat incapacitat per governar, mancat de lideratges i de possibilitats d'establar-hi acords amb el seu soci natural, el que ell ha escollit lliurement, que és Esquerra Republicana, i davant aquesta situació d'incapacitat per tirar endavant, s'està buscant pel que sembla maneres de resol de la seva situació. El portaveu del partit dels socialistes, Maurici i Lucena, veu Oriol Junqueras sobre excitat i creu que Esquerra Republicana es vol baixar del tren a les primeres de canvi. L'escriptor humanista i economista José Luis San Pedro ha estat incinerat al cementiri de l'almodena a Madrid en estricta intimitat. De 96 anys, inescut a Barcelona, va morir la matinada amb dedilluns, però la família ho ha mantingut en silenci fins avui, i el vestitge hem de marxar de manera senzilla i sense publicitat. Catedràtic de estructura econòmica, ex senador i membre de la Rial Acadèmia Espanyola i Premi Nacional de les Llietres Espanyoles l'any 2011, San Pedro es va distingir per reivindicar una economia més humana i solidària a favor de la dignitat dels pobles. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlar David Amador. El Barça ha rep de Malparís en germà per unada de quarts de final de la lliga de campions. Després de l'empatador, el part dels príncips i amb el dubte de Leo Messi, els blaurans saben que l'enfrontament és com una final. Escolta'm el tècnic ajudant de Tito Milanova, Jordi Roura, parlant de les opcions de Messi. Ens queda l'entrenament d'avui, ens queda demà al matí, i fins i tot a partir d'estarem esperant una mica, no? Sembla que les sensacions són bones, però, al final, haurem d'esperar a veure com van aquests entrenaments, com a 60 anys, què ens diuen les últimes proves mèdiques, i al final ho haurem de prendre la decisió. I amb el Barça comença avui la sèrie dels quarts de final de l'Aurol Lligar contra el Panatina i Cosa, el Palau Lleurà. Notícies en xarxa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest desertat torna al cabaret artística Sant Just. De moment hi ha una quinzena d'actuacions programades, a fer algun espectacle. Un any després, de l'últim cabaret, el repren a l'Isa Linares amb el suport de l'agrupament, el casal de Joves i l'Ajuntament. El cabaret és una activitat que abans organitzava en octàmbul, però per manca de temps per preparar-la van decidir aparcar-la. Ara repren a l'Isa Linares, com diem, i al capdavant hi es farà aquest dissabte el casal de Joves, accepten actuacions de tota mena, com música, ball, recital, malabars, explicar codits o magi, entre moltes altres. Sembla que aquest any no hi haurà tantes actuacions de city. Tot plegat començarà a les 11 de la nit, el casal de Joves, i es recomana que s'hi vagi a partir de dos quarts d'onze. El San Justem Joan González, director del Festival DOX Barcelona, ha guanyat el premi EDN atorgat per l'Associació Europea i European Documentary Network per la seva trajectòria de suport a la cultura documental al sud d'Europa. És el primer cop que aquesta distinció torna a un professional de l'Estat. El premi és compartit amb Estefan Otealdi, que és director de documentari d'Europa, i el premi reconeix la lluita d'aquests pioners del gènere per millorar les condicions de producció de documentals i aturar finançament als països del sud d'Europa. Joan González porta més de 30 anys de dedicació al sector de visual, va començar la seva carrera professional a la televisió espanyola, i posteriorment va ser impulsada TV3, i en dels fundadors del programa, 30 minuts, també va contribuir. A la creació de BTV ja està vinculat a la universitat Pumpeu Fabra. Diu que es va dirigir d'Ox Barcelona, i la productora Parallel 40, a més de participar com a programador del festival Memorimaj, i és membre també del comitèu executiu del european documentari Network, que a més a més està promotor del documental del mes, que es exhibeix cada mes a la Teneu, l'entitat de la qual és sòsic i senjors. I acabem aquest vulletí amb un bon apunt de medi ambient, que ha instal·lat un contenidor de recollida selectiva d'oli, usat de cuinar el vestíbul del Walden, juntament amb un dispensador d'embasos especials per la seva recollida. Aquests contenidors s'anomenen olisses, i no tenen cap cos pels veïns de l'edifici. El sistema de recollida d'oli és fruit de l'acord entre la comunitat de proveïtaris del Walden, la Fundació Esproceat i l'Ajuntament. La recollida de l'oli vegetal permet reciclar-lo per convertir-lo en biodiesel en aquest cas. Hi ha una reducció important de les emissions de CO2. I, de moment, això és tot més informació a la set, els senjors noticies de l'Àdicio Véspera. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una quarta molt dura, és la pujada de l'Iva. Toma, està menjant pel costat de feina, i veus que són gent més o més preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. Ha de posar el que va passar a l'Àdicio Véspera. El que va passar a l'Àdicio Véspera és el que va passar a l'Àdicio Véspera. El que va passar a l'Àdicio Véspera és el que va passar a l'Àdicio. El que va passar a Islàndia. El jutge no estava al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Just. Sempre he estat a casa algú que té alguna pregunta o té alguna resposta? Perquè ja veu. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el xilalt, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. L'smooth jazz club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cubles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morró. Des d'ara i fins a la set del vespre passarà el programa el Dani Martínez i el Joan Chirivella per acompanyar-nos. Gràcies. Bona tarda, benvinguts a la segona hora de l'Apenya del Morró. Gràcies. Gràcies. Bona tarda, el programa el Dani Martínez i el Joan Chirivella per parlar-nos juntament amb la Montse de l'Institut de Sant Just d'Esvern amb el nostre espai, Els Gunis de Sant Just. A més a més, també tindrem a Lluís Camino. Molts el recordareu com a excollaborador de ràdio d'Esvern, perquè venia juntament amb el Casfonsanta a explicar-nos coses sobre les relacions, les teràpies de parella, les emocions, les drogues, una mica de tot plegat. Aquest cap de setmana fa un taller. Fa un taller i ens explicarà sobre el dol, la pèrdua, la mort, tot plegat. Però abans de tot això, Cristina, repassem alguns trendintopis, que per exemple Jordi Pujol fa Rosola, que avui hem sabut que va moure 32 milions d'euros a 13 pisos durant els darrers 8 anys, no? Sí, exacte, Jordi, a 13 pisos concretament i als comentaris no s'han fet esperar. Podem destacar el de Jod d'un magazine, que diu que aún no han dit els vecinos de Jordi Pujol, fer Rosola, que sempre saludava. Ah, com aquelles veïnes, testimonis, que diuen, parecía muy buena persona. Sí, una persona sempre se acostuma a dir això. Una altra seria si de casa el de Javier Messonero, que diu que la fortuna de Jordi Pujol en paraïsos fiscals també és per trepitjar con obras de arte. La MC de casa amb la Samantha Seco, que diu... Jordi Pujol, con 32 millones, no alcanza a Luis Barcenas, en récords de dinero negro, 38, movido en paraïsos fiscales. 32 a 38, eh? Ganya Luis Barcenas. Bé, i també ha sigut trendintopi, que avui Turquia, perquè el Madrid buscarà passar semifinals, avui contra el Galatasaray, equip d'aquest país. Sí, podem destacar el Twitter de Jaume Torres, que diu que no és un poco arriesgado por parte de Moruño, que diu que el Turquia consola 4 porteros. A més, Jordi, d'altra banda, cal destacar que només aquest hashtag ha estat trendintopi que avui també podem dir, que ha començat des de fa unes hores, a ser més comentat d'agut a l'informatiu de 4 de los Manolos. Sí, perquè es veu que han tingut un error amb la capital de Turquia. Ah, que és aquell informatiu que sembla que estiguin a un bar en lloc d'un plató de televisió, és aquest. I què ha passat? Doncs es veu que han tingut un error amb la capital de Turquia, que la Turquia era Estambul. És en cara. Exacte. I, a barran d'aquest error, els Twitter han començat a treure fom, no? La Maria Gallardo, per exemple, comenta, l'ama llegant a la cúspide de su tonteria dient que Estambul és la capital de Turquia, o el Daniel Gomez, que diu, repite conmigo, Manolo Lama, Turquia, capital en cara. Esto es para los sanos favoritos de los Manolos. Un quart de set a la tarda, continuem a la penya del Morro, i com cada dimarts connectem amb el casal de joves de Sant Jus, allà, pacientment, fa una estona que ens espera l'Alejandro, el telèfon Alejandro. Bona tarda. Hola, hola, bona tarda. Bueno, no t'importa, perquè el Facebook hem posat que estaríem amb el Sergio Rada, perquè ens penseu que estaríem aquí, però no t'importa, no? Bueno, si vols, et penjo i li truques amb ell. Oh, oh, oh! Oh, quin mal rotllo! Ja, mal rotllo, ja! Abans de començar, Alejandro... No costa res ficar-me aquí ràpid, la correcció, no? Què he fet, però escolta, Cristina, burrem-hi. Un modifiquem-hi. Un modifiquem-hi i tu arribes a posar. Ja està, ja està, ja està. Mira que són bones persones al programa, eh? Bueno, Alejandro, ens fa molta il·lusió escoltar-te, i que ens expliquis quines són les activitats que hi ha preparades de cara als propers dies al casal de joves de Sant Jus, com, per exemple, l'esperat cabaret artístic d'aquest dissabte. Sí senyor, això és l'estrella. Doncs, com sabeu, ja feia un parell d'anys que les noctàmbules van deixar de fer el cabaret. Perquè es van barallar entre elles, que eren tot dones. Bueno, es van barallar el que crema, eh? Si poses, immobilitzar la gent, perquè porta molt de cura. Ja, ja, ja. I que van marxar a viure fora, de Sant Jus, i tot es complicava, no? Sí, sí, sí. Llavors, la Lisa, que ja la coneixeu i la gent de les UCIs d'Escolta, doncs van decidir això, no? Retornar a aquest abaniment aquí al poble, eh, bueno, estem en gestinto i, de fet, tenim diverses actuacions. Sí, una quinzena ens han comentat. Bueno, jo tinc 17, però encara en queden es quantes per confirmar. Tens aquí el tipus d'actuacions, el nom de keny d'an? És que m'han dit que no digui res. Home, va, va, va. Alejandro, Alejandro, Alejandro. Això no és spoiler, no? Sí, va, una, una, una... Pensa que la penya al mor no ens escolta ningú. No et trobes tu, eh? Clar, que no passa res. Va, va, una, una, només una. No puc dir que hi ha actuacions que sempre hi ha hagut, com l'esperat Eugenio. Eugenio, amb l'Edo Martínez. Home, l'Edo Martínez. Un clàssic, hi ha de cabaret, eh? Hi haurà segurament també una performance del senyor Power Devils. Home, i d'en Costa, o només Power Devils? No sé si faran el duet. No ho sabem, no ho sabem. Per què? Ja, ja. Ui, ui, ui, com els germans ganes, que s'han separat, oi? I, bueno, també col·laborarà la Palmira fent... Bueno, explica'n contes i tal. Palmira va d'ell? Sí, sí, sí. Clar, hi ha diferents situacions de cant, de ball, de música... Poesia... Clar, no puc, no puc... A la Palmira li hem dit que això és a les 11 o 12 de la nit? En principi obrirem portes, o sigui, començarem a les 11, però suposo que obrirem portes a dos quarts. No, jo ho deia perquè, clar, si són contes, potser si són infantils, haurien de ser més picants, potser, no? Bueno, hi ha de tot, eh? Hi ha de tot. Sempre les contes que han comptat han estat per un públic més adult. És veritat, és veritat. I haurà aquell raül, aquell noi que va ensenyar la minga, l'última edició? Doncs no ho sé, perquè aquest va ser un espontani. Ja ho sé, jo el conec, després l'he conegut més, aquest noi, jo. Bueno, va estar bé, ens vén cada tots flipats. Sí, perquè per amor, ho va fer per amor, que és bonic, això, eh? És bonic, bueno, no ho sabem, però em sembla que no, eh? Crec que va ser el que... el més tacitxat d'aquell noi. Escolta, fes-ho tu, Alejandro. Ensenyar-t'ho la tita. És que tinc una mala reputació aquí, saps? Ah, sí? Perquè no ho fas tu, Jordi. Jo no puc, perquè el metge m'ho ha privit. Bé, doncs això és aquest dissabte, no? Sí, senyor. Per la setmana que ve, si vols, et puc comentar que continuem en les agustacions i parlem un tas de cabes i altres escomossos. Ah, ojo, jo pa... Queda bastant així, eh? Ah, o... Que, bueno, que... serà el dia Mekras 17 a partir de la 7 i la sessió són 8 euros. Segur que l'apuntarà, què és el que ha de fer? Doncs o 3v2plascasaldejovas.com i ficar-se dins de la programació. I fer l'escripció o directament que truqui aquí i, bueno, i li guardem la placa i li informem. Molt bé. Fantàstica, Alejandro, doncs queda... Per cert, també molt recomanable la gent de jove d'aquest mes. Sí, no? Sí, molt, m'agrada molt, m'agrada molt. A mi m'agrada Sant Just Homies. Sant Just Homies és el que més m'agrada de la jove jove. Molt maco, eh? Sí, molt. Escolta, què vol dir Sant Just Homies, per cert? Algú m'ha preguntat, no ho sé. És un terme que s'han inventat als dissenyadors i és com algú de la casa, no? Ah, vale. Està molt bé que el protagonista és un tal Jordi Domènec, eh? Està bé. A part d'això també hi ha la nova web del casal, el servei del casal, la servei d'informació juvenil, també totes les activitats, és que està molt bé. És que la gent d'aquesta jove està molt bé, eh? De debò us ho dic. Amb l'eitorial, de torna al cabaret, els cursos... En fi, i trast, eh? També, com a entrevista especial. En fi, si voleu veure la gent de jove, també amb un format petitet, on hi ha de tot, molt modern, molt fresc, molt guai i molt cool. Només que el que aneu al casal de joves i l'agafeu, no, Alejandro? També es poden veure per la web, eh? També es poden veure per la web en PDF. Ai, no sabia jo això. És que et fiques molt poc, eh, a la nostra web? No, que avui l'he vist. Avui l'he vist, que està molt bé. Vaig veure el Forn. Com? Vaig veure el Forn. Sí, que el vaig veure. Vaig veure, sí. Tu vas prometre, vaig fer-ho. Gràcies, Alejandro. Doncs sí, gràcies, i res, ens veiem aquest dissabte al cabaret. Tu estaràs? Jo sí. Doncs jo també vindré. Molt bé. Doncs vinga, fins dissabte, que vagi bé. Bona tarda. I tot seguit a la penya del Morro, als Gunis de Sant Just. Ja sabeu que fa en segon dissó a l'Institut de Sant Just. Desbert, Dani, Joan, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, vincos al programa. Avui què ens porteu? A veure, quin convidat, perquè ja sabeu que cada setmana, cada setmana ens porteu un convidat relacionat amb Sant Just, per parlar amb ell, i avui, en aquest cas, una convidada, no? Sí, avui portem una convidada a Montse Horta, professora de Lies Sant Just, del Departament de Catalunya. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Montse. Benvinguda al programa. Gràcies. Benvinguda, bona tarda. I com és que l'heu portat? Perquè us posi bona nota al final de curs, o què? No. Ah, va. Doncs bé, la secció d'avui tractarà d'una petita entrevista a la Montse i una petita opinió de les escoles de Sant Just. Ah, molt bé. Avui veig que la cosa està renyida, no?, perquè sempre voleu acabar les seccions parlant, fent debats... i tot plegat. Per tant, avui parlem de diferents escoles de Sant Just. Comencem? Doncs sí. Primera pregunta. Per què vas escollir l'ofici de professora? Doncs mira, no ho sé exactament, no?, però sempre m'havia agradat ensenyar, explicar, transmetre el que sabia, no?, i, bueno, quan vaig estudiar filologia, doncs de seguida vaig tenir-ho molt clar. Molt bé. Quant temps portes a ser gina, aquest càrrec? Porto 24 anys fent classes. Mare meva, 24 anys. I a l'Institut de Sant Just, quants portes? Em porto 4 cursos. 4 cursos. Aquest és el 4. I abans de l'Institut, on havies estat ensenyant? Doncs havia estat molts anys treballant en una escola concertada, de l'hospitalet, doncs vaig estar, doncs, potser 4 instituts més de per aquí de la comarca. Vaig l'obregar, la noia. Home, de un i dos instituts que has estat, no? Home, no és massa, eh?, perquè hi ha altres professors que n'han estat en molts més que jo. Perquè, clar, això depèn de... quan et toqui i tot plegat, no?, és allò dels interins, o no?, és que jo tampoc no ho conec massa. Sí, quan ho comença a ser en substitut, llavors és quan fas més voltes, i després, doncs, quan aconsegueixes interir, doncs vas aconseguint un curs en un lloc, i, bueno, i després, ja, quan tens les oposicions i una plaça provisional, doncs ja és més fàcil de mantenir-te en un lloc. Molt bé, i ara continuem amb les preguntes. Sí, sí, tranquil. Però, a l'Institut de Sant Juls, ja que he estat amb altres instituts, com el Valores o què té de peculiar, diferent amb altres instituts que hagi d'estar d'aquí del vaig l'obregat? A veure, clar, cada zona és diferent, cada poble té les seves característiques, no? I, bueno, en el fons, tots són molt semblants. El que passa és que, clar, aquest, no sé, és un ambient, doncs, molta gent del poble, un ambient, doncs, de gent molt catalana o parlant, i això, doncs, segons a quins llocs, no és tan freqüent. Clar, al costat de la muntanya, no? L'entorn, estem en un entorn privilegiat, el pati que tenim és una meravella, estem al bosc. Sí, ple de rates i... No, hi ha rates, Dani, sí. L'any passat ens vam trobar un parell o tres mortes. Aquesta any ens vam trobar unes sense cap. Sense cap? Per què vol dir que algú li havia tancat el cap? Suposo, suposo. Però, bueno, no em vull filies. Però, bueno, estem a la muntanya, què vols? Clar, clar, clar. Volia comentar una cosa sobre el que ha dit la Montse que a l'escola, doncs, totes més o menys són iguals, no? Doncs jo crec que sí, estic d'acord amb ella, però he sentit bastant, entre professorat, que és una de les poques en què hi ha bastant atenció en els nens que els hi costa, no? Com jo, que anem a segonè, per exemple, que són els rubres de reforç d'ocupines, d'això. Doncs és una eina que s'utilitza molt bé, i que està perfecte perquè així els nanos que necessiteu una atenció més individualitzada la podeu tenir, i és una manera de tirar endavant. Molt bé. Per què vas escollir la llengua catalana? Doncs perquè sempre m'havien agradat molt els idiomes en general. I en el moment en què jo vaig començar a estudiar filologia, el català començava a tornar-se a ensenyar a les escoles i jo soc catalana, m'estimo molt el meu país i la meva llengua, i volia contribuir a divulgar-la. Molt bé. Jo volia preguntar també, jo et sé preguntes, eh, tant, tant. Si la Llei Berth tira endavant, tu, personalment, com afrontaràs les classes i tot plegat? Us heu plantejat això, o és una cosa que realment el professorat queda tan lluny de la realitat que ets inimaginable? No ens hem plantejat res, almenys jo particularment no m'he plantejat res. S'ha de veure què passarà, el moment està molt mogut en tots els sentits, i doncs, bueno, és simplement esperar a veure què passa, i segons el que passi, doncs farem. Perquè jo, per exemple, havia escoltat també moltes opinions de molts companys i companyes, professors, que deien això, que continuarien donant classe i que passarien del que pogués venir des de Madrid, en aquest cas. Sí, almenys jo faig classe de català, llavors, en principi, les signatures manté. Aleshores, en principi, jo això d'haver de parlar en català, en castellà, aquest problema no el tinc. Clar, clar, sí, continuem amb més preguntes. Doncs la següent pregunta tracta de què és el que més t'agrada, de ser professora, perquè hi ha molts pros i molts contres. Doncs quin és el que més t'agrada? Jo li trobo molts més pros que contres. I el contacte amb les persones per mi és molt important. I després d'això, ensenyat, t'ha d'agradar d'ensenyar, explicar... No ho sé, el contacte amb la gent jove... Ja, està bé. I el que veig t'agrada? Corregir exàmens i treballes, això és el pitjor. Bueno, cita una bona experiència del teu treball, no? Una curiositat, alguna cosa que t'hagi passat, no? Perquè 24 anys de professora poden haver passat moltíssimes coses. Alguna anècdota, no? Sí, anècdotes i coses, sí. Anècdotes, home, és que no ho sé, tampoc és que tampoc... Ara no ho penso, no, amb coses. Són moltes coses gratificants, moltes experiències, sortides que fas amb els alumnes... I a veure, recordo una ruta literària que feia quan estava a l'escola concertada, que vam anar a fer la ruta de Berdeguer per Vic, i havíem de fer una caminada fins al dolment de Sant Jordi, i ens vam perdre pel camí, i vam arribar-hi, el que passa és que vam trigar molt més, vam fer molta volta, però vam arribar-hi, i el que passa és que se'ns va llargar l'excursió i vam arribar tardíssim. Oh, però això va ser responsabilitat del conductor, que es va perdre... No, ens vam perdre caminant, era el... No t'ho perdis. Clar. Perquè havíem d'anar d'un punt a un altre, fent un pel cam. Però no teniu guia? Bueno, hi havia una professora que era d'educació física, que ens sabia una mica d'això i teníem uns planells, i, bé, no ens vam equivocar al camí. Quina situació, no? A més, en quedàvem els alumnes allà, dient-me, què passa, què passa, si ho veu comunicar o ho veu aguantar i ho veu fer. Ah, no, no altres n'ha tirat. No heu conservat la calma, no? Exacte. No ens ha dit res dels alumnes. Res, i ningú es va donar i va ser molt divertit, ha acabat tot molt bé. Bé, menys mal, menys mal, menys mal. Una pregunta, això que acabes d'explicar ara, que creus que és una bona o una mala experiència? Molt bona, ens ho vam passar molt bé, sí, sí. A més, aquestes autoritaries que feien amb els alumnes les recordaven molt de carinyo i molt bé. I alguna mala experiència? Mira, les males experiències s'obliden molt ràpid, perquè també en tantes de bones que les dolentes fora s'eliminen. Sí, sí, sí, això és veritat. Què positiu. Havies pensat en una altra professió, no? Abans de començar la teva carrera, doncs... pensaves, no sé, per exemple, ser perroquera o alguna cosa... A veure, quan és petit, pensa de tot, com tots, tots hem volgut ser alguna cosa, però des que em vaig ser una mica més gran, doncs sempre anava, pensava molt en això. I de petita? Doncs com totes les nenes, no? Perroquera, infermera, professora, també entrava. Sí, professora, sí, sí. Molt bé. En el futur t'agradaria estar a l'Institut de Sant Just o a un altre institut o escola? A mi m'agradaria molt estar al futur, a l'Institut de Sant Just. M'hi trobo molt bé. Això, espero que ho estigui sentint el director, perquè així també... Quin és l'institut que més t'ha agradat, no? Perquè ens ha citat uns quants d'aquests, quin és el que més t'ha agradat, el concertat, aquests que has anat a la noia, a l'Institut Sant Just. Quins? Mira a tots i trobes coses positives, vull dir, en un t'hi estàs molts anys i coneixes molt la gent. A l'altre, doncs t'hi fas de seguida, no sé, és anar amb optimisme, amb alegria als llocs, i a tot arreu t'hi trobes bé. Si tu vas amb positivament, t'hi trobes bé tot arreu. Molt bé. Una altra pregunta, Montse. Aquesta és una mica trampa, eh? Si és millor, escola pública o escola privada? Mira, jo he treballat als dos llocs, i les dues opcions són correctes, vull dir, això depèn molt de cada família, que prefereix, però a tot arreu hi ha bons professionals, i a tot arreu s'ensenya bé. No ho sé. I si tinguis que triar entre una o l'altra? Mira, jo he estat una part de la meva vida a la concertada, i la segona part de la meva vida a la pública. No podries decidir? No, perquè he estat bé els dos llocs. Ah, molt bé. I per quines diferències has trobat diferències? La veritat és que depèn de l'institut i trobes més diferències, però no. No, eh? No. Molt bé. Ja és l'última pregunta, aquesta. El debat de les escoles que ens havíem dit que faríem. Aquesta pregunta és curiosa i interessant a la vegada, no? Perquè els informem els nostres ullents, que a part de professora la Montse Horta també és coordinadora de la ESO, i la pregunta és, com a coordinadora de la ESO, i veus potenciant amb els anumnes, i veus que aquells tenen carrera, o és com aquelles professors que veus dos tipus de persones, els que tenen carrera i els que són només fets per fer feixories? No. Tots els alumnes tenen molt de potencial. El que passa és que cadascú ha de trobar el seu. Ha de trobar el seu lloc a la vida, que realment li agrada pel que serveix, amb què s'hi troba còmode, i tots només amb una mica de voluntat i ganes. Es pot aconseguir qualsevol cosa que es proposi, només que el veu a vosaltres, que esteu aquí fent un programa de ràdio, i ja sou un bon exemple del potencial que tenim. Molt bé. Això m'ha agradat molt. Ja m'ho guardaré en el meu escriptori. Sí, home, sí, no dubteu mai, això. En el meu telèfon, quan són el telèfon, sou, no sé què... El potencial. Bueno, venga. Hi ha alguna cosa més per acabar o passem al debat? Passem al debat. Fem-ho amb un tema que, de fet, ens ha demanat la Montser Horta, que és professora, com diem, de l'Institut de Sant Just Desbert. Horta'm. Que és aquest. Mític i ja coneguit per tots el bon dia dels pets. Molt bé. Montser, com és que l'has col·lit aquest tema? És el barri. Un timista que dona molta alegria, i és una bona manera de començar el dia. I ara farem una petit introducció que sempre fem als debats de la penya del Morro. A veure, sí. Jo crec que l'Institut, a vegades, escolta, és el despertador, no? Sí. Llevat, que és l'Institut. Bueno, això és una frase que sempre fa una mica de ràbia, no he sentit la palmatia. Doncs jo animo la gent que no li faci ràbia perquè el dia és molt llarg. I, aunque... Tu pensis que l'Institut pot anar malament, podet pot anar bé, i per això dediquem aquesta cançó. Bon dia. Tens un rotllo a sobre, Dani. Una mica, una mica. Una especialitat. Va, està molt bé, ens agraden molt. Gràcies. Parlem d'aquest debat que vulgueu fer. Mira. Perquè parlem de les escoles, no? Sí. La Montserrat defensarà l'Institut de Sant Just, però, com que és l'únic institut, farà una petita introducció per animar la gent. Ah, molt bé. Jo defensaré l'escola Canigo. Tu i Jordi, l'escola Montseny. Jo l'escola Montseny, però si jo no n'he anat ni a l'escola Montseny. Bueno, però animo una mica. Poden defensar jo, però la primera notícia. I el Dani, l'escola Montserrat. Sí. Com penso jo? Fiques el fang, el problema. Bueno, doncs sí, jo animo l'escola Montserrat per 3 simples coses, no? La primera és que perquè jo vaig estar allà, des de ben petit, des dels 3 anys, fins als 12. Ah, fins als 11, perdó. I allà, doncs, he viscut moltes històries i m'agrada molt com ho feien els professors i tal. La segona seria que, bueno, que a mi m'agradava molt l'escola antiga. Com sabeu ho hoent, si no ara us informem una mica també, que aquesta escola Montserrat ha tingut dos edificis, l'escola vella i l'escola nova. L'escola nova està ubicada a la vinguda de la Generalitat. Sí, gràcies, Joan. Allà passen molts cotxes, però nosaltres pensàvem que els cotxes serien la nostra major preocupació i pel que veiem no, perquè a mi m'agrada molt com fan les classes i també no se sent gaire al soroll. I la tercera seria que allà tenia tots els meus amics i que sempre recordaré aquell lloc. I tu, Joan, de l'escola Canigo, què dius per defensar-la? Doncs mira, jo també venia a l'escola Montserrat, però m'ha tocat defensar aquesta escola. Sí, però jo no... A Pulsio li ha tocat. Jo no conec la escola Montseny, però m'agrada defensar. Jo, Jordi, crec que és l'escola que a més nivell de primària surt la gent. Quina, quina? La Montseny? No, la Canigo. A més, també són l'escola que estan més preparats en anglès. I això és veritat. Això va molt bé. I l'altra, que és una escola molt maca i té unes instal·lacions bastant bé. Doncs jo diré que m'ha tocat l'escola Montseny, que em sap greu, perquè és que tampoc no conec res de l'escola Montseny. No et diguis una mica. Però pel nom ja em permís la millor. Si tingués fills, jo els portaria allà perquè el Montseny... Sí, si tinguessis. I tu estàs platejant això? No ho sé, però és per defensar-ho. Jo penso que el Montseny és una serrada molt bonica. Serrada, sí, sí. I el Montserrat és un poble molt maco, eh, petit? Allà, és... Ah, tu què estàs fent? Bé... No cantis de nit, que plaurà. I Montseny, de l'institut, què diem de l'institut? Home, l'institut que està en un entorn privilegiat, en voltat de natura, que, a més, l'institut està molt vinculat amb les institucions i les diferents entitats del poble. A més, a més, som un institut solidari. Sempre fem que la campanya d'aliments per Nadal... Nosaltres ho col·laborem. I aquests dies a la ràdio, aquells dies de Nadal, ho vam estar repetint. Sí, ho vam explicar. I vam guanyar 435 aliments, eh, imagina't. I l'any anterior van guanyar 50 aliments. D'un i dos, d'un i dos. Té la consciència aquest any, eh? Després, per Sant Jordi, sempre es venen roses, pastissos, entrepans... I, aleshores, els diners també es destinen a alguna campanya solidària. I aquest any, per exemple, els diners que es recollin es destinaran als amics de Joan Petit per ajudar els nens amb càncer. I després també participem... Tenim un concurs literària, l'Institut per Sant Jordi, que és una diada molt maca. I després també participem en un tratament de lectura amb veu alta, des de l'alumnes de segon d'Eso, que l'hem guanyat algunes vegades. Oi, tant, l'any passat, que van quedar... Fa dos anys, fa dos anys. L'any passat van arribar bastant endavant, però no vam guanyar. I l'any anterior sí. Bé, em sap greu, però ho hem de deixar aquí. Montse, Horta, professora de l'Institut de Sant Jordi, i, a més a més, també coordinadora d'Eso. Moltíssimes gràcies per venir, que vagi bé i bona tarda. A vosaltres, bona tarda. I Joan i Dani, ens veiem ben aviat. A tu, a tu, bona tarda. Estic de viatge, però ja em s'atireu per aquí. Alguna coseta tenim preparada. Que vagi bé, bona tarda. Adéu, bona tarda. Que vagi bé. La Mireia va tenir un accident de moto i als 25 anys anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfal, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho, servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'acord. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! I que continuem a la penya del Morro, ràdiodesvern.com, a través de la webcam, ja sabeu què ens podeu veure, o si no el 98.ufm, la ràdio convencional i tradicional, que Cristina, bona tarda, què tal? Bona tarda, no? Sí, no, jo volia dir-te que tu fas des del Janer, que estàs amb nosaltres. El l'habitament poc. Per tant, no coneixes Lluís Camino, un excollaborador del programa, que era... sí, terepeu, bueno, ja és, terepeuta familiar, i que ja fa un any que ens va deixar de visita, però jo ho estic personalment molt content perquè avui ens trobem, i sempre que trobes amb algú que ha tingut una relació molt intensa, com vam tenir a Lluís Camino i jo sempre fa il·lusió. Lluís, bona tarda!Hola, tarda, senyora. Hola, Lluís, bona tarda, bona tarda. Què tal, com estàs, Lluís?Molt bé. Dependo, sí, sí. Després de deixar tot el treball amb la pública, segueixo treballant molt bé i a gust. Molt bé.Sí, que això és molt important. Sí, perquè a Lluís, per qui ho recordi, venia amb el cas Fonsanta a explicar-nos cada setmana diferents temes, relacions de parella, les emocions, el dol... Temes drogues, sí, temes drogues, que t'agradava especialment. T'agrada més.Sí, t'agrada més. Ja ho sé, ja ens en coneixem. I aquesta vegada hem trucat perquè justament aquest cap de setmana coordines un taller, juntament, amb l'Ole en la barro, sobre l'elaboració emocional, on parlareu del buit que sentim quan tenim els diferents tipus de pèrdues, no? Sí, exacte. És un taller, bàsicament, per treballar, per exemple, el dol per la separació matrimonial, per molts de ses estimats. A vegades parlem de pèrdues, en general, i els teus traumes que hem tingut a l'infància, coses del passat, no? Tota la vida, diguéssim, és un continu de pèrdues i de canvis. Pèrdua no vol dir només algú utilitzant el que pot tenir a veure amb un canvi, no? Llavors, aquest taller és donar una oportunitat a les participants per poder elaborar emocionalment i pogués pesar les emocions que van associades a les pèrdues. Una pèrdua és el pitjor que ens pot passar a la vida? No, a vegades pot ser el millor. Per exemple, si tu estàs amb una parella que és maltractadora, la pèrdua d'aquesta parella pot ser un canvi molt positiu per la teva vida. Per exemple, no? És una pèrdua que és una etapa de creixement, com pot ser passar de l'adolescència o de la pare infantil, a l'adolescència o de l'ocència. A l'etapa adulta són etapes de vida totalment normals, que poden viure amb una pèrdua, però també amb una alegria, no? A l'adolescència, el típic és que té ganes de creixer, però també hi fa por. I a vegades alguns adolescents es queden crònicament fins als 30 anys en aquesta etapa, perquè hi havia més cares per por, però al final, si no fas la pèrdua, no fas una al·laboració, no fas el canvi i al final trobo el que més problema és una altra cosa. Parlant justament d'aquest canvi, hi ha diferents faces que s'haurien de superar o passar per acabar d'assumir-ho? Et refereixes a l'adolescència o a una pèrdua en general? En qualsevol moment, quan hi ha alguna pèrdua, ja sigui d'un familiar o quan una persona s'ha separat d'alguna altra. No suposo que hi ha uns pasos que hauria de ser una persona per arribar a assumir-ho. El dol. Sí, el dol, tens raó. La base, o sigui, l'únic instrument que teniu són els sentiments, les posicions de sentiments. Hi ha dues coses importants, que és tenir permís per espesar els sentiments, per dir-ho a les que siguin, d'una manera adequada, perquè potser en fàbdu, tisquesa, por, alegria, mort, nostàlgia, les sentiments de culpa, a vegades tot es va rege. Tenir un espai segur per espesar les emocions i poder-les compartir, això és el que ajuda moltíssim. Una pregunta, Lluís, quan diagnostiquen una malaltia per exemple, a un familiar proper i una malaltia greu, moltes vegades estem perduts. Com hem de reaccionar davant d'això? Bueno, la qüestió és... La primera notícia és un estat de xoc, que és per a tots, la persona afectada que diagnostiquen una malaltia en perill de mort, com per la família, no? És un estat de xoc, i moltes vegades necessites parlar amb el metge i tornar a escoltar un cop i un altre cop per entendre, no? Perquè tu es coltes racionalment, però emocionalment, és molt difícil acceptar això. Llavors, no hi ha una única manera d'elaborar aquesta notícia, però el que sí que normalment passa és que entres primer en un estat de negació, perquè no pots assimilar la notícia, de negació emocional, en refereixo, no? Desfuts tu, també, i després et vas adaptant, i ho vas anar paient, no?, com podem anar dient, de païll d'alimentació, pues, de païll d'alimentació, aquesta notícia emocional, anar-la païll i anar-te adaptant a aquesta nova situació, no? Llavors et venen el tractament, quines coses poden fer, quines solucions hi ha, si hi ha algun tipus de solució, llavors comences per la part pràctica, i comences per la part pràctica, després vas assimilant emocionalment, i cada cop que ho dius, això, el compartir, no? Moltes vegades es va... ho va poder en païll, i es va donant contra la realitat cada cop que ho compartés, o ho comentàvem a algú, no?, quan ho diu la família, quan ho diu els amics, no?, doncs, a mi m'han diagnostiquat un càncer, doncs cada cop que ho diu és com fer real el que t'han dit, no? Per tant, exterioritzar el fet. Exacte, amb persona, sempre amb seguretat, perquè hi ha exposició emocional que és amb seguretat. El tipi que vas és que et dones el diagnòstic, allà, al taulei del metge, al despatx del metge, i, bueno, s'han sabut que el metge, el fet que estigui allà, pot donar un respir per poder preguntar i poder esplazar-te, no?, vegades tu diuen, surts del despatx, i estàs en el passillo, estàs en estat d'això, que et comences a plorar just a fora, no?, i s'han sabut que el professional que té, ha pogut donar acte espai, no ser una cosa que tingui un ràpida, sinó que et donin... és raro, però és interessant, perquè s'està tres quarts d'hora, ja, amb el professional, vegades tu diuen amb un quart d'hora, però tampoc té més temps, i clar, aquest estat, deixi una mica d'explicar, si tu estàs sol i no tenies àcap familiar ni ningú, en comptes d'anir-te a la notícia, doncs surts del passillo d'hospital o del despatx del metge, doncs amb una situació molt... desemparada, no?, per dir-ho d'una manera, i no em siguis interessant, quan hi ha aquests temes, sempre hem acompanyat, però amb familiar. Parlant justament d'aquest exemple, a quina franja d'edat li costaria més potser peir-ho, la notícia d'un diagnòstic de cansar, per exemple? Jo crec que qualsevol edat és molt difícil de peir això d'entrada, no?, que la càncer no és igual a mort, i el que ha sigut de tampoc és igual a mort, no?, hi ha possibilitats, però d'entrada, la nostra cultura està molt arrelat a les morts, i ara el primer que et penses és amb la possibilitat de morir, encara que et dominen esperances de vida i tractament, no?, jo crec que el més difícil de com són nens, com són nens, l'encologia infantil és molt difícil, perquè, bueno, vius als pares, saps que és molt dur per als pares, i el nano potser no ho pot entendre del tot, pot entendre aquesta malalt, però no li explicaràs tot, no?, i jo, potser, és molt dur per un professional que diu als pares i que aquests pares, bueno, puguin assimilar, no?, per cert que, Lluís, quan tenim una pèrdua, normalment en general dins nostres sentiments, tipus d'impotència, dolor, tristesa, ràbia, por, no?, una mica, molts sentiments negatius. Com podem controlar aquests sentiments negatius i que no ens desbordin a la nostra vida diària? Hi ha dues tendències, una és de reprimir-ho, perquè això és dolent o no tens socialment suport, i doncs ho reprimeixes, però tant queda dintre, només queda dintre del cos i està comprovat gent cientificament, que pots anar al tio de psicosomàtiques i pots començar a sentir problemes físics més que emocionals, i l'altra és la tendència, pues, a pesar de manera inarquada i d'una manera molt a l'ovestia, no?, és un atac de ràbia o començar a espesar l'enfàduc per a persones que t'ostimes, llavors, entre una tendència negat i l'altra, reprimir-hi, i l'altra tendència a espesar de manera tan bèstia, que pot ser de mala tu o els demés, hi ha un camí intermit que és primer a buscar un espai de seguretat, és a dir, un cafè potser no és un lloc adequat, no?, o en el carrer no és un lloc adequat per a compartir aquests sentiments profuls, i, no és per a tu, tenir un espai de seguretat, física, emocional, algú amb qui compartir i que sigui de confiança i que et pugui donar permís per escoltar, és a dir, si tu ets un amic i que l'estàs escoltant, el que recomano és escoltar-lo, escoltar-lo, escoltar-lo, no?, no li donis solucions, no li donis consells, no comencis a dir-li, no passa res, no li diries, bueno, jo conec un amic que se'n va a sortir, no, escolta-lo, perquè moltes vegades, quan estem escoltant, ens engoixem tants, si som amics o familiars, que comencem a donar respostes, quan no ens les han demanat, i no deixem que l'altra persona s'expresi totalment, no? Aleshores, mig a deixar un silenci i deixar que l'altra pugui expressar-se, per a tot el que l'emocions pugui expressar i contenir aquestes emocions, poder-les compartir, també hi ha gent que l'ajuda a expressar-ho plàsticament, a escriure-ho, a estar amb intimitat, a fer meditació, cada escut també necessitaràs el seu espai personal d'intimitat. Un cop una persona potser ha sortit del xoc, en principi d'aquesta notícia o qualsevol altra, és necessari tenir una actitud positiva davant notícies d'aquest tipus? Sí, és que no perdre l'esperança, no? Fins i tot parlant-nos amb altres animals que tenen un càncer terminal, en l'època de la ciutadania del 1993, com vaig començar, evidentment no perdre l'esperança, encara que la persona diu que em queda un any de vida, em diuen que aquest any, com vull viure, és el que voldria fer. L'esperança és que no tenim dolor, en tenir una etapa amb la qual on podria estar el millor possible i tenir la qualitat de vida, i potser he guanyat temps també a la vida, en un any, i l'optimisme és difícil perquè això depèn de cada persona, però esperança sí que diria que no s'ha de perdre mai. Suposo que és una mica també complicat davant d'aquest tipus de sentiments de ràbia i d'aquests pensaments negatius, que en principi acostumem a tenir, i algun tipus de teràpia o d'alguna activitat per a aquests tipus... Relaxació, relaxació. Sí, però no, jo diria que primer expressa la ràbia d'una manera adequada i després puc la relaxar. És a dir, l'esperança de recuperar és com pots espesar tots aquests sentiments difícils, que jo no diria negatius, però són necessaris, els sentiments de ràbia, els sentiments de dolor, tot això és necessari per la vida, per sobreviure emocionalment i per relacionar-nos amb els demés i amb la vida. Per tant, primer ho traiem a fora i després en relaxem. Per exemple. I moltes vegades, després del taller, molta gent que ve... A les que en farem el taller, que durava quatre dies, hi havia gent amb malalties terminals, un cop podien espesar i compartir el seu dolor o la seva por a la mort, o el seu dolor o la seva enfàgut per no tenir sortida, després d'espesar això amb intensitat, després se es veia amb una actitud molt més optimista, molt més esperançada, perquè s'havia entrat alguna cosa de sobre. A veure amb les emocions que necessiten és com parir un fill, és com parir les emocions, les emocions, les reprimeixes, hi ha dintre, i es va omplir fins que t'ettes. Clar, clar. Bé, de fet, Lluís, t'agraïm molt que avui ens has dit a terra, recordeu que serà aquest cap de setmana aquest taller sobre l'elaboració emocional, on acabem de parlar amb el Lluís, són algunes pintallades del que es farà, perquè és tan dissabte com diu Menja, dissabte en matí i tarda, i diu Menja durant el matí. Hi ha una pagina web on, si voleu més informació i també inscriureu-us, A-B-S-GAM-S-PUN-O-R-G, repeteixo, A-B-S-GAM-S-PUN-O-R-G, i allà trobareu tota la informació. Lluís, que vagi molt bé i un plaer tornar-te a escoltar, perquè sempre ens ajudes molt, Lluís, ja ho saps, això, no? Moltes gràcies, dona aquí un petó a tot l'equip. Sí, de la ràdio, ho faré, aquí també en un. Mira, em diuen que també en un per tu. Gràcies. Que vagi bé, una abraçada, bona tarda. 6 minuts, arribem al punt de la set de la tarda, acabem ja el programa Cristina, el millor de l'apenya del món, per tu, avui, ha sigut. Doncs tot i que podrien haver-hi molts moments, perquè hem tingut moltes coses avui, potser destacaria una cosa que m'ha cridat molt l'atenció. A veure. I és de descobrir que som mussols. Som mussols, eh, amb la Núria Oriol, que depèn del viurritme que tinguem, si és de matí o de dia, perdó, de matí o de tarda, som mussols o alosa, jo soc mussol, tu també, i la Núria, que és de matí, alosa, efectivament. Bé, acabem el programa. Gràcies a tothom per haver-nos escoltat. Tornem demà, a partir de les 5, i també agraï la presència a tot l'equip del programa, la Carme Verdo i l'actualitat s'enjustenca, la Núria Oriol, el cotxing de l'actualitat, i avui també a l'actor Marc Homs, que està al teatre del Raval amb l'obra de Van Lampayers, l'Alejandro, del que és el de Joves, el Dani Martínez, el Joan Cirebilla, dels Gunis, de Sant Jordi, el Lluís Camino. Ai, la Montse, també, coordinadora de això, de l'Institut de Sant Jordi. Cristina, moltíssimes gràcies també pel Twitter i al Facebook, i tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Üsters possibles Corn, 8, 1, 1, Continuing RadioCastell, helpful Durant 8, 1, 1, RadioCastell, holding RadioCastell, einer, RadioCastell. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir d'agresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca. Ens vam trobar una nit d'estiu en un cicl especial de cinema francès a la fresca.