#245 - La Penya del Morro del 11/4/2013

No hi dediquem un euro, perquè és absolutament inútil. Sabem quin és el poder requisitiu del turista espanyol, per tant, no val la pena dedicar-li. Nosaltres, al 2012, com sabeu, el turisme espanyol ens ha baixat, no sé si és al final un 6 o un 7%. D'altra banda, Turisme de Barcelona ha anunciat que l'atac s'ha turistitzat. La capital catalana ha servit per recaptar 18 milions d'euros anuals. Bona tarda. El temps de nou, marcat per aquestes altes temperatures, per aquest sol que es continua imposant, hi ha valors que avui han arribat de nou al 24 o 25 graus, a molts punts de l'itoral i del prelitoral, especialment a les comarques gironines, on el vent de sud s'ho tuesc ha fet de les seves, a les altres altres, a Girona, per exemple, a 25 graus, a Castellvis, Val, a 26, a sud del país, a Vinebre, a 25 graus, a Barcelona, a Tarragona i a Jaidans, hem vist avui amb 23 graus de temperatura màxima. Per avui esperem que arribin alguns núvols cap al punts del país, i fins i tot amb algun ruxadet que val per a Pirineu més occidental. Demà, continuem posant-se l'ambient essolellat, amb uns intervals de núvols a primeres hores del matí, cap a l'extrem nord del territori, partim que deixi algun ruxat cap a punts del Pirineu més oriental. Amb tot demà, les temperatures seran una miqueta més baixes per tornar a pujar de cara al cap de setmana, amb un ambient plenament essolellat. Ho deixem aquí de moment, això és tot, des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. La Unió Esportiva s'entendreu? Pot aixecar aquesta nit el títol de la Copa Federació de Futbol davant la seva afició al Narci Sala, els de Piti Belmonte, de Llorca, a dos quarts de nou, amb el 0-3 davantatge aconseguit a Terres Morocianes. El conjunt 4 barrat és baixa a l'extrem boniquet per a una gastroenteritis, a més de parre, melo i prats. Marc Mas és dubte fins a última hora, per a una sobrecarga al soli, Edgar i Rubén han entrenat amb el grup. I al Barça, a més, hi ha passat 8 diverses proves mèdiques, que han confirmat que la lesió al bíceps femoral de la Camadreta ha agraïjat pel fet d'haver jugat contra el Paris Saint-Germain. 98.1, l'amor ràdio d'Esvern. 98.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F&M, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio Desvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènec. Bona tarda, tot. Gràcies, gràcies. Des d'ara he fet la set del vespre. Això és la penya del Morro. Bona tarda. Benvinguts al programa. Bona tarda, l'equip habitual. El capdavant de la qualitat Sant Justenca, Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Avui al programa parlarem amb la Ginatosa, que és redactora de la Vall d'Avers, l'única publicació mensual de Sant Just. Avui ens explicarà de què parlarà l'apòxim número de la revista que ja començarà la setmana que ve a arribar a les llars Sant Justenques. També tindrem la Júlia Atmella i la seva amiga Paula Vaenes, que vol estudiar publicitat i relacions públics. Ens avantarem de com funciona aquesta carrera i on la fan amb la amiga de la Júlia Atmella. I també en aquesta primera hora tindrem la Rosé Arx, que fa educació canina. Avui parlant de l'embaràs de les famílies. Tot això a la primera hora de la penya del Morro. No sé si ens hi clau res tot. I a la segona hora tindrem el Ramon Vives, que és el líder de la banda musical Plou, que vindrà a explicar-nos què és el que fan. Ho tinc per aquí. A la segona hora també el Ramon Pauwerpop, l'anguip i subtilment eròtic. Jo crec que ens agradarà. També connectarem amb el Sergi Arrada de l'Atlantide Film Festival. I acabarem amb una connexió avui amb el Museu d'Història de Barcelona, on l'Arnau Consul presenta la presentació del llibre del capital Carletón, de Daniel de Foei, on ella escrita el llibre. El proleg, perdó. I també tindrem la directora de la revista, Sapiens, per donar-nos de tot això. Avui, una penya del Morro amb molt de continguts. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. Oiga, més penya com ho fa. I com cada tarda, amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Bona tarda. Bé, comencem repassant tren dins tòpics, per exemple, Joan Tarda. Diputat al Congrés per Esquerra Republicana a Madrid, que avui ha fet una mala seva, no? Allò que fa que els diners dels gags ja el polòria... Què ha passat, a veure? Doncs que es veu que s'ha negat a parlar en castellà. I, evidentment, ha estat expulsat del ple. I tot seguit la imitat, diguem-ne, al Fred Bosch, però aquest no està tren d'intòpic. Els uns comentaris que podem trobar per Twitter són, per exemple, el del Jesús Iváñez, que diu que se confirma la falta d'oxígeno al nacer de Joan Tarda. O ha demostrado ser el tonto a les tres. Clar, Twitter, ja tot tip... Vaig per una banda i per l'altra. Oriol Penedès, què ha dit? Destaque, com ha de ser, amb català. Joan Tarda, expulsat del pleno del Congrés, per negar-se a parlar en castellà, no? D'aquesta manera, felicitar-lo, és el cas contrari del Jesús. I el propi Joan Tarda també ha fet un tuit? Sí, editjat, com ha estat expulsat, diu... Com que ens han fet fora, si voleu saber què pensava dir de les pensions, dijous de dolor per jubilació anticipada. A més, penjava un enllas on podies veure que, en el seu bloc personal, el que anava a dir en aquest ple. Encara que ho eja l'empat del Barça i contra el PSG, que donava la clasificació a quals ha sigut finals de la Champions, demà hi haurà sortits, per ser hipòtesi del Bayern, el Borussia o el Madrid. Què ha dit la gent a Twitter? Per exemple, Carles Fitter diu... ¿Perdón por ser un equipo terrenal por un día o utilizar al mejor jugador del mundo? Veo nerviosismo al madridismo. Un altre periodista esportiu, Joan Maria Pau. Comenta, sol llum caló al Barça semis de la Champions i a Madrid piquen-se la nostra llengua. Bé, tensona alguns dels tuits d'avui que han tingut més ressò i de les tendències, que es parlen més a Twitter. Parlem ara de Sant Just i de les coses que passen al nostre voltant, perquè demà es presenta el llibre La Guerra Aérea a Catalunya, 1936-1939. Els seus autors són David Geseli i el Sant Justenc David Inlligues, que parlaran dels bombardejos de Catalunya demà a la sala les golfes de Can Ginesta, que a partir de 10 dies, aproximadament, ja es dirà sala Isidore Consul. El llibre inclou històries i imatges dels seus protagonistes, Carme. Sí, David Inlligues, que, com en dic, després de Sant Just i David Geseli van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya. Ara fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació en aquesta faceta concreta, l'aviació, tot i que n'hi havia molta sobre la Guerra Civil. I el llibre es basa en explicar aquests conflictes aeris contra la població civil catalana, però des del punt de vista dels seus protagonistes. Per això hem fet un munt d'entrevistes als aviadors republicans, també els seus familiars, i han investigat en col·leccions fotogràfiques privades, energius militares, espanyols i italiens. La idea era no només explicar què va passar, sinó també per què va passar. I ara ha entrat aquest llibre, hem fet presentacions per diferents punts a Catalunya, demà passarà en per Sant Just a la set de la tarda a Can Ginesta. Repassem més activitats d'agenda de cara al cap de setmana, perquè aquest dissabte, el celler de Can Mata, aprofita el bon temps per fer un tasc de vins al carrer. Serà com diem aquest dissabte, les portes del celler. Abans, però, farà un tasc literari a la Teneu, també demà divendres a la set del vespre, conjuntament amb l'escola d'escriptura. Carme. Sí, demà a la tarda hi ha aquest taller, doncs, un tasc de vi, perdó, maridat, amb la poesia de Rosmar i Torrents, que ha presentat el seu recerpo a Mari, quan l'arco està tensado, música a càrrec del violí d'Àster Villaronga. El vi escollit per demà serà un vi italià, perquè la poeta té arrels italianes, i serà el vi Telo Silvianco 2012, un xarmener de la regió del Beneto sense sulfurós, ha afegit una activitat que es farà demà a la sala piqueta de la Teneu, a la set de la tarda, i és gratuïta. I d'altra banda, dissabte, hi haurà un taller, un tasc, perdó, a les portes del celler, que comptarà amb la presència... A fora, a fora, eh, a l'aire lliure. Sí, i comptarà amb la presència d'Ancannon, en l'ologai propietària dels vins clasfiguers que elaboren el gratalló, el priurat, per tant, podrà fer un test amb la persona que elabora aquests vins en concret, a l'exterior del celler. Molt bé, ha sigut molt bé. Això és important, és un tasc gratuït, que no s'ha de pagar res, evidentment, i que això serà a 2,4,11 dius davant del celler del carnet. Que a 2,4,11 hi les dues, una mica nafent. Nafent, eh, nafent. Nafent voltes a la plaça, a tota l'estona. Has fet golstein del celler de Can Matta. Escolta, porta uns mesos que no para. Què ha passat? Això és un misteri, també, no? Aquests tasques que es fan tipus d'aquest dissabte, sí que es feien ja l'any passat. És a dir, els dissabtes s'acostumen a fer tant en tant, potser de cara de bon temps, aquests tasques o a l'interior, o quan fèiem més vol exterior, el que sí que... aquesta combinació amb l'escola d'escriptura, o ara, la d'aquest 2013, en el cas de la jove, sí que és nou i que torna per tant una mica més d'intensitat. En realment, doncs, no paren. I ja per acabar, comentar que ens acostem a la vida d'Antonio Rofes, veïna Sant Justenca del Milenari, que fa un parell de dies va celebrar el seu centenys. Atenció! Cent anys! Cent anys, eh? Com pares a pensar i és fort, eh? Tot un segle de vida. Dimarts els seus amics li van fer un dinar especial i molts regals per celebrar aquest segle de vida molt vinculat a Sant Just Desbert, no? També? Sí, d'alguna manera o altra, tot i que no és nascut aquí, n'havia inscut tots els seus anys, però sí que ha tingut alguns... alguns vincles, com per exemple, que durant la Guerra Civil ella vivia a Sarrià, a Barcelona, i venia caminant a Sant Just, fins a Sant Just, per buscar llet per la seva família, per exemple. I llavors va començar aquí també aquesta relació amb Sant Just. Clar, perdona, va néixer el 1913. 13. 1913, sí, va viure la primera Guerra Mundial. Exacte. Encara que no fos el llenç i tu, però... Estava a la viva quan hi havia la primera Guerra Mundial. És a dir, quan va néixer encara no havia passat, la meva Guerra Mundial. Cosa que és forta, no pensar-ho. Com diu un amic meu, dona cap a pensar. En tot cas, allò diu qualsevol secret per haver arribat al centenys, ja ha estat menjar bé amb el plaer de permetre-se tant en tant el seu petit pecat, que és la xocolata. Xocolata? Sí. De fet, ahir va admitre també que el dimarts, a la festa, li van regalar una... Sí, se la que ens explica ella mateixa. Podem escoltar? Sí. Se la que explica aquest detall. Jo he fet molta bondat amb el menjar, eh. Molt variat, no massa. Només he fet pecats amb el xocolata. Verada, amb deliri. Però, bueno, també has de tenir el coneixement. I unes amiques em van portar com que em coneixen una bona capsa de xocolata, de bombons. Així que arribo a casa i em vaig menjar quatre. Tinc prou, de mà cap a bany. Escolta, i a més, se la veu molt lucida. Molt, molt, molt. Totalment, he viscut centenys feliços, amb moments difícils, també tot plegat, però això amb una bona família, amb un bon marit adit, bones filles i bons amics, i per tant, doncs, està molt contenta, ha tingut més alegries que penes a la seva vida, per tant, una bona notícia. Coneixes, Joan Arrespall, veïna de Sant Feliu, que també has fet centenys? No li hem preguntat. No ho sabem. Potser fan sortides gent de centenys. Diu que li agrada molt l'ambient del milenari, i per això estava molt contenta. Molt bé, molt bé, doncs... Fantàstic. Gràcies, Carme, ja s'ha volgut tenir una més informació ara mateix a Ràdio d'Esvern.com, i a partir de la set, els senjors notícies, edició vespre. I una vegada al mes, a l'apenya del Morro, el dediquem a parlar... Parlem més, eh, el programa, però el dediquem a parlar, sobretot del contingut, que hi haurà el proper número de la revista de la Vall d'Avers, que és l'única revista mensual que hi ha a Sant Just Desvern, i per fer-ho tenim l'editora en cap, que és el més important del programa de la revista de la Vall d'Avers, que és l'únic revista mensual que hi ha a Sant Just Desvern, i per això tenim l'editora en cap, que és la Gina Tossas. Gina, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Jordi. Queda vegada que parlem, em vas pujant al càrrec vimper de la revista. Acabaràs en la directora, ja ho saps, no? Sí. Bueno, si fos per tu potser sí. Sí, no, i per mi ja saps que sí, som molt fan de la Vall d'Avers i de la Gina Tossas. Comencem comentant la portada, que hi haurà de cara a la nova revista, la nova edició, que l'on número arribarà a partir de la setmana que ve, i a partir del 18 d'abril, ja a les llars Sant Just Tengues, perquè està dedicada a Sant Jordi i a la tradició rosarística, que hi ha hagut a Sant Just fa molts anys. Sí, sí, exacte. Diguem que, bé, aprofitant Sant Jordi, vam dir, mira, en comptes de parlar de llibres, perquè no anem a parlar de la segona protagonista de la festa, no? I vam anar a buscar el tema de les roses. I vam descobrir, bueno, Joana, no ho cas, vaig descobrir que a Sant Just hi havia hagut una tradició rosarista molt important en els anys 30, que, de fet, em va ajudar a parlar amb el Jordi Amigo, a l'arxiver del poble. I em va fer gràcies, és curiós, perquè en Feliu és coneguda com la ciutat de la Rosa. Això te n'ha de dir la capital de comarca, sempre treuen molt de pit, amb el tema aquest de la Rosa, de la Rosa i de la Rosa Munt, de la Rosa Vall, no? Exacte, exacte. I no ens en veurem que potser ens ha clitzat una mica, i que nosaltres també tenim el nostre bussí de tradició de la Rosa. Ah, sí? De fet, en Peradot, que és un dels rosaristes més importants de Catalunya, i jo crec que cada al món, que eren els anys 30, va començar a cultivar roses, a fer nibridació, amb la polinizació de les avelles i tal. Per Peradot és un personatge que s'ha adjudicat Sant Feliu, que ells l'han fet fins predilecte i tal. Ojo que aquí vaig un tema, eh? M'estàs dient que Peradot no és de Sant Feliu? No, Peradot va néixer a Torra Blanca, i Torra Blanca és Sant Jordi, o sigui, una part de Torra Blanca que és Sant Jordi. Oh! Això, perdona, això, aquí és un bon filó de la Vall d'Avers que heu investigat, perquè és una mica com Gaudí, no? Entre reus i riudoms, o no sé quines dues poblacions, es discuteixen on va néixer. Exacte. M'estàs dient que això pot enfonsar la reputació, que molta gent intenta donar suport a Sant Feliu, no? ¿Sou conscients d'això? Sí, sí, és veritat. Després també és veritat que Peradot va estar cultivant roses aquí a Sant Just, però després se li va fer petit el camp, i llavors se'n va anar a Sant Feliu. I allà sí que és veritat que és on va tenir el rosarà més gran. Però on va començar, va ser aquí a Sant Just? Va ser aquí a Sant Just, i també a Sant Feliu, però bé, no. Aquí a Sant Just també. La qüestió és que va néixer a Sant Just. I això és el camp en què ens hem d'acabar. Home, la veritat és que jo tampoc no ho sabia desconeixer aquest fet, i estem parlant dels anys 30, no m'imagino? Sí, sí, del 1930, del segle passat, sí. I llavors, juntament amb el Peradot, també per aquella època, hi havia una altra doserista, que era en Josep Pedrosa, de Camp Pedrosa, que és una de les masies que hi ha per aquí al poble, i en Josep Pedrosa es va dedicar a la flor pitimimí, que es diu, que és una rosa petita, petita. I llavors, el Josep Pedrosa és el tiet avi d'en Pedrosa que porta ara el garden de la rambla de Sant Just. Tot can família, tot can família, no? Exacte, que és per dir d'alguna manera que aquesta tradició, ha quedat d'alguna manera amb Sant Just, vulguis que no és un poble que hi ha germiners molt bons. Vull dir, també tenim l'Elisard, que per cert tenen com 100 varietats de rosers, i parlant amb l'Elisard de allà, l'Elisard m'ho explicava. O sigui que reivindicant una mica l'afer rosístic de Sant Just, que també n'hi ha que no ens eclipsitant se'n faliu. Exacte. Molt bé, doncs queda dit. Per cert, parlant de Sant Jordi, també, com cada any, hi ha l'edició al concurs de poesia i prosa en català, organitzat des de l'Ajuntament de Sant Just, i també em feu una menció especial d'aquesta 25è edició, de la passada, concretament. Sí, sí, exacte. Més que res per... És un número rodó, no? I llavors hem volgut fer una mica d'història, i hem parlat amb la Marta Mossack, que va ser la impulsora i la que encara s'hi dedica del servei català, i ens explica una mica com va començar, que ella ho va proposar als alumnes que tenia del servei català, i com els alumnes van engrascant l'altra gent del poble, que no estava a la classe, no? I ens ha fet gràcia anar a buscar aquests primers alumnes, i un, per exemple, ha sigut el Leonci Canals, que han d'explicar com a partir de participar en aquest concurs, s'han engrascat, es van engrascar, en escriure més, i inclús havíem de considerar-se una mica escritor, no?, tot i que no ha publicat mai res, però se li va obrir com una porta. Molt bé, doncs això també en parlareu, com també d'Eduard Selma, que, segons ell, diu que és l'últim pagès de Sant Just, i li heu fet una entrevista. Sí, la Clara Aguilar li ha fet una entrevista, i és molt interessant, perquè, a més a més, l'entrevista reenca dient que al segle XVIII, el 22% de la població estava formada per pagèsos. I, per pagèsos, en fi, teutes, que es diu, que eren uns pagèsos que tenien propietats. I llavors, em explica, després d'haver fet aquest punt d'històric, ens anem a l'Eduard Selma, i ell diu que, bueno, que la professió està en crisi, aquí, Sant Just, perquè no té adeus, diguem, que li segueixin la pagèsia, però també fa un punt de recordar com era el Sant Just quan ell va néixer i quan era jove, no?, a com ha canviat, i com és ara. I és curiós, perquè em d'explicava que, quan ell era jove, el gran part de Sant Just estava cultivat. Fins i tot l'apena del Moro estava cultivada. És a dir, que hi havia colreus allà. Però, que a mica en mica, les edificacions s'han anat menjant a aquest terreny, o a aquest sol, que era cultivable. Exacte. I com suposo que, a mesura que ja han anat desapareixent els pagèsos, que no poden cuidar-se d'aquests terrenys, doncs s'ha quedat amb un empat natural o en el que sigui, no? I ell diu que és l'últim pagès que queda Sant Just, l'Eduard Selman. Molt bé, l'heu trobat i heu fet entrevista. Fantàstic. I ja per acabar, també hi ha la secció d'esports, que el capitaneja del Sergi Pons, que també parla a breve moment, perquè encara no ha passat del que passarà, que és aquest torneig d'oquei solidari contra el càncer, organitzat per l'oquei Sant Just, i també l'associació Joan Petit. Sí, i a part del que ja és molt important, que hi hagi un torneig solidari contra el càncer d'infantils, però, a més a més, és que aquest torneig està padrinat per dir que hi ha dalt. Sí senyora, que em sembla que serà el 22 d'abril, el Dilluns, que vindrà aquí a Sant Just. Pot ser, o no? Exacte. Sí, sí. Bé, doncs, ens ha fet gràcia una personalitat del Pugò Club Barcelona, que havia padrinat un torneig d'aquí de Sant Just. I d'oquei, no? El que passa és que també ha sigut notícia recentment, per la bona notícia, que va ser titular l'altre dia, va tornar després de 400 dies a trepitjar un terreny de joc, a primer nivell. En fi, doncs també se'n fa resolt a la Vall d'Avers, d'aquesta notícia que estarem expectants, que l'Àrica Vidal vingui a Sant Just a padrinar aquest torneig d'oquei per solidar-hi contra el càncer infantil, amb juntament amb l'associació Joan Petit. Doncs, Gina, moltíssimes gràcies. Un mes més i res, ens tornem a escoltar el mes que ve, perquè ens expliquis i ens expliqueu més coses que tracteu a la Vall d'Avers. Que, per cert, vull recordar que si algú vol fer-se subscriptor de la Vall d'Avers, quan ha de pagar cada any... Són 17 euros. 17 euros. Què vols fer, si vols ser subscriptor? Doncs pot entrar a la web, que és Vall d'Avers, acabat amb C, punt cat, i es pot inscriure allà, o, si no, venir al Sant Jordi, a Can Ginestà, que estarem allà esperant-lo. Ah, molt bé. I podrà fer formalitzar inscripció al moment. Molt bé, i també amb unes roses, també, per regalar, o no ho sabem, això? Bé, hi haurà... Com que la portada és una rosa. És a dir, que hi ha la mateixa revista, i aquí hi ha porta incorporada a l'altra. Ah, quina bona idea, molt bé, Gina. Doncs sí, sí, ho farem, això. L'oc de regalar roses, aquest any regalarem portades i edicions de la Vall d'Avers. Molt bé, Gina, gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Adéu. Adéu. La penya vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio del Svern. Continuem en directe a 5 i 26 de la tarda. 98.ufm, gràcies per escoltar-nos, i com cada dijous ja tenim a la Júlia, a Etmèria, i una de les seves amigues, Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, que avui has vingut amb la Paula Vaenes. Paula, què tal, com estàs? Hola, bona tarda. Hola, benvinguda al programa. És la primera vegada que estàs a una ràdio, Paula? Sí. I què tal? Com trobes la ràdio? Molt bé, molt acollidora. Molt acollidora, no? Sobretot pel jacut i el sofà. Que hi ha la redacció, és normal. Qui és la Paula, Júlia? Doncs la Paula és una estudiant de batxillerat del Seleccions de Serrià, que vol fer publicitat i relacions públiques. Ah, molt bé, o sigui que t'agrada tot el tema de la públic, els anuncis, la marketing i tot plegat, no? Sí, sí. I com és que has triat aquesta carrera? Doncs mira, primerament perquè la publicitat sempre m'ha cridat l'atenció, i bàsicament m'interessa com es fan els anuncis i tota aquesta història. I què t'agradaria fer en un futur? Doncs encara no ho sé ben bé, però dedicar-me bàsicament a la publicitat en comptes de relacions públiques, perquè relacions públiques encara no és que em cridi molt l'atenció. Què fa una relacions públiques? Ho sabem, això? Sí, o sigui, no és com les discoteques, eh, de repartir plàries. Ah, no, no, no, no, no. Estàs sent la lista, no? Jordi, es veia d'haver les ulleres de sol. Ah, jo dius, em va dir que una persona que veient tot el dia, tu estàs sent la lista, tu no estàs sent la lista. Doncs no, relacions públiques tracta d'estudiar com la societat té un concepte d'un tema i fer canviar les seves idees. I de les relacions que tenen, sí, les empreses, amb tot això, aquests temes, no, de la societat. I, o sigui, de què està fent, a qui tu vols fer? Creus que trobaràs feina aquí a Espanya? Perquè és un tema que ara mateix, Jordi, és molt recorrent, no? La gent principal que es pregunta és, trobaré algú aquí o hauré de marxar? Tu què dius, Paula? Home, esperem que a Espanya hi ha alguna cosa, però, si no, sempre queda l'opció de marxar a fora, que sempre suposo que és una bona experiència al llarg de la teva vida. De fet, em sembla que la gent que ha decidit marxar a fora ara és més que mai, no? Sí, sí. Perquè també, a través dels testimonis, Júlia, que ens l'has portat a tocar setmana d'amigues teves... Moltíssima gent. I també ho noteu, vosaltres, a classe, a l'institut, a segon de marxar? Sí, la majoria de gent diu que vol marxar a fora i tal, i no... I a les llengües hi ha molt de nivell. Hi ha molta gent que està estudiant, a part de l'anglès, català i castellà, moltes més llengües per poder sortir a treballar a l'exterior. Com cada setmana, la Júlia ens porta una mica a la seva, em explica què és el que vol estudiar, i amb aquesta escura també parlem una mica de la carrera, perquè no sé si sabeu quines sorties professionals pot tenir publicitat i relacions públiques. Doncs té sorties professionals com pot ser analista de campanyes de publicitat i de relacions públiques. Ara, Paula, explica'ns algun anunci que t'hagi agradat últimament i que hagis vist a TV. Home, els que més atrauen a la gent, i sobretot a mi, és el anunci de l'alcohol, que tenen molt de sentit emocional, cap a les persones. I afecten, o sigui, toquen molt alcohol, diguéssim. Alcohol o alcohol, què has dit? Alcohol, alcohol, alcohol, alcohol, alcohol, alcohol, alcohol. Perdona, digna'n, home, un bisalt de la nit amb una mica de ron, també toca del poble. També hi ha altres sorties professionals com pot ser assessor d'imatge, consultor de marca, oi, de marca, consultor estratègic de la comunicació, creador i gestió, oi, avui no sé parlar, eh, de les demaniments en publicitat i relacions públiques. No et pateixis, ja farem la secció demà. No, no, continuo, continuo. Ara que parlaré això, de crear i gestionar els demaniments en publicitat, si nosaltres volguéssim fer publicitat de la penya del Morro, que és aquest programa que fem cada tarda de Cinyasset, què ens aconsegueix? Acabes de fer publicitat d'ara mateix. No cal fernes, si la gent ens descoltarà ara, no cal fer-li publicitat. Seria publicitat redundant. Però jo, el que pregunto, Paula, per una bona campanya de màrqueting per al nostre programa, perquè arribi a més gent, com la dissenyaries? Home, jo crec que sempre a una base d'una bona música sempre treu molt més que no una simple veu sense ningú acompanyament. Clar, per tant, estem parlant d'una falca, no? Seria una falca, una bona música. Aquesta música, eh, t'agrada? És d'una... és d'una escola. Ja no sé si s'hi ha quedat, oi? Llavors, què hauria de dir el missatge? Doncs, bueno, eh... donar a conèixer aquest programa, que està bastant bé, però m'agrada bastant molt bé. Va, per exemple, L'Apenya del Montrú, un programa que encara que siguis la primera vegada que vens, està molt bé. Passem això. Seria una cosa... L'has creat tu, l'has creat tu. A veure, Júlia, més sorties professional de publicitat. Més sorties professional. Doncs creatiu publicitari, director d'art i dissenyador, executiu de comptes, que jo no sé què té a veure jo amb la publicitat, però està molt bé. Això t'ho heu mostrat, això? De la pompeufabra. De la pompeufabra, eh? Perquè no és que sigui una matèria per posar-hi, per omplir, no? No, està... venia en la llista, tot juny. Va, va, va. Realitzador d'esports publicitaris, planificador de mitjans, planificador estratègic de la comunicació, responsable de comunicació interna amb les institucions, doncs cosa així. I de tot això, tu què t'agradaria purament? Perquè hi ha molts departaments en publicitat. Sí. Doncs a mi, bàsicament, em crida molt més l'atenció creatiu publicitari, com he dit abans, i director d'art i dissenyador. Dissenyador? Sí. Què dissenya de la publicitat? Dissenya tota la part d'un anunci de publicitat, tant d'empreses com de... de moltes altres coses. Has de ser molt creatiu, no, realment, per fer això, perquè és com pensar realment un anunci que atreia la població ha de ser molt difícil. Molt greu, deuen haver estudis, també, suposo. Clar, per això era carrera, però, evidentment... No, però faig això estudis de lo que em pot agradar. Ah, sí, clar, clar, sí, evidentment. Sí, sí, sí. Però igualment, o sigui, quan una persona fa un... a part dels estudis, els eslogans i tot això... Sí, no, no, s'ha de tenir una mica d'ingeni, no, i s'ha de ser una mica viu i amb diverses qualitats que potser altres persones... Teniu moltes idees. Sí, sobretot. Tu, Pau, la tens moltes idees? Home, suposo que sí. No et conec, vull dir, que tu et vas pel carrer i ja penses, mira. No, així no, però... Aquí ficaria un... Sí, aquest... No, però a vegades quan estàs a casa i penses quan estàs estudiant, sempre hi ha una estona que... O sigui, per anar al teu futur, llavors penses com sí que podries fer i tot, i, bueno, a mi sempre m'ha... He tingut alguna idea per on anar i això. I a vegades has vist alguna anuncia a Terelló que diguis, qui coi ha fet aquest anunci que és tan dolent que no ho compraria ni jo. Hi ha molts d'aquest tipus, no? Sí, hi ha molts. La majoria són lamentables. Tots ets d'acord amb això, Pau? Molt, molt, d'acord. Jo he vist, per exemple, l'últim de Fontvella, i jo, que tant, que no l'entens. Explica'n la mica, perquè jo no l'he vist. És com un... Sí, és unes que estan a la taula i es van passant la gerra. Ah, que demana aquesta de... Sí, però darrere de la taula, diguéssim, es veu una gàrrafa de 8 litres de Fontvella, no? I després es veu com canvia i diu... Si ja no ho agraces d'un plim, és la... O sigui, no acabo d'entendre, no? Com si per no un plim és la gerra, que utilitzessis una ampolla o una mica més gran. És això, és això. Però no té sentit, si estàs amb una taula utilitzant una gerra, encara que faci una ampolla més gran, utilitzaràs la gerra, no? Ja, no sóc a l'escola. Per això la Paula, que és la certa, aquí. No, jo encara no he estudiat, però... És que jo no l'acabo d'entendre. Si no l'entens, no... No li veig que el sentit. El que s'acafades, els publicistes et fan vella, no? Sí, sí, no li veig que el sentit. O sigui, si una família utilitzarà la gerra, normalment, encara que li faci una ampolla més gran, utilitzarà la gerra. Perquè per a algú té la garrafa de 8 litres darrere de taula. Sí, sí. Està clar que veiem que estàs enfadada. Sí, sí, estic dinada. I tu, Paula, alguna altra anuncia que pensis? Jo els anuncis més inútils que he vist. Són els de Cílic Van. No sé, jo els trobo superinútils, de veritat, eh. Es pot vendre aquest producte d'una altra manera. De quina manera? O faries tu? Ui, no sé. Cílic Van. Més... És que es compliquin, sinó que criden l'atenció una manera molt... que no val la pena gastar així els diners en un eslògan publicitari. Bé, em sembla que podem escoltar un anunci de Cílic Van per posar-nos en situació i a veure com milloraríem l'anunci. Cílic Van, 40 manchas concretament, que és de fa un faun pel dany. A veure, Cílic Van, es eficacen més de 40 manchas. 40 manchas? Doncs és una parella que entra a casa. I llavors... Bueno, però aquest està bé. Estan donant paintball al menjador de casa. I llavors, clar, la parella diu... Ostres, que heavy, tot plegat. I després, obren la porta d'una altra habitació, hi ha una festa de l'escomma. Aquests... Ara la cuina. Hi ha uns vikings que estan celebrant una festa amb cervesa. I tot plegat. Què et sembla aquest anunci? Home, jo crec que pel públic, com a... Normalment aquest anunci es posa... O sigui, sempre. No és com els de cotxes que van posant a l'hora dels parits de futbol, on hi ha més públic que pot comprar aquest producte, sinó que el de Cílic Van els posen més... Pots matins, quan les dones grans estan a casa, netejant i poden mirar l'anunci i així els agrada tensió i el compra. Però a vegades, alguna de tarda, que jo què sé, si alguns nens patir estan veient dibuixos, veuen això, no crec que sigui apte per nens així d'aquesta edat. Igualment, els anuncis que són de Cílic Van, que són més panosos per dir-ho d'alguna manera, són els que surten la dona allà. Cílic Van, no cal que t'ho vinguin així tampoc, no? Un anunci que t'agrada, coa, cola, per exemple. Aquest és l'últim de la campanya, que és el de Icien Rechequem. Sí, aquest és molt bonic.Aquest t'agrada, no? Venga, tú, chicos. Ven un momento. Vamos, siéntate. Quiero contarte algo. Tú sabes quiénes somos nosotros. Nosotros somos el poder. Paula, si tu vols comentar coses, pots fer-ho, mentre has escoltat amb l'anunci, que és l'experta. Si hace siglos os hemos ido controlando. Aquest anunci és tracta sobre la societat d'ara, que s'està veient que hi ha molta gent que està a casa sense treballar, que utilitza moltes noves tecnologies, i no és dia 5 com abans que sortia més al carrer, a passejar i tot. Llavors diuen que segueix així, al 2030, crec que diu, que la societat es quedarà així comparalitzada, i que no serem com actius. Llavors, aquest anunci de n'entendre que, si volem moure'ns, que ens movem ja, per canviar el que la gent prediu, perquè el que prediu la gent ho podem canviar nosaltres. I, de fet, potser també té un doble sentit, perquè aprofitant també el moment de crisi actual... Sí. On hi ha també molts moviments populars, no? Per exemple, amb les diferents mares, els efectes per la hipoteca... També és una mica... jo ho rebo així, no? Una mica... Sí, aixequem-nos tots que tota la població podrem tots junts. Sí, sí. També pot ser això, no? Sí, sí. Toc en molts àmbits, aquest anunci. Molt bé. Alguna... Jo voldria destacar un anunci. És una mica absurda, però em fa molta gràcia. Sabeu l'anunci de mixta? Sí. Que ha sortit la mixta i... Hola, sí, mixta, i misto, misto. Doncs aquest em fa molta gràcia, que és com el sound which i la baguda, no? A veure, jo trobo que és original. És una cosa diferent, i ho venen d'una manera. No sé com la toca en un pines d'aquest tipus d'anunci. Jo he venut també el mateix, perquè són anunci d'inàmics, que fan un segon, siguin entretinguts, cap a la gent que ho veu. Viene a papel tijera 1, 2, 3, otra vez. Viene a papel tijera 1, 2, 3. Que sona el gatatge del xino. Viene a papel tijera 1, 2, 3. Que estan allà. Macho, y vamos toda la mañana. Tú lo que estás viendo es un cerdo volando. Tú lo que estás viendo es un cerdo volando. Tú lo que estás viendo es un cerdo volando. No, i, efectivament, tu veus un por volant, eh. Tú, tú, tú, tú, tú, tú, tú. Es un cerdo volador. 1, 2, 3. ¡Pero si lo estáis moviendo todos! Perquè ara estan jugant el 1, 2, 3 pica a paret tots els gatets xinesos del bazar. Mira, cuando me pica mi la espalda no me puedo mover. Un castó disacat. ¡Ay, alguien ahí, por favor, que me pica la espalda! El animal disacat, un castó que està esplejant. El sentit de l'humor, per tant, veiem que també és important. Jo no sé si venen gaire amb això. O sigui, està molt bé l'anunci, però la població li entrengues a comprar això, o no? No, perquè a mi no. Home, jo com a mínim ja em causa una empatia. O sigui, bon humor, sí, això sí, però vull dir... Tu aniràs a la tenda i diràs... Compraré la bebida de los gatitos que hacen. No, potser no, però... Igual per ser la primera vegada sí, per provar-ho. Per provar-ho. Potser sí, potser sí, però vull dir... Jo crec que sincerament no, però també és el fet que quan tu estiguis davant, per exemple, al súper, em faré grans recordis, també, no? Clar, potser sí que si tens diferents veudes per triar i no has provat cap, diràs, mira, provo aquesta perquè fa gràcia l'anunci. Sí, o perquè també una experiència... Que crida, també, a la que recordo. Som molt bons. També estan molt bé. Molt bé. Doncs no sé si voleu afegir alguna cosa més. De totes maneres, jo reconec que jo més d'alguna vegada, per anuncis com aquest de la mixta, he provat la veuda o les coses. És a dir, almenys a mi funcionen, eh? Perquè a mi realment sí que... Si els fan així és perquè deuen funcionar, realment. Suposo que sí, però no sé, a vegades m'ho plantejo, no? Hi ha anuncis que diuen... Qui vol comprar jo veurà aquest anunci, no? Depèn de la persona, sempre. Sí, també. Realment, quines són les característiques que hauria de tenir un anunci? Per ja... bueno, perquè t'entri per la vista i sigui bo, no? I per vendre't el producte a tu. Home, jo crec que sempre una va ser una bona música, una bona veu que transmiteixi el que vol dir, i després, doncs... I que s'entengui, no? El missatge sempre... I després, les imatges... És visual, no? Que el vesí és que t'entri per la vista. Sí, que cridin. I que toqui el cor sempre. Perquè, si no... Em fa mal, eh? Ja tens bona fusta de publicistes. Amb qui, Paula, moltíssimes gràcies per haver vingut, quan sigui d'una publicista reconeguda i ens faràs l'anunci de penjar el morro, i... Juli, a molta gent... Sempre aprofitant, és Jordi, tu. De tothom que porta la Juli. Ja té de tot, sí. Tenim ja un hotel on anirem una nit a descansar. Tenim un artista que no el fem un dimarts fantàstics, a més a més, el doni aquí, i ja tenim l'anunci que arribarà ben aviat de la penya del morro. En fi, moltes gràcies, que vagi molt bé, i entrolem la setmana que ve, Juli. Adéu, millor. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquests moments per parlar dels embarassos en les famèlies de gossos en l'espai d'educació que n'hi ha. Fins ara mateix. Tendències, entrevistes, tallers... Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. El condensador de flúzor. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. La penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Verdes saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! 3, 4, 6 de la tarda continuem en directe i parlem, com cada setmana, amb els nostres educadors canins. Qui haurà avui? Ai, quin nervis! La Rosé o l'Albert? Hola, bona tarda! Sorpresa, sorpresa! Ai, Rosé! Bona tarda, Rosé, com estem? Bona tarda, què tal? La setmana passada fa un parell perquè ja saben els nostres ullens que anem intercalant una setmana a la Rosé, una altra setmana a l'Albert, parlàvem... Si no ens han passat. No, bueno, ens agraden molt si esteu els dos, com si un, com si ens ha anat tot aquí. Sí, són fàcils de convèncer. Perquè fa un parell de setmanes dèiem que vam començar a parlar sobre els cicles de la família, no? I avui ens quedava pendent tot el tema de l'embaràs, que és un tema aquest, justament, no sé si complicat o un dels més complicats. Aviam, tot depèn, tot depèn de si és complicat, però en principi és molt fàcil, el difícil és apartar-se i deixar fer, i fer-ho a l'embaràs a casa. Comencem pel començament, és a dir, el moment de la còpula. La còpula. La família, ja que això, portaria espera. Espera, com l'hem de dir això, el moment del niquiniqui... Jo tinc aquí posat, a més, seria l'aparellament. Ah, vale. Aquest efecte d'això que hem escoltat no s'adiu gaire, perquè això és més per a les persones, perquè allà no van allà, els gossos comencen per aquí. No, en principi no, ho fan dret. El tema és que ho fan dret. Com a coses significatives, el temps, quan diríeu que pot trigar? Això és que anà ampli el ventall. Una relació sexual entre gossos? Sí. Entre 5 i 15... Mira, entre 5 sí. Entre 5 i 15 minuts. El 15 tira més llarg, 45 minuts. Molt bé, molt bé. Tot depèn de l'atenció, si tenen el propietari allà... Ai, ai, ai... Tot depèn. També passa a vegades de persones. Depèn si hi ha algú al costat, al vídeo al costat també, al propietari del pis... No, l'interessant és intentar deixar-ho passar, i ja està el que hem dit. Això ja se'n comentàvem, sembla. Si no volem que hi hagi la còpula, però tot i així, i ara aparellament, la opció que tenim és portar-la al veterinari, ens conceden una injectió abortiva, que es posen dues fases, i ja està. Com a propietaris del gos o de la gossa, si veiem que no ens molesta que tingui aquesta... aquestes reaccions sexuals al parc, on sigui, hi ha un temps limitat, que és clar, si estem 45 minuts, potser tu al cap de mitjors de marxar. Com volem fer part de recoplar el tema? No es pot. No hi ha manera. De fet, quan acaba la còpula, és molt curiós. Ha agafat a la taula, Jordi, que era extremal. Amb mi, extremal? No, però quan acaba la còpula, es queden cul-en-cul, com un mirant cap a una banda, i un cap a l'altre, fins que acaba de desentomir el que és el penis, i llavors pot sortir. És una qüestió molt física, és igual. També no que l'ha entratat. El que hem de saber és que si no tenim temps, ho haurem de trobar. Si no, no hi ha manera, avui. Ara baixar i quan més tensió hi posem, és difícil, també, serà que baixi. He pres el moment de la còpula i tal, anem al tema de la gestació. Quants mesos estan embarassades, les famílies? Mira, estan 63 dies, exactament. 3 mesos i poc. 3 mesos i poc. Llavors ho notarem, més o menys, i a coses que no... Igual no ho not. Té una mica de sobrepeso, però en principi ho notarem perquè comencen a agafar una mica la zona abdominal, agafar una mica de... I les manes es comencen a dilatar una miqueta. Pot incrementar-se el pes. Hi ha cap a mitjans de la gestació, que pel dia 35 o així, entra un 20 i un 50% ja, de la gossa. Què hem de tenir en compte? Què s'ha de tenir en compte? La gent que pugui estar escoltant i que tingui una gossa embarassada a casa. Consum d'aliments. Pugen el consum d'aliments gairebé... La meitat. Menjen el que menjen, la meitat del que menjen de més. Un 50% més. El que solen menjar a partir del dia 30 o 35. I la llet no apareix. No ens espantem si la tenim embarassada. No apareix fins una o dos dies. No ens espantem si la tenim embarassada. No ens espantem si la tenim embarassada. No ens espantem si la tenim embarassada. No ens espantem si la tenim embarassada. Sí, d'alguna a quatre dies abans del par. I alguna contemplació especial pel tema de la llet? No, en principi no. Va tot bé. El diagnòstic és millor que el fes just veterinari. Per pel passió abdominal a partir del dia 25 ja poden trobar-ho. I si no, no ens espantem si la tenim embarassada. Però és molt més avançant al embaràs. Per situar-nos tenim l'alimentació i també em imagino que s'han més curors. Sí, deixar-la fer molt. Perquè quan s'acosta el moment del par ella és el que et fan ser-se un niu. Tenir un compte i preparar una zona de la casa que la aguassa sotent hi agús i deixar-la enlla, cuixins, mantes, del tema dels hàbits, com, per exemple, sortir a passejar... Tot això també és... No cal canviar-ho. En compte que no faci molt, molt d'esports, de partir de la meitat, el sobre el dia 30, el mateix que nosaltres, perquè podria tenir un descaniment, però sortir a passejar els hàbits a casa, inclusive volem fer, si ens agrada el que parlem a vegades, d'ensenyar trucs, tot això que problema, no és un problema a fer-ho. En conformes a com estan al parci, hi ha la vorana, la gossa, la gossa és molt sàlida a la natura, i ella mateix, com que es posa amb un reconec, i es deixa. Es deixa, i llavors el que el primer que notarem és que hi ha por que hi hagi una sacració per la vagina, com mucosa, que això vol dir que ja comença, és molt normal, també, si rebutges els estrans, quan hi ha falten dos, tres, quatre dies pel par, que no vol que s'acosti en el niu, gent que no conegui, gent de casa, sí, gent de fora segurament no els voldrà, pot ensenyar les dents, agronir una mica, no ens en farem. Però tu ja saps que jo no en tinc ni idea del tema de gossos, és normal que estinguin els fills a casa? O s'ha de portar el veterinari o com funciona? Ah, no, sí, si tens una gos embarrassada, sí, l'habitualment és a casa, que no és l'habitual, però hi ha gent que veus que els cadells de fora. Però sí, si decideixes que tingui cadells a teva gossa, normalment és a casa, t'informes bé, adaptes l'entorn, sobretot quan s'acosta el part, i poc més. I com és un part natural, en aquest sentit, a casa, quan no som especialistes, nosaltres? De fet, és que pràcticament no hi hem de fer res. Simplement està, perquè si té complicacions, algun cadell surt del revés o no el pot treure, o el que sigui ajudar-la, però en principi, ell s'ho fa, ni jo s'ho menjo. I, a més, mai millor dit, perquè quan no ens espantem, perquè el que fan és menjar-se la placenta, moltes vegades, conforme van sortint, penseu que el desgast no parc, el desgast físic i orgànic és molt gran, i la placenta és una font de nutrients molt gran. Hi ha molts animals, sobretot els mammifers, que són els que porten placenta, clar, doncs que es mengen la placenta. Rosé, quants cadells porta poden arribar a tenir? Depèn, mira, el cas més extrem que es coneix, 23, em van sortir quan més... 23? Sí, 23 cadallets, però bueno, la mitja és entre 8 i 14 els grans, i entre 1 i 3 els petits. I la dura del part? I la dura del part? També depèn del nombre de cadells, o...? Sí, dependrà molt del nombre de cadells i de la facilitat de dilatar amb les contraccions, però va entre 5 minuts i 1 hora, depèn. Això de cadells fins a 23, depèn de la raça, o això és generic per a tots els gossos? Sí, és el que deia, raça és gran. Un doble alemán pot tenir 20 cadells, tranquil·lament. Un georges, entre 1 i 3. És que si té 20 i té 23... Sí, sí, sí, no, no. Tinc les problemes, eh? Si un georges té 20 o 23, ja ho dic ara, per recuperar-se, també. Bé, tot això per què fa el part? Alguna cosa més en aquest moment crucial, perquè com sabem que ha acabat, quan acaba, què hem de fer? Clar, perquè jo em poso una situació i... Normalment, normalment és això, és el que us dic. Pràcticament no hi ha d'interferir. És millor, inclús, que no hi interferim, que els cadells, jo també, el primer contacte que tenen amb el món exterior, és el de la mare, i això ja crea un aspecte en els cadells. De cara a enfrontar-se, en el nou món que tenen davant, penseu que és molt poc, el canvi, perquè passen d'estar a una banda de la paret, de la part de dins de la paret de l'estument, a la part de fora, perquè tal com els treu la mare, se'ls va posant a la meta, ja. Llavors, el canvi és molt petit. És més si l'aixem. Normalment el que buscarà és un lloc on t'allagis una certa humitat, una foscor i unes condicions també de clima, que siguin bones pels cadells, la mare. Per tant, deixar de fer, eh, llibertat, i que sigui la pròpia natura que marqui. Si poguéssim evitar-ho, no caldria fer res. Hem de posar-li a menjar la gossa, a partir del seu quart dia, igual, ja ens permet. Reiem, abans, segurament, no voldrà. No passa res, perquè tampoc menja i tampoc veu, sobre tot el dia abans i el dia després del part, o sigui, ella sap el que ha de fer. I amb els cadells que acaben de sortir, que han de néixer, què hem de fer? S'han de netejar o...? Ella els neteja. De fet, els cadells, nosaltres, estaria bé que no intercedessin fins al mes més i mig. Fins al mes més i mig no tocar ni intercedir amb els cadells? No, si podem evitar, que normalment no es pot, perquè els dos hi són tan mal, que tothom els vol agafar, i llavors s'ha d'intentar evitar, però, bueno... No passa res. Hi ha un mes i pujan bé i estan allà amb problemes. Però l'ideal seria això, que fins al mes i mig... Penseu que l'estèt el deslletament comença els dos mesos. I el fa la mare molt progressiu. Quan els té, es mou una miqueta i els fa com més incòmoda. El podem amar. Llavors arriba un moment que els mateixos cadells ja no busquen, perquè ja els fa molt incòmoda la mare. Tot això passa entre els dos i els tres mesos, imagineu-vos. De totes maneres, és possible que la mare els rebutgi? Podria ser, inclús, si els toquem. Ara ens podem provocar-ho, això. Això el passa més amb els gats, això, però pot ser. També no sabria algun cas de gossos. Sí, bé, qualsevol anomalia, evidentment, en el veterinari i consultar el que passa. Si veiem que porta molta estona amb contraccions i que allò anavança, sí que s'ha de trucar al veterinari primer per informar, i a vegades amb quatre indicacions ja ho tens, o portar-la directament perquè potser s'ha complicat el parti i sí que l'han de fer fosàbia. Aprofito per recordar que si voleu els serveis, tant la Rosé com l'Albert, que són els nostres educadors canins, només que el que us poseu en contacte amb nosaltres, la penya del Morro a roba, gmail.com, per exemple, i allà ens farem d'enllaç i qualsevol qüestió. Així, amb aquest tema o amb qualsevol altre tema que tingui a veure amb els gossos. Per cert, no sé si hem comentat quan ha de sortir la mare, hi ha un cop ha tingut els cadells i tot plegat, pot sortir de casa. Sí, jo el que faria és cridar-la. Segurament, el dia després del part, no ho voldrà sortir encara, perquè tindrà els cadells enganxats allà i no ho voldrà. Però per fer el segon o el tercer dia, si ja tenim una bona relació amb la gossa, molt probablement, si la cridem, posarà molt de dos minuts amb la seva calma, perquè acaba de parir, no? Serà un pip i una caca amb el problema i tornarà a casa. Volem anar ràpid amb els cadells. O sigui que la primera sortida, breu. Molt breu, les primeres, et diria, les primeres. Sobretot els primers 15 dies, més sortides amb els seus, i en funció del que ella també vulgui. Segurament si en té ganes i la crida et dirà, vinga, va, et secarà i vindrà i som-hi. Però és normal que un moment donat decideixi que no, que la prioritat és estar amb els cadells. Però a la feina es pot fer una cosa. A la feina es pot fer una cosa. A la feina es pot fer una cosa. Però a la feina es pot fer una cosa. A la feina es pot fer una cosa. Per què no hi ha una cosa? Per fer-ho. Perquè ells saben que els gossos, a partir del mes i mig dos mesos, si volem, per la zona de prop, però amb l'únic objectiu de que reconeixi, podem passejar amb braços, perquè em sembla que sense els dos mesos no posem les primeres vacunes. No és una cosa que no pot passar. És una cosa que no pot passar. No és una cosa que no pot passar. No és una cosa que no pot passar. No és una cosa que no pot passar. Si ens preocupem, o renyem, o correctem, el que pot acabar passant és que ho facin quan no hi som. Però, Rosé, no hi hauria la possibilitat que algun dels cadells necessites que l'estimuléssim per fer les seves necessitats? Normalment això ho fa la mare. Sí, tens tota la raó. A vegades que no tenen mare, hi toca fer un altre com l'altre. Però, en principi, això ho fa la mare. Els llepa i els estimula. El primer dia, quan han fet la primera mamada, ja s'han. Fantàstic, Rosé. Moltíssimes gràcies. Avui ja tanquem aquesta carpeta sobre les famílies dels seus cicles, i sobretot avui, el tema de l'Ambaràs, que jo crec que ens has il·luminat bastant, perquè són temes molt desconeguts a vegades, fins i tot pels mateixos propietaris que tenen gossos i gosses. Rosé, deixem-ho aquí. D'aquí d'un parell de setmanes ens tornem a escoltar, i que vagi molt bé tot plegat. Bona tarda. Igualment, a vosaltres. Gràcies. Gràcies. I tot seguit, un acte amb la xarxa. Per escoltar el vullet i de notícies generals, i després rebem el nostre convidat d'avui, el Ramon Vives, que és el líder de la banda plou. Bona tarda, sis. A la penya del Marró. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem. Manel Carvajalio i Ramon, companya. Aquesta hora se celebra la Generalitat, la primera reunió del Consell Assessor per la Transició Nacional. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Gràcies, i benvinguts. Gràcies. Gràcies. La reunió que es fa a Porta Tancada ha començat fa aproximadamente mitja hora. I pren en part el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, el conseller de Justícia, i el de la presidència Francesc Coms, a més dels membres del Consell Assessor. L'organ al president, el director de l'Institut d'Estudis Autonomics, Carles V.Pissuñer, i en forma en part entre d'altres per preparar la consulta sobre l'autodeterminació. La gent demana explicacions que hi hagi full de ruta, que hi hagi camins precisos, i jo crec que nosaltres ens toca fer això, dibuixar aquests camins, quines són les estructures que necessitarem, i ser possible, doncs, que es realitzi el més aviat possibilitat gran. La reunió d'avui és una primera presa de contacte que servirà per establir una agenda de treball. La presidenta de la Presidència del Congrés s'ha expulsat de la tribuna durant dos els diputats d'Esquerra, Joan Tardà, Alfred Bosch i Teresa Jordà per parlar en català. Esquerra ha decidit aquest dijous intervenir en català a tots els punts de l'ordre del dia del ple. En protesta per la sentència que hi va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una resolució que estableix que si un sol alumne demana l'educació en castellà, obliga a canviar la llengua d'ensenyament a l'aula sencera. Si ho permeten, continuaré parlant català. Senyor Tardà, le llamo al orden por primera vez. Si ho permeten, segueixo igual. Bien, pues le llamo al orden por segunda vez. Guilla Magulló. Le llamo al orden por tercera vez. No tiene usted la palabra y le ruego que abandone la tribuna. A tot això, la consellera d'ensenyament, Irene Rigau, ha negat a la xarxa de comunicació local que el govern català faci insubmissió a l'hora que ha denunciat un intent d'acabar amb el model lingüístic. La majoria ha defectats per les preferents de la lletana que van canviar-les per accions de bànquia podran acollir-se a l'arbitratge per mirar de no perdre tants diners. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha anunciat que rebran el mateix tracte que els clients de bànquia atès que el 90% dels clients amb preferents d'aquesta entitat van canviar aquests títols per accions del banc. En el cas de bànquia, també s'inculiran en el procés aquells preferentistes que acudieron al canç de participaciones preferentes, como el caso de Kaisa Calayetana, por acciones a principios del año 2012. A pesar de que estos canjes tuvieron el visto bueno de recuerdo del Banco de España y de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. Aquí, como todos sabemos, se produjeron en determinadas circunstancias, determinadas ciudades, como es el caso de Mataró, una concentración importante desde el punto de vista del canje de estas preferentes por acciones. Mentre estan segons una informa de la Comisión Nacional del Mercat de Valors, Van Caja, Caja Madrid i Bànquia van incomplir reiteradament la llei de la Comisión Nacional del Mercat de Valores. El senyor Calviados ha un preu que no correspondia al mecanisme de Ben Doupaks sense la publicitat necessària i que beneficiaven justament uns clients per sobre els altres. Coincidint amb el dia internacional del Parkinson d'aquí a tres quarts d'hora comença Barcelona, el 5è Congrés Nacional de Tanció Sanitària, el Pacient Crònic, sota el lema de la malaltia a la persona. El Congrés se centrarà en la necessitat de canvis en el model actual de Tanció Sanitària. Y en la reforma de la Comisión Nacional de Tanció Sanitària vamos a poder entender y entender la participación de todos los agentes y nos entendemos adaptar nuestro sistema assistencial a este fenómeno poblacional que es la conicida. Para hacerlo hay que entender de una forma diferente la participación de todos los agentes implicados en promover y mantener la salud de los ciudadanos. El Congrés tindreà lloc Bona tarda a vosaltres per la David Amador. L'espanyola ha accedit al crèdit bancari de 4 milions d'euros que estava negociant amb aquests recursos. La intenció del club és millorar el fons de maniobra de la seva tresoraria. D'altre banda, el defensa Diego Colotto ha dit en roda de premsa que cal certificar-hi a la permanència perquè d'aquesta manera es podrà replantejar l'objectiu de la temporada. Recordem que l'espanyol rep dissabte el València. És la primera oportunitat que tenim de cara a les 8 finales que ens queden. El primer objectiu i l'únic que tenim és sumar els 42 punts que no tenen la tranquil·litat matemàticament de seguir un any més en primera por cómo se empezó y por cómo se veía esto hace un par de meses. I amb Àscar Talvarsà juga avui al Palau, el segon partit davant el Panatinaicós en la sèrie de quarts de final de l'Aurol Lliga. Els blaugranes volen viatjar a Grècia amb dues victòries d'aventatge. I notícies en xarxa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El Sant Just tenc, David i Niquet, i de totes les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El Sant Just tenc, David i Niquet, i de totes les notícies de Sant Just. David i Niquet i de Witgesali presenten damar Can Genestar lliure a la Guerra Aérea de Catalunya, 1936-1939, en un acte que es farà a les sals les golpes i organitzen al centre d'Esto i Sant Just, i desvern accions. David i Niquet i de Witgesali van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya fa uns 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació al respecte tot i que n'hi havia molta sobre la Guerra Civil. Ells es basen en explicar aquests conflictes aéreys contra la població catalana, però des del punt de vista dels seus protagonistes, Per això s'han fet un munt d'entrevistes als aviadors republicans i els seus familiars, a més d'investigar en col·leccions fotogràfiques privades i energius militars espanyols italiens. Sán Just també va tenir protagonisme en aquests unverdejos contra Catalunya i la presentació es farà demà a la set de la tarda a les golfes de Can Genestar. L'Ajuntament de Sán Just volen derrucar l'edifici del carrer de la Creva on Bateneu i el que acollia els tallers de músics. El primer és el que fins ara ja acollia també l'escola de català i l'escola d'adults. Són dues actuacions que formen part del projecte urbanístic de les escoles. L'edifici que fins fa pocs dies acollia, com dèiem, aquesta escola d'adults estirarà terra per poder fer un espai obert com una mena de parc que donaria accés a la pista d'abans d'escola Montserrat i al pati del Rura de la Taneu. I l'altre edifici, si construiria un aparcament, perquè aquestes actuacions es compten per supòs d'entre 35.000 i 50.000 euros i per les obres que vindrien després es calcula que caldrien un 100.000 euros. En aquest cas, però, el calendari dependrà del pressupost que disposi l'Ajuntament. I acabem aquest vídeo d'explicar amb us que, justament aquesta hora, es presenta el servei de convalescència de Són Just amb una taula rodona al centre social a Milenari. És un servei impulsat per l'Ajuntament del municipi, per l'Hospital Moises Brogi i que s'adreça a persones que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que un cop tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant un mes natural com a màxim. És una iniciativa pionera a l'àrea metropolitana de Barcelona i es presenta avui, com dèiem, al Milenari. La taula rodona servirà per explicar en què consistirà aquest servei i quines persones s'en podrà beneficiar. Abans de debatre també sobre aspectes socials. La regidora d'acció social i primera tenen d'alcalde de Ginnapol moderarà l'acte que comptarà també amb la presència de l'alcalde de Són Just. Jura Perpinyà, el gerent de l'Hospital Moises Brogi del responsable d'atenció domiciliària de la Diputació de Barcelona. I, de moment, això és tot més informació a partir de la set al Sant Just notícies de Dició Vespre. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi ha una aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests veus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona, molt temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a 1. T'hi esperem. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio des Berl. Sóc Jaume Salón Coll, farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. A la penya del Morro, a la ràdio i que tot vagi molt bé i costat. El centre de la llaneria Berls saludem a la penya del Morro. Bon Nadal! Sí, sí, 10 de la tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Aquí estem. Precisament d'aquí una zona col·lectarem amb el Museu d'Història de Barcelona on allà tenim el nostre col·laborador habitual del dijous a la secció de llibres, l'Arnau Consul, que ha fet el prolec del capità Carleton, de Daniel de Foe. I també amb el Sergi Arrada per parlar com cada dijous de l'Atlàntida Film Festival durant aquestes setmanes, el primer festival online que es fa a l'estat. Però abans de tot això, Cristina, repassem alguns trending tòpics de les últimes hores. Perquè avui ha sigut trending tòpic Guillem Agulló i Salvador, que era un jove valencià militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta a 8 fa 20 anys. Exacte, la majoria de missatges que podem trobar a Twitter han estat de recordatori i de suport cap a la família, sobretot als pares. Podem destacar el de los chicos del maíz, que diu en Guillem Agulló, sempre en la memòria, i s'ho assassina apenas 4 años de cárcel i presentant-se com a candidato en l'extrema dreta nazi. Una altra seria el Roc Casa Gran, que diu fa 20 anys que l'escòria mata el Guillem Agulló, però no ens manca memòria, i tenim clar l'horitzó. I acabem amb el Jaume Comta, que diu 20 anys després Guillem Agulló no ha oblid ni perdó. Manifestació el 12 d'abril a les 7 del vespre. Avui també ha sigut trending tòpic TSJC, perquè continuem amb el hashtag si un alumne ho demana i afegim novetat respecte de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Perquè es veu que el ministre Hubert ha avissat el govern català que la resolució del Tribunal s'ha de complir. Els comentaris de Twitter evidentment no s'han fet esperar i podem destacar l'independència, que diu si et poden expulsar del Congrés també se l'hauria de poder expulsar de classe. Una altra seria el del Piulador català, que diu això sí, si el 80% dels catalans demanen fer una consulta, que es fotin, no?, preguntava. I acabem amb el Franky Pereira, que diu si un sol alumne ho demana, tots hauran d'anar amb pilotes. Aquests són alguns dels comentaris i opinions de la gent de Twitter sobre aquest tema, si sí, 12 de la tarda. Avui al programa ens visita el cantant i líder d'una formació musical, Joan Plou, que tenen un disc al mercat titulat Vingo, i on es defineixen, atenció, com un grup Power Pop Languid i subtilment eròtic, Plou, ha tocat alguns escenaris de Barcelona, com l'Asselesi de Cart, la Polo, City Hall, l'Efnac, la banda la componen, el Guillet Fabra, el Baix, el Javi Martí a la bateria i Ramon Vives, veu guitarra i teclats. Ramon Vives, bona tarda. Hola, bona tarda. A veure, sí, començant pel... per això del Power Pop Languid. Què és això, el Power Pop Languid? Bé, el que estàs escoltant. Això és Power Pop Languid? És això, si no puc dir més. O us vau inventar vosaltres aquest concepte? Crec que sí. I com vau arribar a trobar el que us defineia? Després de molts debats interns que havíem escollit. Perquè, clar, el Power Pop Languid és que jo estic donant voltes, i t'ho pregunto i encara no trobo... Sí, és gairebé un oximorón, perquè Power Pop i Languid, en teoria, un Power Pop no sol ser Languid, el mateix Power Matter Languid, per tant, ens quedem en pop. Que ho sembla, aquesta fórmula? Sí, i també, com dieu, vosaltres subtilment eròtic. Com s'aconsegueix les subtiles eròtiques? Perquè l'erotisme ja és subtil, no? És a dir, que aquí... Sí, no, anem per parts... Com va començar, va? Sí, la història és llarga. Sí. De fet, Plow és el fill o es d'ariva de l'anterior grup que és Clementines. Clementines pot ser aluyent, li sonarà més, perquè hem d'anar relativament reconeguts. Va fer una gira amb Radio 3, em sembla? Sí, Radio 3 ens estimava molt, i el Jesús Rodovás i tots els seus locutors ens deien el secreto mejor guardado de Barcelona, que es va quedar sempre en secreto. Sí, realment ens cuidàvem molt, i després el món del sonor també ens va posar al top nacional. I què va passar amb Clementines? Què va passar? Que se'n va anar tots, em vaig quedar sol. Jo vaig muntar el grup amb el Jordi, però el Jordi se'n va anar a França, el bateria era holandès i se'n va anar a Holanda, i el baixista se'n va anar a Madrid. I de reprèndia vaig mirar el meu voltant i no tenia ningú. I us vaig decidir seguir, però vaig trobar més honest que canviar-li el nom i dir-me plou. Potser no ho hauria d'haver fet, perquè Clementines tenia tot un bagatge que plou no tenia. Sí, però no ho dius a ningú. Perquè això passa molt, també, que marxa a posar algú de grup, i diuen, continuem igual, perquè la marca ja la tenim. Exacte, la marca ja estava, i de fet jo composava moltes de les cançons de Clementines, i de plou també, i llavors una mica podia haver seguit, però em vaig trobar més honest canviar-li el nom, perquè érem gent diferent. I, bueno, em plou, clavem quants, a les 0, i a més, tampoc, ja no vam casar-nos amb ninguna agència discogràfica, i vam ser absolutament independents. Lo qual, no ens treu la gràcia de tocant, ens encanta, i seguim fent el que ens agrada. Però és molt difícil ser independent, tal com estan les coses avui en dia? No, depèn del que vulguis. Si vols viure d'això i ser una popstar, potser sí, però si no, pot seguir fent coses. A mi el que em sap greu és no poder tocar en directe, vol diria, que n'haig de córrer a tu per tocar en directe, i jo no t'ho esperia que em vinguessin a buscar. M'imagino que és la feina més pesada i la menys gustosa. És la que sol externalitzar, i de fet, és la que haurien d'haver fet, potser aprofito aquesta plataforma, perquè contracteu-nos, i posem-nos banyeres plenes d'aigua, aviant en els camerinos. Però vull dir que sí, doncs ara sí que ens va trucar l'Apolo, i al món de Sonora van organitzar l'any passat, fa un any i mig, un concert, i sí que ens ho van dir. Ha estat sempre com més independents de l'independents, com ha estat realment... Off the love, no? O així, perquè com s'aconsegueix? Below, below the lines. Com s'aconsegueix un volo? Com s'aconsegueix un concert? Hi ha moltes maneres. Normalment els pots organitzar tu, pots unir-te amb grups i organitzar-los, però si no, hi ha uns circuits, els quals l'han d'haver una sèrie de manes i els professionals que ja s'encarreguen d'amplir i de programar. I nosaltres ara mateix amb Climentines sí que ja estàvem, ara hi som menys, però potser hi tornem, perquè sé que tenim ganes de tocar. O sigui que hi ha la possibilitat que torni Climentines? No, no, ah, sí, també, també. Per què no? És possible, perquè... Sí, jo crec que algun dia tornarà. De fet, a la vostra web expliqueu que us dieu plou perquè us ha de plujar. Quan esteu en mig un volo a l'aire lliure i comença a ploure, també? Ha passat, ha passat. Ens agrada menys. Perquè pareu, no? Sí, sí. Clar, és perquè si no et fa per a ella. Alguna broma, no? Mira, plou. Sí, sí, no. Perquè els volos són tancats, però... També, dieu que us agraden els dijous a la tarda. Sí, avui és dijous a la tarda. Què notes? Ho vam fer per vosaltres. Ah, clar, això va canviant. És una fórmula. De fet, graveu en català, en castellà, en anglès, fins i tot en francès. Això és d'acord amb un motiu especial per arribar a més gent, per fer un projecte en europeu. En sort així ens agrada, perquè parlem els idiomes també. Havíem intentat fer un projecte en europeu, però al final ens hem quedat amb en anglès. El proper disc potser serà en català, però ens hem quedat en anglès. De fet, les lletres del nostre disc, del Vingo, estan fetes pel Francesc Miralles, que és un escritor bastant conegut, si el coneixeu. I és un amic meu. I ell li agradava molt el meu projecte i de fet, de plau en parla molt, en el llibre que es diu Retrum, seu, en el que els protagonistes van a un concert nostre. I en surten els nostres textos allà, que són textos seus. De fet, són textos alguns, a mitges entre ell i jo. Jo tenia unes frases que volia que s'hi siguessin, i li deia que volia que parés la cançó, però hi ha una sèrie d'estructors i ell me la bastia. I va ser un projecte molt maco, perquè les lletres són molt boniques. Clar, això te n'ha de dir, perquè no arribem, per exemple, de què parla. Ara em poses en un compromís. No de record. Sí, sí que ho recordo. Són una mica... són semi-hycos i emocions. Ah, sí, que no és una història sencera. Fredy, quin no? Alguna que sí que és una història sencera que no penso explicar en públic. No pagant de vosaltres? Sí, sí, sí. Experiències, sensacions, sentiments, i la vida. Bé, de fet, també tenim una curiositat de les vostres esquenes, com a grup, a plou, perquè el tema món capgirat va ser escolllit per un anunci televisiu d'àmbit nacional per part de l'ONG francesa Restos du coeur a Telefrans 1. Bé, escoltem l'anunci i després expliques com va arribar tot plegat, perquè la música és vostra. Sí. Aneloui, atent que la ciència comença. Nils, atent sacraepe. Carine, atent el début de ses vacances. Laurent, Pablo, Claudine, Nadia, Camille... Què explica l'anunci? Bé, l'anunci és d'una una exè, superconeguda francesa, que tenen, no sé, quants milers de restaurants a partits per tot el país, aquesta gent està, d'alguna manera, entrant a un restaurant d'aquests. De fet, fa una metàfora, que estan esperant el teatre, però en realitat és com si estiguessin col·laborant per la ONG. Ens va agradar molt rebre aquesta proposta. Com va anar tot plegat? És una llarga història, perquè jo treballo també en temes de música, però en temes de música per marques. Estic en un projecte de música per marques a Espanya. De publicitat? No exactament, sinó d'identitat sonora. És a dir, de veure de quina manera les marques es poden expressar en termes de so i de música. És a través d'aquí, vaig tenir alguns contactes, i amb un noi que s'encarregava de fer coses així, només de publicitat, va conèixer la meva música, la va sentir i va dir que m'agrada molt la teva música. Podria posar-la a la meva cartera. Per vendre, no? Sí, per vendre anuncis concrets. Sí, jo li vaig dir a mi, tant que sí encantat, la va posar a la cartera de música, i em va trucar un dia i em va dir, escolta, mira, m'han demanat un pop l'anguit, o Powerful Languit, i heu fet 5 temes, un d'ells el teu, o no, heu fet molts, i n'han escollit 5, un d'ells el teu. Vols que siguem endavant, i jo, clar, sí, seguim, seguim, i al final va dir, escolta, que el teu és el que els agrada més. Que fort, no? Sí, està molt bé. I en aquell moment de la notícia com estàveu vosaltres? Suposo que les emocions i tot això... Sí, bueno, ja he tingut moltes quantes emocions, també, i després a vegades són fum, i a vegades em cautela. Però contents, perquè no estaves venent un producte de neteja, sinó que és un ONG, amb el qual tenim bastant d'afinitat, jo més treballava a un ONG fins fa molt poc, i llavors em va fer molta il·lusió, i de fet, l'alunci va ser molt conegut, perquè es passava per tot arreu, es passava a telefonsès a U durant molt de temps, i tothom coneixia aquesta música. I no va onar a fer bolos a França? No, no, no. Ho dic perquè moltes vegades els anuncis, la música que hi ha a netes i les cançons serveixen de plataforma. És cert, doncs mira, nosaltres tampoc hem avortat aquesta plataforma. De fet, hi ha un músic francès, ens va fer una proposta, ens va traduir la lletra catalana al francès, i l'ha intentat moure per França. Però ell tampoc té molts contactes, no ho sé, però la cançó està intentant el moment per França, ara l'estan en el moure ell. Això passa, per exemple, no, amb el que és aquell dels Billy Division and the Dancers, que estaven a Suecia amb el motant tranquil·lament. I de rep, sí. Va ser molt conegut a través de l'única estrella. I s'ha vingut a tocar més estrella, ara. No sé si l'Euregia ha dit algun concert algun dia. Podríeu anar. La veritat és que... Tindríem el dret moral de fer-ho. Bé, estem parlant amb el Ramon Vivas, que és de plou i de clementines, abans, com hem escoltat, però és que, a més a més, ens ha durat aquesta pinza d'aquesta creativitat, de com vendrà o com es poden sonar diferents marques. Però és que, per a tot això, tu compagines amb un grup de versions per festes, que us dieu Los Amantes de Amparo, amb un registre totalment diferent el que hem estat parlant fins ara. Però, allà, què toqueu? Allà és un grup que, de fet, el tinc amb els meus germans, que també són músics, i la meva cuina, que també ho és, i dos amics. Tot a la família, no? I toquem... et diria que les bodes més pijas de Barcelona estem tocando. Ah, sí? Perdona, sí. Vols d'aquí, per exemple, algun conegut o...? Bueno, tampoc... He de ser discret. O sigui que sóc un grup de versions de qualitat. Sí, sí, sí. En aquest sentit. Bueno, així més no ens fem pagar, perquè a mi, realment, fins fa ben poc, t'asseguro que el grup Los Amantes de Amparo el meu sobra sou, ideal per arribar a final de mes, perquè... Estàvem pegats els bolos a les casaments. Els fèiem pegats i, com creiem, que havia de ser, que es muntava una festa i pagaron conseqüència, perquè ho portem molt bon equip, i vam començar jugant, no nosaltres portant, no muntant, no nosaltres hem fet... Hem fet més de 100 casaments, la tenim a compte, més de 100 que no està mal. Déu-n'hi-do. Home, som moltíssims. I moltes aventures. I han acabat tots bé? S'han divorciat alguns o no sabem? Segur que alguns s'han divorciat, sí. No ho dic perquè... No ho sé, tenim un alt percentatge de guante. Home, però m'has abandat, la música als casaments és important, perquè la música pot enfonsar el record de tothom. Absolut. I una bona, nosaltres ens veuen... Un casament ens la surten 3, un moment, ens surten per... I per exemple... El boca... Sí, o de l'orella només, perquè ens senten i diuen... Oye, podéis venir a tocar mi boda. Quin tipus de música i quines cançons toqueu? No, no, digue-ho, digue-ho. 100 i picoversions, no ho sé, totes, totes. Totes. Tots els 80s, els 90s... Tota... No, tractarà malament, home, no. No, no, no, ho dic per situar, eh? Doncs Beatles, YouTube, però hem acabat amb Adele, Hombres He, també, alguna vegada hem... I encara en feu ara, no? Sí, sí. Comencen, comencen, mira. I teniu alguna etnècdota així, que us hagi passat en alguna bota d'aquestes? Curiosa o divaltida? Un viat de 500 euros a l'escenari, què et sembla? No m'han tirat? No, no, enrullat, enrullat, en formato. En formato és ni fer. Oh! Aquest és un bo. Sí, sí, bueno, no vull saber com va acabar. Millor, deixem l'entrevista aquí. T'agraïm molt que hagis vingut Ramon, per cert. No sé si teniu bolos properament, de plou... En farem algun, sí. O d'alguna cosa? De fet, hi ha una pagina web, no? Que és plouband.com. Sí, un facebook, facebook.com, barra plou o plouband. Plouband, eh? Plouband, eh? A mi també la gent us pot seguir tot. Tenim molts seguidors, la majoria francesos. Sí, sí. Però tenim molts seguidors, sí. Clar, clar, clar. Volem anar a França. Clar, anem per pinjar, a viure, no? Sí, sí, sí. Molt bé, doncs Ramon, moltíssimes, és per haver vingut fins aquí, fins a Sant Just, anàvem que no és fàcil, no l'és, sobretot si véns amb transport públic. Com jo. Però t'agraïm molt, i mira, avui també ens ha quedat molt descobrir el Ramon Vives i a plou i doble. Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Doncs aquest tema dels plou sigui d'un camí cap a dos quarts de set, de la tarda, i continuem a la penya del Morro, i ara parlem de cinema. I com cada dijous, ja fa un parell o tres de setmanes, que es fa a l'estat l'Antida Film Festival a través de la plataforma Filmin punès. Sergi, bona tarda. Molt bona tarda. Bona tarda, Sergi. Què tal? Com estàs? Molt bé. Des del sofà de casa teva, veient les pel·lícules que van passant al festival, que deu estar punjada d'acabar, no? Acabar al 22. Ah, no està punjada d'acabar. Encara falta un parell de setmanes. Has vist alguna pel·lícula que recordem, que també són pel·lícules que no han trobat distribuïció en el circuit comercial convencional de cinema, i que es poden veure a internet previ pagament, això sí, de diferents abonaments, amb diferents paques, etcètera, etcètera. Quines són les pel·lícules que has vist últimament, i que més t'han agradat o que més vols destacar? Doncs he vist unes quantes, aquesta setmaneta. I, bueno, podem començar per una pel·lícula catalana de la gent de l'escac. Sí. Bona factura, eh? Bona factura. O no? Aquesta és bastant independent. Suposo que s'acabarà estrenant, perquè és de l'escac i un escant de l'ofi i im, i tal. Suposo que s'acabarà estrenant. De fet, a finals de mes, també es podrà veure dintre del festival de cinema independent de Barcelona, el festival d'autor. Sí. No es també es podrà veure. La pel·lícula es diu Otelo. Otelo? Otelo, sí. Que és la protagonista... Bueno, és una brada de fet d'avui amb Shakespeare, no? Exacte. I és, bueno, és un grup de... de joves, no? Que volen fer... rodar una pel·lícula independent, basada en Otelo, de Shakespeare. I el director de la pel·lícula, el de... el que fa la director, que, a més, és el director de la pel·lícula de la veritat, fa una mica de... de Jago, no? No sé si coneixeu l'obra d'Otelo. Sí, que és qui mata, finalment, a Otelo per... per gelos, no? No, Jago és el... No, no, no. El Moru, que és el que... s'encarrega de... de fer que Otelo, per gelosia, mati a la seva... Això mateix, és qui li dona el punyal, no? De forma metafòrica, una mica. I li menja l'orella dient-li a Otelo... Exacte, ara és veritat, sí. Tens raó. Aquí el director, que juga aquest doble paper, director de veritat i director dintre de la pel·lícula, que comença a... a ficar dubtes dintre de... de l'actor que fa Otelo, que de fet, la que fa de la seva nòvia. Representa que és la seva nòvia, també, a la realitat. I, bueno, juguen una mica, en realitat, ficció. Ah, que és de realitat, que és ficció, no? Tot el tema que també de... bueno, de... el director com un manipulador capaç de... de jugar amb les persones... Sí, sí, sí. Està clar, no? De fet, es diu, es diu, que molts directors de cinema també han de... tenia aquest tipus d'arts, no? Perquè els actors són molt especials, també, que ja ho sabem, i també per anar-los conduint. Què t'ha semblat, Otelo? Com la valoraries? No cal que diguis reia. No, ja ho veig. No, m'ha semblat una pel·lícula interessant. Es va gravar en 3 dies, que ha costat 15.000 euros, que no és molt. És re. És re. Per mi és molt, però en realitat no ho és. No, no. I que dura una mica més d'un oreta, eh. No arriba a l'hora veu. Si passa ràpid, eh. Molt bé. Però, clar, com que és molt independent, me representa que és molt independent, és un únic escenari, no sé què tal, que la factura no és que sigui molt currada. És interessant, els actors també són novels, i, clar, tot i com una pinta molt de... Primera vegada, no? Sí, de primera vegada. És un director, jo crec, a tenir en compte, la pel·lícula no està malament, no és un pel·lículon, però és una pel·lícula curiosa. Però té ritme, en aquest cas, la pel·lícula? Sí, sí, sí. Clar, és que també dura una hora, i tampoc tens molt de d'aburrir-te, i no no està bé, està bé. No, però podria ser una mica lenta, no potser perquè com és una mica així com a materno, i potser amb un sol escenari es pot fer una mica lenta, però en aquest cas no seria. Bueno, és el escenari on graven, i després és l'habitació del Camarino, i ja està. Molt bé, doncs... O té-lo, eh, de l'escac, que ha quedat dit. Més pel·lícules que he vist últimament? Sí, un altre pel·lícula, un documental, que es diu Stories with El, les històries que comptem, dirigida per la Sara Pòlei, que és l'actriu protagonista de mi vida sinni, de la vida secreta de les paraules, de les paraules, que aquí es va fer coneguda per això, ha estat unit ja coneguda abans per una sèrie de televisió i tal, i fa uns anys està més directora, que és la seva tercera pel·lícula, i és el seu primer documental, i la pel·lícula és bastant curiosa, perquè està basant en la seva família de veritat, i, bueno, la seva mare va morir quan ella era molt petita, de càncer, i, bueno, al principi juguen com que és un documental, una mica, sobre la seva mare, perquè entrevisten els germans d'ella, que són més grans, ella és la petita, entrevisten el seu pare, de la seva mare, i al principi sembla que entre les opinions de tothom faran com... El retrat de la seva mare, que de vegades contraveixen entre ells i tal, però després resulta que, a més d'això, tracta de la veritable paternitat d'ella, o sigui, ella descobreix, ella ja ho sabia quan va gravar-ne, a la pel·lícula, que el seu pare no és el seu pare. Spoiler aquí, no? Spoiler? No, no, no, no, que va, un giro documental i no és una spoiler. Però que estaràs atentent reals, i ella no es mantarà durant gravar la pel·lícula, ella ho sap des del 2008 o no. Bé, com es diu la pel·lícula, perdona, per recordar-la? Astoris Vuitel. Ah, sí, Astoris Vuitel, és Vuitel, molt bé. Ella és canadenca, va guanyar l'any passat el premi de la millor pel·lícula canadenca de l'any, el millor documental canadenca de l'any, i allà a la Terra s'han portat molts premis, després s'ha passat a Sàndon, s'han molt bona crítica i tal. De moment no té distribució aquí, però, bueno, més de tu saber. Bé, Sergi, ja querem ja amb una última pel·lícula d'aquest l'Àntida Film Festival, que ja fa un d'elles altres setmanes que funciona, a través de la plataforma Filmin Punes a internet, el primer festival online en l'estat d'aquest estil, en pel·lícules, les que es projecten o les que vaja, es pot enveure en streaming, que no t'han trobat un circuit i una distribució comercial. Amb quina acabaríem avui? Doncs, amb una pel·lícula una mica raruna, una pel·lícula grega, que es diu Bo eating the birds food, jove que es menja el menjar del sussell. L'ú tipic. Eh? L'ú tipic. L'ú tipic. Bueno, és una pel·lícula bastant raruna que acaba seguint una crítica a tot el tema aquest tant actual de la gent que es queda sense pis, que no té per menjar, que li foten fora de casa seva. Els desnonats, no? Sí, però tot una mica més crític i clar, a l'ogrec. Què vol dir, això t'argument la pel·lícula? Jo en porto agonista? Té molts pocs diàlegs que hauria d'haver la pel·lícula, l'ú tipic de pel·lícula és Sey, ell és un cantant en part, o sigui, a la tour, a l'òpera, és un jove, i té un oseig i es menja el menjar del seu oseig. Es menja el menjar del seu oseig. Però a veure una cosa, això què és? És d'aquell tipus de pel·lícules que ja deien l'altre dia, que són quasi viats experimentals, que estàs esperant tota d'estona. Ara sí, ara sí, però aquesta com a mínim tu es publica, no? La pel·lícula és una hora i 20, també és porteta, i com va aconseguint coses per menjar, no? A veure... Ho agafava de les escombraries, el menjar del seu oseig... Vaja, una comèdia. Una comèdia molt polèmica, molt polèmica. Es va passar a Berlín, aquesta pel·li, i va xaca molta, molta pols, per una escena molt bèstia. Què passa? Doncs ell es masturba, i el que et digui no és ment. Va, prou, prou. Bueno, en fi, aquesta pel·lícula que hi haig ara, que jo no aniré a veure. Feu el que vulgueu, tot i que el Sergi la recomanes o no? És curiós. Va, va, va, és un barran, és un pervertit, Sergi. A pares veu, eh? Bueno, és igual, no vull saber-ho ja, no vull saber-ho. Sergi, gràcies, una setmana més. Sí, ja, deixem-ho aquí perquè no... És raro, també, tu, eh, Sergi? No, no, aquesta pel·lícula tenia ganes de veure-la, perquè va xaca... A mi les pel·lícules polèmiques, que la gent o la Sòdia o la Sama o tal, a mi m'agraden veure-la. Ser veritat, no? Perquè després... Normalment sembla la Sama, després, tu, que dius tu. Bueno, bueno, vinga. És curiós, a veure, tampoc és un pel·lícul. Vinga, a mà de casa. Au. Vinga. Ens tornem a escoltar. Sí, Dimarts Caral de Joves. Vinga, una abraçada. Vinga, una abraçada. Adéu, adéu, adéu, adéu. Sergi, ja, les seves coses. Som cinema a casa. Síri, 38 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment connectem amb el museu d'Història de Barcelona. Allà tenim el nostre col·laborador habitual dels Dijous, que és l'Arnau Cónsul, i que està a la presentació del llibre del capità Carles Entón, que ja ens en vam parlar la setmana passada, i ell està allà en qualitat d'escriptor del pròleg. D'aquí uns moments en parlem a l'Apenya del Marro. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Un programa reconegut per l'Ònu. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. 6 i 40 de la tarda. La primera en directe a l'Apenya del Marro, i en aquests últims minuts de programa, connectem amb l'exterior. Concretament, amb el Museu d'Història de Catalunya, perquè allà hi tenim l'Arnau Cònsul, que és el nostre col·laborador dels dijous a l'esecció de llibres de l'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Jordi, i també col·laborador d'estones perdudes de la revista Sàpiens. Arnau, bona tarda. Hola, bona tarda. A més a més, també has fet el prolec del llibre que es presenta ara mateix, d'aquí uns minuts, que és el capità Carletón de Daniel de Faux. Això mateix. Un obra bastant desconeguda de Faux, que tothom aconeix, sobretot pel Montslander. I aquesta sembla que és l'última novel·la que va escriure. I, bueno, durant molt temps no es va saber que era ell, perquè l'havia ficat matant amb el seu donin, i, bueno, ara me'n estic envalant, però m'interessa que la gent no ho sap, i ja sé que ja el vaig dir. I la passada ja em vaig parlar, però... No, no, aquí ho respectem totes les cultures, o sigui que no pateixis. Has estat nerviós, Arnau? Bueno, no ho sé. Aquí, en una presentació, on jo em fan dir quatre coses, diuen a gent... Ah, oi, quins d'aquestes... No vols parlar per a l'estudi o per a telèfon? Perdona, si tu vas presentar... del dia muntió de la poesia fa poques setmanes, va ser com un entrenament. I, bueno, però... No ho sé, tu també saps. Ara tenies sempre papallons a d'estomar, perquè així ja anem malament. No, el que volia preguntar-te és, quinament hi ha aquí el museu d'història? On estàs, tu, del museu? Jo estic a la quarta planta del Betot, i al restaurant que està mig buit, per darrere el restaurant que té més parets de vidre, veus tots els màquils dels telers, que s'han posat al cel... És maco, la veritat és que està molt bé, i podreu ser-vos altes ara mateix. Ja pica, pica o acaba? Espero que després sí, perquè ara estan posant la taula, per dir perquè la gent indicava que hi ha quatre llibres, si us volen comprar aquestes de la presentació. I ara mateix... No sé si algú recorda l'edifici del museu, són 5 plantes, i al mig hi ha com una mena d'espai molt ampli, 4 plantes... La rampa que va baixant així és com un espiral, i ja està molt plena, està plena perquè la gent tanca, la set o museu tanqui, hi ha bastanta gil·làndia, per aquí el que veig... Quina exposició fan ara? Quina exposició fan ara? La vis i la tensió tanquem el museu d'aquí dos minuts. Quina exposició fan ara al museu d'Història de Barcelona? Alguna? No, és el de Catalunya. Ah, és el de Catalunya? No confonguem. Ah, m'he equivocat. Ja et dic el que ha estat del mar, i al museu d'Història de la ciutat de Barcelona, que està a la plaça del rei, que és on hi ha les brunes romanes, i tot allò que és molt bonic. I tu estàs al de Catalunya? Aquest és el de Catalunya, i a tot una mirada de sales permanents, on es va explicant la història de Catalunya, les exposicions diverses sobre més o menys dies, o mesos. Perdona, mira, justament avui m'ha dit un ocellet, que és on és d'abril, i que es compleixen 300 anys, justament avui, del tractat d'Utrec. Sí senyor, estàs ben informat. Avui, dia 11 d'abril, ho torno a repetir. Ja sé que tu ho has dit molt bé, però ho tornaré a dir. Avui 11 d'abril es compleixen 300 anys, que les potències internacionals van decidir a Espanya. Ha quedat clar, ho torno a dir. Sí, torna, que potser per si algun... Avui fa 300 anys que van firmar les potències internacionals frances, en la Terra, l'imperi germànic, a Castella, a Holanda, a Portugal, tots hi eren. Els catalans no van voler que hi anessin. Vostès ja estan representats per l'emperador, vostès no del que vinguin, i van firmar. La guerra l'acabem avui, una guerra que fèiem 12 anys, 12 anys que duraven, i van dir, no, el món ara ha d'haver repartit així. I Catalunya ha d'haver repartit 5 i punto. Durant un any, els catalans han seguit tant, dient, no, no, no, no. No, però que sí, eh? No, els han seguit tant, què va passar? Quan els van aguantar i el 7 d'abril van dir, s'ha acabat. Sí, sí, sí. El tractat d'un any de 16, els pares catalans i els pares barcelonins ja no aguantaven més, els ja havien tirat totes les muralles de 16 d'un any, i no parava, no parava, no parava, i bueno, ja està, un dia van encarcar els exèrcits, i ho han endut tot el tren de barcelonins. Sí, sí, avui fa 300 anys d'aquest tractat d'un any, què va posar a fi a la guerra d'associació espanyola? Per nosaltres, la guerra s'acaba en 1714. Però en realitat, si tu vas pel món i preguntes, i algú, casualment, sap que hi va una guerra i tal, diu sí, en 1913, i tu dius, no, no, els catalans van lliure un any més, i els del que et miren, com volien dir? Com? De fet, perdona, aquest talli, No sé si s'està parlant o si s'està parlant o si s'està parlant. No sé si s'està parlant o si s'està parlant o si s'està parlant. El capità Carleton va una mica per aquí, també, no? És clar, és la visió... Ells inventen un militar inglès, anglès, que va passant per diferents batalles. Diu un setge a Barcelona, però no el setge famós, aquest que s'ha caigut el 11 de setembre, sinó un que havia passat abans, en el qual els anglesos són els que guanyen la ciutat i tal. Va ser per l'esdecan, per la manja, no sé què. I si no expliques res més, ja arribem a la Terra, a l'abril del 1716, s'ha quedat tots els lectors de l'època, ja s'havien, dius, no, clar, ha arribat, perquè s'ha acabat la guerra i ell s'ha quedat fins al final. I aleshores hi ha un català lli... No, no, no, català, res. La guerra s'ha acabat, junto. Sí, sí, sí. Per recordar, si algú no ja ens acaba d'incorporar, que tenim a l'Arnau al Mureu d'Història de Catalunya, perquè d'aquí és moment de la presentació d'aquest llibre que estem comentant, el capità Carles en tonta Daniel Defoe, ha esquitat el prolec, que per cert, aquí parles del prolec. Bueno, el prolec una mica explico això, eh, que el Defoe el que fa és justificar que la guerra s'acabe consacabe, no parla en cap moment. Alguna vegada he vist el lector de dies molt difícils, espere que Defoe parli de l'11 de setembre, no. Perquè per ell, com que era inglès, la guerra s'ha acabat abans. I abans del que ja explico d'això, la història que el llibre, Daniel Defoe, no el va estignar com a memòries del capità Carleson. Sí, com a capità Carleson. Era molt tímid, o què? Que era un llibre de Daniel Defoe, que, clar, si s'hagués sabut, hauria venut molts. Però Defoe era molt jovener, havia publicat molt, havia tingut molts llibres, era un autor de molt èxit, al final, el primer llibre ho feia 18. L'hi era igual, ell feia una broma, no volia que sabessin que ell era seu. Ho va fer amb diversos llibres d'això, eh? A nens d'estrès, estudiosos, filòlegs, van dir, això com a memòries, no... no col·le, eh? I alguna cosa que no... i aleshores estudiant i tal i no sé què és, acabés sabent que no podia ser el tal Carleson, que era un home que havia existit, però que no havia escrit en sa vida, va dir que va dir que quan va sortir el llibre d'educar-les en aquest feia n'és que s'ha de mort. I li va dir que no quadres, investigant i investigant. Però si això... si això és una cosa difícil del Defoe, dius, ah, clar, si el Defoe això ho feia, de no firmades en tant per una gracieta seva, saps? Sí, sí, no, no, ja ho veiem, ja ho veiem, eh? Jo sóc un intento explicar el plaer. Doncs, escolta, et felicitem per aquest prolec. Un aplaudiment per l'Arnau, perquè els teus èxits són els nostres èxits, també. I després et volia preguntar-te, en aquesta presentació, hi ha alguna personalitat, o sigui, conseller de Cultura? Sí, hi ha, per exemple, l'Augustí Alcoberro, que és el director del Mujol d'Història, historiador, més a més especialista amb la guerra de subcessió i els bandolets virats del segle XVII i XVIII, hi haurà l'Àngel Casals, catedràtic d'Història, de la Universitat de Barcelona... Que no l'Àngel Casals, ojo, eh, diferent. No, no, Casals. Jo, per exemple, la tinc aquí al costat, si vols, i t'interessa, hi ha la Clàudia Pujol, que és la directora de revista Sàpings. Home, home, sí, era la teva jefa? Sí, bueno, deies, qui em diu... Escolta, vols fer-te l'article? Ah, doncs, escolta, una cosa, la gent d'aquí el podem parlar amb ella o no? Bueno, li pregunto. Volem parlar? Em diu que sí, que sí. Ah, perfecte. Ah, molt bé. És la Clàudia Pujol, directora de revista Sàpings. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, m'acaben de passar un telèfon així, de cop. Hola, què tal? Aquí l'Apenya del Morro, de ràdio d'Esvern. Identifiquis, identifiquis, per favor. Clàudia Pujol, directora de Sàpings. Identificada. Molt bé, molt bé. Aquí donant suport a l'Arnau, m'imagino... que ha fet el problema que la comentàvem d'aquest llibre, que per cert, fa un moment, amb l'Arnau, parlàvem del tractat d'Utrec, que justament avui es compleixen 300 anys d'aquesta fita, i que, de fet, tinc entès que el proper número de la revista Sàpings, una revista que ha estat d'història feta aquí, parlarà d'això? Sí, correcte, correcte. Tens bona informació. Sí, m'ha dit un ocellet, m'ha dit un ocellet. Si no, parlarem la propera portada del nostre, és la tradició anglèsa, precisament, i explicarem una miqueta com es va gestar aquest tractat, que va canviar completament la història de Catalunya. Com va... A més, en els moments que estem vivint ara i tot plegat, no sé si a la revista Sàpings aprofiteu i encara intenteu donar més valor a tots aquests temes, perquè arribi més la història a tothom. Sí, la veritat és que nosaltres estem notant que, precisament, els temes que estan interessant més en els nostres lectures últimament són precisament els temes d'història de Catalunya pura i dura. O sigui, ens van molt bé un nombre que hem fet fa poc de les 10 mentides sobre la història de Catalunya i els arguments per la Vàtrela. Ara farem aquest número d'utrec. Estem preparant un nombre molt bonic per l'estiu que es titularà Pacífic. I intentarà, doncs, rebatre una mica el mita, que és un mita, que els catalans no hem d'estar tenint molt negociadora, molt diplomàtica, perquè, la veritat, és que quan han deixat sortir fora en molts latissòdegs, ja hem estat molt garrers, no? Els almogàvers, sí. Els almogàvers, molt potents, molt potents, molt patriòtics. Sí, no deia que els almogàvers, precisament, negociants... Els almogàvers negociant no era precisament el que més els hi anava. Ja, ja, per cert... I, Claudi, com va a la revista Sàpians? En el context econòmic que estem vivint i també... A veure, tot i la que està caient en el món de la cultura, i nosaltres, evidentment, no ens en escapem, estan fent uns moments molt difícils, les revistes Sàpians estan en bé. Nosaltres estem tenint molts malaberismes, i obrint moltes portes i picant molta pedra, però, dit això, que és cert, i seria injust que tampoc no ho digués, la veritat és que la resposta dels lectors segueixen molt bona, els anunciants segueixen aguantant, i el que nosaltres també estem fent una mica des de la revista, és a partir dels Sàpians i les altres dues revistes del grup, que són el Cuin i el Descobri, que són marques de prestigi, que funcionen i que guanten, doncs estem intentant també obrir altres àrees de negoci, no?, des de fer cursos d'història, cursos de fotografia, cursos de cuina... Una mica, amb la mateixa idea, per ser arribar al cas dels Sàpians, la història de persones inquietes, de persones que realment, persones normals, interessades per la història. I aquí en tirat ja té la revista cada mes? La revista tindran 25.000 exemplars. Home, Déu-n'hi-do? Que no està malament, que no està malament. No sé si és la revista en català més venudes ara mateix? És la revista més venuda, sí, en català i en història, o sigui, independentment de la llengua, llavors. Per tant, estem contents, estem contents, i desitgem que els nostres lectors segueixin confiant en nosaltres, i intentar fer-nos cada vegada la comunitat sàpia. És una comunitat més gran, que és el que nosaltres procurem. Algú altre tema destacat que vulguis comentar del proper número, que sortirà allà? El proper nombre l'ha portat a les tres o tres, i llavors també tenim un tema molt bonic, que és el segon tema, podríem dir-ne, que és una entrevista al Lluís Roio, que és un dels soldats republicans. De fet, l'últim soldat republicà diu que va participar en l'enlliberament de París, del grup de la División Leclerc, és el que hi ha d'últim testimoni, i ens explica una mica la seva popeia, que no deixa de ser la popeia de molts altres soldats republicans catalans i espanyols durant la Segona Guerra Mundial. I llavors, és un tema que, a part del seu interès, el tema de l'enlliberament de París, que sempre és un tema que està molt bé, que agrada molt, a més a més, ens deporta el seu testimoni. No sé si alguna vegada heu pensat dedicar un especial de s'enjust dins la història de Catalunya. Una mica escombrant cap a casa, perquè estem a ràdio desvern. Home, aquí hem tingut personatges il·lustres, com Daniel Cardona, per exemple. Per exemple, per exemple, no a veure nosaltres, concretament, de Daniel Cardona. No havíem pensat res. Però sí que t'he d'admetre que les revistes sàpigs, una de les coses que intenta, perquè és una revista molt arrelada al seu territori, és anar redescobrint personatges locals, que han sentit importants, i que la major part de gent pràcticament no coneix, o que ens fa un parell de dades. Doncs no ho descartessin, no ho descartessin. Doncs, Claudi, Daniel Cardona, ex-alcalde república, va fer moltes coses. Jo crec que és un tema interessant. Ho deixo aquí, com deia aquell, ho deixo aquí. Molt bé, ens la puntem. Molt bé, gràcies, Claudi. Moltes gràcies per haver pogut parlar amb tu, i directora de la revista Sàpiens. I no sé si tens l'Arnau per aquí, perquè ja ens acomiadem i tots ens som sòria. Espera's a tal busco, tal busco. Aquest altre és per aquí. Gràcies. Estan en antena, ja el veig. Tranquil·la, jo menten tant, recordo que ja estem a punt d'acabar el programa, i que ara mateix estem en directe al Museu d'Història de Catalunya, on d'aquí uns moments l'Arnau Consul, que és el nostre col·laborador virtual dels dijous... El tenim, eh? Perfecte, gràcies, Claudi, a la reportera, a la reportera. Gràcies. Arnau, només desitjar-te molta sort. Gràcies per aquesta connexió que ens has brindat amb la... Hi ha molta gent, eh? No ho sé, jo no ho sé. No, aniran molt bé, home. Arnau! Que vagi molt bé, una abraçada molt forta, i tot el nostre suport des de la penya del Morro, i tots sent justes, tu, que ho sàpigues. Que vagi molt recital, tu digues, eh? Ah, sí, és veritat, de mala set, eh? Recital. Vale, vale. Vinga, Arnau, bona tarda. Bé, acabem el programa, Cristina. El millor de la penya del Morro, per tu, avui, ha sigut? Doncs descobria el grup blau. Ah. No el coneixia, i... T'ha agradat, eh? Això de Power Pop Languit i subtilment... Languit i subtilment... Sí, sí. Power Pop Languit i subtilment eròtic, que tu, que t'ha agradat, és la subtilment, eh? Sí, perquè l'eròtic no. En fi, acabem el programa. Moltes gràcies a la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Bertoia, la qualitat geniustenca. La Ginatosa, avui, explicant-nos el següent número de la Vall d'Avers. També a la Júlia Emmeia i la seva amiga Paula Baenes, parlant de publicitat i relacions públics. La Rose Arx, a l'educació canina, avui, explicant l'embaràs de les famílies. Com deia, fa un moment, ara, la Cristina, el Ramon Vives, del cantant de blau, i també el Sergi Arrada, amb l'Atlantida Film Festival. I fa uns moments amb l'Arnau Consul, a l'Història de Catalunya, a la presentació del llibre del capítol de Daniel de Fau, i també a la Clàudia Pujol, directora de la revista Sapiens. Quant de gent que ha passat avui pel programa. Cristina, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració al Facebook i al Twitter. I nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Que vagi bé. Adéu-siau. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. La feina del morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bones tardes. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dijous 11 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Demà es presenta Sant Just al Llibre, la guerra aèria a Catalunya, 1936-1939. Els sis autors són David Geseli i el Sant Just Teng David Íñigez, que parlaran dels bombardejos de Catalunya demà a les sales golfes de Can Genestar, llibre i clau, històries i imatges dels seus protagonistes. Amb aquesta notícia, abrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades amb titulars. Abans de les ties on derrocarà l'edifici, que collien les escoles de català i d'adults que collien els tallers de...