#246 - La Penya del Morro del 12/4/2013

que hem obert una nova línia d'activitat. De cara a aquest any, l'autoritat portuària treballa amb unes previsions en decreixement zero, tot i que espira mantenir resultats. El port també treballa decididament en l'arribada de creuers. Previsió del temps, arreu meteorològic de Catalunya, Belflores, bona tarda. Hola, bona tarda. El temps molt tranquil, estem disfrutant d'una setmana basada en el sol i en les altres temperatures. Avui s'han comportat una mica tal, en revés, que avui ho han empujat a la zona de l'Helitoral, Barcelona, per exemple, el centre de la ciutat hem arribat fins als 25 graus, també Tarragona, 24 graus, 25 graus, també, al Dover, i, en canvi, han baixat cap a l'interior, sobretot a l'Empordà, on hi arribaven els 25, 26 graus, doncs avui ens hem quedat tot just amb 18, 19 graus de temperatura màxima. De cara a aquest proper cap de setmana, esperem que s'imposen, encara, l'ambient essolellat en general, perquè hi haurà algunes excepcions, i és que punts de l'Hitoral, especialment de Malpartí al vespre, punts de l'Hitoral Sud i Diumenja, a qualsevol punts de l'Hitoral, ens podran aparèixer núvols baixos, algunes boirines, i en aquests sectors, doncs, diumenge, les temperatures podrien quedar una miqueta més curtes, però, a resta, el sol ajudarà a que les temperatures siguin encara més altes que no pas les que hem tingut avui. Voleixem aquí de moment això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. La Unió Esportiva Sant Andreu celebra avui el títol de la Copa Federació de Futbol, davant la seva afició a la plaça Orfila, a dos quarts de nou. Recordem que és el primer títol estatal del club aconseguit ahir, davant l'Olla, de Llorca. Encara, en futbol, el Barça jugarà davant el Bayern de Monique, a les semifinals de la Lliga de Campions. Els blaugranes disputaran l'anada alemanya el 23 d'abril, mentre clar, tornada serà el Camp Nou Llo de Maig. L'altre semifinal la jugarà en el Borussia d'Hormon i el Real Madrid. El partit d'anada serà el 24 d'abril i el de tornada el 30 d'abril al Santiago Bernabéu. En Okei Patins avui es disputen dos partits de la jornada 23 del Okei Lliga, a partir de les 9 d'ervi, entre el Vilanova i el Llei, de dos quarts de 10, al Reus, rebre la visita del líder Alicea de la Coruña. Notícies en xarxa. Bona nit. A l'escoltes ràdio d'Esber, sintonitzes ràdio d'Esber, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esber, durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. Durant el 8.1. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esber, al 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdiodasbern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esber. Parla i un salut a Jordi Domènec des d'ara i fins a la set del vespre. Això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem l'equip habitual al capdavant de la qualitat Sant Just. Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. A més, avui al programa ha parlat de Sant Just com cada dia. Parlarem de cinema amb el Jordi Roca, perquè ja sabeu que és divendres, 12 d'abril, i com cada divendres hi ha estrenes de cinema. També parlem d'història del cinema. Avui sobre les primeres pel·lícules que es van fer a Hollywood i ens visitarà. Tenim un convidat, el José Manuel Bernardino, impulsor d'algunes activitats que es fan al bar El Pandé, de Sant Feliu de Llobregat, i que aquest diumenge han organitzat els monòlegs del Club de la Comèdia amb el Xavi Franquet, per cert que si voleu entrades, només que el tenim dues. Només que el que ens truqueu ara mateix, ja, i fins el que acaba el programa, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, 9-3-3-7-2-3-6-6-1, i podreu optar... Les dues primeres truques que rebem, s'emporten les entrades. 9-3-3-7-2-3-6-6-1 per anar a veure el Xavi Franquet aquest diumenge a la tarda a la sala i bèria de Sant Feliu de Llobregat. A més, també hi ha avui el programa de la gent de juvenil, el senyor Benito, que ens parlarà de l'escratch, eh? Sí, ell ens definirà què és i per què serveix, i també tindrem la Riera i l'antiajenda amb l'elicap de Vila, parlant del Saló del Còmic, la festa del Holy, o més cosetes. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més morro de penya, o era més penya que morro. Cristina Vargas, bona tarda.Bona tarda. El Twitter és una pla d'inventament per la Cristina, eh? La col·laboració més que especial del Twitter i el Facebook. Comencem repassant trendings tòpics, perquè avui, Felipe, no seràs rei. Un trending tòpic potent que ha estat a Twitter. Els joves d'Esquerra Unida han llançat la cibercampanya, que de fet durarà tot el cap de setmana, no, Cristina? Sí, així és. Rep aquest nom de Felipe, no seràs rei, i el que pretén amb aquesta campanya és celebrada. Aquesta és aquesta manera l'aniversari de la segona República. Que ja fa 82 anys i que justament serà aquest diumenge 14 d'abril. Exacte, Jordi. Podem destacar alguns Tweeters, com és el cas de la Tania Sánchez, que diu, no queremos seguir siendo súbditos, queremos ser ciudadanos. ¿Por qué? Porque con un referéndum republicano Felipe no serás rei. Una altra seria el de Largo, que diu, ya hemos dado el primer pasito para instaurar la monarquía española en Catar. I acabem si de cas destacan el de Misterre Sentido, que diu, Felipe no serás rei, serás Jaime Peñafiel. Ah, sí, potser, podria ser, podria ser. Bé, són el limno de la Champions. Avui hi ha hagut xurteig. Ja sabeu que el Bayern serà l'equip que s'enfrontarà contra el Barça a la semifinal de Champions, el partit de tornada al Camp Nou. Important, i els comentaris i opinions de Twitter no s'han fet esperar. I de tot tipus, a més, a més, podem destacar el de Leo Taxil, que diu que els il·lamà, els que vulguin que el duel entre el Barça i el Bayern passi el més fort, i així evitir la desenes de Champions dels dolents de la pel·li. Una altra, com és el cas de Lissar González, s'ha limitat a dir Jodo, i acabem de ser a casa amb el Lluís Mascaró, periodista de sport, que fa una pregunta, ¿con quién irá guardiola en el Bayern Barça, con su ex-equipo o con su futuro equipo? Ai, quins nervis! Bé, passem a la qualitat s'enjustenca. Comencem amb una conferència que es fa a les seves aquest vespre sobre el món romà urbà. L'imperi romà, amb aquesta música ja ens ha agradat, eh? L'imperi romà ens va aportar coses tan bàsiques a la nostra societat, com la manera de fer política, la llengua, l'aigua corrent a casa i les ciutats. Un aplaudiment per l'imperi romà. Molts pares, amb poca broma. L'arqueòloga i uscriadora Carme Miró en parlarà avui a la Taneu de Sant Just. Carme Verdoi, avui Carme, tens més coses. Perquè abans de la corrent a casa, el tret més destacat d'aquell període és l'estabiliment de les ciutats. El món romà va assentar les vades de la societat, tal com les coneixem ara, i la característica més destacada que diem és aquestes ciutats que destructuraven al voltant del fòrum romà. Més a més, hi havia altres coses que potser no hem arretat, com eren molt habituals, doncs... Ara no em surt el nom... Les pedanyeres. Hi havia els bans, com si diguéssim. Les termes, exacte, que, segons l'historiadora, ho feia un címil amb els centres cívics d'avui en dia. Això ha canviat, però d'alguna manera o altra, també hi ha coses que han evolucionat. Evidentment hi havia classes socials, i fins i tot, entre els claus, també hi havia diferents tipus d'escala social. I de tot plegats em parlarà aquest vespre en aquesta conferència que es fa a les 8 del vespre local de l'entitat. A la Taneu també es destacaran les ciutats més importants romanes que trobem avui a Catalunya, la més important va ser Tàraco. I, de fet, Varsino, que ara és Barcelona, era molt petit i va ser una de les últimes més fundades. Varkino, ho he pronunciat malament. No passa res, Carme. Tranquil·la. Aquestes tebales... De fet, no tenim cap tall avui, però no dels informatius, sinó que tenim un tall de la pel·lícula La vida de Brian, que jo crec que simbolitza molt bé, espero que funcioni, perquè explica molt bé què és el que ve en els romans per ells. No, però què no... No, però què no... Escolta, alguna pregunta. La de Brian. Damont i Païton. Demanaremos dos días para desmantelar todo el aparato del estado imperialista romano. Y si se niega, le ejecutaremos inmediatamente. Cortándole la cabeza? La cortaremos en pedazos y se los iremos mandando de hora en hora. Con nosotros no se juega. Y, por supuesto, le haremos ver que él es el responsable del descuartizamiento y que de ninguna manera nos someteremos... No me he parlado de la imparía romana. Sí, claro, no cola. Nos han quitado todo lo que teníamos, y no solo a nosotros, sino a nuestros padres y a los padres. Y a los padres de nuestros padres. Y a los padres de nuestros padres. Están desarrollando... ¿Qué nos ha dado? El acueduto. ¿Qué? El acueduto. Sí, sí, eso sí nos ha andado, eso es cierto. ¿Y el alcantarillado? Sí, el alcantarillado. Sí, de acuerdo, reconozco que el acueducto y el alcantarillado nos los han dado los romanos. ¿Y las carreteras? Evidentemente, las carreteras. Todo eso, aquí está ni de lo que es pasará tan nuevo. ¿Y parte del alcantarillado, el acueducto y las carreteras? La irrigación, la sanidad, la enseñanza. Sí, sí, de acuerdo, de acuerdo. Y el vino. Sí, eso sí que lo vamos a echar de menos si se van los romanos. Los baños públicos. Y ahora se puede salir de noche sin peligro. Sí, saben cómo imponer la ley del orden. La verdad es que son los únicos que han sabido imponerla. Bueno, pero aparte del alcantarillado, la sanidad, la enseñanza, el vino, el orden público, la irrigación, las carreteras y los baños públicos, ¿qué han hecho los romanos por nosotros? Nos han dado la PAC. La PAC romana. Oh! Doncs una mica Monty Python explicant la història, que és el que hem comentat. Passem ara a una altra qüestió, perquè aquest cap de setmana hi ha moltes activitats a Sant Just desvern. Aquesta tarda es presenta a Can Ginestar, a llibre, la Guerra Aérea a Catalunya, 1936-1939. Carme, a quina hora serà? I què és el que... d'aquest parlaran els seus protagonistes? Doncs serà la set de la tarda, per tant, a... La set? Sí, a la set. Abans d'aquesta conferència del món romà, es podrien combinar les dues activitats, que ens té interès en la història, avui a Sant Just és el millor dia de l'any. I, en tot cas, hi haurà els seus autors, que són David Quíñigue i David Jeslí, que han investigat sobre aquest episodi, l'episodi de l'Enverdejos de Catalunya, vinculat amb tot el tema de l'aviació. Hem fet entrevistes a aviadors republicans, també familiars, han investigat energius diferents, i ha explicat una mica per què va passar tot el que va passar. S'explicarà avui a la set de la tarda. És també molt de passada, però en Sant Just va tenir algun paper o altre en tots aquests episodis. Per tant, tot plegat, s'explicarà avui. A la set a les golfes de Can Genestàs presentarà aquest llibre, la Guerra Aérea de Catalunya. Que no tenim cap tall lamentablement de Montipaitón, explicant la Guerra Civil. Potser és massa recent, ja us podria començar a fer gags i esquetxos sobre el tema. Jo suposo que el que passa en cent anys... Passa en cent anys, eh? Serà més habitual, no? Fica que pel 2036 ja podrem fer broma del tema, d'esquetxos a l'estil l'escursor negre, que Rouen Erkinson repassava tota la història d'Anglaterra amb esquetxos i amb un mort. La penya vol morro cada tarda de 5 a 7 per ràdio d'Esquerra. Ambient de Cabaret. Efectivament, demà hi ha... el Cabaret Artístic, el casal de joves de Sant Just. Carme, serà a partir de 2.4.11 de la nit. Hi ha una quinzena d'actuacions programades. L'entrada, a més, és quasi gratuïta, perquè val dos euros. No hi preu molt simbòlic. Inclou consumició. Inclou consumició? Quina? Una fanda? Una cervesa, potser. Una cervesa? Està molt bé. Perquè no hi ha el cas de la jove, sempre és el qual d'1. El qual d'1, però el qual d'1, sí. Exacte. Bé, en tot cas, abans de tot plegat, el que hi haurà sobretot és una mica de espectacle. Perquè hi haurà música, sobretot música de moment, els que s'han inscrit, també hi haurà alguns recitals, explicar acudits, espectacle de màgia, una mica de tot. Sobretot, com dèiem, menys circa en altres ocasions, i si algun carrer no s'hi ha apuntat, pot fer-ho de dues maneres. O ve enviar encara un correu electrònic a cabaretartístic SantJustArrobaGimeric.com, o, si no, que tenir-ho clar demà, mentre sigui el cabaret, doncs pot acabar de anar cap a l'organització, anar cap a l'organització i dir, mira, m'he decidit, vull fer això. Està a l'autopia, l'Azala Joves, per tu. A la sala autopia, la de baix, la de grossa, allà hi serem, allà hi serem. I, a més a més, acabem ja amb una altra activitat d'agenda, d'aquest cap de setmana, perquè hi ha dos testos de vi a càrrec del celler de Can Mata, demà al matí, Carme. I un és aquest vespre, de fet. Un és de la set, és aquest tast literari. Ah. Per tant, moltes activitats, que s'ha tardat al mateix tipi. Aquella es fa a la sala Piquet de la Taneu, és una activitat gratuïta, i hi haurà la poeta Rosmari Torrents, que presentarà el seu recent poemari, també hi haurà música, la violinista Estet Villaronga i un vi italià, perquè la poeta, que és la que recitarà Rosmari Torrents, té arrels italianes, des del celler de Can Mata hem decidit triar un vi, doncs, de la regió del Veneto. I demà al matí, com que sembla que el continuarà aquests bons temps d'aquests dies, es farà ja un test al celler de Can Mata, però al carrer Esportes del Celler, al carrer Raval, número 28, i tindrà també una anòloga i propietari d'uns vins que es podran tastar demà a partir de dos quarts d'onze, més o menys, fins a les gruas, de forma gratuïta. Bé, ja acabem parlant de l'escola Montseny, que s'assuma a una campanya de recollida de roba, l'OMG Global Humanitària, que ha llegat aquesta campanya al centre per tal de destinar la roba, que es doni als països més necessitats amb els quals treballa. Hi ha temps per donar roba, Carme, fins al dia de Sant Jordi, 23 d'abril. Sí, per col·laborar amb la causa des de l'escola Montseny, s'han repartit dones bosses als alumnes, perquè les famílies donin aquesta roba que ja no fan servir, i així l'OMG es podrà fer arribar a les persones que més les necessites. El termini, doncs, és per Sant Jordi que el portar aquestes bosses a la mateixa escola, que seria, doncs, rebousades, sabates, jaquetes, mantes, també, peces tèxtils de qualsevol mena, per col·laborar amb els projectes de desenvolupament, que té a marxar aquesta bona gent, països, on les persones més necessitades estan mancades d'educació, sanitat i drets fonamentals. Moltes gràcies, Carme, ja sabeu que tenim una informació ara mateix, a ràdiodesderm.com i a partir de les set, els enjuus, notícies, edició, vespre, que vagi bé. Gràcies, Carme. 5.19 de la tarda. Continuem en directe. Ja tenim el Jordi Roca a la redacció. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí uns moments amb el cinema. I ara mateix, a l'Apenya del Morro. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres i ser-te de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. El dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Bona tarda. Bona tarda. 5.22 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro. Alguna vegada ja n'hem parlat. El bar del Pande, que és un bar de Sant Feliu de Llobregat, fa bastants mesos, fa bastant de temps que va impulsant activitats teatrals, tant al bar com també a la sala iberia de Sant Feliu. Hem parlat amb un del seu impulsor alguna vegada, i avui tenim aquí l'estudi número de la ràdio José Manuel Bernardino. Bona tarda. Bona tarda, Cristina José Manuel. I també tenim el Jordi Roca, que fa les accions de cinema. Bona tarda. José Manuel Jordi, José Manuel, cantat. Aquest moment ja arriba les noches del Club de la Comèdia a Sant Feliu, 14 d'abril, de la Mada Comedy Deluxe i també al Bar del Pande. Hi haurà els monologistes Xavi Franquesa i Tomas García. Abans de res, José Manuel m'ha costat molt portar-los a Sant Feliu. Ja saps que sempre ens agrada donar suport a totes aquestes activitats culturals. I també gent jove, que és emprendadora i que tira endavant projectes. Ha costat molt portar-los aquesta vegada, o què? Com ha anat? Bé, només que portar-los, el que ha costat és s'organitzar aquest event. Si portar-los, aquí paga mana, no? Però el que ha complicat ha sigut a fa la data, acordar amb l'Ajuntament, ha sigut un moment que t'ha complicat, tindrà 4 problemes d'última hora... Sí, què va passar? Doncs que em demanaven, no sé què, història, i es transporten molt de temps darrere d'això com que ara, per demanar uns seguros i tal, que l'hem fet i tal... Està solucionant. Està tot perfecte, no n'hi ha cap problema. Es farà el diumenge a l'espectacle. I d'on va sortir la idea de portar el Xavi Franquesa i el Tomas García? Bueno, la idea que va sortir era portar el Club de la Comèdia. Portar el programa, en el format que és treure'l fora de la televisió, i fer l'espectacle. Llavors, dintre de portar el programa, era mirar quin tipus de monologista podíem enfocar un públic més d'aquí de Catalunya. Llavors, Xavi Franquesa, que és un senyor d'aquí de Catalunya, i crec que té un tiró mediàtic bastant interessant, surt del programa del Club de la Comèdia, i l'altre, que és el Tomas García, que és un tio maraguin que no té res a veure, però el diferent també és l'interessant. Home, al contràs, suposo, com tu dius, entre un i altre, fan que sigui més interessant pel gran públic. Jo no sé si té un preu a entrar o hi ha una consumició obligatòria. No, en aquest cas té un preu. El preu són 15 euros, que es poden adquirir les entrades ja, a través de la pagina de Tràpalo, o en el Pàndez, o a la mateixa Sala Iberia, que tenim la venta ara mateix a oberta, i al mateix dia són 20 euros. I és la primera vegada que feu aquest tipus de vent? No, aquest és el tercer que fem. I com ha anat els anteriors? Aquest és el primer d'aquesta temporada, farem dos. El següent serà el maig. I l'any passat van fer amb el Toni Alvar, el Fabré, i amb el Toni Muck, el Juni. I com va ser la rebuda? La primera va ser una miqueta freda. Va costar una miqueta, però al final no va estar malament, i amb el Toni Muck la veritat és que molt bé. Després del Toni Muck van dir, vinga, va, fem una segona temporada i a veure quina és la resposta del públic. Com espereu que sigui en aquest cas aquesta? La veritat és que està costat una miqueta. Aquest primer espectacle està costat una miqueta, però jo crec que al final terminarà d'estar... Però està costat per la situació econòmica, potser? Sí, principalment. Vosaltres heu modificat els preus, i de cas una mica... Nosaltres hem intentat ajustar els preus el màxim possible a el que és el espectacle. Estem portant un programa, un show que és molt important, perquè és portar les noches del club de la comèdia. És portar el programa a la televisió, a un espectacle amb viu en directe. Estem pagant la marca, estem pagant uns artistes que donen un catxe i tenen una qualitat increïble, i llavors, més barat d'aquí, no podem fer el que hem fet. És un pack amb l'altre de maig, que si compres el pack et surt a 14 euros cada un, perquè després en portem el Dani Rovira. Ah, això és el que volia saber. No se'l guardem per final. Hi ha algun convidat més? El següent serà el Dani Rovira i el David Perdomo. D'aquest ja parlarem més endavant. Avui parlem de l'altre, que és el que interessa. Sí, de fet, jo volia comentar que tenim dues entrades gratis. Segur que ho volen, només cal que ens truqui. Ara mateix, el 93323661. Vos truca a tu i jo a tu. Vos truca a tu i jo a tu. 93323661. Per cert, també havíem pensat de trucar el Xavi Franquesa per parlar amb ell, però no el trobem. O sigui que ho intentarem d'aquí uns minuts, i si no, m'ha sort. Perquè et sap que té una agenda molt apretada del Xavi Franquesa, no? Em sembla que estaven de reunió, perquè jo parlava amb un company seu i estaven reunits, però en principi hauria d'estar disponible, ara mateix, o sigui... Bueno, ha estat el contestador un parell de vegades. De totes formes, Jose Manuel, ja que tenim aquí, també m'hauria de preguntar-te com va el Pande, que és un bar que va començar fa no sé si un any o any i mig, i la veritat és que... com ho està anant tot plegat, perquè vam parlar fa un temps i era el començament, però ara què tal el Pande? Ara portem dos anys i mig, i la veritat és que no tinc queixa. No hi ha queixa, no hi ha queixa. Tampoc és patir a coets, però la cosa va tirant més o menys. Intento fer el màxim, el meu esforç, donar-ho millor, la màxima qualitat, no paro de fer cosetes, ja només no per això, sinó per exemple, a les festes de maig, doncs faré una altra cicle de monòlegs, de concerts, d'algun torneig que ja m'inventaré d'aquí fins al maig. El que sí, partint de tots els dies ocupats amb coses, i per donar la gent que això està viu i que si es movem, jo crec que la resposta està. Perquè tu treballes al bar cada dia, no? Treballo al bar, estic fent pràctiques a focus. De què fas pràctiques a focus? Estic de vacari de realització de visuals. Jo vaig fer producció de visuals i ara estic fent realització. I què vas, per teatres, a fer-me les obres? Això mateix, firmem les obres, o sigui, els teatres, fem promocions per a algun anunci a TV3 que també hem gravat, amb el Joan Pera, el que el gravem moltíssim, o sigui, ja estic... Joan Pera, focus, no? Joan Pera és focus, total, total. Realment, no paren. Carles Canú, també. Home, focus és l'empresa de teatre més important que hi ha mateix a l'estat. Sí, és una passada, sí. I també el que vam fer fa un 3 setmanes un pilot de comèdia que... Sí, presentat pel Xavi Franquesa. Això mateix, vaig estar allà i la veritat és que ha quedat superchulo. S'està muntant ara, puc dir que s'està muntant i està quedant xulíssim. Home, aquí, ens ho va explicar, això, a l'Evital Vil a fa unes setmanes, que és un pilot que, en principi, TV3 ja ha comprat, no sé si ni a l'estiu, on és una mena de... Un talent show de monologistes. On hi ha diferents monologistes que es van allà i fan el seu monòleg, i després hi ha un jurat que els valora. Només que un jurat és el públic. Ah, el públic mateix, eh? Sí, el pilot va ser amb el públic. Jo dic que és un pilot, potser s'ha de repetir, s'ha de canviar alguna coseta, però, en principi, és amb el públic. A més, amb la nostra amiga, el Val Floreix-Aix, que també està a part de... Escolta, no estaràs traçat al bar, cada dia, a focus... Aquesta setmana no estic dormint gent, no puc dormir, estic d'als nervis... I no et prenc res, unes pastilles de leotrò. No, no, no, res, res, res. Tinc unes ganes que arribi a dir-hi uns de la hòstia, però... I com tu muntes, perquè això d'estar en un bar, suposo que són moltes hores, no? Perquè teniu tant dins com el matí que venen a prendre el cafè de primera hora, no? I podeu fer fins a sopas, no? Doncs estem des de... Sí, sí, estem des de la set i mitja i a la nit, 10, 11, de pena, són moltes hores, tot el dia no tanquem... I bueno, però és l'única forma d'estar i de ser competitiu sobre el màxim, o sigui, és un bar i no n'hi ha més història. Si el tens tancat, no fas res, si tens moltes més hores, tens més opcions de guanyar calés, o sigui, no n'hi ha més història. I sí, és molt estressant, però és la vida que m'estic muntant, que m'agrada, i és per el que hi vull tu. Segur que en el vostre bar teniu algun tipus, ja que esteu fent tot això de concursos i altres activitats, teniu algun tipus d'oferta que esteu oferint, no? No sé si teniu alguna cosa espacial o destacada. A què refereixes, els concursos o... No, els segons coses, sí, de producte, sí, o... Clar, per saber una mica també per un problema, no? A prendre alguna cosa o... Més que res, el que potenciament són els esmorçats. Els esmorçats, perquè som al costat d'un col·legi, i les mans pel demà, és el principal client del nostre bar. I després, per això, quan tenim les festes, el que és molt típic, que la veritat és que està funcionant superbé, és el canya-tapa. Et demanes una tapa i et posa una canya i et posa... I et posa una tapa, per un euro i mig... Per un euro i mig. I la veritat és que aquest demà serà la tercera edició, i és una passada, o sigui, brutal. Però és que això és una cosa que ja fa temps, que es fa Madrid, i que encara no entenc perquè no s'extesa a Barcelona. De totes maneres, hi ha molts bars a Barcelona, hi ha una cadena, que es diu Canya Més Tapa, que està potenciant molt tot això per Barcelona. I quin tipus de tapa poseu? N'hi ha molt variades, n'hi ha molt variades. I l'especialitat és la meva mare que hi posa de... Sí, no, clar, jo no... la cuina no és el meu. Però sí, la meva mare fa moltes coses. O sigui, Caram Tomaca, n'hi ha una, que és la plus, l'Excelent, que és Migas, perquè la meva mare és d'Andalusia, i quan fem les Migas és brutal, la gent s'acaba. Molt bé. Bé, doncs amb el Sergi Franquesa, mireu, és que aquest home està molt ocupat. Ara l'hem trucat i estava sense gaire cobertura, i ens ha dit, espera't dos minuts i truquen. De fet, si us ha quedat enganxat, us comentem que, aquest diumenge és quan hi haurà això de les noches del Club de la Comèdia, que, de fet, serveixen les tardes, no? Perquè és el diumenge a la cita de la tarda. Sí, el que passa és que el tipus de format se'n diu així, i no es pot canviar, o sigui, és el que t'he explicat abans. El Club de la Comèdia, la forma de treure l'espectacle, la fora de la televisió, s'ha muntat aquesta història, que és muntar les nits del Club de la Comèdia, i, bueno, si és de la tarda, però és el mateix. Doncs, aproximadament, n'hauré mig, hauré tres quarts. Hi haurà alguna pausa pel mig? No, en principi no. En principi és tot seguit, n'hi haurà una barra, obrirem un estonet abans, s'obrirem allà cap a les 5, i, bueno, si alguna persona vol passar per prendre una cervesa, un referès o altra, sí, doncs... Hi haurà l'opció, també, de potser sopar alguna cosa? No, a la saliberia no, perquè és una sala d'espectacles, no n'hi ha cuina, i el tema és prendre alguna cervesa i tal, potser valorem l'opció pel següent, que ja farà més caloreta, de posar una barra en plan de mojitos i tal, però l'estem valorant. No sé si el farem, el Dani, però de moment per aquest no l'hem fet. De totes maneres, no sé si ja heu penut moltes entrades, o algun pack d'aquests que ens comentaves abans... Sí, el pack funciona de la següent manera. L'espectacle individual del Dani és 18 euros, i el Club de la Comèdia són 15, i amb el pack costa 28 euros. Bueno, sí, que tenia un estalvi d'uns 5 euros, si no m'equivoco. 5.33 de la tarda, continuem en directe a la penya del Morro, i em sembla que podem saludar el Xavi Franquesa, que el tenim al telèfon, Xavi, bona tarda. Xavam, et sembla bé, eh? Bona tarda, Xavi, l'he tingut al programa. Espera'm, que esteu aplaudint i tot, esteu aplaudint, és que hi ha una. Hi ha una, però real, o sigui, hi ha una i real. Hi ha una de qualitat, eh? Fantàstic. Sí, fa més d'anys. El millor és la barreja amb l'artificial i el natural, sempre. Escolta, de què parlaràs, el monòleg, d'aquest diumenge? Doncs si sóc sincer, no ho sé. Però com que no ho saps? No el tens exagerat ni res. No, home, algú ho tenim aprovat i exagerat, però pensa una cosa. El millor que et pot passar és que un còmic et digui... Ara m'estic sentint a mi mateixa rebotat. Saps allò quan parles per demanar el que t'has sentit rebotat? El retorn, no et sents? Fantàstic. Però, bueno, continuo. Sí, sí. El millor que pot passar és que tu tinguis un públic davant i no tinguis clar, des d'un bon principi, el que explicaràs, fins que no interactues al principi amb ells. Jo, la meva tècnica, o la meva tàctica en aquest cas, surto i improviso durant 3-4 minuts, tentejo l'ambient i, en funció del que em rebota, em faig una cosa a una altra. Però això és molt arriscat, no? Home, però hem d'anar a fer l'actuació única, no? Estic aquí a algú especial, perquè si és algú així molt assajat, ho podríem veure a qualsevol lloc. I pensa que anar a tant pel·liu és una cosa especial. Capital de comarca o jo, eh? O jo alerta pel·liu. I què és el que preguntes al públic, al començament? Què tenteixes? Tentejo, és una mica d'improvidació, veure com està l'ambient, proves cosetes, el que seria improvisar tota la vida. Surto sense cap idea al cap, com si fos burbó. Saps? I a partir d'aquí començo a generar una miqueta la idea del que vull fer. Hòstia. Tu ets un crac? Home, no, pensé això. No sé si ho fa més gent, però... Crec que és necessari, és com un concert. Suposo que he anat a veure un grup moltes vegades, però tots els concerts no són exactament iguals, no? Això és veritat, però clar, improvisar a cosa bé 40, 45 minuts... No, no, no, la hòstia! Improvits-ho durant aquests 40, 45 minuts, improvits-ho coses, però no tot, home, no, no, Carvis, no seria d'enganyar la gent. I també... També incorpores coses d'actualitat. Per exemple, pensa que aquest diumenge, 14 d'abril, es commemoren 88 anys de la Segona República. I avui ja ha perdut un hashtag. Tu, principal, Felipe, no seràs rei. Això també incorpores aquestes coses d'actualitat o què? Home, podem parlar-ne. Aquesta dada, que em acabes de donar ara mateix, se m'havia escapat, però vaig avodiar. Entraré al Twitter ràpidament. I veure aquest hashtag. I... Sí, és fantàstic. Però, bueno, que ho pensem tots, no? Tinc una cosa que puc opinar, d'això, puc opinar. Per favor. No penseu, pregunto jo, que el que està més rabiós de tots, pobra entre cometes, eh? És el Felipe, perquè el tio porta molts anys formant-se, corran-s'ho, fent un tio políticament correcte, tant a totes i tal, i després arriba en quatre del baló Mano, la altra, i el de la moto, i el que està de los billetes, i li tiren el galitu, els que el tiren a baix. Fa pena, no? El tio s'ho està corrant allà, no fent res corrupte ni res. És un tio exemplar, te'n dic de veritat. Aquí hi ha filonet, pobre tio. Clar, i ara fa paneta entre cometes, eh? Repeteixo, a mi em fa coseta. Em fa una miqueta de grisa, que és entre grima i risa. Ah, va, va, molt bé. Doncs, Xavi, no et volem molesta més, perquè sabem que tens una gent molt apretada, o sigui que sí, moltíssimes gràcies per haver-nos-hi. I res, que vagi molt bé, aquest tio menja, a Sant Feliu de Llobregat, a les notges del Club de la Comèdia, que serà una mica les tardes del Club de la Comèdia, eh? Perquè serà les sis. Perquè el tio menja ve més de gust que sigui la tarda, que ara cau la solana, que no el vespre, que hi ha un intent d'estar a casa amb el tijama, per tot. Per cert, que estàvem parlant fa un moment, i aquest aquí, aquí, aquí tinc aquí, sobre el pilot que s'ha gravat en Focus, on l'has presentat sobre el talent show de monologistes. Això està comprat, ja segur, va l'estiu o què? Hòstia, ara tens... Possiblement és la primera persona que té aquesta informació, en la de Sant Feliu, eh, que t'ho juro, eh? Ah, sí? Sí, com has arreu, quin treball d'investigació periodística fantàstica. Sí, el Twitter, el Twitter, i l'epopèdia, sí. No, el Twitter, bueno, en fi. Potser que el Twitter haguéssim avançat, però no. No sé si pot dir... Bueno, no ho sé, jo t'ho pregunto. No, et diré més. Ara ja que has preguntat, ja has posat una miqueta al dit de Vallaga, dels projectes, que encara no s'han aprovat, no es parla, potser que pot dir que això és cert. De fet, a mi m'enganxes que estic a la porta que he vingut a visionar, i sí, hi ha un projecte molt maco, que no sabem si veurà la llum o no, perquè no depèn tot a nosaltres, però adelant-ho ja, que és un projecte humorístic, una programada de monòleg, una part d'un curs, hi ha una col·laboradora molt especial que fa molta risa. Gerlal va florar Jax? Correcte. Megacaracta la muntanya. Increïble, increïble, increïble. I ja d'entrada, t'adolanto, en el pilot, i, evidentment, en algun dels programes que haurà de veure la llum, tenim el senyor Tani Rovira, que abans parlàveu d'ell, i té un humor en català. Un fill de Málaga, un fill de Málaga, té un humor en català. Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo. Escolta, doncs primícia per la penya del Morro. Aquí està, aquí està. Ja heu tirat el clàfing i jo heu tirat música, això és fantàstic. Sí, ja ho hem tirat tot. I el programa, ja acabem amb això. Això té un nom provisional, però no és definitiu. Això no t'ho puc dir perquè no tinc ni idea. Hi ha un nom provisional de moment, però no és definitiu, qualsevol no serveix de res. Monologistes, monologistes. És que no és fàcil, eh? De fet, podríem proposar un concurs, amb la que us escolta, que m'ha dit que teniu un milió d'oïdos... Sí, a tot el món. No, escolta, la gent que ho segueix per internet. Si això no ho tenim a internet, vol la gent s'espera. La gent s'espera per punt com. Jo estic raó, que la llenya molt friqui. No només veu porno, la gent. Tens que t'aproves de ràdio d'allà. I proposar una mena de concurs, que hi ha una iniciativa llançada, noms de programes. Brainstorming, això ja és la teva part, que és un creatiu. No, els portaria una garrafa de fets erbequinos. També molt bé. Xavi, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. I moltes hores amb aquest projecte i et veurem a l'estiu a TV3. Bona tarda. Que vagi molt bé. Adéu, adéu. Bé, doncs amb el Xavi Francesa, que hem de parlar també amb el José Manuel Bernardino, aquest diumenge a la sala d'Iberia, amb els monòlegs, juntament amb el Thomas Garcia. José Manuel? Sí, això mateix. Vols fer alguna cosa més abans d'acabar? No, està tot dit. Ara ja que vingui vosaltres, i aquestes dues entrades per a les persones que busquen venir del vostre programa i a disfrutar i passar una bona estona aquí. Molt bé, doncs José Manuel, que vagis per venir. Buenas tardes. Buenas tardes. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies per haver-te esperat. Hem tingut la paciència... Estic amb la paciència, perquè teníem el Xavi Francesa amb mi i tal, que és un tipus de format que t'agrada molt, el monòleg, no? Esclar, jo no he de donar la meva opinió en aquest cas. T'anava veient l'escalfa. No, no. Esclar, jo no he de donar la meva opinió en aquest cas. I he estat així, he estat així, de dir-te, Jordi, què opines tu? Sort que no ho has fet, perquè no que si m'ha acabat bé. Però digue-ho ara, no? No, no passa res, és una cosa totalment subjectiva, però mai he trobat i nevis molt que monolista que em fes gràcies, un gènere que no em fa gràcies. Em sap molt greu. Ni el Rubian és. És el contrari, jo, quan sento monolista, em poso de més mal humor. De més mal humor. Li pots dir a la cara el Xavi Francesa, que sembla que el tenim al telèfon, hola, Xavi? D'àstima. Que hi ha molta gent al món, hi ha d'haver-hi gustos per a tots. Sí, clar, clar. Senyor Manito, l'he escoltat per aquí, bona tarda. Hola, hola. Passava per aquí, més llum. Entri, entri, entri. Aquí el reprem, vets. Bé, parlem de cinema, tenim algunes estrenes, com per exemple Oblivion, l'acran enamorado, The One to the Wonder, LOL, October Baby, que tot molt anglosacció, avui, o tempos legals. Comencem per la pel·lícula Oblivion, que s'estrena avui, i que el trailer és aquest d'aquí. Això ho he d'escoltar. Això no és... Què passa d'aquí? ¡Abre los supervivientes! ¡Alto el fuego! ¿Qué has hecho? No puedo protegerte. No pararán hasta encontrarme. Si buscas la verdad, ahí es donde la encontrás. Necesitas saber lo que pasó. ¿Qué me estás ocultando? ¡Quién eres! La visión te ordena que eren terrenas. No pienso vedecer. Este es el único modo. Oblivion, com s'ha dit això? Sí, Oblivion i tal qual, molt bé. Comencem el repart de setmana amb un film de science a ficció protagonitzat per Tom Cruise i dirigit per Josef Kosinski i Jordi. Sí, és un film de science a ficció que ens trasllada a la terra del futur, una terra totalment deshabitada, perquè ha perdut la guerra contra els extraterrestres que es diuen escaps. El típic? Sí, el que passa és que la terra... Que l'hem de sanitat. Escaps. No, no, no, no, no. T'agroga. Una mica pitjadet, però... Això, el cas és que hi ha alguns humans que s'han quedat a la terra per acabar d'absorbir uns quants recursos naturals perquè pretenen marxar a un altre planet. Aquí és on entra el Tom Cruise, que és un d'aquests afortunats que encara queda a la terra vigilant que tot vagi bé, però en una o dues setmanes ja tornarà a casa seva una nova terra. El problema serà que es trobarà amb una jove, amb una noia, s'enamorarà d'ella i, a partir d'aquí, es posaran dubte totes les edicions. Els bons i els bons, els dolents i els dolents, per aquí treballa, etcètera. Per tant, una pel·lícula de science a ficció i també una mica de misteri. A qui recomanaries aquesta pel·lícula? Aquesta pel·lícula està bastant bé. Jo no soc molt feminàtic de Tom Cruise, ni d'aquest tipus de films. De fet, no es fan de res. No, sí. Avui ve positiu. Però, en aquest cas, crec que és un plus. Primer, tenia amor que enfrimen a la pel·lícula, que, contra restre del personatge de Tom Cruise, segon, la cenografia està molt bé i l'argument sí que és veritat que manté molt bé l'atenció entre el principi i el final de la pel·lícula. Jo crec que, per tots els amants de Tom Cruise, s'ha de donar una oportunitat. La meva pregunta és, tant malament està l'humanitat, que es perdrà i només quedarà el Tom Cruise? Sí, bàsicament. I el Morgan Freeman? Bé, el Morgan Freeman... Bé, canviem radicalment de tema, perquè avui també arriba a les sales el nou film del director del truco del Manco o la Puerta de No Retorno. Estem parlant de Santiago Ozanú, la pel·lícula a la gran enamorada al tràil. El tràil és aquest. Sembla de sèrie de sobretàula, però en 70, eh? Sí, s'ha colat alguna cosa aquí. És que no està tan tard. Ah! Bé, no tampoc val la pena escoltar-lo, eh? No diu res. No, no, sincerament, aquí sí que ens hem de posar sèries. És una pel·lícula que sobra. O sigui que no fa falta fer això. Però de què va? L'argument és molt prototípic. I ara hem vist milions de vegades el típic noi malote que està posat en una banda nazi que es dedica a apagar immigrants pel carrer. I, a part, es dedica a prendre a boxejar. Coneixerà una noia i, quan coneixerà la noia, ho deixa tot i es torna bo. És a dir, la història de sempre, amb una astragnografia patètica, em sento molt prou així, i que no ens aporta absolutament res. Ves que avui estàs amb les astragnografies importants, eh? És estètica a baixos fondos... Sí, però és que, a més a més, si la pel·lícula estigués ben feta, dius, bueno, doncs podem salvar l'argument, però és que, en aquest cas, ni això. A mi em sap greu per l'acte principal, que és a l'Àlex González, que tot i que no és brillant, sí que és un actor solvent, ho fa bé, però, home, no sé. Sembla una mica una pel·lícula feta pel Carlos Bardem, perquè ell és un dels protagonistes, que, a més a més, és l'escriptor de la novel·la per tant, tot queda a casa. Perdona, protagonistes i personatges malotes. Això sempre agrada, Cristina. Us agraden els personatges i nois malotes o no? Home, sí. Veus? Amb quina entusiasma, amb quina entusiasma. Sí, et poden agradar, però no és l'únic que hi ha, no? També poden haver-hi altres coses, no? No, però, a més a més, que és el que dic, sí. Si el personatge malote està ben treballat... A veure, crida l'atenció, és un bon reclam, sí. Està bé, però... Està bé, però... Passem a la següent pel·lícula, que és un thriller. Passem d'un thriller espanyol, com és això, que hem comentat a la Clara enamorado, a un drama romàntic nord-americà, que és To The Wonder. Escolta'm el trailer amb el director controvertit. És de denuncia social, però... No m'ho veig. Ho preten una mica, però es queda molt norre. El que avui, Jordi... El de la Clara. Estem de The Wonder. Jo vaig a un meu pas. Ja us nota, ja. Pabili. ¿Te guste o no? Oh, que lenta. Los sentimientos van y vienen como las nubes. El amor no es solo un sentimiento. Y mi corazón palpita como una papata frita. Amar es correr el riesgo del fracaso. El riesgo de la traición. Tenéis que vuestro amor haya muerto. Pero tal vez esté esperando a transformarse en algo más espiritual. Despertad la presencia divina. Que dormita en cada hombre, en cada mujer. Conoceos unos a otros en ese amor que no cambia. Jamás. Oh. Oh. L'amor mou el món. Jo bonic, eh. Aquesta pel·lícula, The Wonder, és la nova pel·lícula d'un director que tu t'agrada molt. És aquell home que va dirigir una pel·lícula on els propis cinemes, deien que si no t'agradava la mitjora podies tornar a l'entrada. Mira, per això hi has fet propaganda negativa d'un fill. Perdona, és veritat. El director, el propi cine... Sabia que la pel·lícula era tan... Bé, era gent dolenta, en absolut. No era, no funcionava, no funcionava. Una cosa és que no funcioni, l'altra és que sigui dolenta. I si marxaves a la mitjora et tornaven els diners. Ja em diràs a quin director té aquesta propaganda... Home, perquè el Terence Mali, que està en un altre circuit, jo estic una mica en compte d'aquests dos circuits comercials i no comercials, ella està en un format més alternatiu, i a través del brat pit a la rola de la vida, va intentar fer el sal a la món comercial, perquè, com tu molt bé dius, no li va sortir gaire bé, perquè les ales es buidaven els 5 minuts de començar la pel·lícula. És d'aquelles pel·lícules que has de saber el que vas a veure. És a dir, no pots anar davant de la cartellera i fer pitopito i dir, vaig a veure aquesta, perquè no. Has de tenir consciència que vas a veure aquest director. Jo crec que està molt bé reflexionar sobre l'amor. Té un cert sesgo, diguéssim, cristia catòlic, perquè ell ho és, però hem de deixar en real, una mica, els prejudicis. I jo crec que encara l'amor d'una manera bastant brillant. És a dir, ell parla de l'amor més enllà del propi sentiment i d'un amor que, al llarg del temps, continua malgrat l'espàcia de les persones. Per tant, jo crec que està bastant bé. En aquest cas, el protagonista és el Ben Affleck i la Rachel McAdams, i han situat a la Bretanya Francesa, l'Hemonsa Michel, no sé si ha aguantat alguna vegada, que és molt maco. Jo hi he estat en foto. Que per cert, també, hi surt Javier Bardem. Sí, també, com a la pel·lícula anterior, i també hi participa Javier Bardem. És curiós que estigui en una pel·lícula com aquesta. Això recorda un sonet d'Aquevedo, no? Que deia el sonet d'Aquevedo. Un buen amorado más allá de la muerte. Sí, podria ser. Sí, molt ben trobat, aquí, senyor. Molt bé, molt bé. Passem al següent tràiler, que també hi ha una pel·lícula, que es diu Lowl. Que en anglès vol dir Lots of Lost. Però no ve d'això, eh? Ah, no ve d'això? Este año. Hasta que cumples los 18, hay cosas que no pienso tolerar. Ara això pinta bé. Llega una pel·lícula sobre la liberación. Es fantástico querer tan mal que hasta duele. No sé cómo la gente puede soportarla. Y ese momento especial en nuestras vidas, en el que descubrimos lo que somos. Quan esconto aquests tràilers, tinc un de Javier. Miley Cyrus. Necesito que te acuestas conmigo. Demi Moore. Demi Moore? Demi Moore. No fa el paper de Berger, no? La odio. Mírala, sus bragas son de putilandia. Ojalá tuviera su culo. Les bragas d'aquí, de Miley Cyrus o Demi Moore? No, d'un altre. La pel·lícula LOL. A veure, això de que dius que tens un déjà vu pot ser cert, perquè és un remake. Ah, un remake? A més, és un remake d'una pel·lícula que es va estrenar el 2008. Francesa, una comèdia, i per tant, molt probablement per això... Segurament, segurament, segur. Sí, segur, segur. Per cert que la directora d'aquest remake és la mateixa que l'original. És l'Elisa Zuelos. Està molt bé que dirigeixi la mateixa pel·lícula. La protagonista són la Demi Moore i la Miley Cyrus. Com a parella interpretativa... Complicada, no? Sí, no sé la Demi Moore com s'ha posat en aquest embró. És una pel·lícula divertida. Ha de pagar factures la Demi Moore, també. Sí, sí, suposo, clar. És la vida com el Nicolas Cage, que sempre diem. Conqueta la vida solucionada. Passem ara a un altre pel·lícula que també es trena avui, dels germans Andriui John Erwin, que és un drama basat en una història real. October Baby. Va ser una història real. I aquesta és la història. I no és el que creus. Si no creu... si no creu nana. Hace tres semanas descubrí que mi vida era una mentira. Ja. Així que me fui de viaje. Fugint dels problemes, molt bé. Esta es mi oportunidad de saber quién sabe. Sólo quiero decirte que tienes huevos para ver lo que haces. Si encuentras a tu madre, ¿qué le dirás? Tengo curiosidad. No lo sé. Bona nit. És un drama. Perdona, és que... La veu, la veu. Tienes huevos de... de hacer esto. Oi, senyor Domène. A mi no m'ha semblat que mi vida era una mentira. Home, dibuixis animats i des de la mentira. Així que me fui de viaje. Mira, mira, mira. Esta es mi oportunidad de saber quién sabe. Sólo quiero decirte que tienes huevos para ver lo que haces. Perdona, una explosió que diu molta gent. No, va, d'aquesta manera... Però el to de veu aquest, així, no? No te voy a decir que tienes huevos para ver lo que haces. Jo, Rajar. De què? De la seva... No, no, no. No li compro, eh? No? Bé, ho dic. Tinc un personatge d'aquest. October Baby, què tal? És un drama, una mica lent, però que ens narra la història de Hannah. És una noia jove que se n'adona, que és adoptada, i que té una tràgica exterior al darrere, perquè la seva mare biològica va intentar abortar voluntàriament, però no li va sortir bé. Fruits d'aquest abortament va néixer a la Hannah, i la va decidir donar-la amb adopció. Un camí cap al passat per descobrir qui és i qui són els seus orígens. Un camí cap al passat que et portarà cap al futur. Són d'aquestes frases que sempre queden bé. Passem ara a un altre pel·lícula que també s'estrenava avui. Es diu Tipos Legales i l'interpreten Al Pacino. Christopher Walken, Ojo i Alan Arkin, que no sé qui és, però, ojo, el que està al costat d'aquest. Alan Arkin és un personatge que està pujant bastant. És un actor... És un home gran i és un actor gran. I va fer aquella... Miss Anshine. Era l'avi de la Miss Anshine, i després va fer aquesta, la Dargo. La Dargo. Escolta'm, Argo, no, Argo. Escolta'm el trailer i després parlarem. Mira, ho volia dir. Cuando exhalamos el último aliento y cuando la última persona que conocemos por anunci a nuestro nombre. La última persona. La Dargo fuera mucho tiempo. Eso no quiero bailar contigo. Les voy a echar a la cantidad. Eres mi único amigo. Como en los viejos tiempos. No es mejor. No es para hacer lo que gozamos. Tiedad es lo único que digo. Tiedad. Váctaro ya. Soy la culpa por todos. Soy un tipo legal. Bueno, soy un tipo legal. Què diu d'aquesta pel·lícula? Tipos legales. Home, està molt bé. Només la Lenx ens crida per anar-la a veure. Es tracta d'un thriller comèdia en el que... No sé per què rius. La tindríem perquè estava pensant. No és el cas. En aquest cas són 3 actors i veterans que es posen a la pell de 3 criminals. Un d'ells acaba de sortir a la presó i pretén endonar el gran cop. La gràcia de la pel·lícula és que un d'ells té l'encarrec de matar a un d'aquests 3. Que no sabem qui és el que vol matar aquí i si finalment ho acabarà fent. Per tant, un argument que està bastant bé, amb tons divertits, i que ens ajuda a veure també l'alpatxino més còmic cosa que està molt bé. Doncs vinga, si està tan bé passem a les notícies de Hollywood. Helen Lutz serà el protagonista de la nova versió d'Ercolers. Doncs sí, d'aquí a poques setmanes començarà aquest rodatge a Bulgaria, d'Ercolers amb 3D, sinta que dirigeix Renny Harlin, per qui no sabia qui és, és el director de 5 dies de guerra. I, en aquest cas, el Helen Lutz, segurament tampoc sabeu qui és, com és normal, és un acte secundari que es va fer famós amb la saga Krepúsculo, era un dels personatges secundaris. I el curiós del cas és que, en el mateix moment, és a dir, d'aquí pocs dies també, es començarà a rodar una altra pel·lícula també sobre Ercolers. Per tant, en els pròxims temps, tindrem en volat. Per varia Hollywood, sempre, quan hi ha una moda, tothom fent la moda. Més o menys, a Bulgaria és per un bar en seu èrcolers, el mític. És una menja situada per allà. És molt ben triada la ubicació. És la dada, això. La dada culte, diguéssim, que jo aporto. Sí, gràcies, Torquemada. El David o Russell aposta sobre de segur. Per què? A veure, fa setmanes que venim... Perquè aposa titular... No, clar, a veure, saps com han de ser. Perquè fa setmanes que venim parlant del seu nou projecte, que és el director del canto de les coses, que es va estrenar fa poc, ve del seu nou film, que encara no té títol, però sí que ha començat a rodar-se. Recordem que ja comptava amb Radley Cooper, Jennifer Lawrence, i ara sumen també Robert De Niro i Amy Adams. És a dir, tots els mateixos actors que ell va fer o va fitxar pel canto de les coses, tornen al seu següent projecte. Doncs queda dit. Per cert que aquesta setmana també hem sabut que han mort Sara Montiel i Vigas Luna. Doncs sí, des d'aquí rendint... Per què tortre, no? Primer Vigas Luna i... Vigas Luna, dissabte passat, i Dillun Sara Montiel. Doncs bé, des d'aquí simplement... I l'Attacher també, eh? Sí, l'Attacher no ens entra a dins del món del cinema. Perdona, ja hem fet moltes versions, i... Sí, però ella... No, no, no, no. Direm-hi, sí que pot entrar a la secció, perquè l'altre dia, a una televisió, sí, no va a l'Andesa o de Tailandia, no sé on ben bé, vam posar una fotografia il·lustrant la notícia, que s'havia mort l'Attacher de Meryl Streep, quan l'interpretava en un biòpic que vam fer. Està agafat pels pèls, però està agafat. Però molt agafat pels pèls, no toca un preningú. I a més, l'Attacher va donar pas a aquell... Aquell tipus de cinema anglès, del que en Lloa... Però aquella d'on qui fa, no? Va inspirar aquells... L'Attacher que ha dit Luna i Sara Montiel. Mira, com sempre té aquí el Cortàs del senyor Benito, que l'ajuda un tot el que pot ser. Ai... Bé, no tu, ple bé, jo, fins la setmana que ve... És una setmana vinent. Bona tarda. Nosaltres fem una pausa per escoltar... a connectar amb la xarxa, per escoltar el bullet i de notícies generals. I a la segona hora del programa, amb el senyor Benito, que ens explicarà què són els escratches. A més, també tindrem l'antia agenda, la riera i tot plegat. Senyor Benito, què no veu? Que està en directe, encara. Que hi ha la llum. No s'ho ha comiat, a vosaltres. No l'he comiat, a vosaltres. No l'he comiat, a vosaltres. He comiat el Jordi Roca. He fet la setmana que ve. Vosaltres no l'he vist. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda. Manel Carvajali, Ramon Company. El banc dels aliments de Catalunya ha fet una crida d'emergència, ja que s'han esgotat les 2.300 estones d'aliments que es van recollir el novembre de l'any passat en el gran recapte. I no arriben les ajudes de l'Unió Europea destinades a comprar menjar. Antoni San Salvador és el president de la Federació de Bans d'aliments de Barcelona. Normalment, cap a aquesta època, hi havia uns aliments, unes partides, un programa europeu d'ajuda als necessitats, que és un programa que destina uns milions a la compra d'aliments que fa a cada país. Aquest any aquest programa s'ha anat redreçant per raons diverses, perquè primer hi va haver l'oposició de Alemanya, Holanda i els països d'aquell sector, després perquè hi ha hagut el concurs entre els fabricants, per veure qui podia ofertar a preu més interessant. El resum és que fins a primers d'ajunt no començarem a tenir aquests aliments. Els bancs dels aliments necessiten productes per a les persones amb pocs recursos, i ara mateix els magatzins estan buits. És per aquest motiu que l'organització fa una crida a ciutadans i empreses per què donin menjar. El secretari d'Universitats del Govern, Antoni Castellà, ha celebrat l'acord de Federació que estan a punt de signar la Fundació Universitària de Manresa i la Universitat de Vic, ja que ha assegurat que això donarà més qualitat en els estudis com a la recerca i ha parat d'una possible incorporació dels estudis universitaris és una Federació de les dos. Probablement, i alguna cosa s'ha parlat, és que això ens dona una dimensió d'una universitat a nivell de la Catalunya central i interior, i probablement hi ha aproximacions respecte als estudis que també tenim aigualada de poder-se integrant un futur en aquest projecte. Castellà ha dit que es respectarà la identitat dels dos àmbits universitaris i ha assegurat que per l'estudiant no suposa cap canvi i que sí que li permetrà rebre uns estudis, de més qualitat, gràcies a les sinergies que establiran entre professorati i investigadors. El primer secretari del socialistes catalans Pere Navarro ha qualificat de barbaritat la resolució judicial que estableix que si un sol alumne demana l'educació en Castellà s'ha de canviar la llengua d'ensenyament a l'aula sencera. Malgrat tot, Navarro considera que la interlocutòria s'ha de catar o cercar alternatives. Mataró Ràdio, Clara Sánchez, bona tarda. Bona tarda. Líder del PSC Pere Navarro assegura que la sentència del Tribunal Superior de Justícia sobre el castellà a les aules és una barbaritat. De tota manera, considera que el govern no té més remei que a catar-la o buscar mecanismes legals per evitar que es faci efectiva. Navarro ha dit durant una visita al maresme. Un govern ha de catar les lleis i ha de catar les sentències, encara que no les comparteixi, però un govern també té l'obligació, com li deia abans de buscar totes les escletxes legals per intentar que aquesta sentència... Insisteixo, que és una barbaritat. Malgrat que, evidentment, la catem, que des del nostre punt de vista és una barbaritat, per intentar que aquesta sentència no es faci efectiva. El líder socialista també ha emplaçat a Artur Mas i a Mariano Rajoy a seguir negociant per intentar flexibilitzar el déficit de Catalunya, ja que, com més elevat sigui el límit de déficit, més recursos tindrà Catalunya. El ministeri de Foment té molt avançat l'estudia que preveu finançar el desduplament de la N2 a la demarcació de Girona a partir del mètode del peatge a l'ombra. Així ho heu explicat el conseller de Territori Sant Vila durant una visita a Banyoles. En relació amb l'obligatorietat de fer passar els camions de gran tonatge per la P7 a partir del 19 d'abril, Vila ha reiterat que els costos pel sector del transport seran assumibles amb la bonificació i amb l'estalvi de temps i combustible. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. La Unió Esportiva s'entendreu celebre aquest vespre al títol de la Copa Federació de Futbol davant la seva afició. A la plaça Urfila recordem que és el primer títol estatal del club. Ha aconseguit, ahir, davant la oya de Llorca. Escolta'm el jugador quadri-barrat Jorge Muñoz en declaracions a la xarxa de comunicació local. La sensació de guanyar el primer títol a la gamela Vila és que la deson també és una sentació molt gratificant. De molta alegria i sobretot de veure recomançat tot l'esforç de tot l'any, de molts viatges, i sobretot de molt treball i molt l'esforç de tot l'equip. Encarà, en futbol al Barça jugarà davant el baller de Monique, a les semifinals de la Lliga de Campions. Els blaurenes disputaran l'anada a Alemanya el 23 d'abril, mentre que la tornada serà el cap nou l'1 de maig. L'altra semila jugarà en el Borussia de Dortmund i el Real Madrid. El partit d'anada serà el 24 d'abril i la tornada el 30 d'abril al Santiago Bernabéu. Amb bàsquet, jornada 25, a la Lliga a l'Eport, a partir de les 9 de la nit, al Força Lleida, sisè a la taula, visita el líder, el Riberendorra, mentre que el Barça Benoverre pel Burgos s'ha onclassificat. Notícies en xarxa. Tot seguit, les Notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. El Sant Just Teng, David Iñiguet i David Giseli presenten aquest vespre que ens n'està al seu llibre de la Guerra Aérea de Catalunya en 1936-1939. Serà un acte que es farà d'aquí una hora la sala de les golpes i que organitza el centre de les teves xarxes en Just Tengs i desvern accions. El Barça Benoverre i David Giseli van decidir començar a investigar sobre els bombardejos de Catalunya, ara fa 12 anys, després de comprovar que hi havia poca informació al respecte. Llibres basen en explicar aquests conflictes aéris contra la població civil catalana des del punt de vista dels seus protagonistes. Tot plegat començarà, com dèiem, a les 7 de la tarda. I més conferències. Serà la protagonista d'una altra conferència històrica de la CES, l'archeòloga historiadora Carme Miró, explicarà les característiques del món romà urbà i del que ens ha portat els nostres dies. Abans de tenir corrent a casa, el tret més destacat d'aquell període és l'establiment de les ciutats. El món romà també va assentar les bases de la societat, tal com la coneixem ara, com ara en clau política, lingüística i d'organització. Les ciutats estructuraven al voltant del fòrum romà i, a banda d'això, també s'ha narrat més coses del món romà que s'explicaran aquest vespre a les 8, en aquest acte que es farà a la sala Piquet, del local de l'entitat de les CES, a La Taneu. I a la sala Piquet de La Taneu, ara sí, a la 7 de la tarda, d'aquí una hora hi haurà un test literari. Es tracta d'una degustació d'un vi italià maritat en la poesia de Rosmar i Torrents, que ha presentat un test literari. La poesia de Rosmar i Torrents, que ha presentat el seu recen poemari quan Doel Arco està tensado, i no només hi haurà vi i literatures, sinó també música de violí a càrrec d'Esther Villaronga, tot plegat a organitzar el celler de Can Mata juntament amb l'escola d'escriptura de La Taneu, i el vi serà italià perquè la poeta té reals italiana. Serà a la 7 de la tarda, és una activitat gratuïta, igual que el tasc organitzar el celler per demà al matí, que es farà a l'aire lliure. És davant del local, davant del celler de Can Mata, que és la carrera del número 28, a les seves portes hi haurà un test gratuït, entre dos quarts, doncs, i les dues a la migdia davant del celler de Can Mata. I, de moment, això és tot més informació a la set, el Sant Just Notícies, Elisio Vespre. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeixo. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, és el que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Nits electrònica ara és vits. Vits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i de 7 de 10 a 12 de la nit. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon. Jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. A l'obertament.org. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, el farmacèutic, del carrer Todona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé. Al centre de la llaneria Verdes, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, a totes d'abril... Un bizarro, com diu el meu. Bona tarda, benvingut a la segona hora de la penya del Morro, Sant Jovenito. Es curis de la gola, sobretot. Sobre el micròfon vostè aprofiti. ¿Vostè ho fa, especialment? No. Seré jo, seré jo. Comencem repassant Trending Topics a aquesta segona hora. Cristina Loll, la pel·lícula que jo també em fa un moment comentàvem, amb el Jordi Roca, que està protagonitzada per Miley Cyrus i també la Demi Moore. Ha sigut Trending Topic, que és curiós, no? Sí, es veu que, en principi, sembla que els seguidors volien fer Trending Topic a aquesta pel·lícula, els seguidors de Miley Cyrus, i podem destacar el Twitter de Alejandro Sint, o l'ES Trending Topic, a partir de mañana todos al cine a ver Miley Cyrus i Loll. Però hi ha hagut una sorpresa, perquè es veu que realment aquest Trending Topic no ha paragut per aquesta pel·lícula. Ah, no? I això és el que comenta el Carlos Fields, que diu el Trending Topic Loll ja en cines, està triomfant per els frics que pensàvem que tenia que veure algú con The League of Legends. Ah, The League of Legends, que ha de ser una mena de videojoc, alguna cosa així curiosa. Atenció, perquè avui també Pep Guardiola ha sigut Trending Topic durant tot el dia Twitter, relacionat amb el tema que hem comandat a la primera hora entre el Bayern i el Barça, que són l'enfuntament dels finals de Champions, i Pep Guardiola, per què ha sigut Trending Topic? Doncs justament per aquests comentaris i el misteri, no, de qui anirà a Pep Guardiola, si amb el Barça o amb el Bayern. Recordem que Pep Guardiola l'any que ve entre el Bayern. Encara no. Ara, de moment, és Juf Hankes. Podem destacar algun comentari com el de Risto Mejide, que diu, Pep Guardiola podrà haver su pasado contra su futuro. Un altre és el del Jaume Torres, que diu, com a Pep i Tito no se hablan, no le pasaré en formes. Com a Pep, li quita la silla a Hankes, tampoc li pedirà en formes. I acabem si de casa amb el del Fel Feixades, que diu, en Pep, d'aquí anirà a favor. Doncs amb el Barça, amb qui voleu que vagi? Eh... Bé, comencem aquesta segona hora amb l'Erik Pomar, que han d'explicar a còrrer de la gent de familiars del cap de setmana. Eric, bona tarda. Bona tarda. Avui, per començar, portes la festa al TV Davo un cop de mà. Doncs sí. És una festa totalment solidària, que hi col·laboren més o menys unes 15 entitats diferents. Entre elles, la Fundació Leo Messi, o la de Real Dreams, que cadascuna crea o alabora un taller per gaudir dins del parc. Ah, molt bé. I què és el que s'hi farà al part del TV Davo, durant aquest cap de setmana? Doncs a part de diferents tallers, que... creen les entitats col·laboradores, hi haurà espectacles de payassos i actuacions i moltes coses. Bé, això és la festa un cop de mà, que es fa aquest cap de setmana al TV Davo, i d'on neix tot plegat? Doncs neix amb la voluntat de sensibilitzar i donar a conèixer les famílies de tota Barcelona, i dels voltants, que existeix una altra realitat social que afecta milions d'infants. Aquí hi ha reut el món. I què és aquesta realitat? Doncs la pobreza, que no tenen per menjar i tot això. Els recursos, no? La manca de recursos. Quan val l'entrada? Els adults són de 20 euros, i els menors d'edat és de 10 euros. I dius que ets pobre, entre els gats i... Això ja no ho sé. Jo crec que ja has de trucar al telèfon que et posen a 3V2P, un cop de mà a punt o ERG, i preguntar-ho. I t'ho diran, no? I t'ho diran perfectament. Atenció al client. Atenció al pobre. Un cop de mà a punt o ERG. I avui també... I la pregunta... Està enviant molts de tema, ja. La pregunta és si el Messi dona un cop de mà, i el Penalti li troba en tercera? No ho sé. M'hauria d'anar a posar una falta ben bona. Sí, no? No? Això el sóc a tu, que és futbolista. No, jo no sóc futbolista. Jo sóc amant del futbol. Si fot leu més, seria un cop de peu. Sí. Ja per acabar amb l'agenda juvenil del cap de setmana, hi ha una fira de teatre juvenil i infantil aigualada, no, Eric? Doncs sí, que aigualades converteixen en un gran escenari, com un, de representacions d'espectacles per infants i joves. Sí, poca broma, que cada any, cada més volada, hi ha més companys que hi participen, i a part dels seus estants també es pot veure teatre infantil al carrer i gratis. Doncs sí. Infantil i per joves també ho fan al carrer i, a part, també es fan a diferents escenaris, per exemple, dins dels diferents. Per exemple, l'Ateneu i Correixi del centre d'aigualada. És com una mena de fira de teatre de tàrrega, però d'aigualada. No, però de teatre infantil. Hi ha alguna pagina web on es podria consultar tot plegat? Doncs sí, per consultar els preus i les funcions que faran, a 3bdobles.lemostraaigualada.cat. Fantàstic, Eric. Moltíssimes gràcies, una altra setmana més. I d'esperem dimendres que ve amb més agenda juvenil del cap de setmana. Moltes gràcies.Moltes gràcies. I tot seguit vull parlar d'un tema que el senyor Benito ha estudiat a Fons, que és els escratxes. Una setmana després que la plataforma ha defectat per la hipoteca, hi ha gent que diu que s'ha de dir escarni, però no és el mateix. Què ha sigut? El Twitter. Els escarnis, sí, però no és ben bé això. Escolta, escarni és molt fa, fe, bé, fa. És de forma pública, és com un insultat. Un escarni és amb potres. No és això. És un dels agravants, però l'escarni no s'ha agravat. És un dels agravants, però l'escarni és un dels agravants amb el còdic penal. Si tu vols una persona a sobre de fer-li mal, li fas escarni. I no s'han enfot en ells. Només que denuncien a la cara. Però ara en pararem de tot plegat. En català direm escratx. Sí. El president del govern ha aprofitat la roda de premsa d'avui, el consell de ministres, per demanar als ciutadans que separen la seva vida personal, de la seva activitat professional als polítics, a l'hora de protestar per la gestió en matèria de desnonaments. Ha dit que la seva casa és territori personal i el de la seva família. Soraya Sáenz de Santa María ha insistit en que els llocs adequats per demanar explicacions són aquells en els quals realitja la feina. És a dir, la Montcloa, per exemple, o el Congrés dels Diputats, territoris badats per les protestes directes, els afectats per un desnonament. O sigui, fre. La número dos del govern era molt conscient que el que s'alina va preguntar per aquest tema i també ha sigut acompanyada per Jorge Fernández Díaz, que és el ministeri de l'Interior. Ara ho he dit. És el misteri de l'Interior. És el misteri de l'Interior. Encara que el ministre compareixi a part d'una contes de l'avant projecte de la llei i de la seguretat privada, també ha comentat i ha parlat una mica sobre el tema. Dic que després de comptar... En fi, escolta, que no volen escratxar el polític. No volen escratxar. Ara sí que ho volen. Tenim tot això, ja. En ment, senyor Benito, comencem les seves accions. Avui parlem dels escratxes. Gràcies per la introducció que he fet. Home, és que era un tema d'actualitat. Crec que serà molt més fàcil per mi fer el comentari. No em faci la pilota. Només era per una mica contextualitzar que és un tema de rabius d'actualitat. És de rabius d'actualitat. Encara que el nom és Cratchy, podria semblar el nom d'un grup, d'un grup de rock dels anys 70. Ho podria ser també. Vull tocar els escratxes. Tu toca-lo a Cratchy. Una mica rock-punk d'aquests... Què és l'escratx? Vostè ho ha dit. Fotre la llesca amb algú que no ho vol atendre. Les teves d'allò. Per exemple, dos polítics aquests que ara no volen fer cas de la gent que estan desnonant, etcètera, i els tios passen de tot. Llavors, clar, aquesta gent, l'escratx té una qüestió que és pacífic. Tu et poses d'alguna persona i el molestes. És com si... No, no, no molestes. El fots, dir directament. Li toca la consciència. És com el cobrador del frac per l'Ovestia, amb molta més gent. Un cobrador del frac multitudinari. En lloc de seguir-te per on vas, només t'esperen a casa. És més intimidatori. Més intimidatori. Això ja es feia. Jo recordo els anys 70, 80, que va ser un any... molt més crític ara. Hi havia moltes empreses que tancaven. I els treballadors anaven davant de la mansió. Suposo que aquí s'han just d'hauria d'haver passat. Davant de la mansió. Sí, són els d'aquí. Però ja he vist bastantes vegades a Barcelona i barris residencials, que estava a la residencia del doennyo de l'empresa, aquella. I el veu, estan tots els treballadors, dia i nit, allà, amb xiulets, pitos... Val buena, cabron, paga... Una cosa d'aquestes, eh? I encara es veu, eh? Vostès hi va per Barcelona, amb una miqueta, doncs dir, paga la nom i anar a les coses d'aquestes, etcètera. És una cosa nova d'ara. No, no. Una figura va sortir a Uruguai en l'any 1995. Ah, veig que s'ha documentat, vostè. Una mica, una mica. Vull dir, he tingut 5 minuts i he mirat l'Epicipèdia. M'he mirat l'Epicipèdia. Timològicament podíem dir que... Escracce... Perdó, estic mirant l'Epicipèdia. I diu, Escracce, proposat en català com a... Encals? Escarni, que ja em dic que no ens agraden. Escar, que tampoc ni es peixin. Escracce, per favor. Escracce, escracce. Escracce. E-S-C-R-A-T-X. Escracce. Bé, perquè podríem dir que escracce, ve del francès, que és crochet, que és escopir. És tirar un cipi. Però ve d'aquí, realment, això? Sí. Perdona, això ja és un gésbilment, ja. Clar, és un gésbilment, perquè escopim-li algú a la cara, per retreure-li alguna cosa que ha fet mal fet. Perdona, però és que l'escopinada és molt lletja, pare. És un dels pitjors insults que pot tirar algú a la cara, mai més ben dit. Recordis vostè del Juanito, se'n recorda, i d'aquell jugador alemán, del Real Madrid, com es deia, el ril que no era poeta, un altre, més o menys. No me'n recordo. El Juanito, és vostè? No, hi havia un jugador al Madrid, que es deia Juanito. Bueno, espereu-me'n. Avui no parlem, eh, torna a posar la música. A veure, quin any m'està parlant? Hauria de ser anys 80... 70, 80. El Juanito, el famós Juanito. Aquest home feia scratch, què té a veure amb el tio? No, quan ho tiràves, escopinada. Ah, va, va, va. Molt llets, molt llets. Cristiano Ronaldo va tirar una, també, quan va ser eliminada, em sembla, en Portugal. També, també. Són coses d'aquestes. Però bueno, després hi ha una novel·la del Vernon Sullivan, que no és altra que el sinònim del Boris Vian, que es diu Gekroger, i ara no em sorprèn més, però jo es copiré sobre les tumbes dels vostres molts. Ah, molt bé, molt bonic, molt bonic. Miri, la Wikipedia diu que a l'escreig té com a finalitat ser visibles davant l'opinió pública els fets denunciats o l'equidut presa pel denunciat, davant el fet concret ja sigui per acció o omició. Normalment es tracta d'una denúncia popular contra de persones acusades de violacions dels drets humans o de corrupció. Jo crec que sí. Jo apuyo aquest moviment perquè dona visibilitat a els gamarussos que els hem votat, o que creuen que els hem votat, i no fan res en favor de la gent que ho està venut. Escolta, aquí... Digue aquesta proclama, he fet aquesta soflama... Sí, sí, sí. Estan dent a l'activitat, o aquesta mena de... Ha sigut pròctica. Diu que l'origen del mot és incert. És incert, però ja m'agrada més el crasher. Sí, perquè n'hi ha d'altres, com per exemple, que en Genoves és crasher, com dius, si no anem de fotografia, especialment retrat del rostre. És un escrasher. D'aquesta segona excepció va passar a significar cara i especialment cara lletja. D'aquí va d'arribar Albert Bascratxa, amb el significat de retratar, i més recentment ja ha directament trencat la cara. Exacte, vull dir que si et fan un escrat, no et trenquin la cara, també, al final. Després, també, una altra derivada, que podríem dir, el anglès, que és escratx, que té molt significat un d'ells, allò que fan els dijocs i en debat n'hi ha, en realitat, molt. Amb el... És això, és això! I que vol dir, allà, donar pel sac bastant. Ah, feliament, eh, que també. És aquesta idea. Sí, que, de fet, l'initiativa té suports i detractors. Jo vaig llegint l'equipetre. Tu m'has llegit, no? Jo em documento i vostè va llegint l'equipetre. I vostè va fer l'equipetre. I vostè va fer l'equipetre. S'ha acabat, eh? Ara l'hi faré a Escratx. On viu? A un por. Jo no ho sé, tampoc. Ja ho averiguaré. Si algun dia em troba davant de la porta, el seu domicili... Sàpiga, que és escratx. Jordi, avui te'n tornis cap a casa, vigila, eh? Mira cap enrere, a veure si el senyor Benito va per allà. Aquesta nit, si veig que hi ha algú... persones no, però vostè ja l'hi tiraré trenxetes per l'alcohol o alguna cosa. Cosa comestible, per tu, comestible. Jo, els meus escratxes, jo els cuido. Els cuido, no? Diues que és més cratx. És més cratx, no el toquen, que és més cratx. No m'ho facis dient, eh? És un bon esquets, aquest, eh? Per Polònia la setmana que ve. Va, l'hi regalo. Sí, un... Però, escolti, si l'hi he fet jo, què em diu? L'hi regalo, si l'hi he fet jo. Què diu? Cali, cali. Ja sap com va, això, de la... Sí, de Blastorming, no? Tu, Blastorming, anem al tema, la prehistòria ja es feia escratx, eh? Clar! Ah, sí? Clar, la gent d'ara es pensa que, com que ho fan ara, diu això és nou, no? A la prehistòria es feia escratx. I això es li fem, sobretot, en els mamuts. Ah. O seria on vivia el mamut i es posaven tots allà, fins que el mamut per avorriment moria. Ah, però llavors se'l menjaven, no? Llavors se'l menjaven. Era un escratx alimentici. Si hi hagués un escratx alimentici lligat amb el tema actual, ja eren desnonats de la cova, i llavors... Llavors anaven una mica a protestar amb el mamut, perquè el mamut em podien treballar amb els ulleres, feia fora de la cova, no?, i després anaven tots allà. Està bé. Si vostè et fixa en algunes coves, hi ha unes pintures rupestres, diguéssim, diu rupestres perquè estan a la paret, de les coves. De rupes, no? De rupes, eh? De rupes. Unes rupies, unes rupies. Sí, la va dir algú o no? Ah, perdó. Si vostè et fixa, hi ha unes... Hi ha unes pintures que hi ha com uns ramats, eh? Hi ha un ramat... Tot de dius que estan fent escratxes a les pobres... Ah, allò ja és escratx? Sí, és escratx. O sigui, que les pintures rupestres són ja, per exemple, bufals o bisons o no sé què són, i llavors gent al voltant no s'han caçat. No, això és escratx. Jo no sé si vostè tingui l'oportunitat d'anar a Egipte. No, he tingut la sort. No, encara. No, encara, vagi. Vaig anar a la prima, fa un any o menys, que estàvem anant molt bé. Ja n'he de l'any passat. Jo vaig estar apuntant a l'any 67, però va haver-hi un rifirrà fent-me'l dir. Mira, ja m'ho córrer. Ves que a Egipte també, paradís molt... Està molt bé per anar, sempre. Està tranquil·lota, està tranquil·lota. Doncs allà, si vostè mira l'art d'Ajipsi, que diguéssim aquell dels ajips de les civilitzacions... Doncs ja veurà que hi ha tot de dibuixets, a dibuixets, eh? I de la tomba del faraó i tot això. Però això és a l'Escratxic, que li feien en el mamunt del faraó, per haver-nos-hi fet construir aquestes putes piràpides. Els tios estaven fins als nassos, perquè el tio tenia una piràmide de tres parells de nassos, i els tios vivien amb xavola, xavola autèntica. Llavors... Llavors li van fer aquells dibuixets, el tio es pensava... Ai, que bé, quins arrugats que sou, tio. Hòstia, que guapos, no? Mira, és fòtig. Escratxe ara i a l'eternitat. Escolta, estem parlant, per aquí no ho sapiguer, dels escratxes una mica llarga de la història. Per exemple, a l'època clàssica, els famós escratx dels grecs, a Troia. A Troia, que ja va ser l'Escratx, però que t'hi cagues, com aquell que diu. És l'Escratx dels escratx. Doteu que vulgui fer un escratx? No només van quedar-se a les portes, sinó que van entrar dins. I li van fotre, però a part de reu, no? Ah, a part de reu, no? De l'Escratx de Troia, poca cosa podem afegir, que no hagi dit domèr. Jo ho va dir tot. I, bueno, sí, van quedar dos frases, jo diria que... Per la història? Per la història. Una és de Virgíli, que és aquella famosa frase que diu... Timeo de Naos et dona aferentes. Què vol dir? Si és pel Dom Hunyadado. Com? Això és... No, què vol dir? Ah, no, que vol dir... Temo a los griegos, los danos son los grecs, ¿eh? Danone. Danone va ser. Temo a los griegos, aunque me entreguen regalos. Referent al caball de Troia. Ah, vale, vale, sí. Clar, clar, clar. Timeo de Naos et dona a fer. D'aquí ve la postura del grec, que és també un regalet. També, pam. Vostè, l'analogia la fa anar molt bé, eh? Després... jo també vols que... Una altra frase per la història, a Real de l'Escratx de Troia. Quina era? Vol que li digui una cosa. No, no, no, no, no, no. Vol que li digui una cosa? És que no vull. Perdona, senyor Vega. M'ha agradat molt que hagi canviat de foet, perquè l'altre ja no feia tant de mal. Aquest ja m'agrada més. No, què va, què va! Piqui, torri. Ai, ai! Quina cui som més bona. L'altra frase que va quedar després de Troia va ser... Aquí va arder Troia, no? Aquí va arder Troia, una frase que ha quedat per la història. Quan la cosa ja s'està posant, que és el que els passarà, tots aquests escrejats, eh? Aquí va arder Troia. Quina gràcia, que gràcia ja està ardiant-ho. Escolta una cosa, el gran escrats, també, continuem repassant més escrats d'aquests a la història, per exemple, del poble escollit. El poble escollit. Altrament dit, jueu, eh? Sí, sí. I clar, aquests que van patir escrats de nada i de tornada. Ah, sí? Sí, a la nada, el van patir uns escrats en forma de deu plagues, que els van enviar els teus egipsis. Sí, però aquests tenien contacte directe. Ha de colau i plataforma d'afectes per l'epoteca. No té un contacte directe. No té un contacte. Es posen allà amb pancartes i poca cosa més. I poca cosa més. No cau una plaga de grills contra... A la casa seva. I al final, els egipsis hi ha una mica emprenyats. Hi ha tanta plaga, i tant de conya li van dir, que el desert és ancho. Van sortir, amb l'intensió, i aquí és una cosa que les agrades escritures no diuen, però sabem... ens hem documentat, potser bé, que és que Moïcés i els seus volien fer escrats, i es van desorientar i van anar per al desert. I ara està 40 anys buscant a l'escrachat. Un drama, eh? Un drama, eh? 40 anys buscant a l'escrachat. Clar, anàvem a la porta del ritegipte, no? Caram, el faraó, que era faraó, i no hi havia ningú. Dónde está el faraó? Escolta, que ha salido el desierto. Escolti, hem de cavallar. I els jules van fer escrats sobre... a la ciutat de Jericó, que era dels Cananeus. Del Cananeus? Cananeus. Vostè no recorda del miracle aquell de les bodes de Canaan? No. Doncs anys, o sigui, la ciutat de Jesús, que va convertir l'aigua en vi... Ai, senyor. No, és que jo no... a les gràcies he passat poc, no? He passat poc per l'hospit pot. He passat poques vegades, i quan he pogut entrar, m'han fet fora. Però vostè no li van ensenyar la història sagrada. La història sagrada... La Barça. La Barça. Per mi la història sagrada, quin és? Bé, doncs senyor Manito, moltes gràcies. Per remuntar-lo a Mallet. Clar, clar. Ramallet i el meu mussor. Senyor Manito, moltíssimes gràcies. Gràcies, senyor Domènec. Fem una pausa per la publicitat. Fem un escratchi. Ara que puja, sí. Fem un escratchi per la publicitat. Això és molt bo, eh? Fem una pausa per la publicitat, mentre estem fent un escratchi, i tornem després parlant de la Riera, que és una mica... L'escratchi... L'escratchi... No, prou, ja. No et diries més, ja, perquè ja no donen més de suc. Que vagi bé. Fins ara mateix a la penya del Morro. A veure. ... El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols, Seri? És el temps. No si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit. 6 i 34 de la tarda, parlem de la Riera. Incorporo a la taula octogonal de l'estudi número de ràdio d'Esber, Carme Verdo, bona tarda. Heu vist el capítol avui, senyor Benito? Cristina, tu, per la Riera? No. I tu, Jordi? No. Dos a dos. I la Carme, perquè ens expliquin com va el col·laborat de les tardes de TV3. De l'Italp River. Tinc una sensació que es va llargant tot com el nou. A més, han renovat, he sentit aquest matí. Ja ho vam avançar nosaltres. Han renovat. Com si fos una notícia. I sembla que et torna la Maribel. No em recordo el lloc que fan de les notícies. Per cert, que tal. Perdona, això ja vam dir-ho nosaltres. A l'habitat àvila, també, a la secció de TV3, ens sembla que fa un mes i mig. Doncs igual, entreguis estaven algú. Ah, això és una altra cosa. Això ho han anunciat, no? No ho sé. Sembla que tornen a la Maribel, no? Ai, això de Santissí... Escolteu, fem una notícia. Perdoneu, estava pensant en les concordes. Fem una notícia sobre el Xavi franquesa i el nou programa de TV3. Diu que el Xavi franquesa, quan l'hem entrevistat a primera hora, no ho ha dit a ningú encara. Llavors, d'aquí un mes i mig, quan surti... Llavors, a la Riera li passa una cosa curiosa, que és que el personatge del Sergi... Qui és? El cuiner. Està de generat. El que té coteres. Jo vam començar l'altre dia, no?, que està allò... Però té coteres a baix. No, a la taulada. A la taulada, sí. Llavors vol que tot el seu equip de cuina treballi el doble, cobrin igual, perquè ell pugui tenir... Ara, a la taulada. Aquest va de cara a l'iscratge. Sí, correcte, a l'iscratge, a la Riera, no? Allà al restaurant, molt bé. Avui no ha sortit el Sergi a la Riera. No, no, és veritat. Escolta'm l'última seqüència. Atenció, perquè és una seqüència a l'exterior. Per tant, té bé tres a aquesta pasta. A Mataró, o a Sampol, véns a saber. O a Sant Palí del Llobregat. O a Sant Palí del Llobregat, potser, perfectament. Que no sigui un plató, no?, com el de Tens de Silenci. Carme, què ha passat? Qui són els protagonistes d'aquesta última seqüència? Doncs hi ha l'Aurora, que recordem que la setmana passada ho vam reclamar i ens han fet cas perquè torna de vareixa la Mireia, l'Aurora i tot plegat, l'Aurora és la mare biològica de la Mireia, que trobo que s'ha adaptat molt ràpid a la seva situació, no tenen cap raó. I, de fet, ara veurem fins a quin punt, perquè la filla, la Lali i la biològica, que és la Mireia, totes són biològiques, però la que li ha preguntat, que és la Mireia, li demanen que volen conèixer el seu pare, tal. Ella no vol, no vol, no vol, què fa el Joan? Va, parla amb ell i li diu, escolta, que tenen tot el dret, tal... I ara hem d'escoltar la sequència, així hem d'escoltar el vell. Però ara ja va... Busca el pare, eh? Clar, el surti l'al·lector. Ha pres una decisió. Ara ja va cap allà, eh? Pep. Pep. Pep Villanueva es diu. Pep, sóc jo. Qui ets? Jo. Estàs igual. Estàs igual. Què fas, tu, per aquí? Perdona, està molt malament. M'he quedat del boge. Després de tants anys... Tens una estona? Sí, sí. Me'l ratllo, eh? És per la Lali. És com sí, però com no. Ja és una dona i molt llesta. Estudia magisteri. De petita ja m'ho semblava que eres pavilada. Et vol conèixer. Jo preferiria que no us veiéssiu, però si és el que ella vol, no li puc dir que no. Estan freds. Estan freds. És una mica estrany, no? No em posa emoció per demostrar que no hi ha fredós. És especialment de l'actuació. Si la nena em vol veure... Estar-hi clasqui, vol dir? Espera, encara hi ha un altre tema. Mira la naturalitat que li explica. M'ha infectat. Jo fa poc, jo ho sé, i m'ha costat molt de tallar. Jo crec que ho fa molt bé, perquè no li posa sentiment. La nena que se'n va a morir. Mira, la nena que se'n va a morir és viva. Per què m'expliques tot això? No és veritat? Sí, sí que ho és. Me la vam prendre quan va néixer. Sí, però ho és. És d'un Mireia, un matrimoni i la va criar com si fos seva. Molt resumida. Tens un moment. Tens un minut. És molt maca. Perdona que et deixen tot així de cop, però no tinc temps d'anar-ho a explicar. Clar que sí, clar que sí. Clar que sí. Silenci, silenci. Va ser ella que va compensar l'Alai. Solta tota la temporada, ja. Mira, tot això m'està costant molt. No es nota per conservar distància. Però si al final decideixes conèixer-les, t'has de comportar amb elles. T'ho demano sisplau. Aquest home no ha pogut assimilar tot i ara s'ha de comportar. S'ho va molt ràpid. I no diu res d'ell, encara hi és? No està parlant en la farola. Ja ho podria ser. Sempre la fa monòleg d'aquesta de la corda. Que t'ho vau parlar amb la Mireia també. I no li quedes d'esta? No, es queda on va. Se'n va a Sant Escratx. Mirem el resum, ja ho veureu. Estàs sentat a un banc? Tens un minut? Aquesta mà tenia més d'un minut. Mira el resum. És que és una triga. Us he de dir una cosa. Va. Ja he de parlar. Per a un moment. Us he de dir una cosa. Només parla amb monòlegs. És que és el teatre clàssic d'aquells que l'actriu podia un robin. A veure què diu? Para. Si el voleu veure, us espera aquesta tarda a la Cinc, al café de la placa. A saco, a saco. Com m'agrada que s'actriu? A veure. Amb mon germà, amb la nòvia i amb la màxa de càrregues. Una setmana a càver. Una setmana a càver. Doncs que es vol instal·lar aquí? La Riera... Últim mesos, eh? La temporada... Tinc gràcia en el notícia que jo del Claudi amb la maniobra que jo del Valló. Sí, és veritat. He tingut una mica recorregut, vull dir, que els fills... Què ha passat? Els fills han acabat sabent que l'any passat no s'hi recordaràs, que el Valló volia diners com sempre, estava en un moment molt xungo, i el Valló li va dir que si li feia una fal·lació, li donava diners. I va estar a punt de fer-ho, i llavors això, la Lídia, que ho sabia, no recordo per què ho sabia, li va acabar t'explicant l'ajudit, el Nil, la Lili ha explicat a l'Ona, i tots han anat fent conyeta aquests dies. Però no ho va fer, no? No, però va estar a les portes. Va estar a les portes. Va dir el Valló que no, o va ser el mateix? Ell, al final, sap anar-hi. No s'hi va veure. Va pensar que era una mica... No li va venir de gust. Que per ser el Valló va morir, no, ja? No, no. Ah, el Valló, perdona, és que l'he confós. És el David Beger. És que a mi parlaeu amb nom d'actors, o no, amb menjar-ho de res. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Carme, que vagi bé. Bona tarda. I nosaltres continuem a la penya del Morro. Tot seguit, connectem, com cada setmana, en els últims minuts de divendres i de programa, per parlar de l'antiagenda que no hem de fer durant demà a dissabte, i diumenge amb l'Eli Capdevila. Eli, bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Epa. Hola. Hola, Eli. Bona tarda. Parlem de cosetes, com per exemple. Té bona pinta, eh, que cap de setmana, perquè... Ah, ja sé que t'agrada aquest cap de setmana. Sí, tenim la festa... Holi, holly, com s'ha de dir, de l'Holi, no. Holi? Ho sé. Holi, que és la festa tradicional del Pakistan, que fan la Rambla del Raval, aquest diumenge, el matí. A mi també hi ha el Saló del Còmica, a Barcelona. I, atenció, perquè el nostre poble predilect de Catalunya, que no és... Altra, que... No, no, no, no. M'he d'anar a dir que és Amher. Amher, sí, Amher, ja me'n parlem. Sempre que fa coses a Amher, me'n parlem. Li fan allà un mercadillo, tot a un euro. Però comencem parlant per la festa del holly. Què és això, de l'Holi? Has dit que és de la Rambla del Raval, però és de la Rambla del Carmel. Ai, m'he equivocat, perdó, perdó. Una societat de Pakistan pot ser de la Rambla del Raval, de Barcelona. No, clar, la Rambla del Raval. De Raval. La Rambla del Raval tampoc, tampoc. Li fan xoripant. El Carmel, el Carmel. La Rambla del Carmel, què és això de l'Holi? És un menjar. És una festa que està per celebrar l'arribada de la Primavera. És una festa molt tradicional, en la qual tothom va vestit de blanc i es llencen pigments colors a sobre els uns als altres. Què guapo, què guapo. Vaig veure unes imatges l'altre dia que van fer Sabadell o Terrassa, que es veu que era molt... Sabadell, Sabadell, Sabadell. És multitudinari, el que fan allà... Imagina tallar el Pakistan. Una passada, sí, sí, no, no, increïble, eh, increïble. Això serà aquest diumenge a les 10 del matí. Sí, jo em pensava que ja havia perdut l'oportunitat, perquè sí que em vaig enterar que Sabadell ho havien fet, però em vaig enterar sí com tard. Però tenim una segona tanda, els que volem anar, que és aquí, al Carmel. I la única condició és aquesta, que aneu vestits... Bueno, si voleu, eh, de blanc, que és la cosa guapa, comença a les 10 del matí, allà us podeu comprar els polvos de colors, els pigments, eh. I, bueno, i a partir de les 12 i mitja, ja comença la guerra, i a partir d'aquí, doncs nada, a tirar-se todos los colores i de més. És divertit, és divertit. Jo, a més a més, si no voleu participar, diguem-ne, de lo que és, a llançar-se els colors, perquè té guarras, molta tensúcies, i després has d'estar rascant durant tota la setmana, persones del pigment. Crec que si sou Instagramers, a mans de les fotos, també podeu anar, perquè segur que faré fotos molt soles. Home, té molt bona pinta, eh. Això acabarà a les 3 de la tarda, i l'última activitat, des de les dues, és que hi ha un joc de pistoles d'aigua colorjades en una zona restringida, això. Per no molestar-te'ls d'aquí. Sí, està molt bé, aquest que, efectivament, eh. Doncs això està... Entre el pigment i l'aigua, ja, faig una pasta, que no ve, eh. Sí, sí, sí. De fet, no sé si podem escoltar, perquè tu has penjat un... Val la pena que escoltem el tràiler de Jolissal? No, penso que no. De fet, tot això ho podeu trobar al blog, alisandracapdevila.wordpress.com, on a l'Eli cada setmana penja el que comentem al programa, i podeu enviar-vos un calma, perquè a més hi ha vídeos, també hi ha fotografies, el programa i tot plegat. Alguna cosa més sobre aquest tema? Per exemple, l'associació que l'ha muntat és Sukhami Indian. Veu, sí. I, de fet, teníem carregat l'estrès, em va fer una ja Barcelona a la part de les 13 setmanes, des del final del paral·lel, han fet aquesta sabadell, i ara aquesta última, és l'última oportunitat de rebre-ho. Es fa durant... de fet, allà es fa quan és lluna plena, aquí ho han allargat una mica més, diguem-ne. Però, bueno, pot ser divertit, jo crec que pot ser divertit. Qui ho neteja tot això després? BSM, passen per allà, serveis municipals... Ah, vale, vale, vale. Bé, parlem avui d'Ammer, el nostre poble preferit, Ammer, que ens agrada per com es pronuncia i com es diu. La bonica comarca de la Selva, i al cap de setmana fan la fira a marcar tot a un euro. Oco, oco, tot a un euro. Demà, 17.13 d'abril, a Ammer. Anar a un gran pedacient, no? Sí, una mica sí, no? Tot a un euro, que fort. Perquè l'associació de comerciants ha dit com podem fer que la gent vingui aquí a Ammer, a passar al dissabte, a conèixer el poble, com podem fer per incrementar les vendes i tal. Vinga, sortim al capé, que això ho fan en molts llocs, molts comerços, però que farem ser de vendre-ho tot a un euro. A un euro, però això és una locura, no? Però passa que jo confio que veurà aquelles coses que valen un euro, la pila de l'un euro, i després hi haurà una pila de... a més d'un euro, eh? Només venen coses que les venen a un euro, o, a part, venen altres coses que, per exemple, les venen a 20 euros. Jo mucho me temo que será esta opción. El que passa és que m'agradaria pensar que no, que serà tot a un euro. Doncs què, truquem amers, o què? Truquem? Truquem amers, o no? Truquem, mira, que hi ha un mòbil, truquem. On hi ha un mòbil? Informació reserva. Ah, sí, sí, sí, perdona. Anem a trucar, perquè això no interessa molt, eh? Anem a trucar, ara mateix, a Amberg. T'ho veuràs explicant mentre truco? De totes maneres, Leli, només són els comerços que hi poden posar parades d'aquestes a la Fira? No ho tinc molt clar, perquè, en principi, pensava que només serien els comerços, però ha investigat una miqueta més, i sí que diuen que hi ha d'altres llocs que poden posar les seves parades, com entitats i de més. El que passa és que, de fer la iniciativa, és el surt de l'eix comercial de Amers, o sigui, que, en principi, és això. Posen també els jocs infantils, evidentment. Això es fa molt. Així, mentre els pares compren, tu tens els nens allà saltant els inflables i aquestes coses, eh? I a partir d'aquí, doncs, bueno, jo... Crec que les altres parades que hi hagin que no siguin o que no formin part d'aquí, de la Unió de Comerciants, seran directament... directament d'entitats. Ara seria molt divertit que tota la gent del poble pogués posar allà una taula a tots els tangos que tingui. En un moment, Leli, un moment. No te s'hi pitis, perquè tenim una persona que potser ens pot il·luminar i ens pot ajudar. Hola, bona tarda.Bona tarda. Què és de la Fira del Mercat, d'Amers? La Fira Mercat del Euro. Sí, d'Amers, no?Sí, d'Amers. Ah, d'Amers! Atenció! Perdona, eh? És que saps què passa? Nosaltres no sabíem com es pronunciava i es pronuncià Amers. Amers, correcte. Ah, és que nosaltres ens haurà de... Comarca de la Selva.De la Selva. La Selva Interior.Ah, val, val. Escolta, mirei, truquem en directe des de Ràdio d'Esvern, la ràdio municipal de Sant Just d'Esvern. Bona tarda. Estem molt contents de parlar amb algú d'Amers. L'estic perdent perquè estic conduint, no ho sento. Què està conduint? Sí, no ho sento, digui. Però, escolta, no, no, pari el telèfon. Doncs deixem ja la trucada, perquè només volíem... No, no, però estic conduint amb els mans lliures. Ah, amb els mans lliures, val, val, d'acord. L'has fet volar?Sí. Jo només volia preguntar en què consistirà això de tot un euro i si els paradistes posen productes només a un euro o també n'hi haurà d'altres que no valin un euro? Sí, no. La FIDE l'organitza la UCC, que és la Unió de Comerciants de Mèr. Sí. I tot el que es posarà a l'avent e serà màxim un euro, o menys. Hi haurà gent que portarà coses de 30 cèntims, 50, 80... Però és a dir, avui en dia 30 cèntims, que són golosines? No, no, no. Estem parlant, doncs, de joguines, robes, sabates, jocs ordinadors... Què diu ara? Vibres, còmics, de tot. Home, doncs aporti la gent. El que té la gent per casa potser portar-ho allà, o no? Correcte, correcte. És per donar una segona oportunitat a moltes coses que hi ha al que hem servit, i que la gent altra gent la pugui utilitzar a preus assequibles. Per tant, és com una mena de mercat d'intercanvi, però, sense intercanviar res, més pràctic, potser, no? Perquè amb un euro o menys d'un euro... Tot el que són tots els productes, la 100 i pico parades que hi ha, que en 120 parades, apuntades, tot és màxim de venta a un euro. Ah, molt bé. I és la primera vegada que es fa, o ja ha portat alguna edició? No, és la primera vegada que es fa. Hem provat això que està allà en aquest alba, i, a més a més, perquè la fira comença a les dou del matí fins a la set de la tarda. És un idò, eh? I perquè hi hagi un dient tot el dia, que la plaça estarà plena d'inflables infantils. Ah, molt bé. Passegui el tobogant, el botivoti, que això és retuït per la mainada. Doncs escolti, com es diu vostè? Tonet. Tonet, sí. Doncs escolti, un plaer parlar amb algú d'Amèr, perquè nosaltres, el programa, de tant en tant, anem traient les coses que feu a Amèr, i avui hem tingut l'oportunitat de trucar i de truquem, a veure què és el que fa. Li tenim molt de carinyo, aquí, al programa. Quants habitants hi ha, Amèr? 1.200. Ah, és un poble... és petitet, eh? Petitet, però aquí us coneixem tots, eh? Molt bé, doncs, molt amables per trucar, i és aquí animut a tots els uïns del programa. Clar, clar. Que vingueu de l'Amèr, que és el dia molt maco, molt divertit, sobretot si teniu mainada, per portar-los aquí als jocs, i a més a més, per als pares, per aprofitar, a preus ja s'equibles de comprar coses. No, i tant, no, no, no. No val la pena, eh? És que d'obes allà em deu 15 euros i fires, eh? El viatge de regal, això, això. El viatge?Clar, molt bé, clar. Sort que, des de les al·lomatives, m'hi ha sent el vespre perquè em vaig anar i tornar. Tonet, moltes gràcies. Bona tarda. A veure, a veure, a veure, a veure. A veure, a veure, a veure, a veure. Oh, Ellie! Que gran, que gran! Bravo! Hem parlat amb algú... D'Amèr, però és igual, jo l'hi regal amb ara igualment, eh? Sí, però no t'ocupo, és un que em faci una altra cosa. Procarem el tonet. Oh, escolta, m'agrada molt, eh? És que aquest home tenia amèr. M'ha decebut una mica que no és Amèr. És Amèr, el poble. Per nosaltres sempre serà Amèr, el mateix. Per mi sí, eh? Per mi sempre serà Amèr. Ara, quan parli amb ell, jo diré Amèr, però jo... Ja ho sabem que no ho és, però... Jo, al fons, estic pensant Amèr, que ho sabeu tots, eh? Bueno, enfia el tonet, eh? Doncs mira, tot d'un euro, eh? Tot d'un euro. És un poble que, quan entres, es diu Amèr, i quan surts, es diu Rema. Ah, bueno... És la broma que ha pensat, però és tota l'estona, eh? Tota l'estona, eh, per arribar aquí, eh? No passa res, t'agroga, de l'humor. Ja està, no es preocupi. Però, el detall culte, un pel·líndrum. Amèr, Amèr, bueno... En fi, sí, clar, jo també, jo tiro per aquí. Alguna cosa més sobre Amèr? No, passem ja al saló. Ja està, ja no podem estirar més, eh? No podem estirar més, un poble de 2.000 habitants... Ja està. Ja no podem estirar més. Ja és el que té. Va, passem ara a parlar del saló del còmic de Barcelona. Concretament, el saló internacional del còmic de Barcelona que va començar ahir i acaba aquest diumenge a la Fira de Barcelona de Montjuig, allà, a Plaça Espanya. Com ja sabeu, l'Eli és... És una mica friki, no, l'Eli? Una mica, no? Ja, i t'agraden aquestes coses. Has anat alguna vegada al saló del còmic? No t'has d'agradar, has anat al saló del còmic. Jo és que no hi he anat mai, és un... Jo t'ho juro, no hi he anat mai, no hi he anat mai. T'ho juro, t'ho juro. I què no ho diries? El del manga has anat o què? No, no, tampoc, tampoc. Saps res? Sí, sí, sí, però... Bueno, però el del còmic i el del manga són semblants, no? A veure... Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui... No, no, m'agraden els dos, jo sóc una friki integral. Però què la diferencia entre el còmic i el del manga? El manga és japonès i asiàtic, gairebé tot. Ah, vale. I el còmic? I en campiquet és còmic europeu, americà, superheroi... És una altra tipus de dibuix. en tots dos pots trobar gent disfressada i còmica. El còmic menys, no? Això és una franja de l'edat, potser, perquè el manga s'ha posat a la moda, potser farà deu anys, una miqueta més, l'entrada d'algoco i de més, i abans tota la vida hi ha hagut TV's, gent que llegia novel·la, gràfica i tal, i és un públic una miqueta diferent, potser una miqueta més gran, fins i tot, de l'edat, una franja de l'edat més gran. Ara ja no, ara potser són més homogènics. Però el còmic és molt més complicat trobar gent disfressada. Ara potser ha entrat una mica més la moda aquesta, però d'entrada, des de fa molts anys... N'hi ha, n'hi ha. Fa molts anys la gent anava a comprar còmics i no anava passi, disfressada, ni molt menys... Constat o que n'hi ha, eh? Algú no hi ha, no? De disfressats. Hi ha un estant de Star Trek, no, de Star Wars. Star Wars? Star Wars i després hi ha alguns altres per allà disfressadors. Però jo crec que això ve tal qual per la introducció del manga i de tota aquesta moda, una mica més així, i de les còmics americanes i de més, però de la celebòl còmic, quan se hi ha allà al mercat del Mord, o quan s'ha fet allà a la Estació de França, jo gent disfressada poques vegades. Per què no fan una còmica d'aquesta de Barcelona? Perquè no tenim l'industria de cinema, clar, de cinema de ciència ficció. Sí que hi ha grups que fan les seves... Hi ha les convencions de Star Wars, les convencions de Star Trek, però bueno, un nivell dur, per això res a veure amb l'America. I això és una mica més d'estar per casa. Entre l'hospital Sant Pau a Barcelona i la Sarada Família hi ha un passeig, que em sembla que és el passeig de Sant Pau. L'ha vingut a la còmica. Allà una vegada, ja és per primavera, no sé si ha passat o no està al caure... Està passant. Està passant, ja. Això pot ser que sigui passant, ja estem aquí nosaltres. Els stars shiptroopers de Star Wars fan una passejada imperial amb Darth Vader. Ojo que això ho vaig veure fa uns anys i vaig dir això, vaig veure algun dintre. Però no sé quan és, ho he perdut ja. Està atentat. Jo ja saps que segueixo més al moviment de Star Trek, però com som amics amb els Star Wars, ja... Sí, home, t'ho imagina. Per la pincuda l'heu dit, Darth Vader, i tots els stars supers aquella... En fi, Eli, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Un pató, bona tarda. Bona tarda. Vinga, ui, que és tardíssim. Cristina, el millor del programa per tu, avui, ha sigut? L'entrevista amb el Xavi franquesa i la Fira de Mer. Bé, doncs moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la penya del Morro. Senyor Benito, on trobem dillvendres que ve. Molt bé. I Cristina, fins i llunys. Bon capdàs de setmana. Un boc de setmana a tothom, i el setmana amb les notícies de Sant Jord amb la Carme Verdoz. Gràcies. Gràcies. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esber. Gràcies. Fem com si no hagués passat res. Fem com si tot estés igual, com si no fos essencial, com si tal i qual fos qual. No no estic negant, no no intento entendre, no no intento vendre. És tan delicat i tan rure, és tan delicat i tan... Fem com si no hagués trencat, com si tot estés normal, com si no fos mental. Fem com si tot estés igual, com si tal i qual fos mental. Fem com si tot estés normal, com si tot estés normal, com si tot estés normal. Bé? Estant bé probably. Bona tarda! Ja, comencem una nova edició del Sant Just Noticias d'avui, onde l'热ènter de tot de Madrid. Tot seguit. Les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició Vespre. El món robar urbà és el protagonista de la conferència que prepara les seves per aquest vespre. L'imperi romà ens ha portat coses tan bàsiques a la nostra societat com la manera de fer política, la llengua i l'aigua corrent a casa i a la ciutat. L'arquíòloga i historiadora Carme Miró en parlarà avui a la Taneu. Amb aquesta notícia abrim l'edició avui i resumim però a altres informacions destacades en titulars. Cap de setmana de moltes activitats a Sant Just, aquesta tarda es presenta Can Genestalt Llibre a la Guerra Aérea, a Catalunya 1936-1939. A mi també tindrem dos tàstus de vi a càrrec d'Alçall de Can Genestalt Llibre.