#247 - La Penya del Morro del 15/4/2013

8 graus de Castellnaud de Seana, 28 també a Mollerussa, 27 a la Pobla de Segur i en canvi més baixes cap a la façana litoral destaquen els 20 graus de Barcelona o els 20 també de Tarragona. Al llarg d'aquestes immediades hores i també de cara de mà, cal destacar que la situació es mantindrà bastant tranquil·la, amb domini del sol tot i el pas d'alguns núvols, els iprims i en tot cas es poden formar alguns bancs de núvols baixos o boira, sobretot cap a la meitat sud de la costa que es farien més presents de cara de mà a primeres hores. Les temperatures molts semblants, per tant, envien força càlid cap a l'interior, en màximes de 9 entre 25 i 28 i en canvi cap a l'litoral les temperatures es mantindran una miqueta més baixes. I deu menaces tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla, David, Amadal, el Barça, de Bàsquet, viatge, cap a Grècia, on demà hi jugarà el tercer partit dels quarts de final de l'Aurolíga de pan al Panatinaicós de Tenens, al Tenim Blaurenaix, a Vipesqual, es queixen de l'acumulació d'enfrontaments. Et tenia la sensació, a l'últim quart de Panatinaicós, que ens quedàvem una mica sense força, una mica sense físic, però nosaltres vam jugar a Santia com una prroga, el cap de setmana ha passat i mai podrem saber del tot fins quin punt ens va afectar al mes o menys, al nostre físic. Amb la sèrie igualada a una victòria, el Barça està pendent de l'estat Dingles i Todorovitz, on va xerra la Zeda, Michael Ioleson. En futbol el Barça jugarà amb el filial les semifinals de la Copa de Catalunya, mentre que l'Espanyol ho farà amb el primer equip. Així ho han confinat els clubs la presentació de les semifinals de la Copa, que s'ha fet a l'Ajuntament de Tarragona. El seu torn al Nàstic també ha anunciat que jugarà amb suplents i jugadors del filial, la poble de Mafumet. Els partits es disputaran aquest dimecres. L'Espanyol llagostera a la set de la tarda i el Nàstic Barça, que començarà a dos quarta-deu de la nit. Tots dos enfrontaments es disputaran el nou estadi de Tarragona. I l'Espanyol té avui jornada de descans i no tornarà a la feina fins demà al matí. El club l'enquiblau ha decidit presentar elegacions per l'expulsió d'acabar a ser objecte Raül Rodríguez en el minut 89 del partit de dissabte contra el València, quan estava escalfant per entrar al terreny de joc. Comença un programa amb molta penya i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda. Hola, bona tarda. S'ha posat el dia molt tonto, ha començat molt bé i la cosa ja va de cap a queiguda. Que guàstima. Però no plourà, no plourà en principi. Avui també el programa tindrem el Manel Ripoll, que continuarem amb la secció de les escoles de Sant Just desvern. Avui parlarem de les escoles de la Taneu. També tindrem el David Ávila per parlar-nos de la televisió i a la segona hora la tertúlia esportiva amb el Rafacano Sergei Pón, Edu Rodríguez i també Sebes Alíes. Avui tindrem dos convidats especials. El José Antonio Rodríguez, que és el president del Club de Futbol Sant Just, i també el seu coordinador esportiu, el Roger Cruz, per parlar-nos d'aquests campos d'estiu que ja han començat les inscripcions de cara al mes de juny i juliol al Club de Futbol Sant Just. Bona tarda i benvinguts. De tot això en parlarem a la segona hora. Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Oh, i de més, penya que morro. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Acabem valent? Sí. No voldria fer ràpid crushed com una escola. Sí també. La segreta General del PP va dir que les concentracions de les víctimes del desnonament znàasons es va comparar amb Diu que havia que presentar la cospedal verdaderos nazis actuales, rapados, violentos y brutos. Una altra és l'Helena Kat, que diu... Los desahucios son violencia, el hambre es violencia, el desempleo es violencia, la corrupción es violencia, tu eres violencia cospedal. ¿Son un poema de Gustavo del Fopé, que es mal? Sí, sí, molt poètic. I a casa de Mar José Miguel Vargas, que diu... Oye, cospedal, ¿te vendría bien buscar el significado de nazismo y fascismo en el diccionario? Bé, comentaris, clar, si dius aquestes coses... Com a mínim, què vols? Miguel Carcanyo, també ha sigut endintòpic avui, perquè ha estat implicat... Perdó, perquè ha implicat ara el seu germà acusant-lo de la mort del cas de Marta del Castillo. És un cas que es va... A portes ja temps i... Complicant i sempre hi ha imputats nous. Què diu la gent a Twitter? Doncs podem destacar un brepolló que diu... El hermano de Miguel Carcanyo creia que se iba a librar de la condena, però li ha salido el tiro por la culata. Una altra és el cas de la Carmen Juan, que diu... Miguel Carcanyo lleva cuatro años explicando... 7 versiones diferentes del crimen de Marta del Castillo. ¿Por qué iba a contar ahora la verdad? Es pregunta. I acabem amb el Sergio Murillo, que diu... Me encantaría una hora sin cámaras ni micros con Miguel Carcanyo. Bé, gràcies, Cristina. Passem ara a la qualitat s'enjustenca. Carme, comencem parlant de l'hospital Mujizesbroj i també de l'Ajuntament de Sant Josep d'Esvern, perquè es trenen el servei de convalescència. És un programa pioner a l'Area Metropolitana adreçada a persones que estiguin hospitalitzades al centre mèdic i que, a més, una vegada tinguin l'alta ningú les pugui ajudar a casa perquè tinguin dificultats en la mobilitat, no? Sí, les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant quatre hores la setmana i durant un mes natural com a màxim, tot i que el període d'atenció podria variar en funció de les necessitats de l'usuari. Un programa que va sorgir amb la idea de facilitar la recuperació a casa a les persones que hagin estat ingressades a l'hospital Mujizesbroj i que no tinguin qui els pugui ajudar a casa seva. Això sí, evidentment, quan els pacients hagin finalitzat les cures imprescindibles ja no requereixin atenció mèdica. Aquest servei de convalescència preveu d'una cobertura unes 6 o 7 persones cada any. Això també dependerà de la demanda que hi vagi, de moment es posa en funcionament ara i en funció de la resposta que hi hagi. Suposo que es podria plantejar ampliar-lo, és el que explicava aquest matí, d'acció social ginapol. De moment, com dèiem, encara no s'ha prestat atenció a cap pacient, perquè encara no ho han demanat, però a l'hospital Mujizesbroj ja ofereix la possibilitat de fer-ho, pacients a Sant Just, perquè en servei, com dèiem, de Sant Just, tothom que suposem que si altres municipis hi volen afegir, doncs també podran tirar-lo endavant. Bona autècia, per tant, perquè fa els serveis socials. Continuem amb més històries de Sant Just, perquè, atenció, posa una música de nova secció. Noves fires comercials de Sant Just. Efectivament, en aquest cas es dirà Votigues al Carrer, i és una nova fira que se'n marca en les activitats de la Tretgetna, festa, torneig, jo en petit, i que està promoguda per l'Unió de Votigues i Comerciants de Sant Just d'Esber. David, de fet, avui és l'últim dia per apuntar-vos, si voleu participar-hi, muntant una para de tacar-me. Sí, hem sabut tan poc temps, per això, doncs, vull dir que no ho havíem anunciat fins ara, en refereixo, perquè si no ens diríem avui, que avui és l'últim dia, però, bé, en tot cas, qui vulgui participar-hi... Què ha passat? No he hagut comunicació? No, no ho sé, jo també no he tocat aquest tema aquest matí, per tant, doncs, no tinc tots els atals, però, en tot cas, sí que no hem sabut en més temps, o haguéssim informat. En tot cas, és una fira que es viu en Votigues al Carrer. No vull dubtar, que en un moment... i que tindrà format d'organització similar a la Mercat de Nadal, que es va fer aquest any al paradós, ho recordareu, en aquesta ocasió, però, es farà a la plaça Maragall. Per poder-hi participar, els comerços que no són membres de l'Eubic hauran de pagar 35 euros, i els que en són membres, 5. I per comerços també es destinaran 5 euros, a la Fundació Amics, Joan Petit, nens amb càncer, aquest torneig que se celebra el mes de maig, que es presentarà més la setmana que havíem una festa important aquí, i que també, exacte, anirem parlant. Voleu participar-hi avui, com dèiem, és l'últim dia per fer-us. Pots fer l'adreça promoció econòmica a robasonjus.cat, o veig trucant al telèfon 93475. Aquest 5 em sembla sospitós. 6345. Per tant... Per què passa? Està tot se'n de color negre i ell és de color vermell? Normalment són 473, però segurament estarà bé, és igual. 93475, 6345. Una notícia, una notícia aquesta... Sota sospita. Sota sospita, efectivament. Després del web, de la ràdio, serà tot correcte. Ah, molt bé, doncs anirem al ràdiodesbern.com. Atenció, perquè avui s'estrena el documental del mes d'abril a Sant Just, a la Teneu, titulat No Soc Una Estrella del Roc, aquest és el trailer. Espera, per què va tant, ara? Aquí està la protagonista. I la 10 anys, i demà, ella va jugar al reputé Carnegie Hall. Rien mòin. El projecte avui a la Teneu i presenta la història de la jove pianista canadenca Marika Burnaqi, nena prodigi, que des dels 12 anys toca el piano. El film es pot veure avui a 4 de 9 del vespre. A 4 de 9 del vespre? A 2. A dos quarts, convertiment. És una manera que, dels 12 als 20, el que ha fet és estar immersa en un món ple de concerts i competicions, i també és de ser el focus de canció dels mitjans de comunicació. Per tant, en aquest documental les fixen en el procés de maduració personal i també musical, però sobretot realment interessa aquesta faceta de la persona en aquest món de la música clàssica, potser menys conegut que altres àmbits musicals, i fa una reflexió sobre la complexitat d'iniciar una carrera professional des de la infantesa. I també planteja la soledat d'algú que fa de solista en aquest món clàssic, i que implica ser nena prodigi també en una família, com ho viu la família. Aquest documental és d'una directora canadenca, que ha rebut força, bona premsa i prestigi, sobretot en el Canadà. I... No, no, que està mirant-hi. Ha estat la secció oficial de Vancouver, Guanajuato, la selecció oficial del festival internacional a Montreal, a Tessalo Niqui, i a Sant Josep Bern. Sí. Molt bé. Moltíssimes gràcies, ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a RàdioDesberg.com, i a partir de la set, els endures, notícies, edició, vespre, bona tarda, Carme. Adéu, bona tarda. Adéu, bona tarda. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu? Sou originals de met. Un quart de sis de la tarda. D'aquí uns moments tindrem el David Ávila per parlar-nos de televisió, però abans de tot això, com que la setmana ja saludem el nostre historiador particular i arqueòleg de la història de Sant Just, Manel Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Manel, bona tarda. Per cert que els nostres ullents ja saben que des de fa unes setmanes estem parlant de les escoles de Sant Just desberg i que havíem fet un parèntesi la setmana passada per parlar de l'enderrocament que patirà l'edifici les escoles nationals que està situat al carrer de la Creu, el carrer de la Teneu, el centre del poble, que és una edifici històrica amb 88 anys a Sant Just i que, durant els propers mesos, es decideix enderrocar-se per distribuir tota la zona urbanística del centre. La setmana passada vam parlar amb un ciutadà que havia fet una carta a la Vall d'Avers, també havia escrit l'Ajuntament, que era el Joaquim Carbonell, si no m'equivoca, Manel. Correcte. I aquesta setmana estàvem planejat que vingués l'alcalde de Sant Just, que va per pinya en aquesta secció per explicar la versió de l'Ajuntament i per què es tiraria a terra i tot plegat. Per motius d'agenda no ha pogut venir l'alcalde, per tant, Manel, hem convengut que parem i aturem de moment el que havíem començat, perquè també havíem previst que vingués al centre d'estudi Sant Just, al cap d'una setmana després que vingués l'alcalde per parlar una mica de tot això, i quan trobem un dilluns que ens vagi bé a totes les parts, que ens va bé sempre, perquè estem els dilluns aquí, fins al mes de juliol que ha acabat temporada, doncs recuperarem el tema. Per cert, un tema que ha originat també molts comentaris al Facebook de la ràdio. No sé si te'n vas a donar. Jo sé que personalment m'ha escrit una de les persones que ha estat comentant tot això, i m'ha demanat d'on trec tota aquesta informació, perquè hi ha gent que vol fer treball, relacionats amb això, i m'han vingut a buscar la font correcta, en cap de Sant Just, de la penya del Morro, no? Sí, sí, sí, sí. Ho dic perquè, per exemple, la setmana passada es va posar la notícia a Ràdio d'Esvern que a l'Ajuntament de Sant Just volien derrucar l'edifici del que recreu amb la Teneu i que acollia els tallers de músic, i van haver-hi com una quinzena de comentaris que no es llegirem tots, però que són moltíssims per fluxa de comentaris que normalment hi ha al Facebook de Ràdio d'Esvern. Per exemple, als Santos Puertes diu Sant Just poc a poc perdrà el seu caràcter de poble, i ja ho ha començat a fer fa temps amb la transformació del carrer Sant Lluís. La plaça Camp Preciós la teneu tot fastigósament modern, diu als Santos Puertes. L'Anjo Vallejo també diu la seva, diu el que un poble mai pot perdre és la seva identitat, es borran llocs emblemàtics sense mantenir aquella essència de poble. O Isabel Camp Preciós, que diu que no seria just per al poble perdre senyes d'identitat com van ser les cases de la Sansón, es podria aprofitar per altres coses. De pensar-ho i exposar-ho a l'Ajuntament, jo personalment ja estic en contra. Per exemple, xesco Montañez diu menys enderrocs i tancaments i més construcció i ambició pública. Un altre exemple de mirada curta o gestió de poble. O, per exemple, el Juli Nevado, que diu que es facin piros de protecció oficial, que almenys els terrenys són gratuïts, una salutació al meu amic Blusman. En fi, són diferents comentaris, una quinzena, tampoc no cal llegir-los tots com diem, que podeu trobar al Facebook de radiodesvert.com. Per tant, aquest tema, de moment, el posem en estant, vei? I, Manel, recuperem... ...tot la història de les escoles de Sant Just. Avui parlem de les escoles de la Taneu. Durant el seu brou perió de que van estar obertes, el nostre municipi, concretament entre el 1924 i el 1933. Correcte? Correcte. De fet, per fer una mica de memòria, això... Bé, abans que fèiem tot aquest peron i aquesta setmana santa, i abans de setmana santa vingués aquí la Núria i García, ens parlés del tema de setmana santa amb pobles colindants a Sant Just desvern, i abans de tot això el 18 de març, o sigui, gairebé fa un mes, vam tocar per l'última vegada aquest tema de les escoles, i jo he estat mirant el guió d'aquí el dia, i vam acabar d'explicar la primera part dedicada a les escoles de la Taneu, que sempre recordem. La primera part, fem una mica d'història, i expliquem una mica quan es va fundar, quins professors havien tingut, fer una mica de la part històrica. Llavors, el segon dia que parlem d'aquelles escoles, el que fem és de les fotografies que disposem en aquesta misalània, que és la número 10 del Centre d'Estudisants Just Tanks. Doncs en parlem una mica i fem un altre tipus d'història, que és, a través de les fotografies, veure què ens diuen aquestes fotografies o aquests dibuixos, que a vegades ens diuen molt més de les dues o tres pagines que tenim de introducció de la pròpia escola. Per tant, avui la gent que tinguem a la web de radiodesbern.com serà interessant perquè anirem posant les fotografies que anem ensenyant com ja hem fet alguna ocasió. I si la gent no té la webcam, però en canvi tenen aquesta misalània, anirem dient les pàgines i tot, poden a ells escoltar la ràdio amb el transistor de tota la vida, i anar passant les pàgines que diguem i les caurem. Tot això del llibre, imatges dels grups escolars de Sant Just Desbern, del segle XX, de Pere Abrull i Àngela. Però on comencem? Quina pàgina va? Doncs comencem per la pàgina 113, d'acord? En la que, en ves de començar amb una fotografia, en sí, començarem parlant d'un dibuix, d'acord? Perquè és la primera d'aquestes imatges que en tenim nosaltres. Ho posa a la webcam, ja. Ho hem de fer. Ho hem de fer tot entre nosaltres, tu. Vinga, vinga. Doncs en aquesta imatge que podeu veure tots vosaltres a través de la webcam, es veuen a la part central, un noi i una noia, i la noia porta agafada de la mà, el que podria ser la seva germada, o una companya d'edat més petita. Al fons es veuen uns nens i nenes jugant, a la part inferior es llegeix escoles de la Teneu Sant Justeng, i en els extrems superiors, esquerra i dret, respectivament, fica 1.918, 1.925. Això és el tot del que es veu en aquesta imatge, i per què jo l'he volgut agafar i explicar? Doncs perquè ens permet, d'una manera molt gràfica, explicar o veure les característiques de la població d'aquesta època, entre 1.918 i 1.925. Amb una imatge ja ho veus, això? Com anaven vestits els nens i nenes de Sant Just a l'època, i després, quan anem avançant amb les diferents fotografies, si us hi fixeu del que explicarem avui, del que explicarem ara, veureu com tots els nens i nenes responen a aquest patró, perquè si avui en dia... Digues, digues. No, que volia preguntar-te, perquè, en aquest cas, ho han plasmat amb un dibuix i no pas amb una fotografia, que potser amb una fotografia es perfila millor, no? Tot això que estàs dient-ho? A l'època, aquest... Vaig a emparar algun actiu amb creto. El tema de les fotografies em feien un a l'any, com a molt, i això no m'ha explicat jo, però aquest dibuix, atribuït al Pinto Oviols, era la portada del llibret editat en motiu de la inauguració de les noves escoles. Es va fer com un llibret conmemoratiu de la inauguració, i es va fer aquest dibuix que representava... Doncs això és el que hem dit, aquest nen i aquesta nena, que anaven a les escoles. Perdona, Manel, també hem vist que s'enjuja i hi havia gegants, no? Perquè... Perquè són molt grans, no? És perspectiva, no? Estan grossos ells i al darrere els nens més petits. És una de la històrica que al 1918 hi havia gegants i nans, a s'enjuus, no? Perquè veiem que la perspectiva entre uns i altres és grossa. Però vaja, sí, sí, continua. Entrem a parlar d'aquests dos gegants, aquest noi i aquesta noia, veiem que el noi va amb pantalons curts i amb uns mitjons, com pujats al màxim, mitjons tan abans com es pugui, i amb una boina, i en canvi, la noia va amb faldilles, i no sé si és que té les cames fosques, perquè si ho heu fet així no porta unes mitges, que es volen de portar unes mitges a les cames. Sempre pareixia, només o menys així, els nens amb els pantalons curts i les noies amb les faldilles. Sempre, i era igual l'època de l'any que fos, això no és un dibuix fet a l'estiu, o el que les fotografies totes estiguin fetes a l'estiu. Si era hivern, plovia, navava, fes el temps que fes, la roba d'anar a l'escola eren pantalons curts i mitjons tan amunt com es pugui, i les noies amb faldilles i mitjons més o menys gruixudes, en funció de les mitjons que tinguessin per l'escola, si és que em portaven. Alguna cosa més sobre aquest dibuix? No, no, simplement que ara, amb mi que anem avançant, us n'hi heu fixat que tant els nois responen d'aquest patró de vestir, i les noies responen d'aquest patró de vestir. Molt bé. Continuem amb més dibuixis, una fotografia. Avancem a la pàgina 115, en el que tenim aquesta primera imatge de l'any 1918. Per aquells ullets que ens escolten habitualment i van sentir el programa del dia 18 de març, vam comentar que les escoles de la Teneu no van començar inicialment en l'edifici que van tenir posteriorment, a partir del 1925, al costat del que és avui en dia pròpiament la Teneu, sinó que van començar a unes escoles en uns locals del carrer Bonavista. Doncs bé, el que es veu aquí al fons d'aquesta fotografia dels nens, en el 1918, són, diguéssim, el petit pati o el que hi havia a darrere de la aula, on el senyor Mestre Coll els impartia classes. Comparant una mica amb la fotografia que havíem vist en el seu moment de les escoles nacionals, ja la quantitat de l'unesquean és molt més reduïda, d'acord? I això és perquè aquestes escoles no són les escoles del poble, no és on tothom podia anar, i on tothom tenia opció de poder, sinó que aquí, qui anava, és perquè els seus pares decidien pagar un plus i enviar-los a aquestes escoles pel motiu que fos. Tot i així també veiem nens des dels més petitonets a la part de baix, que havien tingut 5 o 6 anys fins a la part més de dalt, que havien els més grans, que igual tenien 14, 15, potser 16 anys. Tot això estem parlant de més o menys el mateix any, no? 1908, és aquesta fotografia. Llavors, si ja passem de pàgina i anem a la pàgina 117... Recordem que tot això ho podeu veure a través de la webcam de radioesbert.com, en mesura que anem comandant les fotografies. Aquí el que veiem és la foto de les noies. Jo no he comptat exactament el nombre de noies i noies, però aquí veureu que el nombre de noies és molt inferior al nombre de nois que veiem a la fotografia anterior. D'acord que la fotografia és d'un altre any, és de l'any 1924. El que veieu a darrere que són aquests maons és perquè es van fer la fotografia al lloc on s'està baixacant les noves aules que tindrien aquests nens i nenes a partir del 1925. I la persona aquesta gran que veieu al mig, aquest senyor, és el fundador de la Teneu, o sigui, si a Sant Just desvern hi ha una Teneu Sant Justen, és gràcies a aquest senyor que hi ha aquí al mig que va ser el fundador del senyor Josep Caballé i Vallverdú, que era de Barcelona i venia a estiu. Va ser aquí Sant Just qui va fundar la Teneu de Sant Just i qui va impulsar que la Teneu de Sant Just pogués tenir les seves escoles. Parlaves que hi havia més nenes que no nens. No, més nens que nenes. I això per què? Això és així com els dibuixos que vam veure i les fotografies que vam veure de les escoles nacionals més o menys era parell, perquè tothom tenia exceses aquelles escoles i tothom hi podia anar. Aquí no, aquí hem quedat que per poder anar els pares havien de fer un esforç econòmic. I l'esforç econòmic, normalment, el feies perquè agradaria el negoci o agradaria la persona que portaria els diners a casa el dia de demà. Aquest, a l'èpoc que estem parlant del 1908-1924, era l'home. Aquí les noies que hi haien o venen famílies molt podents que tenien diners per portar-hi tant els seus fills, mascles com les filles, les famílies, o eren aquestes noies que eren el que seria la pobilla de la casa, la filla gran, i ja, per tant, la portaven aquí perquè revés una bona educació i pogués casar-se amb un bon marit. Seria possible, no? Llavors, que s'enjús en aquella època, hi hagués més primogènites que no pas primogènits? Bueno. Pel que aquí indica, almenys era aquesta fotografia. En les fotografies aquestes sí, però, clar, el problema que tenim, això ho veuríem més bé quan vam veure les fotografies dels primers cops de tant nois i noies, i més o menys era per ell la quantitat de noies i noies que hi havia. El problema és això, quan has de pagar, portes, doncs, si tens diners per portar-hi un fill i tens un noi, i tens una noia, a aquella època, i portaven el noi. Alguna cosa més sobre aquesta fotografia de la 115 o passem per...? Podem avançar la següent. A la 119, que, de fet, també, i continua sortint al fundador de la Teneu, Josep Caballet, envoltat de tots els nens i nenes de les escoles de la Teneu, que estava enfadat, o què, quan fèiem fotos? Perquè figa aquesta, no, era un senyor seriós, era un senyor benestant de Barcelona, i figa aquesta cara de senyor seriós. Però és l'única pareix més sèrio o els nens s'estan sonrient? No, els nens també tenen una cara... Jo els veig de riure, no riu ningú, estan encara sèria. Alguna nena sí que la para de dalt les més grans sí que somriuen, però estan encara sèria, no veiem les dents de ningú d'ells. Potser és un altre tret indicatiu de l'època. Sí, també era la manera que, suposo que els hi devien dir, estigueu serios aquí i no us mogao molt, que si no sortireu moguts a la fotografia. En aquesta fotografia, el que veiem per primer cop, això no ho havíem vist mai, ni en les escoles que vam parlar dels Estudis Vells, ni en les escoles nacionals, ni en les Carmelites, surten els nens i nenes barrejats. És el primer cop que tenim una fotografia, que tant nens com nenes surten al voltant d'aquest senyor que hem dit de Josep Caballet, el fundador de la Teneu i del seu professor, el senyor Soler. Això és una novetat i és fruit d'aquestes escoles de la Teneu, que eren unes escoles progressistes, catalanistes que volien inculcar una altra manera de fer una altra manera d'educar. I una d'elles era, quan feien les fotografies, els ficaven tots junts, quan estaven al pati, sortien tots junts, d'acord que després a classe els nois havien una educació i les noies una altra. Però el moment de relacionar-se a qui existia, això a les escoles nacionals o a les escoles de les Carmelites, no existia. Hi ha una altra manera de fer el fons, aquest paret de Maons, que també ens denota l'any 24, que s'estava acabant aquesta construcció d'aquestes aules, que després d'aquests nens i nenes tindrien. Bé, estem repassant amb el Manel, avui, tota la història de les escoles de la Teneu, que van ser un període breu, al guies s'enjust entre el 24 i el 33, però d'una idea o no, els alumnes, que veiem què va tenir, continuem. Com ho fem? Avancem a la pàgina 121, en el que mostrarem ja per fi, ja no veurem aquells Maons, sinó que veurem l'escola que va de l'any 25. Ah, així era la Teneu, l'any 25? Així eren les escoles de la Teneu, l'any 1925. Jo, la gent que, evidentment, no va anar a les escoles d'un període de temps i no ha vist mai aquestes instal·lacions, per explicar-les-hi, es veu un pat interior molt gran, acompanyat per unes arcades, com un claustre, com si fos un claustre d'un monestí, i el que es veu al fons, aquestes finestres, són les aules que tenien aquells nens i nenes de l'escola de la Teneu, perquè la gent se'n feia una idea, quan nosaltres no farà molt de temps, encara anàvem a votar la gent del barri centre a les antigues escoles Montserrat i entraven en el pati, i anaven a buscar la mesa i la mesa bé, per aquest pati que passejaven, tot i que posteriorment vas de venir al pati de l'escola Montserrat, inicialment al pati de les escoles de la Teneu. Per tant, allò, si algú fa memòria i diu, allò me'n recordo ben a votar, abans d'anar a votar l'escola d'adults, havia anat a votar l'escola Montserrat, perquè ell, pati que caminaven tot, anaven a buscar les dues meses electorals, era aquell pati que es va inaugurar l'any 1925 i aquests nens i nenes de les escoles de la Teneu feien servir a moda d'esbarjo, mentre anaven d'una aula a l'altra. Bé, anem repassant més fotografies d'aquests llibres, imatges dels obres colars, de Sant Jordi, del segle XX, del Pere Brull, i amb l'escosa de parlar també una mica de les escoles de la Teneu. Passem ara a la fotografia de la pàgina 123. Aquesta és bastant sembla de les fotografies que hem vist abans de les noies. Sí, d'entrada de tot són noies. L'únic que veiem aquí, que no havíem pogut veure abans, abans sempre veiem una paret de maons, ara veiem aquest pati de l'escola, veiem aquestes dues columnes, que són les dues columnes de les arcades, aquelles que hem vist, doncs veiem les finestres o la porta on accedien aquestes nenes, en aquest cas, a les seves aules. També veiem les cadires, que segurament fèiem servir a l'aula, i que en aquest moment els hi vam fer treure fora per fer-se les fotografies. Veiem que les nenes més grans estan davant i arredrien les més petites, i el que sí que veiem aquí, que no me n'hi recordo comentar abans, però si la gent recorda un moment o té llibre, tirar unes pàgines enrere, perquè els nens no arribaven a una edat tan adulta o no eren més grans que les nenes més grans. I això per què? Pel que he comentat abans que els nens, a partir de certa edat, havien d'anar a ajudar bé fos a l'ofici o bé fos al negoci familiar, i hi havia un moment que deixaven d'anar a l'escola. Per contra, les noies podien gaudir de més temps d'estudis, de més temps d'anar a l'escola, perquè no tenien aquesta responsabilitat d'anar a aquest ofici o aquest negoci familiar, i per això veiem sempre noies més grans que no pas els nois més grans de les escoles. La segona fotografia que ensenyarem a la web que hem de fet, no és una fotografia de tots els alumnes, sinó que és una mena d'espècie de triptiq amb els tres alumnes que anaven a l'escola de la família, a Bruyll, concretament, no? Correcte, això m'ha fet com gràcia perquè és com quan un es llicenci a la universitat, que li ficava la seva fotografia amb tots els companys de l'universitat, aquí, allò mateix, però a l'escola, i es veuen aquests tres germans Bruyll, l'any 1926, que anaven a l'escola, i la dada curiosa, per remarcar-la, és que venen que està escrit en castellà, i fica Recuerdo, Escolar, i fica Año, amb la enya espanyola. Jo no m'he cansat de repetir quan hem parlat d'aquestes escoles, que eren escoles progressistes, unes escoles catalanistes. I només que ara veiem això escrit en castellà, perquè a partir del 1925, entra la dictadura de Primo de Rivera, i, per tant, per molt que, si intentés ensenyar el català, és potenciès, i tot l'esperit que tenia quan s'havia creat l'any 18, l'any 26, si feies un record i un document oficial, havia d'estar escrit en castellà. L'any estic escrit en català, eh? 1926. Sí, això sí. Bé, ja acabem ja molt d'una... m'agrada la fotografia, no? Em sembla? És la penúltima, perquè quan està escrivint, dic que aquesta serà la darrera, però quan he passat pàgina a la següent, també l'he vist interessant. Aquesta fotografia... És de l'any 31. Correcte, ja és gairebé dos anys abans de que les escoles de la Teneu tanqueixin les portes, i el que veiem és una novetat a l'època. Aquí hi ha la primera escola de pàrbuls de Sant Just Desbert, el que seria l'embrió de l'escola municipal Marrex, però sinó municipal, era privada, que es pagava perquè els nens anessin aquí, però el que es fa per primera vegada a Sant Just Desbert, i m'atreviria a dir que molts pobles del voltant, tot i que ho desconec, i podria ser que a qualsevol poble d'aquell costat tinguessin també una escola de pàrbularis, i més no, Sant Just Desbert és el primer cop, que en una escola s'aparen els nens més petitons per rebre un tipus d'educació més adequada a les seves capacitats, i els nens i nenes més grans, que revien una educació, podíem dir, com havíem dit, l'educació de pàrbulari infantil i de l'educació primària. Doncs això ja es comença a fer l'any 31 a Sant Just Desbert, i la professora d'aquests nens de pàrbuls era una antiga alumna de les escoles de la Teneu, la mestre Sinta Migó. Que de fet, la seva infotografia de la pàgina 129 és molt curiosa, no? Perquè, home, si teniu l'oportunitat de veure Radiosen.com, us la recomanem, si no, teniu el llibre a casa d'aquest d'imatges sobre els grups escolars de Sant Just, perquè surten les alumnes disfressades de l'època. Exactament, això de la pàgina 129 podreu veure, també, com diu el Jordi, per la webcam de Radio Desbert. I aquí el que veiem és, al mig, la mestre de Maria Sinta Migó, amb tota una sèrie de nenes, en aquest cas, que formaven part del grup escènic infantil de l'escola. És a dir, hi havia alguna gent, com nosaltres, alguns de nosaltres ho fem, que a l'hora del pati anaven a cantar la coral o anaven a fer teatre. Aquí també hi havia unes nenes que es dedicaven a fer teatre i surten aquí totes disfressades, formant aquesta fotografia del grup escènic infantil de l'escola de la Teneu. Molt bé, Manel, una última fotografia, ja per acabar-hi i per acabar-hi el capítol de l'escola de la Teneu. Quina pàgina? Passem a la pàgina 133. En aquest moment, ara ja no són nens. Perdona, aquí ja veig la gent molt més ben vestida, amb perifollada, que es diu. En el seu moment, quan vam parlar de les escoles nacionals, vam parlar que hi va haver un mestre molt famós, que el van destinar els plugues, i al cap d'uns anys, els seus mestres, els seus alumnes, el dia que es va jubilar, li van fer un homenatge, el mateix va passar a les escoles de la Teneu. Hi havia un mestre que es deia Pere Casadamon, que sempre, si preguntes als alumnes que havien anat a les escoles de la Teneu, et diran que és el que van agafar més empatia i li van agafar més carinyo, i al novembre de 1961, els exalumnes de Pere Casadamon li van retreure un homenatge, i aquí veiem aquesta fotografia. Digues-li les maneres. Bàsicament això és comentar que no només les escoles nacionals hi van haver bons mestres, sinó que qualsevol de les escoles sempre hi ha hagut algun professor que els alumnes s'han estimat més i anys després, perquè les escoles van tancar l'any 33, l'any 62, 30 anys més tard, tots aquests nois i noies que ara hi eren grans, se'n recordaven del seu professor, i van voler retreure aquest homenatge. Per cert, Manel, ja que hem acabat amb la secció d'avui, m'agradaria saber si has pujat a la penya del Morro, en aquests darrers dies, i que s'ha explicat si has pujat, com està més o menys allò? A veure, i vam pujar el 7 d'abril, i vam pujar. I la veritat és que ara està tot bastant canviat, si bé és cert que encara no s'han pogut fer les obres de millora, tot i que sí que estan pressupostades, i estan demanades que es puguin fer, i falta uns parells de formalismes burocràdics per fer-ho. Per tant, la zona de la torre continua de ruïda, però en canvi, a la zona de la passarela, a la zona del mirador, quan entres a Madrid, que és també on es veuen les dues ruïnes de les dues unitats habitacionals de l'època ièrica, han col·locat un planell, un plafó molt, molt xulo, i ara recomano tota la gent que, quan pugui, passi per allà prou, faci l'esforç de pujar allà dalt per veure tota aquella indicació, hi ha també el codi QR per quan nosaltres no hi som, doncs que la gent pugui escoltar en primera persona tot el que aquelles quatre pedres ens expliquen. A la penya del Morro, a les restes diverses senjors, hi ha un codi QR, i hi ha tot un planell, un plafó, i amb fotografies ja m'has crid. I aquest codi QR, què es pot veure o escoltar? Què t'adreça a pàgines, a una pàgina web? T'adreça a una pàgina web d'en Antena, que et permet escoltar un audio, i et permet veure fotografies de les excavacions, reproduccions de com eren les cases a l'època, de com podria haver estat el poblat ocupat, etcètera, etcètera, etcètera. Molt bé, doncs Manel, moltíssimes gràcies, una setmana més per haver vingut al programa. Avui, amb les escoles de la Taneu, i vols fer alguna cosa més per acabar? Només recorda que quan hi vam pujar el 7 d'abril, vam anotar que havíem pujat més de 120 persones, que va ser récord absolut, primer cop que superem els 350. Molt bé, molt bé. A part, un de 200 persones que van passar fent la mitja mare a totes les aigües, perquè no ens vam comptar, perquè m'esperava a escoltar les explicacions, però 120 persones que van pujar i van estallar durant tot el dia 7 matí del 7 d'abril de 2013. Fantàstic, Manel, moltíssimes gràcies. La setmana que ve més història de Sant Just, concretament en l'educació i les escoles. Que vagi bé, bona tarda. 5.40 de la tarda i tot seguit a la penya del Morro. Parlem de televisió i ho fem amb el David Ávila, com cada setmana ja el tenim al telèfon. David, bona tarda. Hola, bona tarda, David. Bé, sí, he fet una salutació llarga. Està pensant que està de tur allò? Sóc avit. I quin temps fa avi? Per aquí fa calor, però... Ha tapat el cel. Ha fet xefucó, eh? En fi, David, avui... Fa un nou hospit perquè la camp no funciona, avui. No funciona la web, camp? No, avui no us puc veure com nou vestit, ni a tu, ni a l'apa Cristina. Ah, no funciona la web. Hòstia, ho hem fet al tonto 20 minuts. Ostres. Perdona, sí, sí, no, no. Em sento una mica idiota, perquè estàvem ensenyant les fotografies per la web, camp, i ningú s'havia avisat que no funcionava, bueno, en fi. Mira, mala sort. Doncs jo encara no deia, mireu a la web, camp, mireu a la web, camp. I la web, camp no anava. No ho havies vist? No, encara no. En fi, eh... No, a mi m'està fent coses rares, eh? La web, camp, ara? La web, camp de ràdio d'Esquerra. Visteris. En fi, David, parlant de televisió o què? Va, sí, parlem una mica de televisió. Parlem una mica, una mica. En el que fallen moltes coses, eh, fallen... Què dius, ara? Torna, torna. A la Cristina web de ràdio d'Esquerra, la camp, altres països, també fallen. Ah, sí? Això, per què tu ho sé? Perquè estem a 15 d'abril, o què? En poc, sí. Mai tant, també, l'altre dia, penso que la Lluna es veu que ara està creixent. Sí, per cert, que l'altre dia va ser el meu aniversari, i no em vaig convidar a un dia a un cupcake. Oh, vas al teu aniversari, David. Ens l'ha passat per al, totalment, però... Què dius, ara? Quin dia va ser, quin dia? Dimecres, dimecres. Ai, David... Ai, que es modere. Moltes felicitats, David. Moltes gràcies. Felicitats. Com que no coincides, la secció del dimecres, això no et van felicitar, però si no, no dubtis, que t'hauríem felicitat, eh? Bé, no, l'any passat em van felicitar per televisió. Ja, perquè tu és molt xulo. Escolta, i quant de anys fas? Escolta, anem per la teca. Tu ets com la Sara Montier. Com mai vols dir l'edat? Tens per què no? No, és que no tinc dret en temps, i porto tothom per distrapar-los molt de carinyos. Bé, no va bé, que va, doncs anem a la tele. Comencem... Comencem parlant de les tres de la setmana. Com, per exemple, la vida en dolç, un espai dedicat a la rebosteria i que podem escoltar el trailer. És aquest. Victòria, per què creus que tenen tant d'èxit els cupcakes? Els cupcakes són com la versió moderna del pastís tradicional individual, no? Ara són pastísos de colors, de molts altres diferents, molt vistosos... I creus que tot el món cupcake té més èxit? Té més èxit entre les dones? No, en absolut. Nosaltres tenim aquí clients, des de molts jovenets, grups de nois que venen i menys en un cupcake de cada, fins senyors iguals més grans, que els agrada molt ser tranquil·lament, penamont, croissant de manteca, llegir el diari... Què va, què va? Renata Carrillo serà la conductora d'aquest nou programa de BTV que s'inicia avui a dos quarts del nou, David. Sí, és un programa setmanal. El trailer que hem pogut escoltar és, sinó, una petita avançament del programa d'aquesta nit, en el que la blogger, Renata Carrillo, parlarà sobre el món dels dolços, els cupcakes, dels muffins, els brownies... Tot això que ara està tan de moda. Doncs ara se'n fa un programa de televisió a BTV setmanal de 25 minuts. Molt bé. L'objectiu és aconseguir ensenyar els televidents, en aquest cas, doncs, a fer aquest tipus de cupcakes o com... L'objectiu és donar a conèixer llocs de Barcelona, llocs de l'àrea metropolitana de Barcelona, o desfandre d'aquests tipus d'Areus. No és un programa de cuina, David? No és un programa de cuina, sinó del món dels dolços. Moltes. Doncs vinga, passem a un altre... Després d'entrada, Virgos. Aquesta nit, el capítol d'avui, la Renata ha de superar un repte que li ha posat un amic que l'ha arribat a Barcelona i només té 20 hores restant aquesta ciutat. I la Renata li haurà de fer un recorregut turístic, on passarà per una benofí, que no sé què és. Una benofí? Són galetes de manteca. Sí. Haurà d'anar a la Teterè, que és una de les millors tateries de Gràcia, i el cap en cakes, i compraran ingredients a la boqueria, per cert. Molt bé. Potser sí que veurem una miqueta de cap cakes. Està bé? No, jo no. L'hélicap de Vila és anticap cakes, directament. Perquè tu que estàs de moda, tothom em fa, i els cap cakes enganyen, que estan molt durs, que si són molt bonics i tal, però quan vas a fotre l'hélicap salada, allò està més dur que una pedra. O sigui que aneu en compte amb els cap cakes, també, pot caure a la dent. Passem a un altre qüestió, perquè en tenen tres... No, molt bé, no, molt bé. David, és que si no tindrem temps, el cap cakes. M'heu fet il·lusió, vull dir que si vols, que em podeu portar cap cake, que dimarts cades. Dimarts? Ai, què dius, ara, que vindràs aquí? No, perquè voleu venir per tu, si ets cap cake per mi. Si a mi m'ho preguntes, jo et diré que sí. Jo també. I celebra'm el Sant Jordi de la penya del Morro. Molt bé, està molt bé. Sap cakes, que és gairebé català, però... Sí, però... Home, si em portes, és que les portes de ràdio d'Esvern, Sempre les tens obertes, David, i pots parlar de cupcakes mitja hora o una hora, o l'estona que et doni la gana. Vull dir, no, això no hi ha problema. Sí, clar. Perdem ara d'Antena 3, perquè vol pujar l'audiència, desplaix i porten alguns concursants a l'Ormiguero. Sí, a l'Ormiguero n'hem parlat mai durant aquest any i mig de programa que no l'hem recomanat mai ni l'hem comentat mai. No, no, com que no, si alguna vegada sí que ho hem comentat, si venia Will Smith, que si venia no sé qui, això sí que... Ah, bueno, si potser que alguna vegada sortim, no marxa. No em fas pena, eh, no em fas pena, a veure. Sí, què passa amb l'Ormiguero? Vosaltres he venit a la venia de Blument, d'Àric, i l'Òrenos Gaspell, que són 3 dels participants que han de fer a una de les semifinals dels plats, han d'anar a parlar una miqueta del seu pas pel concurs, i a la seva promoció intentar pujar a l'audiència d'aquest concurs, que com els concursants van caient amb picat. O sigui, com ells també, una mica, no? Van caient com ells des del trampolí. Quimar! Sí, què passa? Els convidats, què passaran per l'Ormiguero, seran el cantant Bertín Osborné i l'actor Arelo. Però aquests també estiran pel trampolí, no? No, no, no, no. Aquests posen una obra de teatre que estan fent de gira per Madrid. El diner creix els actors Pactos i Maria León, que patiran la nova temporada de Conelcola a l'Aire, i el dijous, l'entrenadora de natació sincronitzada, en Atarrés, que presentarà el seu llibre. Aquesta serà aquesta esplaix, per això, no? En Atarrés? Sí, aquesta serà aquesta. Molt bé, molt bé. Bé, per canviar el tema, per NTV3, ara, i d'un dels programes que funcionen millor, el Cracòvia d'aquesta nit ens presenta dos nous superherois de caràcter blaurana. Per tant, dos nous personatges. A veure qui són? Són Enfandre Bossell i l'Andané Sodir Tarreta, que es transformaran en vinagre i peixullí. Ah... Els superherois blauranes, que no fan res d'emocionar. Com volien dir que són uns ossos, eh? Quan parlen arroses de premsa, amb els mitjans de comunicació, i tot plegat. Molt bé. Després, després del partit contra el Paris Saint Germain, els fòstics tribuneros d'un era lliçons sobre com ha de comportar-se un autèntic fòstic de blaurana quan va a l'Estatí. Altres recomanacions que podem veure aquesta nit, per exemple, operant Texans, amb Quimi Portet i el seu presentador, Ramon Gener. Ah, sí, així és una miqueta ràpid, us explico. Aquesta nit, en Quimi Portet, ens explicarà que tenen en comú Elvis Presley i l'òpera de Monteverdi. Vull dir que pot ser interessant. A partir de les 10, el 33. I el 33. A l'Àgora, a partir de la mitjana, després del procés de Salmelles, l'advocada Mac d'Auraní i l'exconsellera Montserratura debataran sobre els escarnis, perquè és més conegut com els escarxes. En català no és escarni ben bé, eh? És escarx. Ho hem buscat a l'Esavi, al terme de la corporació catalana de mitjans, i hem dit que són escarnis. Sí, ja pot dir el que vulgui. Però un escarni no és ben bé, això, perquè un escarni... A més, ja ho hem parlat amb el senyor Manito l'altre dia, que és com humiliar públicament. I tampoc no es tracta d'una humiliació. Però vaja. La meva intenció per dir-ho bé és... No, si ho has fet molt bé. David, ho he plorat pel David. Si t'ho hagués dit, ho has fet molt bé. El tema de l'escrac serà on acaba l'intimitat, i on comença la intimització. Avui hi ha la... Sí, sí, i tant, la veritat és que sí. Més qüestions. El passat d'hi març, tele5, va estrenar la versió espanyola d'entre fantasmes, que la vam posar per I a Twitter, i que em sembla que no va fer gaire audiència, el d'on de Alvaga. David, com va anar? No va anar gaire bé. Va fer un 13,2% de xer. Va fer una tercera excepció de la nit, i dir-ho busc que s'han arrencat pitjor, que sèries com films, homicidios, família o la cura. Per tant, tele5 no li va anar gaire bé, i aquesta sèrie no dura gaire. No crec que duri a Sant Joan. No... no... No quedarem per veure els meus capítols del d'on de Alvaga. Escolta'm una miqueta, què diu la Patricia Montero d'aquesta sèrie? Qui és la Patricia Montero?La protagonista. Ah, la protagonista. A veure, què diu? Lo que puedo contar de la serie... Hemos intentado hacer algo al nivel de la americana, el listón estaba muy alto. Y bueno, es una versión un poco diferente, puesto que tiene más dramas. Tiene una trama de una niña, que también tiene algún tipo de poder. Eso va llevar a un público más adolescente, niños, y creo en general que es una serie muy familiar, muy fácil de ver para todos los públicos, para toda la familia, y eso hoy en día es lo importante. Porque por la noche uno se sienta en el sofá, y cuando son cuadros en la familia, dos niños en la madre y el padre, es importante que puedan ver la serie todos. Y creo que esta serie cumple todos los requisitos para eso. Pues no. No, no, no. Que no, no. No. A més, recorda que per a Twitter la Patricia va fer un comentari, respondent a tots els suïtàries que havien posat a parir una miqueta d'aquesta sèrie dient que a qui no li agrada és en definitiva que no l'avallés. I li van fer cas, li van fer cas. Jo i la Campos li anava dient tot el rato, Patricia Conde, Patricia Conde... Oh! O sigui, que ara, pobre noia, no? Entenc que me'l veu. Que per cert, després d'on ja el va fer un programa, que és d'allà l'altre lado, era molt estrany i molt bizarro, perquè hi havia la Narrosa Quintana i Líker Jiménez, i Carmen Porter, que és la dona, el mateix plató parlant de cores paranormals. Quina combinació. Com va anar aquest programa? Va fer uns 6,8% de xer. No, no gaire. Però no l'anava a saber, també. Però el cinco ha decidit relegant aquest programa, i ha donat-li una miqueta més de vida. Sí, mai més ben dit, molt bé, David, molt bé. Parlaven de morts i li volen una mica més de vida. I s'ha de dir que la Narrosa Quintana li deixa el testimoni a la Carmen Porter, que, com ven, ve a dir de la dona de Líker Jiménez. Ah, o sigui que presentarà Carmen Porter, això? Sí, sí, sí. Doncs això serà dimarts demà, després d'on de Alba. Passem a Dimecres, perquè la terrestre n'anarà la segona temporada de Con el culo al aire amb la crisi com a taló de fons. Escolta'm el tràiler d'aquesta nova temporada. Mira que el culo, que no te le pones. Jo encara no he passat a las tetas. No me vergüenza hablar así de una niña tan pequeña como esa. Hola, hija. Ay, qué son tus héroes, ajelito. Porque tu padre es un poquito... ¡Venga, uno mismo! Un poquito, ¿no? Esa que mi padre no es perfecto. El nombre de la taporca Mariani Colcorte va a despensar. Con el culo al aire, muy pronto, nueva temporada en Antena 3. Muy pronto. Sí, muy pronto, ja, d'aquí un paio de dies, no? Que va anar molt bé i ha renovat, i llavors ja ara segona temporada. Per la gent que no... És que fins i tot han renovat per a la tercera. Ah, ja han renovat per a la tercera? Sí. És una producció enviantada en un càmping i que torna a Antena 3 amb nosos personatges, com Juan Frito Pera, Anna Baggerner o Javier Anton. Representa que són els pares de la protagonista, que van a conèixer la nova parella de la seva filla i no hi haurà massa bé. Una trama que recordarà una mica aquella pel·lícula que feia els pares d'ella. Recordarà bastant. Però, bueno, hi ha una alternativa per a les xifres dels quimicres. Deixem les sèries, passem ara a programes, concretament la polèmica que ha envoltat el ministre Burt, ministre de Cultura, que ha fet unes declaracions contra Jordi Aboller, de Salvador. Què ha passat? A veure, explica'ns-ho, David. Us explico. L'èxit de Salvador es fa traspassant fronteres, i la gent de Rolte s'han avolgut fer ressò. Sota el títol que unes dit els programes de televisió que margeix sota l'ascenda de la crisi espanyola, el reportatge analitza les claus que han convertit el programa en el més vist dels digumecs. Perdoni, han fet un reportatge Reuters, que em sembla que és una agència francesa, sobre el programa de Salvador és de Jordi Aboller, i el fenomen d'èxit d'audiències i tot plegat aquí, no? Sí. La polèmica ha arribat quan ha tractat les reaccions dels polítics. I entre ells han entrevistat el ministre Albert, que ha fet unes plèmiques aclaracions en les que assegura que Aboller fa un discurs d'esquerra, que fa preguntes trampa i que sempre porta d'estat, però a més ha dit que quan l'han convidat a participar en aquest programa el seu fill li ha dit que ni de conya que ho faci, perquè els que hi passen per allà al mig sempre surten malament. Bé, doncs no sé si es podrà veure o es pot veure aquest reportatge pels seguidors de Jordi Aboller i de Salvador, a internet o a Reuters. Crec que sí, que es pot buscar per la pagina web de Reuters, que es pot buscar i, sobretot, sí. El que passa és que hauran de parlar, atendre el Francesc. D'hi vendres passat, més temes, es va anunciar a Twitter que podria tornar friends. Això és veritat o no, David? Què es pot dir al respecte? Són rumors. Són rumors. Són rumors que van agafant més força. La producció podria tornar, amb un capítol especial, pel dia d'acció de gràcies, en el que es tornarien a tornar la colla dels amics més famoses a la televisió. I per cert, que parlant de Twitter, allò que fas tu... Ai, és possible que, allò que jo sempre penso... Sí, perquè així no ho diria. Vas dir que Carlos Sobera podria presentar a Oracaigo. Doncs mira.Què saps d'això? En aquest cas no són rumors, és cert. Us explico. Carlos Sobera i Arturo Valls, sin per canviaran els papers, són un dia. Em sona, això, em sona. No han tractat, eh, aquí al programa... No, dic que això ho van fer al Buenafuente... Ho van fer al Buenafuente i al Mailló, mira, a la sexta, sí. Sí, sí, sí. Doncs es canviaran els papers. El paper presentarà a Oracaigo. Sí. I el Arturo Valls presentarà a Trap en Millon. Només fa un dia especial. També s'ha de dir que aquests dos programes es graven en el mateix plató aquí, s'han just. No suposaran gran trasvals per cap dels dos presentadors. Només s'hauran de canviar la plató i ja està, no? Sí, però s'hauran de canviar la plató i ja està, perquè treballen amb el mateix equip tècnic. David, i tu, que saps de molt la televisió, seria possible que hi hagués un canvi definitiu de presentadors en el cas que hi hagués més audiència? No. Diria que no. Només és una cosa per intentar fer una miqueta de gul·liololla. Sí, una mica com la broma. Per cert, això saps quan serà o quan se matrà? S'hauria d'anar més per setmana santa, però segurament s'esperarà aquestes coses que fan les cadenes d'Aga. Ah, o sigui que, perdona, això està gravat ja? Està gravat. Això em va explicar a l'animador del públic de Trap en Millon. Sí. A mi m'agradaria que m'hagués de gravar fiefos. Per cert, parlant de convidats, l'altre dia vam tenir el Xavi Franquesa, el teu amic Xavi Franquesa, aquí al programa, per telèfon, durant un moment, perquè ahir estaves en feliure llobregat amb les noches del club de la comèdia i el seu monòleg, i vam aprofitar per preguntar-li, David, sobre el nou programa de TV3, sobre el pilot, aquest talent show, que s'ha gravat de monologistes on el públic vota quina és el millor, i presentat per ell. I ens va dir que són els primers que li havien preguntat el tema, que allò es va trobar com una mica... No sé si dir-ho o no, però al final ens va dir que sí, que sí, que això, en principi, ja està en marxa, i que és bastant probable que això, als propers miros, ja ho veiem a TV3, que està produït per focus, i que ja l'Alba Florejax també parla al mig. Ens alegrem. Aviam, que tinguin molta, molta, molta, molta sort, perquè sempre dic que feina per companys i feina per tota. Molt bé, doncs... bueno... Sí, allò de... El teu èxit, una fase que fa molta ràbia, no? El teu èxit és el nostre èxit, eh? Molt bé. Sí, sí, perquè tots... que hi hagi... que hi hagi... Sí, és veritat, sí, sí, no, David. Tens que... Clar que sí, clar que sí. Bé, doncs ho hem de deixar aquí, David, no? No, sí, sí, sí, jo el porto, encara, i una notícia en exclusiva i tot. Quina? Quina, quina, quina, quina? La diem la setmana que ve. No, no, no, no, no, no, no, no, para, para, para, para. No, no, no, no, no, no, no, no, para un moment. No, no, David. Com fa... com fa algú, ni? Prou. Para un moment el problema. O sigui, avui... no, no, no, és que avui t'he fet una trampa, eh? I t'he dit, no, és que hem de... hem de marxar. I encara queda un minut i mig de... de... sí. Vols explicar una receta dur, cap que... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Perquè t'he dit que fa el mateix. No tinc temps, no tinc temps, no tinc temps. Sí que tens. Què? Primícia. Avui em puc, com hi ha d'haver el programa, si... pensen en totes 3, ni tant... Sí, bé, és que no ens ho dirà, no ens ho dirà. Ah, ja veus que veieu, jo no ens ho dirà, eh? No ens ho dirà. És d'aquí de TV3, o no? Algú... tinc notícies de TV3, una notícia de... Oh, no, però digues-ho una, menys. Ah, sí, va, va, va. No, guardem un cop. M'agradaria venir amb notícies més fresques. Però digues, així, ràpid, TV3, prepara un concurs musical amb cor... Amb la trinca? De moment encara no saps la productora que hi ha darrere, ni el presentador. L'únic que se sap és que s'ha comprat un format basc. Un format què, eh? Basc. Ah, basc, basc. Basc de la televisió basca, i que ha d'estar aquí pel proper setembre. Ah, molt bé, doncs... Però què és un concurs on la gent va a cantar? Per fer un triomfo? Però amb cors. O sigui, amb més de 3, 4, 5 persones, no, molt bé. En fi, David, no t'hem pogut arrancar la primícia i l'exclusiva. La setmana que vam estar a la televisió, gràcies, que vagi bé. Que vagi bé, David. Sí, sí. Això, això, això, que vagi bé, David, bona tarda. Bona tarda. Gràcies, David. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company. L'Associació de municipis per la independència vol que tots els concis d'herits aprovin els plens acords en favor de la sobirania fiscal. D'aquesta manera els concis d'herits passarien a ingressar a l'IBA i l'IRP i fa la gent de catalana. Tot i que, finalment, els diners són enviats a Madrid. Amb aquesta iniciativa a Catalunya, tindria una idea sobre el volum de diners que genera. Josep Maria Vila de Badal és el president de l'AMI. Aquest és una acció important que demà es posarem al president i que escoltarem la seva opinió de la millor manera de fer-ho, per no col·lapsar els serveis tècnics de la Generalitat Tributària i per fer-lo eficaç. Però la idea és que tots els municipis de l'AMI, tots acabem pagant el 100% dels impostos a l'Ajuntament de casa nostra. D'altra banda, l'Associació de municipis per la independència ha afirmat que donarà suport a una declaració unilateral d'independència si l'Estat preveix la consulta. Convivència cívica catalana continua amb les accions per cansenyament a compleixir la resolució judicial sobre l'educació bilingua i ha numerat algunes de les conseqüències que pot portar el seu incumpliment sistemàtic. Segons l'entitat hi podria haver des de moltes a la consellera fins a la intervenció del jutjat al centre escolar que hagi estat requerit i la destituació del director de l'escola. Francesco Cáges, el president de Convivències Cívica Catalana. No li gusta el bilingüismo, pero claro, los tribunales han dicho que es un derecho y no puede negar 1.030 a 1.031 padres que es ese derecho para sus hijos. Y creemos que esto es un supuesto típico de prevaricación. Es decir, dictar una resolución denegando este derecho a la solicitud y, consiguientemente, el derecho a los padres a que sus hijos reciben la enseñanza bilingüe, creemos que es un delito continuado de prevaricación. Convivències cívica catalana també es planteja presentar una carilla contra la consellera si persisteixen el desacatament. Aseguren com sentien que hi ha 1.031 solicituds de pares i mares que volen que els seus fills revin les classes en català i castellà. La porta veu de la plataforma dels afectats per la hipoteca de Colau afirma que la denúncia de Manos Límpies per a tenen espantar i desviar l'atenció. Aquest sindicat ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat contra Colau per coaccions i amenaces en els escarnis a diversos membres del PP Arreu de l'Estat. No estem gens preocupats. Sabem que l'ajudidicament no té cap mena de base i que, en realitat, el que persegueix aquesta denúncia és intentar, per una banda, espantar els ciutadans que s'estan organitzant en aquest país per defensar els drets humans. I, per l'altra, el que, evidentment, pretenen és desviar l'atenció del tema central, que és la vulneració de drets fonamentals que s'està produint, fruit dels desfonaments i de la llei hipotecària, completament anòmala i perversa que tenim en aquest país, que s'hauria de canviar, però que ara mateix el Partit Popular haurà de canviar-lo. En la denúncia es fa constar que Colau és inductora i cooperadora dels escarnis a les institucions de l'Estat i diversos diputats en de la formació popular i membre sent de l'executiu central. Aquest dilluns ha començat a quedar que és a l'ala empordar una prova pilot de retorn d'envasos que se llargarà fins al 30 de juny. I recuperar els diners en el moment de retornar-lo ja sigui en una màquina expandadora o de manera manual als establiments. Joan Figueras és l'alcalde de Cadaqués. Lleggicament, com el calde de Cadaqués, em sembla estupendo i perfecte que s'hagis col·lit aquesta prova pilota de Cadaqués. Porto motius un pel nom de Cadaqués, que encara serà més conegut del que és, i dos perquè sí que ho dic a Cadaqués poc un motiu és. Es veu coincident que és un poble lligat amb el Nadin-Din i amb el Nadin-Davant. Aquesta és una iniciativa impulsada des de l'entitat sense ànims de lucre, retorna i la Fundació Privada Catalana de Prevenció de Residus i Consum responsable. Bona tarda, us parla David Amador. Ja coneixem els horaris de la jornada 33 de la primera divisió del futbol 17 d'abril a les 6 de la tarda a l'ètic de Bilbao-Barça i a les 8 a l'ètic de Madrid-Rallal. Madrid-Rallal-Madrid, i ho menja a 28 d'abril a les 12 del migdia, Espanyol Granada. Aquest dimecres demà passat es disputa en les semifinals de la Copa Catalonia, el nou estadi de Tarragona. El Barça jugarà amb el Filial, mentre que l'Espanyol ho farà amb el primer equip. Així ho han confirmat els clubs de la presentació de la Semis, que s'ha fet a l'Ajuntament de Tarragona. El seu torn d'alnàstic també ha anunciat que jugarà amb suplents i jugadors del Filial, la poble d'Amafomet. Els partits es disputaran, com deien, amb aquest dimecres, l'Espanyol Lleugostera a les 7 de la tarda i el nàstic Barça, que començarà a dos quarts de 10 de la nit. Tots dos jugaran al nou estadi de Tarragona. Notícies en xarxa. I seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda. Passem 5 minuts de les 6. L'Hospital Amuisès Brogi i l'Ajuntament de Sant Just es trenen en el servei de convalescència, un programa pioner en l'àrea metropolitana adreçat de persones que estiguin hospitalitzades al centre de mèdic i que un cop tinguien l'altre, ningú les pugui ajudar a casa per tenir dificultats en la mobilitat. Les persones beneficiàries disposaran de suport a casa durant 4 hores la setmana i un mes natural com a màxim, un període d'atenció que pot variar en funció de les necessitats de l'usuari. El programa va sorgir amb la idea de facilitar la recuperació a casa de les persones que ja estan ingressades a l'Hospital Amuisès Brogi, però quan els pacients ja ginen, s'organitzen les cures imprescindibles i ja no requereixin atenció mèdica. Aquest servei, en principi, veu d'una cobertura de 6 o 7 persones cada any, però dependrà també de la demanda que hi hagi. Si hi ha més gent que ho necessita, l'Ajuntament ampliaria la dotació pressupostària. De moment, encara no s'ha prestat atenció cap pacient, perquè ningú ho ha demanat, però l'Hospital Amuisès Brogi ja ofereix la possibilitat de fer-ho. Els dies 25 i 26 de maig se celebrarà una nova fira comercial a Sant Just, en nom de botigues al carrer. La Fira se marca en les activitats de la 13è festa tornet Joan Petit i està promoguda per la Unió de Botigues i Comerciants. La Fira, botigues al carrer, tindrà format d'organització similar al mercat de Nadal, que s'ha fet aquest any al parador, però en aquesta ocasió s'obicarà a la plaça Maragall, per poder-hi participar. Els comerços que no són membres de l'Eubicorn de pagar 35 euros, i els que siguin són 5. Per comerços destinaran 5 euros a la Fundació Amics Joan Petit, nens amb càncer, i si voleu participar. I avui es ho tindria per apuntar-vos i a l'adreça Promoció Econòmica de Roba, Sant Just.cat, o veig trucant al telèfon 934756345. I acabem amb el que vull explicar amb vos, que aquest vespre arriba al documental del mes a La Taneu. Es projectarà, no sóc una rastrella del rock, no sóc una doctora paral·lela de 40. Ens acosta un film que presenta la història de la jove pianista cadenet canadenca Marica Bornaqui, una noia que està considerada nena prodigy i que des que tenia 12 anys fins ara, que en té més de 20, ha estat immersa en un món ple de concerts i competicions. Presenta aquest documental el món de la música clàssica i fa una reflexió sobre la complexitat d'iniciar una carrera professional des de la infantesa. La directora és la canadenca Bobby Jouhart, que també és productora, fotògrafa, escritora i investigadora. Es projecta a dos quarts d'una del vespre a La Taneu, al preu de l'entrada és de 5 euros per al públic en general i de 3 euros per als socis de l'entitat. I de moment això és tot més informació a la seta de Sant Just Notícies a Dície Vespre. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? Tothom està menjant pel costat de feina que veus que són gent més o menys preparada. L'única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'està al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si fals són els interessos de Sant Just. Sempre és una cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. La música més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Sí, sí, de 10 a la tarda. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro. Bona tarda a la tertúlia de l'esportiva. Avui, amb dos convidats especials. José Antonio Rodríguez, president del Club de Fútbol Sant Just, i el Roger Cruz, coordinador esportiu, per parlar-nos de la situació d'aquest club Sant Just, i també del campus d'estiu 2013. Abans de tot això, Cristina, repassem tèndins tòpics de les últimes hores a Twitter, com, per exemple, Sorto Ieta, que, de fet, ha sigut talentòpic, perquè han detingut el membre de Sorto i que és Rodrigo, que, amb l'altiment del terrorisme, el ser considerat l'organitzador de la rabuda del fèretre, de l'ex dirigent d'Eta Francisco López Pena, divendres passat, no, Cristina? A més, Jordi, de tot això, la fiscalia es veu que està recaptant dades per illegalitzar Sorto, perquè considera que els terres actes dominatges de presos d'Eta poden ser considerats amb l'altiment del terrorisme. Què diu la gent a Twitter? Podem destacar la Nikon, que diu... La forma de factats per la hipoteca és Eta, los bucaneros son Eta, la República es Eta, Sorto es Eta, Eta es Eta, Eta está clopeta, Eta deja alguna discoteca. Molt bé, també Lucia Eche Barria, la popular escriptora, ha dit la seva també sol el tema. Estoy harta de que Batasuna, Sorto, etc., se utilicen como cortina de humo, Euskadi es mucho más, pero mucho, mucho más. I també avui ha sigut rendint tòpic, l'Hubea, que és la cinta de vídeo dels anys 80 i 90. Justament avui és una femèrie de fa 57 anys que existaixen, per això YouTube dona l'opció als usuaris de poder veure els seus vídeos en aquest format. Però com ho fa això? De forma especial? Sí, ho fa de manera diferent, és la manera que tenen de commemorar l'aniversari. Ah, doncs ja ho fixaré. I tothom que vulgui, els usuaris poden entrar i veure determinats vídeos en format OVAQ. Podem destacar el cas de la iaia, que diu... YouTube dona l'opció de veure els vídeos en format OVAQ. Els usuaran una petita multa als que deixin els vídeos sense rebubinar, suposo. En plan broma. I destaquem si de casa els simons, que diu... Estic vint del documental amb el que m'educaron a los 6 años. Por fin encontré SVHS, èpico. Acabem si de casa amb el Ferri, que comenta... No hi ha nada como los viejos VHS. O sí, perquè a les 4 o 5 vegades que veus un vídeo, allò ja seia malbé. Per cert, parlant de YouTube, l'altre dia es va estrenar a nivell mundial. De 60 milions de visites, el nou tema de Sai, el de Gangnam Style. I el tema és aquest... Gentleman. Aquest és el meu tema de Sai, que es va estrenar dissabte en primícia, a tothom. A veure què us sembla. A la gent de la Tartulials. Molt dolent. Sergi Pots, bona tarda. Bona tarda. També tenim l'Ego Recriquetes, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. I el Rafa Canor, bona tarda. Bé. Aquest és el nou tema de Sai, que es diu, bona tarda. Gentleman, què us sembla? L'haviu escoltat, no l'haviu escoltat? Sí, he escoltat i he vist el videoclip, i em sembla que el primer va fer gràcia, però ja està, no? Perdona, té més de 60 milions de visites. I també aquell d'aquella noia que parla de Catalunya, no l'has vist? Sí. Ja té més d'un milió. Què dius, un moment, què dius? Alguna queixa d'aquesta noia. Has ficat amb el Leusquera? Bé, sí. Ja farem una tarcafa. Diu que no l'entenc ni deu. Bueno, algú ho ha d'entendre. Jo no l'he preguntat. A veure, Rafa, és una manera de parlar. Jo entenc el que vol dir ell. No ho sé, és una crac. No, però jo entenc el que vol dir ell. Ell no s'entén tan fàcilment com si és que està allò no parlant. Jo també ho entenc, però estàs parlant per... Bueno, sí, sí. Sí, però no. Rafa, tu ets perico, no? Sí, però no. Vinga, va. Comencem parlant del Barça que ja s'ha clasificat... Això no se'n sabia. S'ha clasificat per les semifinals de Champions. Ah, sí? Jogarà contra el veïr de... Sí, però no. Jogarà contra el veïr de Múnich. Valoració de tot plegat. Home, no vam guanyar. No hem guanyat cap partit de l'aluminatòria. No, no, però ben content, estic. No es faltaria, Jordi. I el sorteig com el veieu? Perquè el veïr... És el pitjor. És el pitjor de tots. No és el millor, però el veïr... Com a partit, sí. Ah, el millor aquí, però el pitjor que ens podia tocar. Com a culer. Com a culer, llavors, sí. Home, jo no considero el veïn de Múnich el pitjor que ens podia tocar. Jo, francament, crec que el Madrid hauria sigut bastant pitjor. Jo crec que sí, però el Madrid ens podia fer tant de mal. Jo crec que el veïn... El Borussia Dortmund hauria sigut un eliminatòria que el Barça podria haver passat, tal com està en aquell moment, i el veïn de Múnich haurà de veure. És cert que en aquests partits el Barça sol sortir concentrat en els partits importants. També teniu en compte que el PSG no és un veïn de Múnich. El veïn de Múnich és un equip amb bastant més ve i que el Milan o el PSG. I l'equip normalment sortirà bastant pitjor en el eliminatòria, i jo crec que estarà igualada, almenys. Creu que el Barça passarà a la final o no? I si passa, allà es trobarà el Madrid segur, correcte? Sí, sí, no serà com l'any passat, que crec. Home, segur, segur, a la Lluïlla... Però te'n segurs esteu, que passarà al Barça? No, que passarà al Barça, no, i que passarà a Madrid tampoc. No, perquè a la Lluïlla, al Madrid, també cal dir que... Però la lligeta... Ho té més fàcil, el Madrid, però el Madrid estava diferent. No, era diferent. A veure, s'està jugant al PSOE. El Madrid jugava bastant pitjor. Molt pitjor, el Madrid, home, és quan han quedat de rotes consecutives de la Lluïlla. Allò no s'ha aguantat ben lloc, i ara sembla que han ressorgit. Home, jo penso, eh, que si... El Volusíador del Munt no ha perdut cap partit, ara, en Champions. Se'l diu que tot tenim en compte que no farà res, però no ha perdut cap partit. Si una cosa s'està apuntant, ara la puc dir que imagina contra el Madrid en la hores d'ara, ho imagina't. Bueno, no sé, jo crec que s'ha de respectar, com a mínim, que contra el Madrid està igualada a l'aliminatòria. No, però si no t'has de resoldre amb el respecte, és qüestió de nivell. Jo crec que tot el d'aquí volien que els toquis al Dortmund, perquè d'entre el Barça... Menys al Dortmund, clar. El Dortmund, clar, perquè no podia ser... Home, el Volusí fa 17 anys que no arriba una final de Champions, i si mirem bé el Madrid potser també fa bastants anys, però el Barça i el Bayern. El Madrid, l'última que va guanyar, va ser el 2012, no? Va ser el 2012. A veure, ara us donaré algunes opcions, a veure què és el que prefereu. La primera opció és, el Barça passa a la final, però es troba al Madrid i per la final. Aquesta no s'acabarà de fer això, ja. No hi haurà tertulia la següent setmana. T'entroi, ja t'ho dic. Qualsevol altra opció possible... Prefereu que el Barça s'alimini a semifinals abans que a veure el Barça et valen el final? Sí. Home, si és contra el Madrid, sí. Si no, mira, doncs més igual. Sí, preferiria, per exemple, passar a la final contra el Dortmund i que el Dortmund ens guanyi. Home, és que... Aquesta és la meva opció preferida, les botes. Que el Madrid guanyi la dècima a Wembley i contra el Barça tindria a tel·la la cosa. Una aficionada del Real Madrid va dir a una entrevista que hi havia a peu de carrer, va dir, i no hi ha a si mulleres, allà al costat dels voltants del Bernabéu, va dir... I això era molt intel·ligent per... No eres tu, no? No, no, per part d'ell. Va dir que preferia el Bayern, que el Barça a la final, perquè deia que, com ja havien guanyat tantes vegades al Barça, ara tocava que guanyés el Barça al Madrid. O sigui que... Cuidado. Home, jo crec que primer hi ha la semifinal. Això per començar, primer hi ha la semifinal. S'ha d'anar a partir de partit. S'ha d'anar a partir de partit, sí, correcte. Però, però, però... Clar, això pot ser... Jo l'heu parlat amb no, o la glòria, o l'inferm, perquè guanyar si el Madrid passa a la final, i el Barça també, que l'any passat també van començar especulacions, i cap del 2 va arribar a la final, al final. Però, clar, si el Barça guanyi, li pren la dècima, en aquest sentit, la glòria de Barcelona, en canvi, si a Wembley, a Mourinho, es guanya la dècima, també és com l'inferm culé, no? Per tant, és un partit, si hi hagués aquesta final, si arriba de doble o res, o sigui, o estàs a la glòria, o estàs a l'inferm, no? Per cert, una dada curiosa, que per mi també reflecteix molt bé, que és l'estat del futbol europeu en aquests moments, 3 dels 4 semifinalistes de l'any passat repeteixen. Barça, Madrid i Baer, de Monique. I, curiosament, que això crec que ja és més cosa de la Xar, però l'únic que no repeteix és el que la va guanyar, que per mi la va guanyar perquè se la va trobar, però, realment, els altres 3 equips que arriben a semifinals repetint el Barça i el Madrid, a més, ja és el tercer any consecutiu que arriben, doncs demostra una mica l'estat del futbol europeu, que realment són cada cop menys equips, els que dominen de manera més clara. El Barça porta 6 semifinals seguides. És un record que ningú ho havia fet, fins al moment. Per tant, sí, falta en equips que puguin arribar, puguin arribar en aquest nivell. En aquest sentit, mira, jo tot i que sigui una cosa molt criticada, celebro que vinguin aquests shakes àrabs que porten tants calés amb un equip i el fan fort, perquè, per exemple, el Paris Saint-Germain ens va plantar cara gràcies a tots aquests diners que ha rebut, no? Si no fos així, doncs no sé quin país Saint-Germain ens hauria pogut trobar, probablement no seria l'equip que és, i, per tant, encara hauria sigut més fàcil aquest que fins els semifinals. Per tant, és una... o el Málaga, per exemple, també, que ha tingut molts problemes econòmics últimament, no puc pagar els jugadors i tota la pesca, però també té la plantilla que té per aquesta entrada de calés, no? L'únic equip ha sigut format, a banda dels supergegants europeus Barça-Madrid Bayer, al Borussia, sí que realment té molt mèrit l'equip que han format amb jugadors que no tenien gaire nom, és a dir, no han fet fitxatges supermultimejonaris, i tenen un equip que juga molt a futbol, jo vaig veure alguns minuts dels últims partits que han jugat, i d'un i dos. Sergi, per altres paraules, estàs buscant una inversió d'algun seg de Qatar per aquí, o, bueno, la penya del Morro, també, no? Según estàs escoltant algun seg de Qatar, no? Sí, sí. No estaria malalt. Per l'Espanyol, no, gràcies. Podem portar la sembrada de Qatar Fundation, si volen. Però una cosa, si a la penya del Morro ara vingués un xei carapit, poses molts diners, què faries? Canvia de tertulia, no? No, a mi em foten fones, segur. Però això ho decidiria, no? Qui paga mana, és a dir... Llavors, potser també els farien fora a tu. No, no, és que jo agafaria els diners i maria que per la penya del Morro, ja. No saps que ets xei que donaria els diners a tu? Doncs ho decidiria. Mira, vull donar diners a la penya del Morro, però que ho presenti una altra. Jo et dic una cosa, m'emporto el pot de les olives. La redacció, que això m'emporto com a mínim, com a individuació, és l'últim. Jo el pastís, jo el pastís. Jo el brana que porten a la penya del Morro, exacte. No quedarà ningú, eh? Jo el canxito d'allà de les maris. A mi m'agaria parlar una mica més sobre el tema del Bayern, perquè jo veig la gent una mica amb un col·le. No sé si també heu copset aquesta sensació cagada en aquest sentit, i hi ha molta gent que veu ja clar que no es passarà. Home, és que hi ha hagut anys que no ha passat això. Al Madrid, per exemple, no li ha passat Manchester United i Galatasaray, però aquest any el Barça crec que està trobant com una evolució en els rivals que té la Champions. La lligueta va ser senzilla. El Milan, doncs, home, no deixa de ser el Milan, però no és tan poc com un gran equip d'Europa i ens va costar bastant. El PSG era un esclavó més. Ens va costar encara una mica més. És com una mena de piràmide o com un... Cada cop més difícil. Si els dos últims ja pràcticament m'ha afonat d'acord amb el Camp Nou, ho diria no sé què passarà. Home, això està bé per a l'aficionar col·le, perquè per almenys no ho posen fàcil, perquè si fossin tan fàcil, no sé, a mi no m'agradaria una competició tan senzilla. Home, vull guanyar-la, fa ser-ho difícil. Bueno, però volgui sonar la dificultat, no? És com fer una carrera, si no tens una mica de dificultat. Si vas de sobrat, a mi personalment, no li veig competitiu. Però no sé contra qui va guanyar l'última final de Barça. Contra el Manches Dibirait. I te'n recordes de tots els que va eliminar abans? No, la veritat és clar. Jo no. Això és el dimarts que ve. Dimarts que ve, dia de Sant Jordi, 23 d'abril, el que... no, l'Àlian d'Arena, eh? L'Àlian Múnic, per cert, Messi jugarà, no ho sabem fins a l'última hora, però tu et pinta que sí. Home, sí. Però no hi haurà ni Mascherano, Pujol, em sembla, que tampoc no estarà preparat. Creieu que tindré... ni Adriano, eh? Ni Adriano tampoc. Adriano està ascensionat, sí. Clar, això deixa la defensa molt debilitada de cara al partit contra el Bayern, allà de l'Aliens Arena. Jo no em vull pensar que m'allà, però jo vaig dir que és el primer dia d'aquesta d'artulia. Jo no vull parlar de si algú va dir o no va dir. Doncs jo ho vaig dir. Mira, aquí queda. Jo veig la defensa molt debilitada, i el Bayern no és el País Sant Germain, i el País Sant Germain no era el Milan. El Barça, si comença la temporada, amb dos centrals purs, Piqué i Pujol, un dels quals és l'Asiana, cada dos per tres, i un altre reconvertit de central, que és Mascherano, que ja, mira, te'l compro com a central, tres centrals, un té 35 anys i l'Asiana cada dos per tres, per tant, te'n queden dos defiables, Mascherano i Piqué. Algú creia que el Barça aguantaria tota la temporada sense tenir problemes en algun moment, en aquesta zona del camp? És que no ho entenc, perquè Marc Bartra... Podries confiar en Son, que es va fitxar... Sí, però és que... Per què es fitxa un jugador? Per una posició que no ocupa. És que no ho puc entendre. No, no, no, si el Barça necessita... Per una descansa, busquet, el que passa és que després es va deixant a Pujol, i realment es va haver de reconvertir, va jugar un partit o un parell, que per cert, un son com a central no funciona. No, perquè el Tito Vilarrao va dir, necessitem un central, i va dir, i anem i fitxem el son. O sigui, si ja necessitem un porter per la temporada que ve, tu fitxaràs a Silviño, per exemple, o fitxaràs un porter. Ah, no, perquè si a Silviño el entrenament juga de porter. No, no, no fotem tu. Si tu vols un central, has de fitxar un central. Però això ve de rarera, perquè ja amb l'època Guardiola ja era bastant justets amb qüestió de recambis, no? Sempre hi havia un comamol o, sí, un de recambi de natural... En principi també podies confiar en Moniesa, que es va lesionar en fontàs, que se l'ha acabat sedint, també tenies Bartra, que no s'ha confiat amb ell, per tant, hi ha hagut una falta aquí de confiança. Però s'ha tirat del bé, no del primer equip. Però, clar, la defensa titular del Barça, ja ho l'hi piquen són, han vingut del bé. Per tant, jo crec que sí que tenen un element d'entrada. Però el piquen, no. El piquen va venir de l'àmbit de l'Esterionite. Després de passar del Perón. Sí, però... Jo també ho he dit alguna vegada, que per al meu... És l'escola? El pas més important en la formació d'un jugador, o el pas que costa més de fer, segurament, és la passada del bé, el primer equip, no? I la consolidar-se del primer equip. Perquè cada vegada és més difícil passar per l'ambut. I aquest pas, ni piquen ni sèsc, l'han fet. No. S'ha pagat una milionari. Exacte, sèsc, són fichats a milionaris. Com pot ser qualsevol son, per exemple. Alexis. Si el va ser, ha sigut el central. Jo crec que fichom central. Si és el millor del món, millor. Si és el tercer millor del món, segurament serà millor que no fichar-ne cap. Ja. Amb el Josep Antonio Rodríguez, el president del club de futbol senjús, i el Roger Cruz tenim altres temes per parlar de la tertúlia esportiva. Per exemple, el proper rival, Edu. Contra qui juguem a la Lliga aquest cap de setmana? Sí, juguem contra el Yavan, el Disapta, i, bueno, és un equip bastant irregular, que està a mitja taula. Tampoc té bastants problemes en quant al descens, perquè hi ha molts equips que estan amb menys de 30 punts. A més, serà el Camp Nou, o sigui que no hi ha... Abans, un altre compromís, però, pel Barça? La Copa de Catalunya, però... És realment... Ficar-lo a aquestes altures no té sentit. A més, anirem al filial, em sembla. I al filial, òbviament, sí, sí. Va, era per... era una baroma. I l'Espanyol, no és lliure? Sí, contra el Llegusterà. Sí, no fotis. O sigui, dos plats de bon futbol, TV3, l'Espanyol i l'Espanyol. Jugarem amb el primer equip. No tindrem a fer. Però, perdoneu, però vosaltres... Ah, veritat, ja ho diré, quan van fer el surter, no van anar cap directiu del Barça. Cap, cap persona, irresponsable... Potser van algun directiu del bé, no? I vosaltres, el Barça, la Catalunya de Cap, és com si... Però és que, a veure, és que... Passeu d'ella, no? No seria suspens. Com si la Copa de Catalunya... Com si l'he hagut a la Federació Catalana, en una setmana, en què el Barça no es juga a ningú, no es juga a la Lliga, encara que vagi jo que sé el recogepelota. Sí, però, a veure... Com si l'he hagut a posar la Copa de Catalunya una setmana en què el Barça no s'està jugant pràcticament a la Lliga, perquè hi ha la teva guanyada, però normal seria que se l'estigués jugant aquesta d'Alsades. I que això no s'excusa. 7 dies després de l'excusa. No s'excusa. La Copa de Catalunya s'hauria de jugar a l'estiu. Sí, però la vergonya. Perdoneu que m'hi fiqui, però és que la main orància és extrema. No s'havia suspès la Copa de Catalunya perquè no es va presentar... Va a buscar una altra feixa. Va a buscar una altra data i ja està, no? Mira com avidal, a buscar una altra feixa. Bueno, és... Tranquem. Tranquem, tanquem. Alguna cosa més sobre allavant? No, res, que és un equip molt irregular, que porta dos partits realment dolents, després de perdre contra el Madrid 5-1 i contra el Deportivo 0-4, però que va arribar els quarts de finals de l'Europa League. És un equip que pot donar la campanada i se l'ha de tindre en compte. El Barça jugarà molt suplents, a priori. Segur que jugarà molt suplents amb l'equip B. Perdona, si el Llavan juga com va a jugar a la teva Saragossa, els hi fotem un carro, eh? El Deportivo. Perdona, estàs parlant ara? Del Llavan. Si el Llavan juga igual que va a jugar al Camp de Saibosa, i el Camp del Deportivo va a jugar al Llavan. No és passant malament. Volia dir que si el Llavan juga igual que el Saragossa, va a jugar contra el Barça, crec que els hi fotrem un carro. Perquè, bueno, el Saragossa va a jugar molt malament. Ara m'adonem, Jordi. Això passa, això ja és així. En fi, alguna cosa més sobre el Llavan, Edu? Res, més a ell. Sergi, parlant de Vidal, que veig que el tenies molt present, eh? T'has preparat una mica... el reportatge que hem fet a la tecnologia francesa, no? L'entrevista sobre com m'ha viscut la seva malaltia, que, per cert, una setmana estarà aquí a Sant Just. És una mica Vidal. A la presentació del tornat Joan Petit de Ukei, que és també per lluitar contra el càncer infantíli, és una mica... El personatge... El personatge és humiat per presentar un acte d'aquest tipus, però és esportista de l'Ítia, a més a més, ens ha passat per això. De fet, volia dir que la Vall d'Avers es pot llegir una entrevista... Falca? Estàs fent Falca, ara? No! El president del club d'Ukei, que explica una mica... Ah, va bé. El que vam aconseguir amb aquest torn. Posa-li música. Per cert, que ahir va sortir ovacionat de la romareda. Sí senyor, sí senyor. Imagino que tots els camps on vagi a Vidal, ara, s'ha de rebut amb aplaudiments quan sorties en el faig, o sorties a jugar-hi, que si us vinguts. Sí, però molt ràpidament, vaig al que parlàvem de la televisió francesa, que hem fet una entrevista, on Vidal l'ha mostrat una mica la seva cara més íntima, després d'aquesta malaltia. I bé, ha explicat que realment ho ha passat molt malament, com ja ens podem imaginar, i que va preguntar als metges si podien induir el coma. Recordar-la també un dia o menja on no podia suportar el dolor, i va arribar a demanar això. Els metges li van dir que tenia una gran quantitat de liquid al ventre, que suposo que li provocava aquest dolor, i per tant, moments de patiment per a Vidal, que diu que l'únic que volia era recuperar la seva vida normal. 19 quilos ha perdut, he dit, que Vidal... Està molt prim, eh? En aquest procés està molt prim, sí. Realment era un jugador que es caracteritzava, o de fet és un jugador, esperem que es pugui recuperar del tot, que es caracteritza per la fortalesa física, i ara el veiem... Home, ha de recuperar... Ha de recuperar musculació i tonificació i tot plegat, no? Alguna cosa més sobre aquest reportatge es pot veure per a internet? No l'he trobat, no l'he trobat. He vist alguns articles escrets que parlaven de l'entrevista, i una mica el resum, doncs, és el que... Que ho expliqui, que Vidal diu que mai va pensant la mort, perquè ell creu que Déu és el que decideix, i el veiem que Vidal és molt creient. Bueno, què passa, l'A? Sí. El seu Déu és igual, és Déu, és Déu igual, no? Sí, sí, molt bé. Gràcies, Sergi. Passem ara al món pericor de Rafa Canó. Pey de gallina, tio. Pey de gallina, perquè es van viure... es van veure, no? Sí, sí, sí, tres o quatre gols en 5 minuts. Recordem que l'Espanyol va empatar el Cornallà amb el València 3-a-3, un dels millors partits de la temporada, Rafa. Sí, abans de parlar de l'Espanyol, volia parlar de Hugo Canó, que és el meu fill. Ah, sí? Una trafalca. Una trafalca, eh? Ah, va, i tant. Perquè, a gavar el camp municipal de la bòbila, es van celebrar les jornades atlètiques, que són classificatòries al campionat de Catalunya. Sí, però ja m'ho rica de coses familiars. Sí, i el meu fill es va... Bueno, a la carrera van quedar segons classificats amb l'equip de Ràlieus, de 4, i... Què que haurem? No posar aquesta música en posar-me'l o plorar. Però, bueno, van quedar tercers al campionat de Catalunya, classificatòria de Catalunya. O sigui que d'aquí a un pari de setmanes... Un aplaudiment, un aplaudiment. Quedaran per... Ja està, va, un aplaudiment per... Bueno, i ara parlem de coses menys importants. Ja s'ha fet la falca, vinga. Parlem de l'Espanyol, perquè, com que vam patar 3 contra el València, com vas veure el partit, Rafa? Impressionant, un partidàs impressionant de l'Espanyol. Jo crec que el millor partit que s'ha vist a Cornella ha estat emporada, sense cap dubte. I, sobretot, dir que, o a Casso... Bueno, va ser el partit d'Agua Casso. Perquè, bueno, jo crec que li va dir, ja va dir, aquí, en Roda de Prensa, després del partit, que li va donar totalment la confiança amb ell, i que li va dir el Negrito, com ell diu, amistosement, perquè després a Roda... A Sona Mitja li van preguntar un periodista de Catalunya Ràdio, sinó, Erru, que li semblava que li digués Negrito, i ell va dir que li irà igual, si era amistosement i carinyosament. I, bueno, el Negrito va fer un partit d'Agua Casso. Va al·lacionar a un pobra noi, va caure... El tu per tu, el resultat del partit d'Agua Casso, és que va al·lacionar a un del València. No, no, no. A part de fer un partit d'Agua Casso, va veure aquesta història amb el jugador aquest, que no m'ha recordat com es diu, perdona'm. Però, bueno, és igual. I ja et dic que partit d'Agua Casso, partit d'Agua Casso, gulàs de Sergio García, i, en definitiva, sobretot donar-li la Nora Bona a l'equip, perquè jo dic que partit, com aquest, amb un València que està de pujada, doncs, a veure, el València està si ser a la Lliga, amb 50 punts ens porten 10 ara mateix. Nosaltres estem a Montse, 40, que ja estem salvats, i algunes veuen que anirem cap a Europa, ja veurem. Però, bueno, només això. Molt bé, tuits. Tuits, cap. Tuits, cap. No, perquè no preparis cap tuits, perdona, perquè, com tenim l'entrevista aquestes, reduiré el màxim... Molt bé, molt bé, Rafa. El meu intervenció, com ser Rafa. Que poc us conformeu, és per dir-us. Una empata 3 a casa, i ara... Un empata 3. A millor part de la temporada... Perquè l'habitat és que estàvem guanyant tot el partit. Va ser als últims 10 minuts, dos gols del València, amarrades d'això sí, del Defensives de l'Espanyol, i l'últim gol de... Però si no dius que s'havia quedat... No parlàsim en finals de la Champions, què passaria? Home, acabem patat, igual que vosaltres, no? No heu guanyat cap, no? Bé, en fi, per cert, tema de polisportiu, futbol de segona, Sergi, el Girona, s'acosta a l'ascens. Sí, un Girona que volia fer una punt, perquè va guanyar el Ser de Dinero, una història de primera, tot i que el Racing està en molt mala situació, i s'ha tornat a col·locar, segon, un Girona que està fent molt bon joc, sobretot a casa, i que fora està tenint una mica els partits com està podent, però, de totes maneres, segon, molts punts de l'Elgs, ara no ho sabria dir, en sa, que són nou punts de l'Elgs, que pràcticament ja és equip de primera, i molt enganxat als equips que li venen darrere. Per tant, el Girona haurà de lluitar fins al final, si queda segon, a l'ascens directe a primera divisió, si queda tercer, quart, cinque o sisè, haurà de jugar a una promoció. Però sí que està bastant lluny del Satè, que és el que marca aquesta ratlla de descens en eliminatòria, per tant, sí que en descens directe o indirecte. L'interessa que de segon, perquè després allò serà una lluita farotja, entre els quatre que... Per què com funciona la promoció de descens a primera? Doncs queda el tercer contra el sisè, jugant en eliminatòria, el quart contra el cinque, i els que superen aquesta eliminatòria, el que queda tercer, doncs té el factor cam a favor, i el que queda quart doncs el té a favor respecte als que estan al darrere. I el primer i el segon de segona passen directament a primera. Per tant, clar, l'interessa que de segon, perquè si no, evidentment... Evidentment, evidentment. Si no, ho té més difícil, ho va estar més difícil. Pels partits d'aquesta promoció de descens. Molt bé, doncs tan debò, seria molt bonic, poder veure el Girona l'any que ve. Tres equips a primera. Eh? No te passes. Ràpidament, com va anar el cap de setmana? Perquè Alonso va guanyar... En fórmula U, eh? Parlem, Alonso va guanyar a la Xina. Doncs el gran premi de la Xina, a Shanghai. Reservar segona victòria a la seva carrera de portiva a Shanghai. La de Uena... De Xena. De Xena, el Ferrari. I realment va fer una carrera impecable, a Fernando Alonso. En tot moment la va dominar, va ser el gran dominador en l'estratègia. Va ser el que millor ritme va tindre sobre la pista. I el Ferrari ha demostrat que han fet els deures a aquest hivern. I realment estan a l'altura, com a mínim, del Red Bull i tot sembla que tornarà a ser un betel Alonso, aquest campionat, amb alternatives com Reikonen o Hamilton, però que amb consistència estarà amb betel i Alonso, en tot el campionat. Per tant, Alonso té de Uena de mateixa. Portem dos o tres, només curses. Tres carreres, tres curses, sí. I les candidats del títol, millor pilot. A la clasificació general, en el moment és betel primer, perquè Fernando Alonso va tindre un zero, en el segon gran premi. Alonso és tercer, a 9 punts, a 6 de Reikonen, i Hamilton és el 4, a 3 de Alonso. Estan realment igualats, però la tenim que tenir en compte que Fernando Alonso va fer un zero, perquè es va retirar la primera curva. Si mirem les carreres que ha acabat Fernando Alonso, a cada primer i segon, i Ferrari ha sigut l'equip que més punts ha obtingut d'aquestes dues carreres. Bastant, bastant força que tinguéssim de campionat. Bé, doncs fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments de la tertulia esportiva rebem el José Antonio Rodríguez, president del club de futbol. Domínguez. Com? José Antonio Domínguez. Ah, Domínguez. Ah, doncs mireu, tinc la informació errònia, perdoneu. José Antonio Domínguez, president del club de futbol sant just, i el Roger Cruz, coordinador esportiu, per parlar una mica del club, de la situació, i també dels campos d'estiu 2013. A l'Apena del Marro. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir, i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra el llacció. Faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com La feina vol morre. Cada tarda, a 5 a 7, a ràdio de es veu. Rec de final d'aquesta segona hora del programa i també de tertullesportiva, com hem comentat fa uns moments, avui tenim dos dies. La feina vol morre. Cada tarda, a 5 a 7, a ràdio de es veu. Rec de final d'aquesta segona hora del programa i també de tertullesportiva, com hem comentat fa uns moments, avui tenim dos convidats de luxe, el president del Club de Futbol Sant Just, José Antonio Domínguez. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. y tuvimos algún problema en la coordinación y algunas cositas más internas, pues a partir de octubre empezó a funcionar todo lo que es la institución como directiva, y en el tema deportivo de equipos, pues también hemos aumentado los equipos, y bueno, para este año que viene posiblemente crezcamos en ocho o nueve equipos, pues estamos trabajando muy bien el tema de las escuelas, y ya tenemos bastantes niños que vendrán el año que viene. Entonces nosotros lo que necesitábamos era crecer en los pequeñitos, de promesas hasta infantil, y en eso es lo que nos hemos propuesto. En las demás categorías estamos bien, pensamos que con dos equipos su categoría es suficiente, y en la escuela es donde necesitamos dar un pasito adelante que lo daremos este año. Hemos contratado a un coordinador que viene de la escuela del Barça, que se llama Edgar Acedo, un chico que tiene experiencia en estos temas, y también desde hace un mes está con nosotros Ruller Cruz, un chico que lleva en el club ya unos tres o cuatro años, un chico que no es porque está aquí delante, de los que a todos los plus nos gustaría tener en el nuestro, por su compromiso, porque es muy buena persona y por el ejemplo que da a los niños. Viene de familia. Pues... Rafa. Seguramente. Ruller, com a coordinador esportiu i de banda aquestes paraules, que diries? Nada, la gracias. En verdad me lo merezco. Hay que reconocer que sí que desde la directiva del club estamos intentando trabajar muy duro para el año que viene para formar a niños, para conseguir campeonatos, para que los padres estén contentos, sobre todo que los padres puedan ayudarnos mucho. Por ejemplo, el año pasado no nos ayudaban, pero decías a un torneo o algún partido fuera de los horarios que los padres no quiero ir de vacaciones, porque ahora nos están apoyando y vamos a ver si para el año que viene con esto de ir a los colegios, los institutos y todo esto captamos más niños que se lo van a pasar muy bien. Entiendo que queréis reforzar, sobre todo, las franjas de edad de niños más pequeños, ¿no? ¿Hasta qué categoría es eso? Desde promesas hasta infantil. Nosotros ahora tenemos un equipo en cada categoría en promesas, y nosotros lo que queremos es crecer ahí, tener como mínimo tres equipos por categoría, que es lo suyo, porque si quieres formarlos bien, tienes que tener más de un equipo. Por eso explico un ejemplo corto. Si hay diez niños y hay seis que tienen un nivel bueno y cuatro que tienen un nivel que no es tan bueno, por decirlo de alguna forma, entorpecen a estos seis y no mejoran. Si tienes veinte, puedes hacer otros grupos. Es decir, diez de un nivel parecido y otros diez, un nivel menos bueno parecido. És la idea. L'objectiu, més que guanyar, seria formar. No es ganar. Los niños pequeños lo que queremos es que aprendan. Que aprenda muchos valores. Sería escuela. Exactamente. Meterle a un niño pequeño de esas categorías algo de competiciones, como te diría, o sea, le estás presionando. O sea, no van a aprender que quieren marcar goles. Ser cristianos, ser Messi, lo que van en la tele. Lo que queremos es que sean un grupo que convivan y luego cuando sean más mayores ya los echaremos a competir. Pero primero tienen que aprender, si no, no vamos a ningún lado. ¿Crees que, ahora hablando un poco también del otro club, de la Lettig Saint-Jus, que apareció hace un par o tres años, crees que os ha ido bien a los dos clubes? Tener como una competencia entre comillas, porque claro, digamos que ahora los niños de Saint-Jus tienen donde elegir, ¿no? Pues mira, cuando hicieron la separación, el perjudicado fue el Saint-Jus. Obviamente, detener 250 niños se quedaron en 80. Entonces la situación del Saint-Jus fue horrible. Esto le ha costado dos años al Saint-Jus, ponerse un poquito las pilas. Y sí que es verdad, el Saint-Jus estaba dormido, por decirlo de una forma, era el único equipo del pueblo, los niños venían siempre a él y ahora, como hay competencia, el Saint-Jus ha puesto las pilas, ha puesto a trabajar, que es lo que teníamos que haber hecho siempre, pero bueno, también las circunstancias de cómo es el pueblo y que solo hay un equipo, también estaban acomodados. Com per exemple, en quines coses heu canviat i heu posat les piles? Pues mira, hemos puesto recientemente en marcha el programa de valores, es un tema que no se había puesto nunca en el club, porque entendemos, como bien ha dicho Rullier, que los niños vienen a aprender. Y para aprender tienen que empezar por los valores, respetar al contrario, saber ganar y saber perder, tener unos valores como persona, que si se lo explicas de pequeños lo entienden, pero si tienen 12 años ya no entienden los valores y ya quieren ganar y entonces van ya un poquito de sobraos. Para los pequeñitos es ideal que empiecen con el programa de valores y que se formen como personas y luego ya irán aprendiendo. Esto es una de las cositas que hemos puesto en marcha, nuestro servicio de enfermería y fisioterapia ya funciona desde hace dos años, esto tampoco estaba. En el tema de la directiva nos estamos moviendo, hemos tenido ya contactos con el balomano, con todos los equipos de la zona, para estrechar un poquito las relaciones, incluso con el Atleti os voy a dar una noticia, y esto es reciente. Hemos abierto una vía para el diálogo con el Atleti, que haga un diálogo a Atleti Sanjus, y que las relaciones sean de cordialidad. Que los temas de conflicto haya dos personas, una por cada equipo, que en este caso es mi gran jefárejo, por el Atleti en otro soy yo, Domínguez, y los temas de conflicto los vamos a intentar resolver nosotros. ¿Qué temas serían, como mediadores? Sí, correcto. Això s'ha fet perquè m'imagino que les relaciones estaven totalment trencades. Esta temporada no hi va tan mal la cosa, lo que sí es verdad que llevábamos dos años que no había relaciones. Entonces, en el verano, cuando decimos el tema de los horarios de entreno, por parte del Sanjus, ya hubo una predisposición buena, porque el Atleti estaba entrenando en todos los horarios que pidió, inclusive los más de circuitos que eran horarios del Sanjus. Recordem que aquí... Recordo que hi ha dos equips de futbol que comparteixen el mateix camp, que és el Camp Municipal, i per això vostè està parlant d'aquests horaris que s'han de posar d'acord. Correcte. Cada año, este punto es conflictivo, porque el Atleti quiere éste los Sanjus también. En el complejo de la bona igualtat... Hay tortas, si lo sé yo. Mucho peor todavía. Nosotros no llegamos a tanto, pero sí que es un tema de crispación. Y estos temas, el tema campus, el tema la sala de reuniones del campo, que actualmente solo la utiliza al Atleti, el tema horarios de entrenamiento... Estos temas de conflicto son los que queremos tratar el señor Parejo y yo. Per això han designat una persona de cada club per posar-se d'acord amb aquests temes. Correcte. Y bajar la tensión, porque qué pasaba. Y vamos a las reuniones y hablar de los horarios de entreno. Pues lo que ha dicho aquí el amigo, había mucha tensión para llegar a un acuerdo, nos tirábamos 5 horas para no llegar a un acuerdo tampoco para los parces. Bueno, entonces es mejor arreglar las cosas con calma y que haya menos conflictos. La cosa, les relacions anirà millor? Yo estoy seguro que sí. Te digo una cosa por parte mía, yo voy a poner todo para que sea así. Lo que ya me dirás. Y la unificación, esto es otro tema. Y aquí vamos a ser seriosos, la unificación no será. No será. Porque yo estoy ya lo he vivido y que más quisiera yo que sí. Pero esto no será por un motivo. Porque hay gente en la directiva del Sanyus, del Atleti, que están muy enfrentados. Entonces el Dominguez, como viene del veterans y no tenía nada que ver en esa historia, yo no tengo ni odio a nadie. Yo soy amigo de todos. Y por eso creo que nos vamos a entender con parejo, porque él también tiene una personalidad parecida a mí y vamos a intentar solucionar temas. Pero hay gente que se odia. Entonces cuando hay odio por las dos partes, esto es como los israelitas y los... Han de ser catrissades ferides. Esto tardarán 20 años por decir algo. Que a mí ya me gustaría que fuera de aquí el año que viene, pero esto no, realmente pienso yo. Tal com has dit, potser la competència us ha anat bé per millorar certes coses que no funcionaven. La sinergia són bones en aquest aspecte i potser pels dos és bo. Per cert, abans d'acabar, perquè el temps ens dirà sobre, m'estaria molt bé parlar del campus d'estiu que feu el club de futbol s'enjust. Roger, hi haurà tres torns, del dilluns 24 de juny fins al 28 de juny, o sigui, tres setmanes consecutives, 24 de juny, 1 de juliol i 8 de juliol. Quin és l'objectiu d'aquests campus d'estiu 2013, el club de futbol s'enjust? Sí, bueno, en el campus el que vamos a buscar es que los niños primero disfruten. Que se lo pasen bien, que conozcan el campo, las instalaciones. Aparte de todo esto, habrán muchas actividades para que ellos disfruten. Lo que queremos es que aprendan. Que aprendan la filosofía del fútbol, que los valores... Vamos a trabajar mucho este año con los valores. No es por ser pesado, es porque los niños lo necesitan. Los niños están viendo la tele y todos quieren chutar faltas, todos quieren bueno, pues no. Nosotros queremos enseñar que esto es un equipo de fútbol, y que queremos conseguir. Un poco filosofía de Barça, ¿no? Sí. Yo digo un parico, ¿eh? No estaría mal, pero sí, claro que sí. O sea, la filosofía del Barça, yo soy culé. Sí, sí, ya lo sé. Y mucho. Soy culé y me encanta el cristiano. Bueno, pero eres fútbolero. Me la es exactamente igual. Pero sí, filosofía de Barça, pues sí, la verdad que sí, porque yo creo que es la más adecuada para este caso. I les edats, quins són els nois que es poden apuntar? Tutom, ¿no? Desde 4 años y 2 hasta arriba. I si algú vol inscriure, sí, que és el que ha de fer? Pues mira, nosotros vamos a hacer unas charlas en los institutos, en los colegios. Luego si se meten en la web del Sanyús, también la tienen. Y bueno, cualquier cosa, no sé si... Hay horarios. Hay horarios de atención al público en el campo de fútbol. Igualmente queremos pasar si los directores de los colegios nos lo permiten, a dar charlas, para explicarles un poco cómo va a ir el campus y para el año que viene también. M'estan mirant el dossier d'algun respecte als tècnics que es treballaran, per exemple, el control de passe, conducció, el regate... Tu et faria falta, Jordi, eh? Sí, jo puc apuntar. Jo puc apuntar, que és que... Sí, claro que sí. El tema dels valors, tampoc tenia malaltia. Bueno, també. En fi, ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies a tots, que ho sé, Antonio Dominguez, president del Club de Fútbol Sanyús, Roger Cruz, també, coordenador esportiu, i res, que vagi molt bé. Moltes gràcies, bona tarda. Bé, no tenim temps avui, o sigui que acabem el programa aquí. Gràcies a tothom que vagi bé, i fins la setmana que ve, a la fecana, a les seves, que vagi molt bé. Cristina, en retorrem demà, a la cinc de la tarda. Fins la mà, que vagi bé. Vagi bé, va, a tarda. La bella vol moro, cada tarda, de cinc a set, a ràdio d'esper. Queda, queda dos. El corria nunca l'ensenyaron, em va. Se fue las luces pálidas, ella huía de espejismos y horas de mar. A aeropuertos unos vienen, otros se van igual, que alicia sin ciudad, el valor para marcharse en nieve a llegar. Llueve-me el canal, la corriente enseña, el camino hacia el mar, todos duermen ya. Dejar-se llevar, suena demasiado bien jugar a la fe, nunca saber dónde puedes terminar o empezar. Un instante mientras los turistas se van en un tren de madrugada, consiglio tratar la frantera entre siempre o la mar. Llueve-me el canal, la corriente enseña. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui, dilluns 15 d'abril. Sant Just Notícies, edició vespre.