#248 - La Penya del Morro del 16/4/2013

que és difícil utilitzar el que fa, sobretot, a la retireta? Els alcaldes també recorden que el PH de la C32, de l'autopista C32, és un dels més cars de Catalunya. Per això del temps servei meteorològic de Catalunya, Pere Cladira, bona tarda. Bona tarda, hores d'ara. S'hauré gran part del territori. Només passen alguns núvols als d'Iprims i algunes núvols a descapalar-hi al Prineu, inofensiu, en tot cas, i destacen també les temperatures. Atenció, màximes, que han arribat els 28 graus a Vallerana, 28 a Tarragat, 27 a Vinebre, 27 a Girona, 26 a Olot, i una miqueta més baixes a la costa, per exemple, als 20 graus de Barcelona. Sembla que aquesta mateixa situació es mantindrà de cara de Medimecres, en domini de l'ambient de Solallat, amb alguns bancs de Boira que poden aparèixer cap als dos extrems del litoral, però molta bonança, i de fet, la majoria màxima de mal interior sobrepassaran als 25 graus, i atenció perquè alguna podria arribar a fregar els 30, sobretot cap a Ponent i la Vall de l'Ebre. De nou, l'ambient més fresc cap a la costa. I, de moment, això és tot des del servei motorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. En Vasca, al Barça i al Pana Tinaiko, juguen avui. Atenes el tercer partit dels quarts de final de l'Auroliga, al Paballó, a Oaca. Les l'ho veig a Calacovic, el jugador dels dos equips. Creu que al Barça pot endur-se el triomf. Ho diuen declaracions a la xarxa de comunicació local. Pana Tinaiko, al Oaca, és molt complicada, perquè té molta pressió de solucionats. És molt difícil, però jo crec que Barça sabe exactamente bien qué tiene que hacer para ganar partido ahí. Barça ja ha ganado ahí, en Oaca. Y yo estuve en este equipo cuando hemos ganado, y era igual de difícil, pero hemos encontrado bien camino para ganar. Els blauranes Joe Ingalls i Marco Todorovic són dubte per aquest partit que començarà a tres quarts de nou, i amb l'aliminatòria empatada a una victòria. En futbol d'altra banda, l'Espanyol ha presentat aquest matí a legacions davant el Comitè de Competició de la Federació Espanyola per la Tarjeta vermella, que va veure Raül Rodríguez, durant el partit del passat cap de setmana contra el València. I entenis el català Albert Ramos, ha donat la sorpresa en sobre al Txec Radec Este Panets, per un doble assistrès en la primera ronda al torneig de Montecarlo. El català s'enfrontarà ara a l'Itàlia Fabio Bonini. Ràdio d'Espern, 98.1. Ràdio d'Espern, 98.1. En directe, hem atent des de Sant Just d'Espern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdio d'Espern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Què tal, Sant Just? Bona tarda. Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de Ràdio d'Espern. Bona tarda i el salut de Jordi Domenach. Bona tarda. Bona tarda. Saludem l'equip habitual del programa Carme Tardoy, el capdavant de l'Ecualitat Sant Just Tenga. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, Jordi. Hola. M'agrada molt que saludis el començament del programa. Jordi. Carme, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda. A més, també avui al programa tindrem la Núria Oriola, la nostra secció de coaching de l'Ecualitat, ens perderà de diverses notícies positives, com per exemple, un mètode innovador per tractar l'ictus cerebral. A més a més, durant aquesta primera hora, també passarà per la penya del morro al Sant Just Teng. Joan González, director de la productora Paral·leu 40 i guanyador del premi EDN 2013 sobre el món dels documentals. A la segona hora, a partir de les 6, amb el Sergi Arrada o Alejandro, no ho sabem, el cas del de joves de Sant Just, parlant del que passa i el que passarà els trobés dies en aquest equipament juvenil del nostre municipi, també tindrem el Joan Sirivella a la secció dels Gunis i el Llegó Alonso, al món de Llegó. Tot això a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts. La penya del morro, un programa amb més morro que penya. O, i de més, penya com un club. I com que a tarda el Twitter i el Facebook, la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Fem coros de la penya del morro, eh? No es pensava que era el Twitter i el Facebook. Com a l'oloca. Per exemple, de seguirem trending topics d'avui de Twitter, que som a l'Àya Isabel Pantoja, Julián Muñoz. Doncs ha sigut trending topic perquè la Pantoja ha sigut condemnada a dos anys de presó i ha pagat una multa d'un milió com a un euros, poca broma. Julián Muñoz, condemnat a 7 anys i mai té el Dívar rep una pena de 3 anys i 3 mesos, evidentment, a Twitter avullint l'olla de mala manera, i tothom ha dit la seva, com per exemple, noticiari d'humor. Diversos comentaris en tot humor, al que destaca Jordi, noticiari d'humor, que diu, Isabel Pantoja no sabia nada sobre Julián Muñoz. La mujer de Bárcenas tampoco, la de Urdar Garín, igual. La mía se entera de todo. I una altra seria el cas d'Arrabantós, que diu, con Julián Muñoz en la cárcel se acabó la moda de los pantalones caídos. Unos altres comentaris, de indignación, a aquest cas, podríem trobar el de Carmen Lomana, que diu, vergüenza a los que han zarandeado Isabel Pantoja, eso no son formas, lo que ha hecho ella es indecente, pero l'inchamiento es no. Y podemos acabar alguna patisío, como es la de Alberto Garzón, que diu, Isabel Pantoja es, entre otras cosas, medalla d'euro de Andalucía. Se la dio la junta en 2002. Espero que se la quiten con celeridad. Per cert que avui també ha sigut un treinintòpic, un hashtag o les paraules postureo-fútbol, que tenen a veure sobre diferents postures del món de futbol. Sí, estaria una mica com recopilar diferents freses típiques del món de futbol. Podem destacar el mateix postureo, que diu, que garlen a mà si empeçar un rondo i decir que era saquelibre. Una altra seria el nostre company periodista, Sique Rodríguez, de Radio Barcelona, que no m'afecta a les crítiques. I acabem de ser a casa amb Fab Píker, que diu, fundar un equip de futbol i que acabi i que acabi sent-ho una companyia de teatro. Molt bé, doncs aquestes són alguns comentaris. Després repassarem més treinintòpics al començar la segona hora. Tot seguit el programa. Repassem l'actualitat s'enjustenca. I compensem parlant de l'àmbit internacional, perquè els propers mesos s'enjusti... Tot Mekkar, que és el poble alemany, del sud alemanya germanat, amb el nostre municipi, tirarà endavant projectes conjunts de formació i ocupació per gent jove. Atenció, perquè el regidor d'ocupació i innovació i el d'educació i joventut han visitat recentment Hot Pem Mekkar per trobar sinèrgies entre... amb dos municipis. Allò era una autèntica festa, una mica... Routrip, no? Viaje de pirades. Jo m'ho imagino ja, la pel·lícula, Sergi Seguí, Joan Pasaganyes... Sergi Seguí no hi era. No hi era? És una idea de cultura, no? Ah, perdona, és veritat. No, no, Lluís Montfort i... Com es diu? Joan Pasaganyes, no? En dos regidors allà... Venga, cachomdeo! Carme, què han explicat? Jo sí, eh? Doncs recordem, primer de tot, que el context de Quiri és dir, impulsar molt joves catalans a formar-se, a buscar feina fora del país. I Alemany, és un dels països europeus més puntés actualment, un dels que més oportunitats oferir, per això l'Ajuntament de Sant Just vol aprofitar la germanament amb Jorge Mnécar per fer créixer les oportunitats dels joves d'aquí. Jorge Mnécar està situat a l'Anda Baden-Burtemberg. Baden-Burg, del Budenstag! Perdona, hauria de cridar el... Com es diu, aquella Martina Anglada, no? És una cosa de la pell de gallina. Per què? Perquè es diu això de traspassat i, no sé, massa bo creu. Estàs sensible, Carme? A veure. Parlem d'aquest Baden-Burtemberg. Estàs bé, Carme, què et passa? No em passa fets. Estàs bé o no? No... No, què? No entenc per què viuen. La gent riu de tot, perquè la gent també, com que jo tiro l'efecte de so, riuen quan em donen la gana. Doncs a veure, a Corb, hi ha fàbriques de 5 grans marques de mobilística, hi ha una taxa de turm molt baixa, d'un 4%. Home, és molt poc. I també es potencia molt la formació professional entre la gent jove. I des del moment en què comencen a estudiar, ja fan pràctiques empreses. I això fa, entre els estudiants de seguida, en el món empresarial. Llavors, una de les opcions que es plantejaran, segurament serà un intercàmbi entre joves de Sant Just i de Corb a través de l'Institut, per tant, de gent menor de 18 anys. En clau d'ocupació, una de les intencions, és que a currículums de joves de Sant Just tens en coneixements de la màny. Això te n'ha de dir perquè és important. Que vulguin treballar i formar-se allà. I així els podrien clourar al mercat laboral. I, a més a mig termini, també s'ha parlat d'altres projectes, com ara, doncs, que joves de Sant Just puguin aprendre la màny en un curs intensiu, que s'ofereix des d'allà, i després es garanteix la inclusió en el mercat laboral, i un cop enràs en aquest mercat, pots pagar, en part del sou, aquest curs que es fet durant 4 mesos intensiu. Això es veu que s'està fent ja amb gent d'altres països, i llavors que potser es podria potenciar per fer-ho des de qui... Sant Just, de tota manera. Com deu ser, perdona? Perquè a vegades... No és molt animat. No és molt animat, no? És un poble petit com Sant Just. Sí, però que el tipus d'ambient, això, en sembla que és més tranquil que el de Sant Just. Però hi ha tota aquesta gradació d'indústria. Perdona, més tranquil que el de Sant Just. Això és difícil d'imaginar. Però existeix. És el jopapnecker, el poble més soso d'Alamanya, al qual Sant Just està germà. Però que sigui tranquil·la, vol dir que sigui soso, no? I a veure, l'Alamanya també és diferent, no? Que aquí el tipus d'ambient que hi ha... Sí, és el jopapnecker, un dels millors pobles d'Alamanya. Continuem parlant d'actualitat Sant Just. Canviem de tema i passem a la mítica subsecció... Equipaments de Sant Just. Avui, l'escola Bressol Municipal Marex. Un equipament, no? Què?És un centre educatiu, no? També, equipament... L'escola Montseny és un equipament? És un equipament educatiu. Eh... Sí, sí, un centre educatiu. Bé, un centre educatiu. L'escola Bressol Municipal Marex obre avui les seves portes. I també dijous de cara a la prenscripció escolar del proper curs. La visita d'avui es farà a dos quarts d'any. I ara, a l'escola Montseny és un equipament educatiu. Sí, sí, un equipament educatiu. La visita d'avui es farà a dos quarts d'any. Ja s'està fent. I el cas del de joves, sí, que està de notícia. La van rebre a la nit. I dijous a les deu del matí també el centre equipament educatiu. Carme, no et ve de lliç, perquè la notícia és interessant. Sí. La visita que s'està fent aquesta hora es fa al cas de les joves, perquè també inclou una reunió amb els pares, per explicar-los del projecte educatiu del centre. Avui truquem el cas del de joves. Mira, t'ho podran explicar. A l'escola es farà in situ. Què vol dir in situ? El lletí fàcil passa-l. Com? Perquè així es veu com funciona, està en marxa, tot plegat. I el calendari parla per inscripció, pel primer cicle d'ecocin infantil, que és salviant els nens que han d'anar a l'escola, a l'escola municipal Marex de 0,3 anys, és del 6 al 17 de maig. Les llistes baramades es publicaran al dia 20 i 17 de maig. Encara falta, per tant. A l'escola de juny ja hi haurà les llistes de publicatat més, i la matriculació també es farà al mes de juny. Alguna cosa més sobre l'escola municipal Marex? Doncs vinga, passem al següent tema, agenda cultural. Ojo! Perquè hi ha un nou tas... Notícia, parem les rotatives, nou tas de vins! Del salí de Can Mata, una cosa que feia anys que no es produeia. Demà dimecres es farà una degustació de caves i altres escomosos. Mmm, escomosos. El casal de Joves. Aquesta sessió és la quarta sessió de degustació que el salier ha d'organitzar l'equipament aquest any. Organitza. Aquest monogràfic que van començar a fer el segon trimestre, aquest trimestre, aquest és el primer dades d'aquest terci trimestre, veurem si té tant d'èxit com els anteriors, i recordem que cal fer inscripció prèvia per assistir-hi, per tant, si us interesseu el cas per fer la inscripció avui, i costa 8 euros. És imprescindible ser major d'edat per participar-hi, i, en total, estaran 7 caves. I és com els us demà. 7 caves? Mira, aquí tenim el primer. Opa, només 6 demà. En fi, el casal de Joves, que també en parlarem de tot plegat, quan connectem a la segona hora amb el Sergi Arrada. Alguna cosa més de les notícies de Sant Just, Carme? De moment ja està. Ja sabeu que teniu més informació. T'has de vadellar, Carme. Ja falta el cafè. Vés a fer un cafè ràpidament i portes unes pastes a nosaltres, que també ens anirà molt bé. Ja sabeu que, a partir de la set, el Sant Just notícies, edició vespre, i ara mateix tota la informació que vulgueu de Sant Just a ràdio, d'Esvern.com. Adeu, Carme Matardà. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí un moment, amb la Núria Oriol, que tindrem notícies positives, que jo penso que avui més que mai, les necessitem, perquè obrir l'informatiu als diaris o qualsevol cosa és un drama. Fins ara. De dilluns ediventes de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth jazz. Cada dia, de dilluns edivendre's i de 4-5 de la tarda. Not my love. Smooth Jazz Club. Fem una pausa per la publicitat. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de 2 quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Fem una pausa per la publicitat. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa. Cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà a l'esfalt, i allà es va quedar. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Fem una botiga per la pell de Valmorro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. La pell de Valmorro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. Cinema sense condicions. Els dimarts de vuit a nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, per ràdio d'Esvern. Avui passa per la penya del Morro, el director i fundador de la productora Parallel 40, que produeixen i distribueixen documentals de tot el món, i que, a més a més, porten el documental del mes a Sant Just. Aquí ja la teneu. Avui ens convidem perquè ha estat atorgat recentment amb el premi EDN, que és l'european documentari Network 2013, per la seva contribució de més de 15 anys al desenvolupament destacat de la cultura documental al sud d'Europa, gràcies a la posada en marxa i a organització de les iniciatives Documentari en Europa i Docs Barcelona. Joan González, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, enhorabona, per aquest premi. M'imagino que estaràs content. Sí, estic molt content. Què significa aquest premi, explica'ns. És un premi que... que em satisfa, perquè reconeix una mica la feina que he anat fent amb aquests anys, però una mica no reconeix extraordinàriament. I, bueno, ja el qual jo no m'havia presentat, i que estigui tornat... i que t'ho he portat per ADN, és l'associació més gran del món, en el camp documental, amb presència de 60 països, i abans aquest premi l'havia obtingut també la televisió pública de Finlandia, o la Fundació Jean-Brickman d'Olanda, que ajuda a documentalistes d'arreu del món a fer documentals, o l'associació iraniana de documentalistes. Home, tot ton honor. Sí, la veritat és que... Tu et s'enjustenc a tota la vida. Portes, com hem dit, moltíssims anys en el món del documental. Què és el que té el gènere del documental que a tu et tiri tant? Jo crec que dues coses. Una, que és una narració audiovisual, és una pel·lícula, i sempre m'han agradat les pel·lícules, i dues, que els protagonistes són els ciutadans. No és una ficció, que està basada en la realitat i en persones de carniosos, igual que els espectadors. Diuen que la diferència entre una pel·lícula i un documental és que en una pel·lícula primer s'escriu el guió, i després hi ha el rodatge. En canvi, en un documental primer es fa el rodatge, i després s'escriu el guió per muntar-ho. Això sempre és així o no? Una de les vives respostes favorites és ni si ni no, ni tot el contrari. Home, doncs anem-ho per espàcil. No és una pel·lícula, però és una pel·lícula. Jo no faig diferència entre pel·lícules i documentals, entre ficció i documental sí, però entre pel·lícules i documentals no, però són processos diferents. Sempre hi ha una recerca, en els dos casos, en la ficció hi ha més una creació d'un guionista, i en el documental hi ha una recerca amb els personatges, amb la història, després hi ha un rodatge, i a la sala de muntatge, hi ha el posicionat pel guió, i en el documental ets molt més flexible, perquè pots construir la història de moltes maneres diferents. Constantment pots reescriure la història a la sala de muntatge. Per tant, sí, té similitud i té diferències. Queda tenir un bon documental, perquè enganxi l'espectador. Hi ha algunes peces bàsiques que t'ho creguis. Si té això, ja té molts punts. Ha de ser una bona història, i aquí obriríem la carpeta de què demonisés una bona història, però ha de ser una bona història. Ha de tenir un personatge central amb el qual t'identifiquis, i després les tres regles bàsiques de qualsevol obra que duri un temps. Captar l'interès, mantenir l'atenció i resoldre les expectatives. És a dir, tant de fer un recorregut, on hi hagi una transformació, que al principi estan en una situació X, i que a través del pel·lícul es van transformant i arribant a una situació Z. En aquest sentit no és gaire diferent de la ficció. Qualsevol història pot arribar en un gran documental, si se sap portar-ho bé a terme? Sí. El que passa és que hi ha històries que pràcticament no cal fer res, com quan vas a pescar i pesques un peix fresc amb una mica d'oli i brases ni a prou, i d'altres no s'ha de construir molt més per fer aquella història interessant. Per tant, una part depèn de la història i l'altra depèn del cuiner, que en el cas del documental l'hi havia amb director. T'has trobat algunes vegades produint tipus històries que potser no te trauen molt, però se li ha de posar una mica més de salsa? Com ho has fet en aquests moments? Des que treballo com a productor independent, no. Quan estava abans del 30 minuts, com era la meva obligació i la meva feina, i no podia triar jo, sinó que m'ho tornaven un tema, allà hi havia més suc de neurones, no? Quan la història és difícil, tu te pretes més per treure el millor rendiment de aquella pel·lícula. El millor documental del 30 minuts, o un dels que més recordes on vas participar a qui n'hi era? A mi em va agradar molt el Ocelita, el petit lama, que va fer la història d'un nen de Granada, que els tibetans deien que era la reencarnació d'un lama, i van fer la història d'aquest nen de Granada i de Catmandú. Això t'ha anat a dir perquè em sembla que aquest nen va anar a visitar els monjos budistes, no? I el veu seguir vosaltres, a Catmandú? Sí. Com va calar aquesta història? Va estudiar... el final del final no ho sé, però fitxon, jo sé, és que va estudiar per Monjo, que fos una síntesi entre Oriol i Occident, estava previst que estudies a Harvard, i l'últim que sé és que ha penjat els hàbits. Ho ha deixat tot? Sí. Perquè jo recordo aquest documental, i em sembla que molts oients que ens escolten també, perquè va tenir molt de res en el seu moment, que aquest noi clar era com ja que tenia, no?, el destí marcat a sobre, com a les tragèdies greges, quasi bé, i amb la família també, que sí, que sí, que sí, que endavant. Sí, però la família era budista, no és allò clar, si se't presenta a casa teva uns monjos diuen, escolti, que el seu fill és de rencanació en lama, i tu ets... no ets budista, ets el que siguis, però no ets budista, dius, perdoni, però em sembla que se m'està acudant l'arròs, no molesta. Aquesta és la història més increïble que t'ha arribat mai a les mans per fer un documental? No. Aquestes històries n'hi haurien moltes. Tu m'imagino que has vist milers de documentals a part, i després n'has realitzat també centenars, no?, o milers també, podríem dir. No, no, no. Jo he realitzat una cinquantena, he produït sobre uns 150 i he visionat uns quants, no tinc ni idea de quants, però molt, sí. I una història així, també, increïble, que t'arribes a les mans? Mira, una història increïble que em va arribar a les mans, però que no va ser un bon documental. Estava a Colòmbia, en un festival de cine, i estava a la sala de visionat, i veig una història que diu... El títol em sembla que era Andrés, diu aquesta és l'història d'un home aquí se li mort la dona, i se'n va viure amb ell el cementiri. Si se'n va viure amb ell, el seu llit menja allà, 24 hores amb ell, i amb ell el cementiri al costat de la tomba de la dona. Sí, i vaig dir, això no és possible. No era un projecte, era una caseta. El documental s'havia fet, i el vaig veure, efectivament. Era això. I què va fallar? Dius que el documental no era bo. Perquè no estava ben narrat. Tu aquí tenies una història increïble, però no està ben explicada i no s'aguantava. Per cert que jo, aprofitant la teva experiència i veient documentals, com deia N'has vist milers, m'agradaria que triéssim un parell de documentals pels nostres ullens. El primer, un documental que hauria de veure, sí o sí, una persona que no sigui un públic freqüent de documentals, o potser que no n'hagis vist mai cap. Quin creus que hauria de veure per iniciar-se en el món del documental? Itemba. Itemba. Itemba. Va obrir el document personal de l'any passat, i és la història d'uns nanos de Simbaue, que van amb cadira de rodes, tenen diversos tipus de discapacitats, i diuen neia i... Jo no sóc un discapacitat africanet aquí, jo sóc músic, perquè tenen un grup de música, i fan una música extraordinària. I era un documental que la seva directora, després, a un d'aquests personatges, va fer un curmatratge i va guanyar un Òscar. És una història positiva, engrescadora, amb personatges que tenen molta força, i jo crec que, per fer una primera aproximació al món documental, és una història fantàstica. I algú que hi hagi tingut un recorregut, n'hagis vist alguns, bàsicament el documental del mes, per exemple, quin recomanaries que no s'ha de perdre si jo sí? Jo sóc molt fan d'un petit documental que dura mitja hora, i que es diu Pavel Ilaila, d'un autor rus que es diu Vítor Kosakowski, i que és una història d'amor. Però, en aquest cas, no és una història d'amor entre un home i una dona, sinó és una història d'amor, i al mateix temps, de comiat, del director, del Vítor Kosakowski, cap al que va ser el seu mestre, i és... Jo crec que és una julleta de delicadesa, és en blanc i negre, i hi ha imatges per mi únicas, i hi ha un pla que per mi fa una part dels plans de la història del cinema. Com és aquest pla? De Pavel Ilaila? Aquest pla, Pavel Ilaila, és un matrimoni. Pavel està apostrat amb un llit, té gairebé 90 anys, ja no es pot moure. L'Aila és la seva dona, té prop de 90 anys, que ve llargs, blancs... En un moment hi ha l'entrevista entre Kosakowski, que porta la càmera, i l'Aila. Ella està sentada i redera-te una paret blanca. Quan s'està aprovint l'entrevista, tu veus que la dona està a punt de trencar-se per l'emoció. I en aquell moment el que fa Kosakowski és moure la càmera originalment cap a l'esquerra, continuar a filmar la paret, sense la seva presència de la dona, i acabar l'entrevista així. Per mi és un dels plans més impressionants que he vist mai, perquè això no està planificat, i quan vaig veure aquest pla, que ho recordo perfectament, estava a Fort Worth, a Texas, vaig pensar qui ha fet això és un jeli. En lloc de quedar-se allà, se'n va, i perquè l'espectador s'imagini el que no cal veure. I per respectar l'emoció de la dona. Em va semblar impressionant. Per cert, fa un moment parlaves dels Òscars. Tu estàs d'acord amb els guanyadors cada any del documental de la categoria documental dels Òscars? Què et semblen? Aquest any sí, a tot i que hi havia una competència molt forta, que va guanyar Searching for Sugarman, que és la ventafocs, però amb música. És a dir, l'història d'algú que fa... No sé si ho coneixeu, la història... De fet, de fons estem escoltant un dels temes dels tixos, Rodríguez, que és el protagonista, o wonder. Tu l'has vist, què t'has semblat? Jo coneixia el projecte. Van cantar quan vaig veure el documental. Jo coneixia el projecte quan no era documental, quan el van presentar els directors de Copenhague. És una part d'un comitè que estava allà prenent decisions. I era la història... Perdona, tu formaves part... d'aquí va decidir la financiació o no? Una part. Una part de la financiació de Searching for Sugarman. Podíem dir que gràcies a tu... No, no, no. Gràcies al director i al seu autosoderí i al productor, que han estat picant moltes portes. Però que és una història que tu veies, que és una història també increïble. La història d'algú que fa una cançó que no té gens d'èxit i que a l'altra punta de món, aquella cançó es converteix en el que nosaltres va ser l'estaca. Una cançó de resistència entre el sistema upper-heat de Sud-Àfrica. I busquen aquest home, veuen que l'home es va suicidar i s'abandona, però més tard torna a fer una recerca i veuen que no, que no s'havia suicidat i finalment el troben. I li expliquen, escolti, que a nosaltres és el nostre ídol, vostè. Era el que havia fet la cançó de referència a la nostra, no? I l'home no s'ho creu. Sí, s'ho creu, però no pot ser. El porten fins allà, el fan concert, per ells és més que Elvis i el Rolling Stones. En fi, aquest és un dels millors documentals que has vist últimament? Sí, jo crec que és un dels bons documentals que he vist últimament. Sí, sí. I competia aquesta any en els Òscars amb 5 Broken Càmeres, que era un documental també, que jo postava més per aquest, per 5 Broken Càmeres, però, vaja, els dos ens semblaven molt bons. I he de dir que no els havia vist tots els altres nominats. Per res, Joan, ja hem d'anar acabant, però abans d'acabar, m'agradaria parlar d'una moda que ha aparegut en els últims anys, són els falsos documentals. Què opines dels falsos documentals? Allò que intenten enganyar l'espectador, però, vaja, m'hauria sabut la teva opinió. Un fals documental, em vaig a ser rotund. Un fals documental és un documental, el mateix que un fals Picasso o un Picasso. Sí, no serveix de res. És una altra cosa. Joan, moltes gràcies per haver-te passat una estona pel programa. Enhorabona per aquest premi EDN, per la teva contribució, segons diu el jurat, de més de 15 anys al desenvolupament destacat de la cultura documental al sud d'Europa, que és la màrcia i organització de les iniciatives documentarí en Europa i Docs Barcelona, un festival documental que ja deu estar acabant l'última preparació, perquè és ja el maig juny. L'última setmana de maig. Doncs anirà bé, no? Pensem doble el nombre d'espectadors. Hi ha algun documental que hi estigui programat i que digueu que és una parleta que no us heu de perdre del Docs Barcelona? M'hauràs de tornar a convidar, perquè el dia 28 està tot en secret. Ah, no dius res, encara. Bé, doncs ja faré un truc. Joan, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bona tarda. Moltes gràcies a vosaltres. Som molt fan d'aquella penya del Morro, eh? De Sisto, Rodríguez... I també del documental Searching for Schubertman, que us el recomanem si encara no l'heu vist. Un minut i mig anem al punt de l'assist de la tarda. Cristina, d'aquí uns moments connectem amb la xarxa per escoltar el bolletí de notícies general. Veig si hi ha alguna última informació sobre Boston. No sé si la xarxa ho tractarà. I a la segona hora del programa tindrem amb nosaltres el Sergi Arrada del Casal de Joves, de Sant Jordi Esbem, amb el qual parlarem de diferents històries que passen en aquest equipament juvenil de Sant Jordi. A més, també tindrem el Joan Cirivella, amb qui entrevistarem la Joan Algarra, que és una locutora ja coneguda per tot del programa 60 i més d'aquí de ràdio d'Esbem. I, atenció, perquè, Cristina, avui desvallarem casos... On... Bueno, frau dolents, no? Que han passat a la història, podríem dir, no? Amb gent de molt de morro. Amb gent de molt de morro. Més morro que nosaltres, perquè, a més, ja ha actuat... S'ha de tenir molt de morro, eh, per això, Jordi? Perquè enganyaven les persones, no? Grans casos que després han resultat ser un enganyifa al llarg de la història. Com, per exemple, sense anar més lluny, la Guerra dels Mons dos són wells. Dos són wells, eh, que escoltarem, a més, també un ràdio teatre que vam fer al programa de Luis Del Olmo, molt interessant i molt xulo. Avui farem un viatge en el temps en grans enganyifes de la història. Cristina, tornem ara mateix. Bona tarda, Cristina. Fins ara. Bona tarda. Són les sís. Notícies enxarxa. Bona tarda. Us parlem Manel Carvajali, Ramon, company. Els alcaldes sindacis municipis del Garràaf i del Baix penedeixen a partir d'aquesta hores amb el Consell i de Territory sostenibilitat Santibila. El motiu és la reclamació que fan que rebaixi la tarifa del Piatge de la C32 al seu pas per aquestes dues comarques. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda. La trobada començarà de 15 minuts i participaran els alcaldes del d'Andreix i la Novi de l'Altrú, Sitges, Canyelles, Calafell i Conit, l'alcaldesa de Vilanova, Negos i Lloberes, acaba de dir a declaracions a la xarxa de comunicació local que volen resoldre un greu xacomparatiu i que el preu del Piatge és una barrera per als productors econòmics de la comarca. Perquè ja no és només per als dins de la comarca, sinó que és per tot el trànsit comercial, de cara a ser competitius com a comarca, ens perjudiquen molt el fet que s'hagi de pagar aquest Piatge. Per tant, sí que és important per a la gent que hi resideixen, però jo crec que li anirà una mica més d'allà. Abans de demanar una bonificació per als residents, l'alcalde es planteja la possibilitat d'allargar la concessió a Bèrtis per aconseguir una rebaixa general del Piatge. El preu de la barrera de Vallcarca és de 6 euros amb 42 tèmps. El conseller de la Presidència, Francesc Combs, ha anunciat que la modificació del Partit Popular de la llei de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer de l'habitatge suposarà una afectació directa a Catalunya de 100 milions d'euros menys. Només per la part de les subvencions, perquè vostès en facin una mica la idea, per als números que disposem a Catalunya i només a Catalunya, això tindria una afectació directa de més de 100 milions d'euros. A les esquenes d'administracions públiques, començant per la Generalitat de Catalunya, cas de l'Incasol, molts ajuntaments o molts consorcis de tipus municipal, mateix alcalde Trias, avui s'ha dirigit a la ministra Pastor en aquests termes i en aquest sentit. Homs ha retret als populars que hagin fet aquest canvi a través d'un esmena presentat al Senat i ha explicat que amb aquesta modificació s'eliminen de manera retroactiva les ajudes als promotors de lloguer socials, una mesura que ha qualificat de molt greu. L'ex secretari general de Convergència Democràtica, Oriol Pujol, ha assegurat davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va intervenir en el sector de les ITV perquè era un tema d'interès d'interès general públic i de país. Pujol, segueixen declarant aquesta hora a Barcelona. Bona tarda. Bona tarda. Després de para de tres a cinc de la tarda, la declaració del diputat de Convergència i Unió, Oriol Pujol, s'ha reempres fa una hora. Segons que ha transcendit de font judicial Oriol Pujol, ha justificat que va intercedir en el sector de les estacions d'ITV que va ser un tema d'interès públic i de país, de dir literalment, ja que el nou mapa era conflictiu, afegit, i per això va voler-hi intervenir. Però Pujol ha negat a haver intervingut en benefici pròpi o per als seus coneguts, tal com manté la fiscalia. També ha negat tenir relació amb l'empresa Oprimer, creada per dos dels altres imputats, Sergi Alsina, amic personal d'ell, i Sergi Pastor. El mapa conflictiu, el que refereix Pujol, és l'escenari que va quedar l'any 2011, després que el tripartit acabés amb l'oligopoli de les ITV que sempre tenien només dues empreses, Aplús i RBSA. El govern d'Esquerres de Catalunya estava a obrir les concessions a concurs. Segons fons judicials, després que aquest matí, les preguntes hagin estat genèriques i sobre quina relació té Pujol amb altres imputats. Ara Pujol escolta gravacions fetes per la policia, on intervé ell, el jutge, el fiscal i els advocats, li pregunten el respecte, i per això es preveu que la declaració s'allargui encara ben bé un parell d'onos. Esports en xarxa. Bona tarda. El Barça de Bàsquet i el Panatinaicó juguen aquest vespre a Tennis a partir de 3 quarts de nou, el tercer partit dels quarts de final de l'eurolliga, el Paballó Oaca, l'eslové Jacalá Kovic, jugador de tots dos equips, creu que el Barça pot endur-se el triomf de terres alieniques. El jugador ho assegura que el Barça ha de fer una feina de comunicació al local. Barça són de menys, la pitmica que està fora, i no pot ajudar, però jo crec que Barça, durant tota la temporada, ha demostrado que puede ganar grandes equipos fuera de Barcelona, y yo creo que en esta eliminatoria aún veremos tres partidos, que el último partido, el quinto, va a decidir. L'aliminatoria entre Barça i Panatinaicó està empatada una victòria. Els blaugranes, Joe Ingalls i Marco Todorovic són dubta. Rebeseda està lesionant. Michael es baixa tota la temporada per malaltia. Mentre Aoleson no pot jugar l'eurolliga, perquè Joe va fer aquesta temporada amb el caja laboral. I enciclisme al català Joaquim Purito-Rodríguez, que diumenge va haver d'abandonar per una caiguda, la prova holandesa amb Stelgol Reis, tendrà dimecres demà a la sortida de la Fletxa Balona, i quatre dies després la Liege Bastona Liege, a les dues a Bèlgica. Segons ha informat el seu equip al Catiúxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Sant Just i Hope amlicar sumen forces partiran davant projectes conjunt de formació i ocupació la intenció és iniciar-ne alguns de cara als rupers mesos. Són propostes per formar gent jove i també de caire laboral, atressades també, persones que busquin feina a l'estranger i tinguin notícies de la manja. El regidor d'ocupació i novació en va ser ganes, i el regidor d'ocupació i joventut, i és monfort, van visitar Hope amlicar la setmana passada per trobar sinèrgies entre tots dos municipis. El context de crisi ha embolsat molts joves catalans a formar-se i buscar feina fora del país, i a la manja és un dels països que més oportunitats ofereix actualment. L'Ajuntament de Sant Just vol aprofitar l'ajermanament amb Hope amlicar per fer créixer les oportunitats dels joves d'aquí. Una de les propostes és enviar currículums de persones a Sant Just Tengas independentment de l'edat amb coneixements d'Alemany, que vulguin treballar i formar-se allà per incloure-los en el mercat laboral, i d'altra banda, també, més amics termini, un altre projecte és que joves de Sant Just que prenguin alemany a Hope en un curs intensiu i després els garanteix la seva inclusió en el mercat laboral, i un cop ja tinguin feina, els joves haurien de pagar la formació previa que han rebut per aprendre alemany i els acollirien també famílies alemanyes. Encara no hi ha res pactat, ni acordat, amb Hope amlicar i Sant Just, però aquest viatge al municipi Alemany 12 regidors ha estat una primera presa de contacte per obrir aquestes portes formatives laborals als joves de Sant Just. En clau educatiu us expliquem que l'escola Bressol Municipal Marex ha obert portes als pares i mares avui i també ho farà dijous de cara a la prenscripció escolar pel proper curs. La visita d'avui s'ha fet a la tarda, al casal de joves, i la dijous es farà al centre, l'escola Bressol, al esdeu del matí, que l'endari per la prenscripció del primer cicle de l'educació infantil, és a dir, per nens i nenes de 0 a 3 anys, serà del 6 al 17 de maig, per fer el mes de juny. I acabem aquí parlant de cultura, perquè aquest dijous del vespre s'estrena al celler de Can Genestar, l'exposició Bastiari de Foc, el Baix Llobregat, una exposició que recull la trantena de bèsties de foc diferents que hi ha a tota la comarca, el directe Sant Just del Rifènyu, és una de les més noves, i la mostra ensenyarà les característiques d'aquestes bèsties de foc. La mostra es podrà veure a partir d'aquest dijous i fins al dia 19 de maig, i a més a més dissabte, l'entitat del directe Sant Just i els Apagallums, de Camablanca, organitzen el 6 d'àcord refoc pels carrers de Sant Just, començaran a l'esno del vespre des de la plaça Bardaguet, tot i que a quarta no, també arrencarà ja una tabalada, des de davant del mercat, i participaran unes 8 colles darrere de Catalunya, de com ara, des de Vilassar de Mar, Torrelles i de l'Ajuntament de Catalunya. I de moment això és tot més informació a la set, els senyors notícies, Alicia Véspera. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gent cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Soc Agustín Arribas, sobretot el graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Moro. Deseny nobles, per la penya del Moro o del Moro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local, i és a Greilzi, a Greilzi, aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. La penya del Moro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 6 i 11, benvinguts a la segona hora de la penya del Moro. Ep. D'aquí una estona, a la secció dels Gunis de Sant Just amb el Joan Chirivella, parlarem amb la locutora d'aquesta casa, Santa Casa, la Joan Algarra, del programa, 60 i més. I, a més a més, parlarem de grans fraus de la història de l'humanitat, d'aquí una estona amb la Cristina, Cristina, bona tarda. Bona tarda, abans de tot això, i amb el Caral de Joves. També connectarem d'aquí uns moments que tenim el Sergi preparat, però abans d'això, repassem Trending Topics de les últimes hores a Twitter. Per exemple, avui, al Fons Monetari Internacional, també conegut com l'FMI, ha sigut Trending Topics. Per què? Perquè preveu que l'atur es dispari fins al 27% i la recesió a Espanya amb pitjori. Això durant aquest any i el propè? El propè, no? Sí, ja, vamos a morir. Si posa música de vamos a morir... A veure, repassem tuits, què diu la gent sobre aquestes previsions tan optimistes de l'FMI? L'Enrique Riera diu, si els FMIs siguin peorant previsiones com país a confesional de Boquilla, que no es veiem preparant l'extrema opció. Un altre seria el Cabeza Patata, que diu l'FMI, dice que España solo se ha bajado los pantalones hasta las rodillas. Lo tenía que haber hecho hasta los tobillos, no le entra bien. Són les notícies positives, eh, que aniran per l'història d'aquest 16 d'abril del 2013. També avui ha sigut Trending Topics, un d'aquells temes que no tenen res a veure amb l'actualitat, però que de tant en tant surt, la gent s'enganxa i comença a fer tuits com a bojos, com, per exemple, el que hauria twiteado de niño si hubiera existido Twitter. Cristina, tu què haguessis posat, per exemple? Doncs ara no ho sé, Jordi. Estic molt content de tenir els meus nous patins fits de pressa. Per exemple, coses de l'estil, o coses d'alcohol. M'han portat detectit, no? Bueno, en fi. Cristina, què diu la gent a Twitter? Doncs l'accel d'estaca que hagués dit. Estoy de estudiar conocimiento del medio hasta las narices. Yo quiero ver Sakura. Una altra seria el títol Jonan, que diu, hoy hemos tenido otra boda de compañeros en el patio, qué bonicos, les hemos tirado arena. Sí, molt bonica. I podem acabar, si a casa amb Xilango Sónic, que diu, les preguntes de dora a l'exploradora estan molt difíciles últimament. Sí, ja té raó, ja. Si és i 13 de la tarda, connectem amb el casal de joves de Sant Just. Vinga, va. Un nom, unes idees, un color, el blau, unes exclapes a la barba, sí, perquè ja no entenc. Sergi Arrada, Ruiz. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Sergi. Com va tot? Molt bé, eh. És veritat que ja no tens capes a la barba? Bueno, estoy en ello. O no té barba. Doncs ja no té barba, ja. No té ni barba, ja, no? No ho sabem. Sí, tinc barba. Sí, el coneixereu, perquè és l'únic del casal que té barba, saps? Sí. Bueno, tinc bigoti, també. Ah, és que ets un faixonet i un 20 anys, no? Clar, oi? Bé, parlem una mica del casal de joves. Demà hi ha curs de... hi ha tas de vins, no?, i de xampany. De cables i altres escomossos. Epa, altres escomossos. M'agrada la frase. Tens alguna idea de com ha anat o plegat? Ah, d'on explica? En tot el gestat de les escomossos. Ah, sí? Ah, sí? Que has de veure'n demà. Ah, doncs a veure, va, repassem-los. Quins són? Vaig d'olina reserva. Perdona, vaig d'olina, has dit? Dolina. Ah, dolina, avi entès. Perdona, avi entès, urina, dic. Sí, com hi queda, no, ja. Clar, no sé, com aquell del superviviente o el xumari del faro. No ho sabem. Estic golstein, no, en principi, no. Quins és? Un verdier amor reserva. Que bonic, aquest, no?, per enamorats. Sí. Per tu. Després, un revantós i blanc reserva de la finca Gran Reserva 2006. No l'havia sentit mai, però té molt bona pinta, perquè aquí, si hi ha finca, hi ha hectàries, hi ha riquesa. Després hi ha un còsmic brut natura Gran Reserva 2005. Un karma, que és una garnatxa blanca, també. Ah, bon rotllo, no?, un bon karma. Mm-hm. Le colchou fa de prosecco. Sí, le colchou fa de prosecco. Un barfe enriès l'insect brut. Ah, molt bé. Escolta, molt bé, no? Sí. Té bona pinta, tot això. Demà, a partir de quina hora i quines... A partir de les set, val 8 euros, i estaria bé que, si algun despistat despistada encara es vol apuntar, que ens ho digués avui, eh?, perquè això és demà. Clar, hi ha molta gent que ja s'ha apuntat, o no? Tenim un grup bastant fixe de gent que s'està apuntant a totes. A totes, que són els mateixos, no?, i que els hi val la marxa. Hi ha algunes persones i tal, però van repetint bastant. I la mitjana d'edat és alta, o sigui, a partir de 40, 50... Bueno, 40. O és més baixa. Hi ha joves que baixen la mitjana, per si que sí, al voltant de la trentena. Trentena, eh? Molt bé. Doncs això serà demà de la mà del celler de Can Mata, correcte? Sí. Hi ha més activitats al que és alta joves, aquests propers dies que no ens podem perdre, Sergi? Bueno, doncs sí, durant aquesta setmà, i la setmana passada estem recollint... on volen els joves de Sant Just de viatge, l'estiu, i el divendres, l'Alejandro i jo, que, com som així, desinteressats, anirem al saló del turisme a dar-hi la informació per ells. Oh, molt bé! No s'han d'amoure, és a dir, han d'enviar només un correu per saber què volen, on voldrien anar-hi, i vosaltres feu tota la feina per ells. Exacte, s'han de viure, volen anar a l'interrall i la no sé on, i la agafem per l'interrall i la fascinem. Ah, que guapo. Escolta, sí. Volem anar en plan ulcerita a Mèxic, doncs també mirem això, i el que vulguin fer nosaltres agafem la informació i la portem aquí. Busca coses d'Islàndia. Que Jordi aprofitant, no? Què? Per tu. Sí, busca coses d'Islàndia. Bueno, perquè ets tu, eh? D'Islàndia i Sud-Àfrica, que estic entre... No sé si vols passar molt fred o gent. Exacte, estic entre aquests... No, però hi ha hagut gent que us ha demanat coses o no? Perquè, si no, no vosaltres a la vostra. Sí, volguem anar-nos a altres, no? Clar, volguem anar-nos a altres. Això és de cara a l'agost, m'imagino. Jo apunto aquí, eh, Jordi Domena. Sí, apunta Jordi Domena a Islàndia o Sud-Àfrica. Estic entre aquestes destinacions. Bueno, hi ha una tercera, potser, que és sort, el prepirineu. Però, bueno... A veure si tens sort, eh? Sergi Arrada! Vale. Bé, doncs això és molt interessant, eh? Aquest divendres hi ha el saló de turisme, que es fa a la Plaça d'Espanya o a Gran Vía... Gran Vía, molt bé. On es feia el saló del comi aquest de setmana? Això sí que ja no ho sé. El saló del comi no es feia a la Estació de França. No, vam fer-ho aquest de setmana. No és que t'ho preguntes per saber si havies anat, i ja veig que no ho has anat. Es feia allà a la Plaça d'Espanya, els pavallons de la Fira de Barcelona. Bé, més cosetes, que vulguis comentar. Doncs amb la gent de teatre social que fem aquí cada setmana al taller, anirem al Lissabt el matí. Ens anem d'excursió a l'assistent atrovada de teatre social per a joves de Barcelona. Ah, molt bé, no? I ara una actuació al Teatre Arteria de Barcelona, que es diu Teatre Bart. Sí senyor. Bé, això serà aquest dissabte, i actuar... Com? Aquest dissabte al matí. Aquest dissabte al matí, i actuaré el Bart en T, que Arteria Paral·lel, que l'ha agafat al Tarrat, li han canviat el nom, i actuaré allà, molt bé, no? Sí, 10 representacions, 10 grups de joves que fem de teatre social, 5 grups, un descans i 5 grups més, i els que falten de joves d'aquí, actuaran els quarts de la primera part. L'entrada és gratuïta o s'ha de pagar? És gratuïta. Que guapo! És una bona manera de anar gratis al Teatre, que potser no heu anat mai al Bart, en T, com dieu, que es talla el Paral·lel, davant del Baghdad, per més informació. Només cal que aneu a aquest dissabte. A les 12 del migdia o quina hora és? A les 10. De 10 a dos i mig. Tots són diferents actuacions, diferents casals de joves o centres cívics de Barcelona i Rodalies, relacionats amb el teatre social. Saps quin tema tracten els del casal de joves de Sant Just? A la seva obra es diu Igualtat. Igualtat? I posa de manifest les desigualtats centradones i homes que, malauradament, trobem encara en situacions de la vida diària, i que exactuen la discriminació per raó de sexe i la desigualtat social. Caramba, això és el títol del teatre, de l'obra? No, la obra es diu Igualtat. Ah, vale, vale, vale. Vale, vale, vale. Sí, teatre, teatre. Molt bé, mira activitats de cara als propers dies, Sergi. Bueno, aquí al dissabte, a l'exterior tindrem l'espectacle pirotècnic. Què dius? Què dius? De què? Aquest dissabte a la nit. Alguna cosa m'han explicat, no? Que els pastorelles s'enjusten bé i actuen amb els dimonis a pagar llums de cama blanca. Exacte. Ah, té molt bona pinta, això? Sí, sí, té molt bona pinta. Saps alguna cosa, perquè m'he intentat preguntar i no ens han volgut dir res. Doncs si ells no et volen dir res, que vols que et diguin. Hòstia, ho he presentat fatal. Ho he presentat fatal, eh? Fatal, com no s'ha de dir? Els presentadors no et volen explicar el que pararan, però vols que jo t'ho expliqui. Per com dir que estem malament amb el tema, saps? Però la veritat és que no em preguntes res, Sergi. Què és el que et farà? Explica'ns-ho. No ho sé. Ah, no ho saps tampoc. Ja m'estranyava, a mi. Bueno, això serà... Alguna cosa m'han explicat, m'han dit que... Ara sí, ara sí. Això és la llei número 1 del periodista. És a veure què sabés tu i després jo t'ho digo el que jo. Això és així. Ai, jo m'hi estic fent el mateix. Però, bueno, el programa faig jo, no tu. M'han explicat que fan una cosa conjunta amb els pastorets de Sant Just, que és un grup de teatre que ha aparegut ara dirigits pel Roger Conso. Vull dir, ara, al Nadal, eh? I que, juntament amb els apagallums de Cama Blanca, faran com una mena d'espectacle, això, just allà davant, a les plena del que s'ha de joves. Vull dir que és una cosa... No et diré rotllo fora dels baus, però és un espectacle... Amb blant, no? No ho sé si semblant, però que hi ha... És millor que alguns dels espectacles últims de la furat. Sí, això segur, eh? Allò, la nau aquella, no? Neumont. No sé quina nau anàvem cap allà. Això serà aquest dissabte? A partir de quina hora, Sergi? Doncs ja quan es faci fos, no? Jo crec que acaba a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze acaba, home, ben sé. I començar no sé si a partir de les 9 o... Segurament. Tindrà bona pinta, eh? Tindrà bona pinta, ja us ho dic. I gratis! Sergi, vaig estar al cabaret artístic de Sant Josep aquest dissabte. Molt bé, m'agrada molt, m'agrada molt. Sí, vaig trobar l'Alejandro per allà i amb gent mítica i actuacions, com, per exemple, l'Edu Martínez, fent d'Eugenio Samenacalcadi. Doncs sí, i ho feia molt bé, eh? La veritat és que molt bé. Per cert, una de les sorpreses, atenció, que intentarem portar els propers dies i setmanes aquí al programa, l'Aura Pons. Atenció, l'Aura Pons. Perquè va cantar Hit the Road, Jack, amb una beuassa espectacular, amb el Sòpada, que és un grup de 3 o 4 nois, que n'està d'anar al cau de Sant Just, una de les actuacions més estacables de la nit i també més xules. Sergi, et trobes qui és l'Aura Pons? Doncs ho puc saber, eh? És la germana del Sergi Pons. Ah, clar, eh? La germana del Sergi Pons, doncs la Laura, té un aveu espectacular que ens va deixar de tots impressionats. O sigui, molt, molt bé. On ens que vingui a cantar, no? Clar, anirem a venir a dir el programa, molt bé. Ah, sí que la conec. Sí, era si és Moreneta i Prima. Sí, tenim 156 amics en comú. Amb el Casal. Amb el Casal. Ostres, sí que teniu amics tots. Que estàs mirant el Facebook del Casal? Sí, per veure qui era l'Aura Pons, la cara. Això es fa molt, també, eh? Discol·leixen aquesta... que tant t'ensenyo. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. Que vagi bé i que tinguis una bona tarda. Igualment, i una bona setmana. Sí, que vagi bé. Gràcies, i el Marco. Adéu, adéu. 6 i 24 de la tarda. I una setmana més a l'apenya del Morro. Parlem amb els que anomenem, els gunis. Bé, de fet, avui només un. Algú, ni de Sant Just, Joan Chirivell, bona tarda. Hola, bona tarda, Joan. Hola, bona tarda, benvingut al programa. Com ja sabeu, fa segon d'això. I diem sol, perquè avui, Joan, tenim el Dani de vacances a Euro Disney. Sí. I de què parlarem a la secció? Doncs, mira, la secció d'avui serà una mica curiosa. Tracterà de dues entrevistes a dues persones, que els hi preguntarem, i per finalitzar, llegirem un mai que ens ha enviat el Dani des de Euro Disney. Ah, molt bé, bé. Tinc temps d'enviar-nos un mail des de Euro Disney. Des de dins del castell de la princesa. Això ja no ho sabem. Vols una mica de música, allò que demanes a vegades, tu? Sí, avui llençat. M'agrada molt la mica, aquesta cançó, eh? Dóna molta energia, eh? Per què l'has triada? Doncs mira, la introducció d'aquesta setmana és que, si vols fer algunes coses a la vida, t'has de llançar. És veritat, sí senyor, sí senyor. I comencem parlant, per tant, amb l'Olga Cocorella, avui, que la tenim al telèfon. Olga, bona tarda. Hola, bona tarda. Gràcies per participar amb nosaltres. I, Joan, què vols preguntar-li a l'Olga? Sí, mira, Olga, què opines de ràdio d'Esvern? Doncs va ser una ràdio molt familiar. És una pregunta trampa, aquesta, no?, des de ràdio... És una ràdio familiar, però també m'ha semblat que... És molt divertit entretinguda. Aquest programa que fan aquests nens, la veritat és que... té bona perspectiva. Sí, sí, sí, està bé, eh? Estem fent una secció des de ràdio d'Esvern, preguntant, que opina de ràdio d'Esvern, una mica... Però sense pressió, no?, Olga? No, però sense pressió, sense pressió. Vale, vale, vale. Fem molts anys que la conec i fem molts anys que l'escolto. Molt bé. I de la nostra secció? Bueno, m'ha semblat, de veritat, superentretinguda i superdivertida. M'ho passo molt bé escoltar-us a vosaltres. Gràcies. Alguna cosa més, Joan? No, ja està. Jo aprofito ja que tinc aquí Olga, eh? Com a ouvint de la ràdio, dius que fa anys que ens escoltes. Sí, tant. Jo era molt joveneta i us escoltava. Sí. I per tu l'interès de ràdio d'Esvern, quin és? Perquè la prefereixes... Ni que sigui que no cada dia, però quan l'escoltis... Perquè és la ràdio del meu poble, el que jo he vist. Aquí es parlen de coses que no... Parlarà de Catalunya, ràdio o recup, per exemple, no? Exacte. Una mil i mil més informativats i poble. I forma part del que és el poble de Sant Lluç. I quins programes segueixes, Olga? Jo ara estic treballant i ja no el segueixo tant. Però, per exemple, aquest que feu vosaltres, aquest que fan els nens, sí que el segueixo cada setmana. Perquè m'agrada saber com opinen i què és el que et pensen. Realment és l'adolescència que també segueix. És veritat. Tens Facebook, tu? Sí. I ets una mica de ràdio? No. No, per que utilitzo poc, eh? El Facebook. No utilitzo poquíssim. De vegades els preferents prefereixo seguir de les antenes. T'ho dic perquè, clar, com que... Per exemple, el Facebook de ràdio... M'exposem, sobretot, notícies de Sant Lluç. Sí. Doncs com que has dit que t'agrada seguir una mica, també, no? El que passa al nostre voltant. Doncs per això. Olga, moltes gràcies per haver-nos atès i també moltes gràcies per escoltar-nos. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. La tarda. Molt bé, doncs ja hem parlat amb l'Olga. Tenim alguna altra convidada, avui, Joan? Sí, mira, la Joan Algarra, que fa un programa aquí a la ràdio d'Esvern. Sí, home, i tant, i tant, i tant. 60 i mig i alguns veus de la parròquia, no? Sí. Joan, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Joan, benvinguda al programa. Moltes gràcies. Que bé, eh, saludar-te, perquè sempre dius... És veritat, la Joan, que està als dimecres, amb el Pedro Oliveira fent el programa 60 més, un programa per tots els públics, però, des de la gent gran, no? Sí, sí, sí. Procurem sempre temes diferents, i, a més, aquells temes que poden interessar, tant els grans com els joves. Molt bé, et presento el Joan Giribella, que no sé si el coneixes. Jo crec que sí. I, Joan, què li vols preguntar a la Joan? Sí, mira, quina és la teva opinió de ràdio d'Esvern i per què vas triar a escoltar-la? Ah, ràdio d'Esvern me'n recorda els meus anys feliços. Quan començava la ràdio. També tots treballàvem en tot, i tots ens agradava iniciar una cosa nova, i, llavors, recordant allò, majorment tenia la teva edat, i, escolta'm, ens ho passàvem. També, i a més, ha sigut el meu bici de tota la vida. Perquè tu i Joana, a quina ràdio vas començar? On vas estar? Jo vaig estar a primera ràdio Unión Esplugas en Just, que era un programa... No sé, era una misura que estava entre les dues pobles. I, aleshores, clar, eren gent tant de Sant Just com d'Esplugues. Vam començar a emetre per una festa major, primer amb un poble i després l'altre, perquè, com sabeu, Santa Magdalena és la patrona d'Esplugues, i Sant Just i Pastor, els patrons de Sant Just. I, aleshores, mira, vam continuar, vam continuar en quatre hores diàries, i jo era, diguéssim, la locutora de continuïtat, perquè, com era jove, tenia més temps, i a més m'agradava molt. Te'n recordes de quin any estem parlant, més o menys? Sí, alguna cosa així, com de l'any... Si tu dius, em faré molt bé, ja, eh? No, només per curiositat, home. Doncs mira, l'any 51... Cap al 50, eh, que és quan va començar aquesta ràdio. I després tu, de fet, la ràdio... No l'has anat mai. Es va convertir en ràdio Juventud de Barcelona. També vam ser molt avançats en músiques, en guions. Erem top de gent jove, molt gent jove. I, escolta'm, allà ho feien tots, feien muntatges, feien radioteatre, feien programes d'actualitat, i després vam ser la primera missora que va emetre en català. Ah, molt bé. Fixa't, eh? Fixa't, eh? Això ja de cap a quin any era i clar, això era més tard. Quan es va emetre en català, jo ja no era a ràdio Juventud. Ja havia passat a Ràdio Espanya de Barcelona, que encara que ja no existeix, però era una missora, era jo de 15 de Barcelona. Però, mentre tant, encara tenia relació amb ells, i aquest any devia ser sobre els 60... No arribava als 60. Home, el que es diu, tota una vida dedicada a la ràdio, no? Ah, i tant. Després hi ha hagut un parent, així. Però ara, a Ràdio Desvern, doncs estic molt a gust, perquè ja veus de la parròquia, si deu vol, aquest any a l'octubre farà 20 anys. Deu n'hi do, 20 anys de veus de la parròquia, ja. Sí, de veus de la parròquia. I a 60 i més, doncs deu fer uns 12 o més, volia que una de les persones que havien, perquè, com que sabeu, eren tot de persones grans tractant temes de persones grans, i una de les persones va fallar i, llavors, si voleu, en quedo i us llegeixo alguna cosa, perquè a 60 i més anava darrere de veus de la parròquia. A més que la Joana té una veu molt maca, eh? Sí, sí, sí, és veritat. No, és veritat, és veritat. Jo em vols preguntar alguna cosa més? Sí, digue'm. Què és el que sents quan fas el programa? És molt contenta i molt satisfeta. Sí, sí, m'omple moltíssim. I, a dir, vaig néixer amb aquest vici, perquè jo, quan era petita, a casa meva, hi havia una ràdio de Galena, que és un diplodocus de la ràdio, i, escolta'm, anava per tot el pis amb els auriculars posats. Molt bé, molt curiós, eh? Sí. De fet, el programa a 60 i més és els dimecres de... No vull equivocar, de 8 a 9 del vespre. 8 a 9 del vespre, sí. I també m'agrada col·laborar molt a la tertúlia dels dijous de quarts de 12, si és a 12. El Justa la Fusta, eh? El programa del matí de la ràdio, perquè allà també... Fiqueu cullerada de tot, no? Oh, en parlem de tot una mica. Sí. Sí, i a vegades... A vegades, un dia, vindran els Mossos fins de Tintam, perquè vindran a vegades coses grosses. Però, per exemple, de política, de tot, no? Sí, sí. Com ha canviat la ràdio, no? Des quan vas començar ara, Joan? Ara me'n recordo quan portava els guions de Ràdio Espanya, de Barcelona. Està llegir allà la censura, que estava a 4 portes més amunt, allà, a la Rambla. Avui en dia no hi ha censura, no? No, afortunadament. Perquè aquí a la ràdio sempre t'has sentit molt lliure, a Ràdio d'Esvern o no? Sí, molt lliure. Home, sempre que estinguis respecte, sobretot a qui ens escolta, i sobretot a la persona si fas una entrevista, a la persona que tens davant. Clar, clar, clar. Llavors, has de respectar la seva manera de parlar i les seves idees. També volem que respectin les nostres. Molt bé. Doncs, Joan, moltes gràcies per haver-nos atès. Que vagi molt bé. Sí. Continuem endavant, perquè el vostre programa és fabulós. Molt bé. Gràcies, Joan, que vagi bé. Bona tarda. Sí, gràcies, molt bé. Adéu, adéu. Bé, ja anem a cap allà a la secció. Veig que avui has portat gent perquè parla de ràdio. I la Joan ha estat a una institució, eh? Ha portat molts anys aquí. I quina veu més mà que aquest, eh? Sí, jo he escoltat el seu programa i ho fa bastant bé, i m'agrada. Molt bé, ho fa molt bé. Home, també he portat tota la vida del Dicança. Home, però què vols dir, això? Que clar, que té molta experiència, no? Bé, ja per acabar la secció dels Goni de Sant Just, llegirem el mail que ens ha enviat el Dani des d'Eurodisney. Sí, hem enviat un mail al Dani, no? Sí, el mail diu el següent. Estimats oients, Eurodisney és increïble. Molt bé. M'ho estic passant molt bé. Hi ha moltes atraccions divertides i una mica perilloses. El Pirates de Caribe, potser. No ho sabem. La gent és molt agradable. Des de París us envio records, fins i un, atentament, Dani Martínez. Molt bé, Dani, doncs vinga, records també per tu. Gràcies, Johnny. Ens trobem dilluns que ve. Que vagi molt bé i jo amb bona tarda. Igualment. ... Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, sou originals de meta. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. Ràdio d'Espel. Durant de 8.1. El Just de la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura. La pujada de l'Iva... Està menjant pel costat de feina, que són gent més o més preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Si pels nous intressos de Sant Just. Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es va bé. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu MOV. Informatiucomercal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc. I tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'esfal. Allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones, obertament.org. Soc Agustín Arribas, sobte al graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just, i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. El Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sí, sí, 40 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro, recte final del programa. Avui a la penya del Morro, Cristina, volem parlar de Morro, i és que a nosaltres ens considerem un programa molt de penya i molt de Morro. Hem volgut conèixer quines són les persones a més Morro de la història. Atenció, perquè l'únic que ens pot superar en Morro a nosaltres són aquelles persones que no actuen dins el marc de la legalitat. Parlem dels fraus. Sí. Sí, sí, sí. Cristina, avui parlarem de fraus de la història, no? Sí, Jordi, perquè al llarg de la història hem conegut molts casos d'estafes o fraus, no? Per això hem decidit seleccionar, doncs, el nostre pare i, evidentment, els tres fraus amb més Morro de tota la història. Perquè mira que s'ha de tenir Morro per fer el que ara explicarem. Parlarem del monstre de Llec Ness i, cobertament, el senyor Palmer. També parlarem de la Guerra dels Mons d'Orson Welles i, finalment, d'un home, Víctor Lostin, que va tenir una fer amb la Torri Fel l'any 1925. Comencem pel Palmer i el monstre de Llec Ness. Perfecte, Jordi. Perquè qui no ha sentit parlar, en aquest cas, del monstre més conegut de la història. També se'l coneix com el monstre Nessi. Sí senyora. Doncs les veu que, des de fa 1.500 anys, a tant locals com viatgers, asseguren haver vist aquest monstre. La primera presió et data... Perdona, perdona, et tallia, però jo vaig anar, jo he anat a Invernets... I ho has vist? No, no vaig veure res. Dius que tothom en locals hi viatger, jo vaig a viatger, i no vaig veure res. És un dia perdut. Però moltes persones que han anat sí que asseguren que ho han vist. Home, a tothom... Allà tenen un bon de cos hi muntat, eh? Sí, evidentment, avui. I hi ha una projecció d'un documental... I si no, un recorregut, o qualsevol altra cosa. I ja fas clinc-clinc, i ja paga, ja estàs com a... Estem aquí al Llec Ness, com a mínim, anem a veure això al Llec Ness. Les històries, fotografies, vull dir, que ho tenen ben muntat. De totes maneres, tot i que nosaltres, o tu, en aquest cas, no hagis estat i no hagis vist el monstre, en principi, sí que moltes persones locals i altres visitants, doncs asseguren. Fotografies i testimonis i tot plegat. És més, la primera aparició, data del 1868, que va ser quan va aparèixer un article a l'Invernes Corrier, que feia referència a un rumor sobre l'existència d'un gran peix, algunes de les aigües dolces d'Escòcia. A partir d'aquí, la notícia va començar a ressorgir, a tenir cada vegada més pes i més rellevància. Sí, senyora. Un altre dia, a un altre diari, Nortem Cronik, va publicar justament el 1930, doncs una notícia... Bé, hem parlat ja 60 anys, no? Sí, imagina't si va agafar pes i va anar rodant anys i d'un i dos, perquè va durar molt de temps. Fins i tot ens ha arribat fins avui a nosaltres, una història. Quan hem comandat que avui parlaríem de gent que té més morro, que penya, l'elicap de Vila molt encertadament, a la webcam de radiodesbert.com, diu que parlareu del Millet, diu que del morro del Millet no en parlareu, no. En principi, no, tot i que podríem parlar-ne. I també és un frau històric de Catalunya, però com que... Els fraus històrics de Catalunya ja tenen un... Deixi-te'n-ho davant d'una miqueta, perquè... No, no, podem muntar un programa ja especial. Sí, concret, no, especialment de Catalunya. La frau de Catalunya jo farem, eh, Felis Millet, Bustos... Pesuntament, tot, molt, molt, molt, sempre, sempre, presentament, a la vida. En fi, estem amb el 1930 que va sortir al Nortem Cronik, una publicació que ha portat a partitular... una estranya experiència al Llegnès. I ja ho explicaven? Doncs concretament s'explicava la història de dos pescadors, que asseguraven haver vist un animal estrany, prop de Torpoint, que és una localitat del costat. Mm-hm. En principi, l'article definitiu comentava, doncs, la hipòtesi, que el monstre va arribar al 2 de maig, en 1933, quan el diari Inverness Korea va publicar, doncs, que una parella de la zona va veure que un gran animal s'enfonsava dins de les aigües. La història, en aquest moment, just en aquest moment, va causar molt impacte, no?, i va ser quan tots els diaris van voler cobrir la notícia. A partir del 33, eh, la cosa ja va començar a agafar. El monstre del Llegnès és que fins l'any 1933 ningú havia viat res allà. De totes formes, recordem que aquesta és una secció de fraus. Estic esperant que arribi el moment. Perquè, justament, en aquell mateix any, va haver-hi un home, el tal Palmer. Sí, que comentava un moment abans. No sabem, jo en Palmer, li diem jo en Palmer, per exemple. Sí, li pinta, no?, jo. Doncs Palmer va assegurar veure la criatura i el va descriure amb un cap gegant, una boca que em mesurava entre uns 30 i uns 45 centímetres... Mira com la meva. Sí, exacte. I que s'anava obrint i tancant, en aquesta boca. Podríem arribar ja, si de casa, al punt d'algir, no?, del frau, perquè amb tant de rebombori que va tenir l'assumpte, es van arribar a publicar unes fotografies, les primeres fotografies d'aquest monstre, on apareixia. Ah... En principi es podia veure unes fotografies amb un animal de coll llarg que sortia de l'aigua. De totes maneres, aquí es va quedar, va ser les primeres fotografies, no se'n va tornar a parlar més del tema, continuava la història, però no va tenir més cosa. Però dècades més tard, un treballador del Daily Mail, la publicació justament on va aparèixer aquestes fotografies, va confessar que la fotografia era falsa. No! No! Tot allò que tenen a Invernès no serveix de res. El museu, la projecció aquella, el documental, el documental que fa pensar, això no ho diuen, que tot és falsa. No s'està dient que la història sigui falsa, sinó que s'està dient que aquestes fotografies, en concret, sí que eren falses perquè eren un muntatge. Sí, però que són l'únic testimoni que hi ha de Llec Ness, que és la típica fotografia que, però el Google, Nessi, o Monster of the Long Ness, o el que vulgueu, a imatges i ho surt d'allò, com amb una taca negra, amb blanqui negra, al mig de Llec, aquella fotografia era un muntatge. Sí, en concretament es tractava de... Molt bé, molt bé! Vols saber com es va fer aquest muntatge? Va, va, a veure-ne. Doncs era una figura de funk feta que estava enganxada a un submarí de juïna. Oh! És ridícul, dins fracàs, que, bueno, per tot això, milions de persones que pescosen, no? I encara que sigui un fracàs, la gent hi continua anant. Sí, tot i que... bueno, anys després es va confirmar, no?, que aquesta fotografia, en concret, doncs era un frau, la llegenda va continuar corrents, anys i anys fins que ens ha arribat a nosaltres, no? De totes maneres, sí que hi ha investigadors, que han determinat que... bueno, hi ha moltes persones que poden o asseguren haver vist aquest tipus de monstre, però que els investigadors ho justifiquen dient, que poden ser identificacions erònies, no? Ah, sí? O poden confondre, no?, doncs amb foques, lliure uns marins, una filera de troncs o una filera d'animals, i fins i tot a distorsions fetes per la llum. Oh! Quin de rastre, eh?, al final no vas veure el... com es diu el Nessi, el monstre, vas veure una foca. Això és una cagada com una gaja, però, vaja... Quina desil·lusió, no? Sí, sí, en fi, aquest és el número 1. Número 3, que repassem 3 casos fraus de la història. Anem amb el número 2. Tenim Orson Welles i la Guerra dels Mons. De fet, aquest 2013, atenció perquè tenim una femèrida, fa 75 anys, de la ràdio-difusió que va marcar tota una ciutat, que si no ho coneixeu, la Cristina ho explicarà què és el que va passar. Bé, tota una ciutat, Jordi, i tota la història de la ràdio. Sí, sí, també, també, també. Es va conèixer a partir d'aquí que la ràdio era un mitjà de masses. Doncs comencem parlant d'una miqueta de la Guerra de los Mundos, perquè no ho sàpiga, no? És una novel·la de ciència ficció de Herbert George Welles, que va ser publicada el 30 d'octubre de 1938, quan Orson Welles va fer una adaptació per la ràdio. És a dir, va encarregar a fer un guió específic per la ràdio, perquè la novel·la era una mica diferent. Clar, de fet, hi havia un mitjà radiofòric, no? I què parlaven els fets? Què és el que deia el guió? A veure, en principi, ho van adaptar una miqueta per fer-ho en format noticiari, a la ràdio, no? I tot i que cala dir que la introducció del programa sí que explicaven que es tractava d'una dramatització de la obra, també. El començament del programa de ràdio. Ho avisaven, però clar, la gent i el boca orella potser ho va posar quan ja havia començat el programa. Clar, aquí ja està la història. De totes maneres, també van fer... si va durar uns 90 minuts, entre 60 i 90 minuts, va durar l'emissió, doncs també cap a una mica més de la meitat, perquè el programa va fer un segon avis de que no era la realitat, per avisar. De fet, van començar a narrar com les naus marcianes en veien Nova York i derrotaven les forces nord-americanes amb rajos de calor i gasos operinos. Atenció, per què? Exacte. Nosaltres tenim un document per imaginar-nos com podria haver estat. Sí, perquè tenim una peça que es va fer de ràdio teatre, no? Que començava, doncs, commemorant aquest fet, no?, aquesta història de la Guerra dels Mons, no? I està dirigida, podrem dir, d'alguna manera, per parlar-nos de l'Holmo. Exacte. Escoltem, perquè això és en castellà, que no sabem si ho s'ha gravat si dels anys 80 o alguna cosa, de com va anar la història. En el año 38 del siglo XX llego la grande solución. Quina veu, eh? Está acabando octubre. Los negocios van bien. La amenaza de guerra ha pasado. El paro decrece. Las ventas aumentan. Hoy, 30 de octubre, las empresas medidoras de audiencia se estiman que 32 millones de personas están escuchando la radio. No se esperan cambios de temperatura para las próximas horas. Una leve perturbación... Això és el programa de ràdio que feien, no?, que ens imaginem. ...que se dirige rápidamente a los estados del Noreste. El pronòstico es de lluvia con vientos suaves. La temperatura máxima estará por los 10... No, el temps no. Aquesta és l'imitació del noticiari, de principi. I ara veurem el que succeeix. Ahora nos vamos al Salón Meridian del Parc Plaza de Nueva York, donde escucharemos a Ramón Raquelo y su orquesta. Adelante. Buenas noches, señoras y señores. Desde el Salón Meridian en el Parc de Nueva York. Estamos transmitiendo la acción de Ramón Raquelo y su orquesta. El toque latino. Ramón Raquelo dirige la compartida. I llavors anaven fent aquestes connexions. El programa d'Orson Welles amb tot plegat. De fet, el que va passar és que, a mesura que avançava el programa, anaven interrompent aquest concert donant diferents indicacions. Sí, perquè de cop i volta va explotar aquesta invasió extraterrestre. Exacte. A mi m'agradaria que hi havia d'informar els ullens i la gent, perquè sàpigues el que succeia. De totes maneres... Volvem a tenir connexió amb Carles Phillips. Carles... Carles... ¿Me oís? Sí, sí, adelante. Señoras y señores, me encuentro tras una valla de piedra que delimita el jardín de Wilmuth. Y desde aquí puedo contemplar toda la escena. Han llegado muchos policías del Estado. Se han trazado un cordón alrededor de la cocero formado por unos 30 hombres. Ya no necesitan emplearse con contundencia para afartar a la gente. Ellos mismos se mantienen discretamente alejados. El capitán está hablando con alguien, desde aquí no puedo distingirlo. Tu imagines que estàs a casa teva, escoltant això, clar. ¿L'any 38, eh? El profesor, desde cierta distancia, observa la parte posterior del objeto, mientras que el capitán y dos de sus hombres avanzan por otro lado con algo en sus manos. Es un pañuelo... es un pañuelo blanco atrado a un falo... Es una bandera blanca. Esperamos que esas criaturas sepan lo que significa. Una figura corpobana se eleva del agujero. Puedo disminuir un pequeño rayo de luz reflejado en un espejo. ¿Qué será esto? ¡Esto es mucho más claro! El poli se dirige directamente a los hombres que hay alrededor. ¡Dios! ¡Están ardiendo! ¡Están ardiendo como en torsa! ¡Están ardiendo y al revés! ¡Todo! Oh... un papel de gallina, eh. ¡Viene hacia aquí! ¡A unos metros a mi derecha! Uy, imaginad... ¿Qué ha pasado? Señoras y señores, hemos perdido la conexión con Grovers Mill. Tan pronto podamos reanudar la conexión, volveremos a conectar con Carla Phyllis. Entretanto, les ofrecemos un teletipo de San Diego, California. El profesor, Indelkofer, ha declarado desde la sociedad astronómica a California. Aquí ja anaven connectant amb diferents científics, que també deien la seva i tot plegat. De fet, la gran majoria dels ullens va arribar a la conclusió que tot allò que estava passant i escoltant per la ràdio era real. Exacte, Jordi, perquè és el que deies abans, no? Imaginat, doncs, que el pànic va entrar a sentir això en aquests anys, i també que si no havien sentit el missatge principal, doncs no ho sabien, no? A més, el pànic va ser exagerat, perquè la gent va començar a córrer pel carrer, a buscar d'algun refugi, altres se amagaven els soterranis de casa, els que tenien armes, doncs les van carregar, intentar refugiar-se i fer el que fos possible, i molts altres van decidir tapar-se el cap amb tovalloles, mullades per tal de protegir-se dels gasos tòxics. Clar, perquè la gent que ho escoltava, clar, això no sembla que era a Texas, o no sé a quin estat. A Nova York. Ah, a Nova York. I, clar, potser ho estava escoltant a la Costa West, o en algun altre avó del Pairi, i tampoc com que no hi havia ni Twitter ni WhatsApp, com avui dia. Clar, no ho sabien ben bé, no? Doncs exacte. D'acord, que durant l'emissió d'aquesta broma, radifònica, podríem dir-ho d'alguna manera, tant la policia com les cadenes de ràdio i els diaris, va rebre milers de trucades. Un exemple és el diari The New York Times, que va rebre fins a 875 trucades de ciutadans, entre les que destaca un home d'Ohio, que va trucar per preguntar quant seria la fi del món. Doncs ja, senyor, està passant... Imagina't. De fet, va ser tant l'escàndol que l'endemà de l'emissió, de les protestes que demanaven el cap i també penes de presó per Orson Welles. Va ser així tant que Orson Welles es va veure obligat entre cometes, perquè de totes maneres no es va dir que ho va fer obligat, i va sortir a l'endemà demanant perdó per aquesta broma. En fi, doncs aquesta és un dels fraus de la història, que també hem repassat avui. Ens queda el tinter, queda passat amb Víctor Lústing i la Torri Fel. El frau més gran de la història, per mi. Fas un més gran que tots aquests, encara. Hem d'acabar el programa, no tenim temps, però ens ho guardem al calaix de... Per un altre dia. Sí, de coses... Carmen Porter, eh, gràcies. Sí, de la feia del Morro. Bé, ho deixem aquí, agraït tota la gent que ha fet possible el programa, però abans, Cristina, tens el millor del programa avui? Sí, doncs avui, mira, la tecnologia per tractar el lector cerebral, que m'ha agradat molt, perquè està molt bé i és una molt bona notícia. Ho hem comentat amb la Núria Oriol. I conèixer l'opinió de la gent que no opina de la radio d'Esvern. Molt bé, a mi també m'agraden molt, eh, que ho hem fet amb el Joan Sirivella i amb la Joan Algarra. Aquí hem entrevistat, companya de la radio, el programa 60 i més. Nosaltres ho deixem aquí, agraït tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Verdoia, l'actualitat senjustenca, la Núria Oriol, el coaching de l'actualitat, també el nostre convidat d'avui, el Joan González, que és director de la productora Paral·lel 40 i guanyador del premi Eda Ena 2013, també el casal de Jóver de Senjús amb el Sergi Arrada, el capdavant, el Joan Sirivella, a la part dels Gunis i Cristina, com sempre, cada tarda. Gràcies per la teva col·laboració més que especial, al Twitter i al Facebook, i avui amb la secció dels traus més grans de la història. Bona tarda, fins demà. Ho deixem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verdoia, el capdavant. Tornem demà a partir de les 5. Bona tarda, sigueu bons. Ah, i també a la Elí Capdevila, que avui ens hem fet alguns comentaris, que ens agraden molt. A veure, l'últim comentari que he posat diu la foca del Llec Nes. No té el mateix glamour. No és el mateix, és el mateix. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, que vagi bé. Gràcies, que vagi bé. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies, d'avui dimarts 16 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Els propers mesos Sant Just i Hort vam anar a tirar endavant projectes conjunts de formació i ocupació per gent jove, de mandat greu i d'oliva per demò degradation.