#250 - La Penya del Morro del 18/4/2013

Hi ha l'interiorir? konkerreure en àrbitre olive a l' disadvantage de La Mandarin. Bona tarda! Demà a divendres i a punts de les comarques de Girona i nord de Barcelona podran anar acompanyades de també, està amb una cota de neu que baixarà dels 2.400 metres fins als 1.600 i és que tensió perquè demà tindrem un descens clar de les temperatures tan mínimes com màximes. De cara demà a la tarda hi vespre la novolositat. M'hi embararà i quedarà restringida al sector central de l'Itoral i prel·litoral i també al vescent nord del Pirineu. De moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya, esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador, el president del Barça, Sandro Rossell, ha anunciat aquest migdia que es presentarà a la relació en la pròxima convocatòria electoral del Club Laurana prevista per al 2016. Tenim molts reptes apassionats per davant. Hem de seguir regant el jardí de l'Extremasia. Hem de seguir apostant per un model de joc que mantingui l'excel·lència esportiva. Hem de treballar per enfortir la nostra economia i oferir als socis les millors propostes per tenir una estadia que estigui a l'altura del nostre equip. Són tots reptes de futur que ens inocionen molt a tots. La nostra Junta Directiva s'ha de tenir molta il·lusió i per això us vull anunciar que al 2016 la meva intenció és presentar-me a la relació i demanar al soci que em segueixi donant la seva confiança per acabar amb tots aquests reptes que hem ansetat. I la Unió de Federacions Esportives de Catalunya ha exposat de manera pública aquest migdia a la delicada situació econòmica de l'esport català. Les federacions esportives encara no han rebut el 50% de la subvenció prevista per al 2012 i preveuen una retallada del 60% de les aportacions de la Secretaria General de l'Esport per aquest 2013. En directe, amatíndis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FMA i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio d'Esvern. Us parlo aquí. Salut de Jordi Domenach. Desdareix fins a la set del vespre. Això és la penya del morro. Benvinguts al programa. Salutem a l'equip habitual amb la Carme Vergo i el capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Carme, bona tarda. Bona tarda. Doncs bé, la gent avui que ens acompanya que ja aplaudeix sense parar a l'estudi número 1 de Radio d'Esvern. En sour international, el tèlbel de la TV0 del referèndum de el programa de Teulots, la Garrotsia. Avui al programa parlarem també, a part del qualitat Sant Justenca, amb al Gerard... Com enço? Coneix,Engel. No, en dec bé. ens explicarà la Júlia Edmella, que és un amic seu, que vol estudiar telecomunicacions, telecos. Justament la setmana que es va fer la Telecogresca. No tot és coincidència. Em parlarem d'aquí una estona amb ella. A més a més, també tindrem l'Albert Capapell, a la secció d'educació caninaca. Avui l'Albert Capapell ens parlarà de dos casos concrets que ella ha tractat. Un va sortir bé i l'altre diu que no va sortir bé, perquè el Rammus diu que no li van fer cas. A la segona hora del programa tindrem amb nosaltres el Joaquim Modina, que és un dels actors de l'obra Mentides, encens i mirra, que s'estrèn aquest cap de setmana Sant Feliu del Llobregat. Parlarem amb el Sergi Arrada, que, com ja sabeu, és el nostre corresponsal de l'Atlantic Film Festival, el primer festival on l'any que es fa a l'estat espanyol, i acabarem avui parlant de llibres amb l'Arnau Consul amb un espacial. Si encara no sabeu quin llibre regalar, escolteu-les acció, perquè avui parlarem de tot això per Sant Jordi. Bona tarda i on ens apenyàvem el Morro? La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya com un club. I, com cada tarda, amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda.Hola, bona tarda. Podem estar bé per la Cristina. Repassem els trànsits d'avui. Per exemple, comencem per exigir-nos la nostra ILP, perquè la plataforma d'afactats per la hipoteca ha retirat la iniciativa legislativa popular i ha acusat el Partit Popular de sononar pròpiament la ILP i avocar el caos social i jurídic, però el govern assegura que no es pot retirar perquè pertany al Parlament. És un acte simbòlic. La gent reaccionada a Twitter, de diferents maneres, Cristina. En primer comentat que un dels tweets més destacats ha estat la mateixa plataforma en el seu Twitter, Afectados por la Hipoteca, on explicava la notícia dient retiramos la ILP, porque el Partit Popular desvirtua su contenido. A randa aquesta notícia podem destacar alguns comentaris com el de Power Ranger Lolailo, que diu exigimos nuestra ILP, porque no cremos un nuevo robo de derechos humanos, o també el d'Alcuan Carlos, que diu, la ley del Partit Popular insiste en propuestas fracasadas y no de soluciones reales. També avui ha sigut trentintòpic Arias Canyete, ministre d'Agricultura, que és un altre personatge, que ja podem afegir la llista de polítics que, quan obren la boca, la caguen, que algodemament afloren molt l'alimentació i medi ambient, és ministre d'Agricultura, i aconsella, atenció, prendre dutxes d'aigua freda per estalviar energia. Diu que ella és dutxa d'aigua freda. Es pensa que som idiotes, nosaltres també. Doncs com amb la resta de polítics, Jordi, els comentaris han estat en línies generales de burla, i podem destacar el de en largo, que diu, cuando estoy triste me imagino Arias Canyete dando gritos en la ducha y se me pasa, un altre es del del humanoide. O quina imatge, no? Arias Canyete a la ducha. A mi no m'agradaria imaginar-lo. Per un moment m'ho he imaginat i, mira, m'agradaria fan-se. Bé, més tuits. Acabem de ser a casa amb el humanoide, que diu, si nos comemos Arias Canyete ahorraremos de sobra para poder pagar una hipoteca cada uno. Bé, doncs aquests són alguns tuits dels trents d'intòpics, passem ara a l'actualitat s'enjustenca. Parlem dels diàlegs per la independència. Perquè el futur de les pensions a Catalunya és el tema del 12è diàleg per la independència que ja s'enjuda. D'aquesta tarda, de fet, Lluís Bonetti i Manel Cardenya explicaran al centre cívic Salvador Espriu què passarà amb les pensions si Catalunya algun dia s'indepantitja. Segons Cardenya, les pensions no patirien. Carme Verdoi, tens més informació. Una conferència començarà d'aquí a Bocastona. A les 6 de la tarda es farà el centre cívic Salvador Espriu. I segons, Manuel Cardenya, que és un dels fundadors de l'entitat sobiraní i justícia, que, en partiran d'aquesta conferència, diu que els estudis que s'han fet respecte a tot el tema de les pensions, confirma que les pensions no patirien, perquè continuarien a venti treballadors a Catalunya que seguiran cotitzant a la seguretat social. A més, també recorda que existeix el Fons de Reserva de les Pensions, un fons que és un es guarda al sobrant de les cotitzacions i el qual recorre quan no hi ha diners per pagar les pensions. Segons Cardenya, l'any 2011, en aquests fons de reserva, hi havia 66.000 milions d'euros. Manel Cardenya és un dels convidats d'aquests. Hi ha la parlant de la independència d'avui a Sant Just, de la Lluís Bonet, i ha explicat que les veus contràries de la independència fan servir aquest argument entre d'altres per estendre la por entre els pensionistes catalans. A tot plegat se'n parlarà d'aquí una hora, un horari diferent del que faran els diàlegs parlant de la independència, a les 6 de la tarda, a Berthà, en el centre cívic, Salvador Espriu. Bé, continuem parlant d'actualitat Sant Just, i ara parlem del futbol club Sant Just i de l'Atlètic Sant Just. Sí, posem una mica una música així tòmica per distançar. Atenció, perquè hem sabut aquesta setmana que entre aquests dos clubs, que són els que hi ha de futbol a Sant Just, no serà possible l'unió entre ells a court termini. Paren les rotatives, notícia d'última hora. Ara els dos clubs han creat la figura del mediador, que mudarà ara en possibles conflictes entre els dos clubs de Sant Just, Carme. De fet, el president del futbol club Sant Just, José Antonio Dominguez, va dir lluns a la penya del Morro, perquè soneixin tots dos clubs, encara haurien de passar molts anys. Vint anys, va dir, brotament. Els conflictes i disputes entre les juntes de tots dos clubs fan que parar aquesta unificació sigui impensable, i per això també hi ha aquesta creació de la figura de dos mediadors de conflictes entre els dos clubs del municipi. Seran José Antonio Dominguez i Miguel Ángel Parejo, les dues persones que mediaran en disputes entre clubs. Segons Dominguez, existeixen punts de conflicte entre els equips, que quan s'aborden, no arriben mai a bon port, i per això s'ha de crear aquesta figura. Sí, com per exemple quan han de decidir els horaris que han de tenir cada club al començament de temporada, al cap de futbol, per exemple. Exacte, i llavors per això han optat per triar aquests moderadors entre clubs, com havia de diàleg, entre tots dos clubs. Per tant, una figura, una solució. Mediodor. Exacte, que, malament, per curt termini, pugui servir per intentar calmonar-m'hi que els ànims. Sí, perquè ens va arribar a explicar que hi havia directius que s'ho diaven entre ells, eh, i que clar, això, fins que... Per una cosa, no em separà, no? Sí, suposo que sí. En fi, 5 i 13 de la tarda, abordem ja l'últim tema de qualitats en just enka, perquè, atenció, les activitats de Sant Jordi arrenquen aquesta tarda ja a Sant Just. Bona tarda! Preparem una, perquè estarem dies i dies parlant de les activitats de Sant Just i de Sant Jordi. Festa insignia de Catalunya. Aquest vespre tindrà lloc la inauguració de l'exposició Bastiari de... Bastari, no. Bastiari, sí. Bastiari de foc al Baix Llobregat, Carme. Sí, serà el celler de Can Genestar, una exposició que es podrà veure fins al 19 de maig, i sinagura, dos quarts d'avui, el celler de Can Genestar. Com deiem, a més, també, sinagura, demà, en aquest cas, però l'exposició en volia que faci fort el Carraublau, una mostra que es presentarà de mala tarda l'equipament de la plaça de la Pau, que està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del tallet d'ars plàstiques, i coincidirà aquesta activitat amb la de divendres als parcs que es farà la plaça de la Pau, una activitat que es titula Juga, Toca, Mira, Pensa i Pinta. Oh, quantes coses, tota l'hora? Doncs només ho hem fet noies. Que també té relació amb el motiu de l'exposició. Però això no és tot! Perquè aquest diumenge és la gran diada amb activitat de Can Genestar durant tot el matí. Carme, podem avançar algunes coses al diumenge amb el tema de Jous. Sí, home, doncs hi haurà això, no les parades de llibres, les parades de roses... Alguns testets de tallers creatius d'ars plàstiques i d'escriptura. Si diu que última hora es tricolsi, ha decidit també fer un test de vins i els pomosos, així com mig improvisat, perquè diu que el diumenge no em fa cap. Portes obertes a la Casa de Cultura, una mica també el drag sortirà pel jardí i es passejarà perquè tu te'n el vegi. Però en foc, no? No. Pot ser molt perillós els jardins de Can Genestar per un moment, perquè pensa que els del drag un any van cremar una palmera del casal de joves de Sant Jus. Sí, és normal, això. Què és normal? Que criminen una palmera? No, quan hi ha un córrer a foc, es passen gràcies a coses. Home, es va cremar una palmera del casal de joves de Sant Jus. Perquè no hi havia imatges. Però això va ser perquè no s'hauria de patar en aquell lloc, segurament. La persona que ho va fer no ho sabia, o estava mal muntat, o algú va dir que es podia batallar i no es podia fer. Ojo amb els del drag de Sant Jus, que... No l'hem parlat per dissabte, corafoc. Tenen molta festa, a sobre. Sí, sí, sí, corafoc. Aquest dissabte de la nit, just davant de l'esplanada del casal de joves. Just davant de l'esplanada del casal de joves. Sí, però acabarà a l'esplanada del casal de joves a parteu les palveres. La gent del casal, no sé, que les emboliqui amb paper d'alumini o alguna cosa. Començarà les noves corafocs de dissabte. Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. A partir de la set, els anjos notícies. Adició vespre. I ara tota la informació que vulgueu a ràdio desven.com. Gràcies, Carme, bona tarda.Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment, amb la Júlia Atmeia i el seu amic, el Gerard, que vol estudiar telecos a la penya del Morro. Fins ara. No, a la penya del Morro no vol estudiar telecos, la seva vida. I que farem aquí el programa. Un, un, amb la pare de ràdio, totes bé. D'ara de vuit, un, un. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com un xil-out, les smooth jazz, el funk, el sol... o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tendències, entrevistes, tallers... Tindrem un accident de cotxe als 26 anys. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. Ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Són Jaume Sado & Coll, el carrer Tudano 3 de Sant Just. Envia una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga o tont de Sant Just per la penya del Morro. Tot vagi molt bé. A la centre de la lleneria Berns saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Potser ets la noia més popular de Sant Feliu. Veniu a la ràdio que parlarem del que voleu estudiar. Amb aquesta escurda coneixem les professions per als alumnes o els estudiants que estiguin en aquesta tacitura. Avui, Júlia, qui és convidat? M'han deixat refugees d' artık. Hi parla d'un mina marchosa, i es una estudiant de segon sneez. No és de Barcelona. Ni de Rodalies, ni d'Unes. Aanna. Senyor de Barcelona, ni de Rodalies. Bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, bona tarda. Home, tren, per favor. Home, sí. Bona terra, allà dalt, eh? Home, per favor. I tant, tant. Què ens podries dir, per exemple, per vendre en stream? En 30 segons. Home, per vendre en stream, és la capital de països cells, i hi ha tota la cavitat del Pirineu. Molt bé, molt bé. Això ja no és convençut, eh? Anirem tots cap a tren aquestes setmanes. I tant. Com és que vols estudiar telecomunicacions? Sí, alguna enginyeria, però no ho tinc molt clar. Ja ho decidirem dependre de les notes i tot això. Perquè com funciona això de les notes? Entre quina carrera i altres estàs? Estic entre telecomunicacions i enginyeria industrial. Bé, enginyeria mecànica. Però també no sé què fer, al final. Quines notes necessita per cada un? Per telecomunicacions, depèn de l'any, però l'any passat va ser un no com a un. Però enginyeria mecànica un 8,2. Això es varia. Aquestes són baixes, eh? Sobre 10, no? No, sobre 14. A la meva època era tot sobre 10. Bé. I per què és escollit aquesta carrera? Perquè tinc diverses familiars que també han treballat a Xavi i m'ho han explicat com funciona. I abans no es demanaria seguir els seus pasos. De què treballen els nostres familiars? Una fa enginyeria civil, i una altra fa enginyeria química, i una altra enginyeria de telecomunicacions. I de què t'agradaria treballar? Jo, amb més d'enginyeria industrial o de telecos, depèn. Hi ha un decidit de la nota. Perquè tu ja tens clar la professió. Perquè, clar, estic en una enginyeria, i a més d'aquestes, de telecomunicacions i tal, després hi ha professions molt diverses. Hi ha diferents sortides dins aquest àmbit. Sí, també, però... Hi ha un cop que vam anar a fer una excursió al col·legi, i vam anar a Cullcerola, no sé, i em va agradar com funcionava tot allò, i em vaig conmetre en caminar per allà. Però en quina activitat, concreta, a Cullcerola? Bueno, és que controlen tot el de TV3, senyars i tot això. Ah, la Torra de Cullcerola, vols dir? Sí, sí. Per un moment me l'imagina. Passajant per allà, dir que a veure si vols. Guàrdia forestal, no, no, no. Tot el tema de les antenes, les emissions, i Torra de Cullcerola perquè arribi bé la senyal a Trempe. Bueno, si a Trempe agafen alguns canals poc, però bueno... Sí, els haurien de ticar repetidors. És diferent. És molt diferent. Hi ha alguns canals que no arriben. Sí, a Trempe, com ha estat la cosa? De TV3. Sí, per exemple. No, no, arriba bé, però depèn de alguns canals que si costa arribar a la senyal. Però bueno, a més, funciona normalment. TV3 es veu a Trempe, no? Sí, sí. Vale, vale, vale. Passadament. Doncs Jordi, com hem dit, ell viu a Trempe i ha de venir aquí a Barcelona a estudiar a la carrera, no? I jo li volia preguntar si estàs nerviós, o alguna cosa per venir aquí. No, jo vaig molt tranquil, i tot això depèn de les notes. Però a mi prefereixo anar a Barcelona, que tinc d'anar a Lleida. Per què? Perquè a mi Lleida no m'ha acabat de convèncer, perquè tinc tota la família a Barcelona. Mm-hm. I on viuràs quan vinguis a Barcelona, si vens? El primer any havia pensat d'anar a una residència amb un meu, i el segon any ja m'ho s'instalaim amb un pis, amb uns quants amics més. Però a una residència potser no ho podeu estudiar, perquè hi ha molt d'envient a la nit. A mi això és el que és important. Això és el que busqueu, no? Sí, però també estudia, perquè si no ens foten fora d'allí. De fet, a la residència... Però tenia unes normes molt estrictes. No sé si t'has mirat algunes. Sí, vaig anar l'altre dia a Barcelona i vaig mirar unes quantes. Sí, que ets escoberta. Quines són, així, per si algú ens està escoltant i també t'he pensat que venia a una residència a Barcelona estar-hi una temporada? Quines coses curioses et van subtar de les residències que vas estar? Doncs, bueno, vaig anar a un col·legi esmajós, que són més residències per estudiants que s'agrupen de diferents formacions. I com medicina, etcètera. I allà hi vas fent els teus grupets i és com si fossis com de colònia si fos com un col·legi normal. Per exemple, es poden entrar persones que no siguin de residència? Sí, pots portar amics, però tens altres estringits. Tenen uns? A partir de les 9 de la nit ja han de marxar. Sí. Per tant, si alguna vegada hi ha algun líquid o alguna cosa, s'ha de simular una mica, no? Sí, s'ha de simular. A casa d'un altre. Clar, ja està, també. Hi haurà un límit per vosaltres, els que, en principi, aneu a dormir allà per entrar a la nit? No, no, deixa de prendre la residència. Saps que vaig anar jo no hi havia límit. Perdona, no és per res, però anar a una residència i que et posin un límit per entrar... Home, hi ha moltes coses determinades a hora tan caníssim. Perquè això deu ser que ho paguen els pares i després de tot dir pesa aquesta, que com a grim sabrem... A l'hora que entres... Sí, però fan seguiment, fan bastant seguiment. Ah, sí? Sí. Bueno, si no véns a menjar, això sí que ho controles. No de dormir ja no tant. Però menjar per què? Perquè els pares paguen les tarifes del menjar. Llavors, si veuen que es salten tots els dies, tots els dies, i te'n vas a un restaurant, els pares es conciensen les diners i tenen d'avisar. I les residències són mixtes, no, imagino? Sí, però... on acabats a anar, bueno, ho divideixen. Perdona. I les habitacions. Aquesta descarta. Bueno, però també pots passejar pels passius on ja les neix tot això. Ah, sí? Estàs separat. Té la... clar, dius. Tinc ganes de passejar. Per parlar pel costat uest, no? No ho vigilen, eh? No ho vigilen. I tu pots escollir el company d'habitació, o no? Sí, però... Depèn, si no en tens cap company per l'habitació, t'agrupen les afinitats que tu tinguis. Si ho fas enginyeria, m'agruparan en munt d'engineria. Ah. O sigui, agafar més per l'estudi, no?, que estan fent, que no pas si et portes bé o no amb la persona, que això tampoc no ho saps. Però després, veient com estàs amb la meva persona, pots demanar el canvi o... I què et són, com un test, abans d'entrar o què? No, no, fiques l'enginyeria o quan s'hi vol carrera que vulguis fer, i t'agrupen amb les diferents persones que vulguin formar des que tu. Tu ja tens més o menys decidit de quina residència aniràs, l'any que ve? No, perquè hi ha algunes residències que van per nota i no ho sé. Ah, o sigui que a sobre ja l'ha afegit de la noia. La residència dels més intel·ligents, no?, a un lloc i... Sí, el que va a fer és que agrupen a les residències que vaig mirar jo, toquem una de les medicines i medicina trenen notes molt altes, i els que necessiten notes més baixes ja no poden entrar. Bé, estem parlant avui amb el Gerard Comenge, a la secció d'amics de Julià Atmella, perquè vol estudiar alguna enginyeria, potser te la comunicacions, i no sé si tu, Julià, has buscat algunes matèries o assignatures de la carrera, perquè el Gerard, quan l'any que ve vingui a Barcelona, ja vagi preparant-se. Sí, hem buscat algunes assignatures de la carrera de telecomunicacions, i algunes d'elles són electrònica, física, informàtica, design digital, una assignatura només d'algebre, que jo no l'aguantaria, jo ni de broma, i una d'economia i menjament, que jo no sé exactament, perquè és... Per tenir una mica, per tocar una mica totes les tecles, no?, perquè de fet aquestes matèries, de totes aquestes que hem dit, quina d'entrada és l'aquest fa més ràbia, ja? No sé, l'algebra, perquè també he intentat algun matemàtica, i jo crec que seria aquesta, però les altres no les he vist molt... Però bé, no. I l'economia? L'economia, crec que és interessant fer-ho, perquè... També, xicant tots molts els negocis i tot això, també és bàsic. Mm-hm. Ai, Jordi, saps què m'ha passat?Què t'ha passat? Que se'm fa molt estrany parlar-li amb Barcelona Uní, com... sempre li parla... Com, com? Ah, sí. Tu li parles amb accent de Pallars, a mà d'una font de parlar-li. Si eres el Pellar Superrano, parla. No, després de li parlaria amb accent del Pellars. A més, en marxem un moment a fer un cafè i ho deixem aquí. No, bé, no. No, no, ja està. M'ha fet gràcia perquè se'm feia molt estrany. Escolta, perdona, tinc una cosa, el Pellars és un accent molt xulo i guapo. M'agrada molt, eh?Sí, està molt bé. Jo no el canviaré a l'any que ve.No, bé, no. No canvies mai, no canvies. De fet, hi ha una obra de teatre que es va acabar aquest diumenge passat, el Teatre Nacional, que no sé si te'n vas a saventar, Gerard, que es deia una història catalana, on passava a sort. I tenien el Pallarès i els actors. Van haver d'aprendre i a fer el tex amb Pallarès, a la sala gran del Teatre Nacional, eh? I la veritat és que va ser una obra molt i molt xula. No ho sabia, no ho sabia jo. Sí, Juli, alguna cosa més sobre tot el tema de telecomunicacions? Perquè, per exemple, coses bàsiques a l'hora de venir aquí quan vinguin a estudiar telecomunicacions. Saps què és, la Telecogresca?Sí, sí, ja m'he enterat. Vale, com ho... L'altre dia, al fòrum de Barcelona, em sembla que uns 50.000 estudiants van omplir aquest recinte per la festa més multitudinària que hi ha ara mateix. Tema de festes, tu què t'imagines?Bé, no. L'any que ve. Com t'ho imagines, Gerard? Jo soc de favor, i per aquí tenim les festes justes, però crec que a l'any que ve, ens ho podem passar bastant bé. La idea és... M'hauríem esperit festiu, no?, a Barcelona? Sí, jo crec que sí. Però també has d'estudiar, perquè no us ho traurem. Això ho has de dir per si és el teu pare o el teu tante, que sempre queda a ell. No, no, clar, clar. Doncs, escolta, Gerard, moltes gràcies i res que... Escolta, que es coneixeu? Perdoneu, eh? Que no es pregunti aquí... Ah, sou amics de xic que ve aquí amb els seus pares. Ah, sí? Amb el poble de prop a Trem, llavors no en coneixe. Perquè el meu pare és d'allà. Aquí, a quin poble vas? Palau de Noguera. Palau de Noguera. Tinc al costat de Trem, a dos minuts està, més o menys, sí. Sí, sí. I quines activitats fas allà, muntar cap allà? Espera, espera, però que ho digui com parla a mi. A Mallordi no pot anar-se sense parlar així. Clar, és veritat, a veure... Explica'ns, empanyaràs quines activitats fas allà dalt, la vera. Repos, vaig a l'ort. Sí? Perdona, perdona, vaig a l'ort, això és d'aquí també, eh? Això també és el que sent mi central. No sé què fem, sortir de festa i anar a les festes majors i... No sé, anar a ball, no, perquè no en tinc. M'agradaria, eh, però no en tinc. Estàs parlant empanyaràs, ara? Sí, una mica. Una mica, eh? No, no... És que... No, perquè no sé un note molt, però una mica sí, no. Una mica sí, una mica sí. Escolta, Gerard, ja que tenim aquí abans de marxar, algunes claus del Pallarès, per si volguéssim aprendre'n, unes paraules o algun... el diàleg, te? No sé, jo... Si vas l'encaga a Barcelona, tu diré quines són les paraules clau, que no en tenen, no en tenen. No, però més o menys tot normal. S'ha canviat molt, eh? S'ha perdut molt el Pallarès. Ah, sí? Sí. Em sembla que no sé si és el cas del Gerard i si ho has demanat, però la selectivitat, tu hauràs de baixar la llei de fer-la? Sí. I allà també pots demanar que l'examen de català t'alfassin en Pallarès o no? No, no, un examen com a tot el que t'ho ha quedat un ni igual. Com a tot el que t'ho ha quedat un ni igual, eh? Perquè el tema de la transcripció fonètica, per exemple, que és un dels exercicis que no sé si us faran o no, clar, és diferent la fonètica del Pallarès que un altre dialecte, o el central, o el Gironi. No, jo ja he estudiat la fonètica i, com fet, el metge general. Com a tot el jocs. Amb el general, eh? Amb el central. Sí. No, és que jo tenia una coneguda que era... No me'n recordo. D'Esterri, D'Esterri de Neu era. I ella va dir que sí, sí, que ella va demanar canviar... El tema de la fonètica, oi? El tema de la fonètica, i que ella volia ser examinada amb Pallarès. I li van dir que sí, que sí. O bé, això fa anys, eh? Ha canviat, ara ja no es pot fer això. Això és un gasto, ja. En fi, doncs, Gerard, moltes gràcies que vagi bé i re-disfrutat el dia aquí a la muntanya. Quina enveja, eh? Que ens faran tots. Bona tarda. Igualment, igualment. Doncs, Jordi... Digue'm. Si vols aprendre això paraules en Pallarès, hi ha una sèrie de llibres, a veure, són per nens, però a mi m'agraden bastant, perquè hi ha paraules diferents, no? Que és d'editorial Carambola, crec, que té l'anunci d'ell, t'expliquen totes les... O sigui, et llegeixen el llibre amb Pallarès, mentre tu pots anar llegeixent el llibre i té dibuixet i cosa, és molt guai. Ah, molt bé. T'en recordes? Com, per exemple, a Roig, o sigui, a Vermell, quan és que n'hi ha un munt. No sé... Ai... Com és que hi ha patata? No me'n recordo. No sé, n'hi ha bastantes. Que per cert, que no li hem preguntat el Gerard, que el teníem aquí, sobre la sèrie Gran Nord, que era del Pallarès, i que em sembla que el dialecte se'l passava una mica... Una mica. Per allà, per la faixa. En fi, Juli, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé i ens tornem a trobar la setmana que ve. Bona tarda. 5.84. Fem una pausa per la publicitat. Aquí, uns moments de la penya del Morro, la secció d'educació que anirem, parlem amb l'Albert Capapey, avui, sobre dos casos concrets que ell ha tractat. Si teniu gos o us agraden, no us ho perdeu. Fim d'anar. El condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut. Un dia el meu germà ja es veu que va emralliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre, a casa. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, però jo no conduia. Em va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Soc Agustín Arribas, sobte del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. De ràdio d'Esvern, pot potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. El Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5 i 37, continuem en directe. Arriba una de les seccions preferides de la Cristina. Perquè t'agraden molt els gossos. I cada setmana parlem amb l'Albert Capapell o la Rosé Arx. Què tindrem avui? Un dels nostres educadors canins. A veure, bona tarda. Hola, bona tarda. Albert Capapell, molt bé que avui... Ja vam començar a estar un moment. Ens vols parlar de dos casos concrets que has tractat. Una es va solucionar bé, i l'altra, malauradament, no va anar gaire bé. I tu dius, perquè l'AMO, els AMOs no et van fer cas. Sí, i d'actualment, potser no és així, perquè sí que vam fer una miqueta de cas de què els hi vaig dir. Però bàsicament vam fer una miqueta del que vam voler. Llavors van agafar-ho, i això no m'agrada, no m'està bé, i no va funcionar bé la cosa. La gràcia dels educadors canins també és que, si et fan la visita, els hi feu cas, una mica, perquè si no, ja em diràs tu. De totes formes, comencem pel primer cas. La protagonista era la Lola, una gossa. Una gosseta jove, una gosseta d'uns 15 mesos, aproximadament, perquè era una gosseta de protectora, però un metre i molt gran. Una combinació complicada per una propietària que no arribava a passar tants quilos. Perdona? La propietària de la gossa no arribava tants quilos, una noia baixeta i primeta, i llavors tenia certs problemes quan la gossa passejava i tirava molt de la corrella. No podia, quasi bé, mantenir-la, no? Correcte, la gossa passejava d'alguna manera. Sí, sí, sí. I aquí no era un problema, perquè la noia ja ha tingut problemes d'esquena, de fet, tenia problemes d'esquena, per culpa dels passejos amb la gossa, sinó que a més també era més greu, perquè la gossa, quan veia un gos, intentava llançar-se cap a ell i guardava. Per tant, la gossa, exacte. Aquest era el problema que tu vas anar a investigar i a solucionar. Que tirava moltíssim de la corrella i que a més també, a part, al car, bordava els altres gossos. Aparentment teníem comportament... Segons la descrivia ella, per telèfon, agressiu cap a altres gossos. Però mai s'havia arribat a veure allà, que també és una dada important quan comenten algun cas de comportaments agressius o algun cas de conflictes. Llavors tu vas agafar el cotxe i desplantar casa, no? Correcte, vam anar a veure la gosseta. Com va anar la primera trobada? I cala dir, també, com a dada interessant, que és una noia que venia una miqueta desencantada amb el tema de l'educació tanina. Perquè ja havia rebut la visita d'un encinistrador mesos abans que jo, i la cosa no va anar bé. Ah, o sigui que... Aquest cas va fer el que li van dir segons em va dir ella, i la gossa no va respondre com en teoria li havien comentat. Per tant, aquí ja era com com si ve l'última oportunitat, no? I confiant en tu. Perquè és... per mi és una mostra de bona feca perquè això es pot solucionar, la mentalitat d'aquesta persona continua enfocada en que no, no, això, jo crec que es pot solucionar amb un educador. És una situació complicada, perquè sí que podíem parlar de quina pressió que ara jo puc tenir en aquest sentit, no? Perquè potser que moltes coses que li dic i jo puc incidir, sí o no. Però ja li dic a mi el fet que una persona hagi trucat a un encinistrador o un educador i quedi desencantat i podria si torni, i ja em parla molt i molt bé d'aquesta persona. Per tant, tenim molt a guanyar, en aquest cas. Molt bé, llavors, tu quins consells li vas donar? En aquest cas concret, que tiràvem moltíssim de la corrella, tenim una gossa grossa... És curta de lo que jo en principi tenia pensat, perquè va ser pràcticament un passeig amb la noia i la gossa. Per l'entorn on ells normalment passejaven, que eren ni obres, vam anar fent un passeig. Van a ser unes pauses bastants senzilles. Normalment, quan introdueixo canvis en una sèrie de rutines, perquè la persona vols demanar o ja té un jurari i una rutina, intento sempre que siguin els mínims canvis possibles. Tant per la persona, per ser realista, hem de pensar que una persona no està disposada a canviar 100% de la nit al dia dels seus avis. Algú ni pot. I una gossa tampoc ho ha fet de bé. Molts canvis de cop, el que sí que suposen, són molt estrets en aquella situació. Una situació nova, molt desconeguda, i llavors hem d'anar amb molta precaució quan fem canvis. I, per tant, els canvis, li vas dir que els anéssim introduint paulatinament, no de cop i volta, fins i tot el mateix passeig no calia, no? Exacte. El passeig aquell de ser un passeig més. De fet, a mi em va anar bé perquè volia veure com era un passeig normal, per dir-ho així amb ella. Llavors sí que va donar l'oportunitat d'agafar alguna estona a la corretge, jo portava la meva eina de treball principal, que és una corretge llarga, i li vaig al tambi, ha arribat a un punt del passeig, vaig canviar la corretge que ella portava a curte, per tenir més control sobre la gossa, que la estem parlant d'una gossa gran. No ho oblidem, amb ple centre urbà, que em creues amb gent, em creues amb gossos... Era a Barcelona, això, o una altra ciutat? No, era Vila Nova i la Geltru. Vila Nova i la Geltru, també una ciutat, que si vas pel centre, també hi ha gent pel passeig i per tot arreu. La Rambla, sí, sí, hi ha molts transitats. La noia, a cada cop, anava reduint més aquestes rutes de passeig. I vam fer això, amb un canvi de la corretge, la gossa ja va tenir el primer canvi i s'ha capaver, en aquest sentit. Perquè no tenen el canvi de persona i l'actitud? No tenen molt. Sobretot el canvi d'estat d'ànim que porten a darrere, o a l'altra part de la corretge. La noia estaríem parlant que ja sortíem d'una certa precaució, en el sentit d'anar vigilant, inclús quines persones creuaven per una banda, per evitar-les, si hi havia gossos al voltant, diguéssim que sortien a l'ànim. I, per exemple, només canvien la corretge? Aquí hi ha algun canvi d'actitud del gos? Va haver-hi un canvi important, perquè la gossa va veure que tenia possibilitat de fer moviments que abans no havia pogut fer. En el sentit que si creuàvem algun gos o alguna persona, la mateixa gossa podria escullir i evitar-la. I llavors la noia ja va veure que el problema no era tant de la gossa, sinó com una espècie de malanter entre elles. Perquè la gossa també volia evitar una situació desagradable, i el que passa és que la noia no ho veia amb la suficient entalació. Llavors la gossa ja es veia dins del conflicte i havia de reaccionar. També vas fomentar que la gossa olorés el terra. Això per què ho vas fer? Això és per potencial la seva manera de relaxar-se natural que tenen. I d'habitar situacions conflictives o incòmodes. Pensa que si jo estic mirant cap endavant, tinc molts estimuls, que em poden cridar l'atenció. En el moment en què començo a olorar el terra, els estimuls desapareixen. Em centro en un pam de terreny, que a més el tinc molt, però em permet descobrir olors que potser no havia ni d'una conda que estaven allà. I com vas fer-ho? Com fer que un gos o una gossa aconsegueixi centrar-se al terra i olorar-lo en lloc d'estar dispers en la vista? La manera més fàcil de fer-ho amb un gos és llançar un procés de menjar al pè. Sents de Frankfurt o Pimco mateix que portem nosaltres de menjar i tirar-li les persones que estiguin possibles, d'allà, d'una gesta, unes pedretes. Perquè ell hagi de buscar una miqueta amb el nas. Però en aquest cas no va ser necessari, perquè ja només s'enyalen el terra amb la mà, al qual si és una moneda d'un euro, només en aquest gest la gossa ja anava a buscar allà el terra. Molt bé. Una pregunta, perquè tinc molta curiositat, que potser no va molt relacionat amb l'última, però he de fer la pregunta. Els gossos, quan soloren el cul, també es relaxen, llavors? Sí, però no és una situació de relaxació. No busquen en aquell moment relaxar-se. És com una salutació per ells, o...? Sí, és el fet d'utilitzar el nas, i ja et mantén calma. Però seria com una salutació d'ells, o...? Sí, sí, sí, completament. El fet de valorar-se és el de salutació que tenen. Va. Estem parlant de la gossa a l'Ola, aquest primer cas, que avui estem tractant, sí, perquè acaba de sortir bé, eh? Gràcies a la intervenció de l'Albert, que... Gràcies a la propietària, eh? Perdona, tu demà vas donar uns consells, clar. Perquè la Lola tenia un problema que tirava moltíssim de la corretja i bordava amb els altres gossos. Només el fet de portar la corretja llarga, també, per donar aquest tall, eh? Ja va impedir que la gossa tirés tant de la corretja. Clar, clar, clar. De fet, jo volia preguntar que aquest problema ja veig que més o menys es va solucionar, però el de bord dels altres gossos què vas fer? Simplement, guanyant aquest espai que la gossa volia prendre, abans de trobar-se amb aquell gos, simplement volia guanyar-se una distància per observar-lo de lluny. El que no volia la gossa, en veritat, era apropar-se de cop aquell gos, perquè llavors sí que havia de reaccionar sense conèixer. Llavors, permetent-li durant uns certs temps, uns dies de marge, de fer que tard que ella volia fer quan vella un altre gos, va apropar-se, a poc a poc, a ells, i en qüestió de dies va començar a interactuar de manera normal. També cal comentar que la gossa estava en una etapa important de la seva etapa de creixement, dels 15 a 18 mesos, estaríem parlant d'una etapa de por, que possiblement estigui relacionada en aquest sentit, amb la interacció amb els altres gossos. Si en aquesta etapa nosaltres no intervenim, com amb tantes altres que hi ha, aquesta etapa passarà i no passarà res. O sigui que no quedarà res traumàtic en el servei de la gossa. Si intervenim potser massa o intervenim malament, sí que podem proyongar aquesta etapa i ens trobarem, potser, amb gossos grans, adults, amb problemes que no li toquen per la d'aquest nen. A part de tot això, alguna cosa més sobre la Lola, abans de passar a la Zoi? Simplement comentar que avui hem passat uns mesos des que vaig anar a veure la Lola, va ser que això va ser per Nadal. Avui dia ens veiem, quasi, cada 15 dies, perquè fem passejos en grup i ell és una més del grup, com a 15 gossos que tenim allà al voltant, i és una de les gossos més estables i més tranquil·les del grup. Molt bé, un aplaudiment, un aplaudiment per a l'Albert. També cal dir més per iniciativa pròpia de la propietària. Això també cal tramar-se. Sí, sí, clar, no. Es va interessa tant que es va voler seguir. D'acord, Albert, enhorabona, per cert, aprofito aquí per fer la falca. Sí, home, si bloquen l'Albert, us vingui a solucionar algun problema, sigui d'actitud, no sé, del que sigui amb el vostre gos, o estar una mica perdut en algun sentit, o veieu que reacciona de forma estranya. Si voleu, ens podeu enviar un mail a la penya del Morro, a robajimeil.com i nosaltres, ja us fem d'enllarges, posem en contacte amb l'Albert Cabapell o la Rose Arx, que són els nostres educadors canins. Parlem ara d'un cas que lamentablement ja comencem pel final, però no va acabar bé, perquè tu ens has comentat que, de fet, no van seguir gaire els consells que tu vas donar, i per això tu ja vas veure també el pitjó i efectivament. A veure, posem-nos en situació. Quin gos era la Zoui? La Zoui és una gosa que, actualment, està a la manya, o per allà a l'altre, crec que és un país que la van adoptar. És una coca d'Espanol, adulta però jove, que tenia al voltant de 3 anys. Molt protectora, a casa, em depèn de quins recursos que tenia a ella, i estem davant d'un domicili, que podríem dir standard, d'una parella jove, del voltant de 30 anys, amb una nena petita. Nena petita, eh? Si la nena quan ens tenia, per tant, no té. La nena ara tindrà, potser, 3 anys i mig, 4, i quan vaig anar allò, que farà un any i mig, comença la camina, no arriba els dos anys. Estaven aquella etapa també que ho volen restejar tot amb les mans. Clar, i necessiten atenció. I el problema, quin era, concretament? El problema era que hi havia un complic d'entre la gosa i la nena. La gosa, quan la nena s'apropava, o la nena tenia certes tendències, a currar-la a la gosa, fins que ja no tenia una curtida diable, i la gosa agrunia. I els pares els va començar a preocupar que la gosa agrunia a la nena. Clar, aquí, la relació entre la gosa i la nena, que també anava creixent i també preocupant, perquè la gosa, evidentment, no deixa de ser un animal, i la nena, efectivament, és això, té dos anyets, i, clar, està tot just descobrint el món, vol dir que també n'ha sigut algú que li vagi ensenyant les coses. Un detall que no he comentat, a la nota que us he passat abans, que m'ha vingut a l'alcat que és curiós, perquè la noia, la mare de la nena, va comentar al mateix domigili de la visita que era curiósament que fora de casa, quan passejaven, la gosa protegia de nena. I, simplement, tenia el problema quan estava a casa. O sigui, el problema era a casa. A fora es portaven bé, com si diguéssim, i a casa la gosa agrunia a la nena. Exacte. I per què motiu passa això? Doncs, en principi, podien ser moltes coses. A l'inici de que comportament poden ser vàries. En veritat, el motiu no és el que sàpiguin ells, de per què era. Però això és un cercle visiós i es comença a retroalimentar. Lo primer que va haver de preguntar és què feien quan la gosa agrunia a la nena. Perquè, de la nostra reacció, dependrà que la gosa continuï de fer comportament o no. La reacció era la que haguessin fet pràcticament tots. Càstigar una miqueta a la gosa, allà, o un cupet al morro, una rella, així, una miqueta... Agusarà-la i ja està, i fora, i ja no hi ha conflicte. Aparentment s'ha solucionat la situació. Però el conflicte continuava. Exacte, el conflicte i no és que només continuava, sinó que anava més. La gosa començava a ensenyar dins, a no ensenyar dins. Intentava pujar una miqueta, perquè jo vaig veure aquella situació, i la gosa, realment, ni tan sols et podia considerar una amenaça. Allò, perquè sí, ho estava intentant evitar, de fet, no volia menestar. Però era obligada. Ella creia que estava obligada a fer-ho. Tenim tots aquests antecedents, i a partir d'aquí, tu quins consells vas donar a la família? Per començar, vaig dir que deixessin de renyar la gosa quan grunyia. És un moment d'acceptar que vivim amb un gos, amb un animal, tenen una sèrie de comportaments i llenguats de propi, i això no hem d'aprendre malament. No hem d'intentar humanitzar el gos per intentar parlar del nostre idioma. No hem d'anar parlant en el seu. Era simplement intentar averiguar què volia, dins del seu idioma. Llavors vaig dir que respectessin la seva manera d'expressar-se, si era grunyint, que a partir d'una nena, perquè hi ha una situació que em van descriure de diverses vegades, que li va passar era estar a la cuina preparant alguna cosa o el bany, preparant per banyar la nena, i de cop sentia la gosa que grunia, i anar ràpid al bengador, i veien la situació. Llavors el primer conseller, en lloc d'apartar el gos o tocar el gos, és a contrari, apartar la nena, no? Exacte.Per què, això? Perquè la gosa s'entendre que hem entès al seu niatge, a la veure que l'estem intentant compendre. La gosa no té la culpa de que la nena, mentre cometes, li molesti. La gosa tindrà el subcutiu, o les seves, i potser estava en una etapa de gel i no li venia de gust jugar. Però hem d'entendre que la gosa també pot dir que no, en un moment determinat, i allò hem de respectar. Això potser no et dona confusions i, per exemple, algú pot pensar que ara està donant més importància al gos que la pròpia nena i filla? Jo, segons els puc veure, sí, però segons ho veig jo, el que estem fent és al contrari, li donem tota la importància a la nena, perquè si continua aquella situació, realment, tenim un animal i la reacció pot ser imprevisible. A veure, en un moment determinat, els gossos faran el possible i el impossible per no mossegar. Però no sabem ben bé que és el que li pot portar un comportament d'apartar-la a la nena i un cop pot ser delicat. Per tant, tu aconsellaves, com passis aquesta situació, que la gosa gruïna a la nena, apartar-la a la nena, llavors treure-la de la zona de la gosa, perquè així és que el més la gosa. Facilitar-li la sortida de la gosa, de la situació. Aguantar un moment a la nena i, en aquell moment, que la gosa, ella mateixa, s'apartaria. Realment, estan molestant, a tu i jo m'aparto, quan puc. Facilitar-li la sortida de la gosa. Algú altre consell que donessis a la família? Senzillament que intentessin evitar els recunaments, perquè ells podien conviure tranquil·lament amb la gosa a casa i la nena, però situacions que la nena anés a currar a la gosa, que les evitessin, tenien cert espais del menjador, que eren com trampes, en aquest sentit, per la gosa, i vaig jugerir que les canvies, sinó que intentessin evitar-ho d'alguna manera, posant alguna cosa davant o... Llavors, aquí ja anem resolent una mica que és el que va passar. Quantes visites has fet, tu, en aquest cas? Aquest cas del seu nom és d'una visita. Quan vaig sortir, vaig pensar que segurament hauria de tornar. Perquè aquesta situació, normal, és que la gosa, inclús, comença a brunyir més fort. Durant els primers dies, que és curiósament, el que va passar era que em van trucar preocupats, perquè la gosa havia començat a brunyir més fort. Ostres, és que està seguint el que vaig comentar, perquè si comencem a entendre'n, la gosa dirà, ara comencem a parlar el mateix idioma. Ara he de començar a reduir aquesta... Quan jo estigui segura que m'entens, començarem a parlar. Estic cridant, doncs ara començarem a parlar. Sí, però els propietaris feien cas del que tu li vas dir, i en situacions d'aquest tipus d'atenció amb la nena petita, treien la nena petita davant de la gosa o no? Sí, però ho castigaven. Quan la gosa va començar, diguéssim que si la distància crítica de la gosa i la nena era d'un metre, la gosa, quan va veure que es començava a entendre amb el propietari, va començar a brunyir a dos metres, quan la nena estava a dos metres, al propietari, perquè aquí va ser el noi, s'ho va prendre d'una manera una miqueta personal, i va dir que la gosa m'estava assilant, no vol que la nena visqui aquí, i va començar a corregir una recopa a la gosa. Clar, perquè tu defenses la teoria que... Vaja, suposo que ho hauràs comprovat, no? Que malgrat passi a dos, tres, quatre metres, arreu un munt que això ja relaxa. Sí, és simplement que quan la gosa s'assilora, que allò està funcionant, que ara ja té un ordre, que hi ha una comunicació, ajuda a desaparèixer, que aquell conflicte queda per resoldre, perquè no és tant el conflicte amb la nena, és el conflicte que, ostres, aquí a mi m'estan, per dir-ho d'alguna manera, protegant diàriament, i ningú posa remei al contrari. Les fan incentivant. Llavors, tenim aquesta situació, et van trobar el cap d'uns dies, perquè ells no van intentar fer-te cas, però continuaven castigant ell, continuaven castigant a la gosa, malgrat això, i, finalment, què va passar? Per què va sortir malament, tot plegat? Va passar que la gosa va acabar no grunyint i mossegant. Va acabar mossegant a la nena. Prova molt probablement que, si seguien en aquesta línia, acabaria passant. Per tant, ja estaven avisats. La gosa mossega sense avisar, aparentment. Va veure què passa, que el gos no va a veure... És a dir, s'hauria d'entrar en un tijatge, m'hauria d'anar al contrari, i va dir, ja que no em serveix, que parla amb tu, directament pago al plan B. Si el plan B no funciona, ja t'hi atratarem a veure de quin és el plan C, però li van obligant recometes de passar-se el plan de grunyir, perquè si grunyó em castiguen, llavors no grunyeixo, i quan la nena em molesti, segur. Per tant, la gosa sí, va acabar mossegant a la nena, i m'imagino que no sé si la família... Ara es va desfer, de tot plegat, de la gosa. Exacte. Un punt ja incontrolable, que em van trucar la mare, concretament, d'esperades i podien donar el gos en adopció. Era molt urgent perquè hi havia mossegat, i que no estaven disposats a donar-li una altra oportunitat. I el van donar en adopció. Exacte. Mm-hm. Una llàstima, no? Bueno, del segon domíilis. Clar. La gosa, per el que sé ara, avui per avui, està molt tranquil·la vivint a Alemanya, o el país nòrdic que hi hagi anar, perquè va anar tot mitjançant una associació de protector de la Rasa Coquen, que és el Coquen en aquell moment que va intervenir. I ells li van buscar un millor d'estimida, va tenir millor sort. Si hi estigués en una protectora pobretta, tancada en una gargola, et diria que sí, pobretta. Però és que estan domicili i segurament estigui millor. Sí, potser ha canviat per millor, també, la goseta, i... Ha canviat ja molt llarg, però mira... Aquest és un tema, eh?, quan una parella que té un gos tota la vida, per exemple, i arriba un nen, una dona a casa, no tothom ho sap portar bé, i aquest és el cas. En fi, un tema interessant que sí... Aquest tema ja en parlarem llargui. Jo tinc història d'aquí. No, doncs escolta, quan vulguis, ja saps que en regra a escoltar les teves històries... Jo ara tinc dos goses a casa, i una, la segona, que va arribar per Nadal, és perquè és molt diferent. És per aquest motiu. Perquè arriba un nen, i ja no hi havia pos. Sí, perquè això ho passa molt, eh?, malauradament, oi que sí, és una situació que la gent té gos, i els que arriba el nen o la nena, doncs es fan del gos, i ja està. I ja no hi ha lloc, és així. I si avors una altra nena o una altra nena, què passarà amb el primer? Clar, sí, sí, està clar. En fi, Albert, moltíssimes gràcies, una setmana més. Ja ho sabeu, eh?, si voleu els seus serveis, la apenyen al morroarroba, gmail.com, ens envieu un mail i us posem en contacte. Bona tarda i bona setmana, Albert. Bona tarda. Bé, doncs recte final, ja, però recte final, no? Ja m'ha acabat ja aquesta primera hora. D'aquí una estona, a l'apenyen al morro, després de connectar amb la xarxa i escoltar el bolletí de notícies, ja anarà al del que farem. S'ha de parlar amb el Sergi Arrada, que era el nostre corresponsal del primer festival on-line a l'estat espanyol, on es poden veure pel·lícules que no tenen una distribució normal i que no s'han estrenat als cinemes, i també pararem amb el Joaquim Modina, que és un dels actors de l'obra Mentides, Encents i Mirra, que s'estrena justament aquest cap de setmana a Sant Felip de Llobregat, i també amb l'Arnau Cónsul, el nostre col·laborador especialista en llibres, on parlarem, sobretot, de Sant Jordi, i quina recomanació ens fer de cara al propè dimarts 23 d'april. Fins ara mateix, a l'Apena del Marrón. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company, el futur centre comercial d'Òulets, que es construirà els terrenys de Can Alemany, de Viladecans, al Baix Llobregat, tindrà unes 150 botigues que oferiran productes de primeres marques, amb descontes de com a mínim el 30%. Així s'ha indicat aquest matí a la presentació del projecte, pel que fa als llocs de feina, que comportarà el responsable de l'empresa Namber Espanya, Eduardo Ceballos, ha explicat que les contractacions es pactaran amb l'Ajuntament. En les últimes inauguracions que hem realitzat en Coruña, hace dos años, o en Francia, el año pasado, en la ciudad de Röpingheim, hemos firmado convenios de colaboración con las oficinas de empleo locales, realizando también procesos de reclutamiento coordinados con la oficina de empleo y con las marcas que se implantan dentro del centro, realizando también formación de algunos empleados. Por ejemplo, en el último centro que abrimos en Francia, hace un año ahora, en abril de 2012, de 750 puestos directos que entraron al inicio, más de 700 pertenecían, pero venían de estos convenios con la administración local. El nou espai de 25.000 metres quadrats crearà mil llocs de treball directe des de territori i sostenibilitat al conseller Sant Vila, garantit que els nous accessos des de la C32 i la millora del servei de rodolies fins a Vila de Cans estaran enllestits abans de l'obertura final del 2015. Avui, des del Departament d'Interior Ramones Padaler, ha dit que espera conèixer quina és la xifra final del déficit que permet el govern central a Catalunya. A veure, el conseller, que amb la xifra actual del 0,7% de la lluita contra el foc, és materialment impossible aquest estiu. De fet, a Fegeix, com aquesta xifra, no podrà l'airar-se ni un sol helicòpter. Senyal, que els mitjans que hi puguem esmerçar tenen una relació directa amb el déficit. Per atendre a afrontar una campanya d'incendis a aquest estiu amb un 0,7 de déficit, és materialment impossible. En els termes, ho hem fet històricament. Per atendre a fer-ho amb un déficit d'un o i mig, és materialment impossible. Durant la campanya forestal del 2012, els bombers van fer 1.000 serveis més que l'anterior, i van intervenir en 865 incendis forestals, gairebé el doble, també, que el 2011. Les provisions per aquest any indiquen que les intenses pluges que agudes durant les darreres setmanes faran créixer el sota bosc. La plataforma d'afectats per la hipoteca ha retirat la iniciativa legislativa popular, per la decisió en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social. El PP ha après la decisió com a mesura de protesta per considerar que el Partit Popular ha aprofitat la tramitació parlamentària del projecte de llei per eliminar les principals paticions d'aquesta iniciativa. Xavi i Martínez portaveu de la plataforma en declaracions a la xarxa de comunicació local. L'ILP és una proposta de mínims, i és anunciable davant la seva estratègia, que era com dir públicament que funcionava l'ILP amb les seves propostes. El que diu és que no utilitaran aquest esperit de l'ILP per intentar explicar cap a fora, cap a l'opinió pública que ha fet un referèndum entre l'ILP i les seves propostes, però això és mentida. Per cert que, segons ha donat a conèixer, l'Institut d'Estatística de Catalunya l'any 2011 hi havia 448.000 pisos buits, és a dir, un de cada 10 pisos estava buit. El 76% eren habitatges principals i el 12% eren secundaris, perquè les que tenien més habitatges principals en desús eren el Barcelona, el Vallès Occidental, i el Baix Llobregat amb més del 85% d'aquest tipus de residències. A l'altra banda, i a la Cerdanya, a la Vall d'Aran, l'Altar Ribagorça, el Pallar Sobiral, el Baix Penedès i l'ALT, i el Baix Empordà, on els habitatges secundaris buits superen el 50% del total. Bona tarda, us parla David Amador. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local al migcampista, l'espanyol Joan Verdú ha rebutjat una oferta milionària per marxar l'Arabia Saudita, on li haurien ofert un contracte per 3 temporades amb més de 2 milions d'euros per cadascuna d'elles. La intenció de Verdú però és continuar a l'espanyol. A l'altra banda, l'Unió de Federacions Esportives Catalanes, l'OFEC ha mostrat el seu malestar, la situació que viuen els diferents organismes del país. Les federacions encara no han rebut el 50% de la subvenció prevista, l'any passat, i preveuen una retallada del 60% de les aportacions de la Secretaria General de l'Esport per aquest 2013. En declaracions a la xarxa, el president de l'OFEC, David Moner, demana solucions. Hi ha federacions que estan disposades a entregar les claus, i això, simbòlicament, entregar les claus, vol dir tancar la seva activitat. I ho evitarem amb lo possible, però perquè tenim autonomia financera pròpia, i per l'otant ho estem defensant. Però el que és indiscutible és que l'administració pública ha de rectificar, sucentialment, la seva actuació, i no estem disposats a aguantar més indefinidament. En bas catalbar-se en jugar tres quarts de naola, seva continuïtat a l'Aurolígals de Xavi Pascual, disputa en agress i el quart partit dels quarts de final, contra el Panatina i Cós. I els blaugranes quedaran eliminats de la competició continental. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Avui no un diàleg per la independència de Sant Just. El diàleg planteja què passaria amb les pensions catalunes d'haver-hi un estat propi per explicar-ho. Sant Just per la independència, convidat al Lluís Bonet i Manel Cardenya, de l'Associació Civil i Justícia. Comença ara mateix a les 6 de la tarda. Si Catalunya s'independitza, les pensions no ens perdrien. És el que diu Manel Cardenya, que assegura que els estudis que s'han fet respecte a aquest tema, confirmen que les pensions no patirien, que els treballadors a Catalunya continuaran cotitzant a la Seguretat Social. A més, també ha recordat que existeix el fons a reserva de les pensions. De tot plegat, se'n parla aquesta hora. A partir de les 6, com deia, amb el centre cívic, s'ha de despriguar. La Taneu recordarà en bonedat tu li ha demà els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu 1911 a 1916. A l'enginy industrial Andreu Valls conduirà aquesta tertúlia que organitza la secció de cultura de la Taneu i t'explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. Les centrales de la zona de Cap d'Elai Trem van permetre, per primer cop, suministrar energia a gran escala, les fàbriques de Barcelona i Rodelià. Tot i això, la decisió d'establir-les allà al Pirineu català anava en contra del que ha pensat de molta gent, ja que no veiem possible que l'energia produïda arribés a la capital catalana, el fet d'haver construït aquelles centrales hidroelèctriques abans, de la Primera Guerra Mundial, va permetre, doncs, a bastant energia a la ciutat catalana, d'una manera més econòmica. D'una altra forma, l'energia hauria d'haver generada amb carbó, o bé molt més cara de mala qualitat. La tertúlia serà endemà dos quarts de nou del vespre, a la sala piquet de la Taneu. I acabem aquest vullet d'explicar amb boscades. Aquesta tarda s'han just estrainments en les activitats de Sant Jordi, donant més d'una setmana a la nostra unícipi, hi haurà activitats de la mena per tots els públics. D'entrada, aquest vespre es farà la inauguració de l'exposició Bastiari de Foc, que l'has llibrecat al celler de Can Genestral. L'has llibrecat hi ha una trentena de bèsties de Foc diferents, pràcticament una per a unícipi, i el d'acte de Sant Justa del Rifenyum és una de les més noves. La mostra, sinagur, avui, a dos quarts d'avui, els llibres de Can Genestral es podran veure fins al dia 19 de maig. I de moment, això és tot més informació a la set de Sant Just Notícies. Tots els llibres de Can Genestral es podran veure fins al dia 19 de maig. Dijous de 7 i mitja avui. Dijous de 7 i mitja avui. Dijous de 7 i mitja avui. Dijous de 7 i mitja avui. Dijous de 7 i mitja avui. Un programa reconegut per l'ONU. Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar el fi de més, ara també. Fa uns dies m'encantaven el cine, ara també. Fa uns dies em van llenviar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. A l'informació del baix i obrigat el teu ordinador o dispositiu MOV. www.radiu.com www.radiu.com La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, ràdio de... Afectiva, aquí estem 6 i 11 de la tarda. D'aquí uns moments parlarem amb el Sergi Arrada. Ja quarta connexió, em sembla, durant aquesta l'última setmana, l'Antida Film Festival, que es porta a través de Filmin.es. Però abans de tot això, repassem més trendintòpics d'avui, per saber com està l'actualitat. Per exemple, avui, Huaco ha sigut també trendintòpic. Ja ho sabeu, desenes de ferits, en una explosió a la West Fertilizer, una fàbrica de fertilitzants a la població de Huaco, Texas. Cristina, què has comentat la gent? Podem destacar el comentari d'Alex Sintè, que diu, nuestra empatía y condolencias desde México a los afectados en el maratón de Boston, y la fábrica de Huaco West. Una altra seria el cas del Iker Jiménez, que recorda l'infer que ha tornat a Huaco, perquè diu, 20 años después de la matanza, en el rancho de los Davidianos. Que és una secta, eh? Que van matar una setra i piguda de persones. Justament demà fa 20 anys. Doncs recordem, recorda aquesta tragèdia, en concret, l'Iker Jiménez, i afeggeix, en aquest cas, no, que torna a l'imper amb aquesta explosió que ha hagut. I acabem de ser a casa amb l'Eduardo Suárez, que comenta... Bueno, apareix un vídeo on es veu un veí, que va gravar concretament aquesta explosió, i comenta aquí el vídeo d'un vecino de Huaco que grava l'explosió. En torno a los 30 segundos del vídeo, estremecedores. I uns dos graus a l'escala de Richter, eh? Com si fos un terratre molt déu-n'hi-do. En fi, també avui ha sigut l'endintòpic, el tenista Rafa Nadal, que ha acompanyat pels quarts del final del torneig de tenis de Montecarlo. Els seus seguidors també han reaccionat a Twitter amb diferents missatges. Evidentment, felicitacions, com és el cas de Maurígio Colmenero, que ha de dir que no és el protagonista d'Aida. És un que es fa dir així, no? Exacte. Que diu Fernando Alonso, Sergio Ramos, Sirke Casillas, Rafa Nadal, Pau Gasol, Iniesta, Jorge Lorenzo... A sinó les gastamos en España, grandes. Un altre seria el Ramiro Luna, que en aquest cas diu Montecarlo, el que no admita sorpresa alguna és el imbatible Rafa Nadal. I acabem amb una pregunta, en aquest cas, de Uchi, que diu, ¿quando le cambian el nombre a la Tep de Montecarlo por ATP Rafa Nadal? Bé, moltes gràcies, Cristina. Tot seguit passem a repassar algunes de les últimes pel·lícules que mira el Sergi Arrada, el festival Atlàntic Film Festival, que es pot veure a través de film impunes, el primer festival online de l'estat espanyol. Sergi, bona tarda.Molt bona tarda. Hola, bona tarda, Sergi.Molt bona tarda. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, content de saludar-te. Va, repassem algunes de les pel·lícules que has vist últimament, per exemple, després de Lucía. Recordem, per cert, que són pel·lícules totes, que no han trobat una distribuidora, i que, per tant, no s'han estrenat en circuit comercial. Parlem de després de Lucía. Què tal aquesta pel·lícula? Doncs molt bé, és una pel·lícula mexicana, que va guanyar el premi de millor pel·lícula a la secció Una Certa Mirada de Cans, que és la segona secció oficial de Cans, i també va guanyar el premi a San Sebastián de Nuevos Horizontes, i és una pel·lícula mexicana que tracta d'una adolescent que es trasllada amb el seu pare, a viure a un poble de Mèxic, i com comencen a fer-li bullir a l'escola. Oh, aquesta és l'anogvinguda, una mica, també, del col·le. Sembla que comença bé que fem un grup d'amics i tal, la convidem a una festa, en la que ella es lia a un noi, i la gravaran en vídeo. Oh, i això ho pensa al YouTube i a tot arreu. Per WhatsApp i a tothom ho té. Per tant, el fet de convidar-la tenia unes segones intencions, no? No s'aclareix mai. També és el mateix noi del que ho fa, però sembla que una noia també està allalosa, que ella es lia a mi. El tio és idiota, també, una mica, no? Es veu que ja ho fa mal a fer, no? Neu en compte, també, nits d'aquestes de borratxera, que molta gent també aprofita per fer fotografies de mirar un liu d'una nit i després ho pengen al Facebook. Són molt graciosos. Els amics són molt graciosos, a vegades. A part, la pel·lícula és bastant realista, i cada cop va a mes, o sigui, comença el vídeo, però després tothom s'apunta a fer-li de tot aquesta noia, i, bueno, el final és bastant impactant. No sé, és una pel·lícula forzeta. D'aquesta comença lenta, però cada cop... comença a emardar-se més la història i tal, i al final és content. Ens l'apuntem, aquesta, eh? Contundent, però previsible o... El què? És contundent, però previsible. No, no, no, no, no. És contundent i prou, i aquí ho deixo. Després de l'Ocià, aquesta pel·lícula que també deia que ens l'apuntem, i que, de fet, no sé si es pot veure en algun altre lloc que no sigui filmint puners, o només totes aquestes són de l'Atlàntic Film Festival. A veure, algunes pel·lícules... A veure, no sé si després de l'Ocià també es projectaran, de fet, la setmana vinent, en el Festival de Cinema d'Autor de Barcelona, que comença el Dijous. I, per exemple, ho té el que ja van comentar, una que comentarem ara, també. I aquesta, ara no estic seduc, si també la passarà. Per cert, els protagonistes són coneguts després de l'Ocià? No, no. De fet, fan servir a tots no professionals. La noia està impressionant, crec que és la seva primera pel·lícula, i, no, no, molt bé. Bé, passem a un altre, que és Call Girl. Call Girl va guanyar el primer de la crítica també al Festival de Toronto, és una pel·lícula sueca, basada en fet reals, que és un escàndol polític que va... Allà va passar els anys 70, una cosa així, que va implicar que era bé a tots els polítics suecs, amb una trama de prostitució, de, també, amb menors, per allà pel mig. Va acabar amb l'assassinat del primer ministre, o no? No. Doncs ara, no ho sé, la pel·lícula no surt, això. No, segurament no. És que em sonava que hi havia un cas d'aquests, fa molts anys, a Suecia, on també va passar una cosa per l'estil... No era a Finlàndia, potser m'equivoco, no em vull confondre. Aquesta és sueca, la pel·lícula. Allò que et dic jo va passar a Finlàndia, a tot el país, fa, no sé si, 20 o 30 anys, que vam anar al primer ministre suec, Finness, perdó, i em sona això. Però, a Suecia, fa 25 o 30 anys, va haver-hi aquesta trama sobre pornogràfica i tot això? Bueno, és un adolescent que... que les services socials la fiquen, com en un albert per joves amb problemes i tal, que li donen molta... llibertat, anys 70 a Suecia, saps? La llare d'un altre món. I amb una amiga que ja es coneixien de fora, comencen a escapar-se per les nits, i comencen a la festa i tal, i acaben ficant-se en tota aquesta trama de prostitució. Mm-hm. Que, bueno, que implica, et dic, a polítics, empresaris i tal, tot el món era important de 70 a Suecia. Sí, de fet, la història és verídica, es basa en fer reals, això ja enganxa. I la pel·lícula, què tal? Doncs està molt bé. La reconstrucció està molt currada. La fotografia, el vestuari i tal, està superaconseguit. Potser és una mica llarga, perquè són més de dos hores, crec que són dos hores i 20, una cosa així. Uf! Però, bueno, està molt bé. I, bueno, com que aquí no és una història molt coneguda, s'enganxa bastant. Bé, doncs també la... Vull, escolta, portes un pèlis que te n'agrada, t'he veig. A veure si t'interessa el mateix, també, de la següent, que és Dollhouse, que és una mica a la casa de nines, no? Doncs aquesta no. Ja deia jo que anava amb massa bé, massa bé. A veure, Dollhouse, de què va? Dollhouse. És la primera pel·lícula dirigida per la filla del Jim Sheridan, al director de mi tí izquierdo, del nombre del padre, per fer una pel·lícula islandesa. I, bueno, tracta d'uns adolescents, nois i noies, un grup de 5, crec que són, que entren a una casa de Megaluxa, que no estan els propietaris, i comencen, bueno, a muntar una festa allà dintre, a fer-la malbé, pintar les parets, no sé què trencar coses... A lo proyecto de qui és, o què? No. La venen com una barreja entre los educadores, la pel·lícula Alemana del Daniel Brul. Però tampoc té res a veure. La venen com que hi ha un final sorpresa, que sorprenen la pel·lícula i tal, però és que la pel·lícula no té molt sentit. Les papers que fan... que fan els actors no s'expliquen bé, per què fan les coses que fan, una sorpresa que diuen, quan ho veus, dius, però és això. Aquesta pel·lícula no ha guanyat cap premia, cap festival, ni sembla que ve recomanada enlloc, o sí? Bueno, vaig estar mirant a internet, tampoc té molts males crítiques. O a la web, que tu quan la veus a la pel·lícula, que a mi la pots fotre, hi ha film en punès, d'una de la teva opinió, la gent sí que la posàveu una mica acado. Però si fiques a IMDB, el Cimafini, o a les web que pots veure com crítiques i puntuals de pel·lícules, no la deixen del tot malament. Curiós, eh, si més no? De totes formes aquesta pel·lícula. Dollhouse, que no la recomanes, i que ja ho dius ara tu, que no s'estrenarà tampoc. Els cinemes convencionals? Doncs mira, jo sorprèn si s'estrena aquestes. Home, faria ràbia que aquestes estrenessis, per exemple, les altres dos que han descomantat i que t'han agradat, i que no transfiem del teu criteri, sí, o colgues. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. No sé si vols afegir alguna cosa més. Quan acaba ja tot aquest festival, l'Atlàntida? No, dilluns, amb la pel·lícula del fill d'Alfandre Truéva. Sí. Que també podrà veure el festival d'autor. El fill també tindrà tant de ritme com el seu pare a les pel·lícules? No ho sé, ja parlarem la setmana vinent. I em vull despedir, no sé si us heu fet resó de la notícia, que hi ha altres films, la distribuidora i productor espanyola, de cinema, que està supermalament. No, no n'hem parlat, què ha passat? Explica'ns-ho. Doncs ahir, avui, han sortit molt a les setze socials, moltes notícies, el president d'AltaFilms dient... Perquè també són els propietaris de la cadena de cinema renoir. Sí. Han avisat que t'encaran la gran majoria de sales del renoir, que AltaFilms està fatal, que estan veient què fan, a part també són propietaris de film imponès. A film, de fet, ho ja estan mirant com d'altres maneres de distribuir pel·lícules i tal. Però clar, la gran majoria de pel·lícules en versió original, que arriben a Espanya o a Barcelona, gairebé les porta a totes les setemes films. Perdona, m'estranya molt aquesta notícia, perquè és un mercat que últimament ha anat pujant molt, les sales del renoir, que és també una de les sales mítiques on es fan versions originals a Barcelona, sempre que he anat jo últimament, estaven a patar, i quan dic a patar vol dir plenes, plenes, versió original. Jo també pensava que el Florida Blanca, que és el renoir que queda aquí, de fet, el renoir l'escort. Va tancar, això t'anava a dir? Jo sempre que he anat del tubat bastant ple, de fet, és el cinema que n'és, i de moment diuen que el Florida Blanca no tancarà. Però, bueno, si a veure com és a la cosa, es parla molt de la pujada de l'Iba, es parla molt de les ajudes i la retallar especial, però el tema és que Altafilms està sobret de farida de mort. De fet, l'el·licap de Vila a la web, que hem segut també té interès en ampliar aquesta informació, ens ha posat un link de la notícia de Cultura del País sobre aquest article que explica tot això, de l'Altafilms, fin d'una vella pel·lícula. Diu que la distribució de cinema no comercial trontolla... Per tot arreu. En fi, Sergi, moltes gràcies, que vagi bé, i una fort abraçada, bona tarda. Cuida-te, ara. Cuida't aquí 5 minuts, eh? Cuida't. Ah, que vagi bé. Adéu. I d'aquí uns moments parlarem amb l'Arnau Consul, el nostre expert en llibres, ja sabeu que és de l'escola d'escriptura d'aquí de la Teneu de Sant Just, a més de treballar a l'Institut Ramon Llull i col·laborador habitual de la revista Sabbiens, per parlar de les novetats que ja arribaran i els més venuts segurament farà la seva porra per Sant Jordi. I d'aquí uns moments també parlem amb el Joaquim Modina, actor de l'obra Mentides en Sense i Mirra, que es fa aquest cap de setmana a Sant Feliu del Llobregat. Fins ara mateix, res, quanti que ara mateix vull dir ja, eh? A la penya del Morro. Soc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullents de Sant Just, i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. Penya del Morro, cada tarda, a 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 6 i 26 de la tarda. Volem parlar d'aquesta obra de teatre que s'estrena al centre perroquial de Sant Feliu del Llobregat, aquí al costat. Demà... no, demà, no, demà ha passat. Disapta, a dos quarts de 10, i diumenge, a dos quarts de 7 del vespre. Concretament, el Carrer Pi i Margall, número 8. L'obra es titula Mentides, Encents i Mirra, i que va estar al Teatre Borràs, l'obra, amb molt d'èxit, durant dos anys. Intentem parlar amb un dels actors, perquè l'acabem de trucar ara mateix, i en realitat, espereu un minut, sisplau. Sí, i no sé si encara estallés Joaquim. Sí, hola. Hola, bona tarda, Joaquim. Hola, bona tarda. Gràcies per atendre'ns, que era una trucada important. Qui era el director? Sí, no. Bueno, ja estàvem retocant alguna cosa en casa de l'estrena. No, però és l'estrena d'ara i d'aquí dos dies. Què esteu retocant? Aquí mateix. Sempre hi ha coses a retocar. I al mesat d'aquesta nit, encara que anem de polir, demà descansarem i dissabte a tofè. Explica'ns qui sou vosaltres. Nosaltres som la companyia Enric Borràs de Sant Felida i Obradat, perquè partenem al centre parroquial. Aleshores, doncs, bueno, som una companyia que té diversos directors, i, en aquest cas, el Josep Míaz, el que dirigeix aquest obra, i som 6 actors que, a més, som en X, i teníem moltes ganes de treballar junts, per passar-nos bé i tal. I, bueno, ja ens vam enbrancar fa un any, amb aquesta història, vam escollir aquest obra, vam contactar amb l'autor de l'obra, que és en Luis i Borràs. Sí, que, de fet, és autor i també és director teatral i guionista de televisió, entre altres, per exemple, de la mítica sèrie, ja. A qui no hi ha qui en viva? A qui no hi ha qui en viva, la que si hi ha, si n'has de matrimoni, etcètera. Sí, sí, sí. I una notícia imprimícia que et dono perquè el senyor i Borràs dissabte ve a l'estrena. Et ve a l'estrena, molt bé, no? No plodimento, escolta, està molt bé, perquè, clar, ara no es va faltar dir-ho, però sou un grup de teatre mater, és a dir, clar, que no guanyeu diners amb això i que no sou professionals, i que ho feu perquè us dona la gana, i, home, que vingui l'autor de l'obra és tot un orgull, ja, no? O sigui, el nostre director va contactar amb ell, perquè l'obra estava en castellà, evidentment, i li va demanar el permís per treure-lo al català, va adaptar-lo una mica, ens va dir que cap problema, li faria gràcia venir a l'estrena, i ha arribat el moment, i la veritat és que no ha fallat. I això, us posa més nerviosos, us tranquil·litja, o què? Home, la veritat és que és un plus afegit de responsabilitat. Pensa que estem parlant d'un senyor que sigui guionista i directora de diverses gales de prèmies goies. Esclar, imagina't. Potser us veu i decideix que el presentis tu l'any que veu alguna cosa. Bueno, mira, sempre pots fer alguna oportunitat. Què? Un home que ha treballat amb Jordi Rebellón, hem fet un mantilla, el part... Nosaltres hi posarem tot el que tenim, evidentment. Home, no, però segur que ho fareu molt bé, perquè quants dies assajeu a la setmana, vosaltres? Doncs, a veure, amb el projecte que ja t'he dit, va començar fa un any, en principi anem més relaxadets i tal, però els 3 últims mesos diríem que vam començar en dos dies, i estem ara 4 dies per setmana. Sí, això, a costum a passar, no?, en l'ambient d'assajes coses així amb companyies de teatre amateur, que al començament, com... la cosa va més relaxada, no? I al final, avui ja, cadà, ni tot, hi ha últimes hores, no? Ja veus el Toro, que ve el Toro, i dius, me cachi, recorre, que això... Sí, això passa molt, també. I l'última o dues setmanes, no sé si és el vostre cas que us ha passat, que esteu assajant ja fins a hores, fins a hores ja intempestives. Sí, bueno, sempre, en realitat, t'han sentit de 10 a 12, perquè és l'hora que tenim, però, clar, aquestes últimes setmanes, aquestes 12 s'acaben a l'una o a una i pico. Quants anys porteu a la companyia, aquí, a Sant Feliu, vosaltres? Bueno, la companyia, sí, porta molts anys. Jo, concretament, porto fent teatre uns 4 o 5 anys. Va, parlem una mica de l'obra. Mentides, encens i mirra. Que, de fet, transcorre en una nit de reis, en un lloc apartat del sud, se suposa que és Andalusia, en un... La Tarragona l'he posat. El sud de Catalunya l'he posat, no? Sí. Davant del mar, quan puja la Maria, queda ellat i es converteix com una mena d'ella, no? Exacte. I a partir d'aquí, quins personatges hi ha, què és el que passa? Bé, tinc temps d'explicar tot això. Sí, home, clar, clar, clar. Supendo. I, en principi, a veure, hi ha 6 personatges. Són 6 amics. Clar, són 6 perfils totalment oposats. Parlem de... A l'àmbit de la casa és un rentista, és a dir, és un millonari que viu de renta, que, en aquest cas, sóc jo. Després tenim... una noia que és... que pren pastilles de tot adóju i... i drogues, i que està superexcitada sempre. Després tenim un cuiner que és gay. Després tenim un presentador de televisió en pla diva. I després tenim un gigolo d'ingutaments. I una garrepa total. Quina fauna, no? Sí. Imagina't tot això barrejat en una taula. I amb una mica el que és, al final, la realitat. Quin coctat. Clar, però ells són amics, es coneixen ja abans o no? Sí, ens coneixem de tota la vida. Es composa que és un retrobament, no? Exacte. I ens coneixem des dels 30. Vull dir que portem 20 anys fent... Jo porto 20 anys organitzant aquest sopa. Bàsicament, pràcticament, només ens veiem aquesta nit a l'any. Però, bueno, és tot com una tradició i com una història que es converteix en aquella... i en el que és la realitat, no? De que els grups aquests tot és molt maco i tot és molt bonic. Després, per darrere, quan dos estan entreuen tots els draps al sol de l'altre, en fi, tots sabem els problemes de tots, tots sabem tal. I, clar, és una mica una història del que és la realitat, no? És clar. La realitat del Ramon, que és el protagonista, el que vol és que aquest any vol canviar ja tota aquesta història i muntar un organit d'una història que apareixen als Reis Maig, amb la finalitat de recuperar la il·lusió d'aquells anys de joves... I, bueno... Sí, però no té bona pinta, eh? No he vist l'obra i no sé què va, però no té bona pinta. Perquè, a vegades, i amb el tema d'amistat, encara més, quan vols dir la veritat i les coses a la cara, és pitjor, no, vull dir? No, no, és que, precisament, és això. L'obra estilla de comèdia, però, clar, és una comèdia agredolsa, eh? No és una obra que estiguis arrient a carcajar de tot el rato, sinó que hi ha moments molt diferents. I surten plors, surten proposicions, surten alegria, surten... En fi, hi ha de tot barrejat, no? Seria una comèdia... Ai, seria una comèdia dramàtica, no?, en principi? Sí, sí, sí, en realitat sí, perquè, ja dic, també té un format, aquesta obra, que és de molt diàleg, de molt monòleg, a cara al públic, que ha de personatge sobre en el públic, diguéssim, amb tota la feina arredera, i llavors després es fa un gir, deixes el que està explicant al públic, i llavors interactúes segueixes fent l'obra. Llavors, això també, cadascú va explicant a la gent, als espectadors, una mica la seva visió de totes les coses i tal. Eh, està bé. No, clar, que és de dir, no? Estem parlant amb el Joaquim Odina, que és un dels actors de Mentides en Sense i Mirra, que, com hem comentat, representarà aquest dissab de 2.410 i diumenge a 2.47, al centre perroquial de Sanfaliu, que, per cert, quan val l'entrada? L'entrada crec que està a 11 euros. 11 euros està a l'entrada, eh? Jo la volia preguntar perquè, clar, heurà de sou d'aquesta companyia d'aquí de Sanfaliu, ja hem comentat en mater, i que, a l'hora de fer les obres, no sé si teniu problemes amb la cenografia, amb els decorats i amb tot plegat. Vosaltres, com ho heu empascat aquesta vegada? Què és el que heu fet? Bé, a veure, aquesta vegada, el que hem fet és... Jo tinc un fill que diu Marc Odina, que està estudiant a la cenografia i a l'Institut del Teatre. Home! Home! Acabar-me, hòstia! I tant! I tant! En realitat, ell i una companyia seva, del nou institut, han entrat tota la història, i la veritat és que he quedat molt bé. Però, per exemple, l'anterior obra que vam fer, que va ser Casablanca, un clàssic... De la pel·lícula? La pel·lícula la vam passar al guió, a la teatre, i amb català, també. I amb blanqui negre, també, al teatre. Era en color, i la vam... Era en color, sí. La vam representar per tota aquesta... bueno, vam fer la ruta de concursos, vam guanyar l'estrèmit... Sí, perquè esteu al circuit de companyies a Teatre mater? Sí, sí, sí. I ja ho heu actuat, perquè això et permet un ventall d'actuacions, que escolta, que quasi bé és una gira professional, que ja els agradaria molt professionals... No, perdona, ja els agradaria molts professionals actuar en molts teatres, on s'actua el dintre de la gira de Teatre mater, eh? Sí, sí, sí. Nosaltres, ja dic, a veure, normalment ens marquem entre 8 i 10 representacions, perquè, clar, tampoc... Això ja representa un any, bàsicament. Entre un any que portem preparant-ho, més un altre any que vas disfrutant-ho, diguéssim, doncs ja tanquem projecte i obrim una altra cosa. Molt bé. Estàvem parlant, això, de la cenografia. Com és la cenografia, per curiositat, eh? Bé, en realitat, és una... A veure, tot transcorre en l'interior de la casa del Ramon, que és un millonari. I llavors hi ha una finestra, un gran finestral que dona... Es veu al mar, diguéssim. És una obra que dura una hora 45, una hora 50, tot seguit, sense... De mitja part, eh? De mitja part, i pràcticament estem tots dalt de l'escenari i tota l'estona. L'entran, sortint, una mica debil, o què? Bueno, no, no, ja et dic. No és de carcajada, eh? La gent es pensa... Jo a mi no m'agrada dir que és una comèdia, per això. La gent va amb la idea de riure molt, i després, al final, doncs no. Hi ha alguns gags i tal, doncs amb el típic d'autor que has vist, que tenim, ja t'imagines, no? És una obra d'allò. Pots estar amb un somriure a tota l'obra, però no és de carcajada, perquè al final surten... surten coses que tots ens passen i que tots tenim a dins. Joaquim, ja que tenim aquí, tu t'has enfaliu de llobregat? Jo sóc nascut a Esplugues, i dic que s'enfaliu des que em vaig casar, i ja fa 26 anys. Home, podríem dir que sí, t'has enfaliuat, no? Sí, sí, sí, no. No, jo t'ho volia preguntar, perquè... Home, com veus el panorama cultural a la capital de la... que estem a Sant Just, nosaltres, eh? Però estem al costat, vull dir. És que hi ha un flux, eh? S'enfaliu, Sant Just, els pobles del Bol d'An, com veus tu la cultura i tot el tema a Sant Feliu de llobregat? Home, que a Sant Feliu de llobregat, concretament, hi ha molt de moviment cultural. I ja no només a nivell teatral, que realment ja t'he comentat abans que hi ha... vàrius grups, amb vàrius directors, i vull dir que és la companyia, inclús altres grups que no són del centre perroquial o de la companyia Enric Borràs, però a part d'això també hi ha un gran moviment cultural a nivell d'associacions i de colles, tot el que és la cultura popular, suposo que us han dit a parlar les nostres festes de tardor, tot el que representa, tot i que vivim moments de crisi, de poques ajudes per a tot arreu i tal, però cada any sortim al carrer i l'aliam bastant grossa. Sí, home, i ho sabem. Ho sabem de primera mà, de primera mà. Ja ho heu estat, no? Sí, aquí el programa també tenim molts col·laboradors que són de Sant Feliu. Ja hem anat moltes vegades, i de veritat és que... Un plaer, com sempre. Doncs Joaquim, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Ja ho sabeu, aquest dissabte hi ha, aquest diumenge. Dissabte ho tinc per aquí, dos quarts de 10, i diumenge a dos quarts de 7. Mentides, encens i mirra, el centre perroquial, de Llobregat, 11 euros, amb la companyia... Enric Borràs. Enric Borràs. Que vagi molt bé, i moltes gràcies. Que serà i mi de la gent de Sant Just que segur que passarà una bona estona. Molt bé, gràcies, bona tarda. A veure... Sisi 39 de la tarda. Continuem en directe a la penya del Morro. He sortit un moment a buscar la revista de la Vall d'Avers, que ja la tenim aquí fantàstica. He sortit un moment a la webcamp de radioesbert.com amb una rosa, com ens va anunciar la Gina fa uns dies. L'única publicació mensual de Sant Just per regalar aquest dimarts. Per cert que tenim amb nosaltres l'Ernau Consul. Bona tarda. És que tinc aquí la revista, perquè m'agradaria llegir algun fragment. Jo ho farem potser un altre dia. Fem un dia qualsevol del Lucas Font, que parla de la barbacoa que vam fer el dos de març. Fa unes setmanes i ens posa la fotografia a la webcamp de radioesbert.com. I a mi què passa? Que era un col·laborador simple i un minut i per això no m'ho odia? Perdona, que no t'ho vam dir, però sí que hi havia cartells per tota la ràdio que posava barbacoa. El dia que jo feia la secció per telèfon. Dos setmanes abans anuncia. La comunicació és el problema de la ràdio. El Marc i el Jordi s'encarregaven de fer la cara mentre la resta de convidats van fer l'espera amb serveis i aperitius. En fi, dit això, passem a la secció de llibres d'Arnau Consul. Bé, Arnau, també no desqueurem en el tòpic. Parlarem dels llibres que segurament seran els més venuts, els que s'en parlarà més a aquest dimarts dia de Sant Jordi. Vull dir que hi ha molt. Jo recomanaria als oients que si poden anar a casa que es volment compressin la venguàrdia, els dimecres surten al suplement cultures. També parlem de coses molt modernes. Sempre hi ha dos o tres crítiques de llibres per anar seguint l'actualitat. El que fa un especial llibre és la col·lecció de les novetats d'aquest any. Els llibres del Barça... Els llibres de mediàtics, els previstors esportius, que aquest any diu que tiraran molt al Barça. No sé si té llibre, però segur que té. Un recull d'articles. Però on comencem, Arnau? Narrativa en català. Per exemple. D'entrada no soc massa fanceu, va treure aquella novel·la de títol curt, ego surfing, que té certa gent que cada vegada és més habitual de posar el teu nom al Google i a veure quantes pagines surten. No sé si ho provaré amb tu i després amb la Cristina. És una paraula que va saltar de l'argot, de la gent que va amb el 2.0, d'una certa edat, però que d'aquí va saltar una mica la fama i ara hi ha ego surfing. I s'ha posat a la moda d'aquests títols llargs que no s'acaben mai. Albert Espinosa, el primer de tots, em posa així com títols llargs. És un títol llargs. Tot allò que una tarda morim les bicicletes. El llibre comença igual o potser és el mateix que la primera frase com a títol? Jo diria que no, en tot cas crec que va també cap a verano a full una miqueta, és un llibre que és mig autobiogràfic, mig novel·la, i en què Llucia Ramis reflecteix tota una generació, que evidentment és la seva, quan s'incorpora la vida professional, cap als anys 90, amb una generació superpreparada, el jazz que ens havíem de menjar al món i tot plegat, i ara ve la crisi, i allò que va començar a dir, començo com a becari, però jo després menjo el món, segueixen sent becaris, s'aproven als 40, i la peca no saps com es va estirant i són becaris, i alguns fins i tot, com la protagonista, que no sabem si és ben bé la situació de Llucia Ramis, o la de la protagonista de la novel·la, que sempre és del top, se n'ha d'anar a palma a un altre cop, on viuen els pares, perquè ja no li doni per pagar el pis. Per tant, es torna a instal·lar que és allò que havia deixat de fer els 24 o 25 anys, perquè formava part de la vida. Ja m'ha deixat que en 35 ha tornat a quedar els pares. Doncs aquest desencant de la jovenil, em diu, dissencant jovenil, doncs una mica quan ja ha passat la joventut, per fins i tot, allò, les bicicletes, això, s'han acabat. Ja s'han acabat, ja parles, tio. Escolta, he fet ego surfing, de nosaltres mateixos, sí, sí, sí. Quins són els resultats? Ara us ho dic, un moment ja parlant d'Ugamia, perdoneu-nos els ullens, però mira, has sortit i podeu fer-ho a casa també, i els resultats. Arnau, he posat... Arnau console, el Google, i apareixen 647.000 resultats, aproximadament. Però això està? No, no, no. He posat el meu nom, també, i el meu nom apareix, jo redueu mena, 1.860.000 pàgines, el Google. I atenció, Cristina, perquè hem posat el teu nom, i Cristina de Vargas, 12.600.000! La més famosa, la Cristina, de nosaltres 3. Bravo, bravo! Com et sents, l'Ajuntament? Igual. És que mai havia fet això de buscar-ho, eh? Ah, doncs mira... Sí, mira... Sabe que sortiria és que ningú... Sí, ja està. Si ara m'ha deixat a mi el col·laborador, que no li dono millor. A veure, jo també us confesso, si jo hagués sabut que jo no hagués quedat el primer, no ho hagués fet. Continuem repassant llibres que han de venir, i que, a principi, són... seran novetats i triomfaran aquest Sant Jordi, perquè aquest hem fet recomanacions, o estan fent una porra... En aquest sentit he fet una recomanació, perquè crec que aquest llibre, que es retrata bastant el que és la meva generació, doncs pot tenir gràcia. Tot i que insisteixo, no l'he llegit, no ho vaig llegir al surfing, la Llucia Ramis em feia una mica de ràbia, però, malgrat tot, crec que aquest pot estar bé, i, per tant, el deixo per aquí. Algú que no sap ben bé què comprar està entre els 35 i els 40 i tants anys. Han començat a tenir fills, la feina no li permet arribar a finals de mes, i s'està plantejant tornar a viure a casa, als pares, que ara ja són avis, i que ja li reté, ja li agafen de cangur, perquè no en té per pagar el cangur. Aquesta és la seva novel·la. Vale, recorda'm el nom. És un lloc que, una tarda, morir amb les bicicletes. Una altra recomanació de cara a aquest dimarts. Quin llibre ens recomanes? A més, ens dubtem de parlar, ja vam parlar, però recordo, plans de futur de Mario Serra, Premi Sant Jordi, és segur un dels llibres que més es vendrà. Podríem parlar de la dona d'aigua, de la Núria Esponellà, una clamada novel·la, què parles de la banyoles del segle XIX, de costums, i un amor adultre, entre dos banyolins. Una miqueta allò, madame Bovaria, banyoles. Pude sí, però mira, escolta. 50 sobres de greia, l'estany... Bueno, no sabem com està sent esposades de to. Només que hi ha un amor fora del matrimoni, adultre. Per això d'un avi entès, la d'adultre, vol dir fora del matrimoni. Jo, a punt d'aquí, plans de futur, Mario Serra. La dona d'aigua, què més? No sé, Mónica Esgustóva, per exemple, que amb aquest nom diu i és, és de Txecas. Mónica Esgustóva és una, per exemple, exactament. De Txecas, per exemple. Clar, clar, correcte. Doncs no, és una autora, Txecas, això sí, traductora del Txec al català i del català al Txec, però que escriu novel·les directament en català. Fa molts anys que és aquí. És una dona que, dintre de la societat literària, evidentment, és un... No sé si diré un referent o algú com hi hem conegut, perquè és aquesta curiositat de catalans que, en realitat, tenen un origen de fora, en aquest cas, denotat clarament pel nom d'entrada. Perquè, dir-los, Mónica Esgustóva. No. De Txecas, per exemple. 40 anys que és aquí. I a novel·lista, poeta, ara treu una novel·la a proa, que es diu La nit de Vàlia. Una història d'amor entre un nord-americà i una russa l'any 1945. Guerra Freda. Comença a Guerra Freda, i una història d'amor que no deu ser tan freda, sinó del contrari. Molt bé, molt bé. Aquí t'he vist. T'he vist finet, t'he vist finet. Alguna recomanació, o més? Podríem parlar del llibre de la Pilar Raola, però amb el salto. Com es diu el llibre? El carrer de l'enbut. El carrer de l'enbut? Aquesta és el gòtic. Segur, perquè la gent massa estret no serà l'example. Després, però una novel·la que voldria parlar, que és, per exemple, quan arribi el Pirata i se m'emporti, això podria ser l'aspiració de, no sé, d'un xavalí o d'una xavalina. Estic allà, mirant al mar, i veu un Pirata i se m'emporti. La gran aventura. També té títol de cançó de Sabina. També. És el títol d'una novel·la de Lluís Anton Baúlenes. Conegutíssim novel·lista, guanyador del Sant Jordi, del Ramon Llull, del Carlemany, de tots els premis que s'han inventat i reinventat. Gran novel·lista, de tots els que estan a la meva escuderia com a preferits. Doncs bé, publica RBA, és llargot d'aquests que us agraven les noves les totxos, doncs té 429 pàgines. I ens retrata el rebal de les classes populars i les aventures entre un avi de més de 90 anys i un home de 50, que és homosexual, i que es repartirà un retrat curiós d'aquest rebal que potser ara ja no és tant, perquè podríem dir Pakistan, però d'aquell rebal que va ser i era un petit cau de aventures prohibides. Sí, acabem aquí un moment la recomanació. Perquè Arnau, abans d'acabar, m'agradaria parlar d'una iniciativa que es durà a terme la setmana que ve i que, a més, passarà a dir-se oficialment Sala i Visitor Consul, que era el teu pare. D'aquesta manera, Sant Just ho menjarà a l'editor i escriptor que va ser avall del nostre municipi durant molts anys. Això serà aquest dimecres, un dia després de Sant Jordi, que canverà el seu nom, fins ara, li diem, les golfes de Can Ginasta, pel nom Visitor Consul, com a homenatge a aquest crític literari, editor i avall de Sant Just. Escolta, Arnau, què li posaven el nom del teu pare, les golfes de Can Ginasta? La veritat és que, d'entrada, volia agrair aquella oportunitat, el gest que va tenir l'Ajuntament, sembla que és una proposta que ve directament des de l'alcalde de Josep Perpinyac, que ho proposa el ple de l'Ajuntament i el ple, doncs, ho aplaudeix en el sentit que ho voten a favor. I, evidentment, abans de plantejar-ho, ens va demanar permís. Pensa d'això, m'agradaria, que el Visitor Sumeray, si no hagués sigut que la biblioteca ja li van posar el nom, potser hagués estat bé, i nosaltres li vam dir, avui, avui, jo em marcaria, que una manera és com molt més Sant Just, i d'altra, és un nom molt més rossonant, i ara no canviarem quan la biblioteca fa no res que porten el nom. I, en canvi, ens va fer també gràcia, perquè les golfes no deixen de ser una mena d'anex de la biblioteca, on s'hi fan molts els actes que la biblioteca, perquè s'hi aguarda silenci, no hi tenen cabuda. Home, ja es fan moltes presents a llibre, per tant, conferències de llibre, per tant, conferències de tauloradones, també de tant en tant, i fan els casaments per civil, el Josep Perpinyà del Càldens va fer aquesta petita broma. I, bueno, i el cas és que, bueno, la meva mare, en particular, li va fer molta gràcia, de dir, home, vulguis que no el Joan Margarit i el meu pare eren força amics, i per tant, doncs, bueno, que estiguin tots dos vinculats sota el mateix sostre que anys i n'està, la gran casa cultural del poble, de veritat, és que fa il·lusió. Fa il·lusió de per si que s'en recordin i que tinguin aquest gest. Ja sigui per posar-hi una sala o per posar-lo en un carrer. Però, en canvi, crec que té molt més sentit una sala on s'hi faran actes, on hi haurà vida, que no pas un carrer que segons com podria quedar fred. O sigui que, sincerament, insisteixo i torno. Moltes gràcies. Home, a partir d'ara li haurem de dir sala i s'hi tornen console, i això... Sí, la gent suposa que, durant molt temps, li seguirà dient les golfes, per als noms costen d'imposar, però, oficialment, no aquí, la ràdio, sí. Perquè tot arreu en els finales actes, algun nom a l'entrada. Exactament. I, per tant, poc a poc, se suposa que la gent s'anirà fent seva la sala i li diran la sala console o la sala i si d'or. Vull dir, com la Margarit. Encara la gent diu la biblioteca. D'aquí un temps, anem a la Margarit. I, escolta, a la família us donaran les claus per quan treu com vulgueu o no ho sabeu? Ho estem discutint, encara. Ho estem discutint perquè, home, no sé, hi ha allò que has d'estudiar i a la vida hi ha molta gent. M'han vaig dalt, no? Però em vas a banda, efectivament, tot un detallassó, i això serà aquest dímicres. Aquest dímicres. Vostès descobrirà la nova decoració que hi hem fet, que, bàsicament, consisteix a les parets, haver-hi posat una sèrie de frases o cites seves, similar a aquella que hi ha del Joan Margarit a la porta de la biblioteca i després anirem a un altre dins. Doncs, en un estil similar, n'hi ha moltes parets, alguna molt gran, perquè és un lema petit. ¿Recordes alguna? L'ànima és la llengua. Aquesta que, d'alguna manera, es pot llegir d'una manera molt nacionalista, al fons ués, és una manera de reivindicar tot el que està tallada d'un text que potser el context seria un altre, com a lema funciona molt bé, com a aquella del Joan Margarit que diu que la llibertat és una llibreria. Doncs l'ànima és la llengua. A partir d'aquí, que cadascú interpreta el que vulgui, tal com jo entenc, és que la llengua és la llengua. Per tant, reivindiquem la llengua, que és una cosa que els catalans tenim bastanta tirada, perquè si volem ser alguna cosa, és perquè tenim una llengua pròpia. Això serà aquest dimecres, a més a més, hi haurà l'alcalde, regió de cultura, i s'aprofitarà l'acte per presentar el de rellibre de Carme Riera. Sí, de fet, a l'Ajuntament ens van disculpeu, carta lliure per fer el que vulgueu el dia de presentació, d'alguna manera, i entenc moltes coses, només ens van imposar que parlés l'alcalde, evidentment, només faltaria. Llavors vam dir, escolta, pensar en un acte molt senzill, i aprofitarem per fer dues coses. Evidentment, agrair tot aquest gest, que l'alcalde expliqui el per què d'aquesta decisió. Aleshores vam dir, mira, s'acabe de fer, tot i que encara no l'hem fet pública, una web que es diu Isidar Consul Bunkat, en la qual només hi ha la biografia del meu pare, sinó que si estan penjant, és allò que estan en construcció, pot entrar. Tots els articles que va fer, que són milers, i que, per tant, queda com una pàgina en què la gent pot arribar, si necessites saber alguna cosa a Joan Margarit, cliques, i en un futur probablement sortirà el link a Joan Margarit dins de la pàgina Isidar Consul, on hi haurà 53 articles sobre Joan Margarit, i, evidentment, és una font d'informació, no? Per cert, ja per acabar, perquè hem d'anar des aquí, tu creus que aquest reconeixement era necessari? No sé si era necessari. Per mi, evidentment, és una font d'agraïment, és una oportunitat, per mi és magnífic que et planteja una cosa així. No l'havíem demanat, si no s'hagués fet, ni haguessis pensat, i el fet que tu proposin, doncs... No sé si és necessari una portat lleuge interiorment. Molt bé, Arnau, moltíssimes gràcies. Acabem el programa Cristina, el millor de Depèn del Morro per tu ha sigut. Les recomanacions de llibres i de pel·lícules, avui. Agraïm tota la gent que ha fet possible. La Penya del Morro, la Carme, perdona la qualitat, s'enjustem que la Júlia etmella i avui el Gerard, que vol estudiar telecomunicacions, que han passat pel programa, l'Albert, que a paper d'educació canina, el Joaquim Odina, l'obra de teatre, mantindran 100 i mil que es fa aquest cap de setmana de Sant Feliu, també el Sergi Arrada, parlant de l'Atlantida Film Festival, i ara amb l'Arnau Consul, que hem acabat, fins dius que ve, Arnau, gràcies. A vosaltres. Tornem demà a partir de les 5, també, per la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook, que vagi bé Cristina. Bona tarda, adeu! Bona tarda, adeu! Bona tarda! Bona tarda, adeu! Bona tarda! Bona tarda, adeu! Bona tarda, adeu! Bona tarda, adeu! Bona tarda, adeu! Bona tarda!