La Penya del Morro
Més d'una vintena de col·laboradors parlen cada tarda de les coses que passen a Sant Just i a l'Univers. Menció de Qualitat als Premis Ràdio Associació de Catalunya 2011.
Subscriu-te al podcast
#251 - La Penya del Morro del 19/4/2013
i, per tant, qualsevol idea que tingui que sigui alternatiu, així ens agradaria conèixer l'avància, si és que és possible. El text també demana que el Consell Municipal de Salut pugui participar en l'òrgan que acaba gestionant l'àrea bàsica de salut de l'escala. Moment ara, per la previsió del temps, treballant meteorològic de Catalunya, Pere Cladera, bona tarda. Molt bona tarda, hores d'ara. Els ruixats afecten les comarques de Girona, també la Catalunya central, i amb el pas de les hores també podran arribar a afectar, a la costa central, en principi no seran excessivament importants, però no es descarta que localment vagin acompanyats de tempesta. El que destaquem és la baixada de temperatures que afecta, sobretot, a molts punts de l'interior. Hores d'ara, àmbit fresc, per exemple, a tant sols 12 graus de Girona, 12 a Ville, i en canvi, en un àmbit més suau cap a la costa, amb 16 graus, per exemple, a Barcelona. De cara a demà, la situació millora, amb moltes més estones de sol, restes de núvols en tot cas, cap a l'extrem nordest de Catalunya, i amb l'àmbit més assolallat, les temperatures pujaran cap a l'interior, fins i tot d'una manera bastant notòria amb algunes màximes que arribaran a fregar els 20 graus. I, de moment, això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amadora, la lliga a l'Eport de Masca, l'última jornada de la lliga regular amb l'atacció, centrada en el partit entre el Burgos i el Riberandorra, a partir de dos quarts de deu de la nit, qui guanyi, s'olirà l'ascens matemàtic a l'ACB. D'altra banda, a les 9 de la nit, juguen els dos equips catalans, força llei de Cronya i l'Oveosca, Barsabé i els Blaugrana, juguen accedir al play-off en futbol, a les 9 de la nit, a segon el Sabadell Repel Recreativo, en el partit cobra la 35ena jornada. I a la División d'Honor, a la primera de futbol salau, i a les 10 del Barça s'enfronta el Galdard de Canàries, i guanyen els de Marc Armona, a la lliga regular. Un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un. Un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un, un. En directe, amb atendes de Sant Just d'Eixvern, el 98.1 de la FM, i a tot el món, a través de ràdiodesvern.com Comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, senjuts. Què tal, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvernos. Parla i ho saluda Jordi Domen. Hola, què tal? Hola, bona tarda. Benvinguts a la penya del morro. Des d'ara, fins la set del vespre. Saludem a l'equip habitual del programa, el capdavant de l'equalitat senjuts. Carme Verdo, que està acabant d'estirar un tuit. Carme, hola, bona tarda. Bona tarda. Era un tuit, això que escrivies? No, estic intentant ennovar-hi una cosa. Ah, que no et va bé el mòbil. Que tens un galaxy antiguàdia, que tens un mòbil obsolet. Bé, avui el programa, a part de parlar del mòbil de la Carme, també parlarem d'altres històries, com, per exemple, de cinema, que avui ens visitarà el Jordi Roca per comentar les estrenes d'avui, divendres dia 19 d'abril del 2013. A més, també tindrem el senyor Benito a la segona hora del programa, parlant de la jubilació, història del cinema, la riera antiagenda amb ell i cap d'avila. En fi, un munt de coses avui a la penya del morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o, a mi, de més, penya com un mòbil. Cristina Vargas, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. El Twitter i el Facebook, com cada dia. I comencem repassant tèndins tòpics. El primer tèndim tòpic que repassem l'avui, quin és? Cegi i racis buits. Són dues tendències que han aparegut avui, ha degut que l'Artsanysa ha restat el Sencelestia a 6 dels condemnats de Segui, després de 3 hores de manifestació al Murs de Donòstia. Podem destacar comentaris en aquest cas d'informacions com la d'Aneco Ánder, que diuen, sacen una a una a los solidarios con los condenados de Segui, 1200 personas, 20 heridos y una priorista detenida. Uns altres comentaris d'indignació, en aquest cas, Nikone, que diuen, quienes denunciaban el fascismo del Estado cuando Alpons estaba preso y callan ante la detención de los 6 jóvenes de Segui, son Skoria. Y podemos acabar así de casa con un comentari de Guillermo Zapata, que diuen, Segui no era una organización terrorista, ahora ni siquiera existe deta, pero le siguen deteniendo, y ellos resisten. Bé, l'actualitat, que el país va aixecar avui ha passat per aquesta notícia política, i atenció, perquè en matèria musical, avui també ha sigut trendintòpic d'un candu, perquè ens hem assabentat que el grup espanyol ha anunciat el seu retorn. Que va. Moltes manifestacions al carrer no he vist, tampoc, eh? Durant suport a l'initiative, però ha sigut trendintòpic. Avui a Twitter i als comentaris no s'han fet esperar com, per exemple, el de Javier Ruiz. Sí, davant la notícia, doncs, el cas del Javier, que són alguns dels suïteres que s'han volgut mostrar la seva alegria, dient, per exemple, no sé si l'heu dit alguna vegada, però som un fan de d'un candu. Uns d'altres, en canvi, no estaven tant d'acord amb aquesta retornada, del grup, com és el cas de la Suïtsidia, que diu, decid-li a mi que... Perdona, Suïtsidia. Suïtsidia, sí. Ah, està bé, com de Suïtsidia, i de dolça. I diu, decid-li a Miquel Arencho, que, com a volva a editar alguna cosa amb un candu, volvo a llamar al tipus que le voló los dientes aquella noche. Bueno, d'un candu... Jo vaig ser en una època, d'un candu, aquest tema, cien gaviotes, i després també n'hi havia un altre, que és una Calle de París, que és una amiqueta, és el mateix tema, perquè és un amic com Jarabe de Palo, jo que feia el Jordi Evole, depèn de bonito, és un amic del Pati Justema, sí, i aquest cien gaviotes d'en Deiran, eh? És una estada. En fi, gràcies, Cristina, continuem amb l'actualitat s'enjustenca. Obrim la subsecció... Antitats mítiques de Sant Just. Avui al centre d'estudis! Efectivament, perquè es presenta la 18ena gemisalània del centre d'estudis Sant Justencs. Són quatre articles concretament que recollen en aquest llibre. Llavors llavors anaven 18, eh? 18 llibres de la història de Sant Just en capítols de parts i temàtics. Un, avui, sobre els 75 anys del bombardeig de Sant Just, un altre, sobre la història de la família Tudó i Can Ginestar, que després vam fer una sèrie, no?, els Tudó. I un tercer, sobre el rellotge de sol del municipi. Que només n'hi havia un rellotge de sol, no? No, rellotges. Ah, rellotges de sol, i no llegir la S. I un últim article sobre els estucadors campersiosos, que és una família d'estucadors, no? Exacte. Que era la família campreciós. Vinga, bravo, bravo! Bé, Carme, què ens pots avançar sobre tot aquest tema? Doncs que es presentarà avui a la set de la tarda, a la sala cinquantana de la Taneu, de la mà dels seus autors, i, d'una banda, ens ampliava una mica el que deies. Per exemple, Julio Ocho ha elaborat el tema aquella nit d'octubre 75 anys del bombardeig de Sant Just, que explica ampliamente i en detalls la nit que l'aviaci italiana va emboradrejar el nostre municipi. Això va ser, fa 75 anys, no?, durant la guerra civil, evidentment. Un altre tema és, com deies, el estudó, 120 anys en la història de Can Ginestar, que l'ha escrit cura el Torra, i el estudó va ser una de les famílies que van utilitzar Can Ginestar com a Torra d'Estigüets. Ah. Sí, l'any 1696, Jacintodó, un comerciant de telèfons de Barcelona. Perdonat, quina any pots tornar a dir-ho? 1.600. 1.600, eh?, segle XVII. Doncs Jacintodó va comprar el cares la masia de Can Ginestar per les seves vacances. Ah, molt bé. I ella, doncs, ha investigat l'origen de la relació del estudó amb Sant Just, també... Era una família humil, de l'època i pobra. Comerciants, de Barcelona. I la situació política catalana i espanyola de les hores, en senyor que va explicar més a més que el Torra, ha explicat que després, el estudó, també, algun d'ells, un fill o l'onet o alguna cosa, que es posaria... seria un destacat... Tindria un paper destacat en la guerra, en una de les principals guerres, d'un de la del Felipe Cinque i tot plegat. La guerra de successió. Finalment, però la família va anar una mica de capa queiguda i va acabar dedicant-se a les piles. No? Això... No, no jo, les piles. Piles? Piles tothor. No. I després, que el relat llotge és de sol, que també formen una part molt important de la misalània, que hi ha una trantena, se n'han regullit una trantena... Ah, però són pocs, trobo que són pocs. No crec que et senti poc, perquè... Jo crec que sí, que em sembla un poc, sí. Pensa que el conjunt dels països catalans hi ha 2.700 llotges de sol. I el vas llobregat sense danta. Per tant, si el llobregat no és sense danta, si el senyor us n'hi ha uns 30, és bastant. Home, aquestes dades compatives sí, però... Em penseu que n'hi hauria no sé per què? N'hi hauria més. Alguna altra qüestió sobre la misalània? L'últim article, que és el que deiem 125 anys dels estucadors que en pressió, Ramon, que en pressió s'expliquen la història de la seva família, dedicada des de finals del segle XIX, al seu avi, a ser estucadors. I des de petits, ells també s'hi van dedicar, els seus fills també s'hi dediquen, per tant, doncs, una mica la història d'aquesta nissaga. I fins aquí, la 18a misalània! De la història de Sant Lluís del centre d'esquadra i Sant Justencs, 4 articles que recollen en el capítol... És molt interessant, eh? I on es pot aconseguir aquesta publicació? Avui, a la presentació, que serà la seta de torneu, i després, diumenge, també tindran aquí dalt, a Can Genestal, a la para del centre d'esquadra i Sant Justencs. Oh! Visca la història de Sant Just. Ara. Oh! 5 i 13. La penya del morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'esper. Continuem repassant l'actualitat de Sant Justencs, ara parlant de la Teneu, perquè recordarà amb una tertòlia, avui, els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu. Atenció al tema, l'enginy industrial Andreu Valls explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. La central de la zona de cap d'ella i Trem van permetre, per primer cop, suministrar energia a gran escala a les fàbriques de Barcelona i rolleries. Allí parlàvem amb un de Trem, ahir, al programa. Ah, sí? Sí, el Gerard, amic de la Julián Vella, que vol fer telecomunicacions. No ho podia haver parlat, perquè... Tot i això, la decisió d'establir-les la Pirineu Catalana va en contra del que pensava molta gent, perquè no veient possible que l'energia que es produïa des d'allà arribés a la capital catalana. El que passa és que els que ho van fer els van avançar una mica el seu temps, van ser bastant visionaris. Molt bé. I també del fet d'haver-ho fet, d'haver-ho construït abans de la Primera Guerra Mundial, va permetre a bastant d'energia a les cities catalanes d'una manera més barata. Perquè, si no, l'energia hauria estat més... generada amb carabó, més cara o de més mala qualitat. Molt interessant, eh? Sí, i s'explicarà de les persones que van tirar endavant aquesta idea, com Emili Riu, Carles Emili Montrenyès i Frederic Pierson, que potser coneixem més, perquè ja l'ha vingut a Pierson, a Barcelona. És un senyor, sí. Era un senyor ric, també, no?Sí, i Amarica. Perdó, l'ha vingut a Pierson, és una de les que ha vingut, són ja les cares més cares de Barcelona. Això tampoc té a veure, no? No em posen el teu carrer, no t'he de coincidir. Perdona, jo no sé si a mi hem posat un carrer al Pedralbert. A mi me'l posarien més al Raval, potser. Bé, en tot cas, la major part del finançament va ser anglès, francès i amàrica, i també hi havia capital Basc. Són alguns dels temes que s'explicaran aquest vespre en aquesta tertúlia, dos quarts de nou a la sala piquet de la Taneu. Atenció, amics i amigues, perquè ja hi ha arribat Sant Jordi. Efectivament, perquè parlem ampliament de les activitats de Sant Jordi que se celebraran aquest cap de setmana, començant per la festa del Carraublau d'avui, a dos quarts d'avui. Aquí, a Can Gina, està el correfoc de demà, que acaba davant de les plenades al que és el de joves, o la jornada gran de diumenge als jardins de Can Gina. Està, Carme. La festa del Carraublau, per això, ja ha començat a les 5 de la tarda i és l'equipament de la plaça de la Pau. Perdona, no he encertat res, de res, de res. M'ho he inventat tot. La resta estava bé. Per tant, explica'm una mica el que es fa avui, no? Si n'agura l'exposició, em volia que faci fort l'equipament de la plaça de la Pau, del Carraublau, i que està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller d'ars plàstiques. I després, també, aquesta activitat que hem comentat algun dia d'aquest, que ja pensa i pinta, que també té relació amb l'exposició. I després, a dos quarts d'avui, es presentarà el llibre, titulat Volum, que és el número 14 de la col·lecció Fragments, que han escrit Soledad Sants i Marta Balada, i es presentarà l'equipament de la plaça de la Pau o el presentarà Carme Malaret. I això, avui, a partir de les 5, és a dir, des d'ara mateix, a la plaça de la Pau i d'altra banda, de mar. Recordem que també hi ha cor a foc, a partir de les 9 de la nit, se'n just, i, diumenge al matí, els jardins de Can Ginestar. Carme, moltíssimes gràcies. Ja sabeu que teniu més informació. Ara mateix, a RadioDesderm.com. Aquest diumenge estarem pels jardins de Can Ginestar, comprant llibres, regalant roses... Gràcies. Farem una paradet especial de la penya del Marro. Molt bé. Potser no ens veieu així d'entrada, però ens heu de buscar bé. Sobretot, potser, per la part més dels jardins i dels boscos, que no pas per la part de les paradetes. Va, com que també ens serà el senyor Benito, amb un punt de llibre que repartirà. Quan els reparteixi, ja haurem acabat la primera. Carme, moltes gràcies. Que vagi bé, Marta. A res, Marta. 5 i 17, i tot seguit, parlem de cinema amb el Jordi Roca a la penya del Marro. Fins ara mateix. No sé si és el fang, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i, com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, per ràdio d'Esberto. Parlem de cinema amb el Jordi Roca. Jordi, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut al programa Memòries d'una Zombia Adolescente, un lugar d'on de refugiar-se, una tierra prometida, on the road, o la caza. Són algunes de les pel·lícules que avui s'estrenen i comencem. Comencem per Memòries d'una Zombia Adolescente. No?Per què?No, té un zombie. Ah, té un zombie, no, un zombie, un zombie. Ben més, no, si és ell o no. Potser si home, si ens dubta, els personatges així, en plan, zombies, vampires, etcètera, acostumen a ser homes, no sé per què. No, què passa, que no hi ha dones tan poc en zombies, no? Sí que n'hi ha.Sí, però no són les grans estrelles de la pel·lícula. Escolta'm el taller i et parlem o què?Sí. Me gustaría poder presentarme, pero estoy muerto. Es un poco palo. Este es mi mejor amigo. A veces, casi mantenemos conversaciones. A esos tíos los llaman wasures. Se comen cualquier cosa que se encuentra. Bueno, yo también, pero... Al menos no me siento orgulloso. Però això és una pel·lícula de terror, és una comèdia... Sí, no? Home, és una mica de tot. És una broma.No, una broma tampoc, Cristina. Home, té una pinta de pel·lícula americana d'aquestes, de veure la millor un diumenge a les 6 de la tarda? Home, a veure amb la veu, és que no... Home, no és la gran pel·lícula, és a dir, intentar defensar-la com l'opció d'aquesta setmana és una mica difícil, però sí que és veritat que té una mica de tot. És una pel·lícula de terror, una mica d'acció, té tocs dramàtics, incolors, còmics i romàntics. Estem potser una mica saturats ja, no de tant de zombies. Sí, però aquesta és la primera vegada que veiem un zombi, que reflexiona, que té pensaments, que fins i tot parla... Que té amics, que té amics... Està bé, això, perquè el zombi està molt infravalorat. Estaven per sota de seves possibilitats reals. Sí, bé, d'això, potser també per això, hem fet aquesta nova sèrie, Indeflex, que és l'altre cantor. Ah, sí?Sí, és a dir, és com Walking Dead, però al revés són... És una sena costumbrista dels zombies, no? Sí, exactament. És el zombi el que intenta escapar... Sí, intenta d'escapar dels humans. Tornem a la pel·lícula, perquè hi ha qui la compara amb una de les teves pel·lícules preferides, Jordi, amb Crepuscolo, perquè la història... Sí, és bastant similar. Anir a veure, llavors segur, eh? Clar, és a dir, el protagonista masculí és un zombi que es dedica a menjar-se els humans. Fins aquí, tot correcte, dins del món dels zombies. Ja n'he cap aprovatat.No, clar, què passa? Doncs que un dia qualsevol entra a un edifici amb els seus amics zombies, a menjar-se tothom que hi ha allà, però de cop i volta veu una noia. Ai, que s'enamora. Perquè no se la pot menjar. Partir d'aquí li comencen a assolir uns sentiments que li faran, i això sí que és novadors, que el procés s'involucioni, és a dir, que torni a ser humà si l'amor finalment triomfa. El problema, però, és que els que intenten matar els zombies i protegir els humans és el pare de la noia. Oh! Drama, drama! Ara es veurà com acaba.Sí, veure com acaba. L'elicaptabila al chat diu... Doncs jo, aquesta, és l'estrena que aniria a veure aquesta setmana. Diu, si no, m'ho dieu al final de la secció. Volem dir, aquesta setmana l'acord està molt mala o què? Home, tampoc tan malament. L'Aerina és una mica pessimista, però bé, sí que és una pel·lícula entretinguda. Home, però la setmana mà anterior van ser millor, no? Les estrenes que van haver-hi. Recordem que hi havia olíbion, a l'anterior hi havia efectos secundàrios, que aquestes estaven bé, no?Sí, que estan bé, sí. Però bé, segurament...Encara es poden anar a veure aquestes pel·lícules. Sí, home, evidentment encara estan en cartell, i és a dir, que té temps la gent faran arrosa a veure. Tot i això, que aquesta setmana hi ha alguna proposta que a mi em sembla interessant, més enllà de memòries d'un fanviador. Per exemple, a un lugar on de refugiar-se? Mmm, no. Bueno, escolta'm, el trairé igualment. Vivo centrado a los niños, pero hoy contigo es como la primera vez que levanto a la mirada. Estoy feliz aquí contigo. ¿Sí? Detectiva Tirmi, ¿conoce esta mujer? Katie, ha venido. Tengo que salir de aquí. Cuéntame, la verdad. Esto es justo a lo que me temía. Sé que me encontré. Si tienes algún problema, podemos arreglarlo. Katie! Katie! La mà, la música és maca, eh? Sí, és el que està avançant ara. No he sigut más seguro para ti que aquí, a mi lado. Oh, quina frase! Havia hagut la pena escoltar tot el trailer per arribar a la frase final, eh? No he sigut jo más seguro que tú, aquí, a mi lado. No, a veure, és un drama romàntic amb tota regla. Complets tots els requisits per cero. Tenim el protagonista masculí, que la Cristina i m'està comentant que li ha agradat, perquè és el noi guapo s'ho ha dit d'una gran sèrie com és les vegues. És el Joan Zujamel. I aquí ja tens el reclam exacte per anar-hi a veure també. Hi ha una comèdia que ja vam parlar l'any passat, que és la Pesca del Salmon Yemen, que el seu director a Les Halstrom, és el mateix director que aquesta pel·lícula. L'antarior, la del Pesca del Salmon Yemen, està bastant bé, per tant. Però perdona, allò era una pel·lícula o era un documental? No, era una pel·lícula, eh? Sí, era una pel·lícula com es diu el... El que va fer, en un llenguix, com es diu? Eh... Nickol Kidman. No, l'home, l'home! No ho sé, no ho sé. Sí, el britànic, aquest és tan famós. Gregor. Bravo! El premi, no? Fem una cara per portar-me un premi. Bé, doncs, un lugar d'en de refugiar-se. Que, de fet, el llibre ens explica la història de Kate, una jove que arriba a un poble de Carolina del Nord. Sí, ella fuig d'un problema que desconeixem fins al final de la pel·lícula, i, quan arriba en aquest poble, no es vol relacionar amb ningú. És allò de castanca, no vol fer amics i tal. Què passarà? Que, al final, s'acabarà enamorant del Jotj Duhamel, que interpreta a un vídeo que entendreix a tothom amb els seus dos fills petits i la seva botiga de llibres antics. Perdona, i qui no s'enamora? Cristina. És un prototip molt tòpic, ja, no? No ho sé. De fet, que l'actriu... Què fa aquest home cantant? No ho sé, però... Potser perquè l'actriu aquesta no és actriu. És cantant i ballarina. Sí, és la primera pel·lícula que fa. Per tant, veurem com ho fa. Per tant, si no la coneixeu, doncs és normal. En fi, l'Èlica de Vil el seu comentari de aquesta pel·lícula és que és d'abstenció obligada pels diamètics, perquè és molt ensocrada. Sí, molt bé. Següent pel·lícula, Tierra prometida. ¿Crees que tienes lo que hay que tener? Para derrotarse, sí. Mira, aquí está. ¿Los vamos? Sí. Este pueblo, esta vida, se mueren. Todos lo veis venir y nadie se quita de en medio. No luchamos por la tierra, Steve. Luchamos por la gente. Nunca tendrá lo que ha venido a quitarme. Ni siquiera me gusta que esté por aquí intentándolo. Eres un buen hombre, Steve. Ojalá no estuvieras haciendo esto. És la Gandalf. Això no és la Gandalf a la pel·lícula? No. És el de platja. Somos una compañía de 9.000 millones de dólares. ¿Sabes de lo que somos capaces? ¿Sabes tu? Ui, ui, ui, quina mandrota! Bé, és una pel·lícula dirigida. No reguis així, malament, Jordi. Perdona, jo no venc re, jo ho comento. Tu ets de veritat de vendre coses, perquè ens ha d'explicar que és un drama dirigit pel Gus Bensant. Sí, de fet, potser la Ellie deia que hauria de veure-la dels tombis, perquè avui de les 5 pel·lícules 4 són dramas. D'entre elles, aquest. El Mademone es posa a la pell d'un empresari que es dedica a anar pels pobles d'Estat Units per intentar que els granges li sadeixin o li deixin per furar les seves terres per extreure un gas que per la seva empresa és beneficiós. En teoria això, no hauria de comportar cap mena de risc, almenys és el que ell ven. El que passa és que la manera amb què per fora en aquella terra sí que provoca que els pobles es queden sense aigua i a més s'esquerdi, la terra per sota i no es puguin conregar. O una mica, perdona, Erin Brokowicz, aquella pel·lícula de Julia Roberts, que hi havia problemes amb l'aigua de Califòrnia i hi havia moltes famílies afectades. Exactament, en aquest cas, a més, ell es trobarà amb l'oposició d'un mestre d'escola, que és molt reputat en aquest petit poble, que clarament farà que tot el poble s'enfronti a Mademone. A més a més, també tindrem història d'amor, perquè el Mademone s'anamorarà d'una de les noies del poble que està en contra del que ell fa. També hi ha una tensió entre en dos i, finalment, a veure què passa. A més a més, un dels protagonistes, juntament amb el Mademone, és el John Krasinski, que és el Delfish. Que a mi m'agrada molt. A veure si ens tens un motiu per anar a veure'l. Bueno, però al final d'aquesta, a mi em suposa una mica previsible. No és per dir-ho, però... És la típica pel·lícula que el noi dolent, que fa coses dolentes, acaba deixant les coses que fa per la noia. Això no se sap, si ho vols saber, has d'anar a veure'l. Jo tinc una teoria que potser sí que canvia, però per seduir la noia, però un cop passen els anys, torna a la casa i ja torna a la parella. L'Eli i Capdevina diu el xat. Diu, freaking, com es diu freaking? Ostres, no sé, freaking? De què parla? Aquesta parlanda, freaking? Freaking, no sé si vol dir en plana esquerda o a què refereix exactament. Potser moving, o alguna cosa. Bueno, en fi. Passem a la següent. Passem a la següent pel·lícula, que també es trena away on the road, d'un drama a un altre. Com dius tu, una producció conjunta, entre França i Brasil, dirigida per Walter Sales, i amb actors poc coneguts. Poc coneguts? Home, qui són? Home, l'actriu és molt coneguda. Qui és? L'Aquistan Stewart. Ah, mamà. No sé qué es lo que me sucede. Hago toda clase de estúpideces, mi cabeza distorsiona todo. Vamos, amor. Estai consumido. Y me arrastré, como he hecho, a lo largo de mi vida, detrás de la gente que me interesaba. Porque la única gente que me interesa es la que está loca. La gente que está loca por vivir, loca por comunicarse, deseosa de tenerlo todo al instante, la que nunca bosteza ni habla de lugares frecuentes, sino que arde... Arde... No entenc res. Mira, no. Sí. La música és bonica, això sí, però que és un home s'ho sorren coses boniques a un altre. Noia. No, no, eh? És un home parlant i reflexionant sobre la vida, però com que t'ho careixes de sensibilitat, no ets capaç d'entendre-ho. Perdona. Que anava a conduir en un cotxe? Sí, anava a conduir en un cotxe. Mira, Lely diu que el flaking és això del que fan, ara per extreure gras, gas que injecta en aigua. És el flaking. Ens hem posat aquí l'equipèdia parlant de la fracturació i dràulica, una mica tot plegat, que és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció del gas i el petroli del sub-sau. Molt bé. Si voleu més informació, visiteu l'enllaç de l'equipèdia que està en xat de ràdio i dels dotons. Gràcies, Lely. Tu dius que no tenies sensibilitat i sí que tinc, tinc molta. Si no s'entén res, de la pel·lícula. No m'ha quedat. Només ho aparentes. En aquest cas, la pel·lícula... Vinga, va, sí que ho ha de fer. A veure, parlant d'on dir-ho, què passa? És la típica pel·lícula, una mica filosòfica, lenta. Sí, jo ja aviso per tots aquells que siguin com tu, que totes les pel·lícules lentes els fan una mica de... És que jo m'avorreixo. M'avorreixo jo, a les pel·lícules lentes. Sí, una mica de tot. Jo diria que quasi puc, perquè això de convidar reflexiones sembla que espantar una mica. No, no, no reflexió, és que saps què passa? Jo quan veig una pel·lícula lenta m'avorreixo. I no és broma, però més d'una vegada, al mig del cinema, i he fet, m'avorro! Saps com el... No m'ho puc creure, no t'han dit res. Estava sol, eh, perquè era la pel·lícula aquella que... Mira, la pel·lícula. Era l'armo de la vida, eh. Està tan infravalorada aquella pel·lícula. No, no. Aquesta pel·lícula és lenta, ja, per tant. Bé, el protagonista principal, es diu Sal Paradaïs, i el seu pare es mort. És un escriptor de Nova Yorkers que està intentant buscar, diguéssim, d'inspiració quan coneix Adín Moriarty, que és un jove expresidiari, però d'aquells que té un encant fascinant, d'aquells que es desegui tot el que ell fa i tot el que ell diu. I, a més a més, aquest noi té una nòvia, aquest que és l'expresidiari, que es diu Marilo, que aquí sí que hem fallat. Marilo, Marilo, Marilo, Marilo. Marilo, no sé. Jo crec que destrossa totalment la pel·lícula que l'actri principal es digui Marilo, en aquest cas. Aleshores, els tres ho deixaran tot i... Perdona, no és Marilo, és... Marilo. El de casa, diguem, Marilo. Marilo, Marilo. Aleshores, els tres ho deixaran tot i marxaran en busca de... No se sap què, més aviat, al sentit de la vida, en un viatge amb carretera que els portarà a viure experiències fascinants i a retrobar-se amb ells mateixos. Per cert, que la pel·lícula també hi participa aquí, és Tendants, i mià d'Amzibigo Mortensen. Bé, de fet, jo començo a estar a favor de l'Eli, que ha dit que no me n'he salvat el diari. No, perdona, està molt bé. I de moment jo... A mi, on the road, jo crec que és una bona proposta. Si tu estàs preparat per anar-la a veure... Ja, perquè tu estàs molt preparat. Tu t'ha agradat molt la imatge d'aquests intelectuals... No, no, no, precisament. Però a mi no em figuis. A mi m'agradaria anar a veure on the road, segur. Per què? Perquè no, perquè per ell això és poca cosa. Bé, passem ara a la següent pel·lícula, que també estrena, i l'última que comentem, abans de passar les notícies de Hollywood, perquè la... Suposo que és un drama, eh? Sí, un ultim trailer. Es diu La Caza. Uuuuh! Uuuuh! Uuuuh! Ui, ja té pinta de drama. Comença molt bé, però després fotran el xazo. Era un pueblo... contento. Ha, saps? Aquí passa algo muy raro. Mira, mira! Què tal, música? ¡Lucas! Hola. ¿Puedes venir un momento? Una mentira casual. Pero, ¿cómo ha podido pasar eso? Uuuuh! Ara s'anima la cosa. Però ja està, 4 a poc. La Caza és un drama com hem dirigit, que és més bé de dinamarca. Dirigit pel Thomas Wittenberg. Sí, el personatge principal, que per cert, l'acte és el Mads Mikkelsen, i va guanyar per aquesta pel·lícula, el primer i millor actor de Canes l'any passat, a l'edició del 2012. És el protagonista principal, esposa la pell de Lucas, que és un home que està passant per un mal moment, perquè acaba de passar un divorci, lluita per intentar veure més el seu fill, i, a més a més, per acabar-se d'adaptar a l'escola on treballa, i és professor. Aleshores, sembla que tot comença a anar bé, inclús s'ha enamorat d'una altra noia. Però, però, però, però, no? Esclar, espera, espera. Va... s'integra dins el poble, com hem pogut escoltar ja amb la cervesa, etcètera, etcètera, però... Però, però, però, però, però... I ara ve, ara ve el drama. Ara ve el drama. És un drama gran, vull dir. És la pel·lícula dramàtica 100%, corra el rumor... Oh! de que... i ara posem-nos serios, de que ha abusat sexualment d'una de les nenes del col·legi. Clar, llavors no sabem, no?, aquest és el que hi ha de pel·lícula i de la qüestió, si ell ho va fer de veritat o no. No, si ho sabem. I ho va fer? No. Aleshores, la pel·lícula que ens fa... És dramàtic, és dramàtic, perquè... Home, però... Això que no ho va fer s'ho sap des del principi. Sí, ho sap l'espectador, eh? Sí, però es coneixés del principi de la història. Finalment, ja... No, no, no, no, evidentment. Aleshores, el que ens narra la història, és una mica el tema de les confiança entre les persones, i sobretot com a partir d'un rumor i d'una acusació d'una persona en particular, aquest home, sí, aquest home ha passat un calvar immense, perquè fins i tot corra per ell la seva vida i haurà d'intentar solucionar tot aquest pollastre entre cometes que té muntat en aquest poble. Justament en el moment en què ell comença a sortir-se en una situació pal·liaguda com és un divorci. La pel·lícula familiar de la setmana, sense que em venen dubtes. S'ha de tenir moltes ganes d'anar-la a veure. Per això et diré. Això et diré, això et diré! Aleshores, que li dones la rola a ell, no? Sí, clar! Gràcies per acostar-nos a les estrenes de la setmana. Passem ara a les notícies. Fa temps per ser que no llegeixo de teva entrada. Jordi, la vaig elegir amb el teu permís avui. T'importa, o no? Ah, no, no, no. Sí, perquè el Jordi sempre el guió em posa entre l'espai dels tràilers de pel·lícules. Sí, sí, sí, avui sí. I les notícies sempre em posen com una entrada perquè llegeixo i vaig a fer-ho. Així que animeu-vos i acosteu-vos al cinema. Qui haurà guanyat el premi d'avui aquest cap de setmana? I ara, després de... O sigui, punts suspensius, després del premi d'avui, no en tinc res. I ara, després de repassar la cartallera, us expliquem les últimes notícies de l'univers cinematogràfic. Vinga! M'he quedat una vegada a l'Igua Macrego, és veritat. Estava plenaixat. Perquè això és un copia de pega de quan fèiem els premis gaudir i totes les noques, m'estan cantjant. No ho llegeixes mai. Comencem parlant de Warner Bros. Warner Bros. que confia de nou amb Tom Cruise. Sí, doncs, perquè després de l'èxit que oblidó n'he obtingut, que la vam veure la Cristina, i et va agradar, dins del seu parís. Ah, oblidió, no ens interessa. Sí, vaig anar al divendres a veure oblidió. Oblig... Obligión. Obligues fàcil de... Obligión. I, a veure, està bé, la pel·lícula, però és una mica dramamorosa amagat en ciència-ficció. El haig de fer bargas. No, està bé, a veure... Els reflectors especials, per exemple. Per anar a veure alguna d'aquest cap de setmanes, vés a veure oblibió. Oblivió, eh? Té efectes especials, què tal, per exemple? Bé, està bé. A veure, no és de les més impactants ni res d'això, però està bé. El guió, per exemple, et va agradar, vas a vorir algun moment de pel·lícula, tenies ritme, vas pensar coses guais? A veure, ni era molt ràpida, ni molt lenta. Tenia un ritme normal, la pel·lícula va estar interessant, no hi havia cap moment en què digués... M'estic avorrint, m'estic dormint, m'estic cansant... A veure, quan acabava això, no, tenia bon ritme, estava interessant... I, bueno, en principi, doncs, a t'explicar... Com ja va avançar el Jordi, no? És la fi del món, i, bueno, explica com uns conflictes, hi ha una història d'amor, bàsicament. Al final és una mica... No és que sigui inesperat, però sí que dona un gir cap al final de la història. Et va agradar el final, per això o no? Sí. Doncs recomanació de setmana, Oblivion, de la Cristina. Parlàvem de Tom Cruise, justament, perquè Warner Bros. l'ha fixat per la seva nova pel·lícula i el seu nou projecte, no, Jordi? Sí, doncs, el que deia, que ha tingut molt d'èxit el mercat internacional, i per això la Warner Bros. s'ha donat pressa a arribar un acord amb Tom Cruise per a què sigui l'estrella principal de Yuki Kaze. Diràs què és Yuki Kaze? Jo perdoneu-me, però és que fiquen uns noms, Oblivion, Yuki Kaze... A veure, això és tendència, ara, o com va? Sí, és el que és portar, ara. Sí, noms únic i estrany perquè hi ha l'atenció, en aquest cas. A veure, també s'ha de dir i s'ha de situar, que és un film que es basarà en unes vegades novel·les del japonès. Cho-chei kanbaiashi. Perdona? Perdona? Cho-hei. No, no, no, ara és Cho-hei, ara és Cho-hei. Cho-hei, ara és Cho-hei. No, tira enrere, i ara és Cho-hei. A veure, tira enrere. Tirem enrere en directe, anem a tirar enrere. On està la màquina de tira enrere? A veure, a veure, a veure. Cho-chei. A veure, Cho-chei. Bueno, en fi, alguna cosa més sobre aquest tema? Sí, bé, els llibres es desenvolupen, explica'm una mica, perquè si diem Yuki Kaze ningú sabrà el que és. Els llibres, aquests d'aquest autor, es desenvolupen a principis del segle XXI, en concret, tres décades després, d'una força extraterrestre a Gimba i de Terra, a través d'una porta de dimens... Uur, dimens... Dimensinar, que està obert sobre l'Antartic. Per combatre els extraterrestres, els humans han creat una força especial de combat, i aquí és on entrarà Tom Cruise a salvar el món una vegada més. Bé, continuem més amb un notícies de Hollywood. En marxa la següela dels cruts, que recordem per qui no sap què és els cruts. Sí, és una pel·lícula d'animació de Dreamworks, que es va estrenar a fer res, a la cartallera, per tant, si algú la vol anar a veure, ja ho sap. En aquest cas, a dia d'avui, la nova aventura de Dreamworks ha regaptat prop de 400 milions de dòlars a tot el món. Un nidol, no? Una xifra que, a més a més, continuarà augmentant durant les properes setmanes. Només dir que durant l'últim mes, perquè ja fa un mes que es va estrenar aquesta pel·lícula, ocupa el segon lloc en el rànquing de pel·lícules més tequilleres, de l'últim mes d'Espanya, i encara s'espera que ho faci durant els pròxims dies. Per tant, ja s'està treballant en el guió de la segona part, i, més a més, després del fracàs de Dreamworks, amb la pel·lícula anterior que acabaran fent, que es deia ara, no me'n recordo... El soldat de no sé què. Raians, el soldat de Raians. Que va ser un fracàs, i per tant, confien ara en aquesta nova pel·lícula. Bé, aquesta setmana hem sabut l'alimentable notícia d'alta films, que estan en un procés molt complicat, i que és la major de les distribuidores i de les pel·lícules d'enversió original, i que tenen tot el cinema renoir. Entre ells, el Surida Blanca, el renoir les Corts, ja no, perquè precisament va tancar, i tancaran molts cinemes i moltes pel·lícules. Deixaran de projectar-se precisament per això. I avui hem sabut, però, que el cinema renoir no tancarà. S'havia especulat si el renoir, en Florida Blanca, de Barcelona, de tancaria, i Jordi, no tancarà. El cinema de Barcelona és una de les quatre sales excluses del tancament generalitzat de la cadena de cinema renoir. Enrique González-Macho, que és el president de l'acadèmia espanyola de cinema, i, a més, el propietari del renoir, també ha anunciat que només un miracle sembla que, finalment, no podria evitar la desaparició, com t'ho has dit, de la distribuidora alta-films. Una situació que contrasta amb els multicines de cornellar. Doncs sí, perquè bateixen tot el procés contrari, i el cine es full HD del centre comercial esplau de cornellar, han batut el mes de març els seus rècords d'usuaris amb 89.000 entrades venudes. La qual cosa, i això és molt important, els converteixen en la multi-sales amb més espectadors de Catalunya i en la segona d'Espanya, només per redera del Quinepolis, de Madrid, que té 25 sales. Això ha fet aquests beneficis que té les sales, que aquest mateix estiu sobrin noves sales en aquest centre comercial. Per tant, doncs estan d'anar bona, i molt bé, els felicitem des d'aquí. Bé, doncs queda dit, el cinema comercial, en aquest cas, el de l'Esplau, que passa per davant de les versió originals, cosa que, a veure, no és que m'estranyi, però em sorprèn, perquè últimament les sales en versió original, no sé si s'ho trobaré amb mi, però estan arravantada gent. Sempre que he de veure una floria de blanca, per exemple, els últims mesos pel·lícules, estava a tope, a tope. Si incorpora el nostre expert en versió original, que és el senyor Benito, senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Què opina, sobretot, clar que... Però, Benito, primer, que les sales són més petites, i la concentració és més alta. És més fàcil que sompli, no? Sí, és més fàcil que sompli. Bon observació. Sí. Bé, sobre què vol que m'extingui? Sobre el tema de versió original, top playa, quin és el tema pel·lícula que ha d'haver en versió original, vostè, per exemple? La de rira, pel·lícula... Bueno, no l'havies veure al cinema, eh? Bé, ja està, ja està, ja està. Vaig veure... Vaig veure a Marcon, la vaig veure a casa. A casa, eh? Vaig veure a Marcon. L'opció amb DVD o teletej. Sí, és que fa bastant temps que no vaig en el cinema, però és la última... No, l'última en versió original, Argo. L'última pel·lícula que va anar a veure al cinema, vostè va ser el Padrino. El va estrenar l'any... Sí, l'any 73, així ho vols saber. Escolta, que teniu... Perquè si es vol documentar... Tenim moltes coses. Sí, sí, la vaig veure d'estrena. És una persona, no és la nova presidenta de l'acadèmia del cinema, en unes eleccions que han portat una mica a polèmica, Jordi. Sí, amb 93... Tòtica polèmica... Tòtica ha arrasat, perquè amb 93 vots a favor i 31 en contra, la candidatura de la productora de Panegra s'ha imposat a la que encapçalava el productor Jordi Radio, que ha anunciat que probablement impugnarà aquestes eleccions, perquè diu que hi ha hagut irregularitats en el procediment electoral, i que, per tant, el més propres que acabi impugnant aquest resultat. De moment, donem la Nora Bona i sona persona per ser la nova presidenta de l'acadèmia del cinema. Però això és típic dels catalans, eh? Quatre grats i tots barallats. Atenció, perquè el festival de Sitges ja ha apuntat maneres, i aquest any s'ha anat més diabòlic que mai. Doncs sí, perquè el festival va presentar el passat dijous, en el marc del Saló del Còmic, el cartell de la seva pròxima edició. La imatge realitzada per l'agència de Policitat Xina s'inspiren al film de terror de la llavó del diable, que la traducció és Rosemaris Baby, no sé si et sona, desvista, no? Rosemaris Baby, quina por del som que se veig si sonia una rapa... Perdoni, és on hi ha... Filmada en l'edifici... No sé en quina edifici. En el Dakota Wilding on va morir a la porta... Qui va morir? Jordan, on? Ah, sí, això no ho sabia jo. Pots igual el tio. Jo sabia que era de Ramon Polenski, que fa 45 anys que es va fer, però no ho sabia això. A l'edifici era el Dakota Wilding, és... De fet, el cartell de Sitges ja s'ha presentat i és aquest cotxet amb flames, és això? Sí, sí, exactament, es va presentar el dijous passat, com et deien, al marc del Saló del Còmic. En aquest cas, aquest any, retran un manatge a un dels siniestres més estimats de Sitges, que és Takashimike. Sí, exactament. Sí, sí, sí. Com? Takashimike. Ah! Sí, que és el... Per si no sap, ha fet pel·lícules com Audition, Itchy, The Killer, Certain Assasins, coses així. Ah, això vol dir versió original. Bueno, atenció, perquè parlem de Django, la pel·lícula de Quoting Tarantino, que s'ha estrenat, com es diu, a la Xina. Però no s'ha estrenat. És clar, és que estàvem mirant i, al final, no s'ha estrenat. Aquesta és la notícia, és a dir, fins on arriba... una mica de reflexió, fins on arriba la censura de Xina, que ha decidit, en el mateix dia de l'estrena de la pel·lícula, cancel·lar-la perquè no ha passat la censura. Diuen que algunes imatges violentes no s'enaptes per la seva població, i, per tant, finalment, tots els xinesos no podran... que visquin a la Xina, òbviament, no podran gaudir d'aquesta pel·lícula. Oh! Django, hola, què t'ha xocat cap de Sant Jordà, de pel·lícules? Normalment, la censura va en contra de la població. Però, a vegades, els fa un favor. No, perdoni, perdoni, perdoni, això no li permeto, aquí, eh? Home, a mi m'agrada molt, Django. És un fanta, Django. El Tarantino, també, eh? Sí, jo també. A veure, sé que és veritat que ha sigut un... És un pel llarg, sí, sí. És un pel llarga, Django, hi ha un pel llarga, però m'agrada molt. És un homenatge a l'espagueti Western, no? Sí senyor, sí senyor. I l'espagueti Western era llarg. Sí, sí. Segona notícia, la independentista sí. Senyor Manito, que no vol que li estiguin per compromís. Que no li estiguin escoltant. Passem a la següent notícia. Quina secció és això? És la secció que vostè no ha de rebentar. L'independentista Josep de Calaçans Serra serà recordat en un documental, Jordi. Sí, aquest dimecres passat es va posar en marxa la campanya una mes de micromassanatge que farà realitat el documental. Sí, és que últimament és micromassanatge en aquest país. Micromassatge. Que es titularà llavors de llibertat. Jo necessito un micromassanatge aquí a l'esquena. Sí, ara vindré a la Cristina Ferta. Doncs això es titularà... A la Xina són bastant experts. Sí, sí, silenci. Per cert, això m'ha fet recordar que un dels altres motius per al qual s'ha prohibit a la Xina, aquesta pel·lícula, és perquè diuen que hi ha una escena, on surt un homenu, i que, per tant, això ja està prohibit. Hola, què tal? Soc el Sant Jo. Que esperen recaptar 5.000 euros per tirar endavant aquest documental. Esperem que així sigui. Bé, i atenció, perquè també hem sabut que la revista Star publica el seu particular rànquing d'anguany. Sí, és un rànquing que publica cada any aquesta revista britànica, en el que informa de quins són els dinarctors, actrius o persones d'ésim del paper cuixeu famosos de Hollywood més odiades pels ciutadans, tant americans com britànics. A mi hi ha alguns personatges dels 10 primers que m'estranyen, perquè no em pensava que fossin tan odiats segons aquesta revista. El número 1, qui diria que pot haver-hi? El Brad Pitt. No, quasi tots són dones. En el top ten només hi ha dos homes i estan a les últimes posicions. La Meryl Lestrip. No, és una dona rosa... Michael Kidman. No, que farà Iron Man 3 d'aquí por. Iron Man 3? Sí, protagonitzarà Iron Man 3. No és la Windows Pal, troba aquella. Exactament, molt bé. Veus com tens prèvia, avui? Doncs ja per tercer any consecutiu és segons aquesta revista, l'actriu més odiada de Hollywood. Els experts diuen que la seva falta d'estridències, el seu nou aparentment cándida, i no donar escàndols, fan que la gent li faci una mica de ràbia en comparació amb les altres actius. Però si va fer allò de... Va fer un documental de ruta per... Això no és una estridència, de cuina espanyola. De cuina espanyola? De fer ràbia? No, perquè va venir a estudiar aquí quan era petita. Jo era una paltrou. Perquè va venir a fer-ho, això de cuina culinària. Qui més hi ha a la nit? La segona posició, que segur que t'hi estaràs d'acord, està la Kristen Stewart. Sí senyora. En el tercer lloc, la Jennifer Lopez. Pobre noia. Home, no sé per què... Perdona, és que m'havia conforat en Jennifer. Jennifer Lopez ha estat d'acord. Sí, però ja em dic que era també com del papel coixer, a les hores, també és actriu, perquè en algunes pel·lícules ho intenten. Només personatges odiats en aquest rànqui. Sí, en el quart lloc està la Catherine Hale, que no ho entenc tampoc, perquè fa dos dies deien que era la nova princesa d'Amèrica en substitució de la Júlia Roberts. Perdona, és que a Belén Esteban diu que també és la princesa del Poblo. El problema és que el Poblo queda a Amèrica, però bé. No, pitjor, pitjor. En el cinquè lloc està la Madonna, i el que mísica m'ha sorprès molt és que en el sisè lloc estigui la recent guanyada d'un Òscar en Hataway, que diuen molts que també seria un estil de Whitney Paltrow, en quant a sobriatats, sanitats, si sempre correcte, i que això faria que algunes persones nuls i fes gaire gràcia, per això l'haurien inclòs en aquesta llista. Per cert, abans d'acabar les notícies i passar la història del cinema, que avui, Cristina, comencem a parlar ja de les primeres pel·lícules dels germans Lumière, m'agradaria comentar una cosa que va passar el programa del Jimmy Kimmel, que és un dels presentadors nord-americans, un de Late Night, que va convidar a Harrison Ford, justament ahir a la nit, o fa un parell de nits, i li va dir... Escolta, explica'ns coses sobre Star Wars, sobre el nou projecte. I Harrison Ford diu, no, jo no vull explicar res perquè no puc. I diu, és que tenim gent del públic, justament, que ha vingut aquí al plató i vol... Sí, puc atendre totes les preguntes, però res d'Star Wars. És un gag molt bo que podeu buscar si voleu, que a través de... com es diu això en YouTube? Sí, en YouTube, Harrison Ford don't answer the questions of Star Wars. Està molt bé, eh? Te'l recomano, Jordi. Sí, per ser que a Star Wars hi han dit que a partir del 2015 s'estrenarà una pel·lícula nova cada estiu. Molt bé. Bé, doncs queda dit, passem ara a la història del cinema. Perquè amb la Cristina cada setmana anem repassant capítol a capítol la història del cinema, i avui comencem amb les primeres pel·lícules, no, Cristina? Sí, evidentment. Com és lògic? Recordem que vam parlar una miqueta de les grans companyies cinematogràfiques, i de més o menys com les pel·lícules circulaven, es creaven, no? Doncs ara ja comencem a parlar una miqueta de qui eren els interessats en fer les pel·lícules. Evidentment, van ser els propis inventors de càmera. Podem destacar... Esclar, ells van inventar la càmera, eren els primers interessats en vendre càmeres, i per tant que es fessin pel·lícules, no? Evidentment, i van ser qui els pioners podríem dir en començar a fer algunes pel·lícules. Home, els germans l'omier van inventar el cinematògraf. Per exemple, van ser també alguns, no?, dels inventors i dels cineastes, no?, que van arribar a rodar, doncs, a més de 300... 300 crometratges. També, un altre que podríem destacar, seria Edison, que va apostar també pels films, no? I... bueno, hi ha molts més que anirem repassant, de totes maneres que el real destacar, doncs, que a les pel·lícules, evidentment, no eren com ara, no?, és a dir, eren molt més simples, la durada del temps era molt inferior, podríem durar entre un minut i uns 20 minuts com a màxim. A més a més, tenien una falta de coneixement, no?, a l'hora de filmar, de fer els plans, no disposaven d'un llenguatge, no tenien la llum apropiada, ni el muntatge, ni tot això. Per tant, en les pel·lícules ja eren ganes de veure-les. Home, però segur que eren molt més creatives de la que són avui en dia. Segurament. Home, si eren fetes també, suposo, pels mateixos inventors, creatives, haurem de ser també, evidentment. Però a vegades pels recursos no significa que després... No, no en té res a veure. Hi ha moltes pel·lícules amb molts recursos, que després no valen res, evidentment. Mica a mica, però el cinema va anar evolucionant, no? Sí, tot i que el començament ho va fer d'una manera molt casual, no?, va anar evolucionant quan, de cop i volta, un operador de càmera va descobrir el que és el travel. Ojo, el travel, igual. A veure, com ho va descobrir, sí. Doncs es veu que va pujar una góndola i, evidentment, gravant amb la càmera, no? Una góndola? Sí, a Venècia. A Venècia, a Venècia. Evidentment, doncs la càmera va gravar el moviment, no? Sí. Doncs estava la góndola, va gravar el moviment del travel, i va descobrir que es podia fer un nou moviment de càmera si la pujava dins d'aquell moment de la góndola, no? Que fort, és barrisca, no?, estava allà, a Venècia, amb tot l'amir... No és barrisca. Va pujar amb la càmera i... Va pujar amb la càmera, una góndola. Era el primer home a la història que pujava amb una càmera, no? Sobretot que no se't vull, clar. I aquesta música, Jordi, de góndola? Sí. He posat os o le mio a la Spotify i m'he suscit a això. De totes maneres que el dic, no va ser l'únic descobriment en aquest sentit de planos, de càmera i moviments, perquè, més o menys a la mateixa època, un altre personatge va descobrir l'anomenat barrido quan estava intentant centrar l'objectiu. Ah. No sabem ben bé què va passar pel davant, si hi ha alguna persona corrents... Un barrido, però és una panoràmica, no?, d'esquerra a dreta moure la càmera o de dreta a esquerra, i llavors ell estava buscant el que gravava i va fer... Ostres, això és bo, no? I llavors ho va tenir. Els poders li diuen panió. Doncs, George Albersmith. Doncs va ser un, podríem dir, dels més pioners, perquè hi havia els primers que van fer les pel·lícules de cinema, van fer la majoria de les mateixes coses, no?, però va venir alguns altres, que a partir d'aquests descobriments, del barrido, el traveling i diferents planos, van començar a experimentar una miqueta. En aquest cas, el senyor Smith va ser un dels que va començar dels pioners, no?, en experimentar, podríem dir, que va fer alguns films documentals on van aparèixer diferents efectes òptics, ja. Podríem destacar, per exemple, el 1900, que va rodar la pel·lícula La lupa de la Buela, i era on apareixia el primer pla curt, és a dir, un primer pla d'una persona. En aquest cas, suposo que la gent es va quedar una mica subtada, al veure un primer pla d'una persona, de cop i volta, en pantalla... I tan gran, i tan gran, no? Mira, totes els grans, totes les... Altres innovadors també, en aquest cas, podrien ser els Pate o George Melier, que van ser... Perdona, Pate, que és una productora francesa, no?, una distribuidora, Pate. I George Melier, també, amb un mitel de cinema. Doncs, bueno, van ser els precursors del cinema fantàstic, i podríem dir que van arribar a rodar uns més o menys 500 curs. Com hem dit abans, la majoria d'aquests curmatratges duraven entre un minut i uns 20 minuts. I una de les principals obres de Melier, suposo que potser el senyor Benito la coneix, és a viatge a la luna. És que ell la va veure a l'estrena... Jo la vaig veure a l'estrena... M'heu de dir per això, perquè és una pel·lícula amb algun eudit, per això que... La pel·lícula no l'hi he vist trossets, eh? Sí, no, va dir que van trigar 6 anys a enrodar-la, no? Va ser rodada dintre el 1896 i el 1902, i en aquesta pel·lícula es van utilitzar uns decorats, ja que eren més diferents dels d'antarios, no?, perquè eren com més moderns i tal, i un gran nombre d'efectes especials. En principi, per qui no la coneixi, que sabeu una miqueta, que aquesta pel·lícula, a viatge a la luna, explicava la història d'uns científics que viatjaven a la luna, en una bala de canó i un cop arribaven allà, vivien diferents experiències i tot això. De fet, la pel·lícula Hugo, que no sé si ho veus, del Martin Escorcesse, em parla molt de tot això. I em sembla que, fins i tot, també, al final de la pel·lícula els crevi, treuen diferents fotogrames i històries. Una altra de les històries a destacar va ser Asalto i Robo de un tren. Es va estrenar el 1903 i tenia uns 20 planos i durava uns 10 minuts de durada. Va suposar... Perdona, 20 planos i 10 minuts, eh?, estem parlant ja de... l'any dels 30 segons, eh?, una pel·lícula amb ritme, ja ho veieu. Va suposar, en aquest cas, el naixement de l'èpica del Webster, podríem dir. Després d'aquests avenços tecnològics, podríem dir que les bases de la indústria del cinema, doncs, es van consolidar. I el cinema va veure la necessitat urgent de començar a incorporar un llenguatge propi. Per aquest motiu es va començar a agafar, podríem dir, una especial importància, el paper del director, en aquest cas. Fins aquell moment, el director, no hi havia ningú. No, realment, no tenia dades importants. No era persona. No, sí que no hi havia, però no tenia el paper com a director. Es coneixia com a director, literalment. Va ser a partir d'aquí quan es va començar a dir director, i quan va tenir una gran importància. D'aquí, suposo, també, que ara, nosaltres, també, pensem que no només els actors, sinó el director, també, de les pel·lícules. Clar, de fet, George Melien no es considera director, ni els germans Lumière, dels cormetratges que feien. Ara sí, suposo, Jordi, però, bueno, en aquella època, quan ells van començar a fer els primers cormetratges, suposo que tampoc els denominaven director. Cineastes, no? Mira, el que fa cine, el que fa pel·lícules. Sí. A partir d'aquí, comencem a repassar els dos primers directors més estacats, que fou David, Marc, Griffith. Ja en parlarem de tot això. Cristina, moltes gràcies. A vosaltres. I també acomiadarem el Jordi Roca. Fins la setmana que ve per parlar de cinema. Que vagi bé, bona tarda, Jordi. I nosaltres, tots aquí, et connectem amb la xarxa, per escoltar el vulletí de notícies generals. De la segona hora, amb el senyor Benito, que avui ens parlarà de tot el que seria la jubilació, no? Sí, una mica. No, és que és una cosa que... Si vostè no treballa mai, no hi pots viure. Jo en parlarem, però no ho dic perquè és una cosa que igual ja no ve on les futures generacions. Ah, val, sí, sí. Per segur, rescata la cinta de la vida. És que, clar, és en aquell moment com si veies que s'estingeix els mamuts i diuen que ja n'hi ha de parlar del mamut perquè sàpiguen. Ah, va, va, va, va, ja l'entenc. Ah. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Sònia Kerr i Manel Carvajal. Les perspectives per la temporada turística d'aquest estiu són bones, però el sector està molt condicionat per la situació econòmica, que pot alterar les previsions en l'últim moment. Ho ha dit el conseller d'empresa i ocupació a Feliputx aquest migdia a Barcelona, donant l'inauguració del Saló Internacional del Turisme de Catalunya. Les perspectives són bones, però és evident que hem de tenir molt present les dificultats i els entrevans que cada dia anem descobrint. Si el principal mercat emizó per Catalunya, que a part del mercat interior i el mercat espanyol, és el mercat francès, si resulta que França és tornuda amb els properes setmanes, els propers mesos des d'una perspectiva econòmica, és evident que això pot tenir alguna repercussió. Per tant, hem de ser molt prudents. Aquest és l'interès pel qual, amb això que anomenem mercats emergents. Durant l'inauguració de la mostra, el conseller Puig i el secretari General de l'Organització Mundial del Turisme, Telebrify, han anunciat que Barcelona acollirà des de l'any 20 una conferència internacional sobre turisme a les grans ciutats que es farà cada dos anys. Els bombers de la Generalitat treballen en l'extinció d'un incendi forestal, el Pradell de la Teixet, el Priorat, que fins ara ha cremat 15 hectàries de vegetació. La zona afectada és a l'est de la Nacional 420, a l'altura del quilòmetre 850, en una zona sense núcles poblats. I treballen 17 dotacions terrestres i 4 mitjans d'aeris. Aquest matí, el mercat de la Fló de Catalunya, Vilassà de Mar el Marés, m'ha rebut una visita inesperada de la d'una quinzena d'inspectors de l'agència tributària. El ministeri ha volgut comprovar que les empreses emetessin les factures de manera correcta després de la pujada de l'IVAT del 8 al 21% el setembre passat. La inspecció, a més, s'ha fet coincidint amb els dies de l'any en què es concentra al mercat més activitat comercial, que és el que es fa a la Generalitat. I què és el que es fa a la Generalitat? 1.800 camions s'han desviat de la Nacional 2 a l'autopista P7 durant les primeres 12 hores des que va entrar en vigor la prohibició del pas de camions de Gran Tonatge al pas per bàsqueda. El 90% dels camions han recorregut el tram entre Maçanet de la Selva i la Jonquera sense sortir de l'autopista, segons dades que acaba de fer públic és la Generalitat. Des del RAC veurien en bons ulls que la P7 fos gratuïta en declaracions a la xarxa de comunicació local el gerent de projectes de la Fundació RAC Xavier Ruestes. El normal és que tinguessin una via que fos gratuïta. Ara l'Ina va demanar, apostem per la gratuïtat? Des del RAC no ho veuríem malament, ho veuríem lògic. Només per als transportistes. La associació de transportis des de Girona però m'haurà de fer una campanya perquè els camions reclamin els diners del PHG a l'administració. Avui es presenta el llibre, la falsa i la rosa de l'escriptor Torra Lloreny, que es farà a la llibreria Dos Rius de Toralló, a Osona de Caraladiada de Sant Jordi. Relació on, en grit franquesa? Bon dia. El Torallonenc Jaume Plan es presentarà avui al llibre, la falsa i la rosa, la biblioteca dos rius de Toralló en un acte que començarà les 9 del vespre. L'obra ha retrat a la Barcelona dels anys 90, on encara respira la ressaca postolímpica a través d'un egre evolucionari de finals del franquisme que torna a la ciutat després d'anys d'absència. Es tracta d'un personatge rebel inadaptat, que és el que veicula tota la crítica que porta al llibre, segons explica el seu autor. Es trobarà perdut en una ciutat que no el reconeix, i es veurà rossegat cap al perill, fins arribar a una situació límida, on haurà d'escollir entre la vida i la mort. Quan tornes, estem als 90, i és clar, aquest personatge que ja era inadaptat a les ores, torna a sobre amb l'escriptor d'una visió molt més influïda per orient de la realitat. Per tant, he deixat això, que molt més amb aquesta persona alfòrica. La falsa i la rosa d'aboliant edicions és un thriller amb un triple arrer a fons, sentimental, generacional i polític. Bona tarda, us parla David Amadral. Barça i l'Espanyol s'han entrenat per preparar els partits de lliguer d'aquest cap de setmana als blauranes, que arriben a la visita del llevant de males 8 al cap 9. Han vist com Leo Messi i Sergio Busquets han fet part de l'entrenament amb el grup. El segon tècnic del Barça, Jordi Roura, parla de l'estat de Messi. Avui ha començat a treballar amb el grup. Jo crec que és just, però demà ens queda un entrenament, demà veurem exactament com es troba, com val l'entrenament, i ho acabarem de parlar, en aquest sentit. Hem d'esperar demà, i amb el titó acabarem de prendre la decisió. Diumenge, a les 12 a l'Espanyol, visita el Getafe al Tenig Javier Aguirre, a donar la llista de convocats, on han quedat fora, i l'ongolacionatx i Raül Rodríguez sancionat a segona divisió. Avui, a partir de les 9 de la nit, el Sabadell rep al Rec creativo, en el Partit Cobra, l'A35, en ajornada. Notícies en xarxa. Tots seguit, les Notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Bona tarda. El 100 de la Estudia de Sant Just presenta la seva 18ena, Missalània. Aquest cop el llibre comta en quatre articles diferents, tots centrats en la història de Sant Just, en algunes de les famílies més destacades, o en episodis concrets, com ara Julio Cho, que ha labrat el tema aquell de nit d'octubre, 75 anys del bombardeig de Sant Just. L'article explica ampliamente, amb tot detall de nit, que va bombardejar el nostre municipi. Un altre tema és el Studó, 120 anys en la història de Can Genestà, de Coral Torra, que explica que el Studó va ensenyar els famílies que van utilitzar Can Genestà com a Torra d'Estigueig. L'any 1696, Jacín Tudó, un comerciant de tel·les de Barcelona, va comprar el carès La Masia de Can Genestà. I els rellotges de Sant Just formen una part important d'aquesta Missalània. Miquel Almela i Jordi Contia són els responsables d'aquest recull de la 30ena de rellotges de sol que han localitzat el municipi. I l'últim article, tractat dels 125 anys dels tocadors Campressiós, Ramon Campressiós, explica en aquest escrit la història de la seva família, dedicada des de finals del segle XIX, en la figura del seu avi, a ser estocadors. Tot plegat es presenta a la set, d'aquí una hora la sala cinquantenari de la Taneu, de la mà dels seus autos. I des de fa una hora que està en marxa, a l'activitat de Sant Jordi, del Carreau Blau, que es fan aquesta tarda. El Cinegoro, a l'exposició, volia que faci fort, una mostra que es presentarà a l'equivament de la plaça de La Pau i que està formada per peces de recicletge creatiu de tot l'alumnat dels tallers d'Artsplàstiques. I tot plegat també coincideix en l'activitat de Divendres als Parcs, en l'activitat Juga, Toca, Mira, Pensa i Pinta, que també tindrà relació amb el motiu de l'exposició. I per acabar de redonir aquesta jornada dedicada al volum, he titulat justament volum el número 14 de la col·lecció Fragments, de Soledad Sants i Marta Balava. I acabem aquest vulletí amb un apunt més cultural, que és que la Taneu recordarà aquest vespre als 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu, l'enginy industrial Andreu Valls, conduirà a aquesta tertúlia que organitza la secció de cultura de la Taneu, que explicarà com es van originar aquelles fabrices productores d'energia. Les centrals de la zona de Cap d'Ei Trem van permetre, per primer cop, una altra energia a gran escala a les fabrices de Barcelona i Rodalies. Tot i això, la decisió d'establir-les allà al Pirineu català anava en contra del que pensava molta gent, perquè no veiem possible que l'energia produïa arribés a la capital catalana. El fet d'haver-les construït, però abans de la primera guerra mundial, va permetre a la ciutat catalanes d'una manera més econòmica. Tot plegat s'explicarà aquest vespre a dos quarts de nou, que és el piquet de la Taneu. I, de moment, això és tot més informació a la set, els senjors notícies d'edició Vespera. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Soc una bona manida i tenc un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. Ja és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, i no? És el temps, no s'hi pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. S-M-U-T-J-A-S S-M-U-T-J-A-S De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la S-M-U-T-J-A-S, el funk, el sol... o la música electrònica més suau. S-M-U-T-J-A-S S-M-U-T-J-A-S 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. S-M-U-T-J-A-S-C-U, t'hi esperem. Nits electrònica ara és vits. Vits, molt més que nits electrònica. Ara divendres i s'arta de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Cervei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. informatiucomercal.com. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquisofrènia. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Todona, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just, a la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé i cosat. El centre de la llenyeria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Gràcies, moltes gràcies. Què tal, com estem? Hem vingut a la segona hora de la penya del Morro, d'aquí una estona amb el senyor Benito, que parlarem de la jubilació, i també amb l'Eli Cap de Vila, a l'antia agenda del programa. Senyor Benito, bona tarda, no? Bona tarda, senyor Benito. I també tenim a la Cristina. Bona tarda, que repassem amb tu. Bona tarda. No dic que ens diguem bona tarda. De protocol no entenc ni pajolera. Saludeu-vos entre vosaltres, sisplau. Bona tarda, senyor Benito. Ara fa vos un petó. Ha sigut cast, eh? Sí, castó. A la galta, a la galta. A la galta i sense llengua. Repassem tret dintopis. Per exemple, avui també ha sigut faisant, perquè el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, proporat pel PP, per cert, ha ordenat a la Fiscalia de l'Audiència Nacional a incloure el delicte de col·laboració amb l'organització terrorista dels dos policies, del cas Faisant, pel xivatazó, que va haver-hi. Es recordeu a Eta? Han registrat el bar Faisant d'Airon l'any 2006. També no s'han fet esperar les reaccions a Twitter. Comentaris, que podríem destacar. Al Carlos Enrique, que diu, fiscal general se inmiscuye en caso de Faisant y ordena acusar por colaboración con Eta como siempre quiso el Partido Popular. Que raro. Un altre seria al José Manuel, que diu, el fiscal general de l'Estat es mala persona, del opus, pero ardera en el infierno. Ha exigido que se acuse a dos policías del Faisant. I acabem de ser a casa amb la Sara Fernández, que comença el seu tuit dient... Faisant, estrenetòpic. Com ha transedit la notícia? Ja, ja, ja, ja, ja, ja. M'agraden molt, eh, com ho has fet. Per cert que avui també ha sigut trenetòpic, un hashtag una mica especial, no? Concretament, coses que s'ho sorrarte al oído. Això ha sigut hashtag avui, no? Per any d'hora, que hauries de fer... El que ha trenetòpic. Hauries de fer-ho amb s'ho sorros, això, eh? Sí, dient per què és Jordi. Suposo que és un de les tendències, no?, que costumen a sortir d'aquestes rares, no?, que la gent s'apunta, doncs, a fer comentaris i... No s'ho sorra més. És més baixet, encara, no? És baixet, és baixet. Ja, però és que més baixet, Jordi, no saps sentirà. Acabes de recatar-les. Sí, jo ho veig, jo ho veig. Que ho diguin els cavalls. Llavors, repassem el tuit, si us hi vagen. Sí, si us hi vagen. Doncs comencem amb un pirata, dic, eh? Més baix, més baix, més baix. Que dius, coses que s'ho sorrarte al oído. No podré haver complir de tu sueño, pero estoy seguro de que podés hacerlo. Oh, cabores, guau. M'has dit que m'has dit que no cridis, blau. Bueno... Una altra seria d'Oxà, que dius, coses que s'ho sorrarte al oído. Ese tío que tienes en frente, al que no dejas de mirar y zorrear es mi novio. Oh, guau. I acabem amb Rulomanía, que dius, cosas que s'ho sorrarte al oído. Sólo me siento mejor si te tengo a oscuras. Oh... Vostè veixeu fer un programa tot a l'estona així? Oh, la bona tarda. Benvinguts a l'Apeña del Morro, un programa íntim, molt íntim. Que hauria de ser un programa de nit, amb aquesta veu i... A banda d'això, Jordi, et trenques el coll. I jo ja vinc amb el coll fotut avui. No estic per fer això. Em sento com el padrino, una mica, també. Exacte. Bé, senyor Benito, a veure. Vinga, per aquí, perquè sí, hola, bona tarda. Digue-me, digue-me. A l'espai del senyor Benito, hola. Amb energia, hola, gris. Bé, que és això, què és això? Bé, parlem, com cada setmana, d'un tema, i avui vostè vol parlar de la jubilació. Sí, com les coses importants. Ja havíem fet un prèvi abans. Com es diu això, un spoiler o un... No, és d'un next. Fer un next és d'explicar... El que passava després. I pròximament, en aquestes pantalles, d'aquestos micròfonos, hablarem de la jubilació. Querida amiga, usted había... Bé, deixem-ho. Què vols fer? T'ha corrent allà, no vols fer, eh? No, no, no és de... O la Montserrat Fortuny o l'Elena Francis. Això, l'Elena Francis, l'Elena Francis. Querida amiga, si su marido le dice que se quiere jubilar. Vol fer-ho? No li corten les ales. Ah, si vol fer-ho, li busco... Tari-dori-dori... Aquesta és la... no, això no. És molt bonica, aquesta... Aquesta és la love story amb l'Àlima Grau i el... pelma aquells, com es deia. El pelma què, tio? Fiu gran? Fiu gran? No, no, que n'ha anot en maco. Després va fer la pel·lícula amb la barra, amb l'Estresen, aquella que m'hi passa doctor. No... Un noi que era molt guapet, home. El Richard Guetz. No sé què, on hi va. No ho sé, no ho sé. El d'ella sí que me'n recordo, eh. Quina he dit? Bé, escolti, va a l'Estresen. Va, anem al tema, la jubilació... L'altre, l'altre, l'Àlima Grau, home. Sí, escolti, això... T'observa fer una pel·lícula amb l'Àlima Cui, que es deia l'Auida, del Sam Peck i en pas. Jo volia dir que això és una mica gairebé el que passa a la jubilació, no? A desbaria, a parlar del tema de l'altre... Jo he fet una posada d'una escena de què passa a la jubilació. Com vostè sap, jo sempre li porto les coses importants de la vida, i avui en parlem de la jubilació, perquè és una cosa que es comença a extinguir-se. És una espècie amb perill d'extinció, perquè ben aviat la gent no es podrà jubilar. La joventut que ara creix, em miro vostès i dic, pobres, no jubilar. Com jo. De fet, què és la jubilació? Segurament preguntar-li. Què és el temps per jubilació? La jubilació és com un premi, després d'haver fet... després d'haver estat pencant com una asa, tota la beta a vida, al final, ja quan la queden poquetes forces i menys d'entadura, normalment saps que et jubilaràs quan comences a portar protesis dentals. Mira, ja estic a prop. Ja estic a prop de la jubilació. Però era un premi abans, no? Era un privilegi. Ara és un privilegi. Sempre ha sigut un premi perquè jubilé o ve de premi, etc. La jubilació, al principi, això els donaven als comands quan servien a les legions. Després de 50 anys de ser-hi, els deien, cap a casa. Llavors els jubilaven. Clar, la jubilació... Clar, perquè no se'n pot anar a casa sempre. Li poden dir, vostès, anar a casa. Això que ningú dubti. Però, la jubilació comporta una paga de mensual per vida. Mentre és... Vitalícia. Fins que morís, fins que morís. Mentre és vostè bisquit, allò. Hi ha el cas, me'n recordo, que això va sortir en els diaris, que es va morir el jubilat que mantenia tota la família. Era un home... en alfabet, i s'ignava amb el dic gros. Llavors, la família li va tallar el dic gros. Amb la batalla, no hi va agafar... Va deixar la nevera. I li va tallar el dic gros. Està molt bé. Vam viure d'un any. Vaig dir que ja té 130 anys. Però clar, molt longeu, no? Demasià el que vol. Jo conec aros, també, així. La pilaria i la picarés que arribi fins a l'himit. Feta la llei, feta la trampa, no? Una dona, per exemple, que havia avort. Sí. I llavors va arribar un... Jo m'haguessis mirat, no. No m'haguessis explicat, que un ja va posar una perruca, i va fer passar per la dona, que estava malament i que no volia sortir, i amb un mucadol cap i així i tal. Però per quina finalitat? Perquè cobrava d'una prestació... d'un subsidi, un servei, i llavors hi havia... Diu que ve l'alt servei. No posava perruca. No puc sortir. No ho sé, si és veritat o no. Però, en fi, venia a col·lació. Estàvem parlant... Qui pot gaudir en la jubilació? I hem dit que, per jubilar-se, prèviament s'ha d'haver treballat pencat. No val això de dir-ho. Mira, un rentista no està jubilat. Un rentista no es pot jubilar, perquè el jubilat ja comporta aquesta gràcia de que hagin estat protegint durant molts anys treballant. Si no, res de res. Llavors, la jubilació de tres períodes, o té tres fases la jubilació, es pot arribar en tres moments. Digues-hi, un que seria el ple... la jubilació per ser, com diria els robianes, per ser i per ser, que és a l'edat fixada per l'administració. Ara, fins fa poc, era els 65 anys, ara ja comencen a ser 67 o així, eh? O sigui, que a vostès faig en compte que cap als 85... Encara, encara més. Estan en el tàjoc. Està molt bé, perquè, com ve, els robianes també els 85, llavors ja... Oh, no! Hòstia, que t'he dit en la baila. Tu anem allà, tu anem allà. Llavors, la jubilació, en el seu moment just és aquesta, però pot ser que et jubilin abans. Que et diguin, això és un pre jubilat. Ah! I jo tinc ja amics, ja, que van per la vida, com de pre jubilats. Que això ja és un chollo. Si a la jubilació és chollo, això ja és chollo dos. Perquè, normalment, jubilen amb tot el sou íntegre, i a l'edat de 50 i pico d'any. Tens un horitzó, que dius, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I com aconsegueixen, això? Doncs això, bueno, normalment, són gent que ha treballat amb empreses xins grans, després amb empreses amb els bancs, amb els bancs s'ha donat molt. El sector de la banca, la prejubilació, el dia ha donat molt de sí, perquè... I modesta, modesta. I dius, doncs, surt d'això. Pobrets als bancs, és que són... són entitats benèfiques, s'esforcen molt... Fins i tot volen que els seus treballadors... Surtin amb alegria, al carrer. M'estan agafant molta ràbia, aquesta acció d'avui, eh? No és culpa seva, no és culpa seva. No, no, però mira, jo vull fer-ho una mica per fotre. I després ja ve el tercer estadi. Home, deixa'm dir una cosa a favor de les persones que treballen en un banc. Perquè tinc família que treballa en un banc, home, evidentment. Sí, les seves misses... Les seves misses surten del banc. No sé ara, però antigament, fa uns anys, hi havia gent que treballava molt i pencava molt, fins i tot a casa, eh? Però no estem parlant d'aquesta gent, eh? Estem parlant una mica més amunt. Una mica més amunt. Què és? Què fa un jubilat? Què fa un jubilat? Un jubilat és una persona que ha d'omplir el temps, perquè ara de cop i volta... Vostè ja és una mica així, eh? Ja té una mica d'ànima de jubilat. Sí, no, no fa res. Rè, rè, rè, rè, tot el dia estic a carrer, tot el que em va penjar. Això és el que fa el jubilat, no? Això és el que fa el jubilat. Un jubilat de cop i volta... És un tio que s'ha llevat a la... ha entrat a treballar a les 8. Com tard. Durant 30 o 40 anys, també? Durant 30 o 40 anys. Hi ha qui entren a les 6 del matí. Tu t'imagines que és entrar a les 6 del matí un lloc a treballar una fàbrica. I de cop i volta li dones... No vinguis. A les 5 del matí, com a espiritats pel passadís, semblen somnis, una mica d'això. Van desorientar... Com a la pel·lícula els xamplin, no? Ah, això. Que el tio em va fer el mateix a l'empar de casa seva. Llavors passen un petit ensurt i diuen... Bueno, doncs ara, escolta, aquí hem d'amplir el temps. Hem d'amplir les 24 hores del dia, perquè ja no tenim cap més d'allò. Què fa un jubilat? Si és avi de cangur. Un poc de cangur. I escolti, a callar. Fins que no és jubil i al net, a l'avi no és jubil. D'aquí, vinga. Perdona, hi ha la mèdica frase, viure dels teus pares, fins que puguis viure dels teus fills. Aquesta és la frase molt bona. Molt encertada. Això de ser avi i cangur, és una mica com el joc de la boca, quan caus al pou. Fins que no entra un altre, no el surt. O el poc del cangur no surt. O el monopoli i la presó, també. Sí, és el címil. Doncs sí, perquè les primeres vegades fa gràcia, especialment. Ja no. Vés-lo a buscar. Si no fa com a l'anunci aquell... Minieto dice que soy el más guai del sexe. Porque le compro chuches y... Sí, senyor. Ja té una edat, vostè. Fixa't com es compleix l'acció. Aquest home anuncia de prótexis lentals. Una cosa per la prótexis... Perquè no se li va lloguer la dentadura, que fa molt lleig. Jo no sé si avui és mai. Heu estat dinant en un restaurant d'aquests de menú. No, mai, mai. Jo sempre vaig a restaurants tipus botafomeiro. Jo, el teu botafomeiro també passa això. I de cop i volta, el que tens al davant és una magalanja, en prótexis dental. I tu, i se li escapa la dentadura. No, no m'ho creurà. Se li escapa... És desagradable, vostè. És per desmitificar la jubilació. No, no, si no cal que la gent digui... No m'ho vull jubilar, no m'ho vull jubilar. També hi ha jocs de saló, no? Clar, una altra cosa que pot fer el jubilat, si és molt arriscat... El jubil·leta. És fer dedicar-se a la petanca, que és com una mena de golf, però de pobres. Amb unes boles que pesen molt. Que són més grosses. Jo crec que les boles, aquestes, se les va inventar el gendre. El gendre del jubilat. Mira, avui el coja està a bola. A veure si li vol el peu i m'entenc. Escolta, tira pel cap i s'acaba el lliari. Per exemple, els escacs, la brisca, la canasta... El dominós, el dominós... En altres altituds, el mus. El mus es juga per parelles. És un joc que es fan de cartes, fan ganyotes... Quin Montzó i Jordi Pujol formen una parella boníssima. A part de ser... Jo volia preguntar-li què fan els jubilats, també, durant el dia a part. Durant el dia, mira les obres, no? Clar, són seguidors de l'obra pública. De les grans obres, controlen, no? Sí, són controls. I, a més, són allò crítics, eh? Sí. El paleta diu... Aquell home jubilat que està mirant l'obra i que fa que no amb el cap. No va molt bé, no va molt bé. No en tens ni idea, noi. A l'època això ho feia diferent. Clar, tenis així que ara, a les obres, han fet unes lones, o sigui... Perquè no ho vegin. Però els hem de fer un... El tio fan un forat i treuen el cap allà. Estan molt preparats. Estan molt preparats. Per tant, en les grans obres de la ciutat, sempre hi ha una tanca que culli un jubilat. Quan no sàpiguen que fer amb un jubilat, porti amb una tanca que allà s'estarà a la mar, també, i feliç. Què poden... altres coses m'han de fer? Poden fer els viatges de l'Inserco. Escolta, és que ara... Un dia parlarem dels viatges de l'Inserco. Sí, però és que ara m'ha recordat, i amb el seu permís... O sigui, ho posarem, que és que Alberto... Ah, què és això? Alberto Romero, juntament amb els d'alcançació, vam fer un programa de ràdio on feien diferents conyes i esquejos i tal. Se m'ha copiat. Però tenien... ...los violadores del l'Inserco. Sí, allò dels violadores del verso, que és un grup de rap, era un parell d'avis, que ara... M'heu imaginat mirant les obres i rajant. Rajant la tela per mirar el contingut. I fent rap. Allò es feien fent això. Ei, niñato, sí, tu! Te estoy hablando de ti, mocozo. Escusa, bebé, qué un viverón te daré. ¿Qué pasa, niño? Te damos miedo, ¿verdad? Porque somos tipos duros de la tercera edad. Sin disciplina, no tenemos nada que perder. No tengo dientes, pero aún te puedo morder. No me vienes así, porque lleve bastón. No es por si me cago, es por si armo follón. Que la experiencia hago de mi arruga virtud. Pura demencia. Tomo postillos que tú. ¡Vieres a ver! Bueno, aquest era el tema. Que paràvem la frase... Tomo postillos que tú. Que li diu a l'avi el Xaval, saps? Bueno, eh, em feia... És una mica pastillera, és el David. Clar, és el que et tenen. Alguna cosa més sobre l'emilació i tot plegat? Dèiem això, els viatges de l'incersor. Algun dia en parlarem. Farem un especial, això es diu un spoiler. Un spin-off, un spin-off. Un avançament, vol dir. Un tema que surt d'un spin-off. Un spin-off del viatges de l'incersor. A vostè, li agradaria anar de viatges de l'incersor. A mi? No, a la Cristina li pregunto. De l'incersor? Sí, de l'incersor. A vostè, ara imagines que... Que es colli. A l'incersor es pot escollir. El públic diu que en dia. No, jo la sé, Xels. No arriba a l'incersor, no arriba. Com que no? A d'arribar. L'incersor és... T'ho revieja, a vegades. Però això tot és valència. Canàries també hi va. Sempre els fan anar als mateixos llocs, o com va això? A Espanya, amb molts lleus turístics... No hi ha, tampoc. Però són les típiques destinacions d'incersor. Esclar. Podrien variar pobres avis i avis. S'acaben avorrint, al final. Jo, per els relats que he sentit de la gent que assisti dels viatges de l'incersor, el paisatge se'ls hi han fot. Mentre hi hagi un bon bufet lliure, és igual estar que en dia, que està allà, i un bingo, no? I un ball. Bingo, ball, i bufet lliure. De fet, els violadores de l'incersor, que hem descobert avui, també tenen un tema que es diu bufet lliure. Deu-s'hi què. Jo crec que va per aquí. A veure si el podem escoltar, perquè això... Avui triga una barbaïta d'encarregar. Jo, si voleu... Jo, un indicador. Abans deien, si vas per la carretera i vols trobar un restaurant que es menja bé, allà on hi hagi en camions. Allà, per allà, i menjés bé. Un altre indicador dels restaurants on es menja molt, que no vol dir bé, però molt, és on hi hagi molts jubilats. Quan vegi gent de molta edat, entra i diu aquí foten un platarro, que diga... Sí, però la gent gran no acostuma a menjar més bé en poc. No. Ah, doncs les meves aves, sí, no menjo gaire bé res. A casa, a casa. A casa. No, no, no, no, no. Hi ha una diferència molt gran. Menja en poc l'únic que quan van de restaurants, quan han viscut una guerra, s'emporten el tàper i així recarregan tota la nevera i tenen per uns quants dies. Però no vol dir que mengin molt. Ja veig que això ha generat curiositat dels nostres ullens, completament l'Eli, eh? El xat de radiodesvern.com i ja ens ha enviat la pàgina destinoimcerso.com. Destinos de l'imcerso. ¿Qué vacaciones de l'imcerso en España? Porque viajar no tiene edad. Incerso en Mallorca. Nuevos destinos para Mallorca. El programa de vacaciones que ofrece el incerso cuenta en esta temporada con dos nuevos destinos en Mallorca, una de las zonas con más solicitudes. Claro, la gente, como loco. Mallorca, Mallorca, vamos, cap allá. Hablamos del... Hablamos del puerto del Cudio y del Camp de Mar. El primer municipio se encuentra... Diuen a tantà... Una magnífica oferta de hoteles. También cuenta con restaurantes, tiendas, parque acuático, bares. Por lo que no hay lugar al aburrimiento. Com, a veure, però parque acuático? Sí, sí, sí, sí, sí. Però no hi ha un límit d'edat per entrar a un parque acuático. No, no, no, la gente de l'incerso es boja. La gente es boja. A la piscina de olas. No, no, ocupa que diu, además, de los que sean más activos, o sea, y eso, que estas normals, pero los que sean más activos, pueden beneficiarse de las actividades deportivas que ofrece puerto al Cudia. ¿Tenis montaña o ciclismo? Sí, senyor. Bueno, una altra activitat que fan... Ho hem deixat abanda. És la caminata. La caminata és l'excursió. També, són els jubilats... Tempraneros, que encara no són massa grans. I diuen, bueno, que estiguem jubilats no vol dir que el poc s'hagi aturat. Exacte, exacte. I doncs cada dia caminen i caminen una mica. No, no, ja està molt bé. Jo també ho trobo fantàstic. Senyor Benito. Benito. Ho hem deixat aquí. Ara que estàvem anivans, eh? En jubilat. Jordi, però no podem sentir la cançó aquesta del moment lliure. No, no, ho sento molt, però és que... Posi una dels cridets que sempre són. Sempre els agrada, no? Aquest tema, no? Senyor Benito, gràcies. Sí, l'Eli diu molt fan del cançancio, però si pensem, em va ser ell, a qui m'has de descobrir. Els temes dels violadores de l'incerso. Dos ancianos, bien aprovechados, pueden alimentar una pila pequeña. Bueno, bueno, bueno. Bé, tot seguit. Passem a descobrir un article de la Vall d'Avers. Sí, que es va fer fa un... El que ha sortit ara nou. El Lucas Font, parlant, justament, del dinar que van fer la barbacoa Ràdio d'Esvern. El trobareu a la pàgina número... quina? A 21, d'aquest mes. I, en el seu article, un dia qualsevol, titulat La veu del poble. I diu així. Avui dia, 2 de març, fa 29 anys, del naixement de Ràdio d'Esvern, la Ràdio Municipal de Sant Justi, com cada any els seus col·laboradors ho celebren amb un bon dinar. Aquest any, com els de res, s'ha optat per una barbacoa cangina just davant de la ràdio. Dues taules allargades, però li deixen l'escenari ben a prop. Dues barbacoas cremen les brases. El Carles, el Marc i el Jordi, principalment, s'encarreguen de fer la carn... A mi no m'anomenen. No m'anomenen. El que estava allà, a la jubilat, mirant com feia la carn. Diu que s'encarreguen de fer la carn, mentre la resta de convidats... Unes 40 persones fan l'espera més a mena amb cerveses i aperitius. Lluny queden els anys dels grans sopars a hotels del municipi, en els quals el comte corria a Carrac d'altres. Ara són temps difícils, i cadascú ha de fer una petita contribució. De fet, coincidència o no... De fet, coincidència o no fa la sensació que l'assistència de gent ha disminuït, lleugerament, en els darrers anys. Però això no és excusa per no passar una bona estona. Tot el contrari, des que s'organitza la barbacoa cangina, sembla que l'acte sigui més familiar i menys institucional. És veritat. Hi ha molta gent de penjar el morro que no va anar, perquè diu que no tinc suet i tinc un altre dinar, que és més gratuït. Continua dient en Lucas Fon, a la Vall d'Avers, sobre la barbacoa de ràdio d'Esvern. La qüestió és passar una bona estona. Afirma el Marc, ja assegut a la taula. Des que l'Ajuntament no organitza els dinars d'aniversari de la ràdio, podria no fer-se res. Però som els treballadors, els que decidim organitzar-ho, per veure'ns tots com a mínim un cop a l'any, i perseguir amb la tradició. Botifa, resti esto, rescançalada, diu el Lucas. El Marc ha acompanyat David Negra, i, al final, un bon tall de coca de crema, i una copa d'acaba per acabar-ho de país. Com us poseu, Jordi? A més de l'acte, hi ha hagut l'alcalde Josep Perpenyà, a més del director de la ràdio Lector Sánchez, i la Ginapol, regidora de comunicació. En el seu discurs, després del dinar, l'alcalde planteja el futur insert de la ràdio. El govern central l'està tramitant una llei que estableix que els municipis de menys de 20.000 habitants no comptin amb empreses públiques, i la ràdio n'és una d'elles. I, a més, la ràdio s'ha d'anar a l'alcalde, i, a més, la ràdio s'ha d'anar a l'alcalde, i, a més, la ràdio s'ha d'anar a l'alcalde, i, a més, la ràdio s'ha d'anar a l'alcalde. Tot i així, d'una manera o altra, es trobarà una solució a aquest problema. Això és el que va dir l'alcalde en el seu Parlament. De fet, i continuadament, Lucas, que s'enjust pot presumir de moltes coses, i d'una d'elles és la ràdio. Té molt de mèrit que, en un poble de menys de 20.000 habitants, hi ha una eina de denúncia oberta a tothom. I l'article acaba dient Cristina. Vostè va donar una cara rara, per això, quan diu un poble amb col·laborador, sense esperar res a canvi. Quina espera, a canvi. És el que ens mou. M'ha sorprès, gratament. Però vostè esperava alguna cosa... No, però sempre has de dir... No, ja ho vam parlar amb l'alcalde. Bé, doncs gràcies Cristina, i també gràcies a Lucas, que ens ha agradat molt. Moltes gràcies, Lucas. Sí, sí, 37 de la tarda. Continuem a l'Apanya del Morro, i tot seguit, parlem de la Riera. La Carme Galles sin corpora, l'estudi número de la ràdio per parlar del col·laborador de les tardes i migdies de TV3. De Little River. De Little River. De Little River és la Riera. És en Out of Things. Avui comentarem la cena final de... Please, shut up. Avui comentarem la cena final del capítol d'ahir, que és la més interessant de la setmana. Pobreu-nos amb situació. Carme, perdó i bona tarda. Bona tarda. A veure, explica'ns. Què ha passat? Doncs no us recordareu, és un tema que hem anat seguint molt aquí, en aquesta secció, per tant, amb el venit, un pensat que era més interessant que el que ha passat avui, que ha sigut bastant fluix, la cena final. T'haurien d'entendre que Mercè Riera tindrà nòvio? Eh, que sí. Que serà farà enrenyer. La senyora m'ha anat gent de joc, no? Un moment, perdoneu. A veure, un moment. Temps, temps, temps. No estem explicant el que toca. A veure, jo volia preguntar... Jo vaig veure un capítol famós, ja. On s'apuntava unes classes de pintura. Hi havia com a algú amb la professora. No, no. No va passar res. No he hagut tijera. No, ara l'ha fixat un il·lustrador. Eh, que sí. Però, bueno, hi ha una tensió... entre la pintora i la pintora. Quan es resolgui, o això, o el farà enrenyer, llavors ho explicarem i llavors hem pensat que la cena final d'ahir, com que dèiem parlat, és el tema aquest, segurament recordareu, no? Vam mirar la cena la setmana passada, de fet, que va fer un monòleg, la mare biològica de la Mireia, es trobava el seu pare i li explicava tot de cop, doncs en recordeu? Doncs, finalment, les maies l'han conegut, el pare a les filles, la mare ho porta fatal, i descobrirem que hi ha alguna part molt fosca que no saben les filles. I comencem a entendre una mica, perquè hi ha aquest recèl, per part d'ella, de no explicar les coses. Ah, però això no, en un moment, això no és, em sembla. Això és la filla dient-li, mare, no et podré perdonar mai, que no em vas dir que el pare volia tornar amb tu, i sempre m'ho has enganyat, sempre m'he sentit abandonada... I ara arriba ja l'última secuència, no? Hi ha alguns planos molt xulos per ser-hi, eh? Perquè la mare, que ja la coneixem, que és un personatge molt expressiu, i arriba el pare que encara és més expressiu. La nostra antiga, deus. Ja, per la notícia. Vostè qui és, a teu clas, no? Fa cara de Creon. Ojo, ojo, ojo. Bueno, tranquil·la, home.Què ha passat? Tranquil·la, mujer. Quina insult. Què hi fas, aquí? Home, que ha arribat només ja està. M'has trucat una dutzena de vegades. Ja saps, que les coses m'estimo més parlar-les cara a cara, jo. Què em volies dir? Em molesta el soroll del de la notícia. No té WhatsApp, era el Xavi Queralt. Sí. No, no, és el TNM's dia. Si es pot saber. Para un moment, para un moment. És el 3-24. Què tens, la tele? És el 3-24? És el 3-24, el noi és el 3-24. És que baixin una mica la veu, no? Si no, ens perdem. És una observació per allà a la riera. El tema ambiental el té una mica massa pujat. El sol ambiental. Volem fer una cosa que sigui natural, realista i tal. I li posem el sol així, no? Continuem, perquè no ens hem entrat de res. Tira una mica enrere. És vostè. Per què no, si es pot saber? Ells et volien conèixer. Doncs bé, ja t'han conegut. Ara el millor per tots és que cadascú segueixi amb la seva fe. No, no. Si es coneixen és per anar a fer un cafè. Des de quan em dones ordres? Tu, amic. Uuuh. Per què te l'hauria de fer? Va ser tu qui em va venir a buscar després de tants anys per dir-me que tenia una altra filla. Va ser tu qui va fer que ens coneguéssim. M'acallim a l'altre, Tito. Ho podem baixar? No, no. Despreu-ho. A mi no em paris així. No em paris totes les vegades. I tu no hi podràs fer res per impedir-ho. Això ja ho volem. Pot dir riure? Ho penses impedir? No em posis a prova. I com ho faràs, si es pot saber? Com ho faràs, si es pot saber? Diria que tens una mica complicat, després de tot el que jo l'he explicat. La nena tindrà més ganes de veure'm que mai diria jo. Però per què la sorts dura? Per fotre'm? Vull veure perquè em sorprèn. Oh! Oh! No vull que t'hi acostis. No vull, no vull, no vull! Però què no t'adones que el que tu moguis aquí no pinta una merda? Tu ves dient això, que tot se t'acabaràs girant en contra. Com te no diguis parciases? Elles no voldran ni veure't quan sàpiguen la mena d'home aquests. Calla. Fins ara no els he volgut explicar perquè no els volia fer mal. Però si m'obligues no dubtaré ni un segon explicant-se tota la veritat. Oh! Espera, espera. L'ha pagat. Oh! Oh! Molt violent, molt violent, eh? Molt violent. Massa violenta? És la pregunta que l'ensem avui. Massa espolítica. Oh! Bé, doncs això és el que va deixar l'arriera i, segurament, la sena de la setmana, no? Sí, avui no s'ha tractat, per això, el tema? No, no, no. No s'ha dit res. No s'ha dit res, no? Bueno... Tenim un altre maltractador, la Fiera. La Mesa ja no m'ho ha explicat, suposo que és aquesta idea de gent que ho amaga, que no s'ha de comportar-ho. Qui tenim? Sí, veig que us... Ens ha colpit, ens ha colpit. No sabeu què dir, és igual, no passa res, perquè vam deixar aquí que hem de connectar amb l'el·lícap de Vilas. Seguirem i seguirem. Un comentari, un comentari. La rúbrica. Ja l'han comentat, no? Ja el m'han dit, però, bueno, això no sé on arribarà. La part bona, suposo que és l'arriera, que acabarà bé, no? Jo crec que sí, suposo que denunciaran. Jo suposo que serà gràcies al Joan Flequer, perquè les filles no creuran, i llavors es faran aquesta complicitat, no entre sogra i gendre. M'ho imagino que anirà per aquí. Que el Joan Flequer s'ha convertit en el vò de la pel·lícula. Sí, en el defensor, la injustícia... L'apologia del canvi, no? Una mica... Ha defensat en un altre maltratador. Maltratador? Maltratador? Ara ens diuen que ja no ho és, eh? No ho és, tothom canvia, no? Volem canviar, Jordi? És la pregunta del dia. Ja vam fer un dia a la setmana passada. Tu tornes tant a l'aire. Tu vas dir que no. No canvia. No canvia mai. Pots canviar un temps per intentar agradar, però poca cosa més. El cap de dir que pot haver-hi una parella és que un li digui a l'altre. No et preocupis, jo canviaré. Per tu, no? Per tu. És un moment de la paga i vam anar. Fermes, gràcies. Se'n va la Carme i saludem a l'Eli cap de Vila per parlar del cap de setmana i del que no hem de fer a l'antiajenta. Bona tarda, Eli. Hola, molt bona tarda. Hola, Eli, bona tarda, Eli, hola. Bé, eh... Què dius? Què dius? És un estil de funció, no se'n recorda dalt. De què? Del Tito B Diagonal, hola. De què? Què dius? Del Tito B Diagonal. Ui, no, això és d'una època ancestral. De quan la gent es jubilava. Exacte, imagini, jo no me'n recordo. I això, un programa de ràdio. Un programa de ràdio, molt bo, eh. Jo li recomano que agafi algun tall, busqui algun tall de Tito B Diagonal. Com Tito? Tito B Diagonal. Tito B Diagonal. Ràdio és joventut, eh. Ja, ja, ja. I su amigo está tocando. Jo li pregunto a l'àvia, al referent. A veure, Eli, parlem del que no hem de fer aquest cap de... Hola, Eli. Hola. Hola, Eli. Parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana, perquè tenim un cap de setmana ple. Atenció, perquè hi ha trobada de Trabucaires a Catalunya. Bravo! A mi també hi ha el dia del graller. La Fira d'Allegendes i la Fira de les 1.000 labors artesans. Comencem parlant pel dia del graller, eh. Una... N'ha fet intentar un gag, però no m'ha sortit. Però sí, és igual. Sí, va, com va. El dia del graller té bona pinta, no? Ja? Sobretot si tens mala lluita. Sí, a més és una cosa molt catalana. M'ha sortit una altra gent de bastant nostrada. I tant, sí, sí, sí. Que fins i tot en aquesta de les 1.000... Com és això? Sí, 1.000 labors artesanes. 1.000 labors artesanes, i hi ha una trobada de puntaires. Tinc tot plegat, trobo que m'ha sortit bastant rodó, eh. Clar. El graller. Vols demanar una subvenció a la conselleria de Cultura? La conselleria de Mal. Ah, bueno, que es feu. Clar. A mi la Franca és la trobada del graller. Estupendo, moltes activitats per graller, fins i tot per un curs de respiració, que és molt important quan on és graller. Per no ho pagar-te. A veure, una cosa, també heu de dir una cosa, eh. La gralla potser és l'instrument més desagraït dels que es fan i es desfan, eh. Ho sento molt, però a vegades jo no puc amb la gralla. Per moltes hores la gralla, o amb 5 minuts de gralla? Mira, amb això... Ja està. Ja m'agafa amb el de cap. Però, bueno, és que és com molt fi, se'n posa dins el... Sí. Sí, és també que és sobrevalorada, potser. A la de Goff ens serveix una paraula que diu encalabra. Encalabra? Encalabra, és un sonido que encalabra. Però sí, però sí, la gralla és un sonido que encalabra a mi i tot. I això ja ha habit la Franca, eh. Sí, el que passa és que, a més a més, tota la gent que vulgui no només té activitats així més gralleres, sinó que hi ha d'altres activitats que criden d'atenció, i aquesta també em sembla bastant... Això es porta molt, eh, Body Percussion. Sí, però senyor Bení, tu quedes com el seu propicós, eh, perquè ja l'estic veient allò que fan. No sé si de la Monta Corals o... També, però una amb l'altra. Perdona, això és allò... Mira, ara m'apropolta el micròfon aquí, el Pidi, allò que fan. I amb la boca, Jordi? Ara... no puc respirar, eh. Encalabra, estàs. Continua, Eli, que jo no puc respirar. Jo no puc respirar, jo no estona. Perquè has de ser primer el de respiració i després el de... Ara, ara, ara, ara. I llavors després, res, el normal sortirà en el carrer, independentment, farà una cercavila, vestiar-hi normal, vestiar-hi popular... Sí. I hi ha un estupendo maridatge, normalment una maridatge... Això t'ha sentit anar a dir perquè ja comencem a detectar aquest espai de l'antiginta de penyalmorro, que el maridatge ja comença, ja està... Hi ha massa de moda, o sigui... Primament hi ha molt maridatge. Sí, a tot arreu, o sigui, si fa uns anys era amb les festes medievals que ja s'han instaurat, ara el tema del maridatge està arribant a Catalunya. Per cert... No mariden una etapa del que sí i amb un vi, sinó que mariden la música de gràia amb un vi. Primer fots el vi de... Primer el vi, després la gràia, imagino. Jo, un insist... Respecte al maridatge, el que recomano que ell llegin, a l'article de la crònica del Quim Monzó. Quim Monzó. Quim Monzó. A la venguardia, avui. D'aquesta setmana. D'avui, d'avui mateix. Molt bé. Doncs això serà a Vilafranca. Vinga, passem a més històries d'aquella cap de setmana, perquè... Atenció, a Madre Manja. El... Madre Manja? Madre Manja? Ho dic, eh? Sí, ho dic. A Mare ha perdut punts, a Mare. Madre Manja. Madre Manja? Sí. Madre Manja tira molt. Atenció, perquè... Madre Manja. Aquesta... El Gironès fan una fira de legendes durant aquest cap de setmana, no? Sí, sí, sí, sí. No tenen gairebé totes les activitats d'activitats. Dic, gairebé totes. Però fan moltes activitats. Per exemple, hi ha una estupenda, el dissabte, les 12, que es feia escombres de bruc. Perdó? I m'agrada molt, perquè és una activitat que hi parteixen entre 5 persones. O sigui... Tantes persones fan falta per fer una escombra de bruc. Sí, home. Sí, sí, sí. Perquè són històries de bruxa, una mica, no? Una mica, eh? Una escombra de bruc, que és bastant guai, no? Sí, home, és com la vereta de Harry Potter, però a Catalunya tenim l'escombra de bruc. Rutes, contes, legendes, tallets de legendes... Que t'expliquen com inventar-te una legenda. Aquí t'estan dient que ets una mentida. És clar, fira de productes artesans, tallets de contes per la mainada, tallets d'escombres de bruc, que és el que comentàvem, i de prendre a fer carbonets per t'hi pujar. Això també és molt maco. Sí, molt, clar. L'activitat està molt solo, pas d'escombres i carbonets per t'hi pujar. Sí, sí, està molt bé. Com a madremanya, està on fa, ja, jo crec que... Home, atenció, perquè les activitats... I tant, les activitats són de Frank, excepte la sortida guiada amb terra de passeig, que val 3 euros. Aquí 3 lloritos, 3 lloritos. No és gaire, bueno, això serà demà dissabte, i també diumenges, correcte, eh? Sí, sí, sí. Aquest és el lloc de llegendes a madremanya. Si avui ho buscaré en el Google més allò, imagines a veure bé aquest poble com és i tot plegat, perquè em fa l'aferta que serà un lloc maco de veure. És un lloc maco, eh? Ja l'hi dic jo. A veure'ls? És que estava llegint, i aquí diu, també va haver-hi productes en l'imaginari popular que encarnaven poders miraculosos oberins mortals. És que, de fet, hi ha diverses... Aquesta relació entre menjar i llegendes i verins i de més... Menjar i verins. Mal rotllo, eh?, Nadinar allà, no? I de penets defugats, de peixeguets verinosos... Tenen, no sé, una història d'això, que suposo que és el que d'estrès t'explicaran amb les contes i rondalles i llegendes i de més. Diuen que a madremanya hi ha tantes figures com dies de l'any, que són moltes. Concretament 365, eh? Sí, sí, són moltes, molt bé. A madremanya, passem ara i camiem... Sí, camiem d'activitat. Passem ara a les labors, no? Perquè, a Camp de Vanu, la única població de la comarca del Ripollès, damà dissabte, hi ha la fira de les... Mil, mil, eh? Mil, mil, eh? Mil labors artesanes. Mare meva. Aquí un videoprailer a tota l'explicació de l'assuntro, que és espectacular, no sé si pots posar, però val la pena, eh? Sí, home, sí que el poso. Mentre es carrega, deixem saludar... Home, dinàmic man, però fa ja temps que no ho veiem. Dinàmic man! On has estat aquest temps, dinàmic man? Sí. Sort que ho hem fet programa, eh? Perquè feia dies que no ho feia. L'hem fet especialmente perquè ens veies ell. A veure si podem escoltar... No, no, quina pena. No podem escoltar el trailer, eh? Hi ha tot normal, eh? Fira artesana, hi ha tot un nou espai dedicat a la vida de la Llana, des de l'Oberlla, fins al producte acabat, que és molt maco de saber, per tots els pixapins, i sobretot jo els dic, tot el tema de les puntaires i de les punta. Jo trobo que és la cosa més destacada de tot el tema aquest de la cinquena edició de la mostra de la borsa artesana. Sí, el senyor Benito està posant a cara com de molt emocionant. El tema de les puntaires, eh? Ah! Sí! No parlàvem de puntaires aquí. Puntaires, eh? Puntaires, puntaires. En fi, Ellie... Les punta de coixí. S'ha acompanyat i s'ha tancat de cop. Dinàmic Man diu, hola, bona tarda. Diu, perdó, m'he equivocat. Pensava que això era reaccent 5. Doncs no ho és. No ho és. En fi, Ellie, alguna cosa més de cara aquella setmana? Re, hi ha la trobada nacional d'altra bucaires de Catalunya. Ah, sí, és veritat. A Ripoll, eh? Sí. Bé, tràcticament es troben tots allà i fan una cosa estupenda, que... A veure si jo li trobo... Jo heu estat buscant això per internet, a veure si hi havia realment una definició exacta i no n'hi ha. La gravajada, que això és quan es troben tots, i fan l'exhibició pròpiament d'altra bux. Impuntaires i trobucs d'aquesta setmana. A veure, senyor Benito, no, no, no. És que no li penso... no, no, no, no. No, no, no. No, no, no, no. Teret agrega, teret agrega per pensar. Ellie, moltes gràcies. Que vagi bé. I la setmana que ve. Adéu. Acabem ja el programa. Cristina, el millor de la penya del morro. Coneixa les estrelles de cinema que no aniré a veure, que és cap de setmana al cinema. Molt bé, eh? T'ha omplert, això, no? Home, sí, perquè així m'està al viu. La setmana passada vaig anar a veure a Oblivion, la crítica que vam fer aquí i tal, i em va semblar interessant. I aquesta setmana ja la tinc decidida, no hi aniré. Molt bé, doncs Cristina, moltíssimes gràcies. Acabem el programa, agraï tota la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, la Carme Verdo i l'actualitat s'enjustenca, el Jordi Roca al cinema, també el senyor Benito, avui parlem de la jubilació. Senyor Benito, gràcies, que vagi bé. Gràcies a vostès. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. I com sempre, amb la col·laboració, més que especial, ha passat l'elicap de Vila també a l'antigenda, el moment i amb la col·laboració més que especial, el Twitter i el Facebook del programa de la Cristina Vargas. Cristina, gràcies. A vosaltres. 5 milions cada setmana. Bon cap de setmana, i agraï també la presència del dinar micmant, que el teníem aquí al set comentant coses. Tornem dilluns a partir de les 5. Tinc un bon cap de setmana. És una setmana amb la informació local amb la Carme Verdoi. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Avui es presenta la Vitibuitena Misalani del Centre d'Estudis San Justens. 4 articles recullen en aquest llibre i un últim article sobre els tocadors que en pressió es presenta aquesta hora a La Taneu. I amb aquesta notícia obrim l'edició avui i resumim però altres informacions destacades en titulars. Bona tarda.