#255 - La Penya del Morro del 25/4/2013

la plàia de núvols i pluges, i de fet oferim ben bé fins d'un menjar, centran-nos en avui, però fins a migdia aquestes precipitacions han sigut febles i disperses, però hores d'ara durant la tarda ja s'han anat fent més extenses i també puntualment muterades, sobretot el litoral i prelitoral, hores d'ara centrades, el maresme, bellesos, barceloners i fins i tot també la selva. El pronòstic indica que durant aquestes properes hores, aquesta nit, les més intenses es centraran a les comarques de Girona i nord de Barcelona. Fins demà divendres, al migdia hi haurà una pausa en quant a intensitat de precipitacions, però demà a la tarda podrán ser puntualment fortes i amb tempestes, sobretot, al terç uest del país, Pirineu, Prepirineu Occidental, Ponent i també Terres de l'Ebre. Pel que fa a temperatures, de cara a demà no experimentaran canvis importants i el que haurem de destacar també serà la situació marítima que es mantindrà molt alterada. El moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. En marxa la quarta jornada del trufeu copte d'agudo de Tenis, el català Marcel Granulliesa, perdut davant el morcià Nicolás Almagró, per 6.364 més tard, el Berramo, jugar contra Keyni Chicori, mentre a Tomi Robredo s'enfrutarà Tomas Verdi, que el seu torna el mallorquí Rafa Nadal, lluitarà davant el francès Benoat Peix. Amb el bas català Snow de la nit, Barça i Panatina hi cojo en el cinquè i definitiu partit dels quarts de final de l'eurolliga. El Palau Blaurena, qui guanyi, serà la final a 4 que es disputarà a Londres. El tècnic del Barça Xavi Pasqual podrà comptar aquesta nit amb els recuperats Rabaseda i Todorovic. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de l'AFM i a tot el món a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. 5 i 6 de la tarda benvingut un dia més a la penya del morro. Com esteu? Des d'hora hi ha un recet del vespre, un terreny de salut, Jordi Domenes. Hola, què tal? Hola! Salutem a l'equip habitual del programa, el capdavant de l'actualitat Sant Justenca. Carme Verdoi, Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Carme. Com veia avui la gent que ens està ja aplaudint fins a morir a l'estudi número 1 de la ràdio? Del Parat en Llobregat. Del Parat en Llobregat, ah, d'aquí al costat, no? Com que aplou. Sí. Què vols dir? Que no vindran de Viladarau avui. Ah, no? Com plou, no, no? És veritat. Bé, avui al programa parlarem a part de l'actualitat Sant Justenca, també amb l'Albaró Gutiér, que és un amic de la Júlia Atmella, i que vol fer el grau superior d'energia renovables. A més a més també tindrem la Rosé Arx, que, com que aquesta setmana ha sigut Sant Jordi, ens recomanarà alguns llibres intersentibles si tenim gos a casa. I a la segona hora parlarem amb la directora de la biblioteca Rosa Maria Vallès, perquè aquest dissabte celebren els seus 10 anys la biblioteca Joan Margarit. El parlarem amb ella dels actes que hi ha previstos, i també una mica, si no plou, eh, i també una mica d'aquests 10 anys de la biblioteca nova a Sant Jordi. I també tindrem l'Arnau Còncil per parlar de llibres. Tot això avui a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, i de més, penya com un burro. I com cada tarda el Twitter i el Facebook la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Hola, bona tarda. Un aplaudiment per la Cristina, també, sí senyor. Bé, repassem trends tòpics avui, un dia anafast, eh, pel que fa a la situació. La Tur ha pujat durant el primer semestre del 2013 un 27,16%. El nombre de turats ha augmentat fins a 237.000 persones i, en total, a l'estat espanyol hi ha 6,2 milions de turats, una situació dramàtica. Destaque, sobretot, la desocupació dels joves i dels 6,2 milions totals de turats, prop de 2 milions són famílies on cap membre té feina. Evidentment la gent ho ha comentat a Twitter de la següent manera. És el cas del Ramon Lobo, que diu que lo está pajoy al desastre. Atrapada sin un gobierno mentiroso, incompetente y una oposición incompetente y mentirosa. També, orgullo nacional, ha vandat a comentar les dades aquestes que acabes de comentar. A Javier Paz, diu que si Espanya tardarà molt més en canviar les polítiques d'empleo, perderà una generació i hipotecarà el seu futur si no lo ha hecho ya. I al Jo, diu, a la, a disfrutar lo votado, ya os vale. Acabem de ser a casa amb aquest tema amb José Suárez, que diu, otra vez campeones del mundo, en fútbol y en desempleo, no hay quien os gane. Males noticias, males noticias. En fi, també avui ha sigut l'endintòpic Virgen del Rocio, degut que els pressupostos de l'Estat dupliquen la inversió de l'església catòlica quasi en 11 milions, en front dels 6 milions, que es destinen a ciència. És a dir, 6 milions van a ciència i 11 van a l'església catòlica. Bé, sense comentaris, ja ho fa la gent a Twitter, Cristina. Menervó, diu, la Virgen del Rocio, com un ministre d'Empleo, està sent un desastre. Mejor seria San Pedro, que de una piedra monto una empresa que te cagues. Una altra són els joves de Sierra Unida, que diu, recetes neoliberals, ni rezar a la Virgen del Rocio, ni leches. Aquí hace falta dar la vuelta a la tortilla. I acabem amb el Max Pradera, que diu, llamando a la Virgen del Rocio, cambio. Virgen del Rocio, aquí el presidenta, responda, por favor, cambio. Bé, gràcies, Cristina. Fasem ara l'actualitat s'enjustenca. I atenció, perquè ja ho vam anunciar l'altre dia, i avui ja s'ha fet efectiu. L'autobús 157 torna a arribar a Collblanc. Bravo! Per aquí! Des d'aquest matí, aquesta línia de bus finalitza el seu recorregut més a prop del metro que els últims mesos, quan acabava a la parada d'Ernest Lluc, és a dir, a uns 200 metres, 400, concretament, gràcies per la dada, 400 metres de la parada de Collblanc. Els ajuntaments de Sant Just i Esplugues van reclamar a transports metropolitans de Barcelona la petició de veïns i entitats, perquè, o per allargar, més ben dit, la línia fins a Collblanc. Carme, això ja ha sigut una realitat, avui. Sí, els han fet cas, i avui ja ha començat a funcionar aquest nou dinerari també. La gent que, perdona, justament avui cap l'ou, funciona, la gent triga el mateix, perquè aquests 400 metres, com cap l'ou, hi ha més trànsit... Però no en mulles, perquè ja tens la parada del metro de seguida. També passa el mateix amb el 57, que arriba a Cornellà, també allarga aquest recorregut, també és una reclamació que es va fer d'aquests canvis, que es van fer l'octubre, com a conseqüència de la remodelació de la xarxa de busos de TMB, des de les hores es va introduir en aquella zona, la nova línia de 20, que fa el tram Passeig Merítim, Ernest Lluc, i a partir d'aquí per arribar a Sant Justo, Sant Joan d'Espi, s'havia d'agafar el 157. Molts usuaris es van caixar d'aquesta mala connexió, per això ara el que fa els 158 és que no arriba a Passeig Merítim, no cal, però sí que arriba al menys fins a Collblanc, i allà ja es pot fer aquest transport amb el de 20 sense cap problema. Bravo, bravo, bravo, bravo, bravo. Impliquen les operacions de les parades actuals situades al camí de la Torra Melina, es va dir Ernest Lluc, que de parada ja no us esteu. Bé, doncs, home, una mica de seny, eh? Ha costat, no? Per això? Sí, és una mica lenta. El gener i estem ara ja... Van demanar el desembre. El desembre, van demanar... Van respondre i van dir que sí el febrer, i van dir es farà el maig, i al final, mira, almenys, es van curant salut per fer-ho, suposo, al final d'abril. En fi, una bona notícia. Continuem parlant d'actualitat senyors. Tenc que ara parlem de política. Bàsicament, perquè avui se celebra el ple municipal del mes d'abril, que farà un reconeixement institucional al primer alcaldat democràtic de senyors, Antoni, Malaret i Amigo. A més a més, també es parlarà de la creació d'un allarg d'infants, i es debatran tres motions. Aquesta tarda, a la set del vespre, a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, on ja sabeu que tota la ciutadania té entrar de lliure i pot anar gratis. Carme, explicaràs més coses sobre el ple d'avui? Doncs mira, constat d'11 temes. Un dels més destacats és aquest, que és la aprovació de la segona adhesió, el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just i el Departament d'Ensenyament per crear un allarg d'infants. Veurem què es comenta. També es debatrà la aprovació inicial de la modificació del pressupost en l'apartat de crèdits extraordinaris, que afecta a partir des de l'aire de serveis de la persona, i es tractaran modificacions de diverses ordenances fiscals i reguladores de pres públics de l'Ajuntament. Per tant, també estarem al cas de què passa amb aquests canvis als impostos, en principi. I hi haurà també aquests encunts de l'hora del dia general, i també hi ha tres emocions. Una la presenta a la Converència i Unió. Ah, què diuen? Volen acordar la suspensió cautelar de la liquidació de plos values en dacions en pagament. També ens veurem què es comenta. I PSC i Instribei Junts per Sant Just presenten una altra emoció, en aquest cas sobre la reforma urgent de la renda mínima d'inserció i de suport a la ILP de renda garantida de ciutadania. I per últim també Junts per Sant Just presenten una altra emoció amb el nom de Sant Just en un país lliure de retallades. I després també hi ha el torn de preis i preguntes, i tu, a l'esquena, et dius que t'ho has d'obrir, i es farà la seta, la sala de plens de l'Ajuntament. Bé, no sé si aquest és un d'aquells plens... Com si tu haríem de l'oaldeu? Jo l'hi faria un set per nària. Home, està en temes que estan bé. Sí, sí, sí. Bé, doncs això serà, com dèiem, a l'Asset, a l'Ajuntament de Sant Just. Per cert, estima't, Julien, si ara mateix esteu al cotxe, esteu a casa, o en algun lloc on podeu veure l'extreior, mireu per la finestra, just plau. Effectivament, està plovent. Segons ha pogut saber, com diu a la xarxa, que m'agrada molt, segons ha pogut saber, en ràdio d'Esvern, ara mateix, està plovent. Per això avui us preguntem quina cançó us agrada escoltar quan plou. Carme, no sé si tens alguna predilecció. De mi? Jo sóc molt de... als pets. Sí? Sí. M'entenen unes quantes de ploja, eh? Sí, els pets tenen una cançó que diu que està plovent, i jo és quan sempre plou, jo me la poso, saps? M'agrada una que diu, que es diu aquest cony de temps, que també va lligat una mica, perquè la vam fer quan vam viure en una temporada a Londres, i parla una mica també de plou i tot. Està plovent i no tinc cap pressa. Ja veu més jove, eh? Sí. Llús Gavaldà, eh? Està plovent i no tinc pressa. Que per cert, els ullens de ràdio d'Esvern poden escoltar el Llús Gavaldà cada tarda, entre les 3 i les 4, el programa que fa des de ràdio constantir per tota la xarxa, quan connectem en la desconecció de dos a quatre, aquí a ràdio d'Esvern. En fi, doncs, efectivament... Està molt bé el programa, eh? Sí, està molt bé. Ell ja es posa cançó en t'esperit, el programa que fa... Jo mai ho he sentit. No ho sabem. No ho crec. No ho crec, jo de poc. La meva ment necessiteu a fresca, però aquí també necessita... Mariano Rajoy. Atenció, perquè parlem de pluja, perquè ja sabeu que avui ha començat a ploure, demà també, no només demà, divendres, dissabte moltíssim, eh? Tot el dia. Tot el dia. A més, i diumenge, en principi, una mica també. I per això els actes previstos de cara aquest cap de setmana a Sant Josep d'Esvern segurament es modificaran. D'entrada, demà, si plou, suspendrà l'activitat de divendres als parcs. Clar, els parcs, és un lloc, l'aire lliure, no? I es traslladarà el gruix d'actes previstos a les escoles, que és el nou equipament. Però atenció, perquè si les escoles també plou, diu que es traslladarà a la sala cinquantenari de la Taneu, no? O sigui que... no m'ha acabat d'entendre això, o sigui. L'activitat dels parcs, en va a les escoles, però, demà, si no agura aquest nou equipament de Sant Just, al centre del municipi... No, divendres als parcs es suspendria. Ah, va, la suspendre-ho dels parcs. Perquè es feia les escoles, aquest divendres als parcs. Es feia allà, llavors, si plou, se suspén directament l'acte de divendres als parcs. Ah, va, va, va. I, dissabte, atenció, perquè, si plou, no es faran les activitats que hi ha a l'aire lliure... Un lloc ni altre. ...com memorar aquests 10 anys de la biblioteca Joan Vargarit, que són unes titelles, segons teníem en test. Unes flaples. Unes flaples i també xocolatada, tot això, no va. Carme, comencem pel començament. Sí, comencem per demà. Demà, doncs, ja era l'inaiguració del nou equipament de l'escola. Recordem que són portes obertes, una tarda interessant, però com que es trobeu que demà a la tarda plogi s'ha establert un pla alternatiu. I la majoria dels actes, com deies ara, es traslladarien a la sala del cinquant d'enari de la Taneu, qui és a tocar de l'edifici. La idea era que tu plegat comences a dos quarts de set amb el lliurament de premis del 25è concurs de prosa i poesia en català per no professionals, i durant l'inaiguració també intervindrien membres de l'escola d'adults, són just solidaris, tallers de música són just, que tenen seu a l'edifici. Com dèiem, si plou aquests actes es traslladaran a la sala del cinquant d'enari, accepta divendre els parts que suspendria, per tant, a l'escola es faria la jornada de portes obertes de poder entrar i veure com és, però aquests actes, més solemnes o més institucionals, es faran al cinquant d'enari. Que és una sala amb una millor petita, en aquest sentit. No, jo crec que més que ara que és estrany, hi haurà una cosa en un altre lloc. Molt bé, i això de la biblioteca, de fet, en aquest cas és menys provisional, i és més definitiu, perquè la biblioteca ha jornat les activitats infantils de dissabte en aquesta celebració, el que estic amb entès és el rest del poètic de Joan Marit, que es farà dins la biblioteca. Que té molt bona pinta, per cert. No sé si ho tenim per aquí. Sí, mira, crec que sí. Hi haurà un espectacle poètic musical titulat que no era lluny ni difícil. Que és com s'inspiren el seu últim poemari. Per a el quartet de jazz i rap-soda, que té com a fi el conductor la poesia del poeta. Els poemes són recitats pel propi autor i cantats amb un acompanyament musical jesístic creen una unitat entre poesia, cançó i musical. I serà dos quarts d'una de la migdia, això dissabte, a la biblioteca. Jo em bargarit, eh? Sí, clar, clar, clar. Home, pot ser molt xelo. I les provisions de pluja, el que sí que fan, doncs, és que l'equipament hagi decidit que s'hagi d'anar a l'equipament. I això és molt fàcil, per nens i nenes, com dèiem, és ara amb inflables, titelles, com de xocolatada, i això es farà el mes de maig. Moltes gràcies, Carme. Sí, no plou. Sí, no plou, per aquesta informació. I ja sabeu que a partir de les set, teniu els anjos notícies edició vispre amb aquesta i altra informació de la jornada s'enjustenca. O si no, ara mateix a RadioDesvern.com, també, tota l'actualitat del municipi. Carme, bona tarda, gràcies. Bona tarda. Fem una pausa per la publicitat. I d'aquí un moment, a la secció els amics de Júlia Atmella, avui amb l'Alvaro Gutiérrez, que vol estudiar un grau superior. Quin alt d'energies renovables, eh? Avui que plou, és un bon dia per tractar aquest tema. Fins ara mateix, a l'Apenya del Morró. RadioDesvern. Durant 8.1. RadioDesvern. Durant 8.1. RadioDesvern. Durant 8.1. RadioDesvern. Tendències, entrevistes, tallers. Tut un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7.5 avui. Al condensador de Fluzó. Al programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8.9 del vespre, a RadioDesvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. El Jordi va dir que havia plogut el meu germà. Va relliscar i va venir un cotxe de cara. Un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara també. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona a cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, el farmacèutic del que retodona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Berts saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Clar que sí. 5 i 23 de la tarda, a continuació, a la penya del Morro, els amics de Júlia Edmella. I amigues també, eh? Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui quins portes? Doncs avui parlem amb Elvaro Gutiérrez, que és un estudiant de segon debatxell tecnològic. Cap amb tu, a l'Institut? Sí. Ah, molt bé. I que després de fer aquest curs, vol estudiar un grau superior d'energies renovables. Ah, molt bé. Doncs Elvaro, bona tarda. Benvinguda al programa. Bona tarda. Hola, bona tarda. És la teva primera vegada d'amandar un micròfon a una ràdio? Sí, la primera vegada. Com ho veus? Estava una mica rariós, però ara millor, eh? Ara millor, clar. Està molt bé. Si vols posar alguna cosa, només que ens ho demanis, un got d'aigua, un cafè, un missatge. Què t'ho vols dir? En fi, Júlia, l'has portat, perquè ja sabeu que amb aquesta excusa, amb els amics de Júlia Edmella, anem repassant diferents professions que poden estudiar els joves d'avui en dia. I avui parlem d'aquest grau superior d'energies renovables d'entrada. És una formació professional, no? Jo soc un dels pocs que fa formació professional, o que voldrà fer formació professional, com està ara mateix? Sí, de fet, en la meva classe, jo i dues persones més farem formació professional, i les demanis faran una universitat. Bueno, però està bastant bé, també. No té res a veure en la universitat, però està bé, de cara al futur. Per què has decidit fer aquest grau superior? Doncs, primerament, els professors sempre han parlat molt bé d'aquest grau, i és un grau que es comença a fer en quasi totes les escoles, i crec que té molta sortida en el futur, en el món laboral. I de què vols treballar amb aquest grau? M'agradaria treballar de tècnica en parcs eòl·lics, en disseny de tots aquests parcs, i això, en les energies, parcs eòl·lics i energia eòlica. Els parcs eòl·lics són els atmolins, no? Els els venen, clar. Jo què sé, jo ja ho sé. Ai, sòl·lics. Sí, però és així. Tu et val el tema del vent, no? Si tu ets feliç, tu compuges una muntanya, una altra muntana... 200 quilòmetres per hora... Tu ets feliç, no? I d'on ve? D'on ve aquesta curiositat pel vent? Per què no l'aigua, per exemple, o el sol? No ho sé. T'està patit. Quan passava amb el cotxe amb els meus pares i veia els parcs eòlics, tinc la curiositat de veure com funcionen tots aquests, i, bueno, suposo que més per això. Tu tens controlat els parcs eòlics? Has fet excursions a parcs eòlics de Catalunya, per exemple? La veritat és que mai ens han portat un cap parc eòlic a l'escola. Tu dius, amb els teus pares, papes, marxem a aquest cap de setmana al parc eòlic del món negre. No sé si n'hi ha, però a mirar-ho, entre per dins... Mira, dient-me una mica amb cara d'estranya, no? Perdona, si a un li agrada, no té per què ser estrany. A veure, Julià, què vols preguntar-li? No, li volia preguntar si tenia previst anar a la universitat en un futur. És a dir, si quan acabi vol anar directament a treballar o a la universitat a fer una altra carrera. Doncs sí, m'agradaria m'agradaria molt anar a la universitat i, de fet, anava a anar-hi, però la nota que em demanaven per la carrera d'energies era moralta, i he pensat que farien aquest grau i després em demanaria amb mi. I tens la sensació que hi ha més feina i més sortida laboral real fent un grau superior o una formació professional, vaja, que no pas anar a la universitat? Jo crec que sí, perquè veient el programa, que ara en el que estem i tot, doncs sí, crec que et preparen molt bé per la formació laboral, més que a la universitat, que és més... Més teòric, no? Sí, més teòric tot. Jo punti una cosa, Jordi, i és que jo vaig fer un cicle superior de producció audiovisuals de ràdio, espectacles, televisió i tot això, i hi ha coses que vaig aprendre el grau, que en quatre anys de carrera de periodisme no em van ensenyar. Clar, veus? Per tant, jo crec que sí que pots aprofundir i tenir coses molt més pràctiques i tècniques en un grau que no en una carrera. Sí, d'acord. Per tant, jo crec que en aquest aspecte ha trobat una bona solució, i jo t'aconsellaria després, si vols, i pots i combinarom feina fer la carrera també, i més en els temps que n'hi ha ara mateix. Està estudiant fins als 45 anys. Jo vaig fer les dues coses i no tinc 45 anys, ara només faltaria, no, però es pot fer. Però potser el grau que vas fer tu de la carrera era amb dos anys. Dos anys també. Dos anys de grau superior i quatre a la carrera. Però vull dir que eren diferents en quanta temàtica, no potser o què? No, a veure, més o menys anaven relacionats, era ràdio-televisió, cosa que també et donaven a la carrera, sí que un era més d'encarat a la producció i tot això, però d'altres maneres que ja estan vites que és de periodista. I tot i que a periodisme sí que et poden ensenyar algunes coses, més de periodisme i potser no tant de producció, però no està de més, són coses bàsiques. No, és que s'ha de saber de tot. Jo crec que també haurien d'ampliar una miqueta més alta, Maria, a la lloc que són carreres, i ja només a periodisme, sinó en totes els anys general, i fer-hi una mica potser més pràctic i no tan teòric. Perquè tu, Álvaro, ja saps on estudiaràs, t'has mirat algun centre? A Graus Superior, doncs tinc pensat... bueno, hi ha tres centres a Barcelona, un és en Munt Lau. Munt Lau? Sí. On està això? A el costat de la maquinista, crec. Però no és una parada de metro. És Montbau, és Montbau, una parada de metro. És crec que sí, sí. D'acord. Un altre en el Clot, i una... Tot està lluny, eh? Està com a l'altra banda... no hi ha res a Sants, que és tota l'altra banda de Barcelona, no? Vull dir... vale, vale. I el tercer crec que en els salacions. Aquest sí que està aquí al costat, no? Sí. Quin sal... va depèn, són els... Els de Sarriàl? Ah, doncs els de Sarriàl, sí. Ah, doncs els de la Sants Horta, eh? I estan a l'altra banda. Bé, doncs mirat, tu i Julià has buscat sorties professionals per tots els estudiants que volen estudiar energies renovables. Exacte, algunes de les sorties professionals són coordinació del muntatge, posada en servei i gestió de l'operació i manteniment de parts, instal·lacions d'energia eòlica. Justament, eh? Mantenir un parc, un morir d'aquests, no? És una mica d'arga el nom, eh, Jordi? Sí, com a... També hi ha promocionar instal·lacions, desenvolupar projectes i gestionar i realitzar el muntatge i manteniment d'instauracions o les fotovoltaiques. Sí, hi ha molts noms tècnics, però són... són específics. Sí, no, no. Gestionar i supervisar el mateix amb subestacions elèctriques, també. I llavors, bueno, això. I jo et volia preguntar, Alvaro, quins creus que són els avantatges de les energies renovables? Ah. Doncs crec que els avantatges de les energies renovables són que en el futur és una font inegutable i no és com el patroli de... que són agutables i, bueno, jo crec que en el futur quasi totes les... les màquines poden funcionar de maneres renovables. Però això sembla sedit, no? I no acaba d'arribar. No acaba d'arribar mai. És molt futurista, sí. A més, amb el tema de... amb el tema de les retallades, que cada vegada també parla d'investigació. L'estat espanyol, que era un dels estats cap davanters en aquest sentit, justament llegia l'altre dia que ja no ho és. Hi havia un president d'una associació que deia que ha d'haver hagut això. Ja no s'està invertint, com s'havia d'invertir i tot plegat. Tu, malgrat això, creus que sí? Sí, jo crec que, bueno, si no és aquí a Espanya, jo crec que a l'estranger veurem el cafè. Sí, sí, escolta, és un clàssic, també, eh? Tots els joves... Tots els joves, eh? Tots els joves que estan fent segons de batxillerat, tenen, però molt clar, jo crec que molt més que la meva èpoia, jo tinc renda, que marxaran a fora. Marxaran a fora segur, i tu tens claríssim, no? Jo crec que sí, sí. Però tots, eh, tots els que han anat venint, una setmana a la setmana, ens diuen el mateix. Això és que no té sentit que no invertessin en coses tipus investigació i coses així, perquè ara el que es porta més és això de les energies renovables i el medi ambient, i tot això és una de les noves professions del futur, en realitat. Doncs l'altre dia, per exemple, jo també vaig llegir que una nova carrera que sortirà d'aquí un temps serà assessorament en medi ambient per als empresaris i tal. Sí, sí, que està amb el tema, eh? Jo estic parlant una mica de l'energia eòlica així, en general, que de fet l'energia eòlica, per qui no sàpiga, és l'energia que genera el vent, ui, ui, ui buscat, eh? Sí, t'ho dic, Júlia, per si t'heries al conducte. Gràcies, Jordi. Potser aprofitada directament, no ser transformada com energia elèctrica, no? Es pot aplicar aquesta energia a gran escala, sent una de les més productives dins de les energies renovables o bé en perides instal·lacions. Diu que l'energia eòlica és actualment l'energia renovable amb major creixement, o sigui que tu ja has sigut llest i aquí va el tema, i representa ja una gran part de la producció elèctrica. Com ha d'haver, eh? Has vist la web aquesta que t'he ficat aquí baix? Sí, ho he estat allà, no? És molt interessant estar mirant abans, i realment, doncs, Jordi, he preparat un test. Ah, molt bé. Bueno, un test curta, amb una pregunta de realitat, però... No, no ho sé, o sigui... Perdona, això hem de posar una música... Especial, no? El test... El test d'una pregunta! I la pregunta és... Diferència entre plaques solars tèrmiques i plaques solars fotovoltaiques. Doncs les plaques solars tèrmiques el que fan és aprofitar l'energia del sol, i el que fan amb l'energia del sol és permetre calentar, doncs, el tipus... l'aigua, que hi ha diferents tipus d'installacions d'una habitatge. I fins aquí el test... A veure, és a la pregunta! Ah, un moment, un moment, que no havia acabat de respetar. Exacte, gràcies. A ver, digues, a ver, digues. Doncs per contrari, les plaques fotovoltaiques el que fan és captar l'energia del sol i doncs la podem aprofitar directament en l'energia elèctrica doncs per... far un poble, doncs... passant d'un poble fins a una habitatge. Se'n sé. De fet, aquí diu que invertir en una instal·lació eòlica connectada a la xarxa pot ser un bon negoci, ja que el govern bonifica el quilobat venut, pagant-lo al 575% del cost de compra a base, si la potència instal·la desmanora 100 quilobats. Acara claríssim. I també el govern el compra al 300% del que costa generar l'energia eòlica, si la potència és major. Les lleis actuals obliguen a bonificar l'energia elèctrica venuda durant els pròxims 25 anys. Per tant, això és un negoci segur, no? Sí. Així s'amortitza molt més ràpid la inversió inicial aconseguint substànciosos beneficis en el futur. Tu com veus el tema de les energies i tot plegat? Ja és fantàstic, veig. Sí, perquè, no ho sé, de moment... Estic veient tot bé, no he acabat acompanyant per... Acompanyant per... Per dedicar-s'hi. I els teus pares ho has comentat a casa, això? Sí. Que faci el que vulguis. Però vés-te'n ja, eh? No, no, no. Julio, alguna cosa més? Dic que la web aquesta és soliclimapuncat i que realment està molt bé si hi ha algú necessita treure informació d'aquí. Està molt bé. Jo tinc una pregunta per la Júlia. On han quedat els qüestionaris aquests? Si no... I que després treiem el percentatge. Era el qüestionari de 3 preguntes a un test d'una pregunta. Per professiós és el test d'una pregunta. Per als espòsos era el test de 3 preguntes de respostes, si o no. Jo no, i el presentatge. Bueno, ara hem passat a una resposta més elaborada. El problema ha sigut que les altres preguntes he ficat una que era volia ficar al test. I no m'he recordat de canviar-la del lloc i he dit que després només tinc una pregunta, però és igual. Per cert, jo què té amb l'Albaró aquí per estudiar aquest greu superior d'energies renovables? A casa teva tens plaques solars, per exemple? Doncs no. No tens plaques solars? Vull dir, tens plaques solars, Júlia? Sí. Ah, sí, eh? Com funciona? Com funciona? A veure, on les tens situades? Són molt grosses. Ah, de l'alterrat tinc 4. Tens 4. I són grosses o...? Home, sí, bastant. Sí? D'aquest 1,4m? No, com la finestra, a més o menys. Com el control? Com la finestra, el control de ràdio, m'ha d'unidor. Això és 1,20m, tranquil·lament. Més o menys. I llavors, què vol dir? Que no pagueu energia elèctrica? No. Són per... són tèrmiques. Són per escalfar l'aigua. Ah, només per escalfar l'aigua? Sí, que no pagueu. Perquè, clar, les fotovolteques són molt més cares. Val, no pagueu gas per l'aigua, no? Exacte. No pagueu gas. També les fa servir per la galofacció. I ja està. No pagueu gas. I l'aire condicionat. A veure, tu tens, per exemple, eh? Jo vaig apuntant, eh? Fotovolteques? No, vale. Després tens algun molí a casa que faci... I que... Doncs no. Tampoc, home. Tampoc, eh? Espera. No té molí de bé. Clar. I després hi ha paracava hidráulica. Tens algun molí d'aigua al típic riu que em passa per aquesta teva. M'agradaria, però... Tampoc tens, eh? Tampoc tens. Vale, no. Va a saber-ho, eh? Molt bé, eh? Perdicant amb l'exèmbula. Fantàstic. Doncs no. Moltes gràcies per haver vingut al baró. I, Julià, t'esperem la setmana que ve... Que, per cert, avui... jo pensava que arribaria tard, perquè plou. Sí, no. Has arribat bé, no? He arribat xopa, però he arribat bé. Has arribat xopa, però... He deixat el paraigües a casa i sort que l'Albaró em portava una qüestió. Ah, la... Però, un moment. A veure, un moment. Tu t'has deixat el paraigües a casa. Sí. I heu compartit el de l'Albaró. Sí. Tu ets molt llesta, Julià. Tu dius, no. I em deixo... Ai, ai, el típic, no? M'he deixat el paraigües a casa. I t'ho he compartit amb tu. Exacte. Tu ja ho has vist. No has volgut dir res per disimulatat. Tu has notat. Tu has notat. Aquesta que vol, és... Que morre de niu. És agafar-se i tal. Però, bueno, ara... Sí, però al mig del carrer m'han deixat allà aquest muller. Qui? Quan no podien passar, em tirava com un cantor. Va, perquè el paraigües és seu, però això és la llei, la llei del paraigüe. Si em porta el paraigües, si hi ha un obstacle, tipus una jaia o un obra o un pal d'obra, si es queda el paraigües, és el propietari, clar. Si es queda en caleta amb el paraigües, també. També, també. Per la bona i per la mala. Bueno, en fi, doncs escolteu que us vagi bé. El veig de tornada. Ara ha d'agafar ja. Au, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. La Pella vol morre-ho cada tarda, en assigneset, a ràdio d'esperit. 5.40 de la tarda. Fem una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments parlem de gossos i educació canina amb la Rosè Arx. Si ens donem mateix a la penya del morro. Vinga. 5.40 de la tarda. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantaven al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona cara, tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crani o encefàlic. Diuen que havia plogut, conduia el meu germà, i es veu que va em relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. També s'ha ocupat el meu germà o l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. El condensador de fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a ràdio d'Esvern. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mig a 8. Avui. Soc Augustin Jus i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Jus i també a la penya del Morro. A la penya del Morro o del Morro. A ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. 5.42 de la tarda parlem ara d'educació canina. I ho fem amb la Rosé Arx, que la tenim al telèfon. Bona tarda. Hola, bona tarda, Rosé. Per cert, avui m'ha dit un informador que estàs al Palau Sant Jordi, ara mateix de Barcelona. Ara mateix, sí. La gent se celebra aquí una fira que és anual, que es diu Guió Cultura, i que és una fira de consum responsable i d'ecologia. Ah, i què fas? Tens alguna paredeta o alguna? Sí, una paredeta, però amb la meva segona vida, que és el llog. Ah, va, va, va. Els gossos també es poden beneficiar, segur que sí, dels col·lultes esgològics. Sí, a més hi ha una cosa molt interessant, que és que els deixen entrar, tu pots venir amb el teu gos i entrar aquí a la fira amb el gos. És una de les poques que escolto. No, home, només faltarien si es favoreixen la natura i no hi poden entrar la natura, no? Els gats també poden entrar? Sí. Totes els animals? Jo crec que podria entrar quasi qualsevol animal, si se sap comportar. Home, depèn de quina persona és una mica animal, també, no? Depèn de quina persona no la deixen entrar. Ja, efectivament. I el preu de l'entrada? El preu de l'entrada són 6 euros, és molt poquet, i hi ha moltes entrades de promoció. És fàcil uns dies abans de trobar-ne la gratuïtat. Què s'hi pot trobar aquí? Fes-nos una mica de cròniques, ja que hi ets. De tot, mira, des de roba ecològica, joguines, podem sovar-hi menjar, construcció ecològica, també. Horta, pràcticament aigua, per neteja de l'aigua, per neteja de l'aire. Podem trobar pràcticament allò que ens imaginem de la vida diària, però tot relacionat amb l'ecologia i amb el consum responsable. Avui estem molt sensibilitzats en aquest tema, perquè fa un moment hem parlat amb l'Àlvaro Gutiérrez, que vol estudiar el grau superior d'energia renovables. Ah, veus, també n'hi ha. Sí, i hem estat parlant de l'energia eòlica, que diu que és la més productiva de totes. Ostres, mira, jo s'ha agradat sentir-lo, que és veritat que és el tema. Avui a l'Apenya del Morro estem amb la... De cos o se me cos? Som uns kipis, som uns de cos. Clar que sí, clar que sí. A veure, a l'Ebreta Verda, ja és una mica el tema. Jo acabaré muntant-ho a Norte, aquí, a la redacció. Escolta, per ser que avui plou, eh? Avui plou, sisenya. Avui plou, si no cal ser un... Sí, un haig, per veure'l, però volia introduir el tema perquè, dies en què plou com avui, hem de tenir especial atenció amb el Nascre Goss. Ah, mira, molt bona pregunta. Gràcies. Me l'han escrit. No necessàriament, depèn del goss. Hi ha gossos que són sensibles, que tenen la pluja en sí, sinó el tema del llampec i del tronc. Ah. Com igual que els petards. Per tant, la manera de tuar seria la mateixa. Encantar donar la màxima naturalitat, donar-li uns espais de tranquil·litat al goss, i si et falta, doncs sempre tenim flors de bac, o gent que no confiat en la naturopatia, doncs hi ha fàrmacs, que jo sempre procuro deixar-los per final, ja ho sabeu. Sí. Per auctions diants. I un altre, sortia a passejar el goss quan plou? És una bogeria? No. Jo tinc tres gossos, i tinc dos, que els hi encanta, que els és igual, i tinc un altre, que és més prim, mirada, i quan plou surts, però ràpidament vol marxar cap a casa. És depèn del goss. El problema potser el tens tu després, quan algú s'arriba a casa, netejar... netejar tota... Bueno, per què la rajola o el que sigui, no? Perquè, clar... Els dies de pluja... Mira, jo tenia un goss, que és un anècdo que us era gràcia, i el goss es sentava a la porta, perquè ja ho sabia, ma mare era molt... molt polida a casa, i tenia una tovalloleta sempre preparada, i s'esperava la porta i li donava les quatre potes, les pollavantes, les tombava, i es deixava les folles del darrere per a sacar tots els peus. Oh, què molt nou. Vull dir que tot depèn de la relació que tinguem amb el nostre goss. Perquè aquí esteixen impermeables o caputges per gossos, sí. I tant, i tant, i tant, i tant, roba de goss. És un tema que no m'agrada, ja ho sabeu, també, però sí que n'hi ha, sí. És raro, a vegades, no? Tampoc no és una moda molt generalitzada, però de tant en tant sí que et trobes algú amb un jersellet, amb uns paucs. Jo us parteixo de la base de que el goss neix amb un palatge, que si se li cuida és el seu vestit natural, i que li serveix pel fred i per la calor. Llavors, el tema de posar-li roba, no hi estic en contra, perquè no... estic en contra de poques coses, però sí que sempre em penso que s'ha de fer d'una manera... responsable i coherent. Si hi ha una activitat, el posar-li la roba de goss el moment que li posem, que el goss no li molesta, que s'ho deixa fer, perquè hi ha una confiança amb tu. I no és un problema, escolta'm, mira, vesteix el goss. No passa res, no passa res. No passa res, eh? És cada un jo també, que dius... Escolta, no cada sí... Hi ha robes cares, eh? Collats amb més baròskis i... No, no, i conjuntada amb la propietària, a l'hora, diu, ui, ui, ui, ui. Avui, com que... bueno, avui, no. Aquesta setmana, més ben dit, ha sigut Sant Jordi. Sí, senyora, ha sigut Sant Jordi, efectivament. I, aprofitant el tema literari, havies pensat en parlar una mica de bibliografia, de llibres que poden ser interessants si tenim un gos a casa, no? Us presentaré 3 llibres, que, bueno, són llibres que hi ha al fin, que la meva capçalera, i que em semblen molt interessants, perquè són molt coherents amb la línia d'educació que portem amb la edat. De fet, el primer, l'Albert, de partner de l'educació canina, recomana un buctú de Paul Aster. De Paul Aster és una història, jo no me l'he llegit, encara, el tinc pendent, però m'enfio molt del criteri de l'Albert, i la història és molt mala, és la història d'un gos que no, en cap moment, parla de cap raça, per tant pot ser qualsevol gos, i que el pinta, amb una intel·ligència, com molt precisa, no? És un gos que ha passat per diferents amos, és un gos de carrera, és un gos que hi ha algun moment que és com que parla el gos, que t'ho explica el gos, i et diu que ell no parla anglès, però porta tants anys escoltant el torrent verbal dels seus amos, que ja els compren, compren la perfecció de l'anglès. Que és com un alasi, o un... Exacte, exacte. Com un alasi molt intel·ligent, no? És una història mala que et fa pensar, no és un argument especialment... es treballant, o inspectant... És una relació, no? Exacte. Una relació molt maca entre el gos i l'humà. Una viva com a hachica. Sí, és el gos. És el gos, perquè no recordi de Tokio que acompanyava el seu amo, que era el professor que havia d'anar a la parada de metro, fins que va morir, i continuava anant esperant-lo després de mort. Sí, hi ha l'estatua de l'estació. Tu vaig dir que jo vaig estar a Tokio. Ah, no! Sí, jo vaig estar a Tokio fa un temps... Vull veure l'estatua, o no? Sí, vaig veure l'estatua. Ah, però ja t'ho enviaré una foto, tinc amb l'estatua... L'eitorial és anagrama, eh? L'eitorial és anagrama, és molt fàcil de trobar, perquè és una novel·la, és un llibre de... de botiga de libreria, no és un llibre especial per educació conina. És una història, no? Bàsicament que si t'agrada els gossos, segurament t'agradarà Tumboctu de Paul Aster. El que passa és que, si algú ho diu, jo no vull llegir una novel·la, però sí que m'agradaria saber sobre l'educació conina, com un manual, per exemple. Mira, el manual el deixarem pel final. Anem per la primera, el típic tòpic de l'educació conina, o almenys de l'educació conina que fem amb l'Albert. Sí. Que els seria, no se'n hem parlat algun dia d'aquest llibre, eh? A mi no em sona. No ho sé, si vam parlar de comunicació, és probable que el donés com anota. Mira, es diu, el lengua que de los perros, les senyales de calma, i és de Turitrugas. Per què dius que és un típic tòpic llibre d'educació conina? Perquè tot educador que treballa en positiu el coneix. És... I molt probablement tot propietari que ha trucat un educador en positiu el coneix. La vostra bíblia, no? Bueno, ho va ser, ara n'hi ha altres, però era molt llibre fa pocs anys, era de l'opóquet que et podies trobar... Coherent. Aquest, ja, l'encantador de perros de 4. És un recopilatori, d'acord, de diferents senyals corpulals i gestuals que utilitzen els gossos per comunicar-se. I està basada en l'experiència de la Turit, Turitrugas és l'escriptora i l'educadora, que fa més de 30 anys que treballa, és noruega, ella, i té un centre que està obert des de l'any 85. I què explica? A Grossa Modo? A Grossa Modo és això. És una cosa que és molt complicada. És una cosa que és molt complicada. A Grossa Modo? A Grossa Modo és això, és un recopilatori de senyals. Doncs s'explica... que n'hem parlat, algun cop hem parlat de com es comuniquen els gossos i quines senyals et fan quan estan més tamarosos, o quan estan curiosos, o quan estan contents, o excitats o enfadats... Està bé, ja com a primer contacte amb el món camí. Per exemple, tens un gos o t'acabes de tenir un gos on no està mal, el llenguatge de los perros, les senyales de calma. Seria, d'alguna manera, un petit diccionari de butxaca del llenguatge del gos. I serveix per totes les races? Sí, sí, sí. Et diria, m'atreviria a dir-te que en moltes de les senyals serveixen per agrair a tots els mamífars. Nosaltres també ho fem. Ah, o sigui, també servirà per la nostra parella, no? L'altre... la màster és perra i una mica també... Segur que s'ha entrat... Bueno, tu no ho sé, però aquest és molt descarat. Però... Com? Perdó? Perdó, perdó. Algún cop heu entrat a la censora amb algú que no coneixia-ho i que no us donava massa ben rotllo i no entres directament, mirant els ulls ni parlant-li, et poses a arriscar el paperet que hi ha a la paret, o mirar el terra, tot això serien senyals de calma. Jo soc molt descarat, jo la traco directament, ja. De l'ho descarat que soc. Ja ho sé, home. Bé, el llenguatge de los perros, les senyales de calma, i atenció perquè deixem ja per l'últim precisament una estrella. Sí, que s'ha de fer caixa, eh? S'ha de fer caixa. Perquè és una col·lecció que es va presentar justament en Jordi 2003. A més, són autors d'aquí, amb la publicació del primer de 8 quaderns. Concretament, el quadern d'esquiligogia. Esquiligogia. Ara us explico què és. Valors i principis de l'educació ganina. Pel Jordi Herrera, Nicolàs Platerosa i l'Albert Vilardell Bertino. Correcte. Doncs aquests tres senyors, que es van anar decantant de la línia habitual de l'educació ganina, buscaven altres coses. Veien que faltaven coses, que faltaven moltes coses, i que hi havia diferents gent que estava treballant igual a diferents llocs, sense haver-se trobat. I van voler-ho recopilar una miqueta. Llavors, aquest primer, que és el Valors i Principis de l'Educació Ganina, recull una miqueta d'això. Els 4 valors i els 12 principis que ells creuen imprescindibles ens en diran si hi ha una mica més temàtics. El primer parlarà de les etapes d'alcadèl, hi ha una altra de comunicació, una altra de purament de la por i de les 3, i així, doncs, fins al 8è. Perdona, un osallet m'ha dit, no és veritat, l'Albert que va fer i també participa o no? Bueno, l'Albert, el David, que és el meu company a Bàbil on i jo, hem participat junts amb un altre grup amb altra gent de Catalunya, educadors de Catalunya, en el treball d'investigació, per fer el dit. No l'hem escrit, però m'has fet allà, i m'ha fet una mica l'alegó. És una miqueta, una miqueta, hem posat l'alegó allà. No plodiment, no plodiment, home, que està molt bé. Fa una mica l'alegó. I tant, i tant, i tant, quadern d'esquiligogia. Que què és l'esquiligogia? Resulta que ells volien fer algú semblant els quaderns de pedagogia que hi ha avui en dia pels nens, d'acord? Clar, no era pedagogia, perquè quan van començar a mirar els quaderns en grec. I llavors van buscar el paral·lel, que és el esquil, és cadell. Llavors seria una mica... l'esquiligogia seria com el camí del cadell, l'educació canina. Us heu inventat aquest terme, una mica? Sí, sí, sí. El Jordi, el Dari, el Nico, són els que han fet això, que van estar buscant molt de temps, i volien que fos algun molt correcte, i van anar a buscar la rel de la paraula. Sí, sí, no, no, fantàstic. I aquest primer quadern, que és Valors i Principis de l'educació canina, quins són aquests Valors i Principis? Doncs mira, els Valors són l'empatia, el respecte, la sinceritat, i n'hi havia una altra que no me'n recordo, que em pegarà ara. La responsabilitat. Va per aquí, són coses molt coherents, en realitat, i la confiança, i la confiança. Ah, confiança. Gràcies a l'ocellet també, gràcies. Que són, realment, si tu pares a pensar, són Valors, que són bàsics i necessaris per qualsevol convivència. Està clar. I els Principis, doncs, ara no sé si te'l sabré, només de tots, però hi ha coses, hi ha Principis com... Mira't a tu mateix, moltes vegades el goci és el reflex del que som nosaltres, per tant, si el goci té un problema, abans també mirem, revisem, que nosaltres estiguem bé o no, cosetes com respectar el silenci, que fem molt poc nosaltres amb els gossos, parlem tot el dia i ells es passen la major part en silenci, cosetes com... Però per d'als gossos no parlen, no? No, bueno, no parlen, però també es fan veure, i ells, en canvi, es passen moltes, moltes hores en descant. Sense dir res, no? No hauríem de prendre, d'això. Clar. Cosetes com treballar als grups, que puguin veure altres gossos, que també es permet poc, amb el tema de corretge, doncs és complicat, que puguin estar lliures on estona, perquè hi ha unes necessitats, que en venen per la fa poc, són igual de bàsiques, que el menjar i el veure, i no les tenim en compte, perquè estem molt tancats en el paradigma de l'educació d'abans, no? Bé. Doncs no, digues sí, que ja ho sabeu, quadr d'esquil·ligogia, que on es pot trobar, per cert? Doncs mira, hi ha la pàgina, que ja us la posaré en el Facebook, que és esquil·ligogia.cat, que es pot trobar durant aquests dies, a l'estan d'anima naturalis, que és una ONG a favor dels animals, i es pot trobar a l'udocan, que és una botiga, centracanir botiga, que també el tenen, que està per internet. Molt bé, queda dit. Doncs, Rosé, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Per cert, que estava pensant jo ara, que era Sant Jordi, i amb el tema dels gossos i tot això, no sé si hi ha apropietari, és que sempre ja saps, no he tingut mai gossos, i jo sempre m'ho pregunto, des de la meva ignorància. Però regalen roses o llibres, els gossos? Home, jo no ho heu fet mai. Segur que algun li cau, perquè igual que ja aquí fa el pastixat el dia de l'aniversari, el que ho fa, però mira, jo aquest any li vaig portar, realment vaig penjar la foto a l'Instagram, que era el quadern dels valors i principis, el tentor d'una de les meves gosses, dient avui aquest Sant Jordi llibre per tot. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escolta, Rosé, moltíssimes gràcies, que acabi d'anar bé a aquesta fila de productes ecològiques, i de consum responsable, que ara mateix al Palau Sant Jordi de Barcelona, hi ha molt de moviment, o què? Bueno, avui hi ha boquets perquè es vigiaus, però s'espera gent amb la pluja, no ho sé, ja veurem, aviam, el cap de setmana s'ho ha omplit sempre. I has vist molts gossos? Algún caldre, alguns petitons, però algun caldre és... Molt bé, Rosé, moltes gràcies, que vagi molt bé, el Palau Sant Jordi. Bona tarda. Adéu. Adéu, adéu. Un minut i arribem al punt de la 6 de la tarda, per cert que avui hem sabut que la llei de governs locals, preveu la desaparició de la comarca del Barcelona i donar més poder a l'àrea metropolitana de Barcelona. Sí, atenció, perquè és una de les grans novetats de la llei de governs locals que desapareixerà la comarca del Barcelona. Jo em pregunto, a quina comarca... No, no, per tanyarà, no? La gent que viu a Barcelona. Perquè he estat mirant la notícia, avui el té en migdia. També he estat mirejant... bueno, mirejant la web del 3.24. I no he vist resposta. Si desapareix, perquè llavors tot serà l'àrea metropolitana, diuen, per no duplicar administracions i tot plegat. Però clar, quina comarca serà la gent que viu a la Barcelona ciutat? Misteris de Catalunya. En fi, tornem d'aquí uns moments a l'apenya del Morro amb la Rosa Maria Vallès, directora de la biblioteca de Sant Just, que celebra en aquest dissabte 10 anys. Adéu a tots. Són les sis. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali, Ramon Company, la Direcció General de Protecció Civil activat en fase d'alerta al pla d'emergències inuncat pel Foronatge amunades de fins a 3 metres d'altura a tota la costa catalana, especialment a les comarques del barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès. Si bé, Protecció Civil ha demanat a la població que no s'acosti a les escolleres i espigons, perquè poden ser arrossegats per l'aigua. Nombrosos surfistes s'han donat cita a les platges de Barcelona per aprofitar el vent i les onades. La fase d'alerta de l'inuncat es mantindrà probablement fins diumenge, perquè tant demà com dissabte hi poden haver pluges intenses a la meitat uest de Catalunya. Sabeiem ara com se circula aquesta hora per les carreteres catalanes, el vei català del trànsit Lledó Barbarà, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Hores d'ara, situació complicada al conjunt de carreteres i autopistes catalanes. Començarem situats a la Nacional 340, al Perelló, la calçada està totalment tallada per un accident entre dos vehicles. També a la Ronda de Dalt hi troben força complicacions. 4 km entre Sant Gervasi i la Diagonal, en sentit llobregat i 8 km entre els pluggers del llobregat, i la Dina Agüeta, en sentit besós. També a l'AP2, i a dos quilòmetres de retenció al Papiol, en sentit màrtore i l'accesa a l'AP7. A l'AP23, dos quilòmetres de pluggers en sentit, entrada a Barcelona, i a l'AC 58, un quilòmetre, a Barbarà del Vallès, en sentit també Barcelona i l'Enllaç amb l'AP7. De moment és tot des del servei català del trànsit. Protecció civil activa't el pla d'emergències del sector químic per l'incendi en la fàbrica de pintures amb tan a colors S.A.I. i la situada Sant Vicenç de Castellet al Vages. Com a mesura preventiva també s'ha avocuat els treballadors de les empreses properes. El foc s'ha produït cap a un quart de cinc de la tarda, en aquesta fàbrica situada, el carrer industrial, polígon industrial les vives. Protecció civil recomana la ciutadania que no s'apropi a la zona del polígon afectat de moment, no cal altra mesura de protecció, ja que el vent està bufant en sentit contrari al municipi, situat a uns 800 metres del polígon. A Catalunya hi ha més de 900.000 persones aturades en edat de treballar i que no poden fer-ho. Segons l'enquesta de població activa, això suposa que gairebé un de cada quatre catalans no té feina, una taxa que es duplica en el cas dels més joves. Hi ha 267.000 llars on no hi treballa cap dels seus membres, és el 13% del total de famílies catalanes. En el conjunt d'Espanya, la Tur ja supera els 6.200.000 persones, el 27%, i també creix especialment entre els joves. Hi ha més d'un 57% de menors de 25 anys sense feina. El PSC ha decidit finalment sumar-se a la petició d'una comissió parlamentària sobre el dret a decidir el Parlament. Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, Convergència i Unió Esquerra, republicana del PSC i iniciativa. Hem presentat avui el registre del Parlament la proposta de creure una comissió sobre el dret a decidir. La comissió analitzarà quines accions cal fer per dur a terme la consulta com ara un canvi a la llei de referèndum sobre la sessió a la Generalitat de les competències per convocar-los. Els socialistes han decidit finalment sumar-se aquesta iniciativa per intentar garantir la neutralitat del govern en aquest procés. Tot i això el portaveu del PSC Maurici Lucena, advertit que aquest és el seu límit. Els socialistes catalans reclamarà la superació del Consell de Transició Nacional i la turada del procés de creació de estructures d'estat. Així mateix, el PSC ofereix a Artur Mas la possibilitat que el primer secretari Pere Navarro l'acompanyi per negociar amb Mariano Rajoy tenint en compte la dificultat del govern de siú d'arribar acords amb l'executiu popular. La comissió sobre el dret a decidir estarà presidida per Núria de Gispert i formada per dos diputats de cada grup. No tindrà una edat al límit per finalitzar els seus treballs. Bona tarda. Es parla David Amador. Quarta jornada del trufeu comte de Godó de Tenis. El català Marcel Granullés ha perdut davant el morcià Nicolás Almagro. El dia està marcat per la pluja que estan derrerint els horaris dels partits de moment. La jornada està aturada i es podria fins i tot suspendre per la pluja que està caient a Barcelona. Albert Ramosa ha de jugar contra Kei Nishikori, mentre Tomi Robredo s'enfrontarà a Tomàs Verdi, el seu torn el mallorquí Rafa Nadal Lluït, ara davant el francès Benoat Pèr. En bas català es nou de la nit. Barça i Panatina i coi jugant el cinque i definitiu partit dels quarts de final de l'auro. Lliga el Palau Blaurana. Qui guanyi serà la final a 4, que es disputarà a Londres. L'ex-jugador del Barça Bàsquet, Picoli Nortit, diu a la xarxa de comunicació local que el suport de l'equip de l'afició blaurana serà fonamental. El tècnic del Barça Xavi Pascual podrà comptar aquesta nit per recuperar-te Raveseda i Todorovic. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. L'autobús 157 torna a arribar fins a Coll blanc. Des d'avui aquesta línia torna a connectar amb el metro de Coll blanc després de més de mig any arribant només a prop de la parada del trambaix Ernest Lluc. Aquest canvi es veu la reivindicació dels Ajuntaments de Sant Just i Esplugues que van recollir les peticions de veïns i entitats perquè l'autobús allargués el seu recorregut per allarçar directament a la parada de metro. Tema B, finalment, va acceptar aquestes demandes i ara la línia torna a arribar fins a Coll blanc, el 57, que arriba a cornellar també, ha allargat el seu recorregut. Per tant, des d'avui són efectius aquests canvis, que també impliquen la supressió de les parades actuals al camí de la Torra Melina, Ernest Lluc. El ple municipal del mes d'abril, que es fa avui, farà un reconeixement institucional al Primer Calde Democràtic de Sant Just. Antoni Malaret i Amigo és un dels temes de la sessió que es farà d'aquí una hora a la seta l'Ajuntament. Abans d'aquest punt l'ordre del dia ha constat 11 temes i un dels més destacats és la provació de la segona adhesió, el Conveni de Colaboració entre l'Ajuntament de Sant Just i l'Avartament d'Encenyament per la creació d'una llar d'infants. També hi ha tres emocions i, com sempre, al final s'obrirà un torn final de preus i preguntes per regidors, regidores i per part del públic. I la sessió, com dèiem, comença a la set de la tarda, a la sala de plens de l'Ajuntament. I acabem aquest vullet d'explicar amb us que demà a la tarda s'inagura el nou equipament de les escoles, com que espereu que demà a la tarda plogui s'ha establert un pla alternatiu. La majoria dels actes es traslladarien a la sala del cinquantenari de la Taneu, a tocar del nou edifici. Això sí, si plou, l'activitat de divendres als parcs s'hospendrà. La inauguració oficial serà a partir de dos quarts de set de la tarda en allorament dels premis del 25è concurs de pros i posi en català per no professionals i durant la inauguració del nou equipament, que és el més utilitzat de Sant Just després de la bona aigua, també hi intervindran membres de l'escola d'adults, de Sant Just solidari i dels tallers de música de Sant Just, que tenen la seu a l'edifici. Com dèiem, si plou, aquestes actes es traslladaran a la sala del cinquantenari de la Taneu, accepta l'activitat de divendres als parcs que s'hospendrà. I de moment això és tot més informació a partir de les set del Sant Just notícies de Dície Vespre. Dijous de 7,5 a 8. Dijous de 7,5 a 8. El condensador de fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a ràdio d'Esvern. Dijous de 7,5 a 8. El Just a la Fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu et equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar clasificada per vida. Tens a solucionar. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i ell va patir un traumatisme crànio encefàlic. Diuen que havia plogut conduir el meu germà. Ja es veu que va amb relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altra a casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia. T'ho va ser culpa del meu germà o culpa de l'altra, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Molts petonets des de la botiga Otunda Sant Just per la penya del Morro a la ràdio i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro. Sóc l'Elícia de Bristol Idiomes i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio de Svern. Moltes gràcies, moltes gràcies. Benvingut a la segona hora de la penya del Morro 6 i 11 de la tarda. Cristina, continuem repassant el trending topics del dia d'avui. Avui, com hem dit, dramàtic, el que hem sabut amb aquests més de 6 milions d'aturats a tot l'estat espanyol. De fet, a Twitter, les reaccions no s'han fet espanyol. Hi ha hagut el hashtag Mas de 6, que continua sent trending topic per aquesta taxa d'aturats que ha sigut notícia. Què diu la gent? D'astaque en el comentari de Mauricio Colmenero que ha dius més de 6 milions de parades, cientos de miles de inmigrantes trabajando i milions d'espanyoles en el paro. Una altra és l'Ernandesco Goyo, que ha dius que amb més de 6 milions de parades no s'obren més de 6 milions d'immigrantes, ni una més. La cosa sembla que cada moment ve de d'immigrants, però d'astaque en una altra, que és l'Albano d'Antefatxín, que ha dius, hola, gente del paro, epa, salimos a la calle o que hace más de 6. I acabem de casar amb la Monisolana, que ha dius un tema. Somos muchos más de 6 milions, cuentan mal. Per exemple, tots els parades que estan fent cursos no entren en la cifra. I també avui ha sigut Trending Topic Feina, empleo, perquè, com és una mica la contra-notícia a la etiqueta, on a més de trobar dades sobre els aturats, empreses i particulars, ofereixen feines, cosa que això està molt bé. Per exemple, infoempleo.com Eres ingeniero en Gran Bretaña, Chile, Bélgica, tenim 30 ofertes d'empleo internacional per a tu sector. Una altra és... Feina internacional. Bueno, Jordi, però ara que està molt de moda això de marxar, doncs mira. No és que sigui una moda, és que la gent... Bueno, hi ha altra cosa i sí, sí, sí. Doncs una altra és Tulla Escuela, que diu oferta de trabajo en un hotel de lujo en Ibiza, consulta a la nostra bolsa d'empleo. Al Feliz García, a mes, faré una altra feina i diu, empresa del sector turístico, precisa responsable de comunicación. 40.000, 45.000 euros a año. I acabem amb el Luis Fraga, que comenta a Cámara Franco Española, busca periodista para ejecutivo de cuentas. Francesc, perfecto. Gràcies, Cristina, per aquests tweets sobre... sobre el tema més comandat avui. Parlem ara d'actualitat s'enjustenca, perquè justament aquest dissabte, dia 27 d'abril, que s'ha endemoncerat, per cert, si et coneixeu algun amunt, la feliciteu, aquest dissabte. Can Ginestar, la biblioteca Joan Margarit, celebra el seu desè aniversari. Un aplaudiment, que senyor. I per parlar dels actes que hi haurà previstos, a partir de les 11 del matí, i creuem el dit, si no plou, tenim la seva directora, la Rosa Maria Vallès, el telèfon Rosa Maria. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, Rosa Maria. Què tal? Com es presenten? Abans d'arrere no és bona per aquests 10 anys? Gràcies. Si et deixes fer junta a punt, són 10 anys de la inauguració de l'actual edifici de la biblioteca. Sí. Val, però la biblioteca existeix a Sant Just des del 1965. És veritat, és a la raó. Diguem de la nova biblioteca, no? Exacte. Ja fa 10 anys d'aquell Sant Jordi que es va inaugurar. Sí. Com passa el temps? La biblioteca va ser una festa molt especial, molt esperada, però la biblioteca s'havia construït darrere de Can Ginestapa. Des de fora no es veia res. Recordo que la gent estava molt... molt encuriosida per venir, per veure la biblioteca per dintre. Va ser molt maco. Recordo que feia molt bon dia, i que feia molta calor. És veritat. De fet, jo també recordo que la gent comentava de forma molt positiva, de manera molt positiva, de manera molt positiva, de manera molt positiva, de manera molt positiva, de manera molt positiva, de manera molt positiva... no sorpresa, però diuen Òstres, han deixat una molt bona biblioteca. Continua present aquest sentiment de la gent que ve de fora, per exemple, i arriba aquí a la biblioteca, Joan Margarit. Sí. La biblioteca té... reben l'equipament, l'edifici, reben moltes visites d'estudiants d'arquitectura, d'Espanya i d'altres països d'Europa, perquè és un edifici que l'estudien. És molt maco, és un projecte molt maco. Quines peculiaritats té ¿Què té aquest edifici? Doncs que s'ha fet tota una obra nova, però adosada amb un edifici modernista, que és la magia conservant el que és la màgia, i sense tancar l'equilibri, no? Vull dir que té... té molta gràcia. I a part l'edifici... La biblioteca també és maca perquè hi ha moltes biblioteques que són com molt una sala i taules i cadires, no? I aquesta biblioteca té molt racons. Té molta llum. L'ú de la llum és l'altre factor, que anava a dir la llum. També és impressionant quan fa sol aquí hi ha una llum molt, molt maca. Perquè els arquitectes qui van ser, tu saps? Al Llinàs, al Josep Llinàs. Ah, al Josep Llinàs, eh? És el mateix arquitecte que ha fet la biblioteca a Fort Pieng de Barcelona, a la Jaume Fuster, a la Casteleceps... Són té vàries ells. Estàs especialitzat en biblioteques, no? Bueno, sí, sí, però bueno, i a part de la gent que ve d'afora, la gent de Sant Jussi continua dient que la biblioteca és un bon equipament. I durant aquests 10 anys de la nova biblioteca, que justament fa uns mesos vam saber, se li va posar el nom del poeta Joan Margarit... Bueno, al novembre del 2011. Del novembre del 2011, ja. Jo pensava que era aquesta tardor i va ser l'altre. Jo ja estic fatal de dades, eh, ja? Sí, ja t'ho dic ara. T'hi ha hagut de tenir anys, eh? Sí, sí, sí. No, jo volia preguntar-te que durant aquests 10 anys tu i la biblioteca l'has anat veient igual, ha anat evolucionant, el tipus d'usuarit ha canviat, o com valories la trajectòria d'aquests 10 anys de la biblioteca? Bueno, jo diria que sí que ha anat canviant la gent, eh? En 10 anys han passat moltes coses. Eh... no sé, jo, si vols adonar xifres, per exemple, per tenir una mica de referència de què ha passat aquí en 10 anys, penso que ha estat la pena donar-les, perquè són una impressió amb bastant. A veure? Sí, en aquests 10 anys han passat per aquí un mig milió de persones. Migs milió de persones? Sí, amb una mitjana de 47.000 visites a l'any. Déu n'hi do. Perdona, això no són persones diferents, sinó són entrades d'usuaris, no? D'usuaris, sí. Clar. I tenim una mitjana d'una 190 persones cada dia, aquí, més o menys, eh? Durant l'any que el té periódes diferents, i en periódes, per exemple, el que és... Maig i Juny, que és l'època d'estudis, hi ha molta gent, el novembre també és un mes fort, o sigui, l'any té com a l'estiu, a la Juliol, baixa bastant, la gent... I en dies, com avui que, per exemple, aplou, la gent va a la biblioteca o no? Depèn. Ja dius que sí, perquè no poden anar amb un altre lloc, llavors venen més, és una mica variable. Avui com està el tema? Avui no hi ha molta gent, em sembla. No hi ha gaire gent, eh? De moment no. T'ha passat que teníeu una hora del compte ara, fa una estona, no? No, aquí no. Ah, no? Avui no, avui ve una hora del compte a mesurí, em sembla. Ah, escolta, no encerto res, eh? Sí, avui, jo... És la pluja. Dimiteixo. Sí, sí. Però, vaja, més d'això s'embaria, sí, molt interessant. Per exemple, nosaltres hem fet en aquests 10 anys més de 5.000 carnetes d'usuaris, i actualment hi ha 7.270 socis, que això és un 46% de la població de Sant Just, que és molt, molta gent. Sí, jo no sé si és un dels municipis amb un índex més alt de gent amb carnet a la biblioteca. És un percentatge alt, eh? Sí, sí, sí. I en quan els usuaris, els d'abans, potser tenien més respecte, ho dic perquè fa uns dies aquí el programa justament parlàvem de la biblioteca d'Esplugues, que es veu que allà els usuaris van a fer una miqueta de tot per a silenci i a estudiar. Aquí s'enjust com està la cosa. La gent es porta bé? No, aquí en general la veritat és que hi ha un bon ambient aquí a la biblioteca, sí. Si no ho diem perquè sí que és veritat que a la biblioteca d'Esplugues, quan fem una secció, llegint tuits d'allà, la gent diu que hi ha poc silenci, però aquí la gent, aquí a Sant Just, tenim una altra categoria. Bueno, a veure, també el silenci és com un tabú, no, a les biblioteques. A veure, el tema de les biblioteques és que és un equipament que tenim des de Ves, fins a nanos de 14 anys, després tenim els estudiants i després tenim la Gengra. Llavors, esclar, que tota aquesta gent convisqui en un mateix espai és molt complicat, perquè cada u té les seves necessitats. Els més gamberros qui són, els adolescents, potser, no? Eh, sí. I com se'ls fa, que allà? Però no, a veure, el que passa és que a vegades ja veus que venen a fer xivarri, o sigui que ja es veu. Ja, que veus que ve a acompanyar l'amiga i ve a acompanyar-la per una altra cosa, no, per anar a agafar el llibre, no? Sí, sí, sí, vull dir que això... Quan portes una mica de temps aquí treballant, ja saps distingir. Sí, sí. Que besen els mateixos, no? Per cert, una altra tema, a vegades tens dades dels llibres no retornats? Dades no retornats? Sí. No, dades no, però jo diria que aquí no és un problema, eh? Ah, va, perquè és un clàssic, també, eh? La gent que no, que se li va prorrogar i no retorna mai el llibre. No, no, a més, com... Des que tenim un programa que es va posar el 2010, el que tenim a la gestió... Que és un xip de GPS, no?, al llibre, o no? No, no. Ah, va, va, va. La gestió aquesta es fa molt automàticament amb els correus elèctronics de la gent, la reclamació, i la veritat és que no tenim... molts, eh? No hi ha... no hi ha molt de... No n'hi ha, ni fa molta ràbia, quan et ve algú, i et dius, però com és que no tens aquest llibre? Què vols que faci? No puc agafar de persona i anar a casa a buscar-li, no? Ja. Ens passa, hi ha un percentatge, però és molt baixet, no? Perquè no sé si hi ha llibres que ja els has donat per perdut, ja. Home, clar, sí. Fa 10 anys que s'havien de tornar, potser, no? Sí, quan fa, no, menos temps. Fa dos, tres anys. Però a vegades et sorprèn molt, i és per ell junts que fèiem tres anys que l'estaves reclamant. Oh, això ha passat? Sí. Però quina vergonya, no, el noi o la noia? Bueno, és millor que vinguin, no? Ja, però és que... No l'arrenyem, eh, la gent. A veure... Si els troben el llibre, sempre els hi donem la gràcia. Ja, sí, no l'arrenyarem ni res, perquè la vergonya... No li haurem de comparar-lo, que no... Sí, però clar, jo no, jo no. Però segur que hi ha gent que té llibres a casa, no? O d'EVD, és per tornar a les biblioteques. Clar, em va passant el llibre, ja ho faré, ja ho faré. No ho fas mai. I quan ja han passat 5 o 6 mesos, ja és com de vergonya. Imagina't, ja s'hi passen 3 anys. Però és que fa la gent, ho deixa a la bústia. Ah, val. I si no, no et dono la cara. Ah, val, val, de forma anònima, no? Clar, sí que és la possibilitat. Clar, molt bé. Després, per exemple, el tema wifi, la gent l'utilitza molt, no? Moltíssim, sí, això... Ha augmentat molt amb... O sigui, les dades des que vam començar, el wifi, això ha sigut de les coses dels canvis que tu m'has dit, d'un dels importants que hi ha hagut, és el tema tecnològic. Nosaltres vam començar amb el wifi, el 2006, que vam tenir uns 60 usuaris, i el 2012 hem tingut 3.200 connexions de wifi. Home, de unido, no? Però això és gent de la biblioteca o els veïns del costat? No, no, gent de la biblioteca. Ah, home, contenta en la gent que ens resideix, això, eh? Sí, sí, sí, és veritat. En canvi, el que és el servei d'Internet, l'evolució és el contrari, ha anat baixant. Encara ja, eh, molts, però ha baixat des que vam començar, mare. Escolta, ja que tinc aquí Rosa Maria Vallès, que és la directora de la biblioteca de Sant Just Joan Margarit, ja que ha sigut Sant Jordi aquesta setmana, m'agradaria que recomanessis algun llibre pels nostres ullens, o no sé, o que hagi regalat, o que t'hagin regalat, o que diguis, mira, aquell llibre està bé. Mira, jo el que us recomanaria és que vinguéssiu a la biblioteca. Ja. Diu que tenim totes les novetats aquí a la biblioteca. Sí, està tot, està el Víctor, l'Abre Espinoza... A més, els tenim exposats. A ells, a ells mateixos. A llibres. Ah, va, va, va. I jo us recomanaria que vinguéssiu. Avui estem parlant amb la Rosa Maria Vallès per celebrar aquests 10 anys de la biblioteca Joan Margarit. Hi haurà una festa aquest cap de setmana, concretament dissabte al matí, que no n'hem parlat gaire, però hi ha activitats programades a les 11 del matí. Tot això, si no plou, no?, en principi... A veure, no, hi ha dos activitats diferents. Hi ha l'activitat infantil, que està programada al jardí a les 11, que és una hora del conte, xocolatada, inflable... Que hi ha titelles, són titelles. La llegenda de Sant Jordi concretament. Doncs aquesta activitat sí que està pendent de la pluja. La previsió és bastant dolenta. Però hi ha alguna alternativa per fer-la, si plou? El que farem... No l'hem suspès, perquè som molt... Nosaltres tenim molt de fer, és possible que no plogui, i, llavors, si podem, la farem. I si no, es posposarà una data de maig que no sabem exactament quina serà, però que informarem. Per tant, se jorna o es fa, no?, però... Si plou el dissabte, no vingueu, i us comuniquarem el dia que la fem. Això l'ha infantil. Perquè no hi ha opció de fer-la en espai dins de la bluteca cobert? No, tenim cap espai per causa de tot això de... Home, sí, perquè és la llegenda de Sant Jordi, representada amb titelles, d'adre, budiclades. També necessiten un espai mínim i que hi hagi públic, els nens hi capiguen, i si no hi acaben, no n'hi ha. A la màgia no hi ha cap espai que pugui, i menys la xocolatada que és menjant, a la màgia ja no t'explico. És el que trobes a faltar, potser, comparat amb altres biblioteques, un espai una mica més gros on pugui fer... Això és una de les coses que va quedar pendent del primer projecte de la biblioteca, i era, el projecte, una sala per activitats que anava... com t'ho explico aquí, on hi ha la caseta que havia sigut a la Mèlia, saps? Sí. Aquesta zona, com una continuïtat de la sala infantil de la biblioteca. Clar, diguem que, mirant que Angina està a cara, de front, a l'adre... Aquell camí que va cap a la dreta. Quedaria a la dreta de la capella. En el projecte inicial hi era aquesta sala. I sí, és una cosa que realment es necessita, perquè ens falta un espai per poder fer activitats que pugui venir molta gent, i un espai que en altres moments es pot servir, quan fem l'aula d'estudi... Sí, això li podria donar molts. I aquest espai arribarà algun dia, o ja és inviable? No, inviable, no és el projecte i és. Falta el finançament. Seria un anex, no? Es podria ampliar la biblioteca. Sí, el projecte ja està fet. Es va fer quan es va projectar la biblioteca, i hi havia aquest espai, també. I, clar, fatal finançament, catalí com estan les coses, ja ho veus difícil, no? En aquest moment, sí. Però esperem que el futur porti millors èpoques, no? No, segur que sí, segur que sí, segur que sí. Després, a les 12 del migdia... Llavors sí, l'altra activitat que hi ha, aquesta sí la farem, perquè d'interiors, a dintre de la biblioteca, és un recital poètic musical que hi ha en Joan Margarit, que és a dos quarts d'una del migdia, i que és ell acompanyat d'un quartet de jazz i una cantant. Home, té molt bona pinta, perquè, a més, el Joan Margarit, ja sabeu que és la persona, llegeix i molt bé els seus poemes, i, de fet, són recitats i cantats, també, amb un acompanyament musical jazístic, com deien, creant com una unitat entre poesia i cançó i música. No sé si aquest és un espectacle que, sota el títol, no era lluny ni difícil, s'ha fet alguna vegada, s'estrana... Sí, sí, no, és una... Bueno, amb el format aquest, no, amb un format més gran, amb orquestra, ja l'han fet. Llavors el que faran aquí és un format una mica més petit, més raridit per l'espai. Amb la Núria Cols, també el Xavier Algan, del Piano, el Michelangel Pordero, el contrabaix, el Carles Margarit, i el Joan Margarit, també la direcció i tot plegat, eh? Molt bé. Doncs això se farà segur que té molt bona pinta, que és un espectacle imagino gratuït. Sí. A dos quarts d'una. A través lliure, dos quarts d'una, a dins la biblioteca. Molt bé. Doncs, escolta, Rosa Maria, moltíssimes gràcies per haver-nos atès, i ja per acabar, com veus la biblioteca d'aquí un temps? Hi ha alguna novetat que diguis, mira, doncs farem això, no, ni d'aquí. No, no. Nosaltres continuarem treballant, i el que penso que és important és que la biblioteca... Jo crec que canviaran les biblioteques, que sí, que haurem d'anar canviant i ens haurem d'anar adaptant les noves tecnologies als nous usuaris i a les noves circumstàncies culturals, econòmiques, socials. Penseu que l'important és estar al costat d'acabar-hi passant. Per exemple, tu pregunto per ignorància, perquè no ho sé, o desconec, hi ha aplicacions de biblioteca on tu podries, per exemple, a través del mòbil, agafar un llibre o saber si està disponible abans d'anar... Això per internet, tu, perfecte. Això per internet, sí, no? I aplicació al mòbil? El mòbil, de moment, l'únic que estan fent, és un aplicatiu per localitzar quina biblioteca et queda més a prop del lloc on t'ho estigui, explicarà on vas, i vorar l'horari, i els serveis, i tot això. Perquè la biblioteca, perdona, forma part de la xarxa de biblioteques públiques de la diputació de Barcelona. Sí, amb el carnet d'aquella de la diputació, no? Sí, aquest carnet que pots utilitzar actualment ja per totes les de Catalunya. Jo, el carnet, l'he perdut. Què ets de fer? Venir i et fem un duplicat. S'ha de pagar el duplicat? Sí, té un cos d'un euro, ara. Un euro? Ah, bueno, està bé. Ja et passaré, ja et passaré. Gràcies, Maria, moltes gràcies. A vosaltres. Ja no era bona. Molt bé. 2.47 de la tarda, tu, Cristina, tens biblioteca de la... Tens carnet de biblioteca? Sí. El de color blau, de debò. Sí, que hi ha la fotografia. Aquest és el que he perdut jo. Cameras fan molt descontrar en molts llocs amb aquest carnet. Em sembla, no? Ara no hi caus. Em sembla que sí, ja ho buscaré. Fem una pausa per la publicitat, parlem amb el Sergi Arrada. Avui, últim capítol de l'Atlantida Film Festival, el primer festival on-line a través de filmin.es de l'estat espanyol. Fins ara, a l'Apena del Marroc. Ràdio d'Espel, durant 3.8.1. Ràdio d'Espel, durant 3.8.1. Ràdio d'Espel, durant 3.8.1. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz clú. T'hi esperem. Fins ara, a l'Apena del Marroc. El condensador de fluzó. El programa menys paradoxes temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a ràdio d'Esvern. El condensador de fluzó. El programa menys paradoxes temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a ràdio d'Esvern. Sí, sí, 32 de la tarda. Abans de passar amb el Sergi Arrada, que el tenim al telèfon, Sergi, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Pots esperar-te, re, un minut? Bueno, si m'ho demanes tu. Sí, sí, perquè és que tenim uns ullents, o tenim uns ullents que no ens el marejem. Perquè fa un moment hem comentat els avantatges que hi havia, i descompte, si tens el carnet de biblioteca i l'elicap de Vila ens ha penjat un enllat al chat de ràdiodesvern.com i a part de gafar llibres a les 207 biblioteques i 9 bibliobusos, atenció, de la província, a part de tot això, consultar els documents, accedir a internet, o a una biblioteca, tenses comptes en les entrades els principals museus, teatres i cinemes dels municipis de Barcelona, com el Museu Nacional de Catalunya, el Museu del Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Casa Batlló, el Zoo, el Teatre Llibre, el Teatre Nacional de Catalunya i encara més equipament. Són avantatges amb el carnet de la biblioteca. I, a més a més, atenció, perquè tens en algunes botigues descomptes de llibres i discos. O sigui que, si no tens carnet de biblioteca, és perquè no vols. Sergi, tu tens carnet de biblioteca? Sí, des de fa molts anys. És que jo l'he perdut, però ara he parat amb la directora d'aquí, a la biblioteca de Can Ginestany, m'ha dit que amb un euro ja em puc anar a recuperar. Mira que em aplaç. Bé, últim dia, avui que parlem del primer festival on-line a l'Estat Espanyol, que és l'Atlàntida Film Festival, i que es pot veure a través de film imponès... Que es podia veure. Què ha passat? S'ha acabat ja? S'ha acabat. Ja ho sabíem, ja ho sabíem. Va acabar, diumenge ha passat concretament, la guanyadora ha sigut la pel·lícula mexicana Bulling, després de Lucía, que parlava del Bulling. Exacte. Què tal, Sergi? Tu no l'has vist per això, no? Sí, la van comentar la setmana passada. És la que van comentar, no? No, perdona. Estava llegint el WhatsApp i m'he liat, perquè diuen... Bé, sí, no m'he confusat. No m'he confusat. No m'he confusat. Com que m'has posat no he vist cap, he pensat que no l'he vist. Però sí, és aquella que vam comentar, que tenia molt bona pinta, no, Sergi? Sí, era la pel·lícula aquesta mexicana, això que tractava del Bulling, de la noia amb el seu pare, que es traslladava de poble, i que l'agravaven practicant sexe a una festa amb el mòbil, i començaven a passar pel WhatsApp i tal, i que al final es liava part. Molt bé. O sigui que... Ja està, no té més. Bueno, però escolta, Sergi, molt bé. Sí, molt bé. Moltes gràcies, ja està. Aquesta pel·lícula ha guanyat el premi, i s'emporta 5.000 euros. Què dius, ara? Però sí, és que si ve més... és diners del que ha costat la pel·li, no? Bueno, no té el que ha costat. Sí que té pinta de barateta, però bé, m'estan molt bé, 5.000 euros. Sí, sí, també ho eres tot. Bueno, escolta, Sergi, moltes gràcies. Ja està, ja en talles. Bueno, ja estava, clar. Tens alguna cosa a dir? Perquè mira... Mira, és que vaig enlletjar els WhatsApps que vas enviat. Diu... T'he preguntat, avui fem l'última connexió. Quines pel·lis fem de l'Atlàntida? Resposta a l'exèrcit. No he vist cap. Llavors dius... Va guanyar després de l'Ossia. Va acabar dilluns, i el cap de setmana va estar superliat. Volem dir, no vaig tenir temps a veure pel·lícules, cosa que ho entenc. Diu com vulguis, ja està. Què vols explicar alguna altra cosa, Sergi? Clar que sí, perquè hi ha més premiats. Ah, doncs vinga. No es tenia puntatge, aquí el guió. El guió del WhatsApp, saps? Ja, ja, ja. Bueno, premi del públic, que hi havia dos primers del públic, perquè hi havia dues accions. He vist les dues, o sigui que podem parlar també. El premi del públic de l'oficial, és la Catalana Hotel, que ja vam parlar d'ella. Sí senyor. És curiós, perquè les que has vist tu han guanyat totes, no? Mira, tinc... Intuïció. De fet, recordem que aquest festival s'exhibeixen, a part que es couveu a casa seva, perquè és online, a través de streaming, pel·lícules que no han trobat distribució comercial. Per tant, són pel·lícules que al principi no s'han vist i no veurem, a no ser que passi un contrari, a la cartallera normal. Hotel, pel·lícula catalana, m'agrada. Sí, va guanyar el premi del públic, la gent que la vulgui veure, la podrà veure aquesta setmana, el festival de cinema d'autor de Barcelona, que comença avui, precisament. No és exactament quin dia la donen, per fer un parell de projeccions, però ho pot anar a veure hotel o al cinema. El premi del públic consisteix que es garanteix la distribució amb DVD de la pel·lícula per part de cameo. Molt bé. La distribució de cinema, possiblement sí, però el que sí que té assegurada és la distribució amb DVD. Per tant, en DVD es podrà comprar. Molt bé, hotel-lo. Un altre premi? L'altre premi del públic, de la secció Atlas, que era la de pel·lícules de la parla no castellana. Ha estat Astorys Wittel, que era el documental de la Sara Pòlei, l'actriu de... La vida sí amb mi, de Cuixet. I la vida secreta de les paraules. Sí, de Cuixet. Era el documental que ella feia sobre la seva mare que va morir quan ella era una nena que descobria que el seu pare no era el seu pare. Te'n recordes que ho van parlar? Sí, molt, molt, sí. No faig cas, com fa. No, sí que faig cas. El document és moltes pel·lícules, Sergi. El meu cervell no és un privilegiat com el teu. Vaig justet, bueno, doncs, aquesta, com que no era sexo oficial, no té garantida la distribució en DVD, però té garantida que torna a filmar d'aquí una setmana. Ah, bueno, mira, algú és algú, no? Sí, bueno, no sé, la gent que la vulgui veure la podrà veure. Molt bé, Sergi, algun altre premi? Alguns premiers donaven? Uficials, estava, doncs, això, els dos primers del públic, el primer de millor pel·lícula, una mansió especial a una pel·lícula brasilera, que es diu Sonidos del Barrio, que és d'un grup de veïns que han contractat un membre de seguretat perquè, supuestament, els vigili, i han donat un premi especial a la millor trio, una trio espanyola, per una pel·lícula espanyola, que ella és Nadia de Santiago, la pel·lícula es diu Ali, de Paco R. Baños, que no sé qui és, jo, aquest tio, i que, bueno, que ja havia guanyat el festival de Málaga, el premi i la millor opera prima. Molt bé, molt bé, doncs queda dit. Fantàstic, Sergi, moltíssimes gràcies per aquestes connexions. I per què veigis? Perquè veig que t'escolto. Sé que tancava el festival, el fill del Truéva. Sí, los ilusos. No l'has vist, no, crec? No l'he vist, la dona també, la dona de Barcelona. Ah, també la dona. Era per comprovar si és tan lent com el pare o més. Però si no l'has vist, no podem saber-ho. En fi, Sergi, moltíssimes gràcies. Ah, tu? Que vagi molt bé i cuida-ho molt, una abraçada, eh. Vinga. Adéu, adéu, adéu. Adéu, adéu, adéu. Si sigui 40 de la tarda, d'aquí una estona amb l'Arnau Consul, parlarem de llibre, segurament, no, farem un balanç de com ha anat que ets en Jordi, amb els més venuts, les vendes i tot plegat. No em vaig a preocupar, no? Vull dir que no ha arribat l'Arnau i, normalment, ja està aquí aquesta hora, que no se li hagi passat, que no és la primera vegada que l'Arnau se li passa, sinó, bé, ja li farem moltes coses. I, a més, se li passa, sinó, bé, ja li farem un truc. De totes formes, recordo, Cristina, que fa uns dies tenien pendent un dels últims grans fraus de la història de la humanitat. Vam repassar la Guerra dels Mons de Dorson Wells, eh, que la gent es pensava que estava passant de veritat quan era un programa radiofònic, els estaterrestres arribant uns dies, després, quina altra vam repassar? El monstre del Yaknest. I avui, atenció, perquè... Arribem al primer. Arribem al primer, que és un dels grans fraus de la història, que és un paio que va tenir molt de cara, molt de morro, que era Víctor Lústing i relacionat amb la Torre Eiffel. Potser a molts no ho sonarà, els grans estafadors de la història. I la seva història justament està relacionada amb la Torre Eiffel, com has dit Jordi. Es veu que el 1925 va arribar a París i era aquell moment quan la construcció de la Torre Eiffel representava més un problema per la ciutat de votar els costos de manteniment i dels rebutges que ocasionava la població. Clar, perquè hi havia els planos arquitectònics, no, qui va fer-lo? La Torre Eiffel què li va fer? No sé què li va fer, però va haver-hi molts rebutges perquè era un monument que la ciutadania no li agradava, que era molt lletja i a més tenia uns costos molt elevats. De manteniment. Clar, llavors, Víctor Lústing va arribar i un dia estava llegint un article que tractava sobre aquest tema. I què va fer? Va fer-se passar per cavaller i encarregar unes falsificacions dels documents per poder vendre així la Torre Eiffel. O sigui que el tio es va apropiar de la Torre Eiffel, l'Ajuntament de París l'any 1925 i volia vendre la Torre Eiffel. Una vegada va tenir aquests documents falsificats sobre la Torre Eiffel, va decidir citar 6 comerciants de Xatarra en un principi financial a l'Hotel de Crillón, que es veu que és un dels hotels més luxosos d'aquella època de París. Víctor, en qüestió que és el protagonista, es va presentar com a subdirector general del Ministeri de Correus i Telegraf i va explicar els seus convidats que havien estat seleccionats pel seu recorregut i la finalitat d'aquesta reunió era mirar a veure qui era el més adequat per comprar aquesta Torre. Per tant, el que volia ell era desmantallar la Torre Eiffel i dir-ho, com que la Torre Eiffel no funciona, no agrada ningú, el que farem serà desmantallar-la i amb tots els ferros el que pagui més se l'emporta amb tota aquesta gent reunida en aquesta tuta. Tenia l'excusa perfecta, és a dir, com a ningú li agradava tota la ciutat, doncs mira, es va muntar aquesta història. Aquest tio era llest, aquella parella. Sí, no, tonto no era, tonto no era. El que va fer és, el Víctor, va agafar els 6 protagonistes, els 6 en principi compradors de la Torre, i els va portar en una limousina a fer una visita d'inspecció a la Torre Eiffel, per veure més o menys... Es va portar fins a la Torre Eiffel. Sí, per veure una miqueta, en aquell moment com estava i perquè cadascun dels compradors pots veure de quina manera la podia desmantallar. En aquell recorregut ell es va fixar molt en quines persones, en quin dels 6 era el més entusiasta i per tant, una miqueta el més fàcil d'enganyar. És la manera que tenen aquestes persones de buscar la persona més adient per poder cometre el frau. El que va fer és que l'endemà justament els va tornar a citar i els va recordar que tot aquest projecte de la suposada venta de la Torre Eiffel era secret d'estat en principi. Més que res, va dir això per evitar que el rumor comenci a s'acorre i es pogués arribar a tota la ciutat i als mitjans de comunicació imaginats, Jordi. Si tothom comença a arribar-se enterada que es venia a la Torre Eiffel, el frau se li acaba, evidentment. És que és molt llest, ho tenia tot molt ben lligat. Com va continuar la història? Justament, aquell mateix dia el Víctor Dijà tenia decidit qui seria el seu comprador. Es tractava en principi d'un nou ric, André Poisson, que era un home una mica insegur pel seu pare i que encara no estava dins dels cercles interts de la Comunitat de Negocis de París. Aquest home amb aquest negoci li podia suposar per ell tenir més punts i mèrits davant de la societat. El problema és que la seva dona, la dona de Poisson, sospitava d'aquest secret, del negoci de la rapidesa amb el que s'estava fent tot. Per això Víctor ha suposat... Estafador? No ho ha suposat, no. Estafador ja, perquè va descobrir tot el pastel. Va decidir organitzar una altra reunió on va confessar que no guanyava els diners necessaris per seguir amb l'estil de vida que portava fins al moment i que volia portar, i que aquella era la manera de complementar els seus ingressos. De seguida, Poisson va comprendre que era un funcionari corrupte i que per això el negoci requeria de la discreció necessària. A més del suport, no? Sí, sí. A part de la Torre Eiffel, hi ha un suport per tant que ningú digui res. Exacte. Un cop el Víctor va vendre la Torre a Poisson i va tenir els diners, els diners van marxar fins a Viena. Evidentment no es podia quedar a la ciutat. De totes maneres, quan... Sí, perdona, perdona. Va vendre l'home. L'home va vendre la Torre Eiffel. Va vendre la Torre Eiffel a Poisson, que era l'home que ja havia detectat com el més insegur del 6 que havia citat. Sí, l'home va vendre la Torre Eiffel i se'n va anar. Hi havia un home que es pensava que la Torre Eiffel, no hi havia ningú i ho va passar per allà i dir que la Torre Eiffel és meva. De totes maneres, justament aquest, el suposat propietari de la Torre Eiffel, es va donar compte al final que hi havia estat una estafa tot allò i que el problema és que estava tan avergonyit que ni tan sols es va atreviar anar a la policia. No van anar a la policia i per tant no va recuperar mai els diners que va gastar. No, no, és més, com no van anar a la policia, s'ho va guardar com un secret, això de que havia gastat uns calés en comprar la Torre Eiffel i que havia servit de res, no? Doncs què va passar? Evidentment que en mitja de comunicació va publicar cap tipus de notícies de l'escàndol, ni res d'això. El Víctor, que estava molt pendent dels mitjans de comunicació, va veure que l'escàndol no sortia per cap lloc, no? I què va fer? Doncs va decidir tornar a París per vendre per una segona vegada la Torre Eiffel. Oh! Però aquest home és un campió! Sí, sí, evidentment, no? De fet, la estafa de Víctor Lasting no acaben aquí, perquè un any després de la venda de Torre Eiffel va fer negocis amb el Capone, per exemple, o fins i tot amb altres històries que ja que es podíem repassar un altre dia, perquè això sí que dona per una pel·lícula. Víctor Lasting, un altre il·lustre estafador de la història de la humanitat. 6 i 47 de la tarda parlem de llibres. La Pella vol morro, cada tarda, a la 5 a 7, a ràdio d'Esvern. I ho fem com cada setmana amb el nostre expert directament de l'escola, d'escriptura, de la Teneu de Sant Just, i l'Institut Ramon Llull, Arnau Consul, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, Arnau, bona tarda. I abans de començar, felicitats per l'acte d'ahir, Arnau. Sí, sí, sí, que vam ser presents a la tarda. Ja ho hem comentat, de les bofes de Can Ginestà, que a partir d'ara es dirà Isidor Consul, el nom del teu pare, i la veritat és que va ser un acte bastant molt bé amb copes de vi, amb el que vau fer vosaltres. Què us ha comentat la gent de tot plegat, Arnau? La gent, sobretot, estava sorpresa, perquè van haver-hi clar, amb els meus germans, ens han plantejat no fer res tòpic. Quan ens van dir, preveu l'acte, tal com vosaltres vulgueu, que aquest va ser l'encarreco una mica, tant de l'alcalde com de la Montserrat de Verola, vam dir, doncs, a veure, anem a trencar tòpics, no fem el típic homenatge, parlant d'ells, recordant els seus millors moments, el primer que vam dir va ser fer-me un acte cultural. Per tant, organitzem una presentació d'un llibre. Però clar, em saltava abans de dir, però hi ha una miqueta, un Parlament de l'alcalde segur, la meva mare vol dir algunes coses, i què podem fer per trencar això que és el més tòpic, però que no et pot saltar. I poc a poc se'ns va anar acudint això que teníem totes les entrevistes gravades, d'una entrevista molt llarga, sobretot que l'hi havíem fet a Catalunya Ràdio, i altres van, doncs ja saps, com qualsevol guionista de ràdio, un expert, es tracta d'anar fent talls, i acabes podent fer dir a la gent allò que en realitat et donava gana que diguin. Sí, però la veritat és que va ser molt emotiu, perquè clar, vosaltres interactuàveu amb el vostre pare, teniu com un material... No, el que està fent a més teatral, és que el meu germà, la cosa, els talls de ràdios més que la meva, i entre tots dos, intentar dir, escolta, pot ser la crimògen, per algú com la meva mare, la meva àvia, les meves tietes, que també hi eren, per tant, anem a buscar una mica l'especte còmic, diria que fem aquesta interacció, que pot ser forta d'entrada, i no només per ell, sinó també per amics, que és important de Sant Just, que de sobte sents la veu, doncs la veritat és que quan ells hi van vosaltres treballar, i sents la veu, que ell fa 3 anys que en l'ha sentit, no? Sí, sí, sí, sí. I llavors dius, doncs com a mínim fem, i donem un costat d'això, còmic, o amor... A part, jo vaig trobar molt bona idea, jo em vaig emocionar, jo et dic, però perquè també... Són molts anys escoltant la penya al mor, oi? No, no, no, la veritat és que la gent li va encantar, i clar, en el fons també és veritat, que està present, no?, en la sala. La sala és i d'or console, que és la que hi ha a dalt de tot, de Can Ginestar. Un cop dit això, Arnau, parlem de Sant Jordi, i una mica de com vas viure la dia, ja hem connectat amb tu, per exemple, quins llibres vas comprar, per recomana... Jo, doncs la veritat, és que ara aquests dies que he hagut, bueno, sort tot ahir, i avui encara una altra cosa, aquesta polèmica entre mediàtics i no mediàtics, em miro els llibres que em vaig comprar, i veig que tinc una barreja, eh? Sí. Tinc una barreja entre un i l'altre, sense ser-ne conscient, perquè clar, jo em pensava que els mediàtics més aviat els refusava, però clar, vaig complar en llibre una vida articulada d'espinàs, volum que recull tots els no sé si són 30 anys que borda fent articles, avui després del periódico, senyor que fa 30 anys que escriu a l'avui el periódico, i que a més a més ha de tenir un programa i era habitual de les tertulis del Pujol. Sí senyor. El que passa és que, mira si és mediàtic, sí molt, que el van posar al costat de Marietreça Campos, les no se'n vaig llegir-ho, a l'estat de Portal de l'Àngel, davant del Corte Inglés, i l'home va marxar emprenyat, perquè els seguidors i fans d'aquesta primera no el deixaven estar tranquil, i tal. Quina és aquesta viejo que està al local? No ho sé, no ho sé, però... Qui fa la Campos el dia Sant Jordi? Escrita un llibre també la Campos. Sí, sí, la Campos també. Mercè Desmila, Jorge Javier Vázquez, Mario Bacaristo, efectivament, efectivament. Per cert, no sé si tenim per qui... Em sembla que sí, eh? Els llibres més venuts, Cristina, els podem recordar, ràpidament? Sí, sí, ja et sembla. Comencem amb ficció catalana. Cal destacar que els autors catalans estan en un rànquing de Bernados de Sant Jordi. Amb ficció catalana, Albert Sánchez Pinyol, que va decidir, ja com vas comentar, en el llibre, també va ser una de les guanyadores, la Silvia Soler, del Premi Ramon Llull, que va ser la segona escriptora més venduda per l'estiu que comença. Altres autors de ficció molts venuts també van estar Marius Serra, per Plans de Futur, Lluís Poix, per la Marinada Sempre Arriba, o la Reina d'Escalça, d'Idalfons Falcones. En quan a la ficció... Jo vaig dir Víctor Sánchez Pinyol, al dimarts que no passava. Sí, sí, sí. Albert Espinosa... No vas dir res, no? Arnau, tu? No el vaig dir l'Albert Espinosa. El rànquing d'aquest de mediàtics que s'han inventat, l'Albert Espinosa, i surt. Crec que no és just. Més enllà de que ell sigui conegut i que agravi més o menys les ulceres vermelles i les seves coses, crec que és un tio que fa la seva literatura. És un món, no? És escriptor. O sigui, com la Pilar Rahola mateix. És mediàtica, sí, però fa 30 anys hi havia escrit dues novel·les. Que es va emprenyar, la Rahola es va emprenyar, no? No comença per la polèmica, la teva Rahola, però jo crec que té Rahola. Hi ha gent que l'ha adonat els plats al cap i no sé què, però crec que no és just. Crec que la Rahola no sé com és la novel·la, però és una escritora que escriu a la venguàrdia cada dos o tres dies, o cada dia, no sé com fa la columna, però la Rahola, les seves columnes estan ben car que no estiguis d'acord amb el que diu. Aleshores, home, posar la Rahola al mateix sac que aquests que tu deies era fa una zona, no? La Caris, la Campos, el Franck de la Hungla, dius, home, això no. Aquests aprofiten, perdón-nos en Jordi, un llibre... Això li passa a la Rahola, potser perquè va a gran debat i a la Núria i a aquestes coses, no? Clar, i és evident que té més lectors i més gent que li vol la firma des d'acabar aquests llocs. Però home, ella fa temps que s'ocorre. I és evident que l'Espinosa té tants lectors perquè hi ha pulseres vermelles entre mig. Però això no vol dir que el llibre, u, l'escrit ell, i no qualsevol negre, que és, evidentment, el que probablement han escrit els llibres dels Franck de la Hungla, Campos, La Carita i tots aquests, com les vegades ells ho reconeixen, i que més a més estan a l'oportunisme de dir, tots dos catalans han de comprar un llibre, que no són molts milions de llibres, o s'han d'anar a Milers. Sí, sí, sí. Sí, perquè això ho explicava molt bé l'Albert Sánchez Pinyol, l'altre dia en un article que recomano, si no l'has llegit, el diari ara, amb l'Albert Tom, que va sortir justament el mateix dia a Sant Jordi, em sembla, o no ho sé, el mateix dia a Sant Jordi, on explicava, justament això, el comentàvem l'altre dia que el Pinyol va marxar per Sant Jordi, fora de Barcelona, se'n va anar amb la seva parella, els volcans de la Garrotxa, i duu que no volia saber res d'això, perquè diu que tot era... que tot està fet perquè la gent compri un llibre, encara que després el deixi, com es diu això, al sofà de casa i tal, no? El presteix darrere el menjador. Exacte, i que allò ja... Com que ja compres llibres de tot l'any, no li cal. Ja ho vaig dir, eh, al principi la meva intenció va ser comprar-me unes ulleres de sol i prou, perquè, clar, passeigues per allí, perquè fèiem molt bon dia, vas veient llibres que et piquen l'ullet, que diuen, eh, clar, vine aquí, i al final em vaig anar a casa amb cinc llibres. És veritat, ja. Qualsevol plans de futur del Marius Serra, eh, que ha dit la Cristina com un dels més venuts... Sí? L'has començat a follar, ja, o no? No, encara, i crec que és el mateix, vull dir, ell és un tio mediàtic perquè surta de ràdio, fa els Crucigrames, perquè té un programa alli, una imitació al Polònia, però més o menys d'allà d'això és algú que hi escriu, i que et podrà, més o menys, però és un escritor. Home, sí, a més fort... No crec que se'n pugui considerar només mediàtic. Clar, Crucigrames també de Vanguardia i els barbíburs, també un dels primers llibres que va treure sobre les paraules i les curiositats entre elles. Per cert que el Pinyol també deia que no li agradava anar a firmar llibres, perquè diu que és molt diferent anar, per exemple, un col·loqui, com podria haver estat aquí, a la tenó de Sant Just, quan va venir ara a la tardor, i firmava els llibres amb els lectors que els coneixia després de dos hores de xerrada, que no pas a una cua amb algú que et ve, que no et coneixes de res, i que li filmes. És millor perquè t'ha vist a l'APM, no perquè vulgui les llibres. En fi, opinions per tots els costos. Ho hem de deixar aquí moltíssimes gràcies. La setmana que ve l'estudi. La setmana que ve l'estudi parlem una mica de tot plegat. Sí, que vagi bé, Arna, que la pluvia, no? I ara sap que quan plou no es pot sortir de casa. Arnau, gràcies, bona tarda. Dos minuts i mitja ja acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del món. Per tu? Descobrir les energies àoliques que sembla que és una de les professions que poden tenir més sortida. Efectivament, com descobert a la primera hora, de la Júlia Amella i de la mà de l'Albaro Gutiérrez, que vol estudiar grau superior d'energia renovable. Tornem demà. Agraït tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui. Carme Verdoia, la qualitat s'enjustenca la Júlia Amella i l'Albaro Gutiérrez també. La Rosa Maria Vallers, directora de la biblioteca Can Ginestar. Joan Margarit, de Qui de Sant Just. El Sergi Arrada, parlant de l'Atlantida Film Festival. I ara al final, a l'Arnau Consul, parlant de llibres. I també la col·laboració més que especial. El Twitter i el Facebook de la Cristina. Cristina, gràcies. A vosaltres. Fem demà. Que vagi bé. Bona tarda. Tornem demà. Deixem ara amb l'informatiu vespre i la Carme Verdoia. Que vagi bé. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. La penya del morro d'avui. El ple municipal del mes d'abril farà un reconeixement institucional al Primer Alcalde Democràtic de Sant Just. També esperarà la recreació d'una llar d'infants. La previsió de pluja va cap de setmana a modificar els actes previstos. Demà, si ple, us sorprendrà l'activitat d'hi vendre els parcs i es traslladarà els actes previstos de les escoles a la Teneu, dissabte només es farà el recital de Joan Mararita, la biblioteca. Gràcies.