#256 - La Penya del Morro del 26/4/2013

Els dos d'Esquadra han detingut un home de nacionalitat ucrainesa i veï de Palafrugell que m'ho ha presentat tot de 6 delictes de robatòria en força a cases del Vaja Empordà. D'altra banda, avui també ha transcendit la detenció de dos homes més a Uzona per 5 robatòries en força amb dues masies, dues empreses i una escola als municipis de Vilanova de Sao, Espinalves i Viladrao. Per visió del temps, servei meteorològic de Catalunya. Clara Brosset, bona tarda. Bona tarda, hores d'ara. Hem de parlar de núvols. Abundant arreu, però amb núvolades més desenvolupades al Terzo, per exemple, els del Pau, que deixen algun ruxat dispersos, els més intensos a punts de muntanya, el Prepirineu i també el Prelitoral Sud. Localment podran ser d'intensitat forta i anar acompanyats de tan pesta a la resta del territori. No esperem precipitacions, potser algun ruxat aïllat i es mantindran aquestes clarianes llarg. D'aquesta nit, les precipitacions presentes ara al Terzo, es s'aniran centrant i veiem bé fins demà. A mig matí es centraran al Prelitoral, interior de la Meitat Est amb grans clarianes, per tant, aponent el terç suti també a la zona de l'Empordà. Aquestes precipitacions es mantindran a llarg de tot el dissabte, però les més intenses es produiran durant la matinada i fins a mig matí. Podran ser fortes i de nou anar acompanyades de tempesta. De cara de mà les temperatures baixaran i, per tant, també la cota de neu es situarà tan sols mil metres al Pirineu. De moment és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Marc Coma s'ha proclamat guanyador del rally de Catar després de la disputa de la quarta i última etapa. El pilot d'aviat s'ha imposat amb un estret marge de només 4 segons d'avantatge sobre el portugès Paulo González. És referme el seu liderat en la clasificació del Mundial de Rites. La victòria de l'última etapa a Catar ha estat per al xilè Chaleco López. L'activitat del trufeu comte de Gododo després de la pluja, Tomi Robredo i Albert Ramos han guanyat respectivament Tomas Verdig i Nixi Cori, també refenedal. S'ha imposat, volíem dir, el francès Benoat Pèr. Tots tres tenis de jurant aquesta tarda, també el seu partit de Quarts. En futbol, Tito Vilanova ha assegurat que es troben forces per continuar sent l'entrenó del Barça la pròxima temporada al club Natació Sabadell. Davut avui a la 6 de la tarda, a la final, a 4 de la Lliga de Campions, de Pater Polofamení, contra el boliac Menni Grec. I el Barça de Futbol s'ha d'intentar revalidar, a partir d'avui, a Georgia, el títol de la Copa d'Europa. Notícies en xarxa. © Ptes 녹clockwise En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda Sant Just, com esteu? Benvingut al programa de les tardes de la radio d'Esvern. Us parlo i us saluda Jordi Domènec. Benvinguts a la penya del morro. Bona tarda. Des d'ara i mig de la set del vespre, pararem de moltes coses. Començarem parlant de l'actualitat Sant Justenca amb la Carme Verdoi. Hola Carme, bona tarda. Bona tarda. D'on ve avui el públic que ens acompanya l'estudi número 1 de la ràdio? De Sant Vicent dels Orts. Sant Vicent dels Orts? Aquí al costat, no? Per cert, parlant de Sant Vicent dels Orts, la setmana que ve a la penya del morro, anem a entrevistar el seu alcalde, i a més a més també líder d'Esquerra publicant Oriol Junqueras, perquè ell és historiador, i farem una secció especial de la relació entre Sant Just d'Esvern i Sant Vicent dels Orts, vist des d'un punt de vista històric amb el Manel Ripoll, dins de la secció d'Història de Sant Just. Ja ho explicarem, perquè ho anem a gravar, quan el morro marxa dimarts al matí cap a l'ajuntament ho gravem. Va bé, l'hem dit si volia venir i va fer... No puc, no puc venir, no puc venir! I dius, home, ja venim una altra. Com és el seu dia a dia? El seu dia a dia. Ho vas explicar? No ho sé, però jo crec que va molt d'ull. Avui al programa, més a més, també parlarem de cinema amb el Jordi Roca, i Jordi Roca és divendres, i, per tant, es trenen diferents pel·lícules a la nostra... que les campanyeres de tot arreu farem història del cinema, i a la segona hora tindrem el senyor Benito, la Riera i l'antiagenda de la penya del morro. Amb l'el·licat de Vil·la, que potser avui el senyor Benito m'ha dit que parlarà del càstig. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. I, com sempre, ja sabeu que cada tarda tenim la col·laboració, més que especial, de la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui repassem Trenintòplics, perquè Soraya Sainte de Santa Maria i el Consell de Ministres, que han tingut... i la roda de premsa a posterior, ha sigut Trenintòplics, perquè aquest matí ha explicat en roda de premsa que han aprovat les noves mesures econòmiques per fer front a la crisi que el govern trigarà dos anys més en complir el déficit. A més, també ha afegit que hi haurà nous impostos medi ambientals i especials sense tampoc especificar quins. La gent a Twitter ha reaccionat d'aquesta manera, Cristina. A Twitter i avançar la roda de premsa, fins i tot és el cas de la Lei Saló, que comenta què haurem de començar el show de Soraya i Montoro. Sí, a les dues. Una altra és el comentari del Ramon Treset, que diu, citant Soraya, Código de Buen Gobierno Corporativo de las Empresas Españolas. Un momento, que me voy al servicio a vomitar, es el seu comentari. I acabem amb la Moni Solanas, que diu, exclusivament, si t'hi ha vist el primer, Soraya. I atenció, perquè avui també ha sigut Trending Topic, el BOE, una de les revistes més divertides que es poden trobar al mercat. Sí, el boletí no oficial de l'Estat. També parlant una mica del Consell de Ministres i tot això. Degut a la falta de comentaris i explicacions que s'ha donat en aquesta roda de premsa d'estar Trending Topic, podem destacar comentaris com el de Pepo Jiménez, que diu, el resumen del Consell de Ministres és que el lunes hay que leerse el BOE. Un altre és d'Estarman, que diu, i no olvidéis buscar en el BOE todo lo que nos han ocultado en la roda de premsa. I acabem amb el Javier Pelaet, que diu, nos ahorramos esta payasada del Consell de Ministres y contratamos a alguien que le amañan al BOE. Esto es una tomadura de pelo, semana tras semana. Moltes gràcies. Bé, repassem la qualitat s'enjustenca. Parlem de l'Ajuntament de Sant Jordes Bern, que rebrà finalment l'aportació que la Generalitat li ha de pagar per les set places de l'escola Bressols que s'han creat aquest curs. L'alcalde Josep Perpinyà i el Roger d'Educació, Lluís Montfort, temen que aquests retards siguin cada cop més habituals. Però segons l'Ajuntament, la Generalitat els deu encara 3 milions d'euros. Carme Verdoit, tens més informació, explica'ns com va tot això. Doncs aquesta aportació es va comunicar ahir en el ple municipal i dijous perquè hem vist la reducció de les aportacions de la Generalitat per mantenir les escoles Bressols. L'Ajuntament va fer un decret d'alcaldia el febrer de l'any passat en què t'estaca la intenció d'augmentar la ràdio a les 107 places que estableix el departament. Més d'un any més tard, 13 mesos, de fet més tard, ara fa un mes el govern català va comunicar que finalment aconseguir aquest augment i per tant la part provocional de l'aportació que li correspon a aquestes 7 places. El regidor d'educació va deixar el ple d'ahir que la manca de diligència, segons va dir, a l'hora de gestionar aquestes aportacions, han costat l'Ajuntament prou d'11.000 euros. Molt bé. Per tant, encara hi ha diners que deu la Generalitat. Això val que fa aquests diners. No, aquests 11.000 euros es perden. No el recuperaran. I abans d'això, vull parlar amb l'acada, també he recordat que es deuen 3 milions d'euros, que faran, sobretot, qüestions vinculades amb l'habitatge, energies alternatives o altres qüestions que aquests sí que han d'arribar, aquests no es donen per perduts. De fet, l'alcalde avui ha passat per Radio Desvern. Hi ha algun tall sobre aquest tema que puguem escoltar i que valgui la pena, Carme? Doncs sí, voldríem escoltar el que es diu Escola Bressol. Hi ha coses que realment costa d'entendre-les perquè reconeix que l'escola Bressol de Sant Just té 107 places que ja fa molt de temps que les té i que malgrat hi ha hagut moltes negociacions i molts documents, etcètera, doncs arriba benvingut, aquesta notícia, però arriba, com tu deies, doncs molt tard. L'inquietud és que aquest país, en aquests moments, sembla que això de no pagar, s'ha oficialitzat. Primer per part de l'Estat, de la Generalitat, em pregunto si també l'Ajuntament comença així, on t'arribarem tots plegats. Home, no, no, no, no, no, eh, em pertinerem tu pati amb les nòmines de la gent, ojo, ojo. D'altra banda, també es va provar la puja de taxes de l'escola Bressol, que serà pujarà l'equivalent en l'augment de l'IPC, que és un 2,87%, i en el cas de les escoles esportives, s'augmentarà un 9%, és a dir, s'ha de pagar 100 euros l'any a 110 euros en total. Oh, és molt, això, eh. En fi, vaja, re de nou, re que no sàpiguem, jo estic a punt de fer les maletes, eh, Carme, i no... On vols anar? No ho sé, no ho sé, però m'ho estic pensant, eh. Potser marxo i, escolta, me'n vaig, com deia la Cristina l'altre dia, que està de moda, eh, marxar fora, doncs, eh, potser m'has fet el mateix. En fi, vas canviant de tema perquè, si no, jo obriria el forn i fotria el cap a dins. Ai, Jordi... Sí, no, no, no, no. Coma. Tant. Sí, sí, tant, sí. Vas posar el cap dins un forn? Sí, però m'ha casat de pagar, eh. Bé, el ple municipal d'ahir també ens deixa altres notícies, com, per exemple, que tira endavant per una nimitat, una emoció, perquè els afectats per les acions hipotecàries de Sant Just no hagin de pagar el deute. L'emoció la va presentar a Convergència i Unió, i l'alcalde celebra el gest polític, però avisa que tampoc no s'assaltaran les lleis, Carme. És una emoció que es va broar amb el vot a favor de tots els partits, per tant, per una nimitat, i la idea és que, a través d'aquest document, entre altres coses, es reclama que els afectats per aquestes acusions hipotecàries de Sant Just que acreditin, no tenen recursos, no hagin de fer front al deute. També l'acord contempla que s'impulsi la creació de programes de jutges econòmics, de caràcter social, per gent que hagi perdut l'habitatge de primera residència. Com deies, l'alcalde de Sant Just agraeix, doncs, que tothom es vostres a favor d'aquesta opció, però de tota manera, adverteix que, en cas que passi, o quan passi, perquè de moment diu que només hi ha una o dos casos d'aquest d'acions hipotecàries al municipi, doncs que s'hauran de buscar mecanismes per fer-ho, perquè tampoc no s'assaltaran la llei, sinó que canvia la llei de vincular, doncs, la llei hipotecària, potser s'haurà de fer subvencions, s'haurà de trobar la manera de fer-ho. I d'altra banda, es van debatre un parell d'emocions més, una que es deia Sant Just en un país lliure de retallades, que va portar por al cel·levat. Finalment, es aprovava amb els vots a favor de PSC, CIO, iniciativa i Junts per Sant Just, PP i Via Democràtica van votar en contra, tot i que des de Via Democràtica van mostrar, van mostrar d'un sintonia amb alguns dels punts que es tractaven i, finalment, iniciativa... Via Democràtica, perquè això potser és notícia, que ha pregut un plaer. Atenció a la que ha vingut un plaer. Jo l'he vist quasi sempre. Ara hi ha una mica de sempre, eh? Vam faltar Via Democràtica, PP i un ràdio del PSC. Hi havia les càmeres aquelles que porten... Em sembla que ahir no hi havia càmeres. I tot allò? No, ahir no. I llavors, sí, va dir que estava a favor d'això. Va votar en contra, però va dir que hi havia alguns punts d'aquesta emoció que li semblaven bé. Molt lògic. I, en tot cas, iniciativa PSC van presentar una altra emoció que anava lligada amb el tema de la reforma origen, de la renda mínima d'inserció, i es va aprovar amb els vots a favor de tots els partits, excepte si ho que es va pastanir. Un quart de 6 de la tarda, i atenció, perquè avui, Sant Just Desbert, 26 d'abril del 2013, és un dia històric. Perquè d'aquí una estona, s'inaugura oficialment l'edifici, oficialment, eh? Que és una nova variant d'oficial. Sí, s'inaugura oficialment l'edifici de les escoles. Tot això, tot i això, si plou, que a principi... Ja no crec que ploui, no? No, que a tots quarts de set de la tarda es traslladaria el gruix d'actes previstos a la Teneu. Però, Carme, comentem això, perquè la d'escoles és un edifici nou edifici a Sant Just Desbert, situat al centre del municipi, on, antigament, hi havia l'escola Montserrat. Ara ja hi ha 600 persones que el fan servir, per tant, de unidor. 600 persones? Sí, sí, sí. Cada dia amb massa, va allà. Potser no cada dia a totes, però en tot cas, hi ha dins de l'edifici, la Sant Just Solidari, l'escola d'adults, tallers de música, etc. I avui, el que es fa és aquesta acta d'inauguració oficial i el carles d'aigua a la matica no ho veia gaire clar. Home, per què no? Perquè en principi li ha de ploure a la tarda, però, de moment, aguanta tota l'aria. De moment, no està aguantant. Llavors, si aguanta, es farà tot plegat, evidentment, a les escoles, recordem que també hi ha aquest claustre que tothom encanta les meravelles, per tant, suposo que es podrà fer. Un claustre. I si plou, tant si plou com si no, el que sí que hi ha és la jornada de portes obertes, és l'equipació, per allà pot entrar i descobrir l'edifici. En tot cas, el que sí plou, se supondria, però, de moment, es fa, és el divendre dels parts que es falla. I després, els actes se comencen a les quarts de set, que és el lliurement de premis del 25è concurs de presé poesia en català, i també, doncs, intervencions, dels tallers de música, Sant Josulitar i totes les persones que tenen, doncs, un entitat dins d'aquest edifici, doncs, aquestes intervencions i parlaments es farien, en cas que plogui, a la sala cinquantena, i jo la teniu, que és ben a prop. Deixa'm dir-la, també. Jo, aquí, veig un esquets, eh? El que passa és que no l'hem fet perquè no... No es paguen prou, i és que és un documental de les escoles, saps? Expliquen a la vostra dreta poder veure el claustre, saps? I amb humor, i amb acts, però... No puc, jo ja he retallades, eh? Un moment, deixa'm dir-te abans d'acabar, m'he sentut música de biblioteca, doncs, abans de fer el canvi, que recordem que tota aquesta urbanització, també un dels temes que es vol fer a terra, un edifici... Això es farà? Es farà, llavors, quan es faci, la plaça que es farà... No dir-hi així, un edifici... Un edifici del carrer Creu, un carrer Teneu, sí, sí. Porta polèmica... Hem parlat molt, la venia del Morro. Hem penjat la notícia, també, els informatius de ràdio d'Esvern, el Facebook, hi havia molts comentaris, sobre... Aquí estava passant el centre de Sant Just, que ja no es fa vida, que ja no hi ha... No, que ja no hi ha escoles com fa 20 anys, l'escola Montserrat fora, també. No, però allò no és una escola amb mil nens, per exemple. No, però hi ha 600 persones formant-se. Hi ha 600 persones, que per cert, entre elles... Vull dir que està molt bé la idea, però també està bé reconèixer que una cosa, que és un centre formatiu amb gent que no té 12 anys, però potser en té 45, està bé. Sí, atenció, Ximatassu, que em van passar l'altre dia, ràdio Macuto, al vostre servei, em van dir que el segon porter del Barça, José Manuel Pinto... Va, i d'aquí, eh? Com? Que és veïnostre. No ho hagués sentut, Jordi. Doncs segurament per això s'ha apuntat els pallers de música de Sant Just. Ah, sí? Em van passar el Ximatassu l'altre dia. Diu que a l'hora d'apuntar-se va ser molt divertit, perquè clar, l'Arroca l'homlegue li va agafar el telèfon i no coneix gaire la qualitat. I l'Arroca va ser... va ser curiós. Home, és que ets producte musical. A casa seva a l'Awardilla té un estudi discogràfic i coses d'aquestes, i ja ha penjat fotos a Twitter i... Home, li convence, eh? Li convence una mica de coses de música. No, ho dic perquè jo he escoltat alguna cosa que produegui així de rap i tal i potser... És una mica fluix. Què t'ha fet tallers de música? Pensa que és el pute suplent. No és com el Valdez que està titular. Quan el Valdez jugui, ell vindrà als tallers de música. Doncs una cosa que volia dir això de l'arifici, que un cop estiri terra, l'espai que es fa ser allà, tindrà el nom d'Antoni Malaret. Es va dir a Ilplem Municipal. La música va ser el de democràtic de Sant Just d'Esvern. Bé, podem recuperar la música que teníem de Biblioteca, no? Perquè sí. Demà, atenció, la Biblioteca fa 10 anys, la de Sant Just d'Esvern, anomenada també Joan Margarit. I ho celebrarà amb un recital de poesia amb el propi Joan Margarit, si no plou activitats infantils de l'exterior de Can Gynasta. Quines són les activitats previstes? Doncs, en principi, hi ha inflables, contes, citelles i una xocolatada, els jardins de Can Gynasta, això és un aplaudiment. I, si plou, això serà la jornaria de cara al maig. En tot cas, el que sí que es farà segur és, a partir de l'2.45 del migdia, aquest recital de Joan Margarit acompanyat de música jazz en directe. Començarà l'2.45 del migdia, la mateixa Biblioteca, per cert. Digue'm. I ja me'n vaig, perquè estic fent moltes acotacions. No, no. A mi m'agrada tenir-te, que sí, Cristina. A mi m'agrada tenir-te. En un moment del ple municipal, no recordo en quin moment, perquè no hi vaig anar, i ho he sentit a mig de passada, coltant ratlles verds, no he sentit com entrevistaven la directora de la Biblioteca, tal qual. Epa, són vosaltres? Va citar aquest moment. L'alcalde ens ha escoltat. El senyor Josep Perpinyà. Avui, perdona, és un diató plegitòric per la penya del Morro. Alcalde, els seus peus. No té aquest programa pel que necessitin. Si vols transmetre un missatge a l'aviència, ja sap que té la penya del Morro a la seva disposició. Aco, sense ser pilota. Gràcies, Carme, que vagi molt bé. De res. Per cert, ara que parlaves d'això, ahir vam entrevistar la directora de Biblioteca, i no sé si el servei d'informació s'ha fet amb això... Avui fem una mica de minuts, eh? Però estaran ressalt, aquí, a la cara. M'estàs dient que no us ha aprofitat encara cap... Encara no. De la directora Rosa Maria Vallès-Pobra, que em va dir jo sobretot el que vull és sortir als informatius. Ha fet diants en trucar... En trucar per veure si fèieu bé. Això ja és demà, ja ha passat, si no. Ara ho farem. Ho fareu ara? Sí, sí. Tu i qui més? Tu i qui? Home, la Carme, ho vols fer sola, no? Sí, però en què diu que ho farem ara? És capaç. És un plural majestàtic. Exacte. Informatiu majestàtic, en fi. Sí, va, adona. Bona tarda. Oh, com et rotllo. Bona tarda. Sort que ara vindrà el Jordi Roca i ens portarà una mica de simpatia i energia positiva. A la penya del Morro fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí uns moments al programa. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enredera. Sí, podem evitar-ho. Serbé català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com 1, com? De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa-t amb estils com el chill-out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del Carretto Dona número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro de la Ràdio i que tot vagi molt bé i mosat. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal i bon any nou. 5 i 24 de la tarda. Parlem de cinema. Amb Jordi Roca. Jordi Roca, el nostre especialista en cinema, que està fort com una pedra. Jordi, bona tarda. Bona tarda, bona tarda. M'ha agradat aquest guió? Vull que hi hagi aquesta línia. M'ha agradat molt, eh? A mi també, molt original. No m'ho havien dit mai. Ah, no, no, no. Jordi Pedra. Ah, tu és el que et deien a l'institut, no? Ja el col·les que no. Ah, Jordi Pedra. No t'ho deien. Ja m'havien fet mai ningú que està broma, la veritat. Quin sobrenom tenies? No tenies motet, tu? No, no, Jordi Acecas. Jordi Acecas? Home, el meu nom és oficiment bonic i amb suficient de força, com que en tinc en Jordi Acecas. Tu, Jordi Acecas, l'altre dia va ser el teu sant. Felicitats. Ah, moltes gràcies. YouTube, my friend. Ah, va, darrere. Com ho vas celebrar, Sant Jordi? A veure, jo vaig estar treballant molt, així que no vaig poder fer res excessivament especial. No vas anar a Camarilla 3 a Campos, et firmes un llibre o alguna cosa? No, vaig estar a la Rambla que quasi moro, he aixafat per un cavall d'aquests de la Guàrdia Civil. Ah, sí? A la Guàrdia Local. A la Guàrdia Local, el Guàrdia Urbana, nen. Bueno, l'Urbana, però més enllà d'això no... No, gaire, no torna més de sí. Bueno, doncs parlem de les estrelles de cinema que sí que tornen de sí. Una de les primeres, una gran estrella molt esperada pels frics com jo, és un film de pura acció dirigida per Shane Black, protegida per Robert Downey Jr. Estem parlant, evidentment, d'Aaron Mann 3. Oh, he's back. Tendria que pedir moltes disculpes. Oh, quina música més èpica, d'Aaron Mann. Nada ha sido igual desde la de Nueva York. ¿Qué va a pasar? Vives una serie de cosas y de pronto se acaba. No puedo dormir. Jo a mi també em passa vegades. Cuando lo hago, tengo pesadillas. A mi, jo no. Te voy a ver como 100 personas que quieren matarme. Hosti, a mi, jo també. Solo que podré proteger lo único sin lo que no podría abrir. L'obra 2. Què passa? Oh! Quines imatges, a més, eh, del trailer. Niños, horreros, algunos me llaman terroristas. Niños corredes. Yo me considero un profesor. Primera lección. ¿Qué? Los héroes no existen. A Aaron Mann, sí, sí, bona pinta, eh. A Aaron Mann 3. De fet, estem parlant ja de la tercera part de l'home de Ferro, que vol dir Aaron Mann, que torna a interpretar, com deien, Robert Downey Jr. No, Jordi? Sí, molt contents que Robert Downey Jr. torni a posar-se la pell d'Aaron Mann, perquè realment ho fa molt i molt bé. Em cau molt bé, a mi, eh, Robert Downey Jr.? Sí, a mi també. I, a més a més, que parla de caure ens ve, fa molt ben feta la seva feina. I això li dona un catxe a la pel·lícula que probablement amb un altre actor no tindria. Tot i això, la mento dir-vos que en els últims dies, el Robert Downey Jr. ha dit que possiblement, tret de la segona part de los vengadores, no es torni a posar a la pell d'Aaron Mann si hi ha una quarta entrega. Oh, per què no? Per si ens agraden molt. Perquè comença a estar una mica cansat del paper i vol fer altres coses. Ha dit possiblement, això vol dir... Ha dit possiblement, això vol dir que sí. Que a lo millor continua. Ah, va, va, va. És una pel·lícula que està molt ben feta. La sanografia... Perdona, ja ho pot estar. Perquè això no ha costat quatre pacetes. No, però bé, hi ha coses que són molt cares i són un xurro, i en aquest cas, jo crec que aconsegueixo superar les expectatives de tots els tal espectadors, més que ara és perquè ja porta tres entregues, però no es queda curta. És a dir, jo soc molt crític amb aquelles pel·lícules que ja porten moltes entregues, però en aquest cas crec que val la pena, i és una de les estrenes de la setmana, sense dubte. La gran pregunta que es fan en aquesta pel·lícula és el protagonista, el Toni Stark, és si el Monjo fa l'Avid o l'Avid fa el Monjo. Epa, atenció, perquè hi ha aquí filosofia barata, no? No, no, barata, no. No, no, no, està molt bé, perquè clar, ell com que porta... Clar, perquè ell no és com un altre superarò, i no és com el Superman o el Batman. És una persona normal i corrent, que es posa una disfressa, com un vestit robàtic, i el convulguis. Exactament. I llavors... A partir d'aquí es converteix amb superarò, i és a dir, en principi, ell com a persona... Però ell no és així. Vol dir que no és així. Però ell no és així, ell no té superpoders. Per això et dic que ell com a persona és com tu o com jo, a qualsevol podríem ser un mantre. Clar, en aquesta pel·lícula es posa especialment la puntilla en aquest fet, i veurem si finalment ell aconsegueix per si mateix, perquè s'enfronta al seu pitjor animec fins a aquest moment. Qui és? Ai, com es diu ara? Perdona, és que és normal, també. És la tercera. Seria raro que s'enfrontés contra una amic que no fos tan malvat com els altres, per exemple. No me'n recordo com es diu, però sé que té un nom molt ridícul, i ara mateix no sé com es diu. Ara busquem. Però sí que sí que l'actual és el Binking Slay, i ho fa molt i molt bé, també, com a dolent de la pel·lícula. Has dit tovi, tovi potser? No. Has dit com algo de... No sé, algo molt raro. Algo que comencen bé, és igual. I també la... Michael. No, la Wyndead Paltrow, que per cert, aquesta setmana ha estat escollida per la revista People com l'actual més guapa del món. Ah, sí? Sí, mira, la setmana passada era la més odiada, aquesta setmana la més guapa. Sí, canvia molt, no? Sí, depèn de quina revista publici el ranking. Perdona, Wyndead Paltrow, la més guapa del món? Bueno, això ha dit la revista People, ja pots que et digui. Vull que em diguis qui ho ha dit, de persones amb noms i con noms. No, és l'editorial de la revista People, que d'any fa un llistat de ranking amb les dones més guapes del món, i ha dit que és la Wyndead Paltrow. Un vist poques... poques d'hores, eh? El món ja t'ho dic ara, eh? Si diuen que la Wyndead Paltrow és la més guapa del món. Vaja, és el meu criteri. Bé, sigui com sigui, jo crec que, com a consorte de l'Iron Man, fa molt bé, i aconseguir acompanyar-lo sense destacar suficientment per sobre d'ell, cosa que també està molt bé. Una preu que molt recomanable, eh? Molt bé. Oh, mira, Jordi, em sorprèn que digui això, eh? Sí, no, és una estrena que està molt bé, que jo recomano que es vegi a veure. Bé, passem ara a la següent pel·lícula, canviem radicalment de tema, perquè avui també arribarà a les sales un thriller, del director Daniel Calpersoto, i el... Què rius, Cristina? És que ja em fa gràcia, aquesta pel·lícula, perquè justament abans de que entrés en directe el Jordi, estàvem comentant una miqueta. La de convustió? Sí, sí, sí. No estic molt indignat amb aquesta pel·lícula. No sé com et llamo. Ari. Tienes novio? Tu que quieres que tenga o que no tenga. Ah. En realidad, con que me digas la verdad me vale. No, resposta. La dos. No, la verdad no gaire. Ja està? Sí, 15 segons, perquè... 15 segons perquè no t'agrada. No, a veure. És que tu també ets una mica ràdica. No, no, no, no. Que no t'agrada tu, 15 segons. No, no, no, no. Però mand 25. Estic indignat amb aquesta pel·lícula, ja està bé. O sigui, prou. Per què? Perquè aquesta pel·lícula és totalment innecessària. És una espècie de remake. Vols que et vegi inflat amb això, eh? Sí, estic molt indignat, en aquest cas. Vaig a posar-te la música de fer espitxos a la penya del Morro. Endavant, Jordi Roca. A veure, jo sincerament crec que en aquest país hi ha talent suficient en tots els àmbits, com per fer pel·lícules molt millors que això. Per tant, si hi ha pocs diners, que n'hi ha pocs, i avui en dia el cinema depèn molt de les subvencions públiques, si us plau, potenciïn el talent i no fas ni aquest tipus de pel·lícules sense cap sentit. I a mi em sap greu pel director, perquè realment el Capasoro és un bon director. I els actors, que són la Maria Castrol, Adriana Ogarte i l'Àlex González, no són brillants, però són solvents. Però és que la pel·lícula és que és de vergonya aliena. És que no té cap sentit. Jordi! Jordi! Jordi! Mira, mira, gent. Jordi president! Jordi president! De què va? No ho sabem. A veure, és un intent, és el que parlàvem la Cristina. Els grans directors que es consideren d'aquest país t'agradaran més o menys, són el Pedro Almodóvar, l'Isabel Cuixeta, etcètera. Et podrà agradar més o menys el gènere, però sí que aconsegueixen donar-li un toc personal i especial a les seves pel·lícules que Hollywood no se van fer. És un remei de tofes amb tofòries, que és totalment caspós. A l'espanyola, no? Sí. I, a més a més, amb certs ingredients de pel·lícules romàntiques italianes, com 3 metros sobre el cielo. Per tant, fes coses d'aquí, que puguis fer, que siguin solvents, potència la creativitat dels joves i d'aquells que no tenen feina i deixa't de fer aquestes tonteries que no tenen sentit. I que ja fan els americans. Sí, que ja fan els americans mil vegades millor. Com que no ens agradaria invitar l'espanyola, els americans diríem a la catalana, que això també ho fan molt els informatius. Quan guanyen la seva dona, amb l'aranxa científicària, ho feien. La tenista espanyola ha perdut. A mi, quan guanyava, era la tenista catalana. No, però ara ja et dic. Hi ha directors que et poden agradar més o menys. Sí, sí, sí. Passem a la següent pel·lícula, que també s'estrena. Avui, ayer, no termina nunca. Has llegado pronto. És un drama de la cuixeta. Sí, no había mucho tráfico. El avión ha llegado a su hora. ¿Qué haces aquí? Tengamos que estar aquí. Los dos juntas. Como arrojadas por el mar. Hostia. ¿Te han odiado alguna vez? ¿Dónde estás ese momento? Ese momento en el que miras a alguien aquí en amas, y te tirarías a sus ojos como una catarata porque es el único lugar en el que quieres estar. ¿Te gustaría borrar lo todo? ¡Oh! Y volver a empezar. Es que la cuixeta jo té això. Me toca la fibra. Le dije, lucharé por ti. Pase lo que pase. Lucharé por ti. Lucharé por ti, me dijo. Fue un día... o cinco minutos en los que creí que alguien me quería. Oh! Mira, llagrimeto, eh? Lagrimeto. Però que és un documental o què? No, a veure, ayer no termina nunca el festival de Málaga. L'última pel·lícula del mundo ha estat molt criticada. Diuen que no aconsegueix emocionar i tan sols toca la fibra. Jo penso que s'ha d'anar una oportunitat. Perdona, el trailer té faries molt xules. Sí. Perdona, et talli, però que no hagin escrit el guió expressament o coses per ensenyar amb el trailer. Això ja passa, eh? No, si més no. Jo crec que s'ha d'anar una oportunitat. Isabel Cuixeta és una bona directora. És una pel·lícula densa, molt, molt densa. És una pel·lícula més. La canvia de la penya i el Javier Càmera. És una pel·lícula amb molta paraula. Una aposta molt arriscada, eh? Una aposta molt arriscada, perquè... Sí, però aquestes coses s'han de valorar. És a dir, no ens passem, sento tornar d'abans, però no ens passem a tufes, tufurios, i fem coses diferents. Jo he dit que ha estat molt criticada, però probablement no sigui la millor pel·lícula de l'Isabel Cuixet, però si en teniu ganes, perquè s'ha de tenir bastantes ganes, en aquest cas intenta fer una crítica social també, perquè la pel·lícula ens explica el retrobament d'una parella 5 anys després que hagués mort el seu fill a l'hospital a causa de la falta de diners, per aquestes coses. És un drama amb tota regla, però que està molt bé. A mi la canvia de la penya em sorprèn. Vol dir que la parella, quan va perdre el filla, o es va separar? La pel·lícula ens situa el 2017 a Barcelona, 5 anys més tard el retrobament quan ara troben els dos. Home, és interessant, però potser és molt interessant per a un obra de teatre que per a una pel·lícula. Perquè és molt arriscat, una hora i mitja, dos personatges a la pantalla. Jo us dic una cosa, no sé si la crítica ha dit que potser no aconsegueix emocionar, però jo crec que només ja el fet de la història conèixer, doncs ja et toca una miqueta la fibra, no? No sé, la crítica... El fet que una parella se separi per arrendre la mort del seu fill i tot, home, hi ha molta gent que diu que això és anar-lo fàcil, no? Sí. Molt, molt, molt dramàtic, i llavors ja saps del que va. Passem ara a una pel·lícula d'humor. La comèdia és un gran equip, un gran equip del director Oliver Dahan. Escolteu-me. Tengo un club para ti. ¿La Gran Bretaña? ¿La Pequeña Bretaña? Hay que vacunarse. ¿Qué tal una cura de talasoterapia en la Bretaña para él? Nada de balón. Me pareo hasta en Piragua y quieres que pase tres meses en una isla de la Bretaña. ¿Pero cómo iba a saber yo que era menor? Me dijo que tenía 32 años. Mire'l, ahora. No, al mes. Bé, sí. La pel·lícula humorística de la setmana, no? Sí, la primera. La primera està molt prou excel·lència. A veure, jo recomano dos pel·lícules aquesta setmana. La primera és Iron Man 3 i la segona és aquesta. Una comèdia francesa que està bé, una comèdia francesa que et passes tota la pel·lícula riem, però s'hi aconsegueix arrancar-te certs somriures. Ojo amb les comèdies franceses, que últimament no sé si dir-te que estan millor, quasi bé, que les que es fan a l'escola espanyol. Home, sí, realment, per mi sí, també, l'humor francès és diferent a l'espanyol, i aquí hi entre diem en qüestió d'agostos. Sí, perquè no surt aquell, el Fernando Tejero, per exemple, i no surt Javier Cámaras. Ni el Bresini. En aquest cas sí que surt, i també tiren de l'Omar Sai, que és el de Intocable, que s'ha d'abastrenar una comèdia, aquesta setmana torna a estrenar una altra. L'argument en situa a la Bretanya França. L'Omar Sai, qui és? El de Intocable. El protagonista, que es diu Patrick Orvera, està en un moment complicat, perquè està ruinat, i no pot pagar la manutenció de la seva filla, i per tant, el jutge no li permet veure-la. Aleshores, ell haurà d'amigrar a la Bretanya Francesa en una petita illa, i es posarà a treballar en una fabrica de conserves, per poder així tenir dret a veure la filla. Aquesta fabrica de conserves està en suspensió de pecaments. Per aconseguir els diners, el poble formarà un equip de futbol, del qual aquest serà l'entrenador, i aquí és on ve tota la part còmica. Perdona, una cosa que no s'ha fet mai, una pel·lícula on tracta d'una gent que no és professional d'alguna cosa, ja està professional d'allò per un dia. Sí, però no és la pel·lícula més creativa del món, és un acumen que ja s'ha fet, però és entretinguda, i amb això ja està. Ja és molt. Passem ara a una altra pel·lícula. També, des de França, ens arriba un drama polític dirigit per Pierre Choller. Pierre Choller. En francès. No tinc problema que l'entenc. Per respecte de la gent que sap que és francès. Jo tinc un problema, però de què va aquesta pel·lícula? És una pel·lícula que s'estrena en un moment arriscat, potser no en el clima més propici per presentar una pel·lícula com aquesta, però que jo crec que està bé a vegades passar-nos a l'altre cantor, ser una mica empàtics, intentar pensar o veure'ns en la cara dels polítics. El que intenta reflectir aquesta pel·lícula, reflexar és una mica fins a quin punt el polític té responsabilitat en les coses que passen en el dia a dia. Ens posa sobre la taula dos temes importants. El primer és que ens preguntes si Europa ha viscut amb un paternalisme excessiu, és a dir, inclús quan les coses anaven bé, sembla que l'estat t'ho hagués d'arreglar tot. Fins a quin punt? És molt fàcil criticar, però posa-t'hi tu, a fer-ho. Aleshores és el que et dic, és una pel·lícula que està bé, perquè ens posa a l'altre banda, però sí que és veritat que el clima en el que vivim potser no era el moment més adient per a estrenar-la. A més, que almenys et pot sentir una mica més fèixer. És una mica més empàtica, no? Exactament. Que els fan una escratxa a casa i les càmeres des de dintre. Això no passa. Des d'Itàlia, avui també s'afegeix, és d'Itàlia, la llista de les trenes, un drama del director Daniel Lucchetti. Es diu La Nostra Vida. Un film on coneixerem a Claudio, obre de la construcció que treballa a les afores de Roma. Sí, ell té una vida senzilla, està a casa, t'hi té tres fills. Com dic treballar a la construcció, com podríem tenir qualsevol de nosaltres, però un fet que no t'esvallarà aquí, perquè en gran part és la gràcia de la pel·lícula, li canviarà la vida per sempre i, a partir d'aquí, haurà de confrontar... No ho sé, ho hauràs de veure a la pel·lícula. Home, té tres, suposo que tenien quatre, tampoc li suposarà grans problemes. Potser no, però no és això. Per exemple, el deixa la dona amb tres fills. Té tres fills i té una dona. No sabem què és el que pot passar. El que sí sabem és que no ho sap. Té la teoria que quan dius aquestes coses no ho sap. No ho sé, si vols dir, és Of The Record. Ah! Aleshores és un drama, està molt ben fet. L'actor va guanyar Exacto després el prèmium millor actor al Festival de Canes de l'any passat, igual que Javier Bardem, i si voleu veure un drama de superació, doncs aquesta és la vostra pel·lícula. Passem ara... Passem ara a aquest repàs d'una setmana prolifera amb un film de terror espanyol. Hi ha tremolo jo ja, hi ha tremolo jo ja, es diu Emergo. Emergo, Emergo. Con, necesito que mi nombre es desde grabar. Hace muchísimo frío. La temperatura ha bajado 14 grados en cuestión de segundos. Un fantasma es una persona que... ha muerto pero no ha podido marcharse o no ha querido por alguna razón. ¡Dios mío! ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Ha tenido entidad? ¿Qué pasa? No es como una pel·lícula de terror. ¿Qué pasa? És ràdio, que no veiem què està passant. Tots es fos. Tu imagines que és pitjor. Oh... Intenta sintonitzar Radio Svern i no hi ha senyal. A veure... Jo hi ha tremolo perquè les pel·lícules de terror espanyola ja totes són iguals. Només de fet, escolta, el començament del trailer és una frase que no s'ha dit mai. Si no s'ha dit mai. Necessito que no dejes de grabar. No hace muchísimo. No dejes de grabar. Grabalo todo. De fet, en aquesta pel·lícula trobem un grup multidisciplinar d'investigació paranormal que arriba a un departament on s'està produint tot tipus de fenòmens estrans. Sí, és una pel·lícula modesta sense gran pressupost que retorna una mica l'estil del faun footage i que podríem dir que és com un quarto milenio però en pel·lícula. És a dir, perquè és la mateixa estructura. I també la Carmen Porter amb aquelles dents. No, sense la Carmen Porter. Només les imatges que et posen. A porter o no, eh? Sí que t'ho saps bé, no? Sí, ja es veu que tu hi ha un seguidor de Freeker Himmers. Doncs aleshores, això és una pel·lícula de terror que a Camara Mans mostra com un grup multidisciplinar investiga els succesos paranormals d'un departament. Però és una pel·lícula que per tenir un baix pressupost és bastant solvent. Em recorda una mica aquesta de Rec. No té res a veure. Sí que és veritat que tenen el mateix estil de Camara Mans però l'argument i el que succeix no tenen absolutament res a veure. 5 i 44 de la tarda abans de passar la història del cinema on l'havíem deixat, que eren els primers directors de la història del cinema amb la Cristina. Com vulguis, Jordi. Abans tenim les notícies de Hollywood. Comencem parlant del director August Bensant. Aquest moment entra el senyor Benito. Estàs esperant tota l'estona aprofitant la fanfària de Star Wars. Una vinyà, clar, com que és en l'alt oscura del programa. Ja ho deia això. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda, senyor Benito. Vostè ha aprofitat la fanfària de Star Wars per entrar. Jo veig que seleccionar les músiques està més despert del que podia pensar. Sí. Comencem parlant del director August Bensant, perquè és un possible director de 50 ombres de Grey que ja vam dir protagonitzada per la Hermione de Harry Potter. Sí, exactament. A mi m'agradaria que el món hagi embogit amb aquest film, es van succeint poc a poc. En aquest cas, el senyor està nord-americà August Bensant. Sí, perdona, el món ha embogit i hi ha molta expectativa per la pel·lícula, però això era un pluf com una casa, ja t'ho dic ara. Home, donaré una oportunitat. O sigui, aquesta pel·lícula ja comença malament. Per què? Com el còdigo de Vinci, que és un best seller, que tothom s'ha d'haver llegit, tothom s'imagina de sa manera, i decepcionarà a tothom, fins i tot el propi director. Perquè, si més no, hi ha un esforç radere i això s'ha de valorar. En aquest cas, el senyor està nord-americà, que ja va estrenar la setmana passada en Terra Promesa, amb el Matt Damon, és l'últim candidat, que finalment serà ell d'una llarga llista de directors que s'ha volgut fer càrrec d'aquesta trilogia, perquè creuen que serà la trilogia del moment. Segons informa la revista de nord-americana The Warp, el director ja hauria, si es diu així, ja hauria posat a treballar i ja hauria rodat una sequència de prova. Dius, quina sequència haurà fet de llibre? Home, ja t'ho dic jo. Totes són de sexe, són de llit, no? Sí. La escena que ell ha triat per posar-se a prova com a director és el moment en què la protagonista perd la virginitat. Clar. No és tonto, algú es pensa. No és tonto, no és tonto. De fet... Una punta. Això de les ombres de Grey, que bé, és el consultorio del doctor Cojoncià, que té un referèndum que ningú coneix. Sí, una mica. Que ningú coneix, senyor Benito, té un referèndum que ningú coneix. El jueves, el doctor Cojoncià. No, ningú coneix, som més joves nosaltres. Només coneix Robert Raffford. Sí. Hem lligat al tema de forma patètica, però és que parlem ara de Robert Raffford, un coatani que van fer la comunió junts amb el senyor Benito. Atenció, perquè aquest home, aquí és el director del Sundance, es va fer aquesta versió, es va traslladar d'auta a Londres, va ser tot un èxit, i per això aquest any, realment fins a aquí, del 23 al 25 d'abril es va celebrar. Però ell ha posat en dubte que l'any que ve torni a haver-hi una versió del Sundance europeu. El seu objectiu tot i això és que aquest festival s'ha extinguit per tot el món per intentar fer una mica de contrapès a la indústria de Hollywood Extrany, quan ell deu pràcticament tota la seva carrera aquestes productores. Bé, parlem ara... Ni pràcticament, totalment. Parlem ara d'ella d'un festival que ha començat a Barcelona, el festival de cinema d'autor, pel·lícules que en principi mai no es veurien, perquè no tenen una distribució comercial com han de tenir. Jordi, t'has mirat la catalira i tot plegat, i què has trobat, Jordi Roca? Què has trobat? Volia comentar una cosa. Era cinema d'autor o cinema d'autor? De deuda. D'autor sempre és d'autor. Això és així. Diu que em volia recordar. No, és que a veure... Jordi, què no el vols fer? No, sí que ho vull fer. No, és clar, què passa? Doncs que a mig d'una de les setmanes més tràgiques del cinema, després ens ho preguntarem, perquè ha sigut probablement el pitjor cap de setmana, des del 1997. Què em dius ara pel cinema? Però què passa? Perdona, perdona una cosa. Què passa? A veure, a veure una cosa. Jo volia dir que és normal també, perquè amb la merda de pel·lícules que van estrenar la setmana passada, que les vam comentar aquí, és normal que la gent no vagi al cinema. Dic jo, eh? Sí, però és que és una caiguda lliure que porta així des del mes de desembre, és a dir, tampoc és precisament que sigui subtat al cap de setmana passat. De fet, normalment, els milions d'euros recaptats solen 11. I al cap de setmana passat, el top 20, que són les 20 pel·lícules més tequilleres, van recaptar 3 milions d'euros. Clar, el president de l'AFPA, que és la Federació d'Associació de Productors Espanyols, ha tornat a demanar una vegada més el govern que, si us plau, es faci enrere amb el 21% de l'Iva, perquè està ofegant el cinema. I, finalment, hauran de tancar molts més ciners que no només els del Renoir. Quins? Renoir? No, no, no. Renoir. Sou francèsos, són francèsos. Bueno, cap a la música... Oh! Quin descans. I ara passem a una altra notícia. Perquè és que ara, a Johansson Road, aquesta jo la trobo més guapa que Wyndham Paltrow, i no és la més guapa del món, diuen. Si la Wyndham Paltrow és un jovení tu, vostè que ha arribat tard, diuen que és la més guapa del món. Ho he llegit a la premsa d'avui, eh? Sí. Sí, va anar amb una gala? Jo no ho entenc. Va anar d'esquesta que es publiqués a la llista. És que la Johansson tindrà poders especials en el seu proper film, que serà una superuroïna. Eh, no. L'incompostible Luc Besson té un nou projecte a la seva agenda. Luc Besson. Sí, es tracta de Lucy, que és un thriller d'acció que ell mateix ha escrit i dirigirà, i la protagonista ja sabem com tu has dit que serà la Johansson. La trama s'entra en una dona que es veu obligada a fer de mula per passar droga. De mula? De mula, sí. Les que es mengen... Les que es mengen la droga per passar. Ah, va, va, va. Què és el que passa? Que mula, és a mula. El que passarà és que aquestes substàncies li afectaran en el seu sistema i a partir d'aquí començarà a tenir superpoders per això del titular que has donat. Bé, ja acabem amb una notícia que ens fa molta il·lusió d'una, perquè són notícies que potser passen per sabudes al malàmbit. Perdona, és que després no la posis. Si tu fas... fas cares. No, passen per sabudes normalment. Què et passa, aquesta música? Com de ballarina, ara? No, perdona. Això és de la India. Sí, sí, sí. Estem parlant... No sé per què una mica, però a veure si us sembla bé aquesta música, perquè perdem del Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarclas. Que compleixen 10 anys com la nova biblioteca de Sant Just que demà celebren 10 anys. A un és de Navarclas. O Proc de Manresa. Ah, no, només el vages. Era persistar molt temps. Doncs això que el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarclas arriba a la seva decena d'edició, com es diu mantenint el pressupost ajustat de 30.000 euros de l'any anterior. Es posaran 36 pel·lícules de 12 països diferents i el que intenta és precisament això, donar un toc solidari i sobretot poder presentar pel·lícules que en els grans... circuits comercials no trobant sortida. Molt bé, doncs Jordi, moltíssimes gràcies. No et veiem pel Jordi Rota. No te'n vagis, no te'n vagis, perquè continuem amb la història del cinema, com cada divendres aquest últim minut de la primera hora dedicat a saber com va néixer tot això que anomenem Sater. Senyor Manito, sabeu on ens vam quedar la setmana passada? No, però ja estàvem atent. En Valmelí és, crec, no? No, és que s'ha anat passant, no hi va haver excepció. Jo ja he vist com una turba multa, el temps i l'espai. Viu a la lluna. Efectivament, vam començar a parlar dels primers directors del que s'anomenava en aquell moment i ara també cinema. Si ets cinematògraf. Clar, clar, clar. De fet, comencem a parlar ja de diferents directors que van començar a agafar rellevància, com, per exemple, David Mark Griffith, no, Cristina? Exacte, va ser un actor i cineasta de pel·lícules que podem destacar com el nacimento d'una nació, que és una història que parla sobre la formació del Cúcups Clan i de la superioritat de la Rossa Blanca. Ojo, ojo, ja. I del nasciment de Nord-Amèrica, eh? No oblidéssim. La nación es Nord-Amèrica, però no. La gent es quedava amb això. És una pel·lícula que em sembla que dura com 3 o 4 hores. Exacte, de totes maneres va ser... Perdona un moment, és que si és el naixement d'una nació, això és llarg. Doncs va ser un film que va tenir molt d'èxit, no només per la temàtica, sinó també per els recursos emprats a l'hora de realitzar-la. Les lliçons de Griffith, en principi, es van aprendre molt ràpid als Estats Units, mentre a Europa va triar una miqueta més, en seguir aquest tipus de model. És aquí quan es va originar la primera diferensació formal en el que és la realització entre els Estats Units i Europa. O sigui, aquí ja van començar... Sí, i des d'aquí ja es va quedar la diferència entre... Té una comarcial i una mica més europeu, que parla més de sentiments... És que ha arribat combustió per intentar ajuntar-ho tot. Ja, ja, ja. Tot això, a Europa també van aparèixer algunes pel·lícules destacades, com és el cas de la Vilgans, que és un cineasta, que el 1908 va fer Jo Acusso. I Acusa. O l'alemany Murnau, que va fer N'esperatum, el vampiro, aquesta sí que és més coneguda, va ser el 1922. De fet, aquesta és aquella que deien que... Era el Boris Karlov o no? No, que ara no, senyor Benito. N'esperatum el vampiro del 1922? No, no, no. Digui que no. Més pel·lícules així famoses d'Europa? Altres també del... El Napoleón de Vilgans. Sí, i també un altre que es diu Metrópolis. Metrópolis aquesta, ja és. En aquest cas la va fer el Fritz Land, el 1926. De fet, un dels altres cineastes més estagats a l'època va ser Sècil B de Mil, no? Sí, Jordi, exacte. De qui era Sògra? No ho sé. És una pregunta que sap. Concur. D'aquí era Sògra, el Sècil B de Mil. D'aquí era Sògra. Era un actor, eh? Actor o actriu? D'aquí era d'Estat Units o d'Europa? Estats Units, crec, eh? Baster Keaton, Baster Keaton? No, una miqueta més enllà. Va començar a fer en pel·lícules d'Indy. Douglas Fairbanks. I després va fer en pel·lícules d'un personatge molt de caràcter. Sara Montiel? Sí. No, no ho sé. Don't Wain, no? No, Anthony Quinn. Sí, home, com no podíem pensar-lo. Amb la seva famosa pel·lícula Zorba del Griego. Sí, sí. Ara passen la vida de Sècil B de Mil. Doncs, a més de familiar, va destacar també per pel·lícules, on es va especialitzar en històries bíbliques, on també hi participaven milers d'extres. És a dir, una d'aquestes pel·lícules és Los Die Mandamientos o Rey de Reyes. Una altra dels cineastes que en aquesta època també va tenir una miqueta de renom, va ser Eric Bonestronheim, que va donar al cinema títols com Averícia, la viuda alegre o la marxa noctial. Van ser algunes de les seves pel·lícules més destacades. I de fet ja va començar a arribar el western. Però, clar, tot això, a quina any estem? Això, el 25, els 30, ja hem arribat als 40? No, no, encara no, encara no. Estem al cinema mut, eh? Sí, sí, amb el cinema mut. Tot això al cinema mut, encara. I amb l'aquí negre, eh? Amb l'aquí negre i cinema mut. No dèiem res. Posem-nos una mica al cinema mut i comentem que també que hi havia els primers westerns de l'època del director John Ford Sundensky. I, clar, ara ho veurem. Sí, va ser un dels primers mestres del western. Va començar a destacar amb obres significatives com el Caballo de Hierro. I un altre va ser Quim Vidor, amb històries com el Gran Desfilia. Aquesta també és una miqueta, potser, una més coneguda, no? Tot i el gran protagonisme d'aquests cineastes, en la època del cinema mut, amb l'aquí negre, doncs els estudis van observar que amb qui realment els espectadors somiaven doncs eren amb els actors, no? Perquè justament s'identificàvem amb ells, s'admiraven, i fins i tot s'enamoraven en aquella època. Sí, que fort, no? Cristina, que s'enamoreixin en una època. Home, ara també passa, no, això? Amb l'escarlet. Sempre he hagut aquesta mitomania. La mort sempre existia. La mitomania de la estrella. No es adoneu que l'important d'aquest moment és que en aquella època que algun espectador s'enamorés d'algun actor, doncs va fer que els estudis s'adonessin que tenien més importància realment als actors i els actrius que no passen als cineastes. I aquí va néixer l'Estar System. Exacte. Que era un va. Era un sistema d'estrelles. Un sistema d'estrelles. Efectivament. De fet, l'Estar System hi ha molts personatges i molts actors, com per exemple Douglas, Fairbanks, Mary, Pickford, Charles Chaplin o altres coneguts com... Rosco. Buster Keaton, per exemple. Buster Keaton és un gran... i que va fer les... Si les comèdies aquelles, l'Oceano em surt del nom. Les Comedy Kapers. Les Comedy Kapers. Marc Sennett, que és un dels primers que va fer... Perdona, perdona. Qui vostè se m'ha deixat? Senyor Benito, qui no coneix les comèdies de Happy Stars? Què diu vostè? Avui començarem per... Atenció, calli. Comencem per... Douglas, Douglas Fairbanks. Qui era aquest bon home? Va ser un dels més grans actors del cinema mut. Era un personatge vital i simpàtic que s'ajustava una miqueta al model d'Amari Kapoor. És a dir, el que trobava en aquella època. Va ser un dels pocs actors que treballaven amb absoluta independència i a més de tot això, supervisava fins i tot l'últim malament de les produccions on hi participava. Va ser una de les pel·lícules còmiques i fins i tot algun western va arribar a fer-se molt popular, arribant a ser un dels actors més destacats al moment. Però en aquell moment, llavors, es va donar a compte que necessita alguna cosa més. I va decidir donar un gira a la seva carrera. Oh! I es va especialitzar en els films d'aventures, el protagonisme de films com la màscara del Zorro, Robin de los Bosques, el ladrón de Bagdad o el Pirata Negro, entre altres pel·lícules, evidentment. Per totes pel·lícules d'aventures i en blanc i negre. Podríem dir que va ser el primer gran actor de Hollywood, Douglas Fairbanks. Sí, sí, sí. Tan és així, Jordi, que es va arribar a convertir fins i tot en un heroi. Va ser un model a seguir. Aquest home, la seva carrera no va acabar perquè va ser molt llarga, però en un moment determinat va anunciar... Va morir, no? Va morir... Va ser molt llarga la carrera. Va ser molt llarga, no? Però al mig de la seva carrera va anunciar Mary Pickford, que va ser un altre de les actrius més destacades del moment. És el que volia dir, home. Avui hem repassat la vida de Douglas Fairbanks. La setmana que ve, més artistes i els primers artistes de Hollywood, com Charles Chaplin o Mary Pickford. Jordi Roca, moltes gràcies. Bona tarda. Fem una pausa per connectar amb la xarxa i a la segona hora, més penya del morro amb el senyor Benito i Vivendres. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. wishes. Proricanes, izkosteks... Espero que bağgin confirmant la qüestió social del nostre país. Sense concretar, Montoro ha afegit que, malgrat tot, es deixa una porta oberta a negociar que tu ets actiu amb cada comunitat segons quina sigui la seva situació. Todas tienen que seguir reduciendo los componentes estructurales de su déficit público. Y a partir de ahí, ese conec con los resultados de ese grupo de trabajo, tendremos también criterios más políticos para negociar con las comunidades autónomas la distribución del nuevo objetivo de déficit público. Pel que fa el déficit públic global de l'estat espanyol, s'ha fixat un límit del 6,3% del PIB davant el 4,5 actual. D'altra banda, el Consell de Ministres també ha aprovat a pujar alguns impostos especials que graven l'alcohol i el tabac. Crea una taxa sobre els dipòsits bancaris i allarga un any més fins al 2015. L'IRP fa incrementat que tenim ara. Preveuen que la Tura es mantingui per sobre del 25% fins l'any 2016. Els Consells Comarcal i els Ajuntaments de les Terres de Lleida que havien rebut una denúncia de la delegació del govern central a Catalunya per no fer una ja la bandera espanyola a les seves seus l'han acabat de posant per imperatiu legal. És el cas dels Consells Comarcal del Pla de l'Urgell, l'Urgell del Segrià, les Garrigues o la Sagarra. Francesc Fabregat és el president del Pla d'Urgell. Perquè al final tampoc es tracta de que ni a nivell personal, ni a nivell institucional, tinguem de gastar diners amb moltes absurdes. Seria absurd gastar mal gastar diners per això. I tampoc, el que no volem, és suïcidar-nos políticament per què ens inhabilitin. Al final, dius, no, no, igual, ben gemble, però el que està clar és que això no t'ho anirà el procés. Els alcaldes afectats van fer un front comú i van plantejar la problemàtica a la presidenta del Parlament i a la visa presidenta del govern. El responsable de renfa dels trens d'alta velocitat a Catalunya, Fèlix Martín ha anunciat que la línia que uneix en Girona i Figueres en Barcelona i Madrid registra diàriament més de 3.400 passatgers. Martín també ha fet públiques unes ofertes que Renfa ha pactat amb l'Ajuntament de Girona per el temps de flors. La companyia ha programat 8 trens, 8 trens a B especials, durant els dos caps de setmana de l'11 i el 18 de maig. A més, posa la venda 16.000 places a preus promocionals. Tenim molt clar que els caps de setmana, a l'inici i al final de la campanya de Tens de Flors, marcarà una punta fonamental i el descens d'aquest tipus de trens especials recolserà el tindre tota la jornada de OSI a l'àmbit de Girona. I creiem que clarament està convençut que serà un èxit i que el que volem és que, quan se vol persona que pensi en que l'alta velocitat és la millor manera de propar-se a Gaudí i de Girona, que trobi la possibilitat de desplaçar-se amb aquests trens a la velocitat. Pel que fa el nombre de passatgers diaris de la línia Girona Figueres, la gran majoria, uns 2.700, són clients que usen el tren per anar a Barcelona, especialment per motius de feina i la resta, uns 750, són clients de la línia de llarga distància. El que segueix sense concretar reemfa és, a partir de quina data, es podrà fer la connexió directa de l'alta velocitat entre Barcelona i París. Bona tarda, us parla David Amador, el club natació sabadell debut a partir d'aquesta hora, a la final a 4 de la Lliga de Campions d'Avaterpolo Femení, les balles anes jugant les semis davant el Búliac Ménig Grec. Entenis, avui se repreix l'activitat del trufeu com de Gaudó, després de la pluja, Rafa Nadal, jugador esdana, davant el Ver Ramos, el de Manacó s'ha invusat al primer set per 6 a 3, també domina el segon per 2 a 0 de la seva banda, Tomi Robredo, està guanyant milers raonitges al primer set per 6 jocs a 5. A futbol, Tito Vilanova ha assegurat que es troben forces per continuar sent l'entrenador del Barça la pròxima tampobrada, i al Barça de Futbol se l'intentarà revalidar. A partir d'avui, a George, el títol de la Copa d'Europa, d'aquí a menys de mitja hora, dos quarts de set, l'equip blaurana, amb tots els jugadors disponibles, s'enfrontarà al Caïrat, el Mati, de Casas, que estan en partit de semifinals. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Aquesta tarda s'inagura el nou equipament de les escoles, i si plogués, faria un pla alternatiu. La majoria dels actors farien a la sala 50, i ara també ha tocat el nou edifici. De moment, però, sembla que la pluja aguanta, i el que sigui com siguis manté és la jornada de portes obertes al Recinta, però lliurement de premis i els parlaments institucionals, depenent, fins a l'última hora, de la pluja. Tot plegat comença d'aquí mitja hora, dos quarts de set, amb lliurement dels premis, del 25è concurs de Perfiopos i en català per nous professionals, i durant la inauguració del nou equipament, que és el més utilitat de Sant Just, després de la Bonaigua, també intervingaran membres de l'escola d'adults, de Sant Just solidari, dels tallers de música, de Sant Just, que tenen la seu a l'edifici, i ara més de 600 persones ja fan servir les escoles. El ple municipal va provar-hi una emoció de ciut, que demanava la suspensió de les liquidacions de plors values derivades de les dacions en pagament. És a dir, a través d'aquest document, entre altres corres, reclama que els afectats per les execucions i butacàries de Sant Just que creditin no tenir recursos, no hagin de fer front al dèu, sinó també l'acord contempla que s'impulsi la creació de juts econòmics de caràcter social per persones que han perdut l'habitatge de primera residència, una emoció que es va aprovar per unanimitat i l'alcalde de Sant Just protege aquest gest polític del ple municipal, tot i que es verteix que seran de buscar mecanismes per fer-ho, perquè no se saltaran la llei. I a més, hi ha una de les casos d'aquesta mena al municipi. I acabem aquí amb un llit explica'n-vos que demà la biblioteca Joan Marguerit celebrarà el seu deseniversari si pleu ajornaria les activitats infantils de demà a dissabte, però el que sí que es mantindrà és el recet del poètic de Joan Marguerit, les prohibicions de pluja pel que de setmana fa en tronto allà, per tant, la celebració que es farà a l'exterior, una festa per nens i nenes amb inflables contes i xocolatada, que si no es farà el mes de maig. D'altra banda, també està previst un recital de Joan Marguerit acompanyat de música jazz en directe, un recital que s'inspirarà en el seu últim poemari en una lluny difícil i la música n'era càrrec de la veu de Núria Cols, Xavier Gans al piano, Michelangelo Cordero al contrabaix, i Carles Marguerit a la composició Direcció Musical i Saxo. Dama a dos quarts d'una del migdia. I de moment, això és tot més informació a partir de la set, els senyors notícies d'Edició Véspera. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Nits electrònica ara és bits. Bits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres i de 7 de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. El just a la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un crud i de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, i no? És el temps. Si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a 1. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu.mop. Informatiucomercal.com Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Durant aquesta segona hora sabrem que no hem de fer durant aquest cap de setmana amb l'antigenda de l'el·lí cap d'avila. A més, també tindrem a mostrar-lo. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies, gràcies. A més a més, també tindrem a vosaltres el senyor Benito per parlar-nos de coses importants de la vida, però avui el càstig, senyor Benito. Sí, avui el càstig. Avui per... Avui per... Però abans de tot això, com sempre, repassem els trending topics del dia d'avui amb la Cristina. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. El que ha estat el trending topic l'IRPF. Exacte. També ha sigut trending topic, perquè és una altra de les coses que s'han comentat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres aquest matí a Madrid, a banda que s'aprovaran noves retallades. En principi, Rajoy, sobre l'IRPF, diu que no el vol pujar ni tampoc l'hi va. Això també ja ho va dir fa uns anys. La seva paraula és com la de Bob Espóquer. Què diu la generalita? Comenta-s'hi. Y mientras unos digan a y otros digan bé, lo menos que pueda hacer este gobierno fascista es subir el IRPC. Una altra, Miguel Rosello, comenta la bajada del IRPC prometida por Rajoy, promete aplazarse tanto como las Olimpiadas de Madrid, tal vez en 2020. I acabem amb l'Alberto, que diu, Mariano dijo la verdad, no sube el impuesto del IRPC ni el IVA, sube todo lo demás. Atenció, perquè avui l'enrenador del Barça, Tito Vilanova, també ha sigut Trending Topic, el més comentat de Twitter, perquè ha comparegut per primera vegada, després de la seva malaltia en roda de premsa, on ha afirmat que es troba moltes ganes, hi ha molta força i que assegura que el resultat d'Amunic no canvia la planificació de la pròxima temporada. Primícia, en aquest cas, amb un comentari del futbolazo, que diu, Tito Vilanova, ja tenen mentes i fixatges per renovar la plantilla entre ell o Síker. Jo, a la credibilitat, no sé si donar-se aquest comentari, de totes maneres, continuem amb un altre de David Lara, que diu, no me gustaba Tito, no me gusta Vilanova, no me gustará Tito Vilanova. Ah, molt bé. Jo sé de Sitges, aquest noi. Sí, segur, per la zona. I acabem amb Josef Gila, que diu, Tito Vilanova reconoce que su relación con Pep Guardiola se ha enfriado. Poco a poco, Pandora se irá abriendo. Perdona? M'està dient que el Tito i Pep Guardiola no es porten bé? Això sembla. Bé, són rumors, són rumors. El que passa és que Twitter i la xarxa està cabull en aquest tema. De fet, hi ha un article a la pàgina Webgrada 360.com titulat, està trencada la relació entre Pep Guardiola i Tito Vilanova? Diu que Vilanova i Guardiola no s'han vist a Nova York. És molt gran Nova York, eh? Home, però es podria anar aquí un truc. Bueno, igual no tenien el telèfon, allò amb el sistema internacional. Ah, també, no? Això que no... Ara veuré una cosa, sí que em seriós, perquè Vilanova ha estat dos mesos a la ciutat nord-americana tractant-se al càncer i no es va trobar en Pep Guardiola, que també estava allà cap dia. Mirant de no tractar-se, o sigui, no es van tractar. Sembla que el Sòleg Matrimoni continuï a llegir un article amb Pep Guardiola i Tito Vilanova en el passat. Està més distanciat que mai. Així ho assegura Mundo Deportivo, que aquest diu menja en la seva versió online, que els dos últims tècnics del Barcelona no s'han vist, ni s'han visitat durant dos mesos que Tito ha passat a Nova York. La notícia sorprèn pel fet que Guardiola s'ha passat aquesta temporada vivint a Nova York, on vam marxar per passar aquest any sabàtic després de quatre temporades al futbol club Barcelona. Pep Guardiola i Tito Vilanova formaven un tàndem perfecte com a primer i segon entrenador del Barça en les quatre exitoses temporades de Guardiola davant de la nau blaurana. I atenció, perquè tot això ve perquè, quan va haver-hi el relleu a la banqueta, va ser un relleu polèmic. Estem agrajant massa? No. No? No. La relació comença... Diu que ja no és el que era. Després la decisió de la Junta Directiva d'apostar per Vilanova, com a relleu de Guardiola, en el moment en què Pep va anunciar la seva decisió de abandonar el Barça. És a dir, que Pep no li va agradar el tema. Però Jordi, una cosa, no va ser Guardiola qui va proposar també, en certa manera, a la Vilanova? Això és el relat que vam dir. Cristina, encara has de prendre molt de temps. Hi havia un joc de passions creuades, no? Sí, en sí, sinó per la forma en què es va anunciar la decisió. És que les formes és el que impera. És molt important. Aquell dia vam veure el Guardiola més absent a la roda de premsa, perquè jo recordo que, justament ara fa un any, es va anunciar que el Guardiola marxava, però 30 segons després es va dir que seria Tito Vilanova, en el mateix moment i en la mateixa roda de premsa. El distanciament de Guardiola i el Barça, i del seu passat, també com a entrador col·ler, és més que evident. A més del distanciament que relata el diari Mundo Deportivo, Guardiola conscient o inconscientment ha mostrat una separació absoluta del que van ser els seus jugadors i segon entrenador. És el que no es parlen. Va acudir a la gala de la pilotadora i apenas va creuar paraula amb els seus ex-jugadors. No sé com ho veieu, però jo ho veig dramàtic. Sí, amics, és la pura veritat. L'únic acte públic del que té constància de Guardiola a Constància, que és una amiga meva, que és una amiga de Guardiola, també, a Barcelona. Va ser la presència del de Sant Pador en una conferència de Xavier Sala i Martín, i Joan Laporta, íntims amics de Pep Guardiola. Que has obert la senyora idea? Aquesta és la Tríada, no? La Tríada és Sala-Martí, Laporta, Guardiola. Llavors aquests són més amics. Jo no vull ser dramàtic, però el barcelonisme s'està dividint. Sempre s'està dividint, eh? Un sector blau i l'altra grasa. A més, Jordi, que demà, dissabte, farà un any des que Guardiola va anunciar que marxava del Barça. No sé què significa, però... Home, què és la data? És significatiu, és significatiu, és significatiu. Sí, sí, 18 de la tarda, senyor Benito, està preparat ja per les seves coses? És que ara m'estava fent un bany de peus. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, ràdio d'Esvern. Bé, saps què passa? És que hem burat aquesta falca perquè la que tenim, normalment, surt vostè, queda malament. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, ràdio d'Esvern. Senyor Benito, bona tarda. Bé, avui diu que vol parlar del càstig. Sí, avui parlem del càstig, el càstig, el càstig en C i per C, com diria el Rubià. A veure, sí, ja sabeu que el senyor Benito estimat jo i ens cada setmana intenta buscar... Una reflexió sobre les coses importants de la vida que tenim present des de que l'home és home, l'home a l'humanitat. A veure, les dones no sentin menys tingudes. Allò d'escriure un llibre mediàtic, com vostè podria fer-ho? Jo sí, podria fer-ho. Si jo sí fes un llibre, entraria a la categoria mediàtic... Segurament, segurament, segurament. Mitjàtic, mitjàtic, mitjàtic. Què és un càstig? Què és un càstig? En principi, què és un càstig? Un càstig és una acció que s'infligeix en una altra, d'una manera ja per causar-li un destorp, un d'any físic, un d'any psíquic... Una repressàlia, no? Una repressàlia perquè l'altra et faci cas i t'ho vegi, és així. Però és per fer mal? És per fer mal, per fer un càstig, un càstig, punt nota el dolor, el patiment, i el infligir mal a una altra persona. Com que era molts nens, li diran als pares, quan els castiguin, papa, mama, em voleu fer mal, eh? Ja ho diuen, eh? Ja ho diuen, senyor. Ja ho diuen. Ja, no? Aquesta és molt bona nena. És molt bona, això, que era per fer mal. Pregunti-los i els mestres. Pregunti-los i els mestres quan castiguen un nen, eh? Què diuen? Se lo diré a mi padre. I llavors ve el pare i li diuen al mestre, a vegades amb les mans, li diuen. Quan jo era petitet i existia això dels càstigs a les escoles, prou que ens en cuidàvem nosaltres, de dir-li al nostre pare. En l'escola me n'encastigau, perquè l'acte segon ja venia una bufetada. Directament, ja. Sí, abans de la pregunta era una cleca i et deien, què has fet? Què has fet? No és que el professor em té mania, no té mania. El que passa és que no sempre és la maldat per la maldat. No, no, no. És clar, és aplicar un correctiu. Això mateix. El càstig és quan una altra persona s'ha portat malament, ha fet una cosa. Té que haver-hi dos persones, dos agents, el que castiga i el que rebeu el càstig. Normalment, el que rebeu el càstig ha fet una cosa que el que castiga considera que no estàvem feta. Per exemple, vostè fa tard, avui, no? Vostè fa tard. I vostè és el director del programa. Vostè considera que això està mal fet. M'estava fotent la lleis que aquest tio ve tard, cada dia, etcètera, etcètera. Li fot un càstig. Aquí venim. Menes de càstig, perquè hi ha diferents càstigs, no? Sí, home, hi ha càstigs. Jo els podria marcar amb 3 grans categories, però el càstig físic. El càstig físic? Aquest és el més. Aquest sí que és per fer mal. És el més primari, no? Els segles dels segles, després farem un repasset dels càstigs més sucosos, de l'història. Home, jo us dic una cosa amb els animals. Jo crec que encara s'utilitza el físic. Els cares s'utilitzen, vostè. Moltes persones? Per exemple, allò d'una bufetada a temps, sempre és una bufetada a temps. Ara no obriré aquest debat. Després també hi ha una altra mena de càstig. El psíquic? És allò que et fa un mal, no violenta, no és una violència física, sinó que és una violència psíquica que et produeix un malestar en el que deia amb el coco. Per exemple, vostè ve tard, no? I llavors jo li dic, senyor Benito, ha vingut tard. Molt bé, segueix així. Això crea una llavor. Que no deixa viure. Que no deixa viure. Tu mateix. Aquesta frase també és molt de... Per tu faràs. Però aquí les conseqüències són inesperades, no? Perquè clar, no saps. Aquí li crees el dubte de què és el que... Per això sí que... És que és pitjor el psíquic. Molt pitjor, eh? Molt pitjor. No vull tirar-me ja tot el sector femení d'ullets a la ràdio, però amb això aquesta reflexió ja queda clar. Per on anava la meva? No m'ha aprofitat que les noies, les dones... Castilla en psíquicament bastant. Xantatge emocional. Cristina, diguem que no. Diguem que no, Cristina. A veure. Algunes vegades sí, d'altres sí. Ah! Lo ha dit jo. D'altres hem d'utilitzar els nostres recursos. O sigui, utilitzem... Tenim més men, que no, muscles, hem d'utilitzar-lo, evidentment. Sí, sí. I, si no, la típica frase de... Hauria de sortir de tu mateix. Oh! Escolti, un cop de porta, els morts... No abans. Això, hauria de sortir de tu mateix. Hem repassat dos tipus de càstig, el psíquic i el físic, i hi ha un altre dit. El psicofísic? Aquest ja és el top. Ara imagines, vostè, que el condenen, i es posa en el càstig de ja en dos sales, una, veure pel·lícules del Ventura Pons, i, quan surt de la pel·lícula de Ventura Pons, un recital del fari. I, vinga, i quan acaba, un comença l'altre. Això és psicofísic, no? Perquè, entre per la vista, la huida... I, a més, si agafem que la cadira... La cadira està plena de claus, per exemple, no? Això em va dir. Això seria un cas extrem. Ah, el psicofísic. I després hi hauria el càstig moral, que fa una miqueta mal, com per exemple, pagada a tu un pare amb un mitjós uat. És molt llege, pare. I el dia de la setmana, no? Com uns calçoteig bruts, no? Això són càstigs morals lleigus, i, més val, no aprofundir sobre aquest límit, perquè... El que jo volia preguntar-li és que podem veure aquests càstigs, alguns exemples a la història de la humanitat. Passeu-me. Tirem millors, anem al... al inici de la... Si ens mirem el que seria la tradició cristiana, ja començàvem un càstig. Home, Déu diu... Ah, molt abans. Molt abans. Adani Eva. Déu els col·loca allà al paradís. Aquells poques soltes que ho tenien tot, que ho tenien tot, de tot, de tot. I Déu li diu, no mengeu d'aquesta pomera, i va a la Eva, i pa, de pa. Sí, de fet... Tampoc entrarem a rejudgar, perquè... Allò va fer... Ell ho va fer, perquè ho va fer. Ell és un càstig. El primer càstig. És allò que has tingut i que mai més te l'has de tenir, al paradís. A fora. I per això ara estem com estem. Estic avaladament. Bé, ja han hagut molts càstigs. Després aprofundirem més amb aquells els cristians que et duen la palma del càstig. Tot de la religió que et duen la palma del càstig. Perdona, no, estic... Ara amb el cap al Mític Esquets de Montipaiton, No Body Specks de Spanish Inclusion. Ja, ja, ja, ja, ja. Ha fet lliurement. Ningú espera l'enquistia espanyola. Era un esquetx que sempre ens portaven. Vostè fixis, la religió cristiana, la penitencia... Un seguit sempre és un càstig. No facis això, no facis això. Això t'ho detectareu, però el que passa... Un moment, tot això és... Bíblia, tot això és religió. Vull dir que no hi ha una història fea fent. O com que no. Com que no. Però no, però la pràctica de la religió avui en dia comporta el càstig. La pràctica, sí. Només deia que les històries bíblics de Dani i Eva i això. Després... Aigua passada. La prehistòria, just abans de que aparegués la scriptura, el primer període de l'home que és home. Quan l'home comença a ser home. És una prehistòria. Acompanyat de les dones. I llavors a la prehistòria tenim ja dades de que ja s'infligia càstigs. Una mostra d'això és tota la cultura megalíctica. Ens queden tots els monuments megalíctics, els dolments i tot això. Que això els havia fet la gent que estava castigada. Desportava malament dintre del clan, de la tribu, no sé què venen tu, agafa aquestes pedres i... I a transportar-les. I fes alguna cosa. El més espaviladet va fer un dolment i a nosaltres aquells van fer l'estonquen. Sí, estonquets. Que diuen que allà hi ha una premonició que està escrit, hi ha unes inscripcions, això li diré, perquè... Un dia, perdoni, vostè ha citat tant estonquets, que sembla un filòsof, però no, és un lloc en pedres. Sembla la cala aquella que em vaig a banyar jo, si ho està plena de pedres. Hauria de venir un dia amb la història d'estonquets. Vale. Un repte. I després un altre càstig que els feien ha de anar a caçar el mebut. Això ja és un clàssic. Després ja va venir la història d'escriptura i comencem amb l'època clàssica. Ja comencem l'època clàssica. Ens recordem, anem al moment aquests dels grecs, els romans, llatins, etcètera. Aquests també eren un experts de collons. Home, i tant, eh? I els li fotien càstig a tothom. A tothom fos a terra. Va, va. Quines coses podien dir que teníem més a la mà de la cultura clàssica que hi havia a l'exili? El que es portava així, una miqueta feia nosa. El fotien fora de la casa. Fora de la ciutat. I de menys de maig a toar pel sac. Avui en dia passa això, no? Perquè abans salmata, o salmata o... Ara. O si, no? Enviar l'exili no... O sigui, la gent marxa perquè vol, o per la necessitat del país, per a circumstàncies, però en principi, això d'enviar l'exili... Ara com a pena, diguéssim com a pena de judici, que tu vagi a un judici i digui, mira, fora del país. Però per exemple? S'ha aplicat una mica aquest cuento. S'ha exiliat ell mateix. Auto-exili. Que l'exili pot ser. No, jo vaig prenent a punts, com sempre. Tu sempre hi hi ets. Però no, a més, l'exili tenia una idea de retorn. Vull dir, vés allà, pensa... El recorda pensar, però més lluny. El recorda pensar, però no l'equip de l'estiu. El món era molt gran, no estava tot descobert, i llavors era com enviar-lo una mica... A cascar-la, tu. A cascar-la, no? Després hi havia... Jo havia l'escalabatge. El que es portava malament del tot li cardava unes cadenes i a treballar com un negre. Perdó, però sense judici ni res. El país s'han portat malament perquè són negres. Ja està. Vostè lligues aquí. Un dels càstigs eren les galeres. Sí. Naga galeres, no? Un ramador, pim-pam, pim-pam, i això. Va estar cicles. I cicles. A l'època del Cervantes també hi passaven, sembla. Vigil·lí, sí. Després hi havia el circ, que el posava molt malament i el posava al circ. Però no el circ dels payassos, eh? No, el circ de l'Arena, l'Arena. Ah. I el posava allà al mig i li treien els llocs. Vostè visc la pel·lícula que hi ha al gladiador? Sí, sí, sí. Doncs com allò. Imagini que vostè deixen allà al mig d'una plaça i surt allà. Però tenia alguna eina per defensar-se. Res. Té alguna relació amb la discoteca un gay de bal més que es diu Arena? Que també volen que se'l deixen allà al mig entre el gladiador. També és perillós, no? L'he agradat aquesta. Passem ara a un altre estat de la història. Com per exemple, grans càstigs exemplars. Grans càstigs exemplars. Tiraríem una miqueta enrere. Tornem al moment de la Gràcia Clàssica, perquè també ja hi ha hagut uns càstigs exemplars. Recordem. Dónde tota la mitologia em va plenar de càstigs. Té la marinera. No hi ha Déu que se'n salvi. Déu d'olímpics. Déu d'olímpics que no teniu càstig a sobre. Recordem, sobretot d'un infligit dels homes, recordem el càstig o el suplici. Aquest càstig seria un suplici, perquè és un càstig que dura. Un suplicio és un càstig de llarga durada. És l'LLP dels càstigs. El suplici, per exemple, de Tantal. Tantal. Era un... Hi ha diverses versions, però li explico una, que era un senyor que es va portar malament amb els Déus, i els Déus el van castigar a viure a l'arriba d'una llacuna, d'una estany, l'aigua, i llavors passava set. I quan ell anava a veure, l'estanya s'acaba. O sigui que tota la vida passava set. Quina angoixa, no? Quina angoixa, eh? Imagina't el suplici... Intenta veure, no pudeu veure. No pudeu fer el suplici de mides, aquell alfamós rei, que tot ho convertia en por. No podia menjar, perquè anava a agafar una poma, i se li convertia en por. I no va poder menjar. I tampoc veurà. Ni tampoc veurà, evidentment. El poder no dona la felicitat. No et dona la felicitat. I després, un altre dels mites ja ha d'aire els suplicis i així. D'allò, el de Sissif, que va ser condemnat a pujar una gran pedra al cim d'una muntanya, que estava dalt de tot del cim, la pedra rodolava i tornava avall. Constament, dia enrere, Sissif pujava la pedra al cim de la muntanya. I un altre, ja aquest ja és més esperverador, aquest és esperverador, perquè els deus... Els deus, nosaltres consideren que els deus són molts, però els deus tenien una mala fulla de... Així, no? Va haver-hi un bon home que es deia el Prometeu. Prometeu. I els va agafar un dels secrets dels deus. Els deus guardaven el foc com un gran secret. I el Prometeu, li va arrobar el foc als deus i el va donar als homes. Llavors, els deus, cabrejats, però molt cabrejats, el van encadenar amb unes cadenes grosses al desert. I al seu costat, un voltó... Ja qui diu que és un corp, ja qui diu que és un voltó, que s'hi menjava el fetge constantment. El fetge l'inava creixent i el voltó se l'inava menjant el fetge, però això, dia a dia, prometeu, en el desert. Què? Acabia, acabi, no, acabi. Acabi, acabi, ja... Para, para, para un momento. És l'anti-radi, un persona, senyor. Jo li estic fent una senyal de... Anem acabant, d'això, clar, i d'altres aplaudiments preparats, i calia de cop. I li fa així, i calia de cop. Això vol dir que ja vagi acabant, i a la secció. Primer de ràdio haurem de fer amb vostè. M'agrada fer una xuleta, més xuleta. Digui una frase d'aquesta així, amb aquest toca fa vostè. I van passar l'anxon. I ara, i dia, i dia... Tornem, va, tothom a dos, va, vinga, va. A veure, acabi la història. I en el desert, eh? I llavors, prometeu, encadenat en el desert, com el sol, patant-li a les quenes, i al voltó menjant-li el fetge, dia a dia, s'havia de penedir, d'haver-li pres el foc als homes, als dius. Ja han cagat, home, que no t'hi va nervió. Ara, ara, ara, ara, ara. Estàs bé, estàs bé, senyor penito. M'ha agradat. Sí, ni 34 de la tarda. Ens queden molt les coses, eh? Del càstig. Farem un dos. Apliquis el cuento, o ja per la setmana que ve. A la setmana que ve, us hem demanat de l'Estonehead. Sí, però en aquestes setmanes, senyor penito, no... Hem intercalat? Hem intercalat el Stonehead. Bé, sigui 34 de la tarda, ja la veig com està entrant, la Carme Verdoi, per parlar de la Riera. Carme, entra! Ens hem deixat els càstigs escolars, eh? Sí, home, però això... Aquests tenen tela marinera. Però això ja és un altre dia. El 3. Bé, doncs comentem, efectivament, el capítol d'avui, del col·lebrot de migdies de televisió de Catalunya, TV3, per cert, parlar de TV3, Carme, bona tarda. Bona tarda. No sé si... No sé si vau veure el programa de TV3, del Roger de Gràcia, ahir, que va fer una bona audiència, eh? El primer... És un altre coplo de sempre, no? No, perquè és molt diferent, molt diferent, que aquesta vegada parlen de series de TV3, sí, és molt diferent. La Gràcia, realment. La Gràcia, però la Granja, saps? Vull dir, les series mítiques... Va sortir el joc de viure, que sortia la nòvia de Guardiola fent d'actriu. Ah, sí? No, no va sortir. La nòvia o la dona? Ara la dona, ara hi ha un moment... La nòvia era la nòvia, no? Això era... no sé, és 90, no? Va sortir, per exemple, els plors històrics de TV3 i els seus dramàtics. Va sortir, per exemple, plorant a la sèrie Sitges. Ah, Sitges m'agrada molt. Va sortir també, per exemple, a Zo, Monica Lopez, plorant, una següència. A Zo, una sèrie que va passar sense penegos. Molt bo, bé. No està mal. No, no, no, no. No, no, no, no. Va sortir allà de Mico, a Zo. Bé, parlem, però, de la Riera, una sèrie, ja mítica, per excel·lència, on el senyor Benito sí que ha sortit a la Riera, vostè. Sí, sí, sí, sí. Volíem recuperar la sena, no? Sí, i vostè també. Però ha visitat, o fent què? Fent què? Benito Morinsen. Pobraràs-ho, eh. Però no va morir, no va morir. Està penjat del Gulló per buscar-la, o no? No, jo no. És el capítol del seny 154. Ah, així sí que es pot buscar? Ah, sí? És el 154. Estan tots penjats de la web. Diria, no? Va, sí, sí. No parla de por el dia mà. Visites. Deu-m'hi el visiter. Bueno, jo... Però què va fer? Va morir o no? No, no, no. Ara me'n veiem. Jo intento buscar. Abans, però, repassem l'última sequència del dia d'avui amb la Mercè Riera. Allí també sortia, això amb el Roger de Gràcia, la Riera, van fer alguna cosa. No, no, no. Va sortir en processos vermelles. Va anar un dia a rodatge d'aquesta última temporada. Jo tinc una idea per aquest l'espinosa, ja seguint, i si vol, podria allargar la sèrie, un espinó d'aquests que diuen, i que es digui, pulseres morades. És el mateix, però amb un acil de vins. Està bé, està bé. O els nens a la nit, quan surten grans. Els nens a la nit. Anem a veure si podem escoltar alguna cosa. Pulseres torrades, seria, no? He grogut molt. La Fran Rayer, un aplaudiment. La Fran Rayer, que li tira la canya. Sí, però... Ja ho estem veient. És demà. M'agrada entendre, no? La seva mare. De la mare de la nena, periodista. M'agrada que deia que li tira la canya. Ja ha passat una cosa. No t'ho vull molestar. Sergi Mateu, he de parlar amb tu. Un moment, un moment. És l'última escena, aquesta? Aquesta és l'antigona de... És l'última escena, aquesta? No. Ah, i la mirem així al Xar. La volem mirar o no? La última o aquesta? No, la mirem l'última. En fa molta il·lusió, que hagis vingut a veure. Et volia dir que estic molt contenta, que m'ajutessis a aconseguir... Qui és ella, qui és ella? Ella és la directora de la Riera, novia del Sergi, i s'ha adonat contra que la mare... Bueno, no s'ha adonat contra que no. La mare i el Sergi no estan... Hi ha una cosa. No puc trobar el capítol aquest. Busquem-lo, en temps ja passem el link, alguna cosa. Està el 154, va amb el 3400. Sergi, en la seva feina. Doncs ho has fet, creu-me. Ara només hem d'esperar que el dinar sigui tot on ex. Et prometo que l'Álvaro Ruiz quedarà molt satisfet. Pobre de vosaltres, si no és així. Mira que me n'he fet responsable. Quina pressió, sí. Escolta, Mercè, no ho sap greu. Endorme't els els mèrits. Quan tot ho has fet tu? No, no, m'estimo més que sigui així. M'hauré d'ajudar-vos. Jo la pregunta és, la Mercè, aquesta. Aquesta té una tensió l'ésbica no es resolta. Ja ho hem descobert quan van a apuntar-se el curs de pintura. T'has explicat. Però no l'han acabat de resoldre, no el tiren d'aquesta. Aquesta és l'última que trobo que és el Gorridota. És de Rajeno, eh? Ara ve-lo. Estàs a casa mirant. Sí, sí, ho sé. No sé quin és el motiu, però em fa patir una mica. Però tampoc no vull que m'expliquis res, no... Per què ho dius? És una cosa entre vosaltres i jo no m'hi he d'eficar. Quan una persona diu això és que vol saber coses. En Cesc i tampoc no em vol parlar mai. Està fent la pena, per què li diuen? Li vas preguntar això a la sobra? Els dos ens costa molt parlar-ne. És estrany que li vagi preguntar a la sobra, no? Però... Jo no vull continuar, sempre així, saps? Ah, no? Vull recuperar-lo. I la penso... L'Enci, l'Enci! A mi m'agradaria molt poder-te ajudar, però la veritat és que tot això em sento molt perduda. No pateixes, t'ho dareixo molt. De veritat que m'has ajudat molt, per mi em va veure i... Bé, escolteu, això... Tira, tira, tira. En fi, la Riera, com està, la Riera? Bé, hem quedat bé que superi fer aquesta setmana, no? No, està prou bé. Sí, està prou bé, avui hem tingut el mal tractador. Sí, s'ha descobert ja una mica el tema que dèiem la setmana passada, aquell home que ha pagat, us en recordeu? Sí, i ara s'ha descobert el pastel. No, no, no, no, amb aquell ningú. Es descobreix tot bastant ràpid, trobo, per això, eh? Amb aquest sector, sí, eh? Però que n'hi ha masses temes obert o alguna cosa, que t'han tancat ràpid o no? No, no, si bàsicament no hi ha res d'haver. Estan tirant del mort aquell, encara l'estan tirant de... Bueno, re, re, no? No, re, bueno... El veig avui que no esteu a la riera. La Mercè de Riera, que tenia una línia, una miqueta, amb el Ferran Ranyer. Ah, sí? Però clar, el fill l'ha vista amb el Ferran Ranyer i el fill li ha fet la conducta, no? Sí. He dit a ma mare, encara no has deixat el pare. Això li va dir que va ser molt interessant, eh? El fill, el Sergi, li va dir, tu has matat el pare i en aquell moment em vas matar a mi. Oh! Amb llàgrimes... Va ser per la història. Amb llàgrimes els ulls, eh? Sí. Per cert, per petició popular... És una miqueta, no? N'hem trobat el senyor Benito, però hem trobat el vídeo més surtyó. Això és ulè, eh? No sé com s'ho fa, però sempre hi ha l'àgua ensumolina, eh? El tenia aquí... Per petició popular... O tenia el mòbil. Què? O tenia el mòbil, que ho fessin. O tenia el mòbil... La posem o no, ja que som posis? Sí, la setmana que he posat la senyor Benito. La persona que he posat la senyor Benito? Sí. La meva tenia un diàleg més compromès que el meu, eh? Sí. Pots aquí, tio. Allà ens volem. Tranquil. Només era un moment. És amb el... Com es diu? El Robert. Doncs passa, que el bisnès que vam fer l'altre dia va sortir de puta mare. El bisnès. I te'n volia oferir un altre. Estic refredat, eh? Què? No. Aquest és tu, Jordi. Ai, no et coneixia, eh? No reconeix. M'has posat l'esquí i és molt difícil. M'has posat l'esquí neta com l'altre. Només has de recollir el material i ja està. Hi ha molta pasta. No m'agrada, tio, no m'agrada. Joder, tio. Joder, he dit joder a la pel·lícula. Què és el que no t'agrada? Fàcil? Bisnès, dic joder. Collons, què més vols? Collons, també. Mira si és tan genial perquè no ho fas tu, capullo. Ja no ho fas perquè no puc. Estic refredat. Estic refredat. I no puc estar dos caps a l'hora. Clar. No sóc Déu. Encara. A mi em fa un rotllat. A qui creu un camell que li faria feina? No sé si em podries capa' la feina. No em diguis això. Però què vols? Que et facin empleats del mes i que pengin una foto teva a l'entrada? No, però no tinc ganes de ficar-me en merders. Hòstia, nen. Com has canviat, no? Si abans algú t'hagués dit dues hores de pencar que et fotries per cobrar la merda que cobres, li hauries trencat la cara. Què saps què cobra, tio? Que ens estem aborgesant, nen. Una vegada la merda. Que no et resta això. Doncs què és? Perquè no ho entenc. No ho entenc. Molt bé. Sí? Molt de més de la que guanyes aquí. Molt de més de la que guanyes aquí. No intentaré agarrar-ho. Ara m'agrades, nen. Ara m'agrades, ara m'agrades. Tu sé que vas morir, no, Jordi? No, no. Doncs sí que és mort. Ah, no? No, no, no. Encara et vull tornar. Encara et vull tornar. Encara et vull tornar. Encara et vull tornar. Encara et vull tornar. Encara et vull tornar. No, no, no. I jo no és broma. Quan vaig rebre el guió a més sortia dues sequències, dos capítols diferents. Vaig rebre una que deia... Camell 187. Això em va anir a molt, i jo ho he continuat molt més segur. És que jo... Segur que no personatges... Jo també quan vaig sobre el guió posava home. Home. Home. Home. Home. Home. Però això de camell 187, què vol dir, que ja ha nogut 187 camlls o què és del personatge 187. Això vol dir que era el camell del capítol 187. Ah. Bé, interioritat ja de la riera. El Manito no es deia Home 132. No. Com es deia? Home, home. Home que supeca. Home que supeca. Bé, escolta, Carme, gràcies per venir. Adéu, bona tarda. Tot seguit, una tema amb l'Eli i cap de Vila. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, hi envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Gisen nobles. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Si estic 44 de la tarda, recte final del programa, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana amb l'antiagenda de l'Eli i cap de Vila. Bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, Eli. Hola. Hola, bona tarda. Eli, bona tarda. Anàvem molt bé, sí. Anàvem molt bé, però... Vostè m'ho posa així. M'ha fet una senyal, m'ha fet una senyal. M'ha fet un senyal per dir-hi això. Hola, Eli. M'ha fet ell. No, no. Que per un moment l'Eli es pensava que... Cristina. És que no ho he vist en aquest moment. Estava pensant coses a Twitter i a Facebook. A mi no em piqueu. El tema és que per un moment ja es pensava l'Eli que no estava a vostè, cosa que ja ens tranquil·litjava, però no. Però ho he pensat, eh? És per posar una mica de puntiu. Parlem del que no hem de fer durant aquest cap de setmana. Comencem per Montgay. Montgay, perdó, perdó, perdó. Que són moderns. Una població que està a la bonica comarca de la Noguera. I atenció, Benito, perquè vostè li recomanem especialment aquesta fila. Perquè és la fila del sabó. Sí. Una vez al año. Si voleu més informació, en Montgay. Però, vaja, Eli, explica'ns una mica més què és el que hi haurà demà i diumenge 27 i 28 d'abril a Montgay. Doncs podreu fer molta activitat relacionada amb el món sabó. De fet, hi ha tot un demà, hi ha tot l'obrador, que és tota la part més professional, que es reuneix i fa un congrés i de més. I el diumenge és la part més festiva i més estupenda, que comença amb la cursa del sabó. Si no, sóc de córrer. Fem la caminada del sabó. A Montgay, tema sabó a tope, no? Fem sabó a tope, però, espera't, ja, ja, ja. A les seves cures d'aquí fan la bullida del sabó. La cullida del sabó. La cullida del sabó. A Montgay. Jo entre Montgay i el sabó em recorda a les dutxes públiques de la Millie, que tenies que anar molt en compte és que no sap que hi hagués el sabó. El servició militar, eh? El servició militar. Tenies que anar molt en compte és que no sap que hi hagués el sabó. Està peixant farates. Ja li dic jo, eh? I després, a la una de la tarda, fan un espectacle a la bombolla. Ah, que bonic. Amb el Pep Vau, l'única persona que fa fer bombolles? No sé, no per què posarien aquí, però deu ser un invisador, eh? Pep Vau. Hi ha una cosa que m'agrada molt, que jo no he pogut esbrinar el que era, no he tingut temps, però és que a les 12 de la Millie hi ha l'arribada dels Mórcaires. Mórcaires? Hi ha tota l'àger, hi haurà activitats amb els Mórcaires i els Barrellaires. Hi ha els Barrellaires? Jo no sé si hauria de ser alguna cosa del poble. Doncs que ho vulgui saber, que hi vagi. Sí, sí. Però això deu ser una cosa... Això deu ser alguna cosa d'aquelles de tradicions ancestrals, dels pobles, no? I tot plegat. Barrellaires. Està anant a la barra, no? Barrellaure. Passava que Món Gai era qualsevol cosa, i mira tu, tirant aquí, o ferant tele, eh? Bé, doncs tot això, aquest cap de setmana, a Món Gai. Més informació, Món Gai. Bé, passem ara al Golmès. Golmès, una única població que se'n jovenito on està situada... Falz, error. Està situada al pla d'orgell, eh? Sí o no? És veritat. El dia 28. Aquest diumenge, ja... Atenció, eh? La festa de la cassola. Ui! Sí, la festa de la cassola, eh? Que va ser molt popular durant els dies de la guerra directa, eh? Però que avui, aquest cap de setmana, recupera a Golmès el pla d'orgell. I de què va, aquesta festa? Sí, sí, sí. I que pensa que si realment ni on el temps serà tan dolent, ni plorat d'any, ni ferat de fred, i baixaran tant les temperatures a l'última a la cassola, és una festa purament de poble, eh? És a dir, totes les cadires de la cassola van amb una cassola. Sí, sí. No, no, no, és que... El que passarà i que es va semblar creant... O amb l'ambient de Golmès... Durant tot el cap de setmana. Està bé, sí, sí. Llavors van tots el caballó, correcte, porten un testet de la seva cassola perquè sigui valorat el jurat. El jurat, evidentment, és l'alcalde al cap allà, eh? I el jutge al poble, eh? Sí, sí, sí. Llavors la colla que guanya portarà un regal especial i la colla que no, tindrà un record de l'acte. És això que ho li esportiu. La paraula amb la cassola, ja. És com s'ha de fer. I després, el més emotiu és el que ve després, que és el bingo. Això sí que ens ha cridat tensió. Però és un bingo... És una quina, no? Sí, però en vas, no és una quina. Va, va, va, va. Tota humanitzat amb l'Orquestra Quart. Home, molt... Atenció perquè ja comencen a aparèixer les orquestres mítiques de cada estiu, eh? L'Orquestra de Quart, també. Comencem a estampurar les orquestres, eh? Ja ho aneu veient, això. Bé, passem ara a una altra festa, i això tindrem d'entendre fer-les totes. No cal, tampoc. No cal, tampoc. Efectivament, la festa del Cargol, la bonica població de Font Coberta, que ha estat la comarca, senyor Benito. O el Segurí. No, mentida. És l'arròr, el pla de l'Estat. El pla de l'Estat, per favor. El pla surten per tot arreu, eh? Ara els hi han tret d'allò d'allà, eh? A Lliida, no? Sí, sí. Són copiats. Diu menys, 28 concursos. Podeu anar a concursos de cursos a Cargol, al Cargol més llorós, a Greterà, senyor, per explicar allà més. El Cargol més gros. Però vius? Sí, de moment sí. Perquè, de debò, hi ha a l'UNCEC, un curs gastronòmic, que hi ha els cargols covinestats, que es participen tothom que vulgui participar, i el jurat estarà format per les cuineres de Cils i l'àvia Ramell. Ah, sí que és Ramell? Jo, si me l'àvia Ramell, escolta'm. Que és una dona que es disfressa d'àvia Ramell, o és una institució del poble? No ho sabem. L'àvia Ramell és la cuinera de Catalunya. No sé si ho surt o si vendres, i surta a la raó. Va, va... Va, va, va, va, va, va. Doncs això ho sabeu. Si us interessa el pla de l'Estat, són cobertes a puncaig. Passa el tema perquè acabar la comarca del senyor Benito arròre. El baix llobregat els dies 26 i 28, aquest cap de setmana, hi ha la Fira Aljue, de l'Espàrrec. Una filla que, com el som, no m'indica, perdó, tracta d'espàrrecs. Sí, però només d'espàrrecs. Ah, no? Cuidau, no. Hi ha tota la part d'espàrrecs, d'agostació d'espàrrecs, tots els restaurants i bars que fan menys d'espàrrecs, però banda també tot el tema de promoció comercial. Aquests dies és fàcil que, com qualsevol, s'adrofiti tot el tema perquè les botigues surten al carrer i hi hagi parides activitats. Això s'esporta molt. I després ha estat especialment el Disapta, que faran una classe masterzumba... Perdona, perdona, perdona, perdona, perdona, no, para, para la música. A veure, classe masterzumba? Sí, delzumba, saps? Que era elzumba, no? Sí, això coneixia abans. És com aquest aeròbic extremo. Ah, el aeròbic extremo, que és? Esteps a un penya sagat o com...? No ho sé, és com un tomba, és com una súper, com una mena d'ambarreja de totes les bales. Per cert, aprofito per comentar, perquè la gent ja sap que a mi m'agraden aquestes coses, m'han enviat i no és broma, un amic meu, per WhatsApp, que demà hi ha un masterzumba d'aquests multitudinaris davant de la Sarada Família. Sí, ho dic perquè... Ah, doncs mira... Jo estic al costat de la Sarada Família. Ah, mira, ara... Ara t'ho dic perquè... Tinc la informació aquí... A veure si tinc... Mira... Sumat... Sí, sí, sí... Perdona, perdona. Diu, suma-te la festa Zumba al carrer. Master de Zumba, més obsequi. Pots graduar. Demà, 27 d'abril, a les dos quarts d'una, el carrer Marina davant del temple de la Sarada Família. Sí, sí, espectacular. I et dic que hi havia milions de balles aquí per posar... Millions de balles? Sí. I si voleu anar, prepareu-vos, perquè la Zumba és un ball on es combinen ritmes latinoamericans, com la salsa, el merengue, la cumbia, el reggaetón i la samba. Epa, home! Que sabroso! A veure si trobo alguna cosa. Hi ha un tema de Don Omar, que es diu Zumba. Sí. Bueno, vamos! Zumba, Zumba, Zumba. Zumba, Zumba. Bé, Elis, no ens veus, però estem ja, el senyor Benito ha pujat... Ho hem fet, ja us veu, sí. Ha pujat sobre la taula. Vol baixar, senyor Benito? Que ha pujat aquí fent uns balls. Ho hem fet a la cadera. Encara és fora, amb el baix. Bé, doncs, Elis, moltíssimes gràcies. Sí, sí, més de res. Sí, demà... Demà es veiem a la Zumba Família. Que vagi bé i bona tarda, i gràcies! Adéu, adéu, adéu, adéu! A veure, amb aquest ritme que acompanya molt el dia, també, pel rimer, és a dir, que ara acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del morro avui per tu ha sigut? El teu moment tumba, ballant, Jordi, que t'he vist per la webcam, i el càstic, aprendre el que és el càstic, i els diferents tipus de càstic, que és molt important. T'he agradat, això, eh? Sí. Acabem el programa, moltíssimes gràcies a la gent que ha fet possible. La penya del morro d'avui, la Carme Verdoja, la qualitat senjustenca, el Jordi Roda, el cinema, senyor Benito, gràcies per il·luminar-nos amb el càstic. És la setmana que ve. Stone Heist, la setmana que ve. Stone Heist. També l'Heli Capdevila amb l'Antia Agenda, i Cristina, gràcies, com sempre, de la Twitter i el Facebook del programa. Cap de setmana tornem dilluns. Us ha parlat Jordi Dolmena, que ho deixem ara amb la informació local, amb la Carme Verdoja, l'informatiu vespre. Que vagi bé. Bona tarda. L'Apella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio del Svep. Verdoja, des d'Ing 커, la Turja del Fr 갈era a Mexcan Ara ja veig que m'està passant massa de Sometimes, però no vull curar elference amb el creixement. I l'Antonio sempre hi anava amb l'Avi Miquel. Han passat per les cors el que amb nou han comprat una tele en color. Han menjat arrosc cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la rambla i quan elles despistaven, ella apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molts anys complien les seves noses d'or. Un tren dia de tarda els tornava a casa després del futbol. Els problemes d'acord en Ramon van amb taxicost en un ronyó. Però recorda, petó, si mirades en un embalat de canet de mar, els vols d'encobalar piromusicals. Matins a l'església muntcadors el canvi. Quan hi ha els nens que ja s'han fet grans, una lluna de mel per al mar. I el nostre senyor li demana que se l'enduria a ella primer, que ja es queda repassant els dies més tristurós. Ara que en su habitat l'aprèn de la seva petita mà, es pregunta si ella també està pensant. El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. Van a buscar els nens a l'escola, en Jordi i la jove treballen fins tard. La Cristina, doblint, va marxar amb un pigat després d'un estiu plegat. Aquest Barça és de po i el Madrid, punxat, tener-hi fer. Gol dinier està Obama, calçots, que va per tothom. En Ramon és un fan del Pujol, d'en Xavi, la norma doval. I l'Antònia plora l'amor a la guerra del seu germà gran. Però recorda el desig i rialles en un embalat de canet de mar. Quina home en Miguel i Fox Artificial. Bona tarda, són les 7 del vespre. Comencem la nova edició del Sant Just Notícies d'avui, divendres, 26 d'abril. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Bona tarda, són les 7 del vespre.