#29 - La Penya del Morro del 29/3/2012

¡Muchas gracias! I... I can feel it, but I... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... M'ha... No, no, no, no... Ox, ah, boi... Oh, no... Smoth, jazz, club... Adiós, nenino. Adiós. Adiós, nenino. Adiós. Adiós, nenino. Adiós, nenino. Adiós, nenino. Adiós, nenino. una helicòpter d'interior que sobrevola la zona per vigilar també xiulets dels equip concentrats i de tant en tant s'escolta el soroll d'algun petard que llencen els manifestants. De moment la protesta es desenvolupa de forma tranquil·la, com radio Barcelona. En altres punts de Barcelona també continuen els talls en alguns carrers protagonitzats per petits grups de persones que protesten contra la reforma laboral. Són talls que duren poc temps, però que causen alguns problemes de trànsit, sobretot el centre de la ciutat. Barcelona, Montcarvajal, bona tarda. La xampa de Barcelona està col·lapsada de trànsit. Són molts els carrers tallats per la Guàrdia Urbana, que ens informa que tots els carrers del centre de Gran Viana vall estan tallats i ja no s'hi pot anar. Però també tallen, per exemple, el carrer Aragó, una patrulla d'Esvia als cotxes que pujan per Roger de Lluiria, i els fa girar per la dreta per Consell de Cent. Tot i que el carrer Aragó no hi ha hores d'ara que manifestació que nosaltres estiguem veient. Tint i tot han fet d'esviar els autobusos 45 i 47, que, precisament ara les tinc, acaben de sortir del seu origen, i estan aquí, en aquest punt de la ciutat. També estan tallats els carrers centrals de la Diagonal, a l'altura de Gregorio Maranyón, perquè hi ha un grup que avança cap a Paseig de Gràcia, en Diagonal, on d'aquí una hora comença la manifestació contra la reforma laboral. L'elicòpter dels Mossos d'Esquadra sobrevola l'exemple des de primera hora del matí. I ho acabem de saber, un total de 27 persones. Han estat atingudes fins ara per distorbir relacionats amb piquets i manifestacions emotiu de la jornada de Vaga General. Són les últimes dades que ens arriben fa pocs minuts i que les ha donat a conèixer el Departament d'Interior. I aquesta hora reprenen els serveis mínims als transports públics que circularan, recordem, fins a les 9 de la nit, el 30% del servei habitual. Barcelona, Joan Porta, bona tarda. Bona tarda, l'estació de la Plaça Catalunya, ja és plena d'usuaris que saben que reprenen els serveis mínims, i es dirigeixen els passadissos inters, a cap al metro, a viatjar al Vallès, en el cas dels carrers guerrills de la Generalitat, que ha de fer algun dels convocs de la Renfe, en una bona part dels casos per poder tornar a casa. A l'exterior, entre els turistes es troben desconsertats, preguntant, doncs, surten els autocars, el transport, que els han de conduir al Prat, els ciutadans, observen la satisfacció, com les línies habituals, el 67, el 68, el 58 o el 22, ja es troben el seu punt d'origen per iniciar la ruta. Per tant, torna la normalitat al centre de la ciutat, on els serveis mínims entren en funcionament, a aquesta jornada, vaga coincideix amb la Cluenda del Saló Alimentària, que, si ve avui, ha anotat menys afluència de gent, tancar aquesta edició amb xifres rècords de participants, 142.000 visitants, 2.000 persones més del que havien previst. En declaracions a com ràdio, el director del Saló, Josep Antoni Valls, ha destacat la forta presència d'empreses estrangeres. La ciutesa internacional arriba als 40.000 visitants, vol dir que és un 29% del total acreditat, i un 11% més que el 2010. D'estacant, principalment, la participació asiàtica és a Pochina, Tailandia i Singapur, i a Índia. I per mi, quan ens convertim en un foco asiàtic, això és la clau. El Saló tancarà a la set de la tarda, i a la Fundació Bank dels Aliments té previst recullir 30 tonnes de menjar que els donaran als expositors. Bona tarda, us parla Eduard Cabré, el representant de Romari, i el representant de Romari, i el representant de Romari, que el desig del jugador és continuar l'espanyol, malgrat les ofertes que van arribant. David García Pirri afirma que el futbolista ja ha arribat a la xifra de 25 partits, i que només falta que el conjunt blanc i blau acabi entre els 8 primers, perquè s'exerceixi la compra automàtica dels drets del jugador. El representant de Romari diu a la com que no està moïnat per les suplències del jugador. No, no, no. Había hablado con alguna persona supermadura, superprofesional, y no es un problema. Sabes que tarotemparlo en entrada, evidentemente en entrada. Tarotemparlo a estar ahí. Si sigue verdad que en los últimos partidos no ha sido el nivel que estaba marcando al principio, pero todo el jugador tiene altibajos. I el Barça ha presentat una queixa formada a la UEFA per l'estat de la GESPA del Camp del Milen en el partit de Champions, d'allí al vespre. I a la lliga Europea, 8 partits, el lètic de Madrid. Nover, el lètic de Bilbao contra el rival del propè cap de setmana de Barça a la lliga contra el Xalke 04 i València a 7 al marc. I un de repunt també relacionat amb el futbol i és que el centre d'esport sabadell ha comunicat que ha arribat a una cora amb el davantejo a quin Rodríguez per rescindir el seu contracte. Com ràdio. Notícies. Bú-dú. A les contes ràdio d'esper, si tu n'hi t'ses ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just... durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Ràdio d'esper, durant el 8.1. Durant el 8.1. 29 de març del 2012, casa del Jordi Domènec, dos quarts de 10 del matí. Uuuh, quina mandra! Em sembla que avui no em ve de gust massa a treballar. Me'n vaig a fer una volta per Cullserola. Me'n vaig a la muntanya, me'n vaig a la muntanya, me'n vaig a la muntanya, me'n vaig a la muntanya, on seràs a la muntanya? L'alda li, l'alda li. Ui, quants animalons que hi ha pel bosc m'agrada molt passejar. Ah, mira, un esquirol. Hola, esquirol. Hola, Jordi, què fa? Doncs mira, estic passejant per aquí per Cullserola, perquè estava una mica avorrit i per relaxar-me. Ah, molt bé. Cullserola és molt bonica, m'agrada molt. Bé, jo me'n vaig, eh? Que tingui un bon dia, esquirol. Sí, i que tu també tinguis un bon dia, esquirol. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Què tal? Bona tarda. Com esteu, amics i amígars? Ho saludem en directe des de ràdio d'Esvern des d'ara i fins a la seta. Això és... La penya del morro. Avui parlarem de les notícies de Sant Just i com ha afectat la paga al nostre municipi amb la Carme Verdo i Carme. Bona tarda. Hola, bona tarda. Avui la vaga serà important el contingut del programa, perquè connectarem amb el Pau Marcos, que ja sabeu, és col·laborador habitual del programa, i anirà a la manifestació que comença a la sis, a la cantonada entre la Vinguda Diagonal i el Paseig de Gràcia de Barcelona. Amb ell parlarem a la segona hora per saber que ens expliqui en directe i el moment com està vivint aquesta jornada de vaga a tot Espanya. També tindrem els continguts habituals dels dijous, i les notificeres dels festivals. Parlarem amb la Rosi Arx, a l'espai de benestar animal, consells pel nostre gos o la nostra goseta. A més, també el Juan, que és una mica el nostre xico per a tot. Aquests dos mesos que ve de l'institut dins del programa Connecta, doncs avui ens explicarà coses del cinema molt interessants, per exemple, el cinema i la guerra. Sí. El fem moltes pel·lícules de guerra. Avui les repassarem amb ell. I acabarem el programa parlant d'espots extrems amb el David Padros. Això i poca cosa més avui, o més, no sabem. A l'Apenya del Morro, bona tarda, i benvinguts a Mís Amigues. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o era més penya que morro. Per cert, aprofito per comentar que si algú els vol trucar per dir qualsevol cosa sobre el tema de jornada de vaga i es vol fer ressò feu vaga, no feu vaga, perquè sí, perquè no. Ens ho podeu explicar al programa, eh? I nosaltres encantats. 93-372-3661. 93-372-3661. Bé, dit això, comencem a parlar de la vaga i com ha afectat a Sant Justes Bern en el dia d'avui amb la Carme Verdó i Carme Batarda. Bona tarda. Què he comat, això? Doncs aquí, Sant Just, la jornada de vaga s'està desenvolupant amb tranquil·litat. A la primera hora del matí, una vintena de treballadors i treballadores de l'Ajuntament han fet tiquets informatius des de la primera hora. Els activaments municipals que estaven oberts avui. Recordem que ara mateix torna... Continua? Sí, sisplau. Continua... Ara mateix torna a reactivar-se el servei públic. Molt bé, molt bé, molt bé. Perquè aquest matí he escoltat la ministra, una del govern popular, que deia... Normal d'absoluta, és com un dia més els transports funcionen. I jo... Està bé escoltar, com m'acudits, i bromes, a primera hora del matí, perquè allun es lleveia amb alegria, saps? Doncs el que sí que és veritat que aquest cop, a diferència dels altres, a les tres primeres hores... El servei públic era 3 hores de 6.30, 9.30. No hi ha hagut tant... O sigui, els serveis mínims, més o menys, han funcionat bastant bé. Es veu que s'encomplert bastant, en la casa transport públic, perquè aquest cop, els piquets on més s'ha afectat, on més s'ha incidit, ha estat en temes d'accessos per carretera. Han funcionat serveis mínims, però això vol dir un de cada... Un terç del que acostuma a ser habitualment. Llavors, ara, fins a les 9 del vespre, torna a haver-hi transport públic, però de la mateixa manera passen, doncs, de cada tres autobusos, obertrens, transvies, convois de metro, etcètera. Per cert, que avui a la ràdio ja ha hagut servició molt de tensió. Molt de tensió. Moltíssima, una tensió increïble, que es podia palpar amb els piquets informatius que han vingut a la ràdio. La veritat és que hi ha unes imatges esfaralldores apocalíptiques. Es pot sentir. La veritat és que la gent ha patit moltíssim, avui, pel piquet informatiu, perquè hi havia molta agressivitat de la gent que ha vingut. Què, eh? La veritat és que no és veritat, per primera, veritat. No, no era veritat. Doncs m'ha informat malament. Ah, hauria de ser ironia el que estava dient Carme. Alguna cosa més... La veritat, en aquests casos, no confondre, per això dic. Alguna cosa més, Carme? Perquè hi ha molta cosa avui, eh? Sí, sí, sí. El transport públic, llavors, el centre de la tensió primària, de l'embarador del personal d'infermeria i d'una altra administració, pel que fa a les escoles, bé, ara ja han tancat, però en tot cas han funcionat amb normalitat. El que passa és que en Cindres, com a Montseny, ha faltat, sobretot, molts nens i nenes. A veure, què fem? Fem repartes d'escoles? Sí, sí. Rapans de les escoles a la jornada de vaga Sant Justes Verna. Montserrat. A Montserrat no ha faltat cap professor, de fet, i per tant, en general, hi havia alguns nens que no han anat a classe, però molta normalitat. Canigó. Han fet vaga als tres professors que està previstos, però també, doncs, hi ha hagut normalitat. Montsenya. El que comentàvem fa n'estona, que ha faltat, sobretot, són molts nens, 87 d'un total de 224. Collegi alemanya. Es desplugues. A l'Institut de Sant Just, el seguiment de... Perdó, perdó. Institut de Sant Juste. El seguiment de la vaga ha estat més elevat del 25% dels professors l'any seguida, i també l'alunat de quart d'Esso, primer i segon de Batxillat. De fet, recordo malament, són els que poden fer vaga. Escola Bressol. Marexa. També hi havia serveis mínims programats de 9 a 12 i 3 a 5, que volia dir que hi havia un terç com a mínim de la plantilla. Restaurant Los Gallegos, el barri sud de Sant Justa. En relació als equipaments municipals, canginestar... Carme, un moment, un moment. No tenim l'edat de Los Gallegos, de barri sud. No estem parlant de tots els comerços. Perdó, perdó. Equipaments municipals, canginestar. Podíem ensenyar, eh? Canginestar, la Vilteca, la Joan Marguerita, els filles municipals d'Arts Plàstiques i el Bar Anobert. La bona aigua, en principi, ho farien activitats de manera habitual, i el Cent Recepció Maragall també ho farà aquesta tarda, el matí dels nòvies de fels, que sí que fan vaga és l'erxiu i el casal de joves. Vici Vox, del barri sud, al Walden. No tenim dades. No tenim dades, no tenim dades. I fins aquí el repàs de la jornada de vaga a Sant Just d'Esberna. La pell o del morro, sempre el servei de la ciutadania, i el que no és la ciutadania, també. Continuem repassant notícies de Sant Just, que hi ha alguna cosa més? Doncs parlem del ple municipal, que es fa aquest vespre. Tot i que hi ha d'agar general. Avui està aquesta sessió. Començarà a mitjana més tard del que és habitual. En principi, la idea és que es fa una mica més tard, perquè com qui vulgui, pugui anar a la manifestació una estona al principi, i avui no es pot fer tota la manifestació i el ple. Però bé, que s'ha retardat l'inici de la sessió una mica. Suposem que també es parlarà del principi del ple. O en algun punt, perquè també hi ha un punt de fet, una de les emocions que es tractarà és en contra de la reforma laboral. Expliquem doncs això, el que es tractarà en aquest ple d'avui, que com que ja hem anat dient aquests dies, té força a punts a l'hora del dia, que és un dels temes més destacats, però també es parlarà del reglament del consell municipal de solidaritat i d'immigració de Sant Just, i d'un conveni entre l'apartament d'interior i l'Ajuntament per la desió del Consistòria, a la xarxa de rescat de radiocomunicacions d'emergències i seguretat de Catalunya. Es debatran 9 emocions, en contra de la reforma laboral, una altra en defensa dels trets de les dones, d'aquestes i lliures d'esignació, i també hi ha dues emocions relacionades amb l'impost de vents immobles. Aquestes són algunes de les més destacades, serà tot plegat avui, a dos quarts d'avui del vespre, a la sala de sessions del Consistòria. Vella, acabem amb una última notícia de Sant Just d'Esvern, que ara m'atodiràs. Acabem parlant d'un dels treballs dels alumnes a l'Institut de Sant Just, que són dels tres finalistes del concurs reimaginat, un certamen organitzat per l'observatori de les dones i els mitjans de comunicació, a través del qual els alumnes de diversos centres de Catalunya han de realitzar un espot no sexista. El treball de l'Institut, que ha quedat entre els quatre millors, es titula Van Besdides, i és idea de les alumnes Bertha Castells, Carlota Petxón, Sandra Santos i Júlia Solana, per ells els mosquines. És la tercera edició d'aquest concurs reimaginat, que s'adreça a joves d'entre 14 i 18 anys. L'objectiu principal és trencar amb esterotips sexistes i treballar la representació de les dones en els mitjans. Molt bé, Carme. Doncs gràcies per aquestes notícies. Continuarem informant si passa alguna cosa que no has previst. Farem la vaga i tot plegat, i ja sabeu que tota la informació la teniu ara mateix. A ràdio desvern.com i a partir de les 7, els enjus, notícies, edició, vespre. Carme, moltes gràcies. De res. Fem una posa per la publicitat i tornem tot seguit a la campanya del Morrofundara. El carrer Salvador Escriu. L'enjudicació d'aquests habitatges es farà de forma directa seguint l'ordre d'arribada de les solicituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunça, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a l'enjudicació al web www.promunse.cat. En presa municipal de l'habitatge de Sant Just Desben. Hola, sóc el Jaume Figueres, de l'UBP del Morrofundar, i faig una petició, que no t'uitegeu tant, perquè arribo a un moment en què no puc donar la base dels tweets que fas. Hola, jo sóc l'Àlex Urina, i jo no tinc problemes de Tweet, com el Figueres, perquè directament ni Facebook, ni Tweet, tan com vulgueu, cap problema. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. 5 i 18 de la tarda, continuem en directe a tot seguit. La vida és, sí senyor, i senyora. La vida és, sí senyor, i senyora. Què és la vida? S'ha preguntat molts filòsofs a llarg de la història. La vida és un festival. Efectivament, i el Martí Figueres, final nostre filòsof particular dels dijous, ho sap prou bé. Martí, bona tarda. Sí, una mica, sí, no? Ja sabeu que el Martí, gaire setmana, se'n va a un festival diferent, i ja en són 27, aquesta temporada, Martí. La veritat és que, mica en mica, sempre a la pica, és un tio festivalero, amb energia, ritme, amb ganes de passar-ho bé. Bueno, una mica, el que és conegut, com un... Un bandarra? Un bandarra. M'agrada, m'agrada. Sí, sí, sí. Per fer una samarreta que posi bandarra. Bandarra, que és una mica el grup de música de percussió que hi ha al Casal de Joves de Sant Just. Ah, mira. Es diu bandarra, una mica bandarra. Bandarra del bandarra. Martí, per cert, avui què ens portes, teatre, música, cinema? Bé, ja saps, Jordi, que jo sempre t'aneixo... que faig ser-me més amb els festivals i cicles musicals, que altres disciplines artístiques. És veritat, i a més, ara que ha començat la primavera, estem en un moment una mica punàlgit dels festivals, no? I arribar al bon temps, la gent tingues a sortir, i els festivals... triomfant com la Coca-Cola. Com la Coca-Cola i tant. Podem dir que gairebé hi ha un festival o dos cada setmana. Per exemple, tenim el festival de guitarra, que recentment ha començat. A l'equador del festival del Mileni, i finalitzant el Barnaçans. Perquè el festival del Mileni, que dura un mileni, no dura? Perquè el Barni com comença al 2000, i em va saber que només seria una vegada, i que d'any el vam fer, no? No ho sé, ja preguntarem. Fem el festival del Mileni, perquè no tinc resposta per aquesta pregunta. I per què sí que tens resposta? Aquesta setmana on ens portes? Doncs anem a Badalona. Anem al teatre Zorrilla, on es va escoltar la veu d'aquest home, una veu tan preciosa. Qui és, aquest home? És anglès? És americà. És de Seattle. I té un nom, si més no, curiós per ser americà. Demien Jurado. Ah, Demien Jurado. Em sona, em sona. Sí, sí, sí. Però parlem una mica del festival, si vols. Sí, home, vinga, va. Quin és el festival que ens comentes avui? Doncs mira, vaig anar als blues ritmes de Badalona. I què tal?Molt bé. Tot bé?Molt bé, molt bé. De fet, és un gran festival, no? Té 22 anys d'història, em sembla, i ha portat artistes de gran varietat estilística a tot arreu del món. Sí, et sorprèn que ho sàpigues, no? Ostres. Es falten els teatres de la ciutat de Badalona, que un és el teatre principal i l'altre és el teatre de Torrilla. Em deixes esmat perdut, Jordi. S'ha vingut realment. Som una estudiada avui. Sabrem qui hem parlat, també, o què? Podria ser que hagis parlat amb algun dels tres co-directors del festival. Fins i tot, mira aquest dic, Martí, m'arrisco tota una carta que has parlat amb l'Oriol Lledó, sí o no? Exacte. Gràcies. Gràcies. Sí, sí, sí. Escolta, i què és el que... Què t'ha dit, què t'ha dit? Això és quasi un miracle, de Semana Santa, podem dir. Sí, sí, sí. Doncs el primer que li vam preguntar és que és molt fàcil, la veritat. Vols que ho han certi també? Que li vas preguntar? No. Segur que li vas preguntar com va néixer el festival. Tu tens tu. Sí, sí, jo. Oh, Martí. Els Luz Erugmes és un festival que pot dir que va ser pioner a l'hora de relacionar-lo a gent que era la música del món, de ritme del món, és a dir, música que podia acompanyar a la Luz Amàfrica, a Àsia, a Sud-Amèrica, a Nord-Amèrica. Al costat, és a dir, música del món, més una mirada o un de recuperar clàssics del cantor, la del Luz. Però la banda jo l'intentarà buscar. En fi, i a què consisteix aquest festival, Martí? Doncs el festival programa ara quatre concerts que poden ser molt diferents entre ells estilísticament. Un pot ser pur blues i un altre pot ser una cosa més tirant al folk. Tot va començar el 1989. Al principi es feia el parc cansolei, a l'aire lliure, i a l'estiu, i durava dos dies. Però ja des de fa uns set anys el projecte es va reformar. Es va passar a ser un festival més íntim, buscant probablement el contacte més directe amb el públic. Així van anar a parar els els teatres que anomenava abans el teatre principal i el teatre Forilla. Per tant, els blues i ritmes és un festival que, a més, amb un nom que ja indica que la música hi sonarà. Sí, tampoc no s'ha matat gaire, no? Bé, vam fer-ho fèmig fàcil. Perquè els festivals, a vegades, tenen un nom que dius... i de què va aquest festival, no? Amb el nom de fàcil, blues i ritmes, que ve de Rida-Mamblús, també en català m'avocen una cosa molt variada, no? Sí, potser sí. És un festival molt ampli, no, Martí? Exacte. Anem amb compte amb el concepte del Rida-Mamblús, perquè realment és el que dius tu, que no és tan acutat. A veure, què diu? Anar a buscar els blues, per tal com seria la música d'arrel nord-americana. Els blues són nostals, claríssim, claríssim dels controls. I davant de la part de ritmes, anar a buscar una mica el que seria les músiques... no yanquis, per entendre'ns. És a la connexió amb l'àfica occidental, la connexió de la música cubana, brasilera... Tot el que seria el rock a tol, perquè en part també explica el rock a tol. Blues i ritmes, no? El que volem era de catalanització d'això, de l'expressió rítmoclús, de l'esfalsat americana, que explica això, aquesta més mena de música, que és un creuament de moltes coses. Un creuament de moltes coses, és veritat. Hi ha una mica de tot. No sé quina és el cartell que hi ha el blues en ritmes festivals. És igual. Jo crec que any a re, any, si el cartell que sigui sempre serà un cartell molt, molt, molt travet, i realment molt bo. Per mi és el gran atractiu. És un cartell, probablement, més curt, però molt rica. Molt rica amb molts matissos. Abans hem comentat que ens trobem en plena temporada alta de festivals, i precisament una cosa que crida a vegades de molts festivals que es programen a casa nostra, que es repeteixen entre festivals molts artistes. La guitarra pot tocar el Joan Colomo, com actuar també el Bernesans, com així ha estat. I molts altres artistes, i no només artistes aquí, sinó fins i tot artistes nationals, que poden repetir de festivals i d'any a d'any. Que queixem això, vull dir, ens al contrari. Em sembla perfecte que aquests festivals funcionin així. Però amb el blues i ritmes realment necessari i edifici que arribés a passar això. El cartell és curt, el cartell. No hi ha molts grups, no? No són molts grups, però els artistes que es programen són sense dubte noms a nivell, perquè potser no són molt coneguts aquí, però sí amb un gran cartell fora del país, i fins i tot fora d'Europa. Sempre els animats tenen molt clar que no busca... allò prioritzar la qualitat per sobre de la qualitat. Fins i tot un bon cartell d'enquadra i ens quadra, per supòs, d'altres hi haurà quatre. Nosaltres veniu amb els cinc, deixarem de ser un artista que ens sembla que té molt de sentit, i que potser és més càrrec, no? Vull dir que en aquest cas tenia sentit aquest cartell de quatre. Creiem que és un cartell molt... molt equilibrat, que toca moltes coses, i que són quatre artistes que, a mi també, estan en un molt bon moment. Oh, m'encanta, és que m'agrada molt, m'agrada molt, Martí. És boníssim, és boníssim. Bé, aquest és l'escrivint J. Hawkins, que és un dels que va anar a Badalona fa uns anys al festival de blues en ritmes, no? Sí, sí, com comentem abans el cartell, no? Vull dir que anys d'anys ha anat configurant un cartell sempre ple de xolles, com a exemple, el home que estem sentint, que és molt brutal. Jo, quan he llegit el que jo abans, pensava que venia l'escrivint J. Hawkins. No, és com una referència del que jo vaig fer. Mira quina música. Tu l'has vist algun cop? No en directe, però has vist videoclips? No, no l'he vist mai. Per favor, es visita obligada en el YouTube i, per exemple, posar aquesta cançó i poder esperar el millor, que és originària de l'escrivint J. Hawkins. Perquè hi ha moltes versions, eh? Exacte. Nina Simone, Crida, Escrivot Arrival, Badigaid, Jeff Beck... Joe Cocker, fins i tot, té una versió. Sí, sí. Porteatre, por... És que és increïble, eh? Oh, yeah! Jo te la recomano invertir per fer escriptis. Ah! Molt bé. És una mica així, com una mica així. És una mica burlesc, també, eh? Sí, eh. Com es diu això? Corpinyo? Sí, però té un nom més específic. Sí, com els corpinyos, exacte. En fi, eh... i quins... Bueno, aquests comentes? Doncs vaja, amb l'escrivint J. Hawkins, com comentàvem, va ser un dels artistes jo que van passar fa uns anys i que van causar realment molta sensació, i una petita taia d'anècdota, precisament la L'Oriol Lladó ens explicava que volíem portar-lo per segona vegada, cap a l'any 2000, però desgraciatament va traspassar... Va morir, va morir. ...avant que vingués per segona vegada, no? Què hi farem? Simplement dic que, com a escrivint J. Hawkins, han passat molts altres artistes, com podíem parlar, també, de Buke, que era T. N. G., que havia treballat amb molt i reading, o femicuti, o, fins i tot, fa un parell d'anys, es va programar una de les grans veus de tota la vida, que és aquesta que sentim de fons. Randy Newman.Exacte. Oh! Quin croners, no? Es diu això. Sí, és croners, no sé, que tothom és compositor nord-americà per excel·lència, que està de volta de tot. És una de les grans veus de tots els grans. Efectivament, i el que escoltem aquesta cançó, m'imagino que ho sabeu, i ho he focat afrent, en mi, de la banda sonora de Toy Story. Que no va guanyar l'Òscar, ara.És veritat. Basta nominada, però no va guanyar l'Òscar, curiosament. Sí que el va guanyar posteriorment per Monsters, ICA, però per aquesta cançó que sentim, precisament no. El cas del Randy Newman... El Randy Newman és un bon exemple, per entendre la dinàmica dels tres co-directors per configurar aquest bon cartell. Perquè van estar perseguint-lo durant quatre anys, fins que, finalment, van aconseguir que vingués. Però és que Randy Newman no havia vingut mai a Espanya. No. I era la primera vegada. És un mèrit brutal de portar-li a tothom. Però és que no són els espanyes, sinó que no es produeix gens pel sud d'Europa, per qüestions de manager, d'entràs comercial, de la manda, de la pròpia Randy, o diga-li com vulguis. I és que això, realment, per mi, diu molt d'aquest festival, perquè és un festival aclèctic per definició. El que ha apostat, de les últims 6, 7 anys, és això que ho veig per obrir al màxim. Creiem que, d'aquest aclècticisme, hi ha una... hi ha una certa lògica, de la mateixa manera que tu al festival de jazz, d'abor-means, noves, una diversitat similar, és a dir, els trobades d'un tio que ve del camp, un tio que ve del hip-hop, de jazz, un tio que et queda en l'ús, un tio que et fa fang, un tio que et fa rap, doncs, d'aquesta manera, t'emporta aquesta mirada en el... en el procés ritme s'ha fet el Prisma Plus, és una etiqueta que es va crear per donar nom o una cosa que no era exactament plus, que no era exactament pròxim, que no era exactament sol, i que era la mica que ho va regeixar totes... totes, totes, de moltes coses, no? Caram, quina veu, no? Ah... Ja sé qui és aquesta veu. Sí, perquè vull llegir jo, però no tenia ni idea del mismíssim... Johnny Cage, hello, amb Johnny Cage, cantés, i tu, què és la guitarra? És la Rose and Cage. Exacte, Rose and Cage, una estrella. Una estrella com la Copa d'un Pino a... a Norte Amèrica, i és un altre dels exemples del que volien un dia abans d'artista que programa el blues ritmes, que aquí, sorprenentment, no és coneguda per canviar el seu país origin, és una sensació. Estem s'entén dels seus temes més celebrats, que, si a Bahàrbraek, que, a més, fan un altre artistasso, que aquí sí que és conegut, que és el brús en Springsteen. Ah, aquest és el brús? No. La veu masculina que se sent...Ah, sí, és el brús. A veure, quan la pregui... Home, té un... Oh, el brús. Perquè, home, continua una mica amb la línia country, no? És com si una mica més dolça, clar, és que Johnny Cage era molt dur, eh? Johnny Cage és una mica femení, no? La seva mare va ser la John Carter. M'imagino que sí, no? La parella de... la final parella de Johnny Cage. Mira, brús. En fi, doncs... Aquesta ja ha tocat. Ja ha tocat. Fa una setmana, precisament. Fa una setmana que va ser que va obrir el brús i ritmes, no? I ahir va actuar aquesta dona, la següent, la Purafe. Purafe, es diu? I on és? És americana, també. Curiosament, tot el cartei d'anguany ha sigut d'artistes americans, així com... Altres l'ha gastament tocat amb artistes de l'Africà, o... Mare de Déu! Avui hem estat portant una secció molt romàntica, eh? Aquesta cançó... Aquesta cançó després de les triptis. I la resta ja... Que floveixin. Funt de negre, la resta. Oh... Que me la guardo aquí, en la carpeta de penyalmorro. Aquesta noia es diu Purafe? És estats units, és estrany, o cada vegada menys, no? Potser que hi hagi noms llatins i espanyols. El cas d'aquesta dona, amb el qual jo et convido a tu i a l'Audiència, a investigar una mica més, és molt curiós. Purafe, es diu, eh? Exacte. És una senyora americana, Índia. Perquè és indígena, és Índia. No sé de quina tribu, jo l'únic que sé és que és a Cargolina del Nord, d'una ciutat d'allà, i que des de fa anys, has de dir que cantar i arribar a indicar, sobretot l'herència indígena en la música blues. El blues, l'origen del blues, té molt a veure amb l'evolució de la música indígena. O sigui, hi ha algo allà que està ficat. No sols és negre, sinó que també és índia. Mestis. La història dels Estats Units se n'ha d'escrivint amb un mestissatge de cultures impressionants. És normal que apassin aquestes coses. I aquest dissabte, ahir va tocar el Purafe, i, atenció, perquè aquest dissabte arriba al ritme blues, aquest festival que comentem avui amb el Martí Figueres, Marcia Bol. Marcia Bol, també, una americana. Uuuh! Pu, xor, miu, arrel. Com és que ens ha agradat en la música Motown a l'apenya del Morro? Aquests d'aires, aquests sons. La música és arrel. Sí senyor. Aquí hi ha tot, eh? Aquí hi ha Ray Charles, també, una mica, eh? Doncs aquest dissabte, Marcia Bol, i aquest tema que escoltem de part i still going. Estil going on? Estil going on, senyora. Continuï, continuï, que no pari mai. Correcte. Marcia Bol, que és una senyora americana, és una senyora de blues més reputada, és una autèntica festa. Aquest dissabte, el teatre a Forrella, i per tots aquells qui estiguin interessats, bluesurritmes puncat, i ja trobaran la manera per entrar, per com de les entrades i tot. Però jo vaig anar a un concert que abans hem anomenat al principi, i que m'interessa molt comentar. És aquest home, el Damien Jurado. És un home que ja hem sentit al principi, i encara que poc un home pugui semblar que sigui d'Estepona... No ho és, no?No, és a Seattle. I jo et ja confaço en una cosa, jo vaig arribar... Ah, perdona, és que a Seattle és una mica a l'Estepona, tot i més. Però podríem, podríem. No ho sé, no estic inventant. No sé si a Estepona hi ha alguna torre tan alta com a a Seattle. Potser sí, potser sí, no ho sabem. Vas escoltar el seu tindisc, Martí?Sí, sí, és magnífic. Maracopa, no?Maracopa, jo des d'aquí dic, per favor, investigueu també i descobriu, Spotify, Damien Jurado. Damien Jurado, escolta, Martí, últimament ens estàs donant aquí moltes pistes de música xula, eh? Que ets crític musical, tu.No. Una mica, sí. Aquesta és ja quan has acabat, no? Després de tot. Allà amb el cigarreta. I si no, doncs abraçats, allà al llit. Ja està. Ocriu al llit, al cotxe, eh, un pagiment. Amb el millor llit, no?Sí, molt millor. El cotxe sobre el llit. Sigue com sigui. La primera era...Sí, et ve com ha alterat, eh, Jordi? Jo no. És la música que portes, que m'inspita coses molt bé. En fi, i què tal? Tu vas veure'l de prop, no? Jo el vaig sentir. De prop, i... Va sonar meravellosament bé. I la cústica d'aquest teatre, el Teatre Forilla, és magnífic. No sé si es pot sentir un testet. Home, jo em quedo amb la versió anterior, Martí, de qualitat, eh? Si no ets segur, ja ho saps que sí. Però, vaja, vas parlar amb Lluís Lledó, el director dels ritmes i blues, blues i ritmes. Ellos sempre... Va estar perquè es digui una cosa, 50% allò, de possibilitat. Jo et sé per què l'acaco. L'Oriol Lledó va explicar el per què van portar el Damien Jurado, no? Sí, perquè és que realment Damien Jurado, per mi, és un artista com a copa d'un pino, perquè probablement no quadra molt amb el perfil d'artistes, que, bueno, jo no hi trobo molta semblança amb els artistes que hem sentit abans, no? Però l'Oriol Lledó té explicació per tot. L'Oriol Lledó diu que té una mica de carabanta, no?, en el que seria l'univers, si vull dir, no?, i el que seria l'univers de la música guerrel. Seria la nòstica, no?, que és aquest artista que ens pot connectar, també, amb un públic, una mica diferent. Un públic segurament més jove, i t'escoltar proposta de no tant l'històric que el fem, no? Me la das ya. Et va agradar el concert, Martí?Molt. Dia és el t When I, que meravella. Donava, és el Dies Sense, Sí, ja vegin amb rastes? No, no sé si és una cosa... Ja vegin amb collal? Veus com no soc crític musical, perquè amb aquests detalls no m'he fixat. Ah, us dic que els crítics musicals depèn del concert, no? Depèn de la gent que hi ha al concert. T'has de tenir una visió molt ampla, que has de mirar el públic, la música, tot. I em quedo mitjós. Sí que com sigui que haig d'haver-hi concert, com es creiem en cant d'aquest home, com en canta, va ser un concert d'assui. Per mi, crec que serà un de... aniré personal, probablement, dels concerts de l'any que vegi, i això ja, que ho digui ara a finals de març, amb el que em queda, però jo crec que serà un dels concerts més guapos. Pensant que encara et falta mitja altra l'home, eh? Ja, ja. En fi, grans trobades d'aquest nou any, i probablement, com dius tu, un dels millors concerts del 2012, en Martí, el qual has anat, i vaja, brus en ritmes, molt bona feina, bon festival, un aplaudiment per ells, ja sabeu que aquí ens agrada molt, donar suport a tots els festivals amb el Martí Figueres, si voleu que el Martí vagi al vostre festival i parli, en tot envieu-me, no?, a la penya del Morro a roba gmail.com. I ja, per acabar, com sempre, tenim algunes salutacions avui. Quines tenim, Martí? Avui en tenim dues, i la segona és la de l'Oriol Lledó. I saps quina és la primera?D'altament jurado. Bé, no, potser.Ah, sí? A veure, a veure, a veure. Hello, this is Damian Gerardo, and listen to the radio, and hope you're listening to some good music, and I love your country, that's all I want to say to you. It's beautiful here, so enjoy life, enjoy music. Hola, sóc Oriol Lledó, i envieu una salutació a tots els fans, el rock, el pop, el folk, el blues, i de la bona música en general. Sí, senyor, moltes gràcies, Oriol Lledó, que ens plasen remablement, que a més facilitarà les dues perquè el Martellan és el festival, i ens expliqui a la radio. Martí, moltíssimes gràcies. Amb el Damian Gerardo, avui en aquesta tarda tranquil·la, que estem tenint de dijous normal i corrent, posem a escoltar i a relaxar-nos amb aquest tema de Damian Gerardo, que no sé com es diu, però també té molt bona pinta. És una mica de mata perillosa. To never be alone I should have done this longer ago To finally wear a golden crown To be alive, transcendent sound To be living from the ground You come into the loud and clear I've got your name for many years It's good to have you here I heard you call my name You were a side of the door I did and I'll give you the floor A les botes tràdios de l'esplendor Sintonit les tràdios de l'esplendor La ràdios de Sant Lluís Viure del tràdiu de l'esplendor Tràdiu de l'esplendor Durant l'esplendor A l'esplendor Viure del tràdiu de l'esplendor Durant l'esplendor Iu, I do talk sounds Uu, I do talk sounds Uu, I do talk sounds Uu, I do talk sounds Uu, I do talk sounds I com que a Dijous ho fem amb la nostra especialista, educadora de Canina, que és la Rosa Arx, i ja tenim el telèfon Rosa i bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què tal, com estàs? Està gavila nova? Estic gavila nova, sí. Oh, quina ràbia. Sí, ja. Si jo ja veig que dos setmanes tindrem problemes al Dijous, perquè ja comença a venir i arribar el bon temps, i tu tens allà, Vilanova i la Jaltrua, tot el que és... Un dia d'aquests truqueners de la platja. Oh, quina ràbia. Que em faci més ràbia que tenir una col·laboradora, o un col·laborador que faci secció en un lloc millor que jo. Però, bueno, algun dia... Podem fer el programa de platja un dia, no? Sí, tant. Sí, com el López i el David, les bruts, que feien allò. Bueno, sí, la setmana passada amb la Rosa vam començar a parlar una mica, una mica, entre la puteta, mai més ben dit, sobre la higiene dels gossos, i vam comentar el tema del raspall. En general, amb una punta que no faci farida l'apell del gos, que no trenqui el pèl, etcètera, etcètera. Avui, però, volem parlar d'un altre apartat de la higiene, que també és molt important, que és tot el tema del shampoo. És tot el tema de quan anem a banyar i anar a atjar el nostre gos... Sí, amb bany, amb l'aigua, que això ja és un drama, eh? És un caos. Jo no tinc gos, però un dels motius que no tinc... Jo sóc mentida, no? Sí, un dels motius perquè no tinc potser és aquest, no?, per parlar de l'hora del bany, del shampoo i les bombolles, i tota l'aigua se'l piquen per allà esquitxant, perdó, tot el bany, etcètera, etcètera. A veure, parlem del shampoo per gossos. Comencem pel començament. Que de quant s'ha d'anat a atjar o s'ha de dutxar un gos? Mira, jo, pel que sé, hi ha bastant de controvèrcia, perquè hi ha la gent que s'hi dedica, que es dedica de bellesa, o que es dedica de gossos d'exclusió, que ho fan pràcticament a diari o a casa. I gent com jo, no?, que té un animal de companyia, encara que ens hi dediquem una miqueta, el tema de l'educació, que, bueno, jo penso que un cop que, a més, un cop que dos, tres, no sé, segons veiem, el pez del gos té una capa de greixes sobre, que hi ha que rebutge la brutícia, i llavors, aviam, si un dia anem a la muntanya i se'n somplen a fa, doncs aquell dia sí que igual hem de passar una franquia de nou. Home, puja sí, no?, sí. Per tant, per exemple, en ocasions especials, aprofita nou el gos, quan el gos va al gos, va a la muntanya, o finitor, va a la platja, no?, també. Sí, exacte. Per exemple, a l'hivern no els dutxo gaire, pel tema fet, també, perquè la mateixa impermeabilitat que té el pèl, per no deixar entrar a la humitat, un cop està molt, la té per no deixar-la sortir, llavors s'asseca a sacador i tota la història. Jo prefereixo fer-ho més quan fa més bon temps, perquè es poden a sacar una mica més de l'aire, també. No, la veritat és que és així, i el xampú com ha de ser quan netegem el gos i tot això. Perdona, perdona, perdona. Abans d'anar netejant-te això, com aconseguim que el gos estigui quiet i quan el dutxem? Ah, aquí ara és una del clau. No, aviam, això és com sempre, és el de fet, acostumar-lo de petit, si no el tenim de petit, fer petits simulacres, per dir-ho d'alguna manera, no anem amb intenció de fer la dutxa, no?, el primer dia. I amb intenció de que conegui l'aigua, de que vegi que una ensagonada és un massatge i que és algo agradable, i poc més, potser les primeres, sense sabó, només amb aigua, per no haver de passar amb el tràngul d'espressi, i el gos no li agrada al principi, no? És... bueno, però així sempre l'aigua una mica pèdia, que sí, agradable. Perdona, sí, el facilitat... Exacte, pensar que pel gos és una cosa agradable, facilitar-li les coses i que passi una experiència que estigui bé, que estigui còmoda i res, zero agressivitat, zero obligació... Penseu que és un... just el bany, és una activitat que pot ser una batalla campal, no?, com tu, o pot passar a ser una activitat molt agradable per tots dos. És a dir, que el gos, realment, amb el temps, jo tinc una que li encanta, amb cap problema, com que al principi no ho vam fer bé i el bany me l'ha associat, i sempre és allò... bueno, ho faig perquè sou vosaltres i s'ha de fer, però no ve molt a què ho sépais. Ja, ja, mira'm aquella cara, no?, que em diuen... Acaba, ja, per favor. I el xampu com ha de ser? El xampu, el xampu és una part important. Aviam, jo sóc partidària de com més natural millor, no?, que no porti químics, llavors... El tema important és el teat, però hi ha molta gent que... que a casa o agafo un soit d'an o alguna cosa així, no. El PAC de ells és molt diferent del nostre, no sé si saps que el 5.5, el de ells, el 7.0 i el 8. Ah, és més alt, no? És més alt. I això què vol dir, què vol dir això? El de ells és el neutre. Nosaltres el tenim, crec que és una mica bàsic. I què vol dir, què vol dir això? Això vol dir que la sidesa del xampu ha de ser molt neutre. Mm-hm. Llavors, això haurem de buscar un xampu que sigui un PAC entre 7 i 8. I, bueno, i ara avui en dia hi ha moltes opcions, de fet. L'últim dia que vaig anar a buscar-me hi ha un, vaig agafar una amb marometeràtia, molot de verd i no sé quina història. Caram, caram, caram. Diuen que a nivell de relaxació a la dutxa també funciona, no?, també va bé. Hi ha molta gent que és molt brutota i utilitza el Fairey, el tipus de mistol o detergent. Això què? Això fatal, fatal, bueno, és el que deia, no?, una que porta químics, això. Clar. I dues que acabé que no és la dient ni moment. Jo feia broma, però tu t'ha passat, no?, alguna vegada... A mi m'ha passat, m'ho ha sentit. Sí, m'ho han explicat, no, jo, mira, un cuellaigua, una mica de Fairey, tira a tu, dic com a no. Però què és això? El dintre el rentar a platx també el posa, el gos o què? No, mira, rentadora. Sí, a veure, el sec el micro, no? És a dir, que està una mica girada, no? No, bueno, hi ha la gent a vegades per desconeixent-se, a vegades per, bueno, per mandra, per dir-lo d'alguna manera. Sí, sí, està clar. Però no, és més important del que sembla, perquè la salut de la pell és bàsica per ells, i el que el pèl mantingui, per això també és important, no dutxar-los molt, molt sovint, perquè el pèl no perdi aquesta capa de greix que els protegeixen del fred, com d'alguna manera. Sí, sí, està clar. En fi, doncs no sé si tens algun consell més sobre el tema de xampu i l'hora de dutxar el nostre gos. Bueno, això que aprofitem, sobretot per fer un bon massatge, que no sigui allà o vinga, t'he de dutxar i pelante. No, donem-li una mica de temps la primera vegada, o fem-ho abans, preveiem, sempre preveure'm el tema gossos, és importantíssim. Tenia un altre gossot per aquí, que era el talla ungles. Sí, i tant, i tant que tenim temps. El que passa és que volia deixar tancat el tema del xampu i del bany, perquè efectivament la setmana passada van parlar de què seria el respall. Avui hi ha el xampu, però jo crec que dels tres temes el més important és el tema del talla ungles. Home, les ungles... Canten. Les ungles són els seus problemes. El que passa és que la nena del goss arriba sense un serpunt de la ungla, llavors, si et passes, és una califamàlica, ja estàs en una associació horrible aquí. I dues que són un drama, perquè sang de molt, i bueno, hi ha tu també t'esperes, el goss encara t'espera més, que ets un xau. Sí, a veure, sí. El tema talla ungles, com l'enfoquem, com ho hem de fer, perquè hi ha gent que ha arribat a tallar la pota del goss, que ha arribat a tallar la pota del goss encera, amb aquella por de... Sí, això ho has trobat, jo no m'ho he trobat, això. No, però segur, segur, segur. Fem broma, el que passa és que és delicat i sensible, eh, aquest tema. Jo he tallat unes quantes ungles, i tot i així m'ha passat. Sobretot passa amb els dosos que tenen, que són els més sovint, que tenen l'ongla fosca. Llavors, no es veu bé, perquè els que tenen l'ongla clareta sí que li veus. Sí, sí, i això, com ho fem? Amb un talla ungles... Mira, hi ha un talla ungles que talli llotina. Perdona? Talla ungles de què? Les coses paran, això, talla llotina. Talla ungles de llotina! Pobre goss. No, sí, clar. És que a Maxi ha quedat amb aquest, que és un hàrquic, no? Amb aquest nom, clar, el mamí... Però mira, no, en realitat sí que la mira. Aquí tenim un goss, eh, que... No s'espanta, por. No s'espanta. Tenim el goss, que està aquí tranquil·lament. I de cop i volta li dius, vinga, va, que anem a tallar-te les ungles. Guillotina! Sí, Guillotina! I el goss agafa. No, tranquil, tranquil. A veure, què és això del talla ungles, Guillotina? A veure, si te'l mires, és entre 10 hores i te n'allà, avui dius. Bé, no. Petitor, petitor, depèn de la mira, però sí. Llavors, té un prudet, però en encaixa l'ongla, fas claca, i talla fàcilment. Mira, si t'he de ser sencera, penso que és una cosa que, si no ho hem fet mai, o no ens veiem encara, o pensem que no ho farem allò decidits i pim-pam, i ja està, és millor que ho portis a fer. Sí, no? Sí, perquè tant als veterinaris, com les botigues que tenen perruqueria, ho fan, això. Llavors, sobretot, que coneguis a la persona, que sigui una persona que tracti del teu goss, és que n'hi ha moltes, no? I a partir d'aquí, doncs ja s'hi tenen més pràctica, també. S'ha de fer sense por, una mica, com tota la vida. Perquè si vas amb por ja anem malament. No, és que ja l'estàs transmetent amb ell, perquè ells se la volen de tot el que està passant. S'ha de ser àgil, també, no?, i fer-ho de forma ràpida. Sí, sense manipular, jo... Vinga, que te la fos fort, la pota, no? Sí que les agafa una mica ferma, no? Pim-pam, però... I sobretot jo el que els deixo fer sempre és olorar. Quan arribo, no és allò... Vine a fer-te una cosa que no has de veure, no? Mira, porto això... No és res, no salta, no fa res, no? I ja està, i llavors, com que ja confien en mi, em deixen que els agafi la pota i pim-pim les quatre ungles i fora. I al gos, ja després es relaxa i està més tranquil i no passa res, no? Podem aprofitar i tenir preparat, ja, doncs una galeteta o un parella... Molt bé. O una salsita de fran furtalladeta, per tirar-li que la busqui. Molt bé, escolta, m'agraden molt, eh, els premis. Una salsita de fran fur, així petiteta, m'agraden molt els gossos, perquè a vegades la gent no sabem o la gent que té gos no sap què li pot donar i què no li pot donar. Ja li he comentat a l'Albert, em veiem que la setmana que ve l'hi ve de gust, si no t'hi has preparat... Si voleu fer-ho, el tema dels aliments, eh. Els premis, no? Sí, els premis... Els premis de menjar, els premis de menjar, també. Sí, està molt bé. Doncs mira, jo tenim teme per la setmana que ve, o d'aquí un parell de setmanes. Per cert, la setmana que ve et dius, és festa o no? És que jo estic perdut. Diria que no, diria que no. Dimentres i dilluns. Doncs diria que bé, ja parlem amb l'Albert de tot plegat. Rosé, moltes gràcies, una setmana més, per aquests consells que, d'hora que són interessants, per sobretot la gent que té gossos i gosses a casa. Que vagi molt bé, bona tarda, Rosé. Bona tarda, Jordi. Adeu. Adeu. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbergui. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbergui. La vella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esbergui. Gràcies. Per cert, d'aquí una estona, a la segona, haurà de connectar amb el Pau Marcos, que està arribant just en aquests moments a la manifestació que hi ha convocada d'aquí un minut i mig, el centre de Barcelona, la Vinguda Diagona en Paseig de Gràcia, en aquella cantonada per baixar paseig de Gràcia a la Gran Via, i acabo de rebre un WhatsApp del Pau, que diu Jordi, si m'has de trucar, esperat més tard de la 6 i 10. Si no pateixis, Pau, encara que no ens estigui escoltant, ara li dic. Diu, perquè està complicat per arribar, ja m'ho imagino. Deu haver-hi una jantada, allà. En fi, d'aquí una estona connectem amb la com, i després a la segona hora de la penya del Morro, els esports extreems i també al cinema, a la guerra. D'aquí uns moments a la segona hora, a ràdio d'Esbergui. Fins ara, mateixa. Fins ara, mateixa. Com ràdio. Notícies. Bona tarda, són les 6. Us parlem al Versas i Marta Patrició. Aquesta hora de començar a Barcelona, la manifestació contra la reforma laboral que culminarà la jornada de vaga general d'avui. Som milers de persones les que ja es concentren als voltants del passeig de Gràcia, on comença aquesta marxa, convocada pels principals sindicats. Unitat mòbil de com ràdio al centre de Barcelona, Lluís Sánchez, Dimón Carvajal, bona tarda. Bona tarda, centenars de milers de persones estan ocupant. Aquesta hora de passeig de Gràcia, des de Diagonal, cap avall. On més densitat de persones hi és, entre Diagonal i fins a Rosselló, davant de Palau Robert, justament és en aquesta hora que comença a costar d'avançar entre les persones. Una manifestació contra la reforma laboral que pretén ser un top d'atenció al govern del Partit Popular, segons acaba de dir, com ràdio, el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. És evident, és normal que la ciutadania senti la necessitat de basar el seu disgust per aquesta situació, la seva protesta d'aquesta situació. I aquesta expressió es fa a través de la vaga d'avui, que estem convençuts que ha estat tot un èxit, i es fa a través de la manifestació d'aquesta tarda, que estem segurs que també serà un èxit, i que tot plegat servirà per forçar que el govern espanyol es replantegi a aquestes decisions injustes, equivocades i ineficients que ha adoptat. Moltes persones porten pancartes contra la reforma laboral, però també contra les retallades del govern català a favor de l'ensenyament públic i la sanitat pública de qualitat, o contra els desnonaments, com ràdio Barcelona. En un altre punt de la ciutat, el carrer Pau Claris, en cas que continua la marxa, en marxa la manifestació organitzada per la CGT, i que ja fa més d'una hora que dura Barcelona. Sandra Valén, bona tarda. No tenim aquesta connexió, les manifestacions de Barcelona, però no són les únicas que es fan al territori. De fet, també a aquesta hora, hi ha aquesta previst que comença la manifestació a la ciutat de Lleida, al punt d'inici és la plaça Vinyes. Lleida Marta Serrer, bona tarda. Bona tarda. A Lleida la vaga sanitat, especialment a la indústria agroalimentària, on hi ha sensats més 12.000 treballadors. El responsable d'aquest sector de comissions obrides valentia en túnet, ha destacat la importància que s'hagi seguit a la cooperativa de Gisona. Nosaltres teníem una reta molt important que era el tema de la cooperativa de Gisona. La cooperativa de Gisona sempre parla del 25%, i avui en dia podem dir que el 85% de la gent que treballa a Gisona ha parat. La manifestació sortirà de la plaça Ricar Vinyes i recorrerà al centre de Lleida fins a la subdelegació del govern, com radio Lleida. De moment ja s'han detingut 27 persones a Catalunya per al de l'ull relacionats amb piquets i manifestacions. Així ho ha informat el Departament d'Interior, que ha explicat que els últims 5 carrestos haurien d'anar al centre de Barcelona per cremes de contenidors i llançament de pedres. Mentre estan al conjunt d'Espanya hi ha hagut detencions pràcticament a totes les comunitats autònomes. A Andalusia hi ha hagut 34 detinguts, 37 a la comunitat de Madrid, 13 a Navarra, 11 a Galicia i 8 a Euskadi, entre d'altres. La Unió Europea confirma la multa imposada telefònica. Recordem que Brussel·les va sancionar l'operador de paraús de la seva posició en el mercat d'accés a internet de banda ampla a Espanya. La inflació interanual ha caigut una dècima al mes de març fins a situar-se a el com a 9% l'índex més baix des de l'agost del 2010, on descents que, en principis, atribueix a l'abaratiment dels preus dels aliments i també les vagudes no alcohòlics. Una nena de 5 anys a mort a Tarragona en caure d'un 6 epís. Els fets van passar i a la tarda al barri de Sant Salvador, però avui s'han donat a conèixer. Segons els Mossos d'Esquadra, els primers indicis apunten que la nena va caure quan mirava des de la finestra. I, com ràdio, es pot. Bona tarda, us parla Eduard Cabré. El Milen s'ha defensat de les crítiques del Barça sobre l'estat de la Géspa de Sant Siro, amb un comunicat en què assegura que tant els hàbits com els delegats de la UEFA presents, van considerar idònies les condicions del terreny de joc. Els italians argumenten que no van regalar la Géspa abans del partit tal i com s'havia pactat, argumentant l'elevada humitat present en l'ambient. Recordem que el Barça eleva't una queixa a l'organisme europeu per les condicions del terreny de joc. I a l'Espanyol, que s'entrena aquesta tarda a la ciutat esportiva de Sant Adrià per preparar el partit de diumenge contra el Vila Real, avui hem parlat amb el representant del migcampista Christian Romàric, David García Pirri, que ha dit, com ràdio, que el jugador vol quedar-se a l'Espanyol i que no està moïnat per la seva suplència en els darrers partits. No, no, un problema, sabe que tarotemparlo en entrada. Evidentemente, entrada. Tarotemparlo estará ahí. Si sigue verdad que en los últimos partidos no ha sido tampoco el nivel que estaba marcando al principio, pero todo goado tiene altibajos. L'Espanyol farà demà la presentació oficial del nou coordinador del futbol bas d'Àlex García, que substitueix Ferran Manresa. A la Lliga Europa, l'Ètica de Madrid, rep avui el Hanover, en l'anada dels quarts de final d'aquesta competició. Mentre que l'Ètica Club de Bilbao juga al Camp del Xalque 04 i el València ho fa a Holanda contra l'Azeta Almarc. I el centre d'esports a Badella ha comunicat que ha arribat una cora amb el davantejo Joaquín Rodríguez per rescindir el seu contracte. Un darrer punt de tenis, Rafa Nadal, s'ha clasificat per les semifinals dels màsters mils de Miami, per al Francesc Songar, en 3 sets, 6 a 2, 5 a 7 i 6 a 4. Nadal la jugarà al passi a la final davant d'Àndi Mourraï. Com ràdio. Notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 65. Vaga de 100 incidents a Sant Just, fa una hora que els transports públics tornaran a funcionar, i els serveis mínims, el servei s'ha repress sense problemes, però només circular un terç del que és habitual. Per tant, fins les 9 del vespre, passen un de cada 3 autobusos, trens, trenvies i metros. Això sí, van força més plens. A partir d'aquí, a partir de les 9, ja no funcionaran més fins demà. D'altra banda, vols que hagueu de fer el cotxe? Cal tenir en compte que a la zona universitària de Barcelona, l'entrada des de la B23 per la Diagonal, hi ha talls intermitents durant tota la jornada, que compliquen la circulació. Un cop dins de la ciutat també hi ha força carrers tallats, com la Gran Via, Passeig de Gràcia i algun tram de la Diagonal. Aquesta hora també ha reincat a Barcelona l'acte més multitudinaria de la jornada, la manifestació convocada per UJT i Comissions Obreres. El tema de la marxa és sovol encarregat tot des en contra de la reforma laboral i en defensa dels drets laborals i socials. El punt de partida és la cantonada del Passeig de Gràcia amb la vinguda a Barcelona. El municipi, la vaga s'està desenvolupant en tranquil·litat, les escoles han funcionat en normalitat, tot i que amb més nens, menys nens en alguns casos del compte, i el centre d'atenció primària a la incidència ha estat mínima. L'Ajuntament ja són just, pràcticament, la totalitat dels aplets públics s'acunden la vaga, i per això hi ha serveis mínims. Tot i la vaga general, avui se celebra el ple municipal, corresponent el mes de març, començarà a mitjana més tard, però del que és habitual, perquè tothom qui vulgui pugui anar, començarà a anar a la manifestació que es farà a Barcelona, com dèiem que comença ara a les 6 de la tarda. Des del Comitè de Conjunt d'Empresa de l'Ajuntament, es va demanar al govern a jornar a avançar aquest ple, però finalment només s'ha retardat l'inici de la sessió mitjora, segons l'equip de govern. Alguns dels motius és que modificar aquest calendari de plens ordinaris, requereix un nou acor plenari, i que alguns punts de l'horari del dia eren d'obligació d'obligada aprovació, abans que s'acabi aquest mes. Alguns dels temes més destacats són el pla municipal de juventut, un assumpte sobre el reglament del Consell Municipal de Solidaritat i Migració del municipi, i també es debatran no emocions, entre altres assumptes, es parlarà de la reforma laboral, dels drets de les dones, i de les retribucions dels càrrecs electes i lliure d'esignació, a més de l'impost de vents immobles. Tot plegat començarà a 2,48 del vespre, a la sala de sessions del Consell Història. I acabem aquest vullet explicant-vos un treball dels alumnes de l'Institut de Sant Just des dels tres finalistes en curs reimaginat, un certamen organitzat per l'observatori de les dones en els mitjans de comunicació, a través del qual els alumnes de diversos centres de Catalunya han de realitzar un espot no sexista. El treball de l'Institut, i que ha quedat entre els 4 millors, es titula Van Vesdides, i és idea de les alumnes Bertha Casellas, Carlota Petxón, Sandra Santos i Júlia Solana, coordinades per Àngels Mustienes. I això és tot de moment més informació a la set. Gràcies a tots els mitjans de l'Institut de Sant Just. My fault in loving you with my whole heart. Oh, tell me now where was my fault in loving you with my whole heart. Oh, wine blank page and a swelling range, range. You did not think when you sent me to the break, to the break. You desired my attention, but denied my affections. So tell me now where was my fault in loving you with my whole heart. Oh, tell me now where was my fault in loving you with my whole heart. Oh, wine blank page and a swelling range, range. Oh, wine blank page and a swelling range, range. Un aplaudiment per aquest grup, sí senyor. Els wine blank page and a swelling range. Perdó, perdó, perdó. No vull bé, això. Tornem a començar-me. I a la segona hora de la penya del morro. Bona nit a tots els mòmphers, i el que sona és wine blank page. Bona nit a tots els mòmphers, i el tema és wine blank page. En l'horrego de la segona hora de la penya del morro. Bona nit a tots els mòmphers, i el tema és wine blank page. que segons hem pogut escoltar el vulletí de com radio estava ple, ple, de goma, goma. D'aquí una estona connectarem perquè ens expliqui l'última hora el Pau, però abans de tot això saludem el Juan, Juan, bona tarda. Hola, molt bé, molt bé, gràcies. Sí, bé, tot bé o no? Sí. El Juan, si no ho sabeu, és un dels alumnes que està a l'Institut de Sant Justes, fent guardesso i dins del programa Connecta, no? Sí, ja sé. Són uns quants joves de Sant Just, que van per diferents empreses del poble, i el Juan està amb nosaltres als dimarts i dijous durant aquest mes de març i també el mes d'abril. I avui, Juan, t'has preparat una secció amb allò que continua l'altre dia del Hollywood, del cinema, de començament del cinema, l'altre dia vam repassar els grans actors com Charles Chaplin, de cinema en mut, i avui ens portes la guerra al cinema, com l'atractaven a començament de segle la primera guerra mundial a Hollywood. Com és que t'has escollit aquest tema? Perquè m'atreia molt. T'atreia molt. Tot el tema de guerra t'atreu a tu, no? Que et vols allistar a l'exercit o...? Bueno, seria una opció. Seria una opció, eh? Atenció, Juan, infantaria a la Marina o a l'exercit de l'aire? A l'aire, a l'aire. Ben amunt. Molt bé, Juan. A veure, però comencem parlant d'aquest començament de Hollywood, amb la guerra i tot això? Doncs, bueno, el fang i la sang de la primera guerra mundial, aquella gran lluita sense sentit que va costar milions de vides, continua atacant la pantalla molt després dels convarts de Sessin. Durant els preparatius de la primera guerra mundial i els primers mesos d'hostilitat, els mitjans de comunicació dels països implucats van intentar guanyar els seus respectius públics, cosa que el cinema es va reflectir i van començar a sortir melodrames patriòtics, perdó, per favorir-hi el reclutament de persones. Ah, era com una mena de propaganda, no? La gent anava al cinema i veia o pel·lícules o fins i tot documentals, no? Per reclutar a la gent, eh? Per tant, el cinema com a gran... Potser, com a gran mitjà de comunicació o la imatge més aviat, no? Perquè potser la tele encara no acaba d'existir prou. I en aquestes pel·lícules, l'enemic, com el representaven? Com una servestial que cometia aberracions contra nens i dones i, bueno, això va ajudar a propagar la febre bèl·lica. La pel·lícula, sí, com més, no sé, que recorda més, o comemorativa del moment? Sense dubte, la més efectiva va ser d'Outrage, el 1915. Ah, estem parlant de la pel·lícula del 1915, eh? Just el començament de la Primera Guerra Mundial. I, bueno, la gent, després d'això, s'avorria de les visites properes al front o biografies parcialment falsificades. La gent demanava acció, per això es necessitava algun intrépit, que s'enlincés a les trinxeres, per extreure informació veràs. Però això no era tan fàcil, ja que l'alt comandament no estava disposat a que un fotògraf fes nosa. Ah, o sigui que era una mica reporter de guerra, avui en dia, però, clar, amb les càmeres de, no sé, 7 milímetres en aquella època o què, però que anaven directament a gravar les sequències al front de veritat, no? Sí. A la màngio tenien una mica més fàcil, ja que disposaven d'uns passos per poder entrar. I, gràcies a això, vam poder realitzar la pel·lícula D'Iei o Farmi, que es va fer el 1916. I de què va aquesta pel·lícula? Doncs va ser una de les primeres pel·lícules on es va mostrar la guerra com era, tal qual. Clar, clar, la feina era com un... era això, no? A la càmera, ja, documentar l'institut, i el que era la crua realitat en aquells moments, no? I això va inspirar també a fer molts treballos documentals sobre la guerra. I el cinema anglès, com ho va tractar tot plegat? Doncs, sincerament, va perdre grans oportunitats de fer millors pel·lícules. I, bueno, per el que fa el cinema nord-americà havia prosperat molt a Hollywood, i va soler una posició internacional. I no li convenia a baixar-se d'aquí. I Alemanya? Alemanya, el moviment... perdona, expressionista, de la Decada dels 20, va demostrar ser molt afímar, donat que la seva semblança amb les de Hollywood no li agradava al públic. Semblava un plagi. Després del 1934, de nou es van posar de moda les guerres al cinema, i aquesta vegada les criticaven, no les mostraven tan violentes. La ventilla de Crelí destructiva, i es van negar a ser glorificades en les pantalles. Molt bé, doncs aquesta és una mica la història, de com va començar el cinema i la guerra, i tot plegat, Juan, moltíssimes gràcies per aquest clip que hem fet sobre aquest tema, i si vols que ara no estiguin al programa, ja ho saps, dimarts que ve tornem a escoltar-te amb una altra minisecció de cinema, o de què, o de boxa, vas dir, no? Sí. A tu et va tot el tema així... Clar. Posar-hi el cos. No sé si agressiu o violent, però passei a casa amb el Juan i intentaré portar-me bé. Juan, que vagi bé, bona tarda. Gràcies. La judicació d'aquests habitatges es farà de forma directa, seguim l'ordre d'arribada de les sol·licituds a partir del 15 de febrer. Les podeu lliurar a les oficines de Promunse, a la carretera Rallau número 106, als locals 6 i 7. Trobareu les bases i les condicions a la judicació, al web 3bdobles.promunse.cat. Promunse, empresa municipal de l'habitatge de Sant Just Desbert. Gràcies. Portim aquells marremots on el sindicador està propunditat. Diuen que és de valents baixar. Un viatge fragmentat. Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què no li acolòs si em fa dir que vull ser de gran? Jo ja és costó. Mil valenes a tocar. Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què no li acolòs si em fa dir que vull ser de gran? Jo ja és costó. Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què no li acolòs si em fa dir que vull ser de gran? Jo ja és costó. Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què sempre he volgut ser part d'una tripulació? Per què no li acolòs si em fa dir que vull ser de gran? Jo ja faig la depresió. Per què sempre he volgut ser tan bonic? Estimulació. Ells són els amics de les arts directament des del seu nou álbum, Méssir Cuscov. D'aquí una estona connectarem amb el Pau Marcos, que el tenim just a la manifestació d'aquesta laga que hi ha prevista, com ja sabeu, avui, a tot arreu, 29 de març, perquè ens expliqui com m'està anant, però abans de tot això tenim amb nosaltres... David Pegrós. David, bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, Jordi? Bé, molt bé. Avui no facis la presentació que així, si no tenim gaire temps, ja estem per feina, no? Un rinxut, no sé què, i tot això. Vols fer tu la presentació? No, perquè ja ho has d'enstreure amb 3 minuts, aquí, de la programa, perquè avui no hi ha tant de temps. Vols fer tu la presentació o no? No, gràcies. Qualsevol cosa ja saps que pots explicar-nos-la. En fi, la setmana passada, el desport... Per cert, una cosa molt bona, els White Blank Page. Ah, els ha posat la Carme? Sí, molt bona. Ha quedat? Sí, molt. De fet, ja la tinc registrada. Ja tens el Spotify i te l'has passat a tothom? Ah, bueno, no. Però, bueno, ja tinc fitxat, ja sé quin és, el xesà amb aquest. Qui era el xesà amb això? No saps el que és, això. Això és molt... És l'hòstia, això, eh? Ah, el xesà màxim. L'aplicació, l'hi posa, i llavors m'ha sortit que eren aquests. Oh, més o més aquests. Ah, molt bé. Molt bons. M'ha agradat. M'ha agradat. Si totes les cançons són així, un grup molt bo. I llavors tu quines amb el cotxe, i mentre conduies, ho has fet? No, la meva filla. L'hi he dit. Sí, sí, sí. Has de dir, no, he parat i ho he fet. Però... He parat i ho he fet. Ah, molt bé, molt bé, de mi. En fi, avui, com deien, com continuem parlant de la ciclomaratons. Sí. Perquè no ho sàpiga, podem fer 5 cèntims, que és una ciclomarató. Bueno, no ho he buscat... Bueno, està bé, està bé. Avui he buscat a la wikipedia, aquest cop no, però per experiència, jo diria i ho definiria així... M'arriscaria definir-ho jo, el que és una ciclomarató. I jo ho diria que és una prova cicloturista, o ciclista, amb una llargada de 200 quilòmetres o més. Vale? Bé, doncs això és una ciclomarató. Tu n'has fet alguna? Sí, alguna, sí. David, de fet, ets el nostre noi de Peyu del Morro. Per cert, l'altre dia vam entrevistar un noi, que va fer l'emmarató del diumenge de Barcelona. Ah, molt bé. Sí, sí. I ens va explicar com a curiositat, que si l'emmarató són 42 quilòmetres, el 38 o el 36, 37, és quan realment notes que estàs fent l'emmarató, i ja us tens opcions. O tirant davant, és la primera que feia ell. Ah, vale. És la primera que feia. O que això, o tiraves endavant, o ja sí, paraves, ja no coincidia. Vols dir que era el 37 o no et va dir el 30? No, el 35, potser. És que diuen... Bueno, aquesta la vaig fer jo l'any passat, però aquest any em coincidia amb una d'aquestes de ciclisme. Per mi, el primer és la bicicleta. I vas anar a la bicicleta... Has d'anar a una cicloturisme? No, no era ciclomarató, perquè eren només 140 quilòmetres. I era Vilafranca. Bé, veia merda. Molt de respecte, perquè clar, tot depèn del ritme el que vagis. I realment anàvem bastant a Pinyol. Des de Vilafranca a Perpinyà, no? No, no, aquesta no. Aquesta t'explicaré, des de Barcelona a Perpinyà també ho intentaré. Però... I com va anar? Molt bé, molt bé. La veritat és que ens ho vam passar tots molt bé. Nos va patar la roda, no va passar res. Frenaven els frens, vull dir, tot això. Bueno, jo vaig tenir un susto. Què dius? Ara m'he canviat els frens, les pastilles de fer, perquè realment em va... Frenant, i baixant cap a Vilarrodona, em va fer una derrapada de la roda. Sí, correcte. Cal darrere, pobre. Més espantat vaig acabar jo, però darrere... Déu n'hi do, també. En fi, les aventures, les aventures del David Padrós, amb les seves coses que fa els caps de setmana, com qui va passejar per Cullserola, que diem abans, tu vas a fer 40 quilòmetres. Aquest cap de setmana serà fluixet. Sí, xes i tornar, seran... Res, re, home, res. Això ho fas amb un David, no? I un ritme molt tranquil. Treu-ho, que és poc per tu. Parlem de la cicloma. Sí, perquè et volia... Ve a tot això el tema d'una mica la meva... O sigui, la planificació, el calendari que tinc jo. Llavors, d'aquí a uns dies, a l'abril, precisament el 14 d'abril, tinc la de 300. Aquesta serà de 300, sempre en poso d'aquesta cançoneta. David Padrós, ets passat, ciclomaretons. David... Padrós... Aquesta està amb en Resa. Però aquesta es fa la faig, diguem, perquè una vegada ha fet aquesta, et dona opció a fer la de Barcelona per pinjar a Barcelona. Que per això ho faig, perquè abans de fer aquesta de Barcelona per pinjar a Barcelona, que són 606 quilòmetres, has de fer almenys mínim una de 300. Ah... Pots fer una de 400, si vols, també. Però mínim una de 300. Quan tu es prenen nota, eh, tot això? Sí, sí. Home, ella era la boxa, per això. Sí, però abans ens ha dit que potser li interessa... Ah, que també? No, apuntar-se a l'exèrcit, diu. Ah, molt bé, sí. Bueno... No sé, si allà necessiten algú que els faci... Algunes proves ciclistes, jo m'ha encantat. El que passa és que un soldat amb bici per creatibilitat. Amb el bici... És estropa d'elite, a la muntanya, saps? Amb el mallot, no?, amb el mallot de camuflatge. Jo veig un mallot jo del Barça, m'interessa. Ah, sí? Molt bé. Bé, en fi, aquesta prova, la de 300, explico. Que és el dia 14 d'abril. A partir d'aquesta data, aquesta data conmemora el centenari d'un fet, d'un aconteixement. Això ara em surto de tema. Però jo volia proposar un concurs. No, que atrapa un milió, com si fos una d'aquestes. Si posa això una música de misteri o alguna cosa així, no, de misteri. Ah, de misteri vols? Llavors, què va passar el 14 d'abril de fa cent anys? I et dono tres opcions. 14 d'abril, a part de que tindreu la costallada... Sí. Però fa cent anys jo et dono tres opcions. Ah. És el dia que faré la ciclomarata aquesta. Ah. És un acte de la borsa de Nova York. B. És una d'aquestes tres. Enfonsament del Titanic. I C. Estrena de la primera pel·lícula de Sara Montiel. Jo he dubtat, eh. Jo ja ho sé. No, no. No, no. Això és la... Ho dic ja o no? L'enfonsament del Titanic. Molt bé. Molt bé. Gràcies. No he arribat a fer un concurs, no ho entenc. No, perquè és el 14 d'abril, que és quan faig la ciclomarata, i coincideix amb el centenari i l'enfonsament del Titanic. Esperem no enfonsants durant la ciclomarata. Eeeepaaaai! Era per allassar una mica, eh. Era per fer un gari, no? Ja està, la setmana que va al l'Asidiat. Aquest és tot el que tenia jo per avui. I això que tu volies explicar a colars de la ciclomarata? Exacte, no. Però no sé, m'ha semblat curiós. 14 d'abril, l'enfonsament... Ah, sí, escolta, sí. I que hi ha una exposició fins al 30 de setembre, no sé si... És veritat? Amb vosaltres, història a Catalunya, em sembla potser? Sí, amb peces que es van rescatar al Titanic. Ara, bueno, ara sí, és adient posar la banda sonora. Jack! Ja ho veia, Jack. Sí, que és un ardo. Sí, sí, pobret. Jo vaig dir així... Vaig dir un article sobre el Titanic, però els espanyols i també hi havien parat catalans que van estar al Titanic, no? En aquesta... I sí, sí. Llavors hi havien fotos sobre les coses que s'han recuperat del Titanic... Perdona, la gent potser es pregunta què té a veure això amb la secció. Doncs ser passat al Titanic era una mica un esport extrem en aquest moment. Totalment. A veure, és així, no? No, ara diguem que... Si te'n vas de creuer també és un esport extrem. Sí, senyor, sí, senyor. Com era, costa cruz... costa concordia, perdó. És que tino, retorna a borda. Sí, és que tino. Bé. Bé, sí. Era un incís per parlar de la ciclomarata d'Esquadra. Al Juan, que era a la boxa i es veu apuntar el Jack, i t'està mirant cara de... Sí, que va d'estotant el Celín Díol, no? Clar, no, vull dir, ja està bé. Sí, no, bueno, el que et deia, no? Aquesta és la de 300. Un cop passada aquesta, ja et dona el passaport per fer la decisió. Molt bé. Què comentem de la ciclomaraton en general? De la ciclomaraton en general. A veure, són proves que... Aquestes proves no hi ha habituallaments, així com una marxa cicloturista... No? No, habituallaments líquidsòlids, el quilòmetro 60, i el pare és allà, menys alguna pasta, una mica de fruita... No. El que caracteritza aquest tipus de ciclomaratons és que has de ser autosuficient. És a dir, que tu, i és més, llavors vas com, jo què sé, com la Heidi, a vegades ja porten una bosseta davant, o arredera, que porten com una perrilla amb una bossa, allà porten, de tot, que s'hi roba per canviar-se, que s'hi menja, perquè... Sí, aquesta és la de Heidi. I l'abuelo detrás, vale? Epa! No, vale. El cas és que... Perdona, està m'acallant... S'ha m'està caient al mito del cicloturisme, amb la música de la Heidi... No, no, no, és... No, d'ella, per la bosseta que porta, és perquè... Ah, va... De alguna manera has de ser com un cargol, que has de portar gairebé la casa a sobre. Clar, clar, perquè com torno, després? No, no, tot és amb bici. Tot és amb bici, també a Barcelona. Es surt des del balòdrom d'Orta, i des d'allà hi ha un recorregut. Es fa cada dos anys aquesta prova, aquest any han variat una mica el recorregut, i, bueno, vas fi... Clar, dius, anar-hi tornant no són tan 600 quilòmetres, però és que fas una volta, que sí, que sí. Ah, va, va. De fet, quan la vaig fer fa dos anys, la veritat és que sobte molt, o fa 3 anys, no ho sé, sobte molt, ahir a la Catalunya Nord, que viu, o la França Sur, a Perpinyà, perquè hi ha zona, que bueno, sí, la gent parla català, et donaves els controls, un català sí una mica estrany, però és que inclús... Una mica estrany, una mica català... Sí, sí, una mica així, eh? Sí, però que inclús, deies, que són gairebé més catalanistes que nosaltres, aquí. No, no, realment... No arriben molt d'expressions polítiques allà, perquè el govern de París és molt centralista. Ja, bueno, també és cert que fa 3 anys coincidia amb la final de la campionat de Rupi, de l'Ausap, i bueno, allà, abans que el futbol és el Rupi, segons quines comarques, i l'Ausap, doncs, és com aquí al Barça, i anaves i tenies banderes de Catalunya, amb el Ruc, allà, allà, penjades dels balcons de les cases, allà a Perpinyà. I què t'has preparat, tu, per parlar-nos de segle turisme? Com? Què t'has preparat per parlar-nos de segle turisme? No, real, el concurs de... Ah, el concurs? Ah, no, no. Què vols que et digui, què vols que et digui? Algunos, per exemple, consells, consells pels corredors. Normalment, a veure, el... Jo et diria que fins i tot és un 60, 70% mental, més que físic. Evidentment, has d'estar preparat per estar moltes hores seguides, sobre la bici, però clar, el ritme, per exemple, aquest cap de setmana que vaig fer aquest 140 quilòmetres, el ritme, o la mitja d'acord de velocitat, és més alta que la ciclomaratons, aquesta. Pensa que has de rodar durant molta estona, moltes hores, i clar, a un ritme molt fort, abans petaràs, no? Si vas més ràpid, abans petes. I llavors has de dosificar molt les teves forces. Intervé molt el tema de nivell mental, psicològic, que, sobretot, has d'aguantar quan rodes de nit, perquè, clar, quan cau la nit, no és allò que dius, i em quedo a dormir fins l'endemà. Et donen unes hores per acabar aquesta ciclomaratons, que, si et quedes dormint 10 hores en un hotel, no l'acabes, perquè et donen unes hores límits. Per exemple, aquesta de 300 et donen 20 hores. Esperem, si tot va bé, fer-la amb 12 a 13 hores. Qui espereu, vas amb més gent?Sí, vaig amb més gent. Quan sou a grupet, així... Bé, potser serem. Sí, sí. Molt bé, no? Molt bé, molt bé, no. Jo vaig ja perquè n'és sol. Jo vaig jo, però sí. No cal que vingui. Si vols estar reservat...No, no cal, no cal. Tinc una costat ja d'aquí al dia.És veritat. No pots. Quina ja estima. No, bueno, et deia això, que tenia més força psicològica que física. També has d'estar molt entrenat. Has d'haver rodat moltes hores a sobre la bici. Per què? Perquè tens mal, com m'ho podria dir, a la part de baix. Ah... Perquè vas amb sillín o sense? Ei, aquí. Golpe bajo. Sí, no, amb sillín. Quan portes tantes hores, és com... Això és una pedra, gairebé, no? I a les hores, a nivell de rossament, també... Per allà, per sota... Bueno, bueno, bueno, bueno... Està arribant a això.No, doncs... Vaig a canviar la part del cos. A veure, servei calç. Se't carrega molt la servei calç. Servei calç, braços, coll... Braços, coll... Bueno, vull dir, tot mal. I sobretot a nivell de les mans, també, mans i plantes dels peus. Perquè tu estàs agafat del manillar. I estàs... Portes guants.Sí, portes guants. Però igualment, exercesses una pressió a nivell de les mans que fins i tot se t'adormen. Se t'adormen les mans. Les plantes dels peus, quan portes moltes hores, és com si et cremessin, com si et bullissin els peus. I llavors, a vegades... A mi m'ha passat algunes vegades de dir... És que em cremen molt els peus. I no podreu suportar fins que hi ha algú que em fa més mal. I llavors ja se'n passa més. I l'altre passa el primer. Jo feia equido. Jo feia equido durant un temps. És un art marcial japonès. No ho sé, ho sabíeu. I tenia el meu profe. Era, bueno, un home, no? I deia... Podia ser una dona, no?Però era un home en aquest cas. Bé, no té més. I llavors, jo, en una classe, ens fem molt mal un dit o les mans. No sé què. I em va dir, amb allò que fan els profes així, com d'arts marcials, no? No em mires la papallona, que se convertirà en capullo. Ah, al revés, no? Em va dir, però pensa que les mans només són un 3% del teu cos. Tens un 97% encara, que pots utilitzar i pot sobreviure. I jo em vaig quedar com... Hòstia! L'altre em vaig trencar, l'altre em vaig trencar per marxar sense cap problema. Això que ve?Això ve, que si et fa mal els dits, per exemple, que no és molt petit, amb tot el teu cos, és molt petit. Això que pot suportar el dolor. Si et fa mal el nas, doncs també... Uns altres mal que et poden passar... T'ha agradat el consell o no?Molt, molt. Me l'he apuntat. Un altre de les coses que et pot passar és a nivell de son. T'ho està rodant de nit. I aquesta és una part que, a mi, bueno, vull dir, tinc una lluita amb això, perquè puc estar... Puc estar, per exemple... jo què sé, si són les 5 de la matinada, 3 hores fins que es fan de dia. Són 3 hores, però el cap de dos hores ja començarà a despuntar el sol. Però començar a rodar de nit, allò que et fa de nit, ara tinc 8 hores, que és nit total. Per aquí no recomanceu? En aquesta, la de Barcelona per Pinyà, començarem a les 6 del matí. 6 del matí, eh?Sí. De totes maneres, estarem... Si no descansem amb tots aquests... Algú siga. I descansarem unes hores, no? I sobretot de nit. El que pretenc jo, o el que intentarem fer, fer 400 quilòmetres d'una tirada, i, llavors, els 400, que esperem més o menys les 12 a l'una de la matinada, i llavors dormir un parell d'hores, o descansar un parell d'hores i tornar a reiniciar. Molt bé. Doncs, David, què t'ha dit, tot això? Bé. La setmana que ve del programa també, que és i Jous, si vols venir vina, sinó que problema... Molt bé. A vosaltres, com sempre, i que vagi bé i que tinguis bona setmana. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve, adéu, adéu. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.