#270 - La Penya del Morro del 17/5/2013

En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, al 98.0 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us salura Jordi Domena. Benvinguts a la penya del morro. Bona tarda. I ara, fins la seta del vespre, parlarem de moltes coses, entre elles, del que passa, Sant Just, amb la Carme Verdoi i Torra. Carme, bona tarda. Bona tarda, que no tens el micro. Ah, tens una altra, que has d'anar a fer una. Aquesta, aquesta, està bé. Escolta, avui la gent que ens acompanya de públic, d'on ve? De Sant Vicent. De Sant Vicent, del sort. Del sort, sí senyora, molt bé. D'aquí una estona al programa parlarem de cinema, també, durant aquesta primera hora, amb el Jordi Roca, tindrem l'història del cinema amb la Cristina, i, a més a més, avui ens visitarà el Xavier Borrell, que és company de ràdio Pornallà, que fa el programa propera, parada, cultura, i que acaba atrat d'un llibre, El canto de la Ira, ens vindrà a visitar en directe durant aquesta primera hora el programa. A la segona hora, a partir de la 6.10, l'agenda juvenil del cap de setmana amb l'Èric Pomar, les coses importants de la vida, avui amb el senyor Benito, que explicarà el drama i tot el que és el tema del drama. La història d'Eston Hage, que són aquelles pedres monolítiques de Londres i de l'Anglaterra, i acabarem el programa, com que ha dit lluny, parlant del que no hem de fer durant la dissabte, i diumenge... La Riera. A l'antiagenda de la penya del Morro. Perdona? La Riera. La Riera, també. La Riera, també. Va, la Riera, també. Que avui també són una sena. La Riera, eh. A l'antiagenda del col·laborat dels mitjans que la setmana passada va emverir un mort, el divendres, i avui tornarà a haver-hi un altre mort. Avui sexe. Avui sexe. Com ens agrada aquest gir que està prenent la Riera a final de temporada? Bona tarda i benvinguts a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya comorro. I comencem repassant els trending topics del dia d'avui amb la Cristina, que ja sabeu, el programa Cristina. Bona tarda. Hola. Bona tarda, Cristina. Comencem repassant els trending topics. Atenció perquè avui ja s'ha aprovat, no? L'OMCE, la polèmica llei del ministre Burt, està finalment aprovada pel Consell de Ministres. Per tant, ja tenim aquí la setena llei educativa en 37 anys a l'estat espanyol en l'època de democràcia, tot i que, de fet, no arribarà a les aules fins al curs 2014-2015. És a dir, no l'any que ve, sinó el proper. I avui ha sigut trending topic directament l'OMCE basura. Què diu la gent a Twitter sobre el tema? A la majoria de línia, doncs, crítiques, és el cas de l'Alberto, que diu, i especialment hoy critico al 15M, porque lo considero un propulsor del pacifismo por culpa del cual nos tragamos la LOMCE basura. Un altre comentari és de l'Arnau, que diu, Historia no será obligatoria para volvernos incultos y más fáciles de manipular. Acabemos en la pregunta del Nacho Marquez, que diu, y pregunto, con la LOMCE, ser monaguillo será actividad estrescolar. Això fa referència al tema monaguillo a la religió, perquè avui també ha sigut trending topic aquesta paraula, perquè la reforma educativa fixa la religió com obligada per la mitjana tal i com demanaven els obispes. Aquesta ha estat el canvi més significatiu, però no l'únic i és que no es podrà passar de curs si es suspenen matemàtiques i llengua. A l'hora, sí. Comencem amb els comentaris d'indignació de l'Antonio Jiménez, que diu, de vergüenza, poner religión como asignatura para la media de bachillerato es discriminar a los que ni creen ni quieren creer. O la gloria, que diu, nos recortan en ciencia, pero no en religión, ya sabéis, cuando enfermen de cáncer, qué recén. Acabemos en la cuidad del José Moraís, que diu, me parece bien que la asignatura de religión puntúe, que luego te pillan sin estudios en un monte de churra y es un buen tornado. En fi, jo crec que aquí, entre tot el tema de la resistència passiva, de tots els professors, com a mínim, a Catalunya, i les veus que hem sentit, ja hem anat sentint del diferent sindicat i també les ampes de les diferents escoles del nostre país. 5 i 10 de la tarda continuem amb les notícies de Sant Just. I comencem parlant de... concursos de fotografia! Efectivament, dilluns, acabem el termini per participar del 4 concurs internacional, internacional de fotografia de Sant Just des Bern, que no són termes, com es diu, contradictoris, posem la cosa de Sant Just internacional a l'hora. Aquesta any hi ha 3 temes, atenció, apuntint, fins i un moment ja encara tenen temps per fer les fotografies estimats jovins, monocrom, color i esports. A més, la setmana que ve arrenca el lluny fotogràfic, tot i que estarem en mitjans de maig. Això era un desgavell, eh? Jo em perdo una mica de vegades, però sort que tenim a Carme Verdo, que ens il·lumina amb la informació de Sant Just. A veure, anem per part, primer parlem d'aquest bon recurs. Ja que el destripador! Que s'acaba dilluns, i recordem que les imatges podem presentar a través d'internet, doncs ja tens aquests 3 dies. Perdona, no val anar a Google Images? No. Allò que es fa, eh, i enviar links d'allà. La inscripció costa 15 euros, i el jurat seleccionarà, a partir d'alluns, les 50 millors imatges que s'exposaran, com els últims anys, també, als balcons del carrer Bonavista entre el 15 de juny... Ai, se'n sentia? Sí, se'n sentia perfectament, sinó... T'ho haguéssim dit? No ho hauria sentit, entre el 15 de juny i el 16 de juliol. Carme, em sents? Sí. Aquest serà l'inici del concurs popular. Tothom, qui vulgui participar, haurà de triar la imatge, que a més els agradi, això, pel que fa el concurs popular, i entre les persones que hagin votat la foto més popular, es faran sortets, canvia la dinàmica. No s'hi recordeu que altres anys havies d'encertar quina foto triria el jurat? Doncs no, prou. Aquest any, prou, ja la telepatia. Tries la que a més t'agrada, i hi ha un sortet amb la gent que ha votat. Molt bé. No, la gent que hagi votat la foto més popular, perdó. I aquest any també... Bueno, no és que sigui nou, però sí que hi ha aquest premi, que és un cac de setmana a un parador nacional, trobareu més informació al web de l'entitat Sanjust.org barra AF Sanjust, i la setmana que ve hi arranca el Juny, fotogràfic, com deies. La setmana que ve, eh? Hi ha una explicació científica per això? Sí, perquè sinó una mostra fotogràfica, el cim de Can Genestà, i el que es pot veure fins als 16 de juny, però sinagura divendres 24. La presentació... Perdona, el cim de Can Genestà no és la sala exitor console, no? És diferent. La sala exitor console era la sala de les golfes de Can Genestà. El cim és el que hi ha baix, allà a l'entrada. A l'entrada d'on? Ah, el cim vol dir a baix. És aquella és una petita. És que hi ha exposicions allà de vegades. Jo tota la vida ara... Jo pensava que era a dalt de tot, el cim, saps? És sempre d'interpretació del municipi. Ah, val, val, val. En tot cas, es podrà veure fins als 16 de juny, i la presentació no és petita, sinó que és la sala de dintre. Saps la sala de baix? Sí, el costat de la broteca, entre la recepció i la broteca de Can Genestà... Jo crec que això és el cim. O entre el bar de Can Genestà i la recepció. No, no, jo crec que és entre... Jo crec que la sala... Un problema aquí... Pregunta-li el Carles, que el tens aquí, si vols, però jo crec que és... No, el cim. La sala és important fins ara en les golfes, i el cim. I el cim. Sí, sí. Sí, sí. És el costat de la broteca. Aquesta mostra dura veure fins als 16 de juny, i la presentació farà dos quarts d'avui del vespre. Molt bé. I després, també aquest matí, ja hi havia operaris municipals treballant a l'accés dels jardins a Can Genestà, per instal·lar els suports, on es penjarà un altre mostre en les properes setmanes, i la situació que es centrarà en els avis i els nets. Doncs fins aquí... coses que tenen a veure amb la fotografia Sant Jordi. I tot seguit, parlem de la primera cursa popular nocturna, que ja la tenim aquí, a Sant Jordes Bern. Primera cursa popular nocturna, Sant Jordi. Sí, haurem de vos prendre el falcau alguna cosa. Es preveu que unes 800 persones ah, ja saben la fibra, que no s'ha apuntat ningú. S'ha apuntat aquesta gent? Ah, ja s'han acabat les inscripcions? No. Doncs atenció, perquè es preveu que unes 800 persones participin a la primera cursa popular nocturna de Sant Jordi. Les inscripcions segueixen obertes. A més a més, parlarem de la Masterclass Gratuita, que es farà dimicres a la tarda. No en parlarem. No en parlarem, ja en parlarem un altre dia. M'agrada perquè em posen trampos, els guions, el servei informatiu. Perdó. De totes formes, ja s'ha apagat. Si algú vol inscriure's a la cursa popular, cosa que això pots fer tirant la gent. És solidari. Tot va cap a la Joan Petit. Part d'això. De fet, en moltes curses populars, val diners, una cosa o altra. No val milers de diners. Mira, per a durs, el preu va de 7 a 11 euros. En funció de 6 volops secs i samarreta. I a més, 7 euros. I després, i per als nens i nenes, el preu va entre els 1 euro i els 3. També depenent de 6 vols samarreta o no. A més a més, en el cas dels adults, 2 euros, i en el cas dels infants, mig euro, es destina a la recerca en oncologia infantil, al hospital Sant Joan de Déu. Llavors, es poden fer les inscripcions a través d'internet, a la página 3bdobles.santjust5 amb números K.com on també hi ha el recorregut, complet, els horaris, etc. I és una cursa que organitza el club de latisme LaSanci. També col·laborar el club de latisme Sant Just. LaSanci, a més, té molts corredors fidels, a sites que organitzen arreu de l'Estat i això també fa que aquesta previsió de participants a la cursa sigui tan elevada, també, de moment. Això és el dissabte que ve, aquest no l'altre, un de juny, em sembla, que és... Exacte, és una cursa assequible per totes les edats. Hi haurà carreres en diverses categories. Hi haurà cinc quilòmetres de cursa per Sant Just. Això és cinc quilòmetres només, Carme. Però hi haurà punts més d'uscaltres, tenint en compte les pujades i baixades del municipi que s'han entrat a evitar una mica, però n'hi haurà. Sí, perdona si impossible, fer una cursa Sant Just i que no vegi pujades i baixades a no ser que facis la ramla amb un iabans. Exacte, serà a quart d'avui del vespre la categoria infantil i després aniran fent les següents carreres. La popular serà a les 8 tot i que és nocturna o no serà de nit, no? Segurament no, segurament no. S'hauria caminat per primera cursa popular quasi ben octurna a Sant Just des Vert. Això serà aquest dissabte no l'altre on allà hi serem tots. Jo no m'he apuntat, per això m'he espantat quan has dit que ja s'havien acabat les inscripcions. No he dit que s'han acabat les inscripcions. Perquè jo volia apuntar. I m'apuntaré. Quan acaben les inscripcions, dijous... El 20... 22... 22, 23, 24, 25, 26, 29... No. La primera cursa popular de Sant Just des Vert. Unes 800 persones hi participaran. I la frase que fa tanta ràbia... Tu perdràs? Saps que hi ha molts anúncies que diuen que tu perdràs? Doncs mira, perdim-ho per drast, ara m'ho perdré. La gent de Peñalmorón anirem junts. La Cristina, Sergi Po... Amb Sergi Po anirem... Sí, farem alguna cosa. I els tres junts de la mà. Passem a l'última notícia d'actualitats a Sant Just. Tenc que, parlant de la xerrada que hi ha avui a la Teneu amb Jordi Calvo, expert en armamentisme. Atenció, perquè pràcticament tota la banca tradicional finança empreses d'armes. Així ho afirmen diversos estudis i així ho explicarà la Teneu, Jordi Calvo, aquest expert en armamentisme. Calvo considera incoherent que els bancs tinguin una part de responsabilitat social corporativa quan sembla que no l'acompleixen Carme. És una tertúlia sobre la banca i el negoci de les armes, que organitza la secció de cultura de la Teneu i parlarà d'aquesta vinculació entre banca i empreses d'armamentístiques que des de fa uns set anys està analitzant amb més profunditat. Esperarà d'aquest concepte de banca armada que defineix entitats financeres que participen en aquest negoci de les armes. Serà a dos quarts de nou a la sala piquet de la Teneu. Carme, moltíssimes... El diners del teu nom, ja la paraula Arma. T'hi has fixat? No. Perdona, Carme? No, és veritat. No, perquè és amena. No, que no. És veritat. Carme! Moltíssimes gràcies. Molt bé, i que disfrutis. Ja sabeu que a partir de les set, els senjors notícies edició vespre. Carme! I si no... Tota la qualitat senjustenca... Plenell, no? Es diu Pemperdell. Tota la qualitat senjustenca, ara mateix... Ah... a ràdiodesverb.com Fem una pausa per la publicitat, tornem d'aquests moments parlant de cinema amb el Jordi Roca i l'Elisenda Capdevila. Fins ara. Prou! Ràdiodesverb.com A més, el restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació al telèfon 93-342-35-36 o ve al web www.moseudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Akbar de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? 5.21 de la tarda parlem de... cinema. Jordi Roca. Has de dir bona tarda. Bona tarda. Elisenda Capdevila. Bona tarda. Bona tarda. Comencem amb els dos. Comencem per el gran Gatsby. Aquest és el trailer, que és la pel·lícula de la setmana. Potser o no. Ens intentem vendre així. No ho sé. Per què no podem escoltar-ho? Per què ens passa això? No pot passar això en directe. Mentre ho solucionem, si us plau, Jordi, veus-nos explicant... Ui, amb els rajots. Ves explicant-me el Gatsby. Perdona, vaig fent. Si puc fer alguna cosa. Digues-hi. Sí. Ens hem intentat vendre que el gran Gatsby és la gran producció d'aquesta setmana, i jo estic bastant d'acord amb una cosa que m'estava comentant l'Elisenda abans d'entrar, i és que potser aquesta setmana, aquest cap de setmana, toca anar a veure altres pel·lícules perquè les que s'estén avui no són cap meravella. En aquest cas, és la nova pel·lícula de... Ja tenim el trailer. Ah, ja tenim el trailer. Perdona. Un aplaudiment pel Jordi que ha intentat aguantar una puta mansacció. Un aplaudiment pel Jordi. Bravo. No és fàcil. Vull cada dia. Escolta'm el trailer del gran Gatsby. Señor Gatsby, me gustaría saber quién es usted realmente. No ves, tienes este tipo con su casa, sus fiestas y esos trajes extravagantes. Nosotros nacimos diferentes, lo llevamos en la sangre. Y nada de lo que usted haga o sueñe va a cambiar eso. ¡Cáñase! ¡Cáñase! Vale, vale. Un prenyar del dicaprio, eh. Juntament amb el Tobi McGuire o el Joel Edgerton i el director de pel·lícules com Romeu i Julieta o Morin Ruj. Sí, es tracta ja de la cinquena vegada que es versiona la novel·la de Scott Fitzgerald i en aquest film ens anirà una mica a la història d'un aspirant escriptor que és el Nick Carragoy que deixa el mitjà orest i arriba a Nova York durant la primera del 22. Per tant, ens hem de situar una mica en el moment històric, l'època del relaxament moral, abans del cac del 29, la borsa que està començant a pujar com l'espuma, no? En aquest cas, el Nick busca una mica la seva pròpia versió del somni americà i té com a veí un misteriós multimilionari que dona moltes festes, que és aquest, el protagonista, el Jay Gatwick, que és el que interpreta Leonardo DiCaprio. I per altra cantor, té la seva cuina DC i el seu podríem dir Don Juan, marita més de Sanglava. Aquí hi haurà una mica també el contrapès entre el que és la Sanglava, la aristocràcia i els nou rics i cada acá el Leonardo DiCaprio. Eu additionally Heu vist algun de les versions de Grangatsby anterior, per exemple, en la mitjana amb Robert Refford, Eli? No, jo tampoc. M'interessa ben poc. I sumant que jo tampoc l'he vist... Bravo. De fet, El Grangatsby és una d'aquelles novel·les que és Betselor, americà, que l'estudien allà a l'escola, però aquí... Que, clar, que sigui americà no vol dir Recordem, durant aquesta setmana, el Gran Gatsby, que molta gent estava esperant-ho, i jo, personalment, suposo que m'han venut molt bé el trailer per la música, per les imatges i per el cotxon. Més que tu ets mitjanqui, ets mitjanqui, però més que res, que el dinar, el que s'han gastat en la producció. És una superproducció. Sí, és una superproducció, sí, ja només per això, home, sí que té el sabolicient, però tot i així... I, de fet, és una de les pel·lícules més esperades des de fa setmanes. Però, home, jo realment no entenc, perquè jo crec que s'han fet... Home, s'han gastat moltes quarts. Bé, passem ara al següent pel·lícula que comentem, Indignados. Toni Gaslyf és el director d'aquest documental. ¡Les trascos! ¡Les trascos! ¡Les trascos! ¡Les trascos! ¡Les trascos! ¡Les trascos! ¡Les trascos! ¡Les trascos! Ja està, és el trailer. És que us vaig de venir, Jordi. Documentals, no? És un trailer dels típics dels documentals. Què hem d'imaginar, què hem d'imaginar en aquest trailer? Doncs és una versió lliure, per tant, no fida digna del llibre de Steph Hessley i en aquest cas ens intenta reflectir una mica el que està passant avui a Europa a través d'aquestes convulsions socials, aquestes manifestacions i sobretot o vehicular a través del XVM. També per altra banda, són com dues històries paraleles, ens explica on s'ho fa veure des de la mirada d'una jove africana i legal que busca, podríem dir, la seva redemció a Europa i d'homes i dones que s'enfronten una mica al sistema per intentar viure una mica més dignament. On l'han fet aquest documental, a França? Sí, justament, l'estrena anar a fer imatges també de Barcelona, de Madrid, és a dir, de diversos llocs, no només de França. Anava a dir que, justament quan fa dos anys, del fenomen del XVM, ara, d'altre dia, els documentals ho analitzen després, just en el mateix moment. Pots tenir alguna cosa a veure, el fet de que ho estreni aquesta setmana quan aquesta setmana va ser XVM? Sí, exactament, doncs la Cristina m'ha pillat, m'entenc. Bé, passem a la següent pel·lícula que també comentem, la Última Isla, una producció espanyola del director Dacil Pérez de Guzmán. Ja fas cara que no t'agrada, eh, Jordi? Ja ho veig. Una isla habitada per estranyos personatges. Un palumpas? Sí, però un palumpas? Somos muy bien, Tomás. Tu, com te llamas? Alicia. És una brunja. Vol que hi estic. Què ajudarà? Ah, que no tiene que ayudar. No he soñado. Ah, bien, ahora creo en los sueños. Ahora creo en muchas cosas. Una isla que escondía un gran secreto. ¿Cuál? No es una isla, en verdad. ¡Mamá! Ja està? Bueno, a veure... Una escotilla, no? Sí, una mica el dos. Tenim un palumpas, que això ho ha dit l'Eli. Això ja ho tenim. A part, què més hi ha, Jordi? Això és la història d'Alícia, que és una nena del guany, hem de dir que és una pel·lícula de fantasia. I bé, diu Alicia, em recorda alguna cosa? Fantasia, una nena del... No sé què, tira, tira. Jo tampoc. A veure si et del cap. Doncs ens narrarà la seva aventura, és que els seus pares durant l'estiu l'envien a una illa remota casada de la seva tieta amb la qual no ha tingut mai contacte. Curiós que els seus pares l'envien aquí bé. És reina d'acords, la seva tieta? No, és curandera, no sé si pots... Curandera, d'acords, curandera d'acords, no? Bé, no va. Tira, tira. I allà, doncs conviurem això amb la seva tieta, amb els dos únics nens que viuen a l'illa i també amb el Fermín, que és una mà una mica estranya. A vegades sembla un adult i aleshores si tot això ho lligues amb elements màgics, amb un amulet protector, amb un trac, etc. Doncs ja tens el compte fet. Una mica també el que li passarà amb aquell Jackson, no? A vegades amb un nen, a vegades amb un adult. En aquest cas... És de por, una pel·lícula. Ja ho veig, ja ho veig. No, deixa'm dir que com a al·licient per anar a veure la pel·lícula, la personatge de la tieta està interpretat per la Julieta Serrano, que a mi és un actiu que m'agrada molt i que ho fa francament bé. I la nena, abans de que m'interrompis per si algú no sap... Home, és que ja et veig amb allò... Vinga, vinga. No és tan simple, avui, Jordi. No, perquè la nena, per aquells que puse no coneixin el nom de Carmen Sánchez, és la que interpretava Angelo Demonio, la nena diabòlica petita. Molt bé, passem a la següent pel·lícula. Holberry i... Ai, Olívia Martínez... Són els protagonistes del thriller... Com ho has dit? Esperat. Hard. Hard. Com s'ha dit? A veure, com s'ha dit això? Halli Berry. Ah, Halli Berry. Això passa que eren sondos, no? Halli Berry. Ah, perdona. Halli Berry i Olívia Martínez. Ah, jo dic Halli. No sé per què se m'ha pensat que era Halli. Perdona, Halli Berry i Olívia Martínez. Són els protagonistes d'un nou thriller king, aquest. Marealetado. Los estudié durante 10 años y tardé todo ese tiempo en poder salir de la jaula. Enseñaros a hacerlo. Acepta su oferta. No es tan fácil. ¿Por qué te pones así? Porque le has garantizado que haría algo que ni yo misma sabía si podría hacer. Nadar con tiburones, para mí, es lo máximo. Es poner al límite tu pedazo. T'ho esperes. Està l'última mitjora de la pel·lícula. Ja ho veuràs. En aquest cas, la pregunta... Ai, la pregunta. La pel·lícula us pregunta. ¿Vosaltres què passaríeu per davant? ¿La vostra parella o la vostra passió? Us pregunto a vosaltres tres. El Tauró Blanc. El vostre cas, Cristina i Elisenda. Depèn de la parella, no? Depèn del moment. Depèn del moment. Si la parella... És rotllo o no vamos en serio? Potser que la teva parella sigui la teva passió. També, pot ser. No, jo dic perquè... A l'inici del film és una mica... una mica només, impactant, perquè la parella protagonitzada per Haliberri i Oliver Martínez, que, per cert, també són parella de la vida real, són... Sí, mira, coses que passen. Has dedicat a l'estudi dels taurons blancs. Aleshores, la Haliberri està immersa en ells, i quan va ser atacada per un tauró blanc, el seu marit es nega a disparar el tauró i quasi mor a causa de que el tauró l'ataca. I ella s'emprenya. Ella s'emprenya. Has preferit el tauró que jo, així que ens divorcem, ens separem. És una mica greu. Aquí prioritzarà una mica abans dels animals que les persones. Sí, exactament. La pel·lícula, després, ens explica com tenen problemes econòmics i la Haliberri acceptarà tornar-se a banyar amb aquests taurons per satisfer l'oferta d'un multimilionari. És una pel·li d'aquelles per veure la Haliberri en bikini, que n'hi ha en diverses, ja. Jo crec que és un gènere, que hi ha un subgènere dintre del món del cinema i la Haliberri en bikini, o enfondada en un trage del llop. Si pots anar a bogell imatges, mira, la puta ja està. I t'estalviàs les 8 euros de la pel·li. Jo m'ho apunto aquí, no anar a veure aquesta basofia. Bé, passi tu, eh? Sí, sí, sí, m'ho apunto d'aquí. No, mai, jo interpreto... Perdona, hi ha gent que es veu la Halberri en bikini i li va, també. Halberri no és una basofia. Jo vaig apuntant comentaris i coses de les meves. Passem a la següent pel·lícula i última que comentem, que també s'estrena avui, The Lords of Salem, que ja veig jo que això està en anglès. Però bueno, ja ho tiro, perquè està el guió. What the fuck? Lol. Oh fuck yeah. God does not spare angels when they sin. Oh my god. Lol. You're a genius. Oh my god. What the fuck? Bé, aquest és el trailer. El teu anglès arriba a What the fuck? Oh my god, no és tot el que arriba. I Lol, de tant en tant, quan se t'il·lumina. He pillat alguna cosa. Que és pillat, a veure. Quina risa, que és Lol i alguna altra cosa. És una nova pel·lícula del Rob Zombie. És un film de terror. Un tio que diu Rob Zombie que fa un film de terror. Bravo, ja. Aquest tio ha causat furor a Sitges algun any. Dins de Rob Zombie, només amb aquest nom, hi ha furor a Sitges. A sobre directe de pel·lícules de terror. I havia estat cantant, eh? Diu que es deia What Zombie. What Zombie? Aquest home, perdó, no es diu Zombie, en veritat. És el seu nom artístic. No ho sabem. Jordi Xorcista, em diré jo a partir d'ara, per exemple. Saps que ho bastan. Ah! Ah! Ah! Ah! Jordi, t'has d'enfocar la hueca, perquè la gent et vegi. No cal, no cal. Ah! Benvinguts a un nou programa, Jordi Xorcista. Ah! Fins aquí el gag. Per cert, Jordi, que si és el que crec, es diu Robert Bartlett Cummins. Per tant, no és el seu nom oficial. És un nom artístic, no? És el senyor Fàbic que va tenir un fil. Bueno, aparent d'aquesta pel·lícula de Los of Salem, Jordi, de què va? Sí, ens presenta Heidi, que és una DJ d'una mitjora de radio local de la localitat de Salem. I, en aquest cas, mentre suspeden un nostal, comencen a escoltar sorolls, efectes paranormals, etc. I és on descobrirà que els antics bruxots que van matar les bruxes de Salem volen reaconquistar el món i, per tant, acabar amb la seva vida. L'altre dia parlàvem de les bruxes de Salem. Sí, la Cristina, en una de les seves accions, no les comentàvem d'on venia l'origen i tot plegat. En fi, d'aquesta pel·lícula dirigida aquí, Jordi? Ah, a tots aquells amants de... Crec que no em pensàvem anar a preguntar qui era el director. No, no, no, dirigida aquí. Aquí, aquí, aquí. A tots aquells amants de les pel·lícules de terror, amb tensió. Jo, si m'hagués de quedar amb una pel·lícula avui, abans que el Gran Gatsby l'aposto per aquesta. Sí, però el Gran Gatsby ja... És la pel·lícula de la setmana de l'origen de Salem per Jordi Roca i per extensió, nosaltres també, com a penya del Morro, clar, ens hem de fer resor i donar suport, encara que no ho estiguem d'acord. No ho pots discrepar, no passa res. No, no, no, la penya del Morro, tot o segona, com ho fiquen tu bé, Junna. Passem a les notícies de Hollywood. Notícies de Hollywood! Bé, comencem... Bé, parlant del Gran Gatsby, que ha inaugurat la 66ena edició del Festival de Canes, que no té res a veure amb les notícies de Hollywood, però aquí està, Jordi, explica'ns com ha anat toplacat. Bé, el prestigió Esfàstica de Canes, que va donar el seu tret de sortida amb aquest, amb el film que hem presentat avui, de Leonardo DiCaprio, que s'estendrà fins al 17 de minut, és el dia 25 de maig. Hem de dir que el jurat aquesta vegada ja està encapçalat per Esteve Enes Bilber i que estarà acompanyat per 8 membres més, 4 actors i 4 actius, i per altra banda, 4 directors, destacant dels que podríem conèixer, Cristob Walls, també la Nicole Kidman i, en quan, els directors, a l'Ànglid, o també el Christian Munglic, que va fer la pel·lícula 4 meses i dos dies. Comentar, més a més, que el cartell d'Anguany, té com a base d'una fotografia en blanc i negre, d'un petó entre Paul Newman i James Woodward, feta durant el rulatge de la pel·lícula Samanta del 63. Són dos actors que han estat molt lligats en aquest festival, perquè sempre han pogut un o altra, i han assistit. I també dir que dins del cartell es presenta la pel·lícula, no sé si te'n recordes, que ja vam parlar aquí de behind the camera, la pel·lícula behind the candelabra. És la nova pel·lícula de Steven Soderberg, que no es va poder estrenar les sales als cinemes, perquè les majors nord-americanes no ho han volgut, diguéssim, el seu acúnting homosexual, que no és pornografia, sinó una història d'amor, entre un pianista i la seva parella, que per cert, està interpretat per Michael Douglas, que ho fa molt bé en aquesta pel·lícula. I, si no m'equivoco, el seu company és Matt Damon. També es presenta la nova pel·lícula del Germans Coen, i, finalment, també destaca la de la Sofia Còpola, de Bling Ring, que és una pel·lícula que ens parla una mica de la fama i de la idolatria que moltes adolescents tenen cap a aquest món. Destaquen, com a actrius que podríem conèixer, la Emma Watson. I dic que Espanya, en aquest cas, no té representació, però si hi ha altres països com Japó, Chinatxat o Mèxic. No deixem els festivals, parlem ara del Premi Donostia, del festival de Sant Sebastià d'Anguany, que està dedicat, i que li donaran, Carmen Moura en aquesta edició número 61. Jordi? Sí, exactament. És l'edició número 61 d'aquest festival, que ens presenta el darrer film d'Àlex de la Iglesia, les bruixes d'Urremurdi, on hi ha participat Carme Moura. Ara, quan l'actriu espanyola redia aquest premi com a reconeixement per a tota la seva carrera. Un guardó, per cert, que s'asuma als quatre golles, que té, per pel·lícules com Mujeres al Borde, d'un atac de nervios del 88, i Carme la del 90, la Comunitat del 2000, i Volbert al 2006. Film que també li va portar guanyar el premi, el millor tribut al festival de Canes, en guanyar aquest festival de Sant Sebastià, tindrà lloc del 28 de setembre. I a la secció de cinema, ens hem de fer resò, lògicament, de l'amor del presentador Constantino Romero als 65 anys. Toda la tierra que baña la luz es nuestro reino. ¡Vaya! El tiempo que dura el reinado de un rey asciende y desciende como el sol. Algun día, sin va, el sol se pondrá en mi reinado y ascenderá siendo tú el nuevo rey. ¿Y todo será mío? Todo, hijo. ¿Todo lo que baña la luz? ¿Qué me dices de aquel lugar oscuro? ¡Todo está más allá de nuestro reino! Creía que un rey podía hacer lo que quisiera. O ser rey significa mucho más que salirte siempre con la tuya. En fi, Constantino Romero, el rey león, entre molts personatges que ens va deixar aquest mufassa a la pel·lícula de Disney. Va morir l'altre dia, com ja sabeu tots, diu Menja, als 65 anys, Jordi. Doncs sí, també ho recordareu per haver donat veu a Clint Eastwood, Arnold Schwarzenegger, Darth Vader o Ableed Runners. Molt han dit últimament que si el dublatge espanyol és el que és, és gràcies també a gran pare, Constantino Romero, que va néixer el 1947 al Baceti, que per cert s'havia acabat de jubilar el desembre passat, i que a part del dublador també va ser presentador de programes com Tiempo Soro, La Paredia Nacional o Alta Tensión. Dos programes que per cert li van reportar guanyar al TPDOR, el millor presentador. També, escenes mítiques de la història de Catalunya i d'Espanya, d'Atletes Baja Interessenario, per exemple, que va ser edit a la clausura dels Jocs Olímpics del 92. En fi, la veu d'Espanya, també s'ha comentat sobre Constantino Romero, un dels grans d'aquest mitjà. Continuem parlant de més notícies. Kate Winslet tornarà a casa seva al film Dress Maker. Això què vol dir? Que rodaran el menjador de casa la Kate Winslet? O què? Bé, sobra que ningú s'ha regut d'aquesta broma. Perdona. Gràcies, gràcies. Avui no tens el senyor Benito. Aquest silenci. Aquest silenci no m'espanta. I quan tu no l'he fet amb bromes, dolentes. Sí senyor. Gràcies, gràcies. Bé, doncs, Kate Winslet serà la protagonista d'aquest nou film de la directora d'ERRDRAS La Tierra, la Joseline Morja. Us en ella interpretarà a Tili, que és una dona que torna al poble australià. Perdona un moment. Aquesta música entra al senyor Benito. Ui, ui, ui. Que perdoneu, eh? La gent a la webcam ho haurà vist perquè baixa per les canjines del senyor Benito amb la música d'ERRDRAS i obrim la porta. També en la veu del senyor Benito. Jo sóc el senyor Benito. En fi, Kate Winslet serà de següent pel·lícula. Sí. No, això. Deixem-me ser una mica a l'argument. Ella es posa a la pell de la Tili, que és una dona que torna al poble australià del que va haver de fugir quan era una nena, després d'haver-se acusada d'haver com és un assassinat. Aleshores, la dona que cridarà una mica l'atenció de la gent del lloc pel seu vestuari i també pel seu enginy busc a avenjar-se d'aquells que en el seu dia la van acusar. I al mateix temps, també, doncs, tindrem una història d'amor una mica ensucrada pel mig. Per Ken Winslet. L'Erc salta a la gran pantalla, no? Sí, saps qui és, no? Home, no m'ho puc creure. De veritat que no. Home, una de les actrius del moment d'una de les millors sèries que s'està fent ara mateix. No, és qui és? Està segur. T'ho juro, t'ho juro. Si la vegués diria, sí, però... Si dic que rosa amb els ulls blaus... Ah, sí, home, clar, clar. Si dic que té tres dracs... Home, perdona, clar. Ah, molt bé. Aquí és Paul Iradoy, jo, però, vale, la Game of Thrones. Home, ja tothom ha vist la primera temporada. Perdona, l'ha vist tothom. Aleshores, doncs això, que per tots els enamorats de l'Adaneris, d'Ajuador de Tronos, doncs, esteu avui d'anora bona, perquè James Franco començarà a rodar aquest estiu The Garden of Last Days, un film que portarà a la gran pantalla la novel·la d'André Dubostarcer. Doncs bé, l'Adaneris, en aquest cas, serà una de les protagonistes del film, que ens explicarà tres històries interconnectades entre sí, protagonitzades per un individu una mica estrany, perquè és estranger, està preocupat i està a punt de cometre un acte terrible. Tot i això, a més, l'Adaneris farà un personatge una mica secundari, però que tindrà el seu protagonista i interpretarà un stripper que té tres fills i els ha de tirar endavant. Molt maco, aquesta noia, m'agrada molt. En fi, tres quarts de sis de la tarda, acabem la secció de cinema parlant d'història del cinema i on ho havíem deixat. La setmana passada vam repassar la primera cerimònia dels Òscars, l'any 1927 o 28, i a partir d'aquí ja arriba el cinema sonor. Avui intentarem parlar de com van ser aquestes primeres pel·lícules, quin van ser els protagonistes de Hollywood fins l'any 1940. De fet, Cristina, recordo que la primera pel·lícula amb sò va ser la del cantante de jazz i aquesta és la pel·lícula del 1927, que ja marca l'inici de la història del cinema sonor. Sí, que recordem que va ser una de les premiades als primers premis dels Òscars, i t'estagava que a partir d'aquesta pel·lícula es van començar a fer d'altres, tot i que al principi els grans estudis estaven una miqueta reticents a l'entrada del sò en aquestes pel·lícules, justament perquè suposava per ells reconstruir els platós, preparar els tècnics a tots els cinemes del món per poder produir que els espectadors poguessin escoltar aquestes pel·lícules amb sò. A més a més, de tots els canvis, es veu que ja ho van parlar de vegades, crec que una vegada ho van parlar, el fet que els actors, l'Estar System, que no tenien molt bona veu, i això suposava també un problema, per alguns espectadors, el fet que pogués sentir la veu d'alguna persona, que l'Aidula 3 i... De fet, cantant debajo la lluvia, retracta just aquest moment, que no poden remuntar-ho això, i d'altres que no, i és el naixement del doplatge. Aquí comença exactament com diu Leli. Mentre aquestes grans companyies van decidir ignorar aquesta possibilitat d'incorporar el sò, els germans Warner, evidentment, eren una petita companyia en aquell moment, ansiosos per formar part d'aquestes grans companyies, van veure en el sò una gran oportunitat per prosperar, i van decidir desenvolupar el seu propi sistema i ignorar l'invent del lift de Forers, que en principi permetia gravar imatge i sò. Questió de patents, no? Sí, és una altra lluita d'aquestes que tenien. Si va ser primer en registrar imatges, ara seria en registrar imatges i sòl, ara. De fet, hi ha la pel·lícula mítica, Singing in the rain, cantant debajo la lluvia, que explica tot això, i que és molt recomanable, si algun no l'ha vist que la vegi. No s'ha de fer una recomanació. No pots plagiar les idees i el contingut de... Ha passat un moment, no ho he escoltat. Era per posar la cançó que m'agradava, perdoneu. Com estàvem dient, els germans Warner, el que van decidir és en comptes de fer-ho per separat... Per cert, una cosa, hi ha una pel·lícula que Sing in the rain, que no sé si la coneixeu, que la podria... La podria veure, si se vol. No se la coneixerà, Serly? No. Està bé, la podria veure. És del dicaprio? No, no, no. Doncs en que li, en que li, i fer de cert. Totes a l'hora, sí, sí. Doncs, com estàvem dient, Jordi, justament parlant d'aquesta guerra de patents, els germans Warner van decidir en comptes de fer-ho per separat... Perdona, en comptes de fer-ho conjuntament, en registrar la imatge i el sol a l'hora, doncs fer-ho per separat i després, a l'hora de mètre-ho, sincronitzar-ho. Clar, el problema aquí és que moltes vegades la sincronització no era molt exacte, i, per tant, anava la imatge per una banda i l'audio per una altra. Tot i això, la indústria, en aquest moment, disposava de dos aparells per fer el cinema sonor, i, per tant, les pel·lis parlades, per dir-ho d'alguna manera, no van arribar a l'espectador fins més tard, ja que aquests aparells, els dos que en aquest moment hi havia, no estaven perfectes del tot, és a dir, tenien certs problemes. Per tant, es preferia poder esperar una miqueta per intentar perfeccionar-ho. Va arribar, com es diu això, el movitón. Finalment, després d'uns temps, que van intentar estudiar i perfeccionar aquests aparells, va arribar el movitón, com ben dius, i podríem considerar que des que es va fer el cantant de llas, fins que no va arribar el movitón, doncs no es va saventar ben bé el cinema sonor, justament per aquests problemes que estaven comentant. I això no va ser, doncs, ben bé, entrats als anys 30, que van ser uns anys que podríem dir de transició pel cinema, i, doncs, es necessitaven fer uns canvis necessaris per arribar a rebre bé aquesta entrada del so. Evidentment, i com era d'esperar, no tothom va fer els canvis al mateix temps, i, per tant, es podien trobar sales de reproducció, on hi hagués el sistema de reproducció de so, ja instal·lat, i en altres, doncs, que no. Tu podies estar en un carrer i en una sala del principi del carrer podies sentir pel·lícules amb so i d'altres, que no. I al respecte de dos, com van rebre aquest inici de pel·lícules amb so? Doncs al principi no podien suportar aquestes secuències amb diàleg o els números musicals, eren les dues que no podien suportar, i, per tant, el que va passar és que els estudis no van tenir més remei que a fer dobles versions, és a dir, van fer les pel·lícules amb so, i van haver de fer una altra pel·lícula més o menys idèntica, però que fos muda. Que curiós, no? Com el 2D i el 3D, ara, potser. Sí, una mica... Sí, seria el mateix, però en aquella època, en aquest cas... Podria acabar tot... La qüestió tècnica, no? Sí, perquè la qüestió va ser acostumat al 3D, i llavors les fem conviure, les dues versions. Si vols, us explico una curiositat, perquè, justament, com estàvem parlant d'uns dels problemes de l'entrada al cinema sonor, que van ser els actors rigilats actrius, justament a molts actors i actrius de l'Estar System, van veure arruïnades les seves carreres, ja que no parlaven correctament l'anglès, o tenien una veu molt així... L'ogopedes van fer, no? Sí, sí, sí. L'ogopedes personales tenien, no? Sí, sí, sí. Doncs aquest va ser el cas de l'Emmil Janens, coneguda, ja que la vam repassar en la primera entrega d'aquesta dels Òscars, que va guanyar com a millor actor. Quasi li va succeir el mateix que Greta Garbo, no? Però, en aquest cas, la Metro Golden Major, que era l'responsable de convertir a Garbo en la seva actriu més important, la va preparar en consciència, és a dir, en aquest cas, l'Emmil Janens va fracassar la seva carrera de hagut aquest motiu, de la seva veu, i la Greta Garbo va ser molt coneguda, justament, perquè la Metro Golden Major va aconseguir preparar-la. Fins i tot va ser així, perquè una de les seves primeres pel·lícules van fer que la protagonista, com era Suéca i ella era d'aquesta nacionalitat, li van adaptar el paper per justament que ja ho fes, i, en aquest cas, quedarà dissimulant el seu accent, i, per tant, està com justificat. Ja renda aquí, ja va tenir molt d'èxit, i va poder continuar fent altres pel·lícules. Digues, Jordi, ah, volia? No, no, no, no. No està escoltant, està escoltant. De totes maneres, no va ser l'únic cas, també xarxarplins d'algun agut, es va resistir en aquest cas, i va continuar fent pel·lícules mudes. Molt de temps va fer mud amb el sonor. Sí, sí, tan és així que, 6 anys després, el 1936, quan totes les pel·lícules eren parlades, doncs va estrenar la coneguda pel·lícula, jo crec, Tempos Modernos, i no va ser fins a 10 anys més tard, més o menys, al 1940, quan xarplim, va sucumbir, finalment, el cinema sonor, i va decidir a començar a fer pel·lícules amb el tio. Va fer el discurs del Gran Dical. Aquesta va ser una de les seves primeres pel·lícules amb sou, que va ser de les més conegudes, en aquest cas. De totes maneres, per sort, l'impacte inicial del cinema sonor no va durar molt, i, per tant, la gent, a mica en mica, es va fer a ell, va ser una cosa curta, i va començar a exigir pel·lícules amb més qualitat, tant de producció com de diàlegs. Els guions, veia sempre parlant dels actors, i de com van enfocar això, el canvi del sonor, però és que els guions també, de cop i volta, de pel·lícules tenien que tenir diàlegs. Era una adaptació no només de les sales i de la estructura del llenguatge audiovisual, no només de plant, sinó també de diàleg. Era tot un conjunt, era una adaptació molt gran. Per això suposo que va haver-hi aquest temps, de transició que parlàvem justament ara. De totes maneres, a destacar que un dels primers germatratges que va resultar molt interessant amb els diàlegs va ser a l'Eluya de Quim Vidor. Podem continuar parlant d'aquest tema, perquè a mesura que el cinema sonor es convertia en un nou element indispensable per la vida dels espectadors, doncs evidentment molts tècnics es van haver d'esforçar per incorporar un nou event que va ser el color. El color? Sí, més o menys va ser a l'hora, és a dir, primer va ser al so i després, mica en mica, es va incorporar el color. Anteriorment cal dir que algunes pel·lícules ja incorporaven algunes escenes de color gràcies al Technicolor, que era un programa que permetia pintar algunes escenes, alguns fotogrames. Fotogrames concretament, algun fotograma per separat. Una feinada, no? Fotograma, fotograma, dona pel·lícula, color-color. I de totes maneres, algunes pel·lícules incorporaven només un fotograma o algun parell, però no va ser fins als anys 30 que el sistema va tornar per faccionat i en aquests anys, a partir d'aquests anys, no el 30, ja van poder veure més pel·lícules, més fotogrames i fins i tot alguna cadera sencera en color. De totes maneres, en aquests anys de transició, es van arribar a celebrar molts dels cerimonis dels Oscars, tot i que no són molt destacades per això que comentaven, justament amb l'Eli, que eren bastant flússers. Les pel·lícules no només pel diàleg, sinó pel gran canvi que suposaven. Com deia el Jordi, també hi va coincidir amb el crack del 29, tot plegat, i aleshores la indústria també va tenir una fluctuació forta a nivell econòmic. Sí, també, justament, parlant d'això, també estava l'Elysine, que on es provia a vendre alcohol, i per tant era un moment bastant així important. Com un sol, en el món de l'industria, de l'entreteniment. Justament en aquella època el cinema es provi a metre moltes pel·lícules on apareguessin imatges homosexuals, o en relacions íntimes, i també els van... hi havia un codi que van fer amb unes recomanacions, on aconsellaven que els patots... Codiètic, o una cosa així. Sí, una cosa així, on aconsellaven que els, per exemple, l'estacenes de patons no fossin molt llargues, només que res per no ofendre la comunitat religiosa de l'època, i bueno, doncs van haver-hi moltes restriccions, en aquest cas. Per això suposo que també hi va suposar, més encara, aquest retard, en el fet que se sentés encara més al cinema sonor. Molt bé, Cristina. Moltíssimes gràcies, una setmana més per aquesta... Pena foc, l'assem magistral. Perdona, Jordi. L'assem magistral del cinema sonor, cosa que li agraïm, i de fet, la setmana que ve, que ja començarem a parlar de la música de la pot del color, i tot plegat o no? Sí, començarem amb les pel·lícules, repassant una miqueta les pel·lícules ja amb diàlegs i ja ben muntades, que serien les primeres pel·lícules de veritat, del cinema sonor, i fins i tot els primers gènere's. Ah, primers gènere's, que curiós. Bé, doncs Cristina, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve, Jordi, ens trobem, diuen res que ve de més cinema, i que tinguis una bona setmana, igualment. Quina pel·lícules neves a veure? Que et dissabteu diumenge? Ja ho tens pensat? Sí, aquesta de les brujas de Salem, n'hi ha a veure. Doncs Jordi, gràcies, que vagi bé. Bona tarda, fem una pausa per la publicitat. Acabem aquesta primera hora, i després la segona hora de la penya del Morro. Fins ara mateix. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Fins ara mateix. A la nit dels museus, el Museu òkber de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de la set del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, el restaurant Jardí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-35-36 o ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més, ara també. Fa uns dies m'encantaven al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Parla salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org El Justa la Fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. I clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Smooth Jazz Club, t'hi esperem. Sóc Agustín Arribas, sóc del graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro, quan voleu, jo estic aquí. Una salutació, adéu. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Bona tarda, us parlem en el Carbajali Ramon Company. La consellera de l'Enseñament Irene Rigau ha dit que aquest projecte de llei trenca el consens constitucional i denuncia aquestes reaccions per la qualitat educativa de la l'OMSE. Una llei que obliga el Govern a pagar l'escola privada d'aquells alumnes que vulguin l'ensenyament encastallar. Just en aquests moments està compareixent la consellera Irene Rigau per defensar-se del que ha qualificat com un atac al model lingüístic català. Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, la consellera d'enseñament Irene Rigau ha dit que a través de l'educació es vol adoctrinar els nens i els joves. En opinió de Rigau, aquesta no és una llei pedagògica, sinó una llei recentralitzadora, que consisteix un atac fondre a l'Estatut i al model lingüístic dels últims 30 anys. És un projecte de llei que, si ja està vingut llei, representaria un atac frontal a l'Estatut de Catalunya i, per tant, a la llei d'educació i de manera singular i molt important, el model lingüístic, que després de 30 anys ha aconseguit un domini equivalent del català i el castellà, un grau de cohesió i, tant, solidaritat. Irene Rigau ha afegit que es tracta d'una llei predemocràtica perquè situa la situació abans del decret de 1981 que atorgava la Generalitat d'Escompetències en Educació. Per tant, per la consellera es tracta d'un projecte que hagi d'aconseguit el nostre objectiu. L'agost de la llei és una llei que caldrà fer un acrèdic de segrest al currículum i la valuació dels alumnes. També en referència a l'alumse des d'esquerra republicana s'acusa el PP de voler debirir Catalunya per qüestions lingüístiques i es fa una crida a la insubmissió. Barcelona, a Montcarpà. Bonetarda. Bonetarda, Esquerra Republicana crida la insubmissió, la llei Huirt, que s'estan posant en contacte amb el Partit Popular. No us en sortireu, guanyarem, perquè som molts, a Catalunya som molts més que vosaltres, mestres, alumnes, famílies, una majoria amplíssima basegadora de partits polítics al Parlament. Ens tindreu al davant, com un sol poble per defensar la cohesió social d'aquest país. Per esquerra, cal accelerar la consulta perquè serà la única manera de preservar el model lingüístic català. Problemes en diferents punts de la xarxa aviària catalana en aquesta operació sortida per al cap de setmana llar de la segona pasca. A servei català amb de trànsit Esther Freire, bona tarda. Bona tarda. Ara, situació complicada, la xarxa aviària catalana. Comencem a la C25, a l'aix transversal, tallat a l'altura de Sant Pere, a cella vinera, a causa d'un accident entre dos camions d'un turisme. Es fan desviaments per la Nacional 141-V. L'accident ha estat en sentit lleida. Trat a banda, trobem retencions a la C31, al Prat del Llobregat, en sentit Tarragona i també a Barcelona en direcció a Plaça Espanya i també a la Ronda Litoral, en diversos trams. A la zona de Montjuïc, a la zona de Barcelona, en sentit finitat, i també a la Ronda de Dal des de Sarrià fins a Roquetes. Això és tot des del servei català de trànsit. El govern de la Universitat Autònoma calcula que l'ocupació i tancament del recturat durant els darrers quatre dies, per part d'un grup d'estudiants de la coordinadora d'assemblies de facultats, ha suposat un impacte econòmic de 500.000 euros entre despeses materials i hores de treball. Un centre de alumnes s'hi va trinxar el passat 14 de maig i fins a aquest divendres tenien barrat el pas els més de 500 empleats que tenen al seu lloc de treball en aquest edifici. L'equip de govern fa una valoració molt negativa de la situació i lamenta que un grup minoritari d'estudiants hagi trencat la unitat de la Comunitat Universitària en defensa d'educació pública a través de la coacció, l'amanassa i l'insult. Esports en xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. En marxa la segona jornada dels X Games de Barcelona amb opcions de medalla catalana. El pilot de Car de Déu, Edgar Torr-Ronteras, discute la prova de Moto X Speed en Estàil, a dos quarts d'avui del vespre. L'escoltem amb declaracions a la xarxa de comunicació local. Allà, si m'agrada que la pista és una mica petita, costarà molt avançar o s'ha de sortir bé, s'ha de sortir primer per guanyar, i intentar també fer bons trucs perquè et puntuï molt bé, però ho donaré tot el que pugui per intentar guanyar la medalla. Amb el català Granollers ha renunciat a la plaça de la Lliga Eva per motius econòmics a partir de la pròxima temporada el primer equip del club Vallesà jugarà dues categories per sota a primera catalana. També amb el català Vallesà, dels campionats d'Espanya Júnior, del català Masculí, Barsecurt, Nallà i Rial Madrid, juventut de Badalona. També es disputen les semis Famanines, Sant Adrià, la Caja de Canàries i Platges de Mataró, Ribes i Còpolis de Madrid. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Aquest vespre de tertúlia organitzada per la Secció de Cultura de la Taneu sobre la banca i el negoci de les armes. L'invertirà a la conferència Jordi Calvo, economista i investigador sobre moviments socials, pau, armamentisme i economia de defensa. Calvo ha explicat que la vinculació entre banca i empreses armamentístiques segurament més de lluny, però fa uns vuit anys que s'analitza en profunditat i es tractarà per tant el concepte de banca armada, que defineix les entitats financeres que participen del negoci de les armes. Segons Calvo, pràcticament tota la banca tradicional inverteix en empreses d'armes. S'empararà de tot plegat a partir de dos quarts de nou, a la sala piquet de la Taneu. Dilluns acaba el termini per participar del quart concurs internacional de fotografia de Sant Just, que ha fet el seu projecte de fotografia. El que ha fet l'Àfrica és que el que ha fet l'Àfrica és que hi ha unes imatges que es posaran a l'estiu. La fotografia es posaran en unes imatges que es posaran en unes imatges, monocròm, color i esports. Les imatges nomeres es poden presentar a través d'internet, i la inscripció costa 15 euros. El concurs acaba d'illuns. A partir d'aquí un jurat seleccionarà les 50 millors imatges que s'exposaran als balcons del que arriba a la vista entre el 15 de juny i el 16 de juliol. A més a més, la juny de Sant Just tindrà com a protagonista de la imatge. Seran els protagonistes del mes de juny, al municipi de Vendres, i negura la mostra, al cim de Can Genestag, que es podrà veure fins al dia 16 de juny. I acabem aquest viatge explicant-vos que la sovasta Joan Petits allarga fins al dia 26 de maig. La samarreta es signava pel jugador del primer equip de fútbol del Barça, ja s'ha adjudicat, i s'ha lliurat el seu comprador, i ara queden només 4 objectes per sovastar. Són les dues samarretes signades del primer equip del Barça d'oquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra, una altra samarreta de l'Espanyol, signada per tots els jugadors del primer equip de fútbol, i un estic signat pel primer equip d'oquei del Barça. Els diners recollits es destinaran al projecte de taxa de cèl·lules tumorals en sang i molt de l'os, objecte de la festa tornet Joan Petits d'aquest any a Sant Just. I de moment això és tot més informació a la set, i més notícies a l'edició Vespre. A la nit dels museus, el Museu Ágber de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua des de diverses cares, la vital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de la set del Vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Gerdí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gintònics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-3536 o ve al web 3bdobles.moseudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del trambaix. T'hi esperem. Museu Ágber de les Aigües. On l'aigua viu? On vius l'aigua? Nits elèctronica ara és vits. Vits, molt més que nits elèctronica. Ara divendres i serta de 10 a 12 de la nit. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, escolta els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Bona tarda. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. Què passa, qui ara? Fins la seta de la tarda sabrem el que no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'elicap de Vila. També tindrem el senyor Benito, que tenim l'estudi número 1 de la ràdio. Benito, bona tarda. Bona tarda, des de l'estudi número 1 de la ràdio. Avui ens parlarà de Stone Hades i l'origen d'aquestes pedres mítiques. A més a més també tindrem... Crec que sí. Durant aquesta segona hora el nostre convidat Xavi Borrell, company de Ràdio Cornallà, i que, a més a més, ha escrit al llibre el canto de la Ira, però abans de tot això, repassem els trending topics del dia d'avui. A més a més també parlarem, que tenim aquí, no me'ls deixo, l'Erik Pomar i el Dani Jiménez, bona tarda, nois. Dani Jiménez, m'hi estic, eh? Tant dels noms que acabo al final. Sí, jo arribo al moment ja que explotaré. Sort que estem a divendres ja últim dia, a setmana. Gràcies per venir d'aquí una estona, Eric. Bona tarda, Xavi Borrell. Repassarem d'aquí uns moments el salut de l'automòbil, com a agenda familiar de cada setmana, però abans, Cristina. He tingut trending topic al Dia Mundial d'Internet, que no sé si ho sabíeu, però avui és aquest dia. La xarxa tecnològica que ha canviat el món va néixer, de fet, avui. Fa 30 anys, segons l'estudi del perfil sociodemogràfic dels internautes del 2012, ha publicat per l'INE, a Espanya cada dia es connecten 17 milions i mig de persones a la xarxa. Cristina, la gent suposo que a Twitter s'ha autofelicitat. I quina pàgina és, l'amig? No és la mateixa, és internet, és a la xarxa, a la xarxa. Com ve deia Jordi, comentaris de felicitacions, que caiem al Tweet d'Amejores Twitters, que diu, feliz Dia Mundial d'Internet. Los niños de hoy en día nunca sabrán lo que era molestar a un amigo enviando zumbidos. Una altra és la Oriana, que diu, teniendo en cuenta que es el Dia Mundial d'Internet, le prestaremos atención de lo normal hoy a mi Wifi. Acabé amb la cara de Belmeth, que diu, no os deseo ningún mal. La cara de Belmeth que té Twitter. Ja hem arribat a aquest punt, molt curiós. Ojalá en el Dia Mundial d'Internet se oscaiga el sistema operativo y descubreis que tenéis familia y amigos. No tothom que está en internet, está malalt internet, y no tothom que esté en familia, está malalt de familia. Però això és curiós, 16 milions i mig de persones, que hi ha una persona a partir de la meitat o alguna cosa? 16 milions, 500 mil persones. Ah, vale, vale, ja. Això de matemàtica no se'n dona gaire bé. Deu ser de lletres, no? Sí. 17 milions. 17 milions i mig. Ha sigut enintòpic Nintendo DirectEU, perquè fa poc més d'una hora ha començat la presentació en la que el president de Nintendo, Satori Iwata, avança als darrers jocs per la Wii U, no, Cristina? Així és, Jordi. I podem destacar el comentari del Harry, que és d'agraïments, que diu, bueno, el caso es que tendremos lanzamientos todos los meses. Eso es de agradecer. Un altre és del comentari de Yuki de Amaceria, que diu, no se enteráis, Iwata no hace el Nintendo DirectEU para sacar novedades buenas, sino para amortizar las clases de inglés que se han pimplado. Ah. Un altre comentari és del Miguel, que diu, Veo a la gente más o menos contenta con el Nintendo DirectEU, ojalá yo fuera tan fácil de complacer. Ya acabé con Levatorres, que diu, venga, 350 euros por otra Wii. Venga, por juegos que ya jugué, si ya ya mismo voy al Game A por ella. Molt bé, les opinions de la gent a Twitter que van a les discursos no m'interessa en gens, és el cas d'avui, sí. Gràcies, Cristina. Passem ara a parlar de què podem fer aquest cap de setmana, perquè hi ha la Fira de l'Automòbil a Barcelona. Oi, Eric? Exactament. Des de la setmana passada i fins a aquest cap de setmana, és el Saló de l'Automòbil on el recinte faria el Montjuïc. Doncs el Saló de l'Automòbil és una norma... espai per conèixer i saber-ne més dels cotxes nous i o prototips que es posaran en el mercat de vehicles als pròxims anys. Quant de marques es presenten? Aquest servei és un descens de les marques. L'any passat no sé quant es van ser, però més de 22, aquest any, amb 22. I han reduït l'espai a més a més. Entre elles quines marques hi ha, per exemple? Per exemple, Jaguar, Land Rover, Nissan, Mercedes, Aston Martin, però també es nota que falten algunes de les principals marques d'avui en dia. Com, per exemple, Toyota, BMW... No hi ha Porsche ni BMW? Viscuter, Googlemobile... Ja no hi són, aquest. Aquella faig que faig les aparèixer. És com el Tino Saura. De fet, totes les marques principals que es podran són Renault i Volkswagen. Exacte, que destaquen per els seus nous cotxes que presenten en aquest recinte farial d'aquest any. Per exemple, un d'ells és de Renault, és el Twizy Sport Formula 1, que ha deixat tots amb la boca oberta amb el seu model més petit de la seva gama i dels Formula 1. O sigui, amb el cotxe aquest tant petit, li han posat un motor de 97 cavalls, que clar, això és un cotxe que no pesa res, que accelera de 0 a 100 km per hora en 6 segons. En 6 segons, un cotxe petit amb motor de Formula 1, veus en compte no sortir esperat que per l'estratòsfera, una mica sosparillos. També hi ha el Volkswagen i App. Exacte, el primer cotxe 100% elèctric de Volkswagen, debut a Barcelona amb un motor de 82 cavalls i una autonomia de 130 km, o sigui, carregat. Un sistema de carrega ràpida fa que les bateries es carreguin fins al 80% de la seva capacitat en només una hora. Molt bé, Eric, veig que tu et diuen anar amant dels cotxes, no? Exacte. Quin cotxe t'agradaria tenir? Tots els del món. Tots els del món? Tots, tots, no. Alguna marca en concret, algun model? No ho sé, un Aston Martin. Un Aston Martin, eh? Aquest és molt bo, el Txixbont, no? Aston Martin, així, el primer cotxe... Sí, el banquis. El de cotxe fantàstico és el Ford, que també està molt bé. Un Ford, sí, no sé si és un... El del cotxe... Era un GMF. No, però... Sí, el cotxe fantàstico, un Ford, no crec que Ford. Home, jo he vist una sèrie nova que sortia al Ford. Ah, clar, perdona. La nova. Ja no dic la vella, eh? Jo, sí, home. La vella, la vella... Sí, no. No podem escoltar. Sí, ja ho veig. I falta... Hi ha nens, aquí hi ha nens. A part també s'estrenaran... També s'estrenaran 20 cotxes més, no? A part d'aquests dos, que són els més destacats, doncs, com tu has dit, 20 cotxes més s'estrenaran. Com, per exemple, el Mercedes-Benz GLA, que és un familiar així gran, el Range Rover Sport 2013, que s'havia presentat al Range Rover normal, però ara es traurà l'esport, i un Aston Martin DB9. Molt bé. DB9 amb números i no, perquè és nou. Molt bé, alguna cosa més? Aquests familiars tenen seient per la sogra incorporat? Home, hi ha set places. Un seient d'aquests... Un seient d'aquests ajectables, eh? Sí, home, hi ha més amb un Mercedes-Benz. Si no el malatero és lligada, ja està. Vostè riuen, però no saben el concepte de sogra, què és, no? Sembla la sogra, la sogra de sogra. I es poden guabar, es poden guabar. A la Cinta Firal o... Sí, per exemple, hi ha dos marques que es poden provar, com per exemple el Lamborghini Gallardo o un Ferrari. Però, home, són 50 euros provar-lo i donar només una volta pel voltant del recinte. Acompanyat d'una persona, de la que treballava el recinte. No sé, jo no trobo gaire... 50 euros ja tenen l'entrada o són part de l'entrada? No, 50 euros a part de l'entrada. Quan costa l'entrada, Eric? 15 euros. Però pels menors de 6 anys és gratuïta. Molt bé, segur vol alguna pàgina web on tenim més informació? I hi ha la pàgina web del saló, no? Però jo crec que aquí tots... Sí, digues, digues. 3bdobles.salonautomòbil.com Molt bé, gràcies. És de contacte? Què? És de contacte? No, és de contacte. No està temps, no està temps. Però si vols el contacte... Ja són tots els que no estem batents. 1bdoblomòbil.com barra contacte. Ah, correcte. Dani, ja per acabar vols comentar alguna cosa? Home, jo crec que tots aquí sortiríem gratuïts, no? Perquè com que som tan joves tots... Sí, sí. Jo potser passem per menys de 6 anys. Jo senyor Venir, tu també, senyor Venir. Gràcies senyor. El prefecte és que ho t'hi parli. Dani, moltíssimes gràcies fins la setmana que ve, Eric. Més gent de jovenil i que tingueu un bon cap de setmana. I a mi fins als dijous que hem canviat, eh, els bunis? Sobretot, sobretot, que t'ho fes als dijous, que vagi bé. Adéu, bona tarda. Bona tarda. I ara mateix parlem amb un company de ràdio Cornallà, del Xavi Borrell, que ha fet el llibre El canto de l'Aira. Soc Agustín Arribas, sobte del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Morro. Desenmobles, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adeu. El Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Sí, sí, vinc de la tarda, i avui tenim com a convidat el Xavi Borrell. Veig conegut el programa perquè durant unes setmanes ja va estar fent la secció de llibres de la penya del Morro, fa algunes temporades. A més, és company de ràdio Cornallà, perquè dirigeix el programa i la web propera para de cultura, i a part també ha col·laborat a Ràdio 3 i la Cope. Està explicat a tot arreu. Xavi, bona tarda. Hola, bona tarda. Ben trobat i ben vingut. Gràcies per venir al programa. Avui ens presentes un llibre que acabes de treure ara mateix, no? Sí, senyora, El Canto de la Ira. El Canto de la Ira, que potser és un dels pocs llibres que s'espera just un cop ha passat Sant Jordi. No, no, va sortir abans. I com ha anat el llibre? Doncs ha anat bé. El que passa és que diria la veritat. Vaig estar assignant a Rambla Catalunya i amb una festa d'aquestes festes literàries vaig estar parlant amb el Màrius Serra i el Martí Gironell. Home! Quan llibre has seu firmat a vosaltres? Doncs 7 cadun. Si vosaltres heu firmat 7, quants firmaré jo? Exacte, i vas acabar firmant? 4. Sí, Martí Gironell, Màrius Serra i jo. La diferència no és tanta. Suprem molt que amb Màrius Serra només hagués firmat 7. Sí, pel matí només. Però gent com Lorenzo Silva, guanyador de planeta, no tenia cua ni molt menys. De fet, tu que estàs dins el sector a través dels mitjans de comunicació explicant el que està passant culturalment parlant a molts àmbits, sobretot de literatura, com veus el mercat ara mateix? Per què dius que ha estat tan malament? El mercat està molt malament, molt malament. Es veu que les vendes estan molt baixes. Només ven el 50 somres de greia i poc més. La Maria Duenya s'ha funcionat molt, sorprenentment, perquè aquest segon llibre no m'ha agradat molt, però porta mig millor de llibres venuts. Està funcionant molt la novel·la negra. Sembla que la cosa va bé. Tot i que ara diuen que els suecs i escandinaus cauran i començaran a pujar gent nova. Però en volum de vendes, la cosa està molt fluixa, la veritat. Bé, parlem del teu llibre. He venut a parlar de mi llibre. Això ho vas dient a les entrevistes. He venut a parlar de mi llibre. El canto de la Ira, que és una... T'haig de confessar que no m'ho he pogut llegir, però sé que és... Ho tens pendent, eh? Si ho tinc pendent. Ni la Sola, per senyor d'Obera. No, no, no, si és robinim. Per favor. El material de premsa, la cosa que agraeixo. I he descobert que és la història de dues dones amb una història curiosa i situades en diferents moments i èpoques a Catalunya. Una és la Miriam, que està situada a la seva història, a l'actualitat, que està farta de perseguir la fama en càstings per concursos de televisió, tipo reality, i l'altra és la Maria, que viu feliçment casada en plena guanescada a l'esclata de la Guerra Civil. Clar, què tenen en comú? Aquestes dues històries que, aparentment, són contraposades, no tenen res a veure. És molt senzill. T'explicaré una mica més de què explico normalment per galanteries que a vosaltres. Moltes gràcies. La Miriam, com ve d'elles, vol triomfar al món de la faràndula, tant li fa com que sigui amb un reality show gran hermana, tant li fa com que sigui amb una operació en triomfo, o fent de noia paraigües de la fórmula 1, li és igual. Però no ho aconsegueix. Has de fer alguna cosa, i què fa? Tinc una gran idea. Plegaré un llibre. Ah! I se'n va a una biblioteca i plegeu un llibre. Té un molt liada aquesta noia, no? Esclar, sí. Li falta una mica només les seves esperacions a la vida, i el li ha dit una cosa. Llavors, què passa? Que a la biblioteca hi agafa un manuscrit que troba per allà perdut, que pensa que això, si ho plegeu, ningú se donarà, perquè està molt perdut. I aquest llibre triomfa. Per allò que passa moltes vegades, que si la noia és molt maca, va sortir a la tele, a la ràdio, tot el món parla, i pum, pum, pum, es fa un món. I llavors, aquesta història que surta a la llum, un dia la Maria, des de Londres, la llegeix, i diu, eh, aquesta és la meva història. La Maria és una dona de 90 anys. I què fa la Maria? Torna de Londres a veure a la Míriam, i li diu, perdona, aquesta història és la meva història. I no està acabada. Vols que l'acabem entre les dues? Ah, mira, almenys no se'n pren malament, no? No, no. T'ha passat alguna cosa semblant a la teva família? Sí, sí, sí, sí. Mira, els meus pares, el meu pare, la família, són de la Roca del Vallès, i allà una vegada, quan va esclata la guerra, van arribar aquestes carabanes d'anarquistes que hi havia, que ho robaven. Bueno, ho agafaven tot per vendre-ho de cara a la revolució, no? I van emportar un retaula que hi havia molt maco, preciós, preciós. I se'ls van emportar a un museu de gran ulleres. És clar, la gent... No vull dir que no estigui semblant a la revolució, ni que fossin d'esquerres, ni que fossin d'arquistes, però, clar, els va donar molta pena, perquè tot allò ho havien restaurat entre la seva família, ho havien adorat tota la vida. És un robatori, no? Sí. I llavors em vaig inspirar amb això. Realment, aquest retaula va estar amagat a un museu de gran uller, fins ara, fins ara que s'ha recuperat. Imagina't tots els temps que ha passat fins que l'han pogut recuperar. Jo el que he fet és que hi ha un personatge que el roba i el porta al metropolit de Moció de Nova York, aquesta part que hi ha totes les coses gòtiques i tot això. Llavors la Maria i la Miriams han de fer alguna cosa per recuperar-lo pel poble. Quant de temps vas estar per escriure la novel·la? Doncs mira, aquesta és una novel·la de crisis, totalment. Perquè vaig aprofitar molta estona que estava a la feina i no treballava per escriure el llibre. És molt habitual, últimament. Estaves a la feina i no treballava. Vaig estar a un any de la meva feina. No, no, un enginyeria normal. Si costava més calés fotre'n fora que tenir-me allà. Vaig estar a un any sense fer res allà escrivint la novel·la. El Salman Rusdi també ho va fer, això. La primera novel·la, una de les primeres del Salman Rusdi, treballava amb una agència publicitat. Llavors el tio es va escaquejar a tota l'estona i va escriure la novel·la. El problema és que ara m'ha sortit molta feina. L'enginyeria aquesta. Ja és una altra novel·la i no trobo teus. No pots. De fet, a més a més el que he comentat, company de ràdio Cornalla, emissora d'aquí del Baix Llobregat, com totes és armerada amb ràdio d'Esvern, i a part a part també tenim vincles comuns, perquè la Mireia Navarro, la directora, durant molts anys va estar treballant aquí a ràdio d'Esvern, fent els informatius de la tarda i també fent la secció de notícies de Sant Just a la penya del Morro. Allà fas el programa propera, parada, Cultura. Portes ja molts anys a ràdio Cornalla, no? Sí, sí, porto cinc, ja. No em vull equivocar, però em sembla que llegien que es discendi. Sí, també el feia jo. També era un programa... L'únic que ara hem passat a llegir en cinc i de la literatura, també fem cultura en general, fem teatre, fem cinema, més teatre i llibres que tres coses. Això heu fet aquest gir, perquè i que té feina, se l'ha empatat i llavors esteu ocupats una mica a l'escall, que ha deixat a les dones o què? Això és una aposta personal que portava ja quatre anys fent només literatura i volia una mica més i volia obrir-me el teatre, la veritat. Doncs Xavi, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa. A vosaltres. Que vagi molt i molt bé i... Deixa'm convidar, si et sembla la gent, a la parella de presentacions que farem. Ah, sí, home, i tant. A l'Àfons de Cornallà, a la Set i Mitja, presentat per Margarita Espuña i l'alcalde de Cornallà, el senyor Balmón. I al 20 de juny, a la sala d'àmbit cultural del Corte Inglés, a Portal de l'Àngel, també a la Set i Mitja, presentat per la meva jefa de Radio 3, la Laura González. Molt bé, no? Veig que et mou molt. Bé, ja ho sabia, eh, que et mou molt. Com has aconseguit que l'alcalde estigui amb tu? No ho sé. Això és el que ve a tu, no, que tu vas a ell. Si tu venessis a ell, segur que no ho trobaré. L'alcalde et va dir, escolta, Xavi, faig la presentació... Vull venir amb tu a presentar el llibre. Tu fas una presentació i et diuen, escolta, que ve a l'alcalde. Ah. És cosa de la premsa. No ho faria. I Radio 3 al Corte Inglés, això també, suposo que... Bueno, no sé si va amb... A són amics, que molt bé. S'ha de tirar contactes, no? Què t'expliqués? Bueno, què t'explicaré. On està publicada? Una editorial que es diu DEDALO. Es pot trobar a totes les llibreries, a Amazon, i molt fàcil. Recomano, si el vol comprar, que el compri a Amazon. Perquè és molt directa, molt fàcil, i no hi ha costos de més ni res. Per quin preu, més o menys? 15 euros. El canto de la Ira. Xavi, moltíssimes gràcies per venir. A vosaltres, si ja era hora que vinguís jo a aquest programa. Que vagi bé, i moltíssimes gràcies. Fem una pausa per la publicitat. Dos quarts de set de la tarda. I d'aquí un moment, amb el senyor Benito, parlarem de Stone Hades i aquestes pedres mítiques que ja fa anys estan a Anglaterra. Fins ara mateix, a l'Apenya del Morro. A la nit dels museus, el Museu Akbar de les Aigües us convida a descobrir l'exposició Agua-Aguas, una mostra que tracta el tema de l'aigua de l'est, l'habital, l'artística o la literària. El proper 18 de maig, a partir de la set del vespre, veniu al museu a gaudir de l'espectacle recital de poesies d'aigua i de moltes més activitats. A més, al restaurant Gerdí de les Aigües trobareu una carta especial de tapes i gimtonics preparats per a una nit tan especial. Més informació, el telèfon 93-342-35-36 o ve al web www.museudelesaigües.com Estem a 5 minuts del centre de Cornallà, del metro i del tren baix. T'hi esperem. Museu Akbar de les Aigües. On vius l'aigua? Molt bon minut. Hola Jordi! Tinc aquests drets al davant. És l'esponseguitat de l'apèndia del món. El directe, el directe que s'ha quedat de molt. Després de parlar amb el Xavi Borrell, senyor Benito, vostè té la difícil missió de parlar-nos avui d'aquí, d'això, d'Estone Hedge, no? Aquest és una mica el titular, abans que... Començo ja, o és un preamble. No, no, que preamble. Vostè dirà més coses. No, no, que preamble. No, ja en lloc, no? A saco. És un Hedge, clar. Bon, deixem dies abans... I per parlar? Clar, clar! HEI, però que preamble igual. No, deixem dies abans, perquè no hi ha pogut dir... en tota aquesta, la meva consciència, el meu condol. I per la trista pèrdua del Constantino Romero. Home i tant, i tant. Mestre on hi hagi. Sí, sí, sí, sí. Ja hem repassat... És el nostre... Ja ho va fer vostè, no? Sí, ho hem comentat-ho... Però, per me... Avui també, al noi cinema, però... Per metim que jo sumi el dol. Com a un coserromero, que ara ho deia, un personatge espectacular. A més, jo vaig tenir la gran sort de conèixer-lo amb una entrevista, una entrevista que li vaig fer al Teatre Novedades, que ells feia... L'Auristiales, no? No, feia Little Night Music amb Mario Gas i tal, amb aquella mitja de cançó de Sending to the Clowns, que era la cançó del Pujol d'Unton per la Vida, doncs ens va atendre allà a Radio Desvern, el programa de l'escenari que fem de Teatre, molt, molt bé. Molt bé, molt bé. Era una persona a la planca. Li vaig demanar que gravés una falca de l'escenari de Radio Desvern i l'home m'encanta molt bé, perquè barata no eren, eh? No era, eh? Jo el coneixia amb la basant tarifa publicitària i era espectacular. Venia i ho feia a la primera, eh? A la primera. A la primera. Però com molts dels que ens estem movent per aquestes límies. Sí, sí, sí. Bé, feta aquest preàmbol, feta aquest preàmbol. Jo li voldria... Jo li heig de dir que estic ara una mica trasbalçat, que estic una mica neguitós, perquè aquest que veu vostè ara no és el senyor Benito. Jo sóc un familiar per veure el senyor Benito. Senyor Benito, ja fa 15 dies que no hi és. Què et diu ara? Ha fallat dos programes, jo ho sé, ho sé. Se sembla molt, vostè. Se sembla molt, se sembla molt. El mateix en Brió, eh? És el llavabasó, vostè? Sí. El basó, diguéssim. Com que es diu senyor Benito, igual. Senyor Benito, clar. El cognom és el mateix. De nom com és, perquè ell es diu Eduard, i vostè? Edgar. Edgar. Els meus pares tenien els nostres pares. Edgar. Sí, tenim una germana, que es diu Eduarda, però bueno, forma part de l'anècdota. Ja, ja, ja. Era en tres, era en tres. Bueno, som més. Eduard. Eduard. Eduard. Eduard. Eduard. Eduard. Eduard. Eduard. Doncs ja estic Obviously. Jo li heig de dir això, ullo l'hi explico, jo sé que fa quince dies, que vostè li va fer una encarra. No tinc l'esperança que encara sigui. Tot i que no ho sé, amb ratll. Per què m'està dient? A veure, era en sèrio. M'està dient que el seu germà i el senyor Eduard Benito... Ara és el peruscut del mapa. Però què diuen? Jo sé, realment, perquè ens anem enviant cosetes pel e-mail i tal, havia fallat una miqueta... Jo em vaig enviar un e-mail l'altre dia, però no em va respondre. No va respondre, no? No, per això... Fixis que tot quadra. A veure, la vull vostè, dir, mira, és aquí, però si em diu que no és vostè... Jo em vaig preocupar una miqueta, vaig dir, què passa aquí? Perquè la comunicació amb ell és fluïda, és constant, era cada dia, era cada dia aquesta comunicació, i de cop i volta, res, ni a les xarxes, ni a l'e-mail... Però què li han passat, ara? Ni em trucava per demanar-me diners, ni res. Era cosa habitual amb ell. No, ara en sèrio, què és el que ha passat? No, llavors, jo, preocupat, tinc les claus del seu pis, i vaig anar, vaig veure tot el pis desordenar, com si hagués algú que hagués intentat regir el pis, vaig preocupar, bastant, no hi hagués visat a la policia, de moment, això que aquí dintre nosaltres. Això tampoc ho faria el senyor Benito, veig que són ja germans... Sí, tampoc. És que ho confiro, és que ho confiro. Per què ets fet, no? A mi m'he de pensar que va ser, mira, aquest ha perdut el costo i se l'ha estat buscant i no se'n pot. Això també diria el senyor Benito. Això també diria el senyor Benito, no? Està a mi costa! On vol anar a parar, perquè si vostè no... Llavors, jo regirant sobre les coses que tenia allà a sobre d'aula, vaig veure un paper que deia això, camí d'estona gent. Camí d'estona gent. Sí, que és el que li he enviat, eh? Estoneix. Com és, amb anglès? Estonheads. És que jo vaig fer francès. Estonheads. En francès diria... No ho sé. Bueno, escolta, i què vol dir? Que el senyor Benito ha marxat cap allà. Llavors, clar... I vostè, que era el seu germà, què ha vingut a fer? No, no, donar notícia, donar constància, que el senyor Benito està fora, creiem que està via camí d'estona gent, i que en algun moment es posa en contacte amb nosaltres. Temo, temo que sigui una abduxió. Temo que la gent abdui. Jo no m'ho crec, que vostè... Això em m'ho estigui dintre de veritat. Sí, no és cert, és cert. Seguirem l'episodi, però jo vaig... I això és que cada setmana vindrà vostè, ara, com el seu germà. Bueno, fins que no torni ells, sí. Puf. Doncs ho vol dir aquest. No, no, tot el respecte. Però aquest puf, què vol dir ara, aquest puf? Tot el respecte. Per favor, què vol dir aquest puf? No, va, que jo el senyor Benito li tinc molt de pressi... Jo també. Molt de carinyo, i... Me l'han canviat per a algú que s'assembla, més o menys, però no... Hi ha algú que no acaba de ser. Algú que no quadra, eh? Hi ha algú que no és ell. Hi ha algú que no és ell. És com quan aprens una cervesa sense alcohol, no? És merda, aquí falta algú. Sí, hi ha alguna cosa. Aquí falta... Aquí falta xitxa, falta... Sí. Un punti lluquet. Perquè vostè se'n va els de bars per la nit a Barcelona, tanca tots els bars, per exemple? No. És el que fa el senyor Benito? No, això ho fa ell. Per això veig algú. És que veig que la ve com més terça. Està més net. Està més net. Està més descansat. Fa més bona olor. Més burs s'ajudet. Jo faig salut. El matí me'n vaig a la desci Barcelona. És com... Per mi, és com... Doncs faig una mica d'exercici, prengueu el sol a la platja... És la versió light del senyor Benito. Clar. Bueno, sana, diguéssim una versió sana. La versió de dia. La versió de dia. La versió anciana, diguéssim. No sé si la compro aquesta versió, però ara el senyor Benito hi pites tant malalt. Una oportunitat. Una oportunitat. Jo estic en contacte amb l'Escol Lanyard, que aviam què ha passat, aviam què ha passat. Però t'has pitjorat sempre. Jo puc anar pitjor. En fi, sí. Hi havia una escarta d'una secta, com a amenaçadora, en què l'estem de xifrant. Perquè eren uns... Què deia, les cartes? L'estem de xifrant. Ah, el senyor Domènec. És el cas del que explico. No, no ho sé. Escolti, això el meu germà li permet. Jo no. M'entén? Jo no. Vostè fa cas i punt. Va, va, ja vaig aquí. És veritat. A poc a poc veiem que hi ha diferència entre l'un i l'altre. Escolti, vostè, senyor Edgar Benito, li volia preguntar que hi hagi agraurit el seu temps de secció. Sí? Sí, és una cosa d'això sí que... Això és de família. Això és de família. I perquè no coneix mon pare. Sí. Seu pare, ja. Mon pare. Per tant, ho hem de deixar aquí. No em saput res des d'on que ets, que és una mica el que pensava que jo parlaríem. Jo crec que la professió... Em saput cada vegada he vingut una persona... No, ni posto, no. No digue-m'hi. Una persona que no és el senyor Eduard Benito, que és el que fa la secció, és vostè. Ara, també li dic una cosa, em sap greu que no... No investiguem més. No es preocupem més per al senyor Benito, que no ho ha avisat la policia. A mi em sap greu. De moment no perquè les cartes... Ara parlarem a fora, si de cas, perquè em sap greu. Jo crec que aquestes cartes indiquen que no hem de trucar a la policia. Jo faria això de moment. Crec que és unes forces del més enllà. I estem pendents d'això. Jo, en tan bon punt, sàpiga alguna cosa. Jo li faig saber. Ens ho faig saber, no? Jo li faig saber. Bé, escolta, moltes gràcies. I seguirem amb l'Oestona, gent. Jo em comprometo. Em comprometo. Amb nom d'ell, amb nom d'ell. No, no, no. Ara una cosa. Para, para, para. A veure, una cosa, una cosa. No pots comprometre'ns. Amb nom d'ell. Amb nom d'ell, si està desaparegut el senyor Benito. I ara vostè s'està volant aquí... Jo li reculliré les notes, que sé que n'he fet. De moment, hi ha un bitllet. Sospitos. Això és molt suspitor. Hi ha un bitllet de Welling. Això és molt suspitor. Això és molt suspitor. Perquè ara s'ha acabat de passar una cosa pel cap. Sospitos. Vostè no és ara el mateix senyor Benito, que està fent passar pel seu germà. No. I no s'ha preparat la secció. No. I després està colant aquí una cosa. Que no ha vist el guió. No, aquí jo sí que l'he vist. Però potser... Però l'ha fet ell. Hi havia un sobre que deia... Jo estic amb l'Elli. Tot això és molt estrany. Perquè vostè són homes de poca fe. Sí. Potser sí. En fi, senyor Edgar Benito. Moltes gràcies. El convidem... Aquests que diuen es tonen més si volen el programa... Ho feia amb un germà? És clar. És clar. Vostè decideixi tot el que feia el seu germà? Bueno, no tot. No? No, no tot. Hi ha una part que no cal. Però menys d'aquesta sí. O sigui que si es vol quedar a 5 a 7, pots fer-ho. D'acord? Bé. Alguna cosa. No. Ja està. Seu, ja seu. Seu, ja seu. Seu, ja seu. La secció més realista que he fet mai a la penya del Morro. Sí, sí, 40 de la tarda. Parlem ara... Perquè tenim la Riera. També tenim tot el que seria l'antiagenda de la penya del Morro. Però em sembla que la Riera no la podem fer, perquè no ens entrem per temps. Perquè, Eli, passem directament... Sí, sí, bé. L'antiagenda faig un pipam, eh? No, fem una cosa. Truquem els serveis informatius, que és on està la Carme treballant, i que et rospegui per telèfon. Què ha passat avui a la Riera? Ràpidament... Ho fem al revés, no? Sí. Que ja entri per telèfon i... Carme. Sí. Doncs després, un moment, que la passem a ella. Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Carme Verde i els serveis informatius. Està a la rècsa de ràdio, és que mira, et truco per dir-te que no tens temps per fer la Riera, que guàstima. Si vols explicar alguna cosa del col·laborat que ha passat avui, tens res, un minutet per fer-nos-ho saber. Doncs avui hi ha passat una cosa fort, en l'últim moment. Què ha passat, en l'últim moment? No volíem explicar que el Claudi li va dir a la Línea que li donava la seva part del casino si fes un clau amb ella. Ah! Oh! Ella havia acceptat. Oh! El seu marit estava molt enfadat. Sí. I avui havien quedat per fer la història, i quan ja estan directament al llit, ella es diu que no. Oh! Que això passa molt, eh? Això passa molt. Sí? Sí, arribes allà al moment i dius... Mira, ho sento, però no. A mi m'ha passat. A mi m'ha passat. A mi m'ha passat. És una situació molt incòmoda, perquè dius ja per què em puges aquí. Fins i tot les places les viscudes. Sí, jo em sento identificat en Pérez Quillua. Per un dia a la vida. Doncs me l'espero... I què s'ha de fer en aquests casos? No, haurà de posar bona càrrega de dia. Claudi ha trencat el llum. Jo no he trencat el llum. Jo el que vaig fer va dir que no passava res. I res, me n'ha quedat la cua entre cames, mai més ben dit. En fi, Carme, moltíssimes gràcies. Gràcies, Carme. I res, la versió breu de l'arriure d'avui. Gràcies, Carme. Adéu! Bé, parlem ara del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antiagenda, ara sí, de l'Apenya del Marró. Ericas de Vila, bona tarda.Molt bona tarda. Bona tarda, Ericas de Vila. Escolta'l, com estem? A veure, senyor... no diu re, el senyor. Ets carbonit, per tant, és veritat... Bona tarda, emi. Bona tarda, emi.Molt bona tarda, emi. Bona tarda, emi. Dones el mateix, dones el mateix. Hola, elli, bona tarda. Bona tarda. Hola, elli, bona tarda. Elipa, parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'Apenya... Ai, a l'Apenya del Marró. No, l'Apenya del Marró no hem de fer programa, perquè és heteromèndia ni dilluns, tampoc, eh? Però això estem ja una mica... Estem ja... sinó el que vingueu, el dilluns, elli i senyor Benito. No, no, no, no, no, no, no, no. De fet, estem ja una mica de por, aquí, en algun minut, el Jordi Exorcista, eh? A més, m'agrada molt, perquè el bloc de Elisenda Capdevila.wordpress.com posa en teixida de l'Apenya del Marró per el 19 i el 19 de març. El 19 i 19, eh? Atenció, ja, a Tarroco o Viva, senyor Benito, a un punt i... La Festa Nacional de la Llana, Cristina, a punta. I el casament de Pages, a punta, senyor Benito, també. Casament de Pages. Casament de Pages, que ara perdarem. Ara perdarem, que són els pans, els pans que es casen. Va, parlem una mica de la Tarroco Viva a Tarragona. Aquest cap de setmana se celebra, doncs, aquesta... Un segon dir, l'ifira, mostra... Aquesta és interessant. És directa, sí, és una mena de festa major, podríem dir, no sé, de jornades, és tota la setmana que fan de tot, eh? Desfilades, reproduccions històriques, fan, per exemple, la representació de l'assassinat de Juli César. Que em sembla com a algú molt guapo. Tu també, brutos fets. Gairebé totes les activitats són gratuïtes, es fa també un espectacle, que es diu Vigile, sobre el cos de bombes. Que això em agrida molt. No l'heu les programes aquests de les festes i de les fines, però jo tinc fixació per segons quines coses, i aquesta n'és una. Vols veure la meva manquera? Però la Tarroco, no ho sé. Clar, quan parlem de bombes i de Tarroco, aquí està la cosa. Eli, si vols, pots moure't una mica cap allà. Així no t'has d'anar girant tota l'estona i no partim de la teva veu. Hola. Sí, parlem de tot allà, en les vergades, si vols. Ara... Som així, això és la feina del Morro, un programa en directe i pal directe. M'hi ha deixat lloc a la Carme, oi? Sí, ja ho sé. Per tant, aquest cap de setmana, si algú vol més informació, tarrocoviva.com. Què més hi haurà? A més a més, jo m'he escandalitzat amb les fotos que hi ha. Sí, és per no anar, directament. És la gran quantitat de gent que hi ha en l'enfi teatro, allà, amb el Circo Romano aquest, amb el Solazo, que hi ha aquí. Cuidadito. Corteu aigües, llawnes, tot el que sea. Aquest cap de setmana tot és posiguit. Clar, acaba evoluent. Aquí està. Estamos ahí en primavera. Per tant, aigua i per aigües. Mira, aportades, eh? Con el mochilón, aportades. Sí, té una mica com els X Games, però allà, no? Però està romana, eh? X Games romana, deu games. Per cert, que el Sergi s'incorpora ara al webcam de radiosvip.com. Gràcies, Sergi. Diu, la Riera cada dia és més dolenta. Sí, però això ja ho hem vist allà. Estem en el resfà, ara, eh? Diu, crec que ja n'heu parlat, però algú havia de dir... Gràcies, gràcies. En fi, alguna cosa més d'aquestes 450 activitats... Escolta, txec, és una claveguera. Exacte, tarrecoviva.com i, a partir d'aquí, tria la vostra. La que us agradi més. A més, també, magia al món romà. Això és molt interessant. Això és el que ets de traducció. O la superstició en telèfica, o ja està. Sí, després hi ha la recreació de la fundació de la colònia Tarrego. Parlo d'aquesta, ja. Jo soc més de colònia la banda puja. No, perdó, perdó, oi, oi, oi. Tarjeta groga, autotarjeta groga. Bé, passem amb més activitats de cara als propers dies, com, per exemple, la festa nacional de la Llana i el casament a Pagès. L'ho heu de veure. Atenció, perquè demà hi ha el comiat a Pagès i el 19 a la Voda. Espero. Atenció, perquè això és un tallers per aprendre a filar el museu... Ja t'ho ha dit, espera, ho han juntat tot. Això eren dues festes diferents. Això eren dues festes diferents, que una era el casament a Pagès i l'altra era el tema de la Llana i de l'esquila de la Llana. I, com ho diuen aquí, m'agraden molt, open d'esquila ovelles. Això eren dues festes diferents, però que han decidit juntar-les totes i fer-ne una de sol. Ai, que bonic, bonic, sí. Aleshores, han recuperat tot un estupend de dansa, que es feia abans, amb el que seria els antics esquiladors. Tot el que és el tema de l'esquila de Dovelles, entraran tot el ramat d'Ovelles en el poble, la plaça, l'ajuntament, els agafen, els lliguen les potes i amb tisores. Amb tisores, amb tisores. Ei, cuida-ho. Això no, això no. Amb tisores, allò que fa mal, al final, quan talles, molt de rato... Imagina't, tallar allò, unes quantes ovelles ha de quedar al dit, fer-te caldo al final. I, a banda d'això, fan tot el tema d'ofici de Matalassec, això ja no es farà, però els matalassos eren de Llana, feien allò amb les vares, que irà javen de Llana, i tornaven a acusir els matalassos i totes aquestes coses. I filadores, com deia, hi ha un curs, si vols, fins i tot per aprendre a filar, que això, no sé, com una ruèca, això és molt de compte, del filar, amb el fús... Per cert, el bal de Tornadors, que no sé si n'has parlat... Així per sobre. Tinc molta curiositat, perquè... He estat en la descripció. Venia d'un ofici antic que Ripoll era conegut fins i tot amb una dansa. En què consistia aquest ball? Són 6 parelles. Aleshores, els Tornadors són aquests, és l'ofici que té l'esquil·lador. Es diu Tornador, l'esquil·lador en tisona. Les noies porten unes tisores grans, ballen una miqueta, les goren els nois... Per unes tisores grans, les noies, eh? Sí, sí. A veure, l'imatge, l'imatge, ja t'hi cuidao, eh? No sé si ho veig pas malot, dels mountain fighting, el començament de tot, ballant allò finland, finland, finland... A veure... Amb uns peixos gegants que es ven de finlàndia i xa... És una mica aquesta i massa. És una mica aquesta i massa. El Sergi comenta a la webcam, diu, el carrer Jordi... Comenta la broma que hem fet abans, fonesta i malament. Diu, és la cinquena groga i després el proper problema. A la webcam, com sempre, batard, batard, tot el que diuen. En fi, i com continua la dansa, aquesta, dels Tornadors? Les noies donen les tisores als nois i els nois fan veure que esquilen unes ovelles mentre van ballant. Jo la faria amb aquesta cançó dels mountain fighters. Estàs bona, jo? Jo també. És el vaig dels Tornadors. Em diu que és una bona activitat pel cap de setmana, perdoneu. Jo crec que és relaxant, vas allà, fas una rissa i et relaxes. Tot això és ripoll, no? Sí, sí, sí. Doncs aquest cap de setmana ja ho sabeu, ripoll és la vostra ciutat. I said England. Ah, England, vale. Passem a... Sí, o que ho estima. Bé, passem ara a una altra activitat, que és la... Aquesta és seriosa, això, eh? Aquesta és seriosa i, a més a més, m'agrada molt, per aquest cap de setmana, però com dèiem, potser això serà un fracàs. Estem parlant de la 18ena fila del rellotge dedicada al rellotge de sol. I atenció perquè això es fa de la bonica població de Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental. Vila convidada Sant Pol de Mar. Molt de conyeta en Sant Pol de Mar, eh? Allà tenen el Vall de les almorratxes. Poc... Poc veure-ho. Sí, senyors. És que ara arriben les festes d'estiu i jo ja tinc un màster. En guany de fila del rellotge, la germana, per segona vegada, amb la societat catalana... Cuidao. ...nonòmica de la que estudia els noms i els follets. Cuidao, sí que sí, que sí. L'estudi del rellotge del sol i la mesura del temps. És una entitat que celebra, en guany el 25è aniversari de la seva fundació, el que passa és que aquesta... No mònica té tela. Jo he llegit varias vegades per poder-ho dir bé, i com jo t'he vist atumbalat, dir que ara quan arribi la paraula... No mònica, no, no, però no mònica, què és la ciutat no mònica? És que estudia tot el tema del rellotge de sol. Perdona, és que acabem entre la seva pàgina web, que és No Nòmica Pungat... El president es diu David. No! El faldo de Dal, que diu... Hores de sol, hores de vida. Feu les facudes com la terra húmida. Pau! Pau! En fi, et sent introduïció a la Nòmica, com calcular un rellotge de sol, rellotge de sol de Catalunya, llibres... No, amb mi. Em sap greu que l'antiajenta no s'aprenen coses. Són activitats espectaculars, els que jo us proposo. Història dels tipus de rellotge de sol. Com funciona un rellotge de sol? Com funciona un rellotge de sol? En fi, que és... Tu rius perquè et sembla així. I tenen araris inventaris a la societat, que es fa, que és... En fi, estic fascinat. Fomentar l'estudi de la investigació del rellotge de sol, promoure la construcció, realitzar l'inventari i la catalogació del patrimoni existent al país català, defensar el nom i el prestigi de l'ofici, de quadranter com a professional de la Nòmica. Això és de la Nòmica. En fi, tot això... Dia 19, se us gira feina. Entre la del rellotge i la de les ovelles, se us gira molta feina. Té molt bona pinta. I quines activitats hi haurà en aquesta 18ª fila del rellotge? Igneboren el rellotge, fan tota una mena de converses i conferències sobre tot el tema del rellotge, de sol... I, a més a més, hi ha una sovasta. Es veu que hi ha un museu allà on es posen peces, eh? I suposo que, a la llarga i al final del dia, deus poder pujar per aquelles peces que t'han agradat més. Molt bé. Doncs, bàsicament, que no se'ls passi l'hora, no? Mira, jo, si aprofitant això... Et digui'm... Sí, me'n sento bé, sí. I en nom del meu germà. El primer dia no vinc aquí ara. Jo me'n val, eh? Jo no sé si li heu parlat del bon germà, de mi, però jo... Recordem que avui no ha vingut el senyor Eduard Benítez, que és el seu germà, que s'assembla molt. S'assembla molt, eh? Però vostè ja ho han dit, està més net i fa més bona olor. Això sí. Jo li dic en nom d'ell. Jo li faré un dia d'aquests. La secció aquesta que feia ell, referent a això del rellotge, és que hi ha una història molt curiosa, que és com van fer per trobar el maridi a zero, que era una cosa capital de cara als descobriments, i com s'havia de fer, perquè, clar, un cop els vaixells anaven cap a més enllà, cap al Pacífic, i això... Doncs d'un plus ultra. Havien de saber exactament a quin maridi hi ha, per saber les terres que conquerien, o que arribaven, o que descobrien, eh? Llavors, aquí es va crear tot un concurs. Jo els hi explicaré la història, que és molt maca. Això és molt interessant. Però, atenció, perquè el Sergi diu... Això m'ho vaig inventar, jo, això dels germans del Benítez. Ja em pagareu... Suspitós, ja em pagareu. Molt suspitós. I ara que ho diu el Sergi, ho recordo perfectament. Mentre vostè feia aquí la secció, teníem el senyor Benítez, que era un germà... Ah, no, era l'altre. Potser era vostè, o ser l'Edgar. En 13. L'Audal. Ah, l'Audal, l'Audal Benítez. Una mica més que això. És el Joan, eh? Diu que ell em va crear 4, per això. Sí, sí, sí, és quin de més. En fi, ho hem de deixar aquí, Cristina, el millor de la penya del Morro, avui misteriosa. El misterios cas del senyor Eduard Benítez, explicat per l'Edgar Benítez. Ah, no, un moment, el senyor... El senyor Pón, que aquí tot, m'has parlat de portes. El Sergi Pón diu que... es va inventar el senyor Haimíto, que era el Joan. Ah, sí, senyor. Però no és el mateix. Vostè és de veritat. Bé, hem de acabar el programa. Us deixem aquí, gràcies, a ell i... Per què? Per parlar amb ell. No t'he pensat que no t'he convidat a l'antiagenda. Agradeixo tota la gent que ha fet possible. La penya del Morro d'avui, que no sigui bo. La Carme Verdolla, la qualitat senyor senyor Senk, el Jordi Roca, el cinema, també el Xavi Borrell, que hem entrevistat pel seu llibre, i també l'Èric Pomar, el Dani Martínez, el senyor Benítez, i el Edgar, gràcies per venir. Deixeu-m'ho. Deixeu-m'ho. I també l'Elli Capdevila, ell i moltes gràcies. Que vagi bé fins la setmana que ve. I com sempre, amb la col·laboració més especial, el Twitter i el Facebook del programa de la Cristina Bargues. Cristina, gràcies. Bon pont. Bon pont. Ens trobem dimarts a partir de la setmana de tarda. Que vagi bé, que us ha parlat Jordi Domènech. Bona tarda. L'Avella del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esber. Surtat sola, ciutat, de col·lògia rebassa, ets a tietadral, s'a tialitja, se m'escla un bascundum, d'un vaixell discomar, l'edifici d'esquesta, se desmorona, teuen reflexes, d'amor serena, desvidres d'aurats, faraones, obres de temps passats. Tots els diferents és, nois els iguals, un munton de rentes, irlar baleares, oh no, irlar baleares, oh yeah, irlas. Crema't sola, ciutadella, per Sant Joan, sona's caleu, hi ha molt de llevalls, cas d'allimona, tijín, xoriller, se gens d'emociona i tira este pell, és de retot, de faviol, fins l'any que hi ve si Déu vol. Teu ets sola l'acelina, a contra llum, es far de barbarida, a Sant Ferran, se funda PP, estallera, de forma entera, de guitarra, tots els diferents és, nois els iguals, un munton de rentes, irlar baleares, oh no, irlar baleares, oh yeah, irlar baleares, oh no. Irlar baleares, oh yeah, irlas. Irlar baleares, oh yeah, irlar baleares, oh no. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició. Tot seguit, les notícies de Sant Jus. Dilluns acaba el termini per participar el quart concurs internacional de fotografia de Sant Jus. Aquest any hi ha tres temes, monocròm, color i esports, i la setmana que veia Rencal...