#274 - La Penya del Morro del 24/5/2013

Ja estarà cobert tot el dia. Atenció al vent, perquè demà es farà notar. I el dia més bo d'aquest cap de setmana serà d'un menjar. El vent va a la baixa i sembla que el sol i les temperatures s'han d'anar imposant, les temperatures altes. Això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador. El tenista català Albert Montanyes ha passat a la final del torneig de Nissa en superar el francès i es va acelerant en 3 sets, 6-4, 4-6 i 6-0. D'altra banda, han quedat definides la semifinal de la Copa del Rei Duque i Irma, l'Etic Terrasa i Gara, i Junior Polo de la semia entre els equips de Terrasa, ha parlat el jugador de l'Egara Polamat a la xarxa de comunicació local. Seria molt bé, acabar així, guanyant amb bones sensacions, clasificant l'equip per Europa. I, bueno, ho intentarem. Nosaltres ja fa temps que estem allà molt a prop de guanyar títols. I ara toca, doncs, intentar-ho. Però no està clar que serà difícil per a l'elètic. Doncs sempre està allà, és un equip que competeix com ningú. I la veritat és que, bueno, serà complicat, però si fem bé les coses tindrem moltes opcions. En futbol se l'Algironella, que ha hagut eliminat de la Copa de la Reina, de Bilbao, després de perdre el partit de quarts de final contra l'elètic de Madrid per 4 goals a 1. En directe a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FMA, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts una tarda més al programa de l'Estardes de ràdio d'Esvern. Us parlo i us saludé Jordi Domènec, des d'hora de fins la set del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Saludem a l'equip habitual al capdavant de la qualitat Sant Justenca. Carme Verdoi, Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, Jordi! Bé, veig que surto a la imitació. Per tant, encara no has arribat a l'estudi número 1. No, no, sí que he arribat. Sóc jo, l'autèntica Carme Verdoi. Bé, doncs gràcies, Carme. D'aquí el moment repassarem l'actualitat amb tu, de Sant Just. D'acord, d'acord, gràcies. Bé, avui al programa repassarem cinema amb el Jordi Roca i les seves estrenes. Història del cinema. Una setmana dediquem uns minuts avui a parlar sobre com eren els grans estudis de Hollywood els anys 30. I a la segona hora, el senyor Benito, amb les seves coses importants, el nostre guru i l'home amb més anys que té de penyar el Morro, que sempre el seguim, i també tindrem l'antilla agenda, el que no hem de fer durant aquest cap de setmana a la penya del Morro. Bona tarda, i benvinguts al programa. La penya del Morro, incompratable, amb més morro que penya. Moltes gràcies. I comencem, com sempre, repassant els trending topics del dia d'avui, per estar al dia del més comentat a Twitter amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, avui, atenció, perquè Gibraltar ha sigut trending topic. Perquè la UE fa més aquesta colònia, no? És una colònia, no? Per mi em diria, anglèsa. Com a membre de ple dret, per tant, els seus clubs i la seva selecció nacional podran ser part de les competicions internacionals i, per exemple, clasificar-se a la Champions League. No m'imagino, jo, una final, Barça, Gibraltar, futbol club, per exemple. Què diu la gent a Twitter sobre aquest tema? Comentaré del fet Bosch. Home, diputat, al Congrés, no? De Madrid? Comenta un tuit on inclou una carta felicitant el primer ministre de Gibraltar per aquesta admissió, i deixem dir, Jordi, que apareix la carta i l'última frase que comenta diu, estic segur que molt aviat podrem veure un partit oficial entre Gibraltar i Catalunya. Bé, també m'ho has comentat a la Twitter. Maria, que és l'Oriya. Comenta, Gibraltar ja forma part de la UEFA. Com se descute mariano, dentro de nada, veremos a Catalunya a ganar el Mundial. Serà nostre fill. I a la mateixa línia, el Jordi Finastrellas diu, van badar quan la Federació Catalana de Futbol no va demanar ser membre de la UEFA abans del 2001. Gibraltar ho va fer al 1997. Bé, fixa't, eh, i han trigat 14, no més, 17 anys, o quasi bé. Al fi, 5 i 8 de la tarda, continuem repassant més Trandint Topics. Avui, per exemple, hi ha hagut consells de ministres del Govern Central de Madrid, i també han sigut Trandint Topics, perquè s'ha aprovat les principals mesures de la llei de suport als emprenedors. Atenció, perquè és una llei que, segons s'hauria de saber de Santa Maria, portaveu del govern clau per reactivar l'economia i que mira de fomentar i incentivar la reinversió dels beneficis. La gent a Twitter està d'acord amb la vicepresidenta? Hi ha la porta veu, o no? Hi ha de tot, comentaris positius i d'altres no tan positius. Comencem amb el Dalabamon i Solanas, que diu, periodista, fa això, no sé a què fort, eh, eh, eh, impuesto de sociedades i tal, o sigui, no? Sobretot, toma chapa modo rera. Una altra és el Julen Sánchez, en aquest cas, que valora positivament les mesures aprovades, dient d'aquesta manera, valorar molt positivament les medias de apoyo a les primers i emprenedores aprovades. Soi, són un gran paso en la bona direcció. I acabem amb el Víctor Pelaes, a Beledo, que diu, això és el que avui aprova el conseco de Ministros, que si tines diners o tines permís a la residencia, si no lo tienes, ya puedes llevar aquí dos o tres años. Gràcies, Cristina. Tot d'aquí et passem a l'actualitat Sant Justenca i, com ja venim a anunciar, en fa molts dies, per fi, demà. És el gran dia del turnet Joan Petit. Vísquesem, Petit! Vísquesem! A Petit ja ven arriba la tragena festa de turnets Joan Petit. Demà dissabte, al matí, la bona aigua s'omplirà de nens i nenes d'entre 3 i 6 anys, i també de jugadors duquei arribats de dins i de fora de Catalunya per participar-hi. És un acte lúdic esportiu i solidari com objectiu lluitar contra el càncer infantil a través de l'esport. Hi ha hagut moltíssimes activitats durant aquest mes de maig aquí a Sant Just, el padrí del turnet és Érica Vidal, i tot per ajudar aquesta associació que lluita contra el càncer infantil. Carme, què ens pots explicar del que hi haurà demà en aquesta festa, on s'esperen un miler de persones a la bona aigua? Sí, hi haurà moltes coses d'aquest miler. 240 seran nens que participaran en aquest turnet demà a partir de les 3 de la tarda. El turnet es farà entre 3 i 2 quarts de 6. Serà aquest turnet d'oquei, on participen 24 equips amb nens i nenes de 3 a 6 anys. Després també hi haurà com acte de Cluenda, exhibicions del club de batinatge artístic, aldra, calgegans, bandandara i altres entitats. I abans, també, a partir... Altres entitats com Radio Desvern, que al matí... Al matí, això nòrica, l'Efecte. Estarà fent un programa especial de 3 hores on... d'aquest parlareu, de tot. Sí, una mica de tot, parlarem els protagonistes del dia, també. Ah, sí, eh? Ah, molt bé, eh? Sí, sí, d'això de 11 a 2. Que entrevistareu a l'Erica Vidal? No bé, l'Erica Vidal. Ah, no bé, no bé, va, va, va. Però això és veritat que no ho vam recordar altre dia, quan se'n agonodobtàvem, que ja s'havia dit fer-hi a temps que el dia de la festa ens la que no us seria. Perquè ja van contemplar que el Barça potser arribava a la final de la Champions, que és justament demà a 17. No hi ha arribat? No ha arribat, però a l'Erica Vidal... No, hi ha a partir d'un menjar. Hi ha a partir d'un menjar, hi ha a partir d'un menjar. L'objectiu de la festa, en tot cas, és recaptar fons per ajudar l'investigació que fa l'equip d'oncologia i hematologia pediàtrica de l'hospital Baldebrón sobre les cèl·lules tumorals en sang i en el mall de l'os. És un projecte concret, una investigació que té un cost d'entre 18.000 i 20.000 euros... I que està encapsulat pel català de l'any. Exacte, que és José Sánchez de Toledo. El Duco. Aquesta fundació amic Joan Petit Nens. Amb càncer va sorgir ara fa 13 o 14 anys, fa 14 anys, perquè ja és la 13a edició, i va ser randa l'experiència del Joan Petit, que era un nen amant de l'oquei que va haver de lluitar contra un tumor, llavors es va fer una primera festa per ho manatjar i anem als nens que lluiten cada dia contra aquesta malaltia. Això va ser l'any 2001, i ara aquesta fundació la presideix Joan Torné, que és el primer que hi va haver d'això. 3 o 4 anys, només tenia el Joan. Tenia que estar per això els tornetges amb aquests nens d'aquesta edat són tan petits, no? A Indú explica el Francisco Vizcay, que és el president de l'oquei, que va passar per la penya Balmorron. Sí, ens l'han fet això, Jordi. Demà és aquest dia intens, envertit de les 10 hores activitats, a les 3 comença el tornetge, i, paral·lelament, recordem que hi haurà un tren que comunicarà... Sí, això a mi em té molt intrigat. A mi també, tinc molta ganes de pujar-hi. Per donar cap al versió en maragall. Exacte, està molt bé, perquè per primera vegada... No sé si ha fet alguna vegada. Jo no em sona alguna... era d'un partit. Un partit? Jo vaig pujar un cop, fa molts anys, potser 10 o 12 o 14. Explica'ns anècdotes, que ens agraden dels trens. Aquí es fan just. És que no sé si vaig pujar, però... Era quan feien fila d'Esvern. Fa molt temps, fa molt temps, fila d'Esvern. I llavors recordo que... Està parlant del 1.713. No sé, potser, però potser 1.999, eh, tranquil·lament. Segurament, segurament. I llavors hi havia un tren d'un partit, crec que, d'albertits socialistes, sinó que m'equivoco. Sí, perquè sempre és qui ha tingut un vers diners al poble. Crec que hi volia pujar, però, com que era d'un partit, em va fer cosa. Ah! Perquè els partits polítics són dolents. I són males persones. Jo crec que si hagués pujat, me'n recordaria. Home, era el tren que portava cap al... Valia diners. Cap al federalisme, no? En tot cas, aquest tren portarà cap al Parjón Maragall, on hi haurà la fira de botigues al carrer d'ama i diumente. Atenció! Atenció! Botiga de fires al carrer d'ama a la plaça Joan Maragall. Fira de botigues al carrer? No botiga de fires al carrer. Com és? Fira de botigues al carrer? Sí, no, és diferent. Això serà d'ama i diumenge durant el matí. M'imagino a la plaça Joan Maragall. No, no, matí tarda. Diumenge també, matí tarda. Diumenge, potser sí que és només matí. Us van dir que l'horari també depenia una mica de com manés a nivell de públic. Si veiem que la gent s'animava llargaria, si no, això és el que va dir la presidenta de l'Obic, Julé Doran. Com que és una activitat solidària, tampoc no saben ben bé qui estarà, qui es compromet del tot, qui estarà més hores, qui no. Hòstia, home. De tota manera, és solidària, però si vas a Espanya també pots comprar un producte. I no tot va parant, sembla directament a la fundació. No, però és una activitat d'una suport. El fet d'anar-hi sí, sí, sí, clar. De fet, cara de parar de que hi hagi, també, aquests 5 euros de cuota, que són doncs per contribuir a aquest projecte, que dèiem. I encara hi ha una altra cosa més de mal matí. De mal matí, és que... Aquest cap de setmana és el cap de setmana de les coses de Sant Just. Què més hi ha, cara?A la bona aigua, eh? 12 hores de festa de l'esport. Ah, sí, és veritat. I participant en una quinzena d'entitats esportives del municipi. Sí, senyora. Cada any això es feia principis de juny. Aquest any han decidit avançar-la una setmana, i en lloc de fer-la a la plaça Camuà, a la plaça de la Pau, traslladar-la a la bona aigua per fer-ho coincidir amb la 13 hores de festa, tornar-hi jo amb petit. I a aquest any els nens i nenes es podran acostar també als cossos de seguretat catalans. Perdona, els cossos de seguretat catalans. O d'esports i seguretat ciutadana, Víctor Murillo, que sempre diu que intenta congarar una mica també les matèries que treballa. Quina és el tall, per exemple?Murillo, festa esport. Murillo és festa esport, eh? Espera perquè no sé si... No pot ser que no estigui posat. Ens vindran les unitats dels Mossos, que portaran la tiroline, portaran els gossos, i faran un parell de proves com els gossos, buscant droga o persones varides i tal. La unitat d'esperològia i la unitat subaquàtica. I també hi vindran de l'IPA, que és una institució policial, i també hi fem un tren activat per nens. Una pista americana, llogues de pintura... Podran pujar la moto, pujar les actes... Oh! S'agradaria aquest ball de veu. Fica peradaria perquè hi tindran tots els cossos dels Mossos, tot en les diferents modalitats. Aquí, a Sant Just, espaleologia. Quines han dit? És que són molt xules, eh? Supaquàtica. Gossos?A la Riera, de Sant Just. Que no han drogat de debò? Sí, pel cooperador esportiu de l'Abon Aigua. O crec, no?Perdona. Esperem que no, no? S'hauria de demanar responsabilitats a l'oficina d'entitats de l'esportiva de l'Abon Aigua. A mi em refereixo a algú del públic. Ah... Que comenci a abordar alguna persona. Jo vaig a la tarda. Espero que no estiguin aquella hora. En fi, per exemple, repassant més actes de Sant Just, però com diem aquest cap de setmana, del cap de setmana de totes les coses, a Sant Just? Perquè aquest vespre comença la setmana de la Teneu. La celebració d'en Guan Comta amb el reconeixement dels socis, campionats i fins a tres concerts diferents. Un dels plats forts tindrà allò que avui, a les 10 de la nit amb el concert, ja és de Llibert Fortun. Bravo! I atenció, perquè si voleu anar aquest cap de setmana a tot això, us heu de dividir en tres o quatre, els membres de la família, una a l'Abon Aigua, una a la Pasejo en Maragall, una a la festa d'esport, una a l'altra aquí... I després, si algú vol quedar-se el 17 de nit, a veure, de gran debat, la gran... Hi ha el Casal de Joves, no? No hi ha la impressió, està molt bé. És el gran cap de setmana de totes les coses. Vinga, va, parlem de la festa i de la festa de la setmana de la Teneu. Exacte, mira, avui comença tot plegat a dos quarts d'avui, del vespre amb la inauguració d'una exposició d'artaneu a l'estelàpiquet, i després de les 10 de la nit, hi ha un concert de Llibert Fortun, el saxofonista farà un concert de jazz poc convencional. Diu que, a més a més, el que fa Llibert Fortun, és combinar el jazz modern amb sons electrònics i tot plegat, i que de vegades també fa intervenir el públic, fins i tot. És a dir, que pot prometre, promet, de fet, aquest espectacle, que serà avui a les 10 de la nit, un concert que costa 12 euros, i per segurs de la Teneu, 10. T'ha quedat Llibert Fortun, i te'n sembla que era un dels membres de l'elèctrica d'Arma, no? Sí, crec que sí. També hi haurà campionats i més concerts, encara, no? Demà el matí, campionats de Domino, de Cartes, Tornets de Ping-Pong, tot això a partir de les 10. També l'Esmorzar del Sòci i l'escola de música de l'Orfion Rick Morera faran audició demà a dos quartons de la nit a la sala 50 Nari. I diumenge, a partir de les 12, ballaran els sardanes amb la Copla Rambles, i els sardanistes en just, i es farà el vermut del Sòci, el pati del Reure, a dos quarts de dues. A més, també el vespre, cap a la set, hi haurà el reconeixement l'humanatge pel Sòci i els Sòciers que fa 25 o 50 anys que formen part de l'entitat, i finalment, diumenge el vespre, concerta de Can Coral, del cor de Sant Esteve, de Castellà, del Vallès. Un concert que val 10 euros, però que pel Sòci és gratuït. I això no és tot, perquè demà, a més a més, també hi ha aquest acte de poemes musicals de Josep Carné, amb el Cisco Cardona, la Clara Aguila i la Rosa Martínez, a dos quarts de 6, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Doncs això, vaja, no té... No, és que estava buscant, això és el carrer Bonavista 105. Segur volnari, demà a tarda. Interessant. No sé si és gratuït o no, m'imagino que sí. Per cert, acabem ja amb un altre punt d'agenda, perquè avui hi ha una xerrada de Lluís Molina, Lluís Monjas, a Can Ginestar. Quin tema la comunitat parroquial de Sant Just durant la baixa d'Admigiana? És més interessant del que sembla, eh? Perdona, no sé de què rius, Carme. Gràcies, la música canvienta d'aquesta xerrada. No, no, perquè el trobo molt interessant, aquesta xerrada. Aquest home, Lluís Monjas, explicarà com es vivia la parroquia de Sant Just, com s'organitzaven i com vivia la religió, la gent del poble. Aquest home, que és doctor en història medieval. Què toma? De la política del visat de Barcelona. En tot cas, l'Admigiana, el paper de l'Església, centrava les vides de la gent i també servia de punt de trobada per la societat. A més a més, em explicarà com l'Església Gatòlica va incorporar algunes festes de tradició pagant, perquè es venia de l'època dels romans i tot plegat, al cristianisme. I de tot plegat em parlarà avui, a la set de la tarda. Em explicarà que la parroquia de Sant Feliu, el rector de Sant Feliu, va formar bar de Sant Just durant molt de temps. No, no, perdona, sí, perquè amb el Manel Ripoll em he explicat... Vas avançat en tot això, tens raó. Sí, però de totes, et diré més. Abans, Sant Just era molt més important que Sant Feliu de Llobregat, que ara és la capital de la comarca, perquè estava més a prop de Barcelona i tenia més condicions. Quan va perdre aquesta jamonia? Què em fas com un test? No, perquè potser ho saps. Sí, en sembla, segles 16, 15 o 16, eh, la va perdre. Crec, eh, si no, amb Manel ja li hem de preguntar al tio lluny. Ell és molt més perquè jo, però pel que he pogut escoltar en aquesta secció de la història de Sant Just, no em sorprèn res del que diguis, Carme. Doncs avui, a la set, a aquesta conferència que es fa a la sala, és el console de Can Ginestar. Antigues golfes, eh, a dalt de tot. Per cert, Carme, si algú vol saber més coses de Sant Just, on pot anar ara mateix? On pot anar? A radiodesarm.com, no? Sí senyora, molt bé, Carme, superat el meu test de... Escolta, que és el que heu dit. O si no, a partir de la set, els Sant Just notícies, edició vespre, que tinguis una bona tarda, Carme, i que tingueu molta sort al programa de demà. Sí, gràcies.Què fareu al programa? Què fareu?Sí, què fareu?Doncs sigui davant. Però ara tornem a explicar-ho. Connectarem amb l'Andrea, que estaré voltant per allà. Entrevistes, els protagonistes, també, els organitzadors, el president de la fundació Empatit, l'alcalde, regió de l'esports... Demà al matí, el president del loquei, també, del loquei Sant Just. Demà al matí, a l'abon aigua, amb la gran estrella de la radio. Carme Verdoni.I a la ràdio. Si no, podeu venir, podeu escoltar per la ràdio. Per la ràdio i per radiosvert.com, també. Demà al matí, entre les 11 i les dues, entre les 10 i l'abon aigua. Onze i dues.Molt bé, Carme, gràcies. Adeu, bona tarda. 5.22, que no pari la marxa, perquè tots veiem nosaltres. El Jordi Roca i Jordi, bona tarda.Bona tarda. Bona tarda. Cinema. Estrenes. Notícies de Hollywood. El CD Art a la penya del Morro. Jordi, comencem per una pel·lícula que s'estrena... Bé, de fet, avui tenim moltes pel·lícules. Chaika, Dead Man Down, El Estudiante... En otro país, Fast & Furious 6, la teva preferida. La estrella de Trip o un amigo para Frank. Comencem amb el... escoltant el trailer de Chaika, que és un drama del directe... Sí, riu, riu. Del director Miguel Ángel Jiménez. Es tracta... bueno, escoltem el trailer, que ja ens quedaran molt més clar a tots de què va aquesta pel·lícula. És una pel·lícula. Això és el trailer, bé? Molt bé. Està en rus. A veure, Chaika, de què va aquesta pel·lícula? A veure, si Barcelona es prepara per reobre tants milions de russos, no haurem de començar a prendre una mica més. I aquí al món del cinema no s'haurem menys. És una pel·lícula molt dramàtica, excessivament dramàtica, quasi que no té límits al drama d'aquest film, i és que és molt drama. És molt bonica, és una estrella bonica, però superdramàtica. Ja no ho he passat rèpid. Aquelles històries estan sumament desgraciades, doncs aquesta és la pel·lícula. En aquest cas ens presenta... M'has animat molt per anar-la a veure? No, però està molt bé. Com a pel·lícula és bonica, és emotiva, però s'ha de dir... que és bastant. En aquest cas tenim una jove prostituta que s'ha enamorat d'un mariner perdador. És a dir, dos mons, una mica... Dos mons, dos dramàtics, ja, dos mons, dos dramàtics. Sí, aleshores, en un intent de refer les seves vides, ens situa a dos moments diferents, que a mi aquestes pel·lícules que fan un salt en el temps, em sona bastant truque, que és original. Te pites una mica lenta, potser? No, no, no és lenta. Dramàtica, lenta, no, eh? En aquest cas ens situa per un cantor a l'hivern de Sibèria, dret possible, i per l'altra, a l'estiu de Casagistan. És a dir, també pot ser el més calorós possible, els dos extrems completament oposats. El jove Tursin, que és aquest mariner, tornarà a casa a la Sibèria per enfrontar-se a la seva família, que no acceptarà gairebé la seva relació amb aquesta prostituta, i els dos el que intentaran és reconstruir els records de la seva vida a través del seu amor. Una història complicada, difícil... És molt bonica i positiva, no? Sí. Jo me'n acuerdo cuando no tuve más remedio que dedicar. No tenia més remei que dedicar-me a la prostitució i l'altra. Doncs no pateixis, jo és per d'una cama, com estava el vaixell. No, dos històries dramàtiques que s'ajunten, però que fan front a moltes coses que aconsegueixen superar. Més per què haurà de veure la pel·lícula, però... Negatiu i negatiu fa positiu, no? Mira, les coses negatives uneixen a la gent. De dir-ho, home, la superació... Home, també fa més que entenguis que siguis més apàtica per a l'altra persona, la pena que està en una situació... La pena també uneix molt a la gent, ho dic, per lligar, no sé si ho puc. Ha d'haver utilitzat la pena. És un altre capítol, la meva vida, que explicarem un altre dia. Pasem a la següent pel·lícula, que també s'estrena avui. Dead Man Down, la venjança de l'home mort. Que va de zombies, això... Encontrarà, te matarà! ¿Quieres salvarte? Pueblo. Voy a quemarlo todo. ¡Masaron a mi familia! ¿Vienes a por mí? No, voy a por ella. ¿Vienes a por mí? No, voy a por ella. L'autor... Perdó, el director de la trilogia suecadestic l'Arson... És la bona, eh? Sí, sí, correcte. Que és el senyor Neil Ardenopley. Es presenta avui un nou thriller que està fet a Suècia, també, o no? No, no, no, és Amarika 100%. Tot i que torna a comptar amb la gran protagonista, que és la mateixa que feia Daris Betzelander. Aquesta trilogia, que és la nom i repàs. En aquest cas, però la gran estrella que tots coneixem, podríem dir que és el Colin Farrell, que és el protagonista absolut d'aquest thriller, que podria apuntar moltes maneres, però es queda una miqueta a mig camí. Així no està malament, perquè el final de la pel·lícula té un gir inesperat, que devien segur que sorprendrà a més d'on. Tot i això, l'argument inicial, és que el Colin Farrell és una sacia sou, i és la mà dreta, podríem dir, del jefe d'una banda de crims. Què li passa a aquest jefe? Doncs que, per venjança i algú que no sabem qui és, que està acabant amb tots i que d'un dels membres de la banda fins que, òbviament, intentarà arribar-hi. A l'emissió de Colin Farrell és intentar salvar-li la vida, i en tot aquest transcurs hi haurà la història d'amor amb aquesta noia francesa que, curiosament, viu en el mateix bloc que Colin Farrell. Vaeurem què passa al final de tot plegat. Jordi, aquí recomanes aquesta pel·lícula. Doncs aquesta pel·lícula recomano a tots els amants de les sorpreses inesperades, els que ens agradin les pel·lícules d'acció, i també, òbviament, els faniàtics de l'actor Colin Farrell. Tu, a tu i a ell, ja em sembla. A mi m'agrada, però jo et dic... Trobo que en aquesta pel·lícula podria... O sigui, no per ella, sinó en si l'argument dona per molt més del que el final. La pel·lícula acaba sent tòtica, que té una sorpresa bastant bonica al final. De fet, de Colin Farrell, no va ser aquell actor que li van pujar a internet un sex-tape d'aquests que es diu, una pel·lícula eròtica. Ah, sí? Com a cara de Johansson amb les fotos que es va filtrar. Amb una noia, amb una prostituta del regne al mig. Sí, Colin Farrell. Jo crec que sí. No sé, és que jo, aquest món dels vídeos per màjors de 18 anys, jo estic molt enganxat d'aquest món, i t'asseguro que hi és, però tu saps què és ell. Sí, és ell, és ell, és ell. A la cara, a la cara. A tots els majors de 18 anys, per entrar a la xarxa, i comprovar-ho, i us ho poden dir, a través del vostre Facebook. Missatges privats, per això, perquè també ens escolta... Quin Facebook? El vostre, el de Peña del Borro. Què coca el Borro? El nostre! Jordi, qui és el de tot? Oig, que també esteu, el Facebook. Tens el presentador, i de Cristina també està aquí sempre, sóc l'ànima del programa. No t'equivoquis, l'ànima del programa va ser cada 20 minuts, que és el programa que va arribant. Ja estem en un ànima, doncs l'ànima va nunt al diable. Bé, passem ara a la següent pel·lícula que també s'estrena. Avui, el estudiante, pel·lícula argentina, que els tràilers hi ha en argentí, jo tinc una debilitat per ells, i aquest espero que no sigui menys. No soy un burocrata de mierda, que soy una aliada... Ustedes son los caones, son los caones... ¿Qué tiene que ver? ¡Hala! ¡Hala! ¡Hala! ¡Hala! ¡Hala! ¡Hala! ¡Hala! Alberto me preguntó a mí si yo creía que vos eras capaz que yo tuviera que insistir, así que si vos estás haciéndolo en el plenario, porque yo quise que lo hiciera. ¿Vos hace mucho que sabía esto? Sí, lo sabía. ¿Y cómo no me dijiste antes? Lo estoy diciendo ahora. Es más que la mayoría. Ya hace 21 años, las organizaciones sindicales se han mantenido incolmovibles. Y ahora resulta que algunos inverbes quieren ganar el mérito de aquellos trabajadores que eran de veinte años lucharon. Si vos conseguís abrazar este acuerdo, vas a ser el único responsable de que ganen la extracción. Què he comentat d'aquesta pel·lícula argentina que està dirigida per Santiago Mitre? Un drama, ¿no? No, no és un drama. Doncs equipos, és un drama on coneixerem el Roque Espinoza. Sí, però no un drama, és que quan tu dius drama, li dones una entonació massa dramàtica. No és un drama com la Saica. Quan jo dic drama em reflojo això. No, tant no. Això és molt Saica, que és la primera pel·lícula que hem comentat. És dramàtica, perquè ja t'ho vaig explicar la setmana passada, que avui en dia quasi tot es qualifica de drama, quan podem dir que no és extreïtament comèdia, però no és un drama en plan de plorera constranya. Realisme social, que t'agrada dir-t'ho. Sí, podríem dir que sí, però bé, tampoc, eh? No, és que ho sento. No s'apropa el realisme. Sí que s'apropa, però és així. No. No, però és un realisme. No, és que realment no... Bueno, jo no li sé trobar un gènere, perquè no té escenes on la seva gran història no és d'amor, no és una pel·lícula que ens faci riure, tampoc és una pel·lícula que ens faci plorar, no és una pel·lícula que tingui intriga, no és una pel·lícula de terror. Perdona, una pel·lícula que és neutre. D'acció tampoc. Tampoc és d'acció. És una gran comèdia i no és un musical. Home, no sé quina... És una blanquina negra, no? No és blanquina negra, no és una blanquina. No és documental, tampoc. No té res. És de la òpera Prima, d'aquest director i prou. En aquest cas... És ácida, és ácida. Ácida, home, podria ser. No és lenta, tampoc. No és excessivament molt dret. No, bé. Està molt bé. Sí, aquest cas... És una gran pel·lícula. El protagonista podria ser tu mateix, Jordi, perquè expecta... És una desgraciat, no? No, no. D'un noi de provincies que marxa la capital, la Bolsaire. Sí, el ser del reforç de Lleida em passa molt. Això que se'n va a Buenos Aires a estudiar, però bé, la carrera que va fer no l'interessa gaire, es dedica per seguir noies... Ah, mira, sí, igual que jo, igual, igual. Ara t'identifiques més, no, Jordi? Molt, molt. A la festa, etcètera, fins que conèixer... Clar, realment, ella està perduda a la vida. No sap què fer i no troba la seva vocació. Sí, igual que jo, igual que jo. A partir d'aquí, a partir d'aquest punt, ja no. Ja no és igual que tu, perquè aquest noi conèixerà... Per aquest triomfetant. No, no, no. Perquè conèixerà una de les professors... Del departament, que es diu... Paula, què l'introduirà en el món de la militància política? A partir d'aquí, que és quasi a mitat de la pel·lícula, podríem dir que es pot arribar a transformar una mica en un thriller polític, però bé... Perdona, que no em veus a mi de polític? Fem regidor de l'Ajuntament de Sant Jordi, per exemple? De festes, no? Per això, Jordi? Una vegada, a mi m'han proposat alguna cosa per l'estil. A tothom ens proves en moltes coses que no. Que no, eh? Aleshores, això. El Roque, a través d'aquesta professora, de la paula començarà a assistir a reunions de la agrupació. També conèixerà Alberto Acevedo, que és un vell polític retirat. I, poc a poc, s'intentarà introduir dins de la politització de la universitat. Per tant, mira, podríem dir que és una crítica social a tot el polític que hi ha a les universitats. Ah, mira, hem trobat alguna cosa de la pel·lícula que la diferenciava a les altres. Bé, passem a l'altra pel·lícula, directament des de Corea del Sud. No està proteut ja per Gangnam Style. És una pel·lícula dirigida per HONG SANG SHU. It's raining. But it's raining. And want to go to... Go to White House. Està el mètode tocant o carrer metreplou? No, està amb una tenda de campanya, amb una noia americana, a dintre. És un bon començament. Do you want go to White House? Pot. We don't know. Té una pinta, eh? We don't know. M'agrada perquè intenta lligar amb la noia, no? I ell mateix diu... Potser no, no ho sabem. Potser no. No, no, ell diu, vols anar cap a dins de casa? No, a dins de casa no. Cap al far. Ah, White House és far. Ah, White House és far. Jo he vist que White House és com una córrer per la casa. A part seguir-se, no? En otro país. No de country, no? Sí, a veure, l'argument a mi m'agrada bastant. És un dels elements dels guions de la creativitat cinematogràfica. A mi m'agrada que és quan dins d'una pel·lícula hi ha una altra història dintre. Per exemple, com? Sí, hi ha una escritora que ens explica o escriu la seva novel·la i veus els personatges. Mal, mal, mal, mal. Aquestes coses m'agraden. Sí, ens presenta una jove estudiant i a la seva mare que fugen a Corea del Sud, a Mohan, una ciutat junta al mar, amb l'esperança de l'odi als seus creditors, perquè tenen moltes deutes i, per tant, fugen de nord-amèrica. Allà, aquesta jove, que és escritora, comença a escriure un guió on escriurà el tres anys diferents. Cada una d'elles, amb una vida totalment diferents, però amb un element en comú. I és que sospeden amb un hotel a la vora del mar. Les tres es fan amigues de la propietària i les tres en situacions diferents. Coneixen el socorrista d'aquesta platja que, si veieu el trailer, una de les escenes, és el noi aquest cantant amb la noia dins de la tenda de campanya. Per tant, l'argument, si més no, és interessant, és diferent. I, a mi, quan hi ha aquestes històries diversificades, una darrera a l'altra, m'agrada bastant. Què passaria, si les diferents personalitats d'un mateix coneguessin a una persona? Perquè l'altre dia escoltava que tots som... Tenim moltes personalitats dins d'una persona. Com a i tant. Com a i tant. Dins d'una persona tenim moltes personalitats. Com a i tant. Dins nostre. Una és aquí, per exemple, tu que... I tant. I en la teva vida privada, i no ets gent així. No, no, no. Casco, depèn d'on estigui utilitja la cara o l'altra. No ets igual amb cada persona que et trobes. Tampoc cada persona te porta el mateix. Ni busques el mateix amb aquella. Evidentment. Hem de ser diferents, una mica, no? Això no vol dir trair-te tu mateix ni els teus principis, però... Sí que és veritat que això som disperss. Compa, que seràs el que veig, Jordi Roca. Ve, passem a la pel·lícula Palomitera de la setmana. Fast and Furious. Sí, de Crispetas. Se trata de un vehículo de guerra. Esto no es lo nuestro. Eh, chicos. Tienen un tanque. Mierda. Puedo destrozarte cuando quiera. Esto se pone interesante. Tan subido de Miguel. La sisena entrega de Fast and Furious, Jordi, que jo no sé què poden fer per impressionar-nos, o per intentar ser originals. No sé que pètim l'estació especial MIR, per exemple. Una cosa, t'he continuat. Sí, sí, sí. T'he continuat. Si no has vist les anteriors, no pots en recordar-ho. No, la pots veure perquè l'argument... Sí, és bàsicament el mateix, no? Sí, vull dir que no requereix cap esforç intel·lectual. Coches, persecucions, un objectiu dels personatges... Sí, a veure, és una pel·lícula que està molt bé, a nivell d'espectacularitat. Jo crec que millora les anteriors, en aquest cas, també pel pressupost, però el guió comença a estar molt esgotat. De totes maneres, si el que voleu, és una opció perfectament. Perdona, em sembla que el guió ja m'ha començat esgotat a la segona. Perquè en aquesta ja... Aleshores explicaré de què va, de què representa que va, ja està esgotadíssim. Tot i així, si el que voleu és això, no passa una tardamena, amb acció, drenelina i tios amb cotxes, doncs, òbviament, aquesta és la vostra pel·lícula. Atenció, perquè també surt el Sapataki, que deu fer un personatge amb una profunditat espectacular. Bé, tot és el més prescindible de la pel·lícula. Em parlo del Sapataki, però... La profunditat del seu escot, no? Potser és el que... Però ni això, perquè ja n'interessa tampoc, no. Per parlar per tu. Ja no ens interessa, Jordi. Ni a tu, ni a mi, ni a ningú. No, no, que estumen. Ja està. En aquest cas, el que torna a fer aquesta saga és agafar certs elements que fan moltes altres, i és que ens diu que, després d'haver guanyat 100 milions d'euros en última pel·lícula, tots els membres de la banda, curiosament, han seguit camins diferents i estan dispassats arreu del planeta. No m'ho diguis, ara és tornar a juntar-los, no? Clar, evidentment. I, a més a més, també hi ha un altre element, que no poden estar tots junts a casa, a Nordamèrica, perquè... estan passats per la justícia, són gròfics. Aleshores, el Hobbs, que és un comissari d'allà... Una mica com l'equipó, ah, no? Sí, també una mica com Iron Man 3, no? Quan hi ha ningú l'estima, ja no és l'héroe, ja ha de tornar i ha de pensar-ho tot de nou, la mateixa història, tot i que Iron Man 3 està molt millor sense dubte. Hola, Batman. Tant Knight Rages també passa el mateix, no? Sí, sempre és el mateix. Les pel·lícules aquestes tenen el començament, de l'Homaz, de l'Homaz, però arriba un moment ja que hi tenen la seva tepeoscura, ningú els vol i els tornen entre les cendres, no? Doncs és exactament el mateix, però... En aquest cas, les pel·lícules en fer-ho. Sí, de cotxes, de carreras. Per cert, també s'estrena avui, i amb aquesta serà ja la... No hi ha moltes pel·lícules, avui, eh? Sí, avui sí. La estrella, el director espanyol Alberto Aranda, es presenta un film romàntic protagonitzat per Carmen Machi Ingrid Rubio. Aquest és el tràiler de la estrella. El que he fet és un bocabando de heches per estar a tu lado. Eh, per poder estar contigo, i que com a mínim tu me alegres el día. He hecho por fuera. ¿Tú qué es con lo que crees de estar a los demás? Tan fantástica y maravillosa tu vida. ¿Qué veces que es sobreparatí, soy una tariceta chavada que hay que contendar desde cincuán? ¿Salva tú la quiere? Que son muchos hitó, aquests. Ni idea. No, el motocito no. Estarien ser-ho, eh? Ja està. Bé, aquesta pel·lícula, com dic, és protagonitzada per la Carmen Machi i la Ingrid Rubio. Sí, per cert, la Ingrid Rubio no n'hi ha superatractiva. Sabeu qui és? Ateniu per a ell. Quiro una sopa. Quiro una sopa. Fa molts anys la protagonitzada de la campanya de gallina blanca. Quan, per tant, no teniu la teva edatíssima jove, se poden recordar per ser discos infidelos fa dos dies. Va, sempre has d'anar a buscar l'últim referent, Jordi, si ens vas anar amb tu per parlar de les notes que atreies a EGV. Que atreies a EGV, malament anem. Primer d'això, que té un talent especial a aquesta noia. A mi m'agrada molt. Té com una cosa que et fa anar-la a veure ja. Només veus en el que et dius i penses, mira, ja és un element més per anar-hi. Ens narra la vida d'ella, que es diu Estrella. Ah, Estrella. No, sí, Ingrid Rubio, és un altre actriu, però a la pel·lícula es diu Estrella, per cert, està filmada a Santa Coloma de Germanet i també representa que passa allà, òbviament. En aquest cas, Estrella és una noia de barri, és una noia de la neteja, que junta amb Carmen Machi, representa que té una vida més o menys feliç. És la típica noia que cuida de tothom, que sempre es preocupa de tots i de tothom, excessivament generosa, potser també excessivament innocent, i que masses vegades les descuida allà com a persona. Ai... A partir d'aquí... Una mare, no? Una madraza. No, perquè no és mare. No, però ja molt diuen que no és mare, però actua com a mare. Sempre protegint els altres, dient que et fa falta... Sí, bueno, podria ser una mica així. Jo em passa molt això, sobretot. De mare, no? De mare, molt altruista. Bé, alguna cosa bé sobre aquesta pel·lícula? Dic que l'estaca Carmen Machi, que amb un paper no còmic, és a dir, dramàtic, que fa molt bé Ingrid Rubio, que de veritat és un actriu poc explotat en aquest país, poc reconeixuda i que hauria de treballar molt i molt més. Perdona, això... Perdona. Perquè aquest actriu l'Ingrid Rubio és molt ben valorada. Sí, serà per tu, perquè te'n vas a Madrid i no la coneix ni Déu. Bueno, que vols ser el seu representant? Que vols una crida? Home, faig una crida perquè hi hagi actrius de veritat, no com la Elsa Patagui, que no sé a què es dedica, a que surti més i a que guanyi la vida fent més pel·lícules. Bé, avui també es trena la pel·lícula de Trip, directament des de la Gran Bretanya, la nova comèdia del director Michael Whiter Bottom, que és un dels grans directors britànics. Not it, not it, not it. What kind of illness? Trailer amb anglès, eh? Ja ho veiem, Jordi... I'm Martin, shaking butt, strapped. She was only 16 years old. I don't want the whole movie. Oh! How's the trip been? A veure, Jordi, per la gent que no són tan cool descomptu... Què explica aquest relleu? Intento que l'audiència de la Pena Morro aprengui diversos idiomes. Jo contribueixo. En aquest cas, com molt bé has dit, el Michael Whiter Bottom torna a coincidir una altra vegada amb els actors Stephen Kogan i Rob Brydon, perquè ja ho va fer a les pel·lícules 24 festes d'hora, i coca amb voler història. A les pel·lícules és un arroat movie, en què aquests dos personatges són dos crítics culinaris, que d'un dia per l'altre es troben viatjant junts per la campanya anglèsa per fer... I la campanya, sí. Doncs una crítica sobre tots els restaurants. És una pel·lícula excessivament còmica, molt divertida, i que està molt i molt bé, eh? Jo recomano si volem fer unes rialles i abans dir-vos una mica de la realitat, és una molt bona opció. Un molt britànic, tipo... 4 o 5 de Junfonera, l'hi cos d'aquestes o què? Sí, a l'estil. A l'estil, eh? Molt bé. Una pel·lícula expert en comèdies britàniques, el senyor Benito. Senyor Benito, bona tarda. Hola, bona tarda. Com valora aquesta... Com valora aquesta pel·lícula que es trena avui de Trip? Venint del Winterbord, jo crec que bastant bé, eh? Sí, és un director que a mi m'agrada. Sí, per coses interessants. Doncs fins aquí la participació del Senyor Benito. Gràcies, ja puc marxar, eh? Ah, va bé, va bé. Bé, bé, bé. Acabem ja els rapes abans de passar les notícies de Hollywood. La pel·lícula que també es trena avui, interpretada per Frank Languela. Un amigo para Frank. Hola, Frank, supongo que es una broma. Frank, necesitas un proyecto. Empezaremos a cultivar un huerto. No pienso cultivar nada. El objetivo de mi programa es mejorar tus alus. No quiero morir por comer hamburguesas y subsistir la base de cauliflower. El viernes celebra en una de esas grandes galas beníficas a la que irá toda la gente pizza y es tirada de por aquí. Suena horrible. Sí. ¿Quieres acompañarme? Sí. Vamos a arrasar. Empieza a secaerme bien. Gracias, Frank. Es hora de ponerte el enema. He llevado una vida muy azarosa. ¿Le necesitas? ¿Por qué le necesitas? Es mi amigo. Un amigo para Frank. Una pel·lícula on l'acció es situa a un futur no molt llunyà, perquè és futurista, perquè hi ha robots, entre nosaltres i tal, però no hi ha cotxes volant i grans edificis. Una cosa, abans de continuar. Senyor Benito, pot baixar la parciana de l'estudi número 1? Veig que sóc... No, no, veig que sóc útil per alguna cosa. Sí, sí, sí. Estic veient la webcam de radiodesvern.com i me n'adono que hi ha com una estrella... Hi ha com una aura... L'Àngel Benito. Semblava que vostè hagués baixat el pastorell. Quan va baixar l'Arcanja, el Sant Gabriel, es trenca un fil sempre, i això sempre fa el pastorell tot arreu, va donar una mica de semblant. Ja està, ja està, eh? Millor, llavut per la gent que està a casa o en sigui, veient la radiodesvern.com, ho pugui veure bé. Però això és l'aure que m'acompanya sempre. Sí, sí, sí. No es confundi. Gràcies, ja pot baixar, eh? Ja pot baixar. L'altre cop? Sí. Per a Franck, una pel·lícula situada com el futur, on la tecnologia ja és molt present i té bona pinta, Jordi. Sí, és una bona aposta, una pel·lícula entretinguda, i que d'una manera lleugera ens planteja certs dubtes o certs debats, podríem dir, fins i tot, ètics. En aquest cas, com tu has dit, el Franck L'Àngela interpreta d'una forma bastant brillant, un personatge cat té el mateix nom que ell. Franck, que està jubilat, en una casa, és un home que no té gaires amics, perquè no li agrada relacionar-se gaire, amb la persona del poble que parles, amb la Susanne Sarandon, que és la Bibliotecària. Els seus fills, que són la Liftailer i el James Marr de Cent, com que estan una mica preocupats per les seves atencions... Liftailers, no feia rèdits, els senyoros Anillos, quasi, no? Sí, feia bastant temps que no apareixia la gran pantalla. Sort d'Elfa, també, aquí, o no? No, no surt d'Elfa. Jo l'acompanyo del Richard Barton. Què? No. No, no, Liftailer. Liftailer. A mi baixa. Aleshores, en aquest cas, com que no suporta cap persona, hi ha d'estar una mica descuidat, almenys el que és a casa. I compren un robot. Ah, mira. I aquest robot l'animarà a fer un hort, a sortir, etcètera. Què és el que passa? Aquest home havia sigut una mica delinqüent, bastant abans, era un lladre professional, i utilitzarà el robot, també, per aquestes finalitats. Aleshores, aquí ens plantegem... Clar, els robots són bons o són bons. Som, al final, les persones que manipulem, perquè els robots facin el que volem, les tendències que hi ha entre uns i altres. Hi ha bastantes preguntes. Una mica tipus la pel·lícula d'Eva, també, que hi havia... Sí, però molt més lleuger i... Sí, molt més entenador. Ai, robot, deissà, que sí molt. Bé, passem ara a les notícies del món del cinema. Ara que és a vostre, us heu d'imaginar que entre les lletres aquestes, saps que és com l'Aurem Films, amb aquesta música, i les notícies de cinema, i la campaneta. Sí, que és vostè, vestida de fada. Atenció, perquè Julieta Serrano, actriu catalana, ha rebut el premi de l'Unió d'actors. Doncs sí, com que aquest gramins escolta, i jo la setmana passada reclamava una majora de terribletat, o sigui, alguns premis cap a aquesta actriu, jo vaig dir la setmana passada i mira, una setmana després... Tu tens una veu més que una veu més que una veu vinyo. No, perdona, eh. Jo t'estic dient que gràcies a tu ets el gran presentador del programa, t'escolten. Sí, ets pilota, sobretot, pilota. Bé, en aquest cas, això, que li han donat aquest premi, en reconeixement a tota la seva trajectòria, jo és un premi que, sobretot, fa bastanta il·lusió, quan qui tal don són els propis actors o actrius, no? Una frase que no us he dit mai. No, bé, però no passa res així. I que, a més, és una acció per vot lliure i directe. Per tant, està bastant bé, i a més a més, que competíem grans actrius com Blanca Portillo, Maribel Verdu, Candela Peña, Carmen Machi, en Paro Veró, Asunción Balagueros, i que tenia una competència bastant forta, però bé, la Nora Bona per Julieta Serrano. I tant. Atenció, perquè, amics i amigues, comença ja la setmana que ve el Docs Barcelona. I, estimats lliurians de la penya del Morro, tenim invitacions dobles per anar a l'inauguració i a l'estrena Dimecres, a dos quarts d'avui, als cinemes Arriveu. Les primeres persones, perquè a més ho hem posat avui al Facebook de la penya del Morro, dient que teníem quatre entrades dobles, només hi ha hagut una persona que ha contestat, que és la Júlia, i, per tant, elles fan portes segur, tenim tres entrades dobles més per repartir. Si truqueu ara mateix el 9-3, 3-7-2, 3-6-6-1, 9-3-3-7-2, 3-6-6-1, us emportareu aquesta entrada doble per Dimecres, que ve l'inauguració del Docs Barcelona. Si no, doncs les quedarem nosaltres. O sigui que no truquem. Quan diu entrar doble, què vol dir? Que has de veure dos cops quan m'ha deixat pel líquid? No, vol dir que pot lligar-se a qui vulgui, anant amb qui vulgui, són dues entrades. Sí, sí, sí. En fi, Jordi, què ens pots dir de... Perdona, ja està dient-li alguna cosa que truqui el programa. Ah, no, no. Està dient-li alguna cosa que truqui el programa per anar a tu. Clar, evidentment, que jo no puc col·laborar. Que truqui, que truqui, que truqui, que truqui. Mira, el missatge ja, no? Durant 5 dies, Barcelona serà la capital d'aquest gènere, i l'oferta, bé, està composada per 38 títols, aproximadament a 450 professionals de 34 països diferents. A més a més, està dit que la programació començarà el 29 de maig, el cinema ha arribat, com tu ho has dit, amb el documental d'animació per a tots els públics a prop fora d'Option, que és el relat de la vida de Junts, el protagonista director de muntatge i autor del còmic de la via i d'armatratge, Pell Colomel. També s'ha de dir que el premi d'Ox Barcelona és de 5.000 euros, la de millor pel·lícula, per tant. És un insentiu, eh? Documental. Sí, millor pel·lícula documental. Podríem fer un documental, nosaltres també. Com es fa la penya del morro? La penya del morro. I, a més a més... Lo que nunca sé, porque siempre... Lo que siempre querías haber sabido de la penya del morro. La penya del morro. Ja pot marxar, gràcies. A més a més, i això també és interessant, perquè paral·lelament a les projeccions, el Docs Barcelona convoca la indústria del gènere, els dies 30 i 31 de maig, el Pitching Forum, que és un dels marcats de presentació de projectes i finançament més prestigiós del món. Per tant, no només projectar documental, sinó també intentar buscar noves finançacions per aquells que tinguin grans idees. Per tant, està molt bé. El Forum, suposo que es diu Pitching Forum, que suposo que serà el forum... El forum d'aquestes cultures, altra mentida. Exacte, sí. Aquest dia està amb el primer aviar a Sound, que no sé si algú de vosaltres ja n'ha tot d'intentació d'anar-hi. I és que ja... Ja, per ser modern, el primer aviar a Sound ja és mainstream. Ja és una cosa... Vaig al primer de Sound. Bueno, canviem de tema, parlem de Francis Fordcòpola, director de pel·lícules com... Jordi, no preocupis, ja t'has donat en les entrades. Què agusen, que ets patirà? No, parlem ara de Francis Fordcòpola, director de pel·lícules mítiques, com per exemple, El Padrino. De quina part? De les 3. Es dirà un nou film sobre una família italiana i americana. Sí, encara que... que és cert, malgrat que us agravi molt, que últimament el cineasta podíem dir que no està a l'altura, del seu prestigi amb els últims films que ha fet, doncs es tracta una mica del retorn d'aquest gran director a la mafia italiana, potser així recobra una mica la seva fama. La trama es desenvoluparà durant 3 dècades, de 1930-1960, i es centrarà en dos joves adolescents de diferent sexe. A la cinta, per això encara no en tenim títol, ni protagonistes, ni data d'estrenaurem d'esperar per seguir informant sobre aquest nou projecte. Molt bé, Jordi, moltíssimes gràcies per aquestes informacions de cinema, com sempre, i que de divendres acabem aquests minuts enllaçant, ja que estem tan cinefils aquest dia de la setmana, per parlar de la història del cinema. La Cristina, cada setmana, ens porta un petit episodi des del començament de tot, quan es va inventar el cinematògraf. Ja vam parlar fa dies dels germans Lomir, i ara mateix estem just a la dècada dels 30, els anys 30, quan ja comencen els estudis i els grans gènere's, que després ja van marcar el que seria la futura indústria de Hollywood. De fet, ja cinema sonor són les primeres pel·lícules, i podríem dir que és l'edat d'or de la primera etapa de Hollywood, no? Així, Jordi, perquè ens trobem ben endinsats en el cinema sonor, és evident que la indústria de Hollywood encara està més assentada, i que de vegades agafa més força. Des dels anys 30 podríem dir que la indústria nord-americana es trobava feta per uns 5 grans estudis. Recordem que ja feia uns anys que amb l'Estar System, i tot allò que representava a l'Estar System i al món del cinema, es va convertir en un món que era tot exagerat, i no només era exagerat amb l'última dels actors, com ja van comentar, sinó amb aquests 5 grans estudis. Aquests estudis eren la Paramount, la Metro Golden Major, la Fox, la Warner Bros i la RK1. Ah, aquests són els grans 5 estudis, no? Evidentment, n'hi havia més, no? Però la resta ja era cada vegada els normals i els més petits. De fet, aquests estudis tenien una manera de funcionar pròpia, que era molt peculiar, quasi. Sí, sí, sí, exactament, Jordi, perquè es veu que aquests estudis eren petites ciutats de miniatura, on dins de cada estudi hi havia el seu propi departament de policia, un centre mèdic i fins i tot una escola, perquè els actors i les actrius més petites doncs poguessin, i que estiguessin a l'edat escolar, poguessin anar a prendre i seguir el seu curs. A més a més, també, algunes anècdotes o curiositats en aquests estudis és que molts actors, per exemple, no anaven amb cotxe o amb autobús per saber treballar, perquè tenien l'estudi del costat, però si ho feien... En limousina. Sí, sí, no sabem com esperar ara, però en aquella època es veu que per creuar dos carrers que podia tenir des del vestuari fins al plató, doncs els hi posaven una limousina explosivament per l'actor o l'actriu del moment. Jo t'he comentat que hi ha hagut un col·laborador de la penya del Morro, que, de fet, s'ha sentit aquí, en aquesta taula, ha demanat una limousina per anar des de la parada d'autobús del parador fins aquí a la ràdio i travessar el centre de Sant Jos. Senyor Benito, li vaig dir que no, perquè és que no teníem prou diners. Que diria prou bé. Que sí, però és que no. Deixar-hi que l'ho rotulissin. Que tens el Morro. El senyor Benito l'ha deixat el Morro. I com era, hi ha més històries de la vida, no? Justament, Jordi, com estàvem parlant, no era d'estranyar aquestes desmesurades, atencions, això del limousina que dèiem, perquè justament els estudis arribaven en aquella època a produir una mitjana de 40 i 50 llarometretes a l'any. Tenien una manera molt curiosa de fer-ho, i és que tenien un sistema molt rigid de treball. És a dir, els actors acostumaven a arribar als estudis cap a les 7 del matí per fer uns primers assajos dels seus diàlegs, i així, posteriorment, i al més aviat possible, posar-se a treballar en el vestuari i el maquillatge, i després començar a rodar. Primer assajava i després vestuari i maquillatge. Sí, primer els assajos. Home, és normal, si has d'anar amb tot el matí, t'imagina't que has de fer de Maria Antoniet amb totes aquelles vestimentes de sobrant assajant. És veritat, és veritat. De totes maneres, tots arribaven més o menys cap a les 8 del matí, i parlem amb algunes persones de l'equip. Això és el director? No és gaixa de bola, arribaven més tard, res que fa. Home, no teníem tant de feina, no? Suposo. Home, perdona, perdona. No, clar, han de dirigir i només. Home, sembla poc. Què només deien? Acción. No, m'acordia, anaven una mica a tot l'equip, però suposo que amb una hora ja tenien prou, perquè les 10 tothom, tant actors com directors, posaven a treballar. Si algú vol saber quina és la feina d'un director a una pel·lícula, els anys 30 no ho sé, però al mínim una mica més endavant, pot veure la gran pel·lícula una noix americana, que ha explicat la història d'un rodatge des de dins, i com es diu que... De Francois Truffaut. Sí senyora, que el director, que és el no de pel·lícula, sinó el personatge que interpreta el director, és una persona que està constantment decidint coses. Coses. És que els directors fan això, no? Què vols? Un cotxe vermell o blanc per aquesta escena? I blanc, diu la perruca d'aquesta noia així o així? Així. De mica, que és com a què ha passat a la penya del Morro, també. Tots col·laboradors, amb molt contingut, i moltes col·laboradores, i jo... Però això no, això sí, això no sé què. Hi ha una frase que és molt maca amb aquesta pel·lícula, que vostè és menta, que és la noix americana, que es troba... Sí, que es troben dos noies que estan dits de la pel·lícula. Una és entusiasta del cinema, i li diu... I l'altra li diu... Mira, deixo la pel·lícula per qui he trobat un nòvio, i l'altra li diu... Jo faria sempre el revés. Deixaria el nòvio per qui he trobat una pel·lícula. Oh, com volem dir, no? Això és clar. És clar, el començament i el final de les carreres i les il·lusions d'algú. Alguna cosa més sobre la vida? Sí, començaven a gravar cap a les 10 del matí, i no paraven fins a l'hora de dinar, on feien un petit break, no?, per menjar alguna cosa. No, suposo que seria cap a l'1 més o menys, no? Feien un petit break per menjar alguna cosa, els menús eren molt diferents d'ara, no són càterins, era potser un plat amb ouzo i bacon, i per cert que l'alcohol ho tenien prohibit, de totes maneres, més d'algú, s'espavilava per anar a veure alguna cosa, algun per proper dels estudis. És curiós que l'època d'Horada, d'Horada dels estudis de Hollywood, fos els anys 30, just després del crac del 29, no?, és quan el sistema capitalista es va enfonsar, per primera vegada, a la història del segle XX, no? Sí, que estàs intentant dir que d'aquí poc tindrem una mica d'Horada, no? L'època d'Horada. Té una relació. A mi és una passola, ara ja s'ha d'haver dobrat. No, té una explicació sociològica. Val música d'explosió sociològica? Sí, per favor. És la mateixa frase celebresa. En l'època de crisi, la gent que vol molt dues coses, sobretot avaiir-se del problema que té, llavors el cinema és una manera d'amassiar. Ah, molt bé. I hi ha una segona, que també... Aquesta és la inventada, no? No, no, no. És difícil d'amillorar. I fixis vostè que en l'època de crisi, prolifen les pel·lícules de terror. Ah. I de crisi, i de monstres, i de tot això. Per què són ròtiques? Perdona, ja vull estar una fàstima. No. Això s'ha d'entrenar, perdona. No, no, no. Entraria dins de la primera raó, que és avadir-se. I la terror, també. Perquè les forces sistèmiques aprofiten per fer aquests missatges de terror que, si el món es canvies, aniríem a pitjor. Llavors, els que detecten el poder... La força ocult. Professor Benito, és que hem d'acabar aquí, eh? Perquè hem de... No, no, no, no. Una recomanació sinèsima. Vegin el FCCB, que fan una exposició de Pierre Paolo. Bé, gràcies, Jordi Roca, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Per cert, Jordi, tens un d'entrades, eh? Gràcies, que vagi bé. Connectem a... Gràcies, Cristina, també, la setmana que ve. Tens d'anar de Hollywood. Bona tarda, us parlem, Sònia Kheri i Manel Carvajal. El secretari General d'Iniciativa, Josep Vandrella, ha explicat que els dos ex-regidors de la formació a Reus no van votar mai a favor d'una val de 3 milions d'euros que l'Ajuntament va aconseguir a una empresa semipública xirota dedicada a la investigació alimentària. Mai van votar a favor d'aquesta val, mai van donar suport a aquesta val i, fins i tot, l'Ernest París va presentar la dimissió del Consell d'Administració de xirota justament d'acord en aquesta decisió. Segons s'ha sabut avui, els 14 imputats, 10 del PCC, 2 d'Esquerra i 2 d'Iniciativa, hauran de declarar dimarts davant el jutge en qualitat d'imputats per aquesta val. Aquesta tarda es reuneixen representants de la Generalitat de Girona i els propietaris de negocis a peu de la Nacional 2, que demanen més permissivitat amb el pas de camions de gran tonatge per aquesta carretera. La Federació d'Ostelleria, el Gremis d'Estanquers i l'Associació d'Estacions de Servei asseguren que, en un mes, des que van tranvigor la prohibició de la circulació de vehicles pesants, la facturació els ha baixat d'entre un 50 i un 75%. El vicepresident del Gremis d'Estanquers de Girona, David Joanuix, ha avançat en declaracions a la xarxa de comunicació local el que demanaran al cobert català. Permissivitat, i que llavors ens fa venir un que es compleixi una mica el que se'ns va dir, que puguem fer un anunci, diguéssim, a les carreteres, als autopistes, que sí que poden sortir, que no es vegi tant cassa de bruixes d'entrades, una mica el que reclamem. En el de Gremis han deixat de circular 95.000 camions de gran tonatge entre Massenet de la Selva i la Jonquera, la l'Empordà. Els empresaris perjudicats per la pèrdua de clients, que això suposa, insisteixen que la solució definitiva és el desdoblament de la Nacional 2. El rectorat de la Universitat de Barcelona té la intenció d'aprovar els pressupostos d'aquest any en el Consell de Govern, previst pel més vinent, ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local, la secretària general Isabel Miralles, després que un grup d'estudiants i professors hagin impedit avui per segon cop que es fes el Consell. Ho han fet en proposta per una possible retallada de la plantilla i el Consell de Catalunya s'ha assegurat que en els comptes no hi consta aquest punt. La partida U, que és la de personal, està exactament igual que l'any passat. S'han reduït unes altres partides. El que és la partida del personal, tant pel PDI com pel PAS, és la mateixa que l'any passat. La manera que encara que nosaltres disposem d'un U com a així menys, s'han reduït unes altres partides de les opostàries i no la de personal. El rectorat ja va demanar i els Mossos van llogir en l'edifici històric de la plaça Universitat de Barcelona. L'alcalde de Pineda de Mar, el Marésme i membre del PSC Xavier Amor, ha agafat el relleu de l'exalcalde de Sabadell, Manel Bustos, el capdavant de la Federació de municipis de Catalunya. Amor n'ha estat escollit aquest divendres per unanimitat. Durant la 22ena assemblea general extraordinària de l'entitat celebrada a Barcelona. El ball de Pineda de Mar assumeix el carrer que en un moment transcendent per el municipalisme, com és la tramitació de la reforma, de la Generalitat i del govern central. Amor ha posat l'accent durant el seu discurs en el problema econòmic que tenen als ajuntaments, fruit de la manca d'un model de finançament local. La patronal i els sindicats no han arribat a un acord per desencallar el conflicte dels convenis col·lectius en la reunió que hem tingut aquest divendres al matí amb la mediació de la Generalitat. El Departament d'Empresa i Occupació ha tornat a convocar les parts a una reunió dimarts vinent per reprendre les negocessions amb l'objectiu de poder signar l'acord segons en apuntat fons de la patronal. Les parts mantenen un nascull de desacord en relació amb l'arbitratge obligatori que proposen els sindicats per desencallar els casos de desacord i que per la seva banda es nega a acceptar la patronal el foment del treball. Esports en xarxa. Bona tarda, us parlaré David Amador. El davanter del Barça, Alexis Sánchez, ha confirmat fa una estona que seguirà el club aquesta pròxima temporada. El club té la intenció que jo siga, yo estoy muy contento de quedarme aquí. Y habría muchos clubes importantes interesados en mí. Pero yo me quedo aquí porque el club me lo dijo. Y bueno, muy contento de estar aquí en el mejor equipo del mundo. El Chile ha reconegut de tota manera que no ha quedat content del seu rendiment i que espera fer-ho millor l'any vinent. El Barça s'ha entrenat d'acord al derbi de diumenge contra l'Espanyol, precisament, l'equip blanc i blau, Estuaní i Héctor Moreno, no s'han preparat amb el grup, no en dubte, però aquest derbi no seran seguts i gerà baixa per sanció i Víctor Alvarez. Aquí hi van operar d'uns problemes al cor. Altra banda, han quedat definides les semifinals de la Copa del Rei Duque i Herba, l'Ètic Terrasse i Gara i Junior Polo. També et joc la Copa de la Reina. El descans, Junior, un polo, un partit ja acabats. L'Ètic Terrasse, dos club de Campo 3. I Val de Luz, cinc, Gara, zero. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Gràcies, el programa. Demà se celebra la 13ena festa tornet joanpetita a la bona aigua. Des de fa setmanes, que Sant Just es fan activitats diverses per col·laborar-hi, finalment el dia ja arriba. Participaran 24 equips d'oca i de Catalunya i de Fora, de Catalunya, i uns 240 nens. És un acte lúdic, esportiu i solidari, que té com a principal objectiu lluitar contra la cancel·litat infantil a través de l'esport i les donacions que en mica en mica s'han anat recollint a Sant Just. del jugadors de les seves famílies, després hi haurà jocs, també hi haurà un dinar, i a la tarda, entre les 3 i 2.45, tindré lloc al torneig d'oquei, on participaran 24 equips d'oquei amb nens i nenes de 3 a 6 anys. Tot seguit es farà l'acte de Cluenda amb allorament de premis, exhibicions de club de patinetge artístic Sant Just, el drac, els gegants, bandandarà i altres entitats, i Sant Just així agafa el relleu de la seva d'orgell, que va acollir la 12ª edició d'aquesta festa de torneig l'any passat. L'objectiu de la festa d'aquesta any és recaptar fons per ajudar en una investigació que fa l'equip d'oncologia i motorologia aviàtrica de l'hospital Valle de Brón, liderat pel doctor José Sánchez de Toledo, escolliques de l'any per aquesta tasca. Aquest vespre es fa una conferència sobre la comunitat perroquial de Sant Just durant la baixa d'admitjant a l'impartirà Lluís Monges, doctor, en història medieval, i explicarà com es vivia la perroquia de Sant Just, com s'organitzava, i com vivia la religió, la gent del poble. A l'admitjant a l'església era central en les vides de la gent i també servia de punt de trobada per la societat. En aquella època la majoria de barroquies de la comarca funcionaven sota uns mateixos criteris, però el rectorat de Sant Feliu, per exemple, va formar part de Sant Just durant molt de temps. Tot plegat s'explicarà avui a l'ACET, a la sala IsidèrConsult de Can Genestar, que organitza el Centre d'Estudis en Justencs. I acabem aquí. Vull explicar-vos que avui arrenca també la setmana de la Teneu, la celebració d'en Gwany compta amb el reconeixement dels socis, campionats i fins a tres concerts diferents, i la inauguració serà dels quarts d'avui del vespre. Vull, amb la presentació d'una exposició d'Arte Neu, a la sala Piquet, d'altra banda, de Malmatí, hi haurà l'esmorza dels socis, campionats diversos, també una audició de l'escola de música de l'Orfeón Rick Moreira, i aquest vespre, a l'esde de la nit, concert del saxofonista Llibert Fortuny, que farà un concert de jazz poc convencional a l'entire amb l'espectacle i de cop sol. A més de 100 concerts de jazz modern, amb sons electrònics, Fortuny també costuma fer intervenir al públic. L'entrada costa 12 euros per al públic en general, li deu pels socis, i el concert serà a l'esdeu, a la sala del cinquantanari de la Taneu. I de moment això és tot més informació a la set, i els enius notícies d'Edicio Vespre. Nits electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits electrònica. Ara el divendres s'haurà d'explicar-te de 10 a 12 de la nit. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio desvern. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, quan surts d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Sóc Jaume Sadoncoll, a farmacèutic del Carret, t'ho dono a número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i posat. El centre de la llaneria Berts, saludant-se, a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal i bones festes. I bon any nou. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bon dia. ........ Bona tarda. legacy BEien jugat fins aquesters... L' utilities? Ye Engine. Parlem de la Riera amb la Carme. Ha pujat gent Aquesta construcció, com es diu, neolítica, no? Sí, sí, és neolítica. No es posem d'acord, encara, però és que ja és neolítica. 3.000 i escatx, abans de... Sí, sí, ara ens deia tot plegat, però abans de jo passem als Trending Topics del dia d'avui. N'hem repassat alguns de la primera hora, ens repassem uns quants més amb la Cristina. Avui ha sigut Trending Topic, també, 4 mujeres en 48 hores, perquè 4 dones han estat assassinats pel seu... Perdó, assassinat, em volia dir. De què volia dir? Han estat assassinats pels seus marits en només dos dies de diferència. Què diu la gent a Twitter sobre aquest xacre social que encara continua estant a la nostra societat? L'Izan comenta, el machismo ha matado en 10 años más que eta en 50, y no veo al Partido Popular tirarse de los pelos por ello. Quizás eso no les daba votos. Un altre comentari és del missatge cap a les dones que deixa la Marta de Twitter i diu... Yo no soy propiedad de nadie, ni tú, ni ninguna persona. No lo confundas con amor. La Consuelo, en canvi, fa una descripció dels maltractadors i els titlla com... El hombre que pega una mujer además de un cobardé es un reprimido inseguro sin personalidad, i acabem amb el Juan Franes Codero, que diu un hombre de verdad nunca maltrat a su princesa. Bé, són les opcions, les opcions els tuits volia dir, sobre aquest tema, completament d'acord, amb tots. Per cert, avui també ha sigut rendint tòpic, Maria Auxiliadora. Perquè avui els catòlics estan de festa, sí, pel dia de la versió de Juan Bosco, però encara que treballin no fan festa perquè és la gana, o, per exemple, diuen, no, jo sóc catòlic, no vaig a treballar avui. Home, festa de festejar alguna cosa després, o una celebració posterior del treball. Avui és Maria Auxiliadora, i això em porta... Ara m'ha portat vostè a la meva infància, que la vaig transcurre molts dies a les tres torres, que hi ha les escoles seleccions, hi ha els seleccions. De quina època estem parlant? De quina època estem parlant? Bueno, posguerra una miqueta més enllà. Sí, caràcter. L'època del desarrollisme, que li dirien, eh? Epoca medieval. El plat de desarroll. Posem música medieval? No tant, no tant, no tant, no tant, no tant. Llavors, el dia de Maria Auxiliadora, feien una professora que sortia dels seleccions, i donava la volta pujava pel carrer Castell Nou, plaça Joaquim Pena, agafava pel carrer Vargós, i tornava a entrar als seleccions. Molt bé, doncs... Què diu? Sí, molt, sí, molt. Feia barri, feia barri. Comentaris de alegria a la majoria, és el cas del Lluigi, que diu, feliç dia, madre productora, tu que cobres con tu manto i me cuites. Una altra, el Vladimir Carrillo... Perdona, aquesta nit és un bon mototall. Estic pensant que és un bon motiu per anar a lligar a les escoteques. Per exemple, he dit, oi, és feliç. Ell és Maria Auxiliadora. ¿Quieres que te cubre con tu manto y que te cuide, por ejemplo? Podria posar la cançó, aquella, de com flores a Maria. Ah, sí, com flores a Maria. Jo aquesta cançó la conec, perquè el Palomino la cantava al terrat. Ah, d'ahir me'n feu una cançó. Continuem, perquè no sé si en el tema de cançons o com, però el Vladimir ens comenta, fiesta Maria Auxiliadora, que ja està molt listos per començar. No sabem en què els preparatius, perquè no els detalla, però ja acabem amb l'últim tuit, que és el de l'Adriana Blanco, que diu, és increïble quanto llore. Tengo el privilegio de ser hija de Maria Auxiliadora. Doncs aplaudiment i felicitada a totes les Maries. Hi ha moltes que celebren avui, però no totes. Moltes. Aquí hi ha tantes Maries. Perquè no hi perdem. No, a la mena és el... El 15 d'agost. A veure... Aquí hi ha més voltes de les verses trobades. Aquest és una altra. Això és una versió? Oh-oh-oh! Bé... Aquesta és una versió de Susi, com Flores a Maria. En fi, gràcies, Cristina. Passem a les coses del senyor Benito. Avui és Tom Hage. Entendimsem, en el món i en l'ament particular, d'un home que porta picot i... Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. No plaudiu que l'acabem d'aplaudir. L'altre dia em diuen, i em diuen, no plaudiu que l'acabem d'aplaudir. Dic, perdona, tinc nens al meu programa. És el programa de tots. Bé, dit això, senyor Benito, fa ja molts mesos, quasi ve anys, que arroguem... Sí, arrosquem. Arrosquem ben d'arròs. I amb l'arròs es fa la pell. Efectivament. Això que no té res a veure, serveix per comentar que fa temps que volíem parlar d'Eston Hage, i parlar per B o per C, o fins a la Z. Ha sigut parlat d'aquesta història. Jo... Permetim que li digui que jo m'ho prenc les coses bastant a pit, i ha estat aquestes 3 setmanes fora de viatge. Ah, sí, és veritat, això li va preguntar-li. No va venir vostè, no va venir el seu germà. Va, jo estava de viatge. Com volia que vingués? És veritat. I el vam anar ell, no? Per vostè? I aquí? El seu germà. Va venir el seu germà. Quin germà? L'Edgar Benito. Sí, Edgar. L'Edgar Benito. Ja has tornat a sortir aquest telme. És una història familiar. Jo algun dia li explicareu. Va venir ell, no? És un galtes. És un galtes. Faig un incís, faig un incís. Són bessons de diferent mare. Ah. Perdona, perdona, espera, espera. Para, para, para, para, para, para, para, para, para, para. Com es pot ser bessó de diferent mare? Bueno, és que la ciència avança que és una barbaritat. I llavors són de diferents... I mateixa placenta, no? Va ser diferent de mare. Ja, ja, ja. El pare el mateix, eh? Evidentment. Evidentment. Això no ho dutava. Que era un home com burtet i tal, no? Escolta. I llavors, bueno, aquest personatge, que és el germà, jo ho tinc, dic, escolta, pare ja, eh, de fotre amb la llesca, perquè clar, és una envejós de primera, i volme els que el que se veig jo. Però jo estic solter ell a parlar amb totes les meves noies. Ja, ja, ja, així va tot. Escolta, la seva vida privada no ens interessa, en principi? No, en principi no. Per tant, no... Puc allargar-me, perquè és extensa, tenim la família, tenim més casos curiosos, eh? Sí. Algun dia, si vols, ja fem l'àmbit genealògic de la família Benito. La Saca. La Saca Benito, eh? La Saca Benito, té la Marilla. Que era una cuina seva, no? Saca Benito, és d'allà. Saca Benito, sí. Escolta, anem al tema perquè... Era una trupe. Bueno. Està on heig. Bé, anem als tots, gens. Molt que està on heig. Fa tres setmanes que vaig sortir, el rei l'encarrec de vostè. Sí. Per mi, les seves paraules. De l'Eli. De l'Eli. Aquesta va ser seva, eh? Va ser meva? Va ser seva. Ah, s'ha d'investigir. Va que portem 5 minuts i no dir res, encara. Per mi no. Vaig dir Déu-n'hi-do. Llavors jo primer vaig amb documento, vaig dir què passa aquí amb l'estorn, la gent. El primer que em trobo és que hi ha una diferència de tractament a les bicipèdies. Home. Eh? El saber mundial, que és la bicipèdia, ja no es poden d'acord. Perquè vaig començar a consultar la bicipèdia... En català. En català. En bebaixa. En bebaixa, cu, accent obert. Sí, alè. És obert. Bicipèdia. Bicipèdia. I la informació és bastant minta, eh? Què diu? Més un cercle de pedres, a uns quilòmetres de Londres, a l'esplanòria... És que els catalans... Els catalans mai han reintès gaire. Per això és la bicipèdia. La bicipèdia és un reflet a la societat, no? Podria començar... Podria començar a tenir un cert interès, si sabessin, que l'estona gent està relacionat amb el mita del rei Artur. I com que ara tenim algú que es diu Artur, que té contenicions, reials, doncs potser li ampliaran el document. Molt bé. Però queda aquí. A mi el que és Catalunya, no? Ja és. Catalunya és cap de l'altre. Cap de l'altre. Va, va, va, va. És que n'hi ha dos, que hi ha un lloc... ¿San Jus? Què seria? San Jus? San Jus seria... I la marca. La peor cárcel del mundo. Com va dir Hamlet. Home, escolti, no diguis això. De Catalunya, el país que la bisneixa... M'he dit San Jus. M'he dit San Jus. Ah, San Jus, San Jus. Ara hi perafregat. Està bé. Està bé que San Jus és una presó per vostè. Ara hi perafregat. Ara hi perafregat a Hamlet. Aquest és el problema que té quan el diu el primer que li passa per aquí. És que m'abocen coses. Se'n recorda que Hamlet va dir algo que li ha podido en Dinamarca. Sí, senyor, sí, senyor. Jo me'n recordo més... Després venen els seus companys, el Rosengratx i el Limea, i diuen... Ah, no sé què. I ell li diu, Dinamarca és la peor cárcel del mundo. Jo me'n recordo més d'Ofèlia. Però bueno, això és una altra... Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Com va el tema? Llavors, llavors què? A veure. Està on fet. Està on fet, perquè si no, em deixen pensar. Però què dius, és molt bé. Em deixen pensar. Llavors, dic... Bueno, anem a veure la Wikipedia, amb WV cada quilo. És castellà, no? La castellana. La Wikipedia. Bueno, es rica una miqueta més. La Wikipedia. És millor una miqueta més, però no gaire més. Posa-t'ho als dats d'interès, una miqueta, posa-les coordenades, això sí. Un croquis, color... Escolta, i la versió anglèsa? Ara. La Wikipedia de Free & Cyclopèdia. Free & Cyclopèdia, sí. Cyclopèdia. Cada tant et diuen que has de pagar alguna cosa. Sí. Et diuen que has de pagar alguna cosa. Sí, aquí... Escolta, acord que vols, eh? Sí, aquí ja. Una quantitat d'informació, que vaig dir, mira, plego. Tu, ja... Com s'ha hagut això, el que em va dir el català, ja en tinc prou. Bueno, i què? A veure, ha arribat ja el que és Stonehen, ja, o no? Sí, Stonehen? Bueno, després... Stonehen, no. Stonehen. Stonehen, no. Stonehen viatja, ja, eh? Bueno, tornem una miqueta enrere, i dic... Jo, clar, em vaig comentar. Vaig dir, bueno, Stonehen, on està Stonehen? I em va dir, diuen, on està el costat d'un poble que es diu Ennsbury? Sí. Ennsbury. Ennsbury, sí. Jo, ràpidament, em vaig anar a la meva... a la meva agència de viatges de Capsalera i li vaig dir, fes-me un billet per Ennsbury, per favor. I què? Ja em vaig trobar massajúsets. Ja. I em va dir, vols dir que no està una mica lluny? Aquest canal de la mària no és una mica massa gran? Ja, ja. Va dir, no, és l'Atlàntic, això. Vols veure on va? Dic, no, jo vaig a Ennsbury. Ennsbury centra o Ennsbury Rodalies? Dic, no, crec que centra, per favor. I vaig demanar massajúsets, tu. I llavors, esclar, de massajúsets. Espero que hi hagi un bon final a la secció. Ja li dic ara. Sí? Però esperis. Bueno, és que... Bueno, i un cop allà, el massajúset un diu, bueno, què farem? Què es pot fer amb massajúsets? O sigui... És una pregunta, eh? Ja sé què es pot fer amb massajúsets. Què faria vostè? Però vostè s'ha d'anar a Anglaterra. A mi m'ha d'anar a Anglaterra i es queden massajúsets. Doncs tornar amb la cua entre cames, perquè l'havies pifiades. Ja, ja, ja. Home, però ja que és allà, doncs visita alguna cosa. Amb massajúsets allà sempre hi ha els casos de l'FBI, no? La Winchester Cathedral. Tots els casos d'experiente. I qui era allò, saps? Massajúsets. Massajúsets. Quatre, quatre de tard. El senyor Manito acaba de lligar. Ara era una porta. Sí, era... Bueno, allò ens vaig tornar una miqueta de pressa. Vaig dir, bueno, vaig dir, ho vaig donar en producte, em va dir una miqueta que va allà, l'estòmic gen aquest. Vaig tornar, vaig agafar el tren, vaig agafar l'Abre, fins a París, de París, vaig anar a l'Abre. De l'Abre vaig tornar a l'Abre. Bueno, l'Abre... No, l'altre... Vaig confondre, vaig anar a l'Abre quan tenia que haver anat a Caler. Llavors de Caler vaig agafar el ferri que travessa fins a Dòber, fins a Londres. I de Londres, ells, Ori. Què em vaig trobar? Un poble de l'Omés Ovorri. Fatal. Fatal. El tipic poble anglès, que quan t'hi trobes, qui dius, què fas aquí? Qui t'ha penat a arribar aquí? A les butes que no el fa. Però allà tenen els touhets. Ja deuen veure el museu de la veritat. Ara, hi ha una miqueta de museu, però em va dir que el millor és que hi vagis allà, vaig i vostè allà. I vaig anar. Estòquen. Què és, Estòquen? Ara, ara, després de deu minuts... Tot això? Tot això? Si ho podíem estar al viat, tot això? No, però forma part del relat. Senyor Domènec. Perquè ara ve el meu oi. Arribem a Estòquen. Què és, Estòquen? D'entrada a Fafradà. Perquè són unes pedrotes. Així ens posaves en cerco. Que la pell de gallina i dius, aquí ha passat alguna cosa. Sí, aquí uns homes van agafar quatre pedres i les van posar una a l'altra, perquè tenien més missatges. Alegatòriament. Sí, sí. Vam dir, però jo tampoc ho he estat. Mira, jo he estat. Potser... I la meva va ser més gran, no? I la meva... Però hi ha algun simbolisme darrere de tot això. És a dir, les pedres estan allà posades per alguna cosa. Els hores es van passar a la prehistòria, al neolític, creien en alguna cosa. Aquí comencen ja les teories, ja comencen les tesis, i les hipòtesis, i les repòtesis... Quantes pedres hi ha en total, per exemple? Bàsquetes. Bàsquetes. I estem prou de... Per tant, per tant, el tema és el còctil, si vol agafi la lliquipèdia... M'explica. Estan posades en cercle, no? Estan posades en cercle. Sí. Com una rotllara. Una rotllara? Com una sardana. Una sardana. Si la sardana és avorrida, imagini, és el mateix en pedra. És l'òstia. I què diuen les teories? Què diuen les teories? Bueno, les teories hi ha unes que s'enbranquen amb el més enllà, amb el més aquí, que sí estona, gent que sí, que no sé què, que sí és un calendari, que sí és un rellotge solar, que sí en el solstí, sí que sí en el... Escolta, una palla mental. Ja li dic jo ara. La veritat? La veritat, s'ha bloqueat, la veritat. Això vull saber-ho. Ara. La veritat, perquè després, clar, aprofitant que vaig estar a Massa Josep, vaig parlar amb el Melhelmer. Ah, el seu amic investigador. El Melhelmer. De Seca. De Seca, correcte. Que estava per allà i li vaig dir, doncs mira, escolta, mira, tinc que fer això, diuen, ah, res, sardana, gent, escolta aquí, molta palla, molta estel i molta il·luminaria i res, res de res, eh. Està la gent, amb altres coses, eren unes ciutats de vacances. Ah, sí? Tal com li dic. De la prehistòria? De la prehistòria. Era com un ressort del Carip actualment. Ara mateix, eh, com si vostè... Ara, quan vostè va a Las Vegas, ella es troba les piràmides, les sorquelles, les no sé quantes... Doncs això és el mateix. Però com que teníem molt espai, en l'home prehistòric, tenia molt d'espai. Que no ho fem tot amb una ciutat. Tu anem a tu amb alguna cosa i l'altra, no? Sí, sí, sí. Això, eh... Això ho corrobora el professor Elmer de Seca. Elmer de Seca. Professor De Seca, professor De Seca. De Seca. De Seca, de Seca. Llavors, clar, va dir-ho, escolta, mira, fixa't, que si agafes un mapa, i fas i traces una línia recta, i hi ha una línia recta que va de les piràmides, passa per telfons, l'oracle, se'n recordes, l'oracle de Polo, i arriba, estona gent, línia recta. Faca. I després fas una altra línia recta, i arribes a les piràmides del Yucatán. Ja, ja. Vol dir que tot està relacionat, no? Tot està relacionat. I de les piràmides del Yucatán ja te'n vas al Machu Picchu. No, no, estic a punt de tirar la cadena del vàter. Perquè, home, no la tiri. No, no, perquè per allà... Estem a acabar. Home, hem de buscar un final. Bueno, és que no hi ha final, eh. Estic a punt, eh. Estic a punt. Saps aquell... Saps allò? Allò, eh. O sigui, a veure com ho salva, això. Perquè, de moment, no està... Sona la típica lloc que després d'haver fet una gran feina, l'altre se s'ataca tascat sense aigua. Llavors, a veure, compro els obs del tema. No, no et despistis. No et despistis. No, no, jo digui les coses que em ve en el cap. El merda seca farà un nor, un nou efecte d'això que utilitzarem quan això sigui un nor. És que això és la primera part de l'estona gent. Té més, té més. Té més o més. Bueno, escolti. Vols de seguir? No, no, no. O sigui, quedem-s'ho amb la idea. Estona gent, ciutat de vacaciones, eh. Juntament amb les piràmides, el machopitxo i el jucatant. Tot això fa una part de la diversió del home prehistòric, eh. El home prehistòric quan se burria. No, no, no. I d'aquí, d'aquí, d'aquí, hi ha una de les grans tradicions de la nostra terra, que és el dia de Sant Joan. El dia de Sant Joan? El dia de Sant Joan. Sant Joan, el dia més cordelany. El solstíci d'estiu. El solstíci d'estiu. I aquí arriba... Que, afortunament... No plaudiu. No hi ha una part és empítica. Que, per una d'aquelles raons, en aquell moment del solstíci d'estiu, entra per una de les portes d'estona gent. Ja, ja. Bueno, escoltisament-ho. Va, va, va. Fem una posa per la publicitat i d'aquí uns moments a l'Apena del Morro, parlem de la Riera i de l'Altia Agenda amb l'Èlica Abdevila. Que vagi bé. Si volen, pot enviar-me una altra missió especial. Que, que, que, que, que... Ràdio d'esper. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'esper. Nits electrònica ara és vits. Vits. Molt més que nits electrònica. Ara divendres a les 7 de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser... Quan surts d'aquí, què faràs? Te'n vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company. Ja no hi ha marxa enredera. Sí. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon. Jo era la mateixa persona cara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org Bona tarda! Parlem de la Riera s'ajunta. I la Carme ha perdut. Se'lวย tan poc? good afternoon. Parlem de la Riera. La setmana passada i l'altre trobo que hi havia un to bastant interessant. No vam comentar l'última set en la setmana passada, perquè tenia moltes coses, però... No, però va ser interessant. Se n'ha retret, això, eh? Perquè va ser la seta aquella, el xantatge, el Claudi, la Lídia... Avui podem estar 10 minuts, si vols, Carme. I avui, quan estava mirant l'argira, hi va haver molt bé l'última seta, que digui que hi ha algú, el noi aquell... Sí, sí. És això? Miquel Sitja, l'argira. Ui, sí. Aquest que ha vingut aquest, el Miquel Sitja. Heu fet un parell de mesos. Aquesta punta amb el tractador. Avui ja se'n deca. Aquesta seria el que deia vostè abans. L'altre dia va donar... Perquè és d'aquests que sempre fem els regals, això, que l'altre dia... Té una perfosca. És bona persona, eh? I ha fet un cop de punyó noia. A la cuina de l'argira, a veure què passa. Està acabant, eh? Queden... Com es diu, la Mercè Martínez, no? La Nora. La Nora i l'altre noi, que és el Rubén. La Salva, que recordem que no va dir res quan va haver-hi l'assassinat fa quins dies. Ah, és el Salva, no és l'altre. Calla'm. Escolta'm, ja sí que ho fas per mi. T'ho agraeixo moltíssim. La Nora ho sap. Sí, per un moment, per un moment... Para, para, para, grazie. A veure, va haver-hi l'assassinat, no? A la cuina. A la cuina. Va ser, van entrar uns lladres, van agafar l'IMA, el Jofre va anar a defensar-la i va acabar morint aquest noi perquè els lladres aquests van clavar-li en un nivell. I es va veure com estava el Salva, allà darrere, que no feia res, etcètera. Bé, doncs finalment va acabar dient, perquè la... Se li va escapar un comentari que havia vist, tot el va acabar confessant, després d'uns quants dies, no sé què. Davant de tothom o només la Nora? No, ho va confessar davant de tothom. Havia negat, i a la policia i tot també li havia negat. Però, com que va dir un comentari i diu, home, si tu també t'havies imagrejat, no sé què i tal, també estaries com l'IMA. I la mare va dir, escolta, Salva, això... No ho vaig dir jo, com ho saps, ho vas veure. Oh, tal, diu, allò, es va enfadar molt, va dir... Tullera. És un cabrón, no has fet res, tal. Li va dir la seva filla, i la filla es presenta allà, nòvia del noi mort. I es presenta allà, i davant els dos companys, Nora, etcètera, diu el que el Salva va veure i no va fer res. Sí, sí, que tu estaràs a casa festilla. Hi ha molt merder. Perdona, va, surt. No li parlen. Jo estaré pensant una mica de feina i em ficaré lletariat, que estic destrossat. No, més, escolta'm, amb tu i jo, sóc tan dolent jugant a villar, que val més que no vingui. No m'ho crec, això. No m'ho crec, m'agradaria veure-ho. Ah, sí, quan vulguis. Quan vulguis, són moltes partides i ja veuràs. El moriràs de vergonya quan em veig a jugar. Perfecte, doncs sembla d'aquesta nit. Aquesta nit?Sí. Amb ells?Sí. Perquè el Joan ha dit que si ell va, no s'hi aporta. Però si és que és el Joan que vols, és així, no pot fer més. Però passem d'ell i ja està. Ho sento molt, però no. Si posaran de cul i t'amargaré la nit, i no vull que estiguis pendent de mi. Quina relació és, si posaran de cul, t'amargaré la nit? Però, salva, mira. Si tu ho fas el primer pas, ells ho voran, i així potser... No ho sé, també... Saps que per de ser molt guapa ets una persona molt suda. Vindràs o no?No. Però tu, si aquí hauries d'anar, són els teus amics. Nora, nosaltres anem tirant. Tu què fas? Espereu que ara es canvia, va. No, no, no, no penso venir. No vindré de festa amb vosaltres fins que no pareu de ficar-vos amb en Salva. Com vulguis. No pots esperar a segura. Va, Joan. Joan Flaquer, el meu idol. No. Ah, sí?Envient, eh? Ui, ara mira el Pitu. A través del vidre, aquesta barra del barri... Li havia demanat que insistís, i ells començés perquè vinguessin. A casa?Aquesta n'hi puc i dormim tu. Ua. Estan junts, no? Sí. Jo? Però no viuen junts, no? Jo, sí, no.Ah, no viuen junts? No, perquè fa poc han començat. Tot i que l'arriera, quan comencen a sortir, ja viuen junts. Amb les meves èpoques de viure amb parella, que no hi vaig dir. Jo no hi vaig dir junts, clar. I està, era escena, no té més. Sí, era això. La escena... La escena que li fan el buit. He pensat que podíem mirar l'altra escena. Sí. No, però ara que teníem 10 minuts... És que la escena, avui, que ha estat vera. Ara he pensat que és la del Claudi, el Sergi i la Mercè Riera. Aquesta ha estat molt bé, no se'ns ha acudit. Ha sigut una mica abans, busquem-la. T'agradarà... El Salva està escrivint un llibre que es diu Memoria. És que no et vaig dir res. Mira, que aquí, molt bé. Però vagi així, tan molestat. Espera un moment, fem una introducció molt curta. Molt curta. La Mercè Riera. L'hi està buscant, si el Sergi ha deixat la feina, i la Mercè Riera s'ha muntat una història, dient que pots muntar un càtering i parlar amb el Claudi, el de Casino, perquè li contractin el seu càtering en un local que troba télla. I li ha muntat una mica la vida. Fem un regiment.No, no, gràcies. Què passa? Per què fas aquesta cara? Que... t'has sabut greu, això del càtering? És que no et vaig dir res per no atabalar-te fins que la cosa no estigui segura. Però vagi així tan molestat.No t'estic retribant res, de veritat. Contra ell, voleu parlar de les nostres coses, el que fotiu el cabre? Cada vegada és que més el Pere Quilloé. El que he de dir també.Pensa'm al migdia, jo. És que tota la tarda que... que estic pensant com enfocar-ho, però no sé com dir-ho. T'hauríeu de lladar-me. Sí, digues el que hagis de dir.Fri, fri. Fri, fri. No veig clar això, el càtering. No veig clar. Crec que ha sigut un error tirat un debat. Val més aturar-ho ara. Però què dius?A foti, Sergi. He parlat amb l'Àtric Batia i he dit que ja n'acontàvem bé. No ho sé, Claudi, ho sento molt. Però és que si començo a fer coses que no hi crec, només per un sou m'estaré equivocant de ple. Jo mai m'he plantejat per què em dedico a la cuina. És una cosa que vull fer i m'he esforçat molt per arribar a ser aquí. No he triat per dir-me el que més fàcil. He lluitat, m'he format per ser un xef de nivell... Posa música ètica. És portar un restaurant. No vull portar-ho al servei. Potser portes-me al nivell. Tu cada peus a terra, rei, que la cosa està molt fortuda. No pots deixar escapar una oportunitat com aquesta. Collons, Sergi, que ets cuiner, no cal donar-se tanta importància. Però, Claudi...I ara no li he d'anar-lo a tu, més a més. Sé que esteu enfadats i teniu tot el dret estar-ho. Perquè m'ha volgut ajudar i us agraeixo moltíssim, de veritat. Sé que la situació és molt complicada i ja ho sé. És que no em vull trair ni mateix. Escolta, si vaig decidir deixar Can Riera, va ser perquè no ho podia més, perquè no em sentia realitzat. I perdoneu, eh? Però si vaig tenir els collons de dir-li a l'Àndric Batéia que plegaves, i vaig ser tan barir abans, també ho he de ser ara. El tema del càtering estic tenint problemes amb l'Arquistina, i això sé que no vull. De cap manera. De cap manera? No vull. No vull. Adiós, poc o por, Sergi. I em sembla molt bé que no vulguis conformar-te amb qualsevol cosa. Que lluitis pel que vols. Per què et passa la línia? Que no parlem més, Claudi, per favor. A més, no té cap importància el que jo hagi fet o deixat de fer. La mare s'ha hagut de rossagar per aconseguir-ho d'aquesta oportunitat amb 100, i ara em surt el nen amb un discurset de passo que te'n voli, d'autajuda per engegar-ho tota la merda. Esclar. Esclar. Els deus de la cuina tenien reservades coses molt més elevades. A mort allò, a mort allò. Quins pobres que tens, eh, guapo. Si em veiessis amb els meus ulls, volies que no entres més que un nen malcriat, una aguesta, un merda. Això és culpa meva, oi? A veure qui el diu més gros, avui. Que no has fet una bona idea, això del càtering. Un cuiner com en Sergi ha d'estar en un restaurant, on pugui treballar, on pugui créixer. No tens necessitat de fer càtering, sinó vols. El nen no pot treballar amb càtering, sinó vol. Però un nen no té cap problema agafant els diners que li donen la mama. Escolta, si no calles, t'hauré de demanar que te'n vagis. Va, mare. De bo que no cobrarà. Per continuar aturant. Bé, ara se'n va a pererquilloe. I l'escena per xarxa. I l'escena... Hi ha un piano per pujar l'escena. M'està pererquilloe, posa'm un piano. S'ha creu, s'ha creu. Que m'has dit pererquilloe. Que el cobra, per fi, això. No ho sé, me'n apeteixis. Ni no te'n mullis, pel plau, oi? I saps com és? Necessites bravar-se. Si te'n torna a sortir d'aquí un paio de secuències, home, tranquil. Ja em parlarem d'això. Que sí, home, que sí, ja ho veuràs. Escolta, per què no ho sé? O sigui, sóc una miqueta, eh? Sí. Va, vinga, va. I fa de mare, no una mica? Ha de ser de mare. Bé, doncs aquesta és la secuència. Fa millor, no, que l'altre. Sí, sí, sí. M'ha agradat molt la música que ha posat de l'Alamo. Quina? Aquesta? Aquesta de la trompadeta. Semblava de l'Alamo, eh? Aquesta? Sí. Aquesta, sí. Aquesta és de heroes. Es diu heroes de Apollo 13, que és quan hi ha... Houston, we help you. Perquè és el problema i el que no és un problema, també. Perquè, clar... Podria buscar la música de l'Alamo. Encara és més èpica. Escolti, podria marxar amb el Claudi, també, eh? Sí. Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé. Adeu. I fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Som els pares de l'Alamo. Ni con bala no podré reprimir. La feia vol morre cada tarda, les 5 a 7, a ràdio d'Esvern. No he trasmirat el col termí. La lliça és nostre i serà. Los hombres al mirarnos e buscaban concerrar su pobre corazón. ¡Venga, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va! ¡Venga, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va! ¡Venga, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va! Venga, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va, se'n va! Tens de revista a la penya del Morro. Ja com més aigua més cara. Bé, són de la Cubana, de comé el Coconegro. 6 i 43 de la tarda. Tot seguit parlem del que no hem de fer aquest cap de setmana a l'antia agenda de l'Eli Capdevila. Elis, bona tarda. Molt bona tarda. Aquí estem tots tranquil·lament. Com anaves la tarda, que no ho sé sentit? Bé, molt bé, molt bé. Sí, molt tranquil. Avui no he pogut venir l'Eli Pomar. L'he fet una abraçada, no passa res. Tenia una altra cosa. I ja vinc a la setmana. Que abans quan dius això... I tu, Jordi? Diu-li-m'hi una abraçada... I tot el suport. Que recuperi i que és millor. Sí, clar. En fi, Eli... Alarmes, això no tranquil·litza, Jordi. De fet, estem esperant ja el millor moment del programa, que és el que hem de fer aquest cap de setmana. És perquè és l'última secció, és perquè ja fotem el camp després. Aquesta és la gràcia que té. Avui el programa l'hem omplert tot per arribar fins aquí. Com que hem de fer dels hores, clar, hem fet penya fins ara, ja. Fins ara mateix que ara ja arriba el moment. Ara ja de la part contundent i ara de la casa. Molt bé, molt bé, molt bé. Sol i fa plou, és el bloc de l'L.C.Vila, que podeu visitar i veure el isent de capdevila.wordpress.com. Allà trobareu tota la informació que comentem amb més profunditat. Comencem parlant, hombre, de la plec del... Sí, de la plec del Cargol a Lleida. Això serà, durant aquest cap de setmana, a la capital del Segrià. Atenció, perquè hi ha moltíssimes activitats... Tinc un any a me'n plegar-los de tots els Cargols. Sí, a la persona. Me'n puc ets de poc. Milers de Cargols, milers de quilos de Cargols, que hi haurà aquest cap de setmana. Aquests ties que ha plogut encara més. Clar, perquè pesen més i l'aigua fa que pesin més, no? Perquè surten més i és més fàcil d'agafar-lo. Clar, clar, clar. Hi ha molta caça a Cargols amb un alot, una llauna... Quan era petit, m'agradava xargar. I una regadora. Xafar-les. No ho hem fet mai. No ho hem fet aquesta broma, vostè. Amb un brazer. No? Quan era petit, era una broma. Pòsit, música d'Antanyo. Sí. Fas el que el dius. Jo crec que encara aquí fora, els jardins, que no podeu fer això. Sí, llavors et feien... Era nano i deia, anava a buscar Cargols i et feien agafar una regadora, una llauna i un alot. I llavors deien, mira, vas amb la regadora com si volgués... No series mans. La llauna, per fer... anàvem 3 o 4, o sigui. Per fer soroll de troncs, allà... I l'alot com si fos que em fes. Passat la llauna era per posar-los dintre. Bueno, i un cistell per posar-los dintre. Clar, dius. Els Cargols pensaven que plovia, perquè era la regadora. Ah, però era cap broma, o sigui. Veureu-vos que agomercintos d'aquells. Comercinos. Comercinos. Era de l'estil, però més innocentot. Llavors veies a 5, 6 o 7, o 10 xavals amb regadores i... Pels marges. Era la Cargola, eh. Aneu a sortir jo. Ah, està bé, està bé. I fins aquí l'anècdota? Sí. Vinga, fora! Vinga, Eli, parlem del... Calli, parlem del... Parlem del que hi haurà aquest cap de setmana i hi haurà aquest cap de setmana a Lleida. Per exemple, demà comença l'A5. El setè he campionat Canya, Pulvoró, Canya. Sí, jo de totes les activitats que n'hi ha, que són moltes, m'he triat dues en concret. Una pelçata, que és aquest campionat, que em dius, Canya, Pulvoró, Canya, que us podeu apuntar. És un concurs, la Mercari, que és senzilla. Sí, perdona que talli, però m'agrada molt, perquè l'organitza la Parcela 64. Això està dividit... Hi ha diferents carpes, diferents tants, no tenen nom. L'A64. La colla, la colla, el caragolillo, brillo. Ah, caragolillo, ah, va bé. Les dues activitats que més m'han agradat de totes les que es fan. A veure, i aquesta de què va? Aquesta senzilla i el seu propi nom ho indica. T'has de veure una Canya, t'has de menjar un Pulvoró, i t'has de tornar a veure una altra Canya. I t'has de tornar a menjar un Pulvoró. Oh! Fins que guanyes el que em fa més vegades seguides. Ja, ja, ja, després t'han bastant cap a l'hospital, que et facin allò. Hi ha una foto, un pulvoró, una noia que va per la primera Canya. Sí, sí. Té l'altra preparada i... La pregunta que ens fem a la penya del Morro és què té a veure això, amb els cargols? Això és bàsic per als cargols, no? Va, va, va, va. Si et poses un cargol... El cargol és el tall, però la resta... Clar, és que jo posaria un cargol i un pulvoró, i Canya, cargol i pulvoró i Canya. Jo ho hagués fet diferent. Suposo que ja tenen els cargols fins al cap de morrer. Llavors ja es tracta de fer coses diferents. Per fer-ho, és aquest cap de setmana, això, de la cervesa que es fa aquí? A on? Aquí, a Sant Just. La cervesa no em sona, que hi ha alguna altra activitat? No, que hi ha el pulver, una cosa de... Aquest altàs, no? Aquest xapta, i aquest diumenge... Ah, sí, potser sí, d'això, eh? Ja veieu. Hi havia alguna cosa, em penso, em sona, que hi havia alguna cosa... Ho dic perquè ho proposo també com a activitat lúdica, i d'allò que es pot aprofitar això del pulvoró, perquè trobo que, escolta'm, té la seva gràcia. Doncs sí, està molt bé, eh? Molt bé. Renovant tradicions que després t'hem de renovar una mica l'estómac, perquè ja et fot un tap allà a l'entrada. Una absoluta agenda si participes, o l'e tu. Exacte, efectivament. I després també hi ha una altra activitat que vol ressaltar, que l'organitja també la mateixa colla, que s'ha portat la palma, que són els caragolillo, brillo-brillo, el diumenge a l'asset, no? Sí, que és el concurs de samarretes i calçotets. Home, home... Calçotets mullat... Ai, quin fas... Bueno, perdó. Com mullat ara, eh? Mullats d'aquí. Calçotets també... No té el mateix calçotet, sí, com d'imperio, que es veuen els pells, jo no el veig el mateix. Però mullats d'aquí? De cervesa, si li sembla. D'aigua! No podia ser jo d'incontinència. No, no. És el diumenge. A les cerveses ja ha passat. Jo perdoneu, però uns calçotets... Fins i tot jo, eh? Imagina't que us digui, amb calçotets, mullats... És que per molt l'amor, per molt de... Jo veuré uns calçotets que es deien... El Jacky Stewart by Terrible. Terrible. Terrible. Aquí era el Jacky Stewart? Sí, era un piló de televisió. Un plaer de fórmulo. Va fer una marca de calçotets i es deia... Jacky Stewart by Terrible. Que no es repedeix. Tens raó que potser no és el més òptim. A nivell estètic. Jo crec que l'intensió igual d'aigua... No, jo... La intenció... La intenció m'agrada molt, i la veritat és que jo deia tot el meu suport. Ara, com a qüestió estètica... La veritat és que hi ha algunes fotos que no m'he travit a penjar. Sí, t'ho creïm, eh? Això ho podeu trobar al blog de l'Isenda Capdevila. Sí, acte-te-pe, dos punts... R-R-S-L-E-G-M-A-L-E-E-U-T-P-T-K. Redestv. Redestv. Redestv, que eren les primeres pàgines web. Escolta, que jo vull comentar del teu blog. Ara que l'estic mirant, també. Hi ha un moment que diu... Les meves tres últimes puilades. Corregeu i posa a piulades. Sí, però ja està, és un... No és res. Com activitats de calçoteig, si vol dir això una, eh? No cal. Que és calçoteig UHF. Eh, senyor Benito, tarjeta groga... Que tenim dues dames, aquí, home de la comunicació, la Cristina i l'Eli. La Cristina ha fet una gàdia. No sé el que és calçoteig UHF. Perquè la XF porta l'antena incorporada. Ja, és això, o no? No. Un huevo afuera. Què diu un huevo afuera? Què diu? Senyor Benito, vagis fa una volta. Bé, Eli, passem ara... Sí, sí. Passem ara a la més... Vol callar. Passem ara a més històries del cap de setmana a l'antia agenda. Per exemple, hi ha l'exposició de cireres, miri. Sí, acompanyant-se a l'època de cireres, tots aquells amants, els cireres ja descrobareu segurament a tots els supers, a tots els mercats, a tot arreu, totes les primeres que riden, eh? Aquelles cireres així, tan gustoses, amb aquell sabor, aquell color... Oh, que se t'esfan en la boca. No us tragueu el pinyol, eh? És dolent. Per cert, això serà l'escenciment d'allobregat, aquí al costat. Sí, i a més a més, com a mi m'agrada el tema dels concursos, hi haurà dos concursos que fan aquí, un que és el de cóctel. Ah, molt bé. Elaboració de cóctels amb cirera, eh? La cosa està clara, us podeu apuntar, perquè n'hi ha una modalitat per professionales i una modalitat per amater. Bé, jo he servit mai un cóctel, no tinc ni idea de... Però és fàcil, perquè això de l'alcòctel i la cirera, vull dir que pot portar cirera, però que, a l'hora, això de posar una cirereta amb un cóctel, em penso que facis el que faci i li poses després una cirera, i tant. Ah, va bé, sí, sí, sí, no, no, potser... Va bé, però potser no, però una mater, què? Sí, m'entenc que hi hagi una cirera, tot xival. Bé, això serà demà, eh, dissabte, a les deles de la nit. Viu com entre celebrin els cóctels hi haurà l'acompanyament musical d'un grup que no diu quines. Però, bé, els visitants podrà fer una de gust, i votar els cóctels que més els regis ha agradat. Jo m'apunto, això, a la de gust. A la de gustació i el votar, sí, senyor. Jo, sí, jo, això sí. Segur que vol més informació, hortetdalbaix.com-barracar-barracireres2013. Per cert, que també hi ha un concurs de pastissos, no? Sí, que realitza la mateixa gent, a més a més, i és el mateix, agafar, elaborar el pastís a casa, això sí, fer unes fotos de com veu fer, i, a les hores, ara portar cireres, això és bàsic. Molt bé, doncs ja ho sabeu, eh, si voleu, que a l'estàrbus, a l'endemà, a Sant Climent de Lloragat, hi ha festa grossa. Per cert, parlem ara d'una població de les comarques gironines, perquè allà tenen una de les fires, potser, més interessants, si després te'n vas a lligar a la nit, que és la Fira de la Llioli de Creixell. Pobridament, el... a borrar, no?, a l'enportar, a l'indic. Sí, sí. A més, és un cap de setmana, perquè tens els cargols per una banda, per l'altra, si t'agrada anar a la Llioli. Està molt bé, eh? Pots fer de punta a punta a Catalunya, i menjo perquè em toca una mica, no? Clar, eh? Clar, per l'EiS transversal, fer la digestió pel túnel del cadir. De coses que a mi se'n fa una mica estrany tot plegat, perquè, clar, jo m'imagino un concurs de pastísos, fer un test, però, sí, el test de Llioli em costa, eh, d'imaginar-me'l... Quan em portes 3 o 4, 4, quan em portes 4, ja... Sí, se repeteix, no? Home, jo seria... És dur, és dur. Jo faria molt d'all per pujar el jurat, o sigui... I intenta que fos el primer. Pensa que hi ha entre extremis, eh? A la quantitat, el més original, i el més surrealista. El més surrealista, que és una Llioli... És el que té més alt, per exemple. Sí, potser sí. El que passa és que a mi em sota aquesta categoria de premi a la quantitat, perquè... Què vol dir? 8 quilos de Llioli. Anem a l'ocego. Si no te'ls participéssim a la penya del Morro, faríem una quadrilla en un altre 4. Jo crec que aniríem, per ordre, a la direcció del programa, a la quantitat, eh? A veure, allà, a tope... Oh, de li. La tenim, la trassa, eh, perquè t'hi lligui ràpid. Que no s'ha de dir, però, escolti, però som 4 aquí. El senyor Benito, que fa la mà de Morte. La Cristina agafa el vol, que no es mogui. Tu i Lli... Vaig ficant Lli, i jo vaig compensant el jurat, d'aquests nostres... Seria una mica el teu. En fi, Lli, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies. Si voleu anar-hi, podeu visitar elisendacaptavila.wordpress.com. Allà trobareu tota la informació de totes aquestes activitats de l'antiagenda. Una setmana més a la penya del Morro. Moltes gràcies, bona tarda. Adéu! Cristina, el millor de la penya del Morro per tu avui ha sigut? La següència de la Riera. La següència de la Riera t'ha agradat avui? La següència de la Riera t'ha agradat avui. Mira, m'he plantejat veure la F. El que no produïm nosaltres, eh? És la sèrie de teotre. No, però era per dir un i destacar-lo, perquè podria dir també la història del senyor Benito. No ho arreglo. Les estrenes del Jordi, o el de l'Eli, perquè no acabem... Jordi, mira, no em deixo dir res. Bé, agraï tota la gent que ha fet possible. La penya del Morro d'avui, la Carme, a verter i a la col·letat s'endustenca el Jordi Roca, el cinema. També, senyor Benito, gràcies per apropar-nos. Gràcies, senyor. Gràcies. Bueno, continuarà. Estogen, continuarà. Ai, i a la bona part. Ara l'Eli cap de mira també a l'antia agenda, i Cristina, com sempre, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració. Més que especial, el Twitter i el Facebook del programa. Que tinguis un bon cap de setmana. Ho deixem ara amb la informació dels senyors notícies i la Carme Verdois, a l'informatiu vespre. Tornem dilluns a partir de la 5 de la tarda. Que vagi bé, adéu-siau. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Gràcies. M'agradaria fer el cap. Que no tinc forces per continuar cap endavant. Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi. Que el món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant. La meva orella escoltant la teva veu, baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, et llec sense vessa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Inspira, espera, et llec sense vessa. Inspira, no festa, la vida al món t'espera. Quan sento que res té sentit, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomançar. Quan sento que no queda res el que sempre hi lluita. I cau cada desig que m'ajudava a pensar. Torno a altra cop a recordar la teva cara al meu davant. La meva orella escoltant la teva veu, baixet parlant, dient que guanyar-me el destí només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, et llec sense vessa. Respira, refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, et llec sense vessa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera. Respira, espera, et llec sense vessa. Respira, refesta, la vida al món t'espera. La vida s'enjust, l'hora del repte al cor. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui. Divendres 24 de maig. I seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Arriba la Tretzena Festa, tornat Joan Petit. Demà dissabte el matí la bona aigua s'omplirà de nens i nenes i jugadors d'oquei, arribats de dins i foga de Catalunya per participar. És un acte lúdic, esportiu i solidari que té com objectiu lluitar contra el cancer infantil a través de l'esport. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui i resumim però altres informacions destacades antitul·lars. Més de 60 comerços i artesans a Sant Just...