#276 - La Penya del Morro del 28/5/2013

Enhorita que et sembla, perquè hi ha un documental que es diu La Educació Prohibida, és una investigació sobre les claus per a una educació basada en el respecte, la llibertat, la creativitat, l'aprenentatge i també l'amor que ha entrevistat 90 docents d'arreu del món i que recoll el pensament de grans filòsofos intelectuals del segle XXI i segle XXI, que per exemple, Eric Fromm, entren molts altres. Només el gran documental de l'educació, no? Sí, sí, jo sí que he estat una iniciativa molt maca, perquè vull dir, és allò d'anar entrevistant per ser rigorós amb moltíssims educadors, amb moltíssimes branques diferents, després també agafar professionals, que per exemple, que investiguen o que escriuen o que són filosos. El ministre d'Educació, el senyor Bert, tu creus que l'ha vist? Perquè si no, jo crec que li convendria bastant. Jo crec que sí que li convendria i estic segura que no l'ha vist, perquè només ja, amb el nom de l'Educació prohibida, ja li deu agafar un repel·lustre. Si no l'he prohibida jo, no la vull mirar. Em passava que era un documental, amb aquest títol, que era un documental sobre la figura del ministre, no? Cairament, no? No, és que no. Però no, és un film de German Doin que intenta fer una crítica a l'escola geomònica occidental quan intenta fer o sigui incrementar les diferències entre les escoles públiques i privades, no?, en algun tipus d'estratègia política. Fa la crítica perquè a Finlàndia, que és un dels països que té un millor nivell d'educació del món, resulta que els professors són sals i exigeix molt, perquè ensenyen molt bé els nens, però, vull dir, els pares estan molt tranquils, perquè saben que la diferència entre una pública i una privada és com mínima, perquè els professors tenen molt molt al nivell i estan molt motivats a les dues i ho fan molt bé. Llavors, doncs es recullen pensaments com de l'Èric Fromm, que hem dit, del Michel Foucault, del Jean Piaget, doncs de la Maria Montessori, també del Gido Crist Namurti, del Lev Vigotski, del Hugo Argárne, del de les intel·licències múltiples... Sí, de fet, aquest documental, Núria, que ens comentes, no sé si es pot veure, es trenarà el cinema o la farà en algun lloc? Doncs, aix, m'agrada que m'ho preguntis, eh? Aquest documental, més que veure, o sigui, en el cinema s'ha de buscar el link per internet, per exemple. I, per exemple, ara estava aquí mirant... Que és pirata, és pirata, ara. No, no, aquí va, aquí va, perquè he trobat la notícia amb una pàgina web rigorosa, us ho puc canviar a vosaltres, perquè, com a mínim, els uents de radiosversi volen, doncs, puguin accedir als documentals, per acció completa, oficial, i no és pirata, eh? No, no, no, no, ja buscaré més. La educació en prohibida, un bon documental. Us faré arribar... us faig arribar al link, us faig un reenviament i ho trobareu? Sí, ja ho pagarem al Facebook algun dia. Cristina, molt bé. Exacte, però vull dir que sàpiguen, o si no voleu penjar-ho, posar-ho al link, si busqueu en aquell link, el trobareu, però que no és pirata. Una altra bona notícia. Sí, exacte. Sí, sí, l'únic vídeo de YouTube... Ai, de YouTube, perdó, no, l'únic vídeo d'Internet que veurem que no sigui pirata, però no, que també hi ha YouTube. Exacte. En fi, que passés a YouTube, ara ja estem parlant d'aquest tema, no sé si ho sabíeu, Cristina i Núria, però hi ha un món de pel·lícules que es poden veure de forma gratuita. Moltes són dels 80, 90... El problema és que estan per capítols. Estan per capítols. Sí, exacte, Cristina. S'han de veure. Hi ha moltes que no, eh? Si podeu, per exemple, pel·lícules completes, poseu el YouTube, totalment gratuïta. Està bé, vaig descobrir-ho fa poc, i vaig pensar, mira, no està mal. No, i és una bona notícia, perquè, a veure, no és pirata. Et permet recuperar alguns títols que es van perdre quan es va passar del vídeo al DVD. Doncs hi ha milers de títols que es van perdre. Tu reconeixen les mateixes... Fins i tot a les mateixes cases que lloguen DVDs i que tenen un fons documental milers de títols, perquè va ser impossible fer el canvi total. Diu perquè aquest canvi va anar molt de pressa. Així com el d'ara de DVD, Blu-ray, com que han ganchat la crisi, va més a poc a poc, però ells ho reconeixen, i llavors es poden recuperar títols, que si no d'altra manera, com no tinguis ja un aparell de vídeo allò en mercat a casa teva, dius, ja no la puc veure, o l'hauré de passar... Escolta, i pel·lícules antigues, i no tan antigues, perquè acabem de fer la prova ara mateix de les pel·lícules completes en aquest cas en espanyol, i per exemple trobem Hancock, la de Will Smith, Resident Evil 4, el desafió, la pel·lícula completa, una edicció, Heidi, Mongol... Mejor impossible també estar, com a pel·lícula... Sí, sí, sí, amb Blau Ho, d'arribada... En fi, hi ha un munt de pel·lícules que estan... Hi ha moltes d'elles que posa versió latina, perquè no m'agrada especialment que m'allunya una mica de la pel·lícula. Sí, bueno, no opiniu, eh? Però vaja, que n'hi ha moltíssimes de pel·lícules que es poden veure al YouTube. En fi, tot això, arrel d'aquest documental, la educació en prohibida, que si potser, que la Núria ens passa de l'inc, si no, podeu buscar al Google doncs aquest títol i aquest documental que val la pena. Si sembla Núria, canviem de notícia i parlem ara d'una dieta saludable acompanyada d'activitat física moderada i un control del pes poden prevenir entre un 15 i un 30% dels tomors, com el de Colón i el de Pròstata. Això és el que ha dit un estudi dels investigadors de la Institut d'Incologia. Mira, això ja per començar. I d'aquí uns moments amb el David Ávila parlem de televisió. Però abans de tot això, repassem trending tòpics del dia d'avui, el més comentat a Twitter. Per exemple, avui Cristina també ha sigut la Unió Europea. Per què? Perquè Espanya continua sent un dels països de la Unió Europea que més consumeix cocaïna i cannabis. Això és el que ha sortit avui a una investigació feta pel científic i tal. I investigadors, i tot això. Comencem amb els comentaris, si de cas. El Raül Quinto diu, Espanya és el segon país de la Unió Europea en consumo de cocaïna. Quan ens posem, estem entre els millors. La majoria dels comentaris Jordi han estat per la mateixa línia fent les bromes d'aquest estil. Seguim amb l'Alícia Barbero, que diu que els espanyols són els segons maiors consumidors de cocaïna en la Unió Europea. I els terceros de cannabis, segons en alguna cosa. I acabem amb Masa d'Orde, que diu que veig com si som pioners. En alguna cosa, no? A més, també avui ha sigut trending tòpic. Espera, perquè ho tenia perquè... Sí, Rubén Castro, atenció. No, perquè el davanter del Betis es troba retingut a l'arjefatura superior de la policia de Sevilla per prestar declaració. I és que ha estat acusat per la seva ex parella després d'una suposada baralla, aquesta matinada, on la víctima segura que va rebre diversos cops de puny i també bufetades. Atenció a pregunta, això, Rubén Castro, ja va tenir un incident similar fa unes setmanes, o m'ho sembla a mi? No ho sé ara si va ser Rubén Castro, però sí que va ser trending tòpic, un famós més així conegut, va patir algun succes similar a la seva parella. No sé si s'està posant de moda o... Això potser ho sabrà el David Ávila, que el tenim al telèfon. David, bona tarda. Bona tarda. Molt bé, molt bé. Està comentant alguna cosa al ténet tòpic. Turatzi Rubén Castro és el mateix jugador que ja fa unes setmanes també per presumpte violència de gènere. Va estar... Com és això, a la policia... Retingut o no? Ara pateixo. No sabia ni qui era Rubén Castro. No, fora, fora. David, David, no. David, fins ara. Ara parlem, ara parlem, vinga. Parlem de... Acabem ja, sí, amb el que diu la gent a Twitter sobre aquest tema. Comentaris, som molt perico. A veure si va resultar que la novia de Rubén Castro és culer i estàis aquí criticant-ho per criticar. Una altra és la del comentari en aquest cas més educat de la Mònica Fernández, que diu, no creo que Rubén Castro sea ningún maltratador. Así que, por favor, dejar de decir tonterías sin tener pruebas. Gracias. Acabem amb l'Anna Sánchez, que explicàvem als periodistes dient periodistes haciendo carnaza de una triste noticia, todos apoyando a Rubén Castro. Bé, un quart de set de la tarda. Ara sí, David Ávila, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, David. Sí, que té... És que el David no caia ni so de l'aigua. L'he hagut de tallar de forma dràstica i forçosa. Comen, m'has tallat, jo estava aquí parlant totes les torres i no he tingut sentia. T'hem baixat de forma obligada el volum del teu canal de la taula de so. Per cert, va, parlem de... En fin, les 8, no? No, no pot ser. Aquí no estem de connectar amb el casal de Joves de Sant Just i després hem de parlar de vampires amb la Cristina Vargas. Cristina Stewart. Sí, Cristina. Cristina Stewart Vargas. Té el rumor de la Cristina, que és una vampiresa. Que sí, que jo te porta... Mira com riu, mira com riu. Mira, mira, mira, mira, mira, mira, mira com riu. Un fapo, un fapo. A mi també, jo aquí la tinka de tarda, escolta, mira com riu. Mira, mira, mira, mira. Sí, d'aquí una estona en parlarem. Sí, no? D'aquí, posada. Bé, el vam tocar la webcam, perquè la gent la vegi. Bueno, això serà aquí una estona. David, però abans... ¿Quin pensar per aquí Sant Just avui, o no? Eh... Que converses de censor, que... No, perquè avui us ensenyaré... Tinc uns núvols. Aquí, a la cinquera planta de la Universitat de Vic, de veure que quan acabi la secció hem caigut tota l'aigua sobre. És boira-baixa, potser, no? Ni idea, ni idea. Home, avui he plogut amb molts punts de Catalunya, i nosaltres ens hem salvat pels pèls, perquè ha passat cap a la costa, i ja se'n va cap al mar, segons els últims mapes que puc veure, però, vaja, de moment a Sant Just no ha plogut, i no sé si plourà, no té pinta. En fi, David, va, parlem de televisió. Comencem parlant de la sèrie Gran Nord, perquè de TV3, tot i tocar temes de l'actualitat com els indignats, s'han de funcionar gaire. Escoltem el trailer del capítol d'ahir, que s'anomenava Good Bye Danny. Sí. Que s'anava algun... el Danny s'anava? Tornàvem protagonista. Bon campany. Viva la quinta brigada. Preparar-la, Danny, el reglament i les matis, les vius. I no es repostin els arbres. Això acabarem allà. Perquè és espallarès, o què? Sí. Ja. Audiència. Tampoc és tampoc, eh? No, la setmana passada ja... Ja hem perdut un punt, però la setmana passada, vull dir que... És un drama, això. D'Audiències m'hi entenc, però perdre un punt... I tant, perdona. Imagina't, imagina't. Tu que tens un 5 amb una cràmen i trobes un 4. Això ja... Els uspes, gran nor, eh? De moment seria també un 4. Perquè sobretot... Perquè sobretot... Si tens un... Si tens una cracòbia que fa xifres astronòmiques. I després, en un 12, se me'n dic que la gent no li interessa gens. Ja, ja, ja. Això és com a TV5 quan feien l'hora de fossemota, la nit de fossemota, i feien el dret de Gran Hermano. I feien el dret de Gran Hermano. Van haver de fer un debat express, pics del 20%, començava la notícia de mota i baixava fins al 10. Tornava el debat i tornava a pujar. Les audiències no enganyen, o sí, perquè continuen encara amb sofres en l'empresa que fa com 20 o 30 anys, que anava a veure les audiències controlant en pocs televisions de l'estat espanyol. A Catalunya no hi són 300 o 400 famílies dels 7 milions potencials d'espectadors. Què tenen, com es diu això, l'audímetre? L'empresa es diu cantar-mèdia. Jo parlo ja de l'època del Quica, sofres, ara es diu cantar-mèdia, però continua igualment. És la mateixa empresa, però ha canviat de nom, i sí, sí, sí, continua d'aquesta forma caica, i de dir-los l'ours de mesures els dients. David, tu coneixes alguna persona que hagi tingut un audímetre o alguna cosa per l'estil? Jo no, no. Mira, això sembla com sorpresa, sorpresa, però a veure, perquè em van dir que sí. M'han dit l'estudi. Una persona que ha tingut audímetre a casa seva, David. I és d'aquí de la ràdio, que és la Carme Verdoi. Carme, bona tarda. Mira, parlant d'audímetre, i no estava preparat. No, no, d'audímetre. Durant el màxim de temps que es podia tenir. 4 o 5 anys, i quina època... Ara el David és molt fanteu, eh? Era fins al... Fins fa 10 anys, això. O sigui, crec que va ser això de l'ascència, no? 98-2003. 98-2003. Exacte. Perquè era... Tròniques marcianes. A casa meva, la tele que es mirava era molt diferent de la d'èxit. El que passa era que era una època en què TV3 tenia molta audiència. Perquè a molt es mirava molt. Jo no te la mirava molt, no sé si té a veure, però sí que era una època en què tenia l'audiència. Recordo que tenia un cosí que feia algun programa de tele, i tot plegat que sempre que allò ens demanava, no s'ho creia que existís. I llavors no va venir, va mirar com funcionava, o algú que ens deia, mira aquest programa d'òpera, que així potser sortirà, que tal. La gent que té audiàmetre a casa va molt buscada per les productores, i les televisions en general, i cos i bé, és com una mena de secret. La veracasa meva coincidia que hi havia el meu avi, per tant suposo que hi havia el meu avi, dues persones. Jo i la meva germana, que era infantil, suposo que de l'ascensi, potser, incluïa molts tipus de públic en una sala a casa. No, ja havíeu de... Perquè jo he sentit moltes coses sobre aquest tema, per exemple, que cada vegada que es canviave del canal, s'havia de decidir molt bé per què es canviave, i per què es volia canviar, que no es podia fer zàping a l'outon-tun, per exemple, us teniu algunes directiu? La directiu que tenia, mira, que tu quan engegaves la tele, tenies un altre comandament, clar, això va, que quan l'altres vam deixar, ja canviava, i era allò que hi havia un xip, però clar, jo parlo de fent altres noventa, que tot plegat era una mica diferent. Però tenies un altre comandament, i cadascú, cadememre de la família, tenia una lletra. Jo, per exemple, era la D, perquè era anar per ordre de dalt. I llavors, tu quan anaves a mirar la tele, et posaves a la teva lletra, clar. També passa que aquell sistema, que no és el que hi ha ara, feia que si hi havia la meva mare mirant la tele, en aquell moment, i jo m'asseia al sofà de 10 minuts, al principi sí, però el que té dos o tres anys, suposo que per això volen renovar, sinó que me'n recordava de posar la lletra, doncs no ho posava, ja està. Us pagava alguna cosa, sofres? No, hi havia punts. Hi havia punts de la caixa. Tens la Carme aquí, per preguntar-li, el que sempre has pogut saber sobre els altímetres, i mai t'has atrevit a preguntar. No, més o menys els he estat fent les preguntes, que jo li preguntaria, però hi havia alguna empresa, que es va posar en contacte amb vosaltres per dir, escolta, podríeu mirar això i... Massatges. No, perquè clar, tampoc la gent potser no sabia que ho teníem. Jo és això, un cos meu que treballava en una productora, però no ens ho va demanar, sinó que estava molt encorusit pel fenomen, i després gent puntual que li feia gràcia, però clar, tampoc jo no anava dient... Tampoc era conscient en aquell moment, encara no havia anat a la universitat, i potser no era tan conscient del poder que teníem. I no saps qui té la teva família catalana, que té el teu dimetre ara, no va fer un traspàs de poder. El que sí que ens van dir, cosa que no ens havíem cregut mai a casa meva, era que jo recordo el dia que vam venir dues senyores, a parlar amb els meus pares, i a dir-li, a veure si ens interessava i tot plegat. I ells els havien calculat que, més o menys cada barri, tothom mirava el mateix. I nosaltres sou representatius, d'una gent molt important, i estàvem seguríssims que cap dels nostres veïns miraven directament el mateix que nosaltres, no? És més fort, eh? És fort. Bé, perquè podria representar-ho, el vaig d'obrecat. No sé fins a quin punt. La zona Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Sant Just, no sé, me'n invento. Clar, era aquella zona, però no sé si hi havia altres famílies que també ho teníem, no sé. Que fort. Bé, en fi... Tampoc van posar en contacte amb tu. Clar, és que jo recordo que van anar directament, de la trucada, no va ser una trucada telefònica, va ser una directament a la porta de casa meva, recordo que hi havia unes senyores per la meva pare, i, en principi, doncs, suposo que ells van fer un estudi de mercat i saben qui viu a cada lloc, perquè aquestes dades deuen ser públiques, i ja està. Recordo unes senyores. Recordo unes senyores. Recordo unes senyores. Com eren aquestes senyores? Eren grans. Ahir són la molt grans, perquè jo tenia potser 12 anys, eh? En lloc d'abon... No, però en lloc d'abon yama, no? També era la banda cosmètica. Dels anys 70. Sofres, ja ama a tu porta. En fi, avui en dia, David, si algú... Hi ha diferent, eh? Si algú vol ser una de les famílies que tenen l'odímetre, ha de fer alguna cosa... Bueno, resa. Continuo funcionant pel mateix sistema, eh? Que la empresa que m'has d'resolver, si es cantermèdia, es posa en contacte al revés teu, i et diu que no és res que en compensació, si ho canviaràs per punt, o sigui, bicicletes, o... Està bé, eh? Jo recordo... Que m'han sortit les xules que vas agafar. És que no me recordo, però vull que ser una aspiradora, per exemple, diria que va ser conseqüència. Que xulo, que xulo. Jordi... En aquell moment estava bé. No és una aspiradora, eh? No, per això. No, no, no. Per cert, que també vull fer una crida dels ullens, ullens, perdó, de la penya del Morro. Si algun ullent té l'odímetre a casa seva, s'enjust, que es posi en contacte, que nosaltres farem d'enllaç, i podem sortir tots beneficiats. Sí, perquè nosaltres contactaríem amb la productora, amb les productores, per exemple. David, tu també faries intermediari, no? Amb Jazz Music. Sí, sí. Per exemple, clar, tu... David, tu et presentes, avui en dia, a una productora, i dius que coneixes gent, que tens un llista de 10 persones, que tenen l'odímetre a casa, i, bueno, et fan la hola quan entres a la productora. Sí o no? I tant, i tant, els van ben buscats, la gent que ve als odimetres, perquè els juguen molts diners. També podries fer valoracions, posar molt bo, regular, mal... El programa. Però no era obligatori. Ferran molt negar el teu dimentre a casa, no ho sabem. En fi... Crec que no. En fi... No em vaig, eh? Te'n vas, ja. Moltes gràcies. No, no. Que se'n va, que se'n va. Que vagi molt bé. Ara l'han trucat una empresa per fer un enquestes. Gràcies, Carme. Moltes gràcies. David, continuem ràpidament, perquè si no no tindrem temps de fer el programa avui. Atenció, perquè... Quanta temps tenim? Quanta temps tenim? Menys del que et penses. Atenció. Fem una cosa. Fem una cosa. Anem pel següent tràiler, que és... Una sèrie que et farà el dijous feta per l'Hospit d'Ilaronga. Carta Eva? Carta Eva. Vinga, va, escoltem el tràiler. On es farà? Què està passant, Carme? Què et penses, Eva? Intentaré negociar amb la Argentina per que me venda en Trigo. Per què no enviamos a su mujer? Tenés que venir conmigo. Sobviament té la patacada dos o tres. ¿Puria que pensar dónde la vamos a lograr? Aquí con nosotros en el parbo. Que le tengan a todos los espechosos. No nos va a temblar el pulso para afirmar sentencias de muerte. No se inclina usted ante nadie. Y menos ante la mujer de Franco. La mujer de Franco, viene a pos. Carmen Polo, sí, en aquel moño. Si volau, us explico l'anècdota de Carmen Polo i el que feia per les lliures d'A, Civilia, també, us explico ara que tenim molt de temps. Sí, explica, explica. I ella anava a les lliures de Civilia i deia que ha enviat aquesta factura al parbo que ja es la pagarem. I feia uns grans dispensis. Si capturaria, s'ho travia a enviar aquesta factura. Oh, d'acord. O va fer... I aquell any li va caure Tant d'impostos que van haver de tancar. Oh, molt bé, eh, que una altra història bonica, de la dictadura franquista. Escolta, parlem d'aquesta miniseria, carta Eva, d'Agustí Villaronga, que es estrena aquesta setmana. Agustí Villaronga, directora de pa negre? Sí, sí, sí, sí, vull dir que és un reclam per veure aquesta sèrie. A més, hi podrem veure la Nora Nava, la Carmen Moura... Vull dir que pinta, pinta molt bé. Tracta sobre l'Evita Perón, quan va venir aquí a Espanya, i tot el que va succeir durant aquell temps, i quan es va espadar a casa del Franco, que no va ser durant uns dies massa agradables, ni per uns ni per els altres. Per cert, que parlant d'Evita Perón, perdó, de la pel·lícula Evita, que va fer Madonna i Antonio Vanderes, és que això t'agrada tu perquè l'altre dia, entrevistant a l'Adrià Collado, que és un dels actors... Ah, sí? No, aquí en viva, que fa el personatge de Fernando Navarro, que és la parella del Mauri, la parella aquell de la sèrie, ell ens va explicar que va estar el rodatge a Londres... Amb la Madonna. Sí, sí, amb la Madonna i d'Evita, aquestes coses que t'agrada tu, David. Tinc un cotilló de la Madonna, també. Ah, sí? Quins? Sí, i quan va fan per ell d'any, va anar a fer com quins joves. Va venir a teletinc que li fes una entrevista. Va prohibir que a tot l'edifici de teletinc que durant una setmana abans i una setmana després la gent fumés. No m'ho puc creure. I també exigir... Perdona, un moment, m'ho semblant, el que ens va explicar l'Adrià, la setmana passada, quan va venir, i va dir que el seu guard d'espatlla es li va dir que ha prohibit fumar davant de la Madonna. Ah, estres, doncs. I també una altra de les coses és que l'entrevista li havia de fer la paula d'abast, i no va voler, per què era més guapa que ella? Llavors, al final, què? Es va quedar sense fer entrevista? Li va fer alguna altra persona. Fos que s'havia erbat, que és, no? No, encara no hi era, encara. No, clar, ho dic perquè, clar. Més guapa que ella, és assegur. Bé, doncs... Hem de fer una crida. Abans d'acabar, hem de fer una crida. Una crida, aquí. A veure, crida la gent, a veure. Busquem una senzill d'enca. Espera, sí, això és important. Això és important perquè ja fa una setmana que ho hem parlat, of the record, i avui... I estan enciat a Twitter. Estan enciat a Twitter, correcte. Atenció, perquè el David Ávila està buscant una senjustenca... El David Ávila i el programa, eh? La penya del... La penya del Morro, i ja dic ràdio d'Esber. Fem-ho grossa, això. Sí, sí, i tot i que és als mitjans locals del Baix Llobregat, estem buscant una senjustenca que es farà molt famosa d'aquí ben poc. David...Aquest divendre. Aquest divendre es farà molt famosa. Aquest divendre ja començarà a fer-se... I nosaltres, cada setmana, ja t'ho dic ara, cada setmana en parlarem de com va i com s'ha format... Perdona, l'hem de trobar, aquesta noia. A veure, primer, per què es farà famosa, David? Perquè Irma Ramos...Sí? Es farà famosa perquè participarà a la nova edició del número 1, de l'express. I és senjustenca, l'Irma Ramos. Sí, senjustenca. Senjustenca va neixent. No, no, no, no. Doncs a veure, ja l'estem buscant. No sé si és una mica del Facebook a la penya del Morro, o de ràdio d'Esber, però l'hem de buscar i portar-la on hi ha el programa. És de senjús, si no, ajudeu-nos. Estimat joients de senjús. Familiars, coneguts, companys... Van a un institut de senjús, no sabem. Estem buscant a Irma Ramos. Quina edat té? Això és important, gràcies. Crec que deu tenir entre uns 18, 20 i 22 anys. Si algú li sona, o que doni veus a casa, aquesta nit a l'hora de sopar, a tot arreu, que ho pengui, busquem a Irma Ramos la nova senjustenca... La nova estrella de la música. La nova estrella de la música. La nova estrella de la música Irma Ramos. No és peloteó. Jo vaig estar a la gala que es va agradar el 16 de maig a Terrassa. I ja que, si el número no ve senjús, senjús anirà al número 1. Bravo, bravo, bravo. I és la que va rebre més bones crítiques... De totes, no? No vull ser un spoiler. Dient al que és, ja t'interpreto que va guanyar ja la primera gala. De totes formes, Irma Ramos, et busquem, si no, famílies coneguts... No, que després ja el contactem. La penya del Morro faria molta il·lusió, la veritat. El Facebook, la penya del Morro, o Twitter, la penya del Morro, la penya del Morro, a robagmail.com. Ja podem dir, amb dones per mi, que durant aquestes 5 setmanes la recolzarem... Sí, home. Sí, amorts, amorts! Amorts, també Irma Ramos! Que no la coneixem, però només pel fet de senjús. I si té una veu tan bona... Home, que vingui a cantar un dia al programa, no? Un directe. En fi, David, que he de dir moltíssimes gràcies. Ja, però sí que hem de començar. Però què vols? Mira, el Sergi Pò em pregunta. Què tal, gran hermano, David? O sigui, et té ubicat, ja, només amb gran hermano. Perquè ho vegi. Dia-li que vaig petitant i... Oh, quina plorera, va marxar la son. S'acaba, això, una altra de les notícies... S'acaba en 15 dies, gran hermano. Ah, sí? El futbol sobre gran hermano, perquè en Telecinco ha comprat la Copa Conservaciones. I gran hermano, el director de Telecinco, els escolteu. Ha de marxar ràpid, que ens volem centrar en el futbol. Oh, bé, per tant, gran hermano s'acaba. Aquestes dies s'acaba. Aquestes setmanes tindrem billons i dijous gal·les i els dits instal·lats. Per cert, un altre programa que es grava aquí a Senjús. Un millón. Va iniciar, ahir, la seva setmana solidària. Sí. Durant aquests cinc dies, el programa portarà els participants que destinaran els seus diners a causa solidària. Avui, per exemple... Deixa'm que tingui el guió... Avui, per exemple... Una plataforma... una plataforma ciutadana, diu. Que vol aconseguir diners, però jo era una família que vivien en un pis a Sevilla, que se'ls va cremar. La llar. Es va cremar aquella edifici i una de les famílies que qui vivia, la qual la van perdre la feina i tot plegar, doncs els diners que aconseguessin aquesta tarda aniran per aquesta causa. Molt bé. Ho he volgut destacar perquè, a més de ser senjús, se m'ho ve que programes de televisió ocupin una mica per ajudar a causar-se... En va plascom aquest. David, ràpidament. Aquesta nit, sense ficció de TV3, documentals posarà la mirada en els joves i què en pensen dels temps que estem vivint? Doncs sí. Aquest documental es parlarà una mica de aquesta generació en què està amb ell. A veure què passarà, que no, que no provenceïna, que estan ben preparats, però que han de marxar un bon reflex de la situació actual i que crec que ens pot interessar a tots veure una mica... què ens està passant al mostre votant i que no es pensen sols, la gent jove, en aquests moments. Per cert, ja recordarà que a la setmana que ve parlarem de la Graella de TV3 a l'estiu, també de noves incorporacions de cara al setembre, que vam fer oficial... Vam tenir la primícia, quan vam parlar amb el Txell Franquesa, també fa unes setmanes, aquí a l'apèndio del Morro, del nou programa de monòlegs, que restrena que ja és oficial a partir del setembre d'octubre, i per focus a TV3. I que nosaltres vam regalar entrades per anar de públic... El pilot, correcte, correcte, correcte. I també parlarem de la sexta, que està tenint molt bones audiències amb Jordi Evole, Alberto Cicote, i el gran wii Wyoming. El Evole acaba aquesta setmana i viu menys a pastor. Vi marx, en parlarem, veure el programa i farem una valoració. Molt bé, doncs, David, moltíssimes gràcies, que tingui una bona setmana i que disfrutis. Recordem. Recordem. Irma Ramon. Ah, clar, clar, clar. Irma Ramon, estem buscant. Per cert, el Sergi, ja per acabar el comentari, diu... Per tant, de gran hermano, i que arriba ara a la Copa de Confederacions de Tele5, en lloc d'aquest programa, aquest reality, diu... Per culpa del futbol, esperen la tele de qualitat, eh, David. Ara, ara, ara, ara, ja, ja, ja, ja, ja, ja. Al fi, David, que vagi bé... El Sergi Font, que és pantronera, i que sempre ho veus envoltat de noia. Sí, sí, sí. Que busqui l'Ima Ramon. I després l'hi preguntarem. Gràcies, David. Bona tarda. I, tot seguit, connectem amb el casal de joves de Sant Jordes d'Ern. Allà, en espera, el Sergi Arrada Ruiz. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veu, som originals de mena. Soc Agustín Arribas, sóc el graner de Sant Jordes, i em viu una salutació a tots els ullets de Sant Jordes i també a la penya del Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, sóc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Un nom. Unes idees. Un color, el blau. Unes exclapes a la barba. Sergi Arrada, en Ruís. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Sergi, què tal? Com estem? Molt bé. Com va tots? Mira, aquí... Heu reviscut el primer d'haver assaltat. Ja, ja, ja, que ara estàs de ressaca, primaverística. I de tot plegat, tu ets un modernet, també, no? No, jo soc un festivaler. Que l'altre dia llegia un tuit que em va agradar molt, que deia, per ser modern, ja no vaig al primer d'haver assaltat, perquè és mainstream, ja, al primer d'haver assaltat. Clar, aquest any hem fet récord, sense tant de mil... Sense tant de mil persones. Està comercialitzant i banalitzant, no és el primer d'haver assaltat. Bueno... En fi, per cert, que hem trucat fa una estona, i estàveu comunicant el que és el de Joves de Sant Just. Estan parlant per telèfon. Alguna notícia d'última hora que hem de saber o no? A mi m'està trucant molt per les tallers del casal d'estiu, i el de Orto Urbà, i tal, i estan aquí trucant tota l'estona. Bé, si voleu apuntar-vos, ja sabeu, el telèfon del casal de Joves, per aquests tallers que hi ha a l'estiu, i que ara podem repassar amb una pinzallada. Si voleu, el telèfon del casal és 9331 0252. Per qui pregunta el Sergi Pons? Si ets un... Bueno, no pregunta, però jo he canviat una mica la pregunta. Pregunta si ets hipster. Hipster, no. No, i després pregunta què és l'autèntica. Què és un hipster, pregunta ell. Són aquests que estan aquí a l'última cent, però no. Ara tinc bigoti, però no sóc un hipster. Diu que ell és hamster, com ha dada. Una mica. Un Pokémon, també. Escolta, entre Pokémon i hamster, l'apena del Morro sembla un curral, avui. Sergi, parlant del casal de Joves, què comentem aquesta setmana? Doncs aquest dissabte tenim aquí un dinar que organitza Esquerra Republicana. Què ve, Pedro Saón? Perdona, la Plana Major. La Plana Major del partit. La Plana Major d'Esquerra Republicana, Oriol Junquera, Joan Tardà, Anna Simó. Estarà en el casal de Joves de Sant Just, perquè em sembla que fan l'acte cobercar alguna cosa per l'estil. Doncs fan un dinar aquí, que... Fomplirà això de gent. Crec que es poden inscriure en Oseón, aquí, no. També estan trucant tota l'estona preguntant per comprar el tiquet i tal, aquí no és. Us truca gent de comarca sobre el dinar del dissabte? Bueno, la gent vol venir, vol saber què s'ha de fer. Clar, i què els dieu? Que no, no? Que no. Visc a Catalunya i penjar el telèfon. Exacte. Visc a Manel, no? Visc a Catalunya lliure i penjar el telèfon. Com que són tots d'Esquerra, van amb barretina. Molt bé, doncs això serà aquest dissabte. Alguna cosa més als propis dies, el que és el de joves, Sergi? Doncs sí, actes noturs, que és el que tu t'agrada. Són preguntes, falses actes noturs, sempre. Ja veig que el dinar te l'ha passat ràpid, també, perquè és de dia. El sopar, el dissabte, o què? No, però jo segur que hi ha resupó després. No, no, no, no hi ha cap acte de notó en aquesta setmana. Ah, vale. Perquè tenim tot el muntatge d'Esquerra, de fet, el divendres ja vindran aquí a muntar tot, perquè es preveu, com no sé si, 300 persones o no sé quantes. Però què es farà això? A la sala utopia? A la sala utopia i suposo agafar-hi una mica de l'exterior. Clar. I... i clar. És que els d'Esquerra se coneix que són molt ambiciosos. Bueno, jo crec que vindrà molta gent. Sí, home, sí, si ve la plana major d'un partit polític, que més... Tu vindràs o què? No, no puc. No vinc mai. No puc. No puc mai, no puc. Actes polític, poc em trobaràs, a mi. Actes polític, poc em trobaràs. Què hi anireu vosaltres? Doncs algú a nosaltres estarà segur. Clar, estarà per aquí, no? Clar. Bueno, en fi, això serà aquest dissabte. I de qüestions nocturnes, què deies, alguna cosa o no? Doncs aquest cap de setmana res. Ah. Per això et dic que és l'únic que t'interessa, però podem parlar, allò que sé, dels tallers, dels cursos... Doncs pren-nos una mica el dia per aquesta gent que no sàpiga que hi ha els tallers d'estiu. El casal de joves fem una pinza allà de ràpida, d'alguns, per exemple, que no hagin tingut gaire resposta de la gent, a veure si algú s'anima i estigui escoltant. Vale, el que sempre costa una mica d'umplir i el vent oferta de fatem, si tal, és el de reparació de bicicletes. O sigui que podem aprofitar per una mica de publicitat. Són quatre dies. Hi ha un talla que es fa a dintre de la seti o tarts d'estiu, que farem aquí al final de juny i durant tot el juliol. T'ensenyen a solucionar qualsevol problema que pogués tenir amb la teva bicicleta. I res, quatre matins, dilluns a dijous i a un divendres, farem un circuit perquè la gent pugui venir amb les seves bicicletes, amb els seus skates, amb els seus patins, i podrem fer tot un circuit per l'asterior de casa i per la salutopia. Doncs això serà al final de juny, no? Sí, la tercera setmana de juliol. Home, i tant final de juny, si és juliol, imagina't. Molt bé, més tallers així que puguis comentar, Sergi? Bueno, el que comencem la setmana vinent, que ja vam parlar de l'ort urbà, que s'està començant un plilla i les places són poquetes, que la gent que es vulgui apuntar, que aprofiti i faci allà. Perquè, de fet, no sé si molta gent ho sap, que ara us podeu apuntar als cursos del casal per la web. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Caral de joves, caraldejoves.com. Molt bé, per cert, que ja per acabar, comentar que el xat ens escriuen, per què no parlem de la vida personal del Sergi Arrada? Perquè ja el vios estic molt sovint. Diu, a l'Audiència ens agradaria saber donar els seus gustos i aficions. El cinema. I la música. No sé, diu coses d'aquestes. Diu que per nosaltres és que és un home que només parla del casal i volem saber més coses d'ell. Sí. Em conviden a sopar a qualsevol joc i jo parlo de la meva vida. Ah, d'alguna cosa? Si algun dia us sentiu sols i voleu acompanyar Sergi Arrada hasta la vostra disposició. Que hi ha moltes coses. El contacte. I no només coses del casal, eh, que estàs la gràcia. Tu pot omplir un sopar parlant del casal de joves o de les dones, si vols? Totes les dones. Porto aquí ja deu anys. Imagina't, des dels inicis del casal, quasi bé, posar la primera pedra i totes les coses que han anat passant pel casal i a l'activitat, pots fer-hi dos sopars. En fi, si voleu acompanyar, us poseu en contacte amb la penya del Morro, el mail, la penya del Morro a roba. Posa per que també són clases limitades. Sí, sí, sí, sí. Però el sopar és que els paguin ells, no? Si de cas? Com a sempre. Sempre. Posa la companyia. Jo poso la conversació. Molt bé. Jo estic aquí, diu, com l'Alejandro, no? L'Alejandro... Bé, sí, sí, no és Alejandro, és Alejandro. Alejandro, Alejandro. Preguntant si es poden inscriure per la web. El sopar o l'Alejandro? No, el sopar. Amb mi. Encara no hem fet l'event, eh. Ja el farem al Facebook, ja farem difusió, la farem notícies ràdio d'Esvern i tot el canal... Un sorteig aquí a la penya del Morro, el guanyador amb convida a sopar. Sí, sí, sí. Com hem arribat fins a aquest punt? El programa se m'ha escapat de les mans una mitja. Sí, sí, sí. Escolta, Sergi, que vagi bé, que tinguis una bona tarda, i, si no, doncs sopa sol, eh, com cada nit. Vinga. Bueno, no ho sé. No ho sé si sopa sol. Ah, de tant en tant, ojo, eh. Claro. Amb qui sopa, si no? Mira, amb qui em convidi. Ah, amb qui em convidi. Ja ho saps, Sergi Pons, ja ho saps. Gràcies, Sergi, que vagi bé, una tarda. Adéu, adéu, adéu. Ai, les històries del casal de Júbata Senjura amb el Sergi Arrada al capdavant. 6.46 de la tarda ja ha arribat. Ja ha arribat el moment. Jo intentava allargar-ho. Allargar tot, la secció del darrere. Ja t'he vist, ja t'he vist. Anava allargant també la secció del casal de Joves, amb aquestes coses surrealistes que hem dit ara. Però amics, amigues, ha arribat, efectivament, la secció de misteri de Cristina Vargas. Bé, més aviat hauríem de dir... Cristina Stewart Vargas. Perquè sempre que li demanem una secció així aleatòria, ens porta una secció de pàmpirs. Cristina, t'estem enfocant a través de la webcamp la gent a casa seva pot confirmar que ets una mica vampira, tu, no? Sí. No em veus? Sí. Amb la blanca de pell... Perdona, a la webcamp no sé si la gent et veu o veu un auricular que està enfocant. És tan fàcil com quan estic amb una altra persona a l'estudi. No sé per què moltes vegades jo ho he mirat a la web. Soc blanca, però totalment. I la resta de gent té color. No, no, no, és que... Perdona. T'ho dic de debò, no ho entenc. Ets vampira. Bé, no passa res. Que l'altre dia sortia a un príncipe paracoorina, un dels candidats de la noia del programa aquest de 4, deia que era un vampir i dormia durant el dia i per la noia feia maravilles. En fi, Cristina, avui què ens portes? Vampirs i històries bardaderes. Sí, no podia ser d'una altra manera, no? De famílies? Sí. Anes, Roma. Sí, llunyants, però familiars. Familiars llunyants, sí, exacte, Jordi. Però no volia explicar-me'n una altra. Familiars, coneguts teus, que ja us remueixen tant. Jo veig que hi ha aquí una cosa misteriosa entre això de saber si soc vampir o no, i per això avui he pensat, mira, Jordi, com m'ho portes dient molt de temps, avui t'explicaré alguns casos familiars, de debò, que han existit al llarg de la història, que, a més a més, estan documentats, no? I són persones de la meva família que, realment, sí que van ser considerats com a monstres. Per sort, avui dia està molt acceptat, i, fins i tot, doncs estarà aquí a la ràdio i no passa res. Comencem amb algun cas de veritat, per exemple, és el cas d'un familiar llunyant de la Cristina, que és Piter Plogojowicz, que, amb aquest nom, ja es veu que és un vampir, qui era Piter Plogojowicz? Doncs era el cosí germà del tiet del meu avi. Era pagès, vivia en aquella època d'on se servia, evidentment, perquè després, amb això de moure'ns i tat, hem acabat aquí, però en aquell moment vivíem a sèrie, i va ser acusat de vampirisme, va ser el primer home del seu poble amb morir d'una malaltia molt estranya. Però la qüestió no ve aquí, és que, posteriorment, van haver un seguit de morts misterioses que van ser atribuïdes al seu instint de paradador. Li vam fer autòpsia, aquest home?Sí. Sí, sí, sí.I què deia, el que van descobrir? Doncs va revelar els consignes de vampirisme. I, fins i tot, Jordi, hi havia molts testimonis en el moment de l'autòpsia que realment van confirmar aquests signes de vampirisme. Es veu que van detectar que no tenien ni el més mínim olor, característic de les persones un cop moren. A més a més, el cos es trobava en perfecte estat de conservació. És a dir, no es va deteriorar ni res de res. El cabell i la barba, fins i tot, li havien crescut en aquells dies. Un cop molt, però això ja passa, o no? O m'ho estic inventant? Home, un un lòssic a desprèn, una persona, el cos es comença a deteriorar. Sí que és possible que la barba i el cabell comencin a créixer una mica, però, en aquest cas, la diferència és que li va créixer una mesura exagerat. Aquest és el primer cas de la història com a... com a catalogat, com a vampir, Peter Plojowicz, però no ha sigut l'únic, no? No, van haver altres casos, també, de la meva família, però per parlar d'ells, la veritat és que no cal anar tan lluny. I és que, en aquell moment, ja ens vam traslladar fins a Catalunya, i aquí també va haver, doncs, una familiar meva. És, en aquest cas, el Comte Strug, el terror de l'Empordà. Atenció, perquè això és verídic, eh? Però què fem, broma, Cristina, que jo em peta, no? Prima com riu. Però això és verídic, perquè el Comte Strug... A més, això va ser a l'Empordà, està situat segons escrets que testifiquen durant el ragnat del fons buiter, era el magnànim, o no ho sabem si és el buiter, de l'any 1180, no? Exacte, Jordi. Es veu que en aquella època, un estranger, anomenat Gifret Strug, va arribar a la comarca de l'Empordà, Girona, i va començar a implantar la seva vida en aquell indret. En principi, tenia una vida normal, com la de qualsevol altra persona, però, en un moment de la seva vida, va haver de condenar unes dones de bruixeria. El que va succeir, llavors, és que aquestes suposades bruixes van llançar sobre ell, doncs, una maladdicció. Quan el Comte, conegut per tothom a la província, va morir, va començar a succeir coses estranyes. Va haver-hi diverses morts, atacs per la nit, i tot això, la gent del poble ho va dir, que era de la maladdicció que les bruixes li havien llançat al damunt. Per tant, tot aquest rumor es va començar a estendre, i fins i tot es va dir que, una vegada al Comte, va morir, s'havia convertit en un no mort. Hem d'investigar, eh?, el primer 20 vampir català, concretament del començament del segle XII, que era el Comte Estruc. Aquell en pregunto bé, és Cristina, si realment aquests sucessos eren cosa d'aquest Comte Estruc, o només era la por i la superstició de la gent de l'època, perquè també per desconegència, per ignorància, no? Podria ser. M'agrada aquesta pregunta, Jordi, perquè... És el guió, eh? Abans d'això, perquè te la puc explicar, i és que fins i tot, en aquella època, la gent del poble, espantada, davant els sucessos i tot això, vam decidir contractar una especialista, per tal de que intentés brinar si era veritat o no. Amb el temps es va saber... no hi havia molta cosa d'aquest personatge, però es va poder demostrar que la seva existència estava plasmada, en una tomba de la dona d'un cavaller que es trobava a la col·legieta de Sanfaliú de Girona, on apareix el nom d'Arnali Estruccionis, que és un altre noble de l'època. Ara ve aquí la relació, no? Es veu que Arnali Estruccionis era el company que vivia en el mateix castell que ell en aquella època, i per tant, no només el senyor Estruc, el Comte Estruc va ser acusat de vampirisme, sinó també aquest home. La veritat és que m'interessa molt el tema vampiric, sobretot aquí a Catalunya, a casa nostra. No sé si hi hauria alguna altra personalitat del món vampiric aquí més a prop encara, a Barcelona, perquè jo recordo que cap al 1912 qui no s'hauria de parlar de la mítica història d'Enriqueta Martí, la vampira del Raval, li deia, no? Ah, sí, Jordi. No, no, que molta gent que encara la recorda s'explica que s'agrastaven ens per assassinar-los i treure'ls i la sang, els ossos i el greix, que amb aquests ingredients, ella elaborava un tipus de vaguda que era considerada com una poció, que posteriorment una vegada la tenia feta, la venia a l'alta bogècia catalana. Es veu que Enriqueta va morir a la presó amb els de les seves companyes, tot i que va haver-hi... La van matar les companyes de la presó? Sí, tot i que va haver-hi moltes especulacions, el respecte, perquè moltes persones van dir que ja estava morta abans que aquestes companyes de la presó intentessin atacar-la per matar-la, finalment. La vampiresa de Barcelona o la vampira del Raval. En fi, Cristina, moltíssimes gràcies per aquestes històries. També, família meva, per això. Sí, tot familiar a teva. I ara, avui, ja per fi, ho hem confirmat. I acabem el programa. Cristina Estiues Vargas. M'he quedat, no, amb aquest nom? Sí, ja per la resta de temporada, que és el més interessant o el millor per tu de la penya del morro? Doncs parlem de noms, justament l'Airma Ramos, aquesta... De veritat, la busquem. Una Sant Justenca que és l'Airma Ramos, i que a partir d'aquest divendres ja serà molt famosa a tot l'estat. I coneguda i que farà també famosa Sant Just, per si no ho era, encara. No, efectivament. Que segur que ho era, però... Estarem batents. En fi, això serà aquest divendres, el programa La Bols. El número uno. Gràcies, Cristina. Acabem el programa. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del morro d'avui, la Núria Oriol, a les aixó de coaching, la Carme Verdo i a l'actualitat Sant Justenca, i l'Àvila a la tele. També hem parlat amb l'organitzador de la primera cursa popular a Sant Just, que és per aquest dissabte, a partir de quarts de 8 del vespre, el José Luis Blanco, amb el Sergi Arreda del Casal de Joves, i, com sempre, amb la col·laboració més que especial de la Cristina Bàriar. Cristina, gràcies. Bon dimarts. Que vagi bé. Bon dimarts. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. El Sergi Pón i el chat de radiodesvern.com, que ha anat comentant les coses. Avui, almenys, tornem demà, a partir de les 5 de la tarda. Segueix la penya del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del morro. A Facebook, la penya del morro. Com veu, sou originals de menys. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Tornem a escoltar de Madri Necres i també a Graí. Amb aquesta notícia obrim l'edició d'avui resumim però altres informacions destacades antitulars.