#278 - La Penya del Morro del 30/5/2013

A l'hospital, quan els Mossos d'Esquadra el van detenir. Coneguem la previsió del temps. Serraima teorològic de Catalunya, Estalfigueres, bona tarda. Bona tarda. Una dada que està enmarcada pel vent ha arribat al 70 quilòmetres per hora al guair, al Segrià, també als 90 quilòmetres per hora al Parelló, a l'extrem sud del territori. El vent de ponent està bufant en força, t'arregona també les comarques de lleide. I es preveu que continuï bufant durant les pròximes jornades de hagut aquest vent que bufen força. Les pròximes jornades estan creant núvols a sota vent, que deixen algun roxat esporàdic i molt feble. Precipitacions que són més continuades al bàson nord del Pirineu, on sí que esperem que arribin a superar els 20 litres per metre quadrat de fieta viella, ja em porten 7 acumulats. De cara a demà, un dia de més sol, com deien amb vent, encara amb algun roxat feble que es donaran el matí, després s'anian restringint al nord des de l'extrem sud, però que em diem temperatures que seran més altes que no pas les d'avui. Això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador, en futbol, Lluís Carrera, estècnic del centre d'esforç sabadell, ha comunicat que et deixa la manqueta arreglar quina edat després de 3 temporades. L'escoltem. Jo tinc moltes ganes, acabo de començar, no em puc per aquí, jo vull créixer, vull fer créixer els que estan a mi, vull millorar amb el món del futbol, perquè crec que acabo de començar, pràcticament 4 o 5 anys entrenant, i això és molt poc, no diré que m'he desgastat, només he desgastat que cony, hem de seguir. I Erika Vidal ha anunciat que no continuarà al Barça la pròxima temporada perquè vol seguir jugant a futbol, recordem que el club no li hau fet la renovació, però li reserva un càrrec quan pengi les botes. Ràdio Tasberg, 98.1. Ràdio Tasberg, 98.1. En directe, amb atendis de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la FAM, i a tot el món a través de ràdiodasvern.com, comença un programa amb molta penya, i molt de Morro, la penya del Morro. Bona tarda Sant Just, què tal com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Ràdio d'Esvern. Salut de Jordi Domènech, benvinguts a la penya del Morro, des d'ara i fins la set del vespre. Salutem a l'equip habitual del programa, el capdavant de la qualitat Sant Justemca, que repassarem d'aquí uns moments. Carme, perdó i tornem. Bona tarda. Avui, 2.0. Què passa? Sí, això és perquè he tingut el temps que podries veure el micròfon. I perquè no n'hi ha 3, si no, t'hagués dit 3. De fet, sí que n'hi ha, un tercer, que és el segon del del pare. I el quart és el segon de la mare, no? Sí. I el cinquè és el primer de l'acte del navi. Què dius que ha de ser, quart? Jo dic Jordi Domènech, Navarro, Rebassa... Hmm... Jimé, no? No està d'acord? No, llarg. Benvinguts al bufet de bucats. En fi, avui també el programa, a part de repassar els nostres cognoms i de tots els col·laboradors, tindrem a la Júlia etmèlia que, en el seu desit, de fer-nos arribar a la selectivitat a tots i també ajudar-la una mica, perquè com molts joves de Catalunya té la selectivitat d'aquí res. A més a més també tindrem l'Albert Capapey, a l'esaixó d'educació que, Nina, que avui ens parlarà sobre com conviure amb un gos o una gossa sorda. Sí, és especial, evidentment, i avui presentarem aquest tema. A la segona hora del programa, rebrem a l'agent del cau vindrà l'Elena Conesa, de la mà del Dani Martínez, el nostre alguni de Sant Just. A més també entrevistarem un grup que es diuen el Promeses de Mart, que presenten el seu disc, el meu espai. Veurem com sonen, sí, no ho sabem. I acabarem el programa amb l'Arnau Cónsul, avui amb l'esaixó de llibres. Bona tarda! Avui hem vingut a la penya del Morro. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. Avui també penya el Comú. I, com sempre, la col·laboració més que especial de la Cristina Vargas, el Twitter i el Facebook del programa. Cristina, bona tarda! Hola! Hola! Bona tarda! Què passa? Carme, vols que alguna cosa? Que no hem dit d'on ve la gent, avui. D'on ve la gent, ja? Ah, sí. A veure, d'on ve la gent que ens acompanya a la teva número de radio. Avui la gent ve de Els Prats de Rei. Els Prats de Rei, que és la única comarca de... No ho saps? No ho saps. A prop de calar. Sí, sí, sí. Bueno, en fi, doncs benvinguts a tots. Avui repassem trendins tòpics. Atenció, perquè Merci Abidal, que és Sant Justenc, ha sigut el trendin tòpic, perquè trobes fort que ha sigut trendin tòpic, ho ha gent fet fora del Barça. No, el tema. El tema, eh? T'ho dic que el dia del tercer truquet esportiva hi enrere, parlar d'això. Sabe aquest lluny de... Podré venir? Sí, amb la lleia col·ler. Si no ve, et posarem a tu amb una perruca. Perquè avui, efectivament, Merci Abidal, ha estat la ciutadana i tòpic, que ha sigut la roda de premsa, de conviadament, del jugador després de 6 anys al Barça. Que l'altre dia, quan hi havia l'acte del tornets, Joan Petit, hi havia l'Avidal i no se li podia preguntar res sobre el Barça ni res. M'ha dit que jo li havia preguntat... M'ha advertit, no? M'ha advertit. Diu, Jordi, no preguntis sobre res. Dic, no, home, no, que ets apuntant. I que anar a aquests actes. Clar, perquè estava molt estudiat tot. En fi, què diu la gent a Twitter? Comentaris de companys sobre tot. I saps, Cuenca? Abidal, un exemple de superación, un honor haver compartido vestuario contigo. Merci Abidal. Al Martín Montoya diu, mucha suerte, había un placer haber podido compartir vestuario contigo estos años. Grande, avú. I al Mar Bartra ha sido un placer compartir vestuario contigo. Eres un ejemplo para todos dentro y fuera del campo. Y si et sembla, Jordi, d'on acabem d'estar, que també en comentari, en aquest cas d'un periodista esportiu, Edu Polo, que diu, toda la plantilla assista a la roda de premsa, de despedida de Abidal. Merci Abidal, el cartel que preside la sala. A més a més, també ha continuat l'espreu de fabricar el pla de freqüència de l'espreu. Com es nota? Que quan era en la notícia la desportiva sempre van primer termes. Sí, por que Andoni Suviza-Retta també ha sigut trendin tòpic. Per què? Per què hacompregut en aquesta roda premsa? El comiat d'Àrij Abidal? I les seves explicacions han estat que presidir del futbolista és una decisió professional i que cal escollir camí i triar aquest ha estat complex. Això és el que ha comentat suvi i la gent també a Twitter ha opinat sobre aquesta decisión, de la decisió des de l'àrea tècnica del Barça. Comantar irònic, de l'Iñaki García. Subi, ¿por qué se va a Abí? Es muy complejo, no voy a entrar en lo técnico. Subi, ¿qué hora es? Es muy complejo, no voy a entrar en lo técnico. Perquè és la frase que ha d'un edat, no? És muy complejo, no voy a entrar en lo técnico, llavors ja és la comada al mes de la recurs. I canteo que acostumo a d'una, sí, sí, sí. El running gag ja del dia, sí. No vull parlar més, perquè és molt complexa i molt tècnic, no? S'haguim en un altre comentari, en aquest cas del Curro, que diu que dejen escapar a Valdeci-Tiago i la manera de questionar-lo de Havidal és d'una inutilitat de Rosey i Subi, grandiosa, dimissió enllà. I acabem amb l'Anna Sàgri, que diu, tranquil·lo, Subi, no hace falta que nos cuentes nada más. Ya habéis quedado retratados como la vergüenza de gente que sois. Gràcies, Cristina. La segona hora tindrem més tendintòpics. La passem ara a l'actualitat s'enjustenca i ho fem parlant de política local, perquè avui, últim dijous de mes, hi ha ple municipal i es plantejarà l'oferta de tres pisos socials amb lloguer reduïs per famílies en risc d'exclusió. És un dels 17 punts de l'ordre del dia de la sessió d'avui. També es debatrà el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament del Miladari. Carme, què passa?No res, eh? Quantes coses?Estàs donant donació a 17 punts, no? He intentat fer intonació d'informació. 3,24.3,24. Però està canviant, això, una mica, o què? Els informatius intenten evitar, ja, el to informatiu. El to informatiu és molt pesat i molt... Hi ha alguna ràdio que encara el fan?Molt pesat, sí, o no fan? Catalunya Ràdio fan, per exemple? Jo trobo que alguns periodistes encara tenen més d'aquest to. Potser els de l'antiga escola, el Salvador del Rius i tal. L'amic de la Cristina. Bé, això, en tot cas, és un altre tema. Sí, però que l'estret tu?No, no, perquè has posat un toc que no era l'adreqüat perquè t'estava avorrint el titular. No, m'estava avorrint. M'agradaria enganxar-nos amb això, o sigui... No, ens enganxem. Que llegeixo això i tu continues, no passa res. Avui has fet esment al tema. Mai fa aquest to el Jordi, quan llegeix titulars. Normalment no. Un debat aquí, ara, sobre el to, que jo utilitzo per fer els titulars. O sigui...Adi la Cristina, que no és realment no. Perdoneu, no sé, la gent a casa que ho capini, també, si voleu, a veure com haurien d'agir els titulars de la qualitat senjustenca. Vam comentar-ho al Facebook, no?Sí, vam comentar-ho al Facebook. Bé, en tot cas, a part d'aquests temes que has comentat, hi ha altres qüestions. Per exemple, aquest canvi que has dit, aquest canvi de gestió al Sabic Municipal de Parkament del Milenari, implicaria que l'Ajuntament, a través de l'empresa municipal, podria fer la gestió d'aquestes zones d'estacionament regulat. I, a patir-s'hi de l'empresariat de la zona Sant Just Diagonal, els carrers d'aquest polígon es regularien amb zona verda. Zona verda, tots els carrers del polígon de... Sant Just Diagonal. Sant Just Diagonal, que és el que hi ha al costat del... No em vull provocar...A l'altre canto de la carretera, no? Del cíti Sant Just, de banda de la bensinera de TV3 i tal. Exacte.Tot aquella zona. Bé, el ple també inclou la declaració institucional de l'Ajuntament de Sant Just contra la violència masclista. Ara fa 4 anys que es va provar una emoció que convoca aquests 5 minuts de silenci al mes que es fan que ha d'ultim dijous de més a les 12 de la migdia per rebutjar la violència masclista a proposta del Consell Municipal de les Dones. Es demana que el ple d'avui es comprometi a altres iniciatives per continuar posant l'accent contra la violència masclista. Varem doncs quines són aquestes iniciatives. I, finalment, també es debatrà una emoció que presenta el partit popular en relació a les dades econòmiques que publica el consistori i, com sempre, torn de preis i preguntes. Una sessió que començarà a la set de la tarda, la sala de sessions de l'Ajuntament. Un ple que avui ve carregat de continguts i d'emocions que s'han de provar recomanable avui, eh? Si l'any hi ha tres plens on anar, avui és un dels tres, jo crec. Sí, és molt interessant. Bé, parlem ara de Sant Just per la Independència. No sé si m'acaba d'agradar gaire aquesta versió maquínera de l'himne dels sagadors, home. És un ambient on no tenim una altra. Bé, rock. Més imigèndries, a primera, més pacòpils. Bé, atenció, perquè considerin en el ple d'avui Sant Just per la Independència lliurarà aquest vespre a l'Ajuntament 800 signatures, asignatures, perdó, a favor de pertany a l'Associació de municipis per la Independència. Fan una crida a la citadania perquè es concentri amb estalades a les portes del consistori. Carme, he llegit el titular millor que abans el teu gust, que és diferent, més informatiu, més còmodes. Ha estat bé. Gràcies. Convoquen a la gent a les portes de l'Ajuntament, tot i que el principi d'aquest acte va condicionat a la durada del ple municipal, i durant l'assassió també membres de la Secció Local de la NSC llegiran un manifest explicant tot aquest procés. Quin procés? Aquest que hem anat comentant aquests dies, i que ara tornem a repetir, que és que des de la Secció Local de la NSC han decidit lliurar aquestes signatures, perquè s'han recollit quan es proposa el ple pertany a l'AMI. El bloc municipal d'estiu, de fet, ho haveru presentat en emoció al ple, agafa gairebé un any i mig o un any i tres mesos, més o menys, que no va tirar endavant i s'han just per la independència, és a dir, la Secció Local de la NSC va intentar arribar al consens amb els partits abans de presentar cap emoció al ple, perquè el que volien era evitar debatre una emoció si no s'havia de provar. La proposta no va prosperar, però perquè no hi havia prou suport dels partits municipals, que són PSC, iniciativa, partit popular i via democràtica, no van donar suport a l'adesió de l'Ajuntament, com a membre de l'AMI. I, en tot cas, el que es vol avui mostrar és aquestes 800 assignatures per part de senyors que sí que volien, que formés part d'aquesta associació de municipis per la independència. Que la concentració està prevista a dos quarts de vuit del vespre, davant de l'Ajuntament, tot i que aquell hora, en aquell moment, hi haurà ple. De fet, una mica de primer s'havia de fer un convoc a tots dos quarts de nou, però, clar, si el ple ja s'ha acabat, la gràcia, o el que volen és fer coincidir una mica, marxi del ple, es trobi aquesta concentració. Per tant, per això es convoca, potser, una mica d'anterioritat. La feina del morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Bé, efectivament, aquí estem. Atenció, última notícia de la qualitat en just tenen que que repassem el començament del programa. Aquesta setmana s'enjust celebra la setmana sense fum. La iniciativa la coordina l'àrea bàsica de salut per conscienciar tothom els efectes perjudicials del tabac. Demà es fa una parada a l'institut, i avui i demà ofereixen, no en tinc la lletra, perfumadors al cap. Controls. Perdó, perdó, un què? Controls. Controls de salut, control de salut, perfumadors al cap, efectivament. I, a més, atenció, perquè demà es faran espirometries i mesuraments, perdó, el diòxid de carboni, de dins del cos, a tots els fumadors, i fumadores que el desitgin. També es fan, eh? Pots trucar al cap i demanar cita per saber quin... Pots anar directament. De fet, si t'interessa, d'exemple, anar-hi d'aquí una setmana també pots fer-te aquestes proves. El que passa és que, coincidint amb la setmana del tabac, es concentren avui aquestes proves, que aquestes espirometries s'adrecen a fumadors de més de 50 anys. De passadons d'aquest temps, s'ha de veure com estan aquests controls que determinen quina és l'estat físic de cadascú. Espirometria i despireu, no? Exacte. El que passa és que, amb el nivell cardíac que tens, per això s'espera a fer-les els 50 anys. En canvi, per fumadors de totes les edats, és a dir, el que es farà de mala institució, és, per exemple, mesurar el nivell de monòxid de carboni de tothom qui vulgui. Hi haurà també una parada de l'ambulatoria a l'institut. S'enjusten què s'oferiran aquests controls, que potser són molt interessants. També s'estan fent aquesta demanda de tallers a les escoles, on els nens són més conscients que els adolescents, els efectes perjudicials del tabac, o, si més no, les dades demostren que l'adolescència es continua iniciant-se en fumar, el que sí que ha canviat, segons ha explicat aquest matí, una infermera del cap que s'hi libera millor, és que està al darrere una mica d'aquest projecte, és que el que està augmentant els últims anys és la gent que vol deixar de fumar. Bé, doncs gràcies, Carme. Ja sabeu que a partir de la set ha tingut més informació a partir del setjorn de notícia d'Aixio Vespre, i ara mateix a radiodesbern.com. Carme, que vagi bé. Bona tarda. Bona tarda. A quins moments tenim a la Júlia Atmella, que ens explicarà alguns consells i també repassarem algun examen de selectivitat de cara als propers dies que torni a l'estudiant de Catalunya de 17 anys i 18, que han de fer la selectivitat. Estan nerviosos com la Júlia Atmella, fent de qui els moments a la penya del Marro. Tendències, entrevistes, tallers... ...tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 mitjans avui. El condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del Vespre a ràdio desvern. El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys. El seu germà va morir i va morir el seu germà. Diuen que havia plogut el meu germà, i ja es veu que va relliscar i venia un cotxe de cara i un mort i l'altre de casa. Jo vaig ser que vaig tenir menys culpa, perquè jo no conduia a ser culpa del meu germà, o culpa de l'altre, però jo perri no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Soc Agustín Arribas, sobte del Graner de Sant Just. Hi envio una salutació a tots els ullents de Sant Just i també a la penya del Morro. És en Moples, per la penya del Morro o del Morro. Ràdio desvern pot potenciar el comerç local i agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio desvern. 5 i 21 de la tarda. I tenim amb nosaltres una setmana més a Ràdio desvern i a la penya del Morro, la Júlia Atmella, Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda, perquè la Júlia ve a parlar-nos de la selectivitat. Sí, amics. Ja fa unes setmanes que la Júlia cada vegada, cada dia, ha passat dorm un quart d'hora menys. Avui és ja les 6 hores i 14 minuts. Coig de cafè, en fi, injectat, directament a la bena. Perquè, clar, la Júlia està nerviosa com molts joves de Catalunya, perquè tenen la selectivitat d'aquí no res. Júlia, a mesura que passen els dies, estàs més nerviosa o menys nerviosa. Ja no sé què dir-te, és nerviós. Ja n'has estat nerviosa, estàs relaxada o estàs tranquil·la. El tinc. Mira, per ajudar-te, jo n'haig quedat ben encomanat una missió, que era que ens expliquessis que s'havia preguntat en alguns exàmens de selectivitat de cursos anteriors. I per això avui ens portes més mostres com l'examen de literatura castellana, el de filosofia o també alguns consells per la selectivitat, per tots els joves. Perquè ara ja queden menys, encara. Clar, que estiguin 17, 18 anys... Estic una mica cagat, com tu. Tenir consells, no? Tranquil·la, que nosaltres t'ajudarem. A veure, avui què ens portes, Júlia, què ens portes? Avui portem literatura castellana i filosofia. Comencem per literatura castellana. Cristina, estiguem atent-nosaltres a veure si també... Aquestes són difícils, eh? Aquestes ja amb la Wikipedia... Aquesta és una de la Wikipedia. La primera, no descartobrís. A veure, primera pregunta, des de casa també podeu jugar, per saber si esteu atents o no. Si coneixeu o passaríeu la selectivitat avui en dia. Atenció, primera pregunta. Primera pregunta. Defina conceptismo y cultaranismo, mencionando al menos un representante. Perdón? Perdón? El millenarismo va a llegar. El conceptismo va a llegar. El conceptismo... I el cultaranismo. I el cultaranismo. Però això què és? Que és un tipus de corrent literària? Sí, el barroc literari, el conceptisme, caracteritzat per la complicació del contingut de les poesies. En preferències de la mitologia grecollatina, jocs de paraules i d'enginy, metàfores complexes i inelogismes, que busquen impactar l'actor i la associació de temes en un principi enllunyats. Molt bé, escolta'm. Tu també ets el millor, de memòria, tot, no? Ai, sí, pim-pam! Escolta, hi ha un nivell molt alt. I podem destacar com a personatge que ens ha demanat un també, Francisco de Quevedo. Francisco, exactament. Perdona, l'OPDB, que també, no? Sí, però sí. Diuen que també, però jo la meva professora, ho hem comentat aquest matí precisament, i ella deia que no. Però què hem de fer, que els qui han de l'evoluar... Jo crec que sí, no els que ens han d'evaluar, li heu de fer més que millor. Bé, de fet, el conceptisme i el culturanisme, una correna estadística de poesia del segle XVII. Tenim algun exemple de poema del segle XVII, per entrar en matèria o no? Tenim, tenim. Si no, busquem un poema de Quevedo. Que el de Quevedo s'ha de buscar. Perquè s'ha de dir que el llog basic de... cultura bàsica, no? És que el conceptisme li dona més importància a la forma que ha contingut, que a la forma que, com es fa, i, en canvi, el culturanisme li dona més importància a com està fet, que el que diu. Ah... A que quedi bonic, no, bàsicament? Sí, que quedi bonic, en comptes de el que diu, igual no... Està molt interessant, Aira. Bé, tenim un poema de Quevedo, que es diu... Com es diu? A la mar. Podríem llegir, però amb música de poema. Ara. Això és conceptisme, amb dit, no? Mm-hm. La voluntat de Dios, por grillos tienes, y escrita en la arena, leite humilla. Sembla un peraulíbé de 60 mesos, eh? Sí. Y por besarla llegas a la orilla, mar obediente, a fuerza de Baivénes, en tu soberbia, mismo te tienes. No, no has dormido, que eso es historia. No me es guais, de que es. Sí. ¿Quién dio alpino y la haya atrevimiento de ocupar los peces, su morada, y al lino de estorbar el paso al viento? Sabe como así, con molant pulos, ¿no? Sin duda el verte presa, encarcelada, la codicia del oroma, si es lento, irá de Dios al hombre, encaminada, punto y final. Venga, molt bé. És un punto y final, te m'ho deia. Això ho dic jo perquè la gent estava dormint, era perquè s'afiquessin quan havien d'aplaudir. En fi, aquesta és la primera prova que hem superat amb nota. Sí, aquesta sí, eh. Perquè ho teníem escrit tot. Perquè a mi em pregunten què és tot el ritmo, què és el ritmo, el igual, jo sé què significa. Bé, passem a la següent pregunta de la literatura castellana. Atenció. Descriva aquestes tres formes poètiques cultes del segle d'euro. El soneto, la lira i la silva. Bueno, i això després... Desfinir-ho. Definir qui és un sonet. Qui és la lira i qui és la silva. Jo no sé llegir. Però és un tipus de poema on hi ha quatre trofes, quatre versos les primeres i tres versos la tercera i la quarta. I no sé si són dos de gasílabos, com es diu allò. Que són 14 sílabes, més o menys per vers. Més o menys, ara sí? Yeah! Clar, que bé. Més o menys, més o menys. Més o menys, més o menys. Tots quartetos, dos terceretos... Ah, vale, vale. La lira em perdo ja, eh, qui és una lira? La lira és de cinc versos, entre 7 i 11 sílabes, respectivament. I també hi ha de sis versos, però no són molt comuns. I la silva? No hi havia un jugador, que es deia silva. Sí, és veritat. No hi havia un postina, també. Aquí hi ha de tot. La silva és una sèrie poètica que no té un nombre... Una què? Una sèrie poètica. Ah, una sèrie poètica. Que no té un nombre determinat de versos, amb el qual pots fer el que tu vulguis. I l'única condició és que els versos siguin en gasílabs, o heptasilabs, i rimin quan són consonants. Ja, una cosa, tot això, tu si t'ho pregunten, ho sabries. I tant! Volies posar un exemple? Sí, sabries o no? La Cristina, la Cristina el diu, l'exemple. La Cristina, té una cosa. La Júlia és l'esperta i qui s'ha d'acabar? A mi no em veu llege poesia. I en la poesia estem barallades. Perdona, Júlia, t'estan ensenyant un poema, t'estàs salvant aquí la secció, t'estan ensenyant un poema... Que volem saber com llege les poesies, va, aquella silva. És una sèrie que em deixa les ulleres. És la selectivitat de la penya del Morro. Deixi poesia, ja em dic que aquí ens fèiem... Però, en serio, que no ho ve, què? Cap que no ho veus, ens acostes, molta... Ara, ara, sí. M'heu de ficar aquí. És com un teleprompter, això, saps? M'heu de ficar fomcient d'aquells, perquè no hi veia. Va, poesia, vinga. En tu devines, Cuela, loca i desnuda. Para, para, para, para. Para, Júlia. Com es diu el poema? Sense nom. El sueño, el sueño. Primer de tot es diu el sueño, al nom. Al sueño. Vinga, a veure, a veure. Va, m'he d'un amunt. Va, ara puc començar a dir el títol. Sí. El títol? Potser em preguntava si podies començar a dir el títol. Sí, el títol, el títol. Va, el sueño. El sueño no. Sí, que es diu el sueño. No, el sueño. Això és una mica... Ara, vinga, va. Poesia a la feia del morro, per Júlia et menya. Avui, el sueño. En tu divina escuela, loca i desnuda i sin extraño adorno, la verdad se revela... Ay, se revela paz derramando en torno. A los curos... Tira, tira. A los curos color de tu regazo, contenta y recogida como el ave en su nido, libre de ajeno lazo, desnuda alient a la callada veida, acurrocada en el recatado olvido, lejos del mundo de la luz y el ruido, lejos de su tumulto, que poco a poco el alma nos agota, en el rincón oculto, en el que la fuente de la calma brota. Home, és que de vegades... Jo crec que són un barbusament. Sí, sí, no, no. Que era una silva. Que era una silva. Bé, a casa ja sabeu que podeu participar. Si volem una pregunta de selectivitat, truqueu-nos. El 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Bé, continuem amb l'examen d'editor de la castellana. Alguna altra pregunta que et volguis fer d'aquesta matèria? Penso que no, ja deixem-ho per a... Home, jo preguntaria, qui era? Lluís de León, per exemple. No, això és pregunta. Una molt... Maria Teresa de... De Calcuta. De Calcuta. No, com es deia? No, és com es diu... Maria Teresa de Jesús, no? Algú amb d'aquests tenia, sí, sí. Però aquesta no s'estudia, aquesta paura dona. Les coples dels sonetos, no? De les coples de la muerte i su padre. Aquest era... Ai, de qui era aquest? De Darth Vader, no? Jo... Jo sóc tu padre. No, realment, ara he portat això, que és poesia, però hi ha el Quijote, hi ha Tormento, hi ha l'Ociérnagas, totes aquestes sonen, no? Sí, home, Tormento, Tormento. Deixem-te això, perquè és com per això. Tens tota la raó del món. I passem ara a la segona assignatura que comentarem... La filosofia. La filosofia que també repassa a Batxillarans. Ostres. La filosofia, les preguntes que he portat són relatives, perquè en realitat el tema és que ets ficant un comentari de text, és a dir, ets ficant un text, per fer les cinc preguntes que ets ficant en base a aquest text. A mi m'agradaven molt la filosofia. En recordo Nietzsche, per exemple. L'home és un llop, per l'home. Descartes. Descartes. Xium, no? I després els grecs m'agradaven molt, també. Sóc atès. Poato. Aristòteles, també, no? Aristòteles, sí senyora, al mig de la caverna. Jo ho passava molt bé, a filosofia, eh? No, la veritat és que... És tan atèl·li, veig que... El problema de l'exemple de selectivitat és que... és tan subjectiu, el de filosofia, que tant et poden ficar un zero com un deu, segons el que el llegeixin. A mi m'agradaven molt el filosof David Hume, que era anglès del seu 18, em sembla, i que deia que el sol espongui cada nit, no vol dir que l'endemà hagi de sortir. T'ou que és una frase molt bona? Doncs sí. I que entrava dins aquest corrent, de dir que jo crec el que veig i el que no veig, doncs directament... No ho creus? No m'ho crec, és a dir, per exemple, aquí darrere d'aquesta porta hi ha la redacció, no? Sí, clar. No, no, sí, clar. Tu la veus, sí, perquè hi ha un vidre. Però si no hi hagués un vidre, com podria assegurar-me que darrere d'aquesta porta hi ha la redacció de la radio? No, no. És que... No et diuen ningú. No, no t'ho pots assegurar, no? Jo això m'agradava molt. I després m'agradava molt una altra, que no sé si és el David Hume, que deia que la Lluna, que els sentits ens enganyen, que no hem de fer cas dels sentits. La vista, ni de l'euro... Sí, això, sí. Ho diuen bastants. Perquè tu veus la Lluna i dius, ah, què petita que és, que la veus així de petita, no? Que t'hi capa entre dos dits. És mentida, l'ull t'està enganyant. Sí, sí, la mica... Ho diuen molts... Molts filòsofs. Sí, mira, Hume diu sempre negatiu, nunca positiu. Això, sí, ho diu l'Eli, cap de fil·laçat... Estic d'acord, però... Bueno, a mi m'agradava. En fi, va, les preguntes de filosofia. A mi m'agradava. Les preguntes són. A veure si la saps respondre. He portat descartes, plató i estuarmil. Descartes és el que va dir... A veure... Pienso, lo existo. Exactament. Jo no es pararé, però... Podries tornar. Podria tornar, sí. A veure, a veure, ja m'he comprovat. Ui, ui, ui, a veure, a veure. Explica'us, aquesta és la pregunta, la última pregunta, que et fa en el comentari de Tx, que és com una opinió personal. I dius, explica'us si esteu en d'acord, o en desacord, amb la firmació següent. Tinc bones raons per a pensar que, encara que, potser, no totes, la majoria de les coses que crec són verdaderes. Però això ve d'un comentari de Tx, que no tenim. Això diu descartes. No, això no surt al comentari de Tx. Per això he agafat aquesta pregunta, perquè és la que no... Això és alta filosofia, eh? Això ja és la teva opinió, i dir... Les raons perquè sí, i les raons perquè no, i... O sigui, primer hem de saber si estem d'acord amb aquesta frase, i la faig. Tinc bones raons per a pensar que, encara que no potser totes, la majoria de les coses que crec són verdaderes. Deixem-ho en tens, perquè els uents també pensen. Vale, ja està. No, no, perquè... O l'espera és la primera, aquesta frase, o per molt que et pren... S'han quedat... Tinc bones raons per a pensar que... Tinc bones raons per a pensar que... Tinc bones raons per a pensar que... Tinc bones raons per a pensar que, encara que potser no totes, la majoria de les coses que crec són verdaderes. Home, són verdaderes per a tu mateix. Clar, no? Té una primera teòria. Cristina, t'escoltem? No, que sí que són verdaderes, però per a un mateix, perquè cadascú té la seva... pensa que el que ell creu o... o veu o opina, no? Doncs és la seva veritat. Però no vol dir que sigui la veritat de tothom. Per tant, per a un mateix sí que és la seva veritat. La majoria de coses que pot arribar a pensar són verdaderes. Però això no vol dir que ho sigui. Ja, o sigui... És una mica com l'ú de la... la relació, això. És això, és això. Tu creus que sí que està, perquè tu l'has vist, però no vol dir que tothom cregui que està perquè potser no l'ha vist. Aquí la pregunta està, les coses que cadascú creu són en veritat? La resposta, jo diré que és que sí. Per un mateix, sí que sí, no? Perquè si no, ja no seria en veritat. Ah! Ha provat? Això no vol dir que sigui en veritat per a la resta. Exacte, molt bé, Cristina. Això també s'ha de dir? Clar, clar, està bé. I amb això on deu? Un creu que té la veritat absoluta, però potser no la té, realment. Però depèn de tot del cristall amb el color que es mira a la vida. O no sé com era, la frase aquella. La filla de Rosa. Sí, sí. Que avui de Rosa també. Per cert, que el filòsof Francesc Pujols, el coneixeu? Cristina, busquem-lo a l'Euquipèdia, perquè l'Eli Capdevilla diu que és el més gran filòsof català mai vista la història. Es diu que era Francesc, no? No, no, Francesc Pujols. No el Francesc Pujols. Francesc Pujols. Havia entès el filòsof Francesc. Què vols saber? Doncs això, qui era aquest home, què va fer? Doncs era de Barcelona. Maneixa l'11 d'agost de 1882 a Martorell i va morir el 13 de febrer de 1962. Va ser escritor i filòsof espanyol. Bueno, català. Sí, sí. Coses de la seva obra. Quina és la teoria? Quina és la frase que ha passat la història? No, vull dir, per exemple, la Sòcrates va dir, només sé que no sé res. No és que aquest no va dir una frase concret. No, té un paràgraf, però impressionant. Però no podem resumir. No hi ha l'Euquipèdia per a tontos. No sé, algun lloc on estic resumida una frase o alguna cosa? No. Mira, si vols començo a dir-te, però... No, no. Comença a explicar coses, i si veiem que no, ja tallarem. Sense traduir, per això. Cuando la gente dice que la bajo firmante tiene la pretensión ridícula de fundar una religión, como aquel que no dice nada, tanto los que dicen lo dicen como los que lo escuchan, dejando de lado el efecto cómico y desproporcionado de las que les puede hacer, todos piensan enseguida y espontáneamente que dejando de lado la locura que todo esto puede transparentar. El fundador mencionado es en... ¡Tiempo! La levantaràs, Jordi? No. Perquè els filòsof comencen a tenir millor... Millor. La gent diu que són els millors, no? Doncs potser hi passen un patrón. És un filòsof que parlava sobre la religió. D'acord, d'acord, ja està. Farem un estudi que perdoneu, si també a Voteprón. No, hem pogut fer-ho. Bé, atenció, aquesta és la primera pregunta. La de Descartes, la de... Tinc bones raons per pensar que les coses, jo crec, són veritat. I la segona pregunta... Quina és? D'aplator. Perquè una societat sigui justa, cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d'acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor. Torna-hi, torna-hi, que m'estava distraient, perquè he llegit el comentari de Leli, que posa d'aquí al xat, i posa, Francesc Pujol es va dir que els catalans, pel sol fet de ser catalans, anirem pel món i ho tindrem tot pagat. Està endavant. Ja t'he dit una cosa, Jordi, de moment, els catalans a Catalunya paguem més que... Ah, bé, bé, bé, bé. Benvinguts, benvinguts. Ens han sortit unes reflexions filosòfiques aquí que m'agraden. Que m'agraden. Si tornem a la pregunta... Tornem a la pregunta de la selectivitat de filosofia, que podreu jugar, també, recordem. És el trivia d'això. Si arribeu a... podeu trucar-nos, eh? I contestar la pregunta junts, 9-3-3-7-2-3-6-6-1. Treballa en grup, així aprovarem abans. Ho feu als exàmens en grup, també? Sí. Si el fessin en grup. Mira, jo dic una cosa. Mira, mira, què? Fieu-vos cadascú de vosaltres mateixos, ara que estem filosòfics, perquè realment Jordi és la millor manera per aprovar-hi, per fer les coses bé. T'ho he dit als exàmens, que espia cadascú de si mateix, i que respongui per si sol, i que no dubti, perquè realment és molt possible que les seves respostes siguin les correctes, i si espia per una altra persona, la poc d'arribar a cagar. És el que em va succeir a mi. Oh, el consell de Cristina Vargas, per la selectivitat i per la vida en general, ja, no? Una mica, si confia en el teu cor interior. I el criteri teu. Pregunta, ja, perquè si no ho sé, estem llargant el tema. Digues. Diu, perquè una societat sigui justa, cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d'acord amb les seves aptituds naturals, sap fer millor. Què creieu?Què ho he dit, això? Plato. Home, en certa part és raó, no? Sí, però és que la vida no és justa. Què?Que la vida no és justa, des de mai. A veure, Cristina, avui has partit la filòsofa Cristina Esteward Vargas. Cristina. A veure, Cristina, explica... Perdona, Jordi, és que els vampirs vivim des de fa molts anys i tenim molts esperions. D'aquí ve, la cosa. Sí, és que la Cristina estem desenvolupant una teoria els últims dies, que està confirmada, digue-li tu, sisplau, digue-li, digue-li. És que l'altre dia vam estar parlant una mica dels meus antecedents, i els hi vaig descobrir aquí al Jordi, els uents de la penya del Morro, doncs que tinc endavant passats, que realment eren vampirs i venim del vampirisme, nosaltres. No veus la cara, la feina... Jo potser també, perquè... No, no, no, no comparis. No tant, no tant, no comparis. Els meus eren nomres, l'Obo. Tu no has vist la noia d'aquí al Púsco?Sí, sí. Igual, Jordi, no tu et vaig comentar, però em van trucar per fer el paper, que quedarà molt real i tampoc és possible aquí, no? És bellar-ho al món, sencer. Com les pel·lícules de no es ferà, tu, allò, que és real. En fi, doncs, a aquest comentari venia col·lació que la Cristina, per això s'ha atent de filosofia, perquè ella, com que portaria 400 anys a la terra, ja ha anat agafant totes les teories de molta gent. Fa 400 anys que tinc 27 anys. Ah, molt bé, una mica com el Serrat van píric, no? No, jo què feia, fa 20 anys que tinc 20 anys. En fi, Júlia, com descifrem aquesta fase que ja m'havia perdut, ja no sé...A veure, que la vida no és justa. Per tant, no pot existir una societat justa. Però, en el cas que cadascú en el seu subconscient o on sigui, es volgui fer una societat justa, hauria de ser això, en principi, no? Si cadascú es deia que és a la seva feina. Si cadascú es deia que és a la seva feina, que és el que estima amb amor, el món seria un lloc molt millor. Sí, molt millor. També si fes la feina que li agrada, perquè... És el lloc que... Si tothom treballés del que li agrada i estima... I ho fes bé. No, per dir-ne una cosa, hi ha una diferència, perquè aquí parla de les aptituds que té una persona, i no vol dir que tu, les aptituds que tinguis i que siguis bo per una cosa, vol dir que es digui que t'agradi. Diu que tu has de fer la feina que a tu se't doni bé. Per cert, un altre filòsof que va dir una frase, lo que se te da bien no lo hagas gratis. Això vol dir el joker a la pelguada de Batman 2. Ah, sí, va, va, va, va, va, va, va. Perdona. Perdona, tantes. M'està esperant un filòsof, ara, i tornem al joker. Bé, el joker. Vos des aquí, Julia, la setmana que ve... La setmana que ve fent els consells i temes. Sí, consells per la selectivitat, perquè ja faltarà una setmana. Faltarà res. Ai, que nervis, Julia. Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu, millor. 3, 4, 6 de la tarda fem una petita pausa de re, de re, d'una gent que ens vol saludar. I d'aquí uns moments amb l'Albert Capapey a l'exercició d'educació carina. Avui parlem de gossos sorts. Fins ara mateix a l'Apenya del Morro. És l'Apenya del Morro, a Twitter i Facebook. A Twitter, l'Apenya del Morro. A Facebook, l'Apenya del Morro. Com veus? Són originals, també. Soc Agustín Arribas, sóc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a l'Apenya del Morro. És en Moples, per l'Apenya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i agraïns-hi aquesta feina. Hola, Apenya del Morro, sóc l'Alesandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La Pella vol morro cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern. Bona tarda. 3,4, 6 a la tarda tenim el telèfon. Al nostre educador, Cani Particular, junto amb la Rosa Arx. La Albert Capapey, bona tarda, Albert. Avui ens vols parlar de la convivència amb gossos sorts. Atenció, ja primera, no diré notícia, però moltes vegades no tenim en compte que hi ha gossos que també tenen discapacitats, com, per exemple, la sordesa, són sexe, etcètera, etcètera. Això és freqüent amb els gossos? És en funció una mica també amb les races. Hi ha races que tenen més predisposició a néixer directament sort. Podríem estar parlant, perquè quan un gos es fa molt gran, també té tendència a perdre visió i per reuïda. En principi, el que ens volem referir és que hem de tenir al cap un gos jove en cadell sort. Quan neix, no? M'imagino que la sordesa en els gossos molts ve provocada de naixement. Correcte. Per no dir la majoria, i clar, jo, des de la meia ignorància, això es detecta en una sèrie de proves que deuen fer els veterinaris i especialistes. Correcte. Ara, al comentari per això, a nivell d'anecdota també, i justament, perquè ve a col·lació el que acabes de dir, jo depuc parlar d'aquest tema també, i allà no com a nivell d'educació, sino també com a nivell de convivència, perquè jo convidis de famosos amb una gosseta sorda. Ah. I llavors l'anecdota ve d'aquí, que jo vaig adoptar aquesta gossa, ja sent adulta, va arribar a casa, que ara tindrà 6 anys, doncs la veníem 5 i mig o 5 i poc, i me la vam donar que no sabien que era sorda, la gossa. Ah, i ho vas descobrir tu a casa teva? No, sí, teníem una patina. Estava pensant en els propietaris que estava perdent la gossa, perquè era com que no tenia diferents ordres i tal. I efectivament li vam fer, quan la vaig agafar, i vam fer una sèrie de proves i tal, i definitivament la gossa és completament sorda, i no només això, sinó que és sorda d'aneixement. I com podem... Clar, i tota la vida s'havíem pensat que l'hagués tingut abans i tot, que potser escoltava, no? I com es... M'ha pensat que fins i tot li van ensenyar, en recometes, li podem parlar d'una agudència bàsica, de lo que seria que li van ensenyar que s'assegués, a que es tombés, a que donés les potetes, determinades coses que fan que realment ens hauríem de plantejar si la sordesa és una discapacitat com a tal, perquè aquesta gossa va estar fent pràcticament 5 anys de la seva vida quotidiana i passava completament per una gossa aguyent. Però com ho aprenia, a través de veure els gestos o alguna cosa? Correcte, ells, sobretot els que neixen sorts, t'anessin a ser molt més visual de què seria un gos habitual, un gos de sort, un gos aguyent. Llavors ells es fixen moltíssim en els nostres moviments. Aquí sí que hem de tenir en compte que ja no només estem parlant de què la nostra veu amb molts gossos passa a ser un segon pla, inclús amb gossos aguyents, estic parlant, sinó que en aquest cas estem parlant de que la nostra veu és completament inútil. L'únic que pot funcionar a nivell vibracional, si està molt a prop, a alguna manera pot arribar a sentir alguna cosa. No ho sé, però és molt més visual, és molt més lectura dels nostres gestos i inclúdels nostres llavis. Tu, com vas descobrir-ho, això, perquè ho vas intuir amb l'ajuda com dius tu d'un veterinari o no? No, hi ha gent de sospites que ja m'estaven dient que la bossa era sorda, que estava perdent huïla, però que al principi ella sentia algú, vaig anar de seguida al veterinari i de confiança van fer les proves habituals que va passar i mirant-hi l'orella una miqueta amb una llum, va fer-li una miqueta de soroll, i va veure que no hi havia huïla i, de fet, vam arribar a la conclusió que va néixer sorda, perquè no té cap tipus de deterioro o va dir alguna manera en el nervi, que és una bossa que, segurament, el tema és completament blanca, és una vultor francesa completament blanca, i moltes vegades això per això parlava de les rares, perquè el palatge i la raça va molt lligat a la sorvesa, molt més del que podem arribar a pensar. Gossos tipus boxers, tipus dogos, tipus bulldobs, tipus d'almetes, gossos que tenen patrons molt comuns, molt freqüents, i que quan veiem l'aquestes dades de palatges, fins i cap, un dogo al genit blanc completament, que és molt maco i és el gos idíl·lic, però aquesta raça completament té el defecte de que per genètica un percentatge molar és sorda, igual que el d'almetes. Per tant, és possible que algun propietari d'un d'almetes o d'un vultor francès ens estigui escoltant i es pensi que la seva gos o gos no és sorda i ho sigui. Què recomanes, en aquests casos, alguna prova que es pugui fer a casa ara mateix? A casa, lo més habitual, durar-te a compte de que ja no només és que no ve quan acrises, a l'oblidiu, simplement que quan està dormint, no se'n cap tipus de soroll, no és que descansin profundament, però és que realment no senten el sud-oll. Li poden tirar quan si veuen que el gos està mirant cap a una altra banda, si li tires un objecte, tipo, un esclàus o unes monedes, molt a prop, i el gos fa que el moviment ni s'intent sols la gira amb les orelles, ni fallo de moure-les una mica, hem de començar a pensar que hauríem d'anar a la veterinària i que ho miréssim bé. Quines raixes són propenses a tenir sordesa? Els vultors francès, els d'almetes, ni alguna altra? Els dos, per exemple, són gossos i motifs. Tenen patjons, diguéssim, no tan de físic, no tan de forma, diguéssim, perquè un dogo i un d'alma i un vultor francès són molt diferents a nivell de forma. Però sí que tenen molts paral·lismes en quant a genètica, pel palatge. Perquè precisament una de les coses que ha fet de l'Axaruma amb el tema de rares és que buscant determinats aspectes, determinades característiques per dir-ho d'alguna manera, físiques, el gos, ha deixat de banda moltes coses a tenir en compte d'aquest tipus de fet de que sigui sort, és meravellament anecdòtic perquè també comporta el fet d'aquesta genètica, que es diu que és recessiva i en gent recessiva, quan passa aquest tipus de situació, comporta altres enfermetats, que realment podríem estar parlant de enfermetats hereditàries, de raça llenó de la família. Albert, un cop sabem ja que el nostre cos o cosa és sort, què podem fer per dirigir-nos a ells? Per començar, se consien que els nostres moviments són molt més importants del que es pensem. Llavors, intentar mesurar quines conseqüències tenen els nostres moviments en què la nostra relació amb ell és molt delicat, a l'hora de tenir contacte amb ell, perquè ells no s'esperen si estan mirant cap a una altra banda que els acaricis a l'esquena. A ells no li passa res, però totes aquestes cosetes han de pensar de fer-li la vida molt més previdible. Sempre que ens hagin de dirigir a ell o a ella, sempre venir de cara o fer-nos visibles a cara a ells. Jo intento evitar, de fet, en tot aquest temps no he hagut d'utilitzar aquest tipus de llum, que hi ha a vegades per cridar-li l'atenció, o de collar l'administració, que tampoc m'han comentat, que li he necessitat. Perquè és molt bàsic, ells fan peça en què neixen així, no saben que tenen un sentit menys. Ells habituen des del minut zero a conviure així i aprenen així. No tenen cap tipus de conflicte, l'únic que hem de fer és conscients de què és l'extre que ens aporta a nosaltres. Aquest sentit, això ho fem més visibles a cara a ells. El fet de no tenir en compte aquest consell i no ser tan visibles per ell pot fer que un gossor pugui tenir actituds agressives? Jo no parlaria d'agressives, però sí previsibles, d'alguna manera, cap a nosaltres. De fet, el problema que fa que venia d'aquesta coseta, que aquesta coseta que tinc jo, la vaig adoptar, perquè la portaven també a una protectora i va passar per casa i la vaig agafar jo. Segurament, el problema és que en aquest sentit tenia de convivència, perquè hi ha molta incomprència en aquest sentit. De les dues bandes, perquè ni el propietari pot empatitzar amb l'animal, ni l'animal sap realment què li està dient als propietaris. Per dir-te una situació que es va donar a nivell de contradicció amb el domicili de la Cora, que és aquesta gossa que tinc jo. Com es diu, perdona, Cora?Cora. Ah, mira, era així. En Cap, aquest de la Caja, una grafia sorda. Ah, molt bé, espera't, moltes gràcies. Vinga, moltes gràcies. Això que et veia, la gossa, uns dies abans de que jo l'anés a buscar, va predir, d'alguna manera, anticipar el part de la seva propietària. En Triocos, propietària. Va fer una sèrie de comportaments molt exagerats la nit, durant tota la nit, i el propietari, perquè en són una parella jove, va bé de cridar-li l'atenció perquè callés i que la seva parella pogués descansar bé. I en la quarta, la fina de la matinada, s'ha concordat cap a l'hospital que estava en la part. La gossa segurament estava intentant avisar des de les 12 hores de la nit, que anéssim preparant, perquè s'ha de fer en comportaments, en escrivint comportaments completament anòmals d'en ella. I li va dir, va, inclús, abordar. Hem de pensar que si tenim un gos que no agurda molt, segurament, bueno, segurament vull dir, en aquest cas sí que tenia molt a veure amb el fet de que no agurda perquè no se sent ella mateixa. Bé, de fet, jo volia preguntar-te, què podria menjar a nosaltres, a un animal sort? Pues todo lo que ens plantejem. Jo ho plantejava d'aquesta manera, perquè, si són conscients, si ara mateix estem pensant que tenim un gos sort, no hem de pensar en que tenim un gos discapacitat o un gos... No sé com dir-ho, no? No m'agrada aquesta paraula, tampoc. Teniu gos. Igual que qualsevol altra, i li podem ensenyar, el mateix que li podríeu ensenyar i posar gent. L'únic que no haurem d'utilitzar la veu, ens estalviarem saliva en aquest sentit, i haurem de jugar molt més amb el nostre gos. Clar, això que ha comentat abans, sobretot, fer-nos visibles davant d'ell, les comunicacions gestuals... I això és el millor fet de cridar-la. Quan la gosa suelta, que és una de les coses que em van preguntar als seus comentaris propietaris, que com que l'ha deixat la muntanya, jo no tinc cap problema en deixant la gosa. Sóc conscient que no la puc cridar perquè vingui. Però és que tampoc tinc aquesta estatitat. Ella m'ha demostrat, també, des del primer minut, que ni s'ajunyarà a l'hospital com per allò de la morada. Preocupar-me, si jo en algun moment ella em preocupo, perquè l'he perdut a seguir de parella. Realment no és una... Ella ja fa tot el que és possible, però no és una cosa que s'ha de preocupar. Per cert, t'he preguntat què podem ensenyar un animal sort i, després, també, què podem aprendre nosaltres d'un animal sort? Correcte. Això és un gran interès, perquè podem aprendre moltes coses d'un animal sort. Podem aprendre a tenir molta paciència de manera... Perquè només aquest set que aguantava, de la cridada, quan la gosa marxa i no el pots cridar, ha de plantejar perquè realment no pots enfadar amb aquell gos, que no està venint perquè realment no t'està sentint. Llavors sí que ens hem de plantejar moltes coses a nivell de... L'error està meu, que li he deixat anar massa lluny, i ara no puc anar darrere. Així que ens ensenyem moltes coses, perquè no li podem retreure el fet de que no ens estan tenent. No ens està sentint. És possible que un gos sortessa tingui la necessitat de tenir més atenció i més carinyo que no pas la resta de gossos? Més que carinyo, més contacte físic. I per això és possible que alli pinguin més? És possible, en aquest cas, que alli pinguin més? Que altres gossos? És possible que necessitin, perquè... Jo no l'experiència que tinc amb aquesta és que necessita estar molt a prop de la gent, perquè és una gosa molt jovenera. No pot dir que tots els gossos són en aquest sentit siguin igual. Però sí que et veia, per exemple, el contacte, perquè és curiós que moltes persones, que estan més propietaris i que tenen gossos gossos, i sí que me n'han dit que és com una espècie de necessitat natural de tenir un contacte físic amb una persona o amb una escansa. Té molt a veure amb la tranquil·litat de saber que mentre estigui en contacte, allò és aquí, i al moment que no hi ha contacte, em desperto. Albert, ja anem acabant, perquè hem de connectar amb les 6, però abans... Neurem avui una secció que és... Es pregunten coses a l'Albert que pot dir. I tenim el Sergi Pau, en el chat de RadioDesert.com, que diu... Què he de fer quan un gos em llepa? Em fa bastanta ràbia això, i no sé com evitar-ho. Jo no tinc gossos, però els gossos d'altres altres sempre em llepen, i no sé com fer-ho per evitar-ho. Què s'ha de fer perquè no em llepin? I després diu, més igual si són sorts o no? Albert, què li diem, el Sergi? Probablement, el que haig de fer és... El contrari de la cuaigua, se senten fins ara. A veure si m'explico. Perdona, és que conèixer el Sergi potser ho provoca ell. Bueno, jo això no ho valorarà, no. Però això és... Què li diries? En aquest sentit, si li fem... Si callem el seu joc de deixar-li des mans, treure-li, tornar a deixar-li i treure-li, això per ell és un joc, no li estem eliminant aquesta conducta. Per tant, que no sigui tan jugant i el Sergi, no? Perquè, clar, el veuen i encara és jugar als gossos amb ells. Hi ha una opció que, l'altre dia, seria quan veig un gos posar-me les mans a la butxaca, perquè no vagi allà per-me les mans, i si ve a la cara, gira-li una miqueta i cregi que no m'agrada, o no reposar-li de cap manera jugant. I si persisteix? O bé crida el propietari i que tregui els gos de sobre. Sentit comú, sentit comú, no? Sí, una miqueta no diria per aquí. Molt bé. Moltíssimes gràcies, una setmana més. Recurs a la Rosers, que és l'altre educador a Canina, que una setmana a l'altre els tenim cadis. Jo us apenya del morro per explicar-nos coses sobre el món dels gossos. Que vagi molt bé, Albert, bona setmana. Gràcies. Nosaltres connectem tots aquí amb la xarxa i a la segona hora del programa, amb el Dani Martínez, l'Ernau Conso. La primera cosa és que t'agrada. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company. Un magnat del joc de Macau que competeix en aquest sector amb el promotor d'Eurovegas, aixell Don Adelson, el Grupo de l'Himalia i Valu Retel, un grup britànic promotor entre d'altres en de l'Àulet de la Roca del Vallès, són els principals inversors en de Barcelona War, el macrocomplex d'oci-joc que es construirà entre Salau i Vilasseca a tocar de port aventura. Així ho han donat a conèixer, aquesta tarda, els impulsors del projecte, és a dir, la Generalitat i l'empresari Enrique Vanyuelos, des del govern català, el conseller d'economia, Andreu Mascolell, ha volgut deixar clar que no els han demanat canviar la llei del tabac. Vull... Vull fer constar que Veremonte, l'empresa promotora a la qual passaré ara a la Varaula, no ens ha demanat ajustaments a la llei... a la llei anti-tabac, cosa que ens... que ens ha satisfar, que aquest tema no estigui a sobre la... a sobre la taula. Barcelona War preveu obrir el 2016 a un cop edifiqui els complexos que el conformaran l'empresa impulsora calcula que crearà 20.000 llocs de treball directes i 20.000 d'indirectes i acollirà de 1 milions de turistes anuals. A partir del curs vinent el govern català separaran grups els alumnes de primer deso que vagin més endarrerits a matemàtiques i llengües, segons la consellera d'ensenyament Irene Arriga, o estem parlant del 10% del total d'alumnes. Parlament, Albert Garcia. Bona tarda. El Departament d'Ensenyament implantarà a partir del curs 2013-2014 l'anomenat Programa Intensiu de Millora. Es tracta de reforçar els ensenyaments de matemàtiques i llengua catalana i casellana als alumnes de primer deso amb dificultats de prenentatge a la consellera Irene Arriga ho ha explicat, que aquest pla forma part d'un conjunt de mesures amb la finalitat de reduir el fracàs escolar i negar que signifiqui una segregació dels alumnes. Si volem que es graduï el 85%, necessitem que ningú quedi al marge. I per això reforcem, intensifiquem, l'ús i el domini de les matèries instrumentals. Perquè si no dones aquest suport d'entrada al primer cicle de la ESO, després és quan hi ha la segregació que ja no pot seguir a tercer quart i et fa un iterari personal. Arriga ho ha explicat, que l'atac s'ha d'abondorament escolar ha baixat del 33% al 24, en 8 anys i que l'objectiu és arribar al 15% al 2018. Segueixen declarant aquesta hora, com a imputats alguns dels membres de l'anterior equip de govern de Reus, el baix que ha acusat-se'n de balar amb diner públic, l'any 2008, l'empresa d'investigació alimentària a Xirota. L'exalcalde de Reus, Joan Marc Salvat, bona tarda. Bona tarda. L'exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha compregut els jutjats de Reus poc abans de la 5 de la tarda. Pérez, acompanyat de l'advocat Tona Lugia, s'ha presentat tranquil i confiat. El que van fer els meus companys del Consistori i especialment els membres de l'equip de govern deia mateix, va ser de tot legal. Esperem poder-lo demostrar. I en tot l'ànim de col·laborar amb l'administració de justícia per la pronta resolució de què t'ha fet. Considera que aquest procés respona un conflicte polític més a l'Estat jurídic? Això deu ser criteri seu, jo molt reservo. Però vagi, se pot deduir, no? Aquesta tarda també s'ha presentat els jutjats l'ecregidora de Cultura en part pont d'Esquerra Republicana. Recordem que els regidors de l'anterior govern tripartit de Reus porten declarant des d'aquest dimarts pel que a Xirota, una ferra en què l'Ajuntament va avalar 3 milions d'euros a l'empresa de Capital Mix. Es porten xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Avui comencen les semifinals de la Lliga Civil de Bàsquet a partir de l'esno de la nit jugant al Real Madrid i al Caixa Aragosa, al Barça Repdemà, al Palau, al Gran Canari, el tècnic barcelonista Xavi Pasqual, avisa del Parí al Canari. Aquest primer partit de casa és un partit força important per nosaltres. Esperem que sigui un partit de semifinals amb tots els seus ingredients. Un Palau ple, un Palau a tope, un Palau que ens ajudi, entre el rival que ens ha guanyat les dues vegades en aquest any, i que sabem que serà molt difícil jugar contra ells. En futbol, l'Èrica Vidal ha anunciat que marxa del Barça en contra de la seva voluntat, tot i que ja està recuperat el trasplantament de Fetge. El club no li ofert la renovació. Això sí, el Barça li reserva un càrrec quan penji les botes. A segona all i les carreres, tècnic del centre d'Esports Sabadell, ha comunicat que deixa la banqueta Arlaquinedà després de 3 temporades. El Llegostera, de segona ve, ha anunciat el fitxatge de l'extreip dret del Vilafranca i s'ha agmaldonado, mentre està en el porter de l'espanyol B, Edgar Badia, anunciat que va adonar la disciplina del club Blanqui Blau. Notícies en xarxa. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Bona tarda, són les 6 i 5. L'habitatge salen dels temes principals del ple d'aquest mes de maig, que es fa avui a les 7 del vespre. Es debatren una sèrie de punts vinculats amb l'habitatge social. En concret, s'oferiran 3 pisos socials amb lloguer reduïts per a famílies en risc d'exclusió amb poc recursos. Aquests 3 habitatges assumen els 3 que ja es van adjudicar l'any passat. També es tractarà la modificació de l'ordenança de l'ocupació de la via pública amb terrasses i balladors, el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament del milenari. Un canvi que implicaria que l'Ajuntament, a través de l'empresa municipal, podria fer la gestió d'aquestes zones d'assassinament regulat. I a partir de l'empresariat de la zona Sant Just Diagonal, els carrers d'aquest polígon regularien amb zona verda. El ple també es farà la declaració institucional de l'Ajuntament de Sant Just contra la violència masclista. El PP en relació a la publicitat de les dades econòmiques d'alconsistori. Com sempre, el ple s'acabarà amb el torn de preis i preguntes per part de regidors i del públic assistent i l'assassinament començarà a les set, a les sales d'assassins de l'Ajuntament. Sant Just per la independència lliure avui a l'Ajuntament, les 800 signatures que s'han recollit al municipi per formar part de l'AMI, les associacions municipis de la independència. S'anarà en una concentració que es farà davant del concistori, aquest vespre, després del ple municipal. Des de la Sexy Local de l'Assemblea Nacional de Catalunya, han decidit lliurar aquestes signatures que s'han recollit quan es va proposar el ple pertany a l'AMI. Sant Just per la independència va intentar arribar el consens abans de presentar cap motiu al ple per evitar debatre-la, sinó s'havia d'aprovar. La proposta no va prosperar, perquè no hi havia prou suport dels partits municipals. Una alternativa que era presentar una emoció a favor d'organitzar, en referèndum fort de l'AMI, com ja es va aprovar fa 3 anys, per tirar endavant la consulta del 2010. Davant d'això, perquè t'ho ha plegat Consti a l'Arxiu Municipal, Sant Just per la independència vol lliurar aquest dijous avui, les 800 signatures que s'han recollit al municipi. A més, també membres de l'antita t'assistiran al ple municipal, que coneixen els rupers actes que es preparen des de l'NC. I acabem el que vull explicar amb vos, que avui el Junqueras, Anacimo i Joan Tarda, participaran en aquest dissabte de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana, que es farà Sant Just. La secció local del partit, organitzat pel dissabte d'una festa republicana al municipi, i a més també celebrarà el congrés ordinari de la Federació Comarcal del Vas Llibregat i l'Hospitalet, Junqueras i Tarda assistiran a un vermut i un dinar amb els simpatitzants. La trobada comarcal començarà a les 10 del matí, a la sala d'actes de la vacuneta, amb el congrés del partit a nivell comarcal, i a les 12 es preveu iniciar un debat sobre la conferència nacional amb els assistents. A la tarda, al centre noràlgic dels actes de la festa, serà el cas de les joves, les dues faran dinar i un acte polític, i es lloraran els obsequis als nous militants del partit. El preu del dinar és de 10 euros i els tiquets per assistir-hi es poden comprar a la gran Jacar Bonell. I de moment això és tot més informació a l'ACET, els senjors notícies, a l'Àdicio Vespre. Vina el restaurant del centre social El Milenari. El restaurant El Milenari i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. Si ets soci o soci del centre social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està ober de 11 a 17 d'una a 3 de la tarda, i el centre social de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. Un restaurant per a tota la família, el cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. Restaurant al milenari. El condensador de fluzo. Un programa fet amb el material que es fabrica el material que es fabricen els somnis. Un programa fet amb el material amb què es fabriquen els somnis. El just de la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. I clar, què vols ser, i no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe, cada matí, de 10 a una. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudano número 3 de Sant Just i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro de la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt d'anys. És la llaneria Bern, que és una de les penyes del Morro de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat de l'estat. Tindrem la llaneria Berns, saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bon Nadal, bon Nadal. 6 hores de la tarda, benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona tindrem amb nosaltres a l'Arnau Cònsul, ja sabeu que és a l'escola d'escriptura de la Taneu de Sant Just i col·laborador habitual de la revista Sapiens. Avui per parlar-nos de la història de la literatura catalana, la presentació que es va fer la setmana passada al Consell de Cent d'aquest llibre, que són 07 volumes de tota la història de la literatura catalana, ens explicarà l'Arnau d'aquí una estona. A més a més, també entrevistarem l'Arrut Roger, que és la veu del grup Promesas de Mar, i que han presentat el seu nou álbum, el meu espai, i a més a més també tindrem l'Alguni de Sant Just, el Dani amb la Maria Verdegir i la Laura Pón del Caú. Però abans de tot plegat, repassem tèndins tòpics Cristina. Què tal? Bona tarda, Cristina. Hola, tot bé o no? Molt bé, tot bé. Repassem tèndins tòpics. El més comandat avui a la xarxa de Codec, que és un festival que es fa concretament el 14 de setembre, al campus de la Complutense de la Universitat de Madrid, i avui ja s'han sabut els noms d'alguns artistes, com per exemple els escosessos Franz Ferdinand o els New Yorkins, Vampire Weekend, que encapçalen aquesta tercera edició, i això avui ha sigut el més comandat a Twitter. A més, també actuaran grups com el due d'Espanyol Amaral i els catalans Love of Lesbian. Aquest divendres es posaran a la venda les primeres 2.000 entrades a un cos de 39 a 99 euros. Què és el que comenta la gent a Twitter, Cristina? Opinions de tots els costos. Comencem amb el Samuel, que diu que no m'agrada el cartell de decaut. Molt indi. En el cas contrari, trobem el Nacho, que diu, dius, mío, habéis visto el cartell de decaut. Yo quiero ver a Pulse, alguien se compra la entrada ya, de ya, y viene conmigo, son 40 euros. Y acabamos con Alfredo, que ens dona la información, dient de lo de Love of Lesbian, el decaut li ha jodido al Low Cost Festival, lo de único concierto en festivales de España. 2013, això vol dir que és que Love of Lesbian va anunciar que el Low Cost Festival seria l'únic concert que faria aquest any, i es veu que repateix ara. N'hi ha més, no? De festival fa la cosa, avui, a Twitter, eh? Perquè també ha sigut, ara, en el Sound, Trending Topic, només falta en dos mesos, perquè comenci aquest festival que es fa des del dimarts 30 de juliol, fins al diumenge 4 d'agost, on milers de persones es concentraran a Castelló per gaudir d'aquest festival de música internacional, les entrades estan per un preu de 60 euros pels quatre dies. Què diu la gent a Twitter sobre aquest festival? L'Arena al Sound, que no l'havia escoltat mai. Jo tampoc. Això és a Twitter, per descobrir coses noves. Què diu la gent en aquesta xarxa? El Nicol es fa un comentari relacionat amb la quantitat de gent que es troba, que en aquesta xarxa deberia llamar-se Campo de Concentración Malauswitsch. Seguim en comentaris, igual que en el cas anterior, que diu el Mishai, falta en dos mesos Arena al Sound i m'heresuda a pesar de viure a 15 minuts de Burriana, que és on es fa el festival. I acabem amb l'Alexa, en aquest cas, amb la seva alegria, que diu que ganas de volver a vivir esos momentos inolvidables. La cuenta atrás empieza allà. Gràcies, Cristina. I ja tenim l'estudi número 1 de la ràdio, el Dani Martínez, que és un dels guunis de Sant Just. Avui el Joan Xiri Vellet no el podem tenir, o quina pena. Per aquesta fònic, no? Sí, s'ha quedat a fònic, a fònic. Sí, d'aquesta manera. El Barrofer. En fi, Dani, bona tarda, benvingut al programa. Bona tarda, gràcies. Avui qui ens portes? Avui porto el cau. Avui, ja he de convidar, com sempre, porto el cau. A tot el cau, a tot el cau. A tot el cau, els 45 membres del cau, els porto aquí. Sí, sí, sí. Bueno, però reduïdes en dos. Porto avui a Maria Bardají i Laura Pont. Bona tarda, no? Hola, bona tarda. El Morro, que no sé si alguna vegada hi havia vostre del programa. A la penya del Morro, no? A la penya del Morro, no, eh? No, jo tampoc. Com és, això? En fi, Dani, com és que l'has portat? Doncs mira, les he portat per parlar una mica de les activitats d'aquest estiu. I sobretot, per les activitats del Cosvinent, que ens expliquin una mica el que és el cau i què està succeint en aquest temps. Però abans, com sempre, fem una petita cançó, no, Jordi? Ah, sí, quina és? Doncs la d'avui... Sí, perquè no m'ho has dit abans, Dani. No m'ho has dit, però la busquem. Quina cançó vols, a veure? La cançó d'avui és sense tu. Ah, dels polsets vermelles? Sí. Ah, molt bé. I com és que la tries? Avui trio aquesta cançó, perquè en aquesta entrevista que farem avui també a la pregunta cinquena, noies, la del Joan Petit, parlarem també del nostre company, Francisco Vizcaíno, que va venir de setmana passada i que ens ha deixat un comentari al nostre mail. Perquè és el president de Lo que hi sent just i va organitzar conjuntament amb moltíssima gent a la festa tornet, Joan Petit, contra el càncer infantil, que es va fer aquest cap de setmana a la bona aigua. Bé, doncs ja queda dit. Però comencem per parlar amb les noies del cao. Comencem amb quins càrrecs teniu al cao. Quins càrrecs, no?, perquè sempre hi ha el tesoré, el president, digueu-me, quins càrrecs teniu. Bé, al cao hi ha un equip de caps i amb aquest equip de caps hi ha l'equip de grupament, que són uns quants càrrecs, que són responsables pedagògics, el tesoré, els caps de grupament, el secretari... I després hi ha altres comissions més material o comunicació. Sí, però això dins d'un grup o de tot el cao? Sí, tot el cao. I els nens, els caps i les famílies. Llavors, qui tenim els càrrecs són els caps. Però... Cada cap té dos identitats, no? Això, que cada cap feu dues coses, no?, cap i tesoré o no?, o m'equivoco. Bé, cada... o sigui, caps ho fem tots. Llavors pots portar una branca o pots tenir només un càrrec. Però... o sigui, el càrrec, cadascú en té un de diferent. O potser que dues persones tinguin el mateix, com els responsables pedagògics, que són dos. Doncs que és grupament. Tu de nit ets del cao, tu?No, jo no. És d'esplai, és d'esplai?No, no ho veig, home. Perdona, perdona, ara, perdona, què passa? Home, que m'intoxico, eh? Uoooh! Què vols quedar bé amb les convidades? Perquè quan potser portes algú de l'esplai, també dius això? Home, mira, si t'haig de ser gincé, com que ningú contestava l'altre dia, ja tenia la web a l'alordinador de l'esplai, i estava a punt d'apuntar-me el número, però va dir... Continuo provant, continuo provant. Molt bé, molt bé, molt bé. I va continuar provant fins que us vaig trobar, eh, sort. Oh, clar, com que són grocs, són d'aquesta manera. Ah, clar, clar. Tots som blaus, avui, no?Oi tant. Clar, que sí, com ha de ser. Bé, per cert, què volies preguntar-li, Dani? Perquè jo vaig seguir anant al guió. Quines lleis, quines normes hi ha al cao, també, els volies preguntar. Quines lleis... quines lleis teniu al cao? No es pot anar amb shorts o... No, no, no. Això et preocupa, no, tu, Dani? Sí, sí. Si no et pot anar amb shorts, és molt preocupant. Ja no t'apuntaràs, si no et pots anar amb shorts. I amb camisa, de quadres, i corbatí, i corbatí, no? No, no, bueno, altres seguim, les lleis escoltes. O sigui, no és només del nostre cao. O sigui, la ideologia escolta té un... bueno, té diferents maneres de treballar i té uns ideals, i no sé si et refereixes a això que has vist al web, que és la llei escolta, que té diferents punts. I, bueno, potser hi ha gent que s'ho sap de memòria, però... No, no en sabem. Hem de dir que no ens en sabem de memòria. Home, no ho sabem. Hem dit la veritat, tu. Podríem haver-hi desviat. Segur que hi ha una llei que es diu la veritat, per tant... No hi és, aquesta. La gràcia és que les puguis reconeixer i que... Clar, ens les apuntin i sabríem dir quines punts... Actuïs segons les lleis. O sigui, no és important saber-ho de memòria. El que és important és que sí, per exemple, hi ha una que defensa la natura i protegeixi la vida, doncs no és important saber-se la llei, sinó que actuïs d'aquesta manera, que és la natura i tota la llei. Nosaltres estem infagnats de la llei. Som la llei amb persones, no? Clar. Ens podem dir algunes, però no... Vartieu-les? Aprendrem a estimar i a jugar net, som ciutadans del món. No hi ha algunes així. Perdona, jo et renunci, no? No. Som fides al nostre país i en ciutadans del món. Que l'estim d'aquí? Hi ha vera, Cristina? Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres. Aquesta seria la primera. Aprendrem a ser útils i a fer servei. Som germans de tots i treballem per la pau. Fas una música així guai. Som fides al nostre país i ens sentim ciutadans del món. Defencem la natura i protegim la vida. Aprendrem a viure en equip i tot ho fem, entre tots. Som decidits i afrontem la dificultat sense por. Estim amb el treball i volem fer bé les coses. Aprendrem a estimar i a jugar net. Quina pena que no tingui la cançó, perquè aquesta cançó m'encanta. Ja te la passarem. Ara ja està vist que som la llei amb persones. Està bé, tant. Les lleis del caos. Bé, Dani, què més vols preguntar? Què feu i quan hi ha on? On ho feu tot això del caos? Perquè és clar, si no la gent com s'apunta, si no sap on ho feu, ni on es fa, no? Normalment fem el caos normal de 5 a 7, aquí al carrer Bonavista, i si al dissabte és de 5 a 7. Hi ha un comunament de frase, no? Que quan vas per allà dius, què faries a la tarda? No puc, tinc cal. Exacte. És com Mítica, no? Dani, no sé si l'has vist alguna vegada. Sí, al carrer Bonavista, allò del graffiti, on hi ha una balla. Sí, dius, ho passeu bé, no? Com continuava? És com un whatsapp, però al viejo, no? És que no s'ho saben. O sigui, van caure a 7 i no saben la frase. Bé, nosaltres sempre diem, no puc incau, però no la van pintant. És una frase molt usual en les nostres vides. Ja, ja, no puc, perquè tinc cal i tal, no? Clar, sí, clar. Bueno, i sempre... Sempre se deixien aquest lloc d'aquí del carrer Bonavista, o hi hauran canvis... O sí, sí, sí, hi ha canvis. També, de tant en tant, fem les sortides de cap de setmana. I fem, després, fem sortides com la de Nadal o el pas de Branca, que és la inicial, i després la de Setmana Santa, que acostuma a ser una mica més llarga, i... I Matinals. Sí, Matinals, que és l'excursió d'un dia sense quedar-nos a dormir, i després hi ha els campaments a l'estiu. Que us neu a l'equàrio, no?, he vist per la web, a vegades, amb aquests Matinals, us aneu a l'equàrio, amb els nens, o alguna cosa. Sí, l'any passat van anar a l'equàrio, crec. Bueno, la nostra bronca, no. O potser anem a fer algun excursió per Cuncerola, o a fer alguna descoberta per algun altre lloc. Quines activitats o campaneu... Campaneus. Campaments, fareu per aquest estiu? I per la festa, amb això, no?, explica-nos una mica. Bé, els campaments, que depèn de la Branca, si en general acostumem a anar-nos a terrenys o fer rutes. Sí, cada branca se'n va, o per exemple, dues branques juntes, com castors i llops, que són les branques més petites, que marxen junts i van a un campament... Aquesta... I... Jo, jo, jo, jo, que no sabeu en quin campament eren. Nosaltres, tí, estem parlant dels més petits. Heu tingut una hora per preparar-los. No, però que no sabèrem... No, no, ja ho sé. No es pot saber, no, tota la programació de tots els grups... És molt complicat, perquè hi ha... En realitat, ens ho sabem, l'únic que no volem rebalar. És això, és això. I nosaltres, per exemple, fem una ruta pel Pirineu, i després, uns dies, amb un campament a Vaget, això amb els Rangers, que són de 12 a 14 anys, els pioners van a Portugal, en principi, i aquest any no tenim trucs, que són els més grans, i no faran campaments per ni una mica. Per què no hi són els més grans, per algun motiu en concret? Perquè hi ha un buit, o sigui... Sí, tenim un buit generacional. Sí, haurien de ser els que tenen 18 anys, els que fan segon de batxillerat, i no hi ha ningú d'aquesta edat al cau, els últims vam ser els de l'any passat, tres persones de l'any passat, que aquest any ja hem passat a cap, i per tant, no hi ha gent. Fins d'aquí dos anys, no n'hi haurà. Per cert, abans d'acabar, perquè no tenim més temps, volia comentar una cosa, i és que tu, Laura, ets una... No, no, no, no. Ets una gran cantant. Això ho vam poder veure a l'últim caballet artístic, que no sé si Dani i tu hi vas anar o... No, però vaig veure com ho muntaven. Vull estar present. Vull estar al mateix. Vull estar present en l'amuntatge, o sigui, allà amb el bar aquell i tot. Exactament. A despertor, a mi que la veu de la Laura Pon... Laura, jo ja faig un altre camí, una marmada, aquí en directe, i et demano si ens podries cantar alguna cosa, no? Vinga, aplaudim-ho una mica, aquí hi ha d'anar. De fet, Laura, tenim aquí una sintonia, que potser et sona, que és... és una versió caràcter d'Ajunt de Rous, i, llavors, no sé si... Laura, tenim o no? Bueno, va. No mirem, no mirem, quan tu vulguis, Laura. Seràs per tu, perquè jo sí que miraré. Espera, para, para, para, bueno. Hi ha una bonica càmera allà, o sigui que... No pots nervió. Dani, però no. Dani, per favor. Jo m'he tret les ulleres, així no veig. Dani, tarjeta groca, ja t'ho dic ara, per posar nerviós, i després, Laura, tornem a apurar. Silente. A veure. Ja, bueno. No, d'ac... No, no. Com ho tens? Correcte. I don't you come back no more. No more, no more, no more, no more, no more. Heed the road, Jack. I never come back no more. És supergreu! Bravo! Grau, m'ha encantat, eh! M'has treicionat. És molt greu! Busquem un altre? Sí, una mica més aguda. De moment tampoc et passis, ara. Bé, és més alt, és més alt. Com canta, mare meva! Hola, Hello, Rosa! Ai, ai, s'estic endavant. Molt bé! Molt bé, a mi m'encanta. M'ho diuen de peu, un aplaudiment, sisplau. Bravo! Que bo! Quina veu la de Laura. Laura, no t'has pensat això? que hem de dedicar-te a fer alguna cosa? O presentar-se el número uno o alguna cosa que es... No, no, Lluís, l'amor. Perdona, la senyustenca, que a partir de demà es farà molt famosa a tot l'estat, que és l'Ayrmar Ramos, que no sé si la coneixeu, té 21 anys, i demà apareix per primera vegada en el programa aquest... El número uno. El número uno, no entén res. Si és que d'anar al Tussí que valés, li podríem fer una mica d'escalfament. Mira, és que a mi m'agrada molt limitar a la... a la meixa. Querida, que a tu plantar, tinc una voz divina. Però és clar, és que jo el positiu te la de ganar. Te la de ganar està a l'aflo de la vida, xiquixa. Bueno, Dani, en tot cas, no té importància la invitació de la meixa. Gràcies, Dani, per la teva intervenció, i de fet... Ara puc llegir un petit comentari del Francisco. Em va enviar un missatge dient que en el parc el Divendres va ser un èxit perquè... Sí, a veure, Dani, en un moment posem la gent en situació, el Francisco Vizcaí, que és el president del loquet Sant Just, que va venir aquí la setmana passada, i dius que t'ha enviat un mail, no?, agraint una mica la participació de tots els voluntaris i tots. Doncs llegeixi vols un parell o tres de línies, perquè vaig que és un text llarg, no? Sí, però ho faré cur, no? Doncs vinga, va, Dani. El Divendres diu que va ser un èxit i que va tenir moltíssima expectació. Diu que és molt difícil, no?, explicar amb poques paraules d'agraïment que té ell, el hockey Sant Just, per aquesta 13ena edició de la festa de tornets. També diu que durant tot el dia, el 25, s'han fet més d'un centenar d'activitats de lleure, per a nens i nenes de 48 partits de hockey, més de 300 serveis de dinar i de berenar. I tot això amb la dificultat de moure nens entre 3 i 6 anys. En total, s'han mobilitzat el voltant del Compleix Disportiu de la Bonaigua més de 1.000 persones amb l'objectiu de contribuir en la divulgació i la investigació del cancer infantil. Hem estat un gran equip. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Estic content. Molt bé, doncs aquesta és la carta que Dani, de fer enviar a tu, i que em sembla que també l'han pujat al bloc del hockey i a tota la gent que va participar, de forma voluntariosa, amb aquesta 3ena festa de tornets jo empatit, nens amb càncer contra el cancer infantil. Doncs Dani, moltíssimes gràcies per venir. Sí, però un... deixem mig segon. Avui és la primera vegada que heu convidat els idors en un detall de la secció, eh? Dani, Dani, que això... Se'ls anima, eh? Va, final sorpresa. Què és? Per què hi ha la gent? Sí. Oh... Oh, per mi, eh? Però explica-ho, perquè, si no, la gent no... És una bandera dels blaus. Sí. Què posa? L'he escrit jo, va, ja. Sí. I posa... El cao visita... A veure què posa, perquè jo des de aquí no ho veig. El cao... El cao visca els blaus, posa... Sí, sí. A ràdio d'Esvern. A ràdio d'Esvern. A ràdio d'Esvern. Molt bé, sí. Visca els blaus amb els guris de Sant Just. Dani i Joan. Molt bé, molt bé. Una bandera dedicada. Aquestes situacions, mira, a mi m'emociona... Noies, digueu-li alguno, que us... Moltes gràcies. Ara la penjarem al caos, sí, sí. Molt bé, doncs, noies, moltíssimes gràcies. Laura i Maria Vardagí, que vagi molt bé. I res, Dani, ens trobem la setmana que ve. De res, home. Escolta, estàs fet un galant, eh, Dani. Ja parlarem-t'ho, ja parlarem. Jordi, quina enveja que tens. Ai, ai, ai, ai... Qui té enveja aquí? Haig de prendre molt, encara. En fi, nosaltres continuem a la penya del Morro, i d'aquí uns moments, amb una pausa, parlem amb la Root. Rootge, que és la veu del grup Promeses de Mart, i que acaben de treure un nou disc que es diu El meu Espai. Fins ara mateix, a la penya del Morro. Ràdio Tespel, durante 8.1. Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio Tespel. Ràdio Tespel, durante 8.1. Ràdio Tespel, durante 8.1. 6 i 33 de la tarda, escolteu... Ostres, m'acaba de passar una cosa d'aquelles que et vols morir, perquè tenia... Nois, Cristina, bona... Bona tarda. Arnau, bona tarda, perdona un moment. Bona tarda, bona tarda. M'acaba de passar una cosa d'aquelles que et vols morir, perquè tenia un arxiu d'àudio i una pista per escoltar. El que passa és que no sé si l'hauríem d'escoltar. Ah, sí, perdoneu. Ara sí. Oh! Oh! La cançó busca una llum del grup Promesas de Mars i del nou álbum que acaben de treure al mercat, el meu espai, i tenim a la seva cantant el telèfon, que és la Ruth Ruggé. Bona tarda. Hola, bona tarda, i perdona per aquest començament tant de destross. Sí, però... Com diuen coses del directe, saps? Però, vaja, gràcies per atendre'ns aquesta banda, que algun sou de Molins de Rei, d'aquí de la Comarca, del costat, amb el Jordi Foraster, el Ferran Cardona també, el Raül Cabedo i el Daniel García, que sou Promesas de Mars. Ara, per la gent que no us conegui, us presenteu el gran públic, vosaltres. Bueno, com ens presentem. No ens agrada molt presentar-nos, ens agrada que la gent ens conegui, escoltant-nos, veient-nos i copinim, i que ens cataloguin com vulguin, però, a primer de tot, som amics, som una banda d'amics de fa temps, que ens agrada el que fem, que som molt positius, molt energics, que no seguint moda, que anem una mica al nostre rotllo, no? Home... Home, el disc és important trobar l'espai d'un mateix i que el que vol, no? Sí, la veritat és que evidentment no segueu moda, perquè ara la moda sembla que sigui difícil, no? Treure música o un disc al mercat, i vosaltres ho heu fet. Ha costat molt treure aquest el meu espai? A veure, realment no ha costat, perquè ho hem fet amb moltes ganes, amb molta il·lusió, hem costat amb l'ajuda d'uns graníssims productors, que són els germans Salto, que són Oriol Llegao, Magà de la Porta del Somnis, i ens hem entès molt bé amb ells els temes massiu, que hem volgut, sense cap mena de restricció, que ha portat temps, treball, perquè són massicolòs, i doncs volem fer les coses bé, però molt fàcil, generalment fàcil. I tu, Ruth, d'on surts? A veure, eh? Has estudiat en algun lloc? Va ser nen a Prodigi en el seu dia, i ara t'ho treus aquí? No, no, de Prodigi, res. I estudiar ben poc, perquè no m'hi he dedicat gaire gaire, que hauria d'haver fet la veritat, però s'ha passat els anys i dius que ja ho faré, jo ho faré. He anat fent classes, cursos, acusats intensius... Soc molt autodidacta, m'agraden molt sempre escoltar veus interessants, intentar fer el que feien, practicant, realment practicant és com més aprendre. I com t'arriba l'oportunitat amb els primers de març? És perquè sou tots amics i coneguts o et venen a buscar? O vas tuven a ells? No, som amics tots, i el tema és que venien d'altres projectes, 3 de la banda, el Jordi, el Ferran i el Raül, venien de Dragonslayer, que era un grup heavy, que havia tret 3 discos al mercat, que per circumstàncies ho van arrossegar, i es van deixant de banda. El Dani era un company també d'una banda de adolescents, amb el Jordi i amics desapatits, i jo era d'una altra banda també de heavy, que no vam arribar a fer res allò important, però que ens coneixíem de l'ambient, dels concerts i festivals, de dium, compartits, escenaris, i vaig ser una mica jo amb el Jordi, per plantejar-nos ser un projecte junts. A mi m'agradava ell molt com a guitarra, i m'agradava jo com a veu, vam dir que anem a Provaig, a porregem alguna cosa, la guitarra, improvisem... I així va començar tot. I us va ser complicat seguir escrivint les cançons, perquè no sé si vosaltres mateixos sou qui composeu aquestes cançons, l'has produït... Sí, som nosaltres, jo sóc qui fa les lletres. Normalment la idea... Primer comença el Jordi amb algun reis de guitarra, amb alguna melodia... Sobretot això ja he improvisat una melodia de veus, després ho portem al local, la resta de membres incorporen el segurament de sort, i acabem de laborar la idea de la cançó. I per últim jo faig la lletra, allò que m'ha de inspirar, allò que m'ha de portar al local, temes que surten. Ara mateix de fet, esteu presentant aquest álbum en diferents mitjans, com va la promo? Sí, com va la promo, a veure, explica'ns. Molt bé, la veritat és que així, a tope a tope, fa un parell de dies, dimarts, que acabem d'anar com a 5 o 6 nèvies en el mateix dia, avui en tenim 3, contant amb els altres, i lluny també en tenim més, dimarts en tenim 3 o 4... Home, molt bé, us fan cas, no? Sí, sí, de moment la raguda és molt bona, i nosaltres allà on ens convidem ja anem, perquè és clar que ho hem d'agrair, no? La promoció. Perdona, heu estat a RQ, a Catalunya Ràdio? No, encara no. Però ja arribarà, arribarà. Segurament no sabem d'encarar. I ara mateix el projecte, com està? Teniu bolos d'aquí uns dies o unes setmanes? Sí, ara així de vista tenim el dia 5 de juny, tenim una pústica... Ja et diré. Ai, em surt... La comarca, t'ajudem, digues la comarca. Sí, però... Aquí ens anàvem a jugar, a veure... Acostant de Molins, des que ara no... Molins de rei, que ja s'enfaleix del Llobregat. Ah, no. S'ambicen. S'ambicen dels Orts. És l'aliança... L'aliança del... I el nom del poble. Torrelles del Llobregat. Torrelles del Llobregat? No. Tocant torrelles, home, se'n vol. Tocant Molins. Molins. Ballirana... Ballirana, no. Com? Allà d'on hi ha el miniatura de Catalunya. Catalunya en miniatura? Ballos torrelles, no. Apallajar, apallajar, ho hem trobat. Apallajar. Apallajar. Sí, no, no, no. Escolta, ho hem trobat. El que importa és... A mi em sembla mal, algú del camp se me'n va. Perdona, apallajar estareu d'aquí poc? Sí, estem al 5 de juny, a les 9. És un acústic en petit format, perquè pràcticament serem tots nens de percusió. El regol no pot fer-hi. Però és molt xulo. El regol acústic ens agrada molt. I després, el dia 15, el de juny, que és un dissabte, estem amb el Miquel Abra, a Molins de Reis, a Caldit. I això ja és... Sí, això és un paraules major. Paraules majores, doncs escolta. Alguna catosurpresa... Molt interessant. A Molins de Reis. Molins de Caldit. Moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Que tingueu molta sort. Que us vagi molt bé. I promeres de mar. Comencem a recordar i us anirem seguint. Que vagi molt bé. Fosco una llum que emseni, com viure sense pressa, ser l'amor del meu test. Torno per dir-te com és jo, ja estic prou d'aquesta ment. Vos fer cases sentiments. Vosco una llum que emseni. Aquest tema deia. Busco una llum del disc, el meu espai, de Promesas de Mar, que ens ha presentat la Ruth Ruggier, que és la veu d'aquest grup, algun dels seus components, d'aquí de Molins de Reis. D'aquí al costat, perquè estem a Sant Just. I, per cert, parlant de Sant Just d'Esvern, parlem una mica de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just. I ho fem per lligar temes, perquè tenia a vosaltres el nou console, que és, precisament, de l'escola d'escriptura de la Teneu. Fins el cop, que quin tema més encalsador, eh? No, però molt bé, eh? Només aprofito per dir que l'escola d'escriptura de la Teneu és groga. És groga. Ah, ui, ja... No, no, Claudi, perquè aquí jo sé que estic en territori hostil. No, home, és que a veure, pensa que... Tot la ràdio, el logo blau, les portes blaus, la cadira blau, el marc, el to, estretot blau... Ni a tres blaus, ni un de groga, a partir d'ara no hi poso de groga. No, no, no, poca broma, perquè crec que, si no, aquesta ràdio no és plural. No, l'escola d'escriptura és groga des de quan? Això tu què ho has d'inventar, tu, ara? Jo sóc el seu director, portes nou... Perdona, no, no, però això és... Perquè, com més entitats, es facin d'un color i es decideixin fer-se millor. Per tant, l'escola d'escriptura és groga. Això ja... Això és notícia, potser avui. Un dia vindrem a la bandera, perquè, clar, tens aquí el tot de jove que té amb la bandera i tal, i sort que això... Ara, amb internet, es veu tot, i ho sortes a la ràdio i no sabis. No, sí que es veu, es veu tot, i... I en tinc una cosa... grocs, aquest any, tremoleu. Bé, tot això serà a la festa major de Sant Jordi, entre els grocs i els blaus, una disputa ja que comença a ser històrica, perquè va passant els anys i continua, no? I, per tant, aquest any, també, al començament de gos, a la festa major de Sant Jordi. Algunes entitats són grogues i d'altres són blaves, i aquí a la ràdio són dels bons, que són dels blaus. Allò que van... que la Llanos de l'Una va condecorar, que era la división... La división azul. Ah, vale, va. No, no, està bé, està bé. Quin cop baix. Això és un cop baix. Això és un cop baix, eh? Ara estic pensant si Hitler tenia alguna creu d'aurada o de groga, però sembla que no. En fi, parlem de llibres. La setmana passada, Arnau, teníem la presentació de la música de Pirates del Caribe. No, no, va ser emocionant. Sí, sí, perquè ara us explicaràs del llibre, Història de la literatura catalana, uns quants volumes que van des dels primers... Trobadors? Trobadors que utilitzaven el català, o el que a les hores, que després va arribar el català actual, utilitzaven per expressar-se, per presentar aquest llibre, aquests volumes, de la Història de la literatura catalana, el Consell de Cent, la setmana passada. En presència de l'alcalde de Barcelona, que feien fitrió, i, evidentment, qui tenia l'última paraula, que era molt honorable, president de la Generalitat. Exacte. Com que va ser una entrevista molt apressada, em vaig quedar amb el mà al sabor de bo, que l'havien format malament als nostres oients, i considero, per tu, donar molta més importància i més relleu a aquesta obra Història de la literatura catalana, que jo vaig dir, és la primera que es fa, ho vaig dir així sense pensar massa. No, no és la primera que es fa, de fet, és la quarta. Ah, amic. I dius, i per què una altra? Perquè la primera es va fer cavallar els anys... Perdona, no et veig gaire convençut, eh? La setmana passada estaven molt... amb aquell quart de romà. La primera es va fer els anys 20, i ha plogut molt des de llavors. Era una història de la literatura amb molta influència del segle XIX, la reneixença, el modernisme. Aleshores es va escriure en castellà. Després, em va fer una altra... En ple franquisme es va escriure en castellà també, i en el fons era com una redició d'allò, i no portava gran cosa. La gran història de la literatura catalana s'escriu als anys 60, es plogueva cap als 70, la que està en validesa fins avui, per entendre'ns, la que es coneix com la de Moles Castellet Comas, o Comas Moles Castellet, no recordo mai l'ordre, i en tot cas és la del professor Joaquim Moles, professor Castellet, que és el director... Onorari del grup 62, l'Antoni Comas, i que, d'alguna manera, ha sigut, de la que hem begut, tots els que hem estudiat la literatura catalana, les escoles, els instituts, i, evidentment, a la universitat. Era la gran obra. Crec que té 11 volumes, i d'allà em va sortir tots els estudis. És l'obra canònica. Totes les literatures tenen obres d'aquestes. És història de la literatura catalana. Per què és nova? Doncs no perquè diguin, bueno, va, anem a escriure un altre cop tot, sinó que és, en el fons, si s'ha fet bé i no dubto que s'hagi fet bé, és un nou estudi. Els que ho han escrit són professors que, quan es va escriure l'obra aquesta de Joaquim Moles, tot just anaven a l'escola, tot just estan estudiant batxillerat, i que ara són catedràtics universitaris, que s'equipen més de 60 catedràtics universitaris de totes les universitats catalanes, per tant, poca broma, ho coordina a l'Exbroc, i d'alguna manera és un de dir, tornem a posar-nos-hi i estudiar la literatura catalana a fons per arribar a noves conclusions, si és que s'ha d'arribar a noves conclusions. Pregunta important, per evidentment, de noves conclusions, n'han arribat moltes. Aquella literatura s'acabava amb els anys 70, com vulguem dir. I ara, acabava dient, i ara des punta una nova generació, aquí em cabré Carme Riera, que era els noms dels joves. Clar, aquesta nova arriba fins al 2010, i per tant, el que apunta és... Els nous autos joves d'ara, en apunta uns quants. Ja m'acabaré d'un capítol per si sol. S'ha d'actualitzar, no? Aquests últims 30 anys que ha passat a la literatura catalana. Exactament. A veure si és un moviment nou, si hi ha una nova generació, si et cadascú va per lliure, va passar per cel, té un capítol per si sol. Jo ja sé que no estic gaire eficat, que he sigut la pota, perquè és el típic. Però, des de fora, jo penso que ara es va una mica més per lliure. És possible. No hi ha una generació de joves autos catalans, com ara has comentat tu, la generació del 70, que estan molt ben clasificats, sabem qui són, Pàmies, Monson, etc. Ara no, ara sembla que de tant en tant despunta algú, però que no hi ha una certa continuïtat en les trajectòries dels joves autos, que potser fan un llibre que... Sí que tira, però falta, com potser, dos o tres, que estiguin al mateix nivell. Caldrà veure, en tot cas, què en diuen quan arriben aquest 8 volum, que és evidentment el que ocuparà aquesta nova literatura, el del 70 fins aquí. Perquè, s'ha de dir, he dit que hi hauríem total de 8 volums, el total de tots els volums tindrà uns 4.500 pàgines, d'estudi nou, un poca broma. I el que s'ha presentat ara només és el primer volum, que és això. Ha estat mitjana. Tira en l'Oblanc i us hi esmarc, per entendre'ns, tothom més o menys s'assitua, amb Ramon Llull amb un capítol gros per si solet. I perquè també tothom s'assitui i diuen, bueno, d'acord, sí, posaran tots els últims 30, 40 anys de la literatura. Però què més? Per exemple, segur que tots us sonen, fins i tot si sou de ciències, que hi ha una època de literatura catalana i de la cultura, que és la decadència. La decadència.Sí o no? La decadència. Ve el reneixement, emoció esmarc, i després et diuen tres segles de decadència, i després la reneixença. Sí senyor, és veritat. Poco molt, sona, sona. De fet, ara he caigut perquè la reneixença és el reneixement, és tornar a néixer. Perquè havia tres segles que no hi havia res. Això és mentida. Gràcies. Jo solet he arribat. Doncs és una llàstima que tu sàpiguis també, perquè la nova literatura, que és la que a partir d'ara ensenyarà les escoles, en tot cas, el volum que no dic serà ara aquesta nova literatura, estudiada de nou, és a dir, escolta, decadència, res de res. Això de la decadència es van inventar els de la reneixença, per poder dir que ells eren nou. Però i ens ha fet molt mal com a literatura. Després mai hem pogut dir que teníem una literatura del barroc, una literatura del segle XVIII, i va quedar tapada, com volíem dir, una cosa de quatre matats, el rector Vallfogona, que feia acudits, dius, no, atenció, el rector Vallfogona, té una literatura molt important, que ha estat menys tinguada, però està alçada de que vedo. Estudiem-lo de nou, i això és el que farà per exemple aquest volum. No, no, no. Reneixement, i per tant segle XV, i per tant, ausies mar, que tothom sap que és molt important, i per tant, tirant-lo blanc, que tothom sap que és molt important, i escolta, després del barroc. I el barroc és tan important, potser no des del segle d'or, com la literatura que està agrada, però és molt important, hi ha molts autors. I després del segle XVIII, que potser no serà tan llostros, com el de França, però escolta, també es feia literatura en català, aquí el segle XVIII, i va la pena a parar-se un conte i, preures de sobre la llufa de dir, eren quatre metats. I això que ho decideix? L'Institut d'Estudis Catalans? No, això ho decideixen els nous historiadors de la literatura, que s'han aplegat aquests 60 grans especialistes que s'han aplegat, evidentment, cadascuna, a la seva perspectiva, que tornen a valorar i es tornen a llegir els llibres, que en tot aquest temps, aquests 40 anys, evidentment, han estat fent classes en universitats, han estat publicant en revistes especialitzades, han estat comparant amb altres literatures, altres literatures, i han arribat a una sèrie de conclusions, que ara, s'ha dit, doncs, totes aquestes conclusions que vosaltres ha arribat, que d'alguna manera creieu que heu superat els vostres mestres, que és finalment el que hem de fer als deixebles, superar els mestres, doncs veus el que ara surt. Doncs és un pas important per la nostra literatura. Jo crec que un pas molt important, i per exemple, va ser... El fet de canviar tot aquest concepte, que ara comentaves de cadència fent la renaixença, tot això, o... vaja, jo ho trobo bàsic, i és un pas important. No he vist cap notícia d'aquestes... Home, a l'àrea i a l'avui, a l'àrea i a l'avui, n'han sortit bastantes. O sigui, en tot cas, en van fer ressó, van donar bastant allò de dir, és una nova història, l'haurem de llegir, perquè fins ara, d'alguna manera, de l'edat mitjana, home, sí que s'han aportat noves dades sobre Ramon Llull, sí que s'han descobert, d'alguna manera, s'han aportat noves dades sobre alguns trobadors, però no ha canviat gaire més de dir, bueno, hi ha uns trobadors, hi ha un reis que escrivien cròniques, que alguns també ens el recordaríem, no? Ja ho m'he fet, els feits, Pere III, Ramon Montaner... I hi ha un Ramon Llull, hi ha una... Però no hi ha grans descobertes, o grans canvis de paradigma, en tot cas, aportem dades noves. Molt bé, i de decadència ja té nom, aquell... L'Hitratura Modernes. Doncs L'Hitratura Moderna, i hi haurà una literatura del Barroc, hi haurà una literatura de la il·lustració, però haurem d'esperar el volum quart, si us deixo. Aquest tema m'interessa molt, i de veritat, o sigui que, Arnau, quan vagis sabent aquestes coses, sisplau, que t'ho hauran d'anar a dir i fes-nos-ho saber. Bé, per acabar, podríem comentar l'exposició que hi ha sobre Joan Arraspall, que va obrir el passat 10 de maig aquí al costat, i que els enjustencs que no hi hagi anat tenen 3 dies, 4, perquè el diumenge, que serà dos de juny, ja, s'acaba. I jo crec que vol dir a la pena, no... Aquí l'hem comentat i ara soc aquí. Ja, quan l'ha vingut, l'hem comentat al programa, a la secció de carretera real, que és quan parlem de les coses que passen a Sant Feliu. I de fet, la Joan Arraspall és l'escriptora que porta... bueno, que la biblioteca de Sant Feliu porta el seu nom, i ha fet 100 anys, justament ara, i l'exposició, que no sé si l'has visitat tu, Arnau, i ha d'anar aquest cap de setmana. No, perquè jo tampoc hi he anat, per exemple. No he anat o no? Sí, Jordi, clar. Ah, sí? Mira, fantàstic. Ai, què tal? Què ens expliquem? No hi has anat, home, no... Home, segur que és moltíssima. No manteixis, Cristina, que no... Mira, tu puc explicar perfectament, Jordi? Perquè realment fa un recorregut per les aportacions de Joan Arraspall, en el que és la literatura infantil i juvenil. Ah, sí, sí, sí. Hi ha moltíssims documents amb un valor gegant, de gran qualitat, i que la recomano tothom, que hi hagi a veure. Ara, si, ara, si, ara. On s'ha d'anar? Sí, sí, sí, sí. No n'hi ha més, té raó, té raó. El que m'han dit hi ha, per exemple, cartes que la Joan Arraspall escrivim Carles Riba, l'any 54. Hi ha un article amb una revista que es feien a Sant Feliu, una revista que es deia Claró, i que ja la feien l'any 1933, o sigui, temps de la República, la segona República, i en que ella reivindicava que Sant Feliu havia de tenir una biblioteca. Mira, home, doncs poca broma. Ha acabat tenint-la, i portant el seu nom, no? Vol dir que la Joan Arraspall, que justament ha fet 100 anys, i que aquí, al poble del costat... Vaja, és quasi l'any Joan Arraspall a Sant Feliu. Sí, sí, l'han declarat així. L'hi han fet molts homenatges, hi ha molts actes, i un d'ells a aquesta exposició... Recordem què és el Palau Falguera, que els diu... O sigui, demà divendres i dissabte l'obren de 6 a 8 de la tarda, i el diumenge, que serà l'últim, obren els matins. De 11 a 2, aproximadament. Molt bé, Cristina, acabem el programa. El millor de la penya del Morro per tu, avui, ha sigut? El moment filosòfic de primera hora i el karaoke. I el karaoke, l'alabafòrquica. A mi, sí que això, que sigui karaoke, m'encanta. Ja, a mi també. Ho he de posar en cero més, eh? Que cantem en directe gent que sap fer-hi com l'alabafòrquica, no com jo o com tu, per exemple. Perdona, no m'has sentit, cantar, Jordi. Ah, vols cantar alguna cosa? No, ara no. Per què es marquem? Ja, efectivament, gràcies a tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. La Carme Verdoia, la qualitat genjustenca, la Júlia Edmella, ajudant-nos, bé, i ajudant-la, ella, també, a preparar la selectivitat que molts joves de Catalunya la tenen ja d'aquí un parell de setmanes, avui, amb les signatures precisament de filosofia i literatura castellana, eh? Hem vist que estem millor de filosofia, calitat, o de castellana? No ho sé, no sóc bé, eh? No, no, no. A més, també, amb l'Albert K.Papé, hi agrair-li la seva secció d'educació canina. El Dani Martínez, que ha entrevistat a la Maria Verdejil, a Laura Pond, del cau de Sant Just, també a la Ruta... Per aquí la Ruta Rujé, de Prometes de Mar, aquell grup que hem d'escovar-te avui, i també amb Arnau Cónsul, a la secció de llibres. Arnau, moltes gràcies, i fins la setmana que ve. I amb la col·laboració, més que especial, el Twitter i el Facebook de la Cristina Vargas. Cristina, que vagi bé. Bona tarda, fins demà. Nosaltres tornem demà a partir de les 5 de la tarda. Per cert, recordeu que avui hi ha patum. Arragat, que vagi bé, m'ha perdut. Segueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. A Facebook, la penya del Morro. Com veus, sou originals de mena. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1. Ràdio d'Espèl, durant de 8.1.