#279 - La Penya del Morro del 31/5/2013

Si jo del govern central a Catalunya, tot el que està passant, entengueixi que amb les circumstàncies la política hi té un pes important amb la sentència del contenció. La pretensió de l'Ajuntament era obtenir un ingrés extra en aquest context de crisi de fet un contracte amb l'associació que Nàvica Barcelona és a l'autoconsum havia de portar les arques municipals més d'un milió d'euros en dos anys. La Fiscalia Anticorruptió considera que la venda de participacions preferents per part de bànquia no són delictes i en conseqüència no pensa demanar cap investigació. Considera que en la comercialització de preferents de l'entitat no hi va haver intenció d'enganyar ni un pla dissenyat i preconcebut per alterar el preu d'aquests títols. L'opinió de la Fiscalia val també per les entitats que es van fusionar per forma part de bànquia, com ara que aixela ietana i caja a Madrid. Per tot plegat, la Fiscalia suposa admetre a tràmit les carelles que rebut pel cas del jutge de l'Audiència Nacional Fernanda Andreu. Bona tarda, us parla David Amador. Amb Vater Polo, l'elèctric barceloneta s'estrena a la final de 4 als mariners, enfronten a partir d'un quart de nou a l'enfitri o a l'estrella roja de Belgrat. Els de Sant i Fernandet rebran el suport d'un centenar de seguidors que s'han desplaçat a la República de Sèrbia. D'altra banda, el futbol del proté Víctor Valdés ha explicat les raons per les quals no renau el seu contracte amb el Barça. Valdés s'ha mostrat agraït el club. Sé que mucha gente ha podido pensar que yo cometí una responsabilidad, se ha podido sentir decepcionada, porque yo diga que mi etapa en el club finaliza el año que viene, y desde aquí pido mi más sincera disculpa, no era mi intención, sino todo lo contrario, ir de cara al aficionado, como siempre he ido toda la vida, con sinceridad, con transparencia, que es lo que en este caso merecía. I el pilot català Marc Márquez ha patit un accident durant la primera jornada d'entrenaments lliures del Gran Premi d'Itàlia, el circuit de Mugello, el de Cervera, que ha caigut a 300 km per hora, només ha patit un fort cop a la barbeta. Notícies en xarxa. Mare, escoltes, ràdio d'esper, sintonitzes, ràdio d'esper, la randa s'enjust. Durant l'8.1, ràdio d'esper, durant l'8.1, ràdio d'esper, ràdio d'esper, durant l'8.1, ràdio d'esper. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.1 de la F.A.M. i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro, la penya del morro. Bona tarda, Sant Just, com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Us faré la lliçaluda Jordi Domènec, des d'ara i fins la set del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvinguts al programa. Bon dia, un cop habitual, el capdavant de l'actualitat Sant Just, la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, Jordi! Bé, veig que fas aquesta veu d'imitació rara. Per tant, això vol dir que no estàs en directe ni aquí, ara mateix. Doncs efectivament, no estic aquí ni en directe. Bé, gràcies. Avui, avui al programa, repassarem el cinema amb el Jordi Roque que no veig la cartellera cinematográfica, també història del cinema. El senyor Benito ens acompanyarà amb les coses importants de la vida, l'arriera antiagenda, l'agenda juvenil de l'Edic Pomar. En fi, com cada dia endres, final de setmana, a la penya del Morro. Bona tarda i benvingut al programa. La penya del Morro, un programa amb més morro que penya, o, a mi, de més, penya com un morro. Com sempre, passen els trends d'intòpics del dia d'avui. Cristina, bona tarda. Bona tarda, com sempre, amb la teva col·laboració més que especial al Twitter i al Facebook del programa. Avui, repassant trends d'intòpics, el més comentat a Twitter ha sigut Raquel Sánchez Silva, perquè ahir, al migdia, la dona de la neteja de la seva casa va trobar mort el seu marit, Mario Biondo, al domicili on estava, riscidi, a la seva parella, al càmera itàlia, de 36 anys, segons tots els mitjans, per causes que es desconeixen van morir tot i que hi ha algun món que apunta cap a un suïcidi. El proper 22 de juny feia un any que es van casar, i avui això ha sigut endintòpic. Sí, comentaris, resta me'n quedi. La vida es jodidamente trágica, un besazo a Raquel Sánchez Silva. Segunda la Rosa, comenta, todo el amor del mundo Raquel Sánchez Silva, una mujer profundamente buena y llena de luz. Esperanza gracia, també ha fet un altre comentari d'adicat a Raquel Sánchez Silva, dient que horror pobre. Su marido muerto al año de casarse, con 34 años, en aquella casa cambia la data, bueno, a la seva edat, i acabem amb un comentari de Maria Patiño, que diu, cuando uno descubre el amor y te lo arrebatan de golpe. Un besazo enorme a Raquel Sánchez Silva. Avui també ha sigut endintòpic Euro Disney. Per què? Perquè Isenda ha certificat que la trama Gurtel va pagar part del viatge que va fer la família d'Anamato a Euro Disney del 29 d'octubre, el 2 de novembre, de l'any 1998. Per tant, una altra activitat més afegida directament dels fons públics pressuntament. Però, pressuntament, no, perquè Isenda ho ha certificat. Per tant, això és així. Bueno, en fi, una indignació més prèquets, continuen amb els mateixos càrrecs, ella continua de ser ministra, aquí no passa res, i tots tranquils. En fi, Cristina, què diu la gent a Twitter? Doncs, davant aquesta indignació que comentes, no hi ha altra cosa que fer, que brumejar amb aquestes coses, i és el comentari que ens ha fet el parado 6.000.000, que diu, el juez Rust se plantee a imputar a Mickey Mouse i ja m'ha de declarar a tió Gilito per pressuntar financió i legal d'euro Disney. Una altra comentari a la línia és Dunelan, que diu, si no t'entràs de nada de lo que pasa delante de tus narices, que alguien me explique cómo puede ser ministra de Sanidad, dirigirte cap a Anamato. I acabem amb el Marco Rodríguez, que diu, entiendo que la ministra... entiendo la ministra, hay detalles que se nos escapan. Yo no sabía que tenía el DVD de Titanic, ella se olvidó de lo del Jaguar y de Euro Disney. En fi, Cristina, moltíssimes gràcies. A la segona les repassem més trending topics. Passem ara a l'actualitat s'enjusten, que comencem parlant de la setmana que ve, perquè s'obrirà la convocatòria per adjudicar tres pisos socials a San Justa. El ple del mes de maig d'ahir va aprovar aquesta convocatòria per famílies en risc d'exclusió social. També es va parlar d'aparcament de condemna de la violència masclista i dels sous dels regidors de l'Ajuntament de San Justa. Té més informació de tot plegat, perquè a més va estar el ple. La Carme Verdo i Carme, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal, el ple d'ahir? Fem primer la crònica, després la contracrònica, no? Perquè ahir va ser un ple mogudet. Intents. Intents. La crònica oficial, què diuen els rotetius? Doncs que aquests pisos, aquests tres pisos, que d'ahir s'assumen els tres que es van adjudicar l'any passat, arren de l'aliment d'experiència, s'han millorat alguns punts de la nova convocatòria, és un punt que es va aprovar per unanimitat, també incluïa la aprovació de les bases d'adjudicació i del calendari, segurament, la setmana que ve, s'obrirà la convocatòria i ara temps fins al 5 de juliol per poder-hi inscriure-s'hi, amb principis d'intensiós que les famílies ja hi estiguin vivint al mes d'octubre. Aquesta gent que arribo em desconsenta. Perdó, eh? No t'agrada? És la música del dràcula llege. No, hi ha llege, sí, però quan riuen... T'agrada, t'agrada. Perquè ahir va ser un ple una mica així com fa xon. I... no t'agrada música. No t'agrada quan riuin, fararé. Si no li agrada música, et traieu. M'estens raó, si no és música de ple. A veure si hi ha aquesta música de ple. Bueno, ple animat, no? Ha dit que va ser un ple tens. Intens, he dit jo. Intent, intent. Un ple animat, Carme, què més va passar ahir? Doncs que es va aprovar el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament del milenari, un canvi que implicarà que l'Ajuntament, a través de les empreses municipals, pronúncia i prohexa, gestionin aquestes ones blaves d'estacionament regulat. Fins ara ho feia una empresa privada. A la zona Sant Just Porta i Agona, els carrers d'aquest polígon arreglaran en zona verda. D'altra banda, el ple també va aprovar la modificació de l'ordenança de la Dia Pública amb terrasses i balladors i pel que fa a la lluita contra la violència masclista a nivell municipal, s'ho primiran els 5 minuts de silenci institucional que es feien cada últim dijous de més al migdia a les portes de l'Ajuntament, en el lloc d'això, a partir del mes que ve, cada ple farà una declaració institucional contra la violència masclista. Molt bé, amb més coses, no? Sí. Per unanimitat, es va aprovar l'emoció, la única música que es va presentar ahir al ple, la presentar al Partit Popular i reclamar la transparència en les dades econòmiques de l'Ajuntament. Per això el veu municipal ja es poden consultar les retribucions anuals brutes dels regidors i regidores del Govern Municipal. Ells van defensar des del Govern Municipal que mai s'havien amagat aquestes dades i que ja s'han publicat en diferents ocasions, però que entenien aquesta petició del Partit Popular i que, de fet, va aprovar per unanimitat aquesta emoció i que, sí que el dia de fer-les de manera més constant, es podien dir, per exemple, els dos únics regidors han de dir que és exclusiva de l'Ajuntament de Sant Just que són l'alcalde i la primera tenen d'alcalde. Exacte, Josep Perpinyà cobra més de 59.000 euros l'any, i Napol, uns 43.800. Víctor Morillon cobra gairebé 41.000 l'any per 32 hores setmanals. I la resta de regidors, que fan una dedicació parcial de 21 hores, 26.300 euros. Són els bruts. Què vol dir això? Que s'ha d'escomptar? Exacte, quan entén la relació... No és el saunet, exacte. Trobareu les dades batallades al web municipal, 3vdobles.s.santjust.cat. Bé, Carme, això és la crònica oficial, diguem, de tot plegat. Bueno, he dit això. És veritat. Però hi vull la contracrònica, allò que m'agrada a mi. Ah, què va passar? Sí, com va anar tot plegat. Per què es diu que va ser un pla intent? Va ser un pla intent, entre altres qüestions, perquè es van tractar 16 punts. Hi havia molts temes, aquests que hem anat repassant, que eren molts punts concentrats en diferents qüestions que ja les hem anat repassant. També apareix aquest tema de la part econòmica, que no va ser tensa, però sí que és un tema que va ser interessant, que justament tots posessin d'acord, per exemple. I en aquest sentit, un cop es va acabar de parlar l'emoció, el representant de la vida democràtica li va dir, amistosament i gairebé amb simpatia, i la gent va riure, li va dir al regidor del PP que li havia explicat que era curiós que el PP demanés transparència, per exemple. Exacte. Ell va respondre que en tenia el seu comentari. Sense que serveixi de president Pablo Barraco, va estar bé, per un dia. Però que s'intentava... Bé, que s'intentava, en tot cas, fer la feina ben feta des del lloc local, que és el que ells podien fer, que era evident que amb aquestes distàncies la cosa canvia, però que ell també la mantava als casos negatius que hi havia. Llavors, també es va parlar, per exemple, dels militars que hi ha per colxarola. Sí senyora, això és un tema que preocupa bastant i força últimament. Gràcies a Twitter hem vist algunes fotografies, denúncies, la gent que està una mica... Què passa amb els militars que, per la banda de Sant Fàriu, colxarola, i què van dir? La Calda també forma part del consorci del part de colxarola, per això li va demanar, i ell va comentar que ells estava mirant tot aquest tema, perquè d'alguna manera, el fet que facin pràctiques en armament, ell ho rebutjava, també. Tu mira que estàs amb la família passejant un dissabte, un dia al matí, i veus allà que estan fent les maniobres... El tema és que és legal. I llavors, sense mirar aquestes mesures, de quina manera poden frenar-ho una mica. I, per exemple, en el treball, va dir que hi havia un estop que li semblava molt perillós. Atenció, això sí que m'interessa... Sí que t'agrada molt aquesta part. Perdona, perdona, és que aquesta... Hi ha un estop? Vaig demanar que podria haver-hi policies, i que s'hi diguéssim. Segurament n'hi ha més d'unes, en Josep, que passa això. Però, concretament, a quina referia? Parlaven del carrer indústria amb Carles Mercader. Carle... Carle. Aquest d'aquí, no? Ah, a la rotunda aquesta que hi ha aquí, just davant del Frankfurt, on hi ha el Caprabo, una mica, eh, aquestes... És un tema que ja ha sortit de l'entresplend. Jo no sé què és, doncs el salsa. Salsa, perdona, salsa. Sí, ah! No hi ha res pitjor que intentar dir-li una persona que no està fina i equivocar-se a l'hora de dir-li. En fi, Carme, però jo tinc una justificació, eh, perquè estic així, avui. Ho has explicat. Què passa? Ja m'estan mirant des de la redacció. Eh... Vaig anar a la Patum. Vaig anar a la Patum, a la Patum d'Averga. Escolta, espectacular. I havies anat mai o no? Home, clar! Ja vaig anar a Sant Mousaïns, vaig anar a l'any passat, i vaig tornar-hi... espectacular, eh? No sabia quina. No m'ho havies vist. No t'explico tota la meva vida, Carme. Però que no saps que aquí l'apenya el moro sempre que és patum, perquè veus que a Ràdio Verga em sembla. L'any passat ho fa un parell d'anys, per saber com els anava la història. Vull dir, home, aquí són molt fants de la Patum. Ahir és un dels millors dies per anar. És la Patum completa, com diu menja a la mitjana. I la veritat és que no sé si ha anat alguna vegada, Cristina, a la Patum. Carme, no ha anat mai a la Patum, perdona. Tema pendent, realment. Heu d'anar una vegada a la vida, ni que sigui. Aquesta festa que ja porta més de 600 anys d'història a casa nostra, i a mi m'està declarada com a... aquesta patrimoni de la humanitat, de l'Euresco. Bueno, cosa aquesta, sí, molt bé. En fi, eh... Espera, espera. Què passa? Ah, hi ha més coses del ple? No, no, és una cosa que, de fet, podem continuar comentant el següent titular. A veure. Sant Just per la Independència va lliure a l'alcalde les 800 assignatures que es van recollir el municipi Famesus per pertany a l'Associació de Municípis per la Independència. Ara era la intenció principal de l'entitat que ahir al vespre vargonitzeu una concentració a les portes de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I aquí, si vols parlar de la crònica oficial, deixem dir-te que personalment em va semblar que va ser un moment tens. Va ser un moment tens? M'ha rectificat i m'ha dit que ell no diria que fos tens, però sí que es va posar seriós, però bé, en tot cas... Explica'ns què va passar. Exacte, va ser que s'havia fet aquesta concentració de les quarts d'avui a les portes de l'Ajuntament, i llavors, membre de Sant Just per la Independència, van assistir al ple, van explicar el procés que van ens agafar menos per demanar l'adesia del consistori Alami, un procés que finalment no va acabar amb aquesta incorporació, anem a la terra en aquestes setmanes, aquests dies, perdó, d'aquesta setmana, i segons, Sant Just per la Independència, la motiu va ser que hi ha el poc suport dels partits del govern municipal. De fet, si vols, podem sentir un dels seus integrants, Roger Cónsol, llegint un manifest a la sessió, on es denunciava la sordesa, segons aquesta entitat, de l'Ajuntament de Sant Just en qüestions relacionades amb la sobirania. El que passa és que jo vull preguntar-te si això va ser a dins del ple. Si va ser a dins del ple, el tort de preguntes de la sobirania... El tort de pecs i preguntes estava acordat, eh, que es faria? Escoltem-lo. Acusem, tossudament, els partits que, després de fer que Sant Just per la Independència en replantejéssim l'estratègia, rebaixéssim les nostres peticions i ens atéssim la segona etapa d'aquest procés amb la voluntat continua, de diàleg i de debat, presentant una emoció ara no de desió alami, sinó una emoció per donar suport a la celebració d'un referèndum sobre el futur nou estat català. Ens van denegar de nou el seu vot positiu o la seva abstenció, amb la qual haguéssim guanyat la votació. Bé, fins aquí... normal, no? Vull dir, explicava el Roger Consul de l'Assemblea Nacional Catalana... Explicava la situació exacta. La situació que s'havien trobat amb els partits que governen l'Ajuntament. Sí, sí. Llavors els portaveus dels partits municipals van respondre, doncs, d'alguna manera, a tota aquesta situació, i la que el de Sant Just va fer de manera contundent, de fet, hem sentit 30 segons d'un discurs d'uns 5 minuts, recordant que el ple municipal va tirar endavant a principis d'aquest any, aquella emoció a favor de la declaració de Sobirania, que es va aprovar al Parlament català el 23 de gener, i segons va dir, va recordar que era un gest diferent del PSC català, i va instar a dir que no se'ls acusés de no ser un ple democràtic, perquè sí que ja havien fet un gest defensant una consulta i a favor, doncs, de la Sobirania. Aquest va ser el moment que es va posar en seriós, dius? Tot va ser seriós, és a dir, el manifest. Va expressar una sensació de molèstia que hi havia a part de l'entitat, i llavors es va expressar d'aquesta manera, i llavors, davant d'aquestes paraules, l'alcalde, aquest matí, també, tornarà a sentir-lo defensant, justament d'aquesta posició del ple, vols que el sentim? És el màxim que pot optar un poble, on es parlava sí del dret a decidir, sí del referèndum, i sí a reconèixer la Sobirania del poble de Catalunya, a escollir el seu futur. El que passa és que no ho heu presentat vosaltres, aquella emoció, que no hi era a la sala ningú, però aquest ple municipal, amb 14 vots a favor, votava el màxim que pot fer un municipi, i allà ens vam trobar gairebé tots, i va haver-hi un debat molt interessant. Vé patent l'alcalde retrayent, en aquest cas, que no hi eren quan es va fer el tema, no? I que ahir sí. Desvi, exacte, desvi. Desvi, iniciativa per Catalunya. És una iniciativa que va aprovar aquesta declaració de Sobirania, i des de Converència i Unió, el seu president, Michael Obrador, va donar suport a les paraules de l'alcalde, i d'altra banda, perquè també l'Assemblea va retreure, sí, que hagués presentat una emoció per afegir-se a l'AMI, fa més d'un any sense comptar amb ells, va dir que a l'hora de fer-ho, si no van comptar amb l'Assemblea, va saber que les emocions només les poden presentar als partits polítics. Perdona, aquí jo veig que hi ha un objectiu més o menys comú de l'Assemblea Nacional Catalana i també d'alguns partits polítics, com per exemple la Convergència, però que s'han retret, que han anat per vies separades, o que no han comptat un amb l'altre, a l'hora de dur a terme aquest procés, que és agredir-se, sumar-se, aprovar les emocions als municipis per a la independència. Exactament, i d'altra banda, Sergi Seguir, regidor de Junts per Sant Just, va destacar errors a totes dues parts, dels partits polítics municipals, per no haver estat capaços de trobar punts d'acord, i de Sant Just per a la independència els va dir, per llenguatge, que es servia ahir en aquest manifest. I per últim, des del PSC, el portaveu del partit, John Bassaganyes va retreure que s'exigís més de vegades als ajuntaments, que no a les administracions superiors, que en tot cas serien les que després haurien de liderar el procés, cap a una consulta. I després del ple municipal, l'acte de Sant Just per a la independència va continuar a les portes de l'Ajuntament, on es va explicar el que havia passat del ple, perquè es van llorar més a més també al mig del... quan es va acabar el ple també aquestes 800 assignatures, i un cop avall a les portes de l'Ajuntament es va explicar aquesta situació, i l'acte es va acabar amb l'himne dels sagadors. Molt bé. Doncs gràcies, Carme. Acabem amb una última notícia, si anava a dir, perquè avui ens estem allargant. Jordi Roca ens matarà, que ha de fer el sistema. Fèieu ple? Esclar, que ha hagut un ple. Espereixen parlar amb el Jordi Roca. Jordi, Jordi. Ah, m'escoltes. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Bona tarda, bona tarda. Et sap greu re, un parell de menuts més com a màxim. Menys. No, no, per carme tot el temps. Sí, és més curte, això és un moment. Això és un moment, eh? Bueno, perquè jo ho sé, és que avallargo, ho farem sintonia... Atenció, perquè demà està previsc un miler de persones, corrin la primera cursa popular nocturna de Sant Jordi Advern. Des del club de latisme LaSanci han confirmat que de moment hi ha apuntades 966 persones i que a part demà s'han reservat 34 dursals més d'última hora. Carme, com anirà tot plegat? I què és el que diuen des de l'organització en aquesta primera cursa popular recent? Han confirmat aquestes dades molt positives, perquè de fet et deien l'altre dia que en principi volien tancar 900, i al final han ampliat una mica més, i encara hi ha aquesta trentena que arreglen per arribar, doncs potser demà aquest miler. Un recorregut de 5 km pels carrers de municipi, recordem que col·labora amb la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu. Es pot consultar el recorregut a www.sancjust5a.com, però serà bàsicament per tot Sant Just, una cursa assequible per totes les edats. Ens sembla que també hi ha corredors professionals, corredors que tenen la intenció d'anar amb la família tranquil·lament. És a dir, que serà segurament també una festa en aquests àmbits. A més, hem anat de retutajant aquests dies el Twitter de la penya del Morro, algunes de les fotografies, per exemple, que marcaran la cursa de demà, com, no sé com es diu, tècnicament, però com la porta aquella inflable, que és per on passarà la cursa, que es boca a l'estrena en justament demà, els autoritzadors, i ho fan aquí, a Sant Just. Doncs demà també els dursals podran recollir demà dissabte, des de les 3 de la tarda, fins a dos quarts d'avui, a la sortida al carrer Salva d'Esprig. Molt bé, doncs Carme, moltes gràcies, que vagi bé, ja sabeu que teniu més notícies a Sant Just. Igualment. Ara mateix, a www.radiusdesbert.com, el Sant Just del Gísser, edició vespre. Carme, bona tarda. 5.25 de la tarda, i, tot seguit, parlem de cinema, amb el Jordi Roca. Jordi, bona tarda.Bona tarda. Hola, bona tarda. Què fa una persona, eh, que s'ha dit un parell de minuts del teu espai per la Carme? Carme, que faci falta, no com altres, que se'n van de festa, i sempre aprenguen els col·laboradors del Divendres. Perdona, però què vols dir, no? Potser ens unirem, reunirem firmes als col·laboradors del Divendres, perquè el presentador és un dia de setmana que no sol estar a l'altura. Però què vols dir, que no estic a l'altura? Que el Divendres no dones tot el que dones als altres dies. Això no és veritat, el Divendres és contrari. Si m'agafen més il·lusió, encara per cada setmana que és d'aquí. En fi, parlem de cinema. La primera pel·lícula que comentem avui és Resacón 3, l'última part de la còmica trilogia de Las Vegas i tot plegat. Escolta'm el Trailer. Canta com ho sàpigues, és impressionant. Gràcies. Jure i perjure que jamás volvería. Tranquilo, esta noche acabará toda. Alguien debería aprender fuego a este sitio. Uuuh, me gusta. Una pel·lícula molt esperada per moltíssima gent, perquè tant la primera com la segona... A mi em fa molta gràcia que ho siguin. Ja, que va justament a un públic com tu. Sobretot el públic objectiu d'aquest tipus de pel·lícules. Sí, però l'eldareu no té menu, opció, et donen un tret parlamentari. És autos dealer de les convidaries, no motius neurones, que li costa una mica. Ui, sí, jo estic tremolant a veure què vindrà després. Al feix, ja ho dic, però així no pot parlar amb tu. És molt bé, vull dir, per riure i passar l'estona, una pel·lícula entretinguda. Jo dic que dins de les comedies s'han de diferenciar els diferents tipus de comèdia. I jo crec que aquesta està bé, que n'hi ha d'altres que són comèdia, tipus ben estiler, per entendre'ns, que jo sí que estigui d'acord. Esclar, és molt millor, és que aquestes, perquè, com a mínim... No, no, no, perdona, com a mínim no són tan pretencioses com aquesta. Jo crec que és el revés, que aquelles sí que fillen l'espectador d'idiota. En canvi, aquesta és com a mínim... No agafa l'espectador com si fos imbècil. En fi, Jordi, què ens hauria de dir aquestes pel·lícules? No, en aquest cas, com que són tan originals, ens situa dos anys després de l'última pel·lícula, allò que se'l passa, no? Però si ja vas de cull, quan expliques la pel·lícula. No, si l'explico bé, vull dir... A veure, que per molta gent és molt graciós, i per tant em sembla molt bé, no l'estic criticant. És necessària, perquè hi ha un cert tipus de públic que et demana aquest tipus de contingut, per tant, perfecte. En aquest cas, després de dos anys d'haver-se reunit en el seu últim viatge, el fil, l'estu i el dubt, viuen una vida més o menys tranquil·la, feliç, etcètera. Però la que és una mica l'ovella negra del grup, que és el Let Helms... Sí, que és l'Alan. Ah, val, val. Doncs s'hauria acabat de morir al pare, i aleshores està passant una mica una mica de durilla, no acaba de trobar el seu lloc al món. No m'ho diguis l'idea d'emportar-se'l, perquè es tregui una mica les veges? Eh, no, les veges no. Home, jo no desvellaré el destí, la destinació, perquè és una sorpresa, és un gir de guió... Perquè jo sé. I aleshores, tot i així sí que diré que acaben a les veges, amb el final de la pel·lícula. Tot, tot. I bé, doncs això, com que està tan deprimit i fa com tocan esperar la medicació, i té unes condiccions una mica rars, doncs els seus amics s'intentaran ajudar. M'has de dir que jo estic deprimit i que em prenc medicació. M'has dit això. No sé per què, però... Ja fa anys, ja fa anys, ja fa anys. I això, doncs, que s'embarquen en aquest nou viatge esbujarrat d'aventures, que portarà un públic com tu a riure fins a més no podent. Vinga, va, doncs res a contra és avui al cinema. També s'estrena una pel·lícula d'Espanyola. Ara, què és? És esperada o no? Un dia és que tampoc no és esperada. Perquè la meva mare, avui, m'ha dit que la vol anar a veure. Perquè la teva mare, a diferència de tu, té un criteri. Està parlant de hijos de caïn. Necessito tu ajuda. Te largaste sin dejar ni rastro 15 años sin saber nada de ti. Y esto es todo lo que me tienes que decir. No podemos conír. Así que, psicólogo, un loquero para confirmar que estoy virado. ¿Sabes jugar a la JVsico? En dos minutos te doy una aparición. ¿Pero que te gusta mucho el ajedrez? ¡Cuéga de una vez y deja de rayarme! La terapia profilla lleva tiempo. Yo solo quiero lo mejor para mi hijo y que volamos hacer una familia. Quiero que me enseñes a jugar bien. Seré el mejor. Este querido no me gusta. Es peligroso. Creo que está pidiendo ayuda, gritos. Y quiero saber por qué. Amb José Coronado, Maria Molins, David Solange i també l'aparición del català Julio Manriker, que, de fet, està dirigida pel Jesús Monyaó, que no sé si és un director català. Sí, sí, sí. És un thriller. Sí, és un thriller que està molt bé. Jo no soc gaire fanàtic de José Coronado, però s'ha de dir que amb aquesta pel·lícula, també, la que ja va protagonitzar, que em sembla que va estrenar la tardor al corpo amb Belén Rueda, se li dona molt bé aquest tipus de gènere que no és policiac, sinó que és un thriller de misteri amb els problemes que té el fill de Jesús Coronado. Ai, Jesús, no, José Coronado. Sí. Que no se saben ben bé quins són. És part del misteri de la pel·lícula. Aleshores, els seus pares, que són el José Coronado i la Maria de Molins, desesperats, trucaran a Julio Manriker, que, en aquest cas, fa de psicòleg per intentar esbrinar, que és el que li passa amb aquest nen, que és tan intel·ligent, tan excepcional i també tan poc social. Que passa a tu, també, no? Sí. El kit de la qüestió serà, un, si s'aconseguirà salvar el nen o no, dos, esbrinar el per què el nen es comporta d'aquesta manera, i tres, si la família aconseguirà superar tota aquesta situació, una pel·lícula que està molt bé, i que l'única cosa per mi que li falla és el títol El hijo de Caín caóma. Potser, sí, i a més a més, ara em preguntarà la Cristina amb tota la raó del món, que és religiosa, no, no és religiosa, i no té res a veure. Per cert, i per últim, que està basat en el Bésebert, d'Ainácio García Valínio, potser també per aquí s'ha agafat aquest títol, que es diu Estimat Caín. No sé si té bona pinta o com ho veus. Té bona pinta, eh? És una pel·lícula que... ja sé que hi ha últimament he sigut molt crítica d'Espanyoles, però que pot estar bastant bé, i que sobretot aconsegueix mantenir el misteri i també el ritme del film fins al final. Per tant, bastant interessant, això d'indagar una mica... Avui la veurà? Avui la veurà. Avui la veurà, ja t'ho diré. La veurà, m'ho dius, la setmana vinent, ja t'he dit jo que la teva mare ja en té. En fi, també és estrany. Avui, 360, Juego de destinos, una producció britànica del director Fernando Meireyes, basada en la raconagüeda obra d'Arthur Schnitzler, la ronda, aquest és el tráiner. Un sabio dijo una vez... si hay una incrucijada en la carretera, tómala. ¿Qué pasa? Tenemos que acabar con esto. Se le olvidó mencionar qué dirección había que tomar. Si te estás preguntando dónde estoy, me he ido a Brasil. ¿Quién sabe cómo serán nuestros caminos? ¿Hacia dónde nos llevarán? Hola. Hola, cariño. Esta es preciosa. Gracias. Haciéndome estas preguntas. Es mi hija, Julia. ¿Ha desaparecido? Sí. O si todo podría haber sido distinto. Si alguien, ante esta misma incrucijada, habría decidido tomar un desbío diferente. Sólo se vive una vez. ¿Cuántas oportunidades tenemos? Què fem? Marxem a Brasil, ja, tots o què? No, no, no. És una pel·li que treu aquesta, no? Sí, molt interessant. Jo, justament, amb el lijo de Caim, diria que són les dues grans pel·lícules de la setmana. És d'aquelles pel·lícules que entrecreu a diverses històries diferents, però que totes tenen un cert punt o un cert denominador comú. En situa també a diverses ciutats de la geografia mundial diferents, com són Posdenberg, Bratislava, Río, Londres, Paris, etc. I ens intenten arraure una mica com són les relacions amoroses romàntiques de ple segle XXI. Tot això a través d'una pregunta. I és que hi ha un home de negocis que, en un moment determinat, ha de decidir si és o no infidel a la seva dona. Si ho és o no, farà que la vida de moltes altres persones doni un gir. És per tant, com a vegades, actes que no depenen de nosaltres ens influeixen directament i tenen conseqüències cap a nosaltres. Però la pel·lícula t'ensenya les dues opcions? Exactament, perquè la pel·lícula al final torna, fins al principi, si aquella persona hagués decidit la cosa contrària. Per tant, una pel·lícula bastant interessant, els actors posen l'Anthony Hopkins, que bastant reconegut, el Jude Law, el Ben Foster, la Rachel Ways, per tant, jo crec que una pel·lícula bastant interessant. Ai, pensava que sortia la Nicole Pittman. No, no surt la Nicole Pittman del fill. La persona que doble, la veu, sí, pot ser. Una pel·lícula bastant interessant, sobretot, per pensar tots aquests temes de fins a quin punt les accions dels demés ens poden influir. Podríem dir que és una versió de l'efecte de la Mariposa, però amb persones, amb relacions. Bé, atenció, perquè també, en canvi, en la pel·lícula, des de Corea del Sud, ens arriba un thriller del director Choi Dong-Hung, que hi ha tremolo, jo, a l'escolt del trailer, perquè Jordi... Va, ja es veu que això serà en versió original, no? La pel·lícula es diu El Gran Golpe. Que empiecen espectacular. Ho sé, he hecho venir hasta aquí, porque todos son especiales por serios. ¿Cuál es nuestro objetivo? Es la lágrima del sol. ¿Por cuánta lo venderás? Por 20 millones. ¡20 millones! ¡20 millones! Primero, asegurado sitio en la mesa. La pareja japonesa debe gastar un pastón en el juego. Segundo, estudiada en local, la distribución y las rutas de los de seguridad. ¿Qué me manda mi solo? A continuación, Tiffany. Tiffany ya ha llegado. Viene con dos guardaespaldas y dos maletines. El dirige en el casino. Y en el gol saltado. Estan los chistos que juntos. ¿Por qué te la quitas? Voy a trabajar. El Gran Golpe. Com diem, directament des de Corea del Sud, amb una trama que no havíem vist mai. A la història del cinema, molt original, la posada en marxa d'un pla mestra per donar el gran cop del segle en un casino per part d'uns lladres. Jordi, no els ha arribat Ocean's Eleven a Corea del Sud, o què? És el que em va dir. No sé si un plegi d'aquest film amb una particularitat, només una. I és que aquests 10 lladres, a diferència de totes les segles d'Ocean's, que actuaven junts, units per la força, el supergrup, que sempre s'estima, ara aquí no. Aquí representa que tots estan contractats per una mereixa persona. Tots han de aconseguir l'objectiu, però, al darrere de la veritat, cadascun intentaran escombrar cap a casa, sense que els altres s'anomenin en compte. Aquí està una mica la gràcia de la pel·lícula, i per cert, no et posis gaire amb ella, perquè ha sigut el film més tequila de la història de Corea del Sud. És una gana, no? No, és una gana. És de Corea del Sud, ja he fet un camió. Sempre portes a mateix i no surten cap al costat. Bé, per demanar de migrana aventura sexual. Directament des del Canadà... Què t'agradarà, no? Directament des del Canadà, ens arriba aquesta comèdia molt sensual, firmada pel director Xon Carriti. Escolta'm el trailer. ¿Quieres casarte conmigo? No puedo pasarme el resto de mi vida acostándome solo contigo. Hemos terminado. Aquí estás. Necesitas un aislamiento intensivo. Creo que es mejor que tú y yo no hablemos. ¿Necesitas acompañada? Necesitas un maestro, yo dais. Sí, sí, necesito, yo dais. He hecho una discusión entre unos triper y una precipita. Le necesitaba que sería como una clase. Como profesor y alumno, te he pensado que quizás deberíamos empezar con algunas indicaciones. ¿Qué haces? Bé, Jordi, aquest és el tipus de comeries que a tu t'agrada. Ja ho veieu, no? És que sí, és el poble que li demanava. I l'altre li diu que no només vull anar amb tu, i el deixa. Imagina't que et passa això. Fas la gran preparació per demanar-hi matrimoni. Mira, que no m'hagin passat alguna vegada. Si tu vols explicar, tu mateix. A veure, a mi no ho passen bé, perquè jo mai he rebut un no per resposta. Bé, parlem ara de... A veure, si no puc fer-ho aquí, ja dius que no el faig. A veure, Jordi, aquesta pel·lícula, què? Mi gran avi tu la sexual, de què va? Sí, a veure, és una comèdia que indaga una mica en la vida sexual de les parelles. En aquest cas, contraviament al que sol, passa habitualment a la màsona d'un desastre absoluta llit. És així, i punt. Aleshores, la seva dona, com que el sexe és una part important de la parella, decideix deixar-lo perquè, a més a més, té una mà. Aleshores, ell, amb l'ajuda d'un amic, se'n va fins a Toronto, on coneixerà un estriper, que li farà una mica de mestre de tot el tema de la sexualitat, que el problema és que passarà. De ser un noi una mica turadet, a tot el contrari, i no sabem si acabarà recuperant a la seva dona. Perquè, amb aquest estriper, practicarà salomasoquisme, travestisme, entren al món dels salons dels massatges. Per tant, s'alliberarà, potser, massa pel que és, recuperar la seva... Una comèdia que podria estar molt millor, si no fos perquè s'han autosensurat una mica massa, i no aprofundeixen prou amb el tema cap a la pel·lícula. Però tot i així ja està per arribar bastant. Per qui la recomanes? Home, doncs, per tots aquells que els hi haurien un humor una mica més diferent, el que no sigui res a compte en Las Vegas, no tan absurd, una mica més... per pensar, per reflexionar... Sí, per què dius? Què dius, Jordi? Per posar-ne, per reflexionar. Perdona, ara negaràs de totes les nostres oients, que s'és una cosa per reflexionar, per pensar-hi. I, home, si t'hi va la teva vida murosa amb ell, més val que hi vagis. Fem més d'una per endre alguna cosa. Passem a la següent pel·lícula que també s'estrena avui, que, de fet, és un documental o una pel·lícula? Quina? Ah, sí, Madres de Mayo. Madres de Mayo. Madres de Mayo. M'heu començat de zombie, que cosicó de la puta! Som-ho! Des que era el trailer? Sí. Molt bé, no, és que... En cap cas, molt clar. I no per ambient. Gràcies per portar-lo, perquè sense el trailer, va, si que és veritat... Home, perdona. Sembla una idea. Avui sí, eh. Perdona, saps d'on ve? I ara només pel trailer. D'Argentina. Saps que era protagonista, que és un home o una dona? Va, ara, va! No, no, no, no, no. Avui estàs molt sofista, que diuen, eh? I que se'n parla, no? En aquest cas és un drama amb tota regla d'aquells per plorar 3 anys seguits. El director és el mateix protagonista, que és el Pablo Iòtics, i ens endins a una mica en el món de la política dels anys 70. Allà coneixerem Ernesto, que és un activista polític que, quan la seva dona Paloma es queda embarassada, decideix deixar tot aquest món una mica perillós per dedicar-se completament al seu futur fill. Quin és el problema, doncs, que, just quan deixa la militància política, els segresten els dos i els submeten a unes tortures, doncs, realment fortes i cruels. La pel·lícula per això ens està com dividida en dues parts, i la segona part ens mostra com aquest fill que han escut i ha estat separat d'aquesta parella i donat a una família burgesa intenta retrobar els seus origins i esbrinar què va passar amb els seus pares. Encara ens queden un parell de pel·lícules més, per acabar de repassar les trenes de la castellera aquesta setmana amb el Jordi Roca, que em va demanar de unidor les pel·lícules que hi ha. Sí, portem dues setmanes que es van estrenant entre 8 i 9 pel·lícules, per tant, de unidor. La següent és un documental. De fet, en una vegada més, Espanya diu, en sorprèn, amb un documental inclassificable. Aquest tema és de què va la vida. Ara, Jordi, ens explicaràs, perquè molt il·lusionat, no el veig. Y Mario, seguro. Yo le debo todo a la vida. ¿En lo más grande que tenemos? ¿Cree en el mal? Sí, sí que creo que hay mucho. Yo creo que el dolor sirve para valorar después cuando estás bien. En una sociedad de la imagen, yo no doy la talla ni la imagen. Esto no está tan atacada de la fuerza del mal, de el malín. Si te deseo su muerte. ¿Por qué he sido yo y no otro? Aquesta és el... He regut perquè m'ha fet gràcia la frase. Perquè aquí, que l'escoltem, no veiem el tràiler, no veiem la senyora. Ha estat tret de context. Jordi, és el tema de serioses vegis, no? Perquè m'has fet callar i que no riques. No, sí, no era un tema per riure, i menys amb la situació que me l'haurà d'empatiar aquella senyora. En aquest cas és un documental molt oportun en els temps que corren, sobretot aquesta setmana que hem sabut que segurament les escoles tornarà a l'obligatorietat de la signatura de religió. I el que ens fa és intentar d'octrinar-nos una vegada més. Jo ho explico aquí, a la penyola del mort, perquè tothom ho sàpiga. Gràcies, gràcies. No, perquè està d'una veu a tothom, però sincerament és un documental fet per l'església, en el que ens veia dir al de sempre, que la creació tal i com l'entén la ciència és mentida, i que aquí l'únic que existeix és Déu. A més a més, el que sí em desagrada del documental és que t'ho intenta vendre des d'àmbits científics o amb filòsofs o persones del món de la raó, intentant de fugir una mica sempre als capellans, o aquelles persones que són més dogmàtiques a la fe. I tot i això, home, si tu hi creus, em sembla molt bé, però si no, no és creïble. Jordi, per una vegada, sense que serveixi precedent, ens hem de decorar amb alguna cosa. Per cert, ja sabeu que els estudis de ràdio d'Esvern estan al costat de Can Ginestar, i avui hi ha una boda, em sembla, d'aquí 15 minuts. Sí, amb catifa vermella i tot. Perdó, no para de passar gent. Potser no ho veieu, per reflex del vidre, sí, que a l'estudi número 10 tenim uns vidres que donen... Mira, ara arriba el senyor Benito. Jo que tothom no el veig gaire mudat per anar a una boda. Arriba una mica més tard, queda-te a la boda, el senyor Benito. Començaven les 5, em sembla. Ara li diré que entri, que ens expliqui si ha passat per la boda o no, perquè hi ha moltíssima gent que va més molt ben vestida i que està aquí passant per la casa de cultura. Jordi, no ho faci aquesta cara, perquè... què passa? No et va depèn dels gustos. No t'agrada com anar amb vestit. Jo visc un vestit pioleta així, molt guapo i molt xulo. No m'ha dit alguns convidats que... Això també...Això va gustos, vull dir, no és cap crítica. Però per què normalment m'esteixen tan malament sobre tot ells? Perquè els... No, no, no, no, no. Perdona, he vist un parell o tres de nois que no en va vos, els pitjors de la ceramòria, si ets dubte. Portbates l'iles i verdes, no per què fan aquestes coses? No, pantalons, clocs, sillons i americana blava. Perdona, pantalons, què? Groc. Pantalons, grocs, sí. Com el micro, el veieu? D'imagina, la fusió del micro d'aquest groc amb aquest blau. Oh, però com pot ser això? Voleu veure una mica... Tot això està passant ara a Can Ginestar, eh, que ningú se'n fa dir. Amb tot el caritjo i tot el braçat. No, que cadascú ha d'anar com vulgui, sens dubte. Afectivament, però si voleu veure la desfilada... Posa-m'ho i que la desfilada. Si voleu veure la desfilada a Can Ginestar, a Can Damona, aquesta tarda feu fer-ho. Sí, senyor. Bé, ja tenim el senyor Benito. Què fa, aquest home? Però això és normal. Sí, té una edat, ja. I fa aquestes coses. Senyor Benito, bona tarda. Bona tarda. No, perquè segur que hi ha un problema. Jo l'he de votar a la vida. Ah, no calia, que d'altra vegada no, sisplau. Que et paga la conferència piscopal. No, per tant, senyor Benito ja ho ha destorat tot. Escolti, senyor Benito, eh... Bona tarda, senyor Benito. Bona tarda. Bé, d'aquí de la voda dalt, de casament, més aviat, sí, del convit, ja, eh. Eh... De l'operitiu, diguéssim. I què tal? I per fer-ne un bon pic a pic, hem muntat o no? Bueno... És que estem tota la tarda, ara comentàvem, veiem passar de homes i d'hores disfressats... I he hagut de fer un acte... de samarità, de bon samarità, i he tingut que acompanyar una noia des de la parada, a baix de... Què diu, ara? Per què estava perduda? No sabia on era Can Ginestar. Bé, Benito... Ha fet... Aquí veig alguna cosa, normalment... Un principi, un principi. Les noies i les dones no pregunten a qualsevol. No, no. Un moment el primer que passa, que troba que passa. En aquest cas he sigut vostè. I com ha acabat? L'ha acompanyat? L'ha acompanyat... Escolta, que anava sola. No tenia parella per anar a la banda. No tenia parella. Vull dir que avui a Fany és una miqueta que va últim, aquest de la ràdio, eh. Bé, ja anirem... Anem una miqueta ja per feina, eh. Ja vull dir que m'entenc, eh. Bé, i acabem amb una última pel·lícula, que també s'estrena avui, Jordi. Todo irà bien un thriller que ens arriba des de Dinamarca dirigit pel director Christopher Boe. Todo irà bien. Aquest és el trailer. Escolta'm-lo. Helena! Jo crec que sí. Tengo que averiguarlo. Estás implicada. ¿Qué te pasa? Sólo puedes ayudarte a ti mismo. Bastante tienes ya con eso. Todo saldrá bien. Això sempre m'agrada. Quan veig la frase que et dona un títol a la pel·lícula, en què el cast t'ho dirà bien. De fet, és un drama, no? Una mica? No, és un thriller. Sí. En aquest cas, no sé si tot acabarà iendo-bient, com diu el protagonista, ja veurem. Juga amb tot el tema de... Ja s'ha vist diverses vegades, eh. Recorrent el món del cinema, quan un personatge li fan creure que tot allò que ha viscut és mentida. És a dir, entra una mica en el món de... de fer-li creure que està paranoic. En aquest cas, ell, d'un dia per l'altre, quan torna a casa de treballar, atropell a un home. Com que li fa tanta por i es posa tan nerviós, cosa que no és justificable, marxa. O sigui, el deixa malferit allà, tot i que truca, de manera anònima, a urgències perquè algú l'atengui. Mal fet, mal fet. Tot i això, baixa del cotxe i s'emporta, no diré el per què, la motxil·la d'aquest home. Una dintre hi troba unes imatges d'uns soldats de nesos torturats. Aleshores, ell li comenta aquest fet, d'aquestes fotografies a la seva germana, que és periodista de la televisió estatal, i a partir d'aquí comença un thriller bastant apassionant saber com... Què volen dir aquestes fotografies? Els interessos per recuperar-les, si realment, perquè a més li fan creure que tot això no ha existit, etcètera. I, a més, de la seva dona, amb perill constant i amenaçada per culpar aquestes fotografies. Per tant, una prova pot estar bé. Fins aquí el repart de les pel·lícules que avui s'estrenen. Passem ara a les notícies de cinema. La primera, a Barcelona, torna a acollir la mostra de cinema peruar. Doncs sí, l'Auditori de la Casa Amèrica de Catalunya torna a acollir després de dos anys de descans. La quarta mostra de cinema peruar, en aquest cas es titula Una Mira del Sur, amb 5 sessions que ja van arrencar el passat 24 de maig i que es parli un gran fins al proper set de maig. Això està molt bé i em sembla molt bé la distribució d'aquest festival perquè ho fa per temàtiques. I pel·lícules sobre cuina, en l'àmbit gastronòmic serà un tema, sobre música o un altre, el cortometratge, l'aficció, l'educació, per exemple, bilingüe, etc. Per tant, molt bé per aquest festival. Blancaneu, guanya el premi Ariel, a la millor pel·lícula iberoamericana. Podríem dir una mica premi de consolació, perquè una pel·lícula de Pablo Verranca... guanya un premi de detergents, és com rara. Home, és la millor pel·lícula iberoamericana. Ah, vale, vale, vale. Quan guanyis tu en parlem. Aleshores, en aquest cas... Això, que no ha triomfat en cap altre lloc, ni tan sols aquí, però sí que, finalment, en aquest últim festival s'emporta aquest guardó a millor pel·lícula. Blancaneu, és no el triomfat, aquí. No. Va guanyar el Gaudí, el Gaudí, però aquí... I el Goya, no? Bé, Ridley Scott produeix Stringstein & Guant, el documental on parlen d'alfants de Bruce Springsteen. Doncs sí, pot estar... Digues, tenia venit el que passi. No, no, és que és una xespecia de tu, tira. És com... Saps aquell avi que tens a casa, per exemple, i que va fer un comentari tota l'estona? Ja les notícies. Hi ha un nom que conec i que mira, guaita-ho. Ah, què fa, eh? Doncs això, la productora del Ridley Scott és l'encarregada de portar termes a aquesta pel·lícula on els fans del Bos explicaran totes les seves experiències, a més incloure nous temes i també, òbviament, els més tímics, perdó. Per tant, tots els fans de Springsteen tindran aquesta pel·lícula. Doncs, com ha acabat així, veurem paquetadet, les notícies... Tothom encara n'hi havia una, que fa quatre setmanes que la rosseguem, i que m'hi comentem, i és que s'ha d'escoberar, reus un rotllo d'una pel·lícula... És que, clar, a mi, que és tan famosa que jo em diria... No l'havem dir la setmana passada, ja. Això està molt bé, eh? És que tenim temps, eh? Ah, no tenim temps, ja, que ara és la setmana... Passaré la Cristina, perquè algun dia ho incloreixi entre la Estadèria i els cinemes. De totes maneres, com ha fet el Jordi abans, també l'hi cedeixo, eh? Dos minutets per...No, no, perquè aquí no deia... Aquí jo intercedeixo, ja em sap greu, Cristina, però... Hi ha col·laboradors a primera, com tu i la Carme i de segona, com jo. No, no, no té res a veure. Ha fet la pena, ara. Mira, ha fet la pena. Ja ho desfagré, jo. Gràcies, Jordi. Et convidem que et quedis a la secció d'història del cinema, on, avui, amb la Cristina, repassarem els primers gènere's i que després ja van començar a ser tot un referent al satèar. Estem parlant del cinema musical, per exemple, o el cinema d'aventures, el cinema de terror, el drama, eh? I tot plegat una mica. Com va començar tot això que el Jordi Roca sempre diu? Això és una comèdia, no? Avui en dia tot és drama, tot és, no sé què tal. Doncs avui ho repassarem amb la Cristina. I situem els anys 30, no, Cristina? Sí, a la década dels anys 30. I seguim parlant d'aquesta d'Adorn, dels grans estudis, on tot era exagerat, que ja vam comentar la setmana passada. I, justament, amb aquesta novetat, si us en recordeu, que vam comentar del color, que apareixien les primeres imatges en color, que ja havia aparegut el cinema sonor, doncs els gènere's, evidentment, es van haver de començar a implantar, no? Mica en mica. Podríem destacar com els primers serien el cinema musical, el cinema d'aventures, el western, el cinema de terror, entre altres, que van ser els que, primers, d'alguna manera, van començar a fer les primeres pel·lícules, no? Posteriorment van anar sorgint d'altres, però, bueno, això va ser mica en mica. Per tant, si us sembla, comencem parlant una miqueta del cinema musical, que va ser un dels més destacats. I és que es veu que el fet que hi fos possible a incloure música i coreografia a les pel·lícules suposava un acte actiu molt gran per a la gent i als espectadors, i tenien, per tant, aquest tipus de pel·lícules molt bona resposta. De totes maneres, com ja vam comentar, Jordi, us en recordeu, aquestes pel·lícules també tenien un punt negatiu, i és el fet que molts actors i actrius s'havien de preparar molt bé, no?, pel fet que no s'havia encantat o la seva veu no estava del tot preparada. Que això ja passa, avui, també. Sí, fan entrenaments especials, no?, i tot plegat, Meryl Streep, em sembla, que se'n va anar a practicar, per exemple, un accent determinat per a una pel·lícula amb una... Això ho va fer bastantes vegades, eh? Sí, això ho va fer bastantes vegades. Va ser una decisió de Sophie, va ser una, i la d'aquesta dels Memòries d'Àfrica va ser una altra. Molt bé, molt bé, molt bé. Bueno, és una xicolpeia. Sí, està bé, està bé. De totes maneres, tot i aquestes preparacions, s'estaria que havien de fer els actors i els actrius, com a la gent li va agradar tant, i va ser tan positiu, doncs la majoria d'estudis van decidir incloure aquests números musicals a la majoria de les seves pel·lícules ja fossin les gèneres que fossin. Fins i tot, podríem destacar alguns estudis, com seria la Metro Golden Mellor, van fer treball com Hollywood Review, que centrava... Bueno, era un tipus de... podríem dir, comentar, no?, on començaven a desfilar els seus actors i actrius davant les càmeres, i que els cunis interpretava un número musical diferent. Ah, la pel·lícula anava d'això. Era una sèrie de números musicals, un de re, l'altre. Sí, sí, era un escenari únicament, i anaven desfilingant cada actor, i feia el seu paper, en aquest cas, un número musical, ballava, cantava... Com els programes de cap d'any de TV espanyola, per exemple, no? O TV3, també, TV3. De totes maneres, una de les primeres cites musicals va ser el Desfile de l'Amor, on un coreògraf... El Desfile de l'Amor. ...de molt èxit de Broadway es veu que va posar de moda, no?, les escenes aquestes, on apareixien una dutzena de noies, que ballaven de manera sincronitzada. Sí.Això que ara es coneix molt, i que segur que vosaltres els agrada també molt. Sí, una relació, moltíssim, eh? De totes maneres, cal destacar que una de les parelles que van tenir més rellevància en aquest gènere, per tanyar la companyia RKO, i van ser Fred Astaire i Ginger Rogers. Com a mítics. Sí, van progonitzar pel·lícules com, per exemple, volando a Rio de Janeiro, l'Egre divorciada o Roberta. Era curiós que en aquella època, pels qui no els coneixia, no?, a l'aparellat, a les pel·lícules es veia que tenien molta química ballant, no?, però la curiositat ve aquí... Perdona, per això vol dir que havien tingut alguna fer fora dels estudis, perquè si no, no? No ho sé, però és que la qüestió és que es comentava que fora dels estudis no es podien ni veure greia bé. No sabem si perquè havien tingut alguna fer abans o no. Però de totes maneres, en principi, a la vida real no s'assuportava. Alguna cosa va passar, aquella li va dir que no, ell va començar a ballar després de fer l'acte. No ho sabem, però va passar alguna cosa veritat. De totes maneres, a banda d'aquesta parella, també podem destacar Judi Garland, de la Metro Golden Mellor, que és l'altre estudi, en pel·lícules com el Mago Deo. Pel·lícules friqui on les hi hagi. Perdona. En personatges, que bueno... Qui se'ls va inventar aquests personatges? L'home. Hòstia, l'home del lleu. I el lleu... Home, no fa malament, no? Perquè estem sentint, ara, a ober de Rainbow, que és justament ella, però va estar treballant molt i es nota com... I és la mare de... Això no ho sé. És la mare de Judi Garland, sí. I la veu? Va casar amb Vincent Minelli. Home, aquesta pel·lícula, la del Mago Deo, té raó que és molt rara, perquè és un home aquell, no? Que perroli. A l'alumne de Jalata. M'hauria agradat estar a les reunions d'aquí jo, eh? Perquè ja d'hauria corregut una substància. No, però això és una pel·lícula infantil. I d'anar infantil, sí. Mira quina veu. Aquí encara no ha pregut el tornado, que se l'emporta a tot allò. No ho sabem. Té un tornado, no? Jo no l'he vist sencera. Silenci, silenci. Jo no en tinc molt de música, Jordi, però jo crec que tampoc, per l'època, ho feia bé, no? Que no ho feia bé. Que sí, que sí, home, que ho feia bé. Per això dic que jo no en tinc molt de música, d'això del to i el timbre, però jo crec que ho feia bé. Per tant. Però si ningú ho diu que no, què dic que no? No, no. Però ho comento per veure que ho no opineu vosaltres. Jo crec que sí que ho feia molt bé. Per si em dic que sí, que la pel·lícula és molt surrealista, però que ja canta molt bé. Gràcies, Cristina, ho hem de deixar aquí avui. La setmana que ve continuarem amb més gènere, com el cinema d'aventura, senyor Benito, Prenguinotta, Arribaya, Gary Cooper, El favorro, eh, amb totes pel·lícules curioses. Tranquilament, eh? Avui acabem aquesta primera hora de la Pella del Morro. Moltes gràcies, Jordi Roca. Ho divendres més per haver estat amb nosaltres i haver-nos explicat les pel·lícules i la cartellació en el grafic. Escolta, Jordi, que això t'ho volia comentar... Ara ho comentarem, si vols, però vols canviar l'espai? L'any que ve? Que vol dir canviar què? Canviar l'espai, allò que facin, anem a fer una altra cosa. Perquè potser ja portes molt de temps, ja vas, un, etcètera... Podem renegociar el contracte. Podem renegociar-ho, no? Sí. No ho sé. Podem fer, eh? Doncs Jordi, gràcies, la setmana que ve. Tornem d'aquí un moment després d'escoltar les notícies de l'Assist a la segona hora de la Pella del Morro. Són l'Assist. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem en el Carbajal i Ramon Company. Des de fa una hora, el president de la Generalitat Artur Mas està reunit amb els alcaldes de Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà. Una reunió que van solicitar als alcaldes amb la finalitat de trobar una sortida conjunta que permeti potenciar econòmicament la zona. Barcelona, Albert Garcia, bona tarda. Bona tarda, els alcaldes de Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà van demanar aquesta trobada amb el president Mas, després de confirmar-se que el projecte d'Europegues no s'instalaria a Catalunya ni, per tant, aquesta zona del Baix Obregat. L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha afirmat, en declaracions a la xarxa de comunicació local, que les circumstàncies que van promoure una certa inversió es mantenen i reivindiquen les potencialitats de la zona. Eurovegas va passar, va ser una iniciativa del govern, que a nosaltres simplement donat que era una inversió, no vam manifestar cap posició, fins que no és concret, és el que era. Nosaltres el que venim a demanar és que nosaltres tenim una zona que, per una part, té moltes possibilitats, però, per altra, té una situació de turm molt gran. I necessitem decisions ja i compartides. Els alcaldes de Cornellà, Sant Boi, Viladecans i Gavà aposten per una agenda conjunta amb el govern català per trobar sortides a la zona. El vent, la pluja i el fred, que fa setmanes afecten Catalunya, no sols podrien provocar que es malmetessin els cultius, sobretot de cireres, prèsecs, el barcox, cereals i arros, sinó que també podrien comportar el risc de malalties al camp. Així ho alerta, en tant el Departament de Agricultura com els sindicats agradi. Malgrat tot, en declaracions a la xarxa de comunicació local, el Sots Director del Departament de Agricultura, Joan Gòdia, ha volgut llençar un missatge de calma als agricultors. Esperem que el temps canvii i, a mesura que serà tant si la època de recolecció es facin més bon temps i facilita aquestes tasques. I perquè fa malalties, també, que estiguin molt latents a les passions d'avisos, els avisos que es fan des del Departament, per poder fer front amb tractaments o amb les mesures que es diguin des del Departament, i que aquestes malalties es puguin controlar. Des de Sages, s'alerta que si el temps no millores pot perdre la collita de sereal que aquesta any es preveia bona. El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha decidit rebutjar el projecte de plantació de Can Navís, impulsat per l'Ajuntament de Resquera, la Ribera d'Ebre, amb l'Associació Can Nàvica, Barcelona, amb d'autoconsum. La jutgessa ha estimat els recursos presentat per l'advocacia de l'Estat contra la creació de l'empresa pública municipal que havia de sediar els terrenys per la plantació, així com el contracte pel qual l'Associació Can Nàvica havia de portar més d'un milió d'euros en dos anys a les arques municipals. Segons l'alcalde de Resquera, Bernat Pallissa, la resolució judicial no aporta arguments contundents ni clars per anul·lar els acords presos per l'Ajuntament. Nosaltres entendrem que té que ser el Tribunal Superior de Justícia que faci una bona argumentació, tant si es han sentit positiu com és d'han sentit negatiu, però sobretot que hi hagi una bona argumentació i el que sempre hem defensat sempre, que no... no admettem un perquè no. Admettem un perquè no, però ben argumentat i que s'he intentat donar solucions. L'alcalde de Resquera també considera que el plegat és fruit de la politització provocada pel context de confrontació que hi ha entre Catalunya i l'Estat. La Fiscalia Anticorruptió considera que la venda de participacions preferents per part de banquia no és un delicte i en conseqüència no pensa demanar cap investigació. Considera que en la comercialització de preferents de l'entitat no hi va haver intenció d'engany ni un plat dissenyat i preconcebut per alterar el preu d'aquests títols. L'opinió de la Fiscalia val també per les entitats que es van fusionar per formar banquia com ara Caixa la Yetana i Caja Madrid. Per tot plegat, la Fiscalia suposa admetre tràmit les carelles que ha rebut pel cas el jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu. Bona tarda, us parla David Amador. En futbol en joc la semifinal del campionat d'Espanya femení subdivuit entre les eleccions de Catalunya i el país basc de moment en l'última referència a la segona part en Patas Zero, el marcador, el partit es disputa al municipal Joan Baptista Milades, amb boi a un quart d'avui t'ajugarà a la segona semi entre les Illes Balears i Andalusia. El capital del Barça, Carles Puyola, ha comparegut en roda de premsa per explicar la seva operació de genoll de fons mesos. El defense ha dit que durant el procés va pensar en la retirada, però no en fitxar pel Milen. No, de irme al Milen no, de no poder seguir jugando a fútbol, sí, pero de irme al Milen, no, mi idea está muy clara, quiero seguir en el Barcelona y cuando no pueda seguir en el Barcelona, si tengo ganas de seguir jugando a fútbol y no tengo la fuerza para seguir aquí o el club cree que no tengo que seguir, y yo quiero seguir jugando a fútbol, buscaré otras opciones, pero ahora mismo por mi cabeza solo pasa el Barcelona y creo que lo que más me gustaría es retirarme aquí. I amb Àscar avui al Barça juga el primer partit de semifinals dels play-offs de l'ACB, els blauranes, s'enfronten al Gran Canària, partit de les 9 de la nit, al Palau. Notícies en xarxa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6.00 i 5. La setmana que ve s'obrirà la convocatòria per adjudicar 3 pisos socials a Sant Just al ple de mes de maig, va provar-hi aquesta convocatòria de 3 habitatges amb lloguer reduïts per famílies en risc d'exclusió, amb poc recursos, a més d'ajuntament disposa d'un altre per situacions d'emergència. Aquests pisos sumen els 3 que ja es van adjudicar l'any passat, és un punt que es va provar per unanimitat i també s'incluia la provació de les bases d'adjudicació i del calendari. La setmana que ve s'obrirà, segurament, la convocatòria. El periodo de representar la solicitud s'acabarà el 5 de juliol. La intenció és que les famílies ja hi estiguin vivint el mes d'octubre. D'altre banda, el ple va provar el reglament de trànsit i circulació vial i el canvi de gestió del servei municipal d'aparcament al Milenari, un canvi que implicarà que l'Ajuntament, a través de les empreses municipals, ProMunsa i ProExa, gestionin aquestes ones blaves d'estacionament regulat. Fins ara ho feia una empresa privada, a més, a patir-sí de l'empresariat de la zona Sant Just Porta i Agonal, a l'Espolígon, arreglaran en zona verda. Avui és el dia mundial sense tabac, per això Sant Just se celebra aquesta setmana sense fum. La iniciativa la coordina l'àrea bàsica de salut, per consciència a tothom dels efectes negatius del tabac. Es fan tallers de prevenció a les escoles, avui s'han instal·lat una parada del cap a l'institut, per fumadors en l'ambulatori. Des d'ahir es fan espríometries, el centre de tensi primària d'arrestades a fumadors de més de 50 anys. Des del cap ho recomanen per comprovar quin és l'estat físic de cadascú. Per fumadors de totes les edats, es mesura el nivell de monòxid de carboni a tothom que ho vulgui. A més, avui també hi ha hagut una parada de l'ambulatori, a l'institut que s'han ofert aquests controls. Avui se celebra el dia mundial sense tabac, però podeu consultar el web SantJustEncarafumas.blogs.com per conèixer més activitats i iniciatives per deixar de fumar un bloc que es va obrir fa un parell de mesos, i des del cap animant a tothom a participar-hi, per somà esforçant en la lluita contra el tabaquisme. I acabem aquest vullet i explica amb vos que humilé de persones que ho aniran demà a la primera cursa popular nocturna de Sant Just. Des del club de latisme de Sant Si, els organitzadors han confirmat que, de moment, hi ha apuntades 966 persones i que per demà se'n reserven 34 dorsals més d'última hora. A més de 300 nens i nenes i més de 600 persones adultes. És un recorregut de 5 quilòmetres pels carrers de Sant Just. Col·laborarà amb la recerca en oncologia infantil a Sant Joan de Déu. Les inscripcions s'han tancat, però hi ha aquestes 34 inscripcions d'última hora per demà, i els dorsals també es poden recollir demà mateix, de tres de la tarda, a dos quarts d'avui de la sortida del carrer Sao dos Prius. Nits elèctronica ara és vits. Vits, molt més que nits elèctronica. Ara divendres i dissabte de Déu a 12 de la nit. Un restaurant per a tota la família, el cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara. Però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Jo soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un pla baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. És molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Una mica més. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc l'Elícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé en Kitch, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a ràdio d'Esquadra. Sís i dots ja hem vingut a la segona hora de la penya del Morro. D'aquí una estona tindrem a l'Elecab de Vila, perquè ens expliqui què no hem de fer durant aquest cap de setmana a l'antia agenda. Atenció, perquè hi ha festa al Bruc. Recordant tot el que va passar amb el Tim Valer, us sabrem al final d'aquesta segona hora del programa. També també tindrem el senyor Beníto, que avui ens vol parlar sobre el canvi climàtic i l'Elec Bomar sobre la cursa popular de Sant Just, que es fa demà per primera vegada al vespre. Abans, però, repassem, prendim tòpics amb la Cristina, el més comentat a Twitter. Avui ha sigut també l'SMI, que és el salari mínim interprofesional. El banc d'Espanya ha proposat contractar aturats per sota del salari mínim interprofesional, com a mesura excepcional. 645,30 euros, recordeu, que és el més. És el salari que ara mateix estàs tip volat, com el mínim, un dels més baixos, sense cap mena de dubte, de l'Unió Europea. A veure, Cristina, què és el que diu la gent a Twitter? Comentaris, Antonio Maestre. Diu, lo que reduce el paro divinamente es la esclavitud. La Clara Martín, contratar por debajo del salari mínimo interprofesional para frenar, el paro es la forma moderna de decir, como sé que estás jodidísimo, debes aceptar condiciones penosas. Acabé amb el Víctor Cortés, que comenta, también os digo que el Banco de España podría dar ejemplo y hacer lo que propone, contratar por debajo del salari mínimo interprofesional. Venga, ustedes primero. Sí, a més, té guase, que justament sigui un banc i qui proposi aquest tema, bravo. En fi, també avui és trentintòpic el dia mundial sense tabac, perquè avui, 31 de maig, com cada any, és aquest dia Cristina, la gent a Twitter, què diu? Comentaris de tot tipus, comencem amb el Roberto Rodríguez, que diu, estic per pensar que el dia mundial sin tabaco és un invento de Philip Morris. Seguim amb el José Antonio Rivera, que diu, un cigarró contiene 4.700 compuestos tóxicos. Donant informació, seguim amb la Nesafer, que diu, fumar no te da ni personalidad ni madurez, te da cáncer. I acabem amb el Mauricio Gutiérrez, que diu, quasi 4 meses, ya de haber dejado el vicio. ¿Quién dijo que no se podía? Bé, gràcies, Cristina. Tot això aquí del programa, parlem amb l'Èric Pomar. ¿Éric, què tal, bona tarda? A punt, ja, per la cursa de mà o no? Jo no curraré, seguraré. Oh, home, preocupaig. Jo a molt la faré un retuc a Minal. Senyor Pomar, almenys una miqueta. Jo i les forres són un poble. Com a les coses d'aquestes. Vostè amb la seva joventut i que sigui un primer, en Corre. En fi, Èric... Parleu de valgú, però corri, corri. Cap alguna cosa, no? Cap alguna cosa, en Corre. L'emportaré és Corre, com a la pel·liula que hi ha a Forres Gap. En fi, parlarem, efectivament, de la cursa popular de Sant Just des Bern. Èric, què ens pots comentar d'aquesta cursa, que per primera vegada es farà demà al vespre el nostre municipi? Doncs, aviam, és una cursa nocturna, que s'entauria la primera que es fa aquí, Sant Just des Bern. Nocturna, però de nit no serà, per exemple. Bueno, no, o sigui, del vespre, diguéssim. Sí, no, no, és que, de fet, estic així, nocturna, ho dic, ja ho has dit bé, i el que passa és que, clar, que serà de dia, perquè ara fins a quarts de 10... Ja està de dia, és de dia, no? Està de dia, no? Doncs, a partir dels 5 anys, hi ha equips i classificacions i recorreguts especials per cada d'un d'ells. Hi haurà obsecs, i tot, per exemple, les samarretes i tot això, que et venen amb el dursal que tu compres, i que també cal dir que un tant percent d'aquest valor del dursal m'ha destinat en una investigació de la Fundació Joan... Ai, perdó, del... Del Hospital Sant Joan de Déu, això. I hi havíem que et recorreguts van des dels buscants metres per als infantils, que, per exemple, el meu germà i la meva germana de 13... No, la meva germana de 7 anys i la meva germana de 13 de 12 fan 800 metres, saps? I després, a partir dels 13 anys, que a mi això ja és per no... és per no ho faig, que ja són 5 quilòmetres. Ja, ja. Ja sé per on vas. De fet, a veure com funcionarà tot plegat, els inscrits, que avui hem sabut que són a la vora d'un miler. La veritat és que serà impressionant. La sol molt, eh? Pels carrers de Sant Just, podeu consultar per ser el recorregut a la pàgina Web SantJust5K.com. Veure tantíssima gent per Sant Just. És una cosa que no s'ha fet mai, no? Ni quan el Barça va guanyar la Champions un any. Hi havia tanta gent als carrers de Sant Just. Què és el que hauran de fer els participants demà per fer la cursa? Doncs demà, a partir de les 3 de la tarda, es recolliran els dursals, juntament amb la samarreta i el xip, on es realitza la sortida, que és al final del carrer, Salvador Escriu de Sant Just. I, bueno, es poden recollir des de les 3 del migdia fins a les 7 i mig del vespre. Anem als horaris, quins són? Doncs per als infantils, d'avui 100 metres, des dels que tinguin 5 anys fins a 12, és a les 7.45 de la tada. I per als adults, majors de 13 anys, la sortida tindrà jo que a les 8 i mig del vespre. Ara ja entra el carrer Salvador Escriu. Sí, per tant, atenció, no, no, anava a dir que... tota la gent de Sant Just per on passi la cursa, per exemple, Salvador Escriu ha vingut a la indústria, no sé, en sembla que arriba pel Parc Maragall també, Barri Nord, no sé si és el carrer de la Creu, o quin és el carrer que puja, en sembla que un tros de la Rambla, de més en Just, el vespre, està tot tallat, ja ho veuríem ara, i tot paralitzat per aquesta cursa. I la categoria veiem de Sèlior, si aquí no la comença. Sí, com que tenen més de 13 anys, començarà tot a les 8 i mig. Sí, a partir de 3 i mig, tot. Jo no sé si... Jo fa la meva quinta que farem. Com a canalla. Jo no sé si faran un especial, em sembla que no. El programa d'Esports de Ràdio d'Esver, juguem a casa, per totes les portes... Estan al xat, em sembla que és d'ara, això, que ho hem de posar, que diu, això serà la bomba, diu, correu, correu, ninetes! Que el burro està malalt. Què ens ho diu a nosaltres, senyor Benito, ninetes? No, això és un trozo d'una estrofa que cantava el pie de la sèrie, però correu, ninetes, que el burro està malalt. Deu ser d'una cançó popular. Doncs va per aquí, és una cursa popular, hem agafat una cançó també, popular. En fi, Benito, sisplau. Ja, ja, ja. Bé, efectivament, si hi ha... Hi ha una pagina web, Eric, que ja ho hem comentat, se'n just 5.com on tothom pot comentar... Ho heu comentat veure el recorregut, fotografia, els obsequis, el tema d'inscripcions, que encara n'hi ha 34. Justament d'ama es poden fer efectives si no ho heu fet encara. Alguna cosa més a comentar, Eric, sobretot això? Recordar-vos que, per exemple, com la gent com jo, que no ens agrada córrer, també es pot fer caminant un trosset. És a dir, que... Ara, ara, ara, ara. Bueno, també recordar-vos que a Berga, al Bergada... Què passa? Que a la Patum no és exactament català. Home, hi ha la Patum! Us ha vingut l'omènia, això, no us ha vingut l'omènia. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no... Ara, cosa... Aquesta música, que cada any me la posa, li dic que està dins de moros i cristians i s'ha enfermint. Que es ho facin mirar. Aquesta música és no és la Sant Anària, no, o sigui... La Dilanària? L'Ívna de Catalunya, el Patum Aire. El Patum Aire. Deu que està emparentada amb moros i cristians del coi, eh? Sí, sí, després ja... I paquitos del chocolate, no? Escolta, és que n'hi ha moltíssimes, eh, la Turs i la Cavallers, els nans fets, els nans nous, el sal de plens... Per cert que, Eric, mira, també era un missatge, des del xat, els de juguem a casa, diuen... Eric, a córrer, et volem dimarts, els juguem a casa, i que t'expliquis tot, no sé si... Vinga, va. Ah, has dit que sí? Home, no, no, no, no, no penso córrer. Ara, una forma que, per cert, lligant temes de forma petitlera a les teves prats, la patum també és una bona forma de fer esport. Perquè tu saps la suor que perds? Allà dins. Aquella aglomeració... Allò era... Hi havia gent que no s'havia vatjat fer ia mesos, jo crec que... No, no, no, ho dic de mitja. Ara, d'estival. A dins de tot el que és la iauna, no? La iauna. En fi, molt reconeu, la patum, si no ho ha estat mai, jo no enganxaré mai de dir-ho, si no ho ha estat mai una vegada a la vida serà una. Vostè va estar a la patum del 1.532, no? Casi, mira, mira, mira, és quan m'han fet els nits, aquells. Ho hem decidit. Mira, posa, què és? Vostè ha de fer els nants vells, no? Vostè què recorda de patum, així, quines vivències té? A part de la barreja que li va fer oblidar a tots. És que vull això. No he passat de la barreja. Sí, que és anís i mistela barreja, eh? Mare meva. Sí, sí, jo ja puja... Mare meva, eh? Un dia volíem de fer les begudes típiques de les festes populars, perquè ara vostè diu la barreja aquesta. Per Sant Joan, a Menorca, bueno, Sant Joan, i totes les festes Menorquines, l'Apomada, l'Apomada. S'ha pomada, s'ha pomada, s'ha pomada. Qui és allò, el Xina, aquell? Després, a les Santes de Mataró, també tenen una, ara no me'n recordo com es diu, perdoneu, l'agenda de Mataró, que no estigui escoltant pel món. Allà en de les ondes. I també tenen una beguda especial, però veig molt... Hauríem de fer una ampulleta, una ampulleta de 33 centilitres... Coi... Com la via moto. ...d'aquestes petites d'aigua, que la amplien de barreja, 5 euros. Mare meva. Va! Jo me'n recordo. Una ampolla d'1 litra, 12 euros. Mare meva. Jo me'n recordo els bons temps de les desacaucades de Menorca, que va ser allò, per aquesta, com a un durar o dos duros. Tenim prou. Que per cert, això que escoltem de fons, tan solemne és el ball de l'Àliga. Que també és un ball milenari, una persona que porta la figura de l'Àliga, es posa al mig de la plaça, milers de persones al voltant, i fa un ball, movent els peus, al dret, ara a l'esquerra. I, de cop i volta... Vull dir, imagineu, l'atenció del moment. Tothom demanat silenci quan entra a l'Àliga, tothom està acompanyant-la, milers de persones seguint-la, al centre de plaça, a la Pasa Ampera, l'Ajuntament, allà, al centre de Berga. I, de cop i volta, la copla en directe, canvi el ritme, canvi el to... I tota la plaça s'anil·la a l'Àliga, cap a la dreta, cap a l'esquerra, tothom saltant, tothom cantant. I l'Àliga, que porta una cua de metre i mig, em sembla que és, fa unes voltes sobre ella mateixa, que obliga a tota la gent que està a les primeres files a baixar-se, perquè, si no, corren el risc de que el d'Itàlia el cap. I no et broma, l'Àliga l'ha de fer. Fes de gallina, eh? Fes de gallina. Jo ja puc trobar-ho, jo ja puc trobar-ho. Una vegada a la vida, com a mínim, s'ha d'anar a la patut a Berga. Bé, doncs moltíssimes gràcies, Eric, per cert, em veia una pàgina web de la Patut. Doncs sí, la Patut.cat. Molt bé, Eric, tu hi has anat alguna vegada? Eh, jo hi vaig, no... Bueno, jo hi anava cada any fins l'any passat. Ah. Bono cada any, farà 3 anys. O sigui que així ja has anat, no? Ja n'has anat, ja. Ja he saltat, ja, com a bon català, el teu... Exacte. El teu... Amb el gorro i tot allà. Ha fet diament. En fi, Eric, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona setmana. Igualment. I ens trobem d'hi vendres que ve. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. 5 minuts errem al punt de 2.47 de la tarda. Continuem a l'Apanya del Morro. I ara, amb el senyor Benito, cada setmana ja saben els nostres ullens, que ens proposa un tema que ha investigat prèviament amb els seus confidents i els seus informers, una mica, a la seva manera. Avui, senyor... Que? Rigurosa menys, eh. Rigurosa menys científica. Una manera. Malauradament, ara ja no es porta a aquesta manera d'investigació. No, que és la... Ho trobem a faltar. Aquesta, aquesta. Aquesta, aquesta. L'especulació atívica. Atenció, perquè avui el senyor Benito ens vol parlar del canvi climàtic. El canvi climàtic. Són coses que estan a l'ordre, el dia, eh. Ja veu que jo li porto temes. Ja fa anys, ja fa anys, que el canvi climàtic, que comença a córrer... Fic, clar. Fixis que estem a 31 de maig, i sembla que estiguem al març. Sí. Ja l'ha dit aquella, que diu, març, marçot, mata la vella, la vella, a la vora del foc, i a la jove sí pot. Correcte. Sí, sí. I ja... I havia una altra vida que deia... Un mica ritme, una mica ritme. Febrero, febrero lluvioso y marzo ventoso nos traina a mayo florido y hermoso. Però què té a veure? És que el cap i tu m'ha dit. La gent no ho aplaudés tot, eh. Perquè tenen sensibilitat, no com vostè. Vostè és pur mercantilisme, el seu. Està dedicat al mercantilisme. I la poesia, se li han fotut tres. Serà un capitalista... Ja, ja, doble l'audència, doble l'audència. No és enlloc. Canvi climàtic. Què passa amb el canvi climàtic? Per què és d'actualitat? Per el que he dit. 31 de maig està anant al Pirineu. Estan obert totes les pistes d'esquí. On s'havies vingut? Per què avui m'ho haurem? A 15 euros. Avui el vaig combatiu, eh. Avui el vaig combatiu. Vostè em posa en dubte per la meva investigació. Llavors avui en dia, clar, diuen... Hòstia, això, el maig... El maig ja la gent tindria que estava a platja, no? Sí senyor. Hi ha molta gent que estava a platja. Però la platja, perquè és tan desorientat. Hi ha molta gent que sembla que ha sigut durant tot l'any a la platja. També, també. Con un morenillo que me lleve... No, no, no, parlo mentalment. Bueno, cada dia més, eh. Ja li puc dir que cada dia... Les meves amistats que freqüentos subint... Estan allà, a les bàimes. Tots hi preguntes alguna cosa. El canvi climàtic, va començant per aquí. Què és? Què és el canvi climàtic? Les dues paraules ho diuen. No, canvi vol dir que és una cosa que era i ara no és. I climàtic, què vol dir? De clima. Què és el clima? Ara entrem en lloc climàtic. El clima és el temps, no? El clima és Tomas Molina. És el Tomas Molina. Ah, això mateix. No, això és clima i meteorologia. Meteorologia són aquells fenòmens... Perquè, per exemple, el clima. El clima és tota aquesta mena de fenòmens que es donen en un moment determinat. Ara estic improvisant, eh. No, no, no, com sempre. L'estiu. Vostè se'n recorda quan estudia. Clima continental. Clima de no sé què. La tundra, la tundra. La taiga. Jo me'n recordo. El clima continental és de... Això els passa a l'estepa castellana. Té alguna cosa... Intentem crear un bon clima? Home... Va per aquí, va per aquí. Que depèn de cop pot ser de la terra, pot ser de la tundra. Això m'agraeix. Això ha explicat una mica, en termes meteorològics, que jo em dic que es troben l'anticiclón de las azores, eh. Ja, ja, ja. Con la borrasca del norte. I decideixen un canvi climàtic amb la qual hi ha una fusió de fluïts, etcètera. La cosa de l'època van avant, ja. És un altre tema. No em digui de la lluna perquè acabo les tropeques, eh. No cal, eh. Com es nota que es divendre, divendre, eh. Esta noche va a nevar, que tiene cerco la luna, esta noche va a nevar, i busqueu-se vostè la rima. Bé, eh... Exètre, exètre, exètre. El canvi climàtic, no, jo li vaig prendre les preguntes. Fas-me'n, faci-m'ho. O sí. No ho sé. No ho sé. Com es produeix el canvi climàtic? El canvi climàtic es produeix... Bueno, l'home del clima, eh, que és un déu. Totes aquestes coses, nosaltres, perquè estem perdudíssims amb això de la ciència, la sinalització i tot, estem perdudíssims als greis, els llatins i els antics, això ho tenien claríssim. I què passa, això del clima? Això és un déu que fa moure el clima. Ja està. Això és un déu que fa moure el vent. Ja fa moure el vent. Per què hi ha un canvi climàtic? Perquè el déu del clima li surt dels nasos. Això era abans. Aquest era el plantejament que els grecs, els romans... Era molt més pràctic. Si ho digo déu, aquest déu... Ja està, no hi ha res a fer. Resignació, humilitat i conformitat. Ara entren els científics. Els científics no es posen d'acord. Què passa? El clima és la qüestió de percepció, no? Perquè vostè diu que estem a iver. Per què estem a iver? Per fer fred. Estem a l'estiu. Per què estem a l'estiu? Per fer calor. Ja està. Estem en intratemps perquè ja ens rebaixes. Són aquestes coses. I quan podem anunciar, de veritat, que s'està produint un canvi climàtic? És a dir, ara s'està produint un canvi climàtic o no? No. Perquè els experts diuen que sí. Sí, uns diuen que sí, els altres diuen que no. Això hauríem d'esperar milenis i milenis i milenis. D'aquí dos mil anys no hi ha res a posar. Però hi ha el truc a Rèpsia, que... La gent aquesta... No perdem el telèfon del senyor Benito. La gent que estudia això dels paleontòlegs. Diuen, mira, en tal època va haver-hi una glaciació. Diuen, ah, mira. En tal època ja no va haver-hi glaciació perquè tal igual. Diuen, ah, mira. Ara no estem en glaciació. No, ara estan en camí d'una glaciació. Si s'estan desfent els poles... I els icebergs. Sembla contradictori. Sembla contradictori, però sí que estàvem acabant emprenzida. Ens confiem i diuen, mira, això es retiren. El fred et retira. I quan el fred ha vist que tu et confiaves, que es retirava, bam! Després de mirar el poc. Escolta, una pregunta. El canvi en la prehistòria... Ja ho heu comentat una mica, no? Això ho deien els deus i tal. Això va ser postull de la prehistòria, però... A la prehistòria com es preveia el temps? A la prehistòria el temps els hi enfotia tres pitos. Perquè el que no tenien paraigües no tenien necessitat de saber si plauria o no. Jo em pensava que coneixent-lo hagués dit que tenien paraigües de pedra. No tenien paraigües. És curiós, perquè amb l'elmer de seca hem estat investigant totes les pintures rupestres i no hem trobat ni una punyetera pintura que diguis un paraigües. Però, d'educció, a la prehistòria no hi havia paraigües. Ni impermiables, ni xubesqueros, ni cangurs. Ni... Llavors, clar, perquè ara necessitem saber si plaurà o no plaurà. Clar. Per a que fa el paraigües de cas. Però ara com que dius no tenien paraigües... Per a fer el paraigües té raó, però també per saber si agafa la moto o el cotxe. Per exemple, o quina roba et posaràs? Això és el mateix, és el paraigües. És la metàfora del paraigües, no? Clar, clar. Com que no ho necessitem. L'exemple d'història, que sortia i sortia, diu, mira, plou, ah, plou. I hi ha una espelunca altrament dita, cova, i allà sí que d'abans... Avui amb el senyor Benito estem parlant, calli. Avui amb el senyor Benito estem parlant del canvi climàtic i de tot plegat. Com sempre ell li agrada una mica reprendre el fil a través de la història. I jo li volia preguntar que si les piràmides, per exemple, amb els egipsis, allà ja passava alguna cosa en especial amb tot el canvi climàtic. Això s'especula, eh? És clar, per què van fer aquestes piràmides? És un misteri. Vam veure un misteri d'Eston Hech. Perquè tu deixo veure el fil de l'Eston Hech. Ah, sí, d'Eston Hech. És que m'agrada que vostè t'hi m'agrada. Perdona, és que és d'Eston Hech. I ara vaig estudiant, és clar, és jove. I clar, és una deficiència. Sí, exacte. Hi ha molt d'especulació. I nosaltres ja el... vam avançar una cosa, que allò d'Eston Hech, les piràmides i etcètera, etcètera, eren llocs de vacances, que havien fet els dendics, dendics, dendics... I ens mantenim amb aquesta d'allò, però bueno, alguna utilitat més devia tenir. La pregunta era, per què es van fer aquelles piràmides? Tres piràmides. Altes, vés a saber tu. Vostè ja està. Fa enfradar, eh? Tu et poses a la piràmide i dius, mare meva. La piràmide de queops? Queops, quefren, i ni que llinos. Queops, quefrem, i... Quefrem, quefrem. Ah, quefren. Com a suplement de la venguària. Anem a la piràmide. Allò ja era com una mena d'observatori climàtic. Clar, però ho vam posar en un lloc que més aviat el clima és constant. I vam dir, perquè fots d'això, el sol, i sol, i sol. Si ho haguessin posat al centre d'Europa, perquè des de la piràmide ja veus ja tot el que és els Pirineus, i després tot el que va cap a Països Baixos. I si l'haguéssim posat a les azones, ja t'hi haurà. Quan el famós anticiclón, què va i bien, eh? Escolta, i vostè, en el seu... Tu s'ho diria, de masclar història, amb Moisés, sempre. Moisés també tenia la seva gran missió. La seva gran missió va ser... Què té a veure, això, amb el canvi climàtic? Moisés, recordem-ho, vivia al Egipte. Com a Egipte hem dit que era un clima bastant estable. Que l'altre dia vam fer els dies de mandament. Ah, molt bé. Amb el Chaston Festa, eh? Seguit-me al pueblo. Jo, al lloc d'apareixar-te un gesto amb la barra, ja vostè amb el picot. És una gran pel·lícula. A mi tot això em ve d'aquella pel·lícula. Ah, va, tu en trobes. Ja ho veig, ja ho veig. El germà del Chaston Festa era l'Edward Gerro Vinson. Era un gran to, eh? A vegades, quan entres aquí al lavabo de Radioesbert, que vas a la porta oberta, jo ja veig que intenta separar les aigües de la pica. Què fa, què tova? Ara ho entenc tot. És messiànic. Llavors, què li van dir? Estàvem en un lloc que era el clima bastant estable. M'hi havia fet caló. La temporada de pluja, eh? Durant tants del desert. Potser em va veure un dia com a màxim. O cap, o cap. Llavors li van dir, tu, Moisés, agafa uns quants homes de confiança i ves, temporari, a veure de trobar un lloc on hi hagi més pluja. Ah. Clar, i el tio va agafar la porta. Es va equivocar de porta, eh? Jo ja sempre ja ho dic, jo, que el Moisés es va equivocar de porta, i va agafar la porta que dona el desert. Aquesta fa l'altra porta, hauria sortit, a la Vesopodània. Que hagués estat mica, però que all va sortir, i va dir, oh, el desert, tio, hòstia, que jo... Escolta, senyor Moisés, no et parles pràcticament. I se'n va estar 40 anys buscant una localització... Ah, ara ho entenem tot. Amb termes de producció cinematogràfica. Una localització. Una loca, no? Una loca, eh? Que no té parlant de Josep Berbázquez. Estem parlant de la regulació... Diu, mira. Una localització. I, clar, va haver d'estar 40 anys. Fixis el molt desert per trobar un lloc on plogui la mare que el va parir. Escolta, senyor Manitre, sí, anem al tema. No, perquè ja hem d'acabar, perquè hem de passar a la riera. Si no, tindrem temps. I volia preguntar-li avui en dia, perquè és molt bonic, però sempre veig el passat per mirar cap al futur. Com es preveu el clima i els fenòmens meteorològics cases de vindrant? Com vostè... Amb sistemes científics, normalment, fallen. És l'anar la gran metròleg. Si ara tornis a néixer, em diuen què vols ser meteoròleg. Perquè encara que l'acaguis, vas tirant endavant. Demà plourà, no plou. És el temps que no sé què vols. Una miqueta és això. És aquesta ciència que nosaltres intentem des del nostre racionalització. Volguer dominar la natura i la natura és indominable. És indomeñable, que diríem. Fins aquí la història del canvi climàtic explicada pel senyor Manitre. Tot el que han escoltat, evidentment, és mentida. No és mentida. I és una mica la transdiversesió del seu món. La història, tal com no se l'ha contat. Perquè la història sàpiga vostè, que és una gran manipulació dels fets. Que sempre l'expliquen els que van guanyar, dels que tenen interessos que tu tu creguis que allò va passar com ells diuen. Oh! Bé, tot seguit, parlem de la Riera. Per tant, també cridem a files a Carme Verdoi, si us plau, que... Carme Verdoi, Carme Verdoi. Acostis al locutor i número 1 de ràdio d'Esvern, gràcies. Carme Verdoi, arrefecció, per favor. No sé si... Arrefecció, no, al locutor i número de ràdio, perquè parlem de la Riera. Mira, hòstia... Estava escoltant el programa, no? Estava escoltant el programa, no? A vegades, a la redacció de la Ràdio d'Esvern, no escolten el programa. Què dieu? No ho sé, que estàs escoltant el programa. De fons, estan molt baixets. Estem molt baixets, eh? No pots opinar d'aquest asserrar el programa, no? Fins ara, Carme? No massa, avui. No massa, va, va, va. Aquest és el que feu avís, eh, tinc, don, tinc, don... Per favor, per favor, que m'ha verd d'allà. A cura de percepció, sembla que sigui... Som-ho que sigui un canvi, som-ho que sigui un canvi. Bé, parlant de la Riera, és una sèrie que avança menys, no? Doncs aquí hi ha un espai al guió, que no s'ha omplert. És un gag, d'aquests d'aquí, posar alguna cosa. En fi, Carme, que avança menys, per exemple, que el vial te'n vas llui, eh? Aquest seria un bon gag. A veure, Carme, anem al tema, perquè la Riera, últimament, estàs notant ja què estem llentrant, les últimes setmanes de la temporada... Ara que han dos mesos, no? Això dura fins a 20 de juliol. A la penya del Morro, també. Bé, què tal? Què ha passat avui, així d'interessant? Perquè us veig que no voleu parlar, o què? És que us veig aquí... La Carme mos avança a les ungles, i la Cristina, que no ho ha vist. Ho hem parlat abans i l'última anàlisi que està interessant. Hi ha un front obert, hi ha un front obert... Cristina veig que està interessada, eh? No, sí, la setmana passada va ser allò... Va ser la disputa aquella que va haver-hi a la cuina, que van matar el noi... Mira, no han tocat el tema, aquesta setmana. Va ser allò que es van tarar i van anar a buscar-lo, i a parlar més, una altra discussió també va haver-hi. Jo no he sortit poca cosa de cuina, eh? La noixa de l'Oscobar. El Recurs Fàcil, que és una escena on hi ha sortit Pere Arquillué. No, perquè és molt pesat el tema, Lídia. És un repetitiu, eh? Continuen amb allò d'Ara, si, ara no, i tal. Fem la primera, doncs. Jo mai i mai he de usar l'arriera, avui també he sortit. No, ara és tan nova, eh? La primera, quina és, la del Nil? La del Nil? Sí, o no? Doncs vinga, la primera. La primera, eh? Doncs vinga, així, perquè sí... La mafia russa, eh? No, no. Aquesta no és la primera, eh? Aquesta és la primera, eh? És que és la demansa de careta. Això és el resum, això és el resum d'ahir. Això és el resum, calla, calla. És el minuto 30, més o menys. Però... que ho fa tan feliç que... Està plorant, Mercè San Pietro, primera vegada, la història... Això és un problemes. Ara, que no veia que és magràs, o què? Per què plorar, eh? O el Quill Güey cada cop és fils de poble, eh? Ara comença la careta, i ara ja comença la cena número 1, amb les gavines, el mar... Aquests paisatges del maresme tan característics on només hi ha plàstic, eh? Perquè són els hivernacles de les flors i de les roses. Hauria de posar, aviam si la troba, una cançó que tocava el Gato Pérez, que es deia, qui cull la patata. Ja, però és que per la setmana que ve... Qui cull la patata. Que et troc a aportar, silenci? De Vincel, vols a cap allà, sí? Doncs no és aquesta l'escenari. És que potser és d'aquí, que està sent. Avui han parlat d'un altre cop, el Nil... Ah, és que és del mig, clar, clar. A mi m'agraden mal els jontes. A veure què diu, silenci. No té cap agressió. No se'ns portaran lloc. Jo sempre que miro els jontes de penso a veure si tocarà la guitarra. No ens portaran lloc, aquesta setmana. Mira, triant un altre. La careta, ja. Mira, la careta. És que van davant. No me't avaleu, per favor. Avull-ho, tu avull-ho. Escolta, però què és això? Home, al final han passat coses amb el Nil. Per què veig que no hem preparat? Jo vaig ser de cas, n'he d'escrivint la careta. És que avui l'última setmana no tenia força. Ara, Carme Riera, veu per la... Carme Riera? Carme Riera és l'escriptor d'aquella. A veure. Una impressió que ens passem el dia a treballar. Aquesta no està mal, eh? Jo també he vist la seva home. Sí, perquè ella li va ser infidel. I ell, per despid, també. Però ella va frenar-ho amb el Claudi. I ella vola el perdó d'ell, que ell ja fa útilament passadell. I per què no sortim a sopar fora? No, li vas fotre el cuir, no? No, diuen que si menja molt bé. M'he induït amb el Claudi. I va frenar, no van acabar fent res. No, però ell... Em pensava que havíem parlat de tòtiques. Va fer un esforç, no podem continuar així. T'he dit mil vegades que em vaig equivocar. No m'hauria d'haver ni plantejat anar-me a la llita amb en Claudi. Va ser un error. Ho sento. Em vas perdonar, m'has de perdonar. I què? Però ella ho sap, que ell també. Sí, sí. Mireus, ells van a aquesta línia de la Cristina. Tu no m'has de perdonar res a mi. Perquè això sí que me n'he anat a la llita. Això. T'he estat inferent, Lídia. Sí. Perdona, la catifa de la moda... Jo vaig a un comentat. Que t'han sortit en fot? Esclar que no, però sé que ho vas fer perquè estaves emprenyat. I ell... Fots més, no? Que t'estimo. Que tu l'hagi fotut i l'altre passi de tu. Clar, això, però la teva... Està molt dolgut. No tinc ganes de veure't, perquè... Perquè no puc ni mirar-te la cara i tu em parles de migdiades. I de superromantics. Sento com una merda, collons. El migdia. Aquí jo he afegit el pèrquill oé, que he pujat a l'alçet del costat. El migdiada és superromantica. El migdia, per aturar... Continua. Estàs a sentir-te culpable. A tu rellis que tu et veig. Em porto ben poble, Lídia. Però què dius? Només t'importes tu. Si estiguessis enamorada de mi, t'afectaria que me n'hagués anat amb un altre. Però tu no. Tu vas compensar i et vas quedar tan ampla. No, això no és veritat. És clar que m'ha afectat. Això és la típica, eh. Que me n'haguessis de tornar. Però... però he intentat oblidar-ho. I tu hauries de fer el mateix. Ja. De fet, no li ha d'abrontar cap batall. No li ha d'abrontar cap batall. La mare amb bruna què? T'has fet qüestira de l'esquena o encara fots? No m'agrada el dia aquí. Et penses que s'ho hauria dit o què? Quan em vas explicar... Li fa més ràbia que s'hagi embolicat amb algun clàudic. Estàs gelós? Estàs desvariant, Miquel. A mi... a mi se me'n fot el que facin, Claudi. A mi només m'importes tu. Mentida, mentida, mentida. I tu i solamente tu. Ella fa una mica el vaporida, també. Demostra-m'ho. Demostra-m'ho. Fets no paraules, jo deia, Montella. No, mira. Mira, que tallis aquesta relació malaltissa que tens amb el Claudi i que deixis estar a la guerra pel casino. Què fas, senyor Benito? Què dius? Tampoc no ha sigut una felicitat mítica. M'ha afectat, m'ha afectat. Què, que se'l confiti al casino? Em vas dir que et centraries en l'Adrià i envia. Encara no ho has fet. Ho estic intentant. Ho estic intentant, Déu. Molt bé. Molt bé. Què? Molt bé, què? Doncs si vols accedir a la guerra amb en Claudi... No pot ser. Això no se creu ni ella. Què no se creu ni ella, això? Avui ho he intentat. Està mentint. Ho he intentat al final del capítol, però no va aconseguir. Sí, sí. Ah, no, és veritat. És l'Adrià, avui, tu. No, però ja ho veig. No l'he vist. Però ja el veig. Però no tenen química, aquests dos. No? Potser desforçament. Fins aquí el capítol de la Riera. Ell no m'agrada a mi. L'actor, vols dir? Molt suficient. M'ha fet un personatge que ha donat joc, però no li acaba de treure, no? Home, tens l'Anna segon davant. Jo crec que hauries de... Que pretau una mica, eh? Noi, noi... La segona, eh? Avui no estem parlant. Doncs, en fi, aquesta història s'allargarà, s'allargarà, però ella intentarà fer l'esforç de deixar-ho amb el Claudic, cosa que no coincidirà, perquè li vindrà Pere Arquilloé i li farà el migdia. Saps allò que fa? Allò és l'una. Vull, ell ha dit que ells dos estan al casino perquè estan l'un i l'altre. Si no, ni serien. Diu que és el seu alicient. En fi, Carme, moltes gràcies. De res. Bona tarda. Adéu, adéu. Enrere, final del programa, últims minuts, dels divendres. El divendres, no. No, del nostre programa, en el Morro. Sí, i tenim a l'Eli cap de Vila per parlar del que no hem de fer durant aquest cap de setmana al telèfon. Eli, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Eli. Bona tarda. Aquest cap de setmana... Bona tarda, Eli. Aquest cap de setmana hi ha moltes activitats. Per exemple, a la festa del Timbaler, el Bruc, que està al costat de Montserrat i que s'ha d'anar. També tenim la Fira del Conta, que és el dia de ramis per quantistes, com vostè, senyor Valí. O la Fira del Pam, Tomàcat, a Santa Coloma, de Farnès, i també després una activitat curiosa a Barcelona. Aquesta és la meva. Ja ho sabem, relacionada amb la marca Nocilla. Però abans parlem del Timbaler del Bruc. Del Timbaler del Bruc. És que bé? Una curiositat. És més ràpid, més ràpid. Sobre l'estat del Timbaler del Bruc, que hi ha la sortida del poble del Bruc, que l'altre dia va sortir amb una samarreta de l'Espanyol. Li he de dir que és l'estatua més escalada de tota Catalunya. La més escalador s'hi han pujat a sobre de l'estatua. Sempre que surt aquest tema... I li dic, no? És que jo avui vaig pujar moltes vegades. Ja, li va fer gràcies. L'Eli, efectivament, hi ha la festa del Timbaler del Bruc aquest cap de setmana, no? Sí, i a més a més, de fet, hi ha dues frenes plurals aquest cap de setmana, aquest estat. Sí, que està estupenda i fantàsticament bé. Des de demà dissabte, a les 9 comença l'assumpte, i comença tot el tema del campament militar dels francès, el bruc i el mercat. I aleshores, la caverna del Sumatent, que és una cosa que a mi m'agrada molt, hauria de ser un esmorzar fantàstic, també, per em tomar aquest cançó de la viada, botifarra negra, botifarra blanca i del Bruc. És una mica com el d'altra gina, aquest, no? Una mica, una mica. Tot aquest cap de setmana, el Bruc amb aquesta festa del Timbaler, on es recorda la batalla, en corresponent, del 1808, contra les tropes franceses. A la trala dels francesos, no? Concretament, el 4 de juny del 1808, una columna francesa va sortir de Barcelona en direcció amb en Resa, Lleida i Saragossa, i el dia després es van tallar pins, i van cap a foses per barrar pas als francesos, als catalans. Els efectius de la columna francesa diuen que som 3.800 homes, i que el resultat de la emboscada estratègica del dia 6 de juny, un dia després, fou la retirada de la columna francesa amb 300 efectius morts. Però la pregunta és, això del Timbaler del Bruc és una llegenda o va passar de veritat? Això és absolutament cert. Ah, és absolutament cert, de veritat. Home, perdona. No va anar a escola, vostès. Sí, sí, segur. Un Timbal que ressona i els francesos fugint. Que eren 3.800, eh, 3.800, fugint. De moment, sí més o menys els que hi va la festa aquest cap de setmana, perquè el diumenge de fet hi ha una superdesfilada de tot un grup de recreació històrica napoleònica. Home, això s'interessa molt. Perdona. La gent de l'Associació Napoleònica de Toulouse que baixa amb tots de França, amb tots els trajes, els uniformes i tots plegats, i fa una desfilada per aquí. Home, doncs això té molt bona pinta, i això serà aquest diumenge, el Bruc, a quina hora usatx? A dos quarts d'onze del matí. Ah, doncs una hora prudent, està bé? Sí, està mal. I d'envescap allà del Bruc, que també hauràs de aparcar tot el que és ja cap a la seva mar. És el que anava a dir, sí. Sí, perquè estarà tot bé com sempre. Però vaja, bé. Doncs queda la dita. Atenció, perquè també hi ha la Fira del Conta, aquest dia, que cada setmana, a Sant Julé de Ramis, el Gironès. Sí, és maco, això fa molts, molts i molts contes. Des d'avui mateix, tot el dissabte i tot el diumenge. Contes de tot tipus clàssics i no, fan un homenatge també als germans prim, expliquen contes com el patopet, la capucheta... Hi ha contes amb llenguatge de signes. Eh? I és una història xula, si voleu anar amb els crius, perquè realment hi ha un fotiment d'activitats per ells. Gairebé totes estan pensades per ells, perquè la que és més tard és a la set de la tarda. Molt bé. Doncs Sant Julé... Si volgueu allò introduir-los en el món de la narració oral i del conte, és un bon lloc per anar. I tant, eh? I a la pàgina web també, Fira del Conta, puncat. Allà podrà trobar tota la informació de tots els actes que es celebren, com diu Leli. Molt interessant, també, per la canalla, si això... També és curiós, eh? Els nens, en català, que es diguin canalla. Per què? Per en català té un altre significat, no? Sí, és... Sí, sí, és curiós. Passem ara a una altra activitat que es fa Santa Coloma de Farnès. Sí, ara anem adaptant-me a l'astronòmic, eh? Exacte. La Fira del Pà amb Tomàquet. Sí, efectivament, estem parlant de la Fira del Pà amb Tomàquet. Per cert, aquests són els hobeses, eh? Que tenen un temps molt bo, que es diu Pà amb Tomàquet. Bé, aquest cap de setmana, la Fira del Pà amb Tomàquet, Leli, què ens pot explicar? Doncs us puc explicar cap a el tard de Sant Salvador, de Santa Coloma de Farnès, d'allà a la selva, que hi ha tot el mercat del vi i del formatge, a més a més, acompanyant aquesta Fira del Pà amb Tomàquet, que durant tot el dia s'han d'agostar, en botís, carne a la brasa, amenides, mongetes, tot el dia. No en soc, no en soc. És igual que arribeu, eh? Perquè al lluny, quan arribeu, podreu gaudir de tots plegats. I a banda, hi ha totes d'activitats tradicionals, fires, castells implàples, calles de cuina... Bé, en fi, a l'espectacle d'infecció, a cantar de veneres, no? Cantar de veneres... Bé, sí que és una cercavilara, que ho llegeixo aquí. De fet, amb l'escosa del Pà en Tomàquet, utilitzen tots els referents catalans de tradició nostrada. Fins i tot hi ha un premi que es diu El Setril de Plata, que és el que deuen és un premi norífic que deuen donar algú del poble, no explica massa més res del Setril de Plata, però... Bé, doncs... Home, està bé. Si teniu gana que cada setmana jo podeu anar a la Fira del Pà... El Pà en Tomàquet és un menjar humil, diguem-ne, eh? Però molt nostre, clar. Més espectacular que tenim. Un bon pa amb un bon Tomàquet, un relletzoli i... I a la que surts la Catalunya és... I tant, i tant, i tant. Ho trobes a faltar, ho trobes a faltar. Molt bé, doncs, per cert, ja acabem ja amb l'activitat de estrella de la setmana. Gràcies. Nocilla, busca batre el récord Guinness amb l'entrepà més llarg del món, el pròxim 1 de juny, és a dir, demà a Barcelona. A veure, Eli... No sé si no he parlat, ja, d'aquesta activitat. No, d'esperar la matura. Perquè és una de aquelles activitats molt de la penya al morro, també. Sí, no, per això no l'hem destacat, com a la preferida de la setmana. A la setmana, davant de l'hospital Balmar, a Barcelona, tot el passeig marítim, de fet, era en un gest que estupendo, que és un quilòmetro de Nocilla. Ah, sí? I, aleshores, és una acció que fan Trexpa, amb el banc dels aliments, i han pensat de fer-hi així, com una mena d'animació, eh, fent aquest entrepà. Un entrepà que l'estressa es repartirà a l'hora de berenar. Ah, molt bé, molt bonic, però... A la platja, de berenar. Des de les torres mafres, fins a l'hospitalet de l'infant, no? Sí, fins a... Quan arribes d'allà, vols que el vella. Un petit apunt, eh? A mi la Nocilla m'encanta. Un Nocilla al sol és l'aliment pitjor, que és molt de puta. Per un braç. Perquè, a més, té com un... És una de la ganiveta, ja, ni de beja. Sí, però té una textura difícil de... Fàcil de catalogar, però difícil d'expressar. De manera que no fa massa, massa, massa calor. Bueno, avui, aquí, n'estem tornant una mica, eh? Perquè us entra el sol allà, de ple, per fer la filestra aquesta. Jo sóc molt sovint per les torres mafres. Vull dir que avui, allà, feia fred. Com que quedes, tio, no hi haurà calor, que encara farà més fred que el llibert, és el que diuen els de la meteorologia francesa. Sí, sí, ho diuen. Vostè ha estat atent, la meva secció. Cap i climàtic, sóc el rei. En fi, Ellie, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i que tinguis un bon... Jo em vaig a preguntar, però tu ves alguno d'aquestes activitats? Jo la van ir i la van a les filles, si t'apuntes. Aquí no l'és. No, és obert, si us apunteu. A la tarda, o al matí? No, aquí l'onofilla, no, pel matí. Ah, al matí, eh? Sí, ni de veure com fan el procés d'obrir un pa de quilòmetros d'allà. Sí, està bé. Fes fotos, eh, que dels rubianers. Fes fotos. Sí, les fotos. Sí, les fotos. Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu. Acabem, ja, a la penya del Morro Cristina. El millor del programa per tu avui ha sigut. Moments petum i cara o què? Moments petum i t'agrada del... Ah, t'agrada del món del petum, eh? Sí, sí, a tu, moment, els braços d'una banda a l'altra, ballant, Jordi, sí, sí, sí. Molt animat, aquí. Era porto barreja, la meva sàndia, saps? En fi, acabem el programa. Agraïm tota la gent que ha fet possible la penya del Morro d'avui. El Jordi Roca, el cinema, l'Èric Pomar, la gent de joveniu, que avui ens ha recordat que, demà, hi ha aquesta primera cursa popular a Sant Josep Verne, ens esperen un miler de persones. Demà, al vespre, si teniu la intenció de venir amb cotxe o passar per Sant Josep Verne, tingueu paciència, perquè hi haurà moltíssims carrers, per no dir quasi bé tots, perquè és un circuit de 5 quilòmetres que va des del barri nord fins al barri sud, a Sant Josep Verne, i estarà segurament tot parat recordar-ho. Gràcies per venir, fer la setmana que ve. Moltes gràcies. La Carme ha parlat amb l'Estatge de la Riera i l'Eli Capdevila a l'antia agenda. I Cristina, com sempre, amb la teva col·laboració més que especial, al Twitter i al Facebook. Bona tarda. Si us ha parlat Jordi, domena que tingueu un bon cap de setmana i que disfruteu. Tornem dilluns a la penya del Morro. Moltes gràcies. Tant contento, tanto que no siento el beso de mi cuerpo, más cerco al lavabo, me miro el espejo, empleo en los ojos, joder, que estoy quedando caldo, estoy preparado para entrar en acción, hoy tengo planeada una gran producción, lástima que sean más de la una, tendremos que llamar al señor Molina. No sé tú más, pero lo presento, tendremos que parar el tiempo. Bona tarda. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui. Divendres 30 euros de maig. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. La setmana que ve sobrerà la convocatòria s'ha dedicat tres pisos socials a Sant Just. El ple del mes de maig va aprovar i obrir aquesta convocatòria per famílies en risc d'exclusió, també és a parlar de barcament, de condemnar la violència masclista i dels sou dels regidors del govern. Amb aquesta notícia abrim l'edició d'avui i resumim altres informacions destacades en titulars. Sant Just, per la independència, s'ha dedicat tres pisos socials a la convocatòria.