#283 - La Penya del Morro del 6/6/2013

Avui les temperatures han pujat, hem arribat fins als 28 graus a llei de Girona 25 i a Tarragona i Barcelona han fregat els 21 graus. La màxima s'ha donat el carrer, ha arribat fins a 29 graus al Segrià. I al Celsarè arreu tot i això, hi ha roxats a punts del Pirineu, Pre-Pirineu i també n'arribarà en d'altres al Terzo-Oest. Aquests roxats seran puntualment forts, és a dir, que només mig hora poden arribar a descarregar fins a 20 litres per metre quadrat. De cara a demà, el Celsarè a força serem, temperatures encara més altes, esperem que puguin arribar a fregar i fins i tot superar els 29 graus a punts de l'interior. I al Litoral, voltarà els termòmetres als 26 graus, al dissabte. El temps es complica i haurà precipitacions a gairebé qualsevol punt. I d'un moment això és tot des del servei meteorològic de Catalunya. Es porten xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. La gimnasta olímpica Lina Maximenko ha confirmat la seva participació en el segon trufeu ciutat de Barcelona de Rítmica, tercera Copa Internacional Catalunya, que es disputarà aquest dissabte, avui de juny, a la Vall d'Abron de Barcelona. També serà, entre d'altres, la campiona catalana Natalia Garcia. En bascat, el River Andorra juga l'últim i definitiu partit dels play-ups de 100 a l'ACBA. Els Andorrans reben la visita del Lucentum de Lacan, a partir de les 9 de la nit. En futbol segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local l'espanyol vol. S'ha dit Sergio Tejera, ja que no copta, però el teniu Javier Aguirre. Encara en futbol demà es pot certificar el fitxatge del Tenir Piti Belmonte Pabadalona, l'entrenador arriba del Sant Andreu. Amb Beisbol, tercera jornada de la Copa d'Europa, que es disputa fins diumenge, amb un juic, aquest vespre a dos quarts d'avui, de la República Checa. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM, i a tot el món, a través de radiodesvern.com, comença un programa amb molta penya, i molt de morro, la penya del món. Què tal? Bona tarda, Sant Just. Com esteu? Benvinguts al programa de les tardes de Radio Desvern. Us parlo de Jordi Domena, que un dia més això és la penya del Morro. Bona tarda. Benvinguts al programa. Gràcies. Avui el programa parlarem de la qualitat de Sant Just al capdavant, la Carme Verdo. Bona tarda, Carme. Bona tarda. És l'escarada contenta, Carme, avui. És el que fa bon temps. Ja és estiu i tot plegat. Avui el programa parlarem de la selectivitat, que ja és la setmana que ve en milers d'estudiants de Catalunya, que ha acabat el segon de Batxillerat i l'han aprovat. S'han de presentar dimarts, dimecres i dijous. Fa unes setmanes que amb la Júlia et vella anem repassant diferents assignatures, matèries. Avui ens donarà diferents consells, tot molt diferent. Ja ho veieu perquè la setmana que ve ens expliqui com li haurà anat la selectivitat. Atenció, perquè també tindrem educació canina amb la Rosa i Arx. Avui parlarem de la por amb els gossos i la segona hora, els gunis de Sant Just. Avui ens donarà unes consells, que ens portaran la directora de la biblioteca, Joan Margarit, per parlar d'una estona amb ella. Ja sabeu que el Dani i el Joan fan segons d'això. Establim que hi hagi uns vincles entre la joventut i la gent no tan jove. De dissabte es fa la festa? De la biblioteca? Potser plou, segurament, perquè sempre s'ha intentat. Les últimes 3 vegades no s'ha pogut fer perquè plovies. També tindrem l'Ernau Consult per parlar de llibres i el PP... No m'ho vull convocar, és el president del futbol club. Palatios? Atlètica. Ah, veus? De l'Atlètica. Hi ha tants clubs a Sant Just. De l'Atlètic Sant Just, que aquest dissabte organitzen la festa de fi de temporada. Tot això avui, a la penya del Morro. Bona tarda i benvinguts al programa. La penya del Morro. Un programa amb més Morro que penya. O, i de més, penya comú. I com sempre comencem repassant el més comentat a Twitter, els Trending Topics de Vui, que per una banda ha sigut Fiscalia i Blesa. Blesa, per què? Perquè la Fiscalia ha presentat un recurs contra l'empresonament incondicional de Miguel Blesa, un banquer, així com també estudia denunciar a Epidio José Silva, jutge que va ordenar aquest dimecres per segona vegada l'ingrés a presó de l'expresident de Caja Madrid. Pal magistrat ha volgut vulnerar els drets fonamentals dels afectats a solicitar correus electrònics de Blesa. La gent a Twitter, doncs, que no s'ha fet esperar, i ja ha comentat que ho tens. Ai, perdona, un moment. Espera't, bona tarda, Cristina. Bona tarda, Cristina. És el directe i l'autís. D'ahir vam començar. Comencem amb el comentari de la Maria Antoni Arramós, que diu que la Fiscalia s'està posicionant contra la gran defensora dels chorisos de l'alta estatut. que no pot ser més patètic. El paperot de la Fiscalia General de l'Estat no pot ser més patètic. Defensor de princeses, imputades i banquers corruptes. Acabem amb l'evaloració que fa l'Ignacio Escolar, que diu que el jutge Silva és un valent. Ha ficat ablés a empressó condicional sense el suport de la Fiscalia. Avui també ha sigut un trint tòpic Guillem Agulló. Perquè Juan Montero, regidor de Plataforma per Catalunya, Santa Coloma de Gramanet ha insultat a través de Twitter el jove antifascista de Borgesot, per un grup de neonazis. Aquesta era la resposta a la pregunta d'un jove sobre la concessió avic d'un carrer en el seu honor. Juan Montero diu que Guillem Agulló era un hijo de puta i està molt bé d'on està, ara mismo. Corre desviado, pásalo. Evidentment, la gent ha respondit a aquests insults, no? Així és, Jordi. Comencem amb un moment que ha comentat. Un regidor de Plataforma per Catalunya insulta Guillem Agulló i celebra el seu assassinat. Però, com que no és de Vildo, no passa res. Seguim amb la comparació que fa el Miki Injun, que diu si el que ha dit el malparit de Plataforma per Catalunya de Guillem Agulló ho diu algú de Màior sobre algunes víctimes d'ETA, es crema el país. I acabem amb la creació que fa el William Wallace de Catalunya. William Wallace de Catalunya? Sí. Que quedi clar, els catalans estem totalment amb Guillem Agulló. Els fascistes espanyolistes de Plataforma per Catalunya no ens representen. Molt bé, gràcies, Cristina. A la segona, les repassem més tòpics i tòpics. Per cert, que ja que estem parlant de la xarxa, avui ha aparegut un vídeo a YouTube d'un cantant brasil·leny, que es fa a dir Edson So, i que ja ha fet la primera cançó dedicada a Neymar. Però la peculiaritat és que com que Neymar la va fer les primeres paraules en català quan a la presentació, ells estan exagerant també aquesta cançó en català a Brasil. Sí. Escoltem com... El Barça Marquijà. El Barça Marquijà. És una peça de l'informatiu de la televisió brasil·lenya. La alegria... La alegria brasil·lera. La alegria brasil·lera. Arriba-te, campionó. Aquests són uns músics brasil·lenys. A letra original ganhou novos elements. Que són exagenes, veuen com estan els bruts de música. La festa va començar. Ah, i després de llocs. La festa va començar. No. La festa va començar, no és prou. Oh... Oh... Recordeu que tots els brasil·les que han passat pel Barça... Arriba-te, campionó. Al campionó. Què vols recordar? No, no, vull recordar que els brasil·les han tingut la seva cançó pròpia. Nema, nema, nema. Inversão catalana. L'hi ha un moment que ara la cantaran. Ja m'exesperava. Aquesta és la cançó. Tant l'onja és xequera. Aquesta és la cançó. Oh... La festa va començar. M'has clingat la grana, em va emès i em va ajudar. Em va semblar la pilota, em va embarça marquitxar. Barons testets. Oh... L'alegria brasil·lera. Arriba-te, campionó. Nema, nema, nema. Bé, a partir d'ara, hi ha tots els vídeos del Patrick, Barça i, de l'efectivament, que parlin d'anar-hi mar o tindran aquesta cançó. Per tant, recorda-ho la ver. Bé, Carme, comencem repassant l'actualitat política de... Perdó, política, l'actualitat informativa de Sant Just des Bern i parlem de Pro-exe, que és una de les entitats que depenen directament de l'Ajuntament. Un empresa. Un empresa que depèn de l'Ajuntament de Sant Just directament, de promoció econòmica i que renovarà l'any humanat de tots Sant Just durant els propers cinc anys. A ell es va aprovar l'encarre que l'empresa municipal de promoció econòmica, que no em vull equivocar, són els que estan aquí al costat, no? Exacte. Amb l'objectiu de reduir el consum d'energia en un 40%. Si invertireu 1 milió d'euros per fer-ho, el projecte es va encarregar ahir, i el projecte va fer un dia senyalat. Tot plegat perquè la reducció del consum energètic és una de les prioritats de l'equip de govern municipal. I a principis d'aquest any no s'hi recordareu que... Ja vam comentar que es va aprovar un decret a través del qual s'estabilia un objectiu de reducció del consum d'un 10% en les instal·lacions municipals. El rejuure de medi ambient assegura que des de les hores s'han notat alguns canvis en equipaments, però que els resultats encara són desiguals. Segons periòls, a nivell global, és necessari reduir el consum energètic, també no només pensar en Sant Just, sinó per allà ho gerir la pressió energètica a molts territoris del planeta. I pel que fa al municipi, el regidor creu que hi ha molta sensibilització per tenir cura de medi ambient, i un dels exemples el tenim al Walden, on el veïnat ja ha implantat aquest canvi de gestió, que recordeu que vam comentar a principis del mes de maig en la recollida de residus, per facilitar el reciclatge als veïns que separen els residus que produeixen. Aquest canvi va passar en procés de prova d'un mes a dues plantes de l'edifici, que funcionen a tot el Walden, i d'altra banda, que un histori està estudiant la possibilitat d'instalar un anemòmetre, que és un aparell per mesurar la velocitat del vent a dalt de tot de l'edifici. Ah, pensar que mesurava l'alçada de les persones. Sí? Per què? Ho relacionats? No, no, no, no. Bé, avui, Carme... I existeix, no seria un metre. Sí, assallam un alçador. Escolta, Carme, vols refeir-nos alguna mica més de llum a aquesta notícia? Ja està. Ja està. No, no, per mi ja està bé, o... No, no, no, no, no. Camiem de teva. Parlem del front comú dels alcaldes del Baix Llobregat. Una sèrie d'homes, disposats a fer front... I dones....a l'estat. I dones. I un gosset. Mira, me'ls imagino, saps? Tots els alcaldes del Baix Llobregat, caminant poc a poc... pel Delta del Prat del Llobregat. Perquè els alcaldes del Baix, els Baixalcaldes, que els anomenen... estan en defensa de l'identitat de la comarca. Aídim Ecres va ensignar un document que vol donar resposta a les reformes del govern estatal i català, que afecten els hens locals i també el Consell Comarcal. A més, l'alcalde és per pinyar aturions a les ulleres, a càmera lenta, tirant-les d'aquesta, amb tots els alcaldes al costat, a poc a poc. Carme, què és el que pretenen i volen? Aquesta declaració insisteix en aquell llei dels governs locals, deixa la comarca només en vuit municipis. És aquell llei, recordem, que vol canviar totalment la manera de fer els municipis de menys, de 20.000 habitants, per tant, en quedaria en vuit i trencaria tres dècades de treball comú i conjunt. Els alcaldes reconeixen la necessitat de racionalitzar les administracions públiques, però exigeixen que es faci una manera consensuada amb el territori i preservant la integritat del Vaj. El manifest insinua que, si no es fes així, amb el Consell de municipis de la comarca, la reforma no aconseguirà un règim local més eficaç a gili modern, que és el que, en principi, pretén. Els alcaldes de la comarca han solicitat reunir-se amb representants de la leia metropolitana de Barcelona i de la Generalitat per debatre el futur del Vaj. I del Consell Comarcal. Moltes sort. I els alcaldes. Perdona, perdona, perdona. Està fent aquí una nava Ramataru. I cal que no s'ha acabat, jo? No s'ha acabat. Aquesta paura posa'm aquí, posa'm el remat a final. Ara el faré el remat, ja que fes tu el... Els alcaldes del PSC, iniciatives, guerra republicana i Convergència Unió, van votar a favor del text mentre que a partit popular es va abstenir. Alcaldes de Sant Just. Ai, no, perdó, que m'ho he dit, ara. Alcaldes de la comarca. Molta sort. La rubrica, que ara tenim un final de tema. Bona nit. Gràcies, canviem de situació. I parlem, ara, de l'agenda de Sant Just. Per avui, dijous 6 dels 6 del 2013. I és que avui, Sant Just, hi ha dues activites. La primera política, una taula rodona, organitzada pel PSC per parlar de l'economia del futur. Serà aquest vespre a les escoles. I per l'altra banda, també una xerrada sobre animals de companyia a l'espai més lluny, no us confongueu. Carme, explica'ns de quina era aquesta xerrada que ha organitzat la secció local del PSC. Doncs és una taula rodona, per a l'altra, sobre economia social. És una xerrada que forma part d'unes convencions obertes que el PSC català faran els probés en general local comensen, doncs, aquesta jornada. És una taula rodona per tractar economia social, com dèiem, cooperativa i del bé comú i diferents persones amb sensibilitats diverses explicaran les alternatives ètiques al sistema actual de capitalisme. Això serà a la set, a l'edifici de les escoles, i d'altra banda, com deies, a la mateixa hora, però al local de Mas Lluís exacte, i ara aquesta xerrada que es tractarà de com conviure amb els animals d'acompanyar en la societat i la impartirà la veterinària i etòloga Elena García, que parlarà entre altres qüestions de la tinença responsable i dels principals problemes de comportament amb les mascotes. Si no tenim mascotes, però tenim companys de pis, per exemple, també val, això, és a dir, anar a escoltar consells... Potser sí, depèn del discurs d'acompany, clar. Per això t'ho dic, és que hi ha companys... Tens problemes? No, jo no tinc problemes. Només dic que ho dic, no, no ho dic per mi, per informació general. O per generar-los. Jo els puc generar sempre, puc generar problemes jo. Però ho dic perquè, clar, per la gent que ho tingui en compte, hi ha companys i companys... Principi és més animals, eh? És més animals, eh? Va, va, va. Us anireu un aplaudiment per Carme Verdo i el públic, que aplaudi sense veure'm, i que, de forma espontània, Carme... Però amb els animals que sempre agraden. Enhorabona, enhorabona. Tu ets com un animal, no? No. És que havíem t'interessat. Deixi'm el que he explicat. Ah, no t'aplaudi, senyor. Sóc un missatger. No mateu, la Carme. Carme, gràcies, que vagi bé, a la seta del vespre, més informació... I ara mateix, a RadioDesberg.com, de tot el que passa a Sant Just. Som una pausa per la publicitat, i d'aquí uns moments amb la Júlia et mèlia, parlant de la selectivitat. Ei, mira, rima i tot. Fins ara! Ara escoltes ràdio d'esper, si tu anis ràdio d'esper, la ràdio de Sant Just, durarà de 8.1. Ràdio d'esper, durarà de 8.1. Durarà de 8.1. Durarà de 8.1. Tendem-sies, entrevistes, tallers... Tut un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de 7 i mitja avui. El condensador de fluxo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiu comarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del Moro. Dius en Moples, per la penya del Moro o del Moro, de Ràdio d'Esvern per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Moro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Moro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. 5 i 22, continuem en directe, i tenim-nosaltres a la Júlia etmella, Júlia... Bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, sí, sí... Aquí està, una setmana més, i atenció, perquè aquesta setmana ja és la definitiva, ja sabeu estimats ullens que durant els últims dijous, la Júlia ens ha anat allisonant sobre les diferents matèries que entren a la gràmen de selectivitat, que serà... Dimarts que ve al primer, Dimecres que ve la segona jornada, i dijous acaba tot, ja. Primer, un aplaudiment per a Júlia etmella, perquè ha vingut aquí, avui el programa podria haver dit, no, no vinc, que tinc la selectivitat, i, o sigui, amb pròpia apell, tu en expliques com estàs vivint això. Júlia, estàs molt nerviós, ja ho noto. Moltíssim, moltíssim. Pots dormir a les nits aquests dies o no? No gaire, la veritat és que va dormir... O sigui, no puc dormir a les nits, i llavors el matí m'adormo, i ho agafes de rebutar a classe, i ell... bueno, un sou. És un drama, no pot ser. I tu ets aquí a l'estona? No, no, no, sí. Ja he d'anar a dormir de la setmana i a mi a mitja, però fins i tot una que no m'adormo. I trens tiles, o alguna cosa, per intentar dormir abans? No, però avui... M'agrada partir d'ara, de prendre cafè. I vos passes les pastilles, Cristina, perquè aquí tothom vol fent negoci. Ja he dit, però no se l'ha dit tant, clar. No, no, perquè aquí tothom vol fer negoci, de la pobra Júlia. La realitat és aquesta, que dimarts comença la selectivitat. Oh, quina por! Sí, i tu ets una bona nana, bona persona. Vols donar diferents consells a la gent que vagi a la selectivitat, no? Exacte. Per on comencem? Doncs comencem el dia d'abans, a la selectivitat. Els dilluns, eh? No? Ai, pobre, el Jordi, però és que està aquí al costat. Ai, Jordi, el dia... Perdona, no dic... Jo no estic dient res, només estic dient que el dilluns és el dia abans de la selectivitat, que estem a dilluns, divendres, i ja estem a dilluns. Mama, jo t'ho dic... Gràcies, gràcies. Estava una mica perduda, no sabia el dia que era i no. Això ja és per dilluns, per dilluns. Què recomanes a gent? Recomano que ja està en quina casa seva, i que no surt ningú. Molt bé, molt bé, un aplaudiment per aquest. Això és la covard, també t'ho dic, eh? No, no. Recomano que s'ha de deixar preparat tot el que es necessita per anar a la selectivitat, s'ha de preparar els boligres, la calculadora, i sobretot, no s'ha de cuidar ni el DNI, ni el resguard de pagament de la matrícula. Això és molt important, perquè quan val fer la selectivitat, a part d'anar a dormir, a convartir... A mi m'ha costat 93. 93 i un dos. Però depèn de les assignatures que agafis, igual costa un cent. Ah, sí? Hi ha assignatures més cares que altres, com, per exemple, la filosofia. Depèn del nombre d'assignatures que agafis. Si no agafes 3, doncs igual. Si no agafes... O sigui, a mínim, l'has d'agafar 5. Si no agafes cap, potser et surt gratis. No, evidentment. Si tens una beca, també et surt gratis. Com és això que pots escollir? Perquè tens la fase general i la fase específica. I llavors... Que la fase específica va segons l'espacilitació. Sí, la fase específica són les... O sigui, tu pots triar de fer-ne. Pots fer-ne fins a 4. Bueno, en realitat 3. I pots triar les que tu vulguis. I després, a la fase general, et fiques una que seria la fase específica i aquestes són obligatòries i has de fer-ne 5 obligatòriament. Molt bé. Tu fas 5, no? Clar, com tothom, obligatòriament. 5 i un altre. I un altre. Quina és l'altra? Geografia. Et veig nerviosa? És que no sé. Estàs... Bluquejada. No ho veig. Dóna'ls consells, que jo després et donaria tu uns consells. Sí, els consells de Jordi Domènech per Juli Abmella. Vale, va, si és més dona. Vinga. Després, el següent consell és que és... Encara que sembli impossible, s'ha de dormir les hores que siguin necessàries. Sí, ja passem-ho perquè ja és... La gent no ho farà, això no ho fa ningú. Va ningú, eh? I menys el dia abans, amb cafès, allà, no? A la vena. Allargar-ho, sí. A les hores, les nits abans dels examen... Se suposa, eh? No hi ha... El estudi del doctor Stibill... No sabeu per res, no? D'aquesta manera, se suposa, que és també la forma mental i física per l'examen, i diuen que passar-se una nit amb l'ang estudiant no és recomanable, perquè tenen problemes de memòria i de concentració. Correcte, després això et produeix un efecte contrari, no? Un allò que et quedes amb l'ang, no? Estàs fent les 5 de la matinada, sense dormir, o les 6, les 2 hores, o 1 hora... Si no t'acabes de dormir, no, clar, és que, per mi, que et mosso de sonia, després no estàs tudament concentrat i amb l'energia necessària. Sí, sí, no estàs pensant en el llit d'aquí. Estàs pensant en casa, no? El tercer consell, ja, pel dia de les activitats, és arribar puntualíssims. Ah, molt bé. Què és important? Molt bé. Principal. Perquè si arribes tard no fas l'examen, no? Bàsicament? O et deixen entrar? Penso que et deixen entrar. Ho vaig llegir, però... Oi, és que m'està matant la recada. Ho vaig llegir, però penso que era que et deixen entrar mitja hora després, o alguna cosa... No. A quina universitat faréu... A quina universitat fas la selectivitat, tu? El de Sant Feliu, a la Politécnica. Qui és aquella que està al costat del castell del Bruc? Heu quedat tots junts per anar? No, encara no hem parlat, no suposo que sí, que alguna cosa farem. Home, que hi ha tots junts, no? Per exemple? Segurament. Amb el metro, amb el tren, amb el bicicleta... Julià, com serà? Amb el que trobem. Aquests minuts previs. No ho sé, Jordi, ja t'ho diré. Bé, no, jo no... Si no et poso nerviós, només has fet preguntes normals. Gràcies, gràcies. Bé, consells per superar amb èxit la selectivitat. Anem pel primer. Això que dèiem d'arribar puntual, perquè probablement no es coneix l'edifici, ja és de buscar-lo al nostre examen. I, amb el qual, si fa estària allivar les empreses, doncs augmenta el teu estat d'energiusisme i acabaràs histèric per d'útil. Molt bé. Sí, però és veritat que des del Departament de la Conselleria d'Educació us envien una sèrie de consells per superar amb èxit la selectivitat o no? És això? No és aquest full que m'has portat tu aquí? Sí, sí, són de... bueno... Estàs fatal, eh? Ja, ja ho veig, però passa res. No, jo ho he trobat. Jordi, m'has volgut venir. Escolta, Júlia, aquí veig un... Veig que no estem concentrats, eh, Júlia? Estem dispersos, estem amb la Menya. Perdona, avui m'heu de perdonar, perquè no passa res. No passa res. Ja te'ls deixo i els consells, si vols, Júlia. El primer consell diu que la selectivitat... Això dona l'Irene Rigau en persona, consellera d'Educació, que és un dia... Va, casa per casa, i ho dona... I una llegella. Podem llegir-ho amb tot Rigau, són uns exàmens molt semblants, els que ja ho heu fet i superat en el transcurso del batxillerat. Bé, la pitjor invitació d'Irene Rigau. De la història, no? De la història. De la meitat. Toni Soler de Polònia, si vols un imitador aquí amb dents. Atenció, perquè ells diuen, que el primer consell és que aquest examen que fareu la selectivitat és molt semblant als que ja heu fet, i que, per tant, l'heu de fer sense nervis, cosa que això ja... Més o menys, abans de tot així. Sí, clar. Diu que no són res de l'altre món. Evidentment, és un paper amb tinta, però... No, no, però vull dir que el contingut... Ja són exàmens que ja ho heu fet, heu fet moltes proves. Home, no sé, jo els heu... Però l'aprecio diferent, no? Sí, no. No sé, jo penso que és més... O sigui, que sí, que en realitat no són res de l'altre món, però és de pressió que ets ficant, que acabes de fer. Mira, jo me'n recordo, quan vaig arribar davant de l'examen de selectivitat, vaig pensar... Tanta història per això, i em va semblar més fàcil del que jo m'havia pensat. I tot de la pensant, Cristina, tot de la pensant, no? Sí, perquè tu fas molt gran i em penses que et faran molt difícils, després veus que no... Hi ha molta gent, molta gent que ho diu que no és per tant, però és que... Veus el tamari? Sí, veus el tamari, dius. Avui ja veieu estimats lluïents que la Júlia etmella està molt nerviosa. Per això fem una crida, si hi ha alguna persona que ens estigui escoltant i vulgui donar ànims a la Júlia, obrim les línies de telèfon el 9-3-3-7-2-3-6-6-1. 9-3-3-7-2-3-6-6-1, per animar la Júlia. Acabem millor, aquests exàmens. Mire, tu esperes que la gent truqui i t'ho n'hi suporta o no? Jo ho sé, espero que sí. Bueno, sí... Jo crec que necessites ara mateix... Perdona, si truca algú, que em farà el telèfon i t'hi poses o no? Mira, és que em sembla que tenim una... Veniu de trucada, ja. Teniu de trucada. Tinc por d'estó, Júlia. Tinc por d'estó, eh? Sí, sí, no n'aconteixo. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Jo trucava per donar ànims a la Júlia etmella, que es presenta la selectivitat. Què és la Núria Uriol? No! Se sembla una mica, eh? Sí, rica com és, Núria Uriol. Rica la positivitat. No, no, no. Sóc una veïna d'aquí de Sant Just. Si em permeteu, no diré el meu nom, perquè vull mantenir-me en l'anonymat i només hi trucar per dir-vos que us escolti cada tarda el programa. I que m'agradeu molt a la penya del Morro, eh? Moltes gràcies. I molta sort, Júlia, per l'exacte mental. Gràcies, sí. Jo els recomanaria Meli Jimona, el micro, i jo el preno una mica abans i ja va fent, eh? Ja puc el micro? Sí, puc... No, el micro, el micro on és? Ai, nena, així es veu que està, ja ho dius, ja ho sé, que és molt bé, eh? Es nota, es nota. No, us deixo que ets de marxar, que tinc una cosa al foc. Cristina, també t'escolto cada tarda amb els tuits, eh? Moltes gràcies. Vinga, adéu, vinga, perill del Morro, adéu, adéu. Vinga, pensant la dona, eh? Gràcies per trucar. Al final no li toca el seu nom, no? Que macota, no? Bé, prou ja del telèfon. Seguim repassant consells de... Estàs millor, Júlia? Sí. Ha funcionat la crida, eh? No, moltes gràcies. Una brinda trucat. En fi, et veig que t'ha servit. Bé, passem ara... Més consells que donen des de la conselleria d'educació. Parla de selectivitat, Júlia. Mai millor dir, no? La conselleria. El segon consell és... El primer... Va! Riqui! El primer dia de les proves us donarà una sèrie d'instruccions que cal seguir en aquest tipus d'exàmens. I hem d'estar, doncs, ben atents a aquestes instruccions, perquè, si no, la cagarem. Molt bé, eh? Una bona reflexió. Perfecte. Però de quin tipus? No copiar, i coses pàstiques, d'aquestes que ja se saben o... M'imagino, no? Això, no? No que t'han ficat. Agafa el bol i blau, no utilitzis bolígrafs de diferents colors... Suposo que sí. O tot enllar-hi, com totes aquestes que acostumàvem a dir. Effectivament, no es pot tenir el movilances. No, no, que els mòbils te'n fan deixar l'entrada. Te'n fan deixar l'entrada? Ara sí. Bé, atenció, perquè quan us reparteixin l'exàmen diu que aneu de començar a contestar de seguida. Aquest és un consell que també us donen, no? Que primer llegiu les preguntes... Això ens ho diuen a classes, sobretot que ens llegim les preguntes, o sigui... Jo començaria sempre per la... que tu sàpigues millor, perquè això et donarà energia per tirar endavant i dir, mira, com a mínim aquesta, i donarà coses positives. Perquè, Júlia, si tu comences per una que no t'agrada o que no saps, això ja t'enfons a l'exàmen. Però clar, evidentment, o sigui, si... Si és com prems un examen... Si és com prems un gol, el propi portaria el minut 5 del partit, ja. O sigui, has d'anar ja a m'achagar. És una mòra anunciada, això. Per tant, has de començar pel que saps, no? Tu també. A segon consell, diu, és possible que no t'engueu... Ah, no, en els exames... En els exames... Aquesta menja està molt malament, Júlia. És que a la secció d'avui no has pogut fer... No, en dono una, eh? No has pogut fer dues velles seguides, eh? Va, va, intento fer-te 5 consells seguits. A veure si soc capaç. A veure si soc capaç. Vinga, va. Ja m'he perdut. Ja m'he perdut. Poso música de seguida, consells seguida. És de Cirque. No, no, és que m'havia perdut, ja està. Escolta un moment, és que, Júlia, para un moment, para tot, para la secció. Júlia, jo no et veig bé. No, no, no. Estic manejant i tot és el que he dit. Com que no, Júlia, què estàs dient? Sí, ara, vols un got d'aigua? Dani, pots portar un got d'aigua a la Júlia? Just clar, és que has d'estar marejant. Que no troba bé, sí. Gràcies. Ara porta el Dani, que està preparant la secció de segona hora. Júlia, el que et deia, que jo no et veig fina, deixa-te'l full, deixa-te'l full. No, no, és... Mira, ara el Dani té entre l'aigua... Sí. També l'aire ha condicionat. S'està passant ara mateix. T'has dit com estàvem a l'aigua. Està bona l'aigua. Sí, sí. El Dani també està marejant. Tens la ràdio parada, ara mateix. Per tu. Tothom al teu servei. Moltes gràcies. Doneu-li l'aire condicionat, ja l'he donat ja, perquè es refereix una mica l'ambient. Això és una mica els nervis a quatre dies o cinc de la sabiduritat. O sigui, Júlia, quan tu estiguis ja depèn de... Jo crec que em desmayaré. No, no, no. Anem a fer una relaxació. Júlia... Ara me n'aniré al fici, quan surti d'aquí. No, no, no. Posa una música de relaxacions. Tanc els ulls, Júlia. Respira fons. Però sentim respirar. Una altra respiració fons. No, no, no. Júlia, per favor, que t'estic ajudant. Una altra respiració fons. Tanc els ulls. I visualitza que estàs davant a l'examen, a la Poletècnica, amb els teus companys i tothom al costat. I que arreu l'examen i que ets... Hòstia, aquestes preguntes me les sé totes. Això m'anirà molt bé. I comences a fer l'examen i et surt tot. No tens cap mena de problema. I acabes amb una sensació de felicitat i de benestar perquè has fet una molt bona selectivitat. I ho saps. Júlia! Ho has interioritzat tot això, no? No, sí, la veritat és que... Doncs ja està, t'escaraga't el podcast i et posa pensant a dormir. A la païda del Morro i ja està. En fi, algun altre consell més que donin des de la conselleria? Molts, massa. Júlia, va, dona! Diuen que en els exàmens de les diferents matèries hi ha dues opcions i que hem de comparar-les i triar aquella amb la que puguem obtenir més punts. Després que és possible que no entenguem alguns aspectes anunciats i que tenim el dret de preguntar dubtes. O sigui, allò que ens diuen que no ens deixaran parlar de preguntar. Tenim el dret. Després, quan hi haguem escollir l'opció, el més convenient és començar a contestar les preguntes doncs els més fàcils, no? Neixen les difícils pel final. Molt bé. Després, ara acaba de contestar les qüestions. Fem un primer repàs, llegim-vos les respostes per sobre. I després se suposa que hem de relaxar-nos un parell de minuts. Mira, ja està. Pensa en això, tu. Pensa en algunes altres coses i fer un segon repàs, doncs més complet. És que relaxar-se haurà de ser... Ja us ho explicaré, ja. I després, aquesta m'agrada molt. Diu que quan surtiu de l'examen, no comenteu res amb els vostres companys o professors, ja que pot ser que us doneu compte que heu fet alguna rada i això us posaria nerviosos per l'examen següent. O sigui que... Diu, examen fet, examen oblidat. És el millor consell, no? Sí senyora, sí senyora. Jo normalment ho faig, això. O sigui, el lloc que jo era la gent començar a parlar és que no vull sentir res. Perquè em ficaré nervis i sabré com he de te suspendre coses i... Sí, de fet, aquest és un examen... són consells per l'examen de la selectivitat que donen des d'educació, però també serveixen per tot tipus d'examen. No només les he dit. També a la vida, també. Perquè les coses que han passat ja han passat. Una mica psicologia, filosofia barata, però també serveix. És una entrevista de feina. Un cop ja has fet l'entrevista, ja està. Ja ha passat, no cal anar-ho comentant. És que jo penso que és el lloc que passa una cosa i no li has d'anar més voltes, perquè si no t'acabes ficant histèric... Clar, clar, ja està, el que ha passat... El que ha passat ja ha passat. Si ens hem equivocat, servirà per aprendre el futur. Juli, hi ha algun altre consell? No, el desig consell és el lloc que li estava intentant abans d'explicar la Cristina, que estava... que no em sortia, que diu que per a fases obligatòries s'han de fer les 5 proves en 3 dies i diu que és possible que alguna d'elles ens vagi malament. Però tot i així es pot compensar amb les altres matèries. És, doncs, imprescindible per sentar-se a les 5 proves i llibrar el full d'exàmens. És a dir, quines de vosaltres corregides eren blanc, ni nonari. Clar, clar, no, no, no. Deixat que més d'un guarden els vols i segur que es guarda l'exàmens. En fi, Juli, et dirigem moltíssima sort que vagi molt bé. Moltes gràcies. Em portes tota l'energia política que també em de la penya del morro de tots els uents, d'aquesta dona gran que ha trucat fa una estona, Julià, que vagi molt bé i recorda que si suspens, no passa res perquè a setembre pots tornar. Julià, que vagi bé! Adeu! Fem una pausa per la publicitat. Aquí, en moments, parlem de la fo en el món dels gossos amb la Roser Arx a l'espai d'Educació Canina. Fins ara mateix, a la penya del morro. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El condensador de fluzo. Un programa raconagut per l'ONU. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, a Ràdio d'Esvern. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava a dormir de cada nit i ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrenia. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, a la ràdio, i que tot vagi molt bé i molts anys. Una salutació molt forta per a tots els components de la penya del Morro. Sóc la Lícia, de Abristo Lidiomas, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé bé amb Kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, i com cada dia us acabem aquesta primera hora, parlant de gossos a l'espai d'educació canina. A veure qui vindrem avui, Cristina. Tu qui dius, l'Albert o la Roser? L'Albert, no? L'Albert. L'Albert. Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola. La Roser. No ho han encertat mai. No ho han encertat. Faltaria més. Una setmana o una setmana a l'altra, avui amb la Roser Ars, que parlarem de fet d'un dels conflictes, o de les causes de conflictes més importants, i més laborioses de poder resoldre. Ja sabeu que la Roser Ars és educadora canina, i, per tant, intenta i soluciona també problemes que hi pugui haver amb els gossos. I un dels que els ha tingut més dificultat, o teniu els educadors canins, sempre és amb el tema de la por. La por. Sí, que de fet, qualsevol cosa acaba molt ligada a temes emocionals, a les tres també, temes d'agressió, i tot amb la por. La por és potser... Com sabeu que un gos té por o no té por? Home, ho veus. Cues entre cames, n'hi ha de menys. Els evidents són els que estan en el primer estadi de la por. Normalment, els individus, tan gossos com persones, com qualsevol animal, inclús, no sé, tenen por, però els mamí far segur. El que té tres etapes. Té una primera part, que és la fugida. El fugir. El preparar per fugir té una segona part, que seria si no pots fugir, enfrentar-te allò que et fa por. I una tercera part, que és el bloqueig. Una mica com els éssers humans. Igual, igual, és el mateix. El procés de la por és el mateix. El tema és que una persona li pots explicar bé què li passa o com... Donar-li alternatives per treure aquesta por. I és un escala molt complicat. La por és que hi ha un escala molt complicat. La por és que hi ha una por, que hi ha una por que és una por. I es conegui que és una por. I això va molt lligat a un estímul. I per reconèixer que és el que té por, també és molt complicat. Coses que podem veure. De primera instància, el que us deia, un cos molt tens, molt de tensió al cos, en segons quina situació, El que volen és marxar de jo, que els hi fa por. Llavors és fàcil d'identificar el problema bé en el segon estari. Quan decideixen afantar-se, perquè ve el que els hi fa por, no poden marxar, perquè hi ha una correig, per exemple, d'acord? O qualsevol altra història. Però llavors, quan decideixen afantar-se, normalment la tiqueta que se'ls hi posa directament és la degradació, o la degradivitat, o els que som una mica més... És més... no sé com dir-ho, però estem més a la banda més positiva de tot això, els diem reactius, però la majoria de vegades, en un 99%, els temes de gràcia i això que ho hem parlat, crec, tenen bastant a veure amb la por. És la por, eh? Per tant, quan veiem que un gos està agressiu, tu dius que més, bueno, quasi segur, que un 95%, 99%, és per alguna cosa que li fa por. Tu fixa't en quins moments el gos es tira endavant a abordar i, inclús, a baixar-ne la boca en un moment donat, quan m'ha ligat, quan no té opció, a fugir. Clar, per tant, quan veiem un gos amb aquest comportament i amb aquesta títida agressiva, ja sigui portant, no ensenyen les dents, o... El millor que podem fer és baixar una mica la mirada, inclús moure tot el cos, perquè no estigui el cos enfocat cap a ell, i passar de llarg. I també intentar descobrir què és el que li fa por, també o no? Home, si... en el meu cas, sí, clar, en el meu cas, quan passa això, sí que ha de veure què li fa por. I a vegades no és tant el que, sinó com gestiona l'entorn des de fora, quan té por d'allò, no? Posem un exemple, a veure. Vale, el típic gos que li fan por als nens. Aquí nosaltres tenim la opció, una, de mediar el temps, que ja ho vam parlar la setmana passada i l'anterior que vaig parlar d'això, va, el mediar els temps que estan amb el nen, i sobretot és important que el temps que passi amb el nen sigui molt tranquil, perquè ell vegi i pugui veure, i va molt bé, en casos de por, poder veure'n en distància. Des d'un balcó, per exemple, si tenim l'oportunitat de que li fan por als nens i tenim el gos al balcó i el nen està jugant a baix, el fet de poder observar que no passa res, que jo sí que és una persona que es mou una mica diferent, però que tothom li dona normalitat, el gos és capaç de poc a poc que anaven sent aquesta por. Un altre tipus de por, els patards, ara que ve senyora. Sí senyora, un clàssic, que per aquesta època ja vam parlar dels patards. L'any passat vam parlar, a tothom. Sí, ja ens tornàvem a parlar quan arribi bé, les entuen. Hòstia, ja la sento. El tema dels patards té una cosa afegida, que en moltes vegades no és només la por de l'estuent, és també el dolor que tenen a l'orella, perquè la seva capacitat rehabilitiva és molt més forta que la nostra. Llavors, a moltes vegades, aquí encara és més complicat perquè aquesta por s'associa a un dolor. Llavors, bueno, temes de por. Jo, normalment, dono pautes d'educació canina, que venen a ser màxima tranquil·litat a casa, canviar rutines tipus, si són el telèfon no es corra, la tele i la música a un nivell baixet, que no es pugui posar, però baixet, corredices a casa no, espais oberts, que no queden llocs tancats, tot i que els gossos que tenen por sí que els agrada tenir, posin sota el llit, o alguna espèria així que... on se sentin més protegits, però el que és l'espai de la casa que puguin moure els gossos en facilitat, que se'ls hi posi fàcils, vas? Una pregunta, sí. No, no, no, et vull preguntar que si algú sospita que el seu gos té por, d'alguna cosa, però no sap ben bé què és, ell pot descobrir-ho o sempre es caldrà la presència? Hi ha una recepta màgica que jo faig servir molt amb els gossos i que m'adava a traspassar un dels meus mantors, de la gent que més em miro, que ve di això i que realment els gossos funcionen així, i nosaltres, en forma ho sent, també va tot molt millor. La primera, davant d'un conflicte o de qualsevol cosa, la primera és observar, però observar, no jutjar, no dir, ah, està fent o està... jo penso que creu que no, observar què està passant els fets en sí, un cop hem observat, i entre certes conclusions, la segona és valorar la possibilitat de no fer res, de que realment aquella situació és la solució ni sola, perquè moltes vegades nosaltres afegim, amb la lli pobret, i no sé què, i no sé quantos, que arriba un moment que li estem donant una importància en aquella situació que si el gos li dona, com que li reacir res, no? Li reafirmes d'alguna manera i el gos diu, veus? Ella també està preocupada. Però no pot tenir la reacció dolenta cap al gos, és a dir, si nosaltres apetim també per ell, el gos no pot incrementar aquesta por davant d'aquella situació? Sí, també tant. Sí, les dues coses. Jo crec que són les dues, en veritat. Per tant, primer, observar, després valorar la possibilitat de no fer res, perquè es pugui solucionar... Exacte, i si decidim fer alguna cosa que realment fer el mínim possible per aconseguir l'èxit, en allò que busquem, i dins, ja que parlem de la por, és una cosa molt... és emocional, no? I les coses emocionals, qualsevol cosa pot ser, perquè se'n passen per dins. Llavors és el que deia, manipular l'entorn. Manipular l'entorn, donar-li tranquil·litat en aquell gos, i potser un cop hem descobert que és el que fa por, fica enfrentar-lo en moments, però enfrentar-lo en moments que tu sàpigues que l'entorn està molt controlat i que el gos podrà sortir d'allà. Perquè, quantes més vegades li surti d'aquella situació que li dona por, més autòstima anirà guanyant, més autocontrol i menys sensació de por, ¿vale? És laboriós de treballar, perquè realment, com a educadora, jo necessito molt, sí o sí, l'emplicació de sempre, però en casos de por, molt, l'emplicació del propietari. I un cop ja això t'ha anat a preguntar, s'ha determinat ja el focus, que és la cosa que li fa por aquell gos, per exemple, que m'imagino que a vegades descobrir-ho no deu ser fàcil, no? O sí? No, perquè ja hem dit com apren un gol, o sigui, com apren, com grava, com registra, el que li passa a un gos a part d'associacions. I el tema de la por pot ser que hi hagi, quan hi ha estrès, perquè la casa és més meïtosa, no cal que sigui un estrès en plan malaltís, eh? Si hi ha una mica d'estrès, i el gos està més sobreexcitat, normalment, el fet que hi hagi estrès, l'organisme, com que és un mecanisme natural, el que fa una sèrie de canvis que n'hem parlat algun dia ja, i que ara no venen el cas, és un dents que sí que és important, en aquest cas, és que l'entorn es torna a l'estil, a ulls del gos, quan hi ha l'estrès. Bueno, nosaltres ens passen, si tu tens una situació complicada i passes molt d'estrès, igual, el cap de dos dies arribes a casa i no t'han fet el sopar i ets tots negre, i igual, un altre dia passa el mateix i no passa res, no? Doncs en el gos és una mica així, no? És un cicle, és un peix que es mossega la cua, i a veure si no ho detectem, o si el nostre gos simplement és així, borda, o és més poruc, i potser, si hi ha alguna cosa a treballar, doncs es va incrementant, es va incrementant, perquè tens por, això et dones pres, fa que tinguis por a altres coses que no tenies por, i poc a poc, per saber-hi, que és laboriós, el tema de la por, perquè primer has de parar aquest ciclaviciós i un cop l'esperat, analitzar on te pots tocar coses, no? Llavors, normalment, te vas anar a veure amb el que us deia el principi, amb l'entorn, amb tocar coses, mediar una miqueta o negociar una miqueta amb el propietari, què es pot canviar a la casa que li benefici al gos en aquest sentit? Un cop detectada aquesta por, en principi, a l'hora de treballar-ho, que és millor, que ho treballi el propietari pel seu compte, o potser que estigui ajudat per algun professional, o en aquest cas, algun educador? Quan estem a la pos, el que faig és fer una primera visita, o amb la resta de casos, i llavors el que fem és marcar una segona, però sense posar una data fixa. Llavors, faig bastant de seguiment telefònic, quan estem a la pos, m'apollo molt amb les flors de bac, també, perquè fem els emocionals, em van molt bé, molt bé, molt bé, i a més, ajuda molt. Pels animals, també? Sí, sí, sí, pels animals, millor, et diria. Perquè nosaltres, quan hi estàs raó, ens interfareixen tot això. Però ells no, ells són com són, no? Tens el sentit, i ja estan, i són, i ja està. Per cert, Rosè, sí, no, perquè quan hi ha... has trobat ja el problema, per tant, has trobat ja... que crec que li fa por al gos, però quina és el primer pas per solucionar-ho? El primer pas, encara que sigui una mentida, és allunyar-lo de allò que li fa por, i el que veiem, llavors, poc a poc, i aquí sí que segurament faria falta, depèn del nivell de por i de com que sigui el conflicte, si que cregui la por del gos, que són persones, per exemple, aquell gos haurà de treballar si jo sí, en persones, per treure la por. O si són gossos, també. Si és un mòple, sense que et vull dir, traiem el mòple, i quan passen els mesos, en un moment donat, li pots tornar a posar, i tornar-ho a agafar de nou, i fer-ho d'una altra manera. Però sí que és veritat que en el procés més immediat de començar a fer la teràpia per rebaixar la por, sí que fa falta que hi hagi l'educador en segons quines secions o per provar segons què. Un mòple pot fer por, un gos? Bueno, un mòple. Qui un mòple diu un container, sobretot els jovenets. Mira, el gos és molt fàcil que un gos associa això a la por, nosaltres ara fem un gos, i amb 4 o 5 mesos, vinga, portem-ho a fer una bona volta, i de cop i volta veu un container, i s'espanta, perquè no sé què és, simplement. Depèn de com actuem nosaltres, allò, algo puntual, anecdòtic, i el dia següent, ja sabrà que allò és un container i no passa res, i segons com actuem, allò serà un problema. I com hem d'actuar perquè no sigui un problema? Normalitzant-ho, si en algun moment donat, un gos arriba en un lloc i no vol passar per allà, perquè hi ha el que sigui, el millor que podem fer és parar. Per a on ha decidit parar, mirar-se'l, d'alguna manera, amb la mirada, dir-li, escolta, m'estic aquí, tranquil, què vols ser, i esperar uns segons i intentar tornar a passar, ha decidit, vinga, passem, que el gos no vol, posi, igual, bueno, de passar, igual, passem de mai, ja vull fer-me la volta pel carrer. I el tema és permetre, també, una miqueta que es pugui equivocar i permetre-li, també, si necessita aquest espai o aquest temps, perquè això farà també que el vincle a nosaltres sigui molt més fort, i un altre dia, que hi hagi una altra cosa similar, que a lo millor li faci una mica de por, el fet d'anar amb nosaltres i de nosaltres saber per més abans, doncs això, si un dia li demanem, ho fa, també. És que et vull dir? T'acordes algun cas que t'hagi passat, on la por sigui el problema principal, i, finalment, s'ha disolucionat? A veure, explica'ns. L'últim, l'últim, una galgueta, una galga, que ja són gossos que t'andeixen bastant a la por, són bastant inseguts, i a sobre venia de protectora, i, quan tenia tota una història darrere, que és una gossa que li té polmón. Com el món? Tot. A la vida, a la vida. Ella només està bé, a dins de casa seva, està tranquil·la, està bé... Té agorafòbia, potser? No, perquè li agrada molt sortir fora, i és una gossa molt curiosa. Però suposo que ha passat bastant mal a les experiències, i s'enfia molt poc de l'home, i dels espais oberts, els gossos segons com li venen, tampoc, també li fan por. I, amb aquesta gossa, jo el que li recomana a la dona és això. Una, que faci passeigis més curts, i més passeigos al dia, o sea, més quantitat i menys temps, perquè feia dos passeigos al dia, d'una hora, i què passa? Home, clar, és molt això, no? Depèn de quin gos per a 60 hores. Jo li vaig dir, perfecte, però aquesta gossa necessita el món en petites dosis, ara. I anirem ampliant. Necessita que, si té un passeig de 10 minuts, en aquell passeig passar alguna cosa, poder pujar dalt, descansar en el lloc segur, i registrar allò, i assimilar-ho. I veure que no ha passat res. La mitjora de passeig passa alguna cosa? Que la gossa li té por? Encara li falta mitjora per tornar a casa? Clar, i poden passar moltes més coses, i quan arriba a casa realment el que processa és l'últim, que li ha passat, no? L'anterior és com que ha quedat dins d'una pilota que ha sumat a la poc ella ja té. Molt bé. És poquet a poquet. Sí, Rosé, crec que ens ha quedat una mica més clar. Moltíssimes gràcies. Ens agrada molt que ens donis exemple, eh, Rosé? Sí, ens pensaré cada vegada. Clar, clar, de caros que t'hagin passat, perquè, com que ara se'n va, també recordem, si algú vol estar interessat en el servei de la Rosé, o l'Albert, els nostres educadors canins, s'han de fer un contacte amb la penya del Morro, a través del nostre mail, la penya del Morro a robagmail.com, i nosaltres farem d'enllaç. Rosé? Si em deixo, diré que si volen fer alguna consulta, que és una cosa fàcil de respondre, que et pagin la consulta, que la respondem, sense problema. Segurament, a la pregunta, també, la penya del Morro a robagmail.com. Rosé, fins la setmana que ve. Moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajal i Ramon Company. L'Ajuntament de Barcelona ha creat la tarjeta solidària d'aliments, que, a partir del juliol, substituirà el xec o la transferència, amb la qual es fan efectives les ajudes en metàlic per cobrir necessitats de alimentació de les persones sense recursos. Es calcula que a la ciutat hi ha unes 46.000 persones que necessiten les ajudes de les 234 entitats solidàries per poder menjar. Jordi Roglar és el director de Càrites a Barcelona. Això, al final, és una tarjeta, com si va a recargar el mòbil, però es recarga a través del treballador social. Doncs, en funció de lo que es decideixi amb aquest usuari, estarà bonificat el 100% o el 0%. D'altra banda, la consellera de Venestar Social i Família, Neus Monté ha anunciat a la xarxa que el govern està estudiant la possibilitat de garantir els àpats els nens en de les famílies més necessitades. Es tractaria d'alaborar un pla d'actuació de manera coordinada entre les escoles, el govern i els serveis socials. La central nuclear escot 2 ha fet aquest matí poc, després de les 11, una parada automàtica com a conseqüència de l'actuació d'unes proteccions elèctriques durant uns treballs de manteniment. La central ha comunicat aquesta incidència i ha aconseguit aclarir tots els sistemes de seguretat de la instal·lació on funcionat segons estava previst. Ara, la planta es troba en condicions de parada segura a l'espera de completar la investigació que determini les causes de l'actuació de les proteccions elèctriques. Un cop completades aquestes activitats i comprovat el funcionament del sistema, la central tornarà a connectar-se a la xarxa. La Diputació d'Òscar ha aprovat aquest dijous amb 13 vots a favor tots del PSOE i 12 en contra, 9 del PP i 3 en del Partit d'Aragonès, una proposta de llei en què es demana que es derogui la llei de llengües aprovada pel govern d'Aragó, segons la qual, a la franja de Ponem, no es parla català, sinó la Pau. Miquel Gràcia és l'alcalde d'Areny de Noguera i vicepresident de la Diputació. Són això que jo crec que em volgui legislar per confrontar i el que han fet ha sigut un ridícul espantós. A un cap, la pròpia universitat de Saragossa no els ha recolzat en aquest tema, en el qual han quedat en una evidència absoluta. Intentant creguir jo o generar conflicte i generar un debat on no hi existia el debat. L'emoció aprovada a aquest dijous s'assuma altres mostres de rebuts a la llei de llengües, com ara l'emoció aprovada a mitjans de maig per l'Ajuntament del Campell en defensa del català a la franja o la declaració institucional aprovada al final del mes passat per la Diputació de llei de, en què també reclamava el govern d'Aragó la retirada de la llei. L'escriptor britànic Tom Sharpe ha mort aquest matí als 85 anys i estava escrivint la seva autobiografia. Tenia ja 30.000 paraules. Això ha explicat la seva secretària, doctora Montserrat Verdaguer. I la veritat era que això era com una mica desordenat escrivent, i llavors se l'havia d'ajudar una mica a posar ordre a dintre el seu caos i era una mica jo el que feia. I s'hi escrivia màquina, allò on jo li passava els cos ordenador, que m'entenia una mica l'ordre. I últimament, el que estava escrivint, i la seva autobiografia, que ja tenia 30.000 paraules escrites, i que d'un moment aquí s'ha quedat. Ja veurem què passarà amb això. Després de visitar l'any 89, l'hotel Llavan, a Llafran, que el vagi a importar l'autor de Will, va decidir instal·lar-se en una habitació que tenia vistes al mar, i allà s'hi va passar llargs temporades abans de comprar-se la casa l'any 95, on ha viscut fins als seus últims dies. El marge de la saga Will també és autor de l'obra Lovella Negra, que va veure la llum en català i castellà abans, que en anglès. El funeral serà el diumenge a Palafrugell. Esports en xarxa. Bona tarda, els parlarà David. Amb futbol, Piti Belmonte es convertirà demà en nou tècnic del Badalona, però a la pròxima temporada, després que l'acord és pràcticament definitiu, Belmonte, ex-entrenador del Sant Andreu, substituirà Albert Càmera i José Delgado a la banqueta Badalunina. També amb futbol, el Júpiter, que acaba de baixar la primera catalana, fixat al mig apuntat de la Gran Manet, Remo Bruno Fornizetti. L'Argentia ha passat també per clubs com el Guadalajara, l'Europa i el Manlleu. Amb bàsquet, el Ribera Andorra juga avui l'últim i definitiu partit dels play-of-decents a l'ACB. Els Andorrans reben la visita de l'Ocentum de Lacan a partir de les 9 de l'ànit. Amb baseball, tercera jornada de la Copa d'Europa, que es disputa fins diumenge a l'estadi Carlos Pérez de Rothes, amb un juic aquest vespre a dos quarts d'avui, el club baseball barcelonàs, la República Checa i demà el Centre Internacional de Vela de Catalunya, el Litoral Barceloní, comença la Copa d'Espanya de Catamaran amb 50 embarcacions inscrites. Les regates es faran des de demà d'hi vendre, fins diumenge en una prova puntuable per als campionats d'Europa i del món de la categòria. Notícies en xarxa. Tots seguit, les notícies de Sant Just. Les notícies són el que fan les dones. Tots els Estats Units han entrat les dones. Estem en contra de la relació de l'Espanya. Estan en contra de la relació de l'Espanya. Són les 6.5 per renovar a tot l'any humanat de Sant Just en els Europers a 4 o 5 anys. És el que va fer l'encara que l'empresa municipal de promoció econòmica de canviar tots els llums dels carrers en un municipi amb l'objectiu de reduir el consum d'energia en un 40%. El projecte es va encarregar a I15 d'inam del dia mundial de Mediambient. Invertirà un milió d'euros per renovar l'any llomanat de Sant Just, perquè la reducció del consum en energètic és una de les prioritats de l'equip de govern municipal d'aquest any. De fet, a principis d'any es va aprovar un decret a través del qual s'estabilia un objectiu de reducció del consum d'un 10% en les instal·lacions municipals. I des de les hores s'han notat alguns canvis en equipaments, però els resultats encara són desiguals. El que fa la sensibilització de l'agent de Sant Just, segons el regió de l'ambient, és alta. I un dels exemples és el Walden, en els seus veïns i veïnes han implantat un canvi de gestió en la recullida de les residus. L'associació Animal Latitud prepara per aquest vespre una xerrada que tractarà com conviure amb els animals d'acompanyar en la societat. La invertirà la veterinària etòloga Helena Garcia, que barrarà entre altres coses de la tinença responsable i els principals problemes de comportament de la mascota. Ara serà a l'espai Mas Lluís. La veterinària també parlarà de quins són els principals animals d'acompanyar en la societat. I tot plegat començarà a la set, al local de l'associació veïnal de Mas Lluís, que se situa al carrer Rosa del Luxemburg, número 14. I acabem aquest volet i explica amb vosc que el PSC de Sant Just organitza també per aquesta rarda en la taula rodona per debatre sobre economia social. És un debat que engega la sexi local dels socialistes per discutir qüestions relacionades amb l'economia del futur. S'anmarquen unes convencions obertes que el PSC farà els propers anys a nivell local comencen a aquests tallers. El debat d'avui és una de la rodona sobre economia social, cooperativa i del bé comú en diferents persones amb sensibilitats diverses explicaran les alternatives ètiques. El capitalisme vigent el debat també tractarà la responsabilitat social i corporativa de les empreses i els diferents poders que tenim ciutadans i ciutadanes no només a l'hora de decidir en unes eleccions. I de moment això és tot més informació a la seta d'aquestes eleccions. El menjador està oberta dilluns a dissabte d'una a tres a la tarda i al centre social de deu del matí fins a les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà. I al mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anuncia ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Un restaurant al milenari. El condensador de fluzó. Un programa reconegut per l'ONU. A l'estat espanyol de vuit a nou del vespre a Ràdio d'Esvern. El Just de la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Però sempre aquella ha cridat notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que l'ha crucificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. ¡Smooth Just! Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desverns. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudano, una 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets des de la botiga Otón de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de llaneria Verts saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Bona tarda, 6 i 11. Continuem en directe a la penya del Morro, de Ràdio desverns. Benvinguts a la segona hora del programa. D'aquí una estona tindrem a l'Arnau Consul. Ja sabeu que és el col·laborador habitual per parlar de llibre. És el programa de l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just. Això serà el final de la segona hora. A més, també entrevistarem el Pep Palacios, que és el president de l'Atlètic Sant Just, que ens parlarà de la festa de Coluenda, que realitzarà el camp d'esports aquest dissabte al matí. I també tindrem els gunis de Sant Just avui amb la directora de la biblioteca de Sant Just. Abans de tot això, però, Cristina, repassem els trending topics, que són els temes més conventats a Twitter, durant aquestes últimes hores. Atenció, perquè avui la plataforma d'afectats per la hipoteca, amb l'Ada Colau al capdavant, ha sigut el més comentat a Twitter. Per què? Perquè el Parlament Europeu ha atorgat el premi ciutadà 2013 a aquesta plataforma per la seva defensa dels drets i dels valors. Què és el que ha comentat la gent a Twitter, Cristina? Comencem, si et sembla Jordi, destacant un tweet de la mateixa Portaveu, de la plataforma d'afectats per la hipoteca, de Colau, que diu, premi ciutadà Europeu 2013, a la plataforma d'afectats per la hipoteca, per defensar els drets fonamentals i els valors de la ciutadania. El Parlament Europeu també s'hi ha preguntat. Fent referència al que alguns del PP van dir... I a la polèmica que va ser Trending Topic, que et va comentar exacte. Seguim amb el Joan Coscoviela, que fa una diferència que diu, entre Catalunya i Espanya, els poders públics criminalitzen i persegueixen moviments socials, reunió europea els premia. Felicitats a la plataforma d'afectats per la hipoteca. I acabem amb el desig de l'Alberto Senante, que diu, imagino, que la plataforma d'afectats per la hipoteca espera del Parlament Europeu més directrius que no pas premis. Bé, doncs això ha sigut Trending Topic. I l'altra tema, també, el comentat de Twitter, ha sigut la mort de l'autotom Shape, i també Will, una de les seves obres més importants, que també avui s'han comentat a Twitter. Ja sabeu que ha mort l'escriptor britànic, autor d'algunes novel·les com aquesta, i per cert que Will Arnau Consul, al final del programa, ens en parlarà. Tot plegat. Què diu la gent a Twitter? Desta casa Jordi, un apunt abans, que ha mort els 85 anys a la casa seva, a Llefrank, que és a la Costa Brava. Comencem amb l'opinió del Fran Parles, que diu, Will t'ha estat una de les novel·les més absurdes que mai he llegit. El pobre home mai serà feliç, però vols ser-ho. Fins sempre, Tom Sherp. Un dels meus escriptors favorits, que diu, un dels meus escriptors favorits, que diu, avui serà el dia de la història en què més gent presumirà de haver llegit a Will, sense haver-ho fet. No l'he llegit. Gràcies. Cristina, demà tindrem més tendentòpics en començar la primera eixeca de l'hora del programa, i tot seguit passem als gunis de Sant Just. O potser hem de dir, alguni de Sant Just. O potser hem de dir Algúni de Sant Juste, perquè... Algúni, Algúni. Algúni Solets, sí. Que tal, bona tarda, com estàs? T'he vingut el programa. Molt bé, gràcies. Ja saben els uents que fa segon d'Eso, juntament també amb el Joan Chribella, que no ha pogut venir avui. Està millor, ja, s'ha recuperat per això. Sí, ja està millor, ja parla, ja farla. Ja parla, no? Estava fònic, eh? No ho podeu venir d'altre dia. Bé, avui què... Bueno, qui ens portes? Avui porto la directora de la biblioteca de Sant Justesbert, de Rosa Maria Vallès. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, Rosa Maria, benvingut al programa. I com és que la porta, justament avui, a algun motiu especial, Dani? Doncs, perquè a veure si això de venir a la ràdio treu una mica les idees que se senten per Sant Just, no? Que hi ha la maldició de la pluja, a veure si així... Venint a ràdio d'Esber, se li treu una mica i té una mica més de ganes, perquè si no... Posem una mica els ullens en situació, Dani, perquè si no, aquí potser més d'un sap perdut, i és que justament aquest dissabte la biblioteca celebra la festa del seu deseniversari que ha hagut de suspendre un parell de vegades o emplaçar un parell de vegades, perquè justament aquells dos dies va ploure. Aquesta serà la primera pregunta, eh, Rosa Maria? La festa definitiva es podrà fer ja per fi o no? A veure, vull puntualitzar una cosa. La festa tenia dos parts, una que era l'interior, que ja van fer el dia 27 d'abril... El lacta amb el Joan Margarit, la Seva banda... Aquesta faceta no va haver problema, i llavors hi havia una part que era una festa infantil, familiar, que la previsió és fer-la al jardí, i de fet nosaltres tenim ganes de fer-la al jardí, perquè pensem que és un espai fantàstic, tota la zona del jardí de Can Ginesta, i ens fa molta il·lusió fer-ho allà, no? De fet, aquella setmana ens sembla que s'ha de ploure més, no? El mes de maig, perquè s'havia fet dissabte, que era l'acte... S'havia de fer el 27 d'abril, va ploure molt, i llavors ens va plaçar el 15 de maig, que era un dimecres, i va ploure molt, aquella tarda, molt. El Dani té raó, eh? Ja comença a veure, aquí, la maledicció de la festa a l'exterior del deser i versedits. Bé, Dani, ni què li vols preguntar? Home, moltes coses vull preguntar, no?, però anem per l'ordre. Quines activitats teniu pensades per aquest dissabte, per la festa? Mira, la festa començarem allà 3 quarts d'ondes del matí amb una xocolatada, perquè així els que vingui es morri, agafi força, llavors, les 11, un quart de 12, ara hi haurà un espectacle d'animació infantil amb el grup 3 quarts de 15, que ja han vingut altres vegades de la biblioteca. Quin tipus d'espectacle, ho saps? És animació, són payassos, amb cançons, sí. I llavors, hi ha una intervenció, que això no està en la difusió que hem fet, perquè mira, ha sigut una col·laboració que hem demanat, d'última hora, i ells han dit que sí, que són el que ballaran els gegants de Sant Jordi. Home, molt bé. A les 12. Serà un ball petit, bueno, curt, perquè ells surten que han d'anar, sé que surten fora a fer una ballada. Si no paren, els gegants també estan al costat, no? La coma estan allà, tal com surti, ens faran una ballada, i mira, tota la gent que estigui allà podrà disfrutar també. Llavors, farem un sorteig de llibres infantils, que ja han estat participant als usuaris de la biblioteca, i durant tot el matí, fins a les dues, hi haurà un inflable a la terra, s'ha d'allà de canginista, i uns jocs infantils gegants. Això serà aquest dissabte al matí, aquí hi ha cangin, evidentment, totes les activitats són gratuïtes. Sí, sí, totes són gratuïtes. I la biblioteca està oberta, també dissabte al matí, oi? Sí, també, també. Està oberta. No, ho dic per aprofitar, ja que és la biblioteca, entre dins. Tu, Dani, vas sovint a la biblioteca, per exemple. Jo, sí, jo sortí de la ràdio sempre hi vaig. Tu sempre hi vas, no? És que jo estic a la... Jordi, haig de marxar, que ets a la biblioteca. Quina és la teva secció preferida de la biblioteca a Sant Just? Gastronomia, gastronomia. Gastronomia? Gastronomia, sí. Ja ho he comentat a la recepària abans d'entrar, llibres de cuina. Gastronomia, allà darrere estan els còmics, m'hi has viscut bo ser bé. I allà darrere, els ordinadors. Molt bé. De fet, tothom són dels més joves, no? Resemaria, potser, o no, que ara venen més... Desusuaris? Sí, més patits. Ah, sí? A més que des de mesos, sí. Des de mesos ja venen a la biblioteca, però què? A mesos llegeixen i tot ja? No, però... Dibuixos, no? Sí, els ensenyen els dibuixos i les il·lustracions, i els pares, els expliquen els pares, les àvies, les cangurs, els cangurs... També venen a mesos perquè hi ha un apartat de com ser padre, no sé què, és clar, també interessa els pares... Tu t'has mirat aquest apartat ja, no? Sí, ja me l'he mirat. Per conversar, perdona, la meva ignorància, però hi ha l'odoteca, també? No, l'odoteca, no. Però dins de la infantil, sí que hi ha un racó que és per als més petitons, amb unes taules petites, amb tamborets... I també, normalment, els que tenen nens una mica més lents, tenen el germanètic, no deixaran el bebè fora. També teniu joguinetes, m'ha penllat, també. Però, de fet, nosaltres fem... Alguns contes d'aquests que es manipulan, sí, sí, sí. I nosaltres, de fet, fem regularment una activitat de contes per nens d'un, dos anys, eh? És a dir, que són des de ben petitons. No, digues, digues, jo. No, no, no, digues que estem parlant amb Rosa Maria Valles, que és la directora de la bluteca Joan Margarit, d'aquí de Can Gin, una biblioteca molt reconeguda per a tothom que hi passa, perquè tothom queda encantat, no, Rosa Maria? Estàs sent orgullosa, tu, de la bluteca que tenim a Sant Just? Penso que tots podem estar orgullosos de la biblioteca, sí. A mi m'agrada molt, eh? Jo crec que en comparació amb altres és molt maca, aquesta. El projecte de l'edifici és molt maco. Però tu el notes, també, no? Que la gent, quan ve, dius... Sí, sí, sí. Quan la gent ve, perquè és que l'entorn és molt privilegiat. Està aquí, en una zona jardinada, no hi ha soroll, hi ha molta llum... A més, és una biblioteca de dimensions petites, que és molt... no sé, molt acollidora. Sí, molt acollidora, molt, molt mona, no, està aquí. Ara, Jordi, si em permets, faré dues preguntes clau, ara, molt importants en aquest tema de la bluteca. La pregunta és clau, les preguntes clau del Dani, ja veurem. Estem tots de expectats, a veure, Dani. Dues. Primera. Primera. Quants llibres teniu a la biblioteca? Doncs el mes d'abril teníem 46.000 documents. 46.000 documents. Ara anem a molts, eh? Perdona, això... És molt. M'ho sembla a mi o és molt? No, és molt. Sí, sí, és molt, perquè aquesta biblioteca té molts anys. Aquesta biblioteca té 48 anys. Tenim el fons que va venir de l'antiga biblioteca, més tot el que s'ha anat fent des que es va inaugurar aquesta, i tot sumat, és molt fons, sí. I estan tots a l'abast i de cara al públic, o tenim un magatzem? Pràcticament tots, eh? Hi ha alguna part de col·lecció local que no es deixa, però pràcticament tot està a l'abast, sí. Segona de tres preguntes a segona. Segona, podrà venir. Quants comptacontes heu fet durant aquests anys, que els comptacontes, pels nostres ullents, són, doncs, una mica comptes que expliquen la gent. Molt bé, Dani. Buena expressió, bona explicació. A mesura que s'anava veient i tot es posa en un jardí, doncs els comptacontes són els que expliquen comptes, no? Sí. Clar. Doncs en aquests 10 anys, perquè la biblioteca antiga, en feia també de sessions de comptes, hem organitzat 189. Deu n'hi do, ho deu n'hi do. I si vols, s'afegim, Clubs de Lectura, 174. Toma, ja. També està bé. Sí, sí, no, clar, per totes les dades, no? Sí, sí, tard. No, és que ara que està pensant en els 40... Jo crec que hem acabat amb els 46.000 llibres o documents, que té la biblioteca Joan Margarit de Can Gina està, i la pregunta és, altres biblioteques de la zona, no sé, per exemple, les plugges o la Sant Feliu. És molt gran, les plugges, m'han dit. Molt gran. També, quants documents tenen, un servei, això? La desplugges, en concret, no, la veritat és que no t'ho sé dir. Sí que sé que quan inauguen una biblioteca, allò que publica la notícia, la inaugura de la biblioteca, i posen amb 18.000 documents, com si fos, allò, la bomba... I ja penso, no són tants. Que, per cert, parlant de la biblioteca de les plugges, sempre comentem aquí, perquè tenim una secció, que comentem les coses que passen, la Sant Feliu i les plugges i tal, a través de Twitter, que allà hi ha molt de soroll, sempre. Sempre, no sé si t'ha arribat això, tu, el rumor, que la biblioteca desplugga, perquè això... A mi m'ha arribat d'una altra biblioteca veïna, també. Ah, sí? De quina, de quina? De la de Marcela Rodoreda, no, la de Sant Joan d'Espi. La Sant Joan d'Espi, també, allò, és molt sorollós, allò? Uns usuaris que venen aquí habitualment, es veu que han anat allà, i diuen que no els agrada, perquè hi ha molt soroll. Hi ha molt soroll, eh? Jo no t'ho sé dir. Jo vaig estar una vegada, però va ser en re i sortir. Tampoc puc valorar-ho, però sí que potser vaig trobar que hi havia molt de soroll que no pas en aquesta aquí, de Sant Joan. O sigui, tenim dos biblioteques... Home, però no crec que sigui tant com la de Sant Felip... Ai, la d'Espi, l'Òscar Jordi, que aquella digui que és una discoteca. Sí, que et deixen... Que les noies entren gratis i no pujant en bambes. Directament, sí, perquè és el que... Pels tuits que llegim, eh, que hi ha molt de xivar i molt de soroll. Bueno, a veure, atenció... La tercera pregunta, no? La tercera pregunta, no ens oblidem. La tercera pregunta, Claudi, i la musiqueta? Espera, Dani, a la música. La musiqueta. La tercera pregunta, Claudi. No li pots donar la manga, et agafa la menja. Vinga. Això és molt important perquè a tots ens interessa. Qui posarà aquesta fantàstica xocolatada? Aquesta és la gran pregunta, eh? Bé, doncs ho faran uns veïns de Sant Joan, de l'Associació de Veïns del Barri Nord, que ja habitualment proveix de xocolata les festes que es fa de Sant Joan. Els proveïdors oficials de xocolata a tot Sant Joan, eh? A totes les festes sempre estan allà. Hi haurà xocolata d'aquest dissabte al matí. Per tant, en aquests acords. Per començar, xocolatada. Jo crec que agafen patxito, no ara més a l'estiu. Hi ha 3, 4, doncs, xocolatada. Sí, la xocolata no falla mai. A més, amb uns experts com són els companys de l'Associació de Veïns del Barri Nord, que cada festa, que cada carn estolta, estan veus molts actes, estan allà. Jordi, tu que ha tingut a agradar tant les informacions a aquestes biblioteques. El que m'ha explicat la Rosa Maria, és que resulta que un dia que van quedar dos noies aquí tancades a la biblioteca. Què dius, ara? A veure si ens pot explicar una mica el que va passar. Home! Que volem sapiguer-ho. Si treu la música dramàtica, no cal posar-ho tan dramàtic. Què passa, Rosa Maria? Doncs... Doncs que dos noies es devien estar amagades d'ara una prestatgeria, però no eren jo... Vull dir, joveneta, sí. Però no eren dos adolescents, eh? Doncs es devien quedar d'ara una prestatgeria, nosaltres no les vam veure, vam tancar les llums, ho vam tancar tot, van posar l'alarma, com sempre, ens en vam anar a casa nostra. Aquestes dos noies no es van... M'haurien de tancar la llum, clar. Sí, sí, l'únic seria que veies cinc cantades amb la llum, però la lògica no li funciona, tothom. Aquesta és la meva experiència. Home, això, mira, recordo que el Paco Moran i el Joan Pere, quan estaven amb l'estany de pareja al Teatre Borràs, també es van quedar un dia tancats al Teatre Lavabo, sí. Ostres. No sé què fèiem, la Lavabo, però... Es van quedar tancats allà. Aquestes coses passen, això fa molt que passen. Sí, això ja fa anys. De cap al principi. Què vam fer per treure aquestes noies d'allà? Doncs va saltar l'alarma, com nosaltres vam conècter l'alarma, va saltar l'alarma, va pujar a la policia, i va trobar-les allà dintre, i va prendre la identificació, clar, perquè eren sospitoses. Clar, clar, clar. I les va deixar sortir. Oh, per final, feliç, no? Sí. Més mal. En fi, hem d'anar acabant, ja. Sí, molt bé. Si vols, tens alguna altra pregunta per fer, Dani, aprofita ara. Sí, alguna tinc. A quina edat t'ha pogut abrir la biblioteca? Aquesta biblioteca es va inaugurar el 27 d'abril del 2003. Clar. Quina pregunta, no? Fa 10 anys, clar. Tu fa 10 anys quan anies a tenir? Pots, 3 anys. Però potser vas venir, i amb 3 o 4 anys, eh? Algú compta a compte. Van amb mesos, no? Sí, amb 3 anys. I quina és la teva experiència ser directora de la biblioteca? Perquè és clar, és un càrrec bastanal, no? Explica'm. Altíssim, no? A veure, jo et diria que la meva experiència com a director és la meva experiència com a bibliotecària, i tinc algunes responsabilitats més que les meves companyes, però, bueno... És una feina que el que té de bo és que no t'avorreixes mai. És molt, molt entretinguda. Sempre passa alguna cosa, no? No, i és molt... Fa moltes coses molt diferents, i estàs en contacte amb gent, que això sempre és molt maco, i, a més a més, doncs, és una feina que la veritat si t'agrada topla bastant. Alguna última anècdota que hagi passat en els últims dies, o sea, Maria, d'aquestes coses que dius que passen cada dia... Però les biblioteques, és que s'hauria de fer una sèrie de TV3 a les biblioteques. Podria, no? Perquè amb les històries que passen d'allà... Perquè d'usuals també se'n poden explicar moltes. Perdona. La biblioteca és un lloc de social. O sigui, allà es lliguen, la gent s'enfada, s'emprenya, s'en va... Escolta, allà passen moltes coses amb la biblioteca, i les enjurs no és menys. No, no, no. A veure, com a anècdota últimes, doncs sí que hem enxampat més d'una persona que volia emportar-se documents. Allò infraganti. Sense... sense passar per la guixeta, no? Sí, sí. Quan sortia per la porta, pitava l'alarma aquella capita, quan te'n portes alguna cosa, i si ens ha passat diverses vegades, així últimament. I com va acabar la cosa? Ho va retornar tranquil·lament? Com els vam enganxar, doncs sí. Hi ha un agarro tundament... Sí. Que no, que ella ho havia demanat en presta, coses d'aquestes. I gent que, bueno, que sí que reconeix que s'ho van emportar. Va més, això, cada vegada? Ja has notat que... Sí, potser diria que, últimament, potser ens passa una mica més, sí. Perquè hi havia un llibre que jo volia de tapes del Carlos Aguillano, i li pregunto a la Susana, que és una companya seva. Escolta, què li passa a aquell llibre? No, que l'havien de tornar a l'Abril i encara no l'han tornat. Això són altres. Aquell és un altre sac, no? La carpeta de gent que no torna llibres, que està tres, quatre anys, no? Alguna vegada que hem parlat rosa Maria, hem comentat que hi ha gent que no... que no es tornen mai als llibres. Això és fort, no? Sí, però aquí no hi n'hi ha molta, eh? Aquí no. No. Jo vaig veure una iniciativa, una biblioteca, que era molt divertida, que posaven les fotos dels murosos i posaven... Uontet. Com una campanya per per ser aquí. A qui no ha arribat aquest extrem, encara? No cal, aquí. Aquests devien estar molt desesperats. Just tenim un nivell. Em podries posar la musiqueta d'aniversari? Perquè és que no ens podem anar sense cantar la música d'aniversari, no? Doncs posem l'Anjians del Club Super3 per celebrar aquests 10 anys. I us esperem sense pluja aquest dissabte. Sí. I aquí jo porto un petit diploma que hem fet als guunis de Sant Just per la biblioteca, perquè el pengin allà. Moltes gràcies. Què posa el diploma, Rosa Maria? Els guunis de Sant Just, felicitats, 10 anys, un pastís. Ah, molt bé, veus que bé. Molt bé, molt bé. Doncs escolta, Dani, felicitats, també per haver fet aquest... A tothom, felicitats avui. Rosa Maria, moltíssimes gràcies per haver vingut a depenyalar el Morro de Radio Esvern. A l'espai dels guunis de Sant Just, que ens costa controlar, però avui hem controlat bastant, eh, Dani? Sí, home, estem una mica com una cabra, però bé, anem bé. Moltes gràcies, i que vagi molt bé la festa dels 10 anys infantil, aquest dissabte a la biblioteca, Rosa Maria. Molt bé. Gràcies. I a tothom. Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja avui. Al condensador de fluzo. Un programa reconegut per l'ONU. Cada dijous, de 8 a 9 del vespre, a Radio Esvern. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara, també. Fa uns dies em van llenviar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Radio Esvern. Molts petonets des de la botiga on de Sant Just, per la penya del Morro, de la ràdio, i que tot vagi molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. 6 i 33 de la tarda, sí. Bon Nadal i bones pesques. Continuem el programa d'aquí una estona. Pararem de llibres amb l'Arnau Consul, avui sobre la mort de Tom Scher, però abans tenim una entrevista pendent, i és que el propèdia 8 de juny, aquest dissabte, el matí des de l'elèctric Sant Just, s'organitza la gran festa de fida temporada 2012-2013, a realitzar el camp d'esports municipals d'aquí de Sant Just. A partir de les 11 del matí, tenim el telèfon al seu president, que és el Pep Palacios. Bona tarda. Bona tarda. Gràcies per atendre'ns. Què hi haurà? Comencem per aquí, aquest dissabte, en aquesta festa a final de temporada, de l'Atlètic Sant Just. Hi haurà, com qualsevol acte popular, som una escola esportiva, intentarem de futbol, intentarem que de futbol hi hagi altres coses, però els agrada molt, hi haurà activitats de futbol i no futbol, pels germans i germans dels nanos de la nostra escola. I volem fer una sèrie d'activitats per veure-vos a les mares i a pares, que no estan tan pel futbol, i podríem dir-ne que farem més una festa amb entitats que han col·laborat amb nosaltres, farem un dinar popular, el peu asseguible, perquè, clar, al final fer la festa en el dinar el nen que juga, el pare, la mare, el germà, la germana, o algú que sigui molt xerit, que en tingui més d'un germà, al final és un pressupost. De fet, hi haurà una botifarrada, no? Hi haurà una botifarrada, no? No, no. Hi haurà una botifarrada. El filet, i així podem fer que el preu sigui econòmic, i que tothom pugui gaudir de la festa, que no hi hagi ningú que no pugui venir, perquè digués que hagués anat, però era molt car. Quan valdrà, per exemple, la botifarrada? Doncs, bueno, el tiquet estarà al voltant dels 4 euros, estem una miqueta raspant els imports, perquè no volem que sigui res, que ens doni un benefici. El que volem, el benefici per nosaltres és que torni tot, i fins i tot no estem fins a darrere hora apurant, i, bueno, volem que hi hagi postres, volem que hi hagi col·laboradors que ens bonifiquin aquests, els gelats que donarem... Al final, estem apurant fins a l'últim moment, perquè això sigui el més barat possible. Hi haurà inflables pels més petits, també hi haurà paradetes... Tinc entès que també hi haurà algun sorteig de diversos regals. Sí, hi haurà regals d'aviat. Hi haurà una setmana menor que un cap de setmana... Què dius? Sí, sí, hi haurà un cap de setmana amb un apartament de luxe i visa, hi haurà un cap de setmana amb una moto Harley, que això és una mica el que et deies, això és una mica el d'aquest matí. Bueno, estem intentant una miqueta cap de coses que... Doncs mira, Jordi, pots anar allà a comprar un tiquet, i et toca un cap de setmana amb la Harley... Perdona, és que m'ho estic pensant, això. Aquest dissabte, des de les hores del matí, no sé quina és la seva sortets, els tiquets m'imagino que es poden comprar allà. Sí, es poden comprar allà mateix. I a quin preu? Doncs això, el que et dic al final, el que estem intentant és que s'obtin al voltant dels 4 euros. Una miqueta com... No ho han de publicar cap lloc, estem intentant això que sigui al final el mínim possible, perquè vingui la més quantitat. Volem que sigui una festa familiar. Així, de clau, tothom diem, som un club que vol tirar d'això, vol que sigui no només el futbol, que sigui alguna cosa més, i que la família, les mares, els pares i els germans, que participin una miqueta també del club. I, bueno, la única manera d'això, d'intentar fer aquestes coses atractives, és que al final dius que el meu germà juga futbol, i al final m'ha tocat una estada a Manorca, o, bueno, una miqueta, a traure la gent al mínim cost possible. De fet, el vostre lema de l'elèctric senjús té a l'elèctric senjús més que futbol. Sí, home, mira... Realment, moltes vegades, sobre els papers, la gent es proposa coses, no? Però, bueno, realment això és un esforç, d'equipes, per exemple, hi ha gent del club, que no està bé, no m'ha anat, però sí que està clar, que nosaltres som una entitat que hi ha molta gent que li dedica moltes, moltes hores, en aquest cas, per exemple, el Xavi Barroso, sobretot el Michelangel Parejo, que porten... han portat aquest tema de la Cluenda, bueno, hi ha gent que li dedica moltes hores, perquè això són moltes trucades, moltes gestions... Una miqueta involucra tota la gent que creiem que vindrà, no? Que vingui algú i que, per exemple, quan la mateixa Harley probablement vindrà amb una moto i tindrem una moto d'exposició en allà, no? Home, farà petxoca, jo crec que farà petxoca i una miqueta, doncs farà que l'ambient sigui molt més festiu. Jo vull preguntar-te, ja que és la festa de Cluenda de temporada, com valoraries, com a president, des de l'elèctric Sant Just, aquesta temporada 2012-2013 al club? Doncs, home, realment arriba un moment que és difícil de fer valoracions, no? Nosaltres el que sí que està clar és que si hem de mesurar l'èxit, com nosaltres el que pensem és que l'èxit és un club esportiu, si valorarem els èxits, com que molts equips han quedat campions de les seves lligues i molts han tingut un asseny de categoria, no? Està clar que l'èxit és un club nounat, aquesta és la nostra tercera temporada, i realment hi ha hagut molta gent, molts clubs, i molts equips que han sigut molt competitius amb la seva lliga i han guanyat, no? Jo volia dir en aquí que no només això, no? Al final el que nosaltres el que sí que està clar és que tenim cada vegada més gent que vol venir a l'Atlètic, estem fent proves, hi ha molta gent que vol venir, i probablement l'èxit és això, no? Que quan vas a fora et diuen que ets reconegut, la gent diu, ostres, ja sabem que acabeu de deneixar, però ho fem bé, probablement l'èxit del valorar aquesta temporada és que estem començant a consolidar, no? Amb tres anys hem fet moltíssim, hem pujat molts equips a categories superiors, que això és una miqueta del que aquí es tracta de la Federació Catalana, t'he distribuït els equips amb categories, amb divisions, com podrien dir això, divisió d'honor, preferent, primera, segona, tercera, i tant dels més petitons, que no és el cas com els més grans, que podíem dir el jovenil i la mateixa. No ho estem fent gens malament, i tenim els equips que estan cada vegada escarbant categories més altes. Molt bé, Pep Palacios, president de l'Atlètic Sant Just, moltíssimes gràcies per haver-nos atès. Ja sabeu tothom qui vulgui, aquest dissabte, el camp municipal d'esports d'aquí de Sant Just Desbert, que és un partit del matí amb aquesta botifarrada inflable pels més petits, peradetes, aquests sortejos, per fer aquest final de col·loent de temporada. I em sembla que acabarà amb un partit de l'Infantil, de l'Atlètic Sant Just, contra el Sant Cogat, que és de primera divisió, no? Sí, bueno, el que diem això és la festa. El que et dic és que hem de complementar, no deixem de ser un equip de futbol, i al final volíem fer un partit de futbol, per intentar que fos distret per tothom, per la gent que, òbviament, pels que juguen, que es passen de meravella, que això es tracta de que tinguin ganes de jugar a futbol, i després, el que sí que està clar és que els que anem a mirar-ho, que, bueno, que podem veure una miqueta de bon futbol. I l'únic que sí que us vull dir és que, bueno, espero, en aquest cas, a veure, aquests dos dies que ens queden, que han de portar més coses i acabar de definir, a veure, aquest preu econòmic, perquè vingui tothom, i que el Jordi, tota la penya del Morros, encresqueu a venir a la Lai, que us toqui la Harley. Sí, home, tant de bo, això ja seria increïble, però perquè no s'està manjat ni res, no, els sortets? No, home, això intentem d'una de les regles de l'esport, d'aquesta, no, al final és... Perdó, tot el president, podries tenir una mica de mà, no? Home, no, jo crec que no intentaré no participar, perquè estaria malament, que amb tu, no, això no ho entendria, i al final, jo també tindria possibilitat. Clar, clar, no pot ser, perquè si no les feies saps que aquí, després t'hi fixes. En fi, Pep, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i bona sort. Un abraçada, gràcies. Moltes gràcies. Bona tarda. 6 i 42 de la tarda continuem a la penya del Morro, de ràdio d'Esvern, i ja tenim amb nosaltres l'Ernau Cónsul per parlar de llibres, a l'espai de llibres de l'Epenya del Morro. No ens vam matar gaire, a l'hora de posar el títol. Bé, no, sí, perquè se'l posa aquests llibres del Morro, els llibres de la penya, l'Ernau Cónsul, bona tarda. L'Àmina. Llibres per la penya o llibres pel Morro. Ah, vale, són d'aquests dos, no? Poc et vam canviar cada setmana. Hi ha dies que és més per la penya i més per el Morro. Avui us ha dit que és per la penya. Avui us ha dit que és per la penya, perquè parlarem de... Sí, home, de coses que pot interessar a la gent. Per exemple, hem sabut avui lamentablement que Tom Scherr, el gran autor de noveles mítiques com Will, per exemple, ha mort a La Franck. Ha sigut trentaintop, que avui a Twitter, que és dels pocs dies que un autor, un escriptor, Apareix com el més comentat en aquesta xarxa social. De dues formes, Arnau, per on vols començar, avui? Home, ja que és l'any 7 del tema Tom Sharp, doncs en lleguem amb Tom Sharp, no? Va néixer a Londres l'any 1928, i, com dius, ha mort aquí, a la costa de ballar a Franck, on vivia des de fa 22 anys, i dius, què passa, d'aquests anglesos que venen aquí per la seuretat social, és més barat de estar molt bé. Un dels seus comentaris irònics, com era, és que els metges són millors a Catalunya, si visqués a Anglaterra, ja m'hauria mort, m'ha declarat fa 10 anys, però... Hemingüey també va estar aquí, a la costa brava, o m'ho sembla a mi? Hemingüey va venir com a perigadista internacional durant les guerres d'Il. Doncs hi ha una altra, contra el... Truman Capote, potser, truman Capote... Truman Capote també va passar aquí amb algun moment... I tots a la costa brava, no? A la costa de cada cap, no? De fet, Truman Capote sí que va donar això a la costa brava, crec que més aviat a Calella, però no estic segur, i Hemingüey i el que va fer va ser anar-se al... al... al front, eh? Al front, eh? A forma lluita. Potser algun moment va banyar-se, però ell sobretot va ser això. No sé si va disparar gaire o no, però ell després va explicar que va conèixer aquí les col·legues de Doros... Què podien destacar de la carrera de Tom Scherp, a veure. Doncs és algú que es va moure moltíssim, va viure a Sudàfrica, a Sudàfrica li va inspirar tot el tema de la parrèite, i les revoltes contra la parrèite, la seva primera novel·la, que no escriveu fins que tenia 43 anys, perquè ell era fotògraf, era periodista, feia fotos pel món, i a la novel·la, que es diu Assemblea sediciosa, és crític, evidentment, amb el règim de la parrèite, i això li va valdre l'expulsió del país. Que, per tant, segurament coneixia Sistó Rodríguez, en aquella època, no? Doncs és probable. Fent un link amb la qualitat. És probable. Clar, ho dic perquè si era... Mira, mira, mira, mira... Vull dir perquè el guanyador de l'Òscar, millor documental, Sistó Rodríguez, coneixia la música, probablement, i pensava que ell estava al sud africans, que havia mort al 11 o a un escenari. Efectivament, eh? Per tant, ell es movia amb tot això, dius que el van fer fora, finalment de Ciudadans... Sí, perquè el que fa és en fotre-se'n del règim. Amb aquesta primera novel·la, no de les més conegudes, però, realment, l'escriu l'any 71... O sigui, la púl·lica l'any 71, ell era de l'any 28, i li diria que era gran, ja, quan la púl·lica. I li comença a veure l'Äxit, per entendre'ns, llavors ell s'anarà de tornar a Anglaterra, a Cambridge, fa classes... I, finalment, li arriba el gran èxit, l'any 76, com a púl·lica, Will. Home... La novel·la, de la qual... Tothom en parla, no? Fins i tot una pel·lícula, crec que fins i tot amb una sèrie, i és tant l'èxit, i el número d'exemplars venuts, d'aquest professor que intenta matar la dona, i té tots els més gamberros del bar, arribant a la seva classe i s'ha d'enfrontar, s'ha d'enfrontar, sent que és un timidió plegat, que després, amb aquest personatge, fa, com, 4 o 5, 9 de les més. Will, els alternatives i els terroristes, Will més que mai, Will s'ha perdut, i encara fa molt poc, es va publicar l'erència de Will, te'n penso. Tot és per ell o no? Tot és, evidentment, escrit per Tom Sharp, i tot és amb gran èxit, potser no tant com la primera, però, vaja, la primera és que encara es redite ara, i probablement en motiu de la mort encara es reditarà un cop més, eh? De fet, era molt peculiar a l'hora d'estirar, no? Tenia un humor molt simbòlic. Segons com es diu humor britànic, i de fet que alguns crítics el considerem com un dels grans autors de la literatura americana. En la línia, una línia que alguns fan encetar ja Shakespeare, que també a banda de dramas escrivint novel·les, perdó, comèdies, i que, d'alguna manera, comença, i tota la literatura anglèsa i a la seriosa, i a la que, d'alguna manera, és irònica, la que s'enfot de la realitat sense que hi hagi gaire assemble, i ell és evidentment d'aquesta... Justament el que et llevan aquests dies d'humor corrosiu. Absolutament corrosiu. Per exemple, no sé si l'has llegit, jo no, eh, però he llegit una dama i anar puros, que també no sé si va tenir traducció al català, però un llibre també... que ha fet riure bastant. Ah, mira, no, és com per exemple... Aquest no el coneix, tampoc. Va, va, va. És que sí, jo. Cuthouse, per exemple, el autor, que també té molt l'èxit. Sí, que és molt llibre. Julien Barnes, que algun cop crec que va recomanar la novel·la seva, i evidentment Tom Sharp, que és conegut per Will, però té moltes altres. Tens un fragment per llegir. Tinc un fragment per llegir, que és l'inici de Will, que si pot apreciar bastant aquesta mena de... Això no és que sigui per fer riure. Per fer riure necessites llegir molt, arribar a la pàgina 30, i llegir en moments que et descollones, per la paraula, però et descollones i no hi ha altra manera de dir-ho. Però aquest inici ja et dones una mica la idea, et fas la idea. Aquesta música, per començament... Vinga. Sempre que un Will treia el gos a passejar, o per ser més precisos, quan el gos el treia ell, o per ser exactes, quan la senyora Will els deia l'un i l'altre que se n'anessin a fer un tom, i després fer els seus exercicis de yoga, el Henry sempre feia la mateixa ruta. De fet, el gos seguia la ruta i el Will seguia el gos. Baixàvem dins l'oficina de correus, creuaven el camp de jocs, després el pont del ferrocarril i seguien el camí de bora al riu. Continuaven seguint el riu una mica més de quilòmetre i mig, i després creuaven una altra vegada per sota de la via del tren i tornaven recorrent carrers on hi havia cases més grans, que les d'un Will i on hi havia arbres grans i jardins, i els cotxes eren tots robers i mercedes. Allí era on el Clem, un labrador de rasa, se sentia evidentment més a gust i feia les seves coses. Mentre en Will s'esperava mirant pels voltants, una mica inquiet, conscient que aquell no era el seu tipus de barri, però desitjant que ho fos. Era pràcticament l'únic moment del seu passeig en què tenia una certa consciència del seu entorn. Durant la resta del trajecte, el passeig de Will era un passeig interior, i seguia un itinerari completament diferent de la seva pròpia aparença i de la seva ruta. En realitat era una jornada de pensament hàbit, un pèlegrenatge per camins de possibilitat remota, que implicaven la desaparició irrevocable de la senyora Will, l'adquisició soptada de riquesa, de poder, i el que ell faria si l'anomenaven ministra d'educació, o encara millor, primer ministre. Era una cosa tramada en part com una sèrie de recursos desesperats, en part com un diàleg mut, de manera que si algú es fixava en ell, i la majoria de gent no ho feia, podria haver vist que els seus llavis es movien de tant en tant, i que arrofava la boca en el que ell suposava, que era un somriure sardònic, quan atacava qüestions o responia argumentacions amb una agudesa i un enginy de bastadors. Va ser precisament en un d'aquests passeig, sota la pluja, després d'un dia especialment penós a l'escola, quan un Will va considerar per primera vegada la idea que les seves esperances només podien cristalitzar i podria considerar la seva vida com a una cosa pròpia, si la seva dona era víctima d'algun desastre, no del tot fortuit. Aquest és el començament de Will, en català, lògicament, per ser la traducció, no sabem de qui és. Ho deia perquè ho prenc de coses. Després que es llegeix, hi ha com a comprensió lectora. La primera comprensió musical, el tema que em posa a dir que sona de fons és de la pel·lícula Tintin, es diu Snowing, que és el de Melu. Hi havia algú... I després, l'altra cosa que volia comentar és que aquí podríem fer un exercici dels que potser podeu fer a l'escola d'escriptura de la Teneu de Sant Just. Ho dic perquè utilitza el Tom Sherp la primera vegada que passa una cosa, i és el començament del llibre. Les primeres vegades, que això són important a l'hora d'escriure, i podeu utilitzar com a recurs, en aquest cas, no sé què se n'adona, al final de tot, que m'ho explica, la primera vegada que es va donar... Si m'atava la seva dona, no ho diu així. Aquest és el gran kit. Per tant, un gran començament de llibre mític, també. Sí, de fet comença dient amb una cosa simple, que se'n va passejar el gos i és com una rutina. I després dius, doncs, amb una d'aquestes rutines, que ell havia de fer cada dia i te l'imagines a l'home, una imatge molt gràfica, com el gos se'n va, la carrera... Aquestes dues primeres rutines són mítiques de la literatura universal. Passat. És el gos que em passeja... Després diria que fins i tot clar, això és de l'any 76, i com que aquest és un llibre que ha llegit molta gent, diria que l'expressió no el gos em passeja a mi, jo l'he sentit de molta gent. La gent que és ingeniosa, probablement no ho sap la gent, però això ho ha llegit abans a Will. Que copien a Will, la idea aquesta de que no és algú que passeja el gos, sinó que el gos fa el que vol, jo em soc un exemple, t'hauré de passejar el meu gos, que és petit, que és merleta... Però ella sap per on ha d'anar, i quan jo l'hi dic per allà, ella em mira i em volgui dir... no. Però tu no tens els pensaments que té a Will. No. No, no, no. Bé, doncs el record, per a Tom Sherp, que avui ha mort a l'edat de 85 anys. És la... 85 anys. M'ha fet temps que tenia afeccions de tot tipus. Era una persona gran, i encara que digués que els metges d'aquí eren molt bons, o com a mínim millor que els d'Anglaterra, doncs bé, a partir dels 70 i tants, a partir dels 80, dels 85, l'has posat a morir de qualsevol cosa, no? Arnau, acabem la secció parlant d'alguna cosa que tinguis preparada. Què tens? Home, jo vull, perquè tu sempre em prepares, em dius que sóc de l'incidurre, molt llull, no? Avui no m'ho has dit. Jo també, el dia que no m'ho has dit. Si vols, faig tot, eh, que et llegeu tota la targeta de presentació, que és l'incidurre, molt llull, col·laborador habitual de revista Sàpings, i de l'escola d'escriptura de Teneu de Sant Jordi. Sí, sí, gràcies. Sí, sí, sí, no... Ja està, ja està. Tens activitat de gent de pels propers dies. Més que res, has explicat, perquè molta gent a vegades em diu, ah, tu de l'incidurre, molt llull, eh, de què fas classe. Doncs no, no faig classe, perquè l'incidurre, molt llull, són els fervantes, com el guete, que és d'aquests que promouen, a l'estranger, la literatura catalana, la llengua catalana i la cultura, en general. I per exemple, clar, com que normalment treballem a l'estranger, vegades té poc en compte que és el que es fa. Una de les activitats que crec que té no surt a la premsa, perquè tampoc és que sigui de molt relleu, però en canvi crec que fa una molt bona feina, és un cop l'any s'invita una missió, se'n diu missió, no sé per què, fa temps que li vam posar aquest nom, d'editors internacionals a passar 3, 4 dies a Barcelona. Aquest any, normalment és un de cada país, diferents, estria, d'editorials que estiguin interessades, no? Home, de fet, tenen llista, perquè tu t'inviten a passar una setmana a Barcelona a finals de maig, principis de junts, i en principi vas. Sí, home, que fa un recorregut, no? Clar, però es porten els recors, es fa un recorregut d'un al dia, després queden lliures, no? Ara sí, s'ha d'anar a suportar 4 o 5 conferències, telver rodones, altres editorials, agents literaris, però que després... A nit què? Hotel pagat, dinar... I quantes persones es poden ajuntar? Normalment són 5 o 6 editors. Aquest any hem decidit, per primera vegada, fer un monogràfic, que es coincidit en que tots els editors facin suecs. Ah, mira. De manera que, com que l'any que ve, 2014, a la Fira del Llibre de Götteborg, que és la més important d'escandinàvia, o sigui, del nord d'Europa, que farà un foralant, eh? La literatura catalana serà la literatura convidada, doncs s'ha dit, home, caldria fer un esforç, perquè molts llibres catalans, de vosaltres catalans, fossin traduïts al suec. Com s'aconsegueix això, doncs, home? Invites uns quants editors i no només els pagues les copes, el... Sí. No només això, sinó que els ensenyes que és la literatura catalana, els convides a parlar, que alguns especialistes els expliquin. Doncs mira, la literatura catalana neix amb Ramon Llull, doncs amb Jaume Cabré, per entendre'ns. I entre mitjans els expliques. Que passin el discurs del Monzó a Frankfurt, per exemple. Es troben que cada vegada, a més, els editors que venen, ja tenen clar què és la literatura catalana, la coneixen, perquè ha sigut invitada d'una hora de diferents llocs de pes, com per exemple, a Frankfurt, per exemple, a Agua de la Jara, ara fa poc a la Fira del Llibre de París. I, bueno, la gent té ganes, perquè veuen que més a més hi ha autors que surten molt bé. El mateix Quim Monzó, Mercè Rodoreda. De fet, és una bona idea de portar editors d'un mateix país, en lloc de diversificar, penso. Perquè d'entrada genera la competència entre ells de dir... Home, algun caurà. Aquest és l'objectiu. Si tinc 5 o 6 suecs, algun caurà. Per tant, Suecia tindrà algun llibre d'autor català, editat als propers mesos o al propè any. En canvi, si, per exemple, diversifiques i portes un de cada país, és possible que perdis el país sencer. En canvi, si cada any fas un país... O sigui, cada any hi ha un de francès, un d'italià o dos. Però, cert que, aquest any, té molts números que, com que serà la literatura invitada... Sí, sé que s'ha fet per això, però l'any que ve, podria plantejar i dir només italiens, per exemple. O d'aquí dos anys, només francèsos. En el cas que he dit clar que no és pasta, l'Institut Roman Llull, tingui una comissió amb les editorials, sinó que, com a organisme del govern, treballa altruistament, i el que fa és posar en contacte amb una mateixa sala de miri d'aquí, d'una banda, aquí, catalans, parlin entre vostès, perquè aquesta és una altra de les activitats, i es posaran d'acord amb els preus, amb els autors, que més li hagin agradat de la conferència, amb el que algú, evidentment, que a vegades els editors estrangers, ja coneixen la literatura catalana i venen amb la idea molt clara. Escolta, això que he dit que té 600 pàgines, i que amb Alemanya ha funcionat tant de la guerra civil, no? O aquella de les sirenes, que són mig granotes, i que estan en una illa de ser... bueno, doncs vinga, va. Qui és de vostès? I comença a partir d'aquí. Jo crec que, en aquest cas, serà més quantificable, i crec que amb això tens raó, a tota l'aparició de la literatura catalana, em suec l'any que ve de Carles Fira, crec que serà molt fàcil a dir-ho. Això surt d'aquesta missió realment, no? En fi, doncs queda dit. Arnau, gràcies. Una setmana més. Acabem al programa. Cristina, el millor de la tecnia del morro. Avui per tu ha sigut. Enècdota, la biblioteca com les dels cossos, l'Arnau i la Rosè a la primera hora. Molt bé, doncs queda dit. Acabeu l'apenya del morro, agraï tota la gent que ha fet possible el programa, la Carme Berzoi, a l'actualitat s'enjustenca, la Júlia Edmella, que estava nerviosa avui, la Júlia, eh, que té la selectivitat al dimarts. A més a més també agraï la presència de la Rosè Arx, parlant de gossos, el Dani Martínez i la Rosa Maria Vallers, directora de la biblioteca que hem tingut fa una estona, el Pep Palacios, president de l'Atlètic Sant Just, parlant de la festa del feia de temporada d'aquest dissabte, i ara, al final, amb l'Arnau Conso. L'Arnau, moltes gràcies, fins i ja us cabem. Cristina, que vagi bé fins demà. Tornem demà a partir de les 5. Us ha parlat Jordi Domenes. Bona tarda. La feia vol morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Ha segut a la plaça del sortidor. Aquí t'espero com si fos el primer bla. No voem on comença el carrer blai, que és la petita rambla del poble sec. Parlem de la pluja que ha plogut, d'imatges molles als miralls d'amunt l'esfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit. Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans. Tornarem a posar els peus d'amunt a la sorra, a la plaça de Barcelona alguna nit de juliol, i escriurem que no ens patran mai més la vida. La ràdio de Sant Just, la ràdio de Sant Just. Bona tarda, són les set del vespre. Comencem una nova edició de Sant Just Notícies d'avui, dijous 6 de juny. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició vespre. Proèixer renovarà l'enllomanat de Sant Just als provés cinc anys, i es va aprovar l'encàrrec a l'empresa municipal en el consum d'energia en un 40%. S'hi invertirà 1 milió d'euros per fer-ho. El projecte es va encarregar a 15 dinars al dia.