#284 - La Penya del Morro del 7/6/2013

Protecció civil ha activat aquest migdia el pla inuncat en fase d'alerta a causa de la previsió que les pluixes puguin ser puntualment fortes entre aquesta nit i demà. Previsió del temps servei de mateurologia de Catalunya, Dolors Vallar. Bona tarda. Hola, molt bona tarda. De cara a demà a dissabte esperem una jornada en conjunt marcada per les precipitacions, a pluixes que s'iniciaran de matinada pel sud del territori i ràpidament durant la matí serien estenent a la resta del territori, precipitacions que seran en conjunt entre febles i moderades, però puntualment podrien ser d'intensitat forta, especialment al sud del territori i també a l'àrea del prelitoral, en conjunt embarcarà en bona part del país i al final del dia t'endirien a menjar pel sud del territori. Aquestes precipitacions anirien acompanyades a tempesta i també puntualment de calàmars, amb una catàdaneu que baixarà dels 2.500 als 2.200 metres. De cara a demà a dissabte la situació milloraria transitòriament a primera hora, però ja a partir de mig matí començarien a créixer algunes onogulades a punts de muntanya, que deixaran alguns ruixats en aquests actors també de cara a la tarda de diumenge. Aquestes precipitacions podrien arribar a altres indrets del territori. Això és tot de moment des del servei meteorològic de Catalunya. Esports en xarxa! Bona tarda, us parla David Amador. Avui s'ha presentat el trufeu internacional Ciutat de Barcelona de natació. Una cita que es disputarà la setmana vinent d'Imar Cidimecres a la piscina Pere, que s'ha asserrat del club Natació Sant Andreu del Trabant d'en Futbol l'Espanyol, i el defense Joan Capdevilà han arribat a un acord per renovar el contracte del jugador. El defensa de Tarrega s'ignarà per una temporada més del Trabant del Club Blanqui blau. Ha anunciat que el pròxim 10 d'agost disputarà un partit amistós, davant el Totenham. Anglès en futbol ja es coneixen els dies que hauran de jugar el Girona en la primera fase de 100, la primera divisió. Serà als dies dimecres 12 i 17 de juny. Els Gironins encara no coneixen el rival, amb el que s'hauran d'enfrontar. L'Europa, de la tercera divisió, ha renovat el tenic Pedro Dólera per a les pròximes dues temporades. I han envolat el Barça Fet oficial el fitxatge de Kirill Lazarov per també les pròximes dues temporades. El jugador Macedoni té 33 anys, a l'arriba procedent de l'Atlètic de Maldit. En directe, a Matíndiz de Sant Jos d'Esvern, el 98.1 de l'AFM, i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda, Sant Jos. Què tal? Com esteu? Benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvernos. Parla i us saluda Jordi Domènech. Bona tarda, i benvinguts. Gràcies. Gràcies. Tens que no m'ho feia, oi, això, eh? Les grups de la penya del morro. Gràcies per venir a totes. Avui el programa parlarem de moltes coses, com sempre, de la qualitat, en Jos Tenga, amb la Carme Verdo i Carme, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola! Hola! Bona tarda! Bona nit i benvingut. No te'n estigui mirant. Hola. Jo te sigo respondent amb una veu per donar una mica de dinamisme a la penya del Barro. Avui el programa parlarem de... És que és divendre, ja estem fatals. Parlarem de les estrenes de la setmana amb el Jordi Roca. A mi també repassarem la història del cinema amb la Cristina Vargas. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda. Mai saps quan saludaré. Bona tarda. Bona tarda! Repassarem la història del cinema, 8 gèneres cinematòfiques, eh? Com per exemple aventura romàntica, no? Gràcies per l'estir. Sí. Bé, si una primera hora mulsin a filar els divendres a la penya del morro, la segona hora no tant, però tenim el senyor Bonito igual, com una mena lector secundari del programa. Filosos. Sí, a més a més, avui ens parlarà dels cobers, furquilles, ganiveig, una mica d'aquest material que utilitzem diàriament, doncs el senyor Bonito, amb el seu punt de vista particular, també tindrem el que no hem de fer durant el cap de setmana amb l'Eli Capdevila, l'antiajenta del programa, i acabarem parlant de la Riera. Bona tarda i benvinguts a la penya del morro. La penya del morro, un programa amb més morro que penya, o, i de més, penya comorro. Comencem repassant els trending tòpics del dia d'avui a Twitter, per exemple, Enrique López i Emilio González, perquè aquí són aquests dos senyors. Doncs el govern els ha escollit són jutges per ocupar les places que li correspondria a signar en el torn de renovació del Tribunal Constitucional. Per tant, substituiran a Pablo Pérez i Manuel Aragon, tots dos nomenats pel govern anterior, és a dir, l'exactiu anterior, del socialista, no? Tinc entès? I que ja han complert mandat, una reflexió, i és que, com veieu, la justícia, un poder molt independent del govern central. En fi, què diu la gent a Twitter, Cristina? Comencem amb el Tweet de Líder de Ciutadans, Albert Rivera, que diu que ho ha aconseguit mai en 30 anys, Convergència i Unió havia arribat a estar en un 21% d'intensió de vot. Van camí de convertir-se en unió democràtica de Catalunya. Sí, perdona, pensem que estem llegint els tweets de la segona hora, o m'he confós jo. Ho dic perquè jo he llegit un... Ai, sí, Jordi. He llegit en Enrique López i en Emilio González, que són els nous jutges del tribunal. Tu estàs llegint, em sembla, la reacció a l'enquesta del periódico, que va sortir ahir dient que a Esquerra Republicana s'havia de guanyar. És correcte, això, o no? Els que són els de segona hora, dic. No era el revés, però és igual. Comencem amb els de segona hora i, si de cap, deixem els de segona hora. No, no, no, no, no. Per al programa. Cristina, com tu diguis. Enrique López. Comencem. Què diu la gent sobre això que hem comentat? Comencem amb el comentari del Lluís Mica, que diu Cop del Govern, el Tribunal Constitucional, per incorporar l'ultraconservador Enrique López que va comparar el matrimoni homosexual amb l'únior entre l'home i un animal. Molt bé. I acabem amb el tuit del Manuel Rodríguez, que diu que no m'agradaria donar idees, però Andrés Ollero i Enrique López són capaços de prohibir el divorci. Sí, per tant, molt progressistes, eh, aquests jutges. I ja que comentaves aquest tema de convergència, Cristina, si vols, sí, fem-ho ara, perquè segons el baròmetre de l'Òmnibus, s'haurà de posar en contacte amb l'Òmnibus. Sí, per tant, molt progressistes, eh, aquests jutges. I ja que comentaves aquest tema de convergència, Cristina, segons el baròmetre de primavera del gabinet d'estudi social i opinió pública, és a dir, el Jessop, ha fet un estudi per el periódico de Catalunya, on asseguren que si el proper diumenge se celebraixin els comissis electorals al Parlament català, convergència perdria les eleccions i Esquerra publicant les guanyaria. Pel que fa iniciativa, atreparia el PCC i Ciutadans empateria amb el PP català i que perdria a punt. La gent de Twitter, també, què comenta Cristina? Doncs, com ja hem avançat, comentem el tuit mai en 30 anys, convergència havia arribat a estar en un 21% d'intensió de vot, van camí de convertir-se en unió democràtica de Catalunya. Segueixem amb les preguntes que fa el Pere Mas, que diu qui es creu aquesta en aquesta, quins resultats convenen per trencar el pacte Ciutadans Esquerra, i acabem amb el Víctor Martín, que diu qui es deu estar donant cops de cap contra la paret, és Mas. Ara Esquerra té més intenció de vot que Ciutadans. Molt bé, gràcies, Cristina. Repassarem més trend d'intòpics a començar la segona hora de la penya del mòrrope. Comencem ara a l'actualitat s'enjust senca. Comencem parlant de senyors solidaris, la nostra ONG local per excel·lència, que han llegat un projecte de desenvolupament socioeconòmic amb Camuapa. L'objectiu és enfortir les capacitats dels agents econòmics que fan moure gran part de l'economia del municipi. Els més destacats són la cooperativa L'Àrtia Massiquito, la Casa de la Mujer, i l'Associació de Ganaderos de Camuapa. Carme Verdo, té més informació. Durant els últims 20 anys s'han treballat, sobretot en projectes d'educació i sanitat, i ara la cooperació es vol centrar en aquesta faceta socioeconòmica. La idea principal, per tant, ara és, segons ha explicat la regidora de solidaritat i cooperació, han atorrollat treballant en la planificació de les estratègies de negoci i de les empreses de Camuapa. Per exemple, parlem d'aquesta cooperativa L'Àrtia, que en aquest cas es buscarà l'enfortiment de les seves capacitats empresariales a través d'un pla de negocis i també d'un pla estratègic, i la idea és incentivar a treballar pràctiques de producció medi-ambientals més sostenibles. La regidora de... Solidaritat. Solidaritat i cooperació, i també dissenya. Aquí, de l'Ajuntament de Sant Dius, han atorrella. Anem a escoltar-la, perquè poques vegades l'hem escoltat a l'Apenya del Morro. Sí, l'hem escoltat, però parlant de còstumes d'impòsits... Ah, de còstumes d'impòsits. ...a l'Octubre de desembre. A veure qui neveu té. Anem a posar aquest tall, per exemple. La cooperativa Maseguito, fent el pla de negocis i, en paral·lel, uns productes creditícies nous per petits agricultors i ganaders i aconseguint equitat de genera. Per altra banda, la Soja Camp, que és l'associació de ganaderos de Camuapa, treballarà juntament amb l'UNA, que és la Universitat Nacional Agrària, per estudiar noves tecnologies, per model de producció que siguin més sostenibles medi ambientalment, per atrevant de tindre la casa de la mujer. El que farem és que ara, a la casa de la mujer, vagi diagnòstic fidedigna de la realitat de Camuapa, com fortir aquesta formació de temes relacionats amb el sector epicuari per les dones de Camuapa. Molt bé, doncs aquests són algun dels projectes... Són aquests projectes que s'han explicat. Exacte. Radio Camuapa, a més, coordinarà i recollirà les dades per veure com evoluciona aquest projecte i ho expliquen a través de les zones. Encara truquem a Radio Camuapa, tant per parlar amb ells o no. Des de Radius Bern, tu fas... Jo vaig fer l'última connexió. Fa 30 anys, no? Sí, l'última connexió la vam fer nosaltres a penjar al Morro. Fa uns 20 anys. Sí, potser l'ha impassat, tampoc no tant. Jo crec que fa més. Algun dia hem de recuperar un bon motiu, ara aquestes setmanes, abans de l'estiu, fer una connexió amb ells. Llarga, perquè parla molt, s'enrotlla molt la gent de Camuapa, amb molt de carinyo. Fas una pregunta, estan 10 minuts... Fa en Radius més tranquil·la, més caribenya. El projecte, aquest projecte dura un any, costa 123.000 euros, i tira endavant gràcies a les aportacions de Camuapa, també dels Sòcils i Sòcils de Sant Just Solidari, tot i això, a la intenció de l'entitat, és que els habitants de Camuapa aconsegueixin aprofitar els recursos que se'ls dona i també en creïm de nous, i un bon exemple, que aquesta consciència existeix entre els nicaragüents i que han millorat molt en la gestió d'aquests recursos, és el bon funcionament de l'Hospital de Camuapa, i també funciona molt bé el centre de desarrereolló infantil, que tenen forma a més de 50 nens i nenes, i el projecte del que parlava ara de la regidora, que és la Casa de la Mujer. Molt bé, Carme, passem a un altre tema. Carme Sant Justen, atenció, perquè avui això ho desconeixia, i m'agrada molt aquesta notícia. Ah, va ser ahir, va ser ahir, imagina't si ho desconeixia, que ja ha passat i ni me n'hi heu avantat. Ahir Sant Just va acollir la 25ena trobada d'arxivers municipals de Catalunya. Una festa, una alegria, no? Home, més una cinquantena. Jordi Amigo al capdavant, que és l'arxivers municipal de Sant Just. Jo m'ho imagino tots com el Jordi Amigo amb ulleres, així, com... Aquestes quadres, no? Amb una llum d'oli d'aquestes del segle XIX, i envoltat de papers i papers. Doncs, efectivament, són els arxivers municipals de Catalunya. A més d'una cinquantena de reu del país, van assistir a la reunió que va comptar amb una visita a un dels edificis més emblemàtics de Sant Just, també històric i mític, el Walden. O Balden, pels més puristes. Sí, és una jornada que se'n marca dins de la setmana internacional dels arxius, que es fa del 3 del 9 de juny. I la d'ahir era la 25ena reunió ordinària de la central de serveis tècnics de la xarxa d'arxius municipals. Durant la trobada es va fer la presentació dels resum d'activitats dels tècnics d'arxius de l'any passat, també un seguiment dels principals programes per aquest any 2013, i els ponents de la trobada van ser justament Jordi Amigo, responsable d'arxivers municipals de Sant Just, i Pere Galindo, que és cap del servei d'informàtica de l'Ajuntament. I el tècnics de l'Ajuntament. Aquesta és la música per si no ho has reconegut, de Game of Thrones. Jo l'he reconegut. Carme, tu ets una hipster i sempre estàs a l'últim mar. Tu, Cristina, veus Game of Thrones? Una altra vegada, Jordi, ja m'ho has preguntat. Perdona, és que jo no me'n recordo tot el que pregunto. Mira, et donaré la mateixa resposta i t'en recordaràs segur. Ho vaig veure en els primers capítolos d'una miqueta. I va dir pocs dies, a més, eh? I com només sortia en Cardam. Ja m'han recordat. Ja m'han recordat. Vaig ser a l'incipi, però tu cinc capítols. Molt bé. Ah, doncs espera't. És veritat que només surt en Cardam o no? No, això no. Però hi ha molta gent, però tant del sexe com la violència, que és sense tabús en aquest sentit. Però Cristina tens mentalitat del segle XVII. No, no, no, Jordi, però jo per veure dues persones Cardam tota l'estona de les coses. Clar, és que tu et quedes amb mà. Però és que vaig enxopant un home en aquell moment, Jordi, mira. Vull veure-ho en unes altres coses. Només el que és amb el sexe, vull dir, és un de nosaltres. En fi, doncs... Només has vist la... Vaig fer el cinc. Ui, doncs espera't. Espera't, d'aquí ja... Sí, el número 9 de la tres, no? Ara, no, no, i el vuit, set o vuit, també de la primera temporada, alucinaràs, eh? Però que enganxa, o què, aquesta sèrie? A partir d'ara, a partir del capítol... Exacte, ara ja no estic encara introduint. La Carme encara està introduint. Els després d'aquests primers capítols, el 6, 7, 8, cada capítol hi ha com un... Així, com a mínim, dos o tres, n'hi ha, cada capítol. A veure. Ja m'ho comentaràs, Carme. Sí, sí, anem parlant. Cometem ara les activitats del cap de setmana, perquè hi ha moltíssima gent de Sant Just com es nota que ja arriba el bon temps. Demà hi haurà la festa del deseniversari de la biblioteca Joan Margarit, que és el que s'espera a l'exterior de Can Ginestar. Carme. Primer de tot, dedica... Què? Abans he sortit un moment de l'estudi de Carleseran de Dirrius. Sí, que és el cap de Mateu de lògic de Ràdio d'Esvern. 3 de 6, com si diguéssim, a nivell de probabilitats que plogui. Un 50%. 3 de 6, o un 6 de 12. No, perquè es mira així, el veurem que m'ha ensenyat. Per tant, si plau, demà estarem d'acord que hi ha una mala edicció en aquesta festa del deseniversari de la biblioteca de Sant Just. S'ha intentat ja dues vegades, les dues s'ha hagut de plaçar les activitats exteriors, fora de Can Ginestar. De Can Ginestar. I és demà que plogui. És probable que plogui, no? Sí, no plou. El que es farà és fer aquestes activitats previstes, els jardins de Can Ginestar. Hi haurà inflables durant tot el matí, fins les dues de la migdia, jocs infantils... També es faria un acte que s'ha confirmat última hora, que és una ballada de gegants. De fet, també ho parla ampliamente aquí a la penya del Morro, amb el Dani, no? La mateixa directora Rosa Maria Vallès. No la Rosa Maria Vallès, sinó el Dani. Bé, més activitats, que tinguin molta sort, eh? Esperem que no plogui de mal matí. També haurien de tenir sort de la resta, no? Sí, sí, sí. No, escolta, una cosa era treure l'altra. Que tinguin també molta sort... Són exteriors totes. Sí, que tinguin molta sort, també, al final de temporada, i la festa de Cluenda de l'Atlètic Sant Just, Carme. Una festa que s'adreix als membres del club i també a les seves famílies, i ja són justecs que vulguin participar d'una jornada dedicada a l'esport i els valors d'aquesta pràctica esportiva a partir de futbol. Sí, i, si em canes un tema, doncs que ara ja està agafant un altre to. Hi ha com un univers al voltant de l'Atlètic Sant Just, com ara això dels valors, que em sona d'alguna cosa, no sé de què. El seu lema és... més que un... Com és el seu lema? No me'n recordo, sí. A veure un comentari, Cristina, te'n recordes que era més... No, però érem ho semblant al Barça. No, no ho diguis, Cristina. Era més que un equip, més que un equip o més que una escola o alguna cosa. Mira, això em sonava... potser sí, potser sí, em sonava una... Potser era un referent. Alguna cosa, sí, em sona alguna cosa. Bé, en fi, també més activitats, per exemple. Un moment, no ha explicat res. Ah, no? No, que començarà les zones, que hi haurà inflables, paredetes, sorpreses, també un dinar amb botifarra popular i tot, plegar-se acabarà també amb un partit de futbol de l'infantil amb el Sant Cugat. Oh, fins i així sorpreta, però jo ho sabia perquè la vendria estigui. Però potser algun oient no ho vas cantar. Estic parlant de mi, ara. D'hifingeixo i sorprendrem. Oh! Podem passar a la segona activitat? Sí, sí. Aquest diu menjar el primer mercat de pagès al parc de Torra Blanca, que ens afecta, perquè una tercera part del parc és de Sant Just. Sí, home, i perquè està prop, no? I està bé que hi hagi un mercat de pagès. Sí, sí, sí. Però ja està bé, Carme, hi ha molts... Hi ha molts parcs que estan a prop, però potser són altres termes municipals i no els comentem. El parc desplugues del pont desplugues, potser que està més a prop. Hi ha mercats de pagès? No, però hi ha activitats. Moltes, durant molts caps de setmana, com vaig a exemple, la festa majoria. És un mercat on es vendran productes de l'Orta i es farà cada diumenge a partir d'aquesta setmana, de dos quarts d'onze fins a les dues del migdia. Són els pagers del parc agrari del vas llibre gat, que oferiran la possibilitat de comprar directament fruites i virtualistes de proximitat i també de producció ecològica. A més, aquest diumenge, com que és el primer que es fa, també hi haurà diferents tallers per a dults i infants. Per exemple, un taller per aprendre la planta i tenir cura d'una pebrutera. Perdona? Sí. Un taller de laboració de compota amb cireres de la comarca? Ah, molt bé. Perdona, sabia que el vas llibre gat era... De producció cirera era important. Carxofes, cireres... És el que més temps. I un taller de consum responsable. Molt bé, doncs tot això, aquest diumenge, i ja per acabar una jornada per netejar la riera de Sant Just. Això també serà durant aquest cap de setmana. Demà, dissabte, de fet, no sé com anirà amb la pluja, però, en principi, de fet, és una activitat simultània a 36 municipis catalans. Es farà, doncs, aquest matí, demà al matí. L'organitza de l'Associació Hàbitats, i la trobada aquí, Sant Just, serà davant de la ITV, per consciència de la gent, doncs, de mantenir nets a aquests espais fluvials i també cridar consciència sobre no embrutar-los. Hi haurà menjar? No, Jordi, a veure... Perdona que rigui, però és que no he vist l'Associació entre menjar i netejar la claveguera de Sant Just. No, però quan fan tots els actes de Sant Just, sobretot aquest cap de setmana, doncs en tots, tot i que no tinguia a veure amb el menjar, hi ha menjar. A la biblioteca fan una xocolatada. A l'Atlètic fan una botifarrada. Clar, doncs, faltava aquest, que faci una cosa de picàpica. Com que és només el matí... Perquè no l'organitza la Casa Regional d'Extrema Dura, sinó hi hauria alguna cosa amigues o alguna cosa per l'estil. Bé, doncs ja he menjat la pregunta. Cristina, perquè no tenim gravats grups dient... Cristina, Cristina, sinó ara potser t'ho haguessin posat. A les 11, eh, això? A les 11 del matí, eh, demà que estarà... Tot comença les 11 demà. Molt bé. Pots anar a la trobada fluvial, a netejar el riu, a la biblioteca o a la festa de l'Atlètic? Jo aniria on hi hagi més gent, que és netejar el riu, segur. Carme, moltíssimes gràcies, que tinguis una bona tarda. Bona tarda. És un bon cap de setmana. Adeu! Ja sabeu que el poder està connectat de la qualitat s'enjustenca. Ara mateix, a ràdio d'Esvern.com, i a partir de la set, el s'enjust Notícies edició vespre 5 i 23 de la tarda, és l'hora del cinema. Amb el Jordi Roca. Jordi Roca. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Final. Per què arribar a Cristina, quan em saluda? No sé, és com si fos el pallasse del cinema. Perdona, perdona, això ho dius tu. No, jo crec que m'estava rient encara, perquè el Jordi s'estava rient. Ah, sí, que ets tu, em passa el riu. Em passa el riu, ja ho sé. Comencem amb la primera estrena de la setmana. De fet, avui comentarem unes quantes, 15 anys i un dia. Clar, no és nombre de mujer, el mensajero, i ja la, les aventures de los 5, populaire, turistes o... Música jàpideis, però és un tràiler. Avui hi ha molta cosa, eh. Va, Jordi, comencem per 15 anys i un dia. Si et sembla, escoltem el tràiler, a veure si fa bona pinta o no. És una pel·lícula francesa?Correcte. No, no, no. 7 taules d'un villar francès, què vol dir això? No. No, que amb això. No, que amb això és que no has fet la cura diagonal. En aquesta pel·lícula torna a coincidir la directora de la pel·lícula 7 mesos d'Evrían Francesc, en català 7 taules d'un villar francès, que és la Gràcia Crejeta i també la seva protagonista, que és la Maribel Ardeu-Partan, amb aquest segon film torna a coincidir tan directora com Actreeu. Pel·lícula espanyola, escolta'm el tràiler. Me llamo Margo Aguirre. He hecho, fundamentalmente, teatro. Teatro un poco de todo. Esto estás loco. ¿Qué mierda de trabajo vas a encontrar si no pegas en vuelta? De actor. Faltan sin justificar, retrasos, malas contestaciones. Ya más te acorda una cocinera. Bueno, la llame golda, la llame va a caburra. Tres meses y de pelos de expulsión. No será una broma, ¿verdad? Creo que deberíamos mandar al niño con Max una temporada. Mandarle con ese hombre, que está completamente loco. Es mi padre. Es estricto y serio. ¿Te hago pedir una guerra?No. Sabría perfectamente qué hacer con el niño. ¿Qué coño dejaste en el ejército? Si te lo pasas, guay, que te cagas. No parece nada. A ver si eres capaz de hacer por más de cintas. Pero varía. Bé, jo pel que he sentit del tràiler, a veure si ho encerto. Crec que és un gènere drama costumbrista amb tocs d'humor i comèdia. O una comèdia costumbrista amb tocs de drama. No, ja ho has dit bé al principi. Sí, és un drama amb tocs d'humor. Els punts positius de la pel·lícula són l'actiu principal. La Maria Verdu, que ho fa esplèndidament. També la realitzadora, la directora. La Galàcia Crejeta, que ens ensenya la selecció d'imatges, etcètera. Un bon treball. I també la revelació en el món d'actuació. Qui concentra pràcticament tot el pes de la pel·lícula, que és el actor fins a la desconegut. Que es diu Aaron Piper. I que es veu que en els pròxims anys donarà bastant de sí i bastant que parlar. L'argument en sí, ja està bastant vist. La veritat no ens sorprendrà ningú de fer la setmana passada. Ja parlàvem de l'Oscar D'Ecaïne, del José Coronado, un pare complicat amb un adolescent encara més complicat. Aquest és el mateix. Maria Verdu fa el paper d'una mare perduda. Vaig anar a veure l'Oscar D'Ecaïne. Ara te'n parlaré. Una mare perduda i patidora que no sap què fem el seu fill adolescent. Que és bastant gamberro, suspend, etcètera. Posa enlius, té mal els amics. I que, com que no sap què fem, ell l'envia amb el seu pare. És a dir, amb l'avi, que és el Tito Valverde, un ex militar que ve de la bella escola, molt estricta i tal, i capandre amb el nen. Doncs és una mica més blaxa i que hi ha coses més importants que les normes. El comissari, oi? Sí, el comissari. Com a nivell d'edat, que sigui ell, l'avi, Maria Valverdu, la mare... És una mica ajustat, però bé. Vol dir que aquest home, Tito Valverde, ha perdut molt i hem vellit bastant, últimament. No, no, vol dir que realment... És el pare de la Maria Valverdu. Clar, exactament, però vull dir que si tu els veus els dos físicament, la Maria Valverdu, evidentment, es veu més jove, però tant com per ser la filla amb una mica justadillo, eh. Per cert, aquesta pel·lícula... Badriom fa el festival de Málaga on va obtenir 4 premis. Sí, inclòs, el de Millor Pel·lícula i Millor Guió. O sigui que té bastant bona pinta, sobretot pel tema interpretació, jo crec. Vaig tenir a veure fills de caïn l'altre dia. Què et passa, Málaga? No sé si algú de la taula, d'aquí, la vista... No, no la vaig a veure jo. Envara molt la interpretació del Manrique, també, del coronavirus. Manrique sempre ho fa bé, eh. Sí, sí, laitat és que està molt bé. Envara molt, també, la construcció durant tota la pel·lícula dels suspens, del que passa, realment, amb el fill, i tot plegat. Però... Però... Ja havia d'haver-hi un. Sí, no, és que... Si no, no em faig tot el bonic. No em va acabar de convèncer gaire el guió. Ui, què ha passat? Ni la història. Ui, per favor, ni tampoc, al final. Ui, mare meva! O sigui que... Vaig sortir com... Vaig pensar que era molt provisible. Vaig pensar que era molt provisible, a mi de pel·lícula, dir que això passarà això i això, i això, i això. A més, amb la persona que anava, li vaig dir... I, efectivament, al final va passar... Ai, amb qui vas anar, Jordi? Amb la meva mare. Ja ho ha dit, de fet, eh. No els t'hi vendres. Va dir que la seva mare volia veure aquesta pel·lícula, i el vaig dir que feia molt bé. En fi, passem a la següent pel·lícula de la setmana. Atenció al títol. Clara, no és nombre de mujer. Que ja en dius tu, un títol és aquest. Que, de fet, és una altra producció espanyola, però una comèdia directament dirigida per Pepe Carmejo. Bueno, pero mira, lo de que sé es decir tinarre. Es el culo culo y el cuatro de la. Así que eres su follaca. ¿Sú que, eh, diu? Perdona, para un momento. ¿Sú que, sí que he dit? ¿Sú que, eso? ¿Adipoyaca? No. Bueno, mira, lo de que sé es decir tinarre. Es el culo culo y el cuatro de la. Así que eres su follaca. Oh! ¿Sú que vas a tener una semana en Cuba para poner la pinata a cuenca? Una subida de tono, más como este que pongo las malitas en la cuenca. No te quiero volver a ver en mi vida. ¿Me entiendes? Que sepas que he decidido que me la digo. Llevo más de cincuenta mensajes en el costo, ¿verdad? Este pedazo de capullo es mi mejor amigo. Pero está a carajo, Tau. Ve, follaca, mirar a cuenca... ¿A carajo, Nau? Aquesta pel·lícula té molt bona pinta. Eh, té molt bona pinta. Explica'ns a què va, com a mínim, Jordi. A veure, és una comèdia espanyola, típical espanyol, 100%. Amb actors que feia temps que no treballaven, a les 26 he d'esquetar-los, com el Jorge Sán, la Esmeral de Moya, la Miriam de Azaroca, bé. Per tant, pel·lícules d'aquelles també una que era l'any 90, no? Sí. Sí, una mica podríem dir-m'ho un toc verd, per fer una mica d'humor, però bé. Unes rises, no? Escolta, això, mirar a cuenca, parlo de riure o follaca, que estic rient per dins. En aquest cas, Jorge Sánchez, el protagonista, es diu Jorge, també, i és un boticari que la seva dona no l'estima, així que decideix deixar-la. A més a més, el Jorge té un nebot, el Juan, que està enamorat d'una noia de l'institut, que és l'Anna, que està sortint amb el seu millor amic, i que, a més a més, es proposen anar-se'n de viatge de final de curs junts a Cuba. La seva intenció o el seu comès serà intentar que trenquin abans d'arribar a aquest final de curs, i això és tota d'història al guió. Bé, no ens aprecio una gaire, aquesta pel·lícula. Si vol riure i t'agrada aquest tipus d'humor lo serran, doncs ens dubtes la teva pel·lícula. Doncs ja ho sabeu. Per cert, passem a la següent pel·lícula. Deixem enrere les trenes espanyoles, què passa, Jordi? Per cert, que ara està recordant. No té res a veure, però el títol de la pel·lícula, que ara no és home de mujer, em recorda la notícia que ha sortit d'aquesta setmana. Sí, senyor, senyor, si no saps de quina va dir. Sí, home, és aquella dona que van descobrir que als 67 anys hi havia una dona, precisament. Aquell home que va anar a un hospital xinès. És fora, aquest passatge de la vida. Sí, sí, vas a fer qualsevol... com diu això, un xequeig mèdic, no? I acabes dient-te que ets una dona. Això es pot passar a tots. No aneu tard, no aneu tard al metge. És que no ho entenc. Ja ho veuràs. Tenia un defecte als raris, per tant, no tenia la menstruació, i a més a més se li ajuntava que tenia una de les malalties d'aquestes rares que feia que tingués un micropen. Ah... Perdona, jo no puc dir res més ni dimens, tampoc. Del que era el Jordi, ja ha sigut així. Tenia un quista als raris, i per això va anar al metge, i ell no entenia res, o ella vaja. Bueno, ell vol que continuï senyor. Ell vol que sigui, clar, clar. Bé, en fi, per semblar a estrenes internacionals... Per exemple, un thriller d'acció nord-americana amb el Dwayne Johnson i la Susan Sarandon. Es diu El Mensajero i el trailer són així. ¿Tú conductor manejó la situación muy bien? Nos quedamos con eso. Tio, ¿sabes con quién estamos tratando? Eres un exmilitar mexicano y controla esta región para el cártel de Nuevo León. Si trabajas para nosotros, eras como de la familia, y eso incluye a tu mujer y a tu hija. Esta es la última parada. Haz lo que te quede y el juez dejará libre a tu hijo al instante. Te quiero, Susan. Los federales están encantados, y ahora, cuando descubran que eres un chibato, irán a por nuestras familias. No voy a permitir que ni unos ni otros dicten nuestro destino, ni hablar. Cañado la bona. Directament des del Restat Unís, com deiem aquesta pel·lícula del Mensajero, un thriller d'acció nord-americana. Per tant, la gent que li agrada dir aquests tipus de pel·lícules, és el que li agrada dir. Sí, va ser la frase que ara va dir, perquè té tots els ingredients, dins d'aquest gènere és absolutament perfecte. Fins i tot fa una mica de fàstic, perquè té tots els ingredients per ser la gran pel·lícula d'acció d'aquesta setmana, previsible des del minuto, com la gran majoria de pel·lícules d'acció, on el Downey Johnson és aquest heroi americà que ha de salvar la seva família, perquè el seu fill l'han jutjat injustament, i si... La mare és la Susan Sarandon, no? La Susan Sarandon sembla que fa pel·lícula, no? El seu fill té problemes? No, ara ho explico. Ara ho explico. El seu fill està condemnat a 10 anys de presó, i ell, per tal de evitar que això passi i que es demostri que el seu fill és innocent, pactarà amb una advocada d'estat, que és la Susan Sarandon, que li diu que retiraran tots els càrrecs del fill si ell s'infiltre dins la màfia de la droga, el cartel colombià, i fa despia i els hi passar informació. Clar, arribarà un moment que estarà tan infiltrat que posaran risc d'anar al seu fill que estarà a presó com la seva filla petita i la seva dona. Veurem, finalment, què passa si aconsegueix salvar-ho tot. Advogada! Bé, passem a la següent pel·lícula, que també es trena avui, directament des del Canadà. Arriba Inchalá. Es poncia així, no? No. Com que no? No. Inchalá, no. No veus que hi ha una pòstruf. Inchalá. Ah, Inchalá. No veus que Inchalá és el que diuen els musulmans quan estan pregats, no? Però és Inchalá, però no Inchalá. Inchalá és la gròfera de la pata, no? No digueu-la. Inchalá. Ah, sí. Eh... Ah, més mona, no? M'has entès, no? Em pensem que era el que ets sou. Està francès, eh? Sí, clar. La relladora és Anaís Lavaveleta i, en el fin, coneixent Clue, una jove doctora canadenca. Jordi, ho dic perquè potser la gent no entera res del que està escoltant. Sí, bé, jo ja saps que m'agrada promocionar les llengües. És el debut cinematogràfic d'aquesta jove realitzadora, que ens intenta mostrar una vegada més el conflicte entre Palestina i Israel. En aquest cas, ho fa a través d'una personatge entrenyable, que és una doctora canadenca, que migra fins a Israel, per tal d'assistir les dones que han de donar llum a la franja de Sí Jordània. Molt bé. Un drama en tota regla. Sí. Aleshores, ella es veurà abocada. En principi, no vol prendre part del conflicte, perquè jo et dic viuer real, però treballa cada dia a marxa fins a la zona de Palestina per assistir els parts. Aleshores, ella es veurà abocada en el conflicte i hi haurà un moment o altre que haurà de triar en quin bandul està. Una de les frases, que és la que hem sentit en el tràiler... No m'entens. No m'entens, eh. Per cert. No. Cada fin és molt bé la idea. La increscència de pericules que una d'aquestes dones palestines ara que ella atén, li diu que, si es plau, que aquesta no és la seva agarra, sinó que és la nostra. O sigui, és la de les dones. Cepataguer. Cepataguer, clar. És la moça. Eh, moça. Moça. No, és moça, no. Sí, moça, té pego. Cé la moça, que és la nostra. Ah, va, va, va. Una altra pel·lícula, que també s'estrena avui, es tracta d'una comèdia familiar alemanya, basada en el primer llibre de la sèrie. Segurament molt us donarà el cinc, o el cinc o aquells llibres que tots heu llegit al col·le. Escolta'm, perdona, no he llegit tu el col·le, aquest llibre? No, perquè jo hi ha sigut una altra generació. Jo, de poble, vaig llegir per estar ballant sempre de la luta. Los amigos más famosos del mundo. ¡No esperé en la vida! Eso es caliar. Resuelven misterios. ¡Es increíble! ¡Y descubren secretos! ¡Que empiece la aventura! ¿Qué es eso? ¡Vamos! Es hora de upar-nos del profesor. Esperemos que copede. ¡Se refiere a mi padre! ¡Necesitamos ayuda! ¡Es una emergencia! ¡Y para salvar al tío Cuentín! Cuatro niños y un extraordinario perro. ¡Dimi! No permitiremos que nadie le haga daño al tío Cuentín. ¡En una carrera contra el tiempo! ¿Qué es esto? ¡Alguien viene! A partir de mi, és la pel·lícula familiar d'aventures de la setmana, o quasi diria, de l'estació, de la primavera que hi acaba. Jordi, què destacarà aquesta pel·lícula? En aquest cas, si heu llegit els llibres de la història, per a tots aquells que no ho hagin fet, es tracta de 5 joves adolescents que es veuen inversos entre dos vànduls, que intenten fer-se amb una nova font d'energia que ha descobert el tiet Cuentín, que és el tiet d'un dels nens protagonistes. Són 4 nens i un gos. Provo que avui les pel·lícules tenen un leit motiu principal, que és que hi ha dos vànduls. La vida sempre hi ha dos vànduls. La vida sempre hi ha dos vànduls. I això, aleshores, el que passa és que tant cap dels dos vànduls comptava que sortien aquests 4 adolescents i els seus gos a lluitar per quedar-se amb aquesta font d'energia. Molt bé, doncs aquesta pel·lícula... Hi ha una pel·lícula d'aventures, que està bé. Passem a la següent estrena de la setmana. Es tracta d'una comèdia francesa. De fet, només queden dues pel·lícules per comanda, i les dues són comèdies. La primera arriba des de França, i la següent a la següent a la següent a la següent. I, on's our... Rosa lo debe pensar en los campeonatos. No se da cuenta del don que tiene, puedo poner el mundo a sus pies. ¿Cree que es el hombre para la situación? ¿Cuántas veces piensas llamarle hasta que entiendas que nunca te lo cogerá? Da igual el hombre que pase a tu lado, para ti es un imbécil. Tiene la impresión de que la utilizo. Cuando es por ella por quien hago todo esto. ¿Por qué piensa que la velocidad mecanográfica es un deporte? No sé si és la típica comèdia francesa. Què et refereixes amb típica comèdia francesa? D'on em refereixo? El tipus d'humor és més laig. A la secta de Barcelona, eh? Demà no, que em refereixo. Aca, aca, aca. Això, que el tipus d'humor és com sense gags, no tan comercial, no? És més la història que fa gràcia que no pas un gap concrent, que és trencador o explosiu. Refereixo això, quan dic comèdia francesa. Una comèdia molt linear. La pel·lícula en situa al 1958, en un poble de la normandia francesa, on l'arròs fan fil, que té 21 anys, és la filla del buticar i del poble, que la vol casar amb el mecànic del poble, per tant. Ja tens comèdia servida? No, que això és l'inici, només Jordi. Aleshores, a partir d'aquí ella, que no vol ser una dona de fer feines de casa, una dona de casa, doncs, decideix marxar a París a buscar feina, i doncs el contractaran com a secretària, però veuran que és un desastre. Això sí, té una qualitat que ningú sabia que és que, mecanografia superràpid. Per tant, el seu cap el que farà és presentar-la en concurs de mecanografia, i així anirà pujant pujant fins a convertir-se en la màxima mecanografa del món. Per tant, que avui en dient no hi ha concursos de mecanografia, o que així, més o menys coneguts, però no sé si hi ha concursos d'aquests 2.0 per enviar missatges de text amb el mòbil superràpid, o escriure paraules. Podria patentar, o podries fer una penya del morro. Mira, m'apunto, i no... Potser enviar missatges. Farem alguna... potser sí. Potser una penya del morro, no, però... Alguna activitat a l'aire lliure... Per què ha de ser l'aire lliure? Per la festa m'ajuda senjús, per exemple, o alguna cosa. No hi ha concursos d'anar ràpid. A part, sí, a festa m'ajuda senjús. No puc dir res, no puc dir res. Et passem ara a l'última pel·lícula que també s'estrena avui, i que és Turistes, una altra comèdia negra, en aquest cas, protagonitzada. Molt negra, eh? Però molt, eh? Perquè vols dir que està... No facis la broma. El bronx. No. Bé, Turistes, una comèdia molt negra. Escolta'm el trailer i jutgeu vosaltres mateixos. No, no. So me you old, Chris. Per anglès. Home, de faca, oi, ja! No m'ho dic, jo, jo, jo. A veure, aquesta pel·lícula, Turistes, quan portes estrelis amb anglès, Jordi, jo... És que t'esperes, no? No és que t'esperi, però no sé si és que no has trobat la versió catalana o castellana, o és que la pel·lícula es trena en un àmbit comercial molt reduït i amb pocs cinemes, i que directament hi és amb versió original. No, és que jo sóc multilingüe, per tant, m'expreso en diverses llengües. Ja, ja. Sí, mira. És per ell o per mi? No, per tot. Ah, és per mi. Bé, diuen que és una de les comèdies britàniques de l'any. Jo la recomanaria anar a veure si el que us agrada és la comèdia negra, si ens dubta. Ho reureu molt, però també aviso que és molt i molt negre, tirant quasi bé a Góre. Ens presenta un matrimoni a Cris, que és un jove britànic, que vol mostrar la seva tímida nòvia, com és la seva vida. Quina manera, com ho farà? Doncs convidant-ne en un viatge per les illes britàniques amb caravana, i així ja el coneixerà perfectament. Clar, potser el que acaba coneixent d'ell no li agrada massa. Bé, ens pot donar tota la vida. En fi, fins aquí les estrenes de cinema del dia d'avui. Gràcies, Jordi. Tot seguit passem a les notícies del món cinematogràfic. Bé, comencem per una notícia que s'ha exagerat el món del cinema, perquè ha mort Esther Williams la sirena del cinema als 91 anys. A veure. Jordi, no em miris amb aquesta cara. Jo crec que HAPPYDAYS. Jo he pogut anar a l'espotifà i HAPPYDAYS. Jo he trobat això. No, treu, para-ho, para-ho, para-ho. Para-ho, para-ho. A veure, primer, anem a fer dues coses. Si em permets, com ha presentat el director del programa, parlem de l'Ester Williams, i després et parlaré d'aquest incís que vull fer musical de HAPPYDAYS, que és un àudio que t'he enviat. Ah, m'has enviat? Perdona, perdona. No sabia que... Quan ets a posar, ara? Pormem d'això, i després parlem d'aquest amunt musical que m'agradaria fer. Doncs bé, l'Ester Williams... No el trobo, eh, HAPPYDAYS, aquest. A veure, no em xerri. No me l'has enviat amb tots els archius. Ja t'ho dic jo, que sí. Que no està aquí el mail, que no el veig amb tots els archius que hi ha. Bé, ara dic com buscar-ho. Ah, ja ho he trobat, ja ho he trobat. No me posis perquè no és una cançó adequada per la notícia, eh? Home, clar, evidentment. Williams va néixer el 8 d'agost de 1921 a Los Angeles, Califòrnia. Va ser campiona de natació. I hauria participat als Jocs Olímpics de Helsinki de 1940, però, malauradament, la Guerra Mundial va estroncar el seu somni. Aleshores Williams va decidir passar-se al món de l'espectacle. La poso ja, HAPPYDAYS? No, encara no. I va protagonitzar la seva primera partícula amb l'actor de Tarzan, que també era campió olímpica, el Johnny Weismuller. Aleshores va tenir molt èxit, molt èxit, sobretot durant els anys 40 i 50, després que la Golden Major l'ha fitxès. Però, finalment, va decidir anar pel seu cantor. Tenint una mica de carrera independent i es va acabar jubilant, diguéssim, quan tenia quasi bé 50 anys amb la pel·lícula El Gran Espectacle i La Font Màgica. Ja, ja, la poso ja. Sí, ara sí, posa-la. Ara sí, la poso, vinga, play. Què passa, play? Què és això? Un segon semblant, aquí. Escolta, no és el Ramon Mirabet, d'aquí. Exactament. Un aquí de Sant Feliu, no? Sí, que, per cert, felicitats a la Carme Bardó i que li va fer un entrevista pel Sant Feliu Punkat, i que és molt bona entrevista, molt bona entrevista. És veritat. Arran de les festes. Aquesta música, aquí el programa, està una mica prohibida, que ho sap, per què? El dia que vam voler entrevistar-lo, que havíem quedat amb ell, no ens va... No ens va tendre? Doncs és un noi súper simpàtic, superagradable, i que tenen tots els mitjans de comunicació. A nosaltres vam estar trucant-lo molt d'estona, i no ens va tendre. Però, Jordi, no vas parlar després a ells? Sí, vaig parlar a ells. I hem quedat un dia d'aquest. Un dia d'aquest, hem quedat... Doncs... Justament acaba de tornar de la França, de fer la gira, del seu nou últim disc, allà a França. Sí, perquè va participar el programa Neu Velestar, que és el número 1, i va quedar finalista. Sí senyor, sí senyor. Doncs això, no simplement ja que la música forma part del món dels cinemes, sobretot quan la Cristina ens parlava del cinema mut, es basava, bàsicament, la música era superimportant, doncs això, que ningú perdi de vista aquest jove, perquè ho fa molt bé, i també donarà molt que parla. I també felicitarà Carme Bardoy per la seva entrevista. Perdó, un moment, què passa? Bé, perdó d'una mica, potser, però que té a veure les païs notícies de cinema, de Ramon Mirabet, que sembla el Dani Jiménez, Martínez, no sé com es diu. No, perquè... Perdona, perdona, busca una pel·lícula on no hi hagi música. No, no, cap ni una. Doncs ja està, eh? Música i cinema són industriables. Però què té a veure això? Amb re. Doncs és una cançó que a mi m'agrada. Que el Ramon Mirabet, que el coneixes. No, no, no, que t'has jugat una mica pel mú. No, no, no, no, però m'ha agradat, i com que jo soc un amor de passeig, són generals que quan la gent ha estat en feta, s'ha de reconèixer. Tota, doncs, si vols anar fent aquesta reportatge en musical, a partir d'ara, a cadir vendre, jo convido que ho facis. Si vols fer-ho, al final de la secció... No, no, la meva secció és cinema. Al mig de la secció. Bé, aquest diumenge, canviem de tema, arranca la quinzena edició del Festival de Cinema i Jueu de Barcelona. Sí, l'Institut Francesc de Barcelona acollirà un any més el grup principal d'aquesta programació, del Festival de Cinema i Jueu. El Lema, que és bastant habitual, és ser un cinema obertament. El certament planeja, en aquesta edició, la possibilitat de veure els conflictes amb uns altres ulls. Així manté l'objectiu d'establir un pont de diàleg i una via per superar diferències mitjançones. Això es fa molt en el món cultural, d'intentar solventar problemes, o afluixar tensions a través de films, o d'altres formes d'expasió cultural. Per cert, no, digues-li. Ja que parles de festivals, jo volia parlar d'una altra, que hi ha demà també, és a la plaça del rei, dins dels curmatratges i mostra curmatratges d'octor Mabuse, que estan molt ben... Bé, que cada any, rei d'any, van fent els festivals... I aquest any passarà en un curmatratge del actor que vam entrevistar l'altre dia, Adrià Collado, i que viu a Sant Just ja fa un vell d'anys, i també algun ens sembla d'Edvard Fernand, d'editalogica. Demà, si voleu, no sé què fer a la nit, a l'aire lliure, a la plaça del rei, a la plaça del rei, s'acció de curmatratges del festival Doctor Mabuse. Bé, passem ara a una altra notícia. Parlem de Kristen Stewart. Hombre, Kristen. Aquí en persona. Sí, sí, la teva ànima bessona. Kristen Stewart, que ha sigut notícia perquè suma ja... Sumeu dos nous projectes. Sí, m'han trucat l'altre dia. Efectivament, a la vostra agenda. Què ens pots explicar, Jordi? Ja saps que jo me n'alegro molt, que jo segueixo i tenim feina després de la saga Crepusculo. I no tenim... Què passa? Això et cau també la Cristina, no? Clar, evidentment. No tenim cap dubte que estarà molt enfaïnada. El primer dels projectes que portarà termes és que X-Ray, que és un drama polític que dirigirà Peter Sattel, hi ha que donarà vida a una jove que fos del petit poble en el que viu per unir-se a l'exèrcit, si més no, curiós. Tot i que ella volia ser destinada a Irak, finalment serà destinada aguantant-ho, i allà sorgirà una espècie de relació amoradí amundals, presos més antics de la presó. I l'altra pel·lícula, en el que se substituirà a la Maya Wasikopsky, que ja vaig dir fa temps que és un actriu que heu de seguir molt de prop, serà l'ajudant de la Juliette Binoj, que interpretarà una famosa actriu que encara es mostra insegura respecte a un èxit del passat. Per tant, dos nous projectes que suma el actriu, molt bé. Per cert, continuem parlant d'actrius i projectes. Per exemple, Catherine Heigl, que no sé qui és, per cert. Perdona, no sé qui és. Com que no saps qui és? Sí, parla molt de vegades. Ho sento molt. No me'n recordo. Ningú sap qui és. Jo, si veig la cara, sí. Com que la Cristina ho saps. Algú s'assembla a aquesta... Algú del programa s'assembla a aquesta noia? No. Amb la Carme, no. Carme, no. Com és? És que és rosa, més o menys. El Sant Joanito diu que ella... El Sant Joanito, vostè creu que s'assembla a aquesta dona? A mi. Té un puro, no? Fa temps que no es depila sota el nas. En fi, quina pel·lícula has fet? No em dones pista, Jordi. No m'ajudes. A mi em fa comèdia romàntica. Has sortit d'anatomia de grei. Ah, vale, vale. I sau que ja saps qui és, s'ho ha massit. S'ho ha massit amb aquestes dades, ja, sí. Ara, ara, ara. És que vostè és enigmàtic, eh? Jo sóc enigmàtic. Què és peixos? Ets peixos, Jordi? No, ets tu peixos. Atenció, perquè el seu vei tu també. Ah, també? Sí. Per això està en comptes amb vostè. Atenció, perquè aquesta dona que va sortir d'anatomia de grei intentarà evitar una temptat de survivor. Jordi? Sí, doncs això, que compartirà pantalla amb el Clif Owen, que també és un bon actor, i les intents explicarà la història d'una treballadora del Departament d'Estat, que és enviat d'Estat d'Estats Units, eh? Que és enviada per treballar l'ambaixa nord-americana a Londres, morint al seu equip en una temptat. Aleshores, la culparan a ella d'aquest atemptat i començarà tot el thriller perquè ella intenta esbrinar què és el que ha passat i demostra així la seva inocència. Bé, atenció, perquè avui acabem amb una notícia, tenim temps a donar-la. Jordi, jo crec que és... La s'han trucat, senyor Manito, i qui és? Vull no sé, la Cácer Inheil potser. Que es va depilar l'altre dia, diu, eh? En fi, el senyor Manito... Tu et trucava a ella, eh? Es queda té guatja per el senyor Manito. Mira per participar amb un cos que vols organitzar. Entre altres coses, eh? Vostè guanyaria o no? Quantes teques escriu per segon, ni lletres, senyor Manito? Va ràpid o no? Bueno, sí. Sí, bueno, hi vaig posar els dits, eh? Ja, ja, ja. Això és una cosa més crítica que el senyor Jordi. Vostè té guatja per a ell, no li passa que a vegades... ha pres alguna tècla i és un altre, la que està apretant, o dos a l'hora? Això em passa sovint. Ja li passava amb la mare, quina oliveti. Atenció, perquè ara sí, eh? Passo que entre l'oliveti s'han quedat en els dits entre les tecles. Entre mitj. Entre mitj i fudir una mica de mal, eh? Tot és garrinxat. Atenció, els tecles de l'ordinador. És que vostè vol ser precis. Escolti, estiguem atents a la segona notícia que ens porta el Jordi. I l'última... Descobreixen a Reus un rotllo d'una pel·lícula local dels anys 20. Atenció, perquè és la notícia aquesta. Home, que ja es fa com tres mesos que va sortir. Però ja és que la vull dir no em deixes, perquè és molt important. Avui tenim temps, avui tenim temps. A més, explica la història del cinema de la Cristina. Ara en parlarem. A la televisió, donés la nostra companya col·laboradora, Núria Salvador, també, de la penya del Morro, ha trobat el seu magatzem un rotllo d'una pel·lícula dels anys 20, rodada a Tarragona, per una aficionat. Ah, per això posem la música a internet, no? És com una mena de... de rescat arqueològic dels ATRs. En fi, Jordi, no hi quedessis mirant-me. Què diu la notícia? No, d'això que es tracta d'heroïsmes, un dels films més destacats de la història del cinema de la ciutat, i del qual fins ara només es tenia constància per documentació antiga. Però amb aquesta prova, doncs, és un fet que així va ser. El film es va rodar en diferents jocs de Tarragona, com Roda de Barat, Amarit i Santes Creus... I Torra d'en Barat. I Torra d'en Barat amb finalitats ben èfiques. Molt bé. Què passa, què ets de Torra d'en Barat, Cristina? Ah, sí, molt bé. Però si està al costat, és gairebé germà. El tafulla és molt millor que Torra d'en Barat. A veure el moment. Aquí vaig i seria al costat. A veure el moment. Aquest és Torra d'en Barat al mig, és millor que Torra d'en Barat. Què dius, home, què dius? Aquests debats localistes, que no formen part de l'àrea metropolitana Sant Justes Bern, aquí ha sortit ara. Tu ets de Torra d'en Barat, Cristina? No, a veure, vaig a Torra d'en Barat des de molt petita, clar. Torra a la Mora, Lluís, la Cala Mora, o està allà... O por no se'n galleta. Coneixem tots, conegut per tots. Qui no ha passat a algun estiu al tafulla, o Torra d'en Barat? Que no és el mateix Torra d'en Barat que el tafulla. No és el mateix, perdona. No és el mateix. La gent de la tafulla sempre està Torra d'en Barat i alguna gent de Torra d'en Barat, algunes vegades, val de fulla. Perdona, perquè la gent de Torra d'en Barat... No en puc posar els de Torra d'en Barat en contra. No en puc posar els de Torra d'en Barat en contra. Per la gent de Barcelona, com nosaltres, Torra d'en Barat, ja te'n tendréu, perdoni. Lluís, Lluís, la Franca, allà, al nord, al sud, de Txaval d'en Vanill... Allò, d'aquell llarg, no? Tenim un nom, sap tothom. Torra d'en Barat. Jordi, moltes gràcies. Moltes gràcies. Segui-nos i re. No, no, no. Tot això ha surgit, perquè el de l'Andícia, que estava comentant el Jordi Roca, realment sí que es va rodar també una part de la pel·lícula a Torra d'en Barat. I jo, com a bona... Torra d'en Barat, sí. Doncs ho havia de dir. Doncs Cristina, preparat perquè ara mateix ens endincem la història. Cada vegada tenim més minuts, menys, menys minuts. Ja ho hem de solucionar, eh? Jo crec que a partir d'ara podríem fer a gènere per dia. Mira. Només o menys. És que últimament hi ha moltes esterenes i... Sí, moltes notícies. Per cert, jo sabeu que... Per cert, no, és que a la Cristina cada setmana ens explica la història del cinema i estem enclaig una mica en el començament de tot, l'època d'Aurada de Hollywood, als anys 40, quan ja van començar a... La dècada dels 30, sí. És que, Jordi, no estàs. Tota la meva història. 40, 30, 30, 40... Ja començàvem els diferents gènere's de tot plegat. Avui repassarem el gènere, senyor Benito, que l'agradaria, d'aventures. Ah, sí. A veure, endavant, quines pel·lícules... Quins eren els... No. Ah. A veure, Cristina... A finals dels 30, principi dels 40, Jordi, va destacar un gènere, que és el cinema d'aventures, com ho has dit, que va començar a agafar molta força una de les pel·lícules que més èxit van tenir, com van ser a Tarzan de los Monos, produïda per la Metro-Waldemanger, o la Isla del Tesoro. Ah, molt bé. Evidentment són pel·lícules que no són les que es reprudeixen ara per televisió, perquè són bastant més antigues, però... El senyor Benito, en aquella època feia la comunió, no sé si recorda... Sí, jo la recordo. D'estrena, eh. D'estrena, no? No, senyor Benito. El Tarzan què feia? El Johnny Wismiller. El que hem parlat... Ah, ho heu parlat, jo no hi era. Va acabar una mica tocat del bolet, no? Era campió de natació. Ja, com l'Ester Williams. I que té a veure això, que hem acabat tocats del bolet. Vol dir que el Llamas va creure tant el personatge... Tantes torno a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua... El saliva amb uller, com que no era peixos de segne. Tot seguit, com era d'esperar amb aquestes dues pel·lícules, la Metro-Waldemanger va ser una de les més pioneres en aquest cinema d'aventures, però les restes turistes, els grans i els petits, fins i tot, no van trigant a fer-hi altres propostes d'aquest gènere, com pot ser el Conde de Montecristo, feta per la United Artists... Que potser aquesta pel·lícula és la que ha tingut més versions de la història del cinema, no? Perquè el Telemupis està preparant una nova. Tot sabem la història, ja, no cal que no la repeteixin. Tampoc no és tan interessant, tampoc. Bueno, hi ha una del Gerard Depardier, que la passa en cadició, a TVU. Home, bravo. La més prista. Per això que és la més prista. I la del Pepe Martín també, eh? És una espanyola. Una cosa, és que aquestes històries, el Conde de Montecristo, i també ha facit xulsac los miserables, estan sobrevalorades, aquesta història. Queda-ho, que la Carme et renyarà. Jo penso que està sobrevalorat, són històries que un home que és desposaït dels càrrecs, que el tanca en una autorre d'un rany. Què importa? A la illa d'Aïf. Abans de Marsella. No trobo aquí. No hi ha xinxes. T'has escrit la teva història, a veure què trobes. Bé, Cristina. Abans del Conde de Montecristo, destaquem altres pel·lícules d'aquest gènere, com va ser la Paramun, que va fer 3 lanzaderos vengalistes de Gary Cooper, o la Fox amb el signo del Zorro. Home, el Zorro, ja va començar allà pareixa. Aquesta era una aventura eròtica, no? Oh, oh, oh, oh, oh. De totes maneres, acabar dient que amb els gènere's succeia una miqueta com amb les patents, amb aquesta lluita d'idees i d'invents, que s'havia de veure quina companyia es feia amb el control del gènere complert, i en aquest cas va ser la Warner Bros, que va aconseguir dominar el gènere amb pel·lícules com el Capitán Bluth, o Robin de los Bosques, o el Alcón del Mar. Molt bé, no sé si recordo algun d'aquestes pel·lícules. Quin còmol estaria aquí, no? Potser seria més salvatge, no? Més salvatge. La gent era... Fantàstic, terror. Sí, sí senyor, sí senyor. La setmana que ve... Per què? Sí, per si, no? Esclar, esclar, algú vol que cagalli? Sí, sí, sí. Bé, atenció, perquè la setmana que ve parlarem del cinema policíac. Ei, de Western, sí, ens dona temps que esperem que sí. O del cinema de terror, o del drama. Les primeres pel·lícules d'aquests finals als 30, 40 a Hollywood. Jordi Roca, moltes gràcies. Que vagi bé que tingués una misteriosa setmana. Bona tarda. A la segona hora, més penya del morro, fins ara. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company. El Parlament ha celebrat aquesta tarda una simera contra la reforma de la llei d'educació més coneguda com la llei vert. I han participat tots els grups polítics a excepció del Partit Popular i Ciutadans. De moment, Convergència Esquerra, el PSC iniciativa, han acordat consensuar un text comú a favor de la immersió lingüística a les esmenes que cadascú presentaran al Congrés. Sandra Valén, bona tarda. Bona tarda, després de la reunió de representants de CIU, PSC Esquerra iniciativa, el Parlament, totes quatre formacions, han acordat presentar un paràgraf conjunt en les esmenes de la totalitat i les esmenes parcials que presentaran contra la llei vert que presentarà cada partit per separar-te al Congrés. Joan Coscovila, Diputat d'Iniciativa, a la cambra baixa. Satisfactòria, l'acord que hem assumit. I creiem que el fet de que puguem compartir una part important de l'esmena de la totalitat i una part important de les esmenes parcials, és un abans amb la voluntat de la defensa d'aquest model llinguístic. Les quatre formacions de defensa de l'escola en català són la de l'Ajuntament d'Esquerra, del model educatiu sagregador de l'Alomse. La Cúpula Directiva de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona ha dimitit en bloc aquest event de les poques abans que el Departament de Justícia insti al centre a presentar un concurs de creditors. I després que aquesta setmana el jutge que instrueix la denúncia de presumptes delictes de prevericació i malversació de fons ha imputat nou exels càrrecs més. La direcció sortint entén que el centre es troba en una situació de bloqueig com un dels hospitals de referència de tot Catalunya. Afegeixen que les noves imputacions judicials no fan altra cosa que oferi una imatge negativa del centre i els treballadors. De la seva banda, el Departament de Justícia afegeix que el concurs de creditors en cap cas suposarà la liquidació de la fundació al tencament del centre ni l'inici d'una privatització. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha anunciat la construcció de mil nous habitatges de lloguer a la ciutat amb un preu per sota del mercat de 200 a 400 euros al mes. La previsió és que els primers pisos estiguem disponibles per s'ocupats a final de l'any 2014. Amb aquest miler de nous pisos, el per públic de lloguer a Barcelona superarà els 11.000. L'alcalde Trias ha mostrat convençut que es tracta d'un canvi de filosofia pel que fa la política d'habitatge. Crec que és innovadora, és una iniciativa potent, és una iniciativa que és un punt d'inflexió molt important de la política d'habitatge d'aquesta ciutat. Jo crec que és un canvi de filosofia, de plantejaments, és un canvi en la manera de fer habitatge públic a Barcelona. El canvi respecte a promocions anteriors és que l'Ajuntament finançarà la inversió 100 milions d'euros amb la venda de l'explotació dels pàrquings públics que hi ha a Barcelona. El cap de setmana torna al mal temps, sobretot demà a dissabte, que la tungada dels roxats i tempestes anirà creuant de sota-nord la majoria de comarques ja des de primera hora. Es preveu que les pluges més intenses descarreguen a l'oest, a les comarques de Lleida, de Tarragona i punts de la Catalunya central, tot i que el més probable és que a partir del migdia i a la tard del roxats també afectin en menor mesura la majoria de comarques de Barcelona i del nord-est. De fet, protecció civil activat aquest migdia el pla inuncat, en fase d'alerta, a causa de la previsió que les pluges puguin ser puntualment fortes entre aquesta nit i demà. Els porten xarxa. Bona tarda, us parla David Amador. Avui s'ha presentat a Tarragona la 49ª edició del Ràlia i Rà, Catalunya, que està deurada, que es disputarà del 24 al 27 d'octubre, com a penúltima prova del Campionat del Món. La sortida oficial del Ràlia es farà Barcelona i la sairà en tres trams cronometrats de nit sobre l'esfalt. Salau i Portaventura seran de nou els núcles de la cursa per no haver-hi en consecutiu. D'altra banda, el futbol espanyol i el defensa Joan Capdevila han arribat a un acord per renovar el contracte del jugador. El de Tarragà s'ignarà per una temporada més. D'altra banda, el club Blanqui Blau ha anunciat que el pròxim 10 d'agost disputarà Londres un partit amistós davant el Totenham Hotspur, un dels equips més potents de la prèmia líca anglèsa. També en futbol ja es coneixen els dies que haurà de jugar al Girona, la primera fase de 100 a primera, serà el dimecres 12 i dissabte 15 de juny. Els Gironins encara no coneixen el rival amb qui s'hauran d'enfrontar. A tercera, l'Europa ha renovat el tenit Pedro Dólera per les dues pròximes temporades. Ja en tenis. Ha disputat una de les semifinals del torneig de Roland Garros. Rafa Nadal ha passat a la final després de derrotar el servei Diokovic. Després, David Ferrer jugarà contra el francès Jovi Fetsonga, també per un lloc a la final. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, són les 6 i 5. Sant Just Solidari engega un projecte de desenvolupament socioeconòmic amb Camuapa, l'objectiu és enfortir les capacitats dels agents econòmics que fan moure gran part de l'economia del municipi Nicaragüeng. Els més destacats són la Cooperativa L'Àctia Masiguito, la Casa de la Mujer Nuestra Senyora de Montserrat i l'Associació de Ganaderos de Camuapa. El que fa la Cooperativa L'Àctia Masiguito es buscarà l'enfortiment de les seves capacitats empresariales a través d'un pla de negocis i d'un pla estratègic. La Casa de la Mujer es vol crear un pla de serveis per dones que li direm negocis urbans del sector agrupacuari. I en el cas de l'Associació de Ganaderos de Camuapa, hi ha un projecte ambientals sostenibles de producció de ramat de carn. Radio Camuapa coordinarà i recollirà dades per veure com evoluciona el projecte i l'explicarà a través de les zones. Un projecte que durarà un any i costa 123.000 euros. La L'Àctica Senyor Celebra demà dissabte, al final de la temporada, la festa al camp de futbol, la festa de directes als membres de l'Atlètic i a les seves famílies, però també a Sant Justencs, que vulguin participar d'una jornada dedicada a l'esport i als valors de la pràctica esportiva a partir de partits de futbols i gincanes. Una festa que arrancarà les ondes del matí amb inflables, paradets i sorpreses, i, a més, per dinar hi haurà una autifarrada popular. Durant el matí també es presentaran els equips al camp. Ja es faran entrega dels trofeus als jugadors, tot plegar-se que van a un partit contra el Sant Cogat a Sant Just. Aquesta temporada l'Atlètic ha comptat amb més de 350 jugadors, 23 equips i 250 famílies que donen suport al club que es va crear fa 3 anys a Sant Just. I acabem aquest vullet i explica amb vos que la biblioteca Joan Mararit celebrarà demà la festa del seu deseniversari, una festa que ja s'ha jornat en dues ocasions, a més d'abril per culpa del mal temps, perquè hi havia moltes activitats previstes als jardins de Can Genestà. En aquest cas, si finalment demano plou, els jardins acolliran activitats per nens i nenes a partir de les 11 del matí, hi haurà inflables i també jocs infantils, i, a més, es farà un acte que s'ha confirmat a última hora, que és una ballada de gegants tot plegat per celebrar el deseniversari de la biblioteca Joan Mararit. I, de moment, això és tot més informació a l'A7, els senjors notícies d'Edició Véspera. Vine al restaurant del centre social, el Milenari. El restaurant al Milenari i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. Si ets soci o soci del centre social al Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està oberta dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda, i el centre social de deu del matí fins a les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just Desvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà. Número 1, Restaurant al Milenari. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, els divendres a les vuit del Véspera i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern. Nits electrònica ara és vits. Vits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres, dissabte de 10 a 12 del migdia. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplegic. Em vaig dir de 18 mesos, un any i mig, a l'hospital. I el meu pensament va ser, quan surts d'aquí, que faràs. Que et vas en por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. El dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu. informatiucomercal.com. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara, també. Fa uns dies m'encantaven el Cine. Ara, també. Fa uns dies em van llençar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona cara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, si a les persones. Obertament.org. Molts petonets des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, per la ràdio, i que tot vagi molt bé i molt ràpid. Una salutació molt forta a tots els components de la penya del Morro, sóc la Lícia, de Bristol Idiomes, i com diem nosaltres, enjoy English, enjoy Bristol. Des de tot bé, bé, amb kits, enviem una forta salutació per la penya del Morro. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio dels veus. Bona tarda, 6 i 11. Benvinguts a la segona hora de la penya del Morro. El senyor Benito està acabant de saborir un got d'aigua que s'acaba de prendre. A l'última hora, la Cristina de Punts demana el seu portat i el partagir dels 30 intòpics, però comentar que en aquesta segona hora també parlarem dels cobers, les furquilles, els ganivets, això que utilitzem cada dia amb la visió especial del senyor Benito. A més a més també tindrem... Què diu, senyor Benito? Tinc un cobertit, això.Tinc molt sumari, per favor. I a més a més, avui, el programa parlarem del que no hem de fer a l'antia agenda de la penya del Morro, tot això durant aquesta segona hora, la riera i tot plegat. Però comencem repassant tèndins tòpics, tèndins tòpics, el més comentat a Twitter. Per què posen noms tan complicats, sempre, en les coses internet? Avui ha sigut tèndin tòpic José Blanco, perquè el jutge del cas Campeón... Hi ha un cas que diu... Caso Campeón, es diu? Campeón, que és el Luis Várcenes, el principal d'Inculpat, o no ho sabem... Demana el tribunal que tramiti el suplicatori, el Congrés, per poder jutjar José Blanco, diputat socialista i exministre de foment per tràfic d'influències, encara que no pel delicte de prevaricació, que també l'inputava el fiscal. Per tant, José Blanco, un polític o expolític, perquè no sé si encara ocupa algun carreg al partit socialista espanyol... Diputat. Clar, és diputat, ja ho sé, que és possible que vagi als jutjats, no? És el jutgi, per aquest cas. Què diu la gent a Twitter? Empliem informació que ens facilita l'Humanoidi, que es posa la mà al foc per José Blanco. Tenint en compte el que va a la seva paraula, comenta, això és una sentència condenatòria evident. A la mateixa línia destaquem el comentari del Largo, que diu Robert Cava posa la mà al foc per José Blanco, mentre ell intenta treure-la de tots els llocs on l'ha ficat. I acabem amb el tio Calambre, que diu la seva pregunta. José Blanco no era qui se les deva de barat a la corrupció. Haha, un altre golfo més. La corrupció es fa des de fa uns temps. Avui també ha sigut l'endit tòpic, el jugador... Rafa Nadal, també ha sigut l'endit tòpic, pel tema del tornet de Roland Gardó. Passa al final, no? No sé com està, la veritat. Em sembla que estava semifinal. Passa al final. Ha guanyat, ja? Sí. Avui també hi ha un altre esportista del Real Madrid, per això. Xavier Alonso ha sigut el més comentari de Twitter, perquè el migcampista blanc ha estat operat en únic per Povàlgia, amb èxit. No sé si s'està fent, però s'espera que estigui al 100% quan comencin la pre-temporada. Per tant, també la selecció de la Copa Confederacions. Ja s'ha de perdre el primer partit que es va jugar. Per tant, estàvem en aquesta operació. Comencem destacant la punca pel José Luis Sánchez, que diu... Xavier Alonso, amb la seva decisió d'operar-se, demostra professionalitat i compromís amb el Real Madrid. Es queda sense vacances per recuperar-se. Seguim amb la menció de línigo, que fa en aquest cas cap al diari Marca, que diu que el dia 2.03 al titular que posava el diari Marca era... Xavier Alonso no tindrà que ser operat. I el dia següent, a l'endemà, el 7 de juny de 2.03, comentava en portada Xavier Alonso, operat de Povàlgia. Acabem-s'hi de casa amb el comentari de la Cristina Barinaga, que diu si Xavier Alonso necessita algú que el cuidi, tinc les tardes lliures per ell. Molt bé, doncs Cristina, moltes gràcies. Ja repassarem més Tren dintòpics al dia 1 del programa. Passem ara a les coses importants de la vida que avui es trenen Nova Sintonia. És com de consulta de metge, perquè s'ha llevenit una mica, és el metge, també, de tots nosaltres. La veieu? Que maco, no? Està bé, s'ha llevenit una mica. Deixa-hi, deixa-hi, que foaixis. Clar, eh? Deixi que foaixi la melodia. L'agrada? Molt, molt, eh? No sé per què em venen piruletes al cap, amb aquesta música. No? És una cosa com de pel·lícula comèdia americana en 60, eh? Sí senyor, sí senyor. Aquesta sintonia, de fet, l'entrenem. M'ha agradat, mare. M'ha agradat. Vostè té mà per això de les músiques. Sí, una cosa que se'n donen bé, però és una professió que a vegades està menjarustrada, que és l'edat muntador musical. Muntador musical, qui és el que sexa les músiques? Afectivament, és el que... Reprodueix els músics. I fa coses lletges i marratnes. Sí, clar, que llavors... No sé si se'n recorda, vostè no. Però ja vaig al Cornellà, entre la llinda de Cornellà i l'hospital, hi havia un quartel que es deia El quartel de la remonta. De la remonta, escolti. De quina època estem parlant? Home, anys 70, 80. Els 80 hauria de ser-hi. Sabeu què em sap què feien, el quartel de la remonta? Muntar. Però aquí muntava, hi havia uns cavalls i unes euques, i t'ha quedat, t'ha quedat. Ja, però escolti una cosa. Ja m'entén, eh. Li posava una música a tendre, eh. I anàvem fent, anàvem fent, i pam. Com hem arribat fins aquí? No ho entenc. No sé, per muntador musical. Ah, per muntador musical, eh. Doncs el muntador musical és un cafà, el mateix, amb músics. Perdoneu que aquesta... Per fer una música i un músic. Aquesta era una figura, volia comentar, una professió, que ja s'ha perdent, perquè avui dia hi ha un de fer de tot, fa de productor, fa de muntador i tal. En el tema de la ràdio, sobretot, quan hi havia la ràdio novel·les, per exemple, que li passaven el teix i ell buscava les músiques a dins. Aquí més de misteri, aquí més de... Aquí més de por, aquí més de... Aquí més misteri. Has fet d'això, Jordi? Sí. Home, sí. Sí, ho fa constablement. No, encara ho fa, encara ho fa. Però em prefereixo abans, si t'has dedicat exclusivament, potser en algun programa d'aquests, on hi havia novel·les, buscaves totes les músiques... Tu diré d'una manera la teva professió. Ah! Senyor Domènec. No. Senyor Domènec, ara que parlem de música, ràdios i ràdio novel·les, li diré una cosa que em va passar aquesta setmana. Em vaig trobar... Em vaig trobar una persona. Ah, sí? Sí. Jo no m'espero en sintonies. Em vaig trobar una persona que és molt... molt apreciada per nosaltres dos i altres. Què és? El seu germà. No, aviam si sap qui és, eh? Jo sí, és aquí. Has dit Toni? No. No. Senyor Arvenito, digalo com jo quiero que lo diga. Home, sí! Les nostres batalletes no interessen a la gent. No, però és per petar-la. És per fer-la petada. Ara expliqueu-lo, no? Aquí el nostre humanatge, el senyor... El senyor Arvenito i un servidor ens vam conèixer fa molts anys, ja li dic, que fent una... Com et dic això? Un curs de dobleatge. I teníem un professor que era el mític, ja, Juan José Moscoso. José Moscoso. Que ell és arreu de tot aquest temps de la radio novel·la del 60'-70. És tan arreu que va estarig igual, que aquella època. És a dir, pantalons de pan, patilles fins aquí baix... Tu imagines, no? Un mig de cavallera, un cabell gris... I llavors parlava d'aquesta manera. Així com... Ustedes saben, queridos alumnos, que la vida son cuatro días. Ha, ha, ha! Però era la seva veu o l'impostava? No ho sabem, no ho sabem. Perquè de tant impostar-la al final ja va ser la seva. Ja li va quedar, no? Sí, i... El senyor Arvenito, diga-lo com jo, que no... Passa, salto al resorte! Corri, corri, corri! Exacte, però... Usted vei tu, encara hauria de tornar a nàvelles, eh? Sí, no? Era més... Corri, corri, corri! És que no sé, era molt... M'és que és difícil, era la primera vegada. Era actor de dobleatge de la vella escola. I se'l va trobar l'altre dia i veig que la conversa... Uf, té porat! La gent s'aturava perquè pensava que estaven fent una ràdio novel·la. Ja, em podries dir. Amb la seva veu i l'altre... Bueno, escolti, ja hem fet una mica de nostàlgia. Ja hem recordat, ara. I passem a les coses importants de la vida. Avui, els coberts. Senyor Arvenito, avui tenim sintonia que ho hem comentat. Comencem pel començament. Sintonia molt agradosa, ja ho dic. És com de tard de consulta o de censors, de la mitjana. Què són els coberts? Aquesta flauteta que surt per aquí està molt bé. Què són els coberts? El coberts n'hi ha de dos menys, eh? Un cobert també és un parapeto que serveix per un cobertizo. Un cobertizo, un cobertizo. Però no parlarem d'aquests, sinó d'un altre, que són els coberts que fem servir... massivament cada dia, cada dia. Fulquilles, grimes... Clar, què són? Collaretes, collera... Collaretes, colleres, furquilles, collarolls, furquilletes... Ganyar del peix, ganyar del car... Ganyar del peix, ganyar del car... Pala del peix, pinces dels espàrrecs, pinces dels cargols, etcètera. Pinces també per tot el que s'havia marit, no? Sí, pinces pels marits, d'allò... Pinça birmana... Pinça birmana, pinça per depilar-se, maquinilla elèctrica, etcètera. Però això són coberts, eh? Sí, que puguis posar una taula i que t'ajudi a menjar. Per exemple, d'etadura postissa, no entra a la categoria coberta, tot i que t'ajuda a menjar, eh? Per exemple, els jogurs... A mi em van ensenyar a patir perquè eren pobres i vivíem sota un pont, no li volia dir ara un fisc. I llavors no teníem collaretes i utilitzàvem la mateixa etapa del jogur, doblegada, que fa com una mica... Les colònies potser més... Les colònies, això era més de colònies, més d'aprofitament. Aprofita, llavors feia així com a l'efecte de palanca, llavors a màxima vas menjar el jogur o les artilles. Jo pregunto... No, però que no és possible això, Jordi. Perquè la etapa del jogur és molt... Ah, ja havíem ensenyat. Vostè no s'ha trobat amb la necessitat. Hi ha una necessitat aguda d'ingènio. Tu que és de barris rics, Cristina. Perdona, s'ha dit que la gent de Sant Just és de... Què? No, no, tu. Ella és una especial vostè. A veure, el que has de fer... A veure, Cristina, mira, si... Tu et faré una ràpica. Això és l'etapa, per exemple. Tu faré així... I ja amb això... L'agafes per les cantonades i que la part quedi una mica por. No ho sé, com tu vulguis, pots fer meravelles. Pots fer-les repises, si vols. Home, però porta porqueries. Però la fa per dins. No es pot... La pregunta és, no no és... Inclusi l'agafa així com una mica quan agafa el paper per liar-se... Sí, sí. Fa una resistència i es pot menjar. Digui. Això és cobert o no? Sí, quan se vol un mecanisme que serveixi per menjar, podíem dir cobert. Vagi, que no es posi de moda, eh? Dits, també? Els ho dits? No, els dits ja formen part de la anatomia humana, serveixen per menjar, però com la dentadura postissa. No entre la categoria corbeta, coberts. Tot i que és molt agradós menjar amb les mans. I amb els dits, cosa que ens proveixen constantment. I així ens a l'home, a llar de la seva història, els inicis dels inicis amb què vam menjar amb els dits. Perquè serveixen diament. En quin moment de la història...? Jo he anat a sobre de la música. La mateixa ha estat molt bé. En quin moment de la història apareixen els coberts? Doncs aquesta és una pregunta que ens hem fet tots els investigadors. I al cap de vell li dius que no cal investigar-ho. O sigui que no ho sabem. Els coberts són imprescindibles? No del tot. Com he apuntat abans, l'humanitat, abans d'haver-hi coberts ja menjava. Ja s'ho fotia tot. Repuntem-se una mica en la prehistòria, que sap vostè, que a mi m'agrada anar a la prehistòria. Què ha de passar, la prehistòria? La prehistòria, abans del foc... Abans de l'escriptura. Sí, abans de l'escriptura, però molt abans. La prehistòria és justament això. Vostè ha vist alguna pintura rompestre on surti? O algun ganivet i furquina menjant-se un bistec amb patata? No, no n'hi havia. No m'hi dic. La prehistòria la podem determinar amb dos pares. Així és com hi ha qui diu el paleolític i el monolític. La de pedra dels metalls, no? Això mateix. De cara als coberts faríem dos adats, d'abans del foc i després del foc. Abans del foc. Zero coberts. Si no hi havia cuina, perquè volem els coberts. Si no hi havia plat, és obvi. No es pot inventar una cosa que no serveix per res. Efectivament. No es pot inventar coses que no serveixen per res. Per això estan als departaments de marketing. Que inventen moltes coses que no serveixen per res. Però bueno, la funció a l'home prehistòric era més pràctic a nosaltres. I clar, evidentment, la funció del cobert. No la tenia. Menjàvem els dits amb les mans i agafàvem les coses com podíem. I així ens va anar evolucionant. Com va haver-hi el foc? Perdona. Jo tinc una pregunta. Sí, sí, sí. Endavant. Quins materials ha utilitat l'home durant la humanitat per fer els coberts? Tot el material que ha tingut a l'abast, vostè ha apuntat ara de la tapa del llogur. És un material. Aluminis. Aluminis és un material no identificat. No identificat. Passar per la mà de l'home és una cosa que no és molt natural. No sé, amb la priori. Jo estic d'acord amb la Cristina. Fa una mica d'angúnia per s'ha de posar allò a la boca. I es posen tant de coses a la boca. Sí, tot, tot. Ja, ja, ja. És que no l'he posat perquè piqui. Exacte. Diguéssim que els primers... Els materials que l'home tenia a l'abast. Diguéssim, la pedra és una de les coses que va fer servir. Sobretot per fer ganivet. Això ens queda constància. Vagin a qualsevol museu de paleontologia i trobant ganivet de tota mena fet en pedra. Forquilles no, encara no és curiós. Colleres? Hem de deduir que no havien inventat la sopa. Doncs no hi ha colleres. Hi ha hagut un altre canvi de música. I no hi he fet cas. Però potser no, és una mica més avorrida. Sí, aquesta... No hem de tornar a posar la primera. Sí, hi posin ara. Ara parlant dels coberts. Ha vist com la secció agafa un altre aire. Mare, després de 3 anys o 4 anys o 5, ja hem trobat ja la música de les seves seccions. Escolta, l'home... Sembla que vagi per això pas passejant. Per les campines, com les flores, si les maripossilles... L'home neix amb coberts, ja? Clar, si els dits els considerem coberts, sí. Ah, va bé. Però no entraven, no? Però no entraven, eh? Una avantatjada. Perquè avui hem fet... era una resposta trampa. A veure si la Cristina estava al cas del que deia. Està al cas. Segur? Bé. No, l'home no neix en cobert. Però estàvem amb els materials. El que teníem a l'abast era la fusta. Sobretot les farrers, que tenien coberts de fusta. El dit que en casa era la reira o cuchara de pala. Ah, fàcilment, eh? Ells eren els que feien servir d'allò. I els fuster és utilitzar en metall, no? Els fuster és metall, eh? Els picapadrer és a la pell. D'arribats i altres. I després hi ha en metall. Una pregunta. A mi m'agradaria saber si sempre els coberts s'han fet servir per menjar o s'han fet servir per unes d'altres coses. Aquí que cadascú ja veig vostè per un bal de les seves inclinacions. Després de que jo soc el Marrano. Que no, que estava pensant en la furquilla per gratar-se. No, home. Fàbale, fa bé de dir-ho, perquè la furquilla va bé per gratar-se a l'esquena allà. Allò on no arribes, eh? Diuen, depèn de com té una curva adient per acabar de netejar tota la zona. Ecoliqua. Després hi ha unes furquilles, que eren com especials, per netejar, per passar-se amb els cabells i arrossegar totes les... En castellars diuen liendres, i ara en català no recordo el nom. Liendres. Les puces. Les liendres són les larves del... No en anem aquí, perquè tampoc no m'ha acabat res més. Una pregunta. L'evolució dels coberts. Va haver-hi un cobert que va ser el primer de tots o tots van venir a l'hora? No, els coberts van anar evolucionant. Hè'n dit que el que tenim més estudiat i el que va ser el ganivet. El ganivet és un cobert que té múltiples usos. Es pot fer servir de diferents maneres. Talla, empèny. Pots fer servir-lo de palanca, etcètera. Et va molt bé. Després va venir la collera. La collera, perquè quan mengem líquids, va haver d'inventar la collera per portar-s'ho líquid aquell a la boca. Tot i que, amb un vol, podíem fer-s'hi serpar, que queda lleig. Va ser un inventada de collera, perquè... Clar, res. A més, pensí que teníem molta gana aquella gent, llavors s'apropaven el vol amb ància. A veure, faig el soroll de... I se'ls hi caia tot per les barres. Aquest era el soroll... Descorar el vol... Que trobo que el fa prou bé, sí, bonito. Home, m'he practicat. Vostè és una mà que ha xerropat a la vida. I després hi ha molt, molt, molt, molt, molt cap aquí. L'home ja era modern, ja era... Diguéssim, ja estava l'època moderna, gairebé. I es va aparèixer la forquilla. Home, un clàssic. Un clàssic dels coberts. Perquè pensi que fins ve la de mitjana, una miqueta que menge, ja, quasi, en el relacionament, no hi havia forquilla. Hi ha una escena amb la mà que dona pel·lícula que es diu Beckett, que la protagonitza... Marlon Brando? Sí. Sí. I explica el... El primer ús de la forquilla. I un li diu, bé, la forquilla és molt pràctica. Jo tinc els dit. És que la forquilla pots agafar el menjar. Jo els agafo amb els dit. És que la forquilla, al final, la pots netejar. I ell diu, bueno, jo també netejo els dit. Clar, no trobava l'avantatge. Era una mica inútil, no? Era una mica inútil. Ell va considerar que era el rei, la forquilla. Una altra pregunta. Perquè hem d'anar acabant. Sí, hem de passar a la riera. Altres cultures, per exemple... Altres cultures, sí. Altres cultures han utilitzat noscoverts, precisament, a l'hora de menjar, per exemple, i els típics palets xinesos. Sí, això, els pelillos. Pelillos, també, anomenats. Pelillos, clar. Vostè no sé si ha trobat de molt compromís, ara darrere, d'anar a prendre un sushi. Sí. Doncs Cristina li agrada el sushi. Em va aguasar a mi aquell, una mica. La Cristina, tot el que és cru, l'agrada. Sí. Home, amb vida familiar. És que veig vampira. Sí, clar, ja li va. Doncs, bueno, i et donen aquells palets. Home, que pari el xino, este, collons. No, precisament, ja ve. Sí, ja ve. Però algú te l'ensenya perquè... Algú te l'ensenya, perquè, si no... Tu, Cristina, perquè ja ho tens. Ja ho té per la mà. És una cosa innata, també. Jo sempre hi he acabat amb ramp els dits, sempre. Sí. Com tot, si hi fa molta tensió, al final acaba patant. I d'allò. El tema xinès, oci asiàtic, ja saben que va per aquí... Bueno, ell s'ho perda. Els hi costa més, et triga més. Escolta, els árabs i... I després hi ha els árabs. Menyen molts amb els dits. El món ara té el costum de menjar molts dits. Però, llavors, fixis que hi ha una cosa... En el món ara, en la cultura, vostès, si viatgen, que sé que vostès van a viatjar. El món ara, que menja amb els dits, fan una coseta així... Gran part de l'Àfrica també, eh? Llavors agafen el menjar amb els dits i van menjant. Però pensi... Pensi... que només tenen una mà per menjar. Només poden menjar amb una mà. Perquè després un cop s'ha acabat el menjar, s'ha deglutit, ha fet tot el procés alimentari i arriba a la part de d'afacar, diguéssim, eh? Que vostès em val el servei. En aquests mons, en comptes de paper higiénic, el que tenen és una cassoleta amb aigua, i llavors amb els dits és neteja, les parts pudentes. Sí, si no... Ara, amb una mà menjant i amb l'altra, és neteja. Ja està, ja està, ja està. Llavors, jo els hi dic, que vostès investiguin amb quina mà en fa cada cosa, perquè si van en aquests mons amb aquestes cultures, segons quina mà els hi donguin, sabran com els tracten. Bueno, escolti, senyor Benito, ja està... Fins d'aquí la frase del... Està aquí els cobertos. Bueno, tenim més coses, eh? Ens hem deixat els cobertes amb homicès. Però ja els farem un altre dia. Els 40 anys els fa perdre. Els cobertes és una cosa molt important. Jo li recordo que l'única peça element accesori que durant el servei militar, cap militar es deixava, eren els cobertes, perquè mai sabies com podies menjar. Hem de sonar pausa, gràcies. Gràcies. Ens que vagi bé, i no es moui que d'aquests moments comentem... M'ha agradat molt la música, eh? Sí, a mi també. Felicitats, m'ha agradat. Sí, està bé. Juve Nívoa, juve Nívoa. He trigat 10 anys, però ja l'hem provat. M'agrada penjar el morro parlant de la Riera i de la recta final amb l'antiajenta de l'Eli Capdevila. Fins ara. Vine al restaurant del centre social, el Milenari. El restaurant, el Milenari, i trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci a socia del centre social, el Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins a les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. Restaurant, el Milenari. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% músiques relaxants i de 4 a 5 de la tarda. 1, 2, 3. Smooth jazz club. T'hi esperem. Soc Agustín Arribas, soc del graner de Sant Just, i em viu una salutació a tots els ullens de Sant Just i també a la penya del món. Disenoples, per la penya del Morro o del Morro, de ràdio d'Esvern, per potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. La penya del Morro, cada tarda, de 5 a 7, a ràdio d'Esvern. Síri, 35, parlem de la Riera. El col·laborat dels mitjans de TV3, senyor Benito, que vostè segueix en va tensió i que avui no ha sigut menys. No? Què passa? No ho podem escoltar? Senyor Benito, hola. Hola, hola, hola. També s'incorpora... Vostè ho fa expressament? Sí. I també saludem a la Carme Verdoi i una Riera Dicta. Carme, bona tarda. Bona tarda. La presentació que he fet de Riera Dicta... Bé, no sé si hi ha dictes... De la dicta. És plural. I la Cristina, com jo, no ho he vist. També poden anar a comentar en coses. Avui, un capítol... No té de bé de quan puc dir-ho de Riera, però no. Un capítol molt interessant on en Claudio ha descobert la manera de tornar... Molt interessant. A fer mal a la Lídia, fa un parell de dies, no la nostre, si no... Però s'ho deixa avui, eh? Va fer facilitar una pista interessant. La Cristina no la nostre, sinó una altra també. Diu al Sergi, no la nostre, una altra també. Que no vol tenir fills... Això li va dir la veritat, ja. I obre una crisi de parella i de família. L'alba comença a sospitar quines l'origen dels problemes d'anir i decideix passar. Només parlarem del tema dos, per tant. Doncs situem-ho a la cuina, no? Situem-nos un moment, perquè és allò que... Sí, sí. Estem a la cuina, però va ràpid, no de riera. El Sergi crec que va conèixer la Cristina fa un any. Sí, sí. Ah, i ja estàvem en una altra relació i tot. Més o menys deu fer tres mesos, no que han començat a sortir. Sí, sí. El cap d'un mes va anar a viure junts, i ara el Sergi ja li dic que vol tenir un fill. No vol tenir un fill. No passa res, eh? A gent que va molt ràpid. Quines prises? Bon, un amic. Un amic és el ràpid. Ho diu, exposem. Un amic és el ràpid. Tant d'on es compta que tens un fill? Va ràpid, llavors. Jo els deia abans fer pàscua abans de rants. Oh, casar-se de penalti. Casar-se de penalti. Però, normalment, la gent una mica d'allà, amb una certa cultura d'aquest, han fet pàscua abans de rants. Molt bé. Escolta'm la... Tinc més. No podem escoltar. Tenim problemes de so, eh? Ui, quin soroll. No és l'últim. Estina, no tenia un sopar en un altre restaurant. No sentim gaire bé. No ho sé, ni res. No ho sé, no ho saps tu. Hòstia, aquí ja falla la parella. Estàs bé? Aquesta música és inquietant. La cuina està tota... No gaire. Que us heu barallat? Aquest soroll de navina? No sé com és, fos una baralla. Mira, un llavar és que torna a entrar a l'arriera. Què passa? Què em passa? Cristina, que no vol tenir fills. Ja parlaeu de tenir nens? No és normal que ens ho plantejem. T'ho he triomfonadat. A més, si ens estimem, no veig per què ens hem d'esperar. T'he raó. T'he escoltar una mica de la vida. Saps què és tenir un nen? No, però em ve molt a gust, però ell no vol. Però s'hi ha d'haver passat l'arro, l'hòstia. Doncs que era botada, tio. Hòstia, no hi trobava la meva vida. Però per què no volen? Per formar una família. Escolta, potser l'has espantat amb això del nen. Fa poc temps que esteu junts. Perquè s'ha espantat? Que no té clar que sempre m'hi heu quedat. I què voleu sempre tenir de nens? Que no vol tenir nens? No vol ser mare. Però potser ha canviat d'opinió. No ho sabem més endavant. I si no ho fa? Si no ha canviat d'opinió? Què? No ho sé, Carlos. No ho sé, no ho sé. És com si s'hagués trencat alguna cosa entre nosaltres. No et poses dramàtic. No n'hi ha per tant. Està clar que el nivell de compromís no és el mateix. Què dius? La Cristina està boja. El nivell de compromís no és el mateix. Sí, sí. Però... Però què? Vens aquí la mentanta i em fots fàstic. Puma, fillons. Clar que... No ets conscient, jo, de les que tens. La Cristina és un tros de tia. Esteu enamorats. És molt difícil tenir una parella tots dos, ho sabem. T'has fotut massa hòsties a la teva vida. No disfruta. Si no pots tenir un nen, no el tinguis. Però per mi no és un caprici això. Ara m'ha fet gràcia aquest total. Ho he volgut sempre. Per què et penses que em vaig comprar aquell codi de casa? La Cristina o el nen? Tot no pot ser. O la Cristina o el nen? Doncs hem muntat una casa colònia. Ja està? Potser ara dubtarà. Potser, eh? Ara igual... Potser haurien aquesta trama, no? La Carme, tu ets a casa, eh? Perquè ara igual és que la Cristina no vol tenir nens, perquè és esmèrio. Jo ho he pensat, això, ja. Potser ell es vol separar i ara vull tenir un pare solter. Però ho haguessin dit, segurament, perquè els secrets funcionen molt a les sèries, i és millor que nosaltres haguéssim sabut com a públic que no pot tenir fills. Perquè ara diríem, va, vinga. Estaria manimant. El guionatge és una mica estrany, eh? El guionatge, eh? El guionatge és estrany? El guionatge. Qui és el guionatge, qui és? El guionatge. És una mica com un patronatge. Potser no pot tenir fills. Potser no vol tenir fills. El tema d'una dona que no vol tenir fills. Si la vol i ell l'adopta, se separarà. Jo penso que si en cas seria separar-se i tan pura de que ve tractar Sergi adopta en un nen. Home, però hi ha la possibilitat de que ell l'adopti, només d'ell, el fill. Home, i que són nòvios, igualment. No? Home, un fill que pot adoptar. Sí, però jo en junts. Ell fa com de pare, i ella només és la parella del pare. Ah, i ella... Passa el nen. Passa el nen. Jo no ho veig. Cristina, jo no ho veig, això. Però si ell tingués un fill solament, ella faria una mica de... Home, carinyo i tot d'altre. M'estan anava igual. Jo diria una cosa i no se me'n fa ni un senyor. Home. Jo diria que les senyores són les que tenen la clau dels fills. Per més que diposis i empenyis, ella pot dir... No, no, no hem de tenir un fill, no hem de tenir un fill. Escolta, i elles són qui manen sempre, senyor Barito. Ara que fem una mica de conversa d'homes. Sempre, elles són les qui manen quan volen tenir fills. Que vols tenir fills. Perfecte. Que no vols tenir fills, jo vull tenir fills. A l'aire hi ha una altra, i la parea de Toralesa... Fixa-ho. Però ell també el Sergi, si vol tenir un fill, deixarà la Cristina i anirà a tenir una altra filla amb una altra dona. No, però fixa't. Escolta, és l'última por, o què? Em vols pagar? Jo només dic que... Fins i tot... Fins i tot... Ara va cap cantor, que jo se m'ho he dit, el Sergi aquest, té un cantor femení bastant preponderant. M'has dit que és mariposon? Bueno, a la sèrie, no. Té una veu així com a carregallera, però això no vol dir que sí. A la sèrie el poso una mica amb molt atenció. Bastant, eh? Ell va amb dones, però no... Vull adonar el balló. Ho dic perquè va adoptar la nena aquella. Bueno, no, adoptar no. Va fer aquell merder. En fi... Jo diria que al final de la temporada passada, el Sergi va tornar a treure aquest tema de tenir fills, i jo recordo que vaig fer com una aposta, que no em va sortir bé, que era que ell acabaria cuidant el fill d'algú, però... Ara no recordo de qui era. Algú que es moria. Algú que es moria i jo vaig dir, ah, segur que el Sergi dirà, doncs jo vull que es mancar, recordo qui es moria. I qui té ningú fill? No recordo. Bé, perdoneu, hem d'acabar aquí a l'arriera. No recorden coses. Ha estat molt bé, sempre ha tornat molt bé. No era algú que havia d'anèixer. Un mossegador de l'Adrià. Carme, moltes gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies. A tarda, a tarda. 143, passem a l'antiagenda de l'Apenya del Morro. Ja canta la cançó, senyor Marito. És que m'agrada, eh? Acabes de fer de DJ, no? Sí, com que l'hem vist que estava cantant, que era molt bonica. Bé, saludem a l'elicap de Vila, que ara tenim el telèfon per parlar del que no hem de fer. Això és dala. Això no és dala, això és una versió disco de Star Wars. Bona tarda. Bona tarda. Des del gancho, sòfos. Escolta, no, a veure un moment. Treu-me la música. Això no és dala, senyor Marito. La dala es fa de d'una altra cosa. És igual. És... Ah. La guerra dels galàxies i en canvi de... No és el mateix, no és el mateix. Però, bueno, si vol, posem dales. Això. Senyor Marito, vostè... Senyor Marito, vostè sempre ha sigut i serà un pendó. Bé, Elicap de Vila, bona tarda. Bona tarda. A tu t'és igual si tens... Hola, hola, hola. Ja ho ha dit, això, vol avançar dramatòrgicament amb altre contingut. Elia, tu t'és igual, no? No és igual, tot, ja. T'és igual si és la música de dala, la música de Star Wars, disco... Però la música de la cantina de Star Wars. Vinga, atenció, Elia, repassem l'activitat de cara al cap de setmana, comencem a les terres de tots. Té que mai se'n parlem d'ells pobres, que és la gent de les terres de l'Ebre. Déu-n'hi-do, sí que parlem bastant, a l'antia agenda. Sí, per exemple. Sí, nosaltres parlem més que altres ràdios, que em porto a Catalunya, ja t'ho dic ara. Atenció, perquè aquest cap de setmana hi ha un clàssic de cada any, que és la plantada de la rosca. És que m'agrada molt recordar-ho cada any, perquè amics, pixapins, tots, podem baixar... Això, el del català l'Ebre, a fer la feina dels arrosseires i a desastrejar-nos. Estrejar-nos, que és una cosa que això ens va molt bé. Sí, perquè arrosse, arrosse, gra, gra, això és una cosa que els cinesos, per això tenen la paciència, i per això tenen els ulls així, no? Perquè és de mirar-me... De fixar-se molt en l'arròs. Doncs això, la qüestió és que podem anar aquest cap de setmana a fer la plantada de la rosca, a fer el planter, i aleshores ens en donem... Ah, no recollies plantar, gra, gra, eh? Encara estem en el tema de plantar, eh? Sí, sí, sí. A dalt ebre, això és dalt ebre. A dalt ebre, eh? Un grapat perquè tu puguis primer t'ensenyen, però poquet, eh? L'hi ensenyen allò ràpidament. Llavors, tots els autocars de Barcelona, que hi han anat, reben un grapat de planters per anar posant allà... Pip, pip, pip, tot el planter de la rosca. Hi ha carrera d'endròmines pel riu? No, ho dic perquè... L'any passat vaig anar-hi, allà, on era, a Tortosa... No, en posta, en posta, és que els confonc sempre. Perdoneu, eh? Si em sento allà em matarà. Eh... Doncs vaig... Mira, està bé això, els endròmines, que són... No hi ha endròmines, que és la cursa de cotxes raros pel riu. No, suposo... No ho sé si això és una de les coses que fan el revés. Quan ja vas a treure la rosca. Ah, va, va, va. Perquè ja les fa fer dos, d'aquesta activitat. Tu vas ara a plantar-lo, però quan és el moment de recollir-lo, també pots anar allà i deixar-te les quenes recollint la rosca. Una de les peculiaritats d'aquesta festa és l'acord de plantar l'arròs, com diu l'Aeli, amb els estris i característiques que s'utilitzaven antigament amb els pagesos de la zona. Ja, que re de moderne, re de facilitar la tasca, re, re. La qüestió d'allà és fer-hi i deixar-te allà les calories, i deixar-te allà, doncs ja et dic, tots l'estrès de tot el cap de setmana, allà, vinc, vinc, vinc... I quan arribes al dilluns de la Seina, estàs com un nuevo, eh? No, i tant, i tant, i tant. De fet, això, hi ha un museu, que era el museu del Montseà, on està la meva comarca del Tebre, que ja ho explica una mica. No, fem una mica de museu, perquè... Saps aquells àudios que tenen els museus, que diuen, audioguia, u, sap? Tradicionalment, l'arròs es conreava mitjançant el mètode del trasplantament i el treball de l'home i els animals. Aquí hi haguéssim un hòdi d'escripció i hi hauria un... Uuuuh! Vostè va fer als museus això? Sí, sí, sí. Les fases del treball començaven el mes de març, amb la preparació dels camps i acabaven a la tardor, amb les feines de transformació del gra. Aquí, ara, bé, l'ho vol? Així, m'agrada. Xerogar, entaular, plantar, adobar, birvar i cagar l'arròs. Que estic veient que l'has de donar. Així com les tasques de batre, ventar, solejar, pesar i emmagatzamar. Deixant-lo allés per... Aquí hi hagués de la bona. Deixant-lo allés per espallofar-lo i polir-lo als antics molins arrocés de la zona. Si tot això és el que li feien el gra i el que es farà aquest cap de setmana. Vosaltres senyorament, tu, que és més de xerogar o entaular? Jo, de xerogar. Vosaltres és més de xerogar, perquè jo veig teixaranques més i... Tu ets més de birvar o de plantar. Tu ets més de birvar, em sembla, eh? Tens cara de birvar, eh, Cristina? És per allufar, veus a saber-te. Doncs per allufar, això tu, Ellie, això tu, això tu. Tu ets que veus que no és per allufar. Sí, bueno, està bé, perquè si no trinc ni idea, què vol dir, paraula, però tenen un so català que ens agrada, sí, sí. D'Altabring. D'Altabring. D'Altabrinés. D'Altabrinés. Alguna cosa més sobre aquest tema? No, no, jo crec que ja us dic. Per mi és una mena de cosa que hauria d'organitzar el dir. Ja directament i cap a allà. A plantar-nos per tota la diagonal. Permetim que li digui que allà, en Altabra, vaig estar-hi fa un parell d'any. Perdoni un moment, allà era el dalt d'Altabra. Allà, a la zona del dalt d'Altabra, allà al costat. A dalt d'Altabra, dalt d'Altabra. Allà, llavors, a les hores. Hi havia una activitat que feien que era dansa al Monsfangàs. Sí, conec això. El coneix, eh? Estic divertit. Jo no ho vaig fer, jo ho veia com ho feien. Ficava amb un fangà, tot era de Can Fanga, eh? Sí, sí, sí. Això els hi preparan, el fangà, els de Can Fanga. Passem a una altra activitat d'aquest cas de setmana de l'antia agenda. Ellie, amb què ens il·lumines, ara? Home, jo crec que ara hi ha una bonica població que des que la vaig visitar i vaig provar els seus productes. Jo soc molt fan. Amèr, és Amèr? Amèr. Sangim, sangim. Sangim de Freixanet. Home, a voler ens convida de sangim de Freixanet. Freixanet. Ah, per la Freixanet. I ara, allà, sangim, et fa la Fira de l'Òu. La Fira de l'Òu? La Fira de l'Òu. O dret o a l'esquerra? Ojo, bueno, de tots els ous. No va per aquí, de la mà de l'Òu. Perquè senyor Bonito, és un barranco provat del menjar, no? Ah, el que fa la gallina. D'aquests ous, d'aquests ous. Però no només de gallina, de tot, de perdiu, de tot. La qüestió és que, de fet, la Fira és espectacular. D'entrada, d'entrada, et donen mitja dutzena d'ous a totes les persones que hi assisteixen. U? És a dir, et donen mitja dutzena d'ous. Entenen 20.000, això sí, eh? Quan s'acabi els 20.000, ja està. No en donen més. Però, bé, són bastants 20.000, eh? Jo no sé quanta gent espera't, eh? Però... És moltíssima gent, és moltíssima gent. I això serà sangim de Freixanet, que no és que... Té alguna cosa a veure amb el Cava? No, no, no, no, no. És més, em penso, això està per lloc de serveira. Ha estat per serveira, eh? Per tant, un ou ja de sacar. Molt, molt. Allà, quan hi haves la cara a l'estiu, ara encara sí pot anar. Però quan hi vas, hi ha la cara una miqueta més, eh? Allò a l'agost. No hi ha ni un home allà, és un bogos. Sí, sí, amb les cigars allà, no? La qüestió és que hi ha l'entrada, et donen mitja dutzena d'ous perquè vosaltres ja... Neus fent el que vulgueu, eh? I 1.000 no és múltiplo de 6, eh? Bueno, suposo que n'hi haurà per si estrenca algun. Ah. No feli't enprim, no feli't enprim, perquè... Escolta, organitza un acte d'aquests. Amb 20.000 persones, i si d'una s'hi haurà cada persona, no és fàcil, eh? Més coses gratuïtes. Faran un repartiment dels ferrats per esmorzar. El tindran 2.000 d'aquests. 2.000 o ferrats per esmorzar? Sí. Però els donen a primera. Sí, és que està just allà, més o més. T'agafin totes les gallines de l'àrea de guisona, eh? Perquè a la setmana que t'explico, durant unes quantes setmanes, ja porten dies preparant-li totes, eh? Molt bé. Bé, doncs això serà seguir de fleixant net, i que hi haurà un cap de setmana d'ous, eh? Que sabies, perdó. Em trec la tarjeta groga i jo mateix. Això ha sigut lamentable, eh? Toni, el 3.24 comarques, perdoneu. Toni, el senyor Benito. Sí, sí, sí. O sigui, només hi van anar 3.333 persones com a 33 periódica por, eh? De fet, el càlcul que més... Vols dir que anis caducjant a que amb l'1.3 és només, per exemple, no? Sí, clar. Eli, tu no us hagi això, però és que el senyor Benito, des d'aquesta setmana, té un mòbil d'última generació que té un altre... I té calculadora, té calculadora. Sí, té calculadora, també, bravo. I està ara aquí... Aquesta és el desembarcament a Twitter. Efectivament. La penya del Morro li vam fer un Twitter a Benito. A més, el senyor Benito diu a Twitter, no? Clar, clar, fa bé, fa bé. És clar, mengem a Irene, ja està agafat. Clar, és per als amics de la penya del Morro. Clar, clar. Però nosaltres li vam enviar per un altre, com a últim, ara, que no saben qui és, eh? Doncs li vam escoltar un Tweet, li vam venir del Tweet i el senyor Benito, i vostè ni va retitajar, ni va menjar... No, s'ha de retitajar, això. S'ha de retitajar, sempre que el menjinen... A veure, això és la Eli, tu s'ha de dir millor, però Eli, sempre que... Home, sí, un cometí de mànager per l'excel·lència... per retitajar, sempre, sempre. O s'ha de posar unes gràcies o alguna cosa. Doncs faré un curset, eh? Sí, no, no. El curset és aquest. És una qüestió educativa, no és una qüestió educativa. El curset és... Jo l'educació, la tinc tota. Sempre que algú el mansioni, retuit, retuit. I si molt m'apura, li contesta, també. O sigui, ja és el màxim, ja, retuit i contestar. Quants seguidors té? 4 o 5, no? Sí. Quants seguidors, a veure, per la música ens ho hem anat a Twitter de senyor Benito. No és bé, això, els seguidors. I la gent ha de fer un curset d'aquí, no acabarem, perquè veig que... Vèieu-m'ho. Està una mica aberta, això, eh? Jo vaig a fer un curset. Ha fet algun tuit, vostè, oi? Posa-hi un tuit, avui. Faré un tuit, a les 9 del vespre. Que no es col·lapsi Twitter, eh? Però es col·lapsi de xarxa, perquè senyor Benito... Estarem al cas. Demanaré conferència per posar el tuit. Sí, sí, sí. Estarem al cas per retirtejar. Posa-me el tuit, que faré un tuit. Aquest és el tuit, no? M'agrada la idea, senyor Benito, portar-me una mica de sabiesa i esperiaig. Senyor Benito, que porta-ho de moda, això és el tuit, avui. Tres hores. Escolta, vostè, si hi ha un contrapunt de tuit, tindria milers de seguidors. Si fes un perfil contrapunt de tota la que està de moda, segura... Vostè, amb un bigoti de perfil. Ara ho treballarem, això, senyor Benito. No, no, no. Bueno... Fa alguna cosa, aquest vespre? Jo faig molt grat. A les noves estic patint a Twitter que hi ha una cosa. Ah, jo també estaré patint el tuit. Bueno, escolta, ho hem de deixar aquí. Eli, moltíssimes gràcies, una setmana més. Ja han llegat, perdó. Què?A on? Eli, li vaig fer un missatge a jo. A mi sí, un missatge directe i tot, sí. Ah, un missatge directe. Vaig fer un missatge pensant que era algo. Fa una rosa. Era un missatge directe. Ah, jo no sé tu. A mi m'ha contestat. A mi no, a la penya del Morro. A mi no, a la penya del Morro, no. En fi, doncs li ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies i fins la setmana que ve ens tornarem a escoltar amb més activitats d'antia agenda a la penya del Morro. Bona tarda. Acabem al programa Cristina, millor de la penya del Morro per tu avui ha sigut. La classe magistral sobre els coberts. Ah, mira què... El Germanito, que pilota, eh. De la finca. Hi ha poble temps que no li donava, eh. Va de cara a la matrícula, eh. Hi haurà examen a final de curs sobre la seva secció. Bé, ho hem de deixar aquí, agraït tota la gent que ha fet possible. La penya del Morro avui, la Carme Verdoia, l'actualitat s'enjustenca. El Jordi Roca, el cinema, també Cristina, gràcies pel teu espai de història del cinema. Avui, amb les pel·lícules d'aventures, una de les primeres generes dels finals del 30, que es va fer a Hollywood, també també hem parlat de les coses importants de la vida. Senyor Benito, gràcies per il·luminar-nos sobre tot el tema dels coberts. Gràcies a vostè, senyor Domena, i a Cristina per deixar-me'ns d'aquí una estometa. Però què diu? Tiri, tiri, tiri. A mi també agraï la presència de la Leli Capdevila via telèfon, parlant del que no hem de fer aquest cap de setmana. I, com sempre, tornem dilluns a partir de les 5. Cristina, moltes gràcies, que vagi bé. Bon cap de setmana. Moltes gràcies. Tornem dilluns. Ara, amb la informació de Sant Just, l'informatiu Vestra amb la Carme Verdoin. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Sigueix la penya del Morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro. I a Twitter, la penya del Morro.