#286 - La Penya del Morro del 11/6/2013

demà tornarà a estar marcat pel sol i per les temperatures que continuaran pujant i podrem arribar fins als 30 graus a punts de ponent, els 34, perdó, a punts de ponent. I de moment això és tot des d'aquí el servei metrològic de Catalunya. Bona tarda, us parla David Amador amb Bàsquet, Barça i Madrid, juguen aquesta nit a partir de les 9 o el segon enfrontament de la final de l'ACB. L'escenari serà el Palàcia de los Deportes de la Comunitat Madrileña. L'equip de Xavi Pascual intentarà aconseguir una victòria per empatar l'aliminatòria a un abans que la sèrie d'estresllària a Barcelona. El blau granat Jassi que Vícius és dubte per aquest partit. D'altra banda, Noquei Patins, l'equip femení dels Reus Deportiu ha renunciat a jugar a l'elit la pròxima temporada per motius econòmics. Ho explica la xarxa de comunicació local al tècnic de l'equip del baix camp Andreu Rivas. El club ens va comunicar ahir que per motius econòmics no es pot fer càrrec de la categoria. És una categoria que també hi ha quatre despassaments fora de Catalunya i el club no pot fer càrrec de la categoria econòmica. El Reus femení jugarà a la primera Espanyola i amb futbol recordem el segon entrenador de l'ULOT a l'externa. Es farà càrrec fins a final de la temporada de l'equip mentre que el tècnica de Víltges, fins ara al Palamós, serà l'entrenador de l'ULOT a la pròxima temporada després de la destitució de Julio Vanyolós. Notícies en xarxa. La tarda. En directe, a Matíndiz de Sant Just d'Esvern, el 98.0 de la FM i a tot el món, a través de ràdio d'Esvern.com, comença un programa amb molta penya i molt de morro. La penya del morro. Bona tarda Sant Just. Com esteu, benvingut al programa de les tardes de ràdio d'Esvern. Parla i ho saluda Jordi Domena, que des d'ara i fins a la set del vespre, això és la penya del morro. Bona tarda, benvingut al programa. D'aquí un moment comencem repassant les qualitats en Justenca amb la Carme Verdoy, el capdavant de l'Ecualitat Local. Carme, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Carme, veig que el Sant la té una invitació patètica de cutre i, per tant, no estàs al teu lloc quan diuen bona tarda, oi? És efectivament, així és. La veritat és que... Bé, estic acabant de fer... Ah, mira, ha arribat la meva altra... Perdona, el que estic fent jo és la teva presentació. Que hauríem de fer tu. És la meva doble. Però si he trigat només una a la... Suple autèntica, Carme Verdoy... Era que sí. És la teva substituta, què tal? Ens havíem vist mai així en tenes, no? Era que sí, eh? Alguna vegada t'hi heu creuat? Que ho sóc pensat. Bueno, que quan entres tu, jo sento Marco. Bé, que he llegit el programa, eh? Sí. M'ha agradat molt tot el que fas. Bé, sí, eh, per favor, continuem. Simpàtica. Molt simpàtica. Adéu, bon vaig. Adéu, adéu, adéu. Bé, doncs efectivament avui al programa repassarem l'actualitat Sant Justenca. A més a més també trobarem bones notícies amb la Núria Oriol i parlarem de televisió amb el David Ávila. Diu que vol parlar de Gran Nord. Diu que és actualment el guió del David Ávila. No l'està veient gaire gent. Bueno, en parlarem de tot plegat. Avui el programa, a més a més també, a la segona hora, tindrem el Casal de Joves de Sant Just. Per cert, demà hi ha el Consell de Juventud, el Casal. Intentarem saber alguna cosa més amb el Sergi Arrada. I també entrevistarem el Jofre Borràs, que és un dels membres del grup Mani... Com es diu? Mani Vanilli? No. Ajuta, Carme, que tu ets millor que jo, això. Els de l'Espanya ens estimes, no? Sí, l'Espanya, carinyo, lo nostre no funciona, que és una cançó que ja vam dir la setmana passada que aniria triomfant. I efectivament, una setmana més tard, ja porta quasi bé 200.000 visites al YouTube. Parlarem d'aquest fenomen amb el Jofre Borràs, que és un dels dos. També avui acabarem amb les seccions de por. De Cristina Vargas, tot això. A la penya del Morro, bona tarda, i benvinguts al programa. La penya del Morro, un programa amb més Morro que penya. O, i de mi, penya com Morro. I la Cristina Vargas és qui s'ocupa. De fet, també a tota la part de Facebook i Twitter del programa. Cristina, bona tarda. Bona tarda. Hola, bona tarda, Cristina. Un aplaudiment, no? Ja m'ho deien. Diuen aquest programes. Sempre aplaudes, la gent. Dic, clar, diuen que és un efecte gratis. Comencem repassant els 3 dintòpics. Avui, Espanya emprende, perquè el cercle d'emprenadors ha presentat una nova iniciativa de crear 500.000 empreses. A més, avui s'ha fet la presentació del projecte de llei de suport dels emprenedors de Mariano Rajoy. No ser els emprenedors, sinó que és el projecte de llei. I la gent, com sempre, ha dit la seva Twitter. Què comenta? Molt contenta la gent. Acaba tot molt clar que és el que farà. Sí, només que res ha estat com un resum de les mesures ideal que Espanya pot arribar a enprendre. Comencem amb el comentari de l'Alberto, l'única cosa que Espanya emprenen són polítics corruptes i incompetents, monarques, casposos i banquers sense escrupuls. Aquesta és la imatge que estic d'Espanya des de fora. Des de dins, ja. Des de dins ja, no cal ni dir-ho. Però des de fora, sobretot també. L'altre dia fent una enquesta alemanya, em sembla, televisió alemanya, i també tothom pensa el mateix. Una altra visió és la del Rafa, que ens diu, Espanya emprenen el camí cap al tercer món. Aquesta és una altra de les coses també destacades que s'està comentant molt. Acabem amb el comentari de la Mariana Rajoy, que, en forma de codit, diu, jo sí, és doctor periodista architecte, el títol et servirà per ficar tard pel recte. Bé, amb rodolito, eh? Molt bé, Cristina. Avui també ha sigut un trend dintòpic a Twitter i 3, que és aquesta fira de videojocs, la més gran que es fa a Los Angeles, que segurament l'Àngel Cornejo, no sé si hi ha anat, però el nostre home dels videojocs ens farà un repàs demà, o els propers dies, de tot plegat, i també mostren dintòpics anavant orientats cap a aquest sentit, com, per exemple, Sony, perquè s'ha presentat la Play Station 4. Cristina, què diu la gent? En aquest cas, el comentari respecte a Sony, el fa el Cristian González i diu, com d'afecte de Sony, la Play 4 costarà 399 euros. Sente euros menys que la Xbox One. Sobre la Nintendo Direct, podem destacar el comentari del Dave, que diu una cosa és no innovar en les seves franquícies. Això ja estem acostumats, però no s'han anunciat res de nou. I acabem amb el comentari del Gustavo Acero, que diu, Supermario 3D Wall, per avui ho, perdó, el desembre. I Mario Carbuit a la primavera. Això comença fort, també respecte a la Nintendo Direct. Molt bé, doncs gràcies Cristina, més trending tòpics a la segona hora. Passem ara a la qualitat s'enjustenca. Atenció, perquè justament avui fa dos anys de la Constitució de l'actual equip de govern municipal i dels regidors i regidores. Ja fa dos anys que va començar aquest mandat, de fet, estem a l'equador, i per això aquests dies és hora de fer balanç. Dos anys de mandat a l'Ajuntament de Sant Just. Efectivament, ahir ja sabeu que, des del grup del PCC, que està en el govern, va visitar la ràdio Joan Bassaganyes, avui han passat per ràdio d'Esvern els portaveus de Convergència i Unió i iniciativa. Lloren rei i Lluís Montfort, respectivament, que no han vingut de la mà agafats, no? No, és bé. Han sigut dos entrevistes... Separades. Separades pel que pogués passar. Què ha dit, per exemple? Comencem parlant de cap de l'oposició, que és Lloren rei. No, això de cap de l'oposició, per això... Portaveu-ho, portaveu-ho de l'oposició. No. Portaveu-ho d'un grup que no està governant. Del grup majoritària a l'oposició. Va... Però ho veiem perquè ens agrada molt i queda molt bonic, però no hi tenen bé així, perquè també no només hi ha Convergència i Unió a l'oposició. Sí, però és el que té més vots que no està al govern. Però no... Sí, això sí. Portaveu-ho del grup majoritària i l'oposició. El PRT, que llixt. Lloren rei. Què he comentat de Convergència? Doncs a l'Índia General, t'assegura que aquests dos anys de mandat han estat clarament marcats per la crisi, i això consideri que són tots, i per tant, per la manca d'ingressos que s'endariva, tant pel que fa a la disminució de l'activitat econòmica, com la reducció de les aportacions d'administracions supermunicipals en aquest sentit. Una mirada molt lucida. Entén els esforços del govern municipal davant d'aquesta situació, però hi ha coses que no entenc, com ara que no s'hagi baixat l'Índia, aquest any, després de la pujada del 10% imposada pel govern espanyol l'any passat. Li porta fins i mòbles que molta gent també s'ha queixat. Exacte. I també s'ha queixat que s'ha introduït un impost nou, que és la taxa del claveganat amb aquest any. Per això, doncs, recorda que Convergència ha hagut en contra dels últims pressupostos i recrimina l'equip de govern que encara no hagin posat en marxa el sistema de finestre de Gúnica que reclamava el partit. N'hem parlat també en altres ocasions. I el port de Convergència... Bàsicament està en contra, lloren rei, de totes els impostos i de tot el que ha posat. D'aquesta bastant d'impostos, i exacte, i aquest sistema, doncs, que encara no treta endavant. I també el port de Convergència ens segura que adverteix un distanciament entre la ciutadania i el govern. I pel que fa a la llei que proposen des del govern espanyol, és un dels temes que s'entrarà possiblement als propers mesos. Que és aquell... Bueno, que no parlem de parlar cada dia. Per reformar l'administració local, exacte. Exacte, que els municipis de menys de 20.000 habitants perdran moltes competències i, per tant, s'enjust és un d'ells. Doncs sí, Ríez mostra en aquest sentit contundent, i assegura que s'han de posar els mitjans de control als municipis que no compleixen amb el que s'ha de fer, però que no han de pagar justos per pecadors. Per exemple, considera que l'habitatge i l'ocupació es tracta millor des del món local que des d'instàncies superiors. És la relació amb aquest govern a resta de partits de l'oposició. Creu que és cordial i correcte. Molt bé. I això diu que el fet que hi hagi diàleg no vol dir que s'escoltin les propostes que es fan des de competència i unió. I, per cert, també, una punta important, els propers dos anys, que són els últims... Perdona. Lloren Rey té la sensació que vagin parlant, no?, una mica, perquè no els fem ni cas. Té aquesta sensació que ningú fa cas a l'Ajuntament i que ell va defensar els esmunt noves. Es podria entendre d'això de... Senyor Perpi, senyor Perpi, per favor, digues. És una piruleta nova. Sí, sí, d'acord, maco. Dos, no? M'ha agradat aquest exemple, eh? Sí, home, sí que és un Polònia... Vull fer una piruleta nova. Si hi hagués un Polònia senyust... Podries fer-lo? Seria un gag. No, no, gràcies. Amb els propers dos anys, atenció, que estan en els dos últims de Lloren Rey, el cap davant del partit, ha confirmat que no tornarà a repetir com el candidat de cio a les properes eleccions municipals. És titular, és titularíssim. I qui serà? Qui haurà de desplegar? No se sap. No sabem, eh? No se sap el PAC, quasi tot. Aquesta és una broma que es d'entendre que Lloren Rey ve d'una família del Forn de Pat, de la vida, del centre de Sant Justes. En fi, passem ara a Lluís... Montfort. Montfort, que és... Aquesta música és com... Però a mi m'agrada, eh? Per fer balanç, tot els dos anys. Sí, sí, sí. Si li agrada de carme, deixem-la. Lluís Montfort, iniciativa per Catalunya, que en aquest cas sí que està al govern. Aquest grup polític i que, doncs, què ha dit? Fa una valoració positiva. També, considereixem tots plegats, que la crisi ha marcat la manera de governar. I per això, doncs, ha tingut aquest impacte real, l'hora de fer polítiques en clau municipal, tot i això considera que s'ha intentat desenvolupar els eixos bàsics del pla de govern, que comentàvem també ahir, a través de la qüestió social, pensant també en el futur, per exemple, doncs, amb qüestions vinculades amb educació, o amb la renovació de l'enllomanat, que comentàvem la setmana passada, tot plegat, doncs, intenten fer polítiques de gestió, segons Montfort, que no posen en perill les finances municipals. Tot i això el protegeu que socialista diu que en els propers dos anys caldrà aumentar el nivell d'exigència en qüestions socials. En la part que toca, a la iniciativa, que dins les carteres que correspon a la iniciativa, que recordem que té dos regidors, considerar que s'han atabans en força en qüestions energètiques, és el que deia mare, aquesta renovació de l'enllomanat, també en educació punta la Transició Escola Mund Laboral, el suport de les xarxes d'herosis, tot i això, ja assegura que hi ha coses que no es podran fer en els dos anys que hem demanat, com ara l'escola Bressola Maslid. Aquestes són algunes de les declaracions que han fet, algunes polítics valorant aquests dos anys, eh? Un últim apunt de llismes. Un últim apunt perquè també parla d'independència. Sí. Dic perquè a la iniciativa també se'n va parlar quan vam fer per ell les setmanes tot el tema d'aquesta música presentada, l'Assemblea. Sobre aquesta consulta per la independència ell és molt fort, ha estat molt clar i assegura que a la iniciativa hi ha molts punt de vista al respecte i que defensen el seu partit, la consulta i el dret de decidir. Ah, la consulta. Dic que ell és independentista. Una mica com Joan Bassaganyes, que ahir del PCC va dir que també defensaven el dret de decidir. Sí, en aquest sentit, sí, que ell s'ha posicionat, i el dret de decidir que hi ha gent independentista. No hi ha una altra gent independentista. No, hi ha una altra gent independentista. No hi ha una altra gent independentista. No hi ha gent independentista. Sí, que no hi ha gent independentista. Sí, en el cas de la política local. Podeu escoltar-ho a la set? A radies.com també tenim tot l'entrallista. Bàsicament que uns diuen que anem molt bé tot i els altres diuen que anem molt bé. No, hem vingut bé. No, hem d'acord. És el meu titular simplista. Arroni. d'educació infantil, primària i primer deso a Sant Just. Fins divendres hi ha temps per formalitzar el tràmit dels centres educatius. Vatxillerat serà a partir de l'1 i no de juliol. Carme, això interessa a la gent que té fills a l'escola. Es va sent gent. A l'escola de la Municipal Marrex recordem que hi ha 60 places en què es poden fer, entre el grup d'electants, el d'un any i el de dos. No tens fills, no, tu, Carme. Jo no. Tu? No, jo no és poc. T'ho dubtes? No. Ara ho tens clar? Tinc clar, tinc clar. A les escoles públiques hi ha Madres, Caramento, P3, a tots els centres hi haurà una línia i n'hi haurà dues a Canigó. I pel que fa a l'institut, a primer deso, hi haurà quatre línies i ens enganxaran també tots els alumnes que vinguin de sisè de les escoles públiques. Segons el C4DS, la matrícula és a finals de juny del 25 al 28 i Vatxillerat, com deies, de l'1, no de juliol. Molt bé, 30.000... Per cert, continuem parlant d'educació, una mica així, de rascis, perquè 30.000 alumnes a tot Catalunya avui han estat cridats a anar a la selectivitat. La selectivitat... Nosaltres, com a delegada corresponsal, tenim a Júria Esmelha, que ve els dijous, i que ha estat preparant-se juntament amb nosaltres, o rebes, l'hem ajudat a preparar-se, repassant els diferents exàmens, la finirem dijous, perquè ens expliqui com hauran anat el seu periple, però avui ja podem dir que d'aquests 30.000 catalans i catalanes que han anat a fer l'eslectivitat, 73 alumnes són de segon de Vatxillerat, de Sant Jordes Verne. Són 26 nois, aquí anem a fer un perfil, no?, de tots. I noies. I noies de l'Institució, la Miranda, i 47 de l'Institut. Miranda, 0. Institut, 1. I amb el 0. Hi ha més gent de l'Institut. Amb el 0. Però vull dir que és un gol que em marca, perquè hi ha més gent. En fi, a Toc Catalunya, com diuen més de 30.000, estudiants faran les proves fins dijous. Carme, avui han començat amb literatura. Entre altres coses, avui llengua català i literatura, també castellà, i després, en funció de la modalitat que gent ha estudiat, tocaven proves de disseny, matemàdiques aplicades a les ciències socials i ciències de la Terra i Medi Ambient, i a la tarda literatura catalana o dibuix tècnic. Ah, molt bé. Sí, i bé, demà toca història, història de filosofia, llengua, estranger, dibuix artístic, llatiu, matemàtiques, i a la tarda literatura castellana i tecnologia industrial, i dijous, també, haurà assignatures de modalitat. La novetat de la selectivitat d'aquesta any és que hi ha un tribunal únic a Barcelona que cull a 210 alumnes dislèxits que han seguit un pla especial pel seu trastorn d'aprenentatge durant el batxillerat. I recordem que aquestes proves d'accident a la Universitat es diverten en dues fases, una de generar amb aquests examens obligatoris, cinc examens obligatoris, i després, l'específica que, des de Hans-Langers Voluntària, pel joves que provenen de batxillerat i cicles formatius per augmentar, també, la nota. Les notes podran consultar per internet a partir del dia 28 de juny. Atenció, pregunta. De tots els examens que hi ha, Carme, durant aquests dies, el teu preferit, quin és? Jo tinc clar, eh? Sí. Filosofia. Jo no me'l vaig animant a filosofia, jo em vaig animar a filosofia. Història, jo també. Jo em sé història, eh? Però jo... perquè... Has canviat. Teníem a parlar i me n'anaran els reptes. En fi, Carme, moltes gràcies. Ja serà el que teniu més informació. A partir de l'A7, amb aquesta música satànica, que avui l'informatiu canviarà una mica amb el Carmiina Vorana, i amb un dançol que la Carme farà l'informatiu. Sí, no? D'així com una performance i tal. A l'A7 del Bespre, senjors notícies, edició... Bespre. Hola, amagada. Fem una pausa per la publicitat i tornem d'aquí un moment amb la Núria Aureol per l'any de bones notícies. Fins ara. Ràdio Casper, 98.1, Ràdio Casper, 98.1. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de vuit, a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Per seguida, actualitat del Bas i l'Obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com. La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'escola, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. La penya del Morro, cada tarda de 5 a 7, a Ràdio desvern. Sóc Jaume Sadoncoll, farmacèutic del carrer Tudano, número 3 de Sant Just, i envio una salutació a la penya del Morro. Molts petonets, des de la botiga Oton de Sant Just, per la penya del Morro, de la Ràdio, i que tot vagi molt bé i molt bé. El centre de la llaneria Bergs saludem a la penya del Morro. Bon Nadal. Moltes gràcies. Bon Nadal. 23 de la tarda, continuem en directe al programa. Estimats ullents i ullentes, no? Vaig a confessar una qüestió, però amb música t'ha de confessar coses. L'equip de producció d'aquest programa amb el seu director del Cap d'Avan, és a dir, un servidor Jordi Domènech, volem manifestar que Núria Oriol, la col·laboradora habitual, que fa el còxing de l'actualitat, les notícies positives, ens ajuda a superar els dimarts amb una mica més de positivisme, i que avui no pot estar entre nosaltres. Recordem que ens va enviar un mail fa un paio de dies dient que tenia una classe avui i que no podia fer la seva secció. I és per això que demanem disculpes, des de la producció de la penya del Morro amb el seu director, el Cap d'Avan, que sou jo mateix, Jordi Domènech, per no haver-se'n recordat d'aquest detall, de fastig... Per què m'ha passat a mi? Però li passa a una altra persona, i aquesta persona ja no torna, damunt. Puf, puf. Gràcies, gràcies, gràcies. És l'avantatge de ser el director de la penya del Morro. Cristina, alguna cosa a dir, en contra? No, no. En què t'ho diguis, Jordi? Ja m'ho pensava, ja m'ho pensava. A la penya del Morro, però això no ens tirarà enrere, perquè clar, a la penya del Morro tenim recursos. I quina és el recurs? Doncs per la secció que venia després, la tele amb el David Ávila. David Ávila, bona tarda. Bona tarda, Jordi, què tal? Molt bé, molt contenta saludar-te. M'imagino que estaràs avui a la Universitat de Vic, una altra vegada, no? I tant, i tant. I sóc l'únic estudiant que corre per aquí, a part dels que han fet selectivitat aquest matí? Sí, perquè... I què fas aquí? Tu només vas a la Universitat a fer la connexió de la penya del Morro, o què passa? Sí, i torno a casa. És una mà entregat, eh, efectivament. Bé, comencem parlant de tele que avui... No, no, no, no. Que tinc un regal... Que passa? Que tinc un regal... Què dius, ara? La costa normal. I hem de fer regal. Sí, la costa normal. A mà pel que et diré, hi ha una fa calor... Com aquella que és la salut de la penya del Morro, que diu, i bon Nadal, i bon Nadal. Dispara, què tens? Mira, tinc una cosa que he pensat avui al Twitter del programa, que és la marató de... No és broma. La marató de TV3 ja està preparant cos. Home, és que és una fundació que ja fa molts mesos abans, que sigui la marató, que costuma ser el desembre, ja prepara moltes coses, hi ha molta feina, ja, a fer. Doncs una de les coses que ha estat preparant és una gravació exterior pel labyrinth d'Orta de Barcelona. Ah, on es va gravar, ja, també, el perfum. La pel·lícula també es va utilitzar. I què es vol gravar, David? Doncs es vol gravar una gravació per les videoclèriques... Una videoclèrica gravació per les escoles, després de tornar al setembre, a l'octubre del novembre, quan ja estàs a la campanya... No entenc res. David, no entenc res, perdona. Però explica't bé. Tornem-hi, tornem-hi, a veure, tornem-hi. La marató de TV3 està preparant un vídeo que es gravarà a la brinda d'Orta. David, què consistirà a aquest vídeo? Doncs no sé massa cosa. Ah, va, ja està, ja està. Però el que m'han demanat, que si puc viure a la penya de Morro, i a tots els missatges d'un col·labor, que necessiten extra perquè se m'atran un vídeo per les escoles, i que passàvem al setembre, i suposo que volen això que hi hagi forces. D'acord. I si algú vol participar en aquest vídeo o a escoles, no? Sí, què hem de fer? Si algú li fa gràcia participar en aquest vídeo, i formar part de la història i la marató de TV3, en un dels problemes més míxics de la campanya, que ens fa si no enviar un correu a la tenya del Morro a robagimails.com amb l'assumpte de la marató. La marató té molt bé. Sí, que és el que n'hi ha molts interessats. Dic que és una altra regal, també, eh? Això és un no parar. A veure què passa ara. Escolti, escolti, escolti. Avui estàs molt... no sé si... molt de Nadalenca, eh? Hola, és veritat. Cada dia que passa és un dia menys per al dia 25. Veiem que és un medal de les festes de Nadalenca. La veritat és que ho desconeixíem de bit, però què vols dir amb això? Com que és una regal, hem de ser regals. I el meu regal per avui és que regal... Sí. A l'entrada, per anar a veure el nou programa d'Andreu Buenapuente, que se matrà molt aviat per televisió. I que ho graven aquí a Sant Just? Es graven aquí a Sant Just i, a més, seríem acusats... Doncs sí, si algú vol anar-hi, perquè aquest programa... Què en sabem? Sabem alguna cosa. Perdona, és un pilot, això, o és un... No és un pilot, és un programa de televisió. Aquesta venut-hi tot dia? Sí. Això està en quarantena, vull dir. Se matrà segurament a la Sexta. A la Sexta segurament, vale. Segurament. Seran quatre programes. Seran quatre programes. Quatre programes. Que representaran l'obra de teatre que es fan fent pel país, que viu Nadia Sabenada. I el programa portarà partit al mateix nom. Allò que vam fer amb Alberto Romero, juntament amb l'Andreu Buenapuente, el teatre artèria paral·lel durant les festes de Nadalenca, de Nadalenca avui, doncs ara ho passen en format televisió, gravat quatre programes diferents. Sí, doncs així, totalment d'acord. És així, no? I llavors, qui vulgui anar de públic, això graven aquí, el plató que té el terrat, el polígon de Sant Just, només que es posin contacte amb la penya del Morro, a la penya del Morro, a robagimel.com, no? Amb l'assumpte Nadia Sabenada. Nadia Sabenada, molt bé, doncs ha quedat clar. David, una cosa, un dia que tinguem una miqueta de temps, ens has d'explicar contenteres de totes aquestes coses, perquè jo estic molt intrigada. Això són aquests professionals, no, David? Si ho dic, el dòrdie em va dir, jo et fitxo per això. Clar, jo vaig fitxar per això, perquè digueis coses. Mira, jo fins i tot dic una cosa, no sóc ni guapo, ni intel·ligent, ni aplicat, ni arregles tot això. Té raó, té raó, no, té raó, aquí ho confirmo. Si ho explico tot aquest secret, el dòrdie fitxarà en el món Lluís de l'Ei, molt contagiant per la secció de dèl·l. Escolta, una cosa, David, quins dies són la gravació? Perquè això li gravarà les nits, els matins... Has gravat els matins. I hi ha quatre dades de gravació, que són el 26 de juny, el 28 de juny, el 2 i el 4 de juliol. Ah, molt bé, que són dimecres divendres, dimecres divendres. Ens avui vol anar al programa d'una frontera de públic, ens truquin. Ha passat un matí? Sí, que ens truquin, no, que ens envio un mail. Molt bé, David, ha quedat clar, ja es va anul·lar tot el tema peix de públic dels llocs. I aviat miraré, miraré, aviat miraré, tot i que ja no és el Sant Just, miraré per aconseguir alguna entrada per la final, per anar a veure el número 1. El número 1, escolta, els propers dies parlarem amb el Pablo Wessling, nosaltres, que és un dels que està... és músic, sí. Has carregat una mica de les cançons... Sí senyor, sí senyor, sí senyor. Que és excollaborador de la ràdio, també. Bé, passem ara, ara sí, entrem ja en matèria, David, després d'aquest preàmbol de coses de públic i del món de la tele. Albert, un segon, un segon. Què passa, ara? No veig de la Cristina per la Guàrdia, i això no pot ser, eh? Perdona, perquè no està enfocat, ja te l'enfoco, la veus, ara, o no? Un hombre estaba al Jordi. La veig que estàs amb la brigada, com si fos Nadal. Sí, estic com si fos Nadal. Que ens apropa, ja, amb un tio. Gràcies per aquest preàmbol, entrem en matèria, parlem ja de la secció de tele i també de ser... No, no, per ser res, David, o sigui, seris... T'ha perdut l'activitat d'aquest matí. Molt bé, moltes gràcies. Estic una mica nervis per demà, però suposo que serà xoxipiruli. Bé, són expressions que ja no s'utilitzen, dels joves d'avui en dia, però que a l'època encara algun pureta utilitzava. Bé, atenció, perquè parlem de series com Gran Nord, que tu creus que no l'està veient gaire gent, no? Sí, David, aquí em posa el guió, m'agrada molt aquest apunt. I, bueno, ho podria ser. Escolta'm, el trailer de l'últim capítol, que es diu Un nou sap ningú, que no sé si fa referència a la pròpia Sergi, que és que ningú sap que s'ha met. Gran Nora, Artidion de la nit, o què? Però aquest és el trailer. Fes d'una visita i coneixes l'art. Ja. On en què hi vagis? És una manera de ser. Què hi posem? M'ho fem. Una manera de ficar al nas a tot arreu. Hi ha bastants obrits. On ho has tret, això? El que no passa a Nord no passa en lloc. Estan pensant en dissacar-me? Sí, sí, sí. TV3, dilluns a la nit. Doncs en robar l'horrebar. La propè l'haurem d'estacar ben estacat. Bé, aquesta sèrie, que hi ha quin tant percent d'audiència a fer, David? Va ser un 12,3% d'audiència, que és molt poquet. Segurament no hi haurà terça temporada, no? Jo diria que no. Però fins i tot mai s'ha estat. També hi ha un programa que no renova TV3. És l'Àgora, no? Ja el van dir, que és la senada d'espada. Una altra, l'última hora, no ha sortit publicat en lloc. Veus tristir-me com en queden capits a mi i no... Oi, tant, David, sense tu. La partida de TV3. La partida de TV3 tampoc renova per la temporada que ve. Que no posin un programa de monòlegs al dissabte de la nit. La partida de TV3, la temporada que ve. A veure què passarà. Ai, ai, ai. És per això el David, no sé com agafar-lo. Ai, ai, ai, ai, ai. En fi, parlem d'una altra qüestió, perquè... Tothom que sigui feina, i feina per els companys i per tothom, endavant. Tothom que sigui treure feina, endarrere. Bé, parlem ara de TV5, perquè el concurs... Perquè no t'interessa, no? No t'interessa, perquè ja no t'interessa. No t'interessa, perquè ja no t'interessa. Per què vas a fer gran nord ni el capítol? Perquè no et passa que amb la cosa de... Ve de raó tinc capítols de gran nord. No, a mi no em passa això. M'ha passat amb la gent que costa sortir... Ai, mira, grand nord, vam fer això. Com et trasllego, comenta's les coses que veus. Molt habitual, no? Però sí, però si no vas a gran nord. Bé, porti algú de gran nord, tens tanta segons. Ja ho sabia jo, bé, parlem ara del concurs de Cristian Galvez, passa a Palabra, tele 5, perquè està posant en joc el pot més alt de la història d'aquesta cadena, tele 5. Quan acumular el programa? El programa acumula 1.530.000 euros, que és la xifra més alta aconseguida en aquest programa. I no sé si també en un programa de televisió hi ha algun altre que el supera. Precisament, aquí s'han just, que es creva un programa que es diu Atrapón Millón, que a vegades han posat sobre l'escenari 2 milions d'euros. 2 milions d'euros. En fi, amb aquesta xifra passa a Palabra, essoleix un nou rècord, no, David? Sí, aquí s'han just sempre en sopar. Sí. Estigueu 2 milions d'euros a un polígon. El plató estava aquí al costat, això, eh? 2 milions d'euros allà, eh? És un programa com idiotes. Què ha de dir, David, de passar a Palabra? Doncs dir-vos que l'enferior del poble estava en 1.524.000 euros, que va aconseguir el periodista Manxec, que és Sargar Rideau, al febrer de 2012. Passar a Palabra no només aconsegués rècords en diners, sinó en aviències, que després de tants anys en antenes. David? No. Estic en un lloc de part de l'Estat, que va ser un programa com aquest. Com a 1% d'Audiència. 17,1% d'Audiència, no? T'he passat a Palabra, molt bé. Bé, controlem més notícies. Per exemple, els concursants de MasterChef de la primera passaran tota aquesta setmana participant al programa de Carlos Làtric. Es va estrenar, no sé si em gaire, però és tot just al contrari. Fa un mes fan antena, i ahir, amb la presència dels concursants de MasterChef, va fer un test com a 8% d'Audiència. 3,8% d'Audiència, que és molt baix. Pucíssim. És molt poc. El programa ha decidit tirar-se les estrelles d'aquest nou programa, que és el MasterChef, per veure si podíem arrostar una miqueta d'Audiència, però de moment no ha pogut ser. Què? Es veu que avui hem fet un partit de dalt. Es veu que avui diu... És el segon partit dels play-offs de la final de la Lliga S.B.? Sí, doncs la vida espanyola ha dit... L'altre pec. Que aquest partit s'hauria d'entrar a dir o anar abans, perquè a les 10 han MasterChef i no ho poden entrevistar, perquè és d'Audiència, i és molt bo. Molt bé, molt bé. I llavors què hem fet? Ho han... Crec que no. Igualment ho faran, no? Igualment ho faran. Crec que aquest partit de bàsquet, a quina hora fa, això? No ho sé, a les 9 potser. 4 de 9, no? Sí, igual acabi MasterChef, que avui potser no m'he estat. D'acord, doncs que queda apuntat. Atenció, dues sèries que, si estan tenint l'acceptació del públic, són les de sobretàula d'Antena 3. Què dius, David? Escutem un dels anuncios del puente viejo, i ara ho comentem a la miqueta, va. Viña. Partera, en mi casa hay mucha premiada. Me vendría bien alguien que lograse que todos esos niños sobrevivieran al parto. Que hay mucha premiada, en mi casa. Vengo a trabajar en una casona grande. ¿Un doña francesca? Esa mujer no se anda con chiquitas, Peppa. La francesca no me da ningún miedo. Conmigo hasta la raya. El secreto de puente viejo. Aquesta sèrie que està tirant un fan a Antena 3 a les tardes, és la sobretàula, no? Sí, sí, sí, sí. El secreto de puente viejo va a Métrola, a Itàlia. Ah? Molt bé, doncs... Perdona com va, això. Amaris per a sempre i després va al secreto de puente viejo. Antena 3, al mateix moment. La primera, després del telediàrio, després d'Antena 3 Notícies, fan amaris per a sempre. Amaris per a sempre, és aquella continuació d'amare en tiempo revueltos, una amiga, no? Fan la mateixa productora, però han canviat de cadena. No. Després, el secret de puente viejo, que totes dues estan dinant molt bones hòbies, però sobretot la que fa Rafa, és el secret de puente viejo, que fa xifres de debò, eh? Que fèiem dècades que no es trobaven a Antena 3. Que és un... Ahir va fer un 19,1%. 19,1% d'audiència? La sèrie de puente viejo. Per cert, aquí un mai parlem, però... Salva bé com va, les tardes? Les tardes són 14 o 15, depèn de... Continuacen líder d'audiència, salva bé? No, no. Ara és el secret de puente viejo, i com que també acumula la vida de les frances, també li roba algunes frances... Sí. David? Ai, què l'hem perdut, això. És que a vegades guanyes per fer javies? Sí, el parlem, però el parlem. És que a vegades el parlem, David. Ah, i el parlem? Ara, si ja t'ho sentim bé. Ja no ho veurem més. Canviem de televisió i de cadena, parlem ara de 4, perquè ahir es va estrenar la segona entrega de Diario D. Aquesta vegada, però sense la seva presentadora habitual, era Mercedes Mila. Com va anar d'audiència? Va fer un fluixet 6,4% d'audiència. I de què tractava, ahir, el programa? Ahir tractava sobre un traficant d'armes que s'anunciava per internet. El van cafà, el van fer amb ells, vam comprar-li unes armes... Li vam fer un escratx a la cara, una mica, no? Com? Li vam fer un escratx a la cara, una mica. I els van quedar amb ell a l'acció de tots, i van avisar la policia i el van decidir tenir. I els van poder veure les seves xifres directes, i si els interessin, els poden recuperar la cara. O sigui, que avisen a la policia, perquè els detengui quan tenen les càmeres davant, no? I tant. I d'aquí fan un programa, fan un show... La Mercedes Mila, jo ho havia fet alguna vegada, avisar la policia per anar a tenir la persona que anava a visitar en qüestió? Jo crec que ell anava... Ell anava al pla amb la substituït. Exacte, jo m'agrada molt. Això és un xerif d'Espanya. Sí, sí, sí. I per exemple, això és un peterasta... Sí, ho sento apagada, és una amorosa. A tothom hi ha gent que li van portar un autobús a un poble, de gent d'una dona que havia estafat de senys de persones. I davant de la casa seva els deia, a tothom, usted les ha estafat. I la dona, no quiero hablar, la Fingy també una que se desmayaba. Però, clar, la Mercedes Mila no necessita la policia. En canvi, aquesta sí, perquè la Mercedes Mila és de armes tomats. En canvi, ara es reflecten, sí que el necessiten. O sigui que esteu una miqueta a faltar aquest afany de posicionisme que tenia la Mercedes Mila. Clar, perquè vols dir que no hi ha presentadora ni presentador ara, o sí? No, ara és més en plan reportat que... Ah, és beu anòvio i tal, no? Sí, sí. Cambiem de cadena, parlem ara de televisió espanyola. De fet, des de fa unes quantes setmanes ens mostra com és l'alma de les empreses, l'ànima, de com funcionen una mica les empreses per dins, en un programa que quin dia se met? Això se met la nit dels dilluns. A quina hora? Després d'aquella roda. Sobre un quart de 12 o así. Depèn d'un quart de 12 o dos quarts de 12 o así. I com és que ens pots parlar del programa, David? Perquè és un programa que, a saber que per la visió espanyola, no es poden anemetre. Mm-hm. És un programa de publicitat en comú. Va ser portada tan descarada per anar. Oh, oh, què em dius ara? Se'n van a fer a visitar fàbriques, no? Sí. La setmana passada van anar a visitar la marca Nestlé. I els treballadors portaven el logo de l'empresa, que casi bé semblaven uns nois pancars. Però a veure, aquí hi ha proves d'això? Tu veus que en aquest cas l'empresa Nestlé ha pagat a televisió espanyola per sortir i fer un reportatge de la seva empresa? Jo no en tinc proves, però és molt descarat. I van fer el mateix amb la Fàbrica de l'Ai. Jo em costa creure que tots els treballadors pertin a la bata, el gran logo de l'Ai, per davant i per darrere. Perdona, aquí hi ha Radio Esvern, avui no, perquè hi ha una prova de samarreta vermella, però sempre t'exportem una samarreta amb el logo de Radio Esvern ben gros. I tant, sí, sí. Però avui escut l'excepció. Ja, avui és l'excepció. Bé, doncs, escolta, si això és veritat, em sembla... Doncs... Una presa de pèl, vaja, si és veritat, eh? Sí, sí, sí. No, no, no, sí. Segur que és una allada i és publicitat encobert de les empreses. Els amics et fa per promocionar la marca espanya i per promocionar que en aquest país es fan coses i que ens en podem en sortir amb les empreses aquí i promocionar-se una mica. Mira, l'Eli Capdevila diu al xat, diu, sí, sí, jo com faig la secció que fa l'antiguit dels divendres, diu malaposo, la samarreta de Radio Esvern. No, David, no la portes posada, ara. És que no me la donen mai. Ai, és veritat, és veritat. Bueno, doncs ja te la... Ja te la fem arribar, ja te la fem arribar. No sé si en queden de samarreta, que jo sóc ho sap... Si en queden samarreta de la radio... Jo em vull donar, va. No sé si en quedarà. Calia un moment, que estic parlant amb la Cristina. Hi havia una caixa aquí, a l'estudi 4, a la radio, amb tot de samarreta que se n'havien repartit. No sé si n'hi ha alguna. Doncs a mi no em sona, eh, de veure caixes. Tu vols una, també, tu? Vinga, va, samarreta de Radio Esvern. Si n'hi ha, si algú no ho entén, em diuen humils. També, samarreta perill. Què vols, David? Una samarreta de Radio Esvern. Per una d'A, el castigui de les mentes prejudiciosos de café... No, no, no, no gràcies. Bé, parlem ara d'un altre programa documental. Parlem de Sense Ficció. No. Documentals de televisió de Catalunya. Presentant... Avui... El poble amb menja tur de Catalunya. Gisona. Home, una mica també, perdona, és una mica l'ànima de les empreses, això, no? Perquè no sé per l'handelària de Gisona, de forma no encoberta, si no hi ha directament un reportatge, on ens retrata aquest municipi de la Sagarra, que en plena crisi té només un 4% de tur gràcies a la presència del grup alimentari Gisona. David. Sí, sí, sí. Aquesta nit s'haurà de veure demà. Aviam quan ven el bon àrea i tot aquest... Sí, perdona, jo alguna vegada... Alguna vegada m'he parat allà anant cap a Andorra, perquè et desvies una mica i passes per ponts i tota la pesca, i per esmorzar a l'àrea de Gisona, que ara no sé quan val, però fa uns anys valia 3 euros, per fer lliure de càrrecs, embutits, pantumaca, fer un fèstic, ara sempre hi havia... Estava tot bé, cada setmana, sobretot. Escolta'm, el trailer, si et sembla, del sensefició d'avui, Univerts Gisona. Un dia, ho anem a fer un parell de tendes, una aquí Gisona i una altra Reus, i va a funcionar. Un fenomen únic de gestió empresarial a Europa. Hi ha molt poca tur, molts poques, molts vius, l'empresa que tenim nosaltres aquí. Amb un 50% d'immigració és un exemple de convivència. El que he vist és un poble, fins que ens tenia, potser, 15, i un altre poble, ara que en tinc 30. Difícilment trobaria un cas similar a Catalunya i no sé si és Branya. Univerts Gisona. Univerts Gisona. Bé, doncs, això és ara aquesta nit a TV3, a partir de després del TN, no? Després del TN és el TN. Com van per ser els documentals de sensefició? Perquè això és un dubte que sempre tinc. Això de documentals, empreny-te'n. Però TV3, normalment, li funciona, no? També tenen el 30 minuts, el 10 minuts, i ja faia un paio de temporars els documentals del dimarts de nit. Molt bé, fan 16, 14... De fet, del TN i de l'interès que tinc. Això funciona. Molt bé, doncs, què ha dit? Allò que deien que empreny-te'n només es poden posar sèptics de coses, si la gent se risca, també li agrada veure altres. De quins moments, per cert, parlarem de la Irma Ramos, qui és la Sant Justenca, que està al número 1, que l'anem seguint. Ara veurem com li va. Però abans, parlant d'un altre programa que es va estrenar la setmana passada, estem parlant de Casamari Poses a Divinity. A veure, aquest és el seu espai de producció catalana. Està fet aquí. I, David, de qui va? No et pots posar un títol... Com? David? És gay. Un titular més gay, per un programa. Sí, sí, sí. On es grava, David? Es grava a Barcelona, al poble nou. I de què va aquest programa? El primer és la caprica de la tele, que són els metgesos catalans. Es grava aquí a Barcelona. La presenten dos privilegis catalans, el Nando Escribano i la Núria Hernández. El Nando Escribano, per cert, s'ha de veure fins a molt poc, amb un informatiu a internet, que es deia el pàjor de la tele, que era sobre informació de televisió. Ah, molt bé. Vilbus. Aquest programa és un programa d'altor, però també és un programa com... ¿Sabeu aquelles revistes de magazines de bona? Ah, sí, que t'expliquen truques de belleza, perquè és millor. I conten amb veus, i també hi ha petites cíncules de famosos. Però d'aquest vi, aquest any parlaran sobre les operacions d'estètica que s'ha fet, tenen l'OP Crut, i els negats... Molt bé, molt interessant. No, avui és bastant bé. L'altre va ser la perruqueria, no? Vostès ha quedat bastant els rulos mentre t'estàs demanat a la tele. És una d'aquestes revistes portades al programa de televisió, però, a més, comptarà amb bloggers que donaran la seva opinió. I també fan com algunes revistes d'aquestes del cor, que posen... Però, què creus? Cosa d'aquest titular d'aquest tipus, o no? Si l'alviem, ja falla. Jo crec que la tiraran per aquí, no? Ja ho veig. Això és més alfàlgan, eh, tu fa. Sí, i què me dices, no? També, hi havia aquest programa. També, també. Parlem ara sí d'Irma Ramo, s'enjustenca, que està participant al número 1 d'Antena 3. Afectivament, és la nostra concurs enpreferida d'aquesta segona edició, perquè, bàsicament, és s'enjustenca. Vull que no té més misteri, però... I perquè canta molt bé, això. És que canta molt bé, és que, si no s'enjust... Escolten, escolten... No, és que mira, si és s'enjustenca... No, no, però és que, a més a més, canta molt bé. Aquesta va ser la gala número 2, que va ser el divendres passat, eh? Sí. I mentre no arriba la tornada, ja parlem. Podem anar parlant, eh? Podem comentar que també és la nostra preferida, i que el jurat és com la va valorar, David. Doncs mira, jo dic una cosa. Com m'ho anirà això, torni a valorar-la tan malament, o li farem un buicot a la secció de transport. Què dius? La Mónica Aranjo no la té gaire favor. Li va dir que s'havia de cuidar les perdes vocals, i que parlava massa per telèfon. Oh, que parla molt per telèfon. A la primera gala, crec que li van dir que havia de deixar de fumar, no, també, sinó que l'acollidament. Això no ho sé. Ni van haver-hi algun. Que parla massa per telèfon quan està a l'acadèmia. Què parla amb el seu Mercè de la Sa Família, no? I amb el seu xicot. I la seva mare, la mare de la Irma Ramo, defensant la Mónica Aranjo, veient que fiqui de veritat. Que té raó. Que fiqui que la Mónica Aranjo no et passi d'un pèl que no sobreviviràs a la nostra secció. Estàs fent un últim atum amb Mónica Aranjo, eh? Ho estic veient clar. Per cert que estem esperant. A veure si algun dia pot passar per aquí, perquè va cada dia... Allà se ja. Aterrar-se, em sembla, i estan des del matí fins al vespre nil. Sí, però ahir se'n van anar a fer un repte a porta d'entura. Ah, mira-la, ella. Molt bé. Aquí estic destripant una mica a la gala, vull dir. A la gala del Divendres, vols dir? Sí, no, ahir se'n van anar a fer un repte a porta d'entura. És que havíem d'anar a cantar i qui aconsegueix més diners quedarà bloquejat i no serà eliminat. A veure, un moment. A veure com canta. A veure, la Irma. Tu andes veu molt potent, aquesta, eh? Bé, un xord de veu. Bé, doncs la Sant Jordem que Irma ramos al programa número 1. Que està presentat per Manel Fuentes. Bueno, la setmana passada el va presentar Manel Fuentes. Perquè Pablo Valls estava amb l'alta. Com? Perdona, perdona? Manel Fuentes va presentar el programa. Per què? Perquè Pablo Valls estava amb l'alta. Va al d'acord, vale, vale. I com va anar d'Audiència? L'Audiència és voludament. Irma has de guanyar. Escolta, què vols dir? Que no va anar bé d'Audiència, pel que em diu. Va a fer un onze. Sí. Ui, que això, que programa no té... A veure si acaben abans de temps. Una salutació al Pablo Westling, eh? Que està treballant allà i esperant que li vagi bé. Per cert, canviem de tema, què? Tenen 6 gales contractades. Sí, que 6 faran, no? No hi ha perills de que el penqui en el programa. Perquè, al veritat, poques gales afirmades, doncs... Si només faran 6 gales, a la sisena decidiran qui és el número 1 i cap a casa. Sí, sí, sí. I abans de saber l'Audiència del primer programa, ja es van dir que només tenen 6. David, continuem parlant de més televisió. Parlem ara d'un altre canal d'aquests secundaris. Estem parlant d'Energi. El canal para Hombres de Telefincos. Que es pot veure que a dissabte... Com que para Homes. És el que diuen ells, no, David? Sí. Sí, sí, es consideren el canal masculí. I Divinity, el canal para mujeres. I què passa? Que un home no pot veure algun programa de Divinity? No, no sé què pot, però està orientat cap a aquest tàrget. Que això el David, que sap de televisió, ens ho explicarà millor, no? Sí, sí, cada canal, per exemple, en Nova, és per les empreses de casa i nens. El jovent i l'altra canal, que també és de 6 metres, també és per les hombres que compelen el peixó. Efectivament, com jo, per exemple. Llavors, parlem d'aquest canal, perquè els dissabtes de les dues de la nit ja pesa dija en el bar. Atenció, perquè això... Para, para un moment, para un moment. No, ja feia més de Divinity. Però un moment, David, espera un moment. Aquest programa, peçadilla en el bar. Això què és? Com una mena de peçadilla en la cocina, però que se'n van a un bar i amb tot de ti us borratxos per allà, i vomitant darrere, i aquell de l'APM que fa... Impossible! Impossible! Saps què es treuen les samarretes aquells? De què va aquest programa? Mira, l'originalitat del títol brilla per la teva absència. És veritat. Però dir-vos que aquest títol no era l'original del programa. Un moment, el programa deia... es deia Bar de Resquio. Bar de Resquio, rescater, en el bar. Però Telepinto, l'acadena de l'ADC, va posar-hi un títol amb més ganxos, que estigués pesadilla en el bar i així tirem de l'èxit del programa de l'AdCadena. L'Eli, no sé si l'ha vist, però a prop d'un comentari diuen que el del bar és tramíndum. Imaginem que deu ser aquest. De què va el programa, exactament, David? L'automàtica és similar a la de tots aquests programes que es fan fent, que hi pot haver en la cocina, i el del Verdón Ramsey i Espanya. Es tracta. D'un bar que es fa punt de bancar, perquè és brúz, perquè hi va poca gent i tot llavors, i va, un senyor, allà, ajudar a resplutar aquests bars. La diferència és que hi participa també la seva dona, hi participa una persona encarregada de l'albientació i d'opreció del bar, que ensenya una miqueta a fer poques coses així, i es tracta una miqueta de jugar amb molts sentiments i de per què funciona i per què no, que també estic per res de noix. L'Elicard de Vila, que està activat avui al chat de RadioZord.com, diu que estic desitjant que el facin aquí ja. Si els restaurants us semblen escarosos, els dels bars han de ser de traca i bocador. Ecs! Sí. Bé, doncs veurem... I qui el podria fer? El xicot ha sigut el de pesadilla en la cocina. Algú en barmen. Algú en barmen, fa molt. Sí, però el xicot tampoc era conegut. No era conegut. O algun barmen... El bar Milano, que està a la ronda universitat, que fa molts anys, que és mític i emblemàtic al centre de Barcelona, podrien anar, per exemple. Mira, els bars del Tomàs, alguna d'aquests... Sí, un mercat, un mercat, també. Bé, en fi, canviem de tema, David. Parlem ara d'altres qüestions, avui tenim moltes notícies de tele, David. No em vas dir que teníem més temps, avui? Sí, sí, sí. Sí, la Núria, la Núria. Atenció, perquè en notícies de tele, la Sexta prepara una programa que mostra les actuacions reals de la policia. Atenció, perquè a mi això ja em fa molt de por, perquè rollo a Estats Units que estan malals amb el tema de les armes i tot plegat. Entre d'altres coses, hi ha la policia en fora colombain, per què cada nit, amb Brian Seimb, a Estats Units, tenen dos o tres programes de sucesos, on la policia... I després hem arribat molts aquí, per cert, també, on la policia va seguint els hospitals, persecusions, tirotejos, en fi, la flor ha anat positiva i bonica de la vida. David, policia genera acción. És un nou format que seguirà els agents del cos de la policia espanyola en tot tipus d'operacions. Vam dir tot el que passarà, dir-vos que aquest programa segurament se s'anarà o l'espiu, o segurament jo posto tots els ous, els cicells, que se s'anarà el setembre. El setembre, eh? Però la texta també està preparant altres coses. La segona temporada de Hueve de Tronos... Què dius ara? Ojo, un moment, estic aquí. Això t'interessa, Jordi. Tron, dinaris mare de los dracones. No, no dic res, però ja s'ha acabat la tercera temporada. El canal Aqbeo diu menjar a la nit que ja es la podeu veure. I fins d'aquí un any ja no torna la quarta temporada dels llibres basats en el JRR, Martín. Què dius, què dius, Hueve de Tronos? Jo... La segona temporada s'estrana anar... Ara és com una metàfora, anar a parlar jo ara, però digues, David. Sí, no callo mai. Diu-vos que la segona temporada acabarà i començarà aquest espiu a la Sexta, ja que l'any passat no m'ha acabat de tenir, però bueno, és dir, la passant a la Sexta. Molt bé. A la Sexta han decidit prendre, i a la Sexta hi ha un programa que es diu Los Mayores Despargos, que és un programa que tracta d'un grup de jubilats que es dediquen a fer bromes a la gent jove amb camaròpols. Si això està molt bé, és molt bonic, però un moment, que encara sona la música, fins que no acabi la música, no podem deixar-te parlar, l'Elicard de Vilat, igualxat de radioesbert.com, d'Eneris és una fleuma, no? Perdona, això no t'ho permeto, que es digui, en aquest programa. David... Tinc una... No, és que... No, no, és que ho hem de deixar aquí, perquè ja venen les notícies, ho sento molt. Tornem la setmana que ve, amb més... Que t'esperin... Ho sento, David, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Són les sis. Notícies en xarxa. Bona tarda, us parlem, Manel Carvajali i Ramon Company. Aquesta hora, la porta veu del jurat popular del judici, el salador del geriatric, la caritat d'Holotjo amb Vila, acusat de matar uns, ha vist aquest centre, està donant lectura al veredicte, cas per cas. De moment, fins ara, l'han trobat culpable d'avui dels 11 casos. Freqüència, Girona, Sònia Taubert. Bona tarda. Bona tarda. En els casos que s'han repassat fins ara, el jurat ha considerat que Joan Vila va matar 4 dels internats, s'ho administren, un cop del de medicaments, un amb una sobre dosi d'insolina i tres fent-los ingerillers i ho va regeixar amb productes de neteja. En aquests 3 de risc, casos, a més, el jurat ha considerat que Joan Vila va causar greus patiments innecessaris a les víctimes. En tots els casos, el veredicta conclou que les víctimes no es podien defensar. Que confiaven en el que els donava Joan Vila, perquè era una de les persones que els cuidaven el geriatric, la caritat d'olot. En tots els casos, el jurat ha considerat que Joan Vila no patia cap alteració psíquica en el moment de provocar, intencionadament, les morts a tots aquests intents. En canvi, sí que considera que van ser rellevants les seves confessions per determinar les altories i les causes de les morts. Totes les decisions que s'han pres fins ara han estat per unanimitat. Joan Vila segueix aquest veredicta des de la sala de jurat amb el cap cot en tot moment. Els més de 30.000 estudiants que han iniciat aquest març les proves d'accés a la universitat ja han finalitzat el primer dia d'exàmens. Avui hem fet les proves de castellà, català i, segons la via, que hagin estudiat disseny matemàtiques aplicades a la ciència social, o Ciències de la Terra i Medi Ambient. A la tarda van fet de literatura catalana o dibuix tècnic. Pel que fa a les primeres proves, en general, els estudiants han trobat més fàcil de català que la de castellà. Pousa de 600 alumnes que s'han examinat avui. Ràdio Big Montse, bones tardes. Bona tarda. 642 alumnes de la Comarca de Zona han començat avui les proves d'accés a la universitat, la selectivitat, a la Universitat de Vic, venen d'un total d'11 centres de la Comarca i aquest matí han començat la primera fase de les proves amb exàmens de català i castellà que, segons explica, a Tilaerns, un dels presidents de tribunals de la Universitat de Vic, no han estat especialment difícils. Hem sentit que cap a les queixes de cap exàmens, sinó que crec que els exàmens han sigut normals i s'han pogut desenvolupar bé. En total a Vic hi ha tres tribunals i fins ara les proves han transcorregut amb tota normalitat. El president de la Generalitat Artur Mas descart avançar l'accions després de la consulta del 2014. Això sí, sempre que continuï tenint suports al Parlament. Dic això perquè hi ha gent que diu que si la consulta la féssim el 2014, com està inicialment previst, aleshores vol dir que la legislatura s'acabarà. Doncs el nostre missatge avui i el meu concretament és que com que la legislatura té vocació de permanència i ha de durar 4 anys, ha de ser sencera, que es faci la consulta el 2014 o una mica més enllà, si podem el 2014, la legislatura continuarà fins al fes. M'has presentat avui el pla de govern 2013 a 2016, que conté 7 aixos en recuperació econòmica i creació d'ocupació, cohesió, social i serveis d'interès públic, transició nacional i diversió. Tants estius i bèrger de dos, suportant-nos tots dos, amargant-nos la vida i dedicant-nos ser mons. Tu mirant re, jo em passarà amb la meva orgull, pensant que un dia ens anirà molt millor, però masses anys i ja sé que tu canviaràs aquest posat tan dur. Però si no puc arribar el dia que tinc tota l'energia per dir-te que ara no puc aguantar més per què. Són tants anys sent el que no he volgut i et sóc sincer que cada nit que arribo allà, t'ha estat un nou dia perdut. I és que Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Ara, a Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Hi ha 400 nedadors de pinta, estàt, castell, i berençadors i tins molts sorollosos. Tantes coses que em vindrien al cap al sopàs i que un estaple és tot el sol d'una terrassa i la música que em feies escoltar. Hem tingut moments de merda, tants esforços per compendre'ns fa tant temps que ja no puc recordar com va ser que ens vam solucionar. I em va desaparèixer i em fa m'endrectar un torn i s'explica. Són tants anys sent el que no he volgut i et sóc sincer que cada nit que arribo allà, t'ha estat un nou dia perdut. I és que Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Tinc molta pressa, jo, per tant, i Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Tinc molta pressa, jo, per tant, i Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Si no t'importa, vaig passar. I ara, i Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Ja no ho arreglarem parlant. I ara, i Espanya, carinyo, la nostra no funciona. No hi ha testes, mare. Espanya no va bé, que no es va bé. Doncs seguim. Un tèfici fiscal, un déficit cultural, tenim un déficit laboral i un déficit gramatical, tenim un déficit conceptual, tenim un déficit mental, tenim un déficit identitat, no rima. Però és veritat. Tants els dius i verse dos que hem deixat endavant la nostra primavera i tot l'ajudora per arribar-te a l'equodó de la mandat, els portareu al darrere, quins transicions, a com seran els dos que queden per les properes eleccions municipals. El portaveu de Convergència i Unió lliurens rei assegura que els dos anys de mandat han estat clarament marcats per la crisi econòmica i per la manca d'ingressos que se'n deriva, en tenen els esforços del govern municipal davant d'aquesta situació, per dir-ho que hi ha coses que no en tenen, com ara que no hagin baixat l'IBI aquest any després de la pujada del 10% d'impostos i de l'IBI imposada pel govern espanyol l'any passat. Rei també ha recordat que aquest any s'ha introduït un nou impost, la taxa de clave gran, i recriminar l'equip de govern que encara no hagi posat en marxa el sistema de finestre de l'única que reclamava el partit. A més, el portaveu Convergència assegura que adverteix un distanciament entre els ciutadans i els ciutadans i el govern s'enjusta. Per el que fa a la llei que proposen des del govern espanyol per reformar l'administració local, Reia es mostra contundent i assegura que s'han de posar els mitjans de control als municipis que no compleixin, però que no han de pagar justos per pecadors, per cerca dels properos dos anys, seran els últims de Llorenys Reia que et davant del partit i ha confirmat que no tornarà a repetir com a candidat de ciut a les properes eleccions municipals. Més qüestions, 73 alumnes de segon de Baix Llerat de Sant Just han començat avui la selectivitat. En concret, són 26 noies i noies de la institució de la Miranda, i 47 de l'Institut de Catalunya són més de 30.000 estudiants els que fan fins dijous. Les proves d'accés a la universitat que es divideixen en dues fases, una de general amb cinc exàmens obligatoris i una de específica, que és voluntària pels joves que provenen de Baix Llerat i de cicles formatius. La novetat de la selectivitat d'aquest any és que hi ha un tribunal únic a Barcelona que acolla 210 alumnes d'Islèxics que han seguit un pla especial pel seu trastorn d'aprenentatge durant el Baix Llerat demà. Els alumnes treuen examen d'història o història de la filosofia, llengua extranjera i dibuix artístic, llatí o matemàtiques i a la terra tocarà literatura castellana i tecnologia industrial. Les notes es podran consultar per internet a partir del dia 28 de juny. I acabem aquest vullet. Explica'n-vos que demà dimícres es reunirà al Consell Municipal de Juventud de Sant Just, l'hora del dia de la trobada de passa per parlar dels projectes d'intercambi que hi ha a marxa el municipi, com ara els programes d'intercambi amb Corp amb Nècara, el municipi alemanya germanat amb el nostre, el servei de mobilitat internacional. També es tractaran les activitats que es fan al Casal de Joves i les subvencions pel ProvéCurs 2013-2014. I es parlarà de la festa major d'aquest any i de les festes de tardor o més. També hi haurà torn de pregs i preguntes. És una reunió oberta a tothom i pot assistir per donar el vostre punt de vista sobre les necessitats del jovent al municipi. La reunió serà demà a la set de la tarda al Casal de Joves. I, de moment, això és tot més informació a la set, els senjors notícies d'edició Vesprà. El restaurant del centre social, el milenari. El restaurant, el milenari, i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. Sí, ets... El just a la fusta. Parlem de tot el que passa a Sant Jos. Vine al restaurant del centre social, el milenari. El restaurant, el milenari, i trobaràs els millors menús diaris el millor preu. Sí, ets soci, el soci, el centre social, el milenari. El menú et costarà 7,5 euros. El menjador està oberta dilluns a dissabte d'una a tres a la tarda i al centre social de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. Un restaurant per a tota la família, el cor de Sant Jos d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que ha sentit aquest anunci a ràdio d'Esvern, et convidem al cafè, restaurant al milenari. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Jos. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva... T'ho marxem al costat feina, que veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa reabonciva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha... El jutge n'està al costat d'ells perquè he de trobar algú... Sí, sí, que estigui davant. Si pels són els interessos de Sant Jos. Sempre és la cosa algú que té alguna pregunta. A la fusta, vivim Sant Jos tan directe, cada matí, de veu a una. De dilluns ediventes de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns edivendre's i de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. informatiucomercal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplègica. No costa res fer un jazz de posar-se un cinturó, no costa a gens cordar-se un casc, i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida als 25 anys es va quedar allà, a l'esfalt. Allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofreniar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Soc Agustín Arribas, soc del Graner de Sant Just, i envio una salutació a tots els ullets de Sant Just i també a la penya del Morro. Dismoples. Per la penya del Morro o del Morro. Ràdio d'Esvern pot potenciar el comerç local i es agraïls-hi aquesta feina. Hola, penya del Morro, soc l'Alessandro. Quan voleu, jo estic aquí. Una salutació. Adéu. I ella vol Morro, cada tarda, de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern. Què tal? Bona tarda, com esteu? Un quart de set. D'aquí uns moments connectarem amb el casal de Joves de Sant Just. A més a més, avui, el programa entrevistarem el Jofre Borràs, que és un dels components del grup del duet còmic Mali Vanilli, que ja porta més de 200.000 o al voltant de 200.000 visites d'un videoclip que han fet el YouTube i que han fet moltíssim. Sota el títol, Espanya, carinyo, la nostra, no funciona. A més a més, també tindrem d'aquí una estona a la Cristina amb la secció de terror de Cristina Vargas, que és a Tremolo. Avui, Cristina, vols parlar dels personatges més terrorífics de la història del cinema, no? Però abans de tot això, repassem els trending topics de la segona hora. Avui ha sigut el trending topic, el senyor Joan Laporta, que és president del Fútbol Club Barcelona i també ex diputat del Parlament de Catalunya, perquè avui ha fet una roda de premsa i ha confirmat que li agradaria tornar-se a presentar com a candidatura a la presidència del Fútbol Club Barcelona. La gent a Twitter també vinga a comentar coses, no? Cristina? Comencem amb la pregunta que fa el Sergi Ueti, que diu que la porta diu que cada dia té més il·lusió per tornar a ser president del Barça. Creieu que Joan Laporta tornarà a la presidència del club? Seguim amb el periodista deportiu, que diu que la porta vol seguir engreixant el seu palmerès del Barça. I acabem amb l'opinió del Mike, que diu que la porta és d'aquells que no ha après a retirar-se la victòria, quan torni a fer acasi, astrapitosament ho aprendreà, cap problema. Avui també ha sigut el trending topic, atenció, el TAS, el Tribunal d'Arbitratge Esportiu, que ha d'anar estimat el recurs del Málaga, i per tant no podrà jugar a Europa la temporada que ve, convertiment a Europa League. I atenció, perquè després ve el Rayo, amb la qual tampoc té la llicència, i després de la llicència del Rayo, ve el Sevilla, que segurament serà aquest equip, el que hi estigui a la plaça de la Liga Espanyola, defensant l'Europa League. Doncs per aquesta mateixa línia del que comentaves Jordi, destaquem el comentari del Daní Cueto, que diu... TAS, Tribunal adultarador sense vergonya. Si mirem els comptes dels equips de futbol, Europa no juga ni Déu. Barça i Madrid inclosos. Seguim amb el comentari de la Clàudia, que diu... U, pobre Málaga, quina injustícia això del TAS? I acabem amb l'Esteban Lluó, que diu... Comença el lexo de massiu del Málaga. Ataquin senyors, ataquin. Doncs moltes gràcies, Cristina. Ja en tindrem més tenint tòpics a partir de demà. Sí, perquè ja ho vull, ja. Ja n'hi ha prou, no?A la primera hora i a la segona. Connectem amb el casal de joves de Sant Justes Bern. Aquesta setmana tenim l'Alejandro, que ens haurà de molt també saludar. Alejandro, bona tarda.Hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Alejandro, que feia temps. Ara que no parlàvem a últim ars. Sí, sí, fa temps, ja. Com estàs, guapetón?Molt bé. Molt enfainat, això, eh?Sí. Bé, doncs estarem poca estona, no pateixis. Que heu tingut molta feina, per què? Què heu de fer?Bé, estem tancant tot el que és el distiu. Sí. Les inscripcions que acaben aquest divendres. I, bueno, aprofito, no? Ja per dir-ho, que tothom que vulgui apuntar-se, que té fins a aquest divendres per apuntar-se, a les activitats que farem, i re, i, bueno, i el dia a dia, aquí, que no farem. Quines són les activitats que no tenen tanta sortida? Ara mateix, la més fluixa...Sí? Seria coreografia, però... Coreografia i danses i coses d'aquestes? Sí, bueno, faran... És un curs on faran una coreografia, vale, de diferents estils. Diguem-ne. És una intenció d'una setmana per això. Llavors, clar, definiran, explicaran, en la primera sessió, diferents... diferents tipus de ball, llavors tindran un i faran una coreografia. Molt bé, i això no acaba de sortir gaire. I les que més que el Tanya ja hagués estat tancat, ja no es pot apuntar la gent? Home, sempre es pot apuntar la gent aquí. Mai diem que no. Però les estrelles són el grafiti i el curs de cinema. Això és un... El curs de cinema és mític. Normalment, hi ha més nois que noies apuntades? Doncs crec que no. De fet, crec que són més noies que noies, normalment. No et sé dir exactament quan de diferència, però normalment sí que s'apunten més noies. Escolta, Alejandro, de cara als propers dies, al casal de joves, quines activitats són les que hi ha previstes? Doncs mira, just aquest dia i meca farem l'últim tasc de temporada, que serà el tasc de cerveses que fem aquí a la Salovidi. I aquest cap de setmana tindrem el dia de la música. Aquesta setmana tensió important, amb els músics de Sant Just, que organitzen un any més aquest dia internacional de la música, amb tot d'activitats preparades al casal de joves. I què és el que hi haurà aquest dissabte? Doncs aquest dissabte començarem, si no m'equivoco, a la set de la tarda, amb... són 3 temes instrumentals del Guillem Albaric. Sí, home, i tant. Coneguts, i a mi del programa. Doncs començarem amb això. Després sí que hi haurà en 6 grups, que sé que tocaran uns 40 o 45 minuts cada grup, i venen malestar social, 1.886, que són un grup d'aquí dels books, Aurora Poreal, la Saga Buster, Trast i Riu. Molt bé, doncs tot això, a partir de quina hora el casal? A partir de la set de la tarda, el dissabte. A partir de l'exterior, tindrem barretes... I ara barres, podrem consumir begudes... Gaudir de tot. Doncs això serà aquest dissabte en el dia internacional de la música, que no sé si... com has vist la gent dels músics de Sant Just, perquè no és el primer en què ho fan, ja, no? No, de fet, bueno, hi ha hagut un canvi de junta, diguem-ne, perquè fa... Em sembla que porten 3 anys fent aquest dia, perquè hi ha una activitat que normalment feia el casal, però, clar, la veu una entitat de música, doncs vam pensar, doncs fem-ho conjuntament, i ara s'encarreguen més risc que nosaltres, com a suport i tal. I abans hi havia una altra colla de nanos a la junta, van canviar l'empassat, i s'encarreguen també de fer la programació amb nosaltres de les live sessions. I bé, bastant bé, o sigui, realment, han donat un altre aire, no?, en què seria les activitats musicals aquí al casal. Tu veus que amb aquesta fórmula, millor que abans? Bueno, ni millor, ni pitjor, diferent. Clar, abans, a lo millor... Bueno, històricament, aquí al casal hi havia molt d'allà, sí, molt de sou, va variar quan van entrar els... No els sàntics, no, però els precedents d'aquests, que estan ara, i va canviar una miqueta més... més rockero, més escà, i ara està una miqueta més durillo. O sigui, més guitarrer, o no?, però... Molt bé. Sí, sí, no, està clar, no té un altre. Clar, són estils diferents, encara que... O sigui, trasc, per exemple, fan molta rumba, escà, i riu, bueno, ja sabeu que és molt... És fol... sí, fol català... Sí, sí, és diferent. Els 1885, que són les que jo coneixo aquí personalment, i que els escoltes bastant, són uns nanos que toquen brutal, però és més... més... més metalero, no? Clar, o sigui, és un dia com per venir aquí, i gaudir de diferents estils. Esclar, i disfrutar una mica de tot plegat, no?, esperem que faci bon dia, que segur que sí. Perquè no marxi el sonar, o per la nit, o... Clar, també, també, també. Molt bé, doncs, Alejandro, no sé alguna cosa més que vulguis comentar del casal per aquests dies. Demà, per exemple, hi ha un concil de joventut al casal de joves. Sí, a partir de la set de la tarda. Sí, què és el que s'hi comentarà? Perquè no sé segona vegada ha estat en algun d'aquests, tu. Jo sí, el que passa és que just, quasi sempre, bueno, últimament, me l'estan ficant al dimecres, que és l'única tarda que jo tinc lliure. I no pot... Clar, sí, podria venir, no?, però aprofito per fer vida fora de Sant Just. I, clar, i de què es parla en aquests consells? Segurament crec que acabarem de matitzar temes de la festa major, perquè ja sabeu que a l'agost tenim la festa i les entitats s'hi involucren bastant. Sí, aquest any hi ha una cosa nova que promet, eh? Sí, no? Jo crec que sí, jo crec que sí. I està aquí poder-lo ler, està aquí poder-lo ler. Té preu a Jordi. No, perquè ara... No ho diguis, sinó que vas a l'informació. No vull donar cap informació, només estic dient que hi haurà una cosa com a novetat aquesta any a la festa major que té bona pinta. Que té bona pinta? I ja està aquí poder-lo ler. I només puc donar una pista, què és? Blaus, blaus, blaus! És la pista... La gent de jove del Juliol? No, només fixada encara. Ja tu, doncs mira-te-la. Ah, ja me la miraré, no sé si ens... Ah, sí, ja la veig, que és grocs i blaus, no?, com una... Sí, sí, hem començat ja... És com un escut, és un escut? Mira, estic veient el panel d'informació que hi ha a l'endre de la ràdio, però és com una mena d'escut, l'Anister Stark, d'aquí amb el tronc, o no? De grocs i blaus, no? Sí, sí, sí. I de fet, al final de l'agenda hi ha com una petita entrevista a Neus Baldrick, que és blava, i a Clàudia Barbarac, que també és... Hem fet una secció que és Sant Just és Blau i Sant Just és Groc. Aquesta última no hauria d'existir, és només Sant Just és Blau. Però tu i jo sabem que... Els blaus són una mica durants, també, opcions de què els altres parlen. Sí, una mica. Bueno, no tots els blaus, eh, però jo soc de la branca més radical, jo ho veig. En fi... Efectivament, efectivament. Jo passo a l'acció, saps? En fi, Alejandro, moltes gràcies, que vagi molt bé i que disfrutis de la tarda i també de totes les activitats del que és el de jo per aquesta setmana. Buena tarda. Buena tarda. Bona tarda. Bé, adeu, adeu. Fem-hi cap a dos quarts de set a la tarda. Fem una pausa per la publicitat i d'aquí els moments, els ofre borresca. A part de, com comentem, ser un dels components d'aquest duet, com Iqmal i Vanilli, amb la cançó d'Espanya Carinyo, la nostra no funciona, també hi va estar cop de rock amb degoll de gom, sent un dels principals protagonistes d'aquella obra de teatre. En parlem de tot això aquí, a l'Epenya del Morro. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. L'Epenya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarradi, també parlem de televisió, esports, bandes conorats o notícies positives. També tenim una vostra homologia, videojocs i llibres, i gent de concés al cinema. Vine al restaurant del centre social, el Milenari. El restaurant, el Milenari, i trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o soci del centre social, el Milenari, el menú et costarà 7,5 euros. El menjador està obert de dilluns a dissabte, de 1 a 3 de la tarda, i el centre social de 10 del matí fins a les 8 de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ho trobaràs al carrer Angel Guimarà, número 1. I al mes de juny, si vens dient que ha sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè, restaurant al Milenari. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts de dos quarts de 8 a les 8 de la tarda, l'audició us acosta la nostra lança en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cubles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. ... ... Quasi bé, arribem a dos quarts de 7 de la tarda. Avui, Cristina, passa per la penya del Morro. De fet, avui volem parlar d'un videoclip català i ara està a punt d'arribar a les 200.000 visites a YouTube. Tot un fenomen en els últims dies a la xarxa. I que el videoclip faci així. Hem tingut moments de merda, tants esforços per comprendre. Ens fa tant temps que ja no puc recordar. Com va ser que ens vam conèixer? En quin moment vas aparèixer? I em fa mandre que m'ho tornis a explicar. Són tants anys sent el que no he volgut. I et sóc sincer, que cada nit que arribo allà... T'ha estat un nou dia perdut. I és que Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Tinc molta pressa, jo, per tant. I Espanya, carinyo, la nostra no funciona. Si no t'importa, vaig passant. Aquest ha corregut com la polvora per la xarxa socials, Twitter, Facebook. Aquesta cançó es diu Espanya, carinyo, la nostra no funciona. I parla amb molt d'humor de la relació catalana, Espanya i política, que es viu en aquests moments. Derrere hi ha el duet còmic Mali Vanilli, integrat pel Miquel Mali i Jofrà Borràs. Jofrà, Borràs, bona tarda. Molt bona tarda. La bona tarda, Jofrà. Abans de res, enhorabona per aquest èxit, que es fa una pregunta que segur que no t'han fet mai, des de fa dues setmanes. Què, si ho esperàveu? Ho esperàveu, això? Home, ens esperàvem que seria... esconyat amb bombaços, però com ens passa amb cada brillet que fem? Sempre estem convençuts que el que anem a fer serà boníssim, i tothom li pararà. Normalment, ens emportem un gran fracàs de darrere, i aquest cop era ja el que teníem almenys. Però quan es veia que era esconyat. Hauríem ensenyat molt la cançó i això, i molta gent ens veu. Això està molt bé i tard, no sé què. Per tant, hi ha algun input de què sí. Però el segon, no, el primer dia, fèiem 60.000 visites... Déu-n'hi-do. Com va sortir l'idea de fer aquesta cançó i el videoclip, que et sona el videoclip, ara en parlarem? D'on va sortir tot plegat? Va sortir que algú m'havia explicat que havia vist just aquesta frase a l'11 de setembre, l'última manifestació, ja ho comentàvem. Els tiris una frase molt xulo, a Espanya Carinyo, que va dir que el carinyo volar estar en la funció. I em va encantar perquè és molt amable. És una manera agressiva, de dir-li als espanyols, escoltant el dèficit fiscal i el tal. És que no funciona, avui. Podem equiparar una parella, no? No xuta, ja molts anys que ho intentem, i no anem bé de cap manera. De bon rotllo, però... De bon rotllo, però dient les coses que toquen. I vam estar quatre mesos dient, hem de fer un tema d'aquesta frase, d'aquesta frase. Però jo que passa, que et passen els dies. I al final, es van ajuntar els astres, em fotran fil a la ulla i vam anar treballant. Per la gent que no es conegui, si home, i va sortir el tema, que per la gent que no es conegui, qui sou, Mali Vanilli? Doncs mira, Mali Vanilli, som Miquel Malirac i Jofe Borràs, ens coneixem els camarinos de cop de rock, fent jo el personatge de Ramon i ell del Joan, i en els moments tontos amb una guitarra de trezzo, vam començar a fer l'idiota pels companys, pràcticament. O sigui que podem dir que va néixer els camarinos de cop de rock, de Goll de Gom, que vau estar també patant una temporada i mitja, no? Tempura i mitja, sí. El teatre Victòria, després Borrús. En fi, allò de cop de rock, no sé quin record tens, però, des de fora, es va viure molt intensitat, no? Home, ahir és a dintre, també, eh, la veritat, eh. Va ser un equip molt maco, va ser un projecte també molt xulo, i el vam disfrutar tot bé. Va funcionar molt bé, va ser tot un èxit. No sé si recordes algun moment especial de cada funció de cop de rock? Home, recordo molt les 100 funcions, l'última funció que ens fa un vídeo així, on jo que, bueno, els que no plorem en públic, ho va aconseguir que sí que ho fessin, i això, no? Molt allò, la crimojant. Però, vaja, el dia a dia era molt agradable, també. Jo, em degoll, hi ha el tercer musical, bueno, musical, jo no sóc així massa de musical, però, bé, musicals dels de segona categoria. Què vols dir, música de segona categoria? Perquè hi ha maricel i moscos endins, que diríem que és més líric, no? I després, pues, cacao, per exemple, a la nit de Sant Joan, i cop de rock, que és més rockero. Que és una altra tacitura, no? Una altra tacitura, exacte, més gamberra, més rockera. Sí, home, tu et veu una mica gambarret, també, Jofre, o no? Sí, sí, sí, sí, sí, això sí que ho tinc. Jo no ho sé. Bueno, sí. Tornem al Mali vanili, perquè no sé si he llegit en algun lloc si m'equivoco, m'ho dius. Estem al teatre Neu, amb una espectacle? Hem estat, sí. Nosaltres ja vam tenir tres mesets que vam estrenar una espectacle, que és això mateix que va néixer als caverinos, que s'ha anat per faccionant, i és la base, doncs, i jo, amb la guitarra, això és una cosa molt pràctica, no? Que no implica més gent, i anar pensant bestieses, i anar fent cançons, lletres... És un treball molt d'artesà, i de buscar el gat, i de fer una cosa divertida, que parli de l'actualitat, etcètera. I, bueno, el friqui, a vegades... Home, el videoclip és una mica friqui, també, no? No està tot en sintonia, eh? Sí, ja, com a Espanya, i del, no? Però ho he dit perquè, per exemple, vestit de torero, sortiu, que jo no sé si el vestit de torero, tu que te n'has posat un, apreta més del que sembla o no. Home, aquests quedaven bastant elgaditos, eh? Sí, no? Jo he esmulat més apretat, o sigui, jo, realment, de la malla aquesta que porten els toreros, jo buscava això. Però, bueno, els que ens quedaven així, valien molts diners. No veu... No em dius, eh? Quasi que no. No veu patir a l'hora de gravar i de rodar el videoclip, eh? Home, la sequència dels sisens, potser és que van patir més, perquè estava fotent un xàfec tremendo. Sí, senyor. Els sisens eren una joieta molt ben restaurada, d'un cellar d'allà de Vilanan, i patien, noia, hosti, veig que fèiem una tallada, tal, o fèiem un treball d'un barran, un marge o alguna cosa. Aquest comentari l'ha escoltat bastant. No es té quins sisens més xulo i més nou, no? D'on l'heu tret? És que no t'ho diré ara el nom. Es deia Pere, però no me'n recordo el cungom. Però era un amic del pare del Mali, perquè vam anar a rodar el seu poble, a Vilanan, moltes de les coses que es veuen sent allà de Vilanan. I aquest senyor li vam trucar a la tarda, perquè ens havia hagut el contacte que teníem... Bueno, jo què passa? I el tio va venir des de Figuera, supermarco, li volíem donar diners per davant, i aneu pel servei i mira, conya, si no me'n prenyo. Que bon senyor, fantàstic, tu. Fet, vau anar fins a Montserrat, també, el videoclip, no? També vau anar a Montserrat, sí, sí. Que no sé si li veu posar una espelma a la Moraneta per tenir tantes visites al YouTube, o què? Perquè no hi... No ho vam fer perquè tot el que portàvem a sobre és el de 13. És un trobat allà, també. Però va ser molt bonic, i jo potser... És la segona vegada que anava i de petit... que no me'n recordava res. Montserrat és fantàstic, eh, per si hi ha algú que no ho té clar. Montserrat és la hòstia. Posa molt bé. A Montserrat no hagués triomfat tant la cançó, per exemple. Home, crec que és segur que algú algú... Aquí hi ha una ajuda celestial de la Moraneta. M'està al Mali, jo, disfressats allà, de Chacobé, o davant de la Moraneta. Fem-li un petó al Mali, jo, quan estava allà, ens deia... Hòstia, més per això, ja, amb algú... No m'ha de tenir problemes a l'hora de rodar, gravar dins... No. No, no, no, ni res. Que amb ni un. I vau trobar a cua, perquè jo vaig anar ara fa poc, i clar, era un diumenge, també. La met... 40 minuts de cua no me'ls va trobar ningú. Clar, nosaltres vam trobar molt poca cua. Mira, és que era un dia que hi ha el llet jot, que també va ploure el dia de Montserrat, i després es va arreglar i les segones tomes es veuen diant sol. I no, no, em feia res, potser, un quart d'hora de cua. Estem parlant amb l'actor cantant, també, el Jofre Borràs, arrel d'aquest videoclip d'Espanya, que riu la nostra, no funciona. Atenció, perquè en els últims dies us esteu marquant un tur mediàtic important. Veu estar els matins a TV3, amb la Melero companyia. També heu estat al Versió Recú, heu estat a Rec. 105. Aquest matí em sembla que heu estat a Radio Flashback. Exacte. Ara mateix esteu a la penya del Morro de Radio Desbert, o sigui, tot va cap amunt. Tot va cap amunt. Tu estàs veient la gràfica com va, però comença per TV3. Clar, comença per el més baix, després ja n'anem pujant, no? I ara ja estem donant les ràdios locals, que és l'home, és només difícil d'excedir això. Dificilíssim. I, a més, TV3, el dium dissabte ens va metre una petita entrevista, també així, de grups reivindicatius que estan sortint. Ah, mira, us n'han etiquetat. Aprofitem per dir que no som reivindicatius, només. Vull dir que la reivindicació existeix, i vull dir... El tema aquest no ha de ser només per la gent que és reivindicativa, vull dir, la gent que té fills i pares, i el tipus de setmana va, el dium que sé, els pares de traccions també poden pensar això, que a Espanya, carinyo, el nostre no funciona. Sí, sí, no, no. Hi ha alguna altra cançó que també té un caer així més reivindicatiu, que tenim cançons com la Pilar, que fa pilates de pilada, que és molt interessant. A Saragossa, mentre està la virgent del Pilar, també, no? Una mica, ja ho sé. Vull dir, vosaltres feu aquests jocs de paraules que, hòstia, funcionen molt, no? Sí, bueno, és que el Mali és un malalt d'això, el Mali, el Miguel Maliirac. Té una deformació, el Coco o el Crumus, home, no sé ben bé. Llavors, ell fa relacions de paraules tot el puto dia. Hòstia. A mi m'he acostumat. Encara et fa gràcia o ja no? No, sí, el que passa és que el que has de aconseguir amb el Mali és frenar-lo, de dir, mira, aquest, no, aquest, no, aquest, no. Aquest sí, llavors de quedar-hi, ho em fot un, que és una joia, i són els que ensenyem a l'espectacle. Jo tinc una amigua... Seria una pasadilla, però, sí, dies dels bons són fantàstics. Clar, jo tinc una amigua que defineix aquest tipus de gent, com si tinguessin un grup de guionistes a dins del cervell, no? A dins del cap, que van dictant cosetes. Que jo vulgui preguntar-te, què em voleu treure de tot plegat? Perquè no sé si teniu, faréu bolos... A partir d'ara, què? Bueno, mira, nosaltres la idea d'aquest muntatge és fer-lo molt, divertir-nos, divertir la penya. Ens agrada molt l'humor i el gag, o sigui, el tema d'estar en escena i fer comedies molt guai, perquè la tragèdia no saps mai si ha agradat, no ha agradat. Jo he emplorat molt, emplorat poc, però el gag l'humor sí. És que sí, si riuan és que això funciona. Llavors això és una mica la nostra fita. La idea és anar a partir a trets de tot Catalunya, i ara estem preparant el format concert, perquè també som conscients que hi haurà en places que diran... No, no, en altres ens interessa la plaça, l'ajuntament del poble. De fet, ja en tenim alguns del lligat, perquè amb aquesta última setmana han sortit bastants molts. Sí, clar, és que hagués tingut una promoció mediàtica increïble, no? Increïble, increïble. Sí, tothom a les pobles junts. Escolta, que vinguin els mal Ivaníl i tal, no? Com, per exemple, el dia 12 de divendres de juliol, que tocaran a la festa major de Torral en Barra. Ah, mira? Exacte. No ho cap allà, amb tot plegat i amb totes les històries, clar. Això us ha agafat una mica contra peu, que esteu acabant ja de... No, perquè hem tingut sort, perquè ja aníem amb l'espectacle. L'espectacle ja estava fet, ja portàvem, hem rodat... I l'última cançó, perquè nosaltres... M'hem creant constantment, ara tenim un altre cançó, que es diu... Aquesta pizza hawaiana m'ha amadat amb aquests olis i aquests creixots saturats. Això també és una mica com la frase de l'Espanya Carinyo, que hem d'anar madurant. Però de la pizza hawaiana, eh? La pizza hawaiana. I aquests dies que esteu quasi tan pitjaries, sense parar, per inspirar-vos, no?, atratòries i tal, o què? Exacte. I després, sempre parant també un videoclip nou, que és un tema que ja fa molt de temps que tenim, que és una mena de hip-hop, que es diu amb roba, i l'estabilio fa amb roba Espanya, amb roba el rei, o ve el seu gendre, que és de seguida. Ah, molt bé, és una temàtica una mica... Clar, després tu dius que no vol ser grup de reivindicació, però... Ah, sí, aquesta és la segona reivindicativa, és veritat, bueno, tenim dos de reivindicat. Doncs escolta, Jofrà, moltes gràcies per haver-nos atès, que us vagi molt bé, i ja us anirem seguint la pista, que no sé si això tindrà fortuna o no, però vaja, Mali Beníli, 200.000 visites al YouTube amb l'Espanya Carinyo, el nostre no funciona, que això també és una prova de allò que diem l'altre dia, que fas una cosa a internet que ho peta, i a partir d'aquí, doncs, poden sortir més històries, no? Perquè, brothers, clar... Jo crec que es tracta una miqueta d'ensenyar la gent que, darrere de Mali Beníli, si rasc es segueix a vent i cosa d'interessants, perquè, de vegades, quan et posa la tiqueta, que al centre del verà, no, és una cosa com molt que es consumeix el moment, i és llençar ja mai més te'n recordes. Home, jo el fa borrar, de cop de rock, d'altres musicals, de goi... Vull dir que, escolta, això ja... Jo no, i que vinguin, quan ens vinguin a veure, si tenien algun prejudici de dir això són aquests que fan una cançó del verà, no, i vinguin i vegin tota la feina que tenim darrere, i s'ho passen per vent l'espectacle, això serà la millor propaganda. S'ha de veure, s'ha de veure. Com es diu l'espectacle? Teniu nom? Es diu Mali Beníli, la nostra no funciona, i està molt lligat perquè és la història dels tots els nostres fracassos, com en el moment donat vam fer un dia vam apostar per la Rumba, no va funcionar, vam apostar pel hip-hop, però tampoc ens va acabar de funcionar, vam fer una banda de rock, però tampoc, sí que és la història dels fracassos de Mali Beníli. I ara he trobat una mica la guitarreta i heu funcionat més, o què? O no? Com? Ara heu trobat, no sé, quin instrument, que és una guitarra? Sí, sí, bueno, sempre, sempre, sempre he sigut el puro amb guitarra, dos actors amb guitarra per la part de teatre i per la part de música portem tres músics més darrere. No, deia que t'esperen tantes proves que heu trobat ara la guitarra, que sí que us ha funcionat, com a mínim, amb aquest tema. Amb l'Espanya Carinyo, vol dir? Exacte, exacte, exacte. A veure com ho ideem, perquè no estava plantejat que al final no triomfessin, però tinguessin popularitat. Sí, sí, sí, no, no, escolta, tu, endavant l'esforç. A veure com m'ho... A aprofitar-ho de tot tot l'opositiu, endavant. Escolta, Jofre, doncs l'ho he dit, moltíssimes gràcies, i que vagi molt bé, una abraçada molt forta. Una forta abraçada, adéu. Hi ha moments de merda, tants esforços per comprendre'ns, per tant temps que ja no puc recordar. Com va ser que ens van conèixer, en quin moment vas aparèixer, i em fa mandra que m'ho tornis a explicar. Són tants anys sent el que no he volgut, i et sóc sincer, que cada nit que arribo allà t'ha estat un nou dia perdut. I és que Espanya Carinyo, la nostra, no funciona. Tinc molta pressa, jo, per tant. I ara hi ha Espanya Carinyo, la nostra, no funciona. Si no t'importa, vaig passant. I ara hi ha Espanya Carinyo, la nostra, no funciona. Jo no ho arreglarem parlant. I ara hi ha Espanya Carinyo, la nostra, no funciona. Tu què em penses, Mali? Home, jo crec que Espanya no va bé, que no es va bé. És veritat, tenim un déficit fiscal, un déficit cultural, tenim un déficit laboral, i un déficit gramatical, tenim un déficit conceptual, i un déficit mental, tenim un déficit d'identitat, no rima. Però és veritat, tants estius i... 3 quarts de set de la tarda... Fas bé, de la cançó que diu, 4 minuts i mig, vull dir. 3 quarts de set de la tarda, deia, i ara passem... Cristina, estàs preparada o no? Sí, tu, Jordi. La pregunta seria, i tu, Jordi? Jo no sé si estic preparat per com cada dimarts ja és un clàssic, que acabem amb aquesta segona hora amb les seccions de terror de Cristina Varguez. Cristina, avui he de confessar una cosa, jo sabia que tenia amb la secció, i he tingut un mal son, segurament... La secció? Bueno, per tot plegat, jo, pels nervis, per la por que passo... Vaig somiar amb la nena de l'exuxista. Saps aquella nena que gira i fa allò de... I que baixa les escales d'esquena, no? I que vomita, i després la creu de Déu en llocs, que no s'ha de posar, doncs sí. Fa poc vaig veure de pel·li, i mira, mai vaig somiar amb ella. Jo crec que té a veure amb la secció d'avui, però... A mi em passa sovint que, si recentment he vist alguna cosa, que m'ha impactat després, somia millor. Potser era de la secció de dimarts passat. Jo et dic una altra cosa, Jordi. Jo també he vist la pel·lícula de l'exuxista i mai he somiat amb aquesta nena. Ja somien qualsevol altra persona, personatge, pel·lícula, qualsevol altra cosa, però no amb aquesta nena. Jo penso que la nena de l'exuxista, però és una de les històries de terror. No sé si més reals, però que més caig, com a mínim... Mira-me'n, mira-me'n, ja em mires, ja encara, de nena i exuxista. M'estic cagant. Dic que potser és de les més reals que n'existim, no? De les més reals, sí, però no de les més terrorífiques. Si no em creus, només hem de fer un petit repàs pel personatge. Sí, sí, sí, sí. Fem-lo, fem-lo, fem-lo, fem-lo. A veure, en primera aportació, fem un rànquing dels personatges més terrorífics de la història. Comencem per un rostre desfigurat, correcte? Mm-hm. Un barret, un jersei, de ratlles verdes i vermelles, i un guant de ganivets que ell mateix ha fet. Home, jo crec que... Freddy Kruger. Freddy Kruger, no? És en aquest rànquing que, per cert, Cristina, don l'estet aquest rànquing. Mira, cal dir que aquest rànquing és un rànquing que costuma fer el que voten els lectors de 20 minuts. I, doncs, en qualificat, com a Freddy Kruger, el personatge de cinema més terrorífic de tots. Freddy Kruger, el més terrorífic de tots. Suposo que pel seu aspecte, no?, pel fet de portar aquest guant amb els ganivets fet per ell mateix i tot plegat. Suposem que és un dels més elaborats i és del que ha rebut més vots. En aquest cas, s'ha portat el palmarès. Per dir-ho d'alguna manera, que, de totes maneres, no és l'únic, no?, però, en aquest cas, a Freddy Kruger, sobretot destacat per pel·lícules com Pessadilla en el Mestrit, un, dos, tres, quatre, cinc, perquè ja no sé quantes n'hi ha. Sí, sí, sí. De fet, l'origen de Freddy Kruger és real, Cristina, o aquí hi ha... És que aquí hi havia la història, Jordi, perquè em fa molta gràcia, perquè tu somies amb la nena de l'exorcista, que sí que tens raó, que és cert que pot haver històries i pot ser la més real en un principi, però és que dubto molt que coneguis l'origen de Freddy Kruger. A veure, expliquem-ho. I és que es veu que aquesta història, no? No sé si s'hi veies, que... Doncs que ve des de la dècada dels 40, quan una jove monja nomenada Maria Elena, coneguda abans de fer-se monja com Amanda Kruger, va ser tancada accidentalment en una habitació, hi havia poc més d'un centenar de criminals de ment, de l'hospital cicratit de Westing Hills. Evidentment va estar allà durant uns dies, i als pacients es veu que la van violar i la van torturar, fins que la van trobar un dia gairebé morta i embarassada. Que va succeir, evidentment, tu pots imaginar, no? Uns mesos més tard va néixer Frederic Charles Kruger. Et sona el nom? Sí, és el protagonista d'aquí, estem parlant, vegem? Exactament. Doncs el nen es veu que va ser donat en adopció al senyor Underwood, que era un home alcohòlic, que abusava i maltractava aquest petit nen, durant els seus primers anys de vida. Per tant, aquest personatge de Freddy Kruger de la ficció, sí que té un llas amb la realitat. Exacte, Jordi. El seu origen podríem dir que havia relacionat amb aquesta història d'aquest noi, de Frederic Charles Kruger. El petit Freddy, això real, va començar a discernir ja de la realitat del que era la ficció, per aquests maltractaments, segurament, i ja va consolidar amb els dies patològics. Sí, així és, Jordi, fins i tot, en aquest cas, el Freddy va començar a mostrar aquest tipus de comportament de psicòpata i ho feia a través d'assassinar, per dir-ho d'alguna manera, a petits animals. A banda d'aquest comportament, també cal destacar que no només la cosa venia per part del seu pare, sinó que també els seus companys el ridiculitzaven, el dir-li fill de 100 maniacs. És a dir, com la mare va patir el que va patir, els altres nens, amb la seva crueldat, li tenien d'aquesta manera i ja reien d'ell. Per tot això, la seva adolescència va acabar mutilant, i matant el seu pare adoptiu, evidentment, per tot el que va passar. I quan era dol, caldica que va continuar amb la seva vida, perquè va tenir una tempura de normal, es va casar amb Loretta i va tenir fins i tot una filla, que es diu Catrin, deia en aquell moment. Van viure a la casa on es va cridar Freddy, el carrer Elm, número 1.428. Perdona, és Elm Estritz, el carrer Elm, que això també... Ha estat tot relacionat. És una altra cosa que també s'inspidava directament, és una còpia d'aquest home i de la seva vida, que, per tant, podem dir que Freddy i Grover sí que va existir, després ho van passar pel filtre de la pantalla de la tele, i de la tele del cinema, però que realment aquest home va existir amb totes les seves obscuritats. Sí, exactament, Jordi. Evidentment, van modificar, suposo, una miqueta la història, però així va ser. Dèiem que Freddy va viure en la mateixa casa on es va cridar. Estava amb la seva dona i amb la seva filla. I, justament, quan la seva filla, la Catrin, era més o menys petita, en aquell barri, la van començar a succeir unes coses estranyes, i es van començar a desaparèixer nens i nenes del veïnat. Llavors, clar, davant el misteri, la Loretta va començar a estar una mica més neguitosa, i li va donar per mirar a la casa, no? I es va donar que el Freddy tenia una habitació secreta al soterraní de la casa on guardava diferents materials de tortura. Evidentment, la Loretta ho va descobrir, i quan el Freddy se va saventar que la Loretta ho sabia, va jurar i per jurar que no ho diria ningú. Però el Freddy suposo que no se la va creure i la va acabar matant davant de la seva filla. Posteriorment, el Freddy que va continuar amb la seva vida com si res, va anar a treballar a la central elèctrica local, on acostumava a anar cada dia, on hi havia una caldera central, i es van trobar allà els cossos dels nens que havien desaparegut del veïnat. O sigui que anem confirmant que cada vegada la història s'assembla més a la pel·lícula de manera de s'aparegui en somnis, que agafava els nens o les nenes, no?, adolescents en aquest cas com a la pel·lícula, i que en la vida real el que va fer és tirar els cossos d'aquests nens i nenes que matava a la caldera de la fàbrica central on treballava. La policia va acabar amb ell o no? No, aquest és el detall, més significatiu, i és que tot i això la policia no va poder resoldre el cas, i de totes maneres, els diaris sí que es van fer resoldre la notícia i el van batejar com la sessida ha despringut. De totes maneres, el minus 166, que va ser detingut, finalment, pels assassinats dels nens perduts, però el més curiós de tot una altra vegada és que va ser llibertat dos anys després, degut que no s'havia assignat correctament els papers de la condemna. Per això els pares del veïnat, davant d'aquesta notícia i aquest succes, van decidir prendre-se la justícia per la seva banda i van... I què van fer? Van seguir al fredi fins al seu lloc de treball, van fer un camí tot amb benzina, i el van deixar que escremés viu. El van cremar viu? El fredi. Bé, és evident que té a veure tot el car real amb la pel·lícula, no? Perquè fredi Kruger, de fet, la seva imatge i el seu rostre surt cremat com l'estampa habitual. Què va passar amb les seves restes? Doncs les van portar al cementiri de cotxes Penny Brothers, i van ser tancades al malatit d'un cotxe vermell. Només dic que amb això acaba aquí la història, no?, la vida real de Frederic Salz Kruger, i que 18 anys després, al 1984, va fer la primera pel·lícula de Frederic Kruger. Per tant, no sé, tothom dirà si fa més por Frederic Kruger o la nena de l'exorcista. No sé, Jordi, com et quedes amb aquesta història? A mi, la pel·lícula em fa més por. La nena... l'exorcista, de pel·lícula sí, de pel·lícula sí. Ara, de car real, lògicament, em fa més por. Frederic Kruger. Bé, tenim pocs minuts per acabar. Tindrem temps de parlar amb el següent... home més... personatge de terror de la història del cinema relacionat amb la realitat. En què continuem? Es tracta d'Allison Borges, és el protagonista de Viernes 13, Jordi. Sí, senyora. En aquest cas, no t'explicaré cap història real. L'únic que et diré és que no cal confondre'l amb l'Ether Feis de la Matanzada de Texas, perquè tot i que tots dos utilitzen una màscara per la cara. La major diferència entre els dos és que quan venen les confusions és que els Jansson, de Viernes 13, utilitza un ganivet per matar les seves víctimes i no pas una motoserra. Clar, però és que algun que són Estats Units, també hi ha una casa abandonada, una masia de permís i la cara tapada, però clar, un sembla que porti com la màscara d'un equip de hoquei, i l'altre porta com uns cabells fins i tot, que sembla com la màscara que ja ha matat. Sí, més o menys seria aquesta la diferenciació. A Viernes 13, el Jansson porta aquesta màscara que dius ben tú, que és com una màscara així típica blanca, amb diferents forats, que és una de les màscares més venudes per distreçar-se. Any re d'any, això, Jordi. Per tant, és una de les pel·lícules més famoses, més conegudes, i tot i que no hem trobat cap història real d'aquest personatge, ja t'explicaré algun cas d'on pot haver surgit d'aquesta pel·lícula. Bé, doncs l'haurà de deixar parlar el pauxim dia. Sí, et sembla, perquè, de fet, hi ha pel·lícules com la matanza de Texas, psicòsics, el silenci dels anells, que van ser inspirades per un home, no?, el carniceta Planefield, que era etgain. Si et sembla, podem repassar la vida d'aquest bon home, anava a dir, però no, etgain, sí, psicòpata, la setmana que ve. Et sembla? Perfecte, Jordi, no problema. La setmana que ve, acabem el programa. Cristina, el millor de la penya del món, Rupertú, avui ha sigut. I les sorpreses nadalenques de televisió amb les entrades per anar a veure alguna fuent i tot plegat. És veritat, deixa bo vol, la penya del món a robajimeil.com. Acabem el programa, gràcies a tothom que t'explicarà. La penya del món, roda avui, amb la Carme Verdo i a l'alcoholitat s'enjustenca. Una abraçada de la Núria Aureol, que enviem des d'aquí, també amb l'exerció de televisió i el David Ávila, l'Alejandro, del casal de Jóvar, el Jofre Borràs, l'actor que hem entrevistat del Mali i Vanilli, i Cristina, com sempre, moltes gràcies. A vosaltres, Jordi.Amb la teva col·laboració, més que especial, el Twitter i el Facebook de la penya del món. Tornem demà a partir de la 5 de la tarda, que vagi bé. Ai, que raó! La feina del morro a Twitter i Facebook. A Twitter, la feina del morro. A Facebook, la feina del morro. Com veus, sou originals de mena. Ben volgut, permet-me suposar que al Magrat no hem gaudit de presentació oficial. Més o menys així com jo t'estàs assabentat de la meva existència de les coses que faig. Ben volgut, ja ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tard el meu tema preferit. Vostres són les promeses que ningú ja complirà. Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. I en un somriure que fa sola caminant i en aquella foto antiga oblidada en un calaix heu operat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyaves lapsis romanis d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al bosc de davant i ben volgut ni sospiteu que gent com jo estem esperant i que simpàtics que surts veu i quin mal de dia feim ho imagino, ho intento i t'asseguro que comprenc i tot tromptol i un segon quan una mica en bona fe pronuncia el vostre nom però vull pensar que tot va bé i que no en llores aquells temps que fins i tot el recordar no saps per què però estàs content i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos em fessiu créixer amagat amagat en mantidetes en dubtes emprenyadors en cada intuïció fugàs amagat en som molt joves per tenir res massa clar amagat en no sé què és però nena no puc respirar ah, i ben volgut que estrany si un dia et van fer mal el meu amor, la meva sort les meves mans o el meu dit resseguint i la cura per atabrar el ben volgut que arribar i es vol quedar ah, i aquests dits no són senzills de gent com jo que estava esperant ben volgut, ho deixo aquí que sé que ets una mà ocupat suposo que és moment de comiar d'ara m'esperant per t'amplenat massa no haver semblat un motx que la força ens acompanyi adéu, fins sempre sort però si un dia ens creueu ja em disculpo que em conec faré d'homes seriosos fararé darrere dret mentre tu li fas brometa veig que els busques als mentre tu et reivindiques com molt més elegant farem adéu i marxarem i allà em dirà que ets tan lluny com el creatiu que abans d'entrar a història li tocava el cul remant-la contra els arbres del costat d'un institut i pobrets meus com s'haguessin espantat si entre els metolls i jo diré aquí on senyors estem esperant Bona tarda, són les set del vespre comencem una nova edició del Sant Just Notícies d'avui dimarts 11 de juny tot seguit les notícies de Sant Just XI Sant Just Notícies ADICIÓ V après de la Constitució de l'actual equip de govern municipal i dels regidors i regidores arribats a l'equador del mandat els portaveus favalям el periguis de les previsions de futur abans de les properes municipals avui han passat per Rajoy d'Esber